Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

913-936 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Homenatge a l'escriptor Magí Sunyer al Camp de Tarragona
Dotzena Trobada d'Escriptors del Camp de Tarragona L'acte central d'aquesta edició, celebrat al Teatre El Magatzem, ret homenatge a la trajectòria de Magí Sunyer. L'esdeveniment està dissenyat com un espectacle variat que combina la reflexió de l'autor sobre la seva pròpia obra amb la lectura dramatitzada de textos a càrrec d'actors professionals. La producció literària de Magí Sunyer L'escriptor repassa la seva carrera, caracteritzada per una gran versatilitat de gèneres: Poesia i Narrativa: Va iniciar-se amb la poesia i posteriorment va incorporar la narrativa curta i la novel·la. Teatre i Tragèdia: Sunyer anuncia la publicació d'una nova obra de teatre basada en el mite de Lucrècia. L'autor defensa la necessitat de recuperar la tragèdia contemporània, un gènere que considera descuidat en favor de la comèdia comercial. Estil i Experimentació: Se sent còmode en l'experimentació i el joc visual (poesies "trucalades"), defugint de les etiquetes d'avantguarda que només copien el passat. Filosofia d'escriptura i ensenyament L'autor destaca que la seva escriptura es mou més pel component passional que pel racionalisme o la planificació exhaustiva. Com a professor, posa en valor el privilegi de transmetre la passió per la literatura: "Jo penso que una persona ha d'escriure perquè li ve de gust, i ha de llegir tot allò que li vingui de gust, sense distincions d'èpoques ni de gèneres." Rutes literàries i Maria Aurèlia Capmany A banda de l'homenatge, Sunyer lidera una ruta literària per Tarragona dedicada a la figura de Maria Aurèlia Capmany. El recorregut inclou punts emblemàtics com el Pas de Ronda, la Catedral i el Balcó del Mediterrani, vinculant l'entorn urbà amb els textos de l'autora.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Exposició dels 25 anys del Parlament de Catalunya
Commemoració del 25è Aniversari del Parlament El diputat del Parlament de Catalunya, Ramon Camp, presenta l'exposició itinerant que arriba a Tarragona el 19 de novembre per celebrar els 25 anys de normalitat democràtica. La mostra pretén apropar la institució al territori i mostrar la seva evolució històrica. Contingut i Estructura de l'Exposició L'exposició combina elements històrics amb tecnologia moderna: - Documents històrics originals: Inclou el Decret de Nova Planta i versions originals dels Estatuts d'Autonomia de 1932 i 1979. - Tecnologia i interactivitat: Panells informatius, punts interactius i referències a la producció legislativa de les set legislatures. - Objectes simbòlics: S'incorpora el famós llapis de memòria que contenia el nou Estatut lliurat al Congrés dels Diputats. Història i Identitat de la Institució Ramon Camp destaca que el Parlament actual és hereu d'una tradició mil·lenària que es remunta a les Corts Mitjavals i les Corts Republicanes, interrompuda el 1714 i durant el franquisme. "El Parlament de Catalunya no són les columnes ni els marbres, són les dones i els homes elegits pels ciutadans per representar-los." Apropar el Parlament a la Ciutadania S'emfatitzen els mecanismes de transparència i obertura: - Visites escolars: Programes educatius integrats en el currículum escolar. - Jornades de portes obertes: Visites lliures durant la Diada (11 de setembre) i Sant Jordi. - Canal Parlament: Retransmissió de sessions en directe per televisió i internet per fomentar la deliberació pública.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
23'
Entrevista a Ernest Benach: El Parlament i l'Estatut
Balanç Institucional i l'Estatut de Catalunya El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, fa un repàs exhaustiu de la seva gestió a meitat de legislatura, destacant la centralitat política que ha guanyat la cambra catalana. El punt neuràlgic de l'entrevista és el procés de l'Estatut i la necessitat d'apropar la institució a la ciutadania. Estratègies d'Aproximació a la Ciutadania Benach subratlla diverses iniciatives per fer el Parlament més accessible: • L'exposició itinerant pels 25 anys del Parlament, que visita 20 ciutats de Catalunya, • El programa El Parlament a les escoles per educar els ciutadans del futur. • La millora de la presència digital i el canal de televisió del Parlament. El Repte de l'Estatut a Madrid Sobre la negociació a les Corts Generals, Benach destaca que no hi ha alternatives viables fora del pacte amb les forces catalanes, ja que la via del Partit Popular està tancada per la seva oposició frontal. "L'estatut que es va aprovar al Parlament de Catalunya ha de ser el que certifiqui el Congrés dels Diputats." Unitat i Mobilitat Social El President de la cambra fa una crida a la unitat de les forces polítiques i al suport actiu de la societat civil catalana. Argumenta que la unitat és la "gran força" per negociar a Madrid i aplaudeix el posicionament d'entitats com el Col·legi d'Advocats de Barcelona. Crispació Política i Horitzó Electoral Benach analitza la complexitat d'un govern de coalició (tripartit) en un país sense tradició prèvia en aquest format. Tot i les crisis viscudes (cas Carmel, 3%), es mostra optimista sobre l'activitat legislativa final d'any, amb la previsió d'aprovar entre 10 i 15 lleis i els nous pressupostos. Finalment, vincula un possible avançament electoral més al resultat final de l'Estatut que no pas a la dialèctica interna entre govern i oposició.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
