Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

817-840 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Sentència de 35 anys pel crim de Tamara Navas
Resolució de la sentència contra Juan Miguel Cerrillo S'ha fet pública la resolució judicial sobre el tràgic cas de l'assassinat i agressió sexual de la nena de Salou, Tamara Navas. El tribunal ha decidit aplicar el màxim rigor de la llei penal en una sentència que destaca per la seva contundència i fonamentació jurídica. Penes imposades La sentència imposa una condemna total de 35 anys de presó, superant fins i tot les peticions inicials de la Fiscalia i l'acusació particular: 20 anys de presó pel delicte d' assassinat. 15 anys de presó pel delicte d' agressió sexual. Arguments del magistrat El magistrat ha justificat l'aplicació de la pena en la seva màxima extensió basant-se en diversos factors determinants del crim: L' especial gravetat de la conducta del condemnat. La crueltat extrema demostrada durant la comissió dels actes. La necessitat d'una resposta penal que correspongui a la duresa dels fets que van commocionar la societat de Tarragona. Valoracions de les parts L'acusació, representada per l'advocat Tomàs Gilabert, ha valorat positivament la decisió jurídica, qualificant-la de "molt raonada i motivada". Segons Gilabert, la sentència descarta qualsevol vulneració de drets fonamentals que la defensa hagués pogut al·legar. "És una sentència molt raonada, molt motivada... on recull la condemna amb un total de 35 anys de presó." Per contra, l'advocat de la defensa, Òscar Cabrero, ha confirmat la intenció de presentar un recurs contra la resolució, tot i que encara no s'han especificat els termes d'aquest.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
La transició a la TDT i el futur de la ràdio digital
El canvi d'era: De l'analògic al digital L'entrevista amb Santiago Ramentol, director general de Serveis Audiovisuals de la Generalitat, analitza la transformació imminent del panorama mediàtic a Catalunya. La transició als sistemes digitals no és només un canvi tècnic, sinó una obertura definitiva a la societat de la informació. Avantatges de la tecnologia digital Qualitat superior: Millora dràstica de la imatge i el so, eliminant les interferències típiques del senyal analògic. Pluralitat d'oferta: Increment de la capacitat per allotjar més canals i programes específics. Interactivitat: La capacitat de l'espectador per interactuar amb l'emissor, des de concursos fins a la participació política en canals oficials com el Canal Parlament. L'Apagada Analògica i l'adaptació de l'usuari Es planteja un horitzó proper per a l'apagada de les emissions analògiques, amb l'objectiu que Catalunya n'estigui a l'avantguarda cap al 2008. Això implica reptes per als consumidors: Receptors: Caldrà disposar de televisors amb recepció digital integrada o adquirir un decodificador. Infraestructura: Moltes comunitats hauran d'adaptar les antenes col·lectives i, en edificis antics, renovar el cablatge. Mercat: Actualment hi ha una manca de conscienciació i d'oferta competitiva d'aparells, un "forat negre" que la Generalitat vol combatre informant instal·ladors i venedors. El futur de la ràdio i la regulació del mercat "Apostem pel DAB (Digital Audio Broadcasting), el sistema adoptat a Europa, tot i que a Catalunya la densitat urbana presenta reptes tècnics de recepció que caldrà solucionar."\n\nLa Generalitat preveu aprofitar aquest canvi per posar ordre a l'espai radioelèctric. Mitjançant concursos públics vinculants pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), es pretén eliminar la "televisió porqueria" i garantir que les llicències es basin en criteris de qualitat, valors i servei públic, protegint especialment el teixit de les televisions locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
150 anys de la Rambla Nova de Tarragona: Nou CD interactiu
Presentació de l’estudi sobre la Rambla de Tarragona L'episodi se centra en la presentació d'un ambiciós projecte multimèdia en format CD-ROM creat pel Museu d'Història de Tarragona per commemorar el 150è aniversari de la Rambla Nova. Es tracta del treball més complet realitzat fins ara sobre aquest eix emblemàtic de la ciutat. Contingut i Estructura del CD-ROM El projecte destaca per la seva gran capacitat d'informació i el seu disseny gràfic basat en publicacions històriques: • Dades tècniques: El disc conté més de 600 megues d'informació, 90 pàgines de text i més de 400 imatges històriques i actuals. • Seccions principals: - Recorregut històric: Des de les troballes arqueològiques fins a les previsions de la Rambla del futur. - Arquitectura i urbanisme: Un estudi detallat de 44 cases datades, incloent arquitectes i mestres d'obres. - Vida social i oci: Repàs dels cinemes, teatres, hotels i comerços que han marcat la història del carrer. - Estudi demogràfic: Anàlisi de l'envelliment de la població i els serveis actuals. Innovació Tecnològica i Mapes Un dels punts forts és la interactivitat: "Hem fet el plànol de la Rambla i podem bellugar-nos amunt i avall per veure la informació de cada casa." • Es permet visualitzar l'arquitectura perduda (edificis que ja no existeixen). • Inclou una comparativa visual entre fotografies antigues i actuals del mateix punt. • Proporciona mapes interactius amb informació sobre els diferents estils arquitectònics com l'eclecticisme. Actes de Commemoració i Difusió La regidora de patrimoni, Maria Marcela Martorell, detalla el programa d'actes: • Presentació oficial: Avui al Teatre Metropol, amb distribució gratuïta del CD per als assistents. • Distribució massiva: Es farà una tirada de 10.000 exemplars que es podran aconseguir també amb el Diari de Tarragona. • Activitats complementàries: Presentació d'un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés, visites guiades gratuïtes cada diumenge i una projecció especial de la pel·lícula "La gran familia" el 27 de gener.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Entrevista a Lídia Pujol: Cançons Safardites a Tarragona
