Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1441-1464 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Jornades sobre Edificis Històrics i Patrimoni a Tarragona
La Protecció del Patrimoni Arquitectònic La tinent d'alcalde Maria Mercè Martorell detalla la celebració d'unes jornades pioneres sobre la gestió, protecció i rendibilitat dels edificis històrics. El debat se centra en com mantenir palaus i cases senyorials, tant de titularitat pública com privada, compartint solucions legals i fiscals. Models de Gestió i Experiències Internacionals Es comparen les legislacions de diverses comunitats, destacant que Castella i Lleó disposa actualment d'una normativa més actualitzada que la catalana. S'exposen casos d'èxit de reconversió com: • El turisme d'habitació a Portugal i la rehabilitació de pazos. • L'ús de cases històriques a Sevilla per a esdeveniments i congressos. • El manteniment d'edificis singulars a la Rambla de Tarragona. Celebració del Sisè Aniversari com a Patrimoni Mundial Les jornades s'emmarquen en els actes de celebració del sisè aniversari de la declaració de l'UNESCO. Entre les activitats destacades hi ha: • Presentació d'una maqueta ampliada de la Tarragona romana que inclou el port i el sector pesquer. • Concerts gratuïts a la Casa Canals i exposicions sobre la Catedral. • Publicacions divulgatives i presentacions digitals sobre la història de la Rambla. Estat i Restauració de la Muralla Es compleix un any de l'enfonsament d'un tram de la muralla de Tarragona. Martorell destaca la col·laboració institucional inèdita: "Per primera vegada, hi treballen tres administracions conjuntament: el Bispat, la Generalitat i l'Ajuntament." Després d'una fase d'emergència i estudis geotècnics, s'està redactant el Pla Director de la Muralla per sanejar tot el perímetre i garantir la seva conservació a llarg termini, tot i que això pugui comportar tancaments temporals de passos arqueològics.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
II Congrés sobre Patologies Derivades de l'Estrès a Tarragona
II Congrés de Patologies Derivades de l'Estrès El programa entrevista a Jordi Tous, president del congrés, per parlar sobre la segona edició d'aquest esdeveniment que s'emmarca dins la fira Relàjate. A diferència de l'any anterior, centrat en la definició dels problemes, enguany l'objectiu principal és la prevenció i la intervenció pràctica davant els riscos psicosocials. Estructura i continguts destacats L'esdeveniment es divideix en sessions matinals de caràcter teòric i tallers pràctics a la tarda: Estratègies d'afrontament: Sessió a càrrec del Dr. Domingo García Villamissar sobre l'estrès clínic. Sindrome de burnout: El Dr. Pedro Gil Montes abordarà el fenomen del "cremar-se" professionalment. Avaluació de riscos: Tallers tècnics amb la participació de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. La patologia del "treballador cremat" Jordi Tous destaca que el burnout és el risc més preocupant actualment. Tot i que històricament s'associava a professions assistencials (infermeria, docència, seguretat), s'està generalitzant a qualsevol sector que impliqui atenció al client o serveis. "Són persones cremades que resulten inoperatives per a la seva feina i, el que és més greu, pateixen un dany psicològic difícil de reparar." Estratègies de supervivència emocional El congrés proposa anar més enllà de les habilitats tècniques, fomentant el suport emocional i habilitats d'assertivitat: Aprendre a demanar ajuda als companys. Saber dir que no a demandes excessives. Desenvolupar la capacitat de sobreviure en ambients hostils amb qualitat de vida. L'esdeveniment, declarat d'interès sanitari per la Generalitat, pretén consolidar-se com un espai de debat necessari davant la gran quantitat de treballs i investigacions presentats enguany.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Concert líric a la Casa Canals amb el Trio Márquez-Durant-Canyes
Concert líric i divulgació musical L'entrevista presenta el proper concert del cicle de tardor a la Casa Canals de Tarragona, organitzat pel Museu d'Història de la Ciutat. El Trio Márquez, Durant i Canyes oferirà un repertori variat que combina l'òpera clàssica amb gèneres populars. Formació i Trajectòria de les Artistes Les tres integrants del trio comparteixen un origen comú al Conservatori de Vila-seca, un centre de referència a Catalunya. La soprano Carme Durant destaca els següents punts de la seva carrera: Inicis al Cor Sant Esteve de Vila-seca. Trajectòria internacional cantant amb Jordi Savall a la Capella Reial de Catalunya. Compaginació de la faceta artística amb la docència musical, una sortida professional essencial per a la majoria de músics. El Programa: Un "bombó" musical El repertori d'aquesta nit ha estat escollit per la seva capacitat de connectar amb el públic, sense limitacions imposades pels programadors: Òpera i Lírica: Peces cèlebres com l'havanera de Carmen de Bizet i fragments de Madame Butterfly. Música llatinoamericana: Boleros i obres de compositors com Villalobos. Posada en escena: El concert inclou l'ús de petits objectes i una interpretació teatralitzada dels personatges per fer l'experiència més atractiva. Sensibilització i Educació Musical Durant reflexiona sobre l'estat de l'ensenyament musical i la importància de crear nous públics a través de les escoles. Segons l'artista, és essencial mantenir la presència de la música en els currículums escolars per formar persones amb sensibilitat, més enllà de la formació professional. "Si allò que s'ha fet de petit es perd, potser serem professionals però no serem persones." L'espai de la Casa Canals es reivindica com un escenari idoni per a aquest format de proximitat, permetent una interacció directa entre artista i espectador en un entorn patrimonial recuperat per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
La caravana d'educació viària de MAPFRE a Tarragona
