Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1777-1800 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La Festa Major de la Fatarella: Tradició i Modernitat
Celebració de la Festa Major a la Fatarella La Fatarella, municipi conegut pel seu entorn rural de vins i oliveres centenàries, celebra la seva festa major d'estiu amb un programa que combina els actes més ancestrals amb propostes per al jovent. L'alcalde, Josep Sunyer, destaca que la festa és una oportunitat per recuperar els orígens i la pedra en sec sense renunciar a la modernitat. Cronologia de la Festa Divendres i el Festival de Rock: L'inici de les festes destaca per la proclamació de la pubilla i el pregó. La tarda i nit es dediquen al festival de rock, una cita amb més de 14 anys d'història que atrau gent de totes les contrades veïnes. Dissabte de Tradició i Majorals: Jornada en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Els majorals organitzen la missa, la plega (recollida de donatius pel poble) i el ball. Diumenge de l'Ajuntament i Agermanament: El consistori convida a totes les entitats i destaca l'ofrena feta pel grup d'amics de la Fatarella, que manté contacte amb més de 400 persones vinculades al poble. Dilluns de Quintos i la Corrida de Rucs: Malgrat que el servei militar ja no és obligatori, es manté la festa dels quintos amb xarangues nocturnes i l'emblemàtica corrida de rucs, una cursa a pèl de dos quilòmetres. Dimarts i Dimecres (Infants i Gent Gran): El dimarts se centra en la mainada amb disfresses i espectacles, mentre que el dimecres es dedica als avis, visitant els majors de 90 anys amb rondalles. Identitat i Cloenda "Participar d'aquestes festes és tornar als orígens sense perdre la modernitat, en un col·lectiu que té molta germanor." La festa finalitza el dijous amb el conegut com a dia de la son, una jornada de descans després de dies d'activitat intensa. L'alcalde convida a tothom a gaudir de l'hospitalitat dels veïns i dels productes locals com l'oli.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Gastronomia de Conca: Tradició i Modernitat
Exploració de la Cuina Castellana a Conca L'episodi d'avui se centra en la rica gastronomia de Conca, ciutat Patrimoni de la Humanitat. Mitjançant un concurs participatiu, es defineixen alguns dels elements més emblemàtics de la regió, destacant la influència àrab, jueva i barroca en els seus plats. Els Grans Protagonistes Gastronòmics Morteruelo: Definit com un paté calent i gruixut, és una pasta elaborada amb diverses carns de caça (llebre, perdiu, conill) i fetge de porc. Es menja amb forquilla o untat en pa. Alajú: El considerat rei de la rebosteria de Conca. Consisteix en una pasta de mel i ametlles coberta per hòsties (obleas). Resolí: Un licor tradicional d'origen àrab amb cafeïna, aiguardent i sucre, típic de la Setmana Santa però consumit tot l'any per les seves propietats digestives. Ajoarriero: També conegut com atascaburras, fet a base de bacallà, all i patata. Entrevista amb Mercedes Torres La reconeguda restauradora Mercedes Torres, del prestigiós Mesón Casas Colgadas i el restaurant Figón del Huécar, ofereix una visió professional sobre l'evolució de la cuina manxega: "El morteruelo és el paté més salvatge del món, l'únic paté calent que coneixem." Tradició i innovació: Es destaca la importància de mantenir el receptari del Quixot però aligerant les textures i oferint noves presentacions, com l'escuma de pisto. Producte local: La qualitat de l'oli d'oliva, l'all, l'exercici de la transhumància i els productes micològics són la base de la seva excel·lència. Projectes futurs: Es menciona un intercanvi gastronòmic amb altres ciutats Patrimoni de la Humanitat, com Tarragona, previst per al mes d'octubre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Impuls al CIFO La Budallera: Inversió i Formació Química
Projecte de Modernització del CIFO La Budallera L'entrevista amb Ramon Inglés, director del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a Tarragona, detalla una important inversió d'un milió d'euros destinada a potenciar el centre de formació de la Budallera. Aquest centre, amb més de 25 anys d'història, s'està consolidant com un referent en la formació de treballadors per a la indústria química i pesant. Detalls de la inversió i infraestructures El pressupost s'està executant en diverses fases estratègiques: * 200.000 euros per a la remodelació de l'edifici principal d'administració (finalització el setembre). * 590.000 euros per a la construcció d'un nou taller especialitzat. * 250.000 euros per a la renovació d'equipaments en laboratoris químics i tallers de mecànica. Formació especialitzada i ocupabilitat El centre destaca per la seva col·laboració amb l'IES Comte de Rius, formant un centre integral de formació. Aquesta unió permet oferir programes que s'ajusten directament a les demandes del sector productiu: Sectors clau: Química, indústria pesant i construccions metàl·liques. Cursos destacats: Auxiliar de laboratori, operador de planta petroquímica, soldadura d'alta precisió (TIG/MIG) i prevenció de riscos. Resultats: S'estima una taxa d'inserció laboral superior al 60%, amb programes totalment gratuïts i ajuts per a transport i manutenció. "No es tracta d'oferir cursos de coses quotidianes, sinó coses molt especialitzades per formar treballadors que la indústria necessita per avui i per demà." Informació i accés Les persones en situació d'atur interessades poden inscriure's a través de les oficines de treball del SOC, el web oficial (oficinatreball.net) o directament a les instal·lacions del centre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Crisi del musclo al Delta de l'Ebre per la calor
