Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1825-1848 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Com actuar en un accident de trànsit: Protocol PAS
Prevenció i actuació davant d'accidents de trànsit En aquesta sessió informativa amb en Josep Sabat, oficial dels Bombers de la Generalitat, s'analitzen les reaccions habituals i els protocols de seguretat necessaris quan ens trobem amb un accident a la carretera. El missatge central és la importància de no actuar per impuls, sinó seguint un mètode rigorós per evitar el que s'anomena sobreaccident. El Protocol PAS La regla d'or de qualsevol servei d'emergència i que tot ciutadà hauria de conèixer és el protocol PAS: Protegir: Abans d'atendre ningú, cal assegurar la zona. Aturar el vehicle propi en un lloc segur, idealment fent de pantalla protectora abans de l'accident. Senyalitzar amb els triangles i posar-se l'armilla reflectant i les llums d'emergència. Alertar: Trucar immediatament al 112. És un telèfon únic europeu disponible les 24 hores. Cal facilitar la localització més precisa possible (direcció, punts de referència, fites quilomètriques). Socórrer: És l'últim pas i només s'ha de fer si es té la seguretat de no empitjorar les lesions. Consells clau per al socors "Si no sabem el que fem, la regla bàsica és no fer res." No moure els ferits: Una mobilització inadequada pot causar lesions medul·lars o agreujar fractures. Només cal treure algú del vehicle en cas de risc extrem (incendi o parada cardiorespiratòria). Control vital: Comprovar si la persona respira bé i retirar objectes de la boca (com pròtesis) que puguin causar ofegament. Suport emocional: Si el ferit està conscient, cal parlar-li i tranquil·litzar-lo mentre arriben els professionals. Cinturó de seguretat: En cas de bolcada, no cal treure's el cinturó immediatament sense ajuda, ja que la caiguda per gravetat pot provocar lesions cervicals greus. Reflexió sobre la seguretat quotidiana L'expert posa èmfasi en el fet que molts accidents no són causats per "bojos", sinó per errors humans diaris. Critica la manca d'ús del cinturó i la paradoxa de la sobreprotecció infantil: pares que mimen els fills però no els porten lligats correctament a les cadiretes per evitar que plorin.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
2006-07-24 ENVELAT RIU CLAR
La Gran Celebració del Barri de Riuclar La Festa Major de Riuclar (Tarragona) es presenta com una celebració comunitària que va més enllà de la simple gresca, servint com a aparador de la xarxa social i els projectes treballats durant tot l'any. La presidenta de l'Associació de Veïns, Nativitat Hernández, destaca que l'objectiu principal és la cohesió veïnal i l'obertura del barri a tota la ciutat. Eixos Principals de la Programació Esport i Tecnologia (Dimecres): Inici de les festes centrat en tallers d'informàtica, jocs amb pantalles gegants i competicions de petanca, bàsquet i futbol. Emoció i Tradició (Dijous): Homenatge a la gent gran i actuacions de playback amb la participació intergeneracional de nens, joves i l'AMPA de l'escola. Gastronomia i Talent Local (Divendres): Jornada marcada per una musclada popular i la "Nit dels nostres artistes", amb actuacions exclusivament a càrrec de veïns del barri, incloent rumba gitana amb els grups Ninín con Chalanes i Caló. Plat fort i Joventut (Dissabte): Paella popular i gran concert nocturn amb el grup Rebojitos, buscant atreure el públic més jove. El Colofó: Foc, Aigua i Sentiment Grana L'element més distintiu de Riuclar és el seu final de festa el diumenge, definit com una "orgia de foc i aigua". Aquest acte combina: Correfoc amb tres colles de diables. Castell de focs i traca final. Dutxa col·lectiva amb canons d'aigua per refrescar els assistents. "Aquest any el llibre de festes és totalment vermell; hem volgut agrair al Nàstic de Tarragona els èxits que ha donat a la ciutat." Enguany, la celebració té un caire especialment esportiu amb l'homenatge al club grana, que protagonitza la portada de la revista del barri en lloc de les imatges tradicionals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Càceres: Patrimoni de la Humanitat i Destí Turístic
Descripció General de l'Episodi Aquest episodi del programa matinal de Tarragona Ràdio inaugura una setmana dedicada a conèixer profundament la ciutat de Càceres, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través de concursos telefònics i una entrevista institucional, s'explora la riquesa històrica, el clima i la integració de la ciutat en xarxes turístiques estatals. Punts Clau i Concurs L'inici de l'espai se centra en la interacció amb l'audiència per identificar la ciutat protagonista, destacant dades geogràfiques i fites històriques: • Geografia i Extensió: Càceres és el municipi més gran d'Espanya amb 1.768 quilòmetres quadrats, situat a Extremadura entre la Sierra de la Mosca i la Sierrilla. • Reconeixement de la UNESCO: Es recorda que la ciutat va obtenir el títol de Patrimoni de la Humanitat el 26 de novembre de 1986. • Ruta de la Plata: La ciutat forma part d'aquesta històrica xarxa turística i de pelegrinatge que connecta el sud amb Santiago de Compostel·la. Entrevista amb l'Alcalde: José María Saponi L'alcalde de Càceres i expresident del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya comparteix la seva visió sobre la ciutat: El Grup de Ciutats Patrimoni "Espanya és el país on més monuments i ciutats hi ha declarats Patrimoni de la Humanitat de tota Europa." L'alcalde destaca la incorporació recent de Tarragona i Mèrida a l'associació, subratllant la importància de la col·laboració per a la preservació i promoció del patrimoni compartit. Atractius Turístics i Reptes • Conjunt Medieval: Està considerat com un dels millors conservats d'Europa, oferint un escenari únic per al Festival de Teatre Clàssic. • Candidatura Cultural: La ciutat aspira a ser la Capital Europea de la Cultura el 2016, compartint aquesta ambició amb altres ciutats del grup de manera no competitiva. • Gestió Sostenible: Saponi explica la dificultat d'equilibrar la preservació del patrimoni amb les necessitats d'una ciutat moderna i universitària al segle XXI. Propers Passos del Programa Durant la setmana, el programa ampliarà la informació amb entrevistes a la regidora de la Capitalitat Cultural, restauradors locals i responsables del sector hoteler per oferir una visió completa de l'oferta de Càceres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Projecte i calendari de la Casa de la Festa a Tarragona
La Casa de la Festa: Un espai viu per a Santa Tecla El projecte de la Casa de la Festa de Tarragona es presenta com un dels eixos centrals de la regidoria de festes. A diferència d'un museu convencional, s'ha concebut com un espai dinàmic, pedagògic i viu que busca preservar el Seguici Popular i fomentar la interacció amb la ciutadania. Objectius i Filosofia del Projecte Divulgació del patrimoni: Donar a conèixer la història de la Festa Major tant a tarragonins com a turistes. Espai de trobada: Ser la seu i el lloc d'assaig per a les entitats que formen part del seguici. Relleu generacional: Garantir la continuïtat de la festa facilitant la incorporació de les noves generacions. Detalls Arquitectònics i Ubicació L'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, ha adaptat un antic concessionari de cotxes a la Via Augusta. L'edifici destaca per: Una façana de vidre que connecta visualment l'interior amb el carrer. Una estructura diàfana (sense pilars) a la zona posterior, ideal per guardar els elements festius. Prop de 900 metres quadrats distribuïts en una planta baixa per al públic i un primer nivell per a usos administratius i assajos. Calendari d'Obres i Gestió Tot i un retard de tres mesos a causa de patologies ocultes en l'edifici (com filtracions), la previsió actual és: Inici d'obres: Setembre, un cop obertes les pliques. Inauguració: Es preveu per al mes de març. Model de gestió: S'estudia l'externalització a entitats culturals especialitzades per garantir que l'espai tingui activitat constant durant tot l'any. "Volem que sigui un punt de referència no tan sols durant la festa, sinó durant tot l'any."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
El Nàstic presenta les noves samarretes de Primera
Llançament de la nova equipació del Nàstic El Gimnàstic de Tarragona ha posat a la venda les seves noves equipacions per a la temporada en què el club torna a la Lliga de les Estrelles. El periodista Quim Pons s'ha desplaçat a la botiga oficial de l'Avinguda Catalunya per copsar l'ambient i conèixer els detalls de les peces. Característiques i disseny La nova col·lecció destaca per recuperar elements històrics i incorporar motius commemoratius: Primera equipació: Té un estil retro que recorda l'etapa dels granes a Primera Divisió durant els anys 40. Incorpora un coll tipus camisa i el color és un grana més intens. Segona equipació: De color daurat (batejat humorísticament com a "color mostassa"), simbolitza l'etapa daurada del club i la Costa Daurada. Es posarà a la venda el proper dijous o divendres. Detalls commemoratius: Les samarretes porten l'any de fundació (1886) i el de l'ascens (2006) al coll, a més del logotip de Tarragona 2016 per la capitalitat cultural. Preus i aspectes comercials En Lluís Sàbregas, responsable del club, ha explicat que s'ha buscat un preu competitiu de 50 euros per fer-les assequibles a l'afició, malgrat el salt de categoria. El primer comprador oficial ha estat José Félix Heráñá, que ha adquirit la XL grana i l'última blanca de la temporada passada. "Hem volgut fer una línia pròpia i exclusiva, unificant samarreta, pantaló i mitgetes en el color daurat per transmetre elegància." Noves aliances i patrocinis El club es troba en un procés constant d'actualització d'esponsors, destacant l'acord amb Televisió de Catalunya per lluir el logo de TV3 a la màniga. També s'han anunciat patrocinis específics per a l'estada de pretemporada a Àustria, com Caixa Tarragona i Turisme de Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Seguretat i perspectives del sector hoteler a la Costa Daurada
Millora de la seguretat en establiments turístics El secretari general de la Federació d'Hostaleria i Turisme de Tarragona, Francesc Vives, ha destacat la signatura d'un nou conveni amb la Policia Nacional. L'objectiu és reforçar la seguretat i la coordinació per mantenir la Costa Daurada com una destinació segura i reactiva davant qualsevol incidència. Prevenció de furts i robatoris: Tot i no ser una zona conflictiva, el conveni facilita la formació del personal i l'intercanvi d'informació. Atenció al turista: S'inclouen mesures com la presència de traductors per facilitar les denúncies en cas d'angoixa. Dades positives: A Tarragona s'ha registrat una disminució del 8% en la casuística de denúncies respecte a l'any anterior. Ocupació i tendències de la temporada 2006 El sector presenta dades optimistes amb un juliol que ha tancat amb un 88% d'ocupació. Vives subratlla que la qualitat és el factor diferencial de la regió: Reinversió hotelera: S'ha assolit un estàndard alt on els hotels de 3 i 4 estrelles ofereixen serveis de gran qualitat que fidelitzen el client. Rendibilitat i preus: L'expert recorda que l'èxit no només es mesura en ocupació, sinó en la rendibilitat final de les empreses. Valor afegit: L'impacte de PortAventura i l'oferta cultural (modernisme, Tarraco romana, Ruta del Cister) actuen com a pols d'atracció. Impacte econòmic i nous mercats El turisme representa entre el 15% i el 17% del PIB de la demarcació. S'ha posat èmfasi en la transversalitat del sector, que beneficia des de l'agricultura fins al transport. "El turisme no són altres coses que ciutadans que estan aquí vivint esporàdicament i, per tant, la seguretat que intentem és per a tothom." Pel que fa als mercats, el rus s'ha consolidat totalment, mentre que els mercats britànic i francès continuen sent els motors principals a través dels turoperadors tradicionals. Acords financers pel sector Finalment, s'ha anunciat un acord imminent amb entitats bancàries per reduir les comissions de les targetes de crèdit (passant del 3% actual al 1,25%), una mesura vital per a la rendibilitat del sector de la restauració.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Homenatge als Brigadistes Internacionals a Miravet
Commemoració de la Batalla de l'Ebre a Miravet Josep Lluís Gamero, president de l'Associació Terra de Germanó, explica els actes organitzats per aquest cap de setmana a Miravet per recordar la Batalla de l'Ebre i homenatjar els brigadistes internacionals en el marc del 70è aniversari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Recreació de la icònica fotografia de Robert Capa L'acte central consistirà en la recreació de la famosa fotografia de Robert Capa que mostra els soldats creuant el riu Ebre. Participaran 42 figurants (soldats) de les associacions El Front de l'Ebre i Aicarmela. Utilitzaran les embarcacions tradicionals de la zona, anomenades muletes. Es recrearà exactament la posició dels 17 soldats de la foto original, però aquesta vegada en color. Programa d'activitats i assistents El cap de setmana inclou una agenda completa amb la presència de personalitats i delegats internacionals: Presència institucional: Assistència del conseller Joan Saura com a impulsor del Memorial Democràtic. Brigadistes: Participació testimonial de supervivents com l'austríac Hans Landauer, de 85 anys. Cultura i Cinema: Projecció de quatre documentals, destacant treballs sobre la vida dels combatents i produccions guardonades a Europa. Actes lúdics: Visites guiades al castell i al nucli urbà de Miravet, debats sobre memòria històrica i cançons de guerra amb el grup 14 d'abril. "Hem buscat repetir la foto en els 17 soldats que estan creuant en la mateixa posició... després de 70 anys, doncs en colors." El llegat i la memòria viva Gamero destaca la claredat de memòria dels antics combatents, que recorden amb precisió els amagatalls i les coves on es protegien dels bombardejos a la Serra de Pàndols. L'objectiu de les associacions Terra de Fraternitat i Terra de Germanó és mantenir vius aquests ideals de lluita contra el feixisme i fomentar la recuperació de la memòria històrica a través de projectes internacionals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Creació de Federatur: Unió del Sector d'Apartaments Turístics
Conferència sobre la nova entitat Federatur L'entrevista analitza la recent creació de la Federació d'Apartaments Turístics de Catalunya (Federatur), que agrupa les associacions de Barcelona, Girona i Tarragona. L'objectiu principal és establir un canal directe amb l'administració i guanyar força en la negociació de la nova llei de turisme. Problemàtiques i Objectius Apartaments il·legals: El major repte del sector és l'oferta al·legal o clandestina. Segons Josep Graset, a la demarcació de Tarragona hi ha uns 8.000 apartaments legals enfront d'uns 12.000 d'il·legals. Imatge i Qualitat: El sector busca desmarcar-se dels allotjaments que no ofereixen serveis garantits ni paguen impostos, defensant un model de qualitat i professionalitat. Relació amb l'Administració: Es reclama una millor interlocució amb la Generalitat per evitar que els problemes es derivin als ajuntaments sense solucions reals. Perspectives de la Temporada Ocupació: Es preveu una bona temporada amb un creixement estimat del 5% respecte a l'any anterior. Perfil del Client: El mercat és majoritàriament familiar i nacional, valorant la llibertat d'horaris que ofereix l'apartament. Model de Turisme: Tot i l'auge del turisme cultural i l'enologia, el model de sol i platja continua sent el motor principal, complementat per l'atractiu de Port Aventura. "L'unió fa la força... el que volem és que els nostres interessos estiguin representats i tinguem més força per anar canviant les coses."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Festival d'Havaneres i Boleros a Tarragona
