Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1057-1080 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
El paper del director de càsting en el cinema i la TV
La professió de director de càsting En Pep explica que la seva tasca principal és treballar colze a colze amb el director per trobar els actors que millor encaixin en la visió artística de l'obra. El procés comença amb la interpretació de referències visuals o guions per cercar el paisatge humà adequat per a cada producció. El procés de selecció Recerca d'actors: Es basa en un cens ampli (més de 25.000 professionals) i en el coneixement exhaustiu del sector visitant teatres, escoles i sales petites. Audicions: Encara que a vegades són incòmodes per als intèrprets, són l'única fórmula per validar les aptituds abans de l'adjudicació final. Col·laboració creativa: Els perfils neixen dels guionistes, però el director té la darrera paraula en la tria. Diferències entre mitjans i gèneres Televisió vs. Cinema: A la televisió (com a TV3), el reconeixement públic és molt més immediat, el que genera un Star System català on l'espectador sovint confon l'actor amb el personatge. Gènere i edat: S'observa que encara hi ha una majoria de personatges masculins originaris als guions, tot i que molts es reconverteixen a femenins per la gran qualitat i disponibilitat d'actrius. "El director de càsting busca el paisatge humà d'una producció, assegurant que tots els actors formin part d'aquella família perquè el públic se la cregui." La mirada de l'expert Finalment, l'entrevistat confessa que és gairebé impossible mantenir la ingenuïtat de l'espectador. Com a professional, analitza constantment els detalls tècnics i interpretatius, motiu pel qual prefereix consumir documentals per desconnectar de la vessant analítica del seu ofici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 25min
Evolució de la ficció a TV3: Del Teatre a la Factoria de Guions
Evolució i Història de la Ficció Catalana El podcast repassa la transició de les primeres produccions teatrals a la televisió fins a la creació d'una indústria de ficció diària a Catalunya. Es destaca el paper de TV3 en la consolidació de referents propis davant la competència de les sèries americanes i estatals. Els Inicis i el Canvi de Model • Les primeres produccions eren bàsicament teatre gravat, amb pocs mitjans i realització en blanc i negre. • L'any 1994 es marca un abans i un després amb l'aparició de Poblenou, el primer culebrot diari de producció pròpia. • Es va haver de crear una metodologia de treball en cadena (escritura, producció i emissió simultània) que no existia fins aleshores. La Feina del Guionista i el Procés Creatiu • Les històries neixen de la curiositat i l'observació de la realitat, sovint basades en anècdotes familiars o experiències personals. • El concepte de la Bíblia és el document fonamental que recull el rumb de la sèrie, els personatges i les trames principals per a tota la temporada. • Els ponents defensen que la televisió és el "regne del guionista", on el text i el personatge prevalen sobre la realització tècnica. Reptes i Identitat Pròpia • Es discuteix la dificultat de gestionar l'èxit i la pressió del públic per no tancar les sèries que funcionen. • La ficció catalana es caracteritza per una barreja de realisme costumista i proximitat emocional, allunyant-se dels estereotips dels fulletons llatinoamericans. "Les històries serveixen per posar ordre i donar sentit a coses que a la vida real no en tenen."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Estratègies d'estalvi energètic i sostenibilitat
L'estalvi d'energia com a hàbit diari En el marc de la Setmana de l'Energia, l'Anna Pérez, directora de la Fundació Tarraco Energia Local, destaca que l'eficiència no ha de ser una campanya puntual, sinó un compromís constant. L'objectiu és doble: reduir el cost de la factura domèstica i assegurar un futur sostenible mitjançant el consum responsable. Consells pràctics i accions quotidianes L'entrevista repassa diverses mesures senzilles que poden marcar una gran diferència en l'estalvi d'energia a la llar i a l'oficina: Electrodomèstics i il·luminació: S'aconsella omplir completament la rentadora i el rentaplats abans d'usar-los. Substituir bombetes incandescents per alternatives de baix consum o LED. Evitar tancar els aparells amb el comandament; és millor utilitzar l'interruptor per evitar el consum de la llumeta de repòs (stand-by). Prioritzar l'ús del microones davant del forn convencional per rapidesa i eficiència. Climatització i llum: Recomana mantenir el termostat a uns 20 graus a l'hivern i aprofitar al màxim la llum natural abans d'encendre els llums. Mobilitat: Es fomenta l'ús del transport públic, anar a peu i la reflexió sobre l'impacte energètic del transport privat. Inversions i canvis estructurals L'Anna destaca el paper de la fundació en l'assessorament sobre la bonificació fiscal de l'ICIO (fins al 90%) a Tarragona per a aquells que apliquin disseny bioclimàtic en la construcció, com l'ús de plaques solars, aïllaments reforçats o l'ús de vegetació autòctona que requereixi poca aigua. "La teoria la coneixem perfectament, el que passa és que el dia a dia fa mandra; a més, hi ha coses que encara no sabem a hores d'ara." Compromís institucional i futur Es discuteix la necessitat d'una normativa clara (com el Codi Tècnic de l'Edificació o futurs decrets de la Generalitat) que faci obligatòria la implantació de renovables i aïllaments. Tot i que les campanyes ajuden a crear consciència, el canvi real prové d'adquirir pautes racionals tant des de l'administració com des de l'esfera privada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Vaga de transportistes a Tarragona per l'alça del carburant
