Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

985-1008 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Simulacre de sirenes de risc químic a Tarragona
Simulacre de risc químic al Camp de Tarragona L'episodi cobreix en directe l'execució d'un simulacre d'activació de sirenes de risc químic, seccionat en fases per afectar diferents zones industrials. La crònica se centra especialment en el barri de Bonavista i el Polígon Sud de Tarragona. Punts clau de la jornada Activació de les sirenes: S'han activat les alarmes corresponents al Polígon Sud, la zona del Port i municipis adjacents com La Canonja. Incidències tècniques: S'ha detectat una descoordinació temporal significante. L'inici de la prova ha començat amb 3 minuts de retard i el senyal de fi d'alerta s'ha emès amb uns 20 minuts de demora respecte a l'horari previst. Reacció ciutadana: S'ha observat una manca de coneixement en alguns veïns. Mentre que alguns no n'estaven informats, d'altres han admès que la seva reacció inicial seria fugir en lloc de confinar-se. Recomanacions de seguretat Les autoritats i els responsables veïnals recorden que, en cas d'un incident real, el protocol d'actuació és: 1. Confinar-se: Entrar a l'edifici més proper i tancar portes i finestres. 2. Informar-se: Escoltar la ràdio per rebre instruccions oficials i evitar col·lapsar les carreteres. "L'objectiu de la prova és que la gent tingui molt clar que el que ha de fer quan escolta les sirenes és sobretot confinar-se i no agafar el cotxe." Valoració i dades del PLASEQTA En total s'han activat 48 sirenes arreu de la demarcació (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre). Malgrat els fallos en el senyal de tancament, la valoració general de Protecció Civil i les associacions de veïns ha estat positiva com a exercici de preparació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Simulacre de sirenes per risc químic a Tarragona
Exercici de Protecció Civil al Camp de Tarragona La Direcció General de Protecció Civil, amb el suport dels Bombers i el Pla PLASECTA, ha realitzat un simulacre d'activació de la xarxa de sirenes d'avís de risc químic. L'objectiu principal és comprovar el funcionament dels dispositius i conscienciar la població sobre les mesures de seguretat en cas d'accident real. Funcionament i objectius de l'alerta Confinament: La instrucció fonamental davant el so d'alerta és que la població entri a l'edifici més proper per protegir-se de possibles danys. Xarxa de sirenes: S'han activat 48 sirenes en diverses fases a municipis com Tarragona, Vilaseca, Salou, Flix, Constantí i La Pobla de Mafumet. Zones d'afectació: El simulacre s'ha dividit en el polígon nord (activat a les 11:30 h) i el polígon sud (previst per a les 12:00 h). Valoració del simulacre a Sant Salvador Durant la connexió en directe des del barri de Sant Salvador, s'ha constatat una reacció inesperada dels veïns: 1. Reacció inversa: Molts ciutadans, en lloc de confinar-se, han sortit als balcons per veure què passava. 2. Incidències tècniques: L'alerta ha començat amb uns cinc minuts de retard respecte a l'horari previst. 3. Manca de cobertura: Alfonso Ruiz, president de l'associació de veïns, ha destacat que calen més punts d'alarma en zones que han crescut, com Santa Isabel o Sant Ramon, on el so no arriba correctament. "Molts veïns, en escoltar les sirenes, han fet justament el contrari del que es demana: han sortit al balcó a observar." Properes passes Es preveu un nou simulacre real el dia 28 de novembre a la planta de Repsol, on es simularà una fuita tòxica per avaluar la resposta integral de la població i els serveis d'emergència.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Nou simulador pioner per a conductors de vehicles pesants a Tarragona
Implementació d'un simulador d'alta tecnologia a Riuclar Josep Lluís Aymat, secretari general de la FEAT (Federació d'Empresaris de l'Autotransport de Tarragona), presenta el nou projecte d'un simulador de conducció de vehicles pesants situat al polígon de Riuclar. Aquesta eina, pionera a Catalunya, ha estat desenvolupada per l'empresa francesa Thales i ha requerit una inversió superior al milió d'euros. Una eina formativa avançada El simulador no és un joc, sinó una infraestructura complexa que permet: Reproduir condicions reals de la carretera amb realisme absolut. Entrenar situacions de risc extrem (gel a la calçada, ports de muntanya, meteorologia adversa) sense perill real. Fomentar una conducció