Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

913-936 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Selecció del jurat pel judici de Tamara Navas a Tarragona
Inici del procés judicial pel cas Tamara Navas L'Audiència de Tarragona ha iniciat avui la selecció del jurat popular que haurà de jutjar l'assassinat de la nena de Salou, Tamara Navas, desapareguda l'any 2001. Aquest tràmit és el pas previ a l'inici del judici oral, previst per a demà dimecres. Detalls del procés de selecció S'han presentat 26 candidats inicials. S'han d'escollir 9 membres titulars i 2 de substituts. La sessió està presidida pel magistrat Javier Hernández. L'advocat de la família, Tomàs Gilaber, ha mostrat la seva confiança en constituir el tribunal avui mateix. Acusacions i penes sol·licitades La Fiscalia i les acusacions (Ajuntament de Salou i família) demanen penes severes per l'acusat, Juan Miguel Cerrillo: - 14 anys per agressió sexual. - 18 anys per assassinat. - Un total de 32 anys de presó i una indemnització de 200.000 euros. "Intentarem demostrar davant del Tribunal que les acusacions per agressió sexual i per assassinat estan corroborades per una sèrie de proves." Calendari del judici Dimecres: Declaració de l'acusat i dels agents de la Guàrdia Civil. 29 d'octubre: Testimoni dels pares de la víctima. 2 de novembre: Declaració dels forenses per videoconferència des de Madrid. L'acusat sosté la seva innocència, argumentant que una tercera persona va cometre el crim i que ell només va trobar el cadàver a casa seva, una versió que contrasta amb el relat del Ministeri Fiscal, que situa la mort de la menor a l'habitació de Cerrillo després d'un segrest a una plaça de Salou.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Cicle de Pensament Polític Contemporani a Tarragona
Reflexió sobre el Pensament Polític Actual El text recull una entrevista amb Josep Maria Terricabres, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona i coordinador d'un prestigiós cicle de conferències a Tarragona, impulsat per la Fundació La Caixa. L'objectiu principal és fomentar la reflexió profunda i el debat d'idees més enllà de la política partidista quotidiana. Conceptes clau i ponents destacats L'episodi desgrana la participació de diverses figures de rellevància internacional que representen un ampli ventall ideològic: Philip Pettit: Expert en republicanisme. Terricabres aclareix que el republicanisme no és només una forma de govern, sinó un tarannà ciutadà basat en la igualtat i en la idea de ser ciutadà i no súbdit. Antonio Negri: Defensor de posicions més radicals i utòpiques, entenent la utopia com una eina per a la transformació real de la política. René Passet: Representant de l'altermundisme i defensor de la idea que "una altra globalització és possible". John Gray: Pensador britànic, antic conseller de Margaret Thatcher, que ha evolucionat cap a posicions més crítiques. Miguel Herrero de Miñón: Definit com un conservador lúcid i intel·ligent, allunyat de posicions extremistes. La necessitat d'informació i esperit crític Terricabres posa l'accent en la importància de la informació de qualitat combinada amb el sentit comú. Segons el filòsof: "El sentit comú ha d'incloure informació i esperit crític... que sigui capaç de criticar els arguments i d'autocriticat els arguments que un mateix ha aportat." Crisi i evolució de les ideologies Es planteja que les etiquetes tradicionals de dreta i esquerra continuen existint, però els seus continguts estan en un procés de revisió profunda. El cicle pretén obrir aquests "flascons" ideològics per veure quines essències contenen avui dia, oferint als ciutadans de Tarragona l'oportunitat de conèixer de primera mà els debats que s'estan produint a escala mundial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Protestes veïnals pel retard de la variant de l'N-340
Conflicte per la variant de l'N-340 a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Josep Maria González, president de l'Associació de Veïns de la Mora, se centra en la indignació del veïnat pel retard en el projecte de la variant de l'N-340 entre la Mora i la Sabinosa. Els veïns denuncien que les partides pressupostàries han desaparegut després del canvi de govern central. Motius de la protesta Incompliment de promeses: Foment s'havia compromès a iniciar les obres a finals d'aquest any, però el projecte no apareix en els pressupostos del 2005. Col·lapse diari: La saturació de trànsit és constant, no només a l'estiu, i afecta greument la mobilitat dels residents. Seguretat viària: Es recorda el tràgic accident on van morir 5 persones al quilòmetre 1171 com a principal motivació per exigir solucions definitives. Calendari de mobilitzacions L'associació ha convocat un seguit de talls de carretera: 1. Dilluns 1 de novembre: Coincidint amb el final del pont festiu. 2. Tots els diumenges de novembre: De 17:00 h a 18:00 h. "No pararem de fer aquestes manifestacions mentre no tinguem algú que pugui signar un document i definitivament es faci l'autovia." Crítica a la gestió política González critica l'actitud dels polítics i la manca de resposta del subdelegat del govern, el senyor Avelló. Considera que Tarragona pateix un greuge comparatiu respecte a altres ciutats com Reus o Barcelona en inversió d'infraestructures, titllant els accessos actuals de "tercer-mundistes". Malgrat les queixes d'altres sectors (com Boscos o els grups ecologistes), els veïns de la Mora exigeixen que es tiri endavant qualsevol traçat que resolgui el problema de forma immediata.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
4a Pedalada de Tarragona i Mobilitat Sostenible
