Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1081-1104 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
El Rally Catalunya aterra a Tarragona: novetats i seguretat
El Rally Catalunya canvia de seu Aquest any, la competició deixa Girona i es trasllada íntegrament a la demarcació de Tarragona. El centre d'operacions i el parc tancat se situaran a Port Aventura, buscant una competició més comprimida que faciliti la logística dels equips i dels aficionats. Aspectes competitius i figures clau Sebastián Loeb ja s'ha coronat campió del món, però encara es disputa la segona posició entre Marcus Grönholm i Petter Solberg. Es posa el focus en el pilot càntabre Dani Sordo, líder del Mundial Júnior, i en el català Dani Solà. L'edició destaca per ser la primera sense el mític Carlos Sainz, qui s'ha retirat cap a la disciplina dels rally-raids (el Dakar). Seguretat i logística L'organització, dirigida per Aman Barfull, ha posat un èmfasi especial en la seguretat per evitar les suspensions del passat. "Hem pres mesures, com fer trams en direcció contrària o restringir l'accés a zones on hi havia hagut problemes de control de públic." Es mobilitzen unes 3.500 persones per a l'organització i seguretat. Es preveu un impacte econòmic de gairebé 17 milions d'euros i una assistència propera al milió d'espectadors. L'organització es compromet a escombrar i netejar l'asfalt en acabar els trams per seguretat dels veïns. Calendari d'activitats Dimarts i dimecres: Reconeixement dels trams. Dijous 27: Shakedown (test de vehicles). Divendres 28: Inici de la primera etapa, considerada la més dura amb prop de 600 km.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Alfred Bosch i el realisme de 'Ara taràs la Rambla'
Barcelona des del cor del barri: Una mirada sense filtres En aquesta conversa, l'escriptor Alfred Bosch presenta la seva darrera novel·la, Ara taràs la Rambla, una obra que marca un punt d'inflexió en la seva trajectòria en abandonar temporalment la novel·la històrica per centrar-se en la Barcelona contemporània. L'autor utilitza la seva pròpia experiència vivint al barri d'Escudellers durant més de 20 anys per construir un relat que molts han qualificat de realisme màgic, tot i que ell assegura que els passatges més surrealistes són, precisament, els basats en fets reals. Personatges i Contrastos Generacionals La trama s'articula mitjançant tres generacions d'una mateixa família, representant diferents visions del món: Silvestre Guillamet (El Marquès d'Escudellers): Un ex-policia jubilat, autèntic, políticament incorrecte i fatxenda verbal que connecta amb la part més tribal i humana del barri. El fill: Representant de la correcció política institucional. Personatge que fa discursos sobre la integració però que viu en una bombolla i té al·lèrgia al contacte real amb la pobresa. Arnau (El net): El futur, un nen de 9 anys amb una gran sensibilitat que es debat entre l'herència dels pares i la fascinació pel seu avi. Crítica a la Correcció Política i l'Urbanisme de Façana Bosch fa una crítica ferotge al fariseïsme verbal de la societat actual. L'autor defensa la necessitat de tractar la realitat i la immigració amb normalitat, fugint dels eufemismes que sovint amaguen una falta de voluntat real de relació. Segons l'autor: "Tota la vida hi ha hagut pobres, tu el que has de fer és tractar-lo normal, i això és el millor que li pots fer." La Rambla com a Escenari Mutant La novel·la descobreix una Barcelona que els turistes rarament veuen: 1. El barri de dia: Que funciona gairebé com un poble tradicional on tothom es coneix. 2. El barri de nit: Convertit en un parc temàtic on els veïns se senten forasters i pateixen l'incivisme. L'eix motor del llibre és el regal que l'avi vol fer al seu net pel seu desè aniversari: un gran mural a Ciutat Vella, un projecte que acabarà unint el protagonista amb la nova immigració —els seus veïns reals— davant l'abandonament de les institucions i la seva pròpia classe social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Setmana Cultural de la Granja i el Parxís Humà
Presentació de la Setmana Cultural L'Associació de Veïns de la Granja organitza una nova edició de la seva Setmana Cultural, amb un programa d'actes que es concentra principalment durant el cap de setmana. Mati Vallejo i Lídia Tortosa, de la Comissió de Festes, expliquen que el calendari d'activitats es decideix de manera consensuada en junta, buscant sempre la màxima participació del veïnat. La gran novetat: El Parxís Humà L'acte més destacat i innovador d'aquesta edició és el parxís humà, una idea original que va sorgir de les organitzadores mentre treballaven. Els detalls principals són: - Un tauler gegant de 9x9 metres instal·lat al carrer. - Un dau d'escuma de mig metre (50x50 cm) que es llançarà des d'un escenari per evitar trampes. - Les persones fan el paper de fitxes, vestides amb samarretes de colors. - Prèviament es farà un concurs tradicional i els guanyadors passaran a la fase "humana". Altres activitats destacades El programa és variat i inclou propostes per a totes les edats: - Conscienciació ambiental: El dijous s'instal·larà una deixalleria mòbil per fomentar el reciclatge. - Esport i tradició: Concurs de petanca per als més grans i jocs tradicionals o dibuix per als infants el dissabte al matí. - Gastronomia i germanor: El tradicional concurs de truites i un sopar de germanor el dissabte a la nit. - Actes de diumenge: Missa rociera al Col·legi de la Salle, inflables gratuïts, sardinada popular i cinema a la fresca. "Ja que la gent no va als llocs, acostem les coses a la gent perquè se sensibilitzi."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Futur del Banc d'Espanya i dependències de l'Estat a Tarragona
