Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1993-2016 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Josep Carreras a la inauguració del 6è Premi de Pintura
Inauguració del 6è Premi de Pintura Honda la Garriga El tenor Josep Carreras ha participat en la inauguració de l'exposició del 6è Premi de Pintura Honda la Garriga, un esdeveniment que destaca per la seva aposta per l'art contemporani i les noves tendències. Carreras ha assistit per donar suport a la iniciativa organitzada pels seus amics personals, Marcel Pasqual i Pilar Forcada, de l'empresa Honda Greens. Suport al talent jove L'artista ha subratllat la importància de donar suport als joves talents, afirmant que la tasca de mecenatge que es realitza amb aquest premi és admirable: "Crec que tot el que sigui intentar donar una mà als joves talents és important, tots ho hem necessitat un moment o altre." Vinculació amb el territori i projectes internacionals Durant l'entrevista, s'han recordat diversos vincles de Carreras amb la zona de Tarragona: Projecte Corona di Pietra: El tenor va participar el maig passat en la gravació d'aquest espectacle a Tarragona, que posteriorment es va emetre des de l'Arena de Verona a televisions de tot el món, combinant patrimoni històric i música. Auditori Josep Carreras de Vila-seca: L'artista s'ha mostrat molt satisfet amb el funcionament d'aquest espai, que porta el seu nom, i ha recordat amb entusiame el concert que hi va oferir Jaume Aragall el passat novembre. Preferències artístiques Carreras ha confessat les seves predileccions personals en l'àmbit cultural: Pintura: Se sent especialment còmode amb l'art contemporani. Música: Es defineix com a més clàssic, amb preferència pel període que va des de Mozart fins a mitjans del segle XX.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Desallotjament preventiu al carrer Comte de la Parra Alta
Resum de l'incident i mesures preses L'Ajuntament de Tarragona ha procedit al desallotjament preventiu d'una trentena de veïns del carrer Comte de la Parra Alta i la plaça Pallol a causa de moviments de terreny detectats recentment. Aquesta decisió s'ha pres per garantir la seguretat i la tranquil·litat dels ciutadans afectats. Causes i investigació tècnica L'origen dels moviments encara s'ha de confirmar, però les hipòtesis principals apunten a: * El trencament d'una canonada de clavegueram antiga detectada el passat dimarts. * Possibles filtracions d'aigua que han afectat fonaments centenaris. * Un procés d'assentament dels edificis que ha generat preocupació en el veïnat. Gestió de l'emergència i reallotjament Jordi Sendra, tinent d'alcalde d'Urbanisme, destaca que l'operació s'ha realitzat amb calma i ordre: * Assistència: Els veïns han estat allotjats en hotels de la ciutat o a casa de familiars. * Inspecció: Aquest matí, els arquitectes municipals i l'empresa Matx realitzaran una revisió pis per pis. * Decisió sobre el cap de setmana: En funció dels informes tècnics de divendres, es decidirà si els veïns poden tornar a casa o han de passar el cap de setmana fora. Context i comparativa L'incident ha generat cert neguit per la proximitat temporal amb els fets del Carmel a Barcelona, tot i que Sendra ha volgut enviar un missatge de calma: "Això no és el Carmel i nosaltres hem de fer les coses amb tota la tranquil·litat." L'objectiu prioritari de l'ajuntament és no prendre decisions precipitades fins a tenir la certesa absoluta de la seguretat de les estructures per part dels serveis tècnics municipals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Agenda del Carnaval de Tarragona i Sorteig Niña Pastori
Celebració del Carnaval de Tarragona L'episodi se centra en la programació i els preparatius del cap de setmana de Carnaval a la ciutat de Tarragona, comptant amb la participació de Jordi Bertran, responsable de l'àrea de cultura i festes. Els actes més destacats Gran Rua de Dissabte i de Lluïment: Són els eixos centrals del cap de setmana, on les comparses mostren la seva feina. Concert de Niña Pastori: Presentació del nou treball Noi Quinto Malo al Moll de Costa, sent el primer concert de la gira a Catalunya. Revalla de Disfresses: Una festa amb entrada gratuïta fins a quarts d'una de la matinada que inclou un concurs per a individuals i parelles. Actes curiosos: La ronda satírica pel mercat i el concurs de llançament de mòbil. Logística i organització L'organització ha implementat canvis significatius per millorar l'experiència del públic: Ampliació d'itineraris: L'ús de carrers més amples com Ramon i Cajal i la Rambla Nova permet encabir unes 45.000 persones. Equip humà: Un desplegament de gairebé 100 persones (voluntaris, tècnics i Protecció Civil) vetllen per la seguretat i el funcionament de la rua. Sorteig d'entrades Durant el programa, s'han repartit quatre entrades per al concert de Niña Pastori d'aquesta nit entre els oients que han trucat en directe: "Que bonica és poder regalar entrades... la gent disfruta i s'ho passa bé."