Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1561-1584 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Fotopress 2005: Mirades punyents a la realitat social
Explorant el Fotoperiodisme a Fotopress 2005 El programa analitza l'exposició Fotopress 2005, organitzada per l'Obra Social "la Caixa", que es pot visitar a Tarragona fins al 21 d'agost. Aquesta mostra recull treballs de fotògrafs altament sensibilitzats que capturen realitats crues i sovint invisibles per als mitjans convencionals. Els Grans Temes de la Mostra L'exposició se centra en diversos eixos temàtics que reflecteixen coalicions humanes i conflictes socials: Immigració i Rescat: Destaca el treball de Juan Medina a Fuerteventura, capturant el moment dramàtic en què una pastera bolca durant un rescat de la Guàrdia Civil. El Conflicte de Gaza: Raül Gallego mostra la resistència dels pagesos palestins davant la construcció del mur, subratllant el paper actiu de les dones en la defensa de les seves terres. Salut Mental a Calcuta: Javier Arcemillas documenta la vida en un sanatori psiquiàtric de les Missioneres de la Caritat, visibilitzant el patiment dels marginats i la tasca silenciosa de les monges. Beques Fotopress: Es destaca la importància de les beques per finançar projectes a llarg termini, com el seguiment d'immigrants subsaharians de Sergi Càmera. Altres Perspectives No tot el contingut és dramàtic; la mostra també inclou relats més curiosos o conceptuals: La Sape Congolesa: Un treball d'Héctor Mediavilla sobre el ritual dels homes del Congo que es vesteixen de manera elegant seguint la moda parisenca dels anys 20. Cartografia del Somni: Patrick Tator fotografia els terrenys verges de Madrid previstos per a les Olimpíades de 2012, explorant l'expectativa abans de la transformació urbana. "Són imatges que frapen i que ens obliguen a mirar-les com si realment poguéssim fer alguna cosa per canviar aquesta realitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Unitat mòbil de donació de sang a la Rambla Nova
Campanya de donació de sang a Tarragona Aquest matí s'ha instal·lat una unitat mòbil de donació de sang a la Rambla Nova, davant del col·legi de les Teresianes. L'afluència de públic ha estat notable des de primera hora, demostrant el compromís de la ciutadania tarragonina amb aquesta causa altruista. Experiències dels donants Els testimonis recollits mostren diversos perfils de col·laboradors: * Ariadna i Ramon: Donants habituals que subratllen que, tot i els nervis inicials pel punxament, és un procés segur i gratificant. En Ramon destaca que dona sang cada tres o quatre mesos. * Antoni: Explica que rep avisos personalitzats a casa i que intenta venir sempre que la feina li ho permet. * Maria: Donant des de l'any 1983, qui anima a perdre la por a possibles malalties, definint l'acte com una acció "molt sana". El procés mèdic i la importància de donar La doctora Àngela Rico, responsable de la unitat, ha explicat els passos clau: 1. Triatge inicial: Es recullen dades per descartar exclusions i es valoren variables com el pes, la tensió arterial i els nivells d' hemoglobina. 2. Necessitat constant: La sang és un element que no es pot fabricar i és essencial per a multitud de teràpies hospitalàries. "És un element que no es pot fabricar i que ha de ser reposat contínuament perquè és essencial per a la gestió i el tractament hospitalari." Horaris i reserves La unitat romandrà a la Rambla Nova durant el matí i es traslladarà a la Plaça de la Font a la tarda. Malgrat l'augment de donants a la demarcació en els darrers anys, l'OMS adverteix que les reserves encara són insuficients per cobrir tota la demanda actual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Prevenció solar i hàbits saludables de la pell
Campanya de protecció solar a Tarragona L'episodi se centra en la jornada de portes obertes organitzada pel Col·legi de Farmacèutics de Tarragona per conscienciar la població sobre la importància de protegir-se de la irradiació solar. A través d'una unitat mòbil, els experts ofereixen proves gratuïtes per determinar les necessitats específiques de cada tipus de pell. Conceptes clau de la salut cutània Capital solar: Es defineix com la capacitat limitada de la nostra pell per protegir-se del sol al llarg de la vida. Si es perd degut a excessos, apareixen danys irreversibles. Fototip de pell: No totes les pells necessiten el mateix grau de protecció; des de les pells clares (més vulnerables) fins a les fosques, cadascuna té un índex de protecció recomanat. Melanina: Actua com un mecanisme de defensa natural, però l'experta adverteix que no és suficient per si sola davant l'exposició intensa. Consells per a un bronzejat intel·ligent Aplicació correcta: Cal posar-se la crema mitja hora abans de sortir de casa i renovar-la cada dues hores. Protecció infantil: Els menors de tres anys no haurien de prendre el sol directament, i a partir d'aquesta edat, han d'usar factors molt alts. Més que cremes: L'ús d'ulleres de sol, gorres i roba adequada és essencial per a una protecció completa. Tipus de producte: La tria entre gel, crema o esprai depèn més de la textura i el tipus de pell (grassa o seca) que de l'eficàcia del filtre. "Pren el sol intel·ligentment: la pell té memòria i el capital solar és limitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Impacte de la presó de Tarragona en el veïnat