Detalls de la 4a Pedalada per una Tarragona Verda i Blava El proper diumenge es durà a terme la quarta edició d'aquesta iniciativa consolidada que busca connectar els ciutadans amb un model de ciutat més amable i sostenible. La pedalada està dissenyada per ser una festa participativa i no una competició. Circuits i Logística L'esdeveniment ofereix tres recorreguts adaptats a diferents nivells: * Circuit de 19 km: Sortida des de Carrefour cap al Moll de Costa i retorn. * Circuit de 14 km: Incorporació des del Passeig de la Independència. * Circuit de 6,5 km: Un recorregut per l'interior del Serrallo i el Moll de Costa. L'organització ha previst un servei de guarderia amb monitors al pàrquing de Carrefour per facilitar la participació de les famílies. Les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar al mateix centre comercial o a l'oficina de turisme de la Rambla Nova. Setmana de la Mobilitat Sostenible Agustí Mallol, tinent d'alcalde de Medi Ambient, destaca que la sostenibilitat és un canvi d'hàbits integral. Entre les activitats programades figuren: * Tallers de reparació: Formació gratuïta a càrrec de professionals del ciclisme el dia 30. * Gratuïtat del transport públic: El proper 7 de novembre, els autobusos municipals seran gratuïts per incentivar l'ús col·lectiu. * Educació viària: Tallers pedagògics a les escoles i activitats a barris com Sant Salvador i Camp Clar. Reivindicacions i Medi Ambient L'Ajuntament posa l'accent en la millora de la qualitat de l'aire, assenyalant que el transport privat és el principal agent contaminant. Mallol ha aprofitat l'entrevista per fer una petició pública a la Generalitat de Catalunya: "Necessito un estudi de la qualitat de l'aire de tota la zona de Llevant per les retencions de milers de cotxes que emeten emissions molt agressives." Finalment, s'ha destacat que Tarragona ha superat els 10 milions de viatgers en transport públic, una dada que confirma la tendència positiva en el canvi de comportament dels tarragonins cap a mètodes de transport més nets.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
L'elaboració de l'Estatut de Sau i la Comissió dels Vint
Context Històric i Il·lusió Democràtica L'entrevista descriu una etapa política extremadament intensa i il·lusionant a finals dels anys 70. Després de la dictadura, Catalunya vivia un seguit de fets democràtics clau: la constitució de les Corts a Madrid, els primers ajuntaments democràtics i el referèndum de l'Estatut. L'entrevistat recorda una participació del 60%, una xifra que, tot i ser normal en democràcies consolidades, deixava un cert regust de voler més entre els sectors més mobilitzats. La Comissió dels Vint: Composició i Consens La redacció de l'avantprojecte de l'Estatut va ser encarregada a la denominada Comissió dels Vint, formada per parlamentaris de diverses forces polítiques segons la seva representació: PSC: 4 representants. Convergència Democràtica: 3 representants (incloent-hi Josep Sendra, Miquel Roca i Macià Alavedra). PSUC: 3 representants. UCD, AP i ERC: Amb representacions menors. Es destaca que, malgrat les diferències ideològiques, hi havia un fort sentiment de col·laboració i amistat entre els membres, la majoria provinents de la lluita antifranquista. El Procés de Redacció a Sau Per treballar amb tranquil·litat, la comissió es va isolar al Parador de Sau, seguint el simbolisme del que va ser l'Estatut de Núria de 1932. Durant diverses estades de 3 o 4 dies, es van discutir els articles prenent com a referència: L'Estatut de Núria de 1932. Constitucions d'altres països democràtics. L'encaix amb la Constitució Espanyola que s'estava redactant simultàniament. Valoració del Resultat i Obstacles L'entrevistat subratlla que l'Estatut va ser fruit del consens, tot i que algunes propostes clau no van prosperar, com el finançament similar al concert econòmic basc, proposat per Convergència i rebutjat per la resta de partits de la comissió. "Teníem la sensació que estàvem fent història, perquè, certament, l'estàvem fent." Finalment, es lamenta que el text original patís retallades durant la seva tramitació a Madrid, tot i que considera que amb una "interpretació àmplia" continua sent una eina d'autogovern vàlida.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Ordenances Fiscals 2005 i Actualitat Política a Tarragona
Proposta d'Ordenances Fiscals per al 2005 El tinent d'alcalde d'Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, detalla la proposta del govern municipal per a l'any vinent, destacant una política de contenció fiscal. Els punts clau de la proposta són: Increment mitjà del 3,5%: Una pujada que se situa lleugerament per sota de l'IPC de Catalunya, l'índex de referència escollit per ser el més representatiu del mercat on opera el consistori. Congelació de l'IBI: L'Impost sobre Béns Immobles es mantindrà en el tipus del 0,845, sense cap augment. Impost de vehicles segons potència: S'aplica una discriminació basada en els cavalls fiscals. El 70% dels vehicles (menys de 16 cavalls) tindran augments moderats, mentre que els de gran cilindrada i motos de més de 500cc pujaran fins a un 4,5%. Taxa de terrasses: L'ocupació de la via pública augmentarà un 4,5%, justificant que aquests negocis es beneficien de les reformes d'espais públics pagades per tota la ciutadania. Estratègia Econòmica i Pressupostos Aregio defensa que la salut financera de l'Ajuntament no depèn de carregar els ciutadans, sinó del creixement de la ciutat (nous habitatges i activitat econòmica). Pel que fa al Pressupost 2005, es preveu que sigui equilibrat, amb contenció de la despesa corrent i prioritat per als serveis socials i educatius. Context Polític: Terres Cavades i Relacions Institucionals L'entrevista també aborda la situació política després del conflicte de Terres Cavades: Tancar etapa: El govern considera que ja s'han assumit les responsabilitats polítiques i jurídiques necessàries i vol "girar full". Estabilitat a l'alcaldia: Aregio referma el seu suport a l'alcalde i desmenteix els rumors d'un relleu imminent, confirmant el compromís del mandat fins al 2007. Crítica a altres administracions: El tinent d'alcalde expressa el seu recel per un possible assetjament polític de la Generalitat i l'Estat, citant el retard en projectes clau com la variant de la N-340 o la façana marítima. "No es tracta que l'Ajuntament recapti més diners dels necessaris, sinó que aquests diners estiguin en mans dels ciutadans perquè la riquesa la creïn ells."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