Educació Viària infantil al Palau de Congressos L'emissora connecta amb la unitat mòbil desplaçada a l'exterior del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, on s'ha instal·lat la caravana d'educació vial de la Fundació MAPFRE. Aquesta iniciativa, en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona, preveu que uns 500 infants de la ciutat i rodalies aprenguin normes de circulació mitjançant un circuit de karts i sessions teòriques. Objectius i Estadístiques de Sinestralitat Prevenció de futur: L'objectiu principal és influir en els hàbits dels futurs conductors quan encara són receptius (entre 9 i 12 anys). Dades preocupants: Es destaca que a la província de Tarragona es produeixen una mitjana de 4 a 5 víctimes diàries per accidents de trànsit, la majoria en centres urbans. Causa principal: La velocitat continua sent el factor determinant en la gravetat dels accidents. El mètode d'aprenentatge L'activitat es divideix en dues parts: 1. Mòdul teòric: Formació mitjançant suports audiovisuals. 2. Pràctica en circuit: Els nens condueixen petits vehicles en un circuit que reprodueix senyals verticals i horitzontals, fomentant el respecte a les prioritats i al vianant. Declaracions del Consistori i Seguretat "Tota la inversió que siguem capaços de fer en educar aquests xiquets i xiquetes en la sensibilització de trànsit és invertir en el futur." Raúl Font, responsable de Trànsit, destaca que l'educació és una alternativa més eficaç que la sanció. Així mateix, s'anuncia un reforç de la Guàrdia Urbana amb l'objectiu d'arribar als 200 agents a principis d'any per millorar la seguretat de proximitat als barris.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Fira Relájate: Benestar i Alternativa a l'Estrès
Presentació de la Fira Relájate a Tarragona L'entrevista amb Eduard Vicente detalla la nova edició de la fira Relájate, un esdeveniment que tindrà lloc al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona. L'objectiu principal és oferir un espai de tranquil·litat i eines per combatre l'estrès, una patologia que afecta prop del 80% de la població. Espais i Activitats Experimentals La fira es defineix com un certamen experimental més que un simple aparador comercial. Entre les seves propostes destaquen: Sales de relaxació: Espais aïllats per gaudir de tasts de tes i infusions. Teràpies físiques: Massatges, diagnòstics de professionals i tractaments de benestar. Teràpies innovadores: S'introdueixen conceptes com el typing (reprogramació mental per deixar de fumar) i la Gospel Therapy. Cultura i espiritualitat: Un concert benèfic del Lama Yurme per recaptar fons per al Tibet i tallers de Feng Shui aplicat a la llar. Autoconeixement i Autoestima L'experta Adriana Esquirol participa en el programa per parlar de la seva conferència-taller sobre l'autoestima. "Hem de reorientar les nostres vides personals per seguir endavant i transformar les experiències negatives en aprenentatges positius." Segons Esquirol, focalitzar-se en l'aquí i l'ara i en l'autoconeixement és essencial per evitar viure de manera inconscient i automatitzada. Benestar a través de l'Alimentació i el Ball La fira també aborda la salut des de prismes variats: Cuina energètica: Taller a càrrec de Montse Bradford. Dansa terapèutica: Tallers de dansa afro-brasilenya i la dansa del ventre com a mètodes per alliberar tensions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Josep Iborra i el 'Breviari d'un bizantí'
Anàlisi del Guardó i la Situació Cultural al País Valencià L'entrevista se centra en la figura de Josep Iborra, guanyador del Premi Rovira i Virgili (dins els Premis Literaris Ciutat de Tarragona) amb la seva obra Breviari d'un bizantí. L'autor, reconegut acadèmic i assajista, reflexiona tant sobre el contingut de la seva nova publicació com sobre el complex panorama cultural valencià. L'estat de la cultura i la llengua al País Valencià Iborra exposa una visió crítica però matisada de la realitat actual, destacant diversos punts clau: Bloqueig polític: Denuncia que les institucions actuals no només no estimulen la cultura catalana, sinó que sovint actuen en contra, creant una atmosfera de confusió i pessimisme. Desinformació social: La falta de suport als mitjans de comunicació públics fa que la societat valenciana rebi una versió distorsionada de la seva pròpia llengua. L'herència de Joan Fuster: Es reconeix el fruit de l'esforç de generacions anteriors, tot i que l'autor admet sentir-se, en certa mesura, en un exili interior. Esperança en l'escola: Malgrat tot, destaca que l'ensenyament de la llengua a les escoles i l'alta productivitat literària actual són motius per a l'optimisme. Sobre l'obra: 'Breviari d'un bizantí' L'autor defineix el llibre com una sèrie d'apunts i especulacions sobre la cultura contemporània. El títol respon a la naturalesa dels textos: "És breviari perquè són textos breus, i bizantí perquè tracta qüestions estètiques, religioses i morals des d'un punt de vista paròdic i excèntric." L'obra es caracteritza per: Aforismes moderns: A diferència dels clàssics, busquen sorprendre el lector amb una mirada subjectiva i insolent. Narracions especulatives: Inclou versions insòlites de passatges evangèlics i reflexions sobre autors com Thomas Bernhard o Borges. Exploració del tòpic: Iborra utilitza la literatura per fer explotar les idees preestablertes i analitzar els absurds de la societat actual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Cicle de cinema dedicat al director Joaquim Jordà a la URV
