Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

961-984 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Avenç i impacte de les obres del pàrquing Jaume I
Estat actual de les obres a Tarragona Aquest dimecres s'ha informat sobre una nova fase en la construcció de l'aparcament municipal. Segons el responsable de l'obra, Lluís Matías, els treballs s'han centrat en la realització de la solera (la base de formigó), fet que marca el final de les fases més sorolloses com les fonamentacions. Principals punts d'interès: Reducció del soroll: Tot i que les màquines han causat molèsties severes mesos enrere, s'espera que a partir d'ara el soroll sigui mínim. Millores urbanístiques: El projecte no només inclou l'aparcament, sinó també una nova plaça, zones assolellades i mobiliari urbà (bancs) per al gaudi dels veïns. Experiència prèvia: L'empresa responsable, Ubassa, ja ha executat projectes similars a punts clau com el Mercat Central (Corsini), President Companys o l'Avinguda Catalunya. La perspectiva dels veïns "Hem passat un estiu amb els balcons tancats pel soroll i la pols, però l'obra és necessària per treure cotxes del carrer." Les veïnes entrevistades, la Montserrat i la Carme, han expressat sentiments contraposats: 1. Resignació: Reconeixen que l'aparcament és imprescindible per millorar la circulació i la neteja de la ciutat. 2. Molèsties: Es queixen de la gran quantitat de pols i de la dificultat de conviure amb l'estruendo de les màquines durant els mesos més calorosos. 3. Alleujament: Confirmen que aquest dimecres l'activitat ha estat molt més silenciosa que en jornades anteriors.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Tendències i seguretat en el món de la caça a Tira Esport
Explorant l'univers de la caça des de l'armeria Tira Esport En aquesta connexió des de la botiga Tira Esport a Tarragona, el responsable Josep Marroquí ens apropa a les claus del sector cinegètic actual, destacant la importància de la seguretat i l'evolució de la moda de muntanya. Moda i Seguretat: Més enllà del camuflatge Tot i que tradicionalment el verd ha estat el color predominant, les noves tendències estan introduint colors vius com el taronja per pur criteri de seguretat. El caçador ha de ser visible per evitar accidents, especialment en batudes de senglar. Roba tècnica: Ús de materials com el Gore-Tex i el tefló per garantir impermeabilitat i confort. Protecció ocular: Les ulleres no són només un element estètic, sinó una mesura de prevenció antixoc vital per protegir la vista. Calçat: Element primordial per aguantar jornades de 6 a 8 hores caminant per terrenys irregulars. Regulació i Accés a les Armes Marroquí aclareix els requisits legals per adquirir diferents tipus d'armament: Armes de foc: Cal llicència d'armes, la qual requereix superar un examen psicotècnic i psicofísic. Aire comprimit: Es poden adquirir a partir dels 16 anys amb DNI, però requereixen una targeta municipal per identificar-ne la propietat. La Comunitat i la Temporada La botiga es converteix en un punt de trobada on els prop de 20.000 caçadors de la província comparteixen les seves experiències. Segons Marroquí: "El caçador i el pescador li agrada explicar les seves vivències i els seus lances dintre de la muntanya." La temporada, que sol acabar a principis de gener, té uns dies hàbils marcats (normalment dijous, diumenges i festius) i es regeix per distàncies de seguretat estrictes respecte a nuclis urbans i camins transitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Activitats pedagògiques i educació a través de l'art
L'art com a espai de relació i aprenentatge Marisa, responsable del servei pedagògic del Museu d'Art Modern de Tarragona, explica la nova aposta de la institució per les noves tecnologies amb l'edició d'un CD interactiu. Aquest recurs està dissenyat per facilitar la tasca dels docents i inclou activitats descarregables i imprimibles per als alumnes. Projectes intergeneracionals i familiars El museu s'ha transformat en un espai de relació social, trencant la imatge de lloc tancat i avorrit. Destaquen experiències singulars com: * Relació intergeneracional: Trobades entre alumnes de P4 i gent gran, on l'art serveix de nexe per compartir experiències vitals. * Activitats per a famílies: Oferta especial per a caps de setmana que busca integrar tot tipus de nuclis familiars. Metodologia didàctica segons l'edat L'atenció als joves, especialment els adolescents de l'ESO i Batxillerat, requereix un enfocament diferent. En lloc de classes magistrals, es fomenta el debat crític i l'expressió espontània d'opinions: "No m'interessa el no, m'interessa el per què no... busquem crear debat a través de l'opinió real dels alumnes." L'obra d'Antoni Alcácel i el gravat El nou material didàctic se centra en l'obra de l'artista Antoni Alcácer, guanyador de l'última Biennal d'Art. A través d'una tècnica mixta, els alumnes poden explorar el concepte del quadern d'artista, adaptant-se a tots els nivells educatius, des de l'educació infantil fins a la universitària. Èxit de convocatòria Malgrat que el servei pedagògic està gestionat per una sola persona, la demanda és massiva, amb més de 2.000 alumnes reservats abans de començar el curs oficial. El museu rep escoles de tota la demarcació de Tarragona i fins i tot de Barcelona, consolidant-se com un referent en l'educació a través de l'art.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Inici de curs i nous projectes a la URV
