Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1801-1824 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Ludoteca ambiental i col·laboració veïnal a Tarragona
Ludoteca Ambiental a la Platja Llarga Es presenta una nova iniciativa a la Platja Llarga de Tarragona impulsada per la Creu Roja, amb el suport de Repsol i l'IPF. Es tracta d'una ludoteca ambiental destinada a infants d'entre 3 i 8 anys. Objectiu pedagògic: Sensibilitzar la canalla sobre el respecte al medi ambient mitjançant jocs, contes i activitats adaptades. Voluntariat corporatiu: Repsol ha obert una crida entre els seus empleats perquè participin com a voluntaris, aportant el seu temps i coneixements sobre polítiques ambientals. Ubicació: L'espai es troba situat vora un dels punts de socors, en una zona de fàcil accés per a les famílies que gaudeixen de la platja. "L'objectiu final és sensibilitzar a la canalla amb eines adients i inculcar-los ja de petits hàbits de respecte vers el medi ambient." Acords amb Associacions de Veïns L'entrevista també destaca el canvi d'estratègia de Repsol pel que fa a la seva política de responsabilitat social als barris: Conveni amb Riu Clar: Se signa un acord amb l'Associació de Veïns de Riu Clar per fomentar activitats de dinamitació per a dones i joves. Projectes estables: Es deixa enrere la col·laboració puntual en festes majors per finançar programacions estables de tallers i conferències que aportin un valor real a la col·lectivitat. Extensió territorial: Aquesta iniciativa se suma a convenis similars ja existents als barris de Sant Salvador (Aula de Música) i Camp Clar.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Cáceres: Patrimoni i Turisme a Tarragona Ràdio
Tancament de la Setmana de Cáceres a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui marca la conclusió de la ruta dedicada a Cáceres, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. El programa combina la participació dels oients mitjançant un concurs temàtic amb una anàlisi institucional sobre el model turístic de la ciutat extremenya. El Concurs: Tradicions i Gastronomia La dinàmica del programa s'ha centrat en tres preguntes clau sobre la cultura local: • La producció de fruita al Valle del Jerte, on la cirera és el producte estrella. • La connexió religiosa entre la Virgen de Guadalupe i la Verge de Montserrat, compartint la condició de Mares de Déu morenes. • L'arquitectura civil de la ciutat monumental, destacant la Casa del Mono (Casa Espadero Pizarro), anomenada així per l'animal esculpit en una cadena al seu pati interior. Entrevista amb Manuel Rodríguez El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Cáceres, Manuel Rodríguez, ha destacat les claus de l'èxit de la ciutat com a destí turístic: "La ciutat de Cáceres manté un gran repòs; la tranquil·litat i la manca de massificació són els nostres valors principals." • Model Turístic: S'aposta per un turisme qualitatiu i no estacional, amb festivals com el Womad, el teatre clàssic al juny i la música antiga al setembre. • Preservació: Es disposa de plans especials d'urbanisme i finançament europeu per supervisar qualsevol intervenció al nucli històric. • L'Ambaixador Local: El regidor subratlla que el propi ciutadà cacereny és el millor promotor de la ciutat gràcies al seu sentiment de pertinença. Resolució del Sorteig Finalment, s'ha anunciat l'Antònia Ferrer com la guanyadora d'una estada de cap de setmana a l'Hotel Ágora de Cáceres, posant punt final a les activitats d'aquesta setmana.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Situació i acords pendents a la Part Alta de Tarragona
Diagnòstic de la Part Alta de Tarragona El president de l'associació de veïns, Joan Belmonte, descriu la situació del barri com a crítica, comparant-la amb un pacient en cures intensives que necessita tractament urgent. Tot i un període de millora anterior, el barri torna a patir un deteriorament progressiu que preocupa els residents. Els quatre eixos de l'acord amb l'Ajuntament L'entrevista repassa el grau de compliment dels compromisos signats el novembre de 2005 entre l'Associació de Veïns i l'Ajuntament de Tarragona: Trànsit i Aparcament: Es denuncia que, tot i la implantació de targetes de resident, el barri continua ple de vehicles i furgonetes mal aparcats, especialment a les nits i caps de setmana. Belmonte exigeix que la Guàrdia Urbana apliqui les normes de circulació de forma uniforme a tot el casc antic. Urbanisme i Habitatge: El gran punt de conflicte és el retard en l'obertura de l'oficina local de l'habitatge, que havia de funcionar al juny. Es destaca: > "Hi ha expedients de rehabilitació que dormen des del 1995 mentre les cases cauen per abandonament." Seguretat i Convivència: Els veïns reclamen una policia de proximitat i "amiga" que conegui els comerciants, i no només una policia centrada en les estadístiques de multes. Es demana més control sobre el consum de drogues i els comportaments incívics. Neteja: Tot i que s'han vist millores puntuals, hi ha malestar pel retard en la instal·lació dels contenidors soterrats, una promesa que s'hauria d'haver executat prioritàriament a la Part Alta. Futur de l'associació Belmonte expressa la seva decepció i desil·lusió davant la manca de resultats tangibles. Reconeix estar en un moment de "bloqueig" personal i planteja la possibilitat de deixar la presidència a finals de 2006, obrint la porta a que el barri busqui noves formes d'actuar si el diàleg no dona els fruits esperats.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Tarracopatina: L'experiència a les 24 Hores de Le Mans