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, José Carlos Suárez, director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta el primer cicle del curs 2006-2007 dedicat a la figura i l'obra de Joaquim Jordà, cineasta català traspassat recentment. La figura de Joaquim Jordà L'entrevista destaca Jordà com un referent ineludible del cinema documental i un dels pares de l'Escola de Barcelona. Es defineix la seva trajectòria per: Un compromís social constant i una actitud de outsider contra els corrents establerts. La capacitat de transgredir la censura franquista mitjançant l'ús de l'imaginari social. L'ús del cinema per denunciar la realitat, fugint de les etiquetes i d'allò políticament correcte. Pel·lícules destacades del cicle Durant el col·loqui s'analitzen diversos títols fonamentals que es projectaran a l'aula: Númax presenta (1979): Una obra sobre l'autogestió obrera que va ser censurada i silenciada durant anys. 20 anys no és nada (2004): Seqüela on el director retroba els protagonistes de Númax per veure com ha canviat la societat. Mones com la Becky (1999): Un assaig potent sobre els límits de la psiquiatria i la lobotomia. De nens (2004): Un documental polèmic sobre el cas de pederàstia del Raval que posa en evidència el sistema judicial i la manipulació mediàtica i urbanística. L'auge del gènere documental Suárez reflexiona sobre l'èxit actual del documental a les sales comercials, atribuint-ho al fet que el públic està cansat de productes mediocres i busca realitats autèntiques. Cita Jordà com el precursor que va saber hibridar la realitat amb la ficció, influint en noves generacions de cineastes formats en el màster de la Universitat Pompeu Fabra. "Joaquim Jordà sempre va ser un outsider, un home que es va enfrontar contra el que estava establert."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Campanya de la FUT per potenciar el comerç a Tarragona
El comerç fa ciutat: Nova campanya de proximitat La Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona (FUT) ha llançat una nova iniciativa sota el lema "Sense anar més lluny, al teu barri trobaràs de tot". L'objectiu principal és conscienciar els ciutadans sobre la importància del comerç tradicional i de proximitat davant l'arribada de grans superfícies. Punts clau de la campanya Atenció personalitzada: Es vol destacar el valor humà i el tracte postvenda que només ofereix el botiguer del barri. Recuperació del personatge de Maginet: S'ha escollit la figura mítica de Maginet Pela Canyes com a imatge corporativa per connectar amb la identitat tarragonina i les noves generacions. Esplai del comerç: Una iniciativa itinerant durant el Nadal per dinamitzar diferents espais comercials de la ciutat. Reptes del sector davant el Nadal L'entrevista amb la presidenta Esther Fernández posa de manifest dues preocupacions rellevants: Manca de personal: Hi ha dificultats per trobar venedors formats. Fernández assenyala que cal prestigiar la professió: > "Hauríem de fer veure a la gent que treballar en un comerç és una feina estable i que et permet guanyar-te bé la vida." Conciliació i horaris: Es discuteix la problemàtica del tancament del dia 24 de desembre i la competència amb les grans superfícies que no sempre respecten els horaris reduïts per a la conciliació familiar. Associacionisme i Administració Es fa una crida a la unió dels comerciants per actuar com un motor econòmic i social fort. Les relacions amb l'Ajuntament de Tarragona es defineixen com a positives, i s'espera que el nou govern de la Generalitat mantingui el suport al petit comerç com a eix vital de les ciutats.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
L'11a Setmana de la Ciència a Tarragona
Presentació de l'11a Setmana de la Ciència En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el coordinador Carles García Mejado explica els detalls de la celebració de la Setmana de la Ciència a la ciutat. Aquesta iniciativa, que va néixer a nivell europeu, arriba a la seva onzena edició consolidada com un referent de la divulgació científica local. Objectius i Filosofia de l'Esdeveniment El propòsit fonamental de la Setmana de la Ciència no ha canviat des dels seus inicis: Establir vincles sòlids entre la ciència i la societat. Utilitzar un llenguatge planer i entenedor per explicar la recerca que es fa a les universitats i centres. Retre comptes davant la ciutadania sobre l'ús dels recursos públics destinats a la investigació. "Es tracta de saber-nos explicar allò que estem fent a les universitats, als centres de recerca, als museus... i de fer-ho amb un llenguatge que ho puguin entendre." Activitats Destacades El programa d'enguany combina la rigorositat acadèmica amb el vessant lúdic: Cicle de Conferències: Amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, s'organitzen xerrades sobre la biologia del desenvolupament i l'evolució humana (el cas d'en Pau). Fira de la Ciència: Ubicada al nou recinte firal del Palau de Congressos (del 15 al 17 de novembre), oferirà activitats d'arqueologia, economia (simulacions de borsa), enginyeria i medicina. Tallers interactius: Destaca la participació del grup de l'Eudald Carbonell, amb demostracions de talla lítica i pintura rupestre. La Universitat Rovira i Virgili (URV) lidera la iniciativa, mostrant la seva potència com a quarta universitat catalana en recerca i la seva capacitat per apropar les humanitats i les ciències experimentals a tot el públic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Entrevista a Rafael Luna: El nou escenari de l'Entesa