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Introducció i Context Aquest document presenta una transcripció monòtona i altament repetitiva centrada exclusivament en l'ús d'una salutació de cortesia nocturna. El contingut no evoluciona cap a cap intercanvi d'informació addicional, centrant-se en la reiteració sistemàtica. Característiques de la Interacció Consistència absoluta: Es repeteix la mateixa fórmula de salutació a intervals regulars. Manca de contingut semàntic: No s'introdueixen temes de conversa, preguntes ni respostes. To formal: L'ús de la l'expressió "Bona nit" manté un registre de cortesia estàndard durant tota la seqüència. Estructura del missatge "Bona nit" L'estructura es limita a aquesta única frase, que apareix cada 30 segons aproximadament, creant un patró rítmic que s'allarga durant més de 20 minuts de registre. En resum, el text és un exercici de reiteració social sense cap finalitat comunicativa més enllà del reconeixement de la presència o l'inici d'un protocol de comiat continuat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Dijous Gras a la Rambla Nova: Coca i Botifarra d'Ou
Celebració del Dijous Gras a Tarragona L'emissora connecta amb la unitat mòbil desplegada a la Rambla Nova, davant del Col·legi de les Teresianes, per copsar l'ambient de l'inici del Carnaval amb les menges tradicionals de la jornada. La clàssica Coca de Llardons Organització: La Colla de la Bota és l'encarregada de la distribució de la coca. Producció: S'han preparat unes 1.500 racions de coca de pasta de full i llardons. Preu: Cada tall es ven al preu simbòlic d'un euro. Previsió: Tot i que el matí comença tranquil, s'espera que el gruix del públic arribi a partir de les 11:00 h i que les existències s'exhaureixin cap a les 13:00 h. Ambient i Tradicions L'esdeveniment està amenitzat amb música de Carnaval i els membres de la colla organitzadora vesteixen disfresses llampants (blaus i platejats) de l'any anterior per donar color a la parada. El perfil del comprador matiner és majoritàriament gent gran que aprofita les compres del matí per emportar-se la coca per al dinar. "És el compromís de cada any: a la una ja haurem fet net." Altres activitats a la Rambla Botifarra d'ou: El gremi de xarcuters i carnissers prepara el tastet d'aquest embotit típic, que començarà a repartir-se oficialment a partir de les 11:00 h. Solidaritat: Es destaca la presència d'una unitat mòbil de donació de sang just al costat de les parades tradicionals, animant els ciutadans a fer un gest solidari durant la festa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Esmorzar popular de Dijous Gras a la Rambla
Celebració del Dijous Gras amb botifarra d'ou L'emissió connecta directament amb la Rambla, on s'està duent a terme un esmorzar popular per celebrar el Dijous Gras. L'acte central és la degustació gratuïta de botifarra d'ou, una tradició molt arrelada que ha aplegat un públic divers des de les 11 del matí. Detalls de l'esdeveniment Degustació gratuïta: Es reparteixen llesques de pa amb botifarra d'ou de forma totalment altruista per als ciutadans. Ambientació: L'acte està acompanyat de música i una cua constant de gent que espera el seu torn. Perfil dels assistents: Principalment gent gran i jubilats que passegen per la zona, tot i que també s'hi han afegit alumnes de l'escola de les Teresianes durant l'hora del pati. Elaboració i servei En Josep Sunyer entrevista l'Àlex, un dels voluntaris encarregats del muntatge, qui explica la senzillesa de la preparació: "Consisteix en agafar una llesqueta de pa, col·locar el trosset de botifarra que està tallat prèviament i adherir-ho amb uns escuradents." Es destaca la higiene en la manipulació del producte i el gran volum de quilos de botifarra disponibles, que es repartiran fins que s'exhaureixin les existències.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Dijous Gras a Tarragona: Botifarra i Coca a la Rambla
La celebració del Dijous Gras L'episodi recull l'ambient festiu a la Rambla Nova de Tarragona amb motiu del Dijous Gras, l'inici del Carnaval. El reporter Josep Sunyé connecta en directe per descriure la tradicional degustació popular d'aliments típics d'aquesta jornada. Gastronomia i Tradició L'esdeveniment se centra en el repartiment i venda de productes emblemàtics: * Botifarra d'ou: Es reparteix de forma gratuïta i genera cues constants de gent que vol fer el tast. * Coca de llardons: Es ven a un preu simbòlic d'un euro a través de la Colla de la Bota. Interaccions amb el públic El reporter entrevista diversos assistents que reflecteixen l'èxit de la convocatòria: * Veïns de Tarragona: Famílies que segueixen la tradició any rere any. * Anècdotes curioses: Un home que comparteix la seva ració amb el seu gos i retrobaments de col·laboracions radiofòniques anteriors. * Connexió internacional: Una parella resident al Canadà que aprofita la seva estada a la ciutat per gaudir del carnaval tarragoní, comparant-lo amb la diversitat de cultures (jamaicana, brasilera, italiana) que celebren el carnaval al seu país de residència. "El pan per a mi, la botifarra per a la perra." Cloenda L'acte destaca per la seva gran afluència gràcies al bon temps, consolidant-se com un punt de trobada clau abans de la cavalcada i els actes centrals de les festes de Carnaval.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Actuacions de la Unitat de Salut Pública a Tarragona
