La Carmen de Salvador Tábora arriba a Tarragona

Retorn de La Cuadra de Sevilla per Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona rep novament la companyia La Cuadra de Sevilla per presentar l'emblemàtic espectacle Carmen. Aquesta producció, que commemora deu anys de trajectòria, s'allunya de la visió romàntica francesa per oferir una versió arrelada a la realitat andalusa. Punts clau de l'entrevista Una Carmen autèntica: Salvador Tábora defineix la seva obra com una visió des de l'interior, protagonitzada per una dona lluitadora i allunyada dels tòpics de Merimée o Bizet. Relació amb Tarragona: El director recorda amb afecte el suport de la ciutat, especialment durant el litigi que va permetre representar l'obra a la plaça de toros originalment. Acompanyament musical ritual: L'obra destaca per l'ús de corneta i tambors, a càrrec de la banda Santísimo Cristo de las Tres Caídas de Triana, aportant una sonoritat de rèquiem i caràcter processional. Continuïtat generacional: Tábora destaca la incorporació de la seva neta com a balladora, assegurant la continuïtat de la saga familiar en el món de l'espectacle. Participació de la Banda de Triana Julio Vera, director de la banda de cornetes i tambors, subratlla l'honor que suposa participar a Tarragona en dos vessants: Vessant religiós: La seva intervenció excepcional en l'entrada de la relíquia de Santa Tecla a la Catedral. Vessant artístic: La seva funció essencial com a cor musical de l'espectacle al Teatre Auditori del Camp de Mart. "És una Carmen que pertany a una generació de dones lluitadores que en cap moment es troba entre pinxos ni bandolers."

Mestres europeus viuen la festa de Santa Tecla

Intercanvi cultural i festiu a Tarragona En el marc del projecte europeu Comenius, un grup de mestres procedents de Devon (Regne Unit), Londres i Mainz (Alemanya) visiten la ciutat durant les festes de Santa Tecla. Acompanyats per docents del CEIP Pràctiques, el seu objectiu és conèixer les tradicions locals per transmetre-les posteriorment als seus alumnes. Impacte de la tradició i la pirotècnia L'experiència ha deixat els visitants impressionats pel xoc cultural que suposa la celebració mediterrània: El foc i el soroll: Els mestres estrangers destaquen que a les seves ciutats mai es permetria una pirotècnia tan propera a les cases i a la gent. Mentre alguns han sentit por durant la tronada, d'altres han gaudit de l'atmosfera festiva. Sentiment de comunitat: Han quedat sorpresos per la calidesa dels tarragonins i la capacitat de la ciutat per gaudir intensament de la festa. El paper de l'alcohol tradicional: Han provat la mamadeta (Chartreuse amb granissat), descrita humorísticament com una "medicina d'herbes" per pair l'ensurt del soroll. Diferències en l'àmbit educatiu Els mestres han analitzat com es treballa la cultura popular a les escoles: A Tarragona, la festa es viu al carrer i el programa de Santa Tecla a les escoles és molt actiu. A Anglaterra, festes com la de la collita se celebren de manera més artística i estrictament dins del centre escolar, sense sortir a l'exterior. "Tarragona sap com divertir-se; els seus habitants són gent molt amable que arriba a tothom." Context històric i intercanvi futur Els docents han rebut formació sobre la història romana de la ciutat i el significat religiós de la relíquia. Aquest projecte de tres anys preveu que els mestres tarragonins també visitin els centres de Devon per observar les diferències en disciplina i organització pedagògica.

Santa Tecla: Gestió de la Festa i Reptes de Ciutat

Gestió de la Meteorologia i Plans Alternatius Jordi Bertran discuteix la complexitat d'organitzar les festes de Santa Tecla sota l'amenaça de pluja. Se subratlla que la prioritat és evitar la suspensió d'actes, utilitzant espais alternatius com: • El Refugi 1 del Moll de Costa per a concerts com el de Barricada. • El Recinte Firal de la zona de Renfe per a revetlles nocturnes. • El Teatre Metropol per a elements rituals del seguici. "L'entrada del braç la farem, encara que el braç no surti de la catedral." Participació i Voluntariat Es destaca la implicació de 135 entitats en l'organització, un fet que permet que el nucli municipal pugui delegar funcions. També es posa en relleu la tasca dels voluntaris en actes massius com la Mostra de Folklore Viu. Crítiques i Aspectes Millorables Malgrat que el programa es percep com a equilibrat, Bertran recull diverses queixes dels ciutadans: • Mobilitat i Aparcament: La ciutat pateix un col·lapse de vehicles i es planteja la necessitat de potenciar més el servei d'autobusos i les àrees de parking perifèriques. • Preus dels Bars: Hi ha hagut queixes per l'augment excessiu de preus (fins al doble) durant les festes. Es proposa modelar la fira seguint l'exemple de Vilafranca, amb carpes que financen la festa amb preus raonables. • Civisme i Consum d'Alcohol: S'ha detectat consum excessiu en format botelló, que provoca brutícia a la Part Alta, tot i que el comportament general es considera molt alt. Novetats i Recerques Tradicionals La Influència del Sud L'edició d'enguany destaca per la incorporació d'elements forans integrats en el ritual: • La banda sevillana Tres Caídas de Triana acompanyarà la creu processional. • La pirotècnia s'inspira en el sud de Sicília, recuperant figures barrocques de foc. Pedagogia de la Festa Es fa un èmfasi especial en la tasca educativa a les escoles i l'ús de plataformes digitals per explicar el sentit ritual de Santa Tecla, assegurant que els visitants i els nous participants entenguin la tradició.