Resum de l'entrevista a Tarracopatina Representants de l'associació Tarracopatina (l'Agustí, la Lluï i l'Ulisses) han visitat Tarragona Ràdio per compartir la seva experiència a la mítica competició de les 24 Hores amb patins de Le Mans i promoure la pràctica d'aquest esport a la ciutat. Origen i filosofia de l'entitat L'associació va néixer d'un grup d'amics que es trobava per patinar en zones planes com el Far o el Port de Tarragona. Actualment, apleguen unes 20 persones de la ciutat en sessions normals, però mantenen xarxes amb patinadors de Barcelona, Saragossa i el País Basc. Destaquen que el patinatge és un exercici de baix impacte, ideal per a persones amb lesions articulars (com el cas de l'Agustí, que venia del footing). L'aventura a Le Mans L'equip tarragoní, format per 9 persones, va participar en una de les proves de resistència més importants del món: * Resultat: Van quedar en la posició 281 de gairebé 600 equips. * Rendiment: Van recórrer més de 500 quilòmetres en total (uns 100 km per persona). * Exigència: Tot i ser un asfalt excel·lent, el circuit és molt exigent amb pujades i baixades dures. * Convivència: Van compartir boxes amb equips professionals i amateurs d'arreu d'Europa (Alemanya, Txèquia, etc.). Formació i consells per a principiants L'entitat ha estat col·laborant amb el Patronat d'Esports de Camp Clar ensenyant als infants mitjançant jocs com el rollerbàsquet o l'hoquei. Per a qui vulgui començar, recomanen: * Material: No comprar els patins més barats del mercat per evitar desil·lusions i mal de peus. Un pressupost d'uns 100 euros és l'ideal per començar amb garanties. * Trobades: Queden cada dissabte a les 20:00 h a la "Placa de l'Ancla" (prop del Far) per fer iniciació i rutes urbanes. "Patinar fa que t'oblidis de l'esforç i interioritzis el moviment d'una manera diferent; aprens a viure sobre rodes."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
L'Estatge del Nàstic a Àustria i Itàlia
Actualitat de la Pretemporada del Nàstic L'episodi d'avui se centra en el seguiment de l'estatge de pretemporada del Gimnàstic de Tarragona. Marcats per la incertesa del calendari amistós, l'equip s'ha desplaçat a Villabassa (Itàlia) per disputar un triangular contra el Treviso i el Subtirol. Aquest canvi d'última hora ha estat definit pel periodista Quim Pons com un autèntic "Sorpresa, sorpresa" a causa de les constants modificacions en els rivals i les seus. Aspectes Tècnics i Esportius El Triangular: El Nàstic s'enfronta a equips italians de la Sèrie B i C2. Luis César començarà a perfilar l'onze titular, centrant-se especialment en la línia defensiva. Entrenaments: L'equip arriba exhaurit després d'unes sessions físiques molt intenses liderades per Xavi Bartolo, tot i que el matí del partit s'ha dedicat a l'estratègia suau. Cites destacades: "Aquí anem trobant coses cada dia... ahir ens enteràvem que el partit contra el Carsten quedava suspès i que jugaríem un triangular a Itàlia." Entrevista a Carles Domingo 'Mingú' El nou lateral esquerre, provinent de l'Albacete, comparteix les seves impressions sobre el seu retorn a Catalunya després de 10 anys jugant fora: 1. Retorn a casa: Destaca la il·lusió de recuperar la llengua i els costums catalans. 2. L'exigència de Luis César: Admet la duresa de l'entrenador, tot i que relativitza comparant-ho amb la seva experiència amb Van Gaal al Barça. 3. Filosofia d'equip: Remarca que, malgrat el pressupost baix, la il·lusió i el treball al 100% seran claus per a la permanència a Primera Divisió. Mercat de Fitxatges Rafael Moura: El davanter del Corinthians és l'objectiu número u. S'ha destacat la seva celebració simulant l'espasa d'He-Man. Jonathan Soriano: Continua sent una peça desitjada pel club. Les negociacions depenen de possibles caramboles al mercat de fitxatges que impliquen el València i l'Espanyol. Cerca de reforços: El club segueix buscant un davanter i un volant esquerre fora del mercat nacional per l'elevat cost d'aquest darrer.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Nausica de Joan Maragall: El retorn del vers clàssic
Recuperació de l'obra 'Nausica' En aquesta conversa, els actors Enric Major i Lluís Soler reflexionen sobre la posada en escena de Nausica, una obra de Joan Maragall que, malgrat la seva qualitat, ha estat històricament poc representada. Els intèrprets destaquen la importància de rescatar textos del patrimoni dramàtic català que sovint queden a l'ombra per falta de tradició institucional o recursos. Temes clau de l'obra El viatge universal: L'obra narra les darreres 24 hores d'Ulisses a l'illa dels feacis abans de retornar a Ítaca, centrant-se en la seva trobada amb l'adolescent Nausica. Contrast generacional: Es mostra la relació entre la supermaduresa d'un heroi que ja ho ha viscut tot i la fascinació d'una jove pel món exterior i les experiències vitals. La bellesa de la paraula: Maragall utilitza un vers blanc (sense rima) d'una gran llibertat lingüística, escrit abans de la normativització de Fabra. El valor del teatre en directe Els actors reivindiquen la funció social i artística del teatre en un món marcat per la immediatesa tecnològica. Mitjançant cites i reflexions, subratllen el caràcter únic de l'escena: "El teatre té un punt que és únic: els senyors que t'estan explicant la història són vius allà i estan patint o gaudint una situació... l'espectador ha de tenir en compte que tu també ets viu." El llenguatge i la modernitat Es debat sobre la precarietat del llenguatge actual i la velocitat de la societat del 2006. Tot i que es reconeix que s'ha guanyat molt en el món de la imatge (com en el cas dels espots televisius), es fa una crida a no renunciar a la profunditat del text clàssic i a la cura en la dicció del vers.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén al Morell