Seguiment massiu de l'aturada a la demarcació La jornada de vaga del sector del transport a Tarragona ha començat amb un seguiment altíssim, estimat en un 95%. Els aparcaments de camions, habitualment buits a hores primerenques, es troben gairebé plens en polígons com el de Riu Clar o el de Francolí. Principals reivindicacions Els motius darrere d'aquesta mobilització són principalment econòmics: * Preu dels carburants: Denuncien un increment del cost proper al 20% en els darrers mesos. * Fiscalitat del gasoil: Es demana a l'administració un gest en la càrrega fiscal. * Cèntim sanitari: Reivindiquen la supressió del gravamen sobre hidrocarburs destinat a finançar la sanitat. * Tarifes: Reclamen que els clients acceptin una pujada generalitzada de preus per compensar els costos. Desenvolupament de la jornada Segons ha confirmat Josep Lluís Aïmat, president de la FEAT (Federació d'Autotransport de Tarragona), la jornada transcorre amb les següents característiques: 1. Absència d'incidents: L'aturada s'està duent a terme de manera pacífica. 2. Sense mobilitzacions agressives: No s'han previst piquets ni marxes lentes que bloquegin la circulació. 3. Serveis mínims: Només circulen els vehicles destinats a serveis essencials. "Pensem que aquest paro està sent una demostració important de l'estat de crisi en què es troba el sector." Expectatives de negociació Totes les mirades estan posades en la reunió clau a Madrid amb els Ministeris d'Economia i Hisenda per intentar tancar un acord que resolgui la crisi, tot i que el sector es mostra cautelós sobre una resolució immediata.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
La programació nutricional precoç i l'obesitat adulta
Impacte de la Nutrició Precoç en la Salut Adulta El projecte d'investigació presentat planteja una hipòtesi fonamental per a la salut pública: els canvis nutricionals en etapes molt primerenques —incloses la vida intrauterina i els primers mesos de vida— poden programar l'organisme per desenvolupar malalties cròniques en el futur. Patologies sota estudi L'estudi busca la relació entre aquesta nutrició inicial i l'aparició posterior de: * Obesitat (com a factor principal de risc). * Hipertensió arterial. * Diabetis i arteriosclerosi. L'estudi Europeu i el Factor Proteic Es tracta d'una col·laboració internacional finançada amb dos milions d'euros per la Comunitat Econòmica Europea, que involucra cinc països: Espanya, Alemanya, Polònia, Itàlia i Bèlgica. La investigació es centra específicament en: Comparar la lactància artificial amb la lactància materna. Analitzar si un excés de proteïnes en les fórmules artificials augmenta el risc d'obesitat. "L'hipòtesi és que les proteïnes que reben en la lactància artificial, en ser superiors a les de la lactància materna, podrien programar un major risc d'obesitat adulta." Un Enfocament Multifactorial Tot i la importància de les proteïnes, els investigadors subratllen que l'obesitat és un fenomen multifactorial. Per obtenir resultats concloents, s'estan recollint variables sobre: * Hàbits alimentaris familiars i culturals. * Estils de vida segons el país. * Patrons genètics individuals. S'espera que durant el proper any comencin a publicar-se els primers resultats preliminars d'aquest seguiment a llarg termini.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
2005-10-17 NIT TURISME
Reconreixement al sector turístic de Tarragona Aquest proper dijous se celebrarà la Nit del Turisme de Tarragona al restaurant Fortí de la Reina, un esdeveniment per homenatjar aquelles entitats i persones que potencien la ciutat com a destí de referència. Durant l'entrevista, s'han destacat els següents guardonats: Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa: Guanyadora del guardó principal per la seva tasca de difusió històrica i cultural. Pep Escoda: Fotògraf distingit per la promoció internacional de la ciutat a través de la imatge. La Boella Convention Resort: Reconeguda per la seva consolidació en el segment de congressos i celebracions. Hotel Núria: Premiat per la seva llarga trajectòria professional i la recent renovació de les seves instal·lacions. El canvi de model turístic Els convidats coincideixen que Tarragona ha viscut una transformació en el seu perfil de visitant. S'ha passat d'un model basat exclusivament en el sol i platja cap a un turisme cultural i de patrimoni. La designació com a Patrimoni de la Humanitat i activitats com la Setmana Santa —que té els seus orígens al segle XVI— són els principals reclams. Valoració del patrimoni propi Es fa una reflexió sobre la necessitat que els propis tarragonins valorin més la riquesa de la seva ciutat: "A vegades han de venir de fora per dir-te: escolta, això que teniu és molt maco." Finalment, es destaca la importància de fites futures, com la candidatura per a la Capital de la Cultura 2016, com un motor per seguir potenciant la col·laboració entre el sector públic i privat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Montserrat Carulla: Realitat i Ficció en les Sèries Catalanes
