Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

673-696 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
38'
La realitat del sensellarisme a Tarragona
Introducció i Context de la Casa d'Acollida L'episodi es trasllada a la Casa del Transeünt de Tarragona (Càritas), situada al carrer Peixateries Velles, per visibilitzar la tasca d'acompanyament a persones en situació d'exclusió social. Es destaca que la línia entre la normalització i l'exclusió és molt feble, especialment degut a la precarietat laboral i l'alt cost de l'habitatge. Les Causes de l'Exclusió Social Es discuteixen els diversos factors que porten una persona a viure al carrer: • Factors econòmics: Atur i dificultat per pagar lloguers elevats. • Ruptures familiars: La pèrdua dels vincles afectius i el suport d'amics i parents. • Salut i addiccions: Malalties orgàniques, depressions i malalties cròniques com l'alcoholisme. "L'alcoholisme és una malaltia molt difícil de curar que porta moltes recaigudes; s'ha de ser molt conscient d'això." Estratègies de Recuperació i Motivació El centre ha canviat el seu enfocament de l'assistència immediata cap a processos més llargs: L'Acompanyament Emocional • Es prioritza el treball de l'autoestima i la recerca de la part positiva de cada individu. • Es busca que la persona tingui un espai de temps suficient per "arrelar" i replantejar-se la seva vida, superant els clàssics reglaments de només tres dies d'estada. El Rebuig Social Es denuncia la invisibilitat que pateixen aquestes persones. El lema de la campanya d'enguany, "Tots dos són de pedra, però només un viu al carrer", reflexiona sobre com la societat esquiva els sensesostre com si fossin estàtues, ignorant la seva dignitat humana. Noves Realitats: Joventut i Prevenció S'observa un canvi en el perfil de l'usuari, amb un augment notable de joves d'entre 18 i 25 anys, molts procedents d'institucions tutelars de la Generalitat. Per combatre-ho, la Casa d'Acollida realitza xerrades de prevenció en instituts de la província. Jornada de Portes Obertes Es convida a la ciutat a conèixer les instal·lacions el proper diumenge de 10h a 13h, on es podran veure exposicions d'artistes locals i obres fetes pels mateixos residents, a més de gaudir d'una xocolatada popular preparada per la cuinera del centre, l'Antònia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
La Rambla de Tarragona en la Literatura i la Història
La Rambla com a Fil Conductor de la Memòria L'episodi explora la Ruta Literària de la Rambla, una iniciativa que combina la història local amb textos d'escriptors que s'han inspirat en aquest passeig emblemàtic de Tarragona. L'entrevista destaca el gran èxit d'aquest tipus d'activitats degut al fort vincle emocional que els ciutadans mantenen amb aquest espai. Origen i Evolució de la Ruta Rutes prèvies: Durant la Tardor Literària, es feien recorreguts centrats en un sol autor. El nou enfocament: Enguany, el projecte ha canviat per centrar-se en un lloc físic —la Rambla— i recollir diversos autors que n'han parlat, des del segle XIX fins a l'actualitat. Fonts documentals: El projecte neix en part gràcies a la recerca per a un CD-ROM del Museu d'Història que analitza el passeig en el seu 150è aniversari. Punts Clau del Recorregut Plaça Imperial Tarracó: Punt de trobada que simbolitza la Rambla del futur. Font del Centenari: Un element amb molta vida pròpia que ha patit diversos trasllats des del 1954. L'eix de les llibreries: Parades en llocs emblemàtics com la Llibreria de la Rambla o la desapareguda Llibreria Guàrdies, que van ser autèntics motors culturals. Cafès i patrimoni perdut: Es recorden espais com el Cafè de Tarragona o la Casa Güell, edificis històrics que van desaparèixer sota la pressió urbanística del passat. El Balcó del Mediterrani: Punt final on la llum i les vistes han generat el volum més gran de producció literària. Curiositats i Polèmiques "La Rambla hauria d'estar inclinada en direcció a mar... i aquí és el contrari." La gran polèmica dels plataners: Encara es recorda la indignació popular per la tala dels arbres l'any 1982. El nom: Antigament era coneguda com l'Esplanada, ja que era un terreny lliure d'edificacions prop de les fortificacions. La Unió: La Rambla va servir per fusionar la part alta amb la part baixa (la marina), creant el carrer de la Unió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Protesta dels pagesos a la plaça Imperial Tàrraco
Mobilitzacions pel gasoil professional El sector agrari ha protagonitzat una tractorada massiva que ha culminat a la plaça Imperial Tàrraco, a Tarragona. La protesta, convocada per Unió de Pagesos, reclama mesures urgents per pal·liar l'increment de costos de producció. Reivindicacions principals Els agricultors de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès demanen: - Una reducció del preu del gasoil professional. - La rebaixa de l'IVA fins al 7%. - L'exempció d'impostos especials sobre els hidrocarburs. - L'eliminació del recàrrec aplicat per la Generalitat per finançar la sanitat. Context del sector Josep Maria Coll, coordinador territorial d'Unió de Pagesos, ha destacat la situació crítica del col·lectiu: "Avui estem reivindicant un gasoi professional... Això ens repercutiria 19 pessetes a litro." Segons l'organització, el preu del combustible s'ha duplicat significativament en els darrers cinc anys, mentre que els preus de venda dels productes agrícoles continuen disminuint, posant en risc la supervivència de les explotacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Els pagesos es mobilitzen a Tarragona pel preu del gasoil