5'
Vaga d'estudiants a Tarragona contra la LOE
Protesta estudiantil a Tarragona Els estudiants de secundària i universitaris s'han concentrat a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona en una jornada de vaga d'àmbit estatal contra la Llei Orgànica d'Educació (LOE), actualment en tràmit al Congrés dels Diputats. Motius de la mobilització El secretari general del sindicat d'estudiants de Tarragona, Joan Rosilla, ha detallat les principals crítiques del col·lectiu: Crítica al PSOE: Consideren que el govern socialista està cedint davant la dreta i no compleix les expectatives dels seus votants, majoritàriament fills de treballadors. Finançament de l'educació concertada: Denuncien que una tercera part del pressupost educatiu es destina a l'escola privada/concertada. Defensa de l'escola pública: Reclamen que qui vulgui una educació privada se la pagui individualment, prioritzant els recursos públics. Detalls de la jornada La manifestació, que aplega uns 200 participants, segueix un recorregut per la Rambla Nova i finalitza davant la Subdelegació del Govern, on es llegirà un manifest comú a les 56 ciutats de l'Estat on s'ha convocat la vaga. "Aquests últims vuit anys hem estat manifestant-nos i el PSOE ha estat al costat de naltros, però ara hem decidit convocar en contra de la llei educativa que han presentat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Entrevista a Oriol Broggi: El Misàntrop al Teatre Metropol
El Misàntrop de Molière arriba a Tarragona El director teatral Oriol Broggi presenta la seva versió de El Misàntrop, que s'estrenarà al Teatre Metropol de Tarragona dins el cicle de tardor. Broggi explica la seva profunda relació d'una vida amb Molière, un autor que considera flexible però exigent. Una visió contemporània d'un clàssic L'obra destaca per buscar un equilibri entre el passat i el present, allunyant-se d'una visió purament arqueològica: Estètica híbrida: El vestuari és majoritàriament clàssic, però es combina amb mobiliari modern d'Ikea. Llenguatge i gestualitat: Tot i mantenir el vers del segle XVII, els actors utilitzen una gestualitat i una manera de parlar totalment contemporànies. Nova traducció: S'ha utilitzat una traducció per encàrrec feta pel Vidal, que ha permès un treball directe i flexible durant els assajos. Música i producció La banda sonora és un element clau que reforça el caràcter outsider dels personatges, incloent peces de: Jaume Sisa i Pascal Comelade. Tom Waits, una de les obsessions personals del director. "Molière és d'aquells autors que permet fer de tot i adaptar-ho al que tu vols explicar, però a vegades el text et fot un calbot si no vas pel bon camí." El factor humà i territorial Broggi, que també actua en l'obra per motius de pressupost i plaer personal, lloa la qualitat dels actors (Ramon Vila i Rosa Gàmiz) i la gran professionalitat de l'equip tècnic del Metropol, subratllant la importància de fer teatre de qualitat més enllà del centralisme de Barcelona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
19'
Olga Xirinacs: Poesia, nous projectes i militància literària
Olga Xirinacs i la seva activitat literària L'escriptora Olga Xirinacs visita el programa per parlar de la seva intensa activitat creativa, que inclou des de recitals poètics fins a la publicació de noves obres en diversos gèneres. L'autora destaca que, tot i la seva llarga trajectòria, manté un ritme de treball frenètic, actuant com a jurat en premis literaris i preparant diversos llançaments editorials. Repàs de les novetats editorials El sol a les vinyes / El sol en los viñedos: Un poemari unitari, publicat en edició bilingüe, que recupera versos escrits entre els anys 70 i 80. L'obra és un homenatge a la figura de Jesucrist des d'una vessant humanista i rebel, influenciada per la mirada de Pier Paolo Pasolini. El hijo del tejedor: Una novel·la escrita íntegrament en castellà que sortirà al febrer. Se situa a la cornisa cantàbrica i ret homenatge a les seves arrels familiars (asturianes i gallegues). Novel·la juvenil: Un encàrrec per a l'editorial Alfaguara sobre el "tren del carbó" de Tarragona, prevista per a finals d'any. Crítica a la política editorial i cultural Xirinacs expressa una visió crítica sobre l'estat actual de la literatura en català i la dificultat per transcendir fronteres: Denuncia la falta d'interès de les grans editorials per traduir autors catalans consolidats al castellà o a altres llengües. Justifica el seu pas a escriure en castellà com un acte de militància i supervivència per aconseguir difusió fora de l'àmbit catalanoparlant. "Jo dic que és un mal polític el que no propicia una política amb la qual el nostre país petit tingui dret a sortir fora." Enalteix la tasca de les editorials petites i joves que s'arrisquen amb edicions acurades sense ajuts institucionals. Actes i col·laboracions L'escriptora continua vinculada a la vida cultural activa amb el tàndem format amb el músic Xavier Pié en l'espectacle Grills de mandarina i la seva participació en festivals de poesia com el de Sant Cugat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
6'
Inici del judici pel crim del coll de la Teixeta a Tarragona