2004-10-22 GAIÀ FOLK
Segona edició del Gaià Folk El festival Gaià Folk celebra la seva segona edició als municipis de Torra d'Embarra i La Riera de Gaià. Aquest esdeveniment neix amb la voluntat de ser un festival de territori que reivindiqui la zona del Baix Gaià, centrant-se en la música tradicional, la literatura popular i el seguici festiu. Objectius i Filosofia L'organitzador Pau Plana destaca diversos objectius fonamentals del certamen: Crear xarxes: Posar en contacte a les diferents entitats del Baix Gaià que sovint no es coneixen malgrat la seva proximitat. Dinamització social: Enfortir el teixit social a través de la programació cultural conjunta. Intercanvi d'idees: Establir punts de trobada per a projectes comuns entre pobles veïns. Programació Destacada El festival ofereix una combinació d'actes acadèmics, lúdics i musicals: Dissabte 23: Xerrada inaugural i taula rodona sobre la música tradicional al segle XXI amb experts com Jordi Bertran. Diumenge 24: Trobada de puntaires, jocs tradicionals (tirada de bitlles) i concert vermut. Actuacions Musicals: Grups de referència com El Pont d'Arcalís, Beatúria i el grup valencià El Tall. Exposicions: Mostres sobre el seguici popular i els Balls de Bastons de Catalunya. Novetats: Es realitzarà el primer concurs de versots, aprofitant la força dels balls de diables de la zona. "El que es pretén bàsicament és fer un festival de territori, de reivindicar aquesta zona nostra i posar en contacte la gent d'aquests diferents pobles."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Evelio Tieles i el llegat musical de Vila-seca
Una vida dedicada a la música i al territori El prestigiós violinista Evelio Tieles reflexiona sobre la seva trajectòria professional, la seva vinculació amb Vila-seca i la importància de la pedagogia musical. Malgrat haver actuat en els millors auditoris del món, Tieles destaca la seva aposta per consolidar un projecte musical d'excel·lència en una població de 14.000 habitants, demostrant que la qualitat musical no depèn del tamany de la ciutat sinó del treball continuat. Les arrels i el compromís amb Vila-seca Treball coherent: La col·laboració entre els músics i les autoritats municipals ha permès mantenir una política cultural estable durant més de 30 anys. Relleu generacional: Tieles posa èmfasi en la importància de passar l'estafeta als joves per garantir la continuïtat del projecte. Diversitat acadèmica: El conservatori actual inclou des de música antiga i clàssica fins a salsa i música tradicional. Formació internacional i experiències personals L'entrevista repassa la seva etapa de formació a París i Moscou, on destaca la fraternitat entre estudiants i el suport mutu en moments de dificultat. Aquesta experiència vital el va portar a la docència: "He d'ensenyar perquè jo no vull que els estudiants de violí passin pel que he passat: viure tants anys fora de la seva terra per aprendre." Reflexions sobre la interpretació i Cuba Evolució constant: El músic admet que encara té reptes pendents, com el Moto Perpetuo de Paganini. Disciplina: Manté una rutina exigent de treball d'unes quatre hores i mitja diàries. Connexió amb Cuba: Malgrat la seva agenda, manté una prioritat absoluta amb els alumnes de Cuba, viatjant-hi regularment per seguir la seva evolució artística. Realització personal: Defineix la música com la via per canalitzar i descarregar els seus sentiments més profunds.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Lletres a taula: Gastronomia i Literatura al Camp de Tarragona
Lletres a taula: Fusionant la cuina amb la paraula L'edició d'enguany del cicle Lletres a taula presenta una proposta innovadora que vincula directament la creativitat culinària amb l'expressió literària. L'esdeveniment es divideix en dues línies de treball principals que ofereixen experiències diferenciades per als comensals: Dues vessants creatives Plats literaris clàssics: Diversos restaurants, com Els Arcs o el Restaurant de Mel, s'inspiren en textos de la literatura universal. Per exemple, s'han creat elaboracions basades en l'obra de Pablo Neruda o d'Isabel-Clara Simó. Col·laboracions inèdites: La gran novetat d'aquesta edició és la interacció directa entre xefs i escriptors del Camp de Tarragona. En aquest cas, els escriptors han creat textos ex professo a partir dels menús proposats pels cuiners. La veu dels autors i la projecció cultural L'escriptora Olga Xirinacs destaca la importància d'aquestes iniciatives per donar visibilitat als autors del territori. Durant la conversa, s'aborden temes clau sobre la situació de la literatura catalana: "Els escriptors del sud necessitem projecció cap enfora; és molt difícil ser projectats des d'aquí cap a Barcelona o l'estranger." El repte de la traducció: Xirinacs subratlla que, a diferència de la música o la pintura, la literatura depèn de la traducció per transcendir fronteres. Intercanvi creatiu: En la seva col·laboració amb el restaurant Marlota, l'autora no només ha aportat un poema, sinó també idees gastronòmiques personals, com les pomes farcides de botifarra negra. Experiència sensorial L'objectiu final és despertar els sentits del client, convertint l'acte de menjar en una forma de "tastar la literatura". Restaurants com el Piscolabis participen amb propostes dolces com el pastisset de pasta de full amb codony i poma, basat en textos de Rosa Pagès.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Inauguració del curs a la URV per Josep Bargalló