Convivència i percepció veïnal L'equip mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat als voltants del centre penitenciari de Tarragona per recollir el testimoni dels veïns i comerciants sobre la proximitat d'aquesta instal·lació. Davant la proposta de la Generalitat de traslladar la presó a Mas d'Enric (El Catllà), s'analitza si la infraestructura actual genera molèsties. Punts clau de l'enquesta a peu de carrer: Absència de conflictes: La gran majoria de residents coincideixen que en els darrers 40 o 50 anys no han tingut problemes rellevants. Es destaca la sensació de seguretat. Beneficis econòmics: Alguns comerciants, especialment de restauració, afirmen que la presó és una font de feina i prefereixen que es quedi on és. L'efecte seguretat: Diversos entrevistats mencionen que el barri és més tranquil que d'altres gràcies a la vigilància constant dels Mossos d'Esquadra. El dilema urbanístic: Tot i que no molesta, molts veïns admeten que preferirien una zona verda o un parc en comptes del centre penitenciari, ja que consideren que la instal·lació ha quedat massa cèntrica. "No tenim cap problema. Al contrari, estem ben vigilats i a nosaltres ja ens va bé pel tema dels Mossos." Divergència d'opinions Mentre que els botiguers més propers valoren positivament la clientela i la seguretat, altres veïns creuen que la presó crea un cert gueto i que les ciutats guanyarien qualitat de vida si aquestes infraestructures es moguessin a la perifèria.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
24'
2005-06-15 COL.LEGI SANT PAU
Panorama General de l'Episodi Aquest podcast presenta una successió de seccions informatives i d'entreteniment realitzades pels alumnes de 2n d'ESO del Col·legi Sant Pau Apòstol. El format imita una graella radiofònica convencional amb un to humorístic i surrealista, cobrint des de l'actualitat meteorològica fins a consultes de tarot. Seccions Destacades Meteorologia i Fenòmens Inexplicables • Es comenta una nevada històrica al Sàhara que ha omplert els pous d'aigua. • S'informa d'una curiosa pluja de caramels a les escoles, provocant col·lapses hospitalaris per empatxos. L'Estat del Trànsit • Una anàlisi irònica de la circulació: s'elogia la facilitat per aparcar a Tarragona (excepte a la Rambla). • Es destaca la inexistència d'accidents greus, reduint les incidències a una rascada en un cotxe de luxe i una roda punxada al Coll de l'Illa. Actualitat Internacional i Curiositats • L'aparició d'una nova placa tectònica amb forma de calavera a l'Atlàntic i la disputa d'uns gourmets per un formatge mil·lenari. • Una sèrie de dades curioses sobre el consum d'aspirines, el metabolisme humà i la resistència al fred a l'Antàrtida. Esports i Cuina • Futbol i Motor: Debat sobre la victòria del Barça a la Lliga, la permanència del Nàstic i anècdotes fictícies amb Dani Pedrosa. • Receptes ràpides: Instruccions per preparar crispetes al microones amb un toc personal. Consultori i Relats • Una sessió de Tarot amb el personatge Picapiedra, que intenta resoldre crisis matrimonials basant-se en l'horòscop. • El Diari d'un noi de Mart: Un relat fantàstic sobre un extraterrestre que visita un cementiri i sobreviu a l'atac d'un vampir. "Això ha sigut tot per avui i per sempre. Ràdio Espectadors, adeu i molt bones!"
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Nou Projecte de Planta Fotovoltaica a Tarragona
Detalls del nou Parc Solar a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Antoni Caballé, director general de Gamesa Solar, detalla la construcció d'una ambiciosa planta fotovoltaica a la zona del Mur Verd, entre Bonavista i el polígon sud. Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre l'empresa privada, l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Característiques Tècniques de la Instal·lació Capacitat i extensió: La planta constarà de 33 unitats de 100 quilowatts cada una, ocupant unes 7,6 hectàrees de terreny. Potència: S'estima una potència inicial de 3,3 megawatts, amb possibilitat d'ampliació fins a 5 megawatts, convertint-la en una de les referents a Catalunya. Tecnologia: S'utilitzaran panels fotovoltaics amb sistemes de seguiment solar per optimitzar la captació. Impacte i Beneficis per a la Ciutat Consum domèstic: La planta serà capaç d'abastir d'energia neta a unes 1.666 famílies. Sostenibilitat: Es destaca que Tarragona disposa de 1.340 hores de sol anuals, una xifra superior a la mitjana nacional que garanteix la viabilitat de l'energia renovable. Mínim impacte visual: El projecte preveu la plantació de fileres d'arbres de dos metres d'alçada per ocultar les instal·lacions des de la carretera. Inversió i Calendari del Projecte "La inversió total és de 8,5 milions d'euros, assumits íntegrament per l'empresa Gamesa Solar." Inici d'obres: Abans de finalitzar l'any en curs. Posada en marxa: Es preveu que el parc estigui plenament operatiu a mitjans de juliol de l'any vinent. Col·laboració institucional: L'Ajuntament cedeix els terrenys per 30 anys i la Generalitat gestiona la xarxa d'evacuació elèctrica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
El Parc Solar Tàrregó de Tarragona
El Parc Solar Tàrregó: Referent de l'Energia Solar a Catalunya L'episodi detalla la creació d'una planta fotovoltaica a Tarragona, que es projecta com una de les instal·lacions més potents del país. El projecte, impulsat pel senyor Caballé amb el suport de les institucions locals, preveu una capacitat inicial de 3,3 megawatts, amb possibilitat d'ampliació fins als 5 megawatts. Característiques Tècniques del Projecte Estructura: Formada per 33 unitats de 100 quilowatts cadascuna. Extensió: Ocuparà aproximadament 7,6 hectàrees de terreny pla. Components: Milers de panells fotovoltaics de 150 watts cadascun, disposats en grans fileres i connectats a la xarxa elèctrica mitjançant inversors. Ubicació: Situat a la zona coneguda com el Mur Verd, un emplaçament idoni per la seva proximitat a les subestacions elèctriques de Bona Vista. Factors d'Èxit i Impacte La tria de Tarragona no és casual, ja que la zona gaudeix de 1.340 hores de sol a l'any, una mitjana superior a la nacional. El promotor destaca que el suport de l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya ha estat clau per convertir el projecte en realitat. Pel que fa a l'impacte visual, Caballé assegura: "No tindrà impacte visual... tres fileres d'arbres que simplement tinguin una alçada de dos metres ja no deixarien veure el parc." L'objectiu final és establir un referent energètic que superi els projectes actuals, que majoritàriament es troben encara en fase de planificació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
Preservació i gestió dels espais naturals a Tarragona
L'entorn natural de Tarragona: El Gaià i la Punta de la Móra El programa se centra en la importància de conservar els darrers espais verges del litoral, destacant la desembocadura del riu Gaià i l'espai de la Punta de la Móra (Bosc de la Marquesa). Els experts remarquen que aquests llocs no només són reserves de fauna, sinó autèntics tresors naturals enmig de la pressió urbanística. Gestió vs. Restricció S'obre un debat sobre com protegir aquests entorns sense caure en prohibicions negatives: Ordenació de l'espai: Es prefereix el terme ordenar abans que restringir. L'objectiu és regular l'accés només quan se supera la capacitat de càrrega de l'entorn. Civisme i consciència: Encara es detecten conductes incíviques, com l'abandonament de deixalles, la qual cosa requereix més campanyes de sensibilització. Xarxa Natura 2000: Es desmitifica que la protecció d'espais agrícoles vagi en contra dels pagesos; al contrari, es considera un valor afegit per al territori. "A partir d'ara tot el que queda al litoral que està lliure s'ha de protegir i ja està, no hi ha cap altra opció." Fonaments de l'Hort Ecològic En Joan Vives explica les claus per transformar un hort convencional en un d'ecològic: Eliminar el concepte de "males herbes": Són herbes que compleixen una funció medicinal o d'ajuda a la fauna auxiliar. Alimentar la terra, no la planta: L'ús d'adobs orgànics permet que els microorganismes del sòl creïn una planta resistent i sana de forma natural. Equilibri de l'ecosistema: En lloc d'usar químics, s'afavoreix la presència de predadors naturals (com les marietes) per controlar les plagues.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Preservació del Medi Natural a Tarragona
Protecció i difusió del patrimoni natural de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de la Regidoria de Medi Ambient, ha instal·lat una carpa informativa a la plaça de la Font amb motiu del Mes del Medi Ambient. Aquesta setmana les activitats se centren en el medi natural i els espais verds del municipi. Espais naturals i divulgació L'episodi destaca la riquesa biològica de l'entorn tarragoní i la tasca d'entitats locals: El bosc de la Marquesa i la Punta de la Mora: Espais amb hàbitats de gran valor que permeten desconnectar de l'entorn urbà. L'Hort de la Sínia: Gestors de la desembocadura del riu Gaià, que presenten un hort ecològic a la carpa per ensenyar mètodes de cultiu sostenible a la ciutadania. Estat del riu Gaià: Es denuncia la manca d'un cabal ecològic adequat i els problemes de salinització per la sequera. Polítiques ambientals i futur energètic El regidor Agustí Mallol explica la visió estratègica de la ciutat: Col·laboració amb entitats: La importància de treballar conjuntament amb grups ecologistes com Adepana o el GPEC. Educació Ambiental: La proposta de crear una assignatura obligatòria sobre medi ambient i sostenibilitat. Energies Renovables: S'anuncia el projecte de Gamesa Solar per crear una gran planta fotovoltaica al Morobert (antiga zona d'abocador), prioritzant la fotovoltaica sobre l'eòlica en l'entorn portuari. "El progrés no vol dir malversar el medi natural; per damunt dels interessos econòmics hi ha els interessos del nostre país."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Travessia a cavall: Esport, Història i Cultura
Una fusió única de territori i arts Aquesta iniciativa presenta una travessia a cavall per Catalunya que va més enllà de la simple pràctica esportiva. Es tracta d'una proposta que combina l'emoció del ride (amb control de cronometratge) amb una oferta cultural ingent que inclou música, poesia i arts visuals. L'esperit del projecte L'objectiu principal és recuperar la nostàlgia de la travessia i reivindicar el cavall com a element de transport històric. Com s'esmenta en el text: "El món girava a la velocitat del cavall fins a l'arribada del ferrocarril el 1830." Estructura i activitats La ruta consta de 9 etapes que passen per enclavaments històrics com el Barri Gòtic de Barcelona, Besalú, Vic, i la Ruta del Cister (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges). Durant els 10 dies de recorregut, s'organitzen: Literatura: Lectura fragmentada de la novel·la Tirant lo Blanc fins a completar-la al final del trajecte. Música: Concerts destacats, incloent-hi la participació de Maria del Mar Bonet i el pianista Manel Camp. Arts visuals: Exposicions de pintura i fotografia a cada parada. Altres modalitats: Obertura de camins per a mountain bike i canicross (córrer amb la mascota), fomentant la participació ciutadana sense pressió competitiva. Inici de la travessia L'esdeveniment comença a Barcelona, amb una concentració al Parc de la Ciutadella i una desfilada amb la Guàrdia Muntada fins a la Plaça del Rei, marcant l'inici d'un viatge que vol enfortir tant el cos com la ment.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