Reflexions sobre la trajectòria de Montserrat Carulla L'actriu Montserrat Carulla reflexiona sobre la seva professió i la influència dels seus personatges, especialment la Teresa de la sèrie El cor de la ciutat. Al llarg de la conversa, analitza l'evolució de la ficció a Catalunya i el paper fonamental de les dones en la societat reflectit a la pantalla. La feina de l'actor en la televisió Carulla destaca que, per a ella, la interpretació és una unitat: li agrada fer teatre, cinema i televisió per igual, sempre que la qualitat del producte sigui bona. Compaginar formats: L'actriu explica com ha arribat a compaginar el rodatge de sèries diàries amb temporades teatrals exigents com La plaça del Diamant, un esforç que defineix com a "duríssim" però gratificant. Exigència professional: Reivindica la dignitat de viure de la feina d'actriu i rebutja participar en produccions que no tinguin un mínim rigor artístic. "Jo sempre he presumit de ser professional, i crec que una professional ha de poder viure de la seva feina." Estructura i ritme de les produccions L'artista descriu les interioritats de la producció televisiva catalana, des dels guions fins al rodatge: Ritme frenètic: Les sèries diàries (els anomenats culebrons) exigeixen rodar un capítol cada matí, cosa que requereix memòria ràpida i reflexes constants. Identitat cultural: Considera que la ficció de TV3 té èxit perquè es preocupa pels problemes reals dels ciutadans i reflecteix els canvis socials del país. Els guions: Destaca la feina minuciosa de l'equip de guionistes, on els textos passen per nombrosos filtres abans d'arribar als actors. La relació amb el públic i els càstings Respecte a la fama, Carulla porta amb naturalitat que la gent la identifiqui pel nom del seu personatge. A més, exposa la seva visió sobre els càstings: Experiència vs. Joves: Tot i que creu que són una plataforma essencial per als joves, ella ha decidit no fer-ne més, considerant que la seva llarga trajectòria de més de 40 anys ja és la seva millor carta de presentació. El miracle televisiu: Sorprèn l'actriu veure com, malgrat les presses del rodatge, el resultat final és sovint excel·lent gràcies al muntatge i la realització.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Pressupostos de l'Estat 2006 i inversions a Tarragona
Entrevista amb Francesc Vallès sobre els Pressupostos de l'Estat El diputat del PSC, Francesc Vallès, valora positivament el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2006, destacant una inversió total de 260 milions d'euros per a la demarcació de Tarragona. Vallès subratlla que són uns comptes ambiciosos, però sobretot realistes i executables, marcant distàncies amb la gestió anterior del Partit Popular. Principals eixos d'inversió en infraestructures Alta Velocitat (TGV): Es destinen uns 90 milions d'euros per completar l'arribada del tren d'alta velocitat a l'estació de la Secuita-Perafort, prevista per a finals de 2006. Corredor Mediterrani: Inversió de 25 milions d'euros per a la interconnexió ferroviària i l'estació intermodal prop de l'aeroport de Reus. Carreteres: N-340: Inici del desdoblament en autovia de doble carril a tota la província, amb obres imminents en trams com Cambrils-Vila-seca. A-27 (Tarragona-Montblanc): Impuls per millorar la competitivitat del Port de Tarragona. Variants: Partides per a les variants de Falset, Gandesa i Corbera d'Ebre (N-420). Aeroport de Reus: Inversió de 14 milions d'euros per accelerar la nova terminal de facturació degut al creixement dels vols de baix cost. Context polític i negociació "Són uns pressupostos que solucionen un mal endèmic que tenia la nostra demarcació en infraestructures." Vallès respon a les crítiques de Josep Maldonado (CiU), titllant-les de fruit del "desconcert" de l'oposició. Pel que fa a la tramitació parlamentària, confirma que el PSOE busca el suport d'Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa (ICV), amb un acord per introduir esmenes tècniques que s'hauria de tancar en breu. L'Estatut d'Autonomia a Madrid Com a membre de la Comissió Constitucional, Vallès preveu un tràmit complex per al nou Estatut de Catalunya. L'objectiu dels socialistes serà defensar el text aprovat pel Parlament sent, alhora, estrictes amb la constitucionalitat per evitar futurs recursos del Partit Popular.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 46min
Ficció i Realitat: L'Evolució de les Sèries de Televisió
Evolució i Context de la Ficció Televisiva L'episodi analitza la transformació de la televisió des de les sèries clàssiques nord-americanes fins als models actuals de producció ràpida. Es destaca com el sistema de programació contemporani, marcat per una competència feroç, dificulta la supervivència de propostes innovadores que necessiten temps per madurar, a diferència d'èxits històrics com Seinfeld o Cheers. La Indústria i els Formats • L'Era dels Formats: Es discuteix com la producció pròpia ha substituït les importacions, tot i que s'han adoptat mètodes de "factoria" d'influència nord-americana. • Reality Shows i Narrativa: Es planteja que el reality show no s'oposa a la ficció, sinó que és el seu triomf màxim, en tant que és una construcció narrativa on els participants actuen segons esquemes interioritzats. "La televisió és un animal de companyia i, últimament, un joc de participació." El Paper de l'Actor i el Càsting L'Ofici de l'Actor a Catalunya • El teatre es defineix com la base de l'ofici, l'espai on l'actor es forma i on la relació amb el públic és immediata i "màgica". • La televisió ha permès la creació d'un star system català, donant visibilitat i reconeixement públic a professionals que abans eren anònims per al gran públic. Direcció de Càsting i Tècnica • La figura del director de càsting és clau per assegurar que les "peces" encaixen en la visió del director. • S'analitza la por a la càmera de molts actors teatrals i la necessitat d'una tècnica específica per al primer pla cinematogràfic. • Es destaca la capacitat innata dels nens per actuar amb naturalitat i inconsciència davant l'objectiu. Ficció vs. Realitat Es conclou que la tendència actual és la confusió deliberada entre la ficció i la realitat. Fins i tot en gèneres seriosos com el documental, s'utilitzen eines de reconstrucció i materials d'arxiu que s'apropen a la narrativa de ficció per buscar una "veritat" més profunda.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
