Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

769-792 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Primer entrenament del Nàstic i mercat de fitxatges
Retorn a l'activitat i nou cos tècnic El Gimnàstic de Tarragona ha iniciat oficialment la pretemporada per afrontar el seu retorn a la Segona Divisió A. El primer entrenament, marcat per una calor intensa, s'ha dut a terme al camp annex de gespa artificial de les instal·lacions del Nou Estadi sota les ordres del nou tècnic, Luis César Sampedro. Un perfil d'entrenador exigent L'arribada de Luis César ha suposat un canvi dràstic de caràcter respecte a l'anterior etapa de Jordi Vinyals. Durant la sessió s'ha destacat: - Una actitud molt enèrgica, dura i treballadora. - Constant correcció tàctica, especialment en el sistema defensiu. - Gesticulació i ordres constants per marcar el nou ritme de l'equip. Moviments en la plantilla i mercat L'actualitat del club també passa per la configuració de la plantilla, amb diverses cares noves i operacions en curs: - Noves incorporacions: Ja treballen amb el grup els extrems David Cuéllar i Alfonso Sánchez, i els centrals David García i Dani Tortolero. - El possible porter: Les negociacions amb Juanjo Valencia (ex-Athletic Club i Sporting de Gijón) estan molt avançades. El vicepresident Àngel Fernández ha confirmat que esperen tancar l'acord durant el dia d'avui. - Baixes i situacions incertes: El porter Alfonso Talavera no s'ha presentat a l'entrenament, tancant la seva etapa al club. D'altra banda, davanters com Diego Rivera i Sukia estan en el mercat, tot i que dependrà del seu rendiment en pretemporada si finalment marxen o es queden. Declaracions de la directiva En una entrevista amb el vicepresident Àngel Fernández, aquest ha subratllat la importància de no fitxar per fitxar: "Estem treballant per tractar de fitxar alguns jugadors que estiguin per sobre del nivell que actualment tenim. Si no fos així, no fitxaríem per fitxar, sinó que aniríem tirant amb el que tenim." L'equip viatjarà dilluns vinent al Montseny per realitzar un stage de pretemporada en un entorn més fresc i tranquil per seguir preparant el curs futbolístic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Noves normatives i seguretat viària amb Rafael Olmos
Entrevista sobre Seguretat Viària i Noves Normatives El director del Servei Català de Trànsit, Rafael Olmos, analitza l'entrada en vigor de noves mesures d'obligat compliment i l'estat de la mobilitat a les carreteres catalanes, especialment a l'eix de l'AP-7 i la N-340. Novetats en l'Equipament i Retenció Des d'aquest cap de setmana, s'han implementat canvis significatius en la normativa de trànsit: * Armilla reflectant: Ja és d'ús obligatori per a tots els conductors en vies interurbanes. Segons Olmos, la ciutadania l'ha adoptat amb molta naturalitat, fins i tot abans de ser imperativa. * Sistemes de Retenció Infantil (SRI): És obligatori que els menors de 12 anys (o amb una alçada inferior a 1,50 metres) utilitzin sistemes adaptats. "Érem l'únic país de la Unió Europea on no era obligatori, una situació que semblava ridícula i que havia provocat accidents nefastos per a nens que anaven sense protecció." El Repte de les Retencions i la Mobilitat Olmos aborda el problema de les cues a les zones de Tarragona i l'àrea metropolitana, explicant que les infraestructures es dissenyen per a l'ús quotidià i no per a pics de demanda extraordinaris. * L'efecte de l'aigua: Augmentar el nombre de carrils sovint només soluciona el problema durant uns mesos, ja que genera un efecte crida de més vehicles. * Alternatives: La solució no passa per l'oferta de més asfalt, sinó per la gestió de la demanda: transport públic, car sharing (vehicle compartit) i un canvi cultural respecte a la propietat del cotxe. Sinistralitat i Conscienciació Malgrat que el nombre d'accidents està disminuint en proporció al creixement del parc de vehicles, el director recorda que 751 morts anuals a Catalunya segueixen sent una xifra inacceptable. La prevenció es basa en dos pilars: 1. Formació i Educació: Des de les escoles fins al reciclatge de professionals. 2. Control i Vigilància: Mesures repressives sobre la velocitat, l'alcohol, l'ús del mòbil i el cinturó per garantir el compliment de la norma.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
2004-07-26 MOSTRA LITERÀRIA CALÇOT
El Calçot com a Inspiració Artística i Literària El restaurant Masia Bou de Valls impulsa una iniciativa singular que uneix la gastronomia amb les lletres: la Mostra Literària del Calçot, que enguany arriba a la seva sisena edició. Josep Maria Gaté, responsable de l'establiment, explica com aquest producte típic de l'Alt Camp ha transcendit el plat per convertir-se en un objecte de creació cultural. Detalls de la Convocatòria Naturalesa del concurs: L'esdeveniment és de caràcter bianual i s'emmarca dins de la XV Mostra del Calçot, que se celebrarà el proper 11 de novembre. Categories: S'accepten obres tant en prosa com en vers, obertes a la participació de tothom, sempre que estiguin escrites en català. Temàtica: El contingut ha de girar al voltant de qualsevol vessant del calçot: des del conreu agrícola fins a l'experiència gastronòmica de la calçotada. Jurat: Un panel de professors i literats és l'encarregat d'escollir les peces guanyadores basant-se en la qualitat literària. Origen Històric i Cultural L'entitat defensa que la calçotada ha estat històricament vinculada al món de l'art. Segons Gaté, els precursors d'aquest costum popular van ser els membres d'una penya artística anomenada "L'Olla", formada per pintors, escriptors i escultors que volien promocionar aquest àpat vallenc. "Volem que el calçot no solament sigui gastronòmic, sinó que també formi part de la literatura i de l'art." Abast i Participació Tot i ser una tradició molt arrelada a Valls, la participació és diversa i prové d'arreu del territori, incloent-hi les comarques de Girona, Barcelona i fins i tot el País Valencià. Els participants no tenen l'obligació d'assistir a l'àpat per concursar, tot i que la Masia Bou ho ofereix com una combinació ideal per trobar la inspiració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