La cuina de la Fatarella: Homenatge a les dones rurals
La cuina més senzilla d'una dona d'alta rosa L'escriptor Josep Gironès presenta el seu sisè llibre, una obra que va més enllà d'un simple receptari per esdevenir un homenatge a la seva mare i a tota una generació de dones del món rural de la Fatarella i la Terra Alta. Un llegat de treball i supervivència El llibre posa en valor el sacrifici de les dones de la postguerra, que gestionaven una doble jornada constant al camp, el corral i la llar. "La seva vida era treballar, treballar i treballar... i quan tothom ja descansava, elles encara tenien temps per a fer algunes altres feines." Característiques de la gastronomia terraltina La cuina descrita es defineix per la seva humilitat i funcionalitat: * Productes de proximitat: Basada en el que donava l'horta (patates, llegums, alls) i el secà (oli, vi). * Cuina de subsistència: Plats com la clotxa (el clàssic entrepà de pagès) o l'ús de l'espina de bacallà per donar gust a l'arròs. * L'ànima del plat: Gironès destaca que el secret d'aquestes receptes és el xup-xup i l'estimació en l'elaboració. Estructura del contingut L'obra es divideix en diversos apartats: 1. Cuina de camp: Plats d'urgència preparats a la brasa durant les jornades de collita. 2. Cuina de poble: Elaboracions més pausades i festives, com el gall de corral o el conill. 3. Rebosteria d'herència àrab: Dolços tradicionals com les orelletes, els panadons i el coc de mel. 4. Licors i conserves: Des de la ratafia fins a l'elaboració casolana del sabó, tancant el cercle de l'economia domèstica rural.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
Viure i Conviure: Habitatge compartit entre generacions
El programa Viure i Conviure El programa facilita que estudiants universitaris s'allotgin a casa de persones grans (principalment àvies que viuen soles) a canvi de companyia. Aquesta iniciativa, que ja fa vuit anys que funciona a Tarragona, té un doble objectiu: combatre la solitud de la gent gran i oferir un habitatge assequible als joves. Condicions i beneficis del programa Compensació econòmica: Les àvies reben una petita ajuda d'uns 90 euros per cobrir l'augment de les despeses de subministraments (llum, aigua i gas). Els estudiants, per la seva banda, reben una beca fraccionada en dos pagaments per ajudar amb les despeses acadèmiques. Normes de convivència: Existeixen unes bases generals com ara l'horari d'arribada (màxim a les 22:30 h) i la prohibició de portar amics a casa per respectar la privacitat de l'amfitrió. L'acompanyament: El requisit fonamental és la convivència, per la qual cosa s'insta a fer com a mínim un àpat conjunt al dia. Gestió i selecció de parelles L'èxit del programa es basa en un procés de selecció rigorós gestionat per treballadores socials i psicòlogues: Entrevistes prèvies: Es realitzen entrevistes tant a l'estudiant com a la persona gran per encaixar els seus taranàs. Mes de prova: Un cop es presenta l'estudiant, s'estableix un mes de prova abans de formalitzar l'acord definitiu fins al juny. Seguiment professional: Hi ha un equip darrere que garanteix la seguretat i el benestar de les dues parts, intervenint si sorgeixen conflictes. L'experiència real: Maria del Carme i Maria Chorro La Maria del Carme, una de les participants, explica la seva experiència positiva amb la Maria, una estudiant de publicitat de Manresa. Malgrat ser desconegudes inicialment, han creat un vincle familiar: "No és pels diners que et donen, és per la companyia sobretot. Dinem i sopem juntes, i si li agrada un programa de televisió diferent del meu, ens repartim l'espai amb tota naturalitat." Crida a la participació Actualment hi ha més demanda d'estudiants que d'avis. Moltes persones grans tenen por de deixar entrar un estrany a casa, però les organitzadores insisteixen que és un procés segur i amb totes les garanties institucionals. El programa també està disponible en altres ciutats universitàries com Vic, Manresa, Barcelona o Girona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Entrega de regals del concurs 'Dona corda al català'