Rehabilitació de l'edifici del Banc d'Espanya El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Maria Balló, detalla el projecte de rehabilitació de l'antic edifici del Banc d'Espanya a la Rambla Nova. Amb una inversió prevista de més de 4 milions d'euros, l'objectiu és aturar la degradació de l'immoble, tancat des de fa tres anys, i convertir-lo en un centre de serveis públics modern. Detalls del projecte i reaccions polítiques Preservació patrimonial: Es preveu una rehabilitació integral que respecti la façana neoclàssica i elements interns com els taulells originals i la càmera cuirassada. Polèmica institucional: Davant les crítiques de l'alcalde i alguns grups municipals que voldrien l'edifici per a la ciutat, Balló afirma que cap responsable de l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb ell per sol·licitar-ne la propietat. Serveis que acollirà: El nou espai centralitzarà una oficina potent d'atenció al ciutadà, a més de dependències de les àrees d'agricultura, indústria, treball i un arxiu modern. Terminis i llicències "Les llicències no són actes arbitraris ni discrecionals, sinó que estan reglats. Si es compleixen les condicions urbanístiques, s'han de concedir." Es calcula un termini de sis mesos per acabar la redacció del projecte i entre dos i tres anys per a l'execució total de les obres. El subdelegat subratlla que no es pot paral·litzar la millora dels serveis públics a l'espera de futurs debats sobre l'Estatut o traspassos de competències. Estat de les obres a la Seguretat Social L'entrevista també repassa la situació de l'edifici de la Tresoreria i l'INSS a la Rambla Nova. Actualment s'està duent a terme una buidada total mantenint la façana per realitzar excavacions arqueològiques i construir una seu totalment renovada en un termini similar de dos a tres anys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Expedició Tarragonina a l'Aconcagua: El Petit 8000
L'Expedició Tarragona-Aconcagua Una expedició formada per quatre muntanyencs residents a l'àrea de Tarragona, vinculats a l'associació excursionista LISAR, partirà el proper 17 de desembre cap a l'Argentina amb l'objectiu de coronar el cim de l'Aconcagua. Aquest grup mix de catalans i argentins, liderat per Pedro Gabriel Quiroga, s'ha estat preparant durant prop d'un any i mig per afrontar la muntanya més alta del continent americà (6.962 metres). Preparació i Pressupost La preparació ha estat exhaustiva en dos punts clau: * Físicament: Mitjançant natació, gimnàs i moltes sortides al Pirineu per aclimatar-se, tot i la limitació d'alçada d'aquestes muntanyes. * Econòmicament: L'expedició té un cost aproximat de 13.300 euros (més de dos milions de les antigues pessetes). Han aconseguit suport de diverses entitats com l'Ajuntament de Tarragona i empreses locals, tot i que bona part del finançament prové de les seves butxaques. El Repte del "Petit 8000" L'Aconcagua és coneguda en el món del muntanyisme com el petit 8000 a causa de les seves condicions extremes: "Se la cataloga como el pequeño 8000 por su dificultad a nivel de la presión, de clima, y porque se siente mucho más la altura al ser una zona muy seca." L'expedició seguirà la ruta normal, prioritzant la seguretat per garantir l'èxit. El recorregut inclou etapes d'aclimatació en campaments com Confluencia (3.500 m) i Plaza de Mulas (4.300 m), amb la previsió de fer l'atac al cim el dia 31 de desembre. Factors Crítics Psicologia: Els expedicionaris destaquen que la muntanya derrota més per la ment que pel físic. Meteorologia: El perill del viento blanco i l'amplitud tèrmica extrema (molta calor de dia, fred intens de nit). Logística: En Gabriel, amb quatre anys d'experiència treballant a la muntanya, actuarà com a guia propi del grup sense suport extern addicional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Balanç casteller a Tarragona: Esperidió i 35è aniversari
Dues diades de contrastos a la ciutat de Tarragona El cap de setmana casteller ha deixat un regust agredolç a les colles locals en un escenari marcat pel 35è aniversari dels Xiquets de Tarragona i la Diada d'Esperidió organitzada per la Colla Jove. Tot i que s'han vist construccions de gran nivell, els objectius principals de les colles tarragonines no s'han acabat d'assolir. La Diada d'Esperidió: Èxits i deutes de la Colla Jove La Colla Jove Xiquets de Tarragona va ser l'amfitriona el dissabte al Cos del Bou. Malgrat la solvència mostrada amb la catedral (5 de 8), no van poder culminar els seus reptes màxims: El 4 de 8 amb l'agulla va caure abans de carregar-se. El pilar de 6 es va haver de desmuntar per seguretat. Van descarregar el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre. "No estem al 4 amb agulla, ha sigut un intent mica decepcionant perquè no hem deixat ni treballar el pilar." El 35è Aniversari dels Xiquets de Tarragona La diada de diumenge va ser, tècnicament, la millor del cap de setmana gràcies a les colles convidades. Els Xiquets de Tarragona van tancar la temporada sense poder descarregar el seu gran objectiu, el 5 de 8, que va quedar en intent. Construccions destacades d'altres colles: * Capgrossos de Mataró: Van signar la tripleta (5 de 8, 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre), sent la millor actuació de la jornada. * Minyons de Terrassa: Van fer història completant tres pilars de 6 en una mateixa actuació (dos simultanis i l'altre integrat en el 4 de 8 amb agulla). * Sagals d'Osona: Jornada complicada amb molts intents desmuntats i la caiguda final del 5 de 7. Previsions i novetats La mirada es trasllada ara a la Fira de Santa Teresa del Vendrell i al concurs de colles petites a Torredembarra. Com a nota curiosa, s'anuncia la creació a Vilafranca de la primera colla castellera de la tercera edat, sorgida dels casals d'avis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
