Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

841-864 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Procés de Regularització d'Immigrants a Tarragona
Detalls del nou procés de regularització d'immigrants El CITE ha posat en marxa un dispositiu especial per informar els treballadors immigrants en situació irregular sobre el proper procés de normalització administrativa que s'iniciarà a principis d'any. Després de les dificultats imposades per la legislació anterior, aquest nou reglament busca facilitar la documentació tant per a treballadors com per a empresaris. Requisits clau per a la regularització Per poder participar en aquest procés, que tindrà una durada de només tres mesos, els interessats han de complir diversos criteris: Permanència mínima: Acreditar l'estada al país com a mínim des de juny de 2004 (sis mesos abans de l'entrada en vigor), preferiblement mitjançant l'empadronament. Oferta de treball: Disposar d'un contracte de treball que s'ajusti a la realitat del mercat: Sector general: Oferta de 6 mesos (poden ser no continuats en un període de 12 mesos). Sector agrari: S'accepten ofertes de 3 mesos. Antecedents penals: Cal presentar el certificat d'antecedents penals del país d'origen. Crida a la responsabilitat i col·laboració L'organització fa una crida a la prudència i a la cooperació col·lectiva: "Insistim molt en el tema que no caiguin en compra-venda de documents... molta gent sense escrúpols aprofita aquests períodes per fer negoci." S'estima que a la província de Tarragona prop de 25.000 persones podrien acollir-se a aquesta mesura, la qual cosa beneficiaria l'economia general i garantiria els drets i deures (com la cotització a la Seguretat Social) de tota la població migrant.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Conversa sobre Tarragona, periodisme i memòria
Visita Institucional a Tarragona El protagonista expressa la seva satisfacció per trobar-se a la ciutat de Tarragona, tot i que lamenta la brevetat de l'estada. Destaca el seu vincle personal amb la ciutat, mencionant amb humor la seva exdona televisiva (Rosa Andreu), amb qui va compartir un "matrimoni fictici" durant tres anys a la pantalla. Reflexions Històriques i Professionals Durant la trobada a l'ajuntament, s'han abordat diversos temes clau: Història Militar: Observant els gravats del despatx de l'alcalde, es recorda el passat bèl·lic de Tarragona, incloent la Guerra del Francès, la Guerra de Successió i la Guerra dels Segadors. Trajectòria Periodística: L'entrevistat rememora els seus inicis als anys 80 com a redactor del diari Avui, quan ja va visitar aquest mateix despatx per entrevistar l'alcalde. Ètica del Gremi: Es destaca el discurs de Frederic Porta, centrat en l'autocrítica necessària dins del periodisme. "En nom del periodisme, es fan autèntiques barbaritats, i està bé que ho denunciïn per fer d'aquesta una activitat cada vegada més noble." L'acte ha finalitzat amb unes paraules improvisades d'agraïment per la distinció rebuda, malgrat la timidesa inicial de l'interlocutor a l'hora de parlar en públic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Activitats i organització de la Setmana de la Ciència
La Fira de Mostres: Innovació i Tradició L'edició d'enguany de la Setmana de la Ciència presenta un total de 37 activitats paral·leles, consolidant un creixement en l'oferta lúdica i divulgativa. Les propostes alternen entre clàssics consolidats i noves incorporacions per mantenir l'interès del públic. Tallers i experiències destacades Química i Enologia: S'organitzen concursos d'aromes per identificar substàncies a través de l'olfacte i el popular tast de vins de la Facultat d'Enologia. Cultura i Ciència: El taller de henna i cal·ligrafia àrab, realitzat en col·laboració amb investigadors de la Mediterrània, permet als visitants endur-se un tatuatge temporal. Arqueologia pràctica: Un dels espais amb més èxit on els participants poden fer d'arqueòlegs. "Es tracta de fer tot el procés: des del treball de camp amb el pincellet fins a l'arqueologia molecular al laboratori per analitzar restes de sang en ossos o pedres." Logística i recursos humans L'esdeveniment mobilitza un gran volum de persones tant internes com externes a la universitat: Personal intern: Implica serveis de recerca, recursos materials, gestió econòmica i acadèmica. Estudiants: Els alumnes que col·laboren reben un ajut econòmic per la seva participació. Empreses externes: Col·laboració de proveïdors habituals i contractacions puntuals per a material audiovisual, informàtic i retolació. Informació Pràctica Dates: De dimecres a divendres. Ubicació: Palau Firal. Horari: Matins de 9:30 a 14:00 i tardes de 16:00 a 20:00.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Premi pel reportatge històric sobre la Rambla de Tarragona