Inauguració acadèmica i reflexió cultural El conseller en cap, Josep Bargalló, ha inaugurat oficialment el curs acadèmic a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona. Durant la seva intervenció, ha compartit una visió personal de la seva etapa com a estudiant i docent en aquest centre, abans d'entrar de ple en una conferència sobre la cultura popular i nacional. Debat sobre la tradició i el maltractament animal Bargalló ha destacat que la cultura catalana és un reflex de la diversitat, l'evolució i la interculturalitat. Un dels punts més polèmics ha estat la seva reflexió sobre les festes amb bous i el maltractament animal: Ha vinculat les festes amb bous a una tradició mediterrània immemorial. Ha criticat l'apropiació d'aquestes festes per part de l'ideologia franquista. Ha qüestionat les incoherències en la prohibició d'actes festius mentre es permeten altres tipus de maltractament animal en competicions d'elit. "Per què es prohibeixen aquests actes de maltractament als animals, com els toros, i no es té en contra altres tipus de maltractaments que es fan als Jocs Olímpics?" Agenda institucional a Tarragona Després de l'acte acadèmic, el conseller ha continuat la seva jornada amb una reunió oficial amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. Els temes principals de l'agenda política inclouen: El desenvolupament de la façana marítima. La millora de les infraestructures clau per a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Cultura del Tuning: Més que Cotxes al Palau de Congressos
Explorant el Fenomen del Tuning i la seva Cultura L'episodi aprofundeix en el món del tuning, definint-lo no només com una modificació estètica, sinó com un autèntic estil de vida i una cultura de l'afinament (terme derivat de l'anglès tuning). S'analitza com aquesta afició ha evolucionat d'una tendència nord-americana dels anys 50-60 a una indústria potent a Catalunya, on ja existeixen uns 120 clubs oficials. Característiques d'un Vehicle Tunejat Un cotxe de sèrie es transforma mitjançant inversions que poden oscil·lar entre els 18.000 i 24.000 euros. Els elements clau inclouen: Equipament de so: Equips d'alta fidelitat que poden arribar als 2.000 watts i requerir la insonorització total del vehicle. Il·luminació i Estètica: Ús de neons, pintures especials que canvien de color segons la llum i tapisseries exclusives de pell. Tecnologia punta: Incorporació d'ordinadors de bord, consoles de videojocs, pantalles TFT i fins i tot màquines de fum o neveres. Rendiment: Modificacions mecàniques com la injecció de nitrogen per duplicar la potència, sempre sota estrictes processos d'homologació i control d'enginyeria (ITV). Dinamització Econòmica i Social El tuning s'ha convertit en un motor econòmic per a sectors tradicionals: Tapissers professionals que han passat del mobiliari domèstic a la personalització d'interiors de vehicles. Sector editorial: Existència de revistes especialitzades amb tirades de més de 170.000 exemplars. Punt de trobada: La fira al Palau de Congressos es presenta com un esdeveniment familiar i professional amb més de 6.000 metres quadrats d'exposició. "El tuning és buscar-li al cotxe la màxima rendibilitat i les màximes prestacions... és com una família on les parelles comparteixen plenament l'afició."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
La tasca social i els reptes de La Montanyeta
Reconeixement a una trajectòria de 25 anys L'entrevistat destaca que el premi rebut és un reconeixement a la tasca feta durant més de 25 anys per part de multitud de professionals, famílies i institucions. Es remarca que, tot i el moment actual de visibilitat, els inicis van ser extremadament difícils i amb poc suport. La importància de la vocació El treball en un centre d'aquestes característiques requereix una preparació professional d'alt nivell, però sobretot una gran capacitat vocacional: Els professionals s'han d'implicar emocionalment. La cura de nens amb paràlisi cerebral exigeix una dedicació que va més enllà de l'horari laboral. L'estima pel projecte és el que manté l'estabilitat de l'equip. Projectes i reptes de futur El centre no s'atura i té diversos projectes clau per millorar la qualitat de vida dels usuaris: L'atenció sanitària: Millora dels recursos per a infants amb grans afectacions (com l'ús de bombones d'oxigen). La vida adulta: Gestió de la residència i tallers ocupacionals per quan els alumnes creixen. La Fundació (2001): Creada per gestionar les tuteles jurídiques i garantir l'assistència quan les famílies ja no hi són. Llar d'infants: Un projecte per oferir resposta immediata a les famílies amb nadons amb dificultats. "L'administració hauria de garantir que, quan neixen els nostres fills, ja tinguessin la vida solucionada; com que és una utopia, hem de participar en tot el que calgui." El finançament i l'expansió Actualment, el centre aposta per la millora contínua amb la construcció d'una sisena aula per evitar la massificació i reduir les llistes d'espera. Tot i que reben un concert educatiu, es recorda que un centre d'educació especial no pot tenir els mateixos recursos que una escola ordinària a causa de les necessitats específiques dels seus alumnes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Debat sobre el carnet per punts i el transport