El retorn del romanticisme cubà a l'auditori El proper diumenge l'auditori de Caixa Tarragona serà l'escenari de la segona cita de la tercera edició del Festival d'Havaneres i Boleros. En aquesta ocasió, els boleros agafaran el relleu de les havaneres, oferint un espectacle carregat de sentiment i records. Protagonistes de luxe L'entrevista ha comptat amb la presència de figures clau per a l'espectacle: Xiomara Suárez: Directora del festival, qui destaca el treball fet durant un any amb "molt d'amor i dedicació". Miguel Ángel Céspedes i Leonor Zayas: Intèrprets cubans de reconegut prestigi internacional que han compartit escenari amb astres com Celia Cruz o Juan Luis Guerra. Un repertori universal L'espectacle promet un viatge emocional que inclou: Peces clàssiques del bolero tradicional que conviden a somiar i recordar. Versions de grans mestres com Joan Manuel Serrat, Pablo Milanés o Pancho Céspedes. Una banda excepcional formada per Lázaro Cachao al piano, Jorge Ochanowski a la guitarra i Sebastián Freixas a la percussió. "El bolero enamora pels seus textos, pels records, per la seva vivència... transmet molt d'amor i records." Diferència entre gèneres Durant la conversa s'ha posat en relleu la connexió entre les havaneres i els boleros. Tot i que aquí l'havanera és molt popular, els artistes expliquen que la versió cubana té un origen en la dansa de la burgesia de l'Havana del segle XIX, mantenint un ritme cadenciós i amorós que és patrimoni d'anada i tornada entre ambdós costats de l'Atlàntic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
30'
Ruta pel Patrimoni de Segòvia i Sorteig al Parador
Concurs de Patrimoni: Segòvia L'episodi comença amb una dinàmica participativa on els oients de Tarragona Ràdio truquen per respondre preguntes sobre la història i cultura de Segòvia. Els punts clau tractats han estat: • L'Alcázar de Segòvia i el tràgic incendi que el va destruir parcialment l'any 1862. • La demografia actual de la ciutat, que se situa aproximadament en els 55.000 habitants. • L'heràldica local, destacant que l'aqüeducte romà és el monument representat a l'escut de la ciutat. Entrevista amb l'Alcalde Pedro Arahuetes L'alcalde de Segòvia ha ofert una visió institucional i estratègica sobre el futur de la ciutat: • Qualitat de vida: Destaca Segòvia com un "paradís" amb un destacat cinturó verd, situat estratègicament entre Madrid i Valladolid. • Infraestructures: L'arribada de l'Alta Velocitat (AVE) el 2007 es preveu com un motor de transformació que cal gestionar amb un creixement sostenible. • Candidatura Cultural: Es comenta la competència sana amb ciutats com Tarragona pel títol de Capital Europea de la Cultura 2016. • Motors Econòmics: Més enllà del monocultiu turístic, l'alcalde aposta per la indústria tecnològica i la creació d'un campus universitari públic. "Segòvia és una ciutat que va a tenir en unes 10-12 anys uns 80-90 mil habitants, que és el número que volem per preservar el patrimoni." El Parador Nacional de Segòvia Manuel Vieites, director del Parador, ha descrit les instal·lacions com un "balcó privilegiat" cap a la ciutat històrica. • Gastronomia: Representa el 50% del negoci, amb el bacallà, els sabons de la granja i el garrinet (cochinillo) com a plats estrella. • Arquitectura: Un edifici de tall modern dissenyat per l'arquitecte Palacios que busca la lluminositat i no competir visualment amb el nucli històric. Resolució del Sorteig L'episodi finalitza amb el sorteig d'una estada de cap de setmana. La guanyadora ha estat la Joaquima Cendra, qui casualment ja havia guanyat anteriorment un viatge a l'Índia en un altre concurs radiofònic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Camerata XXI: 15 Anys de Formació i Orquestra a Tarragona
La Fundació Camerata XXI i el seu Model Pedagògic En Xavier Blanc, president de la Fundació Camerata 21, explica l'estructura d'aquesta entitat tarragonina que enguany celebra el seu 15è aniversari. El projecte es divideix en dos vessants fonamentals: Vessant Pedagògic: Centrat en la formació de joves músics des dels 7 fins als 25 anys. Vessant Professional: L'objectiu final on s'integren els músics amb una dedicació plena. Estructura de les Joves Orquestres La fundació gestiona tres nivells orquestrals segons l'edat i el nivell dels estudiants: Grup d'11: Infants de 7 a 11 anys. Conjunt Orquestral Simfònic: Joves de 12 a 17 anys (protagonistes del proper concert). Jove Orquestra: Músics de 17 a 25 anys que sovint reben beques per a la seva estada i formació. Campus d'Estiu i Formació Integral Blanc destaca que no són unes colònies convencionals, sinó un campus d'estiu pedagògic on els alumnes conviuen una setmana amb professors i monitors. Durant aquest temps, realitzen entre 4 i 5 hores de classe diàries, combinant l'aprenentatge acadèmic amb la convivència i la creació d'amistats dins l'ecosistema musical de la demarcació. "Fer cultura no és només comprar-la, sinó fer-la nosaltres mateixos." Reptes de la Professió i Projectes de Futur L'entrevista aborda la realitat del sector musical a Tarragona: Competitivitat: La fase crítica dels estudis sol ser entre els 14 i 15 anys, on es decideix la vocació professional. Infraestructura: Es treballa per aconseguir una seu fixa a la ciutat i establir un cicle de concerts estable amb orquestra pròpia. Proper Concert: El diumenge 23 de juliol a la Plaça de la Font, el conjunt simfònic oferirà un repertori de musicals i pel·lícules amb la soprano Marta Mateu.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Exposició 'Dona i pobresa, relació perpètua' a Tarragona