Judici pel Crim del Coll de la Teixeta Ha començat a l'Audiència de Tarragona el judici pel conegut com a crim del coll de la Teixeta, sota unes mesures de seguretat excepcionals i una gran expectació mediàtica. La vista oral ha arrencat amb la presentació de les conclusions provisionals de les parts davant d'un jurat popular. Detalls del cas i acusacions L'acusat: L'únic imputat present a la sala és Pedro Rodríguez Cruz. Peticions de pena: La fiscalia demana 22 anys de presó per delictes d'assassinat i tinença il·legal d'armes. Per contra, la defensa en sol·licita la lliure absolució al·legant manca de proves directes. Context convulsiu: El cas està marcat per la mort d'altres implicats inicials. Dos d'ells van ser assassinats en estranyes circumstàncies l'any 2004 (un a Vila-seca i l'altre tirotejat a Tarragona) i un tercer es troba en parador desconegut. Mesures de seguretat i logística Degut a la perillositat i per protegir l'anonimat del jurat i els testimonis, el judici se celebra amb un protocol rigorós: La premsa i el públic segueixen la vista a porta tancada des d'una sala annexa mitjançant circuit de vídeo i àudio. Hi ha més de 50 periodistes acreditats. Es preveu que les sessions s'allarguin fins al dia 18, amb la declaració de familiars, amics, agents de la Guàrdia Civil i diversos pèrits.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
19'
Acolliment familiar i la nova Llei de Serveis Socials
Resum de l'entrevista a Jordi Tous En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el director territorial del Departament de Benestar i Família a Tarragona, Jordi Tous, analitza les noves polítiques socials i la situació de la infància a la demarcació. Campanya d'acolliment familiar L'objectiu principal és promoure l'acolliment familiar per evitar la institucionalització dels menors en centres residencials. Segons Tous, la família és l'entorn més adequat per a la socialització i normalització dels infants. Dades actuals: Hi ha 41 infants a la demarcació de Tarragona que esperen una família d'acollida. Perfils i modalitats: S'accepten diversos models de família (monoparentals, tradicionals, etc.) i existeixen tres modalitats: urgència, curta durada i llarga durada. Requisits: Es demana una mínima estabilitat emocional, econòmica i disponibilitat de temps per garantir el benestar del menor. La nova Llei de Serveis Socials Un dels punts clau de l'entrevista és la tramitació de la nova legislació que pretén transformar el sistema: Del model assistencial al garantista: L'objectiu és passar d'ajudes puntuals a la universalització dels serveis, garantint drets socials independentment de la renda. Professional de referència: Es crearà una figura similar al metge de família per acompanyar els usuaris de manera proactiva. Finançament: S'introdueix el concepte de cartera de serveis que obligarà a una dotació pressupostària específica, vinculada positivament al futur finançament de l'Estatut. Equipaments i infraestructures Es confirmen projectes clau al Camp de Tarragona: * Inauguració d'un nou CRAE a la zona de la Mercè (març 2007) per recuperar places perdudes. * Construcció del nou Casal Cívic de Camp Clar, un espai obert a tota la comunitat amb un pressupost ja executiu. "L'últim recurs sempre és la institucionalització; la família és el medi més adequat per a la socialització i l'educació dels infants."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Educació nutricional per a la gent gran i nova Llei del Medicament
Educació nutricional per a la gent gran i nova Llei del Medicament L'entrevista amb Andreu Sorial, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, aborda el llançament del pla Plenofar 3, una iniciativa d'àmbit nacional centrada en millorar la salut de la gent gran a través de l'assessorament farmacèutic. El pla Plenofar 3: Salut i Nutrició Aquest programa és la tercera fase d'una sèrie de campanyes d'educació nutricional. Mentre que les anteriors es van centrar en mestresses de casa i en l'obesitat infantil, aquesta edició posa el focus en la gent gran per diversos motius crítics: Malnutrició i anèmia: S'ha detectat que una part important d'aquest col·lectiu no rep els nutrients necessaris. Deshidratació: Un dels problemes més greus és la manca d'hàbits d'hidratació; molts avis no arriben al litre i mig d'aigua diari recomanat. Hàbits saludables: El pla promou consells bàsics com menjar de tot de forma equilibrada, mantenir una bona salut bucodental i caminar diàriament. Els farmacèutics de Tarragona, de forma voluntària i gratuïta, oferiran xerrades i formació en centres de dia, residències i casals d'avis. Debat sobre la Llei del Medicament L'entrevista també analitza l'avantprojecte de la Llei del Medicament. Tot i que el sector farmacèutic reconeix la necessitat d'un nou marc normatiu, expressen algunes preocupacions i valoren positivament certs canvis: Venda per internet: Es valora positivament la prohibició de la venda de medicaments online per evitar productes falsos i garantir el control sanitari. Rol de la farmàcia: Es ratifica la farmàcia com un establiment privat d'interès públic i se'n reforça el caràcter sanitari. Transparència de preus: S'ha aconseguit mantenir el preu de venda al públic (PVP) visible en els envasos per a seguretat del consumidor. Professionalitat: Es critica la intenció inicial de fer signar al pacient cada vegada que un farmacèutic substitueix un medicament, defensant que la substitució es fa sempre sota criteris professionals estrictes. "Hi haurien moltes coses que es podrien solucionar amb uns hàbits saludables... però l'alimentació sana no és mediàtica, el que ven són els medicaments."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Participació tarragonina al primer Saló del Llibre