Celebració de la Festa Major d'Hivern al Morell El Morell, municipi del Tarragonès, celebra la seva Festa Major d'hivern en honor als seus copatrons, Sant Abdó i Sant Senén. Aquesta festivitat destaca per ser un moment de retrobament veïnal i per la seva alta participació popular. Novetats i Canvis en l'Organització Aquest any, l'Ajuntament ha respost a les peticions dels vilatans introduint canvis significatius en la localització dels actes: Centralització: Les activitats deixen la pista de les escoles per traslladar-se al centre del poble, com a l'Avinguda Catalunya, la Pau Casals i la Plaça de la Font. Segmentació de públics: Per primer cop s'han diferenciat clarament els espais i actes destinats als joves i a la gent gran per adaptar-se millor a les necessitats de cada col·lectiu. Actes Destacats i Tradicions Úniques L'alcalde, Pere Guinovart, destaca diverses activitats que fan d'aquesta una festa "frenètica" i variada: El Dia del Gos: Una de les tradicions més curioses que se celebra el dilluns. És una jornada de descans i pau local que permet als veïns recuperar forces per a la traca final del dimarts. Cultura i Esports: L'exposició sobre els 70 anys d'història del Club Deportiu Morell, la cursa de karts i les actuacions castelleres. Gastronomia i Patrimoni: Es convida els visitants a gaudir de la restauració local i a conèixer la rehabilitació de la Granja dels Frares. "És una festa major molt popular on la participació de la gent és molt alta... una festa que es caracteritza per ser molt frenètica."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Garantia d'aigua i campanya d'estalvi a Tarragona
La situació hídrica a les comarques tarragonines En una entrevista a Tarragona Ràdio, Daniel Pi, president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), analitza la manca de pluges i l'estat del subministrament. Tot i la sequera prolongada, Pi envia un missatge de tranquil·litat al 90% de la població abastida pel CAT. Garantia de subministrament Dependència de l'Ebre: El fet de disposar de l'Ebre com a font principal i una regulació plurianual permet garantir l'aigua sense restriccions a curt termini. Infraestructures: Els possibles problemes no vindrien per manca de recurs, sinó per motius tecnològics (bombaments o canonades). Excepcions: Només nuclis petits no connectats al sistema CAT, com algunes urbanitzacions del Montmell, poden patir talls a causa de consums excessius (fins a 1.000 litres per persona/dia). Campanya «Gota a gota, s'esgota» El CAT i la Diputació de Tarragona han llançat una campanya per fomentar el consum responsable i la consciència ciutadana. Els punts clau de l'estalvi domèstic inclouen: Mecanismes eficients: Instal·lació d'airejadors, cisternes de doble descàrrega o reductors de cabal. Canvi d'hàbits: Optar per dutxes curtes en lloc de banys, utilitzar rentats de cotxe professionals i evitar el malbaratament en el reg de jardins. L'objectiu: Arribar a un consum de 100 litres per habitant/dia, considerat una xifra d'excel·lència. "L'aigua és un bé escàs i l'hem de tractar amb la màxima atenció, més enllà del seu valor econòmic." Futur i inversions El CAT està invertint en nous filtres (que estaran operatius l'estiu vinent) per millorar la qualitat i fiabilitat de l'aigua. La campanya també inclou una exposició itinerant per una trentena de municipis que ofereix kits d'estalvi a preus simbòlics amb sistemes de reemborsament si es redueix el consum real.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Visita al Bar Tòfol: Tradició i Gastronomia a Tarragona
Connexió amb la Unitat Mòbil a la Part Alta El programa connecta amb el reporter Josep, qui es troba en un punt emblemàtic de la ciutat de Tarragona marcat per la calor intensa i la gran afluència de visitants. Després d'un petit joc de pistes sobre el soroll de tasses i les aromes de cuina tradicional, es revela la ubicació exacta gràcies a la trucada d'una oient. El Bar Tòfol: Un Referent Històric La Neus, una oient del programa, identifica ràpidament que la unitat mòbil és a la Plaça del Fòrum, concretament al mític Bar Tòfol. Els punts clau de l'establiment inclouen: Cuina de forquilla: Esmorzars potents i guisats tradicionals com l'espineta amb caragolins. Ambient familiar: Un espai ple de tertúlies sobre el Nàstic i l'actualitat del casc antic. Patrimoni visual: Les parets estan decorades amb fotos històriques de castells (Xiquets de Tarragona), festes de Sant Magí i la ciutat, moltes d'elles donacions dels clients. Preparatius per a Santa Tecla La Flora, responsable del bar, explica com l'establiment ja es prepara per a l'arribada de les festes de Santa Tecla. Destaca la importància de l'espineta, el plat estrella d'aquestes dates, per al qual ja comencen a gestionar les comandes de producte per no quedar-se sense. "A la que s'acosta l'agost, ja es comença a viure una miqueta la festa des d'aquí." Espais i Oferta Gastronòmica L'establiment ofereix diversos ambients adaptats a les necessitats dels clients: La Terrassa: Molt sol·licitada a l'estiu, especialment per la seva ombra durant el matí. La Bodegueta: Un salonet privat amb una arcada antiga, ideal per a celebracions i on es guarda una col·lecció de Chartreuse. Menú del dia: Oferta assequible per a la gent treballadora amb plats com gaspatxo, macarrons o calamars.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Càceres: Concurs de Patrimoni i l'Hotel Ágora