Concert "Ritmes dels Pobles" a l'Auditori de Caixa Tarragona La cantant Lídia Pujol presenta el diumenge dia 14 el seu espectacle Mar a la Vista a l'Auditori de Caixa Tarragona. Aquest concert se centra en la música safardita i les cançons de l'Espanya d'abans de l'expulsió, barrejant-ho amb pinzellades de música Yiddish de l'Europa de l'Est. Un viatge a través de les emocions i la tradició Els punts clau de l'espectacle i la seva música inclouen: - Cançons de la quotidianitat: Cròniques senzilles i emocionals de la vida jueva tradicional. - Formació en trio: Lídia Pujol estarà acompanyada per la guitarra de Víctor Valls i les percussions de Jordi Rallo, expert en tablas índies i música medieval. - L'essència del disc IAE: Tot i ser repertoris diferents, Pujol destaca la cançó L'arbret pel camí, un clàssic jueu sobre el vincle entre mare i fill que porta deu anys interpretant. La versatilitat vocal de Lídia Pujol L'artista es defineix com una cantant camaleònica que adapta la seva veu a cada territori emocional: - Influència de Lorca: Describe la música de Federico García Lorca com una expressió de força, arrel i reivindicació de les passions. - Connexió personal: Inclou en els seus projectes la veu de la seva àvia i referències a autors com Jacques Prévert. "Sóc camaleònica; depèn del que sento i de l'entorn, em transformo i em poso al servei de la cançó." L'entrevista conclou destacant la potència de les seves interpretacions, on l'angoixa i la joia es transmeten a través de la veu i la cura en el text.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1'
No en el nostre nom: Poesia contra la guerra
Manifest poètic per la pau i la memòria El contingut es basa en el moviment No en el nostre nom, originat en un manifest d'intel·lectuals i artistes nord-americans per oposar-se a la violència bèl·lica. Aquest acte reafirma la oposició frontal a la guerra, especialment arran dels tràgics esdeveniments a Fallujah. L'antologia poètica La proposta utilitza la lletra de grans poetes per articular el missatge de protesta. El recull inclou: * Poetes catalans (99%): S'homenatja figures com Miquel Martí i Pol (en el primer aniversari de la seva mort), Joan Vinyoli, Maria Mercè Marçal, Miquel de Palol o Agustí Bartra. * Referents internacionals: Autors universals com el francès Arthur Rimbaud i l'alemany Bertolt Brecht. Eixos temàtics L'estructura del discurs s'organitza al voltant de tres pilars fonamentals: 1. La lluita per la pau: Una crítica directa contra les guerres. 2. El poble com a protagonista: Es reivindica la importància de la gent comuna, sovint invisible als mitjans de comunicació però essencial per a la història. 3. La memòria històrica: La imperativa necessitat de recordar el passat, amb una menció especial a les morts republicanes i la recuperació de les institucions legals. "No tireu a nens, no fareu aquesta guerra en el nostre nom."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
2004-11-11 U M CIÈNCIA PALAU FIRES
Crònica de la IX Setmana de la Ciència Aquest recorregut pel Palau de Fires i Congressos ens apropa a la fira de Recerca i Desenvolupament (RMSD), un espai que acull uns 33 estands dedicats a la divulgació científica. L'objectiu principal és mostrar aplicacions pràctiques de la ciència en la vida quotidiana i fomentar l'interès dels joves per les carreres tècniques. Química i Enologia: De la matèria al vi Experiències químiques: S'han presentat demostracions sobre estructures cristal·lines, el funcionament d'una pila galvànica (transformació d'energia química en elèctrica) i la creació de polímers absorbeixes. Tast de vins i aromes: En l'àmbit de l'enologia, s'ha destacat la importància de l'entrenament sensorial per identificar els més de 200 aromes del vi. Testimoni acadèmic: Una estudiant de Madrid explica el prestigi de la facultat de Tarragona a nivell estatal i la importància de la seva bodega experimental. "La química és a tot arreu. Tot és química." Salut, Antropologia i Aviació Infermeria: Taller pràctic de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) amb maniquins sensoritzats i informació sobre l'estimulació precoç en nadons. Antropologia: Introducció a l'estudi de les societats i les cultures humanes. Aviació (CESDA): Un dels punts amb més èxit gràcies a un simulador de vol que permet experimentar les sensacions de pilotar un avió. L'esdeveniment estarà obert fins divendres per a totes aquelles persones que vulguin experimentar la ciència de prop.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Quico el Célio i el disc 'No es pot viure'