Impacte de l'onada de calor al Delta de l'Ebre Les altes temperatures registrades des de mitjans de juny han afectat greument la producció de musclos a les badies del Fangar i dels Alfacs. L'aigua ha assolit temperatures d'entre 30 i 32 graus, un llindar fisiològicament incompatible amb la supervivència del mol·lusc. Afectació de la producció L'impacte de la mortalitat ha estat desigual segons la zona i la fase de creixement: Badia dels Alfacs: El 90% de la producció ja s'havia collit, minimitzant les pèrdues de l'adult. Badia del Fangar: La calor ha destruït aproximadament el 50% de la producció pendent. La cria (llavor): És la part més castigada, amb una mortalitat del 100%. Això obligarà els productors a comprar cria nova, principalment al mercat italià, amb el sobrecost econòmic i de mà d'obra que això comporta. "S'hauran de treure totes les cries mortes i portar-ne de l'estranger; és un cost d'obra afegit que haurà d'assumir el sector." Mesures de suport i futur del sector Antoni Espanya, director dels Serveis Territorials de Pesca, ha destacat les accions que s'estan prenent des del Departament d'Agricultura: Ajuts econòmics: S'oferiran crèdits extraordinaris a través de l'Institut Català de Crèdit Agrícola amb condicions preferencials per a la reposició de la llavor. Millora de la qualitat de l'aigua: Es preveu una inversió de 20 milions d'euros per crear filtres verds i aiguamolls artificials que depurin els residus fitosanitaris dels arrossars abans que arribin a les badies. Modernització del rec: Es permetrà l'aportació directa d'aigua del riu a les badies en moments crítics per millorar-ne la renovació. Actualment, tot i que la producció és escassa, encara es pot trobar musclo del Delta a les llotges i productors locals, malgrat que el mercat està dominat temporalment pel producte italià i grec.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Lesions i caos organitzatiu en l'stage del Nàstic a Àustria
Situació crítica a l'stage de pretemporada L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona a terres austríaques està marcada per la inestabilitat organitzativa i una successió de contratemps que dificulten la preparació de l'equip. Malgrat l'intent de mantenir el ritme de treball, el club s'enfronta a dues problemàtiques principals: les lesions de jugadors clau i una planificació logística que el mateix cos tècnic i la plantilla han qualificat de deficient. Crònica de lesions i enfermeria La jornada ha deixat dos noms propis afectats per problemes físics: * Abel Boades: El segon capità ha patit una forta inflamació a la tíbia a causa d'un cop. Tot i descartar-se un trencament, haurà d'estar en repòs absolut i portar crosses durant els pròxims dies, donant per finalitzat el seu stage actiu. * David Generello: El jugador cedit pel Saragossa ha patit una contractura al quàdriceps durant la sessió matinal, pendent de proves per descartar una ruptura fibril·lar. Caos en la planificació de partits L'organització de l'estada a Àustria ha estat motiu de queixes compartides entre jugadors i directiva. Després de la caiguda de rivals com la Lazio o el Palerm, el Nàstic es veu obligat a: 1. Recórrer grans distàncies en autocar (més de 200 km) per disputar un amistós contra la selecció de Kuwait. 2. Canviar horaris i seus per satisfer els compromisos televisius amb TV3. 3. Adaptar-se a instal·lacions que, en ocasions, estan ocupades, impedint l'ús del gimnàs segons el previst. "Sembla que ens han enganyat a tots; no és el que el Nàstic mereix per fer una pretemporada d'aquest nivell." — Abel Boades Mercat de fitxatges i incorporacions Tot i l'arribada d'Alejandro Campano, que ha destacat la seva il·lusió per mantenir la categoria a Primera Divisió, el club segueix esperant respostes per tancar la plantilla. Els noms de Moraes, Moura, Cáceres i Portillo segueixen sobre la taula, amb el dia d'avui marcat com a data límit per a algunes de les operacions internacionals al Brasil.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Avenços en la segregació de la Canonja i Tarragona
Resum de l'entrevista sobre la municipalitat de la Canonja L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, analitza l'estat actual de les negociacions amb l'Ajuntament de Tarragona per assolir la segregació i convertir-se en un municipi independent. L'entrevista destaca el clima de bon entesa i la discreció com a claus de l'èxit del procés. Els tres eixos de l'acord L'acord es fonamenta en tres pilars bàsics que s'estan negociant en reunions bilaterals: Àmbit econòmic: Hi ha un consens pràcticament total sobre el repartiment de recursos i actius. Qüestió territorial: Es busca el retorn del territori històric. Tot i que inicialment es reclamava el barri de Bonavista, l'alcalde reconeix que Tarragona vol mantenir-lo i s'haurà de cedir en aquest punt. Figura administrativa: Es planteja la creació d'un consorci o mancomunitat per gestionar temes comuns, especialment la indústria química. Calendari i passos futurs L'alcalde es mostra optimista i preveu un full de ruta clar: Reunió clau: El proper 10 d'agost s'espera tancar definitivament els serrells que falten i segellar l'acord polític. Tramitació administrativa: Durant la tardor de 2006 es presentarà la memòria a la Generalitat de Catalunya per a la seva validació. Horitzó 2008: Tot i els canvis electorals, Muñoz estima que la Canonja podria ser plenament independent a principis de 2008. Una reparació històrica L'alcalde subratlla que no es tracta d'una simple separació, sinó d'una recuperació del sentiment de poble que mai s'ha perdut des que van passar a ser un barri o una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD): "La Canonja mai ha acceptat que havia deixat de ser un poble amb totes les conseqüències." Malgrat que la llei exigeix una distància de 3 km entre nuclis, existeix un compromís polític perquè la Generalitat faci una excepció legal específica per al cas canongí donat el seu caràcter singular i històric.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Cloenda del 5è Cicle de Concerts a les Muralles amb Evelio Tieles