racional i econòmica. "És una eina que permet el virtuosisme dels conductors sense necessitat d'arriscar la vida." Objectius i impacte del projecte Formació Professional: S'espera que més de 700 alumnes anuals passin pel centre per obtenir les qualificacions inicials i els reciclatges periòdics (CAP). Sostenibilitat: L'ús d'aquesta tecnologia permetrà estalviar uns 35.000 litres de gasoil a l'any en evitar pràctiques amb vehicles reals. Seguretat Viària: Millora la preparació dels xòfers davant imprevistos en rutes internacionals. Context del sector del transport (2007) L'entrevista també aborda la preocupació pel preu del combustible, que s'ha convertit en el principal cost per a les empreses (aproximadament un 35% del total). La volatilitat dels preus genera tensions financeres, ja que les empreses sovint no poden repercutir immediatament l'augment dels costos als seus clients.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Seguretat i mobilitat a Tarragona amb Carles Castillo
Seguretat Ciutadana i les Noves Comissaries El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, analitza la situació de les infraestructures policials a la ciutat després del ple municipal. El debat se centra principalment en la ubicació de la segona caserna dels Mossos d'Esquadra. • Projecte de Batastini: L'equip de govern manté l'aposta per situar la comissaria al pàrquing de Batastini, tot i que s'ofereix a estudiar alternatives de l'oposició si són "serioses". L'objectiu és intentar mantenir el màxim de places d'aparcament possibles mitjançant construccions en alçada. • Prioritat a Campclar: La prioritat absoluta per a la Generalitat i l'Ajuntament és la comissaria regional de Campclar, clau per al desplegament de l'1 de novembre de 2008. • Guàrdia Urbana: Es preveu una ampliació de la caserna de Joan XXIII, que va quedar petita en el projecte original. Castillo anuncia l'increment de la plantilla amb 100 nous agents al llarg de la legislatura. La figura dels Agents de Mobilitat Una de les grans novetats per al 2008 és la creació de la figura dels agents de mobilitat. "Això ens permetria treure tots els agents de la Guàrdia Urbana que estem dedicant al trànsit i dedicar-los a seguretat ciutadana." Mobilitat i Peatonalització al Centre Històric L'Ajuntament treballa en diversos projectes per millorar la circulació i potenciar l'ús de l'espai públic per als vianants: • Reforma del Mercat Central: Es busca el consens amb els comerciants del carrer Canyelles per a una peatonalització progressiva. • Part Alta: Es planteja una peatonalització total i real, utilitzant tecnologia com càmeres fotogràfiques per controlar l'accés de vehicles no autoritzats, ja que les restriccions actuals no es compleixen. • Sostenibilitat: Compromís per construir almenys 15 quilòmetres de carril bici i estudiar sistemes de lloguer de bicicletes similars al de Barcelona. Empresa Municipal de Transports (EMT) Castillo admet una situació econòmica crítica a l'EMT heretada dels governs anteriors. Les estratègies per al futur immediat inclouen: • Optimització de línies: Revisions de les freqüències en trajectes amb pocs usuaris per reduir el dèficit. • Bus Nit: Creació d'una línia nocturna humil per a joves els caps de setmana per reduir el risc d'accidents per alcoholèmia. • Patrimoni: No es descarta la venda de les naus del polígon Francolí si la situació financera ho requereix, però evitant malvendre els actius municipals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Centenari d'Artur Bladé: Homenatge i rutes literàries
Homenatge a la figura i l'obra d'Artur Bladé i Desumvila Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, s'han organitzat un seguit d'actes institucionals i culturals a Tarragona i Benissanet per reivindicar la seva figura. Per què cal llegir Bladé avui dia? L'entrevistat, Albert Pujol, de l'Associació Cultural Bladé i Desumvila, destaca diversos aspectes fonamentals de l'autor: Gran memorialista: Bladé és reconegut per la seva capacitat de retratar la realitat amb una precisió fotogràfica i un estil clàssic ric en matisos. Memòria emocional: Malgrat els anys d'exili, va mantenir una capacitat prodigiosa per descriure els paisatges naturals i humans de la seva terra. La descoberta poètica: Durant aquest centenari s'han recopilat poemes inèdits que mostren una faceta més íntima i desconeguda de l'autor. "Un escriptor que no es llegeix és pràcticament un escriptor mort." L'exili i el retorn L'obra de Bladé està profundament marcada per la seva experiència vital: 1. L'etapa a Mèxic: Com molts intel·lectuals, va haver de fugir de l'ocupació nazi a França i establir-se a Mèxic, on va participar activament en la vida cultural catalana a l'exili. 