El nou carnet per punts a debat En aquest episodi s'analitza l'avantprojecte de llei del permís de conduir per punts, que es preveu que entri en vigor l'estiu de 2005. El sistema es basa en un crèdit inicial de punts que es va perdent segons la gravetat de les infraccions. Punts clau de la normativa: Crèdit inicial: Generalment de 12 punts, amb l'excepció dels conductors novells que en tindran 8. Pèrdua de punts: Les infraccions més greus, com la conducció sota els efectes de l'alcohol o els excessos de velocitat elevats, suposaran la pèrdua de fins a 6 punts. Recuperació: En cas de perdre tot el crèdit, caldrà realitzar un curs de 30 hores i superar un nou examen. Perspectiva del sector professional El director de la Federació de l'Autotransport de Tarragona, Josep Lluís Aimat, expressa un fort desacord amb l'avantprojecte. Argumenta que el carnet és una eina de treball imprescindible i que la seva retirada afecta el dret al treball. Sol·liciten un tractament diferenciat o un crèdit suplementari per a aquest col·lectiu. "No s'ha tingut en compte la diferenciació entre aquells que necessiten el carnet per desenvolupar la seva professió i els que no." Seguretat viària i sinistralitat Eusebi de l'Olmo, del Servei Català de Trànsit, destaca que el sistema ja funciona amb èxit a França, on s'ha reduït la mortalitat en un 20%. Tot i que a Tarragona les xifres de 2004 han empitjorat a causa d'accidents greus i la perillositat de certes zones (com els canals de l'Ebre), s'espera que la mesura tingui un efecte inhibidor i redueixi un 10% la mortalitat global. Problemàtiques de l'autotransport S'aborden altres temes crítics per al sector a Tarragona: - Taxis: S'explica que el preu elevat del taxi a Tarragona es deu a la necessitat de garantir un un sou digne amb una jornada laboral racional. - Combustible: L'increment del 25% del preu del gasoil situa el sector en una situació insostenible, amb risc real de mobilitzacions massives l'any 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Teleassistència de Creu Roja: companyia i seguretat
La tasca de la Creu Roja a Tarragona Des de l'antiga fàbrica de galetes de l'Alotze, actual seu de la Creu Roja, es gestiona un servei vital per a la comunitat: la teleassistència. Aquest recurs no només respon a emergències mecàniques, sinó que esdevé un pont humà per a centenars de persones que viuen en solitud. El paper fonamental dels voluntaris El cor del servei el bateguen els voluntaris, molts d'ells també jubilats, com el Salvador Bonafè i el Francesc Aguilar. La seva tasca consisteix en: Realitzar trucades preventives per interessar-se per l'estat de salut dels usuaris. Escoltar activament les inquietuds i les pors de la gent gran. Recordar la importància de portar sempre a sobre el penjoll de seguretat. Oferir consol i acompanyament espiritual o emocional en moments de tristesa. Seguretat i suport emocional 24 hores La Míriam Jiménez, responsable del servei, destaca que la teleassistència es basa en dos pilars: la seguretat de saber que algú respondrà en cas de caiguda i la companyia per combatre l'aïllament social. Actualment, el servei atén uns 900 usuaris a la província, incloent: Persones grans que viuen soles. Malalts oncològics en procés de recuperació. Dones víctimes de violència domèstica. "Moltes vegades, aquesta trucada és l'única veu que aquestes persones escolten en tot el dia." Una experiència enriquidora Els voluntaris afirmen que reben més del que donen. El contacte amb persones centenàries (com una usuària de 101 anys) i l'agraïment sincer dels qui se senten oblidats pels seus propis familiars generen una gran satisfacció interna i reforcen el valor de la solidaritat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Debat sobre els preus del taxi a Tarragona
Polèmica per les tarifes del taxi a Tarragona El programa connecta amb la unitat mòbil al carrer Pere Martell, prop de la plaça Imperial Tàrraco, per analitzar la notícia que situa Tarragona com la ciutat amb els taxis més cars d'Espanya. L'emissió recull el testimoni directe dels professionals del sector i l'opinió dels ciutadans a peu de carrer. La perspectiva dels taxistes Un dels taxistes entrevistats ofereix una explicació detallada sobre l'estructura de costos i el mètode de càlcul de les tarifes: La baixada de bandera: Reconeix que és l'element que encareix el servei en trajectes curts, on la diferència amb altres ciutats és més notable. Trajectes llargs: Argumenta que en distàncies grans, el preu per quilometratge i per hora d'espera és molt similar al d'altres capitals com Barcelona. Procés de fixació de preus: Explica que el col·lectiu proposa augments segons el cost del gasoil i les assegurances, però és l'Ajuntament i la Comissió de Preus qui tenen l'última paraula. "És una veritat que pot ser manipulada; si agafes una distància molt curta i apliques suplements, el percentatge sembla molt elevat, però no és una veritat absoluta." L'opinió dels usuaris i vianants L'enquesta a peu de carrer mostra una recepció mixta, tot i que predomina la percepció d'un servei costós: Molts vianants prefereixen utilitzar l'autobús, especialment per a desplaçaments fora del nucli urbà. Els pocs usuaris que han accedit a parlar coincideixen de manera contundent en el fet que el taxi a la ciutat és car. S'observa una certa pressa entre els ciutadans a la zona de l'estació d'autobusos, dificultant la recollida d'una mostra més àmplia d'opinions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
2004-10-20 UM RAFAEL GABRIEL