Presentació del Quintet d'Acorda de Vila-seca L'episodi se centra en el concert de cloenda del cinquè cicle de concerts a les Muralles de Tarragona. L'actuació va a càrrec d'una formació de nova creació, el Quintet d'Acorda de Vila-seca, liderat pel reconegut músic i acadèmic Evelio Tieles. El grup està format per membres de l'Orquestra de Cambra de Vila-seca i compta amb la incorporació d'emergència del violoncel·lista Aimat per substituir David Blay. El repertori: Bocherini i Mozart La tria musical ha estat motivada per un desig de l'organització d'homenatjar Luigi Bocherini. Tieles destaca les característiques d'aquest compositor: * Virtuosisme: Malgrat seguir formes acadèmiques, la seva música és d'una gran brillantor instrumental. * Proximitat: Tot i la seva exactitud tècnica, resulta una música molt propera i fresca per a l'oient actual. * Contrast acadèmic: Es debat la posició de Mozart i Bocherini entre el final del barroc i l'inici del romanticisme. La música de cambra com a fonament Els integrants del quintet, José González (viola) i José María Ferrando (violí), expliquen la importància de la música de cambra: "La música de cambra és la base de l'orquestra; t'obliga a estar en forma perquè tothom és solista i la responsabilitat és màxima." Els reptes de la formació musical La conversa deriva cap a la situació dels estudis musicals a Catalunya i l'estat espanyol: * El sistema educatiu: Es critica la dificultat de compaginar els estudis ordinaris (ESO o Batxillerat) amb la carrera musical, cosa que provoca un abandonament massiu als 12-15 anys. * Manca de places: S'assenyala la carència de places en centres superiors com l'ESMUC. * Reconeixement social: Tot i que hi ha una gran admiració pels músics, encara no es percep la professió amb el mateix estatus que la medicina o l'enginyeria. L'evolució del públic Els convidats coincideixen que el públic actual és molt més exigent i educat que fa vint anys. L'orella de l'espectador s'ha anat formant gràcies a una oferta cultural més constant i variada.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Festa Major de Vilaseca: Tradició i gresca estiuenca
Celebració de la Festa Major de Vilaseca i la Pineda Vilaseca, municipi amb arrels àrabs (Vila del Camí) i bressol de personatges històrics com Sant Bernat Calbó, celebra la seva festivitat gran combinant el seu passat agrari amb el seu present com a motor turístic del Tarragonès. Josep Grasset, regidor de festes, presenta un programa extens que abraça des del 23 de juliol fins al 6 d'agost. Dates clau i programació musical Les festes es divideixen en dos nuclis principals segons el santoral: * 25 de juliol: Sant Jaume a la Pineda, amb la destacada Nit d'Estrelles (boleros i cançó cubana). * 3 d'agost: La Invenció del Cos de Sant Esteve a Vilaseca, el dia central amb missa somne, ball de festa major i concert vermut. L'oferta musical és un dels pilars de la celebració: * Concerts a la platja: Actuacions de La Caja de Pandora i Senyor Trepadó. * Auditori Josep Carreras: Concerts de gran qualitat amb l'Orquestra de Cambra de Vilaseca i el ballet de Céspedes. * Espectacles singulars: Actuació de Music Hall amb l'espectacle del Molino. Activitats per a tots els públics La festa està dissenyada per cohesionar la comunitat i oferir entreteniment a totes les edats: 1. Familiar i infantil: Cinema infantil, jocs de fusta a càrrec de l'Esgolfa i espectacles de pallassos. 2. Joventut: Les tradicionals carpes de la zona esportiva amb música disco fins a la matinada. 3. Cultura popular: Correfocs, castells de focs, havaneres amb rom cremat i exhibicions eqüestres. "L'únic que us dic és que vingueu a Vilaseca, que ens ho passareu bé i que entre tots unirem llaços d'amistat entre la gent nova que ens visita i els que estem aquí de sempre." Un dels espais recuperats per a aquesta edició és el Celler de la Cooperativa, que s'estrena com a nou equipament cultural del municipi durant el concert vermut amb la Copla Reus.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Ruta patrimonial per Conca i el seu Museu d'Art Abstracte
Concurs de Patrimoni: Rumb a Conca L'episodi de Tarragona Ràdio se centra en la ciutat de Conca, destacada com a Patrimoni de la Humanitat. El programa interactua amb els oients a través d'un concurs que ofereix una estada de cap de setmana en un hotel de categoria superior a la ciutat manxega. Dinàmica del concurs i preguntes clau Durant la primera part, diversos oients truquen per respondre preguntes sobre la geografia i la cultura de Conca: * Ubicació del Museu d'Art Abstracte: S'estableix que es troba a les emblemàtiques Cases Penjades (Casas Colgadas). * Artistes abstractes: Es diferencia l'obra d'autors com Tàpies, Saura o Zóbel de pintors clàssics com Zurbarán, qui no té presència al museu. * La Ciutat Encantada: Es descriu aquest paratge natural calcari on les formacions rocoses reben noms d'animals i coses (com el gos, la foca o el vaixell). Entrevista amb Antonio Garrote El programa compta amb la participació d'Antonio Garrote, responsable del Museu d'Art Abstracte Espanyol, qui repassa la història de la institució: * Fundació i Origen: Creat el 1966 per Fernando Zóbel, qui va escollir Conca per la seva singularitat i gràcies al suport de l'alcalde Rodrigo Lozano. * Impacte Cultural: El museu va convertir la ciutat en un centre de pelegrinatge per a artistes de la postguerra, generant un ambient intel·lectual únic al barri antic. * Projecte Educatiu: Actualment, el museu rep entre 10.000 i 12.000 infants anualment per apropar l'art abstracte a les noves generacions mitjançant tallers i exposicions. "Fernando Zóbel deia que si aquest museu està a Conca és gràcies a l'alcalde d'aquella ocasió, Rodrigo Lozano, que va cedir l'edifici més singular de la ciutat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Alerta per reserves de sang sota mínims a Tarragona
