Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1729-1752 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
La Festa Major de Flix i els seus indrets singulars
Celebracions i tradicions a la vora de l'Ebre Flix celebra la seva festivitat principal en honor a la Mare de Déu d'agost, l'única celebració d'aquest tipus al poble. El municipi, marcat per la seva ubicació estratègica en un meandre del riu Ebre, ofereix una combinació única d'activitats fluvials, musicals i familiars. Activitats destacades al riu El riu Ebre és el protagonista absolut de l'inici de la festa: - A les famoses curses de puntones, hi participen embarcacions de tota la comarca amb quatre remers i un timoner. - El tradicional pal ensabonat posa a prova l'habilitat i l'equilibri dels participants. - També s'organitzen competicions de piragüisme i natació per fomentar l'esperit esportiu. Programació per a totes les edats "L'edat no és cap inconvenient per gaudir de la festa major de Flix." Per als més petits, l'agenda inclou titelles, teatre, circ i la participació activa en la cercavila amb els gegants i capgrossos. Pel que fa als joves i adults, la oferta musical és molt diversa, des del hip-hop de La Vía Muerta fins al rock de Tobacco, passant per les sardanes diàries i les renovades Revelles nocturnes amb orquestres com La Nueva Etapa. Patrimoni i entorn natural Més enllà de la gresca, Flix compta amb atractius turístics de gran valor: * El Pas de Barca, una embarcació singular i històrica a les Terres de l'Ebre. * El Castell de Flix, un punt de visita obligada. * La Reserva Natural de Sebes, on es poden observar cigonyes i cavalls en un entorn preservat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Les Contalles de Sant Magí: Tradició i Dansa a Tarragona
Les Contalles de Sant Magí: La consolidació d'un espectacle L'Esbart Santa Tecla presenta la quarta edició de Les Contalles de Sant Magí, un muntatge coreogràfic que narra la vida i miracles del copatró de Tarragona. L'entitat, representada per la seva presidenta Rosa Llorac i el ballarí Jaume Guàs, destaca la consolidació de l'obra dins la festa major petita de la ciutat. Canvi d'ubicació a la Plaça de les Cols Enguany, l'espectacle abandona temporalment l'amfiteatre a causa d'unes obres de remodelació. La representació es trasllada a la Plaça de les Cols, un espai íntim que ofereix una graderia natural a les escales de la Catedral. Els organitzadors subratllen: L'adaptació als espais i horaris del programa de festes. La visualitat de l'entorn com a factor clau per al públic. La intenció de retornar a l'amfiteatre l'any vinent. Estructura i Coreografia L'espectacle es divideix en cinc quadres que repassen episodis vitals del sant: L'arribada a la Brufaganya. El miracle de la curació de la filla del pretó. L'empresonament i el pas pel Portal del Carro. El retorn a la Brufaganya i la captura pels soldats. El martiri i la mort de Sant Magí. "Sant Magí és més de l'aigua i de la terra; hem intentat lligar-ho amb les cobles tradicionals sota una forma de cor grec." El projecte artístic de l'Esbart El muntatge forma part d'una trilogia projectada per l'Esbart Santa Tecla, que s'inicià amb el Retaule de Santa Tecla, segueix amb aquestes contalles i culminarà en un futur amb Els Titans, un projecte de caràcter més mitològic i lúdic. La producció actual destaca per la seva sonoritat millorada mitjançant una gravació d'alta qualitat i el paper del corifeu, que actua com a narrador entre els quadres de dansa executats per 25 ballarins.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Ruta i Patrimoni: Santiago de Compostela i el Camí
Explorant Santiago de Compostela L'episodi d'avui de la Ruta per les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat se centra en la capital gallega, Santiago de Compostela. A través d'un dinàmic concurs radiofònic i una entrevista en profunditat, es descobreixen els secrets d'aquesta ciutat mil·lenària. El Concurs del Dia El programa planteja tres preguntes clau sobre la ciutat i les seves tradicions: Transport: S'ha identificat l'aeroport de la ciutat com Lavacolla (actualment Aeroport Rosalía de Castro), diferenciant-lo de Sondica (Bilbao) i Peinador (Vigo). Tradició del pelegrí: S'ha destacat l'ús de la carabassa com a cantimplora tradicional. Simbologia: La petxina de pelegrí (vieira en gallec) s'ha confirmat com l'element visual i corporatiu més potent del Camí de Santiago. Entrevista amb Isabel Díaz Isabel Díaz, presidenta de l'Associació de Guies Professionals de Galícia, ofereix una guia detallada sobre la ciutat: La Catedral: Definida com el cor de la ciutat, es destaca la seva arquitectura única amb un deambulatori que permetia als pelegrins circular i fins i tot dormir-hi. Curiositats històriques: L'origen del Botafumeiro es vincula a la necessitat de refrescar l'ambient a causa de les multituds que s'hi aplegaven. Itineraris recomanats: Des de la Plaza del Obradoiro fins a les places de la Azabachería, Quintana i Platerías, així com les dinàmiques carrers del Vilar i del Franco. Llegendes i Ritus: Díaz aclareix el ritual del Pórtico de la Gloria, on els visitants tradicionalment donen tres cops de cap a la figura del Maestro Mateo per buscar intel·ligència i memòria. "No podem explicar Santiago sense parlar d'història i d'art, però tampoc sense parlar de llegendes; estan incrustades en nosaltres."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: Actualitat i Segregació