Proposta de Renovació del Portal del Roser L'eix central de la conversa és la necessitat de monumentalitzar el Portal del Roser. Actualment, aquest accés es descriu com a "depriment" i poc cuidat en comparació amb altres portals de la ciutat com el de Santa Clara o Sant Francesc. La proposta no busca ampliar l'espai per al trànsit rodat, sinó dignificar-lo mitjançant: L'embelliment amb elements heràldics (escuts de Tarragona, Catalunya i la Tau). La millora de l'aspecte visual sense alterar-ne l'estructura històrica. La posada en valor d'un dels principals punts d'entrada de turistes a la Part Alta. Estratègies d'Accessibilitat i Mobilitat S'analitza la situació urbanística prenent com a referència el model d'èxit de Girona davant de la recessió de Tortosa. Les idees clau inclouen: Potenciar l'accés per a vianants: Crear noves entrades des del pàrquing de Saavedra o la Torre d'en Tintorer. Restricció del vehicle privat: Evitar que el centre històric es converteixi en una via de pas per a cotxes i fomentar els aparcaments exteriors. Projectes miners: Es planteja la possibilitat de perforar la roca local, coneguda com a fetge de gat, per crear accessos directes a aparcaments com el de Jaume I, tot i la seva duresa. Preservació de l'Esperit Històric Finalment, es subratlla que qualsevol intervenció ha de ser harmònica amb el conjunt històric artístic. Es fuig de la "falsificació" excessiva (citant el cas de Carcassona) i de l'ús de materials moderns inadequats: "No es tracta de fer grans vials interiors, sinó d'esponjar una mica... s'ha d'estar en un punt entremig de prudència i moderació." L'objectiu és mantenir l'essència de les "carrers recòndits" i el medi ambient urbà sense desnaturalitzar el patrimoni.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Carnet de cotxe per a motos de 125cc: nova normativa
Debat sobre la Conducció de Motos amb Carnet de Cotxe L'episodi analitza l'entrada en vigor de la normativa que permet als conductors amb més de tres anys de carnet de cotxe (B) conduir motocicletes de fins a 125 centímetres cúbics sense necessitat d'un examen addicional. El diàleg inclou la visió de professionals mèdics, periodistes i un venedor de motos local de Tarragona. Punts Clau de la Normativa Requisits tècnics: Les motos no poden superar els 15 cavalls de potència. Augment de vendes: Els concessionaris han notat un fort increment de la demanda, arribant a esgotar existències en alguns models. Perfil de l'usuari: Es busca principalment una mobilitat urbana àgil i econòmica. "A partir del dia 19 d'octubre es poden conduir amb el carnet de cotxe motocicletes de 125 centímetres cúbics, sempre que no passin de 15 cavalls." Seguretat i Conducció Hi ha un debat obert sobre si saber portar un cotxe implica saber portar una moto. Els punts principals discutits són: Visió de les autoescoles: Mostren preocupació per la manca de formació pràctica específica. Seguretat viària: Es menciona que la sinistralitat no té per què augmentar si l'ús és urbà, tot i que es recalca la importància de l'estat de les carreteres. Vulnerabilitat: El motorista és conscient que la seva carrosseria és el seu propi cos, el que sol generar una conducció més precavuda. Models i Mercat S'esmenten models com la Honda XR (trail), la CBR 125 (esportiva) i la CG 125 (turisme). Les velocitats màximes d'aquests vehicles oscil·len entre els 105 i 125 km/h. Es recomana als nous usuaris sense experiència realitzar pràctiques en zones tranquil·les abans d'incorporar-se a vies amb molt de trànsit com la Via Augusta de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Naixement i rumb de l'Escola de Lletres
L'evolució d'un projecte literari El que va començar fa quatre anys com un conjunt de tallers puntuals durant la Setmana del Llibre en Català ha cristal·litzat en la creació d'una Escola de Lletres. El projecte va néixer de la inquietud d'un grup reduït d'alumnes que, després de sorprendre per la seva capacitat expressiva i de síntesi, van voler donar continuïtat a la seva formació. Aprenentatge i metodologia L'escriptura es presenta com una disciplina en constant evolució. El procés d'aprenentatge segueix un camí marcat per: Del micro al macro: S'inicia amb textos breus per anar progressant cap a gèneres més complexos com la novel·la, la poesia o el teatre. De la realitat a la ficció: Els alumnes solen començar amb material autobiogràfic i experiències personals per, posteriorment, ser capaços de construir realitats paral·leles i ficció. Crítica constructiva: L'escola ofereix l'oportunitat de sortir de l'aïllament del domicili original per compartir textos i rebre valoracions en un entorn col·lectiu. Una oferta oberta a tothom L'escola destaca per la seva inclusivitat, sense requerir formació acadèmica prèvia ni un nivell d'estudis específic. Amb més de 60-70 persones que ja han passat per les aules, la diversitat és un dels seus punts forts: "Tinc la representació de totes les dècades, cosa que és fascinant, perquè el que es comparteix allà dins és molt ric." Per al curs 2004-2005, es proposen quatre tallers principals, incloent-hi opcions per a joves, tallers itinerants pels carrers de la ciutat i un taller estable en una llibreria.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
31'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre l'actualitat de Tarragona