Rafael Luna analitza el futur polític de Catalunya El secretari general del Partit Popular de Catalunya i diputat per Tarragona, Rafael Luna, valora el context polític post-electoral abans de la constitució de la vuitena legislatura. Crítica a l'Entesa i a Convergència i Unió Luna defineix el nou govern no com un tripartit, sinó com l'Entesa, i preveu una legislatura centrada en la gestió davant dels "errors" del passat. Pel que fa a l'oposició, el diputat és especialment crític amb Convergència i Unió (CiU): Considera CiU com el gran derrotat de les eleccions. Retreu a CiU el seu intent de blindar-se davant de notari per no pactar amb el PP. Afirma que la credibilitat de CiU davant el PP és nul·la: "Quan algú tanca la porta, nosaltres no la tornarem a obrir. Ja no es pot parlar d'un pacte Convergència-Partit Popular." Una legislatura de política real Segons Luna, la vuitena legislatura serà molt diferent perquè s'ha superat el debat monolític de l'Estatut, que segons ell, ha "cremat" la vida política. El PP vol centrar-se en: Polítiques territorials: Com el desdoblament de la N-340 o la gestió de l'aigua. Problemes reals: Immigració, inseguretat ciutadana, sanitat i economia domèstica. Relació amb altres grups: Luna obre la porta a coincidir amb el govern o amb Ciutadans (en temes de bilingüisme) si les propostes s'ajusten al seu programa. Situació Municipal a Tarragona L'entrevista conclou amb la tensió al govern municipal de Tarragona. Luna dona suport total a Francesc Ricomà i critica l'alcalde Joan Miquel Nadal, acusant-lo d'anteposar els interessos de partit als de la ciutat per primer cop en la seva carrera.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Lluís Soler i la vigència del mite del Comte Arnau
El mite del Comte Arnau al Teatre Metropol L'actor Lluís Soler presenta al Teatre Metropol de Tarragona una adaptació de l'obra El Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra, sota la direcció d'Antonio Calvo. L'espectacle és una aposta personal per transmetre la potència de la paraula i la mitologia catalana a través d'una interpretació en solitari. Una adaptació centrada en l'essència El text original de Sagarra, compost per un total de 10.000 versos, ha estat sintetitzat per oferir una experiència més propera a l'espectador modern: Reducció del text: S'ha passat dels 10.000 versos originals a uns 1.600, mantenint la integritat de cada vers i l'ordre original. Durada: L'obra té una durada aproximada d'una hora, temps que Soler considera idoni per captar l'atenció del públic sense saturar-lo. Estructura narrativa: Tot i ser un poema èpic i no una obra teatral convencional, Soler interpreta els tres personatges clau: el Comte Arnau, la seva dona Elvira i l'abadessa Adelaïs. El valor de la paraula i el clàssic Lluís Soler destaca que, malgrat les tendències actuals cap a l'espectacle fàcil, hi ha un públic fidel que busca la grandesa de la llengua: "Una obra es converteix en clàssica quan suporta la selecció natural que el temps implica; queden els textos que realment interessen a la societat perquè li diuen alguna cosa." L'actor posa en relleu la dedicació de Sagarra, que va esmerçar sis anys en aquesta obra per abocar-hi tota la seva saviesa sobre el vers i el dramatisme, influenciat per autors com Shakespeare o Dante. L'ofici de l'actor L'espectacle es planteja com una narració d'històries a l'estil antic, on l'actor utilitza diferents tons i veus per fer els personatges recognoscibles i "acolorir" el poema. Per a Soler, tornar a Tarragona és com tornar a casa, ja que hi manté un vincle afectiu des de la seva etapa d'estudiant a la Universitat Laboral.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Estudi sobre la desigualtat de gènere a la URV
Radiografia de la desigualtat a la Universitat Rovira i Virgili L'entrevista amb Emma Bassó desgrana els resultats d'una pionera autoavaluació a la URV sobre la situació d'homes i dones dins la institució. L'estudi revela que, malgrat la percepció de meritocràcia, existeixen barreres invisibles que dificulten l'ascens professional de les dones tant en el professorat com en el personal d'administració. Les dades de la desigualtat acadèmica L'informe mostra una realitat contundent sobre la distribució de poder i rangs: * Hi ha quatre vegades més catedràtics homes que dones. * Es detecta una sobrerepresentació masculina en les categories superiors de forma sistemàtica. * En algunes franges laborals, mentre el 40% dels homes promocionen, només ho fa un negligible 5% de les dones. Barreres en la conciliació i càrregues familiars Un dels punts clau és la diferent percepció entre gèneres sobre com la vida familiar afecta la carrera professional: * Les dones identifiquen clarament la maternitat i les tasques domèstiques com a frens per a la seva promoció. * Els homes no perceben que tenir una família els condicioni la feina, evidenciant una manca de coresponsabilitat en la gestió diària. El compromís institucional i el Pla d'Igualtat L'estudi no es quedarà en un calaix; la universitat ha pres la decisió de crear una comissió per elaborar un Pla d'Igualtat previst per al mes de maig. L'objectiu és revisar els mecanismes de promoció que generen desigualtats sense haver-hi, necessàriament, mala voluntat. "El que és important és voler saber com estem i, a continuació, decidir què podem fer." Finalment, es destaca que aquest problema és una tendència compartida a tota Europa, tot i que la URV presenta dades lleugerament millors que la mitjana espanyola en incorporació inicial de dones, malgrat que encara s'estanquen en les categories més baixes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Anàlisi del Nàstic: Empat davant el Deportivo i l'efecte del President
Anàlisi del partit: Nàstic 0 - Deportivo 0 El programa repassa l'actualitat del Gimnàstic de Tarragona després de l'empat a casa contra el Deportivo de la Coruña. Malgrat no haver aconseguit la victòria, es destaca un canvi d'imatge positiu de l'equip, amb una actitud molt més competitiva. Aspectes clau de la jornada Millora en el joc: L'equip va demostrar identitat i implicació, generant nombroses ocasions de gol que no es van concretar per falta de punteria. Protagonisme de Càceres: El defensa va ser un dels jugadors més actius, arribant a tenir tres oportunitats clares per marcar en els minuts finals. L'anècdota de Caparrós: L'entrenador del Deportivo, Joaquín Caparrós, va sorprendre tothom signant autògrafs a uns nens en ple partit. L'Efecte Andreu i el vestidor S'ha comentat la intervenció del president, Josep Maria Andreu, que va baixar al vestidor per donar un "toque d'atenció" als jugadors. Segons els col·laboradors, aquest gest podria ser la causa de la reacció de l'equip a la gespa: "Tu com a treballador, si el teu jefe et pega un toque d'atenció, penses que et posarà el despide. El big boss va baixar al vestidor i la cosa ha canviat." Participació de l'afició i properes cites S'obre una votació via SMS al 5588 per escollir el millor jugador de la jornada, amb el sorteig d'una samarreta de la segona equipació (color mostassa). Proper repte: L'equip s'enfrontarà al Saragossa a la Romareda, un rival que actualment ocupa posicions de Champions. Entrevista exclusiva amb el president Andreu programada per al programa Sempre Nàstic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Primer aniversari de l'explosió a la Rambla Nova