Context i Actualitat Municipal L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, repassa els temes clau que marquen l'agenda política de la ciutat a mitjans d'agost. L'entrevista se centra en les relacions institucionals, les mancances en infraestructures i els projectes de futur abans de les properes eleccions al Parlament. La Segregació de la Canonja S'ha assolit un principi d'acord en la comissió paritària per al procés de segregació. Nadal destaca: • La feina municipal ja està finalitzada i s'han complert els compromisos electorals. • Les dificultats actuals són d'ordre legal i depenen directament del Govern de la Generalitat. • L'alcalde expressa la seva indignació per la falta d'adaptació de les lleis per part del govern tripartit. "Nosaltres hem fet tots els tràmits necessaris i hem complert. Ara li tocarà al futur govern de Catalunya decidir." Infraestructures i Mobilitat L'alcalde denuncia de manera contundent la ineficàcia i deixadesa del Ministeri de Foment i de la Subdelegació del Govern respecte a diversos projectes aturats: • Bonavista: L'Ajuntament assumeix l'execució d'obres pendents davant la paràlisi estatal en els accessos i rotondes de la N-340. • Connexions crítiques: Es critica la falta de sensibilitat social, posant l'exemple de les ambulàncies que han de fer recorreguts més llargs per la manca de connexions simples. • Aeroports i Ports: Nadal advoca per un model de gestió autonòmic i la privatització d'espais per guanyar competitivitat, prenent com a referència models europeus. Equipaments i Seguretat Hi ha una discrepància sobre la ubicació de la futura comissaria dels Mossos d'Esquadra: • El govern actual proposa la zona de Quatre Garrofers. • Nadal aposta per Camp Clar com una mesura de descentralització de la ciutat, tot i que afirma que no posarà "pals a la roda" a la decisió de la Conselleria de d'Interior per responsabilitat ciutadana. Cultura i Urbanisme • Torre dels Vents: S'inaugura la il·luminació amb tecnologia LED. L'alcalde defensa el caràcter modern del monument com un reflex de l'època actual. • Festes de Sant Magí: Nadal encara que el que probablement seran les seves últimes festes com a alcalde, amb un sentiment de tancament d'etapa però amb ganes de seguir vinculat a la vida pública.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
La baixada de l'aigua de Sant Magí: tradició i recorregut
L'inici de la tradició: La baixada de Sant Magí L'entrevista amb Vicenç Sant Gabriel, president dels portants de l'aigua, detalla els preparatius i el significat de la tradicional baixada des de l'ermita de la Brufaganya fins a Tarragona. Aquest acte marca l'inici de les festes de Sant Magí i destaca per la seva vinculació històrica amb l'aigua i el món dels carreters. Logística i horaris del trajecte El procés de la baixada és rigorós per tal de complir amb els horaris i garantir el benestar dels animals: Preparatius: Avui es traslladen els carros i cavalls en camions fins a les fonts de la Brufaganya. Timing estricte: La jornada comença demà a les 6:00 del matí per poder arribar a Santes Creus cap a la una del migdia. Qualsevol retard pot ser complicat de recuperar. Transport de l'aigua: Encara que els carros porten portadores simbòliques i engalanades, el volum principal de l'aigua es transporta en dipòsits moderns. Dificultats del camí i punts clau El recorregut no està exempt de reptes, especialment pel que fa a la meteorologia i l'esforç físic: El temps: Existeix preocupació per les tempestes, tot i que les previsions són favorables. Es recorden episodis passats de fortes pluges i arbres caiguts que van dificultar el pas. Parades destacades: El camí passa per punts com Querol, el Pont d'Armentera i Bràfim, on la recepció dels ajuntaments i entitats locals és fonamental per al descans de portants i cavalls. Bràfim com a punt neuràlgic: És el lloc on es fa la segona nit i serveix com a punt de trobada entre diversos alcaldes i regidors de la zona. El sentiment i la fe en l'aigua L'aigua de Sant Magí no és només un element físic, sinó un símbol cultural i religiós profund: "Cadascú ho explica com vol o com creu, però això és un sentiment molt profund que notes quan la gent t'ho diu." Els portants mantenen viva la fe en les propietats de l'aigua, compartint anècdotes amb els devots que l'esperen a la plaça de la Font de Tarragona per a la benedicció final el divendres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Presentació de la samarreta de Santa Tecla amb el Ball de Diables
La samarreta de Santa Tecla: L'element estrella de les festes En Xavier Felip, president del Ball de Diables de Tarragona, ha presentat a Tarragona Ràdio la nova samarreta oficial per a les festes de Santa Tecla. Aquest article de merchandising és considerat el producte més esperat pels tarragonins. Disseny i novetats d'enguany A diferència d'anys anteriors on el protagonisme requeia en una sola figura, el disseny d'enguany és coral i inclou totes les bèsties del Seguici Popular cridant el tradicional "Visca Santa Tecla". Color: S'ha triat el vermell, un color que no es feia servir des de l'any de la Cucafera. Imatge unificada: El disseny de la samarreta coincideix amb el cartell, el programa i la imatge de la Casa de les Festes. Talles: Com a gran novetat, s'han introduït talles per a infants d'un a dos anys, donada l'alta demanda i l'èxit de la Santa Tecla Petita. Distribució i preu S'han fabricat inicialment 4.000 unitats amb la voluntat de mantenir un preu assequible per a tothom: Preu popular: Es manté a 10 euros per fomentar la participació ciutadana. Punts de venda: Es pot trobar a botigues locals com La Negrita, La Capona, Trama, al Mercat Central i, a partir del 8 de setembre, a l'estand de les festes de la Rambla Nova. El paper del Ball de Diables L'entitat s'encarrega de la gestió i distribució de la samarreta. Els beneficis obtinguts són vitals per al finançament de l'agrupació, especialment per cobrir les despeses de pirotècnia i transport de les seves nombroses actuacions. "Si les festes són populars, el preu de la samarreta també ho ha de ser."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Prevenció i seguretat davant el risc químic a Tarragona