Presentació del nou treball: No es pot viure L'entrevista amb Artur Gaia, membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, se centra en la presentació del seu nou disc i espectacle titulat No es pot viure. Aquest treball neix d'una dualitat irònica molt pròpia de les Terres de l'Ebre: El sentit positiu: Una expressió que s'utilitza quan algú viu un moment de plenitud o gaudeix dels petits plaers quotidians, com un bon dinar vora el mar. El sentit literal: Una reflexió crítica sobre un món convuls, marcat per la guerra, el racisme i la preocupació per l'ecologia. "És una frase irònica... li estàs dient a algú que el veus en un bon moment. Però si l'agafem al peu de la lletra, vol dir que el món està molt malament." Diversitat musical i posada en escena Musicalment, el disc és una proposta elaborada durant dos anys que combina la tradició amb la innovació: La jota es manté com la base emblemàtica de la seva música. S'incorporen nous ritmes segons la temàtica: des del bolero per a cançons d'amor fins a ritmes afrocubans, brasilers o àrabs per parlar de la immigració i la convivència. El grup destaca que cada disc va acompanyat d'un espectacle únic amb una posada en escena específica, evitant repetir repertoris antics en els espais de teatre. Compromís amb el territori L'entrevista també aborda el paper del grup en la defensa de l'Ebre. Tot i viure un moment més tranquil, mantenen el lema Lo Riu és Vida com un concepte universal de protecció dels espais naturals davant els interessos econòmics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Diplomàcia multilateral i construcció d'estats
Introducció a la Diplomàcia Multilateral L'advocat tarragoní Luis Martínez Betanzos explica la seva tasca en l'àmbit de la diplomàcia multilateral, treballant per a organismes com la Unió Europea, les Nacions Unides o l'OSCE. La seva funció principal no és el poder executiu, sinó l'assessorament estratègic a governs per a la creació i reforma d'institucions públiques, especialment en el Ministeri de Justícia i d'Interior. Metodologia de Treball i Escenaris El procés de reconstrucció institucional s'inicia sempre amb una invitació formal de l'estat receptor. Martínez destaca que: • Es basen en models comparats i tradicions legals similars (com les repúbliques exsoviètiques per a Geòrgia). • Intervenen sovint en zones on el conflicte encara és latent. • La tasca inclou la formació d'experts locals per garantir la sostenibilitat del sistema. Reptes en Zones de Conflicte En escenaris com l'Afganistan o Kosovo, el repte principal és la transició de líders bèl·lics a actors polítics: "L'objectiu és desarmar les tropes i deixar que els líders defensin les seves posicions en un parlament, no amb les armes." Realitat vs. Visió Mediàtica L'entrevistat subratlla la distància entre la imatge que ofereixen els mitjans i la realitat sobre el terreny. Tot i la destrucció visible, existeix una cerca de normalitat per part de la població, impulsada per necessitats bàsiques com l'estabilitat, l'educació i la salut. Martínez defineix la seva professió com una "experiència vital" que li permet connectar amb l'energia de persones que volen canviar el seu futur.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
La 15a Mostra del Calçot a la Masia Bou de Valls
Celebració de la Gastronomia del Calçot a la Masia Bou L'emissora connecta amb Josep Maria Gatell, gerent de la Masia Bou, per parlar de la quinzena edició de la Mostra del Calçot. Aquest esdeveniment no només marca l'inici oficial de la temporada, sinó que busca elevar aquest producte a la categoria d'ingredient versàtil dins de la cuina quotidiana. Innovació Gastronòmica La proposta d'enguany se centra a presentar el calçot com el protagonista absolut de tot l'àpat, explorant combinacions poc convencionals: Entrants: Gelatina de calçots amb llagostins i pupets saltejats amb calçots. Plat principal: Un osso buco melós cuinat amb el calçot com a base del rostit. Postres experimentals: Una combinació agosarada de calçot i plàtan. Aperitiu tradicional: La clàssica coca de calçots acompanyada d'una copa de vi. Cultura i Literatura Paral·lelament a la festa gastronòmica, se celebra la sisena Mostra Literària del Calçot. En aquesta edició, s'han lliurat els següents reconeixements: Premi de Prosa: Atorgat a un autor de Reus per l'obra Els calçots capgirats, un relat ambientat en la tradició calçotaire. Premi de Poesia: Enguany ha estat declarat desert. "El que intentem és que el calçot sigui un ingredient més dintre de la cuina de cada dia, en lloc de fer servir una ceba blanca o rossa." L'objectiu final de la jornada és fer gaudir als comensals i demostrar que la cuina del calçot pot anar molt més enllà de la tradicional graellada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
29'
Lluís Llach a Porrera: arrels, vi i amistat