2. Vessant periodística: Va exercir com a cronista i articulista, una feina que li servia per guanyar-se la vida però on també demostrava la seva gran qualitat literària. 3. L'arrelament al territori: La seva vida es dividia entre Benissanet i Tarragona, ciutat on es va implicar en entitats com Òmnium Cultural i freqüentava espais mítics com la Llibreria de la Rambla. Actes destacats del centenari Seminari a Tarragona: Un punt de trobada d'experts per analitzar la seva trajectòria, situat a la Casa de la Generalitat. Ruta literària a Benissanet: Una activitat prevista per a aquest dissabte que recorre els escenaris reals que apareixen en els seus textos, permetent als assistents connectar la lectura amb el territori.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Posa't la Gorra: La lluita contra el càncer infantil
Posa't la Gorra: Solidaritat i Suport a les Famílies L'episodi tracta sobre la cinquena edició de la festa infantil Posa't la Gorra a Port Aventura, organitzada per l'associació FANOC (Associació de Nens amb Càncer). L'objectiu principal és divulgar i normalitzar la realitat dels nens i nenes amb càncer, així com donar suport a les seves famílies en les necessitats que la sanitat pública no arriba a cobrir. Les Mancances del Sistema i la Realitat Familiar Tot i que el sistema sanitari català és considerat punter (especialment l'hospital de la Vall d'Hebron), existeixen múltiples problemàtiques paral·leles: Desplaçament i logística: L'impacte d'haver de traslladar el nucli familiar a Barcelona durant llargs períodes d'ingrés. Impacte econòmic: La reducció d'ingressos quan els pares deixen de treballar per ser cuidadors i l'increment de les despeses de viatge i estada. Salut emocional: La necessitat d'atenció psicològica tant per als pares com per als germans, que sovint són els grans oblidats del procés. Reivindicacions Socials i Legals L'entitat treballa activament per millorar la legislació actual, destacant punts clau com: La creació d'una baixa laboral per al cuidador, de manera que atendre un fill malalt estigui justificat i retribuït. Garantir la continuïtat escolar a través de professors a domicili, ja que el ritme d'aprenentatge sovint s'estronca per la malaltia. El combat contra el tabú social i la por, promovent la transparència i la normalització. "El nen continua sent un nen, vol jugar i vol viure el dia a dia malgrat la malaltia." La Festa a Port Aventura L'esdeveniment del proper 25 de novembre serà una jornada lúdica amb tallers, pallassos i la lectura d'un manifest reivindicatiu. L'ús de la gorra simbolitza la solidaritat amb els nens que perden el cabell i serveix per recaptar fons per mantenir els serveis de voluntariat i suport psicològic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
34'
La Tardor Literària i Premis Ciutat de Tarragona
Presentació de la Tardor Literària a Tarragona El programa compta amb la presència de Joan Pasqual, coordinador d'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, i Mariona Saball, coordinadora de la Tardor Literària. Es destaca que aquesta iniciativa es basa en la transversalitat i la col·laboració amb diverses entitats culturals de la ciutat. Les característiques del certamen • Implicació de col·lectius de joves creadors com la plataforma La Pell del Llavi. • Unió de diferents llenguatges artístics: música, dansa i teatre vinculats a la lletra. • El punt àlgid és el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Detalls de la Nit de Premis L'acte de lliurament presenta un canvi de format aquest any: • Se celebrarà a l'Hotel Imperial Tarracó. • L'estructura s'ha invertit: primer es farà el lliurament oficial per donar tot el protagonisme als autors i, posteriorment, el sopar de celebració. • L'estètica de l'acte tindrà un component sorprenent sota el fil conductor de "el mar i la literatura". Participació i premis "El Premi Pin i Soler de novel·la té una dotació de 21.000 euros, una xifra molt important per a un premi literari." S'han rebut nombroses candidatures: • Premi Pin i Soler (novel·la): 20 originals. • Premi Tinet (narrativa curta): 241 originals. • Premi Vidal Alcover (traducció): 12.000 euros de dotació en format beca. Entrevistes als guanyadors