Dia Mundial de l'Alzheimer: Atenció i reptes a Tarragona

L'Alzheimer a Tarragona: Una realitat que creix Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre), l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Tarragona ha instal·lat una taula informativa a la Rambla Nova. L'objectiu és sensibilitzar la població i oferir recursos a les famílies que sovint es troben desbordades per aquesta malaltia crònica i degenerativa. Serveis i suport a les famílies L'associació destaca que molts cuidadors intenten gestionar la malaltia en solitari, el que comporta un desgast físic i psicològic extrem. Ofereixen diversos serveis sense necessitat de ser soci: Atenció social i psicològica per a familiars i malalts. Centres de respir (com el de Sant Pere i Sant Pau) per donar descans al cuidador. Assessorament sobre la Llei de Dependència i recursos públics. Préstec de llibres i vídeos especialitzats (més de 100 títols). Crítica a la gestió política i recursos econòmics Jaume Soler, president de l'entitat, exposa una visió crítica sobre la situació actual: Manca de places: Denuncia la manca de llits de residència a Tarragona ciutat. Invisibilitat econòmica: El cost estimat de la malaltia és elevat, no només en fàrmacs, sinó en pèrdua d'ingressos laborals de la família. Discrepància en les dades: L'associació estima una prevalença del 14,5% en majors de 65 anys, xifra molt superior al 6,6% que defensa la Generalitat. "Sols no podran. Que busquin un reforç el primer dia que els hi hagin diagnosticat, encara que sigui una demència lleu." Perspectives de futur i recerca Tot i els avanços en investigació, Soler recorda que actualment no hi ha cura. Els tractaments existents només busquen retardar el deteriorament cognitiu. Per això, insisteixen en la importància de l'estimulació cognitiva i l'atenció interdisciplinària (social, jurídica i mèdica).

La Tecla Tapa: gastronomia i festa major amb les comparses

La Tecla Tapa: L'essència gastronòmica de Santa Tecla L'entrevistat Enric Parés detalla el funcionament de la Tecla Tapa, una iniciativa que arriba a la seva quarta o cinquena edició plenament consolidada. Aquest esdeveniment, situat a la plaça Verdaguer, s'ha convertit en un punt de trobada imprescindible on les comparses del Carnaval de la ciutat ofereixen menjar i beguda a preus populars per finançar les seves activitats. Creixement i logística de l'esdeveniment Més entitats participants: Enguany el projecte s'amplia fins a dotze comparses, el que suposa una major varietat gastronòmica però també un repte d'espai. Infraestructura autogestionada: Les comparses, tot i no ser professionals, s'organitzen amb les seves pròpies graelles, neveres i un gran equip de voluntaris. En el cas de la comparsa 10-45, compten amb unes 32 persones treballant. Horaris i preus: L'activitat comença a la tarda i s'allarga fins a la matinada (les 3 o 4 hores), oferint preus assequibles: Entrepans a 2,50 €. Begudes a 1,50 €. Cervesa a 1 €. La proposta de la comparsa 10-45 La comparsa destaca per la seva fidelitat al producte estrella: el Frankfurt. Per a aquesta edició, han preparat una logística impressionant: "Aquest any estarem cuinant 136 quilos de Frankfurt. Són 136 quilos de carn." Com a novetat humorística, han instal·lat un punt perquè els visitants es puguin fer fotografies amb la seva comanda, imitant iniciatives d'altres elements del seguici popular. Servei a la ciutat i bon ambient L'Enric remarca que, més enllà de la festa, la Tecla Tapa ofereix un servei útil, ja que els restaurants de la ciutat solen estar completament plens durant Santa Tecla. L'ambient entre comparses és de col·laboració total, arribant a compartir ingredients i organitzant espectacles espontanis quan no hi ha gent.

Dames i Vells: Tradició i humor a Santa Tecla

Preparatius del Ball de Dames i Vells per Santa Tecla En aquesta conversa amb Pere Navarro i Fermí Fernández, s'expliquen les novetats i l'essència del mític Ball de Dames i Vells de Tarragona de cara a les festes de Santa Tecla. Els convidats destaquen el caràcter irreverent, groller i passional que defineix aquesta tradició. Evolució i canvis en el ball Tot i mantenir l'estructura clàssica de fa més de 25 anys, el ball ha incorporat canvis necessaris per evolucionar amb la societat: Nous personatges: La incorporació de la Guàrdia Civil en el seu moment va ser polèmica, però ara és un element consolidat. Actualització temàtica: Enguany es tractaran temes com les bodes homosexuals, la situació del Nàstic, l'Estatut i el comiat de l'alcalde. Relleu generacional: Hi ha incorporació de nous actors que aporten frescor i ganes de jugar amb el públic. La polèmica de l'anònim Els integrants comenten amb humor la recepció d'un anònim que els criticava per ser "uns porcs" i fer nosa. Lluny d'ofendre's, ho consideren un senyal que la seva sàtira segueix sent incisiva: "El dia que fem uns Dames i Vells suavets, la gent deixarà de venir a veure'ns." L'espai i la interacció amb el públic Es descarta tornar al teatre Metropol de forma regular, ja que la força del ball resideix en el peu pla i el contacte directe als carrers de la Part Alta. La complicitat amb el públic és un element indispensable que només es treu en el format de carrer. Previsió en cas de pluja Si les condicions meteorològiques no permeten actuar a l'exterior, les representacions es traslladaran a la Sala del Tron per garantir que tothom pugui gaudir dels versots.