Ressenya del primer any de la tragèdia a Tarragona Es compleix un any de la deflagració al número 72 de la Rambla Nova de Tarragona, un incident que va colpir la ciutat i que va acabar amb la vida de cinc persones: la doctora Olga Aceves, els seus tres fills i el veí José Viendicho. Testimonis directes i situació actual Daniel Francino (General Òptica): Explica com el record de l'episodi és encara trist i traumàtic. La seva botiga va quedar destruïda i actualment operen des d'un local provisional a l'espera d'una possible reconstrucció que encara no té un projecte definit. Ramon Ferrer (Cafeteria Regina): Recorda el caos de la nit de l'explosió. Tot i que no hi va haver ferits a la terrassa per fortuna, l'establiment va patir danys materials i va estar tancat durant un mes per perill d'esfondrament de l'edifici veí. Estat de la investigació judicial El cas continua obert i sota instrucció judicial. Les principals claus són: Hipòtesi de la intencionalitat: Existeixen informes que suggereixen una possible manipulació de les canonades de gas, descartant un fet fortuït. La tesi del suïcidi: Tot i que s'ha especulat amb el suïcidi de José Viendicho, la seva família i el seu advocat defensen que va ser un accident i demanen més proves tècniques. Implicacions civils: Encara que la via penal quedaria extingida per la mort de l'inculpat, determinar la causa és vital per a les indemnitzacions de les assegurances. "Realment és un fet inusual i el record és bastant trist, és bastant dolent." Un any després, la normalitat sembla haver tornat al carrer, però el solar buit i el procés judicial actiu mantenen viva la memòria de la tragèdia. Demà es farà un funeral de record a l'ermita de Llorito a les 18:00 h.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Tinet Jornada 2006: Futur mòbil i contingut digital
Futur de la connectivitat mòbil i els continguts audiovisuals L'entrevista amb l'Amadeu Roig, responsable de comunicació de Tinet, se centra en la celebració de la Tinet Jornada 2006 a la Diputació de Tarragona. El tema central és l'evolució imminent de la tecnologia mòbil i com aquesta s'està convertint en la porta d'accés principal a internet per davant dels ordinadors convencionals. Els punts clau de la jornada: Democratització del mòbil: Amb un parc de terminals que arriba al 95% de la població, el mòbil supera amb escreix l'ordinador personal. Evolució de les pantalles: S'observa una tendència al creixement de la mida de les pantalles per facilitar el consum de continguts audiovisuals i la navegació web. Noves tecnologies de xarxa: Es parla de la transició del 3G cap al 3,5G i el futur 4G, que permetrà velocitats similars a l'ADSL domèstica en dispositius portàtils. Televisió i vídeo a la carta: L'adaptació de les empreses audiovisuals per oferir continguts en directe o descarregables (com el cas de YouTube o les plataformes de webcasting). "Si tot el que és internet ha de continuar funcionant només amb PCs connectats a una línia ADSL, no arribarem mai al 100% de la població; el mòbil és la solució per a la connectivitat total." Reptes i aprenentatges: Adaptació web: La necessitat que els llocs web s'adaptin a formats petits sense perdre la funcionalitat. Llenguatge audiovisual: L'usuari ha de passar de ser un simple espectador a aprendre la narrativa audiovisual per crear i compartir els seus propis continguts. Cerca i catalogació: El repte tècnic que suposa per a cercadors com Google indexar vídeos de la mateixa manera que ho fan amb el text.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Jornades de Debat sobre el Món del Foc a Vila-seca
El futur i la tradició del món del foc L'entrevista a Pep Enric Martí, president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, detalla la celebració de les segones jornades de debat a Vila-seca. Aquesta trobada reuneix especialistes i representants de colles d'arreu dels Països Catalans per abordar els reptes actuals de la festa. Conceptes clau i terminologia Diables vs. Dimonis: Martí aclareix que no hi ha cap diferència funcional; la distinció és purament territorial. S'anomenen dimonis a l'Ebre, el País Valencià i les Illes, mentre que de Tarragona cap al nord predomina el terme diables. Vila-seca com a seu: El municipi ha estat escollit per la seva sensibilitat històrica amb la tradició i la seva ubicació geogràfica estratègica. Principals eixos del debat Els versots i els límits de la sàtira: Una de les taules rodones analitza el marc jurídic dels versots. > "El diable no pot dir tot allò que vol dir... es pot ironitzar sobre la funció pública d'un polític, però mai sobre la seva vida personal." Seguretat en les colles infantils: S'exposa el buit legal existent en la manipulació de pirotècnia per part de menors. La federació busca establir unes bases per a una futura regulació, tot destacant que en 25 anys la sinistralitat ha estat zero. Realitat del col·lectiu: Amb unes 300 colles i prop de 12.000 membres, el món del foc es consolida com un dels pilars més vius de la cultura popular catalana. Seguretat i pedagogia Es fa èmfasi en el fet que els diables utilitzen materials de classe 3, els mateixos que qualsevol adult pot adquirir legalment. La sensació de perill és sovint una percepció externa a causa de l'espectacularitat de la posta en escena, ja que les xifres reals mostren un risc baixíssim (0,06%).