Prevenció i protocol davant el risc químic L'inspector de bombers de Tarragona, Albert Ventosa, detalla el protocol d'actuació per a la població davant un possible accident a la indústria química. La mesura d'autoprotecció més eficaç i universal és el confinament. Mesures d'autoprotecció fonamentals Confinament immediat: Cal tancar-se en l'edifici més proper (casa, oficina o lloc de treball). Seguretat a l'interior: S'han de tancar finestres, portes i sistemes de ventilació o aire condicionat per evitar l'entrada d'aire de l'exterior. Sentir la ràdio: És el mitjà de comunicació més immediat per rebre instruccions oficials de la Direcció General d'Emergències. "La consigna clau és confinament i escoltar la ràdio. És el missatge universal en tots els plans d'emergència química del món." El paper del Pla PLASEQTA El PLASEQTA (Pla d'Emergència de l'Exterior del Sector Químic de Tarragona) és una eina de planificació minuciosa que: Analitza riscos hipotètics: Basat en estudis científics de cada indústria química del territori. Coordina la resposta: Defineix les accions de bombers, policia i serveis mèdics per evitar la improvisació. Gestiona els avisos: Utilitza una xarxa de 35 sirenes, avisos massius per telèfon i megafonia mòbil. Riscos de la fugida precipitada L'expert adverteix que intentar fugir en cotxe és l'error més gran, ja que pot provocar el col·lapse de les vies i deixar les persones exposades en cas d'un núvol tòxic, com es va veure en el recordat accident de Empetrol l'any 1987. El temps d'actuació sol ser breu, d'unes poques hores, per la qual cosa el tancament és una mesura segura i temporal.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Sant Magí: Tradicions, l'Aigua i Obres a la Brufeganya
Sant Magí: Entre la Devoció i la Tradició a Tarragona L'entrevista a Mossèn Francesc Gallart, administrador de l'Ermita de Sant Magí de la Brufeganya, aprofundeix en els actes de la festivitat del copatró de Tarragona i l'estat actual del seu santuari. El Cicle de l'Aigua i la Baixada Mossèn Gallart detalla el complex procés que envolta el símbol més preuat de la festa: l'aigua de Sant Magí. Logística real vs. simbòlica: Des del dia 8 d'agost, l'empresa Ematsa recull l'aigua a les fonts de la Brufeganya per tractar-la i garantir-ne la potabilitat abans de portar-la a l'ermita de Tarragona. La Baixada tradicional: Se celebra entre els dies 16 i 18 d'agost, amb carros i cavalls de l'associació de Sant Antoni de Valls, recorrent diversos pobles fins a l'arribada solemne a la ciutat. Propietats de l'aigua: Històricament considerada medicinal per la seva composició (nitrats i sulfats), avui dia es manté el fervor pel seu caràcter "miraculós" i la seva senzillesa. Obres de Restauració i Estat de l'Ermita El mossèn expressa la seva preocupació per la situació estructural del santuari de la Brufeganya: Projecte de rehabilitació: Amb un pressupost total de 163.000 euros, s'ha intervingut d'urgència a la teulada, que estava en perill imminent de col·lapse. Finançament: Es depèn de subvencions de la Diputació i l'Ajuntament, a més d'aportacions dels fidels. Actualment hi ha una manca de 100.000 euros per completar les obres abans de l'hivern. Successos Recents: Robatoris al Santuari Es destaca la vulnerabilitat de l'ermita a causa del seu aïllament: El robatori de la campana: Fa tot just un mes es va detectar la desaparició de la campana (uns 40 kg), un obsequi d'una família tarragonina amb alt valor sentimental. Pèrdues anteriors: Fa dos anys ja es va sostreure la imatge de pasta del Sant que despertava més devoció entre els fidels. "Sant Magí és el patró més familiar, més col·loquial... té un atractiu especial per la seva senzillesa i humilitat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Festa Major de Flix: Tradició i diversió vora l'Ebre
La celebració de la Mare de Déu d'Agost a Flix Flix, situat en un meandre singular de la riba dreta del riu Ebre, celebra la seva única i gran festa major dedicada a la Mare de Déu d'Agost. Durant quatre dies, el municipi es transforma per oferir una barreja d'activitats tradicionals, esportives i lúdiques per a totes les edats. Els actes al riu: Identitat fluvial L'activitat més emblemàtica i esperada és la festa al riu, organitzada pel Club Nàutic de Flix. Les propostes més destacades inclouen: Cursa de puntones: Competició de l'embarcació tradicional local (quatre remadors i un timoner). Pal ensabonat: Un repte d'habilitat on els participants intenten recórrer un pal greixat situat sobre una barca. Esports aquàtics: Curses de piragüisme i natació. Entreteniment per a totes les edats La programació està dissenyada per no deixar ningú fora de la festa: Infantil: Cada matí hi ha cercaviles amb gegants i capgrossos, espectacles de circ, teatre, titelles i festes de l'aigua. Joves i música: Concerts nocturns amb una gran varietat d'estils com hip-hop (Via Muerta, Cao Tècnico), jazz, rock i heavy metal (Herm, Tobacco). Gent gran: Ballades de sardanes diàries i revetlles nocturnes amb orquestres com La Nueva Etapa. "Flix té molts llocs per visitar, sobretot tenim lo riu, que fa un meandre que envolta tot el poble i el Pas de Barca, únic a les terres de l'Ebre." Atractius turístics del municipi A banda de la gresca, la regidora de festes, Neus Guiu, destaca la riquesa patrimonial del municipi, com el Castell, el històric Pas de Barca i la Reserva Natural de Sebes, on es poden observar cigonyes i cavalls.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Festes de Sant Roc a Tarragona: Cent anys de tradició
La Tradició de Sant Roc al Cos del Bou Les festes de Sant Roc a Tarragona, situades al barri del Cos del Bou, la Baixada de la Peixateria i carrers adjacents, representen una de les tradicions més antigues de la ciutat, fins i tot amb més història que les celebracions de Sant Magí o Santa Tecla. Amb més de un segle d'existència, aquestes festes destaquen pel seu caràcter veïnal i de germanor. Actes Principals i Programació El programa d'enguany és extens, amb sis dies de celebració i cinc nits de verbena. Els moments clau inclouen: El Pregó: A càrrec de Jordi Ballesteros, va donar inici a les festes que s'allarguen fins al 17 d'agost. Cultura Popular: Actuacions dels balls de bastons, pubilles i la participació especial de la Mercè Martorell amb visites a Casa Canals. Gastronomia: Actes multitudinaris com la paella popular, l'esmorzar de veïns i la musclada amb el concurs d'all i oli. Actuació Castellera: Destaca la diada al Cos del Bou amb els Xiquets de Tarragona i els de Reus. Espiritualitat i Cloenda La part religiosa i simbòlica té un pes fonamental en la festa: "Col·loquem a Sant Roc i el passegem per tot el barri... després el posem a la capella, que això és molt bonic i emocionant." Processó de Sant Roc: El dia 16 és el dia del patró, amb processó i ofici religiós. Correfocs: Participació dels diables del Port i del Serrallo juntament amb el drac del barri. Sopar de Germanor: El dia 17 es tanca amb un sopar on la junta ofereix una sardinada i els veïns comparteixen el menjar per cloure les festes en família.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Django Edwards i la seva 'Plaça Friki' a Santa Tecla
La revolució del riure a Tarragona L'artista Django Edwards presenta l'espectacle que portarà a la Plaça Friki durant les festes de Santa Tecla. Es tracta d'una proposta eclèctica i sorprenent que promet transformar els espectadors a través de l'humor i l'absurd. Els 5 pilars de l'espectacle L'espectacle es divideix en cinc temàtiques o xous diferenciats que es podran veure a l'escenari: * Fàstia i cabaret: Un retorn a les varietats i el gènere del nightclub. * Personatges locals: Propostes basades en la gent del territori. * L'Orquestra de l'Aire: Una farsa musical aèria i totalment boja. * Moda i bogeria: Desfilades basades en la pèrdua del seny. * Sorpreses constants: L'acció no es limitarà a l'escenari; el públic pot esperar situacions inesperades com falsos segrestos o invasions nudistes. L'Església del Riure i la Milícia Django Edwards introdueix conceptes gairebé espirituals sobre la comèdia: * The Church of Green: Una mena d'església que busca la curació del públic mitjançant el somriure i el "revival". * La Milícia del Riure: Una invitació oberta a l'audiència per unir-se a un exèrcit que combati la perillositat del món actual amb l'humor. "Si fas somriure a algú durant un minut sencer, li farà mal la cara perquè no estem acostumats a riure prou." L'objectiu final és oferir quinze hores de contingut on cap hora serà igual a l'anterior, garantint una experiència única que, segons l'artista, pot arribar a "canviar la vida" dels assistents.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Concurs de Patrimoni: Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la: Patrimoni i Turisme L'episodi se centra en un concurs radiofònic a Tarragona Ràdio dedicat a les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat, amb Santiago de Compostel·la com a protagonista de la setmana. El programa combina la interacció amb l'audiència mitjançant preguntes de coneixement cultural i una entrevista institucional. Dinàmica del Concurs El presentador recorda que el premi final és una estada de dues nits d'hotel a la ciutat visitada. Durant el programa, tres oients participen per obtenir números per al sorteig de divendres: Juanjo López encerta la primera pregunta: Santiago és capital de comunitat autònoma però no de província. Neus Salas encerta el segon punt: la ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1985. Margarita Cavaller identifica correctament la Plaça de l'Obradoiro com el lloc on s'ubica la catedral. Entrevista amb Francisco Candela En la segona part, es conversa amb el regidor de turisme de Santiago de Compostel·la, qui destaca diversos aspectes de la ciutat: Incendis a Galícia: Es fa referència a la greu onada de focs que ha afectat el patrimoni natural gallec, tot i que la situació comença a controlar-se gràcies al canvi climàtic. Perfil del visitant: Santiago rep entre 3 i 3,5 milions de visitants anuals, dels quals un milió pernocten a la ciutat. Destaca la gran capacitat d'allotjament amb més de 10.000 places. Ciutat Universitària: Amb més de 500 anys d'història, la universitat aporta 30.000 estudiants a una ciutat de prop de 100.000 habitants, donant-li un caràcter jove i obert. Any Xacobeo: S'explica que un any és sant quan el 25 de juliol cau en diumenge. Connectivitat: L'auge de les companyies low cost ha permès connectar Santiago directament amb capitals europees i ciutats com Barcelona o Madrid. "A les camins de Santiago sorgeix la primera idea europea."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Música en directe per al cinema de Georges Méliès
Yucalis presenta l'espectacle de cinema mut a l'Amfiteatre El grup barceloní Yucalis actuarà a l'Amfiteatre de Tarragona per oferir una experiència única que combina la música en viu amb el cinema clàssic. La formació, composta per sis músics, ha creat una banda sonora original per a una quinzena de curtmetratges del pioner de la cinematografia, Georges Méliès. L'essència de l'espectacle Música en directe: Tot i que originalment aquests films s'acompanyaven només de piano, Yucalis aporta una sonoritat rica i variada amb una formació de sis membres. Repertori consolidat: L'espectacle, anomenat Melies Yucalis, es va estrenar a Cardedeu i arriba ara a Tarragona en un format molt polit i rítmic. Pioner del cinema: Es projectaran obres de Méliès, conegut per la seva màgia, innocència i per ser l'inventor dels primers efectes especials. "Ens va agradar el tema pels moviments ràpids i gesticulats de Méliès; això anava de conya per la nostra música, que té molta vivacitat i expressivitat." Trajectòria del grup La banda té tres anys de vida i està integrada per músics de diverses procedències (Barcelona, Berga, Cardedeu i el País Basc). Marc Pertínyev, el bateria de la formació, destaca que estan en un moment de consolidació sonora i que ja tenen plans per enregistrar el seu primer disc. L'actuació a l'Amfiteatre suposa un repte especial i un reconeixement a la seva feina, donada la monumentalitat de l'espai.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Open Internacional d'Escacs i tornejos de Sant Magí
Els Escacs protagonistes de les Festes de Sant Magí Josep Reverter, president del Club d'Escacs Tarragona, presenta la setena edició de l'Open Internacional Ciutat de Tarragona, un esdeveniment ja consolidat que situa la ciutat en el mapa mundial d'aquest esport. El torneig es disputarà al Tinglado 1 del Moll de Costa del 19 al 27 d'agost. Detalls de la competició internacional Participació d'elit: L'edició d'enguany compta amb prop de 30 mestres, incloent-hi 14 Grans Mestres i 4 Grans Mestres femenines. Prestigi mundial: El torneig es troba entre els quatre més importants del circuit català i l'any passat va ser classificat prop de la 60a posició mundial en la categoria d'oberts. Figura destacada: Es subratlla la participació de Josep Oms, el jugador català amb més rellevància en el quadre actual. Activitats paral·leles i formació L'organització aprofita la infraestructura per oferir altres formats competitius: Torneig Escolar: Dirigit a infants (estiguin o no federats) per fomentar els beneficis cognitius com la memòria i el càlcul. Torneig Llampec: Partides ràpides de 5 minuts que se celebraran al Casino de Tarragona, oferint un gran espectacle visual per la velocitat dels moviments. La psicologia i la tecnologia en els escacs Reverter explica la importància vital del silenci absolut i la concentració, revelant com els jugadors d'elit són capaços de visualitzar el taulell i jugar a cegues. També es parla de l'evolució del club: "Som tricampions d'Espanya en la modalitat d'escacs per correspondència, unes partides que poden durar fins a tres anys." Finalment, es reflexiona sobre l'impacte dels ordinadors (com el famós Deep Blue), que tot i superar la ment humana en càlcul, no poden substituir la funció formativa i social de l'esport.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Educació ambiental a Tarragona amb Mediterrània
Balanç del curs d'educació ambiental L'entitat ecologista Mediterrània ha presentat els resultats de les seves activitats pedagògiques durant el curs 2005-2006. La dada més destacada és la participació de més de 12.000 alumnes, xifra que demostra un creixement exponencial des dels inicis del projecte l'any 1997, quan només hi participaven uns 650 escolars. Objectius i Metodologia Cristina Viudés, responsable de l'àrea d'educació ambiental, explica que la finalitat principal és inculcar conductes de respecte a l'entorn i conscienciar sobre l'impacte dels actes personals en el medi. Per avaluar l'eficàcia de les activitats, l'entitat realitza: Enquestes prèvies i posteriors: Serveixen per mesurar els coneixements dels alumnes sobre aigua, residus i energia. Valoració final de curs: Permet detectar quins punts s'han de reforçar en el futur. Activitats Destacades L'oferta formativa és variada i s'adapta a tots els cicles, des de primària fins a la universitat: Visites a instal·lacions: Destaquen la incineradora de residus i la depuradora d'aigües residuals, on els nens veuen de forma impactant la quantitat de brossa que genera la societat. Itineraris a la natura: Sortides al riu Francolí, la Platja Llarga, el bosc de Prades o el parc eòlic de Trucafort. Tallers pràctics: Construcció de joguines amb deixalles i fabricació de paper reciclat. "Els nens estan molt conscienciats i entenen el perquè de les coses, però a vegades es troben amb el problema que a casa els pares no donen l'exemple." Reptes i Crítica Social Viudés assenyala que, tot i la bona feina educativa, la ciutat de Tarragona encara té mancances greus en la gestió ambiental real. Denuncia la falta de zones verdes i l'absència de sistemes de recollida selectiva de matèria orgànica, que representa gairebé la meitat dels residus domèstics. L'experta subratlla que cal passar de l'educació a l'acció directa per part de les administracions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Sorteig d'estada a Salamanca i Museu del Comercio