Reconeixement a la televisió local de Tarragona En aquesta conversa, els responsables del projecte celebren l'obtenció d'un premi per un reportatge sobre la Rambla de Tarragona. Destaquen que aquest guardó és un reconeixement necessari per a la tasca de les televisions locals i el seu vincle amb la societat. Elaboració i material històric L'èxit del reportatge es basa en una producció acurada que ha combinat diversos elements: Arxiu fotogràfic: Gràcies a la col·laboració del Ramon Segur (Fotoginxilla), s'han utilitzat imatges antigues en blanc i negre. Producció visual: Un treball metòdic de càmeres per filmar des dels mateixos punts històrics i una postproducció complexa amb grafismes. Testimonis directes: Entrevistes a comerciants actuals i antics botiguers per recuperar la memòria viva del vial. L'esperit del "Tarragonisme" L'objectiu central de la peça era emocionar l'espectador, ja que la Rambla es considera el centre vital de la ciutat des de fa 150 anys. Els interlocutors subratllen la seva missió de futur: "El nostre objectiu és fer tarragonisme, que és el que hem fet sempre." Es planteja la necessitat d'incrementar recursos per seguir creixent i mantenir aquesta línia de treball basada en la iniciativa i l'empenta de tot l'equip tècnic i humà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Federic Porta: Ètica, periodisme i passió per Tarragona
L'ofici del periodista i la crisi de credibilitat Federic Porta reflexiona profundament sobre l'estat actual de la comunicació. Tot i no tenir una visió apocalíptica, adverteix sobre els perills que amenacen la professió. Destaca la necessitat d'una responsabilitat ètica i d'un retorn als codis deontològics per garantir la supervivència d'una societat democràtica. Els punts clau de la seva anàlisi sobre el sector són: * La crítica a l'ús interessat i escandalós del periodisme per a benefici propi. * La pèrdua d'autoritat moral a causa d'informacions banals o guiades per prejudicis personals. * La comparativa del periodisme amb pilars socials com la medicina o l'educació. "El nostre és un ofici molt seriós... estem perdent credibilitat perquè hi ha molta gent que n'està fent un mal ús interessat." Trajectòria i preferències personals Amb 30 anys d'experiència en diversos mitjans i gabinets de premsa (com el Fòrum 2004), Porta confessa la seva preferència pel periodisme escrit. Tot i reconèixer que no és literatura segons els estàndards d'Oscar Wilde, gaudeix de l'acte d'escriure per sobre d'altres formats. El vincle amb Tarragona i el Nàstic El periodista reafirma el seu compromís amb la seva ciutat natal, definint-la com la seva pàtria. Tot i que un retorn professional estable sembla difícil, es manté a plena disposició de la ciutat. Finalment, analitza la situació del Nàstic de Tarragona amb un optimisme moderat, destacant el futbol com una gran metàfora de la vida i la seva esperança en la salvació de l'equip a la Segona Divisió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
2004-11-08 FREDERIC PORTA
L'ofici de periodista: Entre la vocació i la realitat El text presenta una reflexió profunda sobre la naturalesa del periodisme, desmitificant la professió i analitzant-ne els reptes actuals. L'autor subratlla que la necessitat d'informar és substancial al gènere humà, però adverteix sobre el perill de confondre els desitjos personals amb la realitat. Els vicis de la professió L'autor enumera diversos problemes que afecten la credibilitat del gremi: Subjectivitat i opinió: La tendència a transformar la informació en opinions personals, creant "subespècies" de periodistes (tafaners, justiciers o amb la síndrome de Watergate). Superficialitat: La pressa i la manca de temps porten a una anàlisi epidèrmica de la realitat, on sovint es té el titular abans que la notícia. Falta d'autocrítica: L'oblit que el periodisme no és una casta especial, sinó un servei que pot salvar o "matar" segons com s'exerceixi. La tirania de la informació i la precarització En la societat actual, la comunicació corre el risc d'actuar com una tirania totalitària on és difícil destriar la veritat de la mentida. A més, s'afegeix el factor de la precarització laboral: Les facultats generen més professionals dels que el mercat pot absorbir. Les empreses prioritzen els comptes d'explotació per sobre del valor social de la informació. Es perd el valor de l'experiència i el criteri en favor de la producció ràpida de continguts. Reivindicació de l'ètica periodística Malgrat el panorama crític, el text conclou amb una crida a la responsabilitat i al codi deontològic. El periodisme ha de ser preservat com un bé bàsic i comú, tan necessari com respirar per a una societat democràtica. "El periodista és un professional legitimat per interpretar la realitat que l'envolta i treballa com a corretja de transmissió entre la necessitat de conèixer la societat i el que està passant."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
2004-11-08 ENQUESTA TRANSPORT PUBLIC