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Dia Mundial de la Diabetis: Caminada i Pastisseria Adaptada
Commemoració del Dia Mundial de la Diabetis a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Caterina Tomàs i l'Antonio Rodríguez, representants de l'Associació de Diabètics de les Comarques de Tarragona, detallen les activitats previstes per al Dia Mundial de la Diabetis (14 de novembre). Per facilitar-ne l'assistència, els actes centrals es traslladen a aquest diumenge dia 12. La 3a Caminada Popular L'activitat principal és una caminada que té com a objectiu donar a conèixer l'entitat i promoure els hàbits saludables, ja que, segons destaca l'Antonio: "L'exercici i l'alimentació són els pilars fonamentals per al control del sucre." Horari: Concentració a les 10:30 h i sortida a les 11:00 h. Recorregut: Des de la platja del Miracle fins a la Savinosa, anar i tornar pel passeig marítim. Dinar de germanor: L'acte clourà amb un àpat al Serrallo (cal confirmació prèvia). Innovació en Pastisseria: El projecte Mileni L'entrevista compta amb la participació del mestre pastisser Joan Carles Hernández, de la Pastisseria Mileni, qui ha desenvolupat una línia de pastisseria apta per a diabètics. Sabor autèntic: S'ha aconseguit mantenir el mateix gust que els dolços tradicionals, eliminant les barreres socials en celebracions i aniversaris. Disponibilitat: Tot i que es recomana l'encàrrec previ, per Nadal oferiran un assortiment complet de torrons i mantegades sense sucre. Trencant Estereotips i Estigmes Els convidats aprofiten l'espai per desmitificar la malaltia: Vida normal: Una persona amb diabetis pot estudiar, treballar i sortir de festa amb total normalitat si manté el seny. Mite del sedentarisme: Desmenteixen que els diabètics agafin més baixes laborals; de fet, al cuidar-se més, solen tenir millor salut general. Desconeixement social: Es lamenta que encara avui dia hi hagi gent que pregunti si la diabetis és contagiosa. Visibilitat: La Caterina subratlla la importància de normalitzar actes com fer-se el control de glucèmia o punxar-se insulina en públic (actualment amb dispositius molt més discrets que antigament).
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Jornada sobre l'obesitat i desfilada de talles grans
L'obesitat com a problema de salut pública En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'aborda l'obesitat mòrbida des d'una perspectiva social i mèdica. Les convidades, Maria Dolores Marín, Maria Teresa Marín i Maria Isabel Ozanó, expliquen que l'obesitat no és un defecte físic, sinó una malaltia complexa que sovint té orígens genètics o medicinals, i no només d'hàbits alimentaris. Impacte personal i testimonis de superació Maria Dolores Marín comparteix el seu cas d'èxit: s'ha aprimat 65 quilos en 9 mesos gràcies a una intervenció de cirurgia bariàtrica. Destaca la millora radical en la seva qualitat de vida, mobilitat i autoestima, tot i admetre el risc d'obsessionar-se amb la pèrdua de pes. Es posen de relleu les limitacions quotidianes que pateixen les persones obeses, des de la manca de roba fins a la discriminació laboral. Reivindicació i accés a la salut L'entrevista serveix per denunciar la situació crítica del sistema sanitari respecte a aquesta patologia: "Deixen operar només a 19 persones al any... hi ha llistes d'espera de 7 anys. No és just." Moda i inclusió: La desfilada al Palau de Congressos Aquest diumenge, el col·lectiu organitza una jornada al Palau de Congressos de Tarragona que inclou: 1. Conferències mèdiques amb els doctors Jordi Sales i Daniel del Castillo. 2. Una desfilada de models de talles grans amb la col·laboració de la botiga Millennium de Salou. 3. L'objectiu és demostrar que es pot tenir estil i sentir-se bé amb un mateix independentment de la talla, reivindicant que les grans franquícies haurien d'ampliar el seu ventall de talles per no excloure ningú.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Anàlisi política d'Albert Vallbé sobre el nou Tripartit i Tarragona
Valoració de la política catalana i el nou Govern L'entrevista a Albert Vallbé, president de la Intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona, se centra en la recent configuració del segon govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA). Vallbé expressa una profunda decepció, argumentant que aquest pacte: Traeix la voluntat dels ciutadans, ja que Convergència i Unió (CiU) va ser la força clarament guanyadora en escons. Malbarata el sistema democràtic en reeditar una fórmula que, segons ell, va ser "funesta" i va perjudicar el prestigi de Catalunya. Genera un sentiment de frustració que pot alimentar l'abstenció en futures conteses electorals. "Que un partit que guanya les eleccions amb molts diputats de diferència... que altres tres pactin conjuntament tot i havent perdut, és decebedor." Estratègia de CiU i autocrítica de campanya Respecte a la campanya electoral i els resultats de CiU, Vallbé reflexiona sobre diversos punts clau: El polèmic DVD i el contracte notarial: Defensa que el contingut del vídeo només recordava fets reals (com el caos a l'aeroport o les crisis internes del tripartit). Sobre el pacte de no governar amb el Partit Popular (PP) davant notari, admet a títol personal que la forma potser no era necessària, però que el fons era coherent amb el rebuig a les polítiques