Josep Romeu (Premi Joan Amades de Cultura Popular) L'autor presenta una visió crítica sobre l'estat actual de les tradicions: • Considera que moltes tradicions es mantenen per rutina o comercialisme (folclorisme) i no com a expressió natural del poble. • El seu llibre analitza els orígens universals i mítics de les festes de Nadal. • Reflexiona sobre la globalització i com festes com Halloween desplacen la castanyada. Eugeni Perea (Premi Rovira i Virgili de Biografies) L'historiador i arxiver parla de la seva obra Els polders de la memòria: • És un dietari de ficció que barreja realitat personal, història i literatura. • Utilitza la metàfora del polder holandès per explicar la lluita constant contra l'oblit. • Reivindica la tradició dels dietaris com a fragments de vida quotidiana i història viscuda. Estat del Teatre Metropol Finalment, Joan Pasqual aclareix el tancament del Teatre Metropol per obres. Afirma que la decisió es va prendre per seguretat dels treballadors i per resoldre problemes estructurals de l'edifici, més enllà de simples qüestions cosmètiques.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Karra Elejalde presenta el seu recital de relats a Tarragona
Karra Elejalde porta la literatura al CaixaForum de Tarragona L'actor, guionista i director Karra Elejalde ha conversat sobre la seva propera actuació a la ciutat de Tarragona, emmarcada en un cicle cultural organitzat per l'Obra Social La Caixa. L'espectacle, titulat Brac i Cefalies Mistèricas, tindrà lloc aquest diumenge al Centre Social i Cultural. L'essència de l'espectacle: Simplicitat i veu Elejalde destaca que la seva proposta no és un muntatge teatral convencional, sinó una lectura de relats curts on l'objectiu principal és que brillin els autors. Els punts clau del format són: Selecció d'autors de prestigi: Es llegiran textos de Benedetti, Cortázar, Leopoldo María Panero, Roberto Bolaño, Javier Tomeo i Pío Baroja. Acompanyament musical: L'actor estarà acompanyat per un trompetista que crearà ambients sonors per donar suport als contes. Cerca de l'equilibri: L'acompanyament mai ha de restar importància al text original; es busca una execució pulcra i de fàcil comprensió. Connexions culturals i trajectòria Durant l'entrevista, s'ha parlat de la seva experiència prèvia amb la txalaparta i la poesia, un instrument que té molta força també a Tarragona. Elejalde, actualment resident a Molins de Rei, ha confirmat que segueix molt actiu professionalment: "Sempre hi ha projectes. Tinc dues pel·lícules per rodar i una altra per estrenar." Agenda del cap de setmana literari L'activitat s'emmarca en una tardor literària intensa a la ciutat, que també inclou: * Accidents Polipoètics (divendres vespre). * Jaume Sisa (dissabte). * Karra Elejalde (diumenge a les 20:00h).
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Guia de les Vies Verdes de la Terra Alta i el Baix Ebre
Exploració de les Vies Verdes amb Josep Gironés L'autor Josep Gironés d'Escarrega presenta la seva nova guia dedicada a les Vies Verdes de la Terra Alta i del Baix Ebre. Aquesta obra no és només un manual tècnic, sinó una immersió en el territori a través de la seva història i la seva gent. Estructura i Contingut de la Guia La publicació destaca per la seva utilitat pràctica i el seu valor documental, dividint-se en dues parts diferenciades: Context Històric: Un apartat dedicat a la crònica dels pobles que voregen el traçat. Guia de Camp: Un format amb espiral, ideal per portar-lo a sobre mentre es realitza el recorregut amb bicicleta. Visió Humana: Inclou testimonis de "savis" locals que aporten una riquesa cultural que no es troba en la bibliografia oficial. El Recorregut i el Paisatge El traçat aprofita l'antic recorregut ferroviari de la Val de Zafán, sumant un total de 50 quilòmetres de natura. Recomanació: L'autor suggereix fer els trams en sentit descendent per gaudir més del paisatge sense un esforç físic excessiu. Paisatge: Destaca el pas del Riu Canaletes, l'entorn de la Fontcalda i els contrastos geològics entre Horta de Sant Joan i Pinell de Brai. Col·laboracions: El llibre compta amb les fotografies de Rafael López-Monné i Montserrat Riera, que capturen l'essència visual del territori. Accessibilitat i Futur de l'Autor "Les vies verdes són aptes per a tothom, inclús per a persones amb una certa minusvalidesa." Josep Gironés també avança que està treballant en quatre novel·les històriques focalitzades en donar veu a la memòria col·lectiva de la seva zona, qüestionant relats establerts sobre el passat recent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Modernització i participació digital a l'Ajuntament de Tarragona