Anàlisi de la situació actual del transport públic El text recull diverses opinions d'usuaris i no usuaris sobre el servei de transport públic, centrant-se principalment en els autobusos urbans de la zona de Tarragona. Les percepcions varien des de la satisfacció general fins a crítiques severes per la manca de freqüència. Punts crítics identificats Frequència i puntualitat: Diversos usuaris es queixen que les rutes (com la de Buenavista-Tarragona) tenen esperes de fins a 25 minuts i, en ocasions, algun vehicle no arriba a passar. Cobertura geogràfica: Es detecta una mancança de línies que connectin millor amb els pobles del voltant i la necessitat de reforçar els barris exteriors. Servei de cap de setmana: Existeix una crítica específica cap a la manca de constància del servei durant els dies no lectius en comparació amb els dies escolars. Valoracions i comportaments Perfil de l'usuari: Molts dels entrevistats prefereixen el cotxe particular o directament no utilitzen l'autobús ni el tren (Renfe), per la qual cosa no tenen una opinió formada del servei. Impacto en el trànsit: Alguns ciutadans consideren que el transport públic contribueix als embussos i interromp la circulació habitual. "Que en tindríeu de posar més, home... perquè s'estibirien molts passos." En resum, tot i que alguns ciutadans valoren positivament el servei actual (atorgant una puntuació de 6 o 7 sobre 10), la demanda generalitzada és un increment de la flota i una millor regularitat en les línies perifèriques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Debat a peu de carrer sobre les eleccions als EUA
Anàlisi del clima electoral: Bush contra Kerry Aquesta sèrie d'entrevistes a peu de carrer recull l'opinió de diversos ciutadans sobre les eleccions presidencials als Estats Units, centrant-se en la comparativa entre el llavors president George W. Bush i el candidat John Kerry. Principals motius de rebuig a Bush Els testimonis que s'oposen a la continuïtat de Bush coincideixen en diversos punts crítics: * La gestió de la Guerra de l'Iraq i el conflicte amb Saddam Hussein. * La inestabilitat generada arran dels atemptats i els posteriors "embolics" bèl·lics. * Una percepció de prepotència en la seva diplomàcia internacional. L'esperança en John Kerry Aquells que prefereixen la victòria de Kerry ho fan principalment per la necessitat d'un canvi profund. Els punts clau esmentats són: * La recerca d'un major diàleg amb la resta de nacions del món. * La percepció d'un possible empat tècnic (50-50) que genera incertesa sobre el resultat final. Impacte global i incertesa "La primera potència del món té que afectar a la força de totes les altres nacions del món." Els entrevistats reconeixen que el resultat tindrà una repercussió directa a escala global, tot i que molts admeten que, malgrat les seves preferències, el futur polític dels Estats Units encara no està gens clar i regna la incertesa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Reconeixement i crítica constructiva a Tarragona
Entrevista a Bernabé: Un homenatge a la trajectòria En aquesta conversa, l'artista Bernabé expressa la seva profunda gratitud i satisfacció per haver rebut un reconeixement a la seva carrera professional. L'acte d'homenatge és descrit com a emotiu i necessari, posant de manifest la importància de valorar els tarragonins rellevants de forma periòdica. Crítica als detalls de la ciutat Malgrat l'alegria del premi, l'autor no abandona la seva mirada crítica sobre l'estat actual de Tarragona. Destaca la manca d'atenció de l'Ajuntament cap als petits detalls que afecten el dia a dia dels ciutadans: La situació de la màquina de tren i les dificultats per ubicar-la. L'abandonament d'espais com el Camp de Mart o la necròpolis, tancada des de fa anys. La necessitat que els polítics "donin una volta" per la ciutat per veure allò que el poble percep i que sovint s'ignora en favor de grans projectes. Presentació del nou llibre Bernabé anuncia l'aturada del seu nou projecte editorial el proper dia 17. L'obra utilitza la sàtira a través de dos personatges històrics: "El llibre es basa en dos personatges, Fra Eulogi i Fra Eugenio... que critiquen coses de Tarragona des del segle XVIII." Aquesta obra serveix per denunciar l'estat de conservació de monuments emblemàtics com la Catedral, el seu claustre i el Teatre Romà, lamentant que molts problemes històrics encara romanguin sense solució. El peu de canó de l'artista L'entrevistat reafirma el seu compromís amb la ciutat. Tot i el premi, assegura que continuarà denunciant allò que considera millorable. Es mostra orgullós en veure que moltes de les seves idees i crítiques prèvies han acabat materialitzant-se en solucions reals per a la ciutat, confirmant la utilitat de la seva veu reivindicativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1'
Estudiants premiats per una campanya cultural a Tarragona
Entrevista als guanyadors del premi de cultura En aquesta conversa, la Lídia, la Natàlia, l'Agnès i el Jordi, un grup d'estudiants, comparteixen la seva experiència després de guanyar un reconeixement per un projecte acadèmic. Els joves es mostren sorpresos i agraïts pel guardó, destacant que es tractava d'un treball realitzat en grup durant els seus estudis. La campanya: "A Tarragona menja cultura cada dia" El projecte consisteix en una campanya per fomentar la participació en la vida cultural de la ciutat de Tarragona. Els punts clau del disseny i la proposta són: Concepte visual: Han utilitzat la imatge del come-cocos (Pac-Man) com a metàfora visual. Objectiu: En lloc de menjar punts, el personatge "es menja" esdeveniments culturals i activitats diàries. El lema: > "A Tarragona menja cultura cada dia" Activitats i motivació La campanya proposa un enfocament lúdic, gairebé com un joc, on es convida a provar espais i experiències diverses: Visites a l'Antiga Audiència per veure cinema. Assistència a espectacles al Teatre Metropol. Consum de música en viu en bars i altres racons de la ciutat. Els estudiants expliquen que, tot i que inicialment era una pràctica d'una assignatura, van decidir presentar-se al certamen amb la il·lusió de culminar el seu esforç amb un reconeixement professional. Tot i que encara no han patentat la idea per motius econòmics, consideren que qualsevol imitació seria una mostra d'èxit del seu concepte.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