25'
Gestió de l'Habitatge i Serveis Socials a Tarragona
Intervencions en l'Habitatge Municipal Maria Lluïsa Expósito, presidenta del Servei Municipal de l'Habitatge, detalla els projectes clau per fer front a la demanda residencial a la ciutat de Tarragona. El Projecte del Carrer Smith Es tracta d'una remodelació d'un edifici de 12 habitatges destinat a cobrir diverses necessitats socials. Tot i que s'ha parlat d'ubicar-hi persones de la Casa dels Mestres, Expósito aclareix que l'edifici no es rehabilita exclusivament per a elles, sinó per a un ventall més ampli d'usos de serveis socials. • La gestió de l'habitatge d'emergència és complexa per la dificultat de recuperar la propietat en casos d'ocupació o conflictes veïnals. • S'emfatitza que l'Ajuntament no té habitatge de protecció social (competència de la Generalitat), sinó de protecció oficial. Promocions en Curs i Futur L'Ajuntament treballa en diverses línies per ampliar el parc públic: • Joan XXIII: Construcció de 60 habitatges de lloguer per a joves d'uns 50 m². S'estudia ampliar l'edat màxima fins als 35 anys i requerir 5 anys d'empadronament. • Sant Salvador: Promoció de 30 habitatges duals (dúplex) similars als de Riu Clar, valorant no només la renda baixa sinó la capacitat real de pagament de la hipoteca. • Garatges: 172 places de pàrquing tancades a la zona de Torreforta sota dret de superfície. Programes i Ajuts al Lloguer El Programa Lloguer Jove Un dels pilars és l'ajut directe al lloguer de mercat per a menors de 30 anys: • L'Ajuntament subvenciona fins al 60% del cost del lloguer (amb una mitjana del 52%). • Els habitatges no poden superar els 90 m² ni un preu d'uns 400 euros. • L'ajut té una durada màxima de 5 anys per afavorir l'emancipació. "L'Ajuntament no té la competència de la vivenda social, però si tens la possibilitat de tenir 12 habitatges per a problemes diversos, l'has de fer servir." Gestió d'Emergències: L'Incendi del Carrer Comte Expósito analitza la resposta municipal davant l'incendi recent: • L'Ajuntament ha allotjat 8 persones en una pensió amb manutenció completa. • Es diferencia clarament entre l'accident (l'incendi) i la situació d'infrahabitatge prèvia, responsabilitat del propietari. • Es reclama que la Generalitat de Catalunya assumeixi la seva part de responsabilitat en oferir habitatges de protecció social a llarg termini, ja que l'ajut municipal és per a l'emergència immediata (uns 15 dies).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Restauració de l'orgue de la Catedral de Tarragona
Renovació d'un monument musical emblemàtic S'ha oficialitzat l'acord per a la restauració integral de l'orgue de la Catedral de Tarragona, un projecte que pretén situar aquest instrument entre els millors d'Europa. Jordi Vergés, organista del temple, explica la importància d'aquesta fita per recuperar el prestigi i la qualitat sonora que corresponen a un monument del segle XVI. Detalls del projecte i finançament El procés de restauració destaca per la col·laboració estructural i econòmica de diverses entitats: Institucions implicades: La Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona i l'Arquebisbat finançaran el projecte a parts iguals. Fundació Salvador Ritord: Entitat constituïda per gestionar els fons i coordinar els treballs, homenatjant el cèlebre músic tarragoní. Cost estimat: La maquinària musical té un cost aproximat d'un milió d'euros, xifra que augmentarà en sumar-hi la restauració de la façana ornamental i la supervisió tècnica externa. Aspectes tècnics i històrics L'entrada en escena de l'empresa holandesa Verschüren Orgelbau respon a la voluntat de recuperar l'estètica sonora original: Influència flamenca: Es busca retornar als orígens del segle XVI, època en què els mestres de Flandes marcaven la pauta en la construcció d'orgues a Catalunya. De l'estat actual al barroc: L'objectiu no és fer una còpia exacta de l'orgue renaixentista (per falta de documentació), sinó assolir una estètica barroca d'alta qualitat que permeti interpretar amb excel·lència el repertori europeu i autòcton. Materials nobles: S'utilitzaran fustes curades i materials d'alta gamma per garantir la durabilitat i l'estabilitat de l'instrument. Participació ciutadana "Volem que tothom ens ho fem nostre." Inspirant-se en models com el del Palau de la Música Catalana, es posarà en marxa una campanya de micromecenatge perquè la ciutadania i les empreses puguin "adoptar un tub" de l'orgue i sentir-se partícips de la recuperació d'aquest patrimoni cultural. Es preveu que els treballs estiguin enllestits l'any 2010.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Restauració de l'Orgue de la Catedral de Tarragona