Un retrat íntim de Lluís Llach L'episodi explora la figura de Lluís Llach a través de la presentació d'un llibre basat en entrevistes personals i anècdotes viscudes a la localitat de Porrera. Els autors, la periodista Cinta i el veí Josep Ramon, detallen com han volgut equilibrar la visió professional i la personal per oferir una dimensió sincera de l'artista. Les arrels i la influència materna Llach té un vincle amb Porrera que es remunta a la seva infantesa, molt abans del seu mediàtic retorn als anys 90. Se'l descriu com una persona lleial, amb un sentit de la ironia fi i una gran devoció per la seva mare: • La mare de Llach és presentada com una dona avançada al seu temps, mestra de professió, que va fomentar l'esperit artístic i liberal del seu fill. • El llibre recull les primeres actuacions de Llach a la plaça del poble, sovint acompanyat del seu germà, en una època on cantar en català era un acte excepcional i, a vegades, motiu de mofa per part dels veïns. L'amistat amb Miquel Martí i Pol Un dels pilars de l'obra és la relació entre Llach i el poeta Miquel Martí i Pol. Es relaten anècdotes que mostren la humanitat del poeta i la seva capacitat per trobar la simplicitat en situacions complexes, com les dificultats logístiques per traslladar la seva cadira de rodes pels paisatges abruptes del Priorat. "Si tu vas rient, però això només ho fem perquè quan arribem dalt tirarem la cadira per aquí davall." La transformació de Porrera a través del vi El podcast analitza com la figura de Llach ha estat el catalitzador d'una revolució econòmica al poble: • El projecte vinícola va néixer com una iniciativa per permetre que els pagesos poguessin viure dignament de la terra. • Tot i ser absteny, Llach s'ha convertit en un gran expert en el món de l'enologia, cercant sempre la qualitat extrema per sobre de la quantitat. • Aquest impuls ha generat una indústria de turisme rural i cellers que ha revitalitzat la comarca del Priorat després de les greus inundacions de 1994.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Unificació de les federacions veïnals a Tarragona
Acord històric per la unitat veïnal Els màxims representants de les dues federacions veïnals de Tarragona expliquen el nou procés de converses per assolir una reunificació que posi fi a la divisió del moviment veïnal a la ciutat. Després d'anys de separació, ambdues assemblees han aprovat obrir un diàleg directe sense interlocutors externs. Punts clau de la negociació Comissions de treball: Cada entitat designarà tres representants per iniciar els contactes la setmana vinent. Objectius immediats: Es començarà per la revisió dels estatuts i la cerca de bases comunes per evitar incompatibilitats. Superació d'etiquetes: Els portaveus subratllen la necessitat de desvincular-se de la influència política (òrbites de partits) per recuperar la força davant les administracions. Crítica a la situació actual "El moviment veïnal està descafeïnat; s'estan aprofitant molts estaments perquè hem perdut força." Els protagonistes coincideixen que la divisió ha permès que l'Ajuntament i altres institucions ignorin les demandes dels barris, comunicant decisions ja preses en lloc de consensuar-les.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Procés d'Unificació de les Federacions Veïnals a Tarragona
Cap a una federació veïnal única El diàleg se centra en la necessitat de reunificar les dues federacions d'associacions de veïns de Tarragona per tal de recuperar la força perduda. Els representants coincideixen que el moviment veïnal s'ha anat descafeïnant a causa de la fragmentació i que és vital aparcar els interessos personalistes per beneficiar les prop de 40 associacions de la ciutat. Acords i passos immediats Interlocució directa: S'ha decidit eliminar els intermediaris externs. Les negociacions es portaran a terme cara a cara entre les pròpies federacions. Comissions de treball: Cada entitat nomenarà tres representants per iniciar les converses tècniques. La federació Segle XXI ja té els seus noms confirmats, mentre que l'altra federació ho farà de forma imminent. Calendari previst: Es preveu que els primers contactes oficials tinguin lloc la setmana vinent. Lliçons del passat i reptes Els interlocutors admeten que no serà un procés fàcil ni ràpid. Es recorda el fracàs de l'intent d'unificació de l'any 1999, que es va aturar en l'últim moment per detalls menors. "Dividir i vèncer. En aquest moment estem malament i una de les conseqüències és aquesta divisió; s'ha perdut força total." Els objectius principals d'aquesta unió són: Guanyar incidència política: Especialment davant l'Ajuntament i l'alcalde, que segons afirmen, fa temps que no els rep. Revisió d'estatuts: Analitzar possibles incompatibilitats per establir unes bases sòlides. Consens assembleari: Assegurar que el treball de les comissions sigui ratificat per les bases per evitar repetir errors pretèrits.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Esports a la Carta: Promoció de l'esport escolar a Tarragona
