Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1753-1776 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
2006-08-10 L'ENVELAT
Celebracions de la Festa Major a Ferran El nucli històric de Ferran, a Tarragona, celebra la seva Festa Major del 12 al 15 d'agost. Tot i ser un poble petit de només 75 habitants, l'esdeveniment destaca per la seva gran capacitat d'acollida, esperant fins a 800 persones en els seus actes principals. Actes Principals i Gastronomia La Gran Sardinada Popular: És l'acte estrella del dissabte 12 d'agost. Els veïns preparen barbacoes metàl·liques fabricades per ells mateixos per servir centenars de persones en un ambient de caliu impressionant. Cultura i Espectacles: La festa inclou una cantada d'havaneres amb el grup Olla Barrejada, rom cremat, xaranga i actuacions d'humor com les de Les Shakiras. Tradició Local: Enguany es compta amb la participació de les manotes i gralles de la Riera de Gaià, reforçant el caràcter popular de la celebració. "És una festa absolutament de carrer... el bonic és que pràcticament tothom ens coneixem." Programació per a Tothom Activitats Infantils: El grup Pepsi-Colan tanca les festes amb una animació de referència per a la mainada el dimarts 15. Homenatges: Es realitza un ofici solemne a la Mare de Déu d'Agost seguit d'un vermut popular i un homenatge a la gent gran. Cloenda: La festivitat acaba amb la tradicional trencada d'olla, una xocolatada i cinema a la fresca.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Nou complex sociosanitari per a majors de 55 anys a Altafulla
Un projecte pioner al territori L'empresa BigSan, amb seu a la Torre d'en Barra, ha impulsat la creació d'un dels complexos geriàtrics i residencials més grans de l'Estat espanyol, ubicat a Altafulla. Aquest macroprojecte és fruit d'una col·laboració estratègica amb Sanirres Mediterrània (formada per Bancaja i Prassa), aportant tant el know-how assistencial com l'estabilitat financera necessària. Característiques del complex El projecte destaca per les seves dimensions i un concepte innovador de jubilació daurada: Ubicació i espai: Situat en una finca de 53-54 hectàrees prop de la urbanització Brises del Mar. Capacitat: Compta amb prop de 300-350 unitats residencials (apartaments i bungalows de 70 a 100 m²) i un centre geriàtric central. Públic objectiu: Persones majors de 55 anys amb un poder adquisitiu mitjà o mitjà-alt. Densitat baixa: El disseny aposta per grans zones verdes que permeten una vida natural i oberta, allunyada de la densitat urbana. Serveis i model de gestió L'objectiu és oferir una assistència integral que evolucioni amb les necessitats de l'usuari: Independència inicial: Habitatges amb serveis a la carta (neteja, menjador, teleassistència). Atenció sociosanitària: Accés a metges, fisioterapeutes i serveis assistencials permanents. Vida social: Espais comunitaris per fomentar la interconnexió entre els residents i crear una "vida de poble". "El bo és que hi hagi interconnexió amb la gent i que la gent pugui desenvolupar tot el final de la seva vida en aquest centre." Aspectes econòmics i terminis La inversió total s'estima entre els 90 i 100 milions d'euros. Els promotors preveuen uns preus de venda entre un 10% i un 20% per sota del mercat convencional. Pel que fa al calendari, s'espera l'aprovació definitiva del pla parcial durant el primer trimestre del 2007 per iniciar immediatament la construcció i comercialització.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Festa Major de Capafons: Tradició i natura al Baix Camp
Celebració de la Festa Major a Capafons El municipi de Capafons, situat al cor de les Muntanyes de Prades, celebra la seva festa major del divendres 11 fins al 16 d'agost. Aquest esdeveniment combina la germanor dels veïns amb una àmplia oferta d'activitats culturals i lúdiques. Programació destacada d'actes L'alcalde, Antoni Marca, detalla un programa que busca la participació de totes les edats: Divendres 11 d'agost: Inici amb el pregó de festes i el Sopar de Germanó, on els veïns treuen les taules al carrer per sopar plegats. La nit finalitza amb el festival Vival anys 60. Cap de setmana: Activitats com el Ball de Gitanes, la Festa dels Avis, partits de futbol al poliesportiu i actuacions d'havaneres i disco mòbil per als joves. Dilluns 14 d'agost: Festa a la piscina municipal i el Gran Ball de Gala a la sala municipal. Dimarts 15 (Dia de la Patrona): Jornada religiosa i gastronòmica amb la Missa de la Patrona i una mostra de cuina tradicional on destaca el menjar blanc i la crema catalana. Dimecres 16 (Dia del Gos): Una jornada dedicada exclusivament al descans per tancar les festes. Un entorn natural privilegiat Capafons no només destaca per les seves festes, sinó també pel seu impressionant patrimoni natural i cultural: Riquesa hídrica: El municipi compta amb unes 52 fonts naturals, destacant la de la Llòdriga. Llocs d'interès: La Cova de les Gralles, el Pic Rundant, l'Ermita de Barrulles i ponts històrics com el de Goi o el Pont Vell. Esports d'aventura: L'entorn permet practicar ràpel, escalada, parapent i vols amb globus. "El millor que té Capafons és la natura, on la natura crida a tothom." El poble, que normalment té uns 126 habitants, arriba a acollir-ne més de 500 durant l'estiu gràcies al seu atractiu turístic i paisatgístic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
L'impacte de la pujada de l'Euríbor en les hipoteques