de l'Estat contra l'autogovern català. Resultats electorals: Tot i no haver arribat a les expectatives de 52-54 diputats, subratlla que 11 diputats de diferència respecte al PSC és una distància contundent que hauria de legitimar el seu lideratge. Oposició constructiva: Proposa fer una oposició en clau de país, forçant el govern a escoltar la veu de la força més votada com si fos un "govern de concentració nacional". Política municipal a Tarragona i relació amb el PP L'entrevista conclou amb una anàlisi de la situació a l'Ajuntament de Tarragona de cara a les municipals: Crisis amb el Partit Popular: Vallbé treu ferro a les amenaces de Francesc Ricomà (PP) de trencar el pacte local. Atribueix aquestes queixes (pel cas Rubianes o el notari) a una estratègia preelectoral per marcar perfil propi. Festa de Santa Tecla i Rubianes: Defensa la gestió cultural realitzada i separa la qualitat de les obres teatrals de les opinions personals o la "incontinència verbal" dels actors. Previsions: Es mostra confiat que la bona sintonia personal entre els regidors de CiU i PP a Tarragona permetrà esgotar la legislatura amb èxit, malgrat la pressió de l'oposició.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Javier Sabater analitza el nou Govern d'Entesa a Catalunya
Anàlisi del nou panorama polític post-electoral El primer secretari del PSC a Tarragona i conseller de Governació en funcions, Javier Sabater, reflexiona sobre la rapidesa en la formació del Govern d'Entesa entre PSC, ERC i ICV-EUiA. Sabater defensa que aquesta coalició és la culminació d'un projecte de canvi i progrés iniciat fa tres anys, el qual necessitava una segona legislatura per materialitzar les polítiques basades en el nou Estatut. Respostes a les crítiques i pressions Relació amb el PSOE: Sabater admet les dificultats de comprensió des de Madrid, però referma la sobirania del PSC per prendre decisions basades en els interessos de Catalunya. Crítiques de CiU: Rebat l'argument que José Montilla no té legitimitat per ser president, citant exemples com el de Galícia, on la suma de forces parlamentàries preval sobre la llista més votada. Pressions econòmiques: L'entrevistat minimitza les pressions del món empresarial, assegurant que els partits d'esquerres es deuen exclusivament als seus votants. Autocrítica i futur institucional "Hem de fer una anàlisi a fons de per què s'ha quedat tanta gent a casa, que és el principal problema que tenim quan perdem les eleccions." Respecte al seu futur personal, Sabater es mostra obert tant a continuar en l'executiu com a exercir de diputat al Parlament, destacant la dignitat de la representació directa dels ciutadans. Com a darrer acte a Tarragona, anuncia la signatura d'un conveni de 120.000 euros amb la universitat per a l'estudi socioeconòmic del Camp de Tarragona. Perspectives per a les municipals Sabater augura que la fórmula de l'entesa es traslladarà a molts ajuntaments en les properes eleccions, incloent-hi el de Tarragona, on aposta per una alternativa que superi l'actual govern del Partit Popular.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Primer aniversari de l'explosió a la Rambla Nova
Commemoració dels fets de la Rambla Nova El programa de Tarragona Ràdio dedica un espai especial a recordar l'aniversari de la tràgica explosió ocorreguda el 10 de novembre de 2005 a l'edifici de Telefònica, situat al número 72 de la Rambla Nova. La deflagració, que va tenir lloc a les 23:05 h, va sacsejar el centre de la ciutat i va causar la mort de cinc persones i diversos ferits. Cronologia i impacte de la tragèdia L'explosió: Es va produir en un moment de gran afluència de vianants. Les tasques de rescat i desenronament es van allargar durant tota la nit amb la participació de bombers, policia i Protecció Civil. Les víctimes: El balanç final va ser de cinc morts, incloent-hi la doctora Olga Acebes i els seus tres fills, i Josep Vienditxo. Resposta mèdica: L'Hospital Joan XXIII va activar un dispositiu d'emergències excepcional amb el suport voluntari de nombrosos professionals que es van personar al centre de manera immediata. Testimonis Directes L'episodi recull la veu de Jordi Moran, un dels vianants que va resultar ferit mentre passejava amb un amic alemany. Moran descriu la sensació de "tornar a néixer" i les seqüeles psicològiques que encara gestiona un any després. "Va ser girar la cantonada i sentir l'explosió i res més... ara ja m'ho prenc així, m'ha caigut la casa a sobre i ja està." Estat de la Investigació La llavors consellera d'Interior, Montserrat Tura, va destacar que les conseqüències de l'explosió eren d'una magnitud superior a la que correspondria a una simple fuita d'un tub de gas canalitzat estàndard, deixant la investigació en mans de les unitats especialitzades per determinar les causes exactes de l'esfondrament de l'estructura.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Situació a Caixa Tarragona després de l'atracament