Balanç de la polèmica de Terrescavades L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza la crisi de Terrescavades després de tres mesos de protagonisme mediàtic. Malgrat la dimissió del regidor d'urbanisme, Nadal assegura que el seu equip ha continuat treballant en altres projectes i manté una postura de transparència total per aclarir els fets. • L'alcalde defineix la situació com un entrebanc polític i una decepció personal. • Reclama humilitat però critica la demagògia de l'oposició. • Sobre el recurs d'Esquerra Republicana, considera que la seva retirada no és cap èxit sinó una conseqüència lògica del procés jurídic. "La meva humilitat acaba on comença la demagògia dels altres." Futur Polític i Successió Nadal referma el seu compromís amb la ciutat fins a l'any 2007, negant els rumors de dimissió anticipada o malestar amb la cúpula de CiU. • Confirma que el seu contracte és amb la ciutadania i no amb els partits. • Respecte al candidat per a les pròximes eleccions, insisteix que la tria es farà durant el 2006 de manera normalitzada. Projectes Urbanístics i Infraestructures La Façana Marítima L'alcalde anuncia una novetat clau: la Generalitat de Catalunya s'ha incorporat a les negociacions amb l'Estat. • El projecte es considera d'autofinançament, per tant, no depèn estrictament de partides pressupostàries directes. • Critica els representants polítics que qüestionen el finançament des del desconeixement. La Variant de la N-340 i Mobilitat Nadal defensa el traçat de la variant de la N-340, aprovat per unanimitat, malgrat les queixes d'un grup reduït de veïns. • Prioritza el bé comú de les zones de Llevant (La Mora, Boscos) per sobre de les afectacions puntuals en xalets. • Sobre el pàrquing de Jaume I, reitera la necessitat d'aparcaments d'ubicació per facilitar la peatonalització de la Part Alta. Trasllat Universitari Es confirma que l'edifici de la Plaça Imperial Tàrraco (actual facultat de lletres) anirà a terra per construir-hi habitatges. • Aquesta operació és indispensable per finançar el nou complex universitari de la URV. • L'Ajuntament podria reservar-se una part del terreny per a ús públic futur.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Servei d'orientació laboral per a joves al Tarragonès
L'Oficina de Serveis a la Joventut i el suport a l'emancipació El Consell Comarcal del Tarragonès, a través de la seva Oficina de Serveis a la Joventut, ofereix un servei d'assessorament laboral emmarcat en el Pla Nacional de Joventut. Aquesta iniciativa és fruit d'un conveni amb la Generalitat de Catalunya i té com a objectiu prioritari facilitar l'emancipació juvenil davant la creixent precarietat del mercat de treball. Principals reptes i perfils atesos El servei s'adreça a una població jove amb perfils molt diversos, però que comparteixen problemàtiques comunes: Joves amb sobrequalificació: Persones amb estudis universitaris i màsters que es troben amb dificultats per accedir a feines que s'ajustin a la seva formació. Generació de precaris: El risc d'eternitzar situacions de temporalitat i contractacions a través d'ETT, que sovint arriben fins als 35 o 40 anys. Explotació en sectors específics: Es destaca el cas del sector del lleure (monitors, socorristes), on sovint hi ha una manca de regulació clara i moltes consultes sobre drets laborals. Eines per a l'autonomia laboral És fonamental entendre que aquest servei no és una oficina de col·locació, sinó un centre de recursos i orientació. "Apostem sobretot per l'autogestió del jove; el que fem és donar-los eines perquè busquin els seus propis recursos." Les línies d'actuació inclouen: Assessorament jurídic i laboral: Revisió de nòmines, contractes i comprensió de la "lletra petita" a través del suport de sindicats com Acció Jove de CCOO. Suport a l'autoocupació: Derivació a especialistes (FEPAC) per a joves emprenedors i convocatòries com el concurs Fes un pas endavant. Tècniques de recerca de feina: Ajuda per elaborar el currículum i preparació d'autocandidatures. Horaris i contacte El servei és públic i gratuït, situat a la seu del Consell Comarcal al Carrer de les Coques (Tarragona). Està disponible els dilluns i dimecres a la tarda (de 16:00 a 19:30 hores), amb possibilitat de consultes via correu electrònic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1h 3min
Entrada del nou arquebisbe Jaume Pujol a Tarragona
Crònica de l'arribada i el cerimonial d'entrada Aquest episodi realitza una cobertura detallada i en directe de la cerimònia d'entrada del nou arquebisbe de Tarragona, el doctor Jaume Pujol Balcells, el 19 de setembre de 2004. L'acte recupera una tradició que es remunta a l'any 1347, on les institucions civils, eclesiàstiques i el seguici popular es reuneixen per rebre el nou prelat. Perfil del nou arquebisbe • Nascut a Guissona el 1944. • Membre de la prelatura de l'Opus Dei i doctor en Teologia. • Vinculat professionalment a la Universitat de Navarra com a professor de Pedagogia Religiosa i director de l'Institut Superior de Ciències Religioses. • Anomenat arquebisbe pel papa Joan Pau II el juny de 2004. El Seguici Popular i la controvèrsia L'entrada ha estat marcada per una forta divisió d'opinions i protestes simbòliques per part d'alguns elements del seguici popular. Molts col·lectius han expressat el seu malestar per haver de participar de manera extraordinària en un acte religiós en ple segle XXI: • El Ball de Diables ha realitzat una protesta baixant-se els pantalons. • L'Àliga de Tarragona i la Mulassa han decidit ballar o situar-se d'esquena al nou arquebisbe en senyal de queixa. • Absència política del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya - Verds. Discursos i parlaments oficials Al Pla de la Seu, l'alcalde Joan Miquel Nadal i l'arquebisbe Jaume Pujol han intercanviat salutacions: "Tarragona manté la tradició, però la ciutat no oblida que l'Església ha de connectar amb tots els sectors de la societat." (Joan Miquel Nadal) El nou arquebisbe ha respost destacant la seva voluntat de ser un ciutadà més i de treballar pel bé comú i la memòria de Sant Fructuós, tot i que el seu discurs ha estat interromput per xiulets i cassolades de fons. Rituals i juraments a la Catedral L'acte ha finalitzat amb l'entrada del seguici i les autoritats a la Catedral, on les colles castelleres han aixecat pilars de salutació. Ja a l'interior, el prelat ha realitzat el jurament tradicional davant el Capítol Catedralici, comprometent-se a defensar els drets i títols històrics de la Seu Primada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Inauguració de la nova planta de Dow Chemical a Tarragona