Anàlisi de la situació actual de l'Euríbor En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Ramon Puig, cap de màrqueting de Caixa Tarragona, detalla l'evolució recent de l'Euríbor, que s'ha situat per sobre del 3,5%. Aquesta pujada respon directament a l'increment del preu del diner dictat pel Banc Central Europeu (BCE), en un intent de normalitzar els tipus d'interès després d'un període de mínims històrics. Tendències i previsions de mercat Segons l'expert, ens trobem en un escenari de transició cap a l'estabilitat, tot i que la tendència continua sent a l'alça: Es preveu que els tipus d'interès es puguin estabilitzar al voltant del 4% en un termini d'un any. La situació viscuda anteriorment es considera excepcional, comparant-la amb el cas del Japó o el dinamisme dels Estats Units (on els tipus són més elevats, entorn del 5,25%). Les pujades seran progressives i lentes, descartant tornar als escenaris de tipus extremadament baixos d'anys anteriors. Conseqüències per als hipotecats L'impacte directe serà l'encariment de les quotes mensuals, especialment per a aquells que han contractat préstecs en els últims dos anys. Malgrat això, Puig llança un missatge de tranquil·litat: No es detecta un augment de la morositat significativa. Les entitats financeres estan adaptant els productes allargant els terminis (hipoteques a 40 o 50 anys) per mantenir quotes assumibles. S'està produint un canvi de mentalitat: el client ja no prioritza el tipus d'interès, sinó la quota mensual que pot pagar. "L'Euríbor l'únic que fa és reflectir l'evolució del preu del diner... estem anant cap a un escenari més lògic i estable." Nous productes i solucions financeres A causa de la volatilitat, han sorgit fórmules més imaginatives: Hipoteques amb carència: On només es paguen interessos durant un temps. Assegurances de tipus (CAPS): Productes que cobreixen el client si l'interès supera una barrera (per exemple, el 5%). Hipoteques inverses: Ús del patrimoni immobiliari per part de la gent gran. Heredabilitat: La possibilitat que els deutes hipotecaris passin de pares a fills com a part d'un patrimoni que s'ha revaloritzat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Eudald Carbonell i les claus de l'evolució
L'evolució humana a debat amb Eudald Carbonell En aquesta conversa amb el prestigiós arqueòleg Eudald Carbonell, codirector d'Atapuerca i director de l'IPHES, s'exploren les darreres troballes sobre el nostre passat i la importància de la socialització de la ciència. Troballes a Atapuerca: Canibalisme i antiguitat L'estada a Atapuerca durant el mes de juliol ha deixat resultats excepcionals que han tingut un gran impacte mediàtic: * Canibalisme cultural: S'ha confirmat la pràctica del canibalisme sistemàtic fa 800.000 anys per part de l'Homo antecessor. * Selecció infantil: Les restes indiquen que les víctimes eren majoritàriament infants, el que suggereix una estratègia per eliminar la competència i marcar territori. * Presència humana remota: S'ha ratificat la presència d'homínids a la serra fa 1,4 milions d'anys, acostant-nos cada cop més als orígens dels primers euroasiàtics. El jaciment de l'Abric Romaní Actualment, l'equip treballa a l'Abric Romaní (Capellades), un dels jaciments del Paleolític mitjà més importants del món per l'estudi dels neandertals: * Objectiu: Reconstruir la paleobiologia i la vida quotidiana (fogars, eines, zones de dormitori) de fa entre 40.000 i 70.000 anys. * Mètode: S'estan traient centenars de tones de sediment per arribar als nivells on es conserva la cultura material. Ciència, futur i societat Carbonell reflexiona sobre el paper de l'arqueologia en el món modern: "El que m'interessa és conèixer el futur per construir-lo de forma més consistent; per fer-ho, cal buscar en el passat quins errors han tingut les espècies humanes en adaptar-se." Socialització del coneixement: L'expert subratlla que és vital que la gent del carrer s'interessi per l'evolució per desenvolupar una capacitat crítica. Abast global: L'equip liderat per Carbonell col·labora actualment en projectes a l'Àfrica, Etiòpia, Corea i Extremadura, consolidant l'arqueologia catalana com un referent mundial.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Ruta per Salamanca: Patrimoni, Llegende i Història
Exploració de Salamanca: Ciutat de Llegenda L'episodi d'avui s'endinsa en la riquesa històrica i cultural de Salamanca, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. A través d'un concurs participatiu i una entrevista detallada amb la guia oficial de turisme, Carmen Ingelmo, es descobreixen els secrets millor guardats d'aquesta ciutat universitària. Icones Arquitectòniques i Tradició L'itinerari proposat cobreix els punts més emblemàtics que defineixen la identitat salmantina: • La Universitat de Salamanca: Fundada el 1218, és la més antiga d'Espanya. Destaca la seva façana de l'estil plateresc, on es troba la famosa granota (o gripau) sobre una calavera, símbol de la luxúria que els estudiants han de superar per aprovar. • La Casa de les Conxes: Un palau gòtic civil amb 400 conxes a la façana que amaga llegendes sobre tresors d'or sota les seves pedres. • Les Dues Catedrals: La Catedral Nova (estil gòtic tardà) i la Catedral Vella (romànic de transició), amb la seva característica Torre del Gallo. Literatura i Espais Verds La ciutat és un escenari literari viu on la ficció s'entrellaça amb la realitat: • Hort de Calixto i Melibea: Un jardí que evoca l'escenari de l'obra La Celestina de Fernando de Rojas. • El Pont Romà i el Lazarillo de Tormes: Lloc on se situa l'inici de la novel·la picaresca amb l'episodi del cec i la soca de pedra (el toro berraco). Vida Social i Identitat "Salamanca és una ciutat tranquil·la, però a la vegada amb molta vida i cosmopolita gràcies als estudiants." La Plaza Mayor, considerada el "saló de la ciutat", és el centre neuràlgic on històricament es feien cercles de passeig per a festejos i corrides de toros. També s'explica l'origen de la tuna i el terme charro per referir-se als habitants de la zona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Gala lírica a Les Nits a Minerva amb Mari Carme Domingo
Inici del Cicle de Concerts a la Torre de Minerva L'entrevista presenta l'estrena del cicle musical Les Nits a Minerva a Tarragona, que s'inicia demà dimecres amb una gala lírica a càrrec de la formació In Crescendo. Aquest esdeveniment segueix l'èxit aclaparador dels concerts a les Muralles, consolidant una oferta cultural d'estiu gratuïta i de gran qualitat organitzada per l'Ajuntament i el Museu d'Història. Repertori i Concepte: L'Amor com a Fil Conductor La soprano Mari Carme Domingo explica que el recital s'ha dissenyat sota un context de romanticisme de la segona meitat del segle XIX: Sarsuela i Òpera: El programa inclourà romances cèlebres i fragments d'òpera verista de compositors com Verdi o Bizet. Homenatge a Mozart: S'interpretarà una peça de Les noces de Figaro per commemorar l'any Mozart. Transmissió de sentiments: L'objectiu principal no és només la perfecció tècnica, sinó emocionar l'espectador. "La música és un mitjà de comunicació... la nostra missió principal és transmetre sentiments a través dels versos i les melodies." La Formació Artística El grup que protagonitza la vetllada està format per tres músics amb trajectòries consolidades: Mari Carme Domingo: Cantant (mezzo-soprano actuant com a soprano per a aquest repertori) i professora de música. Àngel Arévalo: Baríton expert i apassionat del gènere de la sarsuela. Maria Amàlia: Pianista de gran prestigi amb una llarga carrera en la pedagogia musical. Detalls del Cicle i Accés L'escenari, situat davant l'esvelta Torre de Minerva, és un marc patrimonial excepcional. Tot i que els concerts són gratuïts, l'accés requereix recollir prèviament una invitació a la Casa Museu Castellarnau, les quals s'exhaureixen ràpidament a causa de la gran demanda del públic tarragoní i dels visitants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Projecte de reserva marina al litoral de Tarragona
Protecció del fons marí tarragoní L'Ajuntament de Tarragona, conjuntament amb l'entitat ecologista DEPANA i la Societat d'Exploracions Submarines (SES), treballa en la creació d'una reserva marina al litoral de la ciutat. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de protegir un entorn marí que, a diferència de les zones terrestres properes, no gaudeix de cap figura de protecció oficial malgrat la seva riquesa ecològica. Objectius i beneficis de la reserva La reserva no s'ha d'entendre com un espai de restricció total, sinó com una via per a l'ordenació d'usos. Els punts clau inclouen: Preservació de la biodiversitat: Protecció de praderies de Posidònia Oceànica i Cymodocea Nodosa. Sostenibilitat pesquera: La regulació permet la regeneració de les espècies, garantint el futur de la pesca a la zona. Turisme de qualitat: Foment d'un model turístic sostenible i no massificat lligat als espais naturals. Procés participatiu i consens social Marta Grau, responsable de DEPANA, destaca l'èxit del procés participatiu realitzat amb veïns, pescadors i el sector turístic. L'objectiu ha estat evitar confusions i integrar les suggerències de la població per garantir que el projecte no sigui vist com una imposició. "Quan es declara una reserva marina no es parla de restricció, sinó d'ordenació; es tracta de buscar un equilibri entre l'ús de l'espai i la seva conservació." Fases i terminis del projecte El projecte es desenvoluparà en dues fases principals: Fase inicial: Protecció de la zona de la Punta de la Móra, aprofitant que ja és espai natural terrestre. Fase d'ampliació: Extensió de la reserva per tot el litoral fins al Miracle, excloent la zona industrial del port. Actuament es realitzen estudis de diagnosi del fons marí (gravacions i immersions) per presentar la documentació al Ministeri de Medi Ambient. Tot i l'optimisme dels promotors, es reconeix que els terminis administratius seran llargs i no s'espera una resolució immediata a curt termini.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Guia d'actes culturals i festius d'agost a Altafulla
Agenda Cultural d'Agost a Altafulla Aquest mes d'agost, la vila d'Altafulla ofereix una programació excepcional que combina tradició, música, solidaritat i esport en un entorn declarat patrimoni històric per la UNESCO. A través de la regidora de Turisme, Fuent Santa Garcia, repassem els esdeveniments més destacats: Esdeveniments Solidaris i Musicals Festa de l'Isopai: Celebrada a la platja davant del Club Nàutic, és una iniciativa dels joves locals en solidaritat amb els pobles indígenes. Els fons i recursos es destinen directament a projectes sobre el terreny gestionats per voluntaris de la zona. Cantada d'Havaneres: Un homenatge a les arrels marineres del municipi realitzat a la zona del Fortí. L'edició d'enguany ret homenatge al compositor Albert Sardà Pérez Rufill i estrena, com és tradició, una peça dedicada a Altafulla. Festival de Veus: Un cicle de música tradicional de gran prestigi que es realitza a la plaça de l'Església durant diverses dates d'agost. Fires i Tradicions Locals Fira d'Artesans (17 al 20 d'agost): Situada darrere del castell, compta amb més de 60 expositors de productes fets a mà, tallers infantils i zones de restauració. Cultura Popular (13 i 14 d'agost): Exhibició de la colla de Castellers d'Altafulla, cercavila amb les entitats locals i el tradicional correfoc a càrrec dels diables. Nit de Piano i Poemes (27 d'agost): Una vetllada íntima a la plaça de l'Església on els protagonistes són els artistes i escriptors locals i estiuejants. Esport al carrer "El bàsquet 3x3 celebra la seva tretzena edició amb categories que van des de Benjamins fins a nens que venen d'equips famosos." El tancament de l'agenda convida a descobrir el patrimoni de la Vila Closa i els vestigis romans de la Vila dels Munts, completant una oferta cultural de primer nivell.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Recopilatori de Salutacions Noturnes
Introducció al Contingut L'episodi d'avui es caracteritza per una estructura altament repetitiva i un missatge central centrat en la cortesia i el protocol nocturn. Tot i la llargada de la sessió, l'eix vertebrador és una salutació constant que s'estén durant tota la durada de l'enregistrament. Dinàmica de la Sessió • Salutacions constants: El contingut es basa exclusivament en l'expressió bona nit. • Continuïtat temporal: No s'observen interrupcions temàtiques ni canvis en el discurs. Conclusió "Bona nit" L'episodi finalitza mantenint la mateixa línia discursiva que al seu inici, sense oferir variacions en el missatge final.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
10 anys de l'Associació Popular de la Gent Gran i la Residència Nostra Llar
Trajectòria i Impacte Social de l'Entitat L'Associació Popular de la Gent Gran celebra el seu desè aniversari consolidant-se com una institució clau a la comarca del Tarragonès. Fundada el 1996 per Antoni Fernández, l'entitat va néixer amb la voluntat d'oferir un envelliment actiu i útil per a la societat, defugint de la idea de simple espai de lleure. Serveis i Gestió Integral • Assessorament Jurídic: Des dels inicis, l'associació ha destacat per la seva gestió en tràmits de jubilacions, pensions i herències, aconseguint èxits notables en la reclamació d'atrasos i recàlculs. • Xarxa de Descomptes: Tenen convenis amb més de 90 establiments a Tarragona i Reus, oferint avantatges en salut, estètica i comerç. • Obertura Generacional: Una característica única és la seva capacitat d'admetre socis a partir dels 30 anys, fomentant la interrelació entre diferents edats. La Residència La Nostra Llar: Un Model Pioner El projecte estrella de l'associació ha estat la construcció de la residència situada als Pallaresos. Es tracta d'un projecte innovador i únic a l'Estat espanyol per la seva naturalesa: Característiques del Model • Autofinançament: Les 126 habitacions han estat finançades pels mateixos socis, que en són els propietaris directes mitjançant escriptura pública. • Sense Ànim de Lucre: En ser una gestió sense benefici industrial, els costos per als usuaris es limiten a cobrir les despeses del servei, resultant en preus molt més competitius que els centres privats. • Conveni amb la Generalitat: L'entitat ha firmat recentment un acord per convertir la residència en centre col·laborador, permetent l'accés a places concertades per a persones amb rendes baixes. "És l'única residència d'Espanya autofinançada pels mateixos socis; hem creat un model que ens permet oferir serveis de qualitat al preu de cost." Activitats i Celebracions del Desè Aniversari L'entitat manté una agenda frenètica amb més de 30 activitats setmanals, on destaca el ball dels dissabtes, un element clau per a la socialització dels seus més de 1.200 socis. Per commemorar la dècada de vida, s'han organitzat viatges a Àustria, dinars multitudinaris per a mil persones i exposicions culturals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Repàs de les obres i transformació urbana de Tarragona
Estat de les obres a la Via Augusta i el seu entorn L'obra de la Via Augusta avança segons els terminis previstos després de l'enderroc del pont del carrer Joan Fuster. Malgrat les pors inicials a col·lapses circulatoris, l'ajuntament destaca la bona resposta dels ciutadans en l'ús de rutes alternatives. Terminis: Es preveu que la circulació total es restableixi a finals d'any o principis del vinent. Acords: S'ha resolt el conflicte amb els veïns pel desnivell del terreny prioritzant la normativa del Pla General. Illes de vianants i renovació de voreres al centre Les actuacions al centre comercial (carrers Comte de Rius, Hospital, August i Sant Agustí) busquen potenciar l'activitat econòmica mitjançant la peatonalització. Es treballa amb màxima sensibilitat per minimitzar les molèsties als botiguers. S'està realitzant el soterrament de cables i serveis, instal·lant caixes elèctriques habitatge per habitatge. Altres actuacions destacades inclouen l'entorn del Mercat Central (carrers Soler i Reding) i la zona de Maria Cristina. Connectivitat amb els barris i cohesió territorial Un dels objectius estratègics és la unió dels Barris de Ponent amb el centre per mitjà de la construcció de voreres a la N-340. Camp Clar: Es duu a terme una regeneració urbanística i canvi d'enllumenat per millorar la cohesió social. Connexió: La nova vorera des de Bonavista fins a la Plaça Imperial s'espera que estigui enllestida el juny de l'any vinent. Desenvolupament del Pla Parcial 2 (Joan XXIII) El creixement urbà a la zona de l'hospital Joan XXIII inclou una aposta per la sostenibilitat: Creació de 33 hectàrees de zona verda i un parc fluvial mitjançant un sistema d'esculleres. Nou aparcament de més de 200 places per alleujar el trànsit escolar prop del col·legi César August. "Tarragona no avança si zones com Camp Clar no avancen també amb la resta de la ciutat." Pla d'Asfaltat i el nou estadi del Nàstic L'ajuntament ha aprovat un pla inversor de 600.000 euros per reasfaltar vies principals com la Rambla, l'Avinguda Catalunya i carrers de diversos barris. Finalment, es confirma que els tràmits per al nou estadi del Nàstic a Camp Clar segueixen el seu curs amb l'objectiu de jugar-hi la temporada 2007-2008.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