Ruta per les Ciutats Patrimoni de la Humanitat L'episodi d'avui se centra en la ciutat de Càceres, dins de la secció dedicada a les ciutats espanyoles reconegudes per la UNESCO. L'espai combina un concurs de coneixements històrics amb una entrevista al sector hoteler local. Concurs de Coneixements sobre Càceres El programa planteja diverses preguntes sobre el patrimoni per repartir números per al sorteig d'un cap de setmana a la ciutat: L'Arc de l'Estrella: Identificat com el principal accés al recinte murallat de Càceres. Va ser construït per Churriguera amb una forma obliqua per facilitar el pas dels carruatges. El Palau de Moctezuma: Un edifici emblemàtic del segle XVI, construït sobre una base del XIV, remodelat per un descendent de l'últim emperador asteca. El Palacio del Comendador d'Alcoésar: Actualment acull el Parador Nacional de Turisme. Entrevista amb Jorge Sánchez (Hotel Ágora) Es realitza una connexió amb el director de l'Hotel Ágora, l'establiment de quatre estrelles on s'allotjaran els guanyadors del concurs: Ubicació estratègica: Situat al centre, a pocs metres de la Plaza Mayor, facilitant la visita als monuments sense necessitat de vehicle. Turisme de Negocis: Càceres es destaca com a destinació de congressos i esdeveniments culturals durant la primavera i la tardor. Gastronomia Local: L'hotel aposta per productes amb denominació d'origen, com el pernil, l'oli d'oliva i la cuina regional servida a la seva terrassa amb vistes monumentals. "Un bon descans després d'una jornada de visita turística sempre és reconfortant."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Marco Polo i el llibre de les meravelles a Tarragona
Marco Polo i la seva visió global del món L'exposició presentada al centre social de la Fundació "la Caixa" a Tarragona explora la figura de Marco Polo, un home del segle XIII que destaca per la seva modernitat i una visió totalment global del món. Jean-Paul de Roche, comissari de la mostra, subratlla que el seu Llibre de les meravelles no només narra el seu viatge des de Venècia fins a Pequín, sinó que es va convertir en un punt de referència cultural i etnogràfic. Impacte històric i llegat Influència en exploradors: El llibre va ser un best-seller de l'època. Fins i tot Cristòfor Colom en tenia una edició en llatí per consultar detalls tècnics sobre navegació i ports. Diàleg entre cultures: L'exposició posa en contrast la realitat asiàtica amb la visió europea d'estil gòtic, mostrant les distorsions i la fascinació mútua. Objectes preciosos: S'exposen unes 170 obres de 18 museus d'arreu del món, incloent-hi: Mapes antics i medievals. Teixits de seda del segle XIII (com un kimono oriental). Ceràmica i figures de camells utilitzades en el transport per la Ruta de la Seda. Les rutes comercials i la tecnologia La mostra analitza les conseqüències dels viatges de Marco Polo i la importància de les rutes terrestres i marítimes. Un descobriment rellevant és que la paraula porcellana apareix per primer cop en un text occidental en un codi català mallorquí del segle XII (Consolat de Mar). També es destaca la revolució del paper, introduït a Occident a través de l'Islam i actiu a Espanya des del segle XII. "Marco Polo és un home molt modern perquè té una imatge del món, una visió global del món. És el primer que té aquesta visió i que escriu un llibre."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Teatre per emportar: Gira a l'Argentina i èxit teatral
El viatge de 'Teatre per emportar' a l'Argentina La companyia tarragonina Teatre per emportar es prepara per a una fita històrica: una gira per diverses universitats de l'Argentina. Aquesta iniciativa va néixer gairebé com una broma pel fet de representar l'obra en castellà, però s'ha convertit en un projecte de formació i creixement personal per a tots els seus integrants. L'obra 'Tu vida en 65 minutos' L'espectacle és una adaptació de l'obra d'Albert Espinosa, que també ha tingut una versió cinematogràfica d'èxit. El text aborda temes profunds i universals que connecten especialment amb el públic jove: * L'amistat, l'amor i la mort: Eixos centrals de la trama. * Por al patiment: La història d'un jove marcat per la pèrdua del seu pare que té dificultats per entregar-se emocionalment. * Llenguatge proper: L'ús d'un registre col·loquial que facilita la identificació dels joves amb els conflictes que s'exposen. Connexió amb Albert Espinosa i el cinema La directora destaca la generositat de l'autor, qui va facilitar els drets i va assistir a una de les representacions a Barcelona. Com a dada curiosa, s'esmenta que Espinosa va incorporar detalls del muntatge teatral de la companyia a la versió cinematogràfica, com ara el disseny de la samarreta o certs silencis dramàtics. "Hi ha coses d'aquesta l'obra que a mi m'agraden i que a la pel·li no teníem previst i que les incorporarem." Logística i representació institucional El viatge, que dura 20 dies, implica una logística complexa amb 13 persones i una escenografia adaptada per ser transportada en avió (composta principalment per maletes). La companyia actua com a ambaixadora de l'URV (Universitat Rovira i Virgili) i de Tarragona, establint debats i intercanvis culturals amb universitats argentines com la de La Matanza o a la ciutat de Mendoza. Finalment, es destaca el suport institucional rebut per part de la universitat i l'impuls que aquest projecte ha donat als actors, molts dels quals han decidit professionalitzar els seus estudis teatrals a Barcelona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
L'estada del Nàstic a Àustria i fitxatge de Mateján