Noves eines de relació entre l'Ajuntament i la ciutadania En aquesta entrevista, la tinent d'alcalde Begoña Flòria detalla les noves iniciatives de l'àrea de Comunicació, Participació Ciutadana i Societat del Coneixement per modernitzar l'administració local de Tarragona. L'objectiu central és apropar el consistori a la gent mitjançant l'ús de les noves tecnologies i la simplificació de processos. L'administració electrònica: plataforma ETRAM S'ha posat en marxa la plataforma tecnològica ETRAM, facilitada per la Generalitat, que permet realitzar tràmits oficials mitjançant el web municipal (www.tarragona.cat). Tot i que l'objectiu final és la digitalització total per a finals del 2009, actualment s'ha començat amb cinc tràmits clau que representen el 12% del volum total de gestions: Instàncies genèriques, queixes i suggeriments. Alta al padró municipal (per naixement o canvi de municipi). Retirada de mobles i endromines al carrer. Devolució de fiances per obres. Identificació: Es pot fer servir el certificat digital IDCAT o, de manera més senzilla, el número de la targeta sanitària. Xat directe amb l'alcalde Una de les mesures més innovadores per fomentar la transparència és la creació d'un xat mensual amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Les característiques principals són: Periodicitat: El tercer dijous de cada mes, de 17:00 h a 18:00 h. Format: Participació interactiva amb webcam per veure l'alcalde en directe. Participació: Els ciutadans es poden registrar prèviament o enviar preguntes des del divendres anterior. "L'objectiu és que el ciutadà prengui consciència que l'administració està al seu servei i no al revés." Horitzó 2008: Participació i teixit social De cara al futur immediat, l'àrea treballa en una diagnosi participativa de la ciutat per avaluar la qualitat de l'associacionisme i el voluntariat a Tarragona. Es preveu l'ordenació dels consells consultius i la creació d'espais específics per a col·lectius com el de persones amb discapacitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
L'AMPA del Martí Franquès exigeix un nou institut
Reivindicació de l'AMPA de l'IES Martí Franquès L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) de l'IES Martí Franquès de Tarragona, representada pel seu president, Àngel Cloa, ha manifestat públicament el seu rebuig al projecte de reforma de la Generalitat. En lloc de destinar 4 milions d'euros a rehabilitar l'actual edifici, l'assemblea de pares reclama la construcció d'un centre totalment nou. Motius principals de la demanda L'AMPA argumenta que una reforma profunda és inviable i perillosa per diversos motius: Cost econòmic: Consideren que la diferència entre el pressupost de reforma i el d'un edifici nou (estimat entre 7 i 8 milions d'euros) es reduiria dràsticament si es compten els costos de manteniment futur i la instal·lació de mòduls provisionals (barracots). Seguretat i salut: Realitzar obres de gran envergadura amb 1.300 alumnes a l'interior suposa un risc per a la seguretat i afecta directament la qualitat de l'ensenyament. Estat deplorable de les instal·lacions: L'edifici, que data de l'any 1969, presenta deficiències greus: Problemes estructurals (zones que s'enfonsen). Absència de calefacció durant pics de fred a l'hivern. Passadissos i escales que no compleixen la normativa de seguretat vigent. Fuites d'aigua i caigudes del sistema elèctric. Falta de transparència de la Generalitat El president de l'AMPA denuncia l'opacitat del Departament d'Ensenyament, ja que fa un any i mig que reclamen l'informe tècnic de l'arquitecte sense obtenir resposta. "No tenim el projecte fins ara, i ho estem reclamant contínuament... la Generalitat ha de garantir que l'estructura està bé." Properes accions i mobilitzacions L'entitat no descarta la via de la confrontació si l'administració no canvia de postura: Mobilitzacions: Convocatòria de manifestacions de tota la comunitat educativa (pares, alumnes i professors). Pressió política: Contacte amb els diputats de Tarragona per modificar els pressupostos i incloure una partida per al nou institut. Diàleg: Intents de reunió amb el Conseller d'Ensenyament per fer-li entendre que el costum de reformar edificis vells s'ha de trencar quan la situació és crítica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Fira de Mostres de la Setmana de la Ciència a Tarragona