Anàlisi de la desigualtat de gènere global L'exposició "Dona i pobresa, relació perpètua?", organitzada per l'ONG Ajuda en Acció, proposa una reflexió profunda sobre la situació de vulnerabilitat que viuen les dones a tot el món. La mostra s'estructura al voltant de les 12 esferes de preocupació identificades per les Nacions Unides l'any 1995 per abordar la desigualtat estructural. Punts clau de l'exposició Feminització de la pobresa: Es posa en evidència que la precarietat econòmica afecta de manera desproporcionada el col·lectiu femení. Bretxa educativa: S'alerta que el 64% de les persones analfabetes al món són dones i que les nenes són les primeres a ser excloses de l'escolarització en països en vies de desenvolupament. Contrast Nord-Sud: Mentre que a Occident s'han assolit fites com la paritat governamental o la majoria de dones a la universitat, encara persisteix el sostre de vidre en la presa de decisions empresarials. Activitats complementàries L'exposició no només ofereix dades i imatges, sinó que fomenta el debat actiu: "Volem posar en evidència que realment aquí al nord s'han fet molts avanços, però encara n'hi ha molt a fer." Cinefòrum: Projecció de la pel·lícula Princesas per debatre sobre la prostitució, la corrupció i les relacions desiguals de poder. Taules rodones: Espais de discussió per analitzar la realitat local i global.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
La Festa del Renaixement de Tortosa: 11a edició
La Festa del Renaixement a Tortosa Tortosa celebra l'onzena edició de la Festa del Renaixement, una celebració que transforma la ciutat i que ha estat reconeguda com a festa d'interès turístic nacional. Enguany, el certamen aposta per potenciar els espectacles de carrer i ampliar el seu radi d'acció a nous espais patrimonials rehabilitats. Actes Centrals i Novetats Nous espais recuperats: La festa s'estén a la plaça de l'antiga església dels Dolors i a les Avançades de Sant Joan, una fortificació recentment recuperada. Concert destacat: La reconeguda cantant Maria del Mar Bonet oferirà un concert gratuït a les Avançades de Sant Joan amb textos antics i ambientació d'època. Gran Desfilada: Se celebra el dissabte a la nit i és l'acte principal on participen més de mil persones, agrupant tots els elements de la festa. Gastronomia i Vida al Carrer Mengeu de Festa: Una trentena de restaurants participen amb menús basats en la cuina del segle XVI i dolços tradicionals. Mercats i Oficis: El Mercat d'Època s'amplia amb més d'un centenar de paradistes, mentre que el carrer de la Rosa acull la mostra d'oficis antics. El riu Ebre: Es recupera el protagonisme del riu amb activitats com recorreguts en vaixell, la baixada nedant i espectacles a les platges fluvials. Cultura i Espectacles propi L'organització destaca que cada cop hi ha més produccions pròpies de gran qualitat, com la Taverna d'Enrico o la Cantina Cantorum, combinades amb grups internacionals com els Acros Morros. Segons Jordi Bonilla, regidor de la festa: "L'Apsis de la Catedral es potenciarà com un autèntic escenari central on contínuament hi haurà activitats."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Visita a la Gelateria Sirvent de Tarragona a la Via T
Concurs i Sortejos de la Via T L'episodi comença amb l'anunci dels guanyadors del segon sorteig setmanal de la campanya d'estiu Tarragona de Copres. S'esmenten diversos comerços locals on els afortunats han obtingut els seus premis, destacant la importància del comerç de proximitat a la ciutat. L'Enigma de la Unitat Mòbil La unitat mòbil, amb el Josep Suñé i el Jordi Roig, s'ha desplaçat per tota la ciutat per situar-se en un establiment emblemàtic. Les pistes inicials inclouen: * Una ubicació en una via molt transitada que properament tindrà obres. * Un lloc on se sent el so de plats i copes. * Un establiment de tota la vida conegut tant per l'activitat d'estiu com la d'hivern. La Gelateria Sirvent: Tradició i Refresc Finalment, una oient anomenada Neus esbrina la ubicació: la Gelateria Sirvent a la Rambla Vella de Tarragona. La Joana, responsable de l'establiment, comparteix detalls sobre la història i l'oferta del local: Història: La tradició es remunta al 1860 amb els torrons, mentre que la gelateria es va instal·lar el 1950. Varietat: Han passat dels sabors clàssics (xocolata, vainilla, maduixa) a oferir més de 50 sabors diferents, incloent-hi opcions modernes com el blue eye (gelat blau de fruites). Productes artesans: A més de gelats, granissats i orxata, l'establiment ha adquirit la producció de carquinyolis i maginets tradicionals de Tarragona. "Nosaltres intentem quedar bé, i si alguna persona no queda bé... intentarem solucionar-lo, perquè la nostra forma és que la gent quedi contenta." Evolució del Consum Es comenta com han canviat les modes; abans les copes de gelat es decoraven amb bengales i paraigüetes, mentre que ara es prioritza el producte natural i la fruita fresca. La gelateria continua essent un punt de parada obligatori per als turistes que fan la ruta entre el Circ, l'Amfiteatre i les Muralles.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Gastronomia de Segòvia: Tradició i Innovació
Resum de l'episodi Aquest episodi de la ruta per les ciutats Patrimoni de la Humanitat se centra en la riquesa gastronòmica de Segòvia. A través d'un concurs de preguntes i entrevistes amb restauradors de prestigi, s'explora des del plat més emblemàtic, el cochinillo, fins a les propostes més avantguardistes de la cuina castellana actual. El Cochinillo: L'Icona Segoviana El programa dedica una part important a definir què fa que un cochinillo sigui autèntic sota la seva marca de garantia: • Edat i pes: L'animal ha de tenir un màxim de 21 dies i el seu pes ha d'oscil·lar entre els 3,4 i els 4,8 quilos. • Alimentació: Exclusivament llet materna. • Elaboració: Es cuina només amb aigua i sal en un forn de llenya (idealment de freixe) durant unes dues hores. • Tradició: Es destaca la figura històrica de Cándido i la tradició de tallar el porquet amb el cantell d'un plat per demostrar-ne el punt cruixent. Veus de la Restauració • José María (Restaurant José María): Enalteix la gastronomia com un atractiu cultural al mateix nivell dels monuments. Subratlla la importància de la senzillesa i la qualitat de la matèria primera autòctona. • Lucio del Campo (Restaurant El Divino): Representa la fusió entre la tradició i la innovació. El seu establiment, ubicat en un antic convent, aposta per tècniques com el buit i una cura extrema en la selecció de vins, comptant amb sommeliers premiats. Altres Delícies Locals Més enllà del porquet, s'esmenten altres productes fonamentals: • Els judiones de la Granja (judiones del Real Sitio). • Les carns de lleteró (lechal). • Truites de riu, crancs, formatges de la zona i hortalisses de la temporada de setembre. "La gastronomia és la cultura que tant satisfà al cos i a l'ànima."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Concentracions a Tarragona per la pau a Palestina i el Líban