Presentació de l'esdeveniment L'entrevista detalla la inauguració de la primera edició del Saló del Llibre de Barcelona, celebrada al Palau número 1 de la Fira de Barcelona. Aquesta fira neix amb la intenció de reunir més de 230 segells editorials i un fons superior als 200.000 llibres. Representació de Tarragona En Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, explica el paper destacat de la demarcació en aquest certamen: - Entitats participants: Les editorials Cossetània i Arola, juntament amb el servei de publicacions de la Diputació de Tarragona. - Gestió: La llibreria La Capona coordina l'estand conjunt que agrupa aquests segells. - Contingut: S'ofereix tant temàtica generalista com obres específiques sobre les comarques tarragonines. Objectius i Model de Saló L'esdeveniment s'inspira en el model de París, diferenciant-se de fires estrictament professionals com la de Frankfurt: - Obert al públic: És una fira de venda directa on el lector pot trobar catàlegs complets que sovint no caben a les llibreries convencionals. - Activitats: Inclou conferències i presentacions amb personalitats com Paul Preston o Emili Teixidor. - Promoció de la lectura: L'objectiu és difondre la cultura i apropar la producció editorial
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
8'
Tallers de cuina i preparació nadalenca al Parc Central
Preparatius per al Nadal a Tarragona Amb l'arribada dels primers signes publicitaris de les festes de Nadal, el centre comercial Parc Central de Tarragona presenta una nova iniciativa per ajudar els ciutadans a preparar les celebracions. Patrícia Perugini, representant de la gerència del centre, detalla un cicle de tallers gratuïts i oberts a tothom. Contingut del curs Els tallers no es limiten només a la gastronomia, sinó que abasten tot l'ecosistema de les festes: * Cuina senzilla i sorprenent: Plats llamatius per a gent amb poc temps, incloent-hi la transformació de receptes clàssiques en propostes contemporànies. * Parament de la taula: Tècniques per a una presentació elegant i espectacular. * Enologia i tast: Una introducció al món del vi amb tastos a cegues per identificar varietats de raïm. * Producte i tècnica: Secrets sobre el peix i el marisc, consells per triar productes econòmics i tècniques de congelació. * Seccions especials: Cuines del món (japonesa i marroquina), postres, fruites exòtiques i un apartat dedicat als nens amb llaminadures casolanes. Dinàmica i participació Els tallers estan dissenyats per ser interactius i no requereixen inscripció prèvia per assistir-hi: "Sempre s'intentarà que el públic participi d'aquest curs; l'assistència és absolutament lliure i gratuïta." Horari: Dilluns, dimarts i dimecres, de 18:00 h a 20:00 h. Lloc: Plaça central del centre comercial. Receptes: Aquells que vulguin els detalls de les preparacions poden inscriure's mitjançant targetons per rebre-les posteriorment.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Concurs de Tarragona Ràdio per viatjar a Roma
Un viatge als orígens: 5è aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial Tarragona Ràdio, en col·laboració amb Viatges Berga, celebra el cinquè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb un concurs molt especial. L’objectiu és sortejar un viatge a Roma per a dues persones durant tres dies. Com participar-hi? Els oients han d'enviar un SMS explicant quin monument o conjunt consideren que representa millor el patrimoni de Tàrraco (com ara el Pont del Diable, l'Arc de Berà o la Torre dels Escipions). El sorteig es farà el proper 30 de novembre en un programa especial des de la Plaça del Pallol. Tendències en el món dels viatges L'Eduard Berga, director de l'agència, analitza com han canviat els hàbits dels viatgers: Desestacionalització: La gent ja no viatja només a l'estiu, sinó que reparteix les vacances en diverses escapades curtes durant l'any. Destinacions per al pont de desembre: Triomfen les capitals europees (Viena, Berlín), els mercats de Nadal i l'esquí. Llarga distància: Destins com Nova York, Birmània o Kenya són opcions populars per a qui disposa de més dies. La superació de la por a viatjar Es debat sobre com les catàstrofes naturals o els conflictes polítics influeixen en el turisme. Eduard Berga destaca que, tot i la por inicial: "Els que coneixen el destí t'animaran a que hi vagis; els que et diran que no hi vagis són els que el desconeixen." Es remarca que països com Egipte es recuperen ràpidament de les crisis gràcies a la seva riquesa monumental i l'hospitalitat de la seva gent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Debat sobre els arxius portuaris a Tarragona