Situació Crítica de les Reserves de Sang L'episodi comença amb un crit d'alerta del doctor Enric Contreras, responsable del banc de sang de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Les reserves a Catalunya havien arribat a un nivell crític, suficients només per a dos dies de consum, cosa que posava en risc les operacions programades. Resposta Ciutadana i Recuperació Gràcies a la difusió de la notícia als mitjans de comunicació, la situació ha començat a millorar parcialment: Les reserves han augmentat per cobrir més de tres dies. S'ha registrat una gran afluència de donants tant a l'hospital com a la unitat mòbil de la Rambla de Tarragona. L'objectiu principal és que la donació esdevingui una pràctica habitual i no només una reacció a emergències. Requisits i Mites sobre la Donació El doctor aclareix diversos punts pràctics per als futurs donants: Qui pot donar? Persones entre 18 i 65/70 anys que pesin més de 50 quilos. Freqüència: Els homes poden donar 4 cops l'any i les dones 3 cops, amb un interval mínim de dos mesos. Alimentació: No cal anar en dejú; de fet, és recomanable haver esmorzat o dinat lleugerament per evitar marejos. Temps: El procés total sol durar entre 15 i 20 minuts. "L'important és aconseguir que la donació de sang sigui un fet habitual, no només una crida davant d'emergències." Logística i Organització Actualment, Catalunya funciona amb un banc de sang únic centralitzat a la Vall d'Hebron, que coordina la redistribució segons les necessitats de cada centre terminal. A Tarragona, es destaca la tasca de l'Associació de Donants del Tarragonès per fomentar la conscienciació constant.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
L'actualitat del Nàstic: l'estatge a Àustria i fitxatges
Actualitat del Nàstic de Tarragona a Àustria L'equip grana continua la seva preparació de pretemporada sota la pluja a Hoffen. El periodista Quim Pons ens acosta les darreres novetats sobre el dia a dia de la plantilla sota les ordres de Luis César, destacant el següent: Entrenaments i clima: Sessió marcada per una pluja intermitent i temperatures fresques d'uns 18 graus. L'equip combina partits de preparació amb treball físic al gimnàs. L'incertesa del rival: Hi ha un gran embolic organitzatiu. Després de la caiguda de la Lazio i el Palermo, es rumoreja que el proper rival podria ser la selecció de Kuwait, tot i que encara no hi ha confirmació oficial ni estadi definit per problemes econòmics entre les autoritats locals de San Veit i Klagenfurt. Entrevista amb Albano Bizarri El porter argentí, considerat el fitxatge més mediàtic, ha compartit les seves impressions sobre la seva arribada a Tarragona: "Afronto la temporada amb una il·lusió terrible i el repte claríssim d'ajudar el Nàstic a romandre a Primera Divisió." Competència: Bizarri destaca la sana rivalitat que hi haurà amb els altres porters del club (Rubén i Álvaro). Trajectòria: Ha recordat el seu origen al Racing de Avellaneda i el seu pas pel Real Madrid i el Valladolid. Adaptació: Fa especial èmfasi en la diferència de com es viu el futbol a l'Argentina i a Espanya, esperant que l'afició grana doni el màxim suport. Mercat de fitxatges i infermeria La secretaria tècnica treballa intensament per tancar la plantilla: Objectius al Brasil: Alfons Muñoz es troba al Brasil negociant les incorporacions de Rafael Moura i Manuel Moraes, tot i que les complicacions amb els representants i les condicions econòmiques n'estan dificultant el tancament. Altres noms: S'ha posat sobre la taula el nom de Javier Portillo (segons el Diari Sport) i es manté l'interès per Jonathan Soriano. Recuperació: Una bona notícia és que Oscar Álvarez ja ha començat a córrer i evoluciona favorablement del seu esquinç al genoll.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Festes Majors de Sant Salvador i Sant Ramon
Celebració comunitària a Sant Salvador El barri de Sant Salvador enceta la seva Festa Major, una celebració que s'allarga durant tot un cap de setmana d'agost. Segons explica Alfonso Ruiz, president de l'Associació de Veïns, aquestes festes són un punt de trobada vital per a la comunitat, permetent el retrobament de veïns que no es veuen sovint durant l'any. Actes destacats del programa La programació és variada i inclou activitats per a totes les edats, destacant-ne la vessant més festiva i gastronòmica: Esport i lleure: Partits de futbol infantil, partits d'handbol i el clàssic enfrontament de futbol entre fadrines i casades. Gastronomia popular: El Sopar de la Forja (o de l'alforja), on tothom porta el seu menjar per compartir-lo a la plaça, i la gran paella popular de diumenge. Música i revetlles: Actuacions de grups com People, discoteques mòbils i revetlles amb les orquestres Habana i Café Latino fins a la matinada. Activitats infantils: Guerra de l'escuma, castells inflables i tallers de pintura. Igualtat i convivència Una de les novetats consolidades els darrers anys és el canvi en el protocol del sopar d'alforja: "Decidim que cadascú es portés el sopar, inclosos els polítics, i que sopéssim tots junts al carrer." Aquest canvi busca integrar els representants polítics amb la resta del veïnat, evitant que mengin separats en restaurants mentre el barri està a la plaça. Sant Ramon i cloenda Tot i que ara el protagonisme és per a Sant Salvador, s'anuncia que a partir del 26 d'agost serà el torn del barri de Sant Ramon. Les festes de Sant Salvador clouran diumenge amb una desfilada d'entitats, aerodansa i un castell de focs final.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Nous reptes de l'Institut Català de les Dones a Tarragona
Entrevista a Roser Cerdà sobre l'Institut Català de les Dones En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la nova coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones (ICD) a Tarragona, Roser Cerdà, presenta les línees mestres de la nova etapa de la institució. Es destaca el canvi de nom de l'entitat (d'Institut Català de la Dona a Institut Català de les Dones) per reflectir la pluralitat i diversitat de perfils femenins que atenen. L'atenció a les víctimes de violència Un dels pilars fonamentals de l'ICD és l'abordatge de la violència de gènere a través d'un enfocament integral: Telèfon d'atenció (900 900 120): Es gestionen una gran quantitat de trucades, amb un 7,8% procedents de les comarques tarragonines. Circuit de recuperació: S'ofereix assistència psicològica, jurídica i laboral. L'objectiu és que la dona assoleixi la independència econòmica per poder sortir del cicle de violència. Recursos d'emergència: Existència de cases d'acollida per a situacions límit, tot i les dificultats d'infraestructura quan hi ha fills implicats. Prevenció i treball amb la joventut L'institut posa un èmfasi especial en la pedagogia i els valors per transformar la societat des de la base: Assessors joves: S'utilitzen referents joves per parlar de tu a tu amb els estudiants dels instituts sobre assetjament i micro-masclismes. Rols de gènere: Es treballa per trencar els estereotips transmesos en el llenguatge no verbal entre els adolescents. Suport a l'emprenedoria i participació social L'actual visió de l'ICD abraça tots els àmbits de la vida de les dones: Món empresarial: Suport mitjançant crèdits i subvencions a l'autoocupació i a la petita emprenedora (com comerços o perruqueries). Àmbit universitari: Organització de xerrades i crèdits per fomentar la perspectiva de gènere en l'educació superior. Corresponsabilitat: Foment de la paritat per tal que l'home s'involucri en les tasques domèstiques i familiars, facilitant la participació social de la dona. "Vull ser la veu de totes les dones... per acompanyar-les tant en els seus trasbalsos com en els seus projectes de lleure o de vida."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
33'
Tancament i balanç del Festival d'Estiu de Tarragona
Balanç de la recta final del Festival d'Estiu (FET) En aquesta edició del programa, es repassa la trajectòria del festival d'enguany, destacant l'èxit de les propostes de músiques del món i fusió. El coordinador del cicle Músiques del Món, Jordi Freixas, i el coordinador general del FET, Jordi Giramé, analitzen la bona acollida del públic i la consolidació de Tarragona com a parada obligatòria per a artistes internacionals. Actuacions destacades i valoració artística • Cesària Évora: Es destaca la seva veu impertorbable tot i l'edat i la seva capacitat de connector amb el públic del Camp de Mart. • 17 Hippies: Una celebració multitudinària a l'escenari amb un gran concepte d'espectacle. • 34 Puñaladas: Una aposta pel tango destraler i irònic, allunyat dels tòpics comercials. • Quartet Búlgar: L'aportació de sonoritats ètniques amb timbres de veu quasi inhumans. Properes cites i cloenda Històricament, el festival s'apropa al seu final amb dos plats forts: 1. Refree (Raúl Fernández): Presenta el seu projecte La Matrona. Es descriu com un mag dels sons i una figura de culte que, tot i ser més reconegut a l'estranger (Japó o França), porta una proposta pop d'avantguarda al Pla de la Seu. 2. Michel Camilo i Tomatito: L'actuació de cloenda amb el projecte Spain Again. Una col·laboració magistral entre el jazz dominicà i el flamenc. "Si Tarragona no omplís amb Michel Camilo i Tomatito, seria l'únic lloc del món on no rebenten; són dos autèntics genis." Participació dels oients Diversos espectadors intervenen per donar la seva opinió sobre el festival: • Valoren positivament la varietat d'estils i l'adequació dels espais com el Palau de Congressos o el Camp de Mart. • Es suggereix un possible increment de la programació de dansa i una reflexió sobre com potenciar el teatre en futures edicions. • Es comenten les interioritats logístiques, com les dificultats de transport de la darrera setmana a causa dels problemes a l'aeroport del Prat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Conca: Patrimoni de la Humanitat i art abstracte
Explorant el llegat de Conca En aquest episodi de la ruta per les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat, ens desplacem fins a la ciutat castellana de Conca. El programa commemora el desè aniversari de la seva declaració per la UNESCO, explorant tant el seu ric patrimoni arquitectònic com el seu entorn natural privilegiat. Concurs de coneixement històric El programa comença amb un concurs on els oients participen per guanyar una estada de cap de setmana. S'han discutit detalls clau com: • El carrer Alfons VIII, l'artèria principal del casc antic, batejat així pel monarca que va conquerir la ciutat el 1177. • Les Cases Penjades, l'edifici gòtic civil més emblemàtic visible des del pont de San Pablo. • La Catedral de Conca, dedicada a Nostra Senyora de Gràcia, destacada per ser la primera catedral gòtica de Castella. Cultura, Museus i Tradicions La regidora de Turisme, Concepción Rodríguez, detalla l'oferta cultural de la ciutat: • Museu d'Art Abstracte Espanyol: Ubicat a les Cases Penjades, és una referència mundial gràcies a la col·lecció de Zobel. • Rascacels del Xúquer: Habitatges particulars singulars que creixen cap avall a causa de l'orografia del terreny. • Festivitats: Destaca la Setmana de Música Religiosa i les festes de Sant Mateu, on es trasllada el tradicional pendó d'Alfons VIII des de la Catedral fins a l'Ajuntament. Turisme actiu i natura "Cuenca és art, naturalesa i cultura." La ciutat no només ofereix història, sinó també un entorn ideal per al turisme esportiu com el rafting o el descens de canons als rius Xúquer i Huécar.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Estat de la construcció a Tarragona (2006)