2005-10-10 ALCALDE SANTA TECLA
Situació de Crisi a El Salvador i Santa Tecla L'alcalde de Santa Tecla, Óscar Ortiz, descriu una situació d'emergència nacional a causa de la combinació de diversos desastres naturals. La gravetat de la situació ha obligat a l'alcalde a interrompre la seva visita oficial a Espanya per retornar i gestionar la crisi personalment. Causes del Desastre Erupció Volcànica: L'activitat del volcà Lamatepec (Santa Ana) genera inestabilitat i caiguda de lava. Pluges Torrencials: Cinc dies de pluges ininterrompudes han provocat inundacions greus. Inestabilitat Sísmica: Un terratrèmol recent ha augmentat la preocupació, tot i que no ha causat víctimes directes. Balanç de Danys Més de 65 morts a escala nacional (5 a Santa Tecla). Prop de 40.000 persones refugiades i més de 360 albergs operatius. Pèrdues materials estimades en més de 150 milions de dòlars, afectant especialment l'agricultura. Aïllament: Moltes zones rurals estan incomunicades per esllavissades de terra que bloquegen les carreteres. Crida a la Cooperació Internacional L'alcalde agraeix la relació d'agermanament amb Tarragona i demana col·laboració econòmica urgent a través d'una compte gestionada per Mediterrània. "No perdem l'esperança ni l'optimisme; davant la natura es pot fer poc, però podem construir molt per prevenir víctimes." L'objectiu principal és la reconstrucció i el manteniment de l'ajuda humanitària que Tarragona ja va oferir històricament durant els terratrèmols de 2001.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 58min
35è Aniversari dels Xiquets de Tarragona
Crònica de la Diada Castellera a Tarragona El podcast recull la retransmissió íntegra de la diada del 35è aniversari dels Xiquets de Tarragona, celebrada a la plaça de la Font. L'actuació compta amb la participació dels amfitrions, els Capgrossos de Mataró, els Minyons de Terrassa i els Sagals d'Osona. Resultats de les Colles • Capgrossos de Mataró: Han estat els grans protagonistes de la jornada en descarregar la tripleta màgica (5d8, 3d9f, 4d9f) i el pilar de 6. Malgrat plantejar-se el pilar de 7, finalment han optat per una estructura més segura per tancar una actuació impecable. • Minyons de Terrassa: Han ofert una gran exhibició amb el 3d9f i el 5d8, però la fita més destacada ha estat la descarregada simultània de dos pilars de 6, un fet històric en el món casteller. • Xiquets de Tarragona: La colla local ha viscut una jornada agredolça. Tot i descarregar el 4d8 i el 3d8, el seu gran repte, el 5 de 8, ha tornat a quedar en intent després de fer llenya quan ja hi eren els dosos. • Sagals d'Osona: Han descarregat el 4d8, però han tingut dificultats amb el 3d8 (intent desmuntat) i el 2d7 (carregat). Debat i Anàlisi Tècnica "És una llàstima que el 5 de 8 hagi tornat a fallar; a l'assaig estava molt millor del que després s'ha vist a plaça." Els comentaristes, incloent-hi en Jordi Crespo, analitzen les causes de la caiguda dels matalassers, apuntant a una manca de confiança o excessiva lentitud de la canalla. També es destaca la progressió fulgurant dels Capgrossos de Mataró, que s'han consolidat com una colla de referència malgrat la seva curta història. Conclusions i Calendari L'episodi serveix com a balanç final de temporada per als Xiquets, mentre que colles com els Minyons o els Capgrossos encara miren cap a fites més ambicioses com el 3 de 10 amb folre i manilles.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
La novena Fira Medieval de Tarragona al Pla de la Seu
Celebració de la novena edició de la fira medieval L'emissora es desplaça al Pla de la Seu de Tarragona, on s'està duent a terme la Fira Medieval. L'esdeveniment, que enguany arriba a la seva novena edició, ha doblat la seva presència respecte a l'any anterior, comptant amb un total de 73 estands distribuïts pel nucli antic de la ciutat. Els protagonistes: Ocells de presa i artesania Una de les atraccions principals d'aquesta edició és l'exposició i les demostracions de falconeria. Els assistents poden gaudir de: Ocells rapaços: Àligues, falcons, mussols i fins i tot un mussol africà de vuit anys que es deixa tocar pel públic. Vols d'exhibició: Demostracions realitzades per especialistes com Alfonso Rojo, qui explica el sever ensinistrament diari que requereixen aquests animals nascuts en captivitat. Artesania en viu: Tallers de fusta, alabastre i ferreria on els mestres artesans fan demostracions dels seus oficis tradicionals. Història i evolució de la fira En Josep Maria Maraudi, de l'associació medieval, recorda els orígens de la festa. S'explica que antigament es realitzaven actes més costosos, com l'entrada de l'arquebisbe, però que actualment s'han hagut d'adaptar al pressupost disponible sense perdre l'essència: "Volíem donar a conèixer a la ciutat de Tarragona el que era, antigament, l'època medieval." Gastronomia i agenda La fira ofereix una àmplia oferta de menjar ràpid d'ambientació medieval, com coques, castanyes i entrepans. Tot i que encara no es disposa d'un restaurant medieval fix, és un projecte de futur per a l'associació. L'activitat estarà operativa durant tot el cap de setmana amb espectacles itinerants del grup Passabarrets.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 34min
Ple extraordinari Tarragona: TDT, Urbanisme i Altadis
Resum de la Sessió Plenària Extraordinària d'Octubre El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha abordat diversos temes estratègics per al futur de la ciutat, destacant la implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT), acords urbanístics per al trasllat de centres escolars i la resolució del conflicte laboral d'Altadis. 1. Televisió Digital Terrestre (TDT) Local • S'ha aprovat per unanimitat la ratificació del decret per a la concessió de freqüències digitals. • Es proposa una gestió supramunicipal liderada per Tarragona en consorci amb altres municipis com Salou, Valls i Montblanc. • L'objectiu és garantir el pluralisme informatiu i la viabilitat econòmica del nou model que substituirà l'analògic el 2008. 2. Convenis Urbanístics i Equipaments • Col·legi de les Dominiques: S'aprova el trasllat del centre des del carrer Rovira i Virgili cap a l'àrea de Llevant (l'Arrabassada). • El trasllat respon a un canvi demogràfic i a la saturació escolar del centre urbà. • Gasolinera de Sant Pere i Sant Pau: Es ratifica el conveni per al trasllat de les instal·lacions, una demanda històrica dels veïns. 3. Acord amb Altadis (Tabacalera) • S'ha aprovat la ratificació del conveni amb l'empresa Altadis per garantir les condicions dels treballadors durant els propers dos anys. • L'Ajuntament recupera l'edifici de la Tabacalera, un espai emblemàtic de gran valor patrimonial. • Es debat la futura ubicació del Museu Arqueològic en aquest espai per dinamitzar la part baixa de la ciutat. 4. Gestió de la Façana Marítima • Es ratifica el conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. • L'acord busca definir el projecte de soterrament de les vies del tren i la recuperació del front marítim. • Hi ha cert escepticisme sobre la implicació de l'Estat (Ministeri de Foment), que té la titularitat dels terrenys ferroviaris. "L'important és que aquesta i la propera generació acabaran veient una realització que canviarà la filosofia de la nostra ciutat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Concert de La Lira Ampostina a Caixa Tarragona
La Lira Ampostina obre el cicle de bandes a Tarragona El proper diumenge, 9 d'octubre, l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona acollirà el concert inaugural del nou cicle de bandes de música. El protagonista serà una de les formacions més emblemàtiques de Catalunya: la Lira Ampostina, sota la direcció d'Octavi Ruiz. Una trajectòria de gairebé un segle Amb prop de 90 anys d'història, la Lira Ampostina no és només una banda, sinó una institució cultural consolidada. Intergeneracionalitat: Un dels seus valors principals és la convivència de músics de totes les edats, des de joves estudiants fins a veterans de més de 70 anys. Escola de música: La banda es nodreix directament de la seva cantera, factor clau per a la seva supervivència i qualitat sonora. Reconeixements: La formació compta amb un currículum extens que inclou la Creu de Sant Jordi i l'enregistrament de sis CDs. Un repertori eclèctic i exigent Octavi Ruiz ha preparat un programa dissenyat per a tots els públics, combinant tradició i contemporaneïtat: Música popular: Pas dobles i sarsueles com "El Tambor de Granaderos" de Ruperto Chapí. Peces contemporànies: Obres del compositor holandès Jeff Pender amb influències del jazz. Cultura catalana: Una selecció de cuplets catalans i danses dels Països Catalans. Sinfonisme per a banda: Cloenda amb la suite "Ceremonial" del valencià José Pascual Vilaplana. Compromís social i solidari "Tota la recaptació anirà adreçada a la Fundació La Muntanyeta (Leura) de Tarragona, que treballa amb joves en situació de dificultat social." L'entrada té un preu simbòlic de 2,50 euros, funcionant com un donatiu íntegre per a projectes d'assistència social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Fotografies de la memòria: el segle XX a Catalunya
Un relat visual de cent anys d'història Els comissaris Josep Maria Ribas i Prous (expert en patrimoni fotogràfic) i el Dr. Roger Roig (historiador) expliquen el procés de creació de l'exposició Fotografies de la memòria. La selecció es va realitzar a partir d'un fons de 8.000 fotografies, reduïdes finalment a unes 150 per adaptar-se a l'espai de la Fundació La Caixa a Tarragona. El dilema entre estètica i contingut Un dels punts centrals de la discussió va ser l'equilibri entre la qualitat plàstica i el valor documental. Moltes vegades es va prioritzar el contingut històric per sobre de l'estètica pura. Es van incloure fotos de baixa qualitat tècnica però de gran vigència històrica, com les d'un soldat desaparegut a l'Ebre. Es va decidir excloure la cronologia de la fotografia artística pura per no trencar el fil narratiu, proposant una futura exposició monogràfica sobre el tema. La tesi dels comissaris és que l'art i el document no són oposats: una bona fotografia artística convida a una mirada més profunda que revela més informació. Estructura cronològica de l'exposició L'episodi detalla la divisió del segle XX en cinc grans etapes per facilitar la comprensió del visitant: 1900-1930: Restauració, naixement del catalanisme i dictadura de Primo de Rivera. República i Guerra Civil: Època d'esperança, renovació i posterior ruptura. Primer Franquisme (1940-1960): L'etapa més dura i repressiva del règim. Tardofranquisme (1960-1975): Obertura social i política fins a la mort de Franco. Transició (1976-2000): L'esperança del futur i el retorn a la democràcia. Testimonis i anècdotes personals Els comissaris destaquen la figura d'Stanislau Pedrola, un fotògraf amb una vida digna de pel·lícula (Indiana Jones català), que va morir en un camp d'extermini nazi. També recorden moments emotius de la seva pròpia vida vinculats a les imatges: "No es pot ser un mercenari; quan es fa reportatge amb il·lusió i compromís, les coses surten bé." Es mencionen anècdotes com la infiltració vestits de capellans per fotografiar l'enterrament de l'abat Escarré o la vivència de la Setmana Santa dels anys 60 com un "passat medieval" en ple segle XX.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Jornada sobre hàbits saludables i l'Aventura de la Vida