La vida i l'ambient de la Rambla Nova de Tarragona
La Rambla Nova: El cor de la ciutat En aquesta conversa s'explora l'experiència de realitzar un reportatge sobre la Rambla Nova de Tarragona en el marc del seu 150è aniversari. Tot i les veus que diuen que altres zones de la ciutat guanyen protagonisme, el text reafirma que la Rambla continua sent un espai amb una gran vitalitat. Aspectes destacats de l'ambient Bullició constant: Malgrat la descentralització de l'oci a Tarragona, la Rambla manté la seva essència com a lloc de trobada per a treballadors, vianants i turistes. Hospitalitat dels ciutadans: L'autora destaca l'amabilitat i la disposició dels tarragonins a compartir les seves experiències davant del micròfon. Vida matinera: Es trenca el mite que la Rambla només viu el diumenge o a la tarda; a les 7 del matí ja hi ha activitat frenètica amb els quioscos i els primers cafès. La banda sonora i el to del reportatge Per transmetre la sensació d'un passeig amable i pausat, el reportatge s'ha acompanyat de la música de Pink Martini, concretament el tema "No hay problema". El reportatge és, en essència, un homenatge a la història d'aquest eix central de la ciutat. "M'he trobat amb gent maquíssima disposada a explicar-me la seva vida a canvi de res." L'objectiu final ha estat capturar una visió amable i viva d'un carrer que celebra un segle i mig d'existència.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
La vida a pagès: records de la comarca d'Osona
Entrevista a Anna Aguilar sobre el reportatge 'Abans a pagès' En aquesta conversa, la periodista Anna Aguilar explica el contingut i el procés de creació del seu reportatge premiat, publicat a la revista Presència. El treball és un recull de testimonis biogràfics de set persones d'Osona que rememoren el seu passat rural. Contingut i metodologia del reportatge El reportatge no se centra en una sola veu, sinó que construeix un mosaic col·lectiu a partir de diverses experiències: Temàtica: S'aborden les feines del camp, les tradicions familiars i la vida quotidiana d'abans. Procés de redacció: L'autora va realitzar entrevistes individuals sobre temes comuns i després va fer una "feina de formigueta", seleccionant els detalls més anecdòtics i curiosos de cada persona per teixir la narració. Conclusió vital: Aguilar destaca la duresa d'aquella època, marcada per la manca de comoditats modernes, però subratlla una idea clau: "De poc que tenien ho aprofitaven molt i a la seva manera també eren feliços." El valor del reconeixement periodístic L'entrevista també reflexiona sobre la professió del periodisme. Per a Aguilar, rebre un premi és una gratificació fonamental que supleix la falta de feedback habitual del públic. Considera que aquests reconeixements confirmen que el missatge i l'enfocament han arribat realment a la gent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Andreu Puig i la fotografia de nens prematurs
L'art de capturar la fragilitat i l'esperança En aquesta conversa, el fotògraf Andreu Puig reflexiona sobre la seva professió i, específicament, sobre la seva obra titulada Prematurs. L'autor descriu la imatge com un exercici de senzillesa i d'extrema fragilitat, on es mostra el contacte vital entre un pare i el seu fill nascut abans d'hora. Els conceptes clau de l'obra Puig detalla com va ser el procés creatiu i les intencions darrere de la fotografia: La tria del tema: Es tracta de nadons pre-prematurs amb un alt risc vital, una realitat que ha millorat gràcies als avenços de la medicina. El missatge visual: Juntament amb la redactora Susana Oliveira, van buscar transmetre una imatge de fragilitat positiva i esperança. La connexió humana: La fotografia capta el moment precís en què el fill s'aferra al seu pare en un entorn hospitalari. La mirada del fotògraf i l'ofici L'entrevista també aborda el paper del fotoperiodista en la societat actual i la seva percepció dins la professió: "El bon fotògraf és aquell que veu les coses i, si a més a més les veu d'una altra manera, millor que millor." Segons Puig, la feina del fotògraf és anar un pas més enllà i oferir una perspectiva que el públic general sovint no pot observar. Respecte a la consideració dels fotògrafs com a "periodistes de segona", l'autor argumenta que no és una qüestió de jerarquia, sinó de dinàmiques de treball i procedències formatives. Reivindica que tant la ràdio, com la imatge i l'escriptura són eines complementàries per explicar la realitat i crear un clima de comprensió per a l'espectador.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
38'
IV Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació
L'acte celebra la quarta edició dels premis de comunicació a Tarragona, integrant el lliurament de guardons amb una profunda reflexió sobre l'estat actual de la professió periodística. Reflexions sobre l'ofici de periodista El periodista Frederic Porta ofereix una conferència magistral on analitza la naturalesa i els perills del periodisme actual. Destaca que la informació és inherent a la condició humana, però adverteix sobre diversos riscos contemporanis: • La confusió entre desitjos i realitat a l'hora d'informar. • El perill de la superficialitat i la pressa constant que impedeixen aprofundir en els fets. • La transició de la informació objectiva cap a l'opinió personal i el protagonisme egòlatra del periodista. "El periodista és un professional legitimat per interpretar la realitat que l'envolta i treballa com a correixa de transmissió entre la necessitat de conèixer la societat i el que està passant." Crisis i reptes del sector Porta posa èmfasi en la precarització laboral i com les facultats generen més professionals dels que el mercat pot absorbir. Fa una crida a recuperar els valors fonamentals: • L'ètica i el codi deontològic com a guies imprescindibles. • La necessitat de sortir al carrer per trobar la notícia en lloc de romandre tancat a la redacció. • La preservació del periodisme com un bé bàsic i comú per a la societat. Lliurament de Guardons i Reconeixements L'esdeveniment premia l'excel·lència en diverses categories, destacant treballs sobre la realitat social i històrica de Tarragona: • Premsa i Ràdio: Guardons per reportatges sobre la vida a pagès i els 150 anys de la Rambla. • Trajectòria: Reconeixements especials a figures locals com el fotògraf Ramon Segur i l'il·lustrador Bernabé Bernabé. • Humor Polític: El programa Minoria Absoluta rep una distinció, amb un parlament de Toni Soler sobre la importància de la sàtira per normalitzar la vida política. L'acte clou amb una crida a l'autocrítica per part de l'alcalde Joan Miquel Nadal, subratllant que reconèixer els errors és vital per al progrés de qualsevol professió que serveixi a la veritat pública.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
56'
2004-11-06 CONFERÈNCIA ESCRIBANO
Trajectòria i Visió del Periodisme El director de Televisió de Catalunya, Francesc Escribà, reflexiona sobre la seva evolució professional, desitjant inicialment ser antropòleg per la seva passió per la condició humana. Critica el periodisme centrat exclusivament en les dades i defensa un model basat en explicar històries de persones. El Rol de la Televisió Pública L'episodi analitza la gènesi de TV3 com una conquesta popular i la seva funció com a eina de cohesió nacional i lingüística. Es discuteix la diferència entre el model de servei públic i les televisions privades: • La manca de responsabilitat de les privades pel que fa a la producció local a Catalunya. • L'èxit d'un model que prioritza la qualitat per sobre del simple entreteniment buit. • La necessitat d'una finançament públic transparent per garantir continguts dignes. "El que ens defineix com a periodistes és que ens ha d'agradar la gent; la nostra feina fonamental és que ens agradi la gent." El Fenomen de la Teleescombreria Es dedica un espai considerable a analitzar la teleescombreria i el seu impacte social: • L'exercici de cinisme de les cadenes privades que prometen autoregulació sense aplicar-la. • La pèrdua de la dignitat humana en programes de telerealitat per motius econòmics. • El canvi en la percepció social: actualment el públic ja no amaga que consumeix aquests continguts. Reptes de Futur i Digitalització La transició del segle XX al XXI ve marcada per la digitalització total i la TDT. Escribà preveu una fragmentació de l'audiència amb 40 o 50 canals, on el repte serà mantenir la personalitat pròpia i el caràcter diferencial de la televisió catalana en un entorn globalitzat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Toni Soler i l'èxit de Minoria Absoluta a RAC1
Entrevista a Toni Soler sobre l'èxit de 'Minoria Absoluta' En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el periodista i humorista Toni Soler reflexiona sobre la trajectòria del programa Minoria Absoluta de RAC1, coincidint amb el reconeixement que rebran als Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. L'essència del programa i l'humor polític Soler explica que el projecte va néixer de la voluntat d'aplicar la ironia i el sarcasme a l'actualitat política catalana, un terreny que consideraven poc explorat a Catalunya en aquell moment: Provenen del periodisme seriós, fet que els dona el background necessari per analitzar la realitat. L'objectiu principal és desdramatitzar la política i mostrar-ne la cara més grotesca. Busquen ser un programa popular, fugint de l'elitisme per arribar a una audiència àmplia. Metodologia: Entre el guió i la improvisació Tot i que Soler admet que són "gent treballadora" i que passen moltes hores preparant el programa, destaca la diferència entre la televisió i la ràdio: "A la ràdio ens deixem anar més i deixem que les coses surtin una mica soles... ens agrada que el programa ens sorprengui a nosaltres mateixos." Els personatges (com Maragall, Mas o Carot Rovira) han adquirit vida pròpia gràcies a la feina dels actors. El guió serveix com a base, però es deixa un marge ampli a la improvisació per mantenir la frescor del directe. Reconeixements i futur El programa ha recollit diversos guardons, com el de Ràdio Associació de Catalunya. Soler recorda que els inicis van ser una aposta valenta, ja que inicialment es dubtava de la viabilitat d'un espai centrat exclusivament en l'humor polític.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Trajectòria i Manual d'Investigació de Ceradai
L'Origen de Ceradai i la seva Evolució L'associació Ceradai va iniciar els seus actes públics i la seva intervenció educativa fa 15 anys, destacant la creació de la ràdio escolar el febrer del 1989 a través de l'emissora Ràdio Fòrum (actual Tarragona Ràdio). La necessitat de constituir-se com a entitat amb personalitat jurídica va sorgir en ple context de la reforma educativa i després de participar en diversos simpòsiums universitaris. Objectius i Finalitats de l'Entitat La tasca principal de Ceradai se centra en la investigació psicopedagògica i cultural. Els seus objectius inclouen: Impartir conferències i tallers de creixement personal per a joves. Fomentar el treball en xarxa entre associacions i federacions (com l'AFAPAC). Promoure la inclusió social i la cohesió des d'una visió pràctica. El Manual Ceradai: Una Guia per a l'Educació Integral El Manual Ceradai no es presenta com un mètode nou o un model tancat, sinó com una eina de consulta pràctica per a moments de dubte. Està basat en models psicològics actuals i busca potenciar la creativitat i l'esperit crític de les persones. La Responsabilitat Compartida Un dels pilars del manual és la premissa que l'educació és una responsabilitat compartida entre tots els agents socials: Escoles i instituts: Professionals amb domini tècnic. Famílies: Poses en valor la cultura del sentit comú i la lògica. "L'important és que tot el que fem poguéssim trobar aquesta satisfacció, aquestes ganes de compartir; aquest és el missatge que volem donar." Finalment, es destaca la importància de l'humor i l'alegria en el procés educatiu per assolir un desenvolupament personal ple.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Entrevista a Frederic Porta sobre l'ofici de periodista
Retrobament a Tarragona: Una reflexió sobre la professió El prestigiós periodista tarragoní Frederic Porta analitza la seva trajectòria i el moment actual del periodisme abans d'inaugurar la nit dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. Amb prop de 30 anys d'experiència, Porta destaca el valor emocional de tornar a la seva "pàtria", la ciutat de Tarragona, per oferir una xerrada sobre els reptes de la professió. Experiències que marquen una carrera Durant l'entrevista, es repassen fites clau en la vida del periodista: El Fòrum de les Cultures 2004: La seva tasca com a cap de premsa va ser un repte estructural i comunicatiu sense precedents, descrit com una feina "estressant però enriquidora". L'etapa als Estats Units: Porta va viure set anys a Amèrica, dos d'ells com a corresponsal de TVE a Nova York, una experiència que li va permetre conèixer la professió des d'una òptica global. Vocació familiar: El seu interès pel periodisme va néixer als 15 anys, inspirat per la figura del seu avi, que fou director del diari La Creu de Tarragona. Les assignatures pendents del periodisme En la seva reflexió, l'autor posa l'accent en la necessitat de recuperar la responsabilitat social i evitar la informació superficial: "Hem de recordar sempre la nostra responsabilitat social... no ens hem de deixar portar per arribar a l'escenari dels fets amb el titular ja fet per el nostre subjectivisme." Mirada crítica als Estats Units Arran de la victòria electoral de George Bush, Porta ofereix una anàlisi punyent sobre la distància cultural entre Europa i l'Amèrica profunda: Considera que Nova York no és Amèrica, sinó una bombolla cosmopolita. Critica l'arrogància de la política exterior americana i la visió del país com un "escollit per Déu". Adverteix de l'error d'intentar entendre els EUA des d'una perspectiva exclusivament europea.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
2004-11-05 FRANCESC ESCRIBANO
Entrevista a Francesc Escribano: Del reporterisme a la direcció Francesc Escribano, actual director de Televisió de Catalunya, repassa la seva trajectòria professional que va començar fa 20 anys a la base de la cadena. Durant la conversa, s'analitza la seva evolució des de programes emblemàtics com 30 minuts fins a la gestió d'actualitat de TV3. La passió pel periodisme de proximitat Tot i el seu càrrec executiu, Escribano confessa que el que més troba a faltar és el contacte directe amb la realitat i la gent. El seu estil s'ha caracteritzat sempre per: Observar la normalitat per sobre de l'excepcionalitat. Construir històries a partir del material hipersensible que és la vida quotidiana. Preservar, per sobre de tot, la dignitat de les persones que apareixen en pantalla. Missions i valors de la televisió pública L'entrevistat reflexiona sobre el paper dels directius en la configuració dels continguts. Considera que no és una qüestió de regulació estatal, sinó de responsabilitat professional. "L'oferta que donen les televisions condiciona la demanda que farà el públic. Si només donem un determinat tipus de continguts, la gent demanarà aquell tipus de continguts." Qualitat vs. Telescombreria Davant l'auge de la telescombreria a les cadenes privades, Escribano defensa el model de TV3 com una televisió de qualitat europea, més propera a la tradició anglosaxona que a la de països veïns. Reitera que la televisió ha de poder mirar cara a cara l'audiència i garantir que està en "bones mans".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