Activitats de motor i esport per Santa Tecla

Esdeveniments esportius de Santa Tecla L'episodi se centra en la presentació de dues de les grans cites esportives populars a Tarragona amb motiu de les festes de Santa Tecla: el Trial 4x4 a Bonavista i el Triatló Ciutat de Tarragona. Segon Trial 4x4 Club Tortuga Tot Terreny La Pilar i la Rosa, representants del Club Tortuga, detallen el funcionament d'aquesta competició de motor: Ubicació: Se celebrarà diumenge vinent a partir de les 10:00 h a l'aparcament del mercat de Bonavista. Prova: Consisteix en sis zones d'anada i tornada on es puntua l'habilitat; guanya qui té menys punts (penalitzacions per tocar cintes o fer marxa enrere). Vehicles: Hi ha categories per a cotxes de sèrie i preparats, amb un mínim de modificacions com rodes grans per superar el fang i l'aigua. Exhibició especial: Es realitzarà un "pic" o repte amistós entre el president del club i la seva filla, actual campiona, per mostrar les capacitats d'un vehicle Wrangler preparat. IX Triatló Popular - Memorial Laia Massó En Pep Calvet explica les característiques d'aquesta prova pensada per a la participació ciutadana: Distàncies assequibles: A diferència de les triatlons professionals, aquesta és popular amb 300 m de natació a la platja del Miracle, 18 km de bicicleta de muntanya (BTT) i 2-4 km de cursa a peu. Recorregut BTT: El circuit puja fins al Pont del Diable i el Mas de l'Àngel, seguint el llit del riu, el qual s'ha hagut d'adaptar lleugerament a causa dels últims aiguats. Inscripcions: Es poden fer de forma anticipada per 10 euros o el mateix dia de la cursa al parc del Miracle per 13 euros. "És una festa popular i ha de ser sempre nostra; vam optar per la triatló popular perquè fos assequible a tothom." L'afició pel motor i l'esport d'aventura es troben en un cap de setmana on s'esperen centenars de participants i una gran afluència d'espectadors per gaudir de l'espectacle a l'aire lliure.

Gimcana i història del Vespa Club Tarragona

El Vespa Club Tarragona i les festes de Santa Tecla En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joan Antoni Porqueres, representant del Vespa Club, detalla les activitats que l'entitat organitza tradicionalment per a les festes de la ciutat. L'acte central és la gimcana vespista, una prova d'habilitat que se celebra diumenge a la Plaça del Mercat. Detalls de la Gimcana i Proves La gimcana està dissenyada per ser un espectacle visual i participatiu: Horari i lloc: Se celebra diumenge a les 11:00 hores a la Plaça del Mercat per no coincidir amb els castells. Participants: S'esperen una vintena de vespes provinents de Tarragona, Reus, Vila-seca i fins i tot Sabadell. Proves d'habilitat: Inclouen slàloms, xutar una pilota a una porteria petita, encistellar en una cistella de bàsquet i la curiosa prova de lentitud, on guanya qui triga més a recórrer 15 metres sense posar els peus a terra. Classificació: Es basa en un sistema de penalitzacions; qui comet menys errors guanya. Col·laboració Ciutadana i Social El club no només se centra en les motos, sinó que actua com a motor de voluntariat a la ciutat: Col·laboren en la Peonada Popular, carreres ciclistes i la cavalcada de Reis. L'entitat celebra enguany el seu 48è aniversari, amb l'objectiu d'arribar a les bodes d'or (50 anys). Molts dels seus socis participen també en el seguici popular, com en el cas del Lleó de Tarragona, que aquests dies visita les escoles. Passió pel Col·leccionisme Joan Antoni Porqueres comparteix la seva experiència personal com a vespista històric: "Tinc una Vespa 160 de color vermell amb 30 anys d'antiguitat, assegurada com a vehicle històric. He recorregut mig Europa amb ella, des de Roma fins al Marroc." L'entrevistat recorda amb nostàlgia com ha canviat la conducció i les carreteres des de la seva joventut i destaca que, tot i que ara el scooter s'usa més per treballar, el club manté viu l'esperit del col·leccionisme i la germanor.