Resum de l'episodi En aquest programa de Tarragona Ràdio, l'atenció se centra en la ciutat de Salamanca. L'episodi combina un concurs de coneixements històrics amb una entrevista cultural i el sorteig final d'una estada de cap de setmana a l'hotel NH Palacio de Castellanos. El Concurs de Salamanca Durant la primera part, diversos oients intenten respondre preguntes sobre el patrimoni de la ciutat, tot i que amb certes dificultats: El monument més antic: Es revela que és el pont romà sobre el riu Tormes. El Cielo de Salamanca: S'aclareix que no és un mirador ni un fenomen geogràfic, sinó una obra pictòrica de Fernando Gallego (segle XV). Sant Juan de Sahagún: Es narra la curiosa història del patró de la ciutat, que va morir enverinat per l'amant d'un home poderós. Entrevista: Museu del Comercio y la Industria Es realitza una entrevista a Carmen Ballesteros, directora del museu, qui destaca: El museu es va inaugurar el gener de 2006. La col·lecció s'ha format gràcies a la generositat dels ciutadans de Salamanca, amb donacions de peces que van des d'ànfores romanes fins a una impremta de 3.000 kg. L'objectiu és preservar el patrimoni mercantil i industrial de la regió. La Guanyadora Finalment, es realitza el sorteig entre els encertants. La guanyadora del cap de setmana a Salamanca és Maria Teresa Font, una oient fidel que ja tenia diversos premis de marxandatge de l'emissora i que finalment aconsegueix el premi gran.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Caminada nocturna a les Llàgrimes de Sant Llorenç
Primera edició de la caminada nocturna a Riudoms En el marc de la Fira de l'Avellana de Riudoms, s'ha organitzat una activitat pionera que combina l'excursionisme amb l'observació astronòmica: la primera edició de la caminada nocturna Les Llàgrimes de Sant Llorenç. L'esdeveniment, coordinat per Guillem Guinjuan, neix com una alternativa fresca a les caminades de tarda per evitar les altes temperatures de l'estiu. Detalls de l'activitat i recorregut La proposta aposta per una marxa popular no competitiva, centrada en gaudir de la natura i la companyia: Recorregut: Sortida des del punt d'informació de la Fira a Riudoms fins al poble de La Mussara, passant per Armàs Pujols i l'Aixà. Distància i durada: Un recorregut exigent de 35 quilòmetres amb una durada estimada d'unes 7 o 8 hores (incloent-hi la pausa per sopar). Horari: La sortida és a les 21:30h, coincidint amb la inauguració de la fira. Logística: Cada participant ha de portar el seu propi sopar i beguda. L'organització ofereix una assegurança temporal (5†) per als no federats i una samarreta commemorativa. Observació astronòmica: Les Perseides L'objectiu principal és observar el fenomen conegut com les llàgrimes de Sant Llorenç o Perseides des d'un punt amb poca contaminació lumínica com La Mussara. Les claus de l'observació són: Origen: Restes de pols del cometa Swift-Tuttle que es cremen en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre. Condicions: Enguany hi ha l'hàndicap de la lluna plena, que pot dificultar la visió dels meteors més tènues. Consells: No calen instruments especials, només paciència i orientar la mirada cap al nord (constel'lació de Perseu). "El millor estri que podem tenir per veure aquest fenomen és una bona tombona per estirar-nos i paciència." L'activitat pretén consolidar-se en el calendari local si l'acollida d'aquesta nit és positiva, substituint gradualment altres actes més calorosos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Risc extrem d'incendi a Tarragona i Terres de l'Ebre
Situació de Risc i Alerta Meteorològica L'entrevista amb el sotinspector dels Agents Rurals, Miquel Àngel García, posa de manifest una situació de calma tensa a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Degut a les altes temperatures (fins a 30 graus), la baixa humitat i el vent de mestral, s'ha activat el Pla Alfa 3 en diversos massissos. Mesures derivades del Nivell 3 (Risc Màxim): Restricció d'accessos: Prohibició d'entrada a zones forestals per a activitats de lleure (excursionisme, motos, quads). Només es permet l'accés a veïns i activitats econòmiques essencials com la pastura o l'agricultura. Suspensió de treballs forestals: Queden prohibits els treballs que puguin generar espurnes, com l'ús de radials, desbrossadores o bufadors. Vigilància coordinada: Dispositiu conjunt entre Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, Bombers, Guàrdia Civil i les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). Prevenció i Conscienciació Ciutadana: El sotinspector recorda que la majoria d'incendis es produeixen per causes humanes, ja sigui per negligències o intencionalitat. Es fa un èmfasi especial en: No llançar puntes de cigarreta per la finestra del vehicle. Evitar qualsevol activitat en àrees recreatives forestals durant el pont. Trucar immediatament al 112 davant qualsevol columna de fum. "Tenim tots els ingredients per a que la situació sigui de molt alt risc: vent, sequera acumulada de mesos i vegetació molt seca." Finalment, es destaca que, tot i la virulència dels petits focus recents, la ràpida detecció gràcies a la tecnologia mòbil i la col·laboració ciutadana estan sent claus per evitar grans catàstrofes forestals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Agenda Cultural i Festes Majors al Camp de Tarragona