Protesta del sector agrari a Tarragona Uns 250 vehicles, entre tractors i cotxes particulars, han col·lapsat el centre de Tarragona en una marxa lenta convocada per Unió de Pagesos. La mobilització ha començat a primera hora del matí des de Valls i el Morell, avançant per la N-240 fins a arribar a la plaça Imperial Tàrraco. Principals reivindicacions Els agricultors reclamen mesures urgents per pal·liar l'augment dels costos de producció: * Establiment d'un gasoil professional amb impostos reduïts. * Rebaixa de l'IVA al 7% per al combustible agrícola. * Eliminació d'impostos especials, com el destinat al finançament de la sanitat pública. Context econòmic crític Segons els manifestants, la situació és insostenible a causa de: "El preu del combustible s'ha doblat, ha crescut un 100% en els darrers 5 anys, des de l'any 1999." Aquesta pujada, sumada a la caiguda dels preus en origen dels productes agrícoles, està reduint dràsticament el marge de benefici de les explotacions de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès. Afectacions a la mobilitat La concentració davant la subdelegació del govern ha obligat a la Guàrdia Urbana a desviar el trànsit cap a l'avinguda Marquès de Montoliu. Es preveu que, després de la lectura del manifest i d'unes voltes de protesta a la plaça, la circulació es normalitzi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Balanç i actes de la Tardor Literària a Tarragona
Panorama General de la Tardor Literària En aquesta conversa, Rosa Comas fa un balanç molt positiu de l'edició actual de la Tardor Literària a Tarragona. Tot i que tradicionalment es pensava que el cicle acabava amb la nit dels premis, el programa s'estén fins al 30 de novembre amb una gran varietat d'activitats que han aconseguit apropar la literatura a nous públics. Iniciatives d'èxit i proximitat Lletres a taula: Una proposta innovadora que uneix escriptors i restauradors. Els autors locals col·laboren amb cuiners per crear menús inspirats en textos literaris, permetent que els lectors comparteixin taula i conversa amb els creadors en un ambient distès. La Pell del Llavi: Una secció dedicada al públic jove que realitza accions poètiques en llocs insòlits com autobusos municipals o l'estació de la RENFE, sorprenent els ciutadans en la seva vida quotidiana. Recitals i Presentacions: S'ha destacat l'emotiu recital de Jordi Daudé i l'èxit de públic en la presentació del llibre d'Olga Xirinacs. La Nit dels Premis Literaris El dissabte 20 de novembre se celebra el plat fort: la Nit dels Premis, amb el lliurament del Premi Pin i Soler de novel·la (dotat amb 21.000€) i el Premi Vidal Alcover de traducció. L'acte, dirigit per Jordi Lara, combinarà tradició i modernitat amb: "Màgia literària amb el Mag Hausson i dansa contemporània a partir dels Goigs de Santa Tecla." Rutes i Jornades de Recerca Ruta Literària per la Rambla: Una passejada guiada que recorre els punts més emblemàtics de la ciutat a través de textos d'escriptors catalans de tots els temps. Jornades sobre el Modernisme Literari: Una activitat acadèmica oberta a tothom per reivindicar l'herència modernista a Tarragona, sovint eclipsada per la de Reus, destacant la influència de figures com Santiago Rusiñol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Entrevista a Josep Maria Soler: El malestar a la medicina
La situació del sector mèdic a Catalunya L'entrevista al doctor Josep Maria Soler Poblet, president del Col·legi de Metges de Tarragona, posa de manifest una profunda preocupació pel moment que viu la professió. Coincidint amb el primer congrés de la professió mèdica a Sitges, Soler alerta que el sector es troba en els seus mínims històrics a causa de les mancances professionals i socials. Els reptes del sistema sanitari El doctor subratlla que el model català, tot i ser capdavanter, pateix per la falta d'inversió i l'augment exponencial de la demanda assistencial. Els punts clau de la seva anàlisi inclouen: Infrafinançament: Crítica als traspassos insuficients des de Madrid i la necessitat d'un Pacte d'Estat per la sanitat. Fuga de talent: Els professionals marxen a països com Alemanya o França, on troben millors condicions laborals i retributives. Pressió assistencial: El sistema funciona gràcies a l'esforç del personal, però Soler adverteix que la seva capacitat de resistència té un límit. "Gestionar millor la sanitat ha volgut dir que el sistema ha fet menys inversió i s'ha exigit més del metge." Perspectiva territorial i infraestructures Pel que fa a Tarragona, Soler considera que el territori està "relativament bé" pel que fa a equipaments (Joan XXIII, Santa Tecla, Sant Joan de Reus), tot i que cal la modernització urgent de l'hospital Joan XXIII. Nou conveni amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) Finalment, l'entrevista destaca la signatura d'un conveni històric amb la URV per integrar el Col·legi amb la facultat de medicina. Aquest acord inclou: 1. Creació d'una escola de formació pròpia. 2. Preparació dels exàmens MIR a la mateixa ciutat de Tarragona per evitar desplaçaments als estudiants i les seves famílies.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Mancances econòmiques i reptes del sistema de salut
L'estat del sistema sanitari a Catalunya L'anàlisi destaca que, tot i disposar d'un model de salut que ha estat capdavanter, actualment s'enfronta a mancances estructurals greus derivades d'una visió excessivament economicista. El sistema sobreviu principalment gràcies a l'esforç i la capacitat de resistència dels professionals (metges, infermeres i auxiliars), però s'alerta que aquesta situació té un límit físic i moral. Principals problemes identificats Diferències territorials: Els problemes dels metges varien segons la demarcació (Tarragona, Lleida, Girona o Barcelona). Es defensa una administració de proximitat per oferir un millor servei. Infrainversió crònica: El concepte de "gestionar millor" sovint amaga una reducció de recursos mentre la demanda i la pressió assistencial creixen exponencialment. Dèficit de finançament: Catalunya pateix un infrafinançament derivat de traspassos insuficients des de Madrid i una pressió afegida per la universalitat del servei, que inclou l'atenció a immigrants i pacients d'altres comunitats. Propostes de solució La solució no passa per "tapar forats" o fer pegats puntuals al dèficit actual, ja que això només posposaria el col·lapse. Es proposen mesures estructurals: Pacte d'Estat: Un acord d'estat similar als Pactes de Toledo per blindar la sanitat. Inversió basada en el PIB: Incrementar el percentatge d'inversió fins a equiparar-lo amb la mitjana dels països de l'Europa antiga o centroeuropeus. Actualització tecnològica: Adaptar el pressupost a l'evolució constant de les tècniques de diagnòstic i tractament. "Gestionar millor vol dir que em buidaran la butxaca i que ho he de fer igual o millor però amb menys calés."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Conveni per potenciar l'excavació d'Oxirinc a Egipte
Missió arqueològica catalana a Oxirinc S'ha establert un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) per enfortir la investigació a la ciutat egípcia d'Oxirinc. Aquest acord permetrà dotar el projecte de recursos estables durant els propers tres anys. Característiques de l'assentament Oxirinc és un jaciment clau situat al límit del desert, a uns 100 quilòmetres al sud de la capital, el Caire. La seva importància rau en la seva llarga cronologia: Orígens: Segle VIII a.C. Etapes de màxima esplendor: Èpoques hel·lenística, romana i de l'antiguitat tardana. Metodologia: Es tracta d'una excavació interdisciplinària amb eloqüents resultats científics. Objectius i descobriments El projecte, dirigit pel doctor Josep Padró i amb la col·laboració de la doctora Eva Subias, se centra actualment en diversos punts estratègics: Les Necròpolis: S'està treballant en unes tombes de l'antiguitat tardana amb pintures murals dels segles V i VI d.C., i en una zona més antiga on ha aparegut un Osireion amb una estàtua del déu Osiris. Urbanisme: El nou conveni ampliarà l'estudi cap a les zones d'hàbitat de la ciutat antiga. Difusió: Es preveu la publicació exhaustiva de tots els resultats obtinguts fins ara. "Aquesta missió es pot posar a l'altura d'altres missions internacionals de països amb molta més tradició en el camp de l'arqueologia." Amb aquest impuls, la recerca catalana a Egipte es consolida com la iniciativa més rellevant de l'ICAC a l'estranger, competint en qualitat i resultats amb les grans potències arqueològiques mundials.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Dèficit d'atenció i hiperactivitat: Diagnòstic i suport familiar
Entendre el TDAH: Més enllà de la conducta El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) no és una simple qüestió de mala educació o una actitud passatgera, sinó un trastorn neurobiològic d'origen principalment hereditari (90% dels casos). Afecta entre un 3% i un 7% de la població infantil i adolescent, tot i que persisteix en l'edat adulta. Diagnòstic i intervenció Un dels majors reptes és la detecció precoç. El procés de diagnòstic és complex i sovint tarda massa en la sanitat pública: Via pública: Pot trigar fins a un any, provocant la pèrdua d'un curs escolar. Eines: S'utilitzen estàndards com el DSM-IV i tests específics com l'escala WISC. Tractament multimodal: Per a l'èxit de la teràpia, és imprescindible la coordinació a tres bandes entre família, escola i especialistes mèdics. Impacte en l'entorn i gènere L'afectació varia significativament segons l'individu: Nens: Acostumen a mostrar una mobilitat exagerada i falta d'autocontrol, el que dificulta la seva integració social. Nenes: Sovint interioritzen el trastorn, el que pot derivar en quadres de depressió que emmascaren el TDAH original. Família: La falta de diagnòstic genera un gran sofriment, especialment per l'estigma social de "nen mal educat". "Se neix i se mor hiperactiu. No és una cosa transitòria que se solucioni només amb una pastilleta." L'Associació APIDA Amb l'objectiu de donar suport i visibilitat, neix l'associació APIDA a Tarragona. El seu focus és sensibilitzar la societat i destacar les virtuts dels hiperactius, com la seva gran creativitat i capacitat artística.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
2004-11-18 FUSELLS METROPOL
Teatre de compromís i neutralitat a la Guerra Civil Aquest diumenge, el Teatre Metropol de Tarragona acull l'obra Els fusells de la senyora Carrà, escrita per Bertolt Brecht l'any 1937. L'obra se situa en un poblet proper a Màlaga durant el conflicte bèl·lic espanyol i explora la complexitat de mantenir-se neutral en un entorn polaritzat. Eixos principals de la representació La lluita per la neutralitat: La protagonista, Teresa Carrà, intenta protegir els seus fills i evitar que vagin al front, fugint del conflicte per por a perdre més éssers estimats. Més enllà del pamflet: Tot i que Brecht va escriure la peça amb una intenció pedagògica i de suport a la causa republicana internacionalista, aquesta producció d'Oriol Broggi busca potenciar l'ambigüitat i el raonament crític. Universalitat del conflicte: Malgrat estar molt arrelada al context del 1937, els seus temes són extrapolables a qualsevol guerra actual on es qüestiona l'existència d'un bé i un mal absolut. La força de la interpretació L'obra destaca per una posada en escena simple i sòlida, on tota la força recau en el text i el treball actoral. Segons el seu director, la simplicitat escenogràfica és també una resposta a la precarietat econòmica que pateix el sector teatral actualment. "L'espectador pot veure tota l'estona a l'actor interpretant aquell personatge i lluitant per ell, i això és el que ho fa entretingut." El paper central de la mare Marissa Josa, l'actriu protagonista, descriu el seu personatge com una dona atrapada entre la raó i els sentiments primaris. És una figura precursora d'altres grans personatges femenins de Brecht com Mare Coratge, encarnant la protecció vital i animal dels fills davant l'agressió social de la guerra.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Fira de l'Ocupació a la URV: Pont entre Alumnes i Empreses
La Fira de l'Ocupació a la Universitat Rovira i Virgili Aquesta crònica radiofònica ens apropa al campus de Sescelades, on la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza el seu fòrum d'ocupació. L'esdeveniment serveix com a punt d'unió estratègic entre el món acadèmic i el sector empresarial per facilitar la inserció laboral dels estudiants. Objectius i Estructura de les Jornades El vicerector d'Innovació i Transferència, Xavier Correig, detalla que les jornades no només consisteixen en una fira d'empreses, sinó que s'estructuren en tres blocs fonamentals per a l'orientació professional: Recerca de feina: Eines bàsiques com la redacció de curriculums, preparació d'entrevistes i l'ús de xarxes de contactes personals. Competències professionals: Foment d'habilitats transversals com l'anglès, l'ofimàtica, el treball en equip i la capacitat de fer presentacions convincents. Autoocupació: Impuls de l'emprenedoria i la creació de noves empreses per part dels mateixos alumnes. El Paper de les Empreses Amb una trentena d'expositors, la fira aplega multinacionals i grans empreses del territori. S'ha destacat que aquestes entitats busquen perfils polivalents; per exemple, una empresa química pot necessitar des d'enginyers fins a psicòlegs per a recursos humans o advocats. "No es tracta de fer totxos... els tallers estan impartits per persones del món empresarial que saben quins perfils convenen." Veus dels Protagonistes IDIADA (Pilar Mañé): Destaca la importància de la predisposició i la polivalència dels candidats, valorant positivament la gran afluència d'estudiants. Estudiants: Mostren un gran interès per empreses com Repsol o BASF, especialment aquells que cursen carreres tècniques. Tot i la bona valoració, alguns suggereixen que la fira hauria de tenir una durada superior als dos dies previstos. L'ambient al campus combina l'expectativa professional amb moments de convivència, reflectint la necessitat de mantenir i potenciar aquests espais de trobada anuals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Obres i retencions a l'A-7 i N-340 a Cala Romana
Situació del Trànsit a l'A-7 i N-340 L'inici de les obres de reparació d'una biga al pont que dona accés a Cala Romana (Tarragona) ha provocat complicacions viàries severes. La situació s'ha tornat crítica des d'ahir, amb retencions que afecten diversos punts estratègics de la xarxa viària de la zona. Detalls sobre l'Afectació Viària Circulació Alternativa: S'ha establert un sistema de pas alternat regulat per semàfors que canvien cada tres minuts aproximadament. Rutes Afectades: Les cues afecten tant els vehicles en direcció a València/Tarragona com els que van cap a Barcelona/Altafulla. Punts Crítics: Es registren retencions significatives a l'alçada de la Torre de la Móra, la Via Augusta i les incorporacions a l'autovia prop de l'Estadi del Gimnàstic de Tarragona. Presència Policial: Dos agents de la Guàrdia Urbana estan sobre el terreny per regular el trànsit i coordinar les maniobres complexes dels vehicles que surten de les pistes de tennis o els barris adjacents. Estat de les Obres i Previsions Les feines se centren a reparar els danys estructurals causats pel xoc d'un camió fa uns dies: Horari de Treball: Per evitar les hores punta d'entrada a escoles, les obres es realitzen de 9:30 h a 17:00 h. Durada: Es preveu que les tasques s'allarguin durant dues setmanes. Transport Públic: S'han detectat dificultats en les maniobres de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), fet que podria provocar retards en el servei d'autobusos. "S'ha de tenir paciència; la previsió és que les obres durin aproximadament dues setmanes i les retencions seran habituals." Es recomana als conductors buscar rutes alternatives o preveure un temps de trajecte addicional mentre durin les reparacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Guillem de Berguedà: De l'obra trobadoresca a la música actual
Guillem de Berguedà i la seva obra El projecte neix d'una profunda fascinació per la figura de Guillem de Berguedà, un trobador del segle XII originari del Berguedà. L'objectiu principal ha estat apropar la seva obra al gran públic mitjançant un format musical modern, ja que fins ara les edicions existents eren principalment acadèmiques o literals. El personatge i el seu estil Guillem de Berguedà no era un trobador convencional d'amor cortès. La major part de la seva producció se centra en els sirvantesos, un gènere utilitzat per a: Insultar i ridiculitzar enemics. Llençar amenaces de mort. Narrar aventures d'adulteri. Era un cavaller de l'època amb una vida convulsa; l'any 1175 va assassinar a traïció Ramon Folc de Cardona, fet que li va costar el desheretament i la pèrdua del títol de vescomte. El repte de la producció musical La musicalització de l'obra completa (32 cançons) ha estat un projecte de gran envergadura liderat amb la col·laboració de Marcel Casellas. El procés de creació ha seguit un mètode innovador: S'ha encarregat la melodia de cada peça a 32 músics diferents, provinents del rock, la música tradicional i la clàssica. S'ha creat una orquestra de 16 músics per l'espectacle. La formació inclou un quartet de corda, un quartet de rondalla (llaüts i mandolines), una secció de vent amb tenora i una base rítmica moderna. "No volia simplement reproduir el que ell havia fet, sinó apropar el personatge a molta més gent canviant-ne el format."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
27'
Entrevista a Joan Maria Abelló: Seguretat i infraestructures
Balanç de Gestió i Seguretat Ciutadana El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Maria Abelló, fa un balanç positiu dels seus primers sis mesos en el càrrec, destacant la voluntat de col·laboració entre administracions. Desplegament dels Mossos d'Esquadra • El proper dissabte arribarà un centenar de Mossos d'Esquadra per reforçar la seguretat ciutadana. • Aquest moviment no suposa la marxa de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil, sinó una major coordinació. • Abelló afirma que, segons les dades objectives, hi ha un descens dels índexs de delinqüència respecte a anys anteriors. "L'Estat i els poders públics no renunciaran mai a que la seguretat ciutadana sigui una competència pública." Reptes en Infraestructures al Camp de Tarragona L'entrevista repassa els projectes clau per al desenvolupament del que Abelló anomena la segona àrea metropolitana de Catalunya: Connexions Ferroviàries i Carreteres • L'arribada de l'AVE: Es preveu que l'estació del Camp de Tarragona (la Secuita-Perafort) estigui operativa a finals de 2006. • Variant de la N-340: S'estima que les obres podrien començar durant el segon semestre de 2005. • Autovia Tarragona-Montblanc: Es dóna un impuls al primer tram fins al Morell. Port i Aeroport • L'Aeroport de Reus ha superat les previsions del seu pla director, assolint el milió de passatgers. • Es negocien amb AENA inversions anticipades per fer front al creixement de les companyies de baix cost. Immigració i Processos de Regularització S'aborda el nou reglament d'estrangeria que entrarà en vigor a principis d'any: • L'objectiu principal és fer sortir els treballadors de l'economia submergida. • Els requisits inclouen sis mesos de residència, un contracte de treball i no tenir antecedents penals. • Es preveu una descentralització de les oficines per evitar el col·lapse del sistema.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Balanç de seguretat i desplegament policial a Tarragona
Balanç dels primers mesos i col·laboració institucional El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Maria Abelló, fa un balanç satisfactori dels seus primers sis mesos en el càrrec. Durant aquesta etapa inicial, l'objectiu prioritari ha estat establir les bases de col·laboració i contacte amb les diferents administracions (Generalitat i administracions locals) i els agents socials, com sindicats i col·legis professionals. L'objectiu és definir el model de desenvolupament per a la segona zona més important de Catalunya: el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El desplegament dels Mossos d'Esquadra L'entrevista aborda l'arribada imminent de centenars d'efectius dels Mossos d'Esquadra a la demarcació. Aquest procés es divideix en diverses fases: Seguretat ciutadana: Fins ara, la policia autonòmica només tenia competències de trànsit; ara s'inicien les tasques de seguretat. Coordinació policial: El desplegament no implica la desaparició del Cos Nacional de Policia ni de la Guàrdia Civil, que mantindran funcions específiques. Optimització de recursos: La prioritat és la col·laboració entre cossos per pal·liar el possible dèficit d'agents. Anàlisi de la seguretat ciutadana i delictes Abelló destaca que, segons les dades objectives, hi ha un descens dels índexs de delinqüència respecte als anys anteriors, tot i que reconeix que la percepció ciutadana pot ser diferent. Zones vulnerables: S'ha detectat una problemàtica concreta en zones d'urbanitzacions disperses i llocs turístics on la població es multiplica a l'estiu. Cas de Cala Romana: Davant la decisió dels veïns de contractar vigilància privada, el subdelegat és contundent: "L'Estat i els poders públics no renunciaran mai a que la seguretat ciutadana sigui una competència pública." Segons el subdelegat, tot i que es poden tenir mitjans privats segons la normativa, la responsabilitat última de protegir la ciutadania recau exclusivament en els cossos de seguretat públics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Nova Història de Catalunya: Del Paleòtic al Tripartit
Una visió integral de la trajectòria catalana L'historiador Albert Balcells presenta a la llibreria La Capona de Tarragona l'obra Història de Catalunya, un volum de 800 pàgines que sintetitza el passat del país des dels primers pobladors fins a les eleccions autonòmiques de 2003. Aquesta obra destaca per la seva voluntat de ser una obra de lectura i no només de consulta, fugint de la fragmentació habitual de les grans enciclopèdies. Característiques de l'obra Autoria compartida: Escrit per quatre especialistes (Albert Balcells, Antoni Simón, Fussell Sabater i Artur Pérez) per garantir el rigor en cada etapa històrica. Unitat d'estil: Malgrat la pluralitat d'autors, el llibre manté un continuum narratiu que facilita la lectura fluida. Història social i nacional: L'obra no només narra fets polítics, sinó que se centra en el poble, assumint les contradiccions i antagonismes que han definit la societat catalana. Novetats historiogràfiques i territorials L'obra posa un focus especial en períodes sovint oblidats: - La Catalunya musulmana: Es dona el tractament que mereixen els quatre segles de domini a Lleida i Tortosa. - El paper de Tarragona: Es destaca la seva importància simbòlica i el restabliment de l'Arquebisbat per trencar els vincles amb el món carolingi. - Rigor i actualitat: S'inclou la història més recent, trencant la norma del distanciament cronològic de 15 anys, en considerar que el canvi polític de 2003 marcava un punt d'inflexió històric. Difusió i futur del llibre L'autor subratlla que la identitat catalana descansa sobre la llengua i la memòria històrica. Per aquest motiu, es preveu una edició en castellà per al 2005 amb l'objectiu de combatre la tergiversació i els prejudicis sobre el passat de Catalunya a la resta de l'Estat. "La curiositat és superior al dogmatisme; si no, encara estaríem a l'edat de pedra."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Una Nova Història de Catalunya i els seus Catalans
Una Història de Catalunya per a Ser Llegida Aquesta obra neix de la necessitat d'adaptar la historiografia catalana a la complexitat de l'especialització actual. A diferència de les grans obres individuals del passat, com les de Ferran Soldevila, aquesta nova síntesi aposta per una autoria compartida que garanteix rigor i una visió contemporània. Conceptes Fonamentals de l'Obra Unitat d'estil: Tot i ser escrita per quatre autors, s'ha buscat un continuum narratiu que evita la fragmentació de les obres clàssiques de molts volums. Obra de lectura: El llibre està dissenyat per ser llegit de principi a fi, no només com una eina de consulta puntual. Dualitat nacional i social: Es pretén explicar tant la història de la nació com la del seu poble, incloent els conflictes i les guerres fratricides. Noves Perspectives i Rigor Històric L'obra destaca per fugir de visions essencialistes i per donar espai a períodes sovint oblidats: La Catalunya Musulmana: Es dona el tractament que mereixen els quatre segles de domini islàmic a la zona occidental i meridional (Lleida i Tortosa). La Identitat de Tarragona: S'analitza la seva importància simbòlica medieval (separació de Narbona) i el seu ressorgiment industrial i demogràfic actual en comparació amb el segle XIX. "L'autonomia política es justifica per la identitat, i la identitat descansa en dos pilars: la llengua i la memòria històrica." Finalment, l'obra s'adreça a un públic català que, conscient de la seva ignorància induïda per la dependència política, busca recuperar el seu passat mitjançant una narració coherent, amena i estrictament rigorosa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Reivindicació pel servei de 24 hores al CAP de Sant Salvador
L'ambulatori de Sant Salvador en el punt de mira Els veïns del barri de Sant Salvador a Tarragona han iniciat una sèrie de mobilitzacions per exigir que el seu Centre d'Atenció Primària (CAP) doni servei durant les 24 hores del dia. Actualment, el centre tanca a la nit, deixant una població d'unes 10.000 persones amb opcions d'urgència molt limitades. Motius de la protesta L'Associació de Veïns, encapçalada per Alfons Ruiz, reclama que es compleixi un acord aprovat al Parlament de Catalunya l'any 2001. Els arguments principals són: Aïllament geogràfic: El barri depèn de la carretera N-240, que sovint pateix retencions de fins a 5 quilòmetres. Població envellida: Prop del 40% dels veïns són gent gran que sovint no disposa de vehicle propi per desplaçar-se a Tarragona ciutat durant la nit. Transport públic deficient: L'últim autobús surt a les 22:00 h, deixant els veïns sense connexió nocturna. Ineficàcia del 061: Els usuaris critiquen que l'assistència telefònica no és una solució real, ja que obliga a persones grans a fer diagnòstics complexos per telèfon. Calendari de mobilitzacions "Mañana lo que pretendemos es salir a la carretera ni más ni menos que para exigir que se cumpla lo que se aprobó en el año 2001." S'han convocat talls de carretera a la rotonda del Camp de Tir per als dies 17 i 24 de novembre a les 18:00 h. Els veïns no descarten anar fins al Parlament si no reben una resposta satisfactòria. Opinions dels usuaris Diversos testimonis recollits a peu de CAP expressen la seva preocupació: Casos d'urgències pediàtriques que podrien ser fatals sense atenció immediata. Dificultats per obtenir medicaments urgents sense recepta mèdica durant la nit. Sensació de greuge comparatiu respecte a altres zones millor ateses.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Guanyadors del Premi Pons d'Icar d'Arqueologia