2006-08-08 CRISTINA SUPERNANI
Espais de Comunicació entre Pares i Fills Aquesta conversa a Tarragona Ràdio amb la pedagoga Cristina Cosials García presenta un taller innovador centrat a crear espais de comunicació mitjançant la consciència corporal. El projecte va néixer de la necessitat de compartir temps de qualitat entre pares i fills, especialment en la franja d'edat de 3 a 6 anys. La Kinesiologia Educativa i el Tacte El taller es fonamenta en la kinesiologia educativa, una disciplina que utilitza el moviment i el cos per millorar processos neurològics. Els punts clau tractats inclouen: Consciència corporal: Exercicis de respiració, control físic i estimulació a través dels peus per millorar l'equilibri. La importància del tacte: Es reivindica el contacte físic com una forma de "nutrició" essencial per al desenvolupament infantil, sovint oblidada en créixer. Comunicació no verbal: Utilització de massatges i digitopuntura per transmetre seguretat i equilibri tant a infants com a adults. Educació i Diàleg Cristina reflexiona sobre l'estat actual de l'educació, proposant un canvi de perspectiva: Pactar i dialogar: Sovint es cometen incoherències demanant opinions a nens molt petits i imposant normes a adolescents. L'entrenament en el diàleg ha de començar des de la infància. Nens "no educats": L'experta suggereix que molts comportaments titllats de "mal educats" són, en realitat, fruit d'una manca d'orientació clara o de despistament social. Benestar de l'adult: Es subratlla que per educar correctament, l'adult (pare, mare o mestre) ha de gestionar primer el seu propi estrès i angoixa, ja que aquests estats es traslladen inconscientment als infants. "El tacte és el gran oblidat a mesura que ens anem fent grans... és com si deixessis de beure aigua o de respirar."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Innovació i Competitivitat Empresarial a Tarragona
L'estat de la R+D+I a la demarcació de Tarragona En aquesta conversa amb Joan Josep Barbel, responsable del CIDEM (Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial), s'analitza l'impacte de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació a les empreses tarragonines. Durant l'any 2005, la demarcació es va consolidar com la segona més important de Catalunya en volum d'inversió, amb prop de 12 milions d'euros. Conceptes clau de la competitivitat Diferenciació: La innovació no és només tecnologia, sinó crear elements que diferenciïn l'empresa en un mercat global, ja sigui en producte, organització o processos. Transversalitat: Es trenca el mite dels "investigadors amb bata blanca"; la R+D+I s'aplica a sectors tradicionals com el metalmecànic, la química o l'alimentació. Visió a llarg termini: Tot i que requereix una inversió inicial, l'objectiu és assegurar la viabilitat futura i la millora del compte de resultats. "Una empresa que fabrica el mateix producte des de fa 20 anys és, molt probablement, molt menys competitiva en el context actual." El paper de l'Administració Pública La Generalitat, a través del CIDEM, actua com a impulsora mitjançant: Ajuts i subvencions: Una línia de més de 25 milions d'euros anuals per a tot el territori català. Clàusules contra la deslocalització: Des de 2004, s'exigeix que les empreses beneficiàries mantinguin l'activitat i els llocs de treball per evitar el retorn dels fons públics. Pedagogia: Tasca de sensibilització per demostrar que la innovació té un impacte directe en l'estructura de costos de les Pimes. Infraestructura de suport a Tarragona El territori disposa de quatre punts d'innovació estratègics per assessorar els empresaris, situats a les Cambres de Comerç de Tarragona i Reus, la Confederació d'Empresaris i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
El paper dels voluntaris de Protecció Civil a Tarragona
El voluntariat de Protecció Civil: Compromís i Formació En aquesta entrevista, Antonio López, voluntari de l'Associació de Protecció Civil de Tarragona, detalla el funcionament i la importància d'aquest cos en la gestió d'esdeveniments multitudinaris i situacions d'emergència. A diferència d'altres entitats, ser voluntari aquí requereix un nomenament oficial de la Generalitat després de superar una formació específica. Requisits i Estructura de l'Associació Perfil: Cal ser major d'edat (entre 18 i 65 anys) i tenir disponibilitat per dedicar hores al servei, especialment els caps de setmana. Formació: Els aspirants reben cursos de la Generalitat i xerrades de reciclatge intern sobre transmissions, primers auxilis i habilitats sanitàries. Unitats Operatives: L'organització es divideix en unitats especialitzades com la sanitària o la de transmissions. Funcions i Àmbit d'Actuació Els voluntaris no són policies ni bombers, sinó que actuen com a suport i col·laboració amb les forces de seguretat. Les seves tasques inclouen: Esdeveniments lúdics i esportius: Gestió de la seguretat a les festes de Sant Magí, Santa Tecla, el Concurs de Castells o els partits del Nàstic. Emergències: Intervenció en incendis, inundacions, recerca de persones desaparegudes o catàstrofes (com el cas del Prestige o terratrèmols a l'estranger). Autoritat: Encara que no tenen el rang de policia, estan acreditats per la Generalitat per moure's i donar indicacions de seguretat a la ciutadania. Noves estratègies i recursos Amb l'ascens del Nàstic a primera divisió, l'entitat ha hagut de reforçar la seva logística, adquirint una nova ambulància i dissenyant dispositius específics per a les grades i l'atenció al públic en espais com el mercat de Bonavista. "Nosaltres ens dediquem precisament a col·laborar amb aquestes forces on elles no poden arribar, ajudant en tasques secundàries per protegir el ciutadà."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Seguretat castellera i el projecte del casc infantil