Anàlisi del sector immobiliari a Tarragona L'entrevista a Jordi Berguedà, president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona, ofereix una radiografia detallada de l'estat de la construcció basada en l'informe semestral de la institució del primer semestre de 2006. Tendències i Creixement Geogràfic Estabilització al Camp de Tarragona: S'observa un lleuger descens del 1,5% en els projectes d'habitatge en comparació amb el 2005. Berguedà li "treu ferro" a aquesta dada, considerant-la una estabilització en lloc d'una crisi, atès que el volum continua sent històricament alt. El boom de les Terres de l'Ebre: Aquesta zona presenta un creixement espectacular del 36% respecte a l'any anterior (i un 84% respecte al 2004), impulsat principalment per la segona residència en municipis litorals com Deltebre i Sant Carles de la Ràpita. El paper del Baix Penedès: Es destaca el Vendrell i Calafell com a motors de creixement, on el servei de Rodalies ha transformat moltes segones residències en primeres residències per a persones que treballen a l'àrea metropolitana de Barcelona. Models d'Habitatge i Urbanisme Cap a la ciutat compacta: L'informe detecta un canvi en la tipologia de construcció, amb un increment de l'habitatge plurifamiliar i una disminució dels habitatges adossats i aïllats, cercant un model menys malbaratador de territori. La qüestió dels "minipisos": Es debat sobre la reducció del tamany dels habitatges. Berguedà defensa la necessitat de diversitat d'oferta i de regular superfícies mínimes (al voltant dels 60 m²) per garantir la qualitat, més enllà del mínim legal de 30 m². Perspectives de Futur "Tot sembla indicar que aquests ritmes tan forts es mantindran més o menys durant el 2007, però amb una progressiva introducció de l'habitatge protegit." Segons l'expert, la futura Llei d'Habitatge i les noves reserves de sol per a protecció oficial (HPO) ajudaran a moderar l'escalada de preus del mercat lliure.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Incident esperpèntic a Àustria: El Nàstic contra el Catania
Crònica d'un partit delirant a l'estatge d'Àustria L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona a Àustria s'ha vist sacsejada per un incident insòlit durant el partit amistós contra el Calcio Catania. El que havia de ser una prova esportiva de pretemporada es va convertir en un espectacle esperpèntic a causa de la intervenció directa de l'organitzador del torneig. Els fets estrambòtics El partit va destacar no pel joc, sinó pels següents esdeveniments: * Intervenció de l'organitzador: El responsable de Football Empire, Fabricio Rossi, va saltar al camp amb una copa a cada mà, va treure el xiulet a l'àrbitre i va donar el partit per finalitzat durant la tanda de penals. * Tensió amb l'afició: Uns 50 seguidors italians van mostrar una actitud agressiva, arribant a despullar els seus propis jugadors per quedar-se amb les samarretes. * Manca de seguretat: Es va denunciar l'absència total de personal de seguretat a l'estadi Jacks Le Man Arena per conflictes polítics locals. "Rossi va agafar el xiulet a l'àrbitre, el va llençar a terra i va dir que això s'havia acabat, que tothom marxava cap a casa." Actualitat Esportiva i Fitxatges Malgrat el caos, s'extreuen conclusions positives de l'equip de Luis César Sampedro: * Solidesa defensiva: L'equip suma 180 minuts sense encaixar cap gol, mostrant una línia de quatre molt ben treballada. * Cerca del gol: Es fa evident la necessitat d'un nou de referència. S'apunten noms com Rafael Moura (Corinthians) i Felipe Moraes (Vasco da Gama) com a possibles incorporacions imminents des del Brasil. * Entrevista amb Juan: El nou fitxatge procedent de l'Sporting de Gijón destaca la bona acollida del vestidor i la il·lusió de debutar a la Primera Divisió. L'expedició aprofita ara una jornada de descans a Klagenfurt per relaxar-se abans de tancar els propers compromisos amistosos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
2006-07-31 MARIO RIGAU.UGT
Resum de l'entrevista a Mario Rigau (UGT) El secretari general de l'UGT al Camp de Tarragona, Mario Rigau, analitza diversos focus de tensió laboral, destacant especialment l'increment de la sinistralitat laboral a la demarcació i els conflictes en infraestructures i empreses municipals. Sinistralitat laboral a Tarragona Rigau qualifica les dades dels primers sis mesos del 2006 com a "especialment dolentes" per a Tarragona, situant les comarques tarragonines en els pitjors llocs del rànquing estatal. Denuncia una manca absoluta de cultura de la prevenció i critica que les sancions econòmiques actuals són irrisòries. Responsabilitat empresarial: El líder sindical reclama mesures penals més dures davant negligències greus. "Com és possible que tantes persones vagin a l'hospital o al cementiri i cap empresari vagi a la presó?" Mesures proposades: Implementar cotitzacions diferenciades a la Seguretat Social segons l'índex de sinistralitat de cada empresa. El col·lapse a l'aeroport del Prat Es valora negativament la gestió del conflicte de handling d'Iberia. Rigau assenyala una responsabilitat compartida entre Iberia, AENA i els sindicats majoritaris, que van perdre el control d'una situació que era previsible a causa dels processos de subrogació. Conflictes locals: Casa Canals i l'EMT Casa Canals: Rigau dóna suport a la denúncia del PSC sobre irregularitats en la contractació, qualificant el procés coordinat per la regidora Maria Mercè Martorell de deixadesa laboral. EMT (Empresa Municipal de Transports): L'UGT anuncia que no signarà el nou conveni de l'EMT per considerar-lo "paupèrrim". Critiquen la congelació salarial per a cinc anys i la manca de millores en les condicions laborals, a diferència d'altres acords signats a Tarragona Ràdio o Espimsa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
2006-07-31 ENVELAT FIRAGOST