2004-07-26 FET
Balanç del concert de Dulce Pontes L'episodi comença amb una anàlisi profunda de l'actuació de l'artista portuguesa al Camp de Mar. Es destaca la seva capacitat per crear una atmosfera creixent i la seva forta connexió amb el públic tarragoní: • Va iniciar el concert sola al piano, creant una introducció light i íntima. • El públic, inicialment més reservat, va acabar participant activament en jocs de virtuosisme vocal. • La demanda popular va fer que l'artista sortís dels camerinos per oferir un bis final: un fado d'Amàlia Rodríguez. "La gent estava com en estat d'èxtasi... va ser un acte comunicatiu real que marca la diferència amb un disc." VII Edició del cicle 'Dansa a Cel Obert' La directora Mercè Boronat explica les novetats d'aquest cicle que busca apropar la dansa contemporània al gran públic mitjançant espais urbans: Programació destacada • Dijous: Doble proposta amb Aura Mestres (flamenc contemporani inspirat en fets reals) i Maia de Ron Soro. • Divendres: L'obra Rec de Núria Soler, que destaca per la seva interconnexió amb les arts visuals de Jordi Abelló. • Dissabte: La companyia RQR tanca el cicle a la Plaça de la Font amb una experiència física intensa, substituint la programació inicial de dansa aèria per motius tècnics. L'adaptació de 'Juli Cèsar' d'Àlex Rigola Es discuteix la posada en escena de l'obra de Shakespeare, que es presentarà en el marc del festival: • Estètica contemporània: L'escenari es presenta buit i els personatges vesteixen vestits moderns, recordant l'estètica de pel·lícules com Reservoir Dogs. • Llenguatge híbrid: Rigola utilitza elements de la dansa-teatre, microfonia en directe i referències musicals a Wagner per potenciar el drama. • Reflexió política: L'obra se centra en l'ambició, el poder i la retòrica, especialment a través del famós discurs de Marc Antoni (interpretat per Pere Arquillué).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Medicina nuclear i sostenibilitat del sistema sanitari
L'arribada de la medicina nuclear a Reus L'entrevista amb el doctor Emili Martínez Miralles, responsable de medicina nuclear del grup CRC, se centra en la instal·lació d'una nova unitat especialitzada a l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. Aquest equipament, que ha suposat una inversió de 600.000 euros, permetrà realitzar proves avançades sense que els pacients s'hagin de desplaçar a Tarragona o Barcelona. Què és la medicina nuclear? El doctor desmitifica el terme "nuclear", explicant que es basa en l'ús d'isòtops radioactius per al diagnòstic i tractament de malalties. El símil del cotxe i l'espia: Per explicar el funcionament, utilitza una metàfora: la molècula que s'injecta al pacient és el "cotxe" i l'isòtop és el "micròfon" que permet seguir-ne el rastre des de l'exterior amb una gamma-càmera. Seguretat: Les dosis de radiació són mínimes i totalment acceptables, fins i tot per a infants. Racionalització i sostenibilitat de la sanitat L'entrevista deriva cap a una reflexió profunda sobre el model sanitari actual i la seva viabilitat econòmica: El cost de la tecnologia: El doctor afirma que els avenços mèdics creixen de forma lineal, però els costos són exponencials. Priorització de recursos: S'advoca per una racionalització del servei, prioritzant malalties greus com la leucèmia o el càncer de mama per davant d'altres intervencions que poden esperar, com les pròtesis de genoll per artrosi. Responsabilitat individual: Es critica l'actitud de certs pacients que no es cuiden (tabac, obesitat, sedentarisme) i esperen que el sistema els "arregli" de forma gratuïta. "La sanitat no és un pou sense fons; els recursos són limitats però la demanda és il·limitada. No és sostenible sense un canvi de model." La recerca com a motor de país Finalment, el doctor subratlla que Catalunya ha d'invertir en biotecnologia i recerca puntera per no perdre el tren del primer món. Considera que, tot i ser inversions cares, són indispensables per a un país que no pot dependre només de la mà d'obra barata o del turisme.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Serveis i Negocis de Proximitat a Tarragona
Resum de Serveis i Negocis Locals Aquest segment presenta una sèrie de propostes comercials i de serveis ubicats principalment a la zona de Tarragona. S'enfoquen en oferir solucions realistes i de qualitat per a les necessitats quotidianes dels ciutadans, des del món laboral fins a l'oci i la salut. Oportunitats Laborals i Formació Centratem: Es presenta com l'alternativa de qualitat en el sector de les empreses de treball temporal (ETT). La seva proposta es basa en millorar la relació entre el treballador i l'empresari mitjançant la serietat i l'efectivitat. Autoescola Carragó: Ofereix una metodologia que combina la teòrica i la pràctica amb un enfocament divertit i a preu jove. Destaquen l'ús de material informàtic clar i un professorat altament qualificat. Gastronomia i Experiències d'Estiu L'emblemàtic Restaurant Masia Bou, conegut com la Casa Pairal de la Calçotada des de 1929, proposa una experiència gastronòmica diferent per als mesos calorosos: Cuina tradicional amb productes de primera qualitat. Menús d'estiu a preus competitius. Entorn privilegiat amb jardins paradisíacs a la fresca. Benestar Personal i Sector Immobiliari Rosa Moncosí: Assessora nutricional i estètica que ajuda a millorar la imatge personal. Especialitzada en tractaments facials, capil·lars i el programa de dietes NutriQuer. Immobiliària Habitat: Una plataforma digital centrada en la compravenda d'immobles a través del seu portal web oficial. "Masia Bou, la Casa Pairal de la Calçotada des de 1929, et para la taula també aquest estiu."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Festes del Barri de l'Avinguda Reina Maria Cristina