La Seguretat al Món Casteller i el Projecte del Casc Arran de la tràgica mort de la Mariona, una nena de 12 anys dels Capgrossos de Mataró, s'ha reobert el debat sobre la seguretat en els castells. El doctor Jaume Rosset, responsable científic del projecte del casc, analitza la realitat del risc i els avenços en protecció. Percepció de Risc vs. Dades Reals Malgrat l'impacte mediàtic de l'accident, els estudis científics realitzats des del 1996 demostren que: Els castells són una activitat de risc moderat, similar a l'esport escolar o el lleure. Un infant té, estadísticament, el doble de possibilitats de lesionar-se fora dels castells que dins de l'activitat. Tot i que la sinistralitat és baixa, hi ha una major incidència de lesions al cap en comparació amb altres activitats, fet que justifica la recerca de proteccions específiques. El Desenvolupament del Casc Casteller El projecte del casc no s'accelerarà per pressió mediàtica, ja que es vol mantenir una metodologia científica rigorosa. Els punts clau del dispositiu són: Disseny específic: Està pensat per a enxanetes i acotxadors, ja que els dosos requereixen requeriments tècnics diferents (que s'estudiaran en una fase posterior). Doble protecció: S'ha eliminat la carcassa rígida externa típica dels cascs de moto per evitar fer mal als castellers de la pinya. El material és deformable per absorbir l'energia de l'impacte tant per a qui el porta com per a qui rep el cop. "Si tenim una eina que es demostra útil i que pot evitar una lesió greu cada 25 anys, la lògica diu que s'anirà imposant pel seu propi pes." Reflexió sobre la Participació de Menors Rosset respon a les crítiques sobre la presència d'infants comparant-ho amb activitats quotidianes com viatjar en avió o en cotxe. Argumenta que la societat accepta riscos molt més elevats de forma natural i que el món casteller és extremadament curós: si un infant no ho veu clar, no se l'obliga mai a pujar.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Festa Major de Pinell de Brai i la Catedral del Vi
Celebració i Tradició a Pinell de Brai El municipi de Pinell de Brai, a la Terra Alta, celebra la seva Festa Major del 9 al 15 d'agost. Mònica Rolduà, regidora de Festes, detalla un programa dissenyat per a totes les edats que combina actes religiosos, esportius i lúdics. Actes Destacats de la Programació Inici i Tradició: Les festes arrenquen amb el pregó a càrrec de Josep Maria Vessori i la presentació de les pubilles i damisel·les. No hi falten els correfocs ni les ballades de jotes amb grups locals i convidats. Sant Llorenç: El dijous es dedica al patró amb una missa solemne, cercaviles de xaranga i el tradicional Cap de Dansa a la plaça de l'Església. Activitats per a la Canalla: Durant els matins s'organitzen parcs aquàtics infantils, espectacles de pallassos i curses pedestres. Esports i Nit: Partits de futbol regional de primer nivell, vòlei platja en sorra habilitada i grans gales amb orquestres com Xatanova, Volcán o Cimarron. Cloenda Popular: Un dels moments més massius és el sopar popular gratuït, que arriba a aplegar unes 800 persones, i el relaxat final de festa amb bingo i cinema a la fresca. Patrimoni i Turisme L'episodi subratlla que visitar Pinell de Brai durant les festes és una oportunitat per descobrir el seu llegat arquitectònic: "Si voleu anar a veure una obra bonica és la Cooperativa, la Catedral del Vi de César Martinell." També es recomana visitar el casc antic per observar les curioses cases penjades sobre el precipici.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Salamanca: Patrimoni de la Humanitat i ciutat viva
Explorant Salamanca: Una ciutat de cultura i història El programa d'avui es trasllada a Salamanca, una de les ciutats patrimonials més imponents d'Espanya. A través d'un concurs radiofònic i una entrevista institucional, es descobreixen els atractius d'aquesta localitat de Castella i Lleó. Participants i Concurs Diverses oients han participat en el concurs setmanal per guanyar una estada de cap de setmana, responent correctament preguntes clau sobre la ciutat: - Mar ha identificat la ciutat de la setmana: Salamanca. - Maria del Carme ha confirmat que el riu que la travessa és el Tormes. - Antònia ha encertat la patrona: la Virgen de la Vega. Entrevista amb Julio López El regidor de Patrimoni i Turisme, Julio López, destaca que Salamanca és un "museu a l'aire lliure" que rep prop d'un milió de turistes anuals. Durant la conversa, s'emfatitzen diversos pilars fonamentals: Llegat Universitari: La Universitat de Salamanca és un eix central, no només pel seu valor històric (preparant el seu 800è aniversari), sinó per la vitalitat que aporten els més de 30.000 estudiants. Referent Lingüístic: La ciutat és un pol d'atracció mundial per a l'aprenentatge de l'espanyol, amb milers d'estudiants estrangers que actuen com a ambaixadors culturals. Personatges Històrics: Es recorda la presència de figures com Cristòfor Colom, Miguel de Unamuno o Fray Luis de León. Gastronomia i Oci L'oferta de la ciutat no es limita als monuments. Julio López convida a gaudir de: Cuina tradicional: Productes com el pernil de Guijuelo i els rostits castellans. Avantguarda: Restaurants de nova cuina de reconeixement nacional. Vida nocturna: Un ambient jove i dinàmic que diferencia Salamanca d'altres ciutats monumentals que es buiden al vespre. "Salamanca té més de 30.000 universitaris que fan la seva vida al carrer... això li dóna un caràcter de ciutat viva."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
L'Orquestra del Festival de Pérgine a l'Amfiteatre
Concert «Les Dues Amèriques» a l'Amfiteatre de Tarragona El magazín matinal de Tarragona Ràdio presenta una entrevista exclusiva amb els responsables de l'Orquestra del Festival de Pérgine (Itàlia), que protagonitzen el primer concert del cicle a l'Amfiteatre romà. La proposta, titulada «Les Dues Amèriques», busca tendir ponts entre la música nord-americana i la llatinoamericana. Un projecte marcat per la diversitat L'orquestra destaca per la seva gran pluralitat, funcionant gairebé com una «ONU musical»: Està formada per joves d'entre 18 i 25 anys provinents de 15 països diferents. Promou el dret dels joves a la producció artística i a la comunicació intercultural. El projecte va néixer fa una dècada a Pérgine Valsugana (Trento) com un espai de convivència i formació professional. Repertori i visió artística El director titular, Julián Lombana, i el director convidat, Luis Guillermo Vicaria, defensen una visió de la música sense barreres jeràrquiques ni estètiques: El programa es defineix com un «bazar musical» que barreja autors clàssics com Gershwin o Villalobos amb figures populars com Silvio Rodríguez, Piazzolla o Pablo Milanés. L'objectiu és l'excel·lència en l'execució, independentment del gènere, trencant la distància tradicional entre director i músics. "La música és una sola: la que està ben escrita, la que passa pel cor i per la ment." L'emoció del directe a l'escenari històric Els entrevistats, inclosa la cantant Johanna Vargas, subratllen la forta càrrega emocional del projecte. Tocar a l'Amfiteatre de Tarragona, amb vistes al Mediterrani, es descriu com un somni absolut que potencia l'expressió de l'artista i la connexió immediata amb el públic tarragoní.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Michel Camilo i Tomatito: Química entre Jazz i Flamenc
El retrobament d'un duet llegendari El pianista Michel Camilo explica la gènesi de Spain Again, el segon projecte conjunt amb el guitarrista flamenc Tomatito. Aquest nou treball neix d'un desig mutu de retrobament després de sis anys d'èxits i d'una forta demanda per part del públic. La relació entre ambdós músics va més enllà de la professió, basant-se en una química personal i una profunda amistat que es reflecteix en la seva manera de tocar. Noves sonoritats i homenatges El disc, batejat pel cineasta Fernando Trueba, amplia els horitzons del primer àlbum sense perdre les arrels originals. Entre les novetats destaquen: * Tribut a Astor Piazzolla: El duet inclou tres peces crucials del compositor argentí interpretades amb el cor. * Col·laboració amb Juan Luis Guerra: L'artista dominicà aporta la seva veu a "El amor de Conoco", creant un pont entre el pop i el llegat de Camarón de la Isla. * Equilibri acústic: Segons Camilo, la clau de l'èxit és la cura extrema en el diàleg entre el piano i la guitarra acústica per evitar que els sons s'empastin. Èxit Internacional i Gira L'acollida de la gira ha estat, en paraules de l'artista, "apoteòsica". Han assolit un èxit notable en mercats aparentment distants com el de Copenhaguen, on el públic danès els va oferir diverses ovacions de peu. Camilo destaca la sinceritat del projecte com el motor del seu èxit: "El bo de Spain i Spain Again és que ambdós han estat sincers, directes del cor i res forçats." Actualment, el disc lidera les llistes de jazz a Espanya i la gira els portarà a escenaris emblemàtics com el Blue Note de Nova York.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Pla Integral de Camp Clar i habitatge social a Tarragona
El Pla Integral de Camp Clar i la intervenció social La regidora de Serveis Socials, Maria Lluís Expósito, detalla les actuacions de la comissió de seguiment del Pla Integral de Camp Clar. Aquest projecte és singular perquè, a més de la reforma urbanística, posa un focus especial en l'obra social i el treball amb les persones. Els punts clau de la intervenció inclouen: * Nova Oficina Local de l'Habitatge, OMAC i Serveis Socials: S'ubicaran en uns antics locals del Pere Mata recuperats per l'Ajuntament, situats estratègicament per donar servei a tot el barri i evitar desplaçaments al centre. * Formació i Dinamització: Es contractaran 21 professionals (educadors i formadors) per oferir millors perspectives de futur als veïns, especialment als joves. * Millores Urbanístiques: Adequació de places (com la del Ciclista), renovació d'enllumenat, voreres i infraestructures de telecomunicacions. "És l'únic projecte que no només contempla obra, sinó que contempla també obra social, o sigui, treballar per les persones." Promocions d'Habitatge Protegit a Tarragona Com a responsable del Servei Municipal de l'Habitatge, la regidora repassa l'estat de les diverses promocions de protecció oficial a la ciutat: Sant Salvador: 30 habitatges gairebé acabats i l'anunci d'una nova promoció de 8 habitatges addicionals en la mateixa zona. Joan XXIII: 60 habitatges de lloguer destinats majoritàriament a l'emancipació de la gent jove. Carrer Smith: 12 habitatges rehabilitats on es preveu reallotjar, amb un tracte personalitzat, els antics residents de les cases dels mestres. Part Alta: Petits projectes de dignificació al carrer Cibaderia i a les Peixateries Velles per revitalitzar el nucli històric. Terrescavades: El projecte més ambiciós a llarg termini amb una previsió de prop de 600 habitatges de protecció oficial.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h