Crònica de la Fira de Mostres de la Ciència El programa es trasllada al recinte fira del Palau de Congressos de Tarragona per cobrir la Setmana de la Ciència. Aquesta fira, que compta amb 39 estands, té com a objectiu apropar la recerca universitària a la ciutadania, especialment als estudiants de secundària, mitjançant el joc i l'experimentació directa. La Química de la vida quotidiana En una connexió amb Jaume Capdevila, responsable del Departament de Química de la URV, s'explica com la disciplina s'apropa al carrer a través d'experiments senzills: * Funcionament de piles: Explicació pràctica de l'energia. * Polímers i plàstics: Creació d'espuma mitjançant reaccions exotèrmiques (barrejant poliol i isocianat) per simular gots de refresc. * Divulgació: L'objectiu és trencar el prejudici que la química és perillosa i mostrar que és present en accions tan comunes com cuinar. Matemàtiques: L'enigma dels set ponts La Carme Oliver, professora de la URV, presenta el clàssic enigma dels set ponts de Königsberg. Aquest repte visual serveix per introduir: * La teoria de grafs iniciada per Euler. * Conceptes de nombres parells i senars. "No hi ha solució, no es pot fer... però és una bona oportunitat per ensenyar que darrere d'una cara amable hi ha un fonament matemàtic." Prehistòria i Evolució Humana Finalment, l'estand de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) analitza l'evolució a través de tres espècies: Homo habilis, Homo neandertalensis i Homo sapiens. * Es destaca el bipedisme i la fabricació d'eines com a fites clau. * Es reflexiona sobre l'adaptació climàtica històrica i els perills de l'acceleració de l'actual canvi climàtic provocat per l'home.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Arquitectura al carrer: Intervencions urbanes a Tarragona
Estudiants d'Arquitectura ocupen la Rambla de Tarragona Un grup d'estudiants de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha dut a terme una sèrie d'accions urbanes a la Rambla Nova de Tarragona. L'objectiu d'aquesta iniciativa, emmarcada en la Setmana de la Ciència, és explorar com els ciutadans interactuen amb l'espai públic quan es produeixen alteracions en la seva quotidianitat. Principals activitats i instal·lacions Els alumnes han transformat les cantonades de la ciutat en espais de vida domèstica i social: Saló magribí: Una instal·lació amb catifes, coixins i una catxima (pipa d'aigua) que convida al descans al mig del carrer. Zones de joc: Grups d'estudiants jugant a cartes o als dardos, convidant els vianants a participar-hi. Expressió artística: Espais on es convida la gent a dibuixar el seu concepte de "casa" sobre les parets. Accions de rem: Grups simulant moviments de trainera en ple centre urbà. Reaccions dels ciutadans L'exercici busca precisament la provocació i el trencament de la rutina, generant respostes molt diverses: Reaccions positives (99%): Molts ciutadans s'aturen, descansen al saló improvisat i entren en el joc proposat pels joves. Crítiques i incomprensió: Alguns vianants han reaccionat amb escepticisme o, fins i tot, amb insults, recriminant als estudiants que haurien de "treballar" en lloc d'ocupar la via pública. "El que reivindiquem és una manera de començar a estudiar la carrera d'Arquitectura: abans de fer plànols, hem de pensar què dibuixem i entendre la vida diària de la gent." Reivindicació de l'Escola d'Arquitectura L'entrevista amb el professor Arturo Fedreani ha posat de manifest la manca d'una seu física pròpia per a l'escola, tot i que ja compten amb alumnes de tercer curs. Aquesta acció creativa també serveix per reclamar millors condicions per als futurs arquitectes, els quals han de ser, segons Fedreani, professionals propers a les persones i no només executors d'interessos econòmics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Els Premis Tarragonès i el balanç del Consell Comarcal
Els Premis Tarragonès: Itinerants i de Reconeixement L'acte de lliurament dels Premis Tarragonès se celebrarà demà al vespre al casal municipal de La Nou de Gaià. Aquest caràcter itinerant busca apropar el Consell Comarcal a tots els racons del territori, especialment als municipis més petits. Els guardons es divideixen en tres categories: Investigació: Compta amb dotació econòmica, la tutela d'un doctor i la publicació del treball. Difusió: Reconeixement públic a la tasca de promoció del territori. