Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

793-816 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Cicle de Contacontes per Adults a Tarragona
El retorn del cicle de contacontes a Tarragona Aquesta nit s'inaugura un nou cicle de contacontes per a adults al claustre de Sant Pau del seminari, a Tarragona. La iniciativa, que va néixer de forma modesta, ha consolidat el seu èxit gràcies a la gran acollida de públic en edicions passades, obligant l'organització a buscar espais amb més capacitat. Característiques de l'esdeveniment Públic objectiu: Encara que obert a tothom, el contingut està pensat per a adults o adolescents majors de 14 anys, ja que les històries poden incloure temàtiques o llenguatge no apte per a infants. Fonts literàries: Els narradors s'inspiren en la tradició oral, llegendes d'arreu del món, autors contemporanis i el realisme màgic llatinoamericà. Interacció: La narradora Carme González destaca el lligam emocional amb la gent gran, qui sovint transmet una seguretat especial als narradors durant el relat. Programació i autors L'espectacle d'aquesta nit, titulat "Contes de ben lluny", comptarà amb: Carles Alcoi: Narrarà contes d'indis americans, del Senegal i relats clàssics de Les mil i una nits. Carme González: Presentarà relats de l'autora Isabel Allende, com el conte fragmentat durant l'entrevista: > "Boca de Gripau". L'art d'explicar històries La conversa reflexiona sobre la pèrdua de l'hàbit d'explicar contes a l'entorn familiar (especialment per part de les àvies) i la dificultat de renovar el repertori per a un públic fidel que sovint repeteix assistència en cada edició.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Camp de Treball per a la Conservació de la Punta de la Mora
Recuperació i Conservació de la Punta de la Mora El camp de treball organitzat per l'entitat ecologista Depana a la Punta de la Mora (Tarragona) reuneix joves d'entre 18 i 25 anys procedents de diversos punts de l'Estat espanyol i d'Europa. L'objectiu principal és la gestió i preservació d'aquest espai natural privilegiat, que representa un dels últims reductes del litoral català que conserva la seva essència original. Tasques i Activitats del Voluntariat Els participants es divideixen en grups rotatius per dur a terme diverses funcions essencials: Neteja i manteniment: Recollida de residus tant a les zones de bosc com a les platges. Estudis científics: Seguiment de la fauna local i catalogació de la vegetació. Sensibilització: Realització d'enquestes i tasques informatives per als usuaris de l'espai. Intendència: Gestió del propi campament, incloent-hi la cuina i l'organització logística. Valors Naturals de l'Espai La Punta de la Mora és un ecosistema d'alt valor ecològic que destaca per: L'últim salinar litoral de Catalunya (unes 10-15 hectàrees). Presència de flora endèmica com el Limonium gibertii i boscos de pins pinyoners sobre dunars. El Bosc de la Marquesa, preservat de la urbanització gràcies a la propietat històrica de la finca. Platges naturals com Cala Fonda (Waikiki) i Calabecs (Rocaplana), on la vegetació arriba fins al mar. Gestió i Problemàtiques Des de 1998, Depana gestiona l'espai mitjançant convenis amb l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat. Actualment, el repte principal és la pressió humana: "S'obren constantment nous senders que degraden la vegetació; estem treballant per delimitar un camí concret per protegir l'ecosistema." L'experiència combina la feina tècnica amb la convivència multicultural, tallers lúdics i el gaudi d'un entorn natural únic que necessita una protecció activa per garantir el seu futur.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
28'
La retirada del monument 'A d'Am' a Tarragona
Resum de l'operació de trasllat del monument Aquest episodi de Tarragona Ràdio detalla el procés de retirada de l'escultura A d'Am, situada des de l'any 1997 davant del Portal del Roser, a les muralles de Tarragona. La decisió respon a una llarga reivindicació ciutadana i a la necessitat de preservar la visibilitat del Patrimoni de la Humanitat. Context Històric i Polèmica • El monument, obra de l'israelià David Soussana, es va instal·lar amb motiu del festival Together in the Wall. • Va ser inaugurat per Federico Mayor Zaragoza, llavors director general de la UNESCO, com a símbol de solidaritat i tolerància. • Des de l'inici, la seva ubicació va generar controvèrsia perquè dificultava la vista de les muralles romanes. Detalls Tècnics de la Retirada L'empresa Construccions Vidalca és l'encarregada de l'obra, que es divideix en dues fases: 1. Fase 1 (Divendres tarda): Delimitació de la zona i picat dels primers 10 centímetres de la base de formigó per preparar l'estructura. 2. Fase 2 (Dissabte a les 6:00 h): Tall de les estructures metàl·liques mitjançant soldadura i elevació amb una grua de grans dimensions cap a un tren de carretera (tràiler amb remolc). Futur de l'escultura i l'entorn Segons Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni: • L'estàtua es traslladarà a magatzems municipals per ser restaurada i netejada de grafitis. • La nova ubicació serà en un espai ampli a la circumval·lació exterior (prop de l'Avinguda Catalunya). • L'objectiu final és millorar els accessos a la muralla per a persones amb mobilitat reduïda i recuperar la perspectiva històrica de l'entrada al nucli antic. "Avui en dia ni ens plantejaríem, després de la declaració de Patrimoni Mundial, instal·lar qualsevol element d'aquests davant de la muralla."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
La Festa de la Mare de Déu del Carme al Serrallo
La Tradició Marinera del Serrallo L'entrevista amb Carme Padrol, presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo, destaca la importància de la celebració de la Mare de Déu del Carme. A diferència d'altres festes, aquesta té un caràcter profundament religiós i és considerada la "festa major petita" del barri marítim. Actes Principals de la Festivitat Rosari de Torxes: Un acte nocturn celebrat la vigília, organitzat per la parròquia i protagonitzat per les dones, que porten una imatge petita de la verge. Ofici Religiós: Celebrat el mateix dia 16 amb la participació de la Coral del Serrallo. Processó Marítima: L'acte central on la imatge de la verge recorre els carrers i s'embarca per navegar pel port. Novetats i Seguretat Enguany destaca el bateig de la barca Avi Victoriano, que tindrà el privilegi de portar la verge sense sorteig previ. Es fa una crida a la responsabilitat dels assistents respecte a l'aforament de les embarcacions: "Les barques tenen la capacitat que tenen i s'ha de respectar per una qüestió de seguretat normal." Finalment, es recorda que la processó és un acte entranyable i curiós de veure, especialment pel moment en què els portadors pugen les imatges de genolls per les escales de l'església.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
2004-07-15 UM ESPLAI RIU CLAR
El Casal d'Estiu del Barri de Riu-Clar Aquest reportatge ens apropa a les activitats que es realitzen al casal d'estiu situat a l'escola del barri de Riu-Clar durant l'any 2004. El casal acull infants d'edats compreses entre els 3 i els 12 anys (des de P3 fins a 6è de primària) i ofereix un entorn de socialització i aprenentatge durant les vacances escolars. El Joc de l'Oca Personalitzat L'activitat central presentada és una versió adaptada del joc de l'oca, dissenyada per fomentar el treball en equip i la col'laboració. Aquesta versió té característiques úniques: - Es juga sobre una pissarra gegant i s'utilitza un dau de plàstic de grans dimensions. - Les caselles inclouen proves variades: des de fer vaixells de paper en un minut fins a reptes de matemàtiques, llatre de acudits, balls o cançons. - S'utilitzen dites pròpies com: "De vella a vella i tiro perquè em pica l'orella" Programació i Metodologia Educativa Les monitores, la Montse Lóba i la Montse Tarifa (ambdues mestres de professió), expliquen que el casal no només és oci, sinó que se segueix una rutina estructurada: - Normes de convivència: Els nens participen en la creació de les normes i les representen mitjançant dibuixos. - Hàbits i valors: Es treballen a través de contes i la interacció diària. - Reforç escolar: Es dedica un temps a fer deures per mantenir l'hàbit d'estudi. - Altres activitats: Manualitats, esports, jocs de taula i visionat de pel'lícules (com Buscant en Nemo). Impacte en la Comunitat El casal funciona de dilluns a dijous, de 10:00 a 13:00 hores, durant el mes de juliol. Representa un recurs essencial per a les famílies del barri, ja que ofereix als nens una alternativa a l'avorriment de l'estiu mentre els pares han de complir amb les seves obligacions. L'activitat està vinculada a l'AMPA de l'escola i a l'Associació de Veïns, consolidant-se com un projecte comunitari molt estimat tant pels monitors com pels alumnes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Entrevista a Marc Nadal: Excel·lència a la Selectivitat
Marc Nadal i l'èxit a les PAU L'entrevista se centra en la figura de Marc Nadal Ferret, alumne del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona, que ha obtingut una nota de 9,03 a les proves d'accés a la universitat (PAU). El Marc és un dels 77 alumnes a tot Catalunya —i un dels 4 a Tarragona— que han superat el llindar del 9 en aquesta convocatòria. Claus de l'èxit acadèmic El Marc destaca diversos factors que han contribuït al seu gran resultat: Tranquil·litat emocional: En el seu cas, la carrera que vol cursar (Física) només requeria un 5 per entrar. Això li va permetre afrontar els exàmens sense la pressió que pateixen altres estudiants. Estudi constant durant el curs: Tot i que no va fer un esforç desmesurat l'última setmana, remarca que la clau és el treball continuat durant tot l'any de batxillerat. Equilibri personal: L'estudiant defensa aferrissadament la importància de combinar els estudis amb el lleure. "No és bo estar centrat i obsessionat en els estudis... és necessari tenir un equilibri, viatjar i estar amb la família per afrontar bé els exàmens." Continguts de les proves i reconeixement Durant la conversa, es repassen els temes que van aparèixer a la selectivitat, com ara Plató i Marx a filosofia —temes que el seu professor ja havia previst— o textos de Josep Pla a català. Finalment, el Marc parla sobre el seu reconeixement oficial al Palau de la Generalitat, un acte que desconeixia que existís però que rep amb satisfacció. Consells per a futurs estudiants Per a aquells que no han aprovat o han de repetir proves al setembre, el Marc envia un missatge de calma: la selectivitat no és cap tragèdia i el més important és no deixar de banda la resta d'activitats vitals per centrar-se exclusivament en una sola cosa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Evolució urbana i Festes del Barri del Port de Tarragona
Evolució i Transformació del Barri L'episodi explora la transformació urbana viscuda a la zona compresa entre el carrer Ramón i Cajal i el Carrer Real. En els darrers vint anys, el barri ha passat de tenir espais buits a una densificació notable amb la construcció de noves vivendes en sectors com Manuel de Falla i el carrer Smith. Aquest canvi ha comportat: Una gran afluència de gent jove que utilitza el barri principalment com a ciutat dormitori. La pèrdua d'espais verds a causa de l'alt preu del terreny. Un canvi en l'estil de vida: la incorporació de la dona al mercat laboral i l'ús generalitzat del cotxe han reduït la vida social diürna tradicional. Les Festes del Barri i la Cohesió Social Malgrat els canvis, les festes continuen sent un vincle essencial per a la comunitat, especialment per als majors de 50 anys i els nens. El programa d'enguany destaca per: El Pregó: Presentat pel periodista Enric Pujol i a càrrec del president del Nàstic, escollit per la seva qualitat humana. Actes tradicionals: La processó de la Mare de Déu del Carme, la cercavila amb els lleons del barri i els castells amb els Xiquets de Tarragona. Activitats infantils: Concursos de dibuix, xocolatades i el popular playback, que té un gran èxit entre la mainada. "Avui dia la gent s'escampa molt amb el cotxe... no està per festes de barri. Allí hi veus gent de 50 anys per amunt i canalla." Programació Destacada El calendari festiu inclou des de revetlles populars amb orquestres fins a una peonada i un dinar comunitari (fideuà) per facilitar la convivència sense que els veïns hagin de cuinar a casa. Les festes culminen amb un castell de focs al Parc de la Ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
Actualitat política i cultural de Tarragona amb Albert Vallbé
Situació política i relacions internes a l'Ajuntament L'entrevista comença abordant les tensions recents entre Convergència i Unió (CiU) a Tarragona. Albert Vallbé desmenteix categòricament qualsevol intenció de realitzar una moció de censura contra l'alcalde Joan Miquel Nadal, qualificant les informacions de "lucubracions" o bromes de l'oposició. Relacions de federació i futur electoral • Vallbé admet que la relació entre els dos partits és "millorable" i que cal una reflexió profunda per reconduir la situació de cara al futur. • S'anuncia oficialment que Unió Democràtica proposarà el seu propi candidat per a les eleccions municipals de 2007, reivindicant el seu dret a la igualtat dins la federació. "Unió Democràtica rebutja com a sistema polític el fet de la moció de censura... Una moció de censura no és res més que fer un mal ús de la democràcia." Projectes culturals i equipaments per a la ciutat En la segona part, es discuteixen les millores necessàries en infraestructures culturals, destacant la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el Govern Central. La nova Biblioteca Pública i la Chartreuse • Es detalla l'interès de l'Ajuntament per adquirir el garatge Sagarra per ampliar la biblioteca actual, integrant unes restes romanes trobades al solar. • Sobre la Chartreuse, es planteja com un centre de creació contemporània, un projecte vinculat a futurs estudis de Belles Arts a la URV. El Teatre Tarragona i les sales de lectura • S'informa de les gestions amb el Ministeri de Defensa per la cessió de terrenys clau per al Teatre Tarragona. • Vallbé denuncia la manipulació política en el conflicte de la sala de lectura de Sant Pere i Sant Pau, assegurant que l'espai és propietat municipal i que el seu futur està garantit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Camp de treball a la Punta de la Mora: conservació i comunitat
Recuperació de l'espai natural a la Punta de la Mora Marta Grau, de l'entitat ecologista Depana, coordina un camp de treball a Tarragona dedicat a la gestió i conservació de l'espai natural de la Punta de la Mora. Aquesta iniciativa aplega una vintena de joves d'entre 18 i 25 anys procedents de diversos punts de l'Estat espanyol per realitzar tasques de preservació ambiental durant el mes de juliol. Tasques i organització del campament Els participants es divideixen en grups rotatius per experimentar totes les facetes de la gestió ambiental i la convivència: Conservació directa: Neteja de residus a l'entorn natural i seguiment de la fauna i la flora. Estudis i divulgació: Realització d'estudis de vegetació i enquestes als usuaris per informar-los sobre la importància de l'espai. Logística: Tasques d'intendència com la preparació del menjar i el manteniment del campament. Activitats complementàries: Tallers tècnics per la tarda i activitats lúdiques per fomentar la cohesió del grup. Valor ecològic de la Punta de la Mora L'espai destaca per ser un únic reducte del litoral català que conserva la seva fisonomia original abans de la degradació per la urbanització massiva. Entre els seus actius naturals figuren: L'últim salinar litoral de Catalunya (unes 10-15 hectàrees). Hàbitats d'interès prioritari com el bosc de pins pinyoners sobre sorra. Plantes endèmiques com el Limonium giberti. El Bosc de la Marquesa, preservat gràcies a la propietària històrica que es va negar a vendre la finca per urbanització. Gestió i reptes de futur La zona es gestiona des de 1998 a partir d'un projecte europeu LIFE. Actualment, el principal repte és controlar la freqüentació humana per evitar la degradació causada per l'obertura de múltiples camins alternatius. S'està treballant per fixar itineraris concrets que permetin l'ús lúdic (platges de Cala Fonda i Cala Becs) sense comprometre la integritat del sistema ecològic. "Venen a aprendre i a treballar, però també a passar uns dies i disfrutar d'un entorn que els impacta des de la primera vegada que el veuen."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Homenatge centenari a la residència Mare de Déu de la Mercè
Celebració d'un segle de vida L'emissora connecta amb la residència Mare de Déu de la Mercè de Tarragona per celebrar el 100 aniversari de la Josepa Martorell, coneguda afectuosament com a "Pepita". L'acte, que combina el protocol institucional amb la calidesa familiar, ha aplegat personal del centre, amics de tota la vida i representants polítics. Intervencions i anècdotes destacades Josepa Martorell: L'homenatjada ha rebut rams de flors i llibres de recordança de mans de les autoritats. Lluís del Abate: Un resident de 103 anys que ha sorprès tothom referint-se a la centenària com a "aquesta noia" i compartint records sobre els primers avions que va veure al Camp de Mart. José Barboa: Resident de 91 anys d'origen d'Albacete que ajuda activament en el dia a dia de la residència. Perspectives sobre la gent gran Durant l'esdeveniment, representants institucionals han exposat les línies de treball per a la tercera edat: 1. Atenció domiciliària: Jordi Tous (Benestar i Família) ha subratllat que la prioritat del govern és potenciar que la gent pugui envellir a casa seva. 2. Infraestructures: S'ha anunciat la remodelació i futura ampliació de la residència de la Mercè amb places sociosanitàries. 3. Vida activa: La regidora Carme Duc ha destacat la importància d'ajudes per a la mobilitat i la companyia per garantir una vellesa plena i feliç. "Cada vegada la nostra gent gran té una esperança de vida més alta i això és motiu de satisfacció per a tots."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
2004-07-14 UM LO RACONET
Un concepte híbrid a la plaça de la Font L'Alicia, copropietària de l'Orraconet, presenta aquest singular espai situat al cor de Tarragona. Es defineix com una llibreria-restaurant, un lloc on la cultura i el plaer gastronòmic conviuen harmònicament. Durant el seu segon estiu obert, el local s'ha consolidat com un punt de trobada tant per a turistes com per a públic local. La selecció literària A diferència d'altres espais, a l'Orraconet es tracten bé els llibres. Encara que l'espai és reduït, la selecció és molt acurada i inclou: Novetats editorials de gran rellevància. Llibres de fons literari i autors clàssics. Obres d'autors com Alejandro Jodorowsky (molt recomanat per l'Alicia) i Jorge Bucay. Temàtiques variades, des de psicologia (Psicomàgia) fins a l'estudi de la personalitat de Dalí. Gastronomia i cultura del vi L'oferta culinària evoluciona durant el dia per adaptar-se als clients: Esmorzars: Entrepans variats i un servei que s'anticipa als horaris dels turistes europeus. Dinars i sopars: Plats més elaborats, com el popular pit a la Singapur, especialitat de la cuinera argentina Alba Fogliani. Vins de la comarca: Promouen la cultura del vi servint el "vi de la setmana" acompanyat d'una tapa. Un espai participatiu i decoració amb sentit El local destaca per la seva decoració reflexiva i participativa: "Vam voler fer un espai on la gent participés... escriuen poemes, pensaments i els pengen ells mateixos." Mural participatiu: Un espai obert per a poemes, retalls de diari i reflexions dels clients. Galeria de personatges: Fotografies de figures com Frida Kahlo, Virginia Woolf o Antonio Gala que conviden a la conversa i la reflexió sobre la cultura lluitadora i transgressora.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Taller de Teatre Musical: L'Estudio de Música al Magatzem
Cloenda del Curs de Teatre Musical a Tarragona L'entrevista presenta el tancament de la sisena edició del taller de personatges i teatre musical organitzat per l'Estudio de Música. Teresa Valls i la docent i actriu Isabel Soriano expliquen la trajectòria d'aquesta col·laboració, que ja s'ha convertit en una cita veterana a la ciutat, comptant també amb la participació de Fermí Fernández. Metodologia i l'Espectacle Final L'objectiu principal no és només la formació tècnica illada, sinó l'aprenentatge a través de la posada en escena. El curs culmina amb una mostra oberta al públic on els alumnes han de gestionar els nervis i la pressió del directe: El Repte: Preparar un muntatge en només 15 dies amb perfils molt diversos. El Fil Argumental: Enguany la mostra gira al voltant de la temàtica dels càstings, barrejant humor i ironia. El Repertori: Inclou clàssics de Broadway com Els Miserables o Cats, a més de gèneres variats com tangos, boleros i rumbes. Perfil dels Alumnes i Orientació Professional El taller compta amb 15 alumnes, majoritàriament noies, a partir dels 15 anys. Isabel Soriano destaca que, tot i que molts joves somien amb la professionalització, ella sempre recomana tenir una base formativa àmplia: "Si algú vol ser actriu, que a més a més faci tècniques d'imatge o management... que no es dediquin exclusivament a una sola cosa perquè la vida no s'acaba si no t'agafen a l'Institut del Teatre." Dades de l'Esdeveniment Lloc: Teatre el Magatzem de Tarragona. Hora: Avui a les 19:00h. Accés: Entrada lliure per a tothom.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Programació Cultural de la Fundació La Caixa a Tarragona
Programació d'Exposicions i Activitats Culturals La Fundació La Caixa presenta la seva nova temporada cultural al Centre Social i Cultural de Tarragona, amb una proposta variada que abasta des de l'art tradicional africà fins a la crítica mediàtica contemporània. L'objectiu principal és oferir una oferta eclèctica que respongui a les necessitats i interessos de la ciutat. Exposicions Destacades Àfrica, la figura imaginada: Una mostra que reuneix 176 peces de l'Àfrica subsahariana, principalment estatuetes de fusta utilitzades en rituals i cultes als avantpassats. Provinen de museus internacionals com el de Tervuren (Bèlgica). Escher, la vida de les formes: Una exposició sobre l'artista conegut pels seus jocs visuals i estructures impossibles que fascinen els matemàtics. Inclourà 78 gravats, litografies i xilografies. Paisatges Mediàtics: Una mostra d'art contemporani que explora la deconstrucció dels mitjans de comunicació i ofereix una visió crítica de la societat actual. Fotopress: El prestigiós certamen de fotografia periodística que tancarà la temporada la primavera de 2005 i serà una primícia a Catalunya. Activitats Paral·leles i Objectius L'oferta no es limita a les sales d'exposicions, sinó que es complementa amb una agenda estable: Cicles estables: Continuaran els Vespres de Ciència, el cicle de pensament contemporani amb filòsofs internacionals i les activitats de poesia llatina durant el festival Tàrraco Viva. Participació ciutadana: Els responsables busquen trencar la barrera del "respecte" que moltes persones senten davant les sales d'art i animen els tarragonins a participar-hi activament. "Moltes persones no s'atreveixen a entrar en una sala d'exposicions... fa encara una mica de respecte, i és un tema a tractar per animar la gent que hi entri."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Tau: La nova galeria d'art contemporani a Tarragona
Una nova aposta per l'art a la ciutat de Tarragona El Jaume Palau i el Màrius Domingo presenten la Galeria Tau, un nou espai situat al carrer de la Nau especialitzat en l'art contemporani. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de dotar la ciutat d'un canal professional per als artistes locals i per apropar obres de qualitat al públic general. Origen i motivació del projecte Inspiració a ARCO: La idea es va gestar després d'una visita a la fira ARCO de Madrid, on van constatar que Tarragona, malgrat la seva importància, no disposava d'una galeria que representés el talent actual de les comarques tarragonines. Suport a l'artista: Molts creadors locals exposen a ciutats com Berlín o Tòquio però són desconeguts a casa seva. La galeria vol ser el seu punt de referència i gestionar la part comercial perquè l'artista es pugui centrar exclusivament en la creació. Art vs. Decoració: Un canvi de mentalitat Els impulsors fan una distinció clara entre la simple decoració i l'art real: "Es confon molt la decoració amb l'art. El que nosaltres proposem és aquella peça exclusiva que et fascina i que vols mirar cada dia." Accessibilitat: Es vol trencar el mite que l'art és només per a milionaris; la galeria ofereix obres originals des dels 120 euros fins als 1.200 euros. Obert a tothom: No és necessari comprar per visitar l'espai; l'objectiu pedagògic i cultural és prioritari. Detalls de la galeria i canals virtuals Fons actual: Compten amb 17 autors i unes 45 obres que inclouen fotografia, hiperrealisme i street art. Presència digital: Properament disposaran d'un catàleg complet a la seva web (galeriatau.com) per facilitar reserves i consultes. Horaris: Oberta de dilluns a dissabte a les tardes (17:30 h a 21:00 h) i diumenges al matí.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
26'
Estratègies de Turisme i Promoció Econòmica a Tarragona
Promoció Econòmica i Fires Específiques El tinent d'alcalde Francesc Ricoma detalla el canvi d'estratègia en la política firal de la ciutat cap a un model més especialitzat i dinàmic. Campanya Casa't al Palau • Segona edició de la iniciativa que ofereix un casament gratuït al Palau de Congressos. • El valor del premi ha augmentat fins als 13.800 euros, gràcies a la col·laboració de 18 empreses locals. • Les inscripcions estan obertes fins al 30 de setembre, amb el casament fixat per al 5 de febrer de 2005. Futur del Calendari Firal • L'objectiu és consolidar entre 4 i 5 fires anuals d'alta qualitat. • Es treballa en projectes sobre automoció, l'àmbit mediterrani i la qualitat de vida, evitant donar detalls per qüestions de competència. Tarragona al Fòrum de les Cultures 2004 La ciutat tindrà una presència destacada a Barcelona mitjançant dos eixos principals: Vessant Tècnica (16 de juliol): Presentació de la comunicació "El retrovisor de la història", destacant el patrimoni com un element viu i motor de promoció. Dia de Tarragona (24 de juliol): Jornada popular amb descomptes en les entrades (gestionades des de Tarragona) i un acte simbòlic d'entrega d'un talismà a la Jaima del Fòrum. "El nostre patrimoni no són unes pedres mortes, sinó un compromís vital per tots els tarragonins." Pla d'Acció Turística (PAT) Es busca definir un model turístic clar i un "full de ruta" per al futur: • 15 empreses (nacionals i internacionals) han presentat ofertes per dissenyar el pla. • El PAT estarà llest a finals d'any i marcarà les prioritats pressupostàries del 2005. • L'objectiu final és convertir els actius històrics en una font de desenvolupament econòmic i social.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Joaquim Nin encapçala l'etapa de la nova Convergència
Entrevista a Joaquim Nin: Un nou impuls per a CDC a Tarragona Joaquim Nin, alcalde d'Albinyana i diputat provincial, s'estrena com a president de la Federació Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Tarragona. En aquesta entrevista, analitza els resultats del 13è Congrés del partit i traça el full de ruta per als pròxims anys sota l'eslògan "la nova Convergència per una Catalunya sense límits". Objectius i prioritats estratègiques Nin estableix tres eixos fonamentals per al seu mandat: Enfortiment territorial: Consolidar el partit a totes les comarques tarragonines. Projecció social: Millorar la presència i el caliu del partit dins la societat civil. Èxit electoral el 2007: Preparar candidatures guanyadores per a les municipals amb un objectiu clar: recuperar l'alcaldia de Tarragona i la Presidència de la Generalitat. Cohesió interna i relació amb els socis L'entrevista destaca el valor de la democratització interna, fent referència a la competició amb Santiago Pallàs: "El nostre objectiu no és separar, sinó que és unir. [...] Hem demostrat que, un cop passat el procés, no som adversaris, sinó militants compromesos." Respecte a la relació amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Nin aposta pel diàleg i la generositat conjunta per evitar disfuncions passades i garantir una estratègia unitària com a federació. La candidatura per Tarragona el 2007 Sobre la figura de Joan Aregio, Nin reconeix la seva capacitat de treball i tarragonisme, tot i que remarca que l'elecció final del candidat de CDC a l'alcaldia de Tarragona seguirà els canals oficials del partit, prioritzant el treball en equip i el respecte a la militància local.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Entrevista a Cecilio Tieles: El Cicle Música i Les Muralles
Entrevista a Cecilio Tieles sobre el cicle Música a les Muralles En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'anuncia l'inici de la tercera edició del cicle Música a les Muralles, organitzat pel Museu d'Història de la Ciutat. L'entrevistat és el reconegut pianista Cecilio Tieles, una figura clau de la música a Catalunya i Cuba. Trajectòria i Visió Pedagògica Cecilio Tieles destaca per la seva immensa tasca no només com a intèrpret, sinó també com a pedagog i gestor cultural. Durant l'entrevista es subratllen diversos punts clau de la seva visió: La base de l'ensenyament: Defensa que els millors professors han d'estar en els nivells elemental i mitjà, ja que és on es formen realment els professionals, comparant-los amb arbres que s'han de cuidar des de l'inici. El talent precoç: Afirma que el talent es detecta molt d'hora i que sovint se subestima la capacitat de reflexió dels nens de 5 o 6 anys. Educar el públic: Mostra preocupació per la reducció d'hores de música a l'escola general, ja que és fonamental per crear un públic crític i estable a llarg termini. Detalls del Concert de la Nit El programa que Tieles presenta per a la vetllada està centrat en el concepte de la nocturnitat, barrejant clàssics amb obres contemporànies: Primera part: Inclou Nocturns de Nicolás Ruiz Espadero, una obra de Salvador Pueyo i peces de Chopin (Nocturns i la Berceuse). Segona part: La famosa sonata Claro de Luna de Beethoven i una peça irònica del compositor cubà Juan Piñera titulada Posludio y diurno. "Mentre més activitats artístiques hi ha, parla millor d'un poble i d'una cultura." Finalment, el pianista comenta els reptes de tocar a l'aire lliure, on la humitat pot fer que les tecles del piano siguin relliscoses, un obstacle que se supera amb experiència i precaució.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Projectes i reptes del transport públic a Tarragona
Millora del Transport Públic i Mobilitat a Tarragona L'entrevista amb Agustín Mallol, president de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), se centra en la necessitat de canviar la cultura de mobilitat a la ciutat de Tarragona. Es destaca la importància de passar del vehicle privat al transport públic mitjançant la pedagogia i la millora constant dels serveis. Estratègies per augmentar el nombre de viatgers L'objectiu principal de l'EMT és superar els 10 milions de viatgers anuals, assolint un creixement del 5%. Per aconseguir-ho, s'han posat en marxa diverses iniciatives: Campanyes pedagògiques: A partir del setembre, s'iniciaran accions a escoles i associacions de veïns per fomentar l'ús de l'autobús des de la infància. Noves línies i reforços: S'ha implementat la Línia 46 (Sant Pere i Sant Pau) i s'han previst reforços a la zona de La Mora en hores punta (matí, migdia, tarda i nit). Infraestructura: Col·laboració amb la Guàrdia Urbana per evitar retards causats per cotxes en doble fila i la instal·lació de plataformes de formigó a les parades. Renovació de la flota i tecnologia Mallol detalla la renovació de la flota mitjançant un sistema de renting, que permet: Renovar els vehicles cada 6 anys i mig. Garantir l'accés a la tecnologia punta i internacional. Mantenir l'adaptabilitat: prop del 100% dels autobusos estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. El Bitllet Únic i el Consorci del Camp de Tarragona Respecte a la integració tarifària al Camp de Tarragona, la postura de l'Ajuntament de Tarragona és clara: "No acceptarem ni una mica de rebaixa d'aquesta qualitat... el Camp de Tarragona ha de tenir la mateixa qualitat amb el preu únic." Es reclama que la Generalitat de Catalunya assumeixi les subvencions necessàries per no perjudicar les finances municipals ni la freqüència de pas actual (cada 15 minuts en línies principals) en cas d'allargar els recorreguts cap a altres municipis com Vila-seca o Reus.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Noves oficines i cues d'estrangeria a Tarragona
Situació de les oficines d'estrangeria a Tarragona L'episodi analitza l'estat actual de les tramitacions de residència i treball per a immigrants a la ciutat, després de la posada en marxa d'un servei extraordinari en col·laboració entre la Generalitat i el Govern Central. Punts clau del nou servei: Horari especial: Les oficines de l'antic INEM i de l'INSS atenen de dilluns a dijous, de 16:00 a 19:00 hores. Objectiu: Agilitzar la resolució d'uns 20.000 expedients pendents a tota Catalunya per reduir les aglomeracions. Ubicacions alternatives: S'han habilitat punts al carrer Sant Antoni Maria Claret i a l'Avinguda Roma per descongestionar la subdelegació del govern. Testimonis i realitat a peu de carrer: La unitat mòbil de Tarragona Ràdio constata que, tot i el nou servei, encara es mantenen les cues habituals a la plaça Imperial Tàrregó. Manca d'informació: Gran part dels usuaris desconeixen l'existència de les oficines alternatives, sovint a causa de barreres idiomàtiques en la retolació. Vulnerabilitat laboral: Els immigrants entrevistats denuncien situacions d'explotació i indefensió: "Quan un aconsegueix treballar sense papers, sovint és víctima de les màfies explotadores que aprofiten la nostra situació." Problemes organitzatius: Els usuaris critiquen la manca de sistemes de torns clars (com pantalles amb números) i les dificultats per aconseguir o modificar cites, que de vegades es donen amb mesos de retard.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Trasllat provisional del CAP Tàrraco al Jaume I
Trasllat d'Urgència i Operativitat del Centre A partir d'avui, les consultes del Centre d'Atenció Primària (CAP) Tàrraco s'han traslladat de forma provisional a l'antic ambulatori de Jaume I (el centre vell que fa cantonada amb els carrers Jaume I i Eivissa, darrere de la plaça de toros). Organització de l'atenció durant el primer dia Matí: Durant les primeres hores s'està duent a terme l'ordenació del material i només es mantenen obertes les agendes d'urgències. Tarda: A partir de les 15:00 h, el servei es normalitzarà amb les consultes ordinàries programades. Comunicació: S'ha informat personalment per telèfon i a través dels mitjans de comunicació a tots els usuaris que tenien visites previstes per assegurar que coneixen la nova ubicació. Detalls de la logística i el trasllat El trasllat ha mobilitzat uns 200 professionals per atendre una població d'unes 16.000 persones. Gràcies a la informatització de les històries clíniques, no s'ha hagut de moure paperassa física, però sí s'han traslladat estanteries, armaris, ordinadors i equips de radiodiagnòstic o laboratori. Unitats que No es mouen: El laboratori, el programa d'atenció a la dona i el radiodiagnòstic romanen a les seves ubicacions habituals al CAP Tarragonès; només s'ha traslladat l'atenció primària. "Totes les persones han estat avisades i trucades per comentar-los que ja les visitem aquí, al centre vell de Jaume I."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Victoria de l'empresa Arcoiris al Concurs de Focs de Tarragona
Arcoiris triomfa amb un espectacle de fabricació pròpia En Manel del Rosal, representant de l'empresa pirotècnica Arcoiris, celebra l'èxit obtingut al prestigiós certamen de Tarragona. La companyia ha destacat per un disseny típicament valencià que s'ha centrat en la potència sonora i la riquesa cromàtica. Claus de l'èxit i l'artesania Un dels punts més rellevants de la seva actuació ha estat l'ús de material d'elaboració exclusiva. Els aspectes fonamentals han estat: Fabricació pròpia: Tot el material llançat és de producte nacional, fabricat a les seves instal·lacions de Real de Montroi. Innovació tècnica: S'han utilitzat carcasses de gran calibre dissenyades específicament per a l'ocasió. Equip humà: El treball coordinat de dissenyadors artístics, muntadors i cascaceros ha estat vital per al desenvolupament de l'espectacle. Tradició i context del certamen Tot i que Arcoiris es va crear l'any 1996, l'empresa compta amb una llarga experiència heretada de la seva matriu, Pirotècnia Turís. Pel que fa al concurs de Tarragona, en Manel destaca la seva importància creixent: "El concurs de Tarragona no té res a envejar als grans concursos que es fan... s'ha fet un nom entre els grans certàmens a nivell estatal." Properes fites: Santa Tecla Sense temps per descansar, l'equip ja es prepara per a les festes de Santa Tecla. Les tasques de planificació per a aquest nou repte comencen immediatament per tal de mantenir el nivell d'exel·lència mostrat en el concurs actual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Tretzena Mitja Marató de Tarragona i concurs fotogràfic
Presentació de la 13a Mitja Marató de Tarragona L'episodi se centra en els preparatius de la 13a edició de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona, que tindrà lloc el proper 28 de novembre. Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, detalla els aspectes logístics i les novetats d'enguany en una prova que ja és referent a Catalunya. Inscripcions i Limitació de Participants S'ha establert un límit màxim de 1.500 corredors per garantir la qualitat del servei i l'atenció personalitzada. L'organització fa una crida urgent als corredors locals perquè s'inscriguin immediatament, ja que el termini oficial acaba el dilluns 22, però es preveu que les places s'exhaureixin abans. El preu de la inscripció és d'11 euros i es pot realitzar al Pavelló de Camp Clar o mitjançant ingrés bancari. El Circuit i les Novetats Logístiques El circuit d'aquest any presenta canvis significatius a causa de les obres a la ciutat, especialment pel pàrquing de l'antiga Llotja de Pescadors al Serrallo: Recuperació de la Rambla Nova: Es torna a incloure tot el tram fins al Balcó del Mediterrani. Serrallo i Port: La connexió entre el Serrallo i l'escollera es farà a través dels ponts mòbils per evitar la zona tancada del Moll de Costa. Millores per al corredor: S'ha escurçat el tram del Polígon Francolí per fer la cursa menys pesada mentalment. Activitats Paral·leles: 4t Certamen Fotogràfic Es destaca el quart concurs de fotografia, una iniciativa consolidada que busca captar l'essència de la cursa des de diferents perspectives (esportiva, organitzativa o humana). "No només surten els corredors, sinó també fotografies de l'organització i de l'assistència sanitària, que són realment impactants." S'atorga un Premi d'Honor de 600 euros a la millor trilogia i cinc premis individuals. Les obres s'exposaran posteriorment al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
2004-11-15 ENQUESTA TABAC
Resum de les opinions sobre el tabac en espais públics El contingut recull un conjunt de testimonis i opinions diverses sobre la regulació del consum de tabac en espais de restauració i llocs públics. S'observa una clara divisió entre els qui demanen més restriccions per protegir els no fumadors i aquells que reclamen llibertat i mesures menys dràstiques. Perspectives dels no fumadors La majoria de persones que no fumen expressen que la prohibició o delimitació d'espais els sembla correcta i necessària. Els arguments principals són: El dret a la salut: Consideren que fumar en llocs tancats com oficines o trens pot ser una agressió cap als qui no comparteixen l'hàbit. La incomoditat: Molts testimonis expliquen haver patit el fum d'altres taules en restaurants, qualificant-ho d'empipador. L'educació i el respecte: Es recorda l'antiga cortesia de preguntar abans d'encendre una cigarreta. "Qualsevol oficina on hi hagi gent ha de ser protegida de l'agressió d'una altra persona que no pensa en els altres." Perspectives dels fumadors Els fumadors mostren una actitud més defensiva, tot i que alguns apel·len a la solidaritat: Mesures dràstiques: Es critiquen les prohibicions totals similars a les d'Estats Units, suggerint que s'haurien de permetre apartats específics per a fumadors. Impacte econòmic: Alguns adverteixen que si no es permet fumar, molts clients deixaran d'anar als restaurants, afectant els beneficis dels establiments. Espais sensibles: Hi ha consens en què no s'hauria de fumar en clíniques o centres hospitalaris. Conclusió general Ens trobem davant de dues visions: la de la normativa estricta per garantir la convivència i la de la llibertat individual basada en el respecte mutu, especialment en espais petits o amb poca ventilació.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Seminari sobre l'abordatge de les violències contra les dones
Abordatge Integral de les Violències contra les Dones Tarragona Ràdio connecta amb el seminari organitzat per l'Institut Català de la Dona (ICD), una sessió formativa clau impartida per l'expert mundial i assessor de les Nacions Unides, Jorge Corsi. La intervenció se centra en la necessitat de millorar la resposta institucional i social davant les múltiples formes de violència que pateixen les dones. Estratègies i Models d'Intervenció Durant l'entrevista amb Mercè Fernández, adjunta a la presidència de l'ICD, es detallen els eixos del nou programa de la Generalitat: Millora de la qualitat assistencial: L'objectiu és formar professionals per evitar la victimització secundària, evitant que les dones hagin de recórrer múltiples serveis sense obtenir solucions reals. Model Transformador vs. Assistencialista: El model assistencialista se centra només a "apagar focs" mitjançant recursos d'urgència. El model transformador busca incidir en les estructures socials que legitimen la violència, apostant per la prevenció i el canvi cultural a llarg termini (10-20 anys). Descentralització: Es destaca la importància de portar la formació a tot el territori català, especialment a zones com les Terres de l'Ebre o Lleida, per garantir una atenció homogènia. Un fenomen multidimensional Es recorda que la violència no és només domèstica, sinó que inclou un ventall plural de manifestacions: "Conceptualitzem la violència contra les dones com una resistència brutal que vol parar el seu procés d'autonomia i llibertat." Agressions sexuals i assetjament laboral. Explotació per part de màfies de prostitució. Pràctiques tradicionals nocives com la mutilació genital femenina. En definitiva, el seminari subratlla que la violència està arrelada en la desigualtat estructural i que només un canvi profund en la societat podrà erradicar-la.