Notícies de Tarragona: Turisme, Societat i Esports
Actualitat Socio-econòmica i Turística Aquest episodi repassa la situació del SIDEM al Camp de Tarragona, destacant els quatre punts d'assessorament per a pimes. Paral·lelament, s'analitza l'incident d'intoxicació de quatre treballadores en un supermercat, que van ser donades d'alta ràpidament amb símptomes lleus. Perspectives del Turisme El turisme a la Costa Daurada presenta dades molt positives: • Es preveu una ocupació del 94-95% per a l'agost. • S'han consolidat les 10.000 noves places hoteleres creades des del 2001. • Els hotelers critiquen durament la vaga salvatge a l'aeroport del Prat, tot i que esperen un impacte mínim. Política i Solidaritat Josep Lluís Carot-Rovira ha visitat Tarragona amb un doble vessant: • Polític: Reivindicant que Catalunya assumeixi les competències de l'aeroport del Prat i criticant la gestió d'Iberia. • Social: Participant en una campanya de donació de sang i proposant que aquesta conscienciació s'integri en el cicle educatiu escolar. Pau i Cultura La coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau s'ha concentrat contra la guerra al Líban i Palestina. En l'àmbit cultural, destaca el concert de Michel Camilo i Tomatito al Festival d'Estiu, una fusió única de jazz i flamenc. Actualitat del Nàstic de Tarragona L'equip grana tanca l'estatge a Àustria amb una golejada de 6 a 0 contra Kuwait. • Mercat de fitxatges: Es parla de noms com Portillo i Pierre Fafán. • Èxit de socis: El 98% dels abonats han renovat el seu carnet, deixant poc marge per a la llista d'espera.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Fi de l'estatge del Nàstic i mercat de fitxatges
Final de la pretemporada a Àustria L'estatge del Gimnàstic de Tarragona a territori austríac arriba a la seva fi amb un darrer partit amistós a Bischofshofen. El periodista Quim Pons informa sobre les condicions extremes en què es troba l'equip i la logística d'aquest últim tram de la pretemporada. Amistós contra Kuwait i malestar a la plantilla L'equip s'enfronta a la selecció de Kuwait, un rival que ha generat certa polèmica a causa de: * El nivell futbolístic inferior del rival (número 100 del rànquing FIFA). * El llarg desplaçament de gairebé tres hores d'autobús fins al camp. * Les dures condicions climàtiques amb fred intens (13 graus) i pluja. "Els jugadors estan força empipats... Molts deien que si hem de jugar contra el Milan o el Bayern val la pena fer 300 quilòmetres, però no contra la selecció del Kuwait." Actualitat del mercat de fitxatges Es fa un repàs exhaustiu dels noms que sonen per reforçar el Nàstic en el seu retorn a la Primera Divisió: Mercat Brasiler: S'analitzen les opcions de Manuel Moraes (Vasco da Gama), actualment aturada fins al desembre, i Rafael Moura (Corinthians), l'especialista ofensiu més desitjat. Defensa: Sonen noms de prestigi com Julio César Cáceres (Nantes) i Pierre Fanfan (Rangers), tot i que les pretensions econòmiques en dificulten l'arribada. Davantera: La prioritat absoluta és el gol. Es confirmen contactes per Javier Portillo (Real Madrid) i l'interès per Makukula (Sevilla), a més de l'espera per Jonathan Soriano. Estratègia de la secretaria tècnica El club, liderat per Josep Maria Andreu i la secretaria tècnica, busca incorporar fins a sis nous jugadors. L'estratègia fins ara ha estat la de fitxatges a cost zero, però el club està disposat a fer un esforç econòmic per un davanter centre de referència. La data límit per tancar la plantilla és el 31 d'agost.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Tinença responsable d'animals a Tarragona
Gestió d'animals de companyia i normativa municipal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Glòria Gràcia, representant de la Unitat Tècnica de Salut Pública, analitza la situació actual de la tinença d'animals a la ciutat, destacant les obligacions legals dels propietaris i la realitat del centre de recollida. Dades de recollida i abandonament • Des de gener s'han recollit aproximadament 200 gossos i gats al centre del polígon Riu Clar. • L'estacionalitat de l'abandonament ha canviat; ja no es concentra exclusivament a l'estiu a causa de la desestacionalització de les vacances. • Des de 2007, està prohibit sacrificar animals sans; només es fa en casos de malaltia crònica, vellesa extrema o agressivitat incurable. Obligacions legals i seguretat • El microxip és obligatori des de l'any 1988, no és opcional. El seu cost aproximat és de 30 euros i serveix per a tota la vida de l'animal. • És fonamental disposar d'una assegurança de responsabilitat civil, sovint inclosa en l'assegurança de la llar, per cobrir possibles mossegades o danys a tercers. • El cens municipal és un tràmit obligatori que facilita la recuperació d'animals perduts i té un cost molt reduït (uns 6-7 euros). Problemàtiques i convivència • Atesorament d'animals: Es descriu aquesta patologia (similar al síndrome de Diògenes) on persones acumulen desenes d'animals en condicions insalubres, un procés judicial complex de resoldre. • Gossos potencialment perillosos (GPP): Requereixen una llicència específica, test psicotècnic, assegurança superior a 150.000€ i l'absència d'antecedents penals. • Platges i espais públics: Es recorda que està prohibit portar gossos a la platja durant l'estiu (encara que vagin lligats) i l'obligació de recollir sempre els excrements. "Un animal no és una joguina a la qual se li poden treure les piles; és un ésser viu i una responsabilitat per a tota la vida."