Reconeixement a la Recerca Arqueològica en els Premis Literaris L'episodi se centra en la vuitena edició del Premi d'Investigació Arqueològica Pons d'Icar, un dels guardons integrats en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona. En aquesta ocasió, el premi ha estat concedit ex-aequo a dos joves investigadors de la zona, Josep Francesc Roig Pérez i Xavier Domingo Magaña, els quals expliquen el contingut i l'origen dels seus treballs premiats. Detalls dels Projectes Premiats Via Romana entre Tarragona i Lleida (Josep Francesc Roig): El seu estudi analitza les infraestructures històriques que sovint passen desapercebudes. Destaca que moltes carreteres actuals segueixen traçats amb més de dos mil anys d'història. La investigació va néixer del seu interès per la pedra del Cuber i com es transportava fins a l'antiga Tàrraco. Els Capitells a la Província Tarraconense (Xavier Domingo): Aquest treball, vinculat a la seva tesi doctoral, se centra en l'anàlisi estilística dels capitells romans. Compara la situació de les ciutats de la província amb Roma i altres províncies d'Hispània per entendre millor la vinculació econòmica i el model d'imitació de la capital de l'Imperi. La Professió d'Arqueòleg a Tarragona Durant la conversa, els premiats reflexionen sobre el panorama professional a la ciutat: Patrimoni de la Humanitat: Coincideixen que el reconeixement de la UNESCO a Tarragona ha donat valor a la professió i facilita la sortida laboral en empreses del sector. Importància de la publicació: Més enllà de la dotació econòmica de 3.000 euros, ambdós autors subratllen que el premi real és la publicació de les obres, un fet clau per a la difusió de la riquesa cultural. "Qui no coneix la seva història, no coneix la seva identitat." Els guardons es lliuraran formalment durant la gala que tindrà lloc el pròxim dissabte a l'hotel Imperial Tarracó.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Activitats de formació i lleure de la Jove Cambra de Tarragona
Projectes i Vitalitat de la Jove Cambra Representants de la Jove Cambra de Tarragona, encapçalats pel seu president Gerard Monguió, juntament amb Jordi Pujol i Daniel Miravet, presenten les noves línies d'actuació de l'entitat. Després d'un període de baixa activitat, l'associació ha viscut un procés de revitalització durant el 2005, enfocant-se en l'aprenentatge a través de l'acció i la participació ciutadana. Ciclo de Formació per a Emprenedors L'entitat ha posat en marxa un cicle de seminaris especialitzats per a joves amb esperit emprenedor. Aquesta formació cobreix mancances que sovint no es troben en l'educació reglada: Direcció de reunions: Tècniques per evitar pèrdues de temps i assolir acords concrets. Comunicació: El seminari de Com parlar en públic, impartit per l'auditor comunicatiu de l'alcalde de Terrassa, Xavier Falgà. Protocol: Sessió a càrrec de Josep Canadell, cap de protocol de la Diputació. Prevenció de riscos laborals: Introducció als conceptes bàsics de seguretat. "No n'hi ha prou en un dossier ben fet, l'has de vendre en el millor sentit de la paraula." "Tarragona, vens a la muntanya?" En col·laboració amb l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, s'han presentat dues sortides de trekking per fomentar el coneixement del territori i el lleure col·lectiu: Mola de Colldejou (15 de novembre): Una ruta de 13 km amb vistes panoràmiques del Camp de Tarragona. Ermites del Montsant (12 de desembre): Recorregut per llocs emblemàtics com l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. Les activitats inclouen servei d'autocar, metge preventiu (gràcies al suport de Santa Tecla) i estan obertes a tota la població amb una condició física mínima.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
La Canonja reclama la remunicipalitat a Tarragona Ràdio
Projecte de recuperació de la plena municipalitat L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha explicat amb detall la decisió històrica de reclamar la totalitat del terme municipal històric perdut fa 40 anys arran de l'annexió a Tarragona. Aquesta postura arriba després d'un emplaçament de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, per definir el futur territorial de la zona. Punts clau de la negociació Territori complet: Muñoz sosté que demanar el territori històric és inevitable i lògic. Compara la pèrdua de territori amb la falta de membres en un cos humà, afirmant que no es pot negociar sense l'ambició de recuperar-ho tot. Consens polític: La decisió no és només de l'alcaldia, sinó que compta amb el suport unànime de tots els partits municipals (PSC, CiU, ERC) i de la plataforma ciutadana per la municipalitat. Viabilitat econòmica: La Generalitat de Catalunya exigeix un estudi econòmic que demostri que el nou municipi és sostenible. L'alcalde és taxatiu en aquest punt: "Sense les petroquímiques no és possible la viabilitat del municipi." El procés administratiu i calendari Memòria justificativa: Cal elaborar un informe tècnic i econòmic detallat per presentar a la Generalitat. Comissió paritària: Es proposa la creació d'un equip mixt de treball entre l'Ajuntament de Tarragona i la Canonja amb tècnics externs. Modificació de la Llei: Atès que la Canonja no compleix la distància mínima legal entre nuclis per ser independent, caldrà una excepció legal o modificació de la llei per part del Parlament. Terminis: S'estima un horitzó de dos o tres anys per completar el procés de manera prudent però constant. El paper de Bonavista Malgrat les diferències socials, l'alcalde aposta per la integració de Bonavista dins del futur municipi de la Canonja. Tot i reconèixer que Bonavista té més habitants, Muñoz no ho veu com un perill, sinó com una suma de recursos i una oportunitat per crear un ajuntament amb representació compartida.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Entrevista a Enric Alfonso i els Premis Ciutat de Tarragona
L'actualitat literària de Tarragona L'espai radiofònic se centra en la pròxima celebració dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, un dels esdeveniments culturals més rellevants de la tardor a la ciutat. Durant el programa es destaca el paper de les editorials locals com Cossetània Edicions i Edicions El Mèdol en la difusió de les obres guanyadores. Enric Alfonso, guanyador del Premi Tinet L'entrevista principal és amb el periodista Enric Alfonso, guardonat amb el vuitè Premi de Narrativa Curta per Internet TINET per la seva obra "Petons amb Llengua". Alguns detalls clau de l'entrevista són: La trama: Malgrat el títol suggeridor, el relat tracta sobre una dona amb fòbia als catalans que, paradoxalment, s'enamora d'un home d'aquesta procedència que amaga un secret. Competència: L'obra ha estat seleccionada d'entre més de 200 originals, cosa que l'autor destaca com una gran satisfacció personal. Publicació: El relat es publicarà en un volum col·lectiu que inclourà una selecció d'altres finalistes del concurs. Trajectòria: Alfonso, amb un passat lligat a mitjans com La Vanguardia o El Punt, expressa el seu desig de fer el salt a la novel·la llarga, tot i les dificultats de temps que implica la professió periodística. Altres reconeixements destacats El programa també fa ressò d'altres distincions que s'entregaran el proper dissabte: Menció d'Honor: S'atorga a Jaume Calatayut per l'obra El palmell d'una mà. Premi Joan Amades: El jove Raül Marcos, de només 18 anys, ha guanyat el quart Premi de Cultura Popular amb una anàlisi científica sobre meteorologia i astronomia popular a les Terres de l'Ebre. "Poder tenir una obra publicada, encara que sigui un relat curt, et fa molta il·lusió."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
29'
Balanç polític del 2004 amb Josep Lluís Carot Rovira
Balanç d'un any de govern a Catalunya El President d'Esquerra Republicana, Josep Lluís Carot Rovira, analitza el primer any del govern catalanista i d'esquerres. Recorda els fets que van portar a la seva sortida com a conseller en cap i reflexiona sobre la nova etapa institucional amb Josep Bargalló. Eixos de l'actualitat nacional • L'esport i la identitat: Carot Rovira denuncia el "joc brut" de l'estat espanyol respecte a les seleccions catalanes i el reconeixement de la selecció d'hoquei a Macau. • Projectes clau per al 2005: L'any es presenta decisiu per a la redacció del nou Estatut i la proposta d'un nou sistema de finançament per a Catalunya. • Relacions amb Madrid: Es discuteix l'estabilitat del govern de Zapatero i la devolució dels papers de Salamanca com un acte de justícia democràtica. Política local i territori • Tarragona i el territori: El líder republicà reafirma el seu compromís amb la seva ciutat i explica el nou model d'inversions de la Generalitat que prioritza els municipis petits i oblidats. • Grans infraestructures: S'analitza la polèmica de Terrescavades i la gestió de la capitalitat compartida entre Tarragona i Reus. "Catalunya és una nació, ho digui l'Estatut o no ho digui, perquè ja existia molt abans d'aquestes lleis."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Incident vandàlic al Col·legi Sagrat Cor
Anàlisi de l'atac vandàlic al centre educatiu El director del Col·legi Sagrat Cor, Joan Andreu Torres, explica l'incident en què un grup de 15 joves va llançar artefactes incendiaris (ampolles de gasolina) contra la façana del centre. L'escola no va ser conscient dels fets fins que la policia i els mitjans de comunicació van informar-ne, ja que els danys són exclusivament exteriors. Punts clau de la situació Naturalesa dels fets: Es descriu com una bretolada de grans dimensions que va escapar del control dels autors, sense una intenció real de causar una catàstrofe. Perfil dels implicats: S'ha confirmat la detenció de 15 joves, entre els quals hi ha tant menors d'edat com adults (de 18 a 20 anys). Tot i que no hi ha una llista oficial, se sospita que alguns són exalumnes del centre. Impacte moral vs. material: Tot i que els danys materials són mínims (marques de fum a la façana), el director destaca el dany moral que suposa per a la comunitat educativa. Accions i missatge a la comunitat El centre ha presentat una denúncia formal per motius d'assegurança, però no s'ha iniciat una querella personal contra ningú en concret. El director posa èmfasi en la vessant pedagògica del conflicte: "Això no és un exemple de civisme. Cal parlar amb els pares i els exalumnes per entendre a què respon aquesta situació." Finalment, es fa una crida a la tranquil·litat de les famílies, assegurant que l'interior del col·legi està intacte i que no es preveuen mesures de vigilància extra, confiant que el procés judicial i la intervenció policial posaran fi a l'incident.