Protesta contra la massacre a l'Orient Mitjà Josep Maria Llagó, portaveu de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, explica els motius de la mobilització ciutadana davant l'escalada de violència a l'Orient Mitjà. La concentració neix del malestar generat per les notícies de la regió i s'emmarca en una jornada de lluita a nivell de tota Catalunya i l'Estat espanyol. Crítica a la inacció internacional L'entrevista posa l'accent en diversos punts crítics sobre la gestió política del conflicte: Passivitat institucional: Es denuncia la manca d'una intervenció contundent per part de la comunitat internacional per aturar els atacs. Complicitat de l'Estat espanyol: Llagó assenyala la incoherència de mantenir la compra-venda d'armes i realitzar maniobres militars conjuntes amb l'exèrcit d'Israel, com el cas de la fragata Blas de Lezo. Comparativa amb l'Iraq: S'admet que, a diferència de les mobilitzacions del 2003, actualment els governs mantenen un perfil de silenci i tolerància que dificulta una implicació ciutadana tan massiva. "S'haurien d'emprendre accions preventives i no permetre maniobres militars amb països que estan realitzant atacs inadmissibles." Continuïtat de les mobilitzacions Tot i les dificultats de convocar actes amb poc marge de temps, la coordinadora té la intenció de seguir preparant accions. Reclamen un alto el foc immediat i recorden que, tot i que hi ha molts conflictes oblidats, la situació actual al Líban i Palestina és d'una urgència humanitària extrema.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Balanç de sis mesos de la Llei de prevenció del tabaquisme
Valoració positiva de la implantació de la llei Després de mig any de vigència de la normativa coneguda com a llei anti-tabac, l'epidemiòloga Cinta Daufí analitza l'impacte d'aquesta mesura en la societat catalana. La conclusió principal és que l'acceptació ha estat molt favorable i no s'han complert els pronòstics pessimistes que auguraven conflictes socials o desastres econòmics. Impacte en la salut i hàbits dels ciutadans La llei ha tingut efectes directes en la reducció del tabaquisme i la millora de la qualitat de l'aire: * S'ha registrat una disminució en la venda de tabac (entre un 5% i un 15%). * Ha augmentat significativament el nombre de persones que han decidit deixar de fumar, aprofitant l'impuls de la nova normativa. * La nicotina ambiental ha baixat dràsticament: un 90% en edificis de l'administració i entre un 86-90% a les empreses. Grau de compliment i punts crítics Tot i que el balanç és generalment positiu, l'aplicació varia segons el sector: * Sector sanitari i educatiu: El compliment és pràcticament total. Els professionals han adoptat el compromís de donar exemple sortint al carrer per fumar. * Restauració i oci: És el sector on la llei es percep com a més tova. Molts locals petits han optat per permetre fumar per por a perdre clientela, i els restaurants grans sovint no han realitzat les obres de separació física necessàries. "No hi ha hagut cap desastre nacional ni els fumadors i no fumadors s'han anat apunyalant pels carrers; la convivència és absolutament respectuosa." Futur i nous reptes De cara al futur, s'espera que a partir de setembre s'acabi la moratòria per als locals d'oci i s'apliqui una política de tolerància zero amb més inspeccions i sancions. El gran repte pendent continua sent la prevenció entre els joves i les dones adolescents, que són l'objectiu principal de les tabaqueres. Finalment, l'experta recorda que la normativa és, en essència, una llei de prevenció que garanteix el dret fonamental a respirar aire net i a gaudir d'una vida saludable.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Projecte Banyat per la Ciència a la URV
Investigació sobre la Qualitat de les Aigües de Bany La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha posat en marxa l'estudi epidemiològic Banyat per la Ciència, liderat per la investigadora Maria Josep Figueras. Aquest projecte s'emmarca en una col·laboració amb la Unió Europea per validar la nova directiva d'aigües de bany que entrarà en vigor el 2008. L'objectiu principal és comprovar si els nous estàndards microbiològics realment protegeixen la salut dels banyistes, analitzant símptomes lleus com diarrees o infeccions d'orella que sovint no es comuniquen als centres mèdics. Participació i Funcionament de l'Estudi El projecte busca reclutar 1.000 voluntaris per a les sessions que tindran lloc a la platja de Llevant de Salou els dies 24 i 30 de setembre. Els detalls logístics inclouen: Entrevista prèvia: Trobades a Tarragona, Reus o Salou per avaluar l'estat de salut inicial. Grups aleatoris: Els participants es dividiran en banyistes (mínim 10 minuts a l'aigua i submergir el cap 3 vegades) i no banyistes (gurp de control). Seguiment post-bany: Entrevistes i qüestionaris fins a tres setmanes després de l'activitat. Gratificació: Els voluntaris que completin totes les fases rebran 50 euros. "Aquests banyistes són com una certificació que aquests estàndards de qualitat realment protegeixen suficientment el banyista." Impacte de la Nova Directiva Europea La nova normativa suposa un canvi de filosofia respecte a la de 1976. Ja no es tracta només de recollir dades, sinó de realitzar una gestió activa de la qualitat. Això implica: Reacció immediata davant de resultats anòmals. Informació pública constant sobre l'estat de l'aigua. Sistemes de previsió basats en factors meteorològics (com les pluges). Avaluacions combinades dels darrers 3 o 4 anys per oferir una visió global.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Expo Science 2006: Joves i Arqueologia Molecular
Expo Science 2006 a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la fira Expo Science 2006 al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, un esdeveniment internacional que aplega prop de 450 joves científics d'arreu del món. La unitat mòbil es desplaça al laboratori de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per cobrir un taller d'arqueologia molecular. Taller d'Arqueologia Molecular El professor Policarp Hortolà, de l'àrea de prehistòria de la URV, explica un mètode innovador per analitzar eines lítiques: * Identificació de sang: S'utilitzen tires reactives d'anàlisi d'orina per determinar in situ si una taca en una eina prehistòrica és sang o una altra substància com l'òxid de ferro. * Objectiu científic: La finalitat principal és localitzar restes biològiques per a l'extracció posterior de DNA. * Internacionalització: El taller s'ha impartit en diversos idiomes (català, castellà, alemany i anglès) per atendre joves de Mèxic, Alemanya i el Regne Unit. Experiències dels Participants El programa recull diversos testimonis que mostren la diversitat de la fira: * Klaus (13 anys, Alemanya): Tot i el seu interès pel taller, expressa que no vol ser científic perquè la formació és massa llarga; prefereix ser cambrer. * Mesa Schmidt (Monitor): Destaca la sorpresa de descobrir que la sang pot conservar informació útil durant milers d'anys. * Cindy (22 anys, Mèxic): Presenta un projecte sobre cèl·lules mare per a la reparació de cors postinfartats. Ressalta la riquesa del contacte multicultural. Conclusions sobre la Divulgació Científica L'entrevista final amb el professor Hortolà subratlla la importància de despertar l'interès personal i la curiositat des d'edats primerenques. Malgrat les diferències en l'impuls de la ciència segons el país, esdeveniments com l'Expo Science actuen com una "Assemblea General de les Nacions Unides" de caràcter científic i juvenil.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Retencions quilomètriques a l'AP-7 i l'N-340 per un accident a Tarragona
Crònica de l'accident i afectacions viàries Un accident múltiple a l'autopista AP-7, a l'alçada de Tarragona (entre la cantera del Mèdol i el peatge), ha provocat el caos circulatori en sentit sud. El sinistre ha involucrat tres turismes i dos camions, un dels quals transportava un vaixell i ha patit un incendi a la tractora. Punts clau de la situació: Vehicles implicats: 3 cotxes i 2 camions. Un dels camions ha cremat, requerint la intervenció de quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat. Afectació viària: Cues que s'estenen des de Torredembarra fins al peatge de Tarragona. Els vehicles circulen a una velocitat de tot just 10 km/h. Rutes alternatives col·lapsades: L'N-340 també presenta una circulació molt densa a causa del desviament obligatori de vehicles des de l'autopista. Estat de les víctimes: Inicialment no s'han registrat ferits de gravetat, malgrat la presència d'ambulàncies a la zona. Context i recomanacions: L'incident coincideix amb una època de gran volum de trànsit a causa del canvi de quinzena, els desplaçaments de vacances i el pas de famílies cap al Marroc. "La via està amb molta congestió i trànsit dens des de l'alçada de Torre d'Embarra... els vehicles van pràcticament aturats." Es preveu que el matí sigui extremadament complicat per a la mobilitat a tota la xarxa viària tarragonina.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
2006-07-19 ENVELAT MARIA CRISTINA
El Ressorgiment d'una Tradició de Barri L'episodi d'avui de L'Embalat ens convida a celebrar el 25è aniversari de la recuperació de les festes del barri de Maria Cristina a Tarragona. Tot i que els orígens de la celebració es remunten a l'any 1947, la festa va ser interrompuda per circumstàncies polítiques i socials l'any 1952, no sent fins al 1982 que un grup de veïns va aconseguir reimpulsar-la. Activitats per a Totes les Edats La programació destaca per la seva varietat i pel fort arrelament a la cultura local i nacional. Entre els actes més rellevants trobem: Per a la canalla i joves: Xocolatades, concursos de playback, dibuixos de murals (enguany amb temàtica del Nàstic), partides simultànies d'escacs i curses populars. Cultura popular: Exhibicions de castells, sardanes i havaneres. Oci nocturn: Les clàssiques revetlles de divendres i dissabte que apleguen gent de tota la ciutat. Elements Singulars i Identitaris El barri de Maria Cristina presenta elements únics que el diferencien d'altres zones de Tarragona: El Ball de la Reina Maria Cristina: Un ball parlat on personatges que donen nom als carrers (López Peláez, Hernández Sanahuja i el Cronista Sessé) interactuen amb la Reina en una picabaralla satírica sobre l'actualitat de l'any. Concurs de Balcons Engalanats: Una tradició visualment impactant on els veïns decoren les seves façanes, transformant temporalment la fisonomia urbana. L'Objectiu Social: Fer Barri Segons Toni Rebull, vocal de festes de l'associació de veïns, l'essència de la celebració és enfortir la convivència: "L'objectiu és que una vegada a l'any el veïnat es trobi tot junt com si fos una gran família... és fer barri i fer ciutat." Aquesta unió es simbolitza en els sopars al carrer i l'intercanvi de plats com les truites, fomentant la concòrdia durant la resta de l'any.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Segòvia: Patrimoni de la Humanitat i l'Aquaducte
Exploració del Patrimoni de Segòvia L'episodi se centra en la riquesa històrica i cultural de Segòvia, destacant la seva condició de ciutat Patrimoni de la Humanitat. A través d'un concurs amb oients i una entrevista institucional, es desgrana la importància dels seus monuments. L'Aquaducte Romano: Enginyeria i Dades L'emblemàtic aquaducte és el protagonista de la primera part del programa, on es revelen detalls tècnics i geogràfics: • El riu que motivava la seva construcció és l'Aceveda (tot i que l'Eresma també passa per la ciutat). • L'obra compta amb un total de 166 arcs de pedra. • El material utilitzat és el granit provinent de la Sierra de Guadarrama. Cultura i Literatura: Antonio Machado Es destaca la Casa-Museu d'Antonio Machado, lloc on el poeta va residir des del 1919 mentre ocupava una càtedra de batxillerat. Malgrat ser un espai modest, es considera un element patrimonial clau que conserva l'essència i el mobiliari de l'època. Gestió d'una Ciutat Patrimonial L'entrevista amb Concepción Domínguez, regidora de Patrimoni, posa de manifest els reptes de mantenir una ciutat amb capes històriques que van des de l'època celtibèrica fins al modernisme: • Conservació preventiva: La necessitat d'una inversió constant per lluitar contra la contaminació i el pas del temps. • Sensibilització: Programes per incentivar que els segovians valorin no només els grans monuments, sinó també la trama urbana i les cases modestes que donen identitat. • Finançament: La cerca de fons externs, com els de la World Monuments Fund, per a estudis integrals de l'aquaducte. "El patrimoni és una font perpètua d'inversió."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Cinquena edició del cicle de concerts a les Muralles
L'essència del cicle de concerts a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, en Jordi Romero i la Dolors, de l'empresa Rodamons, presenten la cinquena edició del cicle de concerts en espais patrimonials de la ciutat. El festival ha crescut fins a consolidar tres escenaris emblemàtics: Les Muralles (Estàtua d'August): Dedicat exclusivament a la música clàssica durant els dimecres de juliol. Torre de Minerva: Espai per a estils com el jazz i la sarsuela lírica durant els dimecres d'agost. Amfiteatre: Escenari de gran format per a espectacles multidisciplinaris i clàssics locals. Concert inaugural i repertori El flautista Salvador Martínez intervé per parlar del concert de piano i flauta que ofereix amb Estefanos Espanopoulos. El programa és un viatge cronològic que inclou: Obres barroques de Bach. Un arranjament especial de Mozart (apropiant-se de l'any Mozart). Peces virtuoses del segle XX com Chandelinos d'Andrejó Oliver. Logística i experiència de l'espectador L'organització destaca la complexitat de traslladar instruments com pianos de cua a espais històrics sense accessos moderns. Tot i les dificultats tècniques, subratllen la màgia i proximitat de l'esdeveniment: "És un tipus de concert de petit format amb una proximitat al públic de mig metro; la màgia de la nit i de l'espai transforma el neguit dels músics en una experiència especial." Les entrades són gratuïtes però requereixen d'una invitació prèvia que es pot recollir a la Casa Castellarnau o al Museu d'Història a causa de l'aforament limitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Cultura de carrer i art visual a Tarragona
Actualitat viària i art digital a Tarragona L'episodi d'avui combina la informació de servei sobre l'estat del trànsit amb la promoció cultural de la ciutat. S'informa d'un accident important a l'AP-7 i la N-340 a l'alçada d'Altafulla, que ha implicat tres turismes i dos camions, provocant retencions de més de dues hores, tot i que ja s'està restablint la normalitat. El cicle Cultura de Carrer El focus principal es desplaça al Festival d'Estiu de Tarragona i, concretament, al cicle Cultura de carrer, una iniciativa de l'àrea de Joventut de l'Ajuntament que celebra el seu 20è aniversari. Les característiques clau d'aquest projecte són: Apropar l'art al ciutadà: Portar espectacles diversos a l'espai públic. Talent local: Potenciar el treball d'artistes tarragonins. Diversitat de formats: Des de titelles i circ fins a visual art. Sessió de Vjing a la Plaça dels Sedassos Aquesta nit, a dos quarts d'onze, els artistes visuals Andrés, Joli i Miquel, coordinats per Jordi, oferiran una sessió de Vjing. "El Vjing és com el DJ que posa música, però amb imatges visuals projectades en temps real en consonància amb el so." Els artistes expliquen que la seva feina, tot i ser sovint percebuda com a underground, és cada cop més essencial en qualsevol esdeveniment comunicatiu. La sessió serà intuïtiva i única, barrejant textures i sentiments basats en una selecció musical que va des de l'electrònica fins a la música japonesa.