Panorama Cultural i Festiu del Cap de Setmana L'agenda cultural d'aquest cap de setmana ve marcada per una gran vitalitat a les terres de Tarragona, amb una especial rellevància de les festes majors prèvies a la diada del 15 d'agost. Les propostes van des del cinema clàssic fins a cercaviles tradicionals i concerts multitudinaris. Cinema i Música: L'Univers de Méliès A Tarragona ciutat destaca l'espectacle Méliès-Localis, una proposta que combina el setè art amb la música en directe: Projecció d'11 curtmetratges muts de Georges Méliès, el pare dels efectes especials. Acompanyament musical a càrrec del grup Joquali, que utilitza músiques populars d'arreu del món per crear una nova banda sonora. L'objectiu és recuperar la màgia dels inicis del cinema en un entorn privilegiat com l'amfiteatre. Salou: Nits d'Aurades i Grans Concerts El municipi de Salou presenta una oferta tant per a residents com per a turistes amb el cicle Nits d'Aurades 2006: Concert d'"La Oreja de Van Gogh": L'acte estrella de dissabte al camp de futbol, presentant el seu disc Guapa. Cultura urbana: Diumenge se celebra una mostra de hip-hop amb grafits, breakdance i DJs. Activitats familiars: Parcs inflables i animació infantil durant tot el cap de setmana. Recorregut per les Festes Majors del Territori Diverses localitats celebren les seves festivitats amb actes molt arrelats: Coma-ruga: Destaca el castell de focs artificials, el ball amb l'orquestra Venus i la cercavila de foc. Ferran: La tradicional Sardinada Popular preveu reunir unes 800 persones en un nucli de només 75 habitants. Pinell de Brai: Propostes familiars amb parc aquàtic infantil i actuacions d'orquestres. Capafons: Inici de les festes amb el Sopar de Germanor per carrers i un festival revival dels anys 60. Falset i La Canonja: Cercaviles de danses, l'espígol i la batalla de flors a la capital del Priorat. Altres Propostes Destacades Riudoms: Presenta la Nit de Llàgrimes, una caminada nocturna fins a La Mussara per observar la pluja d'estels coincidint amb la Fira de l'Avellana. Torredembarra: El festival Pleniluni ofereix la millor mostra de circ del Baix Gaià amb artistes de renom del sector. Altafulla: Exhibicions castelleres amb els Xiquets del Serrallo i correfocs amb els diables locals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Joves d'Esquerra Verda demanen estalvi d'aigua a Sant Magí
Acció simbòlica davant l'Ajuntament de Tarragona El col·lectiu Joves d'Esquerra Verda ha realitzat una acció davant l'Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà (OMAC) per lliurar una instància formal a les autoritats municipals. L'objectiu és sol·licitar un compromís ferm per part del consistori respecte a la gestió de l'aigua durant les festes de Sant Magí. Principals demandes i propostes Aigua 100% reutilitzada: Exigeixen que els 70.000 litres d'aigua previstos per a la revetlla remullada de la nit del 18 al 19 d'agost no provinguin de la Conca de l'Ebre. Transparència total: Critiquen l'opacitat de l'any passat i demanen que s'expliqui clarament l'origen de l'aigua reutilitzada que s'utilitzi. Ordenança d'estalvi: Han presentat un document de 50 pàgines amb un model d'ordenança municipal d'estalvi d'aigua, ja que Tarragona porta 16 anys sense una normativa d'aquest tipus. Mesures tècniques proposades El portaveu Jordi Soler ha destacat diversos punts clau del document entregat: Urbanisme i jardineria: Potenciar l'ús d'espècies mediterrànies amb baix consum hídric als parcs públics. Gestió de serveis: Evitar l'ús d'aigua potabilitzada (aigua de boca) per al reg de carrers, proposant alternatives no tractades. Edificació: Implementar mesures d'estalvi obligatòries en els habitatges de nova construcció i dependències municipals. "No té sentit que les administracions no prediquin amb l'exemple de posar en marxa mecanismes d'estalvi d'aigua a nivell municipal i en actes lúdics." Tot i que la situació de sequera no és tan extrema com la de l'any passat, la formació recorda que els nivells de la conca de l'Ebre segueixen sent crítics i per sota de la mitjana, fet que justifica la necessitat d'actuar amb pedagogia i responsabilitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Cinquena edició del Pleniluni: El Festival de Circ del Baix Gaià
El Festival Pleniluni arriba a la seva consolidació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, David Sánchez, director del festival, ens explica els detalls de la cinquena edició del Pleniluni, la Mostra de Circ del Baix Gaià. El que va començar com una aposta puntual a Torredembarra sota el nom de Festa de la Lluna Plena, s'ha convertit en un esdeveniment referent que s'estén per diversos municipis de la comarca històrica. Expansió territorial i programació El festival ha crescut per buscar complicitats amb els pobles veïns, repartint els seus espectacles entre: * Torredembarra (nucli central). * Altafulla, Roda de Barà i Creixell (municipis col·laboradors). Propostes artístiques destacades Aquesta edició aposta fort pel circ català de qualitat, amb un 90% de companyies del territori. Destaquen: Nani Cogorno: Un xouman argentí resident a Catalunya, conegut pel seu humor boig i excèntric. Cabaret de Circ (Divendres): Amb l'Albert Viñas (cia. Clownx), Mags i Corto Cirquito. Gala de Cloenda (Dissabte): Amb l'espectacle Cafè d’Olla de la companyia Aticus Cia, que ofereix una experiència sensorial repartint cafè al públic. "Nosaltres no creiem en el circ per a nens, sinó que el circ és una art escènica que crida l'atenció a tothom pel seu to d'humor i qualitat." La Carpa de Passabarret i l'evolucio del circ Una de les grans novetats de la companyia Passabarret (directors artístics) és l'adquisició d'una carpa pròpia, encara que petita, que exemplifica la nova tendència del circ actual: propostes de proximitat, de petit format i que trenquen amb el concepte clàssic per adaptar-se a espais urbans i itinerants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Ruta per Salamanca i el seu Museu de l'Automoció