Representants de la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona detallen les campanyes i inspeccions previstes per a l'any, centrades en garantir la seguretat sanitària i el civisme a la ciutat. Seguretat Alimentària i Control d'Aigües L'equip realitza controls rigorosos en diversos àmbits crítics: - Menjadors escolars: Inspeccions sorpresa per recollir mostres del menjar directament de la safata dels nens, analitzant tant la higiene com el manteniment de la cadena del fred (temperatures d'arribada). - Productes peribles: Campanyes específiques sobre el formatge fresc, gelats i orxates, especialment durant l'estiu, per protegir la població més vulnerable (nens i gent gran). - Aigües: Vigilància de la legionel·la en piscines i poliesportius, així com anàlisis setmanals de l'aigua de mar a diferents profunditats mitjançant un equip de submarinistes. Novetats i Espais Públics Enguany s'introdueixen noves línies de treball: - Zones d'oci infantil: Primera campanya d'inspecció en espais de jocs i inflables per controlar la higiene de superfícies i lavabos. - Parcs i sorrals: Estudi microbiològic de la sorra dels parcs infantils i escoles bressol per detectar possibles focus d'infecció. - Instal·lacions esportives: Control de fongs (dermatòfits) en els vestidors i comprovació dels protocols de neteja. Plagues Urbanes i Civisme L'entrevista aborda la gestió de la fauna urbana i la convivència: - Control de plagues: S'utilitzen proves pilot amb aparells de so (sirenes) per minimitzar l'impacte dels estornells a places com la de la Imperial Tàrraco. - Mascotes: Es fa una crida a la consciència ciutadana per evitar l'abandonament de gossos i es recorda l'obligació de l'ús del xip identificatiu. - Solars abandonats: Gestió de queixes per terrenys privats que s'utilitzen com abocadors incontrolats, amb un protocol que inclou el requeriment de neteja i possibles sancions. "El risc zero no existeix a l'alimentació, per això la vigilància ha de ser constant i preventiva."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Nou format del carnet de conduir tipus targeta
Introducció al Nou Permís de Conduir Des d'aquesta setmana, la Prefectura Provincial de Trànsit de Tarragona ha començat a tramitar el nou format del carnet de conduir. Aquest canvi respon a una directiva europea que busca modernitzar el document i unificar-lo amb els estàndards internacionals. Característiques del Nou Format El nou carnet presenta avantatges significatius respecte a l'antic tríptic de cartolina rosa: Format compacte: Té la mida d'una targeta de crèdit o del DNI actual, cosa que el fa molt més còmode d'omplir i portar. Major seguretat: S'utilitza tecnologia de gravació làser i microlínies que dificulten enormement la seva falsificació. Durabilitat: El material plàstic és molt més resistent al pas del temps i a l'ús diari que el paper anterior. Procés d'Expedició i Lliurament El sistema de fabricació ha canviat radicalment per millorar-ne la qualitat: La sol·licitud es fa a la Prefectura, on es realitza la captura digital de la foto i la signatura. Les dades s'envien telemàticament a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre a Madrid. L'usuari rep el carnet directament al seu domicili per correu en un termini d'entre 11 dies i dues setmanes. "El procés és més segur i el ciutadà no ha de tornar a la prefectura a recollir-lo; el rep còmodament a casa." Qui pot obtenir-lo ara? És important destacar que la implantació és progressiva. Actualment, només es lliura en els següents casos: Persones que acaben d'aprovar l'examen de conduir. Canvis de permisos estrangers d'extracomunitaris. Renovacions que es gestionin en determinats canals durant el primer trimestre del l'any. Nota important: Si teniu el carnet antic i encara no ha caducat, no es pot demanar el canvi només per estètica. Cal esperar a la data de caducitat o a la implantació total del sistema per a duplicats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Nou reglament i procés de normalització d'estrangeria
El nou reglament d'estrangeria de 2005 L'episodi detalla la posada en marxa d'un reglament d'estrangeria fruit d'un ampli consens entre el govern, els sindicats, les organitzacions empresarials i les ONG. L'objectiu principal és adaptar la normativa a la realitat del mercat de treball actual, permetent que milers de treballadors estrangers s'incorporin amb drets i deures plens. Requisits per a la normalització Per accedir a aquest procés, s'han definit uns criteris clars i rigorosos per evitar la picaresca i l'explotació: Contracte de treball: És obligatori presentar un contracte formal (no només una oferta) i l'alta a la Seguretat Social. Empadronament: Cal demostrar una residència mínima de sis mesos en qualsevol municipi de l'Estat. Documentació en regla: Presentació del passaport vigent. Antecedents penals: Cal aportar un certificat que demostri la inexistència d'antecedents tant a Espanya com al país d'origen. El paper central de l'empleador A diferència