Segones jornades tècniques d'arxius portuaris El Port de Tarragona es converteix en la seu de la segona edició d'una trobada estatal que reuneix responsables d'arxius de la xarxa de Ports de l'Estat. L'objectiu principal és posar en comú estratègies de gestió i aprovar un reglament del sistema d'arxius que reguli des de les funcions dels arxivers fins a l'accés i eliminació de documents. Punts clau de la trobada Catalunya com a referent: Es destaca que el sistema d'arxius català és pioner gràcies a les polítiques de gestió documental iniciades als anys 90, servint de model per a la resta de l'Estat. Comissió qualificadora: Es debat la necessitat de crear una comissió específica per a la valoració i tria de documents portuaris, seguint l'experiència del Ministeri de Foment. Grups de treball: S'exposen resultats sobre temes com la normalització de documents, quadres de classificació comuns i plans de qualitat. L'Arxiu del Port de Tarragona: Un centre històric i administratiu La cap de l'arxiu, Coia Escoda, explica la doble naturalesa d'aquest centre: Arxiu Administratiu: Gestiona la documentació recent generada per l'Autoritat Portuària per a ús intern. Arxiu Històric: Obert al públic des de 1990, conserva fons que daten del 1790, incloent: > "Documentació econòmica, projectes d'obres, fons personals com el de Castellarnau o Serrano Sunyer, i arxius de fars i del Club Nàutic." L'arxiu és una peça clau per entendre la transformació econòmica i social de la ciutat de Tarragona al llarg dels darrers dos segles.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Nou sistema de pagament de zona blava per mòbil a Tarragona
Innovació en l'estacionament regulat La ciutat de Tarragona implementa un sistema pioner que permet pagar la zona blava directament a través del telèfon mòbil. Aquesta iniciativa se suma als mètodes tradicionals de monedes i targetes recarregables, oferint una alternativa digital i moderna. Funcionament del servei El procés s'ha dissenyat per ser extremadament senzill i accessible per a tothom: Interacció amb el parquímetre: L'usuari tria l'opció de pagament per mòbil al display de la màquina. Seqüència numèrica: S'ha de teclejar al mòbil un codi específic que apareix a la pantalla de l'aparcament. Autorització: El sistema demana una confirmació al dispositiu de l'usuari. Càrrec directe: L'import es carrega al saldo telefònic, a la factura mensual o a la targeta de prepagament, de manera similar a l'enviament d'un SMS. "És com enviar gairebé un missatge SMS i el cost és el mateix, el d'un missatge." Característiques i disponibilitat Universalitat: Gràcies al sistema Movipay, el servei és apte per a clients de qualsevol operador i amb qualsevol model de telèfon. Cost: Té un sobrecàrrec de 0,15 euros per operació, independentment de la companyia telefònica. Abast: El servei està disponible en les 900 places de zona blava i els 112 parquímetres de la ciutat. Tarragona, referent europeu Aquesta iniciativa converteix Tarragona en la segona ciutat europea (després de Viena) i la primera d'Espanya a posar en marxa un projecte real d'aquestes característiques, superant les fases de prova pilot. El principal valor d'aquest sistema és la comoditat i la rapidesz, ja que permet pagar l'import exactat sense necessitat de portar canvi o buscar monedes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Tancament de la històrica benzinera del carrer Colom
Adéu a un símbol del centre de Tarragona Després de més de 50 anys de servei, la benzinera situada a la cruïlla del carrer Colom amb l'avinguda Ramon i Cajal tanca definitivament les seves portes aquest divendres. Aquesta instal·lació s'havia convertit en una de les imatges més quotidianes i, alhora, polèmiques del centre de la ciutat. Principals motius del trasllat L'eliminació d'aquesta estació de servei respon a diverses demandes històriques i problemes logístics: Seguretat i proximitat: Els veïns i comerciants expressen el seu neguit per la proximitat dels dipòsits de combustible a edificis de fins a 15 plantes i la falta d'instal·lacions adequades per a un entorn tan poblat. Mobilitat reduïda: El disseny de la benzinera provoca un efecte coll d'ampolla al pas de vianants. Quan un vehicle reposta, l'espai per als vianants es redueix a tot just un metre i mig. Riscos de salut: Es mencionen les molèsties per les fortes olors a combustible segons les condicions climàtiques i el risc d'incendi per persones que passen fumant vora els sortidors. Opinions dels ciutadans El reportatge recull veus diverses sobre aquest tancament: "No és lògic que hi hagi una empresa d'aquest tipus tan a prop de les vivendes i en un lloc amb tant de pas de vianants." Comerciants: Com el responsable de la Farmàcia Fullana, celebren el trasllat per millorar la seguretat de la zona. Usuaris: Alguns clients lamenten la pèrdua de comoditat que suposava tenir un lloc per repostar dins del nucli urbà, tot i que entenen la necessitat del canvi. Futur de les benzineres urbanes Seguint la tendència de moltes ciutats, aquestes instal·lacions s'estan movent cap a la perifèria. Es preveu que l'estació es traslladi a la zona dels Quatre Garrofers. Així mateix, s'ha anunciat que la benzinera de Sant Pere i Sant Pau també canviarà d'ubicació properament per allunyar-se dels habitatges.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
26'
Entrevista a Lluís Arola: El futur de la URV i els reptes universitaris