Compromís Institucional i Finançament L'etapa final del projecte ha estat possible gràcies a l'entesa històrica entre les autoritats civils i eclesiàstiques. S'ha establert un compromís per crear una Fundació que es farà càrrec de la part econòmica a parts iguals entre quatre institucions clau: L'Arquebisbat de Tarragona. La Diputació de Tarragona. La Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de Tarragona. A més, s'obrirà una crida popular i una campanya de captació de patrocinis perquè tant la ciutadania com les empreses locals puguin col·laborar en el finançament. Detalls Tècnics i Pressupost El projecte es divideix en dues grans àrees de treball que requereixen d'especialistes diferents: Maquinària Musical: L'interior de l'instrument, que inclou tubs, registres i mecanismes complexos. Es calcula un cost aproximat d'un milió d'euros, tot i que la xifra final augmentarà per la supervisió tècnica externa que en garantirà la qualitat. Part Ornamental: La restauració de la façana del segle XVI, que inclou la intervenció en les portes pintades. "L'alçada des de dalt de tot del pare etern fins a terra són 23 metres i mig... amb uns 20 metres i escaig d'instrument hi ha molts mecanismes." Recuperació del So Històric La construcció de la part musical ha estat encarregada a una empresa d'Holanda per motius històrics. Durant el segle XVI, els mestres flamencs eren capdavanters a Europa i van influir directament en l'orgue original de Tarragona. Amb aquesta intervenció es pretén: * Desfer les modificacions del primer terç del segle XX. * Recuperar el so autòcton i barroc original. * Aplicar principis clàssics de construcció per retornar l'orgue al seu estat més genuí.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Programació de Tardor 2005 al Teatre Metropol
Presentació de la Temporada de Tardor al Metropol Jordi Giramé, director de programació del Teatre Metropol, presenta a Tarragona Ràdio la nova temporada d'espectacles per a la tardor del 2005. Aquesta edició destaca per una clara aposta pels agents artístics tarragonins, ja sigui en produccions locals o en espectacles de fora on intervenen professionals de la ciutat. Teatre i Dansa de Primera Línia Teatre Nacional de Catalunya (TNC): La temporada s'estrena el divendres 28 d'octubre amb una obra dirigida per la tarragonina Magda Puyo. Es tracta d'una comèdia àcida sobre l'enfonsament del comunisme a Iugoslàvia, protagonitzada per actors com Pep Anton Muñoz i Jordi Boixaderas. Dansa Contemporània: Es presenta l'espectacle Isles de la companyia Patàs Arriba, una producció feta des de Tarragona que inclou activitats complementàries per a alumnes de dansa i assajos oberts al públic. Clàssics Revisats: Oriol Broggi torna amb El misàntrop de Molière, una versió propera a la sensibilitat actual que compta amb l'actriu tarragonina Mercè Anglès. Diversitat Artística i Música Internacionalització: En col·laboració amb el festival Intercultures de Tortosa, el Metropol acollirà una companyia iraquiana amb un espectacle de dansa contemporània d'arrels tradicionals. L'Orquestra Camerata 21: Es consolida com una formació simfònica madura amb un programa que compara obres de Mozart i Arriaga. Espectacles Singulars: Destaquen les col·laboracions de Gerard Quintana amb Joel Joan i el divertiment de l'històric Esteve Polls. "Hem de singularitzar la temporada per aquestes estrenes i la presència molt important de gent d'aquí. Són 10 anys navegant amb vosaltres." Commemoració del 10è Aniversari Aquest 2005 marca el desè aniversari de la reobertura del Teatre Metropol. Per celebrar-ho, s'ha organitzat una exposició retrospectiva que repassa la vida de la "nau de somnis" durant aquesta dècada, amb la mirada posada en el futur creixement cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Exposició de Bolets al Morell i Consells de Micologia
L'11a Exposició de Bolets al Morell L'entrevista presenta la propera edició de l'exposició organitzada per l'associació Els tocats del bolet a la sala d'exposicions de l'Ajuntament del Morell. Aquest esdeveniment, que ja arriba a la seva onzena edició, preveu mostrar més de 200 espècies diferents gràcies a les condicions meteorològiques favorables d'enguany. Consells per a boletaires novells Antonio Villanueva, membre de l'associació, emfatitza la importància de la prudència i el coneixement: Perill d'intoxicació: Les persones amb coneixements intermedis són les que corren més risc en confiar massa en la seva intuïció. És vital consultar experts davant qualsevol dubte. Respecte al bosc: Cal evitar l'ús de rasclets i eines agressives. Es recomana portar un cistell (per permetre la dispersió d'espores), un calçat adequat i una navalla. Tallar o arrancar: Tot i el debat científic, l'expert suggereix que el més important és no danyar el miceli (l'organisme real que viu sota terra). Activitats i Degustació L'exposició no només té un vessant visual, sinó també educatiu i gastronòmic: "És tant o més important que la gente conegui les veninoses com les comestibles." Identificació: Es mostren exemplars de tot tipus, incloent-hi els mortals, per educar el públic. Degustació: Diumenge al matí s'oferirà un tast de setes i paté de ceps elaborat pels mateixos membres del grup. Mercat: Paral·lelament, hi haurà parades amb productes de tardor com castanyes i plantes. Una temporada excepcional Després d'un any passat molt dolent, aquesta temporada es qualifica amb un 7 sobre 10. Les pluges a Catalunya han estat especialment beneficioses, permetent trobar exemplars curiosos sense haver de recórrer grans distàncies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Gestió del tabaquisme a l'entorn laboral