Seguiment de la pretemporada a Àustria L'expedició del Gimnàstic de Tarragona continua el seu stage de preparació en terres austríaques, concretament a les instal·lacions de l'SK Treibach. El periodista Quim Pons ens apropa l'actualitat de l'equip, destacant la normalitat en les sessions tàctiques de matí sota les ordres de Luis César Sampedro. Detalls dels entrenaments i onzes inicials S'han definit dos onzes durant les proves tàctiques, destacant la recerca de solidesa defensiva: * Equip A: Rubén, Ruz, Mingo, Llera, Serrano, Morales, Campano, Medina, Pinilla i Ismael Irursun com a referent d'atac. * Equip B: Bizzarri, David García, David Pirri, Matellán, Manolo Martínez, Jaió, Boades, Juan, Merino, Bartolo i Quico Ramírez. Pel que fa a la infermeria, el jugador David Cuéllar pateix molèsties per lumbàlgia i l'argentí Marco segueix el seu procés de recuperació individualitzat. Entrevista amb Aníbal Samuel Matellán L'espai ha comptat amb una conversa amb el nou central groguet, Aníbal Samuel Matellán, qui arriba amb un full de serveis impressionant: * Campió de la Copa Libertadores i la Intercontinental amb el Boca Juniors. * Experiència a la Bundesliga amb el Schalke 04 i a la Lliga espanyola amb el Getafe. "Hem de pensar que hem de treballar més que els altres i fer-ho en equip; si seguim les idees del míster, no tindrem problemes." Mercat de fitxatges i pròxims compromisos La direcció esportiva, encapçalada per Alfons Muñoz, treballa intensament al mercat brasiler. Els noms més destacats per reforçar la davantera són: 1. Rafael Moura: El principal objectiu, davanter de 23 anys procedent del Corinthians. 2. Nilmar: Una altra opció de gran qualitat amb experiència prèvia a Europa (Olympique de Lió). Finalment, l'equip es desplaçarà demà cap a Itàlia per disputar un partit amistós contra el Treviso a l'estació de Villabassa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Tarragona: Rècords al Palau i Reptes Comercials
Balanç del Palau Firal i de Congressos L'any 2006 es perfila com un exercici de rècord històric per a la infraestructura congressual de Tarragona. Segons les dades presentades, la ciutat ha consolidat la seva capitalitat en el sector MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions): Creixement d'activitat: Es preveu tancar l'any amb 110 actes (enfront dels 89 del 2005) i 203 dies d'ocupació. Impacte de visitants: S'espera assolir la xifra màgica dels 100.000 assistents, un repte ambiciós comparat amb els 70.000 de l'any anterior. Infraestructura: L'estrena del nou recinte firal annex ha permès guanyar 6.000 metres quadrats de superfície d'exposició. "Tancarem l'any amb 10 grans congressos; tenim un gran congrés cada mes, i això no ho poden dir massa ciutats arreu de l'Estat." Impacte Econòmic i Model Firal L'impacte econòmic estimat a la ciutat per aquesta activitat oscil·larà entre els 3 i 4 milions d'euros, beneficiant directament l'hostaleria, el comerç i la restauració. A més, s'ha destacat la capacitat de l'Ajuntament per organitzar fires pròpies, consolidant un calendari d'onze certàmens anuals. Controvèrsia amb El Corte Inglés El projecte per a la instal·lació d'El Corte Inglés a Tarragona afronta un conflicte administratiu amb la Generalitat de Catalunya respecte a la superfície de venda autoritzada: Discrepància de metres: El promotor sol·licita 25.000 m², mentre que la Generalitat només en preveu 20.000 m² en el Pla Territorial Sectorial (PTC). Incoherència institucional: L'Ajuntament denuncia que existeix un conveni signat el 2005 amb els departaments de Justícia i Economia que avalava el projecte. Es demana coherència per no perjudicar la ciutat ni el futur centre comercial. El Casc Antic com a Zona Turística S'ha tramitat la sol·licitud oficial perquè la Part Alta sigui declarada zona turística. Aquesta mesura busca: Flexibilitat horària: Permetre l'obertura dels comerços en festius i diumenges per adaptar-se al flux de visitants. Consens Social: La proposta compta amb el suport de les principals patronals (CEPTA, PIMEC), la Cambra de Comerç i les associacions de veïns. Finalment, s'ha destacat l'èxit inicial de la Tarragona Card, un producte que integra transport i museus, les vendes de la qual han superat les expectatives inicials obligant a una nova tirada de targetes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Programació de la Festa Major de Constantí
Detalls de la Festa Major de Constantí La localitat de Constantí es prepara per a la seva Festa Major, una celebració que combina tradició, música i activitats per a totes les edats. El certamen s'inicia oficialment amb el Festival Internacional de Música, que enguany arriba a la seva sisena edició, actuant com a pròleg dels actes principals. Actes Principals i Protagonistes Pregó de Festes: El tret de sortida oficial serà el dia 27 de juliol a càrrec d'Ernest Benach, president del Parlament. Nit de Rock: El divendres 28 tindrà lloc una vetllada dedicada al rock estatal amb les actuacions de: L'Lax'n'Busto. Rancis, el grup local de joves que actuarà de teloner. Actuacions Especials: El dissabte 29 serà el torn de la cantant Beth, que presenta el seu nou disc, i el diumenge destaca la música de la Vila Dixieland amb Marian Barahona. Activitats per a Públics Diversos Infants i Família: Hi haurà una gran varietat d'esports al carrer, campionats de natació, escacs, inflables i l'espectacle infantil del grup Parranda. Nit Nostàlgica: Pensada per a un públic més adult, el diumenge a la nit actuarà el famós grup dels anys 60 Los Bravos. Cloenda i Tradició La diada de Sant Feliu, el 1 d'agost, posarà el punt final amb els actes més tradicionals: "A la matinada hi ha grallers, a les 12 el solemne ofici, després el tradicional Ball de Valents i una ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove." La festa es tancarà amb un gran ball a càrrec de l'Orquestra Maravella i el castell de focs artificials. Tomasa Molina, regidora de festes, convida tothom a gaudir també del patrimoni local, com el Mausoleu de Centcelles, declarat Patrimoni de la Humanitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Gastronomia de Càceres: Tradició i Sabors d'Extremadura