Tancament d'una etapa i visió de futur El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, reflexiona sobre el seu últim curs al capdavant de la institució. Tot i el relleu previst per al maig, Arola manté la intensitat en la gestió i ja planifica el seu retorn a la docència i la recerca després d'un any sabàtic. Reptes i eixos estratègics de la URV El desplegament dels Màsters L'objectiu principal és consolidar un mapa de Màsters i Doctorats d'alta qualitat, especialment amb el desplegament del Procés de Bolonya. La meta és assolir un terç dels estudiants en postgrau (uns 3.000 alumnes) per evitar el risc de convertir-se en una universitat de només primer cicle. Especialització territorial Arola aposta per l'alineament amb el territori en sectors estratègics: • Química i Cultura a Tarragona. • Enologia i Turisme a Vila-seca i Falset. • Nutrició a Reus (Tecnoparc). "Sense referència científica sòlida al darrere, els màsters no són creïbles." Infraestructures i Parcs Científics El rector destaca la creació de Parcs Científics i Tecnològics com a motors de transferència de coneixement. Tot i haver aconseguit finançament per valor de 18 milions d'euros, es mostra crític amb la manca de lideratge i suport polític del territori. Projectes pendents • Facultat de Lletres: Un procés que qualifica de "desesperant" per la seva lentitud administrativa. • Campus de Reus i Tortosa: Plans per centralitzar facultats i crear estructures de campus modernes. • Sabinosa: El projecte es troba en un "llimb" per la manca de compromís clar de les administracions. Punt de vista sobre la política territorial Arola acaba l'entrevista amb un to pessimista respecte a l'ambició política de la regió. Considera que falta un projecte col·lectiu engrescador per al Camp de Tarragona que vagi més enllà dels negocis individuals o empresarials.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Estrena de 'Isles' de la companyia Patas Arriba al Teatre Metropol
Presentació de l'espectacle 'Isles' L'entrevista se centra en l'estrena de l'espectacle de dansa contemporània Isles, produït per la companyia Patas Arriba. La producció s'ha dut a terme íntegrament a Tarragona, al Teatre Metropol, fet que genera una il·lusió especial a les directores, Asun Noales i Arantxa Sagardó. Una estructura de quatre coreògrafs L'obra es planteja com un viatge emocional a través de quatre peces o "illes" independents creades per coreògrafs de diferents nacionalitats: Asun Noales: Presenta Tan lejos tan cerca, una peça poètica sobre les distàncies humanes inspirada en l'illa de Tabarca. Arantxa Sagardó: S'inspira en la filosofia japonesa del Sakura (la flor del cirerer) per parlar de la bellesa efímera a Vértigos. Mario Zambrano: Explora la condició de la dona al segle XIX basant-se en textos de Virginia Woolf. Henry Callum: Realitza una proposta complexa sobre l'error i els sons naturals del cos. Col·laboració i formació L'espectacle compta amb la participació vital de Jesús Monllao, qui actua com el "vaixell" que uneix les diferents peces mitjançant transicions visuals i emocionals. "Jesús és el vaixell que ens porta d'una peça a l'altra... ha creat tres illes més a nivell visual." Oberts a la ciutadania Abans de l'estrena oficial de dissabte i diumenge, la companyia realitza una classe oberta i un assaig general per a estudiants i curiosos. Aquesta iniciativa busca: Apropar la dansa als joves de forma directa i pedagògica. Mostrar la disciplina i l'esforç que hi ha darrere de la fluïdesa del moviment professional. Fomentar el diàleg mitjançant un col·loqui posterior amb els artistes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
4'
Història i restauració del Castell de Tamarit
El Castell de Tamarit: Un viatge a través del temps El recorregut pel Castell de Tamarit ofereix una visió detallada de l'estratificació social de l'època. Les visites s'inicien als exteriors per explicar els portals d'accés i el recinte fortificat, dividint l'experiència en dues àrees clarament diferenciades: L'interior de la fortalesa: On es troben les vivendes senyorials, les dependències religioses i la residència del milionari que va adquirir la propietat el 1916. Els exteriors: On encara es conserven les restes de les vivendes de la classe mitjana i pobra. Restauració i nous projectes El castell va patir una restauració profunda l'any 1916, però l'actual afluència de visitants ha impulsat la propietat a emprendre noves reformes: El Retaule Major: Neteja a fons de l'església per recuperar els seus colors originals. La segona planta de la residència: L'acondicionament dels dormitoris de Charles Deering per mostrar el mobiliari original. La figura de Charles Deering L'interès dels visitants sovint se centra més en la figura del milionari estatunidenc que en la història medieval. Deering es va enamorar del municipi quan aquest es trobava en un estat de degradació significatiu i el va transformar completament. "Deixen una miqueta el paper de fortificació que tenia històric i ja pregunten qui era aquest milionari, a què es dedicava." Les històries sobre les seves festes memorables amb focs artificials encara formen part de la memòria col·lectiva dels veïns d'Altafulla i la Riera de Gaià. Origen i defensa costanera Com a fortificació medieval, el castell era un puntal defensiu clau a la costa de Tarragona: Marcava la frontera entre la Catalunya cristiana i la musulmana. Protegia el territori de les invasions corsàries i pirates. Disposava de torres de defensa, canons i masmorres que posteriorment es van reutilitzar com a magatzems portuaris.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Recuperem la paraula: homenatge a Jesús Moncada