2004-11-05 CHINCHILLA HOMENATGE
Trajectòria de Ramon Segú i Foto-Chinchilla L'entrevista se centra en l'homenatge a la trajectòria professional de Ramon Segú, estretament lligat a la ciutat de Tarragona i al seu llegat fotogràfic a Foto-Chinchilla. Segú repassa moments clau de la seva carrera, des dels inicis fins a l'evolució de la tècnica fotogràfica. Els inicis i l'època de les postals Durant els anys 50 i 60, Ramon Segú va ser un dels pioners en la creació de postals turístiques. Aquestes eren molt demandades per: * Turistes internacionals que començaven a arribar a la costa. * Emigrants espanyols a Alemanya i Suïssa, que rebien les imatges per estar al corrent de les novetats de la seva ciutat. Els indrets més fotografiats i demanats eren: 1. El Balcó del Mediterrani (especialment per les seves sortides de sol). 2. La Rambla Nova i el passeig de les Palmeres. 3. Monuments com la Catedral, les muralles i el Fortí de la Reina. Evolució tècnica i curiositats Segú destaca com va haver d'adaptar-se a la manca de tecnologia de color en els seus inicis: * Colorit a mà: Davant la inexistència de pel·lícula en color assequible, les fotografies es pintaven manualment. * Equipament antic: L'ús de càmeres de plaques de vidre (3-18) on el fotògraf s'havia de tapar amb un drap negre per enfocar i diafragmar correctament. Memòria històrica i pèrdues arxístiques Un dels punts més emotius és el record de la Guerra Civil, quan un bombardeig al carrer Sant Francesc va destruir totalment l'arxiu anterior de Foto-Chinchilla: "Van perdre tot l'arxiu d'abans de la guerra. Vam haver de començar pel número 1." Personalitats i societat Al llarg dels anys, va immortalitzar esdeveniments socials com casaments i batejos, però també personatges cèlebres com el futbolista Kubala (que li va fer especial il·lusió), Sara Montiel o Salvador Dalí (aquest darrer fotografiat pel seu fill).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Entrevista a Bernabé: Dibuix, Humor i Ciutat
Bernabé: Una Vida al Servei de Tarragona des de l'Humor L'il·lustrador i dibuixant Bernabé reflexiona sobre la seva llarga trajectòria dedicada al cinema, la ràdio i, especialment, al dibuix satíric, arran del pròxim reconeixement que li atorga la ciutat de Tarragona. L'entrevista destaca el seu compromís amb la denúncia de les deficiències urbanes mitjançant l'amor blanc i el seu paper com a observador crític però constructiu. Reconeixement i Trajectòria Bernabé expressa la seva sorpresa i orgull per la distinció que rebrà demà, afirmant que mai ha buscat premis, sinó fer la seva feina amb dedicació. Altres punts clau de la seva carrera inclouen: Suport institucional històric: Rememora la llibertat que li van donar figures com Josep Maria Terrassa a la ràdio o els editors de l'antic Diari Espanyol. L'humor com a eina de canvi: Durant anys, va publicar quatre dibuixos diaris denunciant anomalies a la ciutat que, curiosament, en aquell temps sí que es resolien ràpidament. Crítica a la passivitat actual: Lamenta que, avui dia, malgrat les cartes i publicacions, les autoritats fan menys cas a les queixes ciutadanes. La Crítica sobre el Patrimoni Abandonat L'autor utilitza la seva veu per assenyalar el que considera un abandonament sistemàtic de l'espai públic: "És vergonyós: Patrimoni de la Humanitat i que no es pugui visitar la necròpolis romana, que és la més important que hi ha." Bernabé enumera diversos punts negres: 1. Estre l'estat del Teatre Romà: Descrit com a abandonat i brut. 2. La Necròpolis: Crítica ferotge pel fet que estigui tancada al públic des de fa gairebé una dècada. 3. L'entorn urbà: Menciona la falta de pins al balcó de la ciutat i el mal estat de certs monuments al Camp de Mart. Projectes de Futur Tot i l'edat, Bernabé continua en actiu i anuncia la presentació d'un nou llibre per al dia 16 o 17 d'aquest mes, on trasllada personatges medievals de Tarragona a l'època moderna per seguir criticant les anomalies actuals des del humor blanc.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
2004-11-04 U M NÀSTIC PETIT TARRACO
Expectatives i il·lusió davant la Copa del Rei L'ambient al bar Petit Tàrraco, centre neuràlgic de l'afició grana, és d'absoluta celebració davant el proper enfrontament contra l'Atlètic de Madrid. Els seguidors veuen aquest partit no només com un repte esportiu, sinó com una autèntica festa per a la ciutat de Tarragona. Punts clau de la conversa amb els aficionats: Optimisme i confiança: Malgrat la potència de l'adversari, els aficionats confien en el potencial de la plantilla si juguen amb la mateixa actitud demostrada contra equips com l'Elx o el Saragossa. Prioritat a la Lliga: Tot i la il·lusió de la Copa, hi ha un consens clar: l'objectiu principal és sortir dels llocs de baix i assegurar la permanència a Segona A. Impacte econòmic i social: S'espera que el camp estigui ple de "gom a gom" i es menciona que una possible eliminatòria posterior contra el Reial Madrid seria "fabulosa" per a les arques del club. Pronòstics variats: Les apostes van des d'un ajustat 1-0 fins a un ambiciós 3-0 o 5-0, destacant la fe incondicional de les penyes, com els Gladiadors del Catllà. "Si es posen el que han de posar, sí que es pot jugar i guanyar i sortir de baix, que és el que es tracta." En resum, l'afició tarragonina demana entrega total als jugadors per gaudir d'un espectacle de primer nivell i agafar impuls per a la competició regular.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Debat amb estudiants sobre l'alcalde i el periodisme
Reflexions sobre la política i el futur periodístic El fragment recull una conversa entre estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili sobre la seva experiència recent amb l'alcalde de Tarragona i les seves aspiracions professionals. Crítica a la gestió política Els estudiants expressen el seu impacte davant la figura de l'alcalde, destacant especialment la seva habilitat per a l'evasió de respostes: L'habilitat de no respondre: La Núria critica la capacitat de l'alcalde per evitar preguntes directes, atribuint-ho a "anys de carretera". L'alcalde de tothom: S'expressa indignació davant l'afirmació de l'alcalde que alguns sectors "no el voten", recordant que un càrrec públic representa tota la ciutadania. Preocupacions de salut pública: Es planteja una pregunta sense resposta sobre l'alta incidència de càncer a la província i la seva possible relació amb la indústria petroquímica. El futur laboral: Vocació i versatilitat Els interlocutors comparteixen les seves diverses procedències acadèmiques i els seus objectius en el món de la comunicació: Perfils multidisciplinaris: Els estudiants provenen de camps com la filologia, el turisme, la informàtica o el dret, creant un "cresol" de coneixements. Preferències professionals: Núria: Aspira a escriure columnes d'opinió i premsa escrita. Ricard: Enfocat a les noves tecnologies i al periodisme digital. Jesús: Valora el canvi des de la informàtica per la necessitat de tractar amb la gent i la lectura. Marc: Destaca la versatilitat de la carrera com un ventall ampli de sortides davant la realitat de l'hipoteca. "No només ets l'alcalde dels que et voten, ets de tothom." L'ofici de periodista com a enriquiment personal Es conclou que el periodisme és una carrera vocacional que no només forma en l'àmbit de la comunicació, sinó que ofereix un gran enriquiment cultural i una obertura mental necessària per a la vida Professional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
La docència en comunicació a la URV
El repte de formar els futurs comunicadors En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, diversos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) comparteixen la seva experiència docent en l'àmbit de la comunicació. Es debat sobre la necessitat d'equilibrar la teoria i la pràctica, així com la importància de preparar els alumnes per a un mercat laboral altament competitiu i canviant. Assignatures i enfocaments docents Els professors expliquen la diversitat de matèries que s'imparteixen per oferir una formació integral: Comunicació de crisi i risc: Ensenyada per Nani Rodríguez, centrada en la gestió de situacions crítiques (com les del sector petroquímic). Teoria i recerca: Jordi Ferrer destaca la importància de generar consciència crítica i capacitat de reflexió més enllà de la tècnica. Tecnologia i disseny: Toni Portavella tracta l'estètica visual i auditiva a través de l'infodisseny i la tecnologia audiovisual. Llenguatge audiovisual: Marta Montagut se centra en els recursos expressius per construir productes per a ràdio, cine i televisió. Proximitat i model docent Un dels punts clau de la discussió és el valor diferencial de la URV respecte a les universitats de Barcelona: Es destaca la proximitat real entre professor i alumne, facilitada per un nombre més reduït d'estudiants. El professorat actua sovint com a "missioner", amb una forta vocació per acompanyar l'alumne en l'aprenentatge experimental. S'evidencia el canvi generacional: els alumnes actuals toquen càmeres des de primer curs, a diferència de les promocions antigues. "Qui se'n sortirà millor serà la persona que tingui una capacitat de relacionar, una capacitat crítica i de distingir-se de la gran quantitat de comunicadors en formació." Inquietuds pel futur professional Els docents constaten que els alumnes viuen amb una incògnita contínua sobre el seu futur. Conceptes com la versatilitat, la creativitat i la multidisciplinarietat són essencials per sobreviure en un mercat laboral que sovint es descriu com a saturat i precari.