L'Aventura de la Vida: Una aposta per la salut infantil L'episodi se centra en la presentació d'una jornada de formació a Tarragona adreçada a professionals de l'educació i l'àmbit social de tot Catalunya. El focus principal és el programa pedagògic L'Aventura de la Vida, una iniciativa de prevenció de drogodependències i promoció d'hàbits saludables que tornarà a l'emissora Tarragona Ràdio el proper mes de gener. Eixos principals de la jornada La sessió, que tindrà lloc a l'Antiga Audiència, abordarà temes de màxima actualitat per al benestar dels infants: Alimentació i activitat física: Es reflexionarà sobre l'augment del fast food i el sedentarisme. Prevenció de l'obesitat infantil: La ponència de Marta Castells analitzarà com els canvis en l'estil de vida afecten els més petits. El paper de l'escola: S'emfatitza que molts infants mengen i fan esport exclusivament al centre educatiu, fent de l'aula l'espai clau per a la intervenció. Metodologia i participació El programa destaca per la seva capacitat d'arribar a la comunitat a través de: Aprenentatge i servei: Traducció de conceptes teòrics en accions pràctiques a l'aula. Ús del mitjà radiofònic: Una eina innovadora que permet connectar les escoles amb les famílies, fent que els pares s'involucrin en el procés educatiu. Impacte real: Actualment participa un terç de les escoles de la ciutat, arribant a uns 1.500 escolars cada any. "L'objectiu és reflexionar plegats sobre l'alimentació i l'activitat física, temes que estan de força actualitat davant les dades alarmants d'obesitat infantil."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Campanya de donació de sang i òrgans a Tarragona
Campanya de donació a la Rambla Nova Josep Sunyer informa des de la unitat mòbil de donació de sang situada davant del Col·legi de les Teresianes a Tarragona. Aquesta iniciativa s'emmarca en una campanya d'abast català coordinada per la Jove Cambra Internacional, que busca conscienciar la població sobre la importància de donar vida a través dels òrgans i la sang. Conscienciació sobre la donació d'òrgans L'Òscar Ijosa, president de la Jove Cambra a Tarragona, destaca que l'objectiu principal és informar sobre el procés per esdevenir donant d'òrgans, un acte que pot salvar vides humanes de persones en llistes d'espera. Es distribueixen tríptics informatius amb un carnet de donant. S'explica la diferència entre la donació d'òrgans i la donació a la ciència. Es recalca que el procés és senzill i altruista. El paper fonamental de la família La doctora Núria Vilanova posa l'accent en un punt crític del procés legal a Espanya: "És a la família a qui hem de conscienciar, perquè és qui dona el consentiment final en l'últim moment." Per aquest motiu, no n'hi ha prou amb portar el carnet; és vital que l'entorn proper conegui i respecti la voluntat del donant. Funcionament de la unitat de donació de sang La unitat mòbil ofereix un servei ràpid i professional per a aquells que vulguin donar sang durant la jornada (fins a les 21:00h): Qüestionari i revisió mèdica: Control de tensió i nivells de ferro. Extracció: Realitzada per personal d'infermeria. Anàlisi completa: Es realitzen proves de seguretat (hepatitis, sida, sífilis) i s'envien els resultats al domicili del donant en 3-4 setmanes. Refrigeri: S'ofereix un petit refrigeri i un detall d'agraïment.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Balanç i gestió de la piscina de Sant Pere i Sant Pau
Balanç positiu de la gestió esportiva a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la gerent del Patronat Municipal d'Esports, Rosa Batllonrat, i el gerent de l'empresa Servi Esport, Gerard Monguió, analitzen l'evolució de la piscina de Sant Pere i Sant Pau des de la seva nova gestió externa iniciada l'abril de 2005. Creixement i dades d'ús L'increment d'usuaris ha superat les expectatives inicials, consolidant la instal·lació com un punt de referència per al barri i la ciutat: * Abonats: S'ha passat de 900 a prop de 1.250 abonats individuals en pocs mesos. * Freqüència: Es comptabilitzen entre 1.750 i 2.000 usos setmanals, el que equival a uns 8.000 usos mensuals. * Perfil de l'usuari: Majoritàriament femení (55%) i amb un caràcter marcadament familiar, amb edats compreses entre els 25 i els 55 anys. Activitats i innovació en el servei La piscina destaca per la seva polivalència i per oferir serveis adaptats a diversos col·lectius: * Esport-salut: Destaca la introducció de l'aquaspinning (bicicleta dins l'aigua), una activitat innovadora a Catalunya. * Teràpia i educació: S'ofereix aquateràpia per a persones amb lesions i es dona servei a uns 300 cursetistes, incloent-hi centres educatius i nadons. * Flexibilitat: Gràcies al seu tancament retràctil, la instal·lació opera com a piscina coberta per a entrenament a l'hivern i com a espai lúdic i descobert a l'estiu. Metodologia i futur L'èxit de la gestió es basa en un control rigorós de la qualitat a través de: "Un treball científic d'enquesta realitzat amb l'INEF, que serveix com a eina d'anàlisi per plantejar el futur del servei." Es remarca la comunicació constant entre el personal i els banyistes per ajustar paràmetres com la temperatura de l'aigua i mantenir un ambient de proximitat on l'usuari se senti còmode malgrat l'alta ocupació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