L'esport a l'antiguitat: l'exposició Reflexos d'Apol·lo

L'esport com a herència cultural de Grècia i Roma Entrevista realitzada a Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), i Paloma Cabrera, comissària de l'exposició "Reflexos d'Apol·lo". La mostra, que s'inaugura a Tarragona amb peces provinents del Museu Arqueològic Nacional de Madrid, explora la transcendència social i cultural de l'esport en el món clàssic. Diferències entre el món grec i el romà Els interlocutors destaquen com la concepció de l'activitat física va evolucionar significativament: Grècia i l'esperit agonal: Es basava en l'amateurisme i la recerca de l'excel·lència física i moral (areté). L'esport tenia un fort component religiós i cívic, on l'atleta competia per la glòria de la seva ciutat. Roma i l'espectacle: El model romà va derivar cap a la professionalització i la masificació. L'esport es va convertir en un instrument polític de primer ordre, resumit en el concepte de panem et circenses (pa i circ). Estructura de l'exposició L'exhibició es divideix en cinc àmbits conceptuals per guiar el visitant: L'esperit agonal: El concepte de competició present en la guerra, la política i el mite. El gimnàs i la palestra: L'espai educatiu dels joves. Les grans competicions: Referències als Jocs Olímpics, Pítics i Nemeus. Premis i vencedors: La iconografia de l'èxit i el reconeixement social. Els ludicircenses: L'esport a Roma, destacant les curses de quadrigues i mosaics magnífics. "L'esportista grec no només practica per a si mateix, sinó per a la glòria de la seva ciutat; hi ha un esperit cívic comunitari que en el món romà es perd en favor de l'espectacle." Curiositats i presència femenina Es menciona que, tot i que l'esport era un àmbit eminentment masculí, existeixen excepcions mitològiques com Atalanta, l'heroïna que va vèncer herois masculins en la lluita, i celebracions rituals femenines com els jocs en honor a la deessa Hera a Olímpia.

75 anys de l'estàtua Els Herois de 1811 a Tarragona

Commemoració històrica i cultural a Tarragona L'episodi se centra en el 75è aniversari de la instal·lació de l'estàtua 'Els Herois de 1811', obra de l'escultor Julio Antonio, a la Rambla de Tarragona. A través d'una conversa amb Rosa Ricomà, directora del Museu d'Art Modern, i l'historiador Jordi Rovira, s'explora el significat d'aquest monument conegut popularment com els despullats. El setge de 1811 i el valor del monument L'estàtua commemora un dels episodis més tràgics de la ciutat: el setge de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. • L'holocaust tarragoní: La ciutat va perdre un terç de la seva població (més de 10.000 víctimes). • Simbolisme universal: L'autor va prescindir d'elements bèl·lics (trabucs o uniformes) per oferir una imatge de nuesa i puresa que representa la resistència popular i les víctimes de qualsevol guerra. • Finançament popular: El projecte es va sufragar gràcies a la renúncia del Comte de Rius al seu propi homenatge i a una col·lecta ciutadana. Polèmica i censura: La Lliga del Pudor Tot i que l'escultura es va acabar abans, la seva instal·lació es va retardar per qüestions morals: • Es va crear una 'Lliga per la defensa del pudor' que s'oposava a l'exhibició de figures nues a la via pública. • Algunes propostes curioses incloïen crear un tancat amb vigilància on només poguessin entrar majors de 21 anys. • Finalment, va ser la Segona República l'any 1931 qui va permetre la seva col·locació definitiva. Altres propostes: Santa Tecla i Josep Picard L'episodi també destaca el paper de la patrona a la ciutat i altres activitats culturals: • La curiosa anècdota de Sitges, que va canviar Santa Tecla per Sant Bartomeu com a patró després d'uns tràgics aiguats el 1874. • L'exposició antològica dedicada a Josep Picard, reconegut pintor i restaurador tarragoní, al Museu d'Art Modern. "L'estàtua no té identitat; en la seva nuesa, representen simplement les víctimes, fent-la una obra totalment contemporània."

2006-09-21 JUAN CORTES GOVERN CIVIL

Presentació del llibre sobre el Govern Civil de Tarragona L'entrevista se centra en la presentació de l'obra Gobierno civil de Tarragona 1957-1964 de l'arquitecte Juan Antonio Cortés. Aquest llibre forma part d'una col·lecció del Col·legi d'Arquitectes d'Almeria dedicada a edificis destacats de l'arquitectura espanyola del segle XX. L'edifici en qüestió, l'actual subdelegació del govern, és considerat una de les peces més rellevants de la modernitat arquitectònica a Espanya. Característiques singulars de l'edifici El projecte d'Alejandro de la Sota destaca per diversos motius: Modernitat precoç: Es va decidir construir un edifici d'estètica absolutament moderna i arriscada en ple rèmig franquista (concurs de 1956). Dualitat de funcions: L'arquitecte va aconseguir integrar en un sol bloc l'ús oficial (representatiu) i l'ús privat (habitatges per a les autoritats). Composició visual: Destaca la part superior en forma de cub que sembla "flotar" sobre una planta de vidre, creant una façana imponent davant la plaça Imperial Tàrraco. Connexions artístiques i contingut del llibre Cortés explora en el seu text la relació d'aquesta arquitectura amb moviments plàstics del segle XX: "Es podria veure la relació d'aquesta caixa tan pura que és el govern civil amb escultures d'Oteiza o quadres de Paul Klee." El llibre recull documentació inèdita, plànols, croquis originals i fotografies de la construcció. També inclou escrits de Josep Llinàs sobre la restauració dels anys 80 i detalls sobre el mobiliari original dissenyat expressament per a l'edifici. Reivindicació del patrimoni L'autor fa una crida a les autoritats per a una restauració integral tant de l'immoble com del seu mobiliari original, moltes vegades oblidat en dependències internes. L'objectiu és que els ciutadans de Tarragona aprenguin a valorar la transcendència internacional d'aquest "monument modern".