Fira Agost 2006: L'aparador del Camp Català La ciutat de Valls, capital de l'Alt Camp, es converteix en l'epicentre de l'activitat agrícola i artesanal amb la celebració de la Fira Agost 2006. Aquest esdeveniment, considerat una "festa major diferent", aplega més de 350 expositors en un espai de 40.000 metres quadrats que s'estén des del nucli central fins a la plaça de l'Estació. Principals atractius i expositors La fira destaca per la seva gran diversitat de sectors, amb una participació especial de més de 40 cooperatives agrícoles (que arriben a ser 70 segons els organitzadors) d'arreu de Catalunya. Entre l'oferta disponible trobem: Productes de proximitat: Fruits secs, vins, olis, mel, formatges, misteles i caves. Maquinària i vehicles: Una àmplia exposició de maquinària agrícola i vehicles al passeig de l'Estació. Artesania i tradició: Mostres de ceràmica, terrissa i artesania a la plaça del Quarté, a més de tallers d'oficis antics (teixidors, picapedrers, esclopers). Animals i natura: Concursos canins, mercat d'aviram, exposicions de bonsais i activitats amb cavalleries. Actes destacats i cultura popular El programa d'actes és extens i combina la divulgació professional amb l'entreteniment popular: Cercavila i tradició: Trobada de puntaires i la gran cercavila de cavalleries i carruatges organitzada per la Societat Sant Antoni. Concursos emblemàtics: El 27è concurs d'arrossegament de cavalleries amb trineu i les tradicionals curses de saques d'avellanes. Cultura i pensament: Taules rodones sobre l'espai agrari i la presentació del llibre Evolució del Treball de la Terra a Catalunya. Castells: L'actuació de la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat. "És una fira que és atractiva de cara al gran públic i també més especialitzada de cara a la gent que treballa a l'agricultura." Impacte i participació Amb una previsió de prop de 100.000 visitants, la fira és un punt de trobada clau per a les comarques de Tarragona, Lleida i Barcelona. L'esdeveniment també inclou la Setmana de promoció de vins i caves de l'Alt Camp, on els restauradors locals potencien els productes de la terra.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
El 112: Telèfon únic d'emergències a Catalunya
El 112: Un recurs vital per a la seguretat ciutadana En aquesta entrevista amb Agustí Gatell, responsable del 112 a la Direcció General d'Emergències, s'explica la importància i el funcionament del número únic d'emergències. Aquest servei, derivat d'una directiva europea, centralitza totes les alertes per optimitzar la gestió de riscos. Funcionament i Coordinació Centralització de serveis: El 112 aglutina Bombers, Sanitat i cossos policials. Trucar a aquest número permet una discriminació professional de l'incident per activar els recursos adequats simultàniament. Dues seus a Catalunya: Existeixen centres a Cerdanyola del Vallès i Tarragona. La seu de Tarragona actua com a sistema de seguretat (backup) de la de Barcelona i viceversa, a més de gestionar els riscos específics de la petroquímica i la indústria nuclear de la zona. Localització i tecnologia: El sistema permet geolocalitzar les trucades des de telèfons fixos (adreça exacta) i mòbils (mitjançant repetidors) per situar l'incident en un mapa digital de forma precisa. El paper del ciutadà "Més val que ens fem pesats: davant l'emergència, truquem-hi sempre, encara que pensem que algú altre ja ho haurà fet." Informació clau: L'operador intentarà extreure el màxim dades sobre la localització i la gravetat de la situació. Ús responsable: S'alerta que el 80% de les trucades rebedes són no procedents (bromes, insults o consultes errònies). Això pot col·lapsar les 40-50 línies disponibles i retardar l'atenció a emergències reals. Gratuïtat total: El servei és accessible fins i tot des de mòbils sense saldo o targetes de prepagament.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Conca: Ciutat Paisatge i Patrimoni de la Humanitat
Introducció a la Ruta de Patrimoni El programa inicia una nova ruta dedicada a les ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En aquesta ocasió, la protagonista és una ciutat que celebra el seu desè aniversari sota aquest títol, atorgat originalment l'any 1996. Dinàmica del Concurs Geogràfic L'espai radiofònic utilitza un concurs interactiu amb els oients per anar descobrint dades sobre el destí de la setmana. Les preguntes clau han estat: Identificació de la ciutat: Pertany a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Després de descartar Guadalajara, Toledo, Ciudad Real i Albacete, els oients han identificat correctament que es tracta de Conca (Cuenca). Patronatge: S'ha revelat que el patró de la ciutat és Sant Julià, la festivitat del qual se celebra el 28 de gener (tot i que la festa major és a l'agost). Hidrografia: La ciutat antiga està dividida per les falçs formades pels rius Xúcar i Huècar. Entrevista amb Jennifer Morter S'estableix una connexió amb la presidenta de l'Agrupació d'Hostaleria i Turisme de Conca, qui destaca els següents aspectes del municipi: Ciutat-Paisatge: El nomenament com a Patrimoni de la Humanitat inclou tant el recinte amurallat com les seves hoces (falçs), integrant perfectament l'entorn natural amb l'arquitectura. Cultura i Art: A més de les icòniques Cases Penjants (Casas Colgantes), destaca el reconeixement mundial del Museu d'Art Abstracte Espanyol. Gastronomia Típica: Jennifer esmenta plats tradicionals com el morteruelo, l'ajoarriero i els gazpachos pastores, a més de la nova cuina d'autor que està emergint. Turisme Actiu i de Natura: La província es divideix en tres zones diferenciades: la Serra, la Manxa i l'Alcarria, oferint un ampli ventall de contrastos paisatgístics i activitats a l'aire lliure. "La ciutat amurallada i les seves dues falçs formen part d'un tot que sorprèn el visitant per la seva bellesa natural."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