Cloenda del concurs i recepció dels guanyadors L'espai recull la trobada a Tarragona Ràdio amb els guanyadors del concurs diari realitzat durant el mes de maig, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL). L'objectiu de la iniciativa, emmarcada en la campanya institucional “Dona corda al català”, era promoure l'ús de la llengua d'una manera lúdica i sense complexos. Els protagonistes i les seves experiències David García: Un oient fidel que escolta la ràdio des de l'autobús i que va participar per aconseguir un regal per a la seva filla. Zora: Originària d'Algèria i resident a Catalunya des de fa 25 anys. Està estudiant català per necessitat laboral i personal, destacant la seva motivació per atendre millor a la feina. El perfil de l'estudiant de català Rosa Maria Ibars, directora del CNL de Tarragona, explica que el perfil dels alumnes és molt divers: Persones de Sud-amèrica, Nord d'Àfrica i l'est d'Europa. Molts busquen una eina pràctica per al dia a dia (nivell bàsic), mentre que altres continuen fins a nivells més alts per oposicions. Actualment, hi ha una gran demanda que ha superat les previsions inicials, obligant a cercar més recursos i oferir cursos intensius a l'estiu. Reflexions sobre la llengua Durant la conversa es destaca la importància de riure dels propis errors per aprendre: "L'objectiu era fer un divertiment, que ningú s'acomplexés... que riguéssim una miqueta amb els nostres propis errors." També es menciona l'èxit de la mascota de la campanya, la Queta, que ha esdevingut un símbol molt popular entre la ciutadania.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
Expulsió de diputats catalans i conflicte al Sàhara
Anàlisi del conflicte sàhara-marroquí arran de l'expulsió de diputats L'episodi aborda la recent expulsió d'una delegació de quatre diputats del Parlament de Catalunya que intentaven visitar el Sàhara Occidental. L'entrevista compta amb la participació de Jordi Castells, diputat d'Esquerra Republicana, i Joan Maria Maixer, president de l'Associació d'Amics de Tarragona amb el Poble Saharaui. L'experiència a l'aeroport d'Al-Aaiun Jordi Castells descriu la retenció de l'avió durant una hora i mitja i la impossibilitat d'establir diàleg amb representants polítics marroquins, sent atesos només per forces policials. Segons Castells, aquest bloqueig ratifica la repressió i l'opacitat del govern del Marroc sobre el territori. Justícia internacional i responsabilitat espanyola Durant la tertúlia es subratllen els següents punts clau: - El Marroc ignora les més de 30 resolucions de les Nacions Unides que demanen un referèndum d'autodeterminació. - Espanya continua sent la potència colonial de dret segons la legislació internacional, però prioritza interessos econòmics per sobre dels drets humans. - Se critica l'absència del Partit Socialista en la delegació, vinculant-ho a la postura del govern espanyol. L'ajuda humanitària i el futur: Projecte "Vacances en Pau" Joan Maria Maixer destaca la importància de donar visibilitat al conflicte a través de la societat civil: - S'anuncia l'arribada propera de 800 infants saharauis a Catalunya (uns 70 a la demarcació de Tarragona). - L'objectiu d'aquestes colònies és oferir suport sanitari, pedagògic i, sobretot, polític: > "Aquests infants són el millor testimoni de la lluita d'aquest poble per la seva supervivència." Conclusions i noves iniciatives Els diputats han elaborat un manifest de protesta que lliuraran a l'ambaixada espanyola i al consolat marroquí. Hi ha una preocupació creixent per l'enquistament del conflicte, que ja dura més de 30 anys, i el risc que el poble saharaui perdi la paciència davant la inacció internacional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Actualitat del Port de Tarragona amb Josep Anton Burgasé
Entrevista al president de l'Autoritat Portuària de Tarragona El president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, repassa els reptes estratègics de la infraestructura, destacant la importància de la logística intermodal i el creixement del tràfic de mercaderies. Logística i Connexions Ferroviàries Simposi de Logística Intermodal: Tarragona acull un esdeveniment per situar-se en l'esfera internacional i analitzar la realitat del sector des d'una perspectiva de port mitjà. Ample de via europeu: S'està realitzant un estudi amb la Generalitat per connectar Tarragona amb la frontera francesa. Burgasé admet que la xarxa de l'AVE no és apta per a mercaderies i que cal una solució específica per no perdre competitivitat envers altres ports europeus. Estratègia i col·laboració amb Barcelona Front Portuari Català: Defensen la col·laboració amb el Port de Barcelona sota el concepte de plataforma logística del sud de Catalunya. Burgasé rebutja les visions localistes o "poblerines", afirmant que ambdós ports tenen especialitzacions diferents i que la unió els fa més visibles en un entorn globalitzat. Creixement Econòmic i Concessions Tràfic de mercaderies: Es preveu un creixement del 5% per al 2005, impulsat per sectors com el metal·lúrgic, el vehicle i el tràfic ro-ro. Concessió de Repsol: El president confirma que els informes jurídics són favorables per renovar la concessió del pantalà de Repsol, prevista per a l'octubre. Obres al Moll de Costa i el Serrallo Aparcament: S'espera que el sostre del nou pàrquing estigui cobert abans de l'agost, tot i un lleuger retard. Remodelació del Serrallo: La fita per iniciar les obres de la façana marítima és el 2 d'octubre, un cop l'alternativa d'estacionament estigui operativa. "Si anem al món oferint el producte estrella de la comunitat portuària catalana, a Tarragona li anirà bé."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
XIX Festival dels Col·lectius de Dones de Tarragona