Inici de curs i canvis en el calendari acadèmic El curs acadèmic a la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha començat amb normalitat, tot i que s'està implementant un canvi progressiu en el calendari. L'objectiu principal és avançar les classes i els exàmens per optimitzar el ritme escolar: S'ha avançat l'inici del curs al 15 de setembre per als alumnes de primer. L'objectiu final és que el primer quadrimestre acabi abans de Nadal, evitant el trencament del ritme que suposava tornar de vacances per fer només dues setmanes de classe. Per al curs actual, les classes s'acaben abans de Nadal, però els exàmens encara es realitzaran just després de les festes. Infraestructures i creixement dels campus S'han posat en funcionament noves instal·lacions, destacant especialment el Campus Sescelades i el nou edifici de Química i Enologia. El trasllat ha estat complex a causa del volum de laboratoris i recerca que s'ha hagut de moure durant l'estiu. Campus Sescelades i Campus Centre Sescelades: Ja concentra uns 5.000 estudiants (el 40% del total). Actualment s'estan acabant les obres d'urbanització i les plantes pilot d'enginyeria. Campus Centre: S'ha signat l'acord amb la Generalitat per al trasllat de la Facultat de Lletres, previst per al curs 2006-2007, juntament amb Infermeria. Nous usos: L'antic edifici d'Enologia es transformarà en un centre concentrat de serveis administratius i atenció a l'estudiant. L'Espai Europeu d'Educació Superior i nous estudis La universitat s'està adaptant al sistema de Bolonya, que implica canvis en la metodologia docent (crèdits ECTS) i en l'estructura dels títols (Grau i Màster): Es preveu la implantació de nous màsters europeus per al curs vinent. La URV té tres prioritats per a nous ensenyaments: Biotecnologia, Arquitectura (i Arquitectura Tècnica) i Belles Arts (mitjançant un acord amb la Diputació per integrar les escoles d'art). Projectes estratègics: La Sabinosa El rector confirma que s'ha lliurat a la Diputació el projecte per a l'antic preventori de la Sabinosa: "És un projecte que ens ha sortit bé, ben plantejat... es tracta de fer una mena de parc tecnològic de la indústria cultural al voltant de la Mediterrània." Es tracta d'una proposta innovadora per generar activitat econòmica a través de la cultura, pendent ara de finançament i valoració política.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Carme Borbonés, nova presidenta de Càritas Catalunya
Entrevista a Carme Borbonés sobre la seva presidència a Càritas L'entrevista presenta Carme Borbonés, professora de la Universitat Rovira i Virgili i delegada de Càritas a Tarragona, en el seu nou paper com a presidenta de Càritas Catalunya. Aquest nomenament suposa que la seu tarragonina ostentarà la direcció de l'entitat a nivell nacional durant els pròxims quatre anys. Funcions i objectius de Càritas Catalunya Borbonés aclareix que l'organisme no gestiona els projectes locals de forma directa, sinó que actua com un òrgan de coordinació i representació: Veu unitària: Representar les diòcesis catalanes davant l'administració pública per augmentar l'eficàcia en la negociació d'ajuts. Programes comuns: Gestió d'iniciatives compartides com l'atenció a la drogodependència (Centre Català de Solidaritat), les persones sense llar i la reinserció laboral (Roba Amiga). Prioritat estructural: Un dels encàrrecs principals de la nova presidenta és articular i organitzar de forma més formal i àgil les comissions ja existents. Compromís social i denúncia Durant la conversa, es destaca la necessitat de detectar els "últims" de la societat, aquells col·lectius que queden fora de les cobertures del sistema o de les administracions. La presidenta emfatitza que Càritas no només ofereix assistència, sinó que té un deure moral específic: "El nostre responsable és denunciar situacions injustes i reclamar l'atenció perquè la societat hi pugui respondre." Relació amb l'Arquebisbat de Tarragona Finalment, l'entrevista aborda el contacte amb el nou arquebisbe, Jaume Pujol Balcells. Borbonés confirma una reunió formal per presentar-li els projectes de la legislatura fins al 2007 i garantir el seu suport continuat a la tasca social de l'entitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Exposició filatèlica i de col·leccionisme Mare Nostra
Visita a l'exposició Mare Nostra El programa visita el Palau de la Diputació de Tarragona per conèixer l'exposició filatèlica i de col·leccionisme Mare Nostra. Josep Sunyat entrevista el vicepresident de la Societat Filatèlica i Numismàtica, Carles García, qui ofereix una mirada profunda al món del col·leccionisme clàssic i modern. El valor de col·leccionar Segons Carles García, col·leccionar no és només un divertiment, sinó una font de cultura i coneixement: Permet aprendre sobre la geopolítica i nous països a través dels segells. Fomenta la paciència i el mètode en la classificació de peces. És una ocupació gratificant per al temps d'oci, especialment durant la jubilació. Diversitat de l'exposició Encara que la filatèlia (segells) i la numismàtica (monedes) són la base, la mostra inclou objectes curiosos i variats per evitar la monotonia: Elements clàssics: Segells de l'Antàrtida, sobres d'Estònia previs a l'URSS i monedes commemoratives de la història d'Espanya. Objectes curiosos: Una col·lecció de gomes d'esborrar amb formes dispars, encenedors amb forma de tanc o telèfon, i fins i tot productes derivats del petroli. Noves tendències: Actualment, les xapes de cava, els sobrets de sucre i els calendaris de butxaca són els objectes més intercanviats en mercadets. Peces úniques i mercat de valors García destaca que el valor d'una peça es basa en la seva raresa. Explica anècdotes sobre segells que valen milions, com els que posseeixen la Reina d'Anglaterra o l'expresident del COI, Joan Antoni Samaranch. "La raó profunda del valor és la raresa o la utilitat. Hi ha segells que no tenen preu perquè només en queda una unitat al món."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Tinet: Nou anys d'una xarxa ciutadana pionera