Festes i Tradició al Cor de Tarragona L'entrevista amb Josep Maria Pena, president de l'Associació de Veïns, destaca la vitalitat i l'esperit de convivència del barri de l'Avinguda Reina Maria Cristina. Aquestes festes no són només una celebració lúdica, sinó un espai fonamental de retrobament veïnal enmig de la vida estressada de la ciutat. Història i Identitat del Barri El barri reivindica el seu nom en honor a la Reina Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, mare d'Alfons XIII, qui va visitar Tarragona. L'entorn geogràfic inclou carrers emblemàtics com Cronista de Serra, Seneuja i López Peláez. Homenatges i Reconeixements Un dels pilars de la celebració és el reconeixement de figures i entitats clau per a la ciutat: Guardó Josep Maria Salvador Iurpí: Enguany s'atorga al Club Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) per la seva gesta esportiva d'ascendir a segona divisió després de 19 anys. Joaquim Icard i la Vila: Es destaca la figura d'aquest prestigiós arxiver i humanista, anunciant que tindrà un carrer al costat d'altres tarragonins il·lustres. Actes Destacats del Programa Ball de la Reina Maria Cristina: Una representació teatral plena d'ironia i bon gust que repassa l'actualitat local (incloent-hi la sana rivalitat amb Reus). Activitats Populars: El programa inclou des de vermuts populars, concursos de truites i trobades de plaques de cava, fins a una exhibició castellera i el tancament amb havaneres. "Les festes ajuden a que les persones es retrobin, hi hagi temps per parlar i es relacionin; això és el que fa ciutat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Música als Castells i gestió de patrimoni nobiliari
Música, Història i Patrimoni Viu Entrevista a Carles de Montoliu, Baró d'Albi i president de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, sobre la consolidació del cicle Música als Castells i la importància de preservar el patrimoni històric a través de la cultura. El Cicle Música als Castells Aquest esdeveniment veterà, amb prop de 15 anys d'història, busca apropar els ciutadans a les fortificacions catalanes mitjançant concerts. Els punts clau d'aquesta edició inclouen: * Noves incorporacions: S'han sumat castells com el de Tamarit i Santa Pau. * Localitzacions a Tarragona: Destaquen les cites a Santa Coloma de Queralt, Milmanda, Tamarit, Santa Oliva i Calafell. * Impacte econòmic: Es calcula que cada visitant deixa unes 10.000 pessetes (uns 60 euros) a la comarca, beneficiant hotels, restaurants i comerç local. La Vida en un Castell Habitat El Baró d'Albi explica que la seva llar, el Castell de Montsonís, rep uns 20.000 visitants anuals. Destaca que l'experiència és molt més rica quan la fortificació està habitada per la família original: "El que més agrada a la gent és que el castell estigui habitat, perquè així el castell està viu." Curiositats de l'Heràldica i la Noblesa En Montoliu revela detalls fascinants sobre els escuts nobiliaris i la història medieval: * Codi visual: La posició de la "cimera" de l'escut indica si el noble tenia terres (mirant de front), si només posseïa el castell (a la dreta) o si era bastard (mirant a l'esquerra). * Obligacions del títol: Avui dia, ostentar un títol implica principalment mantenir una conducta ètica i protocol·lària impecable, vigilant la reputació del llinatge. El Repte de la Conservació La fundació treballa per evitar que aquests monuments s'enrunin, buscant fórmules de col·laboració amb els ajuntaments i obrint les portes al públic per convertir el patrimoni privat en un actiu compartit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
2004-07-22 UM PROTECTORA ANIMALS TGN
Gestió de la Protectora d'Animals de Tarragona L'episodi ofereix una visió detallada del funcionament de la protectora d'animals situada al polígon Riu Clar de Tarragona, inaugurada recentment. El procés es divideix en dues etapes diferenciades: el servei municipal de recollida i la protectora d'adopció. El Protocol de Recollida i Salut Quan un animal és recollit de la via pública, el primer pas és l'ingrés a les dependències de veterinària municipal per avaluar el seu estat: Identificació i proves: Es comprova si l'animal porta xip. Si no és així i ningú el reclama, es considera abandonat. Se li realitzen anàlisis de sang per detectar malalties comunes. Patologies habituals: La veterinària Alèxia Falcó destaca que sovint troben casos de leishmaniosi, sarna, tinya i malalties transmeses per paparres. Tractament: Si l'animal està sa, es desparasita interna i externament abans de passar a la zona d'adopció. Malauradament, si l'animal pateix i no té cura, s'aplica l'eutanàsia sota control rigorós per evitar el patiment. Problemàtica de l'Abandó a l'Estiu Els responsables alerten d'un increment notable d'abandonaments durant els mesos de vacances (juny, juliol i agost): Llocs crítics: Els animals solen aparèixer lligats en arbres en zones aïllades, descampats, urbanitzacions com La Romana o fins i tot en pàrquings d'hipermercats per facilitar la fugida de qui els abandona. Impacte en les adopcions: Durant l'estiu, el ritme d'adopcions cau en picat mentre que el d'entrades se multiplica, arribant a rebre gairebé un animal per dia. Instal·lacions i Cridada a la Responsabilitat Ana Duc, presidenta de la protectora, descriu unes instal·lacions amb 40 gàbies (separades per mascles i femelles) i una secció específica per a gats. Malgrat que s'intenta que l'estada sigui humana, Duc recorda: "Les instal·lacions són molt boniques, però no deixen de ser una presó pels animals." Consells clau per als propietaris: 1. Xipatge obligatori: Essencial per retrobar animals perduts. 2. Esterilització: Fonamental tant en gats com en gossos per evitar Ventrades no desitjades que acaben a la protectora. 3. Compromís a llarg termini: Evitar abandonar animals vells (7-8 anys), ja que sovint moren de tristesa en el refugi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Noves piscines de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona
Les noves instal·lacions aquàtiques del barri En Josep Sunya es desplaça fins a les noves piscines de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona per parlar del seu èxit des de la inauguració. Amb una ocupació que ja supera les 130 persones simultànies i arriba a les 300 entrades diàries, el projecte municipal ha demostrat ser una necessitat real pel barri. Característiques tècniques i versatilitat El regidor d'Esports, Raül Font, destaca la singularitat de la instal·lació: - Sistema retràctil: La piscina disposa de set mòduls mòbils que permetran cobrir-la a partir de l'octubre per a l'ús hivernal. - Accessibilitat: S'ha posat especial èmfasi en l'adaptació per a persones amb disminució física, facilitant l'accés terapèutic. - Mides: Una piscina gran de 25 metres homologada per a competicions i una de petita per a la iniciació infantil. Preus i activitats futures L'Ajuntament aposta per preus polítics i assequibles per fomentar l'esport: - Estiu: Entrada única de 2,10 euros. - Abonaments trimestrals: Des dels 7,50 euros per a la tercera edat fins als 16,20 euros per a adults. "Són uns preus molt polítics que hem volgut tenir així expressament per fomentar justament la pràctica de l'esport." Ferran Tortosa, expert en natació, subratlla que a partir del setembre s'oferiran activitats com aquagim, waterpolo i natació terapèutica, aprofitant que l'aigua és un medi ideal per a la rehabilitació i el benestar general. Futur del complex esportiu El consistori planeja ampliar la zona amb pistes de pàdel, tenis i sales de fitness per convertir l'entorn en un gran complex poliesportiu integral que doni servei als més de 20.000 residents de la zona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Inici de les Festes del Barri de Riu Clar a Tarragona
Celebració de les Festes de Riu Clar L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Nati Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns, marca l'inici de les tradicionals festes del barri de Riu Clar. Les festivitats destaquen pel seu caràcter popular i participatiu, amb una programació que combina actes històrics amb noves propostes lúdiques. Actes Tradicionals i Novetats Concurs de Portals: Un dels esdeveniments més emblemàtics que enguany arriba a la seva 24a edició. Amb uns 14 portals participants, el veïnat treballa durant les nits per sorprendre amb decoracions temàtiques. Activitats Infantils i Esportives: Des de jocs d'aigua per combatre la calor fins a la primera cursa de cotxes teledirigits i competicions de jocs online a l'Aula Òmnia. Música i Concerts: L'actuació estrella serà a càrrec del grup La Salseta del Poble Sec (o La Zan), que presentarà el seu nou disc Tira pa'lante en un concert gratuït la nit de dissabte. Sentiment de Barri "El que destacaria de les festes de Riu Clar precisament és la participació dels veïns. Ells en són els protagonistes i això fa que s'identifiquin molt amb el seu barri." L'organització convida a tota la ciutat de Tarragona a gaudir d'unes festes que busquen donar a conèixer el barri i fomentar la convivència a través de la cultura popular.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Conciliació laboral i familiar: l'òptica masculina
L'estudi sobre l'impacte laboral en la vida familiar dels homes L'entrevista a la doctora Ana López Puig, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), se centra en un estudi pioner realitzat a Catalunya sobre com l'àmbit laboral repercuteix en la vida familiar, posant el focus exclusivament en la perspectiva masculina. Metodologia i abast de la investigació L'estudi s'ha dividit en dues fases per analitzar homes d'empreses de totes les mides a Catalunya: * Fase qualitativa: Entrevistes a 24 homes (executius i no executius) d'entre 36 i 56 anys. * Fase quantitativa: Enquestes a 785 homes de diverses edats i càrrecs directius. Conclusions principals: El conflicte i el dilema invisible Les investigadores han detectat que els pares experimenten un conflicte similar al de les mares treballadores, conegut com el conflicte treball-família. Les claus d'aquest fenomen són: L'interferència laboral: Les pressions del treball es traslladen a la llar, provocant mal humor i falta de temps per a l'oci personal. El dilema invisible: Existeix una dualitat; d'una banda, el desig d'un nou rol més participatiu, però de l'altra, la reproducció del model tradicional de sustentador econòmic. Addicció al treball: Molts homes es veuen abocats a treballar moltes hores per complir amb les expectatives econòmiques familiars. Teoria vs. Pràctica: La paritat pendent Tot i que el 82% dels homes manifesta una actitud progressista i està en contra que la dona assumeixi tota la càrrega domèstica, la realitat és diferent: "Les actituds en l'àmbit domèstic no són molt diferents del model dels seus pares... continuen canviant les bombetes o baixant la brossa, mentre les dones cuinen i netegen." Cap a una responsabilitat compartida i empresarial L'estudi subratlla que la conciliació no és només un repte individual, sinó social i empresarial: * Es necessita un canvi de cultura organitzativa (family friendly). * Les empreses que ajuden a conciliar augmenten la fidelitat i rendibilitat dels empleats. * La solució passa pel diàleg familiar i no per la imposició de quotes rígides del 50%, evitant així la rivalitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Ratolí facial per a persones amb discapacitat física