d'altres processos, aquí la responsabilitat recau directament en els empleadors (terme que inclou des d'empresaris fins a famílies del servei domèstic). Són ells els qui han de presentar les sol·licituds. Un cop validats els requisits, l'empleador disposa d'un mes per donar d'alta el treballador; si no ho fa, la resolució queda invalidada. "Aquesta és una via per mantenir el nostre estat del benestar a través de la cotització de les persones amb els seus drets i obligacions." Operativa i descentralització Per garantir un procés ordenat i transparent, s'ha apostat per la descentralització: S'han habilitat oficines específiques a Tarragona, Reus i Sant Carles de la Ràpita. S'aplica el sistema de cita prèvia i horaris de tarda per no interferir en altres tràmits. Existeixen convenis amb ajuntaments i sindicats per oferir punts d'informació clara i didàctica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Àfrica portes endins: Una mirada íntima de Carles Cascón
Una visió poètica de la quotidianitat africana El periodista i viatger Carles Cascón presenta la seva exposició fotogràfica Àfrica portes endins, una mostra que s'allunya dels estereotips habituals de fam i guerra per centrar-se en la intimitat de les llars i la vida diària en països com el Senegal. Els punts clau de la mostra L'àlbum familiar: L'exposició no pretén ser un estudi antropològic, sinó una visió personalitzada on les persones tenen noms propis i històries concretes. Corresponsal de pau: Cascón es defineix com un "corresponsal de pau", buscant l'equilibri amb la informació de conflictes per no reduir el continent a una sola realitat. Relació d'igualtat: L'autor critica la jerarquia paternalista del desenvolupament i proposa una relació tu a tu basada en l'intercanvi cultural i la humilitat. Reflexions sobre la cultura i l'aprenentatge L'autor destaca la riquesa de la cultura oral i la solidaritat comunitària (com en la cultura Bantu), alertant dels perills de perdre aquests valors amb una modernitat mal entesa. "La primera lliçó és d'humilitat. Com més coneixes Àfrica, més te'n dones compte de lo ignorant que ets." Finalment, es remarca que els africans sovint coneixen molt millor la nostra cultura i llengües que nosaltres les seves, un desequilibri que l'exposició intenta començar a revertir mitjançant la complicitat visual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Música per Beure: Cicle Solidari i Ètnic a Tarragona
Música per Beure: Una Experiència Multisensorial La Fundació Caixa Tarragona presenta un nou projecte que combina la música i les arts visuals. El cicle Música per Beure és una activitat complementària a una exposició d'instruments ètnics d'arreu del món. Aquest projecte destaca per la seva voluntat d'unir l'oïda i la vista en un espai de reflexió cultural. Compromís Solidari amb Amnistia Internacional En motiu del 25è aniversari de la presència d'Amnistia Internacional a Tarragona, la Fundació ha decidit atorgar un caire benèfic al cicle: Les entrades tenen un preu simbòlic de 2,5 euros. La recaptació es destinarà íntegrament a l'organització per a la defensa dels drets humans. Actualment, l'entitat centra els seus esforços en la campanya contra la violència de gènere. Detalls de l'Exposició i els Concerts L'exposició recull 110 instruments d'origen ètnic que funcionen tant com a objectes musicals com a peces d'art. El cicle de concerts inclou quatre actuacions destacades: L'Am de Foc: Grup de folk del País Valencià que utilitza més de 30 instruments diversos, fusionant música antiga i oriental. Ensamara: Duo dedicat a la recuperació d'històries i músiques antigues. Arianna Savall: Intèrpret d'arpa que ofereix un repertori des de la música medieval fins a la tradició celta. TAC-TQT: Tancament del cicle amb una proposta original de percussió i vent. "No espereu trobar trompetes o pianos; són instruments d'origen ètnic que són, alhora, obres d'art."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Subvenció europea per a la gestió de residus a Tarragona
Resum de la gestió dels fons europeus per al medi ambient L'Ajuntament de Tarragona ha rebut una subvenció històrica dels fons de cohesió de la Unió Europea, que ascendeix a prop de 6 milions d'euros (uns 1.200 milions de pessetes). Aquesta inversió, finançada al 80% per Europa i al 20% pel consistori, es destinarà íntegrament a modernitzar la recollida de residus i la neteja viària. Projectes principals d'infraestructura Soterrament de contenidors: El projecte estrella és la instal·lació de 95 illes de contenidors soterrats (uns 500 contenidors en total). L'objectiu prioritari és la Part Alta i els llocs emblemàtics per eliminar l'impacte visual i millorar l'estètica urbana d'una ciutat Patrimoni de la Humanitat. Noves Deixalleries: Es crearan tres deixalleries fixes (Polígon Sud, barris de Ponent i zona de Llevant) i s'ampliarà el servei de deixalleria mòbil. Recollida específica: Millora del sistema de recollida de poda a les urbanitzacions i de la fracció orgànica a zones com Sant Salvador. Corresponsabilitat i Civisme Agustí Mallol, responsable de Medi Ambient, posa èmfasi en la