2006-09-21 EL PREGÓ + PREMI BALCÓ

Josep Maria Andreu: El present brillant del Nàstic

L'Èxit del Nàstic i el seu Impacte a Tarragona Josep Maria Andreu, president del Nàstic de Tarragona, repassa la situació excepcional que viu l'entitat. Després d'aconseguir l'ascens a la Primera Divisió en només quatre anys, el club no només s'enfronta al repte esportiu de mantenir la categoria a la "Lliga de les Estrelles", sinó que també recull els fruits d'una gestió basada en la humilitat i la unitat social. Reconeixements Històrics El club es troba en un moment dolç amb tres fites clau que coincideixen en el temps: - El nomenament d'Andreu com a pregoner de les festes de Santa Tecla. - La concessió de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, impulsada per la Federació de Penyes. - La consolidació d'una massa social de 12.500 socis. "El Nàstic és l'ambaixador de la nostra ciutat i ho hem d'aprofitar tots; és una promoció fantàstica." Valors i Identitat El president destaca que el Nàstic és vist com un club simpàtic i modest per la resta d'equips de la categoria. L'èxit recau en la capacitat de mantenir el club allunyat de moviments polítics, centrant-se exclusivament en el sentiment compartit. Andreu subratlla que el pregó de les festes serà un acte emotiu on parlarà "amb el cor" i posarà en valor l'esforç col·lectiu de 120 anys d'història.

Teatre aeri i música: La companyia Puja presenta 'K@osmos'

Explorant les altures amb la companyia Puja Des de la Rambla de Tarragona, els membres de la companyia d'origen argentí Puja (Gaston, Adriano i Pau) expliquen els detalls del seu sorprenent espectacle K@osmos. Aquesta proposta artística destaca per la seva complexitat tècnica i la voluntat d'unificar diverses disciplines en una experiència sensorial única. Els pilars de l'espectacle Teatre aeri d'alt risc: L'actuació inclou vuit actors que realitzen acrobàcies en una gran bola suspesa entre 20 i 50 metres d'alçària mitjançant una grua. Música en directe: Cinc músics interpreten una banda sonora original que fusiona estils tan diversos com la música clàssica, l'electrònica, el jungle i el rock. Enginyeria i poesia: L'obra utilitza artilugis complexos per traslladar la màgia del teatre de sala a l'esplendor de l'espai obert, creant una connexió entre el cosmos i el caos. Característiques de la producció "Compartim 40 minuts d'adrenalina constant... la gent no traurà la mirada del cel." Flexibilitat: L'espectacle s'adapta a les dimensions de cada plaça i marco arquitectònic, fent que cada representació sigui lleugerament diferent. Trajectòria internacional: Després d'actuar a Tarragona, la companyia portarà K@osmos a Holanda, Mèxic i Lleida. Futur: Ja estan treballant en una nova producció titulada Alicia en las alturas, una versió aèria del clàssic de Lewis Carroll. L'espectacle promet ser una experiència de 40 minuts d'impacte visual on la música i el moviment aeri interactuen en temps real.

Salvador Fa, Creu de Sant Jordi per la dansa

Entrevista a Salvador Fa sobre la Creu de Sant Jordi L'emissora Tarragona Ràdio entrevista Salvador Fa, director de l'Esbart Dansaire de Tarragona, amb motiu de la seva recent distinció amb la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó que atorga la Generalitat de Catalunya. Els moments clau de l'entrevista: El guardó: Salvador explica que va rebre la notícia per telèfon de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Tot i la sorpresa inicial, es mostra molt agraït, tot i que considera que el reconeixement com a fill predilecte de Tarragona va ser el moment més emotiu de la seva carrera. Trajectòria de tota una vida: Amb més de 54 anys dedicats a la dansa tradicional, Salvador recorda que va començar a ballar als 10 anys seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare l'any 1927. Recuperació del patrimoni: Durant l'entrevista es destaca la seva feina en la recuperació de danses històriques, especialment: El Ball del Sant Crist de Salomó (coreografia creada el 1972). Diversos balls per a l'Esbart de Tarragona: Pastorets, Set Pecats, Gitanes i Cossis. Llegat i futur: Malgrat la seva llarga trajectòria, Salvador afirma que no té intenció de retirar-se perquè se sent estimat i gaudeix de la feina. Pel que fa al futur, es mostra optimista respecte al relleu generacional al seu esbart, ara amb la presència de la seva filla i altres col·laboradors. "El meu ha sigut sempre fer ballar i divertir la gent ballant. No he treballat mai perquè se'm pagués res, ho he fet perquè m'ha agradat." L'acte oficial de lliurament tindrà lloc al Teatre del Liceu de Barcelona.

Prat de Comte: L'aiguardent com a beguda convidada

Recuperació d'una tradició mil·lenària L'aiguardent de Prat de Comte s'ha consolidat com un referent de la cultura popular de la Terra Alta. Segons explica Marc Campinya, regidor de la festa, aquest projecte va néixer de la voluntat de restaurar la destil·leria antiga i el forn de pa, recuperant una activitat agrícola que s'estava perdent. El que va començar com una iniciativa local ha esdevingut una gran celebració que té lloc cada mes d'octubre. Característiques i elaboració artesana L'elaboració de l'aiguardent segueix mètodes tradicionals basats en l'aprofitament del raïm i la destil·lació de la brisa: Varietat de productes: Es produeix aiguardent blanc (sec), d'herbes, de fruites i, darrerament, el torrat. Destil·lació en directe: Per a la promoció del producte s'utilitza un alambí portàtil, que permet mostrar l'ofici antic en fires i mostres. Comercialització: Des de 2005, el municipi ha començat a vendre el seu producte perquè els visitants se'l puguin endur com a record típic. Presència a les festes de Santa Tecla Enguany, l'aiguardent ha estat escollit com la beguda convidada a les festes de Tarragona. Per a l'ocasió, s'ha preparat una edició especial d'aiguardent de mandarina, un producte que va tenir molt d'èxit en l'edició anterior de la fira local. Durant la celebració, es preveuen fins a 3.000 degustacions, sempre sota el lema d'un consum responsable. "Donem a conèixer la nostra festa i un ofici que s'ha perdut per les aplicacions més industrials." Consells de degustació Marc Campinya recomana diferents maneres de gaudir de la beguda segons la seva tipologia: Aiguardent blanc i d'herbes: És preferible prendre'ls molt freds, directament del congelador. Licors de fruites: Es recomana una temperatura menys extrema per no perdre els matisos d'aroma i gust de la fruita.

La Baixada de l'Àliga: Tradició i Espontaneïtat

La Baixada de l'Àliga a Tarragona L'entrevista a Pitu Rovira, membre dels portants de l'Àliga, desgrana un dels actes més esperats i multitudinaris de les festes de Santa Tecla: la Baixada de l'Àliga des del Pla de la Seu. Com portar l'Àliga? Contràriament al que es pugui pensar, no cal fer cap instància ni tenir influències. L'acte es defineix per la seva espontaneïtat: Qualsevol persona que s'hi atreveixi pot intentar portar-la. L'organització és "anàrquicament ordenada"; es forma una cua natural per accedir-hi. Els balladors titulars s'encarreguen dels moments crítics: la baixada de les escales de la Catedral i el ball a la Plaça de les Cols per seguretat. Dades Tècniques i Seguretat L'Àliga és una peça imponent que requereix cura tant per la bèstia com per la multitud que l'envolta: L'element pesa uns 90 quilos. Els portants oficials ajuden a aguantar el pes perquè el participant no s'aafi i per evitar accidents en zones de gran aglomeració. Es calcula que més d'un centenar de persones participen en els dos trams del recorregut. Evolució i Cohesió de la Colla L'acte ha crescut amb la incorporació d'altres elements com la Mulassa, el Lleó i els Gegants, tot i que l'acumulació de gent segueix centrant-se en el primer element que baixa. Rovira destaca que la colla és un grup molt cohesionat, gairebé una família: "Tenim un grup bastant cohesionat... fins i tot arribem a fer colònies aligueres." Consells per a la Festa Per gaudir de la nit, es recomana anar amb ganes de passar-s'ho bé, mantenir un civisme moderat amb l'alcohol (el puntet de festa) i aprofitar el minut de glòria sota l'Àliga.

El Carlisme: Llums sobre un passat amagat a Tarragona

Introducció a l'Exposició sobre el Carlisme En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, s'ha inaugurat una exposició històrica titulada "El carlisme, llums sobre un passat amagat". El comissari de la mostra, l'historiador Josep Sánchez Cervalló, explica la complexitat d'aquest moviment polític i social que ha marcat gairebé 200 anys de la història d'Espanya i Catalunya. Un moviment complex i heterogeni El carlisme es defineix com un moviment de llarga durada amb una gran capacitat d'adaptació. Lluny de ser un bloc uniforme, sota la seva influència hi convivien corrents de tot tipus: Diversitat política: Tot i ser un moviment monàrquic i tradicionalista, va incloure sectors de dretes, esquerres i centre. Bases socials: No va ser només cosa de la noblesa; de fet, va comptar amb el suport de la noblesa de províncies perjudicada per la modernització i, especialment, d'una base popular pagesa que veia en el carlisme una defensa davant les desamortitzacions liberals. El paper de l'Església: L'institució eclesiàstica va tutelar el moviment per defensar els seus privilegis i l'Estat catòlic davant l'avenç del liberalisme. "El carlisme és un moviment tan complex que davall de la seva capa s'amagava quantitat de coses, algunes d'elles absolutament contradictòries." Importància a Catalunya i evolució històrica L'entrevista destaca el pes del carlisme a territoris com la Catalunya Vella, les Terres de l'Ebre i l'Alt Camp. S'esmenten figures clau com el general Cabrera, un gran estrateg militar que va convertir un exèrcit irregular en un de regular. Pel que fa al segle XX: - Durant la Guerra Civil (1936-1939), el carlisme va actuar com el braç armat de la dreta reaccionària per por a la bolxevització. - Malgrat el suport inicial a la caiguda de la República, els carlistes van passar a l'oposició durant el franquisme en no veure restaurada la seva visió de la monarquia tradicional. Detalls de la Mostra a Tarragona L'exposició recull objectes de gran valor històric i personal, molts d'ells provinents de la col·lecció privada de Ramon Hernández: Objectes bèl·lics: Un canó anglès de la tercera guerra, uniformes, trabucs i les emblemàtiques boines vermelles. Relíquies personals: La pipa de Zumalacárregui o els estris d'afaitar de Cabrera, que ajuden a humanitzar els líders històrics. Documentació: Cartes carlines, monedes i llibres editats a Tarragona ja el 1833. L'exposició es pot visitar fins al 19 de novembre i ofereix una mirada diferent sobre com el carlisme va evitar la creació d'un estat liberal totalment centralitzat, preservant la pluralitat de l'estat.

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a Tarragona

Mes de la Mobilitat Sostenible a Tarragona El regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, detalla la programació d'activitats per a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que a Tarragona s'estendrà de manera excepcional des de finals de setembre fins al 29 d'octubre. L'objectiu principal és la conscienciació col·lectiva per aconseguir una ciutat menys contaminant i fomentar hàbits de transport responsables. Activitats Destacades Divendres 22 de setembre (Barri de Riuclar): Tall de trànsit i activitats infantils (bicicletes, patins, gimcana) per conscienciar els veïns sobre l'espai públic. Dimarts 26 de setembre (Passeig Marítim): Activitat "Al carrer tots hi pintem", on més de mil nens de diverses escoles dibuixaran un gran mural sobre la sostenibilitat a la platja del Miracle. Exposició de vehicles ecològics: El 16 d'octubre a la plaça Corsini es mostraran vehicles elèctrics i amb biodièsel. Esport inclusiu i mobilitat reduïda: Exhibicions de bàsquet en cadira de rodes a la plaça de la Font i conferències sobre l'adaptació del transport per a persones discapacitades. La Gran Pedalada Popular amb Miguel Induráin L'acte central tindrà lloc el diumenge 29 d'octubre: Transport públic gratuït: Durant tot el dia, l'autobús urbà serà lliure per a tothom. Pedalada Popular: Un recorregut pel centre de la ciutat (Rambla Vella, Rambla Nova, Passeig Marítim) amb la participació especial de l'històric ciclista Miguel Induráin. Vessant solidari: Induráin donarà el seu catxé a una ONG tarragonina, subratllant el caràcter benèfic de la jornada. "Volem que els ciutadans agafin aquesta consciència; ens falta aquest cop de gest individual per tractar la ciutat com si fos casa nostra." Actualitat del Nàstic de Tarragona L'entrevista conclou celebrant la concessió de la Creu de Sant Jordi al Club Gimnàstic de Tarragona i a Salvador Fà, destacant l'esforç dels voluntaris i les 16.000 signatures recollides per donar suport a aquest reconeixement institucional.

Parkinson: Caminada popular i suport associatiu

La Caminada Popular del 8 d'octubre a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona organitza una caminada popular el proper 8 d'octubre amb l'objectiu de fomentar l'esport entre la ciutadania. Enguany, l'esdeveniment compta amb la col·laboració especial de l'Associació Catalana de Parkinson, ja que l'activitat física és fonamental per als afectats per aquesta patologia. Característiques de la malaltia La presidenta de l'associació, Roser Roger, defineix el Parkinson com una malaltia neurològica degenerativa causada per la falta de dopamina al cervell. Els principals símptomes inclouen: Rigidesa i lentitud de moviments. Pèrdua de l'equilibri i, en alguns casos, tremolors. Discinèsies: moviments involuntaris sovint derivats de la medicació a llarg termini. Contràriament a la creença popular, no és només una malaltia de gent gran; s'estima que entre un 20% i un 40% dels afectats tenen menys de 40 anys. L'atenció terapèutica i les mancances administratives L'associació, fundada l'any 1985, treballa per cobrir les necessitats que la sanitat pública no arriba a satisfer. Verònica Villa destaca que el tractament farmacològic s'ha de complementar amb: Fisioteràpia (vital per mantenir la mobilitat). Logoteràpia (per als problemes de la parla). Atenció psicològica (per a malalts i familiars). "Les institucions públiques poden donar algunes sessions de fisioteràpia, però durant dos mesos... en una malaltia crònica i degenerativa, això és irracional." La situació a Tarragona Joan Mora, vocal de l'entitat a Tarragona, explica que la ciutat es troba en una posició privilegiada gràcies a l'Hospital de Dia Francolí, que ofereix serveis de fisioteràpia i logopèdia. Tot i això, existeix un gran problema d'aïllament social: molts malalts s'amaguen per por a l'estigma o a causa de l'apatia i la depressió secundària a la malaltia.

Inauguració del TGV al Camp de Tarragona pel desembre

Crònica del viatge de proves amb la ministra de Foment El periodista Josep Sonyer ha acompanyat la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, en un recorregut de proves per la nova línia d'alta velocitat entre l'estació del Camp de Tarragona i Lleida. Durant el trajecte, realitzat amb un tren Talgo a velocitat convencional, s'han anunciat les dates oficials per a la posada en marxa del servei. Calendari de posada en servei El ministeri ha confirmat les següents previsions per al final d'any: Primera quinzena de desembre: Inauguració i obertura de l'estació del Camp de Tarragona (Perafort i la Secuita). Segona quinzena de desembre: Entrada en funcionament del tram del TGV entre Lleida i Tarragona per als usuaris. 16 d'octubre: Increment de la velocitat operativa en els trams actuals de 250 a 280 km/h. Detalls de la infraestructura i inversió La ministra ha destacat l'esforç econòmic per adequar l'estació i la línia: Inversió a l'estació del Camp de Tarragona: Ha costat 27 milions d'euros, una xifra que quadruplica el pressupost inicial degut a l'ampliació de vies, aparcaments i accessos. Reforç de la línia: S'han invertit 70 milions d'euros addicionals per assegurar una vintena de ponts i viaductes en el tram Lleida-Roda de Barà. Connexió provisional: S'ha habilitat un intercanviador a Roda de Barà per permetre que trens convencionals aprofitin la via d'alta velocitat fins que s'enllesteixi el tram cap a Barcelona (actualment al 50% d'execució). "L'estació del Camp permetrà enllaçar els dos grans corredors ferroviaris de l'Estat." L'estat actual de l'estació és de finalització pràctica, amb les estructures principals (andanes i escales mecàniques) operatives i només pendents de retocs exteriors.