XIX Festival dels Col·lectius de Dones de Tarragona Aquesta tarda, el Teatre Metropol es converteix en l'epicentre de l'activitat artística de Tarragona amb la celebració de la dinovena edició del festival organitzat pels col·lectius de dones de la ciutat. Aquesta mostra no és només un espectacle, sinó la culminació del treball realitzat durant tot un any per diversos barris, fomentant la convivència i l'empoderament femení. Els protagonistes i la seva evolució El festival compta amb la participació de cinc col·lectius representatius, entre els quals destaquen: * Sant Salvador: El grup pioner que va iniciar aquesta aventura fa 19 anys. * Parc Riuclar, Torreforta i el Casc Antic: Grups que s'han anat sumant consolidant una xarxa de suport i creativitat. * Relleu generacional: Es destaca la incorporació de noves dones, com la Conxita Gómez, que agafa el testimoni de la seva mare, l'Antonieta, una figura emblemàtica del col·lectiu. Un espai de llibertat i sororitat Les representants expliquen que el festival és una via per "treure l'adrenalina" i exterioritzar-se. Més enllà de l'escenari, els col·lectius ofereixen activitats formatives, de lleure i pedagògiques. "L'acte d'avui és per trobar-nos a gust 500 dones; el que ens omple és mantenir el col·lectiu viu i saber que compartim aquest temps juntes." Varietat artística a sobre l'escenari L'edició d'enguany promet una gran diversitat de gèneres i estils: * Representació simbòlica: El col·lectiu de Parc Riuclar presentarà un número sobre els quatre elements. * Gènere musical i ball: Espectacles de swing (Glenn Miller), tangos (David Civera) i versions de les Supremes. * Comèdia: Sketches teatrals com "La botiga del sol" i números còmics amb ironia sobre temes d'actualitat. Finalment, les convidades fan una crida a valorar l'art amateur femení, sovint menyspreat, reivindicant la qualitat de les seves produccions i la importància de tenir espais de gran aforament per donar cabuda a tot el públic interessat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La 2a Mostra d'Espectacles al carrer de Tarragona
Tarragona aposta pel talent local amb la Mostra d'Espectacles al carrer L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Javier Valenzuela, coordinador artístic de l'esdeveniment, desgrana els detalls de la segona edició d'aquesta iniciativa cultural. La mostra neix de la col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i diversos col·lectius artístics de la ciutat. Objectius i filosofia de la mostra L'esdeveniment té una doble missió: - Promocionar els artistes locals: Donar visibilitat a companyies de la ciutat que sovint no tenen espais per actuar. - Apropar la cultura a la ciutadania: Conscienciar i oferir estils teatrals i de dansa a un públic que no acostuma a anar a sales tancades. "Al carrer també és necessari fer art, i per la gent també és bo que hi hagi aquestes coses." Programació i participants Aquesta edició compta amb la participació de 10 companyies tarragonines, que ofereixen una gran varietat de disciplines: * Circ i Malabars: Circ contemporani amb El Gran Gavini. * Dansa: Des de la dansa oriental de Treball i Dansa fins a la contemporània de Màrmara o el claqué de Clatac. * Teatre: Propostes de teatre gestual, visual i improvisació. * Música: Percussió amb Gripa Foc, que amenitzarà els entractes. Detalls de l'esdeveniment La jornada començarà amb un cercavila des de la Plaça de la Font fins arribar a l'escenari principal: - Ubicació: Plaça de les Cols (usant les escales de la Catedral com a graderies). - Horari: Demà dissabte a partir de les 18:30h. - Impacte: Segons Valenzuela, la mostra serveix com a "catapulta" per a les companyies més joves, ajudant-les a aconseguir contractacions en el futur.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
17è Aplec de les Roses a Sant Magí de la Brufeganya
L'Aplec de les Roses: Història i Tradició Mossèn Gallar, responsable de l'Ermita de Sant Magí i del Portal del Carro, detalla la celebració de la 17a edició de l'Aplec de les Roses que tindrà lloc aquest diumenge a l'Ermita de Sant Magí de la Brufeganya. Aquesta tradició, revifada gràcies a la tasca de Mossèn Tomàs, representa el vincle espiritual entre Tarragona i el santuari situat a la Brufeganya. L'aplec té com a objectius principals: * Realitzar una acció de gràcies pels favors rebuts. * Demanar la protecció del sant sobre el territori. * Gaudir de l'entorn natural i la tranquil·litat de la zona. Activitats destacades d'enguany L'edició d'aquest any inclou novetats culturals significatives que acompanyaran els actes religiosos: Gegants del Serrallo: Presentació a Sant Magí Lluny amb motiu del seu 15è aniversari, amb una benedicció especial i ballada festiva. Cor Ciutat de Tarragona: Concert de cloenda definit per Mossèn Gallar com un acte per "divertir-se escoltant", aportant un ambient festiu i de qualitat musical. Estat i restauració de l'Ermita Un dels punts més crítics de l'entrevista ha estat l'anunci de la situació estructural de l'edifici. Mossèn Gallar ha alertat sobre l'estat de les teulades, afectades per la humitat i els tèrmits: "No podem esperar més perquè si no, l'any que ve potser no hi podem entrar. Se'ns caurà l'edifici." S'ha posat en marxa un projecte de rehabilitació amb un pressupost de 23 milions de pessetes, per al qual es demana la col·laboració econòmica dels fidels durant l'aplec.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
25'
Visita al CEIP Mediterrània: Anglès i Biblioteca