necessitat de la col·laboració ciutadana per mantenir la ciutat neta: "No serveix de res que nosaltres cada vegada posem més mitjans, camions i escombradors al carrer, si el ciutadà no posa la brossa a l'hora o llença papers a terra." L'Ajuntament aplicarà mesures correctores i sancions mitjançant inspectors i la Guàrdia Urbana per controlar conductes incíviques, com no recollir els excrements de gos o l'abocament de residus comercials fora d'hores. Control de plagues urbanes Coloms: S'està treballant amb l'Autoritat Portuària per fer captures al Port, principal focus generador, buscant una població mínima controlada. Estornells: S'instal·larà un sistema tecnològic de megafonia agressiva a punts crítics (Plaça Imperial Tàrraco, Rambla) per espantar aquestes aus mitjançant sons que detecten com a perill de cara al setembre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Cicle de música clàssica i pintura contemporània
Fusió d'Arts: Patrimoni Mundials, Música i Pintura Aquest esdeveniment representa una combinació única entre l'arquitectura clàssica, l'art contemporani i la música de cambra. Se celebra en espais declarats patrimoni mundial amb gairebé 2.000 anys d'història, oferint un entorn excepcional per a la cultura. Programació Musical de Febrer Els concerts tindran lloc tots els dijous del mes de febrer a les 20:30 h i són gratuïts (amb èmfasi en la puntualitat). La selecció musical busca la qualitat i l'originalitat de les formacions: Dia 3: Inauguració amb un conjunt de sis arpes, format per professores de tot l'estat que interpreten música barroca. Dia 10: Música espanyola i italiana del segle XVII amb la soprano tarragonina Maria Altadill, acompanyada de guitarra clàssica i tiorba. Dia 17: Actuació d'un grup de vuit violonxels i soprano, dirigit per Gaspar Caçador. El VI Premi de Pintura Onda de la Garriga L'exposició presenta les obres guanyadores d'aquest prestigiós guardó de pintura contemporània. L'obra principal d'aquesta edició ha estat creada per l'artista Anna Sánchez (Salamanca): Es tracta d'un collage innovador que reflecteix el moviment de l'art actual. L'obra destaca per una juxtaposició de línies que, en apropar-se, revelen ser fotografies de mans. La peça va ser escollida unànimement pel jurat per la seva gran qualitat i força visual. "Volem una cosa molt selectiva i especial, i que la gent es sorprengui una mica."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
El viatge de Masin: Documental sobre l'Iraq i l'exili
El viatge de Masin: Un retrat humà de l'Iraq Aquesta conversa presenta el documental El viatge de Masin, dirigit per Fèlix Merino. L'obra narra el retorn d'en Masin, un iraquià resident a Barcelona des de fa 13 anys, al seu país natal just un any després de la invasió del 2003. La pel·lícula s'allunya del discurs bèl·lic estereotipat per centrar-se en la realitat social i el retrobament familiar. Motivacions del cineasta i l'exiliat Fèlix Merino explica que el projecte va néixer de la necessitat personal de tornar a l'Iraq després d'haver hagut d'abandonar el país precipitadament com a reporter el dia que començava la invasió. Masin descriu la duresa de viure l'embargament i la guerra des de la distància, i la forta emoció de tornar a trepitjar la seva terra acompanyat de la seva mare, que també vivia a l'exili. Crítica als mitjans i a la geopolítica Els interlocutors reflexionen sobre la distància entre la consciència del poble (les manifestacions contra la guerra) i la manca de traducció d'aquesta força en lleis o accions polítiques reals. "No hi ha enemics, sinó que hi ha desconeguts; no hi ha millor manera de treballar per la pau que asseure't amb el desconegut per entendre les seves raons." L'evolució del personatge L'obra es planteja com un doble viatge: 1. Un viatge físic de l'espectador cap a la geografia iraquiana. 2. Un viatge introspectiu d'en Masin, que mostra una clara evolució emocional al llarg del metratge. Finalment, es fa una crida a la reflexió sobre el tracte diferencial dels presoners de guerra i la necessitat de jutjar els crims internacionals en tribunals neutrals com el de L’Haia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Pla de Camp Clar i reptes socials a Tarragona
Projecte de Rehabilitació de Camp Clar L'Ajuntament de Tarragona torna a presentar el Pla Integral de Camp Clar a la convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Malgrat no haver estat seleccionat anteriorment, el govern municipal hi aposta amb petites modificacions per intentar augmentar la puntuació técnica. Problemàtica social: La regidora Maria Lluïssa Expósito destaca que el principal repte de Camp Clar és la convivència i la situació social, més que l'urbanisme. Ajustos tècnics: S'introduiran variacions en temes de sostenibilitat (com el soterrament de contenidors) per obtenir els punts necessaris, tot i que consideren que no són la prioritat real del barri. Finançament: La Generalitat cobrirà el 50% del pressupost, i l'Ajuntament la resta. Campanya Tarragona 12x12 S'ha posat en marxa una iniciativa municipal per fomentar la participació ciutadana a través de debats mensuals sobre temes d'interès general: Gener: Prevenció de drogodependències. Febrer: Temàtica europea (referèndum de la Constitució Europea). Futur: Es tractaran temes com la violència de gènere, la immigració i la integració de persones amb discapacitat. Polèmica al barri d'Icomar La regidora respon a les crítiques del PSC sobre un suposat ús partidista de l'associació de veïns d'Icomar, la qual ella presideix: "La meva obligació és defensar el meu barri des de qualsevol punt de vista i així ho continuaré fent." Defensa les cassolades de protesta per demanar més seguretat policial. Explica els tràmits legals per actuar sobre el bloc privat Iribe García, un punt de conflicte al barri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