Introducció i Context El periodista Josep Sunyé es desplaça al centre de paràlisi cerebral La Muntanyeta (Tarragona) per conèixer el projecte CREA, un innovador software de ratolí mans lliures. Aquesta tecnologia permet que persones amb greus discapacitats físiques puguin accedir a les noves tecnologies i a internet sense necessitat d'utilitzar les mans. Funcionament del Ratolí Facial L'enginyer César Mauri, creador de l'invent i fundador de l'empresa Crea Systems Infomatics, explica les característiques tècniques del sistema: Captura d'imatge: El programa utilitza una webcam estàndard per capturar el moviment del cap de l'usuari en temps real. Control del punter: Els moviments suaus del cap es tradueixen en el moviment del punter per la pantalla. Execució del clic: Es pot fer de dues maneres: Mantenint el punter immòbil sobre un punt durant un segon (auto-clic). Mitjançant ordres de veu a través d'un micròfon. Impacte Social i Autonomia Mabel Garcia (mestra d'educació especial) i Àngels Estupinyà (directora del centre) destaquen que aquesta eina és vital per a usuaris amb mobilitat reduïda però amb un nivell cognitiu intacte. "Accedir a l'ordinador els obre moltes portes perquè els dóna autonomia, poder de decisió i possibilitats de feina." L'experiència de la Cristina Jiménez, usuària del taller, demostra com en poc temps ha aconseguit comunicar-se per correu electrònic i navegar per la xarxa, millorant la seva autoestima i relació amb l'exterior. Accessibilitat i Futur Un dels punts més rellevants és el cost de la tecnologia: Preu assequible: L'invent s'ha llançat per uns 300 euros, un preu molt inferior als sistemes tradicionals per a discapacitats que poden arribar a costar milers d'euros. Projectes solidaris: Existeix un conveni amb la URV Solidària per portar aquesta tecnologia a països del tercer món utilitzant ordinadors reciclats. Noves línies: S'està experimentant amb l'Ull de Color, un sistema per crear polsadors sense fils basat en la detecció de colors sobre el cos de l'usuari.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
2004-07-21 UM ESTÀTUA SANT MAGÍ
Anàlisi del coneixement popular sobre la nova escultura El contingut recull una sèrie d'entrevistes a peu de carrer a la plaça de la Font de Tarragona, davant de l'Ajuntament. L'objectiu és esbrinar si la ciutadania i els turistes identifiquen una nova escultura metàl·lica que s'ha instal·lat recentment. Principals reaccions i confusions La percepció dels enquestats és molt dispar i reflecteix un cert desconeixement generalitzat sobre l'obra: Confusió de sants: Inicialment, alguns ciutadans la confonen amb Sant Isidre a causa dels seus atributs (la garrota). Perspectiva turística: Visitants provinents de Lleó la relacionen directament amb l'Apòstol Sant Jaume i el Camí de Santiago. Identificació correcta: Només aquells que han seguit la premsa local identifiquen que es tracta de Sant Magí, el copatró de la ciutat. Observacions sobre l'estat i el futur de l'obra L'escultura ha generat impacte visual però també crítiques constructives: Es confirma que la seva estada davant de l'Ajuntament és temporal i que serà traslladada a una destinació final properament. L'entrevistadora fa un apunt sobre el seu aspecte estètic: "Està una mica rovelladeta, vull dir que no li aniria gens malament una mala pintura abans que la portin a la seva destinació final." Conclusions del carrer Hi ha una diversitat d'opinions i una percepció "dispar". Mentre que la gent de la ciutat comença a reconèixer-la gràcies als mitjans, el disseny metàl·lic i els atributs iconogràfics porten a la confusió amb altres figures religioses per part dels forasters.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Fundació Leura: Futbol solidari pel suport a joves vulnerables
La Fundació Leura i el seu compromís social La Fundació Leura de Tarragona realitza una tasca fonamental en el suport a joves amb problemes de reinserció social. El proper 31 de juliol s'organitza un partit de futbol solidari a l'estadi del Nàstic, on s'enfrontaran jugadors del club contra un equip de polítics i periodistes. L'objectiu és recaptar fons i donar a conèixer la realitat de col·lectius invisibilitzats. El repte dels joves en risc d'exclusió El focus principal de la fundació són els joves que, en arribar a la majoria d'edat, han d'abandonar els centres de protecció de menors. Aquesta transició sol ser crítica per diversos factors: Vulnerabilitat extrema: Molts joves es troben sense família, sense formació i sense recursos bàsics per accedir a una vida digna. Manca d'hàbits quotidians: Segons Montse Grisó, molts d'aquests joves no tenen interioritzades habilitats bàsiques com gestionar un document d'identitat o presentar-se a una entrevista de feina. Carencies socioafectives: Els traumes personals i la inestabilitat emocional dificulten la seva autonomia. El model de pisos assistits La fundació gestiona actualment 14 places en pisos assistits a Tarragona, una xifra que consideren insuficient davant la gran demanda. El seu model de treball es basa en: Voluntarietat: Els joves escullen estar-hi i han de complir unes normes de convivència i respecte. Acompanyament personalitzat: No hi ha un límit de temps rígid; l'estada depèn de la maduració del jove i la seva capacitat per ser autònom. Higiene i alimentació: També ofereixen cobertura bàsica a joves que no tenen plaça però que acudeixen al centre per menjar o dutxar-se. "Quan compleixen els 18 anys es converteixen en un problema per a la llei, però nosaltres treballem per evitar que siguin persones vistes com un problema i els acompanyem cap a una vida digna." La necessitat de visibilitat i prevenció Grisó critica que la societat sovint treballa sobre les conseqüències i no sobre la prevenció. A més, remarca que col·lectius com els joves en exclusió generen menys empatia social que d'altres, fet que dificulta obtenir suports de particulars i empreses.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
L'evolució del turisme i patrimoni a Tarragona (1834-1933)
Evolució de la Projecció Turística de Tarragona L'historiadora Helena d'Hortueta presenta el seu llibre De l'erudita al turista, una obra que analitza com Tarragona va començar a projectar el seu patrimoni artístic i cultural entre els anys 1834 i 1933. L'autora explora la transició d'una visió purament acadèmica o erudita cap a una de més comercial i turística. Eixos Principals del Patrimoni Visió Romàntica: Durant el segle XIX, la ciutat s'identifica principalment per les seves restes romanes, sota una mirada idealitzada pròpia de l'època. Redescobriment Medieval: Amb el pas del temps, la Catedral de Tarragona i el conjunt medieval guanyen pes en la imatge iconogràfica de la ciutat. Manca de Consciència Local: Inicialment, els tarragonins no valoraven el seu passat arqueològic, arribant a produir-se vendes fraudulentes de mosaics i restes trobades en obres públiques. L'Experiència del Viatger El llibre recull testimonis de viatgers (principalment anglesos i francesos) i destaca curiositats sobre la infraestructura de l'època: Es van projectar escoles de guies amb uniformes i coneixements d'idiomes per evitar els "pillos" que enganyaven els turistes. Existia la figura del viatger de gabinet, persones que escrivien sobre Tarragona basant-se en llibres sense haver-hi estat mai, creant imatges utòpiques. Les crítiques de l'època ja assenyalaven problemes que perduren, com el mal estat dels carrers i la falta d'espais verds. Estructura de l'Obra L'autora organitza la recerca en quatre blocs: L'erudit i la seva percepció: Com descrivien la població i l'urbanisme. Il·lustracions i iconografia: L'ús de gravats on es barreja la Tarragona clàssica amb els símbols del progrés econòmic (el port). Festes i poder: L'anàlisi de les visites reials i l'organització de la Setmana Santa com a reclam. Museïtzació: L'origen de les col·leccions del Museu Arqueològic i el Museu Diocesà. "Molts cops creiem que estem inventant coses i moltes ja s'havien pensat abans; el 1929 ja es volia que els visitants de l'Exposició de Barcelona vinguessin a Tarragona."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Festes al Barri del Port de Tarragona: Programa i Tradicions
Celebració de les Festes al Barri del Port El programa de Tarragona Ràdio presenta les festes veïnals del Barri del Port, que tindran lloc del divendres 23 al diumenge 25 de juliol. José Ruiz Navarro, president de l'Associació de Veïns, detalla les activitats i la realitat d'un barri amb una forta personalitat i influència a la part baixa de la ciutat. Activitats Destacades del Programa Divendres 23: Comença la festa amb animació infantil, una xocolatada popular amb coca, concurs de truites i dibuix, i termina amb ball d'orquestra al Carrer Sant Miquel. Dissabte 24: El matí se centra en el torneig de dominó i un parc infantil amb inflables i la festa de l'escuma. A la tarda hi haurà castellers amb la colla del Serrallo, concurs de fotografia (per a la portada de la revista de l'any vinent) i sopar de germandat al carrer. Diumenge 25: La jornada final inclou una plantada de gegants, esmorzar popular de botifarra i cansalada, i una gran Cercavila amb les Cucaferes, la Bruixa i grups convidats d'altres barris. Vida Comunitària i Entitats L'associació no només treballa durant les festes, sinó que manté una activitat constant tot l'any a la seva seu social: Cultura i Tradició: S'hi guarden elements festius com les Cucaferes i els Nanos. A més, participen activament en festes grans com Santa Tecla. Entitats Col·laboradores: Destaca la presència de la Societat Ocellera el Rossinyol, que organitza concursos de cant d'ocells (passarells i gafarrons) a la seu de l'associació. Activitat Social: Es realitzen tallers de costura, partides de bingo i dominó, fomentant el retrobament entre els veïns. "Són festes obertes a tota la ciutat de Tarragona; tothom està convidat a passar unes hores de diversió i animació amb naltros." Geogràficament, el barri abasta des de Jaume I fins a l'estació de ferrocarril, amb una població de prop de 9.000 habitants, que s'incrementa notablement els caps de setmana per l'atractiu del poliesportiu i la proximitat a la platja del Miracle.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Juli César i el teatre contemporani d'Àlex Rigola
Entrevista amb Pere Arquillué i Joan Carreras Els actors Pere Arquillué i Joan Carreras visiten Tarragona Ràdio per presentar la seva versió de Juli César de William Shakespeare, sota la direcció d’Àlex Rigola. L'obra, que porta en cartell des del 2002, ha recorregut mitja Europa i Amèrica, demostrant la vigència d'un clàssic que connecta directament amb les passions humanes actuals. Una adaptació moderna i essencial L'espectacle destaca per una proposta escènica que fuig del teatre clàssic convencional: L'ànima del text: Tot i que l'original podria durar més de cinc hores, Rigola ha fet una síntesi de dues hores que manté tota l'essència i la força del verb de Shakespeare sense els elements accessoris. Estètica contemporània: S'abandona l'ús de togues i corones de llorer per una escenografia sòbria, un espai blanc minimalista amb mobiliari abstracte i una combinació musical que va des de Mozart fins a The Doors. Traducció i vers: L'obra utilitza una traducció de Salvador Oliva que aconsegueix que el vers arribi al públic de manera natural, transparent i neta. El concepte de companyia i gira Els actors reflexionen sobre la duresa i la satisfacció de les gires llargues: Teatre de repertori: La companyia alterna obres com Juli César i Santa Joana dels Escorxadors, canviant d'idioma (català o castellà) segons el lloc de la representació. El valor de la col·lectivitat: Es destaca la importància de recuperar el sentit de companyia estable, un model que Joan Carreras considera difícil de mantenir en el sistema actual sense el suport de les administracions. Un elenc singular: A l'escenari hi ha dotze actors i un personatge molt especial: en Gastón, un gos que aporta una gran sobrietat a l'escena. "Shakespeare parla del mateix que ens passa a tots: passions, pulsions humanes i la lluita pel poder." Connexió amb el públic L'obra s'estructura com un thriller ple de suspens, especialment en la primera part que culmina amb la mort de Juli César. Malgrat l'exigència del text, els actors asseguren que la proposta és molt física i plena d'energia, fent que les emocions arribin al públic de forma directa i sense barreres.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Projecte i novetats del CV Sant Pere i Sant Pau