L'univers creatiu de Jesús Moncada L'iniciativa Recuperem la paraula, organitzada per la Diputació de Tarragona, neix amb l'objectiu de difondre l'obra literària i pictòrica de l'escriptor de Mequinensa, Jesús Moncada. Tot i que el projecte es va gestar abans del seu traspàs el juny de 2005, s'ha convertit en un acte d'homenatge amb el suport total de la seva família. Universalitat des del mon local L'obra de Moncada, especialment la seva novel·la més emblemàtica, Camí de sirga, destaca per elevar la realitat local a una dimensió universal. Durant l'entrevista se subratllen diversos aspectes clau: Traduccions: Camí de sirga ha estat traduïda a 15 llengües (incloent-hi el japonès o el vietnamita), sumant una trentena de traduccions si es compten els seus reculls de contes. Connexió internacional: S'explica l'anècdota de lectors a Eslovènia que reconeixen els seus propis veïns en els personatges de Mequinensa. Complexitat i riquesa: L'obra conté un lèxic riquíssim i sovint desconegut, amb un entramat de gairebé 200 personatges i un joc temporal entre passat i present. Dinàmica de les lectures públiques La proposta consisteix en sessions de lectura de fragments significatius per fomentar el gust per la lectura. No es llegeix l'obra sencera, sinó que s'ofereix un tast per engrescar el públic. "És un plaer quedar-se escoltant... la gent tancava els ulls i seguia el fil de la història entusiasmada." Els lectors seleccionats inclouen professionals de la comunicació, actors, docents i persones vinculades emocionalment a l'autor i a la seva terra. L'home darrere l'escriptor L'episodi reivindica també la faceta humana de Moncada, descrit com un home humil, elegant i discret que defugia l'exposició mediàtica. Es destaca la seva vessant com a pintor (molt desconeguda per al gran públic) i el seu vincle estret amb la família i la seva Mequinensa natal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
23'
Millores a la Part Alta: Acords i Debat Veïnal
Gestió Veïnal i Acords amb l'Ajuntament de Tarragona El podcast analitza la situació actual de l'Associació de Veïns de la Part Alta després de l'assemblea on es va aprovar un nou pla de millores. El debat es centra en la dicotomia entre la continuïtat de l'actual junta directiva i les demandes de renovació d'un sector del veïnat. La Divisió a l'Associació de Veïns • La continuïtat de la Junta presidida per Juan Belmonte es va aprovar per un marge molt estret de vots. • Un grup de veïns, representat per Josep Maria Llego, proposava una dimissió constructiva per convocar noves eleccions i fomentar la participació. • Malgrat les diferències, ambdues parts coincideixen que el més important és el benestar del barri: "Aquí el que hem de fer és anar tots en un barco i portar el que nosaltres estimem, que és la part alta, a bon tèrmit." El Pla de Millores i els Acords Municipals L'acord amb l'Ajuntament de Tarragona inclou actuacions en diverses matèries clau: • Seguretat i Neteja: Increment de la presència de la Guàrdia Urbana i renovació del mobiliari de neteja (papeleres). • Trànsit i Aparcament: Regulació de la circulació i ús de la targeta de resident. • Habitatge: Creació d'una oficina local d'habitatge i ajuts a la rehabilitació d'edificis. Discrepàncies Tècniques: Pla Integral vs. Accions Puntuals Un dels punts de fricció és la naturalesa dels acords: • El grup alternatiu critica que no es tracta d'un Pla Integral real, sinó d'accions aïllades sense una diagnosi prèvia profunda (DÀFU). • Reclamen una comissió de seguiment amb participació veïnal per controlar l'execució dels terminis (6 mesos). • Hi ha debat sobre la ubicació del futur centre cívic, amb propostes diferenciades entre el projecte de Jaume I o l'ús de locals com Ca la Grapitu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
La Via T a la botiga Natura de Tarragona
Visita a l'establiment Natura de Tarragona En aquesta edició de l'espai setmanal de la Via T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins al cor de la ciutat per visitar un comerç emblemàtic: la botiga Natura, situada al carrer Comte de Rius. L'episodi combina el joc d'endevinar l'establiment amb una entrevista en profunditat sobre la història i filosofia del negoci. Dinàmica del concurs i guanyador El repte: Els oients han d'endevinar el nom exacte de l'establiment a partir de pistes sobre la seva ubicació cèntrica, l'ambientació sonora i les aromes. El guanyador: En David Garcia identifica ràpidament la botiga i destaca elements icònics com les espelmes i el famós os de peluix de l'entrada. El premi: Un obsequi a escollir entre les línies de productes d'olor o regals de l'establiment. Entrevista amb Jacint Pallejà El responsable de la botiga, Jacint Pallejà, comenta la trajectòria de 10 anys de l'establiment a Tarragona i en detalla l'oferta comercial, que busca l'equilibri entre principis i rendibilitat: Línies de producte: Des de roba i complements (talles variades) fins a objectes per a la llar, elements de relaxació i músiques del món. Evolució de tendències: De la moda Sargent Ouest dels inicis cap a la cultura del Feng Shui, el budisme i el benestar actual. L'Ossa Tecla: Pallejà revela que la gran figura de l'os que rep els clients va ser batejada com a Tecla des del primer dia, convertint-se en un símbol del local. "L'espelma ens està substituint aquells moments de màgia que els nostres avis tenien davant del foc a terra." Filosofia i Clientela L'establiment destaca per ser un espai on conviuen objectes d'arreu del món, des d'amaques sud-americanes fins a percussions africanes, atraient un públic intergeneracional que busca tant regals com moments d'autocura.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Recollida d'aliments: Funcionament i logística de donacions