L'Ajuntament de Tarragona impulsa l'activitat física escolar La regidoria d'esports de l'Ajuntament de Tarragona, sota la direcció de Raül Font, ha reactivat la campanya Esports a la Carta. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal portar la pràctica esportiva a uns 5.000 nens i nenes de diversos centres educatius de la ciutat, col·laborant estretament amb clubs i federacions locals. Filosofia del programa i inclusió El programa neix amb la voluntat de democratitzar l'accés a modalitats esportives històricament percebudes com a elitistes. Font destaca que l'esport és una eina clau per a la salut, la disciplina i l'allunyament de conductes socials no desitjables. Els punts clau de la seva filosofia són: Desmitificació d'esports com la vela o el tenis. Crear un banc de recursos i infraestructures per a les escoles que no en tenen. Fomentar la continuïtat entre l'esport escolar i els clubs de la ciutat. Oferta esportiva i participació L'oferta és molt variada i s'adapta a les edats i necessitats dels alumnes. Les activitats inclouen: Vela i Rem: Realitzats al Club Nàutic, busquen que els infants coneguin la tradició marinera de Tarragona. Voleibol: Amb un gran èxit de participació (1.500 inscrits), ideal per a infants que volen evitar el contacte físic directe. Tenis, Futbol i Tenis Taula: Pràctiques que sovint es fan al mateix centre educatiu o en clubs com el Nàstic. Les tres potes del suport municipal Raül Font explica que el suport a l'esport es divideix en tres eixos connectats: Esports a la Carta: Introducció d'esports nous i específics. Escoles Municipals d'Iniciació Esportiva (EMI): Per a centres sense tradició extraescolar, amb un cost simbòlic de 10 euros anuals per garantir el compromís. Subvencions a les AMPA: Un fons de 8 milions de pessetes per ajudar les associacions de pares a organitzar les seves pròpies activitats. "Un nen que fa esport és un nen que fa salut i que s'allunya de comportaments no desitjables com el botellón."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Presentació del llibre 'Periodisme casteller' de Guillermo Soler
Reflexions sobre la comunicació i els castells L'autor Guillermo Soler ha presentat a Tarragona el seu darrer llibre, Periodisme casteller, un cas d'identitat, una obra que analitza la professió periodística des de la vessant de la informació castellera. El llibre és fruit d'un procés de recerca que inclou bibliografia, qüestionaris a 30 cronistes en actiu i entrevistes personals. Punts clau de l'obra i el debat periodístic Identitat i independència: Es debat si és idoni que els periodistes siguin membres de colles castelleres. Soler sosté que, tot i que és possible fer-ho bé, el més lògic és mantenir una certa distància per garantir la neutralitat. Especialització a les redaccions: L'autor defensa que el periodisme casteller és una especialitat però que qualsevol periodista local ha de ser capaç d'informar-ne amb dignitat. El tabú de les lesions: Un dels temes més polèmics és el tractament de les caigudes i els ferits. L'autor critica la "teoria conspirativa" de l'ocultisme: "Hi ha un coneixement ja difós que et diu: això no ho diguis, això ens perjudica. Això s'ha d'eliminar." Aspectes socials i estructura L'obra no es limita a dades tècniques o històriques de les colles, sinó que es focalitza en l'aspecte social i en la precarietat o condicions laborals dels col·laboradors i periodistes del sector. Es planteja com un llibre sobre periodisme més que no pas un manual sobre castells, buscant obrir un debat necessari sobre la qualitat i la transparència de la informació.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
2004-11-10 UM DIA CIENCIA MARTI FRANQUES
Ciència i Societat: Una Aproximació Humana En el marc de la celebració del Dia de la Ciència, l'expert Antoni Alemany, químic amb una àmplia trajectòria en el sector petroquímic, reflexiona sobre el paper de la ciència en la vida quotidiana. Més enllà de les fórmules, Alemany planteja la ciència com una evolució del pensament humà i la capacitat d'observació de la natura. Punts clau de la conferència Desmitificació de la química: L'autor insisteix que la química no és la causa de les guerres ni dels mals del món, sinó que aquests depenen de l'ús que en facin les persones. Omnipresència del petroli: S'exposa com el petroli és la base de més d'un milió de productes que usem diàriament, des de vernissos i plàstics fins a cosmètics i fibres tèxtils com el polièster. El dilema energètic: Es preveu que les reserves de petroli es puguin esgotar en uns 40 anys, amb un pic de producció situat al voltant del 2010-2015. Alternatives futures: Es discuteix l'ús de l'energia nuclear (molt present a França) i el potencial de l'hidrogen, tot i que Alemany remarca la necessitat de reservar el petroli per a la indústria química en lloc de cremar-lo com a combustible. Reflexions sobre el coneixement L'expert subratlla que encara estem en una fase de creixement brutal en què potser només coneixem el 10% del que la natura pot oferir. Respecte als riscos de la investigació no prou experimentada, cita un exemple històric colpidor: "La telidomida era un medicament que va sortir i que de sobte va fer monstres al món... criatures deformes per tractaments d'una medicina que no estava prou experimentada." Finalment, es fa una crida a la transparència internacional sobre les reserves reals d'energia per tal que les futures generacions puguin planificar el seu món.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
La mediació escolar als instituts de Tarragona
La figura del mediador escolar L'episodi explora la implantació de la figura del mediador als centres d'ensenyament secundari de Tarragona, concretament als instituts Torreforta i Bonavista. Aquesta iniciativa s'entén no només com una eina de resolució de conflictes, sinó com un procés educatiu fonamental per a la convivència. Conceptes clau de la mediació Els directors Rafael Muñoz i Jordi Dols clarifiquen la naturalesa d'aquesta figura: Prevenció: La seva tasca és intervenir abans que la conflictivitat derivi en agressions o situacions insostenibles. Voluntarietat: El procés és totalment voluntari per a totes les parts; si algú no vol participar-hi, la mediació s'atura. Neutralitat: El mediador no actua com a jutge ni policia, sinó que facilita el diàleg i el pacte entre les parts. No substitució: La mediació no substitueix el reglament de règim intern ni les mesures disciplinàries del centre. Fases del programa i participació El projecte, impulsat pel Departament d'Educació, es divideix en tres etapes principals: Sensibilització: Per fer entendre a tota la comunitat (pares, professors i alumnes) la utilitat del programa. Formació: Etapa actual on el personal voluntari rep coneixements teòrics. Pràctiques i consolidació: Aplicació real dels coneixements per convertir la mediació en part del projecte educatiu del centre. "El mediador no és un jutge, no estem judicialitzant els problemes de convivència, sinó que fem dels problemes un procés educatiu en el que les parts intervenen." El context social i els valors Es fa una reflexió profunda sobre com l'institut és un reflex de la societat. Els convidats lamenten la pèrdua d'autoritat dels docents i la contradicció de demanar a l'escola que eduqui en valors (esforç, respecte, pau) que la societat i els mitjans sovint no respecten en favor de l'agressivitat o l'èxit immediat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Tarragona Entén: Nova entitat en defensa dels drets LGTB
Presentació de l'entitat Tarragona Entén L'episodi se centra en el naixement i els objectius de Tarragona Entén, una nova entitat a la ciutat que treballa per la defensa dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. La convidada, Cristina Fernández, membre fundadora, explica que l'associació va néixer el gener d'aquest mateix any per la necessitat de tenir un espai propi a Tarragona ciutat, treballant en coordinació amb el col·lectiu H2O de Reus. Estructura i serveis del col·lectiu L'organització té la seva seu a l'Hotel d'Entitats i s'ha estructurat per oferir un acompanyament integral: Protocol d'acollida: Abans de participar en reunions grupals, s'ofereix una trobada individual per explicar el funcionament i reduir el neguit inicial. Serveis especialitzats: Disposen d'assessorament psicològic i jurídic per a casos de discriminació laboral, familiar o dubtes d'identitat. Àrees de treball: L'entitat es divideix en seccions d'Educació, Salut i Intervenció, centrades actualment en la formació interna del voluntariat. Objectius estratègics i context polític L'entitat neix en un moment clau per al col·lectiu: Reivindicació legislativa: Es mostren optimistes davant l'aprovació de l'avantprojecte de llei dels matrimonis homosexuals, buscant deixar de ser "ciutadans de segona". Visibilitat del concepte LGTB: Cristina Fernández destaca la importància de diferenciar les sigles per abordar problemàtiques específiques com la doble discriminació de les dones lesbianes o la forta marginació de les persones transsexuals. "Volem oferir la visió que la realitat és molt més diversa que únicament l'heterosexualitat." Properes accions externes Tot i que han prioritzat la consolidació interna, ja tenen dates clau al calendari: Formació amb Casa Holanda: Jornades de capacitació a Barcelona. 1 de Desembre: Accions de prevenció i repartiment d'informació pel Dia Mundial de la Sida. Àmbit educatiu: Elaboració de tríptics i tallers per a escoles i instituts per combatre l'homofòbia i la transfòbia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Creació i objectius de l'associació Tarragona Entén
Presentació de Tarragona Entén L'entitat Tarragona Entén neix a principis d'any amb l'objectiu de crear un espai propi a la ciutat per al col·lectiu GLTB (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals). La iniciativa sorgeix de la necessitat de trencar amb la invisibilitat que patia aquest col·lectiu a Tarragona. Trajectòria i orígens La impulsora de l'associació, vinculada anteriorment a la Fundació H2O (1998) i a l'associació universitària RQTR de Madrid, aporta una àmplia experiència en la defensa dels drets civils. El procés de creació ha estat progressiu: Definició de l'ideari i els objectius fundacionals. Establiment de col·laboracions estratègiques amb H2O per combatre l'homofòbia. Resposta activa davant els atacs de sectors conservadors contra l'antiprojecte de llei de matrimoni igualitari. Funcionament i Serveis L'associació opera des de l'Hotel d'Entitats de Tarragona i destaca pel seu protocol d'acollida: Primera presa de contacte: Es realitza preferentment via e-mail per evitar el recel inicial. Acollida personalitzada: Una entrevista prèvia per explicar el funcionament i detectar necessitats individuals. Suport especialitzat: Ofereixen serveis de psicologia i assessorament jurídic per a problemes laborals, familiars o d'identitat. "Intentem oferir que la realitat és molt més diversa que únicament l'heterosexualitat." Àrees de Treball Actuals L'equip es divideix en eixos temàtics per incidir en la societat tarragonina: Educació: Elaboració de guies i tallers per a escoles i instituts sobre diversitat afectivosexual. Salut: Programes de prevenció d'ITS i tallers de sexe segur. Formació Interna: Capacitació dels membres del col·lectiu en conceptes bàsics i història del moviment GLTB. Incidència Política: Treball conjunt amb la regidoria de polítiques d'igualtat de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Seminari de Dret Internacional Humanitari sobre l'agressió a l'Iraq
Anàlisi jurídica de la guerra de l'Iraq a Tarragona La Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb la Creu Roja, organitza la desena edició del Seminari de Dret Internacional Humanitari. Enguany, el certamen se centra exclusivament en el conflicte de l'Iraq, analitzant-ne la legalitat i les conseqüències humanitàries. Objectius i temàtiques del seminari Segons el doctor Antoni Pigreu, catedràtic de Dret Internacional Públic de la URV, la trobada persegueix una doble finalitat: Sensibilització i divulgació per al públic general i membres d'ONG. Debat tècnic per a professionals i estudiants del món de la judicatura sobre qüestions com: La legalitat absoluta de l'inici del conflicte. El tractament dels presoners de guerra i la situació a Guantànamo. La protecció de la població civil sota ocupació militar. Els processos de rehabilitació post-conflict. Un balanç crític del conflicte Durant l'entrevista, el doctor Pigreu qualifica la intervenció a l'Iraq com un dels majors despropòsits de les darreres dècades: "És una guerra que no ha tingut cap efecte benèfic per a ningú... ha deixat les coses molt pitjor de com estaven." L'expert subratlla la vulneració manifesta del dret de guerra, posant l'accent en els atacs indiscriminats, les tortures a Abu Ghraib i la inestabilitat global que genera la doctrina de la defensa preventiva mantinguda per l'administració de George W. Bush.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Seminari sobre Dret Humanitari i el Conflicte de l'Iraq
Anàlisi Jurídica i Humanitària del Conflicte a l'Iraq Aquest seminari a Tarragona sorgeix amb una clara voluntat de sensibilització i divulgació, combinant el debat tècnic sobre el dret internacional amb la reflexió sobre les conseqüències humanes de la guerra. L'eix central és examinar el compliment (o la manca d'aquest) de les normes de dret humanitari en el context iraquià. Temàtiques i Experts Convidats La trobada compta amb ponents de primer nivell per abordar diverses dimensions de la legalitat internacional: Legalitat de la guerra: El catedràtic Cesáreo Gutiérrez Espada analitza la controvèrsia sobre la legitimitat de l'atac. Drets dels presoners de guerra: Fernando Mariño, membre del Comitè contra la Tortura de l'ONU, aborda la protecció dels detinguts. El cas de Guantànamo: La periodista Emma Reverter exposa la situació d'excepcionalitat jurídica d'aquest centre de detenció. Protecció civil i ocupació: El general José Luis Rodríguez Villasante discuteix la situació de la població sota control militar. Rehabilitació postconflicte: El ponent Raül Romeva explora les dificultats per reconstruir un país devastat. Balanç Crític del Conflicte Durant la conversa, es posa èmfasi en la inutilitat de la intervenció militar, qualificant-la com un dels majors despropòsits de les últimes dècades: "És una guerra que no ha tingut cap efecte benèfic per a ningú, ni tan sols per als Estats Units." Es destaca la destrucció d'infraestructures, les xifres de víctimes (estimades en 100.000) i la dificultat de restaurar la confiança en un escenari d'ocupació estrangera. Finalment, es mostra preocupació per la reelecció de George W. Bush, associant la seva doctrina de defensa preventiva amb una major inseguretat global.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Inauguració de la XV exposició del Fet Casteller
Inauguració i patrocini de l'exposició L'acte té lloc a les instal·lacions de Repsol IPF a la Pobla de Mafumet, celebrant la quinzena edició d'aquesta mostra fotogràfica. L'exposició, que ja és un clàssic cultural, compta amb el patrocini directe de la refineria des de fa una dècada. Segons el director de la planta, Andreu Punyet, aquesta iniciativa és clau per al suport del patrimoni cultural de l'entorn. Itinerància i abast de la mostra La mostra destaca per la seva capacitat de moure's per diferents territoris: * Va iniciar el seu recorregut a Valls. * Ha viatjat fins a Madrid, específicament al Centre Català, per exportar les tradicions catalanes. * Properament visitarà localitats com Vilaplana, la Conca de Barberà, el Baix Camp i finalitzarà el seu recorregut a Barcelona. Novetats i caràcter pedagògic Ferran Banach, coordinador territorial de Joventut, explica els canvis d'aquesta edició: * La convocatòria passa a ser biennal. * S'ha incorporat material pedagògic per explicar l'argot i el funcionament tècnic dels castells a neòfits i públic de fora de Catalunya. * Es potència el paper dels joves creadors i la fotografia com a mitjà d'expressió. "Un poble que té aquesta capacitat de sacrifici mereix alguna cosa més; el fet casteller és un element integrador molt important per als nouvinguts." Impacte social i integració L'exposició no només busca l'estètica fotogràfica, sinó que actua com a eina d'integració social. El món casteller es defineix com un espai on la gent jove i els immigrants poden crear vincles forts d'amistat i sentiment de pertinença al grup a través de la pinya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Judici contra Correus per les llistes de contractació