Història i Evolució de Tinet L'entrevista repassa la trajectòria de Tinet, la xarxa ciutadana de Tarragona que celebra el seu novè aniversari. Nascuda com una iniciativa universitària liderada per Manel Sant Romà, es va convertir en una de les primeres xarxes d'aquest tipus a Europa. Des d'uns inicis amb només 300 usuaris enfocats al correu electrònic, ha crescut fins a arribar als 16.000 tinetaires actuals. Fusió i Creixement Institucional Per potenciar el seu abast, Tinet es va fusionar amb Altenet (la xarxa de les administracions locals) per formar l'OASI (Organisme Autònom per la Societat de la Informació), sota el paraigua de la Diputació de Tarragona. Malgrat aquest creixement i els canvis tecnològics, l'entitat manté la seva essència de proximitat: Suport personalitzat: A diferència de les grans multinacionals, ofereixen atenció directa i local. Serveis sense publicitat: Tant el correu com l'allotjament web són lliures d'anuncis invasius. Participació: Conserven les llistes de discussió i s'adapten a nous formats com els fòrums. Reptes d'Internet: Ètica i Formació L'episodi aprofundeix en la necessitat d'orientar l'usuari en un entorn que comparen amb el "Far West": "Sembla que si una cosa està a Internet sigui veritat, i cal fomentar l'esperit crític per saber triar la informació de qualitat." Es destaca la importància de la formació i el suport de l'Agència Catalana per a la Qualitat d'Internet (ICWA), que atorga segells de confiança a webs com la de Tinet. També es discuteix el cost excessiu de l'ADSL a l'Estat espanyol en comparació amb altres països, fet que limita l'accés universal. La Tinet Jornada i el Futur Tecnològic De cara al futur, s'anuncia la Tinet Jornada (23 d'octubre), un espai de trobada per a tinetaires de totes les edats. En aquest acte es tractaran temes punters com: Programari Lliure: Amb la presentació del Càtix (Linux en català) a càrrec d'Antoni Miraveta. Multimèdia: L'impacte de l'augment de la banda ampla en el consum de cinema i ensenyament universitari. El 10è Aniversari: Aquesta jornada servirà de banc de proves per a la gran celebració de l'any vinent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Curs pioner de la URV sobre comunicació de risc i de crisi
Nou curs d'especialista a la Universitat Rovira i Virgili La Universitat Rovira i Virgili (URV) llança un curs d'especialista universitari en comunicació de risc i de crisi, una iniciativa pionera a tot l'Estat espanyol. Aquest programa neix d'una necessitat directa del territori, donada la gran concentració industrial i de serveis del Camp de Tarragona. Context i necessitat del territori Tarragona presenta una configuració única que justifica la creació d'aquest curs: * El polígon petroquímic més gran d'Espanya i el segon d'Europa. * La proximitat de centrals nuclears. * Un sector turístic massiu amb centres com Salou i Port Aventura. La percepció del risc vs. el risc real Un dels pilars del curs és l'estudi sociològic i psicològic de com la població percep el perill. La coordinadora, Nani Rodríguez, destaca que la percepció sovint està distorsionada: * Es pot tenir una visió romàntica d'instal·lacions perilloses (com el Port) i, en canvi, por a elements que són sistemes de seguretat (com els matxeros de les químiques). * > "La por és generada per la manca d'informació." * La transparència i la realització de simulacres (seguint models com el del Japó) són claus per normalitzar la convivència amb el risc i reduir l'ansietat social. Objectius i públic objectiu El curs vol formar professionals que sàpiguen gestionar la informació sense caure en l'alarmisme. Està adreçat a: 1. Periodistes: Per conèixer la terminologia i saber informar amb rigor. 2. Administracions: Per millorar els canals d'informació cap a la ciutadania (Pla PLASEQTA). 3. Empreses: Per fomentar una comunicació cap a l'exterior i no només interna. Detalls del curs Inici: 16 d'octubre. Sessions: Dimarts i dijous a la tarda (Facultat de Lletres/Periodisme). Contingut: Una part acadèmica teòrica i una part pràctica amb caps de comunicació d'empreses químiques i sanitàries. Inscripció: Obert a tothom amb experiència o interès, sense necessitat de titulació universitària prèvia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
La Nit de la Poesia a Tarragona: Bases i Literatura
La Nit de la Poesia a Tarragona En aquesta entrevista, la Lourdes Malgrat, coordinadora d'edicions d'Arola Editors, presenta els detalls de la propera edició de la Nit de la Poesia a Tarragona. L'esdeveniment, que ja té una trajectòria de cinc anys, s'ha consolidat com un espai de referència per a la promoció de la lírica al territori. Estructura de l'acte L'esdeveniment es divideix en dues parts diferenciades: Dues llengües, dues cultures: Participen poetes consagrats i editats. Enguany hi assistiran el guanyador del Premi Comas i Maduell, Jordi Julià, l'autor barceloní Albert Mestres i el poeta sard Albert Tomasala, que recitarà en italià. Concurs per a nous talents: Una secció dedicada a autors novells que encara no han publicat. Se seleccionen set poetes d'entre totes les propostes rebudes per recitar els seus textos en públic. Bases per participar Els requisits per als aspirants a la segona part de l'acte són: Vinculació territorial: Viure, treballar o tenir relació familiar amb el Camp de Tarragona. Obra: Presentar entre dos i tres poemes de temàtica lliure. Termini: El període d'entrega finalitza el 30 d'octubre. Enviament: S'ha de trametre per correu postal a l'apartat de correus 253, 43080 Tarragona, indicant "La Nit de la Poesia". "Tarragona és un molt bon lloc per fer poesia... un país que dona molts poetes." Altres activitats culturals Com a membre de l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana, la Lourdes també destaca: Cicle sobre literatura mediàtica: Un debat sobre l'impacte dels autors mediàtics vs. la qualitat literària, que tindrà lloc els tres primers dimecres de novembre. Representació de Dames i Vells: Acte públic el 21 d'octubre a la Universitat, amb la recitació de textos a càrrec de Pere Navarro i acompanyament musical.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
2004-10-11 DESENA MUSICAL
El Festival i la Decena Musical El president de Joventuts Musicals de Tarragona, José Antonio Calvo, presenta la nova edició del Festival Internacional de Música, un esdeveniment que aplega intèrprets i compositors d'arreu del món. El festival destaca per la seva varietat estilística, abastant des del jazz fins a la música clàssica de cambra. Programació Destacada Concert d'Inauguració (19 d'octubre): A càrrec de la Jubilee Jazz Orchestra a l'Auditori del Palau de Congressos. Aquest conjunt es caracteritza per la seva capacitat d'improvisació basant-se en la reacció del públic. Concert Excepcional (22 d'octubre): Se celebrarà a l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca. Comptarà amb el violoncel·lista Blay i l'orquestra del conservatori local, interpretant obres de Saint-Saëns sota la direcció de Manuel del Castillo. Clausura (26 d'octubre): L'Orquestra de Cambra de Praga actuarà al Teatre Metropol amb un programa dedicat a Mozart i Dvorak. Infraestructures i Curiositats Musicals Durant l'entrevista es comenten aspectes tècnics i logístics de gran rellevància: L'Auditori de Vila-seca: Es destaca la seva acústica perfecta i l'adquisició d'un piano Steinway de gran cua valorat en uns 16 milions de pessetes. Instruments de col·lecció: Calvo explica que el valor dels violins Stradivarius és incalculable, comparant-los amb obres de Picasso o Dalí, i subratlla que molts són cedits a grans virtuosos per mecenes. "Avui dia surten molts instrumentistes dels conservatoris, però surten pocs artistes; una cosa és tocar el violí i l'altra ser un virtuós." Informació de Servei Les entrades s'han de gestionar a través del Col·legi d'Enginyers Industrials (Carrer de la Mare de Déu del Claustre). Es recomana celeritat als interessats, ja que els aforaments del Teatre Metropol i de l'Auditori de Vila-seca són limitats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
2004-10-08 PRATDIP NATURALMENT
Presentació de la Campanya de Turisme de Pratdip L'alcalde de Pratdip, Josep Montaner, presenta la nova iniciativa de promoció turística sota el lema "Pratdip Naturalment". Aquesta campanya, impulsada pel Patronat Municipal de Turisme, té com a objectiu donar a conèixer la riquesa del municipi i el seu entorn immediat, especialment la Serra de Llaberia. Actius Turístics i Patrimoni L'oferta del municipi es basa en diversos pilars fonamentals: Entorn Natural: Destaca la fauna, amb espècies com l'àguila cua-barrada, i activitats com el senderisme, l'escalada i l'espeleologia. Patrimoni i Història: Un nucli antic pintoresc amb un castell, torres de defensa i un projecte en marxa per recuperar la història documental del poble. Llegendes: La figura mítica del Dip, un gos vampíric que va inspirar la novel·la "Les històries naturals" de Joan Perutxo. Santuari de Santa Marina: Un indret emblemàtic situat a 4 km del poble, centre de devoció i punt de parada obligatòria per la seva font i gastronomia. Gastronomia i Cultura Local L'alcalde subratlla la importància de la cuina tradicional i el caràcter propi dels seus habitants: "Vindre al Prat i no anar a Santa Marina quasi que és un pecat." Plats típics: Cuina de caça (porc senglar), conill amb herbes i cargols. Localismes: El parlar de Pratdip conserva paraules úniques com col·leguts (formigues), rebusents (que van de pressa) o hitraco (poca-solta). El Consorci de la Serra de Llaberia Un dels punts clau de l'entrevista és la creació d'un consorci entre sis municipis de tres comarques diferents (Baix Camp, Priorat i Ribera d'Ebre). L'objectiu final és la declaració de la Serra de Llaberia com a Parc Natural, protegint així un espai que anomenen els "Pirineus del Sud" i oferint un complement de natura al model de sol i platja de la Costa Daurada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Entrevista a Lluís Aragonès sobre la presidència regional d'ERC
Lluís Aragonès i el seu nou rol territorial L'entrevista se centra en la figura de Lluís Aragonès, senador de l'Entesa Catalana de Progrés, que acaba de ser elegit president d'Esquerra Republicana (ERC) a la regió del Camp de Tarragona. El nou president destaca que la seva victòria congressual davant de Marcel Benús no representa una divisió, sinó un debat sa d'idees per enfortir l'organització. Objectius estratègics i territorials Aragonès planteja un full de ruta clar per a la legislatura actual: Diagnòstic precís: Realitzar una ruta per totes les comarques per conèixer la realitat de la militància, les finances i les infraestructures del partit. Pla estratègic: Dissenyar objectius específics segons les necessitats de cada zona del territori. Utilitat política: L'objectiu no és créixer per créixer, sinó ser útils a la ciutadania del Camp de Tarragona. Anàlisi de la política municipal El senador analitza diversos conflictes locals on ERC té un paper clau: Torredembarra: Qualifica de "crònica d'una mort anunciada" la caiguda de l'anterior govern i defensa la moció de censura per responsabilitat política. El Morell (Almoster): Explica la moció de censura contra el seu propi alcalde com una mesura necessària per a la governabilitat i resolta sota el principi d'autonomia local. Tarragona ciutat: Avala totalment la gestió dels regidors republicans en el cas Terrescavades, celebrant que la Generalitat hagi obligat a reiniciar el projecte urbanístic per irregularitats. Tasca al Senat i infraestructures Finalment, Aragonès reflexiona sobre la seva feina a Madrid, destacant la negociació dels pressupostos de l'Estat per al 2005. Posa èmfasi en el compliment de les promeses sobre el segon cinturó de Tarragona i la recuperació de patrimoni com les antigues casernes de la Guàrdia Civil per a habitatge protegit. "Una de les virtuts més preuades de la política és, quan promets una cosa, complir-la."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Balanç turístic de Tarragona i la Nit del Turisme
Reconeixement al Sector: La Nit del Turisme L'entrevista se centra en la celebració de la Nit del Turisme al restaurant Fortí de la Reina, un esdeveniment que premia la tasca de persones i entitats que promocionen Tarragona. Enguany, els guardonats són: Doctor Lluís del Clos: Reconegut com l'ambaixador per excel·lència pel seu prestigi internacional. Via T (Associació de Comerciants): Per la seva capacitat d'integrar el comerç com un actiu turístic de la ciutat. Restaurant Piscolabis i Hotel Canadà: Per la seva aposta per la modernització i l'especialització en el turisme de negocis i congressos. Balanç de la Temporada d'Estiu Francesc Ricomà, president del Patronat Municipal de Turisme, destaca que les previsions negatives d'inici de temporada s'han superat amb dades positives: Rècord de consultes: S'ha registrat un increment del 32% en les consultes als punts d'informació, superant les xifres de l’any 2001 (any de la nominació per la UNESCO). Creixement al setembre: Les consultes han augmentat un 55%, impulsat per les festes de Santa Tecla i l'estratègia de desestacionalització. Ocupació hotelera: Segons l'Observatori Turístic de la URV, l'ocupació mitjana ha estat del 65% en hotels i del 75% en càmpings. Reptes i Estratègia per al 2005 De cara al futur, la ciutat es planteja tres objectius clau: Desestacionalització: Estendre l'activitat turística més enllà dels mesos d'estiu. Qualitat del visitant: Incrementar el poder adquisitiu del turista que visita Tarragona. Pernoctacions: Aconseguir que el visitant passi més nits a la ciutat i no sigui només un turista de dia. "Tarragona és l'única ciutat Patrimoni Mundial basada en el llegat romà a tot l'Estat; és un factor d'excepcionalitat que hem de saber vendre." Per al 2005, es preveu l'aprovació d'un Pla Estratègic de Turisme que servirà com a "full de ruta" per definir el model de col·laboració entre l'administració pública i el sector privat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Alcover celebra la seva II Fira de Bandolers
Segona edició de la Fira de Bandolers a Alcover L'alcalde d'Alcover, Antoni Ferrer, presenta la segona edició de la Fira de Bandolers, una iniciativa que busca consolidar-se en el calendari festiu del municipi després de l'èxit de l'any passat. La fira situa el poble en un escenari de fa 400 anys, recreant l'època renaixentista i el context històric del bandolerisme local. Actes destacats i recreació històrica La fira compta amb una programació variada que combina la cultura, la història i la gastronomia: Conferència inaugural: A càrrec de Magí Sunyer, tarragoní especialista en literatura bandolera, que parlarà sobre els Morells i els Voltors, els dos bàndols històrics rivals d'Alcover. Espectacle de carrer: S'han preparat pregons i avisos de perill imminents per la presència de colles de bandolers a les muntanyes properes. Cursa d'Andròmines (HORNIS): Una competició d'Objectes Rodants No Identificats que recorre gairebé un quilòmetre pel nucli urbà. Tast del Bandoler: Un sopar popular a la Plaça Vella amb productes banyats per la tradició gastronòmica de l'època. Context històric: Morells i Voltors L'alcalde explica que aquests bàndols no eren necessàriament "bons o dolents", sinó famílies nobles que es protegien mútuament i actuaven com a grups d'influència, sovint vinculats a la monarquia, abans de derivar cap a la confrontació directa. "El poble i el seu casc antic és un escenari immillorable per contextualitzar el fet bandoler." Compte enrere per a la Festa Major Aquesta fira serveix de preàmbul als 10 dies de festa que viu el municipi, ja que enllaça directament amb la Festa Major (el tercer cap de setmana d'octubre). Durant aquest període, s'inclourà un acte institucional d'homenatge als 25 anys d'ajuntaments democràtics, amb la participació d'Antoni Farrés (exalcalde de Sabadell).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
2004-10-07 UM HOTEL CANADÀ NIT TURISME
Evolució i Creixement de l'Oteu Restaurant L'entrevista a José Oliva, propietari i responsable de l'Oteu Restaurant Canadà, repassa la llarga trajectòria d'aquest establiment situat a la carretera de València (N-340). L'ocasió de l'entrevista és el reconeixement que el restaurant rebrà durant la Nit del Turisme per la seva consolidada experiència en el sector. De Bar de Carretera a Hotel de Tres Estrelles La transformació de l'establiment ha estat radical des dels seus inicis: Dècada dels 60: L'origen va ser un senzill bar de carretera. Anys 80: La família Oliva, que ja tenia el local llogat, el va adquirir en una subhasta l'any 1986, iniciant una fase contínua de reformes i actualitzacions. Expansió i unificació: Als anys 90 es va ampliar amb un saló de 350 metres i es va adquirir la pensió veïna (Pensión Minguel), unificant finalment els edificis l'any 2002. Categoria hotelera: L'esforç per adaptar-se a les normatives de Turisme va permetre passar d'hostal a un hotel de tres estrelles, complint amb requisits d'accessibilitat i infraestructures modernes. Ubicació Estratègica i Adaptació al Canvi José Oliva explica com l'obertura de noves infraestructures viàries ha afectat el negoci: Pèrdua del turisme de pas: La creació de vials alternatius ha reduït el client que fa nit per accident durant el viatge. Guany en tranquil·litat: El descens del soroll nocturn ha millorat la qualitat del descans dels hostes. Ubicació dual: L'establiment se situa en un punt estratègic entre Tarragona i Salou, depenent fortament de l'activitat de la zona industrial i dels esdeveniments que omplen les poblacions veïnes. "No és fàcil passar d'hostal a hotel; per a que te'l reconeguin és molt difícil... és un treball dur que avui veiem recompensat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
20 anys del Piscolabis: Reconeixement a la Nit del Turisme
Reconeixement a la Trajectòria del Restaurant Piscolabis El restaurant Piscolabis, situat al carrer Martí Ardenya de Tarragona, celebra el seu 20è aniversari amb un guardó especial en la Nit del Turisme. Els seus propietaris, Rosabel i Salvador, reflexionen sobre l'evolució del negoci i la clau del seu èxit continuat a la ciutat. Característiques de l'Establiment i el seu Públic Evolució generacional: Després de dues dècades, el local ha vist passar diverses generacions de tarragonins, des de parelles joves que ara tornen amb els seus fills. Clientela: Predomina el client nacional i local. Segons els propietaris, el client que els visita busca una experiència autèntica i especial. Proposta gastronòmica: Es basen en la informalitat i la versatilitat. L'espai permet tant un banquet formal com un pica-pica relaxat, prioritzant sempre la interrelació personal i la conversa. Cultura del Vi i Innovació Cultura vinícola: Hi ha una demanda creixent d'aprenentatge, especialment entre la gent jove. El restaurant aposta pels vins de la zona, com el Priorat, però també manté una carta de referències internacionals. Adaptació al sector: Salvador destaca que l'ampliació del restaurant va ser una resposta directa a la obertura del Palau de Fires i Congressos, cobrint una mancança d'oferta per a reunions i congressos. Visió del Sector Turístic a Tarragona "No està esgotat el model de sol i platja; es pot compaginar perfectament amb la bellesa de la ciutat de Tarragona." Rosabel assenyala que, més que un problema de model turístico, el sector pateix d'inestabilitat laboral, però manté una visió optimista sobre el potencial de la ciutat gràcies a la constància i la il·lusió dels restauradors.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
47'
10 anys dels aiguats del Francolí i Porrera
Memòria de la catàstrofe a la part baixa de Tarragona El 10 d'octubre de 1994, el desbordament del riu Francolí va marcar un abans i un després per als veïns de Torre Jordi, el Serrallo i Residencial Palau. L'episodi va ser dramàtic, amb inundacions massives en baixos i pàrquings, i una evacuació preventiva que va durar més d'una setmana. Impacte i gestió de l'emergència • Els veïns recorden la falta de previsió per part de les autoritats, especialment pel que fa a l'avís tardà al col·legi del Serrallo. • L'evacuació es va realitzar amb autobusos municipals cap a la ciutat residencial, on molts veïns van viure amb la incertesa de si perdrien tot el seu patrimoni. • La sensació d'inseguretat sobre l'estructura dels blocs de pisos va ser constant fins que els tècnics van poder avaluar els ciments. La lluita veïnal: de Tarragona als ministeris de Madrid Després de la catàstrofe, un grup de veïns va iniciar una perseverança històrica per aconseguir la canalització del riu i evitar que els fets es repetissin. Aquest moviment es va caracteritzar per: • Un constant viatge entre despatxos: van arribar a reunir-se amb ministres com Josep Borrell o Isabel Tocino, i consellers de la Generalitat com Artur Mas. • La independència política: els líders veïnals recalquen que la seva força va ser no deixar-se polititzar i mantenir la unitat d'acció per sobre de les ideologies. • La incògnita del projecte final: deu anys després, persisteix el dubte sobre per què es va canviar el projecte original (que desembocava a mar oberta) per l'actual, que segons alguns veïns, ofereix una seguretat hidràulica qüestionable malgrat la seva millora estètica. El cas de Porrera: de la desolació al renaixement Aiguats de 1994 també van castigar durament el Priorat. A Porrera, la catàstrofe va coincidir amb una crisi econòmica profunda, però va esdevenir el motor d'un canvi inesperat: "Ens va tocar la loteria de tindre Lluís Llach allí; ell ens va ajudar a mirar endavant quan crèiem que era l'enterrament del poble." • La implicació del cantant Lluís Llach i la seva aposta pel món del vi van ajudar a projectar Porrera internacionalment. • El llibre de Cinta Vallmunt relata com la vila va passar de la desolació total a convertir-se en un referent vinícola i turístic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Programació Cultural de la Fundació Caixa Tarragona per a l'Octubre
Presentació de la Nova Temporada Cultural Ramon Puig, director de la Fundació Caixa Tarragona, detalla la programació per al mes d'octubre i el darrer trimestre de l'any. Aquesta nova etapa es defineix com la consolidació d'un model d'èxit basat en la varietat i l'especialització de públics, oferint propostes que van des del cinema i la música fins a la natura. Principals Línies d'Actuació L'oferta s'estructura en quatre pilars fonamentals: Matins en Família: Espectacles infantils (màgia, titelles, teatre) cada primer diumenge de mes. Enguany s'introdueix una entrada simbòlica d'1,5€ amb caràcter benèfic per a l'Associació de Nens amb Càncer de Tarragona. Flashes de Natura: Cicle d'audiovisuals sobre el medi ambient i la fauna de les comarques tarragonines, a càrrec del fotògraf Ferran Aguilar. Cinema per a la Gent Gran: Sessions dedicades al gènere musical que han tingut una gran acceptació, obligant a realitzar dobles passis. Música i Auditori: Concerts transversals vinculats a les exposicions de la sala, com el cicle actual sobre l'escultor Apel·les Fenosa. Noves Iniciatives i Futur Imminent La Fundació aposta per la formació de nous públics amb el nou cicle Desconcertat, un projecte pedagògic realitzat en col·laboració amb l'Escola de Música de Tarragona per apropar la música clàssica als més joves. "Volem que la cultura sigui una porta d'entrada per a altres camps d'acció, com la sensibilització mediambiental o la igualtat d'oportunitats." A finals d'octubre s'inaugurarà la mostra "Els il·lustradors del Patufet", que agafa el relleu de l'exposició d'Apel·les Fenosa i busca atraure un públic massiu a través de les arts plàstiques i la història de l'art català.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Entrevista al doctor Lluís del Clos: Medicina i identitat
Reconegut guardó a la Nit del Turisme de Tarragona El prestigiós oncòleg Lluís del Clos i Soler serà homenatjat demà durant la novena edició de la Nit del Turisme de Tarragona, organitzada pel Patronat Municipal de Turisme. Tot i que el doctor confessa amb humilitat no conèixer encara els motius exactes del reconeixement, l'acte destaca la seva trajectòria professional i el seu lligam emocional amb la ciutat. Trajectòria internacional i professional El doctor del Clos ha desenvolupat la major part de la seva carrera als Estats Units (45 anys) i al Regne Unit, especialment a Houston, Texas, on va treballar en el prestigiós centre hospitalari número u en oncologia: Especialització: S'ha centrat en l'oncologia, concretament en el tractament de malalties de la dona mitjançant radioteràpia. Investigació: Diferencia clarament entre la investigació clínica, que és la que ell ha practicat, i la bàsica, lamentant la manca de recursos per a aquesta darrera a Espanya. Situació actual: Malgrat haver viscut tants anys fora, manté una relació estreta amb Tarragona, ciutat que visita dos cops l'any per la primavera i per Santa Tecla. Un viatge als orígens familiars Actualment es troba a l'Alt Empordà amb la seva família cercant les seves arrels genealògiques: Ha visitat Maçanet de Cabrenys, poble d'on provenia el seu avi Pau del Clos, reconegut mestre a Tarragona. Remarca la humilitat dels seus avantpassats, des de curtidors de pells i xocolaters fins a arribar a la generació de mestres, metges i advocats. "És molt important i emotiu saber d'on vens; nosaltres venim de gent molt humil i és bo mirar enrere per no oblidar els orígens."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Albert Vallbé i el Congrés Nacional d'Unió Democràtica
La política nacional i local sota l'òptica d'Unió Democràtica En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Albert Ballbé, president de la Intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona i regidor a l'ajuntament, analitza els temes de més actualitat abans del proper Congrés Nacional del partit a Viladecans. L'Afer Terrescavades i la gestió municipal Ballbé valora positivament la decisió de la Generalitat de Catalunya d'anul·lar la tramitació del projecte urbanístic de Terrescavades per motius procedimentals: El regidor ho considera una resolució pragmàtica per garantir la màxima transparència. Descarta de ple la dimissió de l'alcalde, defensant que la responsabilitat política va quedar tancada amb la marxa d'Àngel Fernández. Advoca per un nou impuls en la gestió municipal i una millora en la comunicació entre els socis de la federació a nivell local. Europa i el suport al Tractat Constitucional Un dels punts clau del proper congrés serà el posicionament sobre la Constitució Europea. Ballbé referma el compromís històric del partit: "Unió Democràtica ha tingut sempre vincles molt importants amb Europa... l'europeisme ha estat un element essencial de la nostra identitat des de la lluita contra el franquisme." Vot favorable: UDC ratificarà el Sí al tractat, malgrat els matisos o postures d'abstenció de Convergència. Català a Europa: El regidor creu que la qüestió de l'idioma es pot resoldre posteriorment per via reglamentària i no hauria de frenar el pas cap a una major unitat política. El futur de la Federació de CiU Pel que fa a les relacions internes amb Convergència, Ballbé és contundent sobre la identitat del partit: Es mostra contrari a una fusió total, defensant que el model de federació és l'eina més útil. Subratlla les diferències ideològiques (humanisme cristià vs. liberalisme) i la necessitat de mantenir la personalitat pròpia de cada formació. Proposa superar les quotes rígides (el famós 75-25) per buscar sempre el millor candidat per a cada context electoral. Renovació interna i lideratge Finalment, l'entrevista repassa la situació de Josep Antoni Duran i Lleida, qui podria delegar responsabilitats per centrar-se en la política a Madrid, i la renovació dels càrrecs territorials on el mateix Ballbé ha estat recentment reelegit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Denegació del projecte Terres Cavades a Tarragona
Denegació de la via administrativa per Terres Cavades El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha anunciat la resolució definitiva que paralitza el projecte urbanístic de Terres Cavades a Tarragona. Aquesta decisió tanca la via administrativa i retorna el sector a la seva qualificació original com a sòl urbanitzable no programat. Fonaments de la resolució La decisió no es basa en criteris tècnics urbanístics, sinó en una irregularitat administrativa durant la votació al ple de l'Ajuntament. Els punts clau són: Nul·litat del vot: Es considera nul el vot del regidor Àngel Fernández per tenir interessos directes (consanguinitat) en el sector. Vot diriment: Atès que la majoria era molt ajustada, el seu vot va ser determinant per a l'aprovació provisional, contravenint el deure d'abstenció. Retorn a l'origen: L'expedient queda sense efecte i l'Ajuntament, en ús de la seva autonomia local, haurà de reiniciar tot el procés si vol tirar endavant el projecte. "La resolució que he signat tanca la via administrativa... el sector torna al seu origen." Aclariments sobre precedents El conseller ha volgut subratllar que aquesta resolució no crea un precedent que bloquegi altres plans generals, ja que es tracta d'una modificació puntual amb interessos concrets i no d'una planificació global de ciutat on les incompatibilitats es regeixen per altres paràmetres.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Anul·lació i reinici del projecte Terres Cavades a Tarragona