Explorant la Riquesa Culinària de Càceres En aquest episodi de la ruta per les ciutats patrimoni de la humanitat, ens endinsem en la gastronomia d'Extremadura, una cuina marcada per productes autòctons amb denominació d'origen i receptes tradicionals de gran contundència. Els Grans Protagonistes de la Taula Durant el programa, es repassen els plats més emblemàtics de la regió a través d'un concurs amb els oients i una entrevista detallada amb Pablo Bravo, gerent del restaurant El Puchero: El Frite Extremenyo: Una caldereta tradicional la base de la qual és el cordé (tot i que pot generar polèmica amb el porc o la vedella), cuinada amb vi de pitarra, fetge i herbes aromàtiques. Les Perronilles: Un dels dolços més preuats de la zona, una pasta consistent feta a base d'ous, mantega i farina, ideal per berenar. El Vi de Pitarra: Una beguda única d'elaboració artesanal i familiar, fermentada en tines de fang, que destaca pel seu gran cos i una alta graduació alcohòlica (entre 12,5º i 14º). La Torta del Casar i l'Ibèric: Productes estrella que no poden faltar en cap celebració extremenya. Productes amb Denominació d'Origen Extremadura destaca per la qualitat excepcional de les seves matèries primeres: Pimentón de la Vera: L'ingredient secret que dona color i gust a guisats com la prueba de cerdo. Cereces i Mel: Altres pilars de l'economia i la cuina local. Oli d'oliva: Amb denominacions com Gata-Hurdes i Monterrubio. "Si no hi ha pernil ibèric de gla, sembla que no hi hagi festa; és un element obligat en qualsevol celebració." El Costum del Tapeig A diferència de moltes altres zones, a Càceres es manté la tradició que la tapa és gratuïta, servida com a acompanyament de la consumició (cerveza o vi) com un detall de la casa. Plats com les migues del pastor o el venat s'ofereixen sovint en format miniatura per gaudir d'aquesta experiència social.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Inici de la pretemporada del Nàstic a Àustria
Inici de l'stage a terres austríaques El Gimnàstic de Tarragona ha començat la seva estada de pretemporada a Klagenfurt (Àustria) per preparar el seu retorn a la Primera Divisió. Tot i l'entusiasme esportiu, els primers dies han estat marcats per diversos problemes logístics i de planificació organitzats per l'empresa Football Empire. Actualitat Esportiva i Fitxatges David Pirri a prova: El veterà migcampista de 32 anys s'ha incorporat a l'expedició per passar un període de prova de 12 dies i intentar convèncer Luis César. El cas Diego Torres: Continua la incertesa sobre la seva continuïtat. Segons s'ha informat, el jugador està actualment "fora" de la disciplina del club per desavinences en la negociació del contracte, deixant l'equip sense un davanter centre pur a la concentració. Proves tàctiques: L'entrenador Luis César ja treballa en la basculació defensiva, provant una línia amb Manolo Martínez com a central, acompanyat d'Aníbal Matellán. Problemes Logístics i Anècdotes L'expedició i els periodistes s'han trobat amb situacions inesperades: Canvi de camps i horaris: Els partits amistosos han patit modificacions; el primer serà contra el Treviso a Itàlia (estació d'esquí de Villabassa). Deficiències a l'hotel: L'allotjament no disposa d'aire condicionat ni de llençols convencionals (només edredons), un fet que ha causat malestar degut a les altes temperatures diürnes. L'odissea de la premsa: Els enviats especials, Quim Pons i Ricard Boigues, van haver de dormir en un Volkswagen Polo de lloguer en arribar a la matinada i trobar l'hotel sense ningú a la recepció i les habitacions assignades ja ocupades. "Hem entrat a una habitació i hi havia gent dormint... finalment vam decidir dormir al cotxe perquè no teníem habitacions."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Hermann Bonin i el rescat teatral de 'Nausica' de Joan Maragall
El rescat d'una obra oblidada El director teatral Hermann Bonin presenta la seva nova aposta: la posada en escena de Nausica, una de les obres menys representades de Joan Maragall. Escrita el 1908 en la seva etapa de maduresa, l'obra ha estat tradicionalment considerada més com a poesia de lectura que com a text dramàtic, fet que n'havia dificultat la presència als escenaris des de principis del segle XX. Influències i intemporalitat Bonin destaca que Maragall va concebre aquesta peça sota la influència de la cultura germànica (especialment Goethe i Wagner) i a partir d'un esbós inacabat del mateix Goethe sobre l'episodi d'Ulisses. Estructura oberta: En no seguir els cànons dramàtics rígids de l'època, l'obra permet una lectura intemporal i moderna. Referents intel·lectuals: El projecte ha comptat amb la influència i el suport intel·lectual de figures com Palau i Fabre. Musicalitat: El text destaca per la seva estructura operística, on el vers de Maragall s'assimila a la música. Argument i personatges L'obra narra la trobada entre Ulisses, l'home madur que retorna de les seves aventures personificant la saviesa, i Nausica, una adolescent que simbolitza la pulsió per descobrir el món i fugir del seu entorn tancat. "Aquesta impossibilitat de trobar-se és la que genera el conflicte, la tragèdia." Repartiment i recepció L'espectacle compta amb un repartiment de luxe que inclou: * Lluís Soler com a Ulisses. * Sílvia Vélez com a Nausica. * Actors de renom com Fermí Reixac, Carme Sansa i Montserrat Salvador. L'estrena al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va ser un èxit rotund amb una gran comunió amb el públic, a l'espera de la seva representació a Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