Estratègia i Logística del Banc d'Aliments El Banc d'Aliments organitza campanyes de recollida de productes de primera necessitat per garantir el subministrament a col·lectius vulnerables. Aquesta acció no només serveix per obtenir recursos, sinó també per sensibilitzar el públic i donar a conèixer l'entitat. Productes Prioritaris i Mecanisme de Recollida Tot i que s'accepten tot tipus d'aliments no penedissos, l'entitat posa èmfasi en productes que sovint manquen en les donacions habituals: Oli, sucre i pasta. Conserves de tot tipus. El procés de donació es realitza directament als supermercats, on els ciutadans poden dipositar els productes en carros senyalitzats situats a la sortida de les caixes. Posteriorment, els voluntaris traslladen la mercaderia al seu magatzem central situat a Reus. Distribució i Impacte Social És important destacar que el Banc d'Aliments no lliura productes directament a particulars, sinó que actua com a centre logístic per a entitats socials. Alguns punts clau de la distribució són: Institucions beneficiàries: Càritas parroquials, centres de rehabilitació i menjadors socials. Transparència: Les entitats han d'estar registrades oficialment i complir requisits legals. Xarxa local: Es col·labora amb figures clau de la branca social a ciutats com Tarragona i Reus. "No entreguem a particulars, sinó a les pròpies institucions benèfiques que van allí perfectament identificades."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
Homes per la Igualtat: Superant l'Estereotip Patriarcal
Resum de l'entrevista amb Antonio García En aquesta conversa, Antonio García, representant de l'Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE), reflexiona sobre el paper crucial dels homes en la lluita contra la violència de gènere i la necessitat de trencar amb els mandats del patriarcat. L'origen i la necessitat de l'organització L'associació va néixer l'any 2001 a Màlaga a partir d'un grup d'homes amb inquietuds personals i moltes preguntes sobre la seva pròpia identitat: La necessitat d'aplicar la perspectiva de gènere a un mateix per trobar respostes sobre el comportament masculí. L'objectiu de passar d'una inquietud personal a un compromís públic amb la societat. La superació de la idea que la igualtat és només un "problema de dones". El pes dels estereotips i la càrrega masculina García destaca que el model tradicional d'home és una càrrega que limita el desenvolupament personal. Encara persisteixen missatges nocius com el de "els nens no ploren": Mandats inconscients: La por que el fill sigui "feble" si no es defensa mitjançant la força. Pèrdua emocional: El patriarcat ofereix privilegis a canvi de renunciar al món afectiu i relacional. "El patriarcat realment a canvi d'aquests privilegis ens ha exigit renunciar a tot un món emocional, afectiu i de desenvolupament personal." Els beneficis del canvi Quan un home s'allunya de la necessitat de demostrar constantment la seva força, obté nombrosos guanys: Millora en les relacions de parella gràcies a una comunicació més honesta. Paternitat activa: Abandonar la paternitat per delegació per implicar-se realment en la criança emocional dels fills. Autoconeixement: La capacitat de mirar-se a un mateix sense la pressió de "donar la talla" constantment. Reaccions de la societat L'acollida de l'associació ha estat diversa segons el col·lectiu: Moviment feminista: Els han rebut amb els braços oberts, reconeixent la importància d'implicar els homes. Sectors masculins resistents: Alguns homes se senten incòmodes o en evidència quan es qüestionen els models tradicionals, refugiant-se en discursos superficials de "guerra de sexes".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
7'
Tornada a la normalitat al Mercat Central de Tarragona
El Mercat de Tarragona recupera el pols després del conflicte L'episodi analitza la situació actual del Mercat Central de Tarragona després de les mobilitzacions i els incidents recents protagonitzats pel sector pesquer. Tot i que no hi ha una activitat plena, es respira un clima de retorn a la normalitat. Estat de les parades de peix De les 23 parades, aproximadament la meitat estan tancades avui. Els motius del tancament són dobles: alguns paradistes han aprofitat el pont de Tots Sants i d'altres no han obert per la manca de peix fresc de Tarragona a primera hora del matí. S'espera que la normalitat absoluta arribi demà, un cop s'hagi subhastat el peix capturat durant el dia d'avui a la llotja de la Confraria. Els incidents amb els pescadors Durant les entrevistes, les peixeteres (Inés, Teresa, Claustra i Mercè) comenten els moments de tensió viscuts la setmana passada quan els manifestants van entrar al mercat: "Va ser molt fort... el noi amb el ganivet a la mà només es volia defensar, era la seva eina de treball i no reflectia tota la realitat." Es critica la imatge de portada d'un diari per ser parcial: segons les testimonis, no es va mostrar que també es va llançar un extintor contra una de les parades. Tot i el suport general al sector, algunes paradistes consideren que les protestes van ser excessivament agressives en punts concrets. Disponibilitat de producte Actualment es pot trobar: 1. Sardina fresca capturada aquest matí (peix blau). 2. Peix de dilluns (abans de l'aturada). 3. Peix d'altres procedències (fora de Tarragona). L'ànim dels clients i venedors és positiu, amb ganes de deixar enrere el conflicte i recuperar les vendes habituals.