2005-02-02 ANTONIO ROSA.NO ÉS UN JOC
Denúncia de l'explotació infantil a través de la imatge L'exposició fotogràfica "No és un joc", de l'autor Antonio Rosa, es presenta a l'Institut Vidal i Barraquer de Tarragona com una eina de sensibilització sobre la crua realitat del treball infantil, especialment a Centroamèrica. La mostra, impulsada per Comissions Obreres (CCOO) i l'ONG Pau i Solidaritat, recull imatges colpidores de menors d'entre 5 i 17 anys que es veuen obligats a treballar en condicions d'extrema precarietat. L'exposició s'estructura en diferents sectors econòmics on la presència d'infants és alarmant: Àmbit rural: Menors que apliquen herbicides sense protecció o que treballen en cultius de cafè, arròs i blat de moro. Els "curileros": Infants que recullen concles en manglars durant jornades de quasi 24 hores, exposats a malalties i esgotament extrem, sovint medicats amb cafeïna per aguantar el ritme. Pedreres i abocadors: Nens que carreguen pedres de fins a 30 quilos o que busquen ferralla i aliment entre la brossa. Entorn urbà i maquiles: L'explotació invisible en mercats, la venda ambulant i el treball sense remuneració en tallers de confecció sota el pretext de l'aprenentatge. Conceptes clau i dades de l'OIT Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT), hi ha uns 250 milions de nens treballadors al món. Antonio Rosa destaca que molts d'aquests infants no són conscients que estan sent explotats, ja que per a ells el lloc de treball és el seu únic espai de socialització. "L'exposició es diu 'No és un joc' perquè quan parles amb aquests nens, per a ells anar a treballar és anar a jugar; no saben que el seu esforç representa un guany econòmic per a altres." L'autor subratlla que el seu objectiu no és generar llàstima, sinó mostrar la dignitat dels treballadors menors d'edat i denunciar la vulneració dels seus drets fonamentals, com l'accés a l'escolarització i a una infància segura.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Presentació del Ninot i la Ninota i la Bota del Carnaval
Presentació de les Figures de Carnaval a la Plaça de la Font S'ha dut a terme la presentació oficial del Ninot i la Ninota, les figures que simbolitzen el rei Carles Soltes i la seva concubina. L'acte ha estat encapçalat per Carles Sala, regidor de festes, juntament amb els responsables de l' Associació de Figures Festives de Catalanes. Impressions del Rei i la Reina de carn i ossos L'Eloi Saez i la Sònia Gasull, que enguany representen els papers de rei i reina, han compartit les seves impressions sobre les seves reproduccions: Sònia Gasull (Reina): Ha expressat que no se sent identificada amb la figura, criticant que la ninota va massa tapada i porta pantalons, un estil que ella no farà servir. Eloi Saez (Rei): També s'ha mostrat distant de la seva figura, destacant amb humor que al ninot li sobra llengua i que el vestuari d'hivern és una mica peculiar. "No s'hi semblen gens... però els ninots i ninotes són molt llejos, molt llejos." Detalls de la Bota i el Programa de Festes El regidor Carles Sala ha explicat els elements que composen la Bota, destacant-ne el contingut reivindicatiu: La decoració inclou retalls de premsa escrita i rotatius amb les notícies més destacades de l'any 2004. L'objectiu final de la bota, el ninot i la ninota és ser cremats el proper dimarts. S'espera una setmana de gran participació ciutadana amb les rues de dissabte i diumenge i diverses actuacions musicals. Aquest Carnaval es defineix com un dels més matiners del decenni, i l'ambient a la plaça de la Font ja reflecteix l'inici imminent de la gresca.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Vestiment de la Bota i els Ninots del Carnaval de Tarragona