Paralització del projecte urbanístic El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha emès un informe determinant que el procés urbanístic de Terres Cavades, a Tarragona, ha de tornar a iniciar-se des del principi. Aquesta decisió implica una aturada immediata dels plans previstos fins ara. Motius de la resolució La causa principal d'aquesta mesura és la següent: El vot del regidor Àngel Fernández s'ha considerat nul, afectant directament la validesa de les aprovacions prèvies. Aquesta nul·litat invalida tant l'aprovació en el si de l'Ajuntament com la intervenció en la Comissió Provincial d'Urbanisme. Conseqüències per al territori La resolució té un impacte directe sobre la qualificació del sòl: Els terrenys que havien estat declarats com a urbans (permetent la construcció immediata) tornen a la categoria de terrenys urbanitzables no programats. L'Ajuntament de Tarragona es veu obligat a repetir totes les votacions i tràmits administratius. Incertesa sobre el futur Durant la roda de premsa a la seu de la Conselleria, el conseller ha evitat pronunciar-se sobre si la Generalitat donarà el vistiplau al nou projecte en el futur: "Això seria fer ciència-ficció." S'ha emfatitzat la necessitat d'obrir un nou debat polític i ciutadà per definir el model urbanístic que vol la ciutat abans de tornar a presentar la proposta per a la seva aprovació definitiva.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Inauguració del primer sortidor de biodièsel a Tarragona
Inauguració Històrica al Barri del Serrallo En el marc de la Setmana de l'Energia, s'ha inaugurat a la ciutat de Tarragona el seu primer sortidor de biodièsel. Aquest nou servei està ubicat a la gasolinera de la cruïlla del carrer Reial amb el carrer Pere Martell, al barri del Serrallo. L'acte ha comptat amb la presència d'autoritats com el delegat del govern, Genís Sabater, i la secretària d'Indústria i Energia, Maria Teresa Costa. Avantatges del Biodièsel El biodièsel presentat destaca per diversos factors beneficiosos tant per al medi ambient com per al manteniment dels vehicles: Origen Renovable: Es produeix a partir d'olis vegetals (incloent-hi el reciclatge d'olis de cuina), la qual cosa evita la dependència dels olis minerals i del mercat internacional del petroli. Reducció de la Contaminació: Contamina un 55% menys que el gasoil convencional. Sense Emissions de CO2: No conté gasos d'efecte hivernacle, ajudant així a frenar l'escalfament global i el deteriorament de la capa d'ozó. Millora del Motor: Gràcies a les seves propietats lubrificants, ajuda a allargar la vida útil del motor. Implementació i Preus Durant la inauguració s'ha subratllat que el producte surt al mercat al mateix preu que el gasoil convencional. Tot i que països com Alemanya o França porten deu anys d'avantatge, Catalunya està començant a desplegar la seva xarxa. Actualment, la barreja que se subministra conté un percentatge de biodièsel (entre el 10% i el 15%) barrejat amb gasoil convencional per garantir la compatibilitat total amb tots els vehicles dièsel actuals sense necessitat de fer-hi modificacions. "Hem de convèncer-nos nosaltres mateixos que de l'oli que fregeix els calamars es pot produir un biodièsel que va bé pel cotxe." L'empresa responsable, Bionet, preveu expandir-se fins a assolir unes 20 benzineres amb aquest combustible a tot Catalunya durant l'any vinent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Setmana de l'Energia: El Biodièsel i el Nou Model Energètic
La Necessitat d'un Canvi de Model En el marc de la Setmana de l'Energia, Salvador Salat, cap d'eficiència energètica de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), destaca que el model actual basat en el petroli és finit. Catalunya, malgrat no tenir grans recursos energètics propis, ha d'apostar per l'anticipació i la intel·ligència en l'ús dels recursos per garantir un futur sostenible. L'Aposta pel Biodièsel Una de les grans novetats tractades és la inauguració del primer sortidor de biodièsel a Tarragona. Aquest combustible destaca per: Ser un recurs renovable provinent d'olis vegetals o domèstics. Tenir propietats gairebé idèntiques al gasoil convencional. Gaudir d'una exempció d'impostos sobre hidrocarburs, cosa que el fa econòmicament competitiu. No requerir modificacions en els vehicles dièsel actuals quan s'utilitza en barreges (actualment un 10%). El paper clau del ciutadà El resum de la jornada subratlla que el ciutadà no és un subjecte passiu, sinó l'actor principal del consum: Mobilitat: El transport representa el 39% del consum energètic a Catalunya. Llar: L'estalvi domèstic influeix directament en la reducció d'emissions i en l'economia familiar. Informació: L'ús d'etiquetes energètiques (Classe A) permet al consumidor prendre decisions conscients. "No es tracta de fer gestos inconscients amb l'interruptor, sinó de passar a una utilització intel·ligent i conscient de l'energia." Reptes de Futur Tot i que el biodièsel és una eina valuosa, no és la solució única. L'expert apunta que cal repensar el model urbanístic per minimitzar els desplaçaments i combinar l'ús de renovables amb una racionalització dràctica del transport individual.