Retorn a la normalitat i suport dels clients L'endemà de l'intent d'atracament a l'oficina de Caixa Tarragona (Rambla Vella amb carrer Portalet), l'ambient es descriu com una barreja de tranquil·litat i solidaritat. Tot i l'ensurt viscut 24 hores abans, l'activitat de l'oficina s'ha reprès amb normalitat, però amb una forta presència de clients habituals que han volgut expressar el seu suport. Punts clau de la jornada: Fidelitat i confiança: Molts clients de tota la vida s'han desplaçat a l'oficina no només per fer gestions, sinó per donar ànims als seus empleats i al director. Destaca el fort lligam personal i de fidelitat entre la clientela i el personal de l'entitat. Impacte psicològic: Tot i que els testimonis afirmen veure els empleats "normals" i tranquils, el sentiment d'impotència davant la inseguretat actual és patent. Una de les clientes entrevistades resumeix la sensació de perill constant amb una metàfora: "No deixa de ser sempre una mica l'espada de Dàmocles, no?" Debat sobre la seguretat: Entre els testimonis recollits, hi ha opinions dividides sobre com prevenir aquests fets. Mentre uns demanen més vigilància, d'altres es mostren pessimistes i creuen que és una problemàtica de difícil solució sense una intervenció política clara. Silenci professional Els empleats de l'oficina, incloent-hi el director (qui va ser l'últim a quedar-se a soles amb l'atracador), han optat per no fer declaracions públiques. L'objectiu de l'entitat és no alimentar més l'expectació mediàtica i girar full al més aviat possible. Expectació a la zona Tot i que la presència de mitjans i cossos de seguretat s'ha reduït dràsticament respecte a les primeres hores de l'incident, els vianants que passen per davant de l'oficina a la Rambla Vella encara mostren curiositat i miren l'interior de l'entitat amb precaució.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Noves estratègies en la prevenció de drogodependències
Noves Perspectives en la Prevenció de Drogues El senyor Joan Colom, director de l'Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat, analitza el canvi de paradigma en la prevenció del consum de substàncies. L'estratègia actual se centra en un consens professional multi-sectorial que inclou famílies, educadors, l'àmbit laboral i els mitjans de comunicació. La Comunicació Familiar com a Pila Clau L'eix fonamental per abordar el consum en joves és mantenir els canals de diàleg oberts. Es destaca que: * El procés de recerca d'identitat en l'adolescència comporta una separació natural dels pares, però no ha de significar la pèrdua de comunicació. * Cal un estil educatiu cooperatiu i de suport, evitant tant el control policial extrem com la liberalització total. * La coherència dels pares és vital: no es pot exigir una conducta al fill si els progenitors no mantenen uns hàbits consistents. La Banalització dels Porros i el Canvi Social Un dels punts més preocupants és la banalització del consum de cànnabis. A diferència de fa dècades, on el consum tenia un component ritual o específic, avui s'ha generalitzat i ha perdut la percepció de risc. "El que representava el tabac fa 40 o 30 anys, avui ho representen més els porros." El Paper dels Mitjans de Comunicació i les Campanyes Es qüestiona l'eficàcia de les campanyes alarmistes clàssiques (com "la droga mata"), ja que perden credibilitat si no són realistes. Les noves línies de treball inclouen: * Missatges imaginatius: Apel·lar a la solidaritat, el medi ambient o la rebel·lia contra les màfies i la corrupció. * Intervencions sistemàtiques: Prioritzar el treball diari en escoles i comunitats per sobre dels espots universals. * Reducció de danys: Implementar programes de testing en espais d'oci i treballar per endarrerir l'edat d'inici del consum, augmentant la capacitat crítica de l'individu.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Pascal Comelade: Música Instrumental i Directa
Entrevista a Pascal Comelade: La pràctica de la música sense artificis El prestigiós músic i compositor Pascal Comelade reflexiona sobre la seva trajectòria, la seva visió de l'espectacle i la gira que el porta actualment per diversos racons de Catalunya. Comelade defineix la seva proposta com una pràctica musical directa, allunyada de conceptes teòrics o grans escenografies. Una gira singular i propera L'artista destaca l'interès d'actuar en espais molt diversos, des de grans teatres fins a petits bars musicals de poble. Segons Comelade: * La gira permet connectar amb públics molt diferents. * Cada nit es converteix en un esdeveniment únic i irrepetible. * L'experiència és un "acte físic" que s'allunya de la normalitat quotidiana. L'essència de la seva música Quan se li demana que defineixi el seu estil per a aquells que no el coneixen, el músic fuig de les etiquetes i destaca la simplicitat: - Es tracta de música instrumental amb arrels populars. - Està influenciada per la cultura directa i de carrer de les dècades dels 60 i 70. - Rebutja l'espectacle buit i el discurs parlat a l'escenari: "Pujo a l'escenari, intento fer la meva feina de la millor manera possible i me'n vaig. Res de discurs." Col·laboracions i vincles personals Comelade expressa la seva admiració per Carles Santos, a qui considera el músic més important de Catalunya del canvi de segle, i manifesta el desig de col·laborar amb ell en un futur. També revela un vincle personal amb Tarragona, ciutat d'on era originari el seu besavi matern. El concert a Tarragona Pel que fa al repertori del seu concert al Teatre Metropol, explica que serà una barreja de temes nous (del seu darrer disc) i peces clàssiques de la seva orquestra. L'ordre de les cançons es decideix el mateix dia, depenent de factors tan variables com l'ànim o la temperatura.