L'aprenentatge de l'anglès a l'escola El programa comença a l'aula d'anglès del CEIP Mediterrània de Camp Clar, on la mestra Remei i els seus alumnes expliquen el repte que suposa per als nens nouvinguts aprendre aquesta llengua mentre encara s'adapten al català. Malgrat les dificultats, es destaca l'alt nivell d'implicació i els bons resultats acadèmics. Activitats i motivació escolar Diversos alumnes com la Daniela, el Juan o la Maria comparteixen les seves experiències. Durant la conversa s'evidencien diferents perfils: • Alumnes amb gran interès per la plàstica i l'esport. • Pràctica de vocabulari relacionat amb la platja i l'estiu. • Realització d'una cançó dinàmica titulada At the beach, dirigida per l'alumne Manuel, que utilitza suports visuals per fomentar la interacció. L'aventura de la vida: Salut i valors Durant la transició entre plantes, s'emeten unes falques radiofòniques enregistrades pels mateixos alumnes. Aquestes peces formen part del projecte L'aventura de la vida i se centren en la prevenció del consum d'alcohol i tabac. "Si no fumes, tindràs més diners i més salut." Els missatges fan una crida a la responsabilitat i a no deixar-se influenciar per la publicitat enganyosa sobre les drogues. Foment de la lectura a la biblioteca L'última part de la visita té lloc a la biblioteca amb nens de P4 i la seva tutora, Emilia González. S'explica la iniciativa de la Rita, l'aranya, un personatge de ficció que: • Envia i rep cartes dels nens per motivar-los a llegir. • Interactua amb els alumnes sobre els seus contes preferits, com La Caputxeta Vermella. • Ajuda a crear un vincle afectiu amb els llibres des de la primera infància.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
51'
Visita al CP Mediterrani de Camp Clar
Un Projecte Educatiu de Barri L'episodi d'avui se centra en el treball en xarxa entre l'escola, les famílies i les entitats del barri de Camp Clar. S'emfatitza la importància de la col·laboració desinteressada de diverses institucions per garantir que la tasca educativa no quedi aïllada i tingui un impacte real en l'entorn social dels alumnes. Espais i Metodologies d'Aprenentatge El podcast realitza un recorregut guiat pels mateixos alumnes a través de les diferents instal·lacions del centre: • L'Aula d'Acollida: Un espai fonamental on els nens i nenes nouvinguts aprenen català a través de jocs de memòria, contes digitals i recerca d'informació sobre animals. • Aula d'Informàtica: Els estudiants utilitzen les noves tecnologies per investigar sobre la figura de Don Quixot en el seu 400è aniversari. • Educació Artística i Psicomotricitat: Es destaca la creativitat en l'aula de plàstica (guardonada amb diversos premis) i el desenvolupament motriu mitjançant el joc lliure i la relaxació. Valors i Convivència Es posa en relleu l'esforç diari i silenciós del professorat i l'alumnat en una societat complexa. "És una feina absolutament anònima i callada, la cursa del corredor de fons." • Els alumnes de 6è participen activament en la dinamització del centre. • Es presenten falques publicitàries creades pels infants per promocionar hàbits saludables i prevenir el consum d'alcohol. • L'escola disposa d'un hort ecològic on es cultiven productes com tomaqueres, patates i herbes aromàtiques.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
L'Aventura de la Vida al Col·legi Mediterrani de Camp Clar
Cloenda del programa L'Aventura de la Vida L'edició especial d'avui tanca el cicle del programa L'Aventura de la Vida, una iniciativa de la Fundació Catalana de l'Esplai en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona. El programa s'ha traslladat directament al Col·legi Mediterrani de Camp Clar, el centre pioner que va iniciar la vessant radiofònica d'aquest curs escolar. Objectius i Impacte del Projecte L'eix central de la iniciativa és la prevenció mitjançant el foment de valors i hàbits saludables des de la infància. Alguns dels punts clau destacats són: Prevenció integral: Treballar la convivència i l'alimentació per evitar conductes de risc futures (com el consum de drogues). Implicació de la comunitat: L'èxit recau en la col·laboració entre mestres, pares i institucions. El paper de la ràdio: Ha servit com a eina d'expressió espontània per als nens, oferint una "dosi d'optimisme" a l'audiència. "Gràcies a la feina dels mestres i el seu ímpetu s'aconsegueixen els objectius de L'Aventura de la Vida." El Model Educatiu del Col·legi Mediterrani La directora del centre, Montse Mercader, explica l'evolució de l'escola, que ha passat de ser una macroescola a un centre d'una sola línia on la proximitat és el valor principal: Coneixement personalitzat: Es coneix cada alumne i la seva realitat familiar amb noms i cognoms. Innovació horària: Implementació d'un nou projecte de jornada continuada (de 9h a 14h) per combatre l'absentisme escolar. Escola oberta al barri: Tarda dedicada a tallers i activitats en xarxa amb les entitats de Camp Clar per fomentar la integració i la interculturalitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Activitats i cursets d'estiu a les piscines de Tarragona