Presentació dels símbols del Carnaval a la Plaça de la Font L'emissora Tarragona Ràdio s'ha desplaçat mitjançant la seva unitat mòbil a la plaça de la Font per cobrir les tasques de vestiment de la Bota del Carnaval, un dels elements més emblemàtics de la festa. La Bota del Carnaval: Un homenatge a la premsa En Pere Estadella, de l'Associació de Figures Festives Catalanes, ha explicat els detalls d'aquest element: Estructura: Compta amb un esquelet de fusta i una part exterior de cartró. Temàtica: Enguany és un homenatge a la premsa, mostrant tant la vessant positiva com la negativa. Simbolisme: S'utilitzen retalls de diaris d'economia per representar la ironia. Inclou necrològiques i fotografies de futbol (associades a la ira o la ràbia). Conté tires còmiques per representar la idea bufonesca. Acabat: El disseny final és un collage de retalls i fotografies que cremarà directament en la nit de tancament. El Ninot i la Ninota: Un dol festiu La Jordina Ros ha presentat les figures del Ninot i la Ninota, destacant-ne el seu caràcter singular per a aquesta edició: Estètica àustera: No porten plomes ni lluentons com a mostra de respecte per les penúries i desgràcies recents. Actitud: Tot i mostrar-se "dolguts" i conservadors en el vestuari, mantenen l'esperit de la festa sense arribar a estar de dol oficial. "És una llàstima que es cremi perquè és una feina de mesos, però la cremada és espectacular i impressionant."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Revalorització i canvis en les pensions per al 2005
Augment de les pensions i mecanismes de revalorització L'entrevista amb Roser Requesens, subdirectora de l'INSS, aclareix com s'aplica l'increment de les pensions per a l'any 2005 a la província de Tarragona: Increment general del 2%: Es fixa segons la inflació prevista per a l'any corrent. Millora de les pensions mínimes: Per tal d'aproximar-les al Salari Mínim Interprofessional (SMI), aquestes tindran augments d'entre el 5% i el 7%. La "paga única" i la consolidació: Si l'IPC real supera la previsió (com va passar el 2004, on va pujar un 3,5% en lloc del 2%), els pensionistes reben una compensació al gener que, a més, es consolida a la base de la seva pensió per no perdre poder adquisitiu. Novetats legislatives rellevants S'introdueixen canvis significatius en camps específics de la protecció social: Incapacitat Permanent Total: Els beneficiaris d'invalideses qualificades podran accedir a mínims a partir dels 60 anys (abans era als 65). Pensions del SOVI: S'està tramitant la compatibilitat d'aquestes pensions amb altres prestacions, com la de viudetat, per evitar la pèrdua d'ingressos que patien moltes dones en quedar-se vídues. Càlcul per mínims: S'ajusten els requisits de rendes (al voltant de 6.000 € anuals) i s'incorpora la valoració patrimonial per accedir als complements. Impacte econòmic a Tarragona "L'Institut Nacional de la Seguretat Social paga 71 milions d'euros cada mes a pensionistes de la província de Tarragona." Actualment n'hi ha uns 128.000 pensionistes a tota la demarcació, sent la jubilació i la viudetat els col·lectius més nombrosos i amb més pes en la despesa pública regional. Cicle de xerrades informatives Per resoldre dubtes sobre les notificacions rebudes als domicilis, l'INSS organitza sessions a Tarragona ciutat: * 8 de febrer: Associació Gent Gran (Pl. Magí). * 9 de febrer: Caixa Terrassa (C/ La Sal). * 14 de febrer: Club de Jubilats Caixa Catalunya (Av. Ramon i Cajal).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
5a Convocatòria del Concurs de Prosa per a Dones a Tarragona
V Concurs de Prosa per a Dones a Tarragona Representants dels col·lectius de dones de Tarragona presenten la cinquena edició del concurs de narrativa, una iniciativa consolidada que busca donar veu a les dones de la ciutat coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Objectius i Participació L'objectiu principal és oferir una oportunitat d'expressió a dones que no es dediquen professionalment a l'escriptura. Es destaca: - La participació és oberta a totes les dones del municipi de Tarragona. - S'ha aconseguit un grup molt heterogeni, des de dones joves fins a dones grans. - Es vol dignificar el paper de les mestresses de casa i dones amb inquietuds culturals. Bases del Concurs Les autores interessades han de seguir aquests requeriments tècnics: * Gènere: Narrativa (no poesia) amb temàtica sobre la dona. * Llengua: Català o castellà indistintament. * Extensió: Màxim quatre folis mecanografiats a doble espai per una sola cara. * Presentació: Al Centre Cívic de Torreforta (Servei d'Informació i Assessorament a la Dona). S'ha d'entregar l'obra i, en un sobre tancat a part, les dades identificatives. Premis i Actes de Celebració "És una iniciativa per donar una mica més de dignitat a aquest dia i demostrar que les dones corrents també tenen inquietuds." L'acte final tindrà lloc el 8 de març a l'Ajuntament de Tarragona, on es lliuraran tres premis principals (incloent-hi material d'escriptura i obres d'art) i un certificat de participació per a totes les concursants. La jornada clourà amb la lectura d'un manifest i un dinar de germandat entre els diferents col·lectius de dones de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Yllana i l'espectacle 'Star Trip': Humor Gestual i Ciència-Ficció