2006-07-25 L'ENVELAT CAPÇANES
La Festa Major de Capçanes i la seva Singularitat El poble de Capçanes, situat al Priorat, celebra la seva festa major l'últim cap de setmana de juliol en honor als sants Abdón i Sanén. Segons l'alcalde Jaume Pena, és una de les primeres celebracions de la comarca, fet que la converteix en un pol d'atracció per a tota la zona. Activitats Destacades La celebració combina actes tradicionals amb propostes lúdiques per a totes les edats: Activitats a l'embassament: Aprofitant l'aigua dels Guiamets, s'organitzen esmorzars i excursions en canoa. Balls i Cercaviles: Destaquen la cercavila amb els tambors de Marsà i el prestigiós Ball de Taules, on els veïns s'arreglen especialment i gaudeixen de canapès i cava a la seva taula reservada. Competicions i Gastronomia: Tornejos de botifarra, petanca per als més grans, correfocs amb els diables de Falset i la singular truitada popular, on es premia la truita més original. La Colla dels Barbis: Una Institució Local Un dels elements més característics és la Colla dels Barbis, un grup fundat als anys 40 per portar la gresca al poble després de la guerra. Ells s'encarreguen de l'últim dia de festa, conegut com la Diada dels Barbis: Organitzen la rua de tastets i tastavins pel poble. Gestionen el Gran Cos, una cursa popular de deu toms al recorregut de la processó on els premis són galls, conills i cebes. Trien la seva pròpia representant, la Pubilla Barbis. "Crec que van ser primers els Barbis de Capçanes que la nina Barbie; són una colla que va néixer a la postguerra per dedicar-se a la gresca." Entorn i Productes Locals Més enllà de la disbauxa, el municipi destaca per la qualitat del seu vi de fama mundial (amb un gran percentatge d'exportació) i les seves fonts medicinals com la de Santa Rosalia, malgrat que el seu cabal depèn de les pluges de l'estació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
45'
Cultura a Tarragona: Escola de Lletres i l'obra Nàusica
Panorama Cultural de Tarragona L'episodi d'avui compta amb la presència de Jordi Girament, director del Festival d'Estiu, i Lourdes Malgrat, de l'Escola de Lletres de Tarragona. Es destaca l'èxit Growing de l'escola, que ha passat de 5 alumnes fundadors a més de 140 alumnes en el curs actual. L'Escola de Lletres i les "Lectures Calentes" L'Escola de Lletres celebra la seva festa amb una proposta innovadora a la plaça dels Sedassos: • Lectures Calentes: Una sessió de textos dramàtics i musicals realitzada pels alumnes. • Metodologia: Es treballa l'escriptura de manera metòdica per trobar la veu pròpia. • Noves disciplines: S'anuncien futurs tallers de lletres de cançons i cursos de parlar en públic amb l'Oriol Grau. El Retorn d'un Clàssic: Nàusica de Joan Maragall Es dedica una part central a la representació de Nàusica al Camp de Mart, dirigida per Germán Bonin. • Recuperació històrica: Es tracta d'una obra pòstuma de Maragall, considerada una de les tres grans tragèdies del teatre català, però poc representada durant el segle XX. • Argument: Narra la trobada entre l'adolescent Nàusica i l'Ulisses madur, explorant el xoc entre la ingenuïtat i l'experiència. • Elenc d'excepció: Amb actors de la talla de Lluís Soler, Sílvia Bel i Fermí Reixac. "És un clàssic maltractat que té una gran riquesa textual i una vigència absoluta en la societat contemporània." Altres esdeveniments del Festival d'Estiu El festival continua amb una programació intensa que inclou: • El grup argentí 34 Punyalades (tangos). • Concerts de músiques del món al festival QS. • La propera actuació de Cesària Évora, sent l'única data a Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
L'Església de Sant Pere del Serrallo: 125 anys d'història
Reedició d'una obra fonamental per al Serrallo Josep Maria Sabater Bosch presenta la reedició del seu llibre A vora la mar, un recull exhaustiu de notes i documents sobre l'església de Sant Pere del Serrallo a Tarragona. Aquesta nova edició sorgeix per la forta demanda dels veïns i la celebració del 125è aniversari de la construcció del temple. Orígens i context històric El naixement del barri: L'arribada del ferrocarril l'any 1868 va obligar els pescadors a desplaçar-se cap a unes barraques vora el mar, iniciant el que avui coneixem com el Serrallo. Fonaments sobre un fortí: L'església es va erigir sobre les restes de l'antic fortí del Francolí, destruït durant la Guerra del Francès. Impuls eclesiàstic: El bisbe Constantí Bonet i Sanuí va ser la figura clau que va facilitar el terreny i el finançament inicial per donar assistència espiritual als mariners. Arquitectura i construcció L'obra va ser projectada per l'arquitecte diocesà Ramon Sales i Ricomà, qui va combinar un estil neogòtic amb influències del modernisme. El llibre destaca detalls tècnics i curiositats: Documentació inèdita: Gràcies a l'arxiu de Sales i Ricomà conservat a l'Arxiu Arxidiocesà, s'han pogut recuperar plànols originals i plecs de condicions. Adaptació al medi: L'edifici es va construir a consciència per resistir la humitat i l'erosió marina, situant-lo per damunt del nivell del mar mitjançant una escalinata. Finançament: Es va completar gràcies al testament del bisbe Bonet i a les aportacions de gremis com el de Marejans i figures locals com l'Espinac. L'església com a centre social L'edifici no només va ser un centre religiós, sinó també una escola d'infants, convertint-se en el nus de la vida social i cultural del barri. Tot i que inicialment no era parròquia pròpia (depenia de Sant Joan), ha esdevingut el símbol de la identitat serrallenca. "L'església va ser el factor decisiu perquè el barri tirés endavant, oferint no només consol espiritual, sinó també acadèmic."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Càceres: Patrimoni de la Humanitat i Candidata Cultural 2016