Inauguració d'una planta de fibra elàstica innovadora Avui s'ha celebrat l'acte oficial d'inauguració de la nova planta de la multinacional Dow Chemical al polígon petroquímic sud de Tarragona. Aquesta instal·lació, que ha comptat amb una inversió de 30 milions d'euros, es dedicarà exclusivament a la fabricació de la fibra elàstica XLA, un producte d'ordre mundial que es posa en marxa només un any després de la col·locació de la primera pedra. Autoritats i participació política L'acte ha estat marcat per una presència institucional destacada: - El ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, José Montilla. - L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. - El delegat del govern de la Generalitat, Xavier Sabaté. - Representants municipals de Reus i d'altres localitats veïnes. Compromís amb el territori i sostenibilitat Durant les intervencions, s'ha posat un èmfasi especial en la relació entre la indústria i l'entorn. L'alcalde Joan Miquel Nadal ha subratllat la importància de la sostenibilitat real vinculada al territori: "No existeix una sostenibilitat real si no existeix un carinyo pel territori... quan el territori és interpretat com una part del propi actiu empresarial." Diàleg sobre el Pla Director El delegat del govern, Xavier Sabaté, ha aprofitat la reunió de les principals empreses del sector per demanar un esforç addicional en la resolució dels esculls del Pla Director de la Indústria Química i el Turisme, amb l'objectiu d'aconseguir una convivència harmoniosa i mediambientalment responsable entre els diversos sectors productius de la regió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Nou cicle de sarsuela i conferències a Tarragona
Cicle de Sarsuela i Conferències a Tarragona L'entitat Caixa Terrassa, a través del seu Club 60, presenta per primera vegada a la ciutat de Tarragona una programació estable de sarsuela i conferències culturals al Palau de Congressos. El responsable del club, Carles Palau, destaca la voluntat d'apropar aquestes activitats a la ciutadania local per evitar desplaçaments. ### Programació de Sarsuela Les representacions seran realitzades per la Companyia Lírica Ciutat Comtal de forma completa, amb tota l'escenografia i orquestra: - 25 d'octubre: La Tavernera del Puerto. - 29 de novembre: El Cantar del Arriero. - Abril i maig: Es preveuen títols clàssics com La Dolorosa i Cançó d'amor i de guerra. ### Cicle de Conferències S'han programat tres xerrades destacades, d'accés gratuït i obert a tothom: - Comunicació no verbal: A càrrec de Sebastià Serrano (24 de novembre). - Memòria històrica: Montse Armangou parlarà sobre la postguerra i els nens del franquisme. - Religions actuals: Una anàlisi sobre la convivència religiosa en la societat contemporània. "Realment estem molt contents perquè la ciutadania ha respost molt bé... això referma que feia falta una acció cultural d'aquest tipus a Tarragona." ### Abast del Club 60 Tot i que el nom fa referència a persones de més de 55 o 60 anys, totes les activitats estan obertes a tot el públic i edats, buscant fomentar la cultura i el lleure compartit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Patrimoni, Trànsit a la Part Alta i 150 anys de la Rambla
Gestió del Patrimoni i la Mobilitat a la Part Alta L'entrevista amb Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, comença abordant la problemàtica del trànsit a la Part Alta de Tarragona arran de la pròxima obertura del pàrquing de l'antic col·legi Jaume I. Es debaten diverses solucions tècniques per millorar la fluïdesa de vehicles sense malmetre el llegat històric: Monumentalització del Portal del Roser: Es proposa una intervenció similar a la realitzada al Portal de Sant Antoni per dignificar l'entrada. Alternatives de pas: S'estudien opcions com un pas soterrani sota la muralla (vinculat a la recuperació del pas de ronda) o un pas elevat a la zona del rectorat. Col·laboració internacional: Tarragona participa en una xarxa de ciutats històriques amb problemàtiques de vialitat similars, com la ciutat germana d'Avinyó. Celebració del 150è Aniversari de la Rambla Nova El mes de novembre marcarà el gruix d'activitats per commemorar el segle i mig de la Rambla Nova, integrant-ho amb el quart aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO: Publicacions: Presentació d'un CD amb més de 500 imatges històriques cedides pels ciutadans i el nou conte de la "Petita Història de la Rambla" il·lustrat per Pilarín Bayés. Senyalització patrimonial: Instal·lació de 40 plaques al terra de la Rambla per identificar cases emblemàtiques, els seus arquitectes i promotors. Activitats: Visites guiades i teatralitzades per donar a conèixer l'evolució contemporània de la ciutat. Balanç de la Temporada Turística d'Estiu Martorell fa una valoració molt positiva de l'estiu, destacant que el turisme cultural ha compensat la davallada en altres sectors costaners. "Tarragona s'està posicionant com el referent del món romà de la Mediterrània." Es ressalta l'èxit de les 99 activitats programades, amb una gran afluència als concerts a l'Amfiteatre i les muralles, així com la consolidació de Tarraco Viva com a motor de reconstrucció històrica.