VIII Trobada d'Emprenedores: Gastronomia i Vi a Tarragona
Detalls de la VIII Trobada d'Emprenedores L'edició d'enguany de la trobada anual d'emprenedores se centra en la gastronomia i el sector vitivinícola, aprofitant que és l'any temàtic dedicat a aquest àmbit. L'esdeveniment tindrà lloc el proper dilluns dia 24 a l'Auditori de Caixa a Tarragona i comptarà amb figures de gran rellevància internacional. Ponents de luxe i presència destacada El certamen destaca per la participació de la reconeguda cuinera Carme Ruscalleda, que aportarà la seva experiència com a referent mundial de la cuina catalana. L'acte serà presentat per figures institucionals com: Gabriel Ferreter, president de Caixa. Eusebi Cima, president de FEPIME Catalunya i representant de Foment. Taules rodones i eixos temàtics La jornada s'estructura en dos grans blocs de debat: El futur del vi a la província: Una sessió sobre qualitat i comercialització moderada per Xavi Bosch. Hi participaran enòlegs i experts com Montse Nadal, Sara Pérez i Carles Pleià, analitzant l'auge de regions com el Priorat i la Terra Alta. La gastronomia com a motor econòmic: Amb la presència de Carme Ruscalleda i representants de l'hostaleria i el turisme de Cambrils i Tarragona. Activitats complementàries i 'Dinar sense corbata' Com a novetat, la jornada s'allargarà fins a la tarda amb una taula rodona distesa. Al migdia, s'oferirà un tast gratuït de les sis denominacions d'origen de la província (Tarragona, Priorat, Montsant, Conca de Barberà, Terra Alta i Catalunya). L'acte culminarà amb el Dinar sense corbata, una proposta: "Un dinar distendit, sense protocol i sense polítics, ideal per fomentar el networking entre ponents i assistents."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Congrés dels 10 anys de TINET: Passat, Present i Futur
Celebració del 10è Aniversari de la Xarxa Ciutadana TINET En aquesta entrevista, Enric Bruy, director de l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI), presenta el congrés commemoratiu de la primera dècada de TINET. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc a finals d'octubre i principis de novembre, neix amb la voluntat de reflexionar sobre l'evolució de la tecnologia i les xarxes ciutadanes. Estructura i Ponents del Congrés El congrés es divideix en tres jornades clau, cadascuna amb un enfocament específic: Divendres 21 d'octubre: Una sessió institucional i tècnica amb ponents de prestigi que analitzaran la xarxa des de diversos àmbits: Vicent Partal (VilaWeb): Comunicació i xarxa. Joan Guanyabens: Tecnologia de la imatge i diagnòstic. Jordi Tiñena: Literatura i presència digital. Dra. Mercè Gisbert: El futur de l'e-learning i l'ensenyament. Sessions de xarxes ciutadanes: Es comptarà amb representants internacionals com les xarxes d'Iperbole (Bolonya) i la Rete Civica di Milano, moderats pel fundador de TINET, Manel Sanromà. El concepte de Xarxa Ciutadana Bruy defineix TINET no només com un portal d'informació útil (farmàcies, cinemes), sinó com una eina d'empoderament digital per a la ciutadania. Segons l'entrevistat: "Una xarxa ciutadana és una organització que permet a tot un territori estar en contacte amb internet de manera fàcil i sense necessitat de coneixements informàtics avançats." Novetats Tecnològiques: Webfàcil i Blogs Es destaca el llançament de dues noves eines previstes per al mes de novembre: * Webfàcil: Un sistema que permet crear webs consistents en menys d'una hora. * Webblog: Una plataforma per fomentar la publicació de diaris personals, destacant la seva capacitat d'autorregulació i el seu pes creixent en l'opinió pública. Cloenda i Memòria Històrica L'aniversari finalitzarà al gener amb la presentació del llibre TINET Història, escrit per Cinta Bellmunt. L'obra es publicarà tant en format digital (PDF) com en paper, per preservar la memòria de l'entitat davant la ràpida obsolescència dels suports informàtics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La històrica Rellotgeria Anglès a la Via T
Visita a la Rellotgeria Anglès de Tarragona En aquesta edició del programa dedicada a la Via T, la unió d'establiments comercials de Tarragona, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins al carrer Unió, número 46. L'objectiu ha estat conèixer de prop un dels comerços més emblemàtics i veterans de la ciutat: la Rellotgeria Anglès. Un concurs ple de pistes L'espai s'ha iniciat amb un joc de pistes per als oients, on s'han destacat diversos detalls de la ubicació i la naturalesa del negoci: * Està situat prop del carrer Apodaca i de zones actualment en obres. * Es tracta d'un establiment amb una trajectòria ininterrompuda des de l'any 1932. * L'oient guanyadora, la Mar, ha aconseguit identificar-lo després de diverses referències al concepte del temps i al seu nom, que tot i ser català, té un aire britànic. Tradició i ofici: la tercera generació El propietari actual, el Javier Monfort, ha explicat la història d'aquest negoci familiar que ja arriba a la tercera generació activa, cuidant rellotges des d'abans de la Guerra Civil: "Aquí és estrany que no et diguin: aquest rellotge el va comprar el meu avi aquí, o el meu pare, o el meu besavi... ja són quasi quatre generacions que passen per la botiga." Serveis i especialització La Rellotgeria Anglès no és només un punt de venda, sinó un referent en la restauració i cura de peces del passat: * Reparació de peces antigues: Des de rellotges de butxaca i paret fins a grans rellotges de peu. * Restauració de maquinària de corda: Mantenen viu l'ofici tradicional per a aquells que prefereixen el so de la campana de corda davant els mecanismes de quars. * Varietat en despertarors i joieria: Tot i la seva especialització en rellotgeria, també ofereixen una àmplia gamma de despertadors de disseny i complements de joieria.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Presentació de les noves botes Munich Nàstic
Col·laboració estratègica entre Munich i el Gimnàstic de Tarragona S'ha presentat la nova bota de futbol oficial fruït de l'aliança entre la reconeguda marca catalana Munich i el Nàstic. Aquesta col·laboració destaca per ser una unió entre dues entitats del territori que busquen potenciar l'economia local i oferir un producte de proximitat amb alta qualitat. Característiques tècniques i experiència dels jugadors Els jugadors del primer equip, com Jesús Mari Serrano, Ismael Irurzún i Abel Boadés, han compartit les seves impressions sobre el nou calçat: Materials de primera: Les botes estan fabricades amb pell de cangur, considerada la millor del mercat per la seva adaptabilitat i tacte. Disseny personalitzat: Incorpora els colors vermell i negre del club i l'escut del Nàstic gravat. Comoditat i rendiment: Els jugadors subratllen la importància que la bota no faci rascades i permeti un bon control de la pilota. Impacte comercial i accessibilitat Lluís Fàbregas, director de la marca Nàstic, i Xavier Berneda, cap de màrqueting de Munich, han detallat els aspectes clau de la comercialització: Preu competitiu: Es posen a la venda per 68 euros, un preu assequible comparat amb altres marques d'alta gamma. Disponibilitat: Les botes estaran disponibles a la botiga oficial del Nàstic a partir de dilluns, amb talles que van de la 36 a la 45. Estratègia de marca: El projecte pretén que no només els jugadors professionals, sinó també els nens i aficionats de la comarca, puguin vestir els colors del club. "El que era una marca tradicionalment de futbol, ha volgut captar part d'aquest mercat de la moda... Munich ha fet un salt qualitatiu molt important."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
2005-10-05 UM CARRER GASÒMETRE
Transformació urbanística i veus comercials L'episodi explora la situació actual del carrer Gasòmetre a Tarragona, que es troba en ple procés de transformació per convertir-se en una zona prioritària per a vianants. Tot i el soroll constant de la maquinària pesant i les excavacions, el carrer presenta una gran afluència de persones que ja caminen pel mig de la calçada. L'opinió dels comerciants Els establiments locals viuen les obres amb una barreja de realisme i preocupació per les molèsties logístiques: La Perruqueria Juan i Julio: En Joan afirma que la feina es manté igual, sense notar un increment de clients però valorant positivament la reforma, ja que el carrer feia 30 anys que no es renovava. Botiga de pirotècnia: La Maria Dulós es queixa principalment de la pols acumulada, que l'obliga a mantenir les portes tancades i a insistir al servei de neteja. Somoïn (motos): En Lluís i en Josep es mostren més crítics. Destaquen les dificultats extremes per a la càrrega i descàrrega de mercaderies i la pèrdua de clients de pas que s'espanten pel desordre de les obres. Bar Pallars: En Pere dubta que el projecte estigui acabat per Nadal a causa de la falta d'operaris, tot i que té l'esperança de poder instal·lar una terrassa exterior en el futur. Preocupacions veïnals i curiositats "Parece esto la Rambla de Tarragona." Els veïns entrevistats (Ceila i Boni) destaquen que el carrer ara és molt més transitat per vianants, comparant-lo amb la Rambla. També sorgeix una consulta curiosa sobre si les perforacions poden afectar el llac subterrani i les coves que existeixen sota el carrer, una hipòtesi que el periodista descarta pel fet que aquestes cavitats es troben a molts metres de profunditat respecte a la superfície de l'obra.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
L'Aula de Cinema de la URV: Patrimoni i Cicles Cinematogràfics
Resum de l'activitat de l'Aula de Cinema de la URV En aquesta conversa, José Carlos Suárez, director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), detalla les iniciatives actuals per apropar el setè art a la ciutadania i preservar la memòria fílmica local. Cicles de Cinema i Programació L'Aula organitza diversos cicles amb l'objectiu de reivindicar el cinema com un art popular: Cicles sobre el Còmic: Una trilogia que inclou Adaptacions curioses, Del paper a la pantalla (animació) i Herois americans. El tret de sortida es dóna amb el clàssic Barbarella de Roger Vadim. Cinema per a la 'Gent Gran': En col·laboració amb la Caixa de Tarragona, es presenta un cicle sobre l'evolució de la comèdia, amb títols de Charles Chaplin, Marilyn Monroe i Luis García Berlanga. Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic Un dels pilars fonamentals de l'Aula és la recuperació de la memòria històrica de les comarques de Tarragona: Seminaris i Congressos: Al novembre se celebrarà a Tarragona la trobada Cinema Rescat, centrada en els arxius i el patrimoni. Troballes Històriques: S'ha anunciat la descoberta d'una de les pel·lícules més antigues de la demarcació: les imatges del Carnaval de Reus de 1908. Cinema Domèstic: Es fa una crida a la gent perquè aporti filmacions familiars (Super 8, vídeo) d'interès documental, com ara celebracions tradicionals o vacances dels anys 60, per a la seva digitalització i conservació. "Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat." L'Aula de Cinema referma el seu compromís amb la Filmoteca de Catalunya per garantir que aquests materials no es perdin i estiguin a l'abast de tothom.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Anàlisi constitucional del nou Estatut de Catalunya
Anàlisi de la Constitucionalitat del nou Estatut L'entrevista amb Jordi Jària, catedràtic de Dret Constitucional de la URV, se centra en la validesa jurídica del text aprovat pel Parlament de Catalunya abans de la seva negociació a Madrid. L'expert divideix les novetats i la seva problemàtica en tres grans blocs: 1. El reconeixement de Catalunya com a nació Tot i el soroll polític, Jària sosté que el terme nació no és necessàriament inconstitucional. El seu argument es basa en: - El principi de conservació de la norma: si una llei té una interpretació que s'ajusti a la Constitució, el Tribunal Constitucional ha de mantenir-la. - La distinció entre nació cultural (sense sobirania jurídica ni dret a l'autodeterminació) i la nació com a subjecte de sobirania única (Espanya). 2. El nou model de finançament L'expert considera que, des del punt de vista jurídic, no hi ha obstacles greus, ja que: - La LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) no és una obligació constitucional imperativa per als Estatuts. - El text respecta el principi de solidaritat territorial, garantint aportacions per al reequilibri entre comunitats. 3. Blindatge de competències i Poder Judicial Aquest és l'àmbit on es detecten els dubtes més seriosos de constitucionalitat: - Poder Judicial: La Constitució reserva l'organització de la justícia a una Llei Orgànica estatal (LOPJ), fet que complica la creació d'un Consell del Poder Judicial de Catalunya. - Bilateralitat: La gestió de ports d'interès general (com Tarragona) mitjançant l'Estatut podria entrar en conflicte amb les competències exclusives de l'Estat. "El Parlament de Catalunya ha intentat apurar al màxim, fins i tot fregant la inconstitucionalitat, per entrar en la negociació amb un text molt potent." En conclusió, s'interpreta el text actual com una estratègia de negociació ambiciosa que, a diferència de l'Estatut de 1979, evita l'autocensura prèvia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Festes del Pilar a Tarragona i el Centre d'Aragó
Celebració del Pilar a Tarragona El Centre Cultural d'Aragó a Tarragona es prepara per a la setmana gran del Pilar amb un programa d'actes que ja va començar l'1 d'octubre. En una entrevista a Tarragona Ràdio, la presidenta Maripat Llardent i la responsable de relacions públiques del centre, Mari Carmen, detallen les activitats previstes per homenatjar la verge i estrènyer vincles amb la ciutat. Figures de la Festa Enguany, la celebració compta amb representants destacades: * Reina de les festes: La farmacèutica Maria Rosario Ciprés Martín. * Dametes d'honor: Esther Beira Angos i Gemma Marchena Angos. * Aquestes representants tenen el deure d'assistir amb els seus vestits regionals i bandes acreditatives a tots els actes oficials. Actes Destacats del Programa Festival de Jotes: El diumenge a les 20:15 h al Palau de Fires i Congressos. És l'acte central, gratuït i obert a tothom, on el grup del centre ofereix un repertori científicament preparat amb jotes d'Osca, Terol i Saragossa. Missa Baturra i Ofrena: El 12 d'octubre a la Catedral de Tarragona. En acabar, hi haurà balls tradicionals al Pla de la Seu. Dinar de Germanor: Se celebrarà al Fortí de la Reina amb una previsió de 200 assistents. Mesón Aragonés: Inaugurat recentment a la seu de l'entitat, oferint un bufet lliure per a socis i no socis. Identitat i Convivència L'entitat remarca que, tot i ser un centre aragonès, se senten plenament tarragonins i busquen la participació de tota la ciutadania en els seus esdeveniments. "Ens unim els tarragonins i els aragonesis i és molt bonic... gràcies al nostre ajuntament hi cabem tots."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Escola de la Joventut de CCOO a Tarragona
Trobada Estatal de Joves Sindicalistes a Tarragona Amb motiu del desè aniversari de l'organització Acció Jove a Catalunya, Tarragona acull la dinovena edició de l'Escola de la Joventut de Comissions Obreres. Aquesta trobada aplega 120 joves delegats de tot l'estat per debatre sobre l'evolució del món laboral i el paper del sindicalisme en la societat actual. Eixos principals de l'escola L'esdeveniment se centra en la capacitat d'adaptació del sindicat davant les noves realitats empresarials: Adaptació al canvi: Anàlisi de com les empreses modifiquen les seves estructures i com això afecta la precarietat de la gent jove. Transferència d'èxits: Es pren com a referència el cas del metall de Tarragona com a exemple de noves formes de negociació col·lectiva que es poden exportar a altres territoris. Noves respostes: La necessitat d'oferir solucions innovadores a fenòmens com l'outsourcing (externalització). Connexió generacional i lideratge L'escola no només és un espai de formació, sinó també d'intercanvi directe entre la base jove i la cúpula directiva del sindicat. Es destaca la participació de figures clau com: José María Fidalgo (Secretari General estatal). Joan Coscubiela (Secretari General a Catalunya). Ignacio Fernández Toxo (Responsable d'Acció Sindical). "La nostra missió és constantment remodelar el sindicat cada dia perquè cada dia canvia l'entorn." Finalment, Andrés Carol destaca que l'afiliació jove està creixent, però que el repte continua sent ser una eina útil per a col·lectius amb necessitats específiques com les dones, els joves i les persones estrangeres.