Conflicte laboral als jutjats de Tarragona La unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat als jutjats del social per cobrir l'inici d'una vista oral contra l'empresa pública Correus. Aquesta acció judicial s'ha originat per una denúncia del sindicat CGT i compta amb la intervenció d'ofici de la Generalitat de Catalunya. Els motius de la denúncia El delegat sindical, Antonio Núñez, ha explicat els motius principals del conflicte: Llistes obsoletes: Les llistes per a la contractació de personal eventual feia més de set anys que no s'actualitzaven, incomplint la normativa vigent. Incompliment de conveni: El sindicat denuncia que l'empresa prefereix fer front a sancions econòmiques abans que complir amb els acords de contractació. Interpretació judicial: Després d'una sanció inicial d'Inspecció de Treball recorreguda per l'empresa, el cas ha passat a mans d'un magistrat per determinar la legalitat de la gestió de les llistes. Impacte en la demarcació de Tarragona El conflicte té un abast significatiu per al sector postal a la zona: Afecta un col·lectiu d'unes 2.000 persones inscrites en aquestes llistes. S'estima que aquestes llistes haurien de servir per cobrir aproximadament el 20% de la plantilla, fet que suposaria uns 160 contractes mensuals. El sindicat critica que les multes (aproximadament 50.000 pessetes) són massa baixes i l'empresa les pressuposta com a part de la seva despesa operativa en lloc de rectificar. "És una cosa penosa, per no dir vergonyosa, que aquí l'únic que ens estem jugant és una multa... quan el que nosaltres volem és que s'obrin les llistes de contractació." L'emissora continuarà pendent de la sentència i de les reaccions posteriors a la vista oral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Mobilitat i adaptació de vehicles per a persones amb discapacitat
L'adaptació de vehicles: Un repte tecnològic per l'autonomia En el marc de la Setmana de la Mobilitat Urbana Sostenible a Tarragona, els germans Carles i Josep Maria Tarragó, de l'Autoescola Tarragó, expliquen com la tecnologia actual permet que pràcticament qualsevol persona amb discapacitat pugui conduir. L'autonomia personal és el principal objectiu, ja que per a moltes d'aquestes persones el vehicle privat és una eina indispensable de desplaçament. Innovacions tècniques i accessibilitat Gràcies a l'electrònica, s'han superat les antigues limitacions dels sistemes mecànics: Sistemes de control: Existeixen vehicles que se substitueixen el volant per un joystick o palanques per al fre i l'accelerador. Tecnologia per veu: Adaptacions que permeten gestionar ordres mitjançant el so. Telecomandi: Dispositius electrònics que agrupen funcions com intermitents, llums i netejaparabrises en un sol panell compacte. Embragatge automàtic: Facilita l'aprenentatge en eliminar la gestió manual del canvi de marxes. L'aprenentatge i la sensibilització social Els professionals destaquen que el procés de treure's el carnet és idèntic per a tothom, amb els mateixos exàmens i exigències. Tot i això, critiquen la manca de previsió dels planificadors urbans: "Començant pels polítics i acabant pels arquitectes, en cap moment pensen mai en aquestes persones." Aspectes econòmics i de suport Tot i que les modificacions poden arribar a duplicar el preu del vehicle, existeixen mecanismes de suport com la reducció de l'IVA i les ajudes de la Generalitat de Catalunya (PUA) que fan aquest camí més assequible.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Procés de regularització de treballadors estrangers a Tarragona
Suport sindical per a la normalització d'immigrants L'entrevista realitzada des de la seu de Comissions Obreres a Tarragona detalla el dispositiu especial del CITE (Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers) per assessorar el col·lectiu migrant davant el nou procés de regularització previst per a principis del 2005. Requisits i tràmits clau L'Encarna Medina, responsable del centre, explica els paràmetres fonamentals per accedir a la documentació: - Empadronament: Cal acreditar la residència al país com a mínim des de sis mesos abans de l'entrada en vigor del decret (aproximadament des de juny de 2004). - Contracte laboral: Es requereix una oferta de feina de sis mesos generalment, que es redueix a tres mesos en el sector agrari per adaptar-se a la seva estacionalitat. - Antecedents penals: És vital sol·licitar el certificat d'antecedents penals al país d'origen amb antelació per evitar retards. Situació a la zona de Tarragona S'estima que a la província hi ha unes 25.000 persones en situació irregular. El CITE alerta sobre els perills de l'època de regularització per evitar abusos: "Insistim molt en el tema que no caiguin en compra-venda de documents... molta gent sense escrúpols aprofita aquests períodes per fer negoci." Barreres i reptes socials Més enllà de la burocràcia, els immigrants s'enfronten a problemes estructurals com la barrera idiomàtica (especialment col·lectius magrebins i de l'Europa de l'Est) i la dificultat extrema per accedir a un habitatge de lloguer, fet que provoca situacions de sobreocupació en pisos i conflictes veïnals. Les assemblees informatives són gratuïtes i es duen a terme tots els dimarts i divendres.