Descobrint Salamanca: Patrimoni i Tradició L'episodi d'avui ens proposa un recorregut per Salamanca, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. A través d'un dinàmic concurs telefònic, s'aprofundeix en la història i les curiositats d'aquesta capital castellana, destacant-ne el seu cor social i arquitectònic. Curiositats i Llegendes La Plaza Mayor: Coneguda com el Salón de Salamanca, té una capacitat per a 20.000 persones i destaca pels seus 88 pòrtics barrocs. El Lazarillo de Tormes: Es recorda la llegenda de l'escultura del toro (o berraco) al pont romà, on el cec fa una broma pesada al jove protagonista. El Lunes de Aguas: Una festa singular que es remunta al segle XVI. Originalment celebrava el retorn de les prostitutes a la ciutat després de la Quaresma; avui dia, és una jornada festiva per menjar l'hornazo al camp. Museu d'Història de l'Automoció de Salamanca L'entrevista central de l'episodi compta amb Javier Gómez Casillas, responsable del Museu d'Història de l'Automoció, una institució capdavantera a l'estat espanyol. Un viatge pel disseny i la tecnologia Origen històric: El museu no només mostra cotxes, sinó que explica l'afany humà de moviment, partint d'experiments de vapor del segle I a.C. fins a arribar als prototips de futur. Peces clau: La joia de la corona és un Hispano-Suiza de 1910 que es conserva en perfecte estat sense haver estat mai restaurat. Simbologia popular: Inclou vehicles icònics que formen part de la memòria col·lectiva espanyola, com el Seat 600. Arxiu i recerca: El museu treballa per consolidar un fons documental sobre la història de l'automoció a Espanya, essencial per a futurs investigadors. "L'automòbil que funciona amb pila d'hidrogen ja està desenvolupat i funcionant; podria estar al carrer."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Balanç de les 100 propostes de la CEPTA sobre Tarragona
Anàlisi de l'acció de govern i el món empresarial El director del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, Juan Gallardo, analitza el compliment de les cent propostes formulades l'any 2003 abans de les eleccions al Parlament. Tres anys després, el balanç revela un panorama marcat per l'agenda política i els retards històrics. L'impacte del debat estatutari Segons Gallardo, el debat de l'Estatut ha centrat tota l'atenció de la Generalitat, actuant com un condicionant que ha restat impuls a l'acció executiva. Punts clau destacats: * La focalització en la norma superior ha dificultat el desenvolupament de projectes i planificacions pendents. * Amb l'entrada en vigor del nou Estatut, la CEPTA considera que ja no hi ha excuses per no executar les competències autonòmiques. Infraestructures: Una assignatura pendent L'anàlisi de les infraestructures mostra dues realitats oposades a la demarcació de Tarragona: * El Port de Tarragona: És l'exemple positiu, amb un Pla Director que s'està complint gràcies a la col·laboració públic-privada. * Carreteres i Ferrocarril: Es denuncia un retard de 20 anys en projectes bàsics com el desdoblament de la N-340 o l'autovia a Valls-Montblanc. * L'alta velocitat (AVE): Existeix una gran incertesa sobre l'estació de Perafort. Es critica la falta de connectivitat i la poca "creença" del territori en aquesta infraestructura, malgrat la seva posada en marxa imminent. Governança i territori Es dedica una crítica especial a la gestió del Consorci del Camp de Tarragona. La CEPTA defensa que: "La no professionalització del Consorci ha impedit tenir una veu comuna i consensuada davant d'altres àrees metropolitanes com Barcelona o Madrid." Gallardo conclou que el Camp de Tarragona és un sistema de ciutats que necessita unitat tècnica i política per defensar els seus interessos econòmics i de mobilitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Pobresa i persones sense sostre: la tasca de Càritas
Realitat de la Pobresa a Tarragona L'episodi aborda la crua realitat de les persones sense sostre, destacant una tendència preocupant cap a la juvenització i feminització del col·lectiu. Segons dades de Càritas, gairebé la meitat de les persones ateses són infants i joves, i un 60% dels usuaris no disposen d'ingressos fixos. Gestió i Serveis de Càritas a l'Estiu Durant el mes d'agost, la casa d'acollida per a transeünts realitza tasques de manteniment i reformes, però el servei no s'atura: • S'ofereix atenció mitjançant una treballadora social a la part baixa de la ciutat. • Es realitzen reubicacions en pensions o altres centres per a usuaris de llarga estada. • Existeixen convenis amb bars i restaurants per garantir àpats calents. Perfil de l'Usuari i Projectes de Futur La Victòria Forns detalla que el perfil del sense sostre ha canviat: ara es troben persones més formades però víctimes de pressions estructurals, com la manca d'habitatge social o atur de llarga durada. "Donar-los identitat, humanitzar aquestes persones que, encara que tinguin un aspecte diferent, quan rascaf, hi ha ànima i sentiments." Proposta d'Atenció Integral Càritas ha dissenyat un nou projecte d'atenció externalitzada per funcionar tot l'any, incloent: Baixa exigència: Espais amb normes més flexibles per a qui té dificultats d'adaptació. Serveis bàsics: Higiene personal, bugaderia, consigna i servei de correu. Suport psicosocial: Acompanyament per iniciar processos de normalització i autonomia.