Ruta per Càceres: Tradició i Patrimoni El programa radiofònic dedica aquest espai a explorar la riquesa cultural i històrica de la ciutat extremenya de Càceres, en el marc del concurs de les Rutes Espanyoles Patrimoni de la Humanitat. A través de la participació del públic i una entrevista institucional, es destaca el valor monumental d'una ciutat que aspira a ser referent europeu. Concurs Cultural: Coneixement Local S'han plantejat diverses preguntes als oients per posar a prova el seu coneixement sobre la ciutat: * Patró de la ciutat: S'ha confirmat que el patró és Sant Jordi, celebrant-se la festa grossa el 23 d'abril, coincidint amb la tradició catalana. * Heràldica: L'escut de Càceres conté les figures d'un castell i un lleó (León Rampante de Gules i un Castillo de Oro sobre fons atzur). * Arquitectura: El recinte emmurallat, accessible per la Porta de l'Estrella, és destacat per ser el conjunt d'arquitectura civil i religiosa del Renaixement més important d'Espanya. Candidatura Càceres 2016 L'entrevista amb Cristina Leirachà, regidora de l'Oficina de la Capitalitat, desgrana l'estratègia per esdevenir Capital Europea de la Cultura 2016: * El camí com a objectiu: Es subratlla que el procés de candidatura ja és beneficiós per a la ciutat, impulsant millores industrials, turístiques i d'infraestructures (com l'arribada de l'AVE i la construcció del nou Palau de Congressos). * Dinamització del patrimoni: Es promou l'ús dels espais monumentals per part dels ciutadans, no només per a turistes, mitjançant festivals com el WOMAD o el Festival de Teatre Clàssic. * Vintè aniversari: La ciutat prepara actes especials per celebrar els 20 anys de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. "L'interessant és posar-se a treballar i, siguem o no Ciutat Europea de la Cultura, el que beneficiarà la ciutat és aquest camí recorregut."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Prevenció i efectes de les onades de calor
Gestió de les onades de calor al Camp de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Antoni García, tècnic de la unitat de planificació de la regió sanitària, analitza la situació meteorològica actual i el funcionament del Pla d'actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS). Característiques de l'estiu actual L'expert destaca que, tot i que les màximes no són extremes, el problema principal d'enguany són les temperatures mínimes elevades (al voltant dels 25 graus) que, sumades a la humitat, dificulten el descans nocturn. Funcionament del Pla de Prevenció El pla es va crear arran de la greu onada de calor de l'any 2003 i s'estructura en diverses fases: * Fase 1 (Seguiment): S'activa a mitjans de juny per realitzar un seguiment diari de les previsions meteorològiques. * Fase 2 (Alerta): Es posa en marxa quan les temperatures superen els 35 graus a la costa o els 40 a l'interior de forma sostinguda. Comporta la intensificació de les mesures als CAP i residències. * Prevenció Activa: Els centres de salut identifiquen la població fràgil (gent gran, malalts crònics o persones que viuen soles) per fer-ne un seguiment domiciliari. Consells bàsics de salut Es recorden diverses recomanacions fonamentals per a tota la població: * Hidratació: Beure aigua i sucs, i evitar les begudes alcohòliques. * Hogar: Tancar persianes durant el dia i ventilar de nit. * Activitat física: Evitar l'esport i les sortides durant les hores d'insolació màxima (migdia). * Refugi climàtic: Buscar espais amb aire condicionat com biblioteques o centres comercials si no es disposa de refrigeració a casa. "L'any 2003 es va registrar un increment de la mortalitat del 53%... arran d'això s'ha pres tot aquest pla d'actuació."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
El Nàstic inicia l'estatge de pretemporada a Àustria
Detalls de l'estatge del Nàstic a Àustria L'expedició del Gimnàstic de Tarragona viatja aquesta tarda cap a la regió de Caríntia, concretament a la zona de Klagenfurt, on realitzarà una concentració de 12 dies per preparar el seu retorn a la Primera Divisió. Logística i Entorn Viatge: Sortida des de l'aeroport del Prat cap a Viena i trasllat per carretera (285 km) fins a St. Veit an der Glan. Allotjament: L'equip s'allotjarà en un palauet del segle XIV a Diex (Dien's Good), amb instal·lacions d'entrenament properes. Clima: Es preveu una onada de calor a tot Europa que afectarà Àustria, amb temperatures que podrien arribar als 30 graus, contrastant amb el clima més fresc de l'estatge de l'any passat a la Cerdanya. Planificació Esportiva La rutina de treball, coordinada per l'empresa Football Empire, inclourà dobles sessions d'entrenament (9:00 h i 18:30 h). El calendari de partits amistosos confirmats és: 1. 27 de juliol: Contra el Treviso (Sèrie A italiana). 2. 30 de juliol: Contra el Calcio Catania (Sèrie A italiana). 3. 4 d'agost: Contra el Kärnten (Lliga Regional austríaca). Situació de la Plantilla Diego Torres: És la gran incògnita. Les negociacions per la seva renovació estan trencades per motius econòmics i el jugador s'ha negat a entrenar i, en principi, a viatjar a Àustria. Es rumoreja l'interès del Rayo Vallecano. Fitxatges: L'equip pateix falta de davanters. S'han mencionat noms com Albert Meyong Ze i John Aloisi, tot i que les negociacions són complexes. David Generello s'incorporarà demà directament a la concentració. "És un estatge que servirà per anar veient una mica aquest Nàstic 2006-2007, amb 6 cares noves i l'objectiu d'enllestir-ho tot per a la Lliga de les Estrelles."