Propostes d'estiu del Patronat d'Esports El Patronat d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona presenta la seva oferta d'activitats per a l'estiu, destacant la transició de cursets trimestrals a format intensiu quinzenal. Aquest canvi permet que les persones amb poques vacances o horaris laborals de matí puguin gaudir de l'esport i l'aprenentatge en períodes més curts. Varietat d'activitats i instal·lacions Les activitats es desenvolupen principalment en tres instal·lacions municipals: * Camp Clar: Piscina coberta on es realitzen activitats guiades i d'ús lliure. * Sant Salvador: Instal·lació d'estiu. * Sant Pere i Sant Pau: Piscina amb coberta retràctil i zona de gespa. Una de les grans novetats amb més èxit és l'Aquaspinning (bicicleta dins l'aigua), que actualment compta amb llistes d'espera i una gran acceptació. Cursets per a totes les edats L'oferta està segmentada per grups d'edat i objectius: 1. Nadons i nens petits (1-3 anys): Enfocats a la familiarització i adaptació al medi aquàtic amb acompanyament familiar. 2. Infants i joves (4-12 anys): Des de la iniciació per perdre la por fins al perfeccionament de la tècnica d'estils i resistència. 3. Adults i Gent Gran: Dividits en iniciació, perfeccionament i manteniment per a l'esport salut. "A l'estiu, el que fem és recordar que es pot fer activitat aquàtica des de les instal·lacions municipals tot l'any, aprofitant el temps lliure i d'oci." Seguretat i experiència de l'usuari L'equip de socorristes destaca la importància de la prevenció i el compliment de les normes, especialment en un ambient més recreatiu com és l'estiu. A més de la vigilància, ofereixen consells tècnics als banyistes. Durant tot l'any, les piscines municipals reben prop de 15.000 usuaris puntuals, a banda dels milers d'abonats i alumnes dels cursets.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Tarragona acull la 1a trobada de Voluntaris de Protecció Civil
Primera Trobada de Voluntaris de Protecció Civil a Catalunya Tarragona es converteix en la seu de la primera edició d'aquesta trobada, una iniciativa impulsada per l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona. L'esdeveniment vol ser un punt d'inflexió per a la cohesió del col·lectiu a tot el territori català. Objectius i xifres clau La trobada neix amb la voluntat de professionalitzar i unir un col·lectiu que suma uns 3.000 voluntaris a Catalunya, representats per una cinquantena d'associacions federades. Unificació de criteris: Establir protocols d'actuació comuns per a emergències i incendis. Identitat pròpia: Diferenciar-se d'altres cossos com Bombers o Creu Roja, posant en valor el seu paper en el suport logístic i preventiu. Institucionalització: S'ha sol·licitat a la Generalitat la creació oficial del Dia Nacional del Voluntari de Protecció Civil de Catalunya. Programa de la trobada L'esdeveniment, celebrat al Palau de Congressos, es divideix en dues jornades amb activitats ben diferenciades: Dissabte: Celebració de l'Assemblea General de la Federació per debatre assumptes interns i de planificació. Diumenge: Jornada oberta amb ponències de la Direcció General d'Emergències, tallers pràctics (equips autònoms d'extinció i desfibril·ladors DEA) i una gran exposició de vehicles d'emergències. El paper del voluntariat En Lluís Mangrané destaca que la tasca del voluntari va molt més enllà de la presència en grans esdeveniments o concerts. Realitzen una funció social fonamental: "El voluntari també fa formació a les escoles en primers auxilis i evacuacions, i assessora els veïns sobre el Pla PLASEQTA en cas d'emergència química." L'entrevista finalitza amb una invitació a tota la ciutadania a visitar l'exhibició de vehicles i la demostració de la unitat canina de salvament de diumenge al recinte firal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Matthew Tree: Una mirada externa i crítica a Catalunya
Reflexions de Matthew Tree sobre la identitat catalana L'escriptor d'origen anglès Matthew Tree presenta el seu nou llibre a la llibreria La Capona de Tarragona, fruit d'una reflexió iniciada exactament vint anys després de la seva arribada a Catalunya el 1984. Durant l'entrevista, Tree analitza la seva experiència com a immigrant que va decidir "cremar els ponts" amb el seu passat per integrar-se plenament en la societat catalana. La paradoxa lingüística i la integració L'autor destaca una actitud contradictòria en alguns catalans respecte a la llengua: L'exclusió per aparença: Tree denuncia que molts catalans canvien automàticament al castellà quan veuen algú amb trets estrangers, fins i tot si aquesta persona parla un català perfecte. Aquesta actitud és descrita com un error psicològic i un insult cap a qui intenta integrar-se. L'autor defineix dos conceptes clau per evitar l'ús de termes polítics desgastats: Castellano-cèntric: Aquell que, vivint a Catalunya, situa el seu centre cultural o vital a Madrid o la resta d'Espanya. Catalano-cèntric: Aquell que considera Catalunya com el seu propi centre. Catalunya com un país en conflicte permanent Tree utilitza la metàfora d'una cursa de cavalls per descriure la situació política i social del país: "És com mirar una cursa de cavalls contínua que no s'atura mai... els catalans estan sempre en el procés de decidir si el seu centre és Catalunya o Espanya." El concepte de "subfamoso" i la literatura L'entrevista també tracta temes més lleugers i literaris: El "subfamoso": Un neologisme que defineix algú amb una fama pobra, a qui la gent reconeix de tant en tant però per qüestions alienes a la seva professió. Crítica literària: L'autor confessa haver llegit els textos fundacionals del nacionalisme, lloant la modernitat de Valentí Almirall i criticant la densitat de Torres i Bages. Finalment, Tree reflexiona sobre el seu futur literari a Anglaterra, on ara ha de començar de zero de nou, i referma la seva visió de Catalunya com un país real, amb les mateixes sensacions que es tenen en entrar a Portugal o Escòcia.