El Programa Empreses Sense Fum L'entrevista amb la doctora Júlia Cabré, responsable de la unitat de tabaquisme, analitza el funcionament del programa Empreses Sense Fum. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal ajudar les organitzacions a crear entorns saludables, gestionant el conflicte entre treballadors fumadors i no fumadors. Fases de l'actuació a les empreses El procés de transformació d'una empresa segueix diversos passos estructurats: Contacte inicial i diagnòstic: Reunions amb directius i representants dels treballadors. Promoció de la salut: Campanyes informatives mitjançant cartells i tríptics. Accions directes: Xerrades de sensibilització i delimitació d'espais. Tractament personalitzat: Ajuda específica per als empleats que volen abandonar l'hàbit. Tractaments per deixar de fumar La doctora destaca que l'èxit és molt superior quan es compta amb suport professional que quan s'intenta en solitari. El tractament es caracteritza per ser: Personalitzat: S'avalua el perfil de cada fumador i els seus intents previs. Combinat: Es combina l'ajuda psicològica (estratègies cognitives) amb el suport farmacològic si és necessari. Grupal o individual: Adaptat a la dinàmica de l'empresa. L'impacte de la nova llei antitabac A l'entrevista es discuteix la imminent entrada en vigor de la nova legislació (1 de gener), que prohibirà els espais per a fumadors fins i tot dins de les empreses. "La llei ajudarà a disminuir els conflictes i a protegir la salut de les persones que fumen i les que no fumen." Segons Cabré, aquesta normativa ha generat una allau de peticions d'assessorament, ja que moltes empreses petites, que fins ara no s'havien preocupat pel tema, ara veuen la necessitat d'actuar per evitar conflictes interns i complir la normativa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
L'Opus Dei i la lluita pel poder al Vaticà
Josep Maria Prim i Serantill presenta el seu llibre L'Opus Dei, els legionaris de Crist, els quicos, etc. i la lluita pel poder al Vaticà, una obra que analitza la influència d'aquesta organització en la història contemporània i en l'actualitat de l'Església Catòlica. La trajectòria de l'Opus Dei L'autor descriu l'evolució de l'organització des de la seva fundació per Josep Maria Escrivá de Balaguer fins a l'actualitat: * Relació amb el franquisme: L'Opus Dei va tenir un paper clau en el govern espanyol dels anys 50, especialment en l'àmbit econòmic amb figures com López Rodó. * Penetració social: L'organització s'ha caracteritzat per influir en els sectors de poder, especialment a les universitats, les finances i les editorials. * Poder al Vaticà: Actualment, es considera l'ordre més influent al Vaticà, sota la protecció que va rebre de Joan Pau II i que continua amb Benet XVI. Rivalitats i aliances religioses El text explora les tensions i el mapa de poder entre diversos moviments catòlics: * Opus vs. Jesuïtes: Prim i Serantill destaca una rivalitat històrica i gairebé "brutal" entre aquestes dues institucions, amb visions oposades del món i una forta competència per captar membres d'elit. * Moviments sota el seu paraigua: Altres grups com els Legionaris de Crist (afeblits per escàndols de pederàstia del seu fundador) o els Quicos (Camí Neocatecumenal) actuen sovint sota l'òrbita de l'Opus Dei. * Nous corrents: S'esmenten també els Focolars i el moviment italià Comunione e Liberazione. "L'Opus Dei és l'ordre més poderós que actualment domina el Vaticà i els altres nous moviments religiosos estan supeditats a la seva òrbita."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Visita a la clínica dental Orthodontic Centers de Tarragona
Descripció de l'episodi L'espai de la Via T a Tarragona Ràdio visita avui l'establiment Orthodontic Centers, situat al carrer Gasòmetre. Durant la primera part del programa, els locutors proposen un joc de pistes als oients per endevinar la ubicació de la unitat mòbil, destacant la presència d'obres al carrer i la proximitat de llibreries i comerços tradicionals. Punts clau de la visita Ubicació estratègica: La clínica es troba al carrer Gasòmetre, 34, un punt cèntric de la ciutat a prop de la cova urbana i establiments com la llibreria La Capona. Especialització en ortodòncia: Es destaca que el centre ofereix tractaments tant per a infants com per a adults, adaptant-se a les necessitats de cada edat. Odontopediatria: El centre disposa d'una doctora especialitzada en nens i unes instal·lacions dissenyades per fomentar la tranquil·litat dels més petits, amb activitats lúdiques com dibuix o el conte de la castanyera per guanyar punts i premis. Innovació i Estètica La doctora Penélope Gómez explica les darreres tendències en el sector: Ortodòncia invisible o estètica: S'utilitzen aparells de baixa fricció que redueixen el temps del tractament i són gairebé imperceptibles. Salut i Prevenció: Es recomana fer la primera visita entre els 6 i 7 anys per detectar problemes de creixement de forma precoç. "Avui en dia tothom vol tenir un somriure ben maco i no tenim límits d'edat; només calen les ganes de millorar."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
L'impacte social de les sèries de ficció catalanes
Les telesèries com a mirall de la societat En aquesta conversa, l'Enric Castelló, professor d'estudis de comunicació de la URV, analitza el paper fonamental que tenen les sèries de ficció a Catalunya no només com a entreteniment, sinó com a eines de construcció d'identitat cultural. Punts clau de la discussió L'impacte de la proximitat: A diferència de les produccions nord-americanes, les sèries de TV3 retraten entorns i situacions quotidianes (com el bar del Peris a El cor de la ciutat) que generen una identificació immediata amb l'audiència. Transversalitat social: Les sèries actuals han heretat el paper de les antigues radionovel·les, aconseguint aglutinar un públic molt heterogeni que inclou nens, joves i gent gran de totes les classes socials. Normalització lingüística: La ficció ha estat clau per introduir el català en àmbits informals i per mostrar la integració lingüística d'immigrants i castellanoparlants. Representació i valors: En ser una televisió pública, es busca un equilibri entre el conflicte dramàtic i el missatge políticament correcte, evitant el moralisme excessiu però abordant temes actuals com la immigració o la vellesa. Identitat i territori "Les sèries representen una normalització lingüística que fins a la seva aparició no havia estat." L'expert també assenyala la importància de la representació territorial, tot i reconèixer el caràcter centralista de moltes produccions que se situen a Barcelona, i reflexiona sobre la dificultat d'exportar aquests productes tan carregats de trets identitaris locals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Convocatòria de vaga del sector del transport a Tarragona