La Trajectòria d'Yllana i la Gestió del Teatre Alfil La companyia Yllana, amb més de 13 anys d'història, s'ha consolidat com un referent del teatre gestual i de moviment basat en l'humor. El que va començar com una iniciativa d'un grup d'amics ha crescut fins a convertir-se en una estructura empresarial que no només produeix espectacles, sinó que també gestiona el Teatre Alfil a Madrid, salvant aquesta emblemàtica sala de la desaparició i especialitzant-la en el gènere de la comèdia. Punts clau de la companyia: Compromís cultural: Mantenen un festival internacional i aposten per la continuïtat del teatre de qualitat malgrat la falta de suports institucionals. Èxit de crítica: La companyia presumeix d'una recepció excel·lent per part de la premsa, amb un historial pràcticament lliure de crítiques negatives. 'Star Trip': La Quotidiana Vida a l'Espai L'espectacle actual, titulat Star Trip, trasllada elements de la vida quotidiana a un entorn de ciència-ficció. A diferència de produccions anteriors com 666 (ambientada al corredor de la mort), aquesta obra explora les peripècies de quatre astronautes en busca de vida intel·ligent. "Star Trip és una obra de teatre de ciència-ficció... un gènere al qual estem acostumats al cinema, però no al teatre." Característiques de l'obra: Referències cinematogràfiques: L'espectacle inclou picades d'ullet constants als grans referents del gènere galàctic que el públic pot identificar fàcilment. Humor pur: L'objectiu principal és la diversió absoluta, oferint un refugi de rialles davant l'actualitat sovint aclaparadora. Projecció internacional: L'obra està tenint un gran recorregut fora d'Espanya amb resultats molt satisfactoris. Finalment, l'entrevista destaca el caràcter festiu de la seva visita a Tarragona, coincidint amb el carnaval, el que permet als actors i al públic compartir l'esperit de la disfressa i la celebració.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
2'
Primeres experiències i pors d'anar en moto
Introducció a l'experiència motorista El text recull un seguit de breus entrevistes o interaccions amb joves sobre la seva relació amb el món de les motos. Es divideix principalment en dos testimonis amb bagatges molt diferents respecte a la conducció de vehicles de motor. L'experiència d'en Tarek En Tarek explica que, tot i no haver portat gaires motos de dues rodes, sí que té experiència prèvia en altres àmbits: Ha conduït una moto de cilindrada 49cc en una ocasió. Té experiència prèvia amb quads per rutes de muntanya i pistes. Davant la pregunta de si té por, ell es mostra segur gràcies a aquesta experiència amb vehicles de quatre rodes. La perspectiva de la Laura La Laura, per la seva banda, representa el punt de vista d'una principiant absoluta que s'enfronta a la seva primera vegada. Expressa una preocupació clara per la seguretat física i la vulnerabilitat en comparació amb la bicicleta. Reflexiona sobre el risc de patir danys greus en cas d'accident. Conclou amb una visió pragmàtica sobre el control del vehicle: "Anar en moto penso jo que és perillós, però si saps el que fas, ja vas bé." Temes clau detectats La transició d'un tipus de vehicle a un altre (quads a motos). La gestió de la por i el respecte a la velocitat. La consciència del perill i la importància de la traça en la conducció.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
Reforma i futur de la Cooperativa Obrera Tarragonès
Projecte de Renovació de la Sala El Magatzem El president de la Cooperativa Obrera Tarragonès, Sergi Xirinax, detalla les obres actuals a la sala de teatre El Magatzem, amb l'objectiu de reobrir les portes el mes de març. No es tracta només d'una millora estètica, sinó d'una transformació funcional profunda cap a un model de multisales. Noves Infraestructures i Espais Divisió en tres espais escènics: Mitjançant plafons i parets mòbils, la sala principal es pot convertir en tres espais independents totalment equipats. Centre de producció: El projecte busca que les companyies tinguin un lloc on fer estades de muntatge de 15 dies per provar llums, so i escenografia amb condicions professionals. Millores tècniques: S'inclou la instal·lació d'aire condicionat i ventilació per permetre l'activitat durant els mesos d'estiu i festivitats com Santa Tecla. Accessibilitat: S'han habilitat dues entrades diferenciades pels carrers Fortuny i Reding per millorar el flux de públic. Nova Programació i Producció Pròpia La reobertura portarà un canvi en la filosofia de gestió, passant de ser una sala d'exhibició a un viver de creació local: L'objectiu és que el 60-70% de la programació siguin produccions pròpies dels grups vinculats a la casa. Es posarà en marxa una línia estable de teatre infantil cada setmana. La nova estructura permetrà la simultaneïtat o l'encadenament ràpid d'activitats (teatre, música, vermuts poètics, etc.) en un mateix dia. El Projecte Ambiciós: Una Nova Planta Contemporània A llarg termini, l'entitat planteja una reforma integral de l'edifici modernista per adaptar-lo al segle XXI: Segona planta de nova planta: Es preveu construir un nivell superior amb una estètica contemporània que contrasti amb la façana històrica. Hotel d'entitats: La primera planta es transformarà en un espai diàfan amb serveis comuns i sales de reunions compartides. Cerca de finançament: El cost de les obres immediates ronda els 6 milions de pessetes, però la gran reforma requerirà el suport d'institucions com la Generalitat i l'ús de crèdits a través de l'Institut Català de Finances. "Volem que el Magatzem serveixi, sobretot, per fomentar i col·laborar en la producció feta a Tarragona."