Visita de Magdalena Álvarez a les obres del TGV

Seguiment de les obres del Tren d'Alta Velocitat (TGV) L'actualitat de la jornada a Tarragona Ràdio se centra en la visita de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a les infraestructures del TGV a les comarques tarragonines. L'objectiu de la visita és supervisar l'estat de les obres en un moment clau per a la seva finalització. Els punts clau de la visita Intercanviador de Roda de Barà: Un element tècnic fonamental que permet el canvi de l'ample europeu a l'ample espanyol per als combois que es dirigeixen cap a Barcelona. Estació del Camp de Tarragona (La Secuita-Perafort): Es troba en un 97% d'execució, amb els treballs centrats en els acabats exteriors i les proves de seguretat. Trajecte de proves: La ministra i els mitjans realitzen un viatge en un tren Talgo des de Roda de Barà fins a Lleida per comprovar la viabilitat de la línia. Previsions d'inauguració Tot i que oficialment s'havia previst per a l'any vinent, el ritme de treball s'ha triplicat. Es barregen dues dates possibles per a l'obertura del tram entre Lleida i el Camp de Tarragona: L'últim cap de setmana d'octubre, abans de les eleccions de l'1 de novembre. A finals del mes de novembre. "L'estació del Camp de Tarragona estarà unit amb el centre de la península abans que s'acabi aquest any 2006."

15 anys del Retaule de Santa Tecla a Tarragona

Celebració del 15è Aniversari del Retaule L'entrevista commemora els 15 anys de representació ininterrompuda del Retaule de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona. Jaume Guàs, director de l'Esbart Santa Tecla (SBAR), destaca com aquesta peça s'ha integrat plenament en la tradició de les festes de la ciutat. Origen i Creació de l'Espectacle Inspiració: L'obra és un joc al·legòric basat en la Llegenda Àurea de Santa Tecla i les moxigangues del Camp de Tarragona. Evolució: Tot i que la coreografia i el vestuari romanen fidels a l'estrena, l'evolució tècnica dels ballarins ha millorat la qualitat de l'espectacle. Ubicació: Segons Guàs, la representació té un caràcter religiós i no es podria l'entendre fora de la Catedral de Tarragona. Altres activitats de l'Esbart per Santa Tecla Santa Tecla Petita: Participació amb el Ball del Patatuf, destacant la complexitat de treballar amb nens i nenes tan petits. Nit de Dansa: Espectacle al Teatre Metropol amb l'Esbart Dansaire de Rubí com a convidat, un dels referents de la dansa tradicional a Catalunya. El Seguici: Participació activa tant en els balls de carrer com en la preservació de la cultura popular. "El Retaule ja no és del Jaume Guàs ni de l'Esbart, sinó que és de Tarragona; el més important és que ha esdevingut tradicional i popular."

La Gincana de Santa Tecla: Resistència i Tradició a Tarragona

Una competició singular per viure la Festa Major El programa presenta una iniciativa curiosa impulsada per un grup de joves de Tarragona: una gincana de resistència durant les festes de Santa Tecla. La competició enfronta dos equips, els Juràssics (els més veterans) i els Nens (els més joves), amb l'objectiu de veure qui aguanta més i millor tots els actes de la festa. Funcionament i normes del joc Tot i l'aparent informalitat, la competició està regulada per l'anomenada la Convenció de Ginebra, un conjunt de bases escrites que s'actualitzen cada any segons el programa de festes. Els punts s'obtenen per: Assistència a actes: Inauguracions d'exposicions, les matinades (amb plus si es va d'empalmada), o anar a la missa major. Resistència horària: Guanya dos punts diaris l'equip que se'n va a dormir més tard, controlat mitjançant trucades perdudes o punts de control físic. Reptes friquis i picaresca: Participar com a voluntari a la Plaça Friqui, opinar en taules rodones o aconseguir portar l'Àliga durant la baixada. El valor de l'experiència i la picaresca Malgrat la diferència d'edat, l'equip dels veterans ha guanyat diverses edicions gràcies a l'experiència. Els participants admeten que, per guanyar punts, sovint recorren a la picaresca i les trampes, que confessen un cop acabada la festa. "Ens expliquem els uns i els altres totes les trampes i artimanyes que hem fet per apuntar-nos punts que no eren punts." Reconciliació amb la festa L'objectiu final és gaudir de la festa de manera organitzada i intensa. Els participants s'han convertit en figures reconegudes de la celebració, garantint públic fins i tot en els actes més minoritaris o a hores intempestives, tot i que reconeixen que el desgast físic és cada cop més difícil de gestionar.