Projecte i novetats del CV Sant Pere i Sant Pau El president del club, Martín Pilar, analitza l'actualitat de l'entitat després d'una temporada exitosa a la Superlliga. L'objectiu principal és consolidar els resultats i potenciar l'estructura del club des de la base. Nou entrenador i canvis en l'estructura tècnica La gran novetat és la incorporació de Marcelo Omar de Stefano, un tècnic argentí amb gran experiència en la formació. La seva arribada permet reestructurar l'organigrama: Marcelo Omar: Es farà càrrec del primer equip i de la promoció escolar. Blas: Entrenarà l'equip juvenil i el de primera divisió nacional. Pepe: Assumirà les funcions de director tècnic i coordinador general. Aposta ferma pel voleibol de base El club té l'ambició de convertir Tarragona en un referent del voleibol català. Per aconseguir-ho, han presentat un projecte a l'Ajuntament i a la Generalitat que inclou: Assignació de monitors de suport als professors d'educació física de les escoles. Creació d'activitats extraescolars per formar nous equips en l'àmbit escolar. Foment de la consciència social sobre la importància del club a la ciutat. Configuració de la plantilla i la baixa d'Àlex Aguiló L'equip manté el bloc de la temporada passada, amb el fitxatge d'un receptor brasiler per substituir Mario. Un dels temes destacats ha estat la sortida d'Àlex Aguiló després de 13 temporades: "Nosaltres vam fer la nostra planificació en base a que ell no hi continuaria... ja havíem fet les nostres promeses de futur amb un altre jugador." El relleu en la posició de lliure el prendrà Sergi Próspero, procedent de la selecció permanent de València.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
28'
Economia i Infraestructures amb Lluís Badia
Situació de l'Economia Global i Local El debat s'inicia amb una anàlisi de la situació econòmica actual, marcada per la pujada dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal Americana, fet que té un impacte directe a Europa. Lluís Badia subratlla que vivim en una economia global on variables com el preu del petroli, que frega els 40 dòlars per barril, i la bombolla immobiliària afecten directament les economies familiars i el pagament de les hipoteques. "Una situació econòmica preocupant als Estats Units ens afecta a Europa de manera directa; és una realitat indiscutible." La Societat d'Estudis Econòmics i el Camp de Tarragona Com a president de la Societat d'Estudis Econòmics, Badia presenta les línies mestres de la seva gestió: • Estudis d'infraestructures: Presentació d'un informe (conjuntament amb Abertis i les Cambres de Comerç) sobre la mobilitat al territori abans del 15 d'agost. • Paper de l'entitat: Actuar com a motor de debat social i econòmic, desvinculat de la política partidista però exigent amb l'administració. • Dades històriques: Denúncia del desequilibri inversor, destacant que entre 1991 i 1995 l'Estat va recaptar 500.000 milions de pessetes a Tarragona i només hi va invertir 31.000 milions. El Repte de les Infraestructures Viàries i Ferroviàries Pel que fa a la mobilitat, es critiquen durament les mancances del territori: 1. L'AP-7: Es demana la gratuïtat del tram El Vendrell-Tarragona per a camions i autobusos, i la necessitat d'un tercer carril real i ja planificat. 2. Gestió de peatges: Es proposa l'eliminació de les guixetes del Vendrell i Tarragona per evitar les cues quilomètriques, així com la regulació de l'aixecament de barreres en casos d'embussos greus. 3. Alta Velocitat (AVE): Crítica a la incertesa sobre l'estació del Camp de Tarragona i els retards en les obres i la velocitat real dels trens. Aeroport de Reus i Turisme S'analitza el creixement de l'Aeroport de Reus, que ha multiplicat per cinc el nombre de turistes. Badia reclama una millora urgent en el Pla Director i més personal de duanya: • El turisme a la Costa Daurada s'enfronta a una competència ferotge de destinacions com el Carib o els països de l'Est. • L'aposta ha de ser per un producte diferencial i de qualitat, aprofitant actius com Port Aventura i el patrimoni de la Humanitat de Tarragona. Política i Reformes Institucionals L'episodi clou amb una reflexió sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya i del Senat. Badia lamenta que la classe política sovint es queda en paraules i compromisos buits que no es concreten en dates ni pressupostos. Defensa que el Senat ha de ser una veritable cambra territorial amb pes en l'Estat espanyol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
La Banda Unió Musical presenta 'Clàssics and Dancing' al Camp de Mart
La Banda Unió Musical de Tarragona i el seu nou espectacle El matí de Tarragona Ràdio rep a Joan Boada, president de la Banda Unió Musical de Tarragona, i a Joan Baptista Messeguer, el seu director, per presentar el concert 'Clàssics and Dancing'. Aquesta actuació s'emmarca dins el Festival d'Estiu i tindrà lloc al Teatre Auditori del Camp de Mart a les 22:30h. Una proposta innovadora amb ball L'esdeveniment d'enguany destaca per la col·laboració amb l'Acadèmia de Ball Mai, sota la coreografia de Maria del Mar. L'espectacle es divideix en dues parts definides: Primera part: Actuació exclusiva de la banda amb peces simfòniques. Segona part: Integració de la música clàssica amb el ball per oferir un contrast de ritmes i colors. El repte del Certamen Internacional d'Aranda de Duero Els responsables de la banda expliquen que han estat seleccionats per participar en el prestigiós certamen internacional de bandes a Aranda de Duero a principis d'agost. Aquesta fita és històrica per a la ciutat de Tarragona, ja que és la primera vegada que una formació local hi competeix. Repertori i sonoritat Durant l'entrevista es detallen algunes de les peces que s'interpretaran: Palfir 2004: Una marxa composta per Messeguer per inaugurar la nova acústica del Palau Firal. Obertura 1812 i Marxa Eslava: Obres de Tchaikovsky, destacades per la seva dificultat i sensibilitat. Bolero de Ravel: Peca que s'estrena per primera vegada en el repertori d'aquesta banda. "Tocar és una cosa, però interpretar és una altra; interpretar a compositors com Tchaikovsky és difícil però estem aconseguint que la banda faci música de veritat." Connexió amb el públic L'espai radiofònic serveix també per repartir deu entrades entre els oients, els quals han compartit les seves experiències passades, com el recordat concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Fotògrafs Artesans: L'art de la fotografia estenopeica
L'exposició "Fotògrafs Artesans" L'entrevista presenta l'exposició que es pot visitar al pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. Amparo Fernández, monitora del projecte, explica com un grup de joves i adults ha recuperat els orígens de la fotografia mitjançant la tècnica de la càmera estenopeica. El procés de creació artesanal La base del curs ha estat la construcció i l'ús de càmeres fetes amb objectes quotidians, principalment una capsa de sabates o, fins i tot, una de patates. Els punts clau del procés inclouen: La caixa fosca: Una caixa pintada de negre per dins amb un petit forat (estenop) per on entra la llum. L'exposició: Atès que no hi ha lents, els temps d'exposició són llargs, d'uns 30 segons aproximadament. El paper fotogràfic: Es col·loca paper de revelat en blanc i negre a l'interior de la caixa sota la llum vermella del laboratori. La màgia del revelat: El procés finalitza al laboratori amb els líquids de revelat, bany d'aturada i fixador. La valoració de la imperfecció Un dels aspectes més destacats de l'entrevista és la defensa de la imperfecció com a element artístic. Amparo critica l'obsessió actual pels megapíxels i la nitidesa extrema, reivindicant el factor sorpresa i l'error com a part del procés creatiu: "L'enquadre amb una caixa de sabates és molt difícil... el que és maco és valorar la imperfecció." Contingut de la mostra L'exposició es divideix en dues tipologies d'obres: Fotografies estenopeiques: Es mostren tant els negatius originals com els positius (digitalitzats i invertits). Fotogrames: Imatges creades sense càmera, col·locant objectes directament sobre el paper fotogràfic i exposant-los a la llum per capturar la seva silueta (opaca, translúcida o gris).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
2004-08-04 FESTIVAL VEUS ALTAFULLA
El Festival de Veus d'Altafulla arriba a la seva 16a edició L'entrevista amb David Fanaca, responsable del certamen, revela els detalls d'una proposta cultural consolidada que destaca per la seva especialització en la veu. El festival té lloc a la Plaça de l'Església d'Altafulla, un espai escollit per la seva acústica excepcional i la seva bellesa arquitectònica. Programació i artistes destacats El festival presenta una oferta variada que abasta des de la música coral professional fins al barroc: 9 d'agost: Actuació del Cor de Riga (Letònia), considerat un dels millors grups corals professionals actuals. El seu repertori inclou peces de Bach, Schubert, Brahms i Tchaikovsky. 13 d'agost: Recital de música antiga i barroca centrat en figures com Purcell i Handel. Comptarà amb la soprano Julia i el contratenor Angus Davidson, acompanyats de violoncel i clavicèmbal. 14 d'agost: Presentació de l'artista britànica Kim Ames. 15 d'agost: Cloenda del festival amb una massa cantada tradicional. Filosofia del festival David Fanaca subratlla que el festival busca la qualitat artística per sobre de la fama mediàtica. Degut a les limitacions econòmiques pròpies d'un festival local, la selecció es basa en trobar intèrprets de primer nivell internacional que no necessàriament tinguin un gran renom comercial. "Busco artistes del mateix nivell que els més famosos, però que no tenen el mateix renom o fama internacional per raons econòmiques." Enguany, el festival ha hagut d'adaptar-se a la cancel·lació del grup de pop vocal The Magnets, que finalment participarà al prestigiós Fringe d'Edimburg, substituint-lo per una proposta de música instrumental.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Estratègies Turístiques a la Costa Daurada per al 2005
Estratègies i Perspectives Turístiques: Costa Daurada En aquesta conversa amb Octavio Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació, s'analitza l'estat actual i el futur del sector a la demarcació, destacant la necessitat d'adaptació als nous mercats i tendències de consum. Noves Oportunitats i Mercat Irlandès El Patronat inicia gestions a Dublín per consolidar la temporada de 2005. L'objectiu és aprofitar el bon posicionament de la Costa Daurada a Irlanda i les oportunitats que generen els vols de baix cost (low-cost). Negociacions amb Companyies Aèries Es destaca la importància de tancar acords amb companyies com Air Berlín per recuperar la quota de mercat alemany. Bono subratlla que: "El mercat del baix cost és molt efervescent... podria ser una excel·lent oportunitat per fer falca en el mercat alemany on hem anat perdent quota any rere any." Dades d'Ocupació i Competència Les xifres actuals mostren una lleugera davallada respecte a l'any anterior, una tendència compartida amb altres destinacions de la Mediterrània occidental. Els punts clau de l'anàlisi són: * Ocupació: Se situa al voltant del 50%, amb hotels lleugerament per sota dels càmpings i apartaments. * Estratègia de preus: Es descarta competir exclusivament per preu contra mercats com Tunísia per evitar una "espiral perillosa". * Valor afegit: L'aposta ha de ser la qualitat, les infraestructures i la diversificació cap a mercats nòrdics i escandinaus. Perfil del Turista de Baix Cost Bono desmitifica la idea que el viatger de vols econòmics té poc poder adquisitiu. Les dades indiquen un perfil de classe mitjana-alta, directius i professionals liberals que busquen oportunitats per viatjar més sovint, però que mantenen una despesa significativa a la destinació. Adaptació i Reptes Estructurals El sector s'enfronta a canvis en els hàbits de consum: reserves d'última hora, estades més curtes i una demanda creixent d'experiències més que de simples instal·lacions. Tot i això, la transformació no pot ser radical degut a la rigidesa de l'oferta estructural actual (58.000 places hoteleres i 40.000 d'apartaments).