L'escalada a Siurana amb Toni Arbonés
Introducció a l'esperit de la muntanya Entrevista a Toni Arbonés, reconegut escalador i gestor del refugi de Siurana, per parlar sobre l'auge dels esports de natura i la seva experiència personal en el món de la verticalitat. Siurana: Epicentre mundial de l'escalada Siurana s'ha consolidat com un referent internacional, atraient uns 20.000 escaladors anuals d'arreu del món, incloent-hi països com el Japó o Finlàndia. Els motius d'aquest èxit són: Vies d'elit: Compta amb l'emblemàtica via La Rambla, una de les més difícils del món pel seu desplom i la manca de preses a la part superior. Accessibilitat: Tot i la fama de les parets verticals, actualment hi ha més de 800 vies equipades de tots els nivells, facilitant la iniciació. Condicions meteorològiques: L'adherència de la roca varia segons la temperatura, sent la tardor i l'hivern les millors èpoques per a l'alta dificultat. La psicologia i seguretat de l'esport Arbonés defineix l'escalada com una "dansa vertical" que combina preparació física i complexitat psicològica: "L'escalada és una activitat que enganxa molt, que és superadictiva... t'has de sentir físicament bé, però a vegades a nivell psicològic es torna molt complexa." Pel que fa a la seguretat, desmunta el mite de l'esport de risc extrem, afirmant que l'escalada esportiva té un dels índexs d'accidents més baixos gràcies a l'evolució del material i el rigor en les tècniques de seguretat. Evolució personal i nous reptes Amb 25 anys d'experiència, Toni Arbonés explica que l'edat ideal per començar són els 13-16 anys per la flexibilitat, tot i que no hi ha límit per iniciar-s'hi. Recentment, ha incorporat l'atletisme a la seva rutina d'entrenament, preparant-se per a curses com la de l'Espluga de Francolí per mantenir la constància i el rendiment físic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Anàlisi de l'estatge del Nàstic a Àustria i Itàlia
Seguiment de la pretemporada del Nàstic L'enviat especial de Tarragona Ràdio, Quim Pons, connecta des de la localitat de Villabassa per informar sobre l'actualitat del Gimnàstic de Tarragona durant el seu estatge de pretemporada. L'equip grana ha mostrat bones sensacions esportives malgrat les mancances de la plantilla i les dificultats logístiques. Resultats del Triangular El Nàstic s'ha proclamat guanyador d'un torneig triangular disputat a terres italianes: Victòria contra el Treviso (1-0): Amb un gol de Pinilla a pilota parada. Victòria contra el Sud-Tirol (2-0): Gols de Merino de falta directa i una gran baselina d'Ismael Irurzun. Debat amb la premsa desplaçada En una conversa coral amb periodistes de diversos mitjans (Cadena SER, L'Esportiu, Diari de Tarragona, Diari AS), s'han destacat diversos punts crítics: Dificultats logístiques: Els periodistes denuncien la falta de condicions òptimes per treballar, amb greus problemes de cobertura mòbil, falta de línies de telèfon fixes i connexió a internet gairebé inexistent. Distàncies excessives: La premsa es troba allotjada a 12 quilòmetres de la plantilla, i els camps de joc sovint se situen a més de 200 quilòmetres. Anàlisi futbolística: Es valora positivament la solidesa defensiva i l'estratègia, però es recorda la necessitat urgent de fitxar tres davanters. "Cada dia l'estatge supera l'anterior en complicacions; és una mena de 'sorpresa-sorpresa' constant." Curiositats i detalls La samarreta: Hi ha una queixa unànime sobre el color dels números de l'equipació (daurats), que no es veuen gens bé des de la grada. El paisatge: Tot i els problemes, els enviats especials destaquen la gran bellesa dels Dolomites.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Dispositiu especial de trànsit per l'inici d'agost a Tarragona
Operació Sortida: Previsions i Dispositius Especials L'entrevista amb Josep Del Olmo, cap territorial del Servei Català de Trànsit (SCT), se centra en la gestió del trànsit durant el primer cap de setmana d'agost, un dels moments més crítics de l'any a causa de la confluència de: Operació sortida dels qui comencen vacances a l'agost. Retorn a casa dels ciutadans que han gaudit del juliol. Desplaçaments habituals de cap de setmana. Es preveuen aproximadament 650.000 desplaçaments a nivell general, amb una afectació massiva a les carreteres tarragonines, especialment a l'AP-7, la N-340 i la C-14. Gestió i Seguretat Viària El dispositiu de seguretat inclou el reforç de plantilles dels Mossos d'Esquadra, vigilància aèria amb helicòpters i el monitoratge constant des del Civicat. Un dels objectius principals és garantir la fluïdesa del trànsit, motiu pel qual s'aplicaran restriccions als vehicles pesants i es minimitzaran els controls en hores de màxima retenció en favor de l'assistència ràpida. Del Olmo destaca el perill dels trajectes curts en destinacions de vacances, on la relaxació del conductor pot provocar accidents greus per fatiga o consum d'alcohol en vies secundàries. L'Impacte del Carnet per Punts Encara que només fa un mes de la seva implementació, les dades ja mostren un canvi de comportament: La velocitat mitjana ha baixat uns 7 km/h en punts com Vilaseca-Salou. Existeix un efecte dissuasori real pel temor a perdre l'autorització administrativa per conduir. "L'important és que hi hagi una mentalització que el que es va a fer és un viatge lúdic; no s'hauria de tenir pressa per arribar." Consells de Seguretat per al Conductor Planificació horària: Evitar la tarda de divendres i el matí de dissabte. Les millors hores són a partir de les 22:00 h el divendres o després de les 16:00 h el dissabte. Informació constant: Utilitzar la ràdio, el telèfon 012 o el web del SCT per conèixer les incidències en temps real. Equipament obligatori: Ús d'armilla reflectant i triangles en cas d'avaria. Cap d'alcohol i paciència: Evitar canvis de carril constants que només empitjoren les retencions.