Context de la Crisi en el Transport El sector de l'autotransport a Tarragona i a la resta de l'Estat es troba en una situació crítica degut a l'escalada dels preus dels carburants, que ha incrementat els costos operatius en més de 20 punts des de gener del 2004. Josep Lluís Aimat, director de la FEAT, descriu la situació com a "espantosa" i insostenible per a la viabilitat de les empreses. Principals Reivindicacions El sector exigeix mesures urgents per pal·liar el deteriorament econòmic: - Diferenciació fiscal: Creació d'un preu especial del carburant per a usos industrials i comercials davant l'ús privat. - Actualització de tarifes: Els preus que paguen els clients i carregadors actualment no cobreixen els costos de servei. - Voluntat política: Crítica a la manca de solucions per part de l'administració central i l'augment d'impostos al carburant en un context de crisi. La Convocatòria de Protesta Davant el fracàs de les negociacions, s'ha convocat una aturada amb les següents característiques: - Inici: Dilluns vinent, 17 d'octubre. - Caràcter: Aturada indefinida fins a arribar a acords satisfactoris. - Representativitat: Convocada de manera unitària per organitzacions que sumen el 90% del Comitè Nacional de Transports (Conatrans, FETM, FEDATrans i FETRANSA). - Probabilitat: Aimat xifra en un 99% les probabilitats que la vaga tiri endavant, malgrat les reunions d'última hora amb la ministra. "La situació ha arribat a un punt en què cal demostrar que el que estem denunciant ja fa mesos no és broma." Impacte i Accions a Tarragona Aquesta tarda es celebra una Assemblea General Informativa a Tarragona per concretar els detalls de la mobilització. Es preveuen accions de visibilització com ara marxes lentes en zones industrials per conscienciar l'opinió pública i els clients del sector.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Nou cicle estable de l'OBC a Tarragona
L' arribada de l'OBC a Tarragona L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) inicia un nou vincle amb la ciutat de Tarragona a través d'un minicicle estable de tres concerts. El director de l'orquestra, Ernest Martínez Izquierdo, destaca que aquesta iniciativa busca consolidar la presència de la institució nacional a totes les capitals catalanes amb espais acústics adients. Objectius i filosofia del cicle L'estratègia de programació presentada té diversos eixos clau: * Creació de públic: Es busca atraure un públic divers i ampli, fugint d'etiquetes elitistes. * Reivindicació dels clàssics del segle XX: Autors com Prokófiev, Stravinsky o Xostakóvitx són tractats amb el mateix estatus que Beethoven o Mozart. * Excel·lència interpretativa: Presència de solistes de renom internacional i batutes de prestigi. Detalls de la programació Concert d'obertura: Un programa titulat sota el concepte de l'amor i la bruixeria. Inclou Sortilegis de Montsalvatge, L'Amor Bruixot de Falla (amb la cantaora Ginessa Ortega) i una selecció de Romeu i Julieta de Prokófiev. Homenatge a Xostakóvitx: Al febrer, s'interpretarà la Simfonia núm. 7 "Leningrad" sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, commemorant el centenari del naixement del compositor rus. Clàssics i solistes del país: El mes de març comptarà amb el violoncel·lista Lluís Claret i la direcció del jove talent Vasili Petrenko, interpretant la Heroica de Beethoven. "No volem formar part d'una elit molt culta i aformada, sinó que volem entrar a tot tipus de públic, el més divers possible."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Berenar contra la fam de Mans Unides a Tarragona
Campanya Solidària de Mans Unides a Tarragona Entrevista a Maite Rodríguez, presidenta de Mans Unides a Tarragona, per presentar el tradicional berenar simbòlic contra la fam. Aquest acte s'emmarca dins la 46a campanya de l'organització i busca la participació ciutadana per finançar projectes de desenvolupament a països del Tercer Món. Detalls de l'esdeveniment i participació Data i lloc: L'acte té lloc aquesta tarda a partir de les 18:00 h al Col·legi de les Teresines de Tarragona. Contingut: Inclou berenar (xocolata i coca), actuació d'un malabarista, sorteigs d'obsequis cedits per comerços locals i informació sobre els projectes en curs. Col·laboració: El tiquet té un cost de 9 euros, i existeix una fila zero per a aquells que vulguin col·laborar però no puguin assistir-hi presencialment. Projecte Destinat: Brasil i l'Amazonia Els fons recaptats es destinaran íntegrament a un projecte a São Félix do Araguaia (Brasil), que beneficia a 500 caps de família camperols a través de: Noves tècniques de cultiu per a una producció més eficient de fruites naturals. Transformació del producte per evitar que es faci malbé. Comercialització directa mitjançant la creació de cooperatives amb vendes ja assegurades. Filosofia de l'Organització i Emergències Rodríguez destaca que l'ajuda de Mans Unides no és només assistencial, sinó que es basa en el desenvolupament i l'autonomia de les comunitats locals. L'organització finança projectes estudiats durant un any i executats per personal i ONGs del propi país. "Nosaltres el que fem és donar suport a les ONGs locals que saben el que han de fer, però que potser no tenen recursos econòmics." A més de la tasca estructural, l'entitat també respon a situacions d'emergència immediata, com els recents aigüats a Guatemala i El Salvador, centrant-se en la fase de reconstrucció un cop els mitjans de comunicació i les ONGs d'emergència s'han retirat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Emprenedoria jove: Premis 'Fes un pas endavant'
Reconeixement a l'emprenedoria jove al Tarragonès L'emissora Tarragona Ràdio entrevista els guanyadors del concurs "Fes un pas endavant", una iniciativa del Consell Comarcal del Tarragonès destinada a impulsar projectes de joves emprenedors de la zona. L'episodi recull el testimoni de diversos premiats que han decidit tirar endavant els seus negocis malgrat la joventut i els riscos. Projectes destacats i guanyadors Acústicso.com (Primer Premi): Liderat per Sergi Ferrer, ha estat guardonat amb 5.000 euros. Es tracta d'un centre integral que combina: Venda d'instruments i material audiovisual. Lloguer de material i instal·lacions. Cursos de formació en noves tecnologies, gravació i videodígeix. Ubicació al carrer Mallorca de Tarragona. 4 Grapes (Segon Premi): Impulsat per Sandra Plaza, Mercedes i Antonio, amb una dotació de 1.500 euros. És una botiga de puericultura a Salou que ja fa dos anys que funciona. Els fons es destinaran a ampliar la terrassa del local. Missa Valorios (Segon Premi): Projecte de Rosa de la Fuente i Emparo Ull, situat al Boulevard Bus de Tarragona, també premiat amb 1.500 euros. L'assessorament, clau de l'èxit Tots els emprenedors coincideixen en la importància del suport institucional: "Recomano a la gent que vulgui emprendre que vagi al CEPACTE... t'expliquen tots els tràmits i problemes que pots trobar a l'hora d'obrir una empresa." Reptes i motivacions Visió empresarial: Els joves destaquen la voluntat de ser els seus propis caps i omplir nínxols de mercat que estaven desatesos. Suport familiar: Tot i que sovint els amics o l'entorn poden ser escèptics, el suport de la família és fonamental en les etapes inicials. Resiliència: El premi es veu no només com un ajut econòmic, sinó com una empenta moral i un reconeixement a l'esforç de començar des de zero.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Primer matrimoni homosexual a les comarques de Tarragona
La història de la Marta i la seva parella L'episodi presenta una entrevista a la Marta Fernández, qui protagonitzarà, juntament amb la seva parella, el primer casament entre persones del mateix sexe a les comarques de Tarragona. Després de 21 anys de relació, la parella ha decidit formalitzar el seu vincle gràcies a la reforma del Codi Civil. Motivacions i drets jurídics La Marta explica que el motiu principal de la celebració, més enllà del compromís personal, és la protecció jurídica dels seus dos fills de tres anys. Fins al moment del matrimoni, la Marta no té cap vincle legal amb els infants, que són fills biològics de la seva parella: Necessitat de seguretat: Sense el casament, la mare no biològica no té drets ni deures legals sobre els nens en cas d'imprevist. Igualtat de drets: L'objectiu és que els nens tinguin els mateixos drets que qualsevol fill de parella heterosexual. Normalització familiar: El casament serveix per oficialitzar una situació que de fet ja existeix des de fa dècades. "És una manera com una altra de realitzar la situació nostra i ja està... que tinguem els mateixos drets que la resta dels espanyols." Evolució social i entorn Durant la conversa, es reflexiona sobre com la societat ha rebut aquests canvis. La Marta destaca que, malgrat el "soroll polític", el seu entorn quotidià (veïns, botiguers i amics) ha reaccionat amb un respecte absolut i total normalitat. Admet que anys enrere la situació era més difícil, però actualment se senten plenament integrades. La celebració es preveu com un esdeveniment tradicional: amb banquet, familiars, molts amics i un petit viatge amb la canalla, seguint els mateixos passos que qualsevol altra boda convencional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Pla d'acció i assemblea de veïns de la Part Alta
Entrevista a Joan Belmonte: El futur de la Part Alta El president de l'Associació de Veïns de la Part Alta, Joan Belmonte, explica els detalls del nou acord amb l'Ajuntament de Tarragona i la convocatòria de la propera assemblea per al 28 d'octubre a l'Antiga Audiència, després que l'anterior es suspengués per excés d'aforament. Eixos principals del document d'acord El document presentat per l'equip de govern municipal inclou compromisos en diverses àrees crítiques per al barri: Trànsit i Aparcament: Es proposa una zona restringida on veïns i comerciants podran circular i aparcar amb targetes a preu mòdic (0,50 €), a diferència del tancament total previst inicialment. Neteja i Residus: Compromís de soterrar 22 contenidors a partir del primer trimestre de 2006, en col·laboració amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Seguretat Ciutadana: Establiment d'una parella permanent de la Guàrdia Urbana de 8:00 h a 22:00 h i un comandament de contacte directe per a l'entitat. Urbanisme i Rehabilitació: Actuacions en carrers com Granada, Les Coques i Portella, mantenint l'entorn natural, i un major control sobre l'estat dels edificis mitjançant l'ITV d'edificis. Situació interna de l'Associació Belmonte clarifica la crispació interna i la situació d'un membre de la junta, el senyor Castellví, que ha estat apartat per actuar sense consens: "L'Assemblea és la soberana i ha de determinar si l'exclou definitivament o no." El president defensa la feina feta i assegura que el document no és tancat, sinó que es preveu una revisió anual per adaptar-lo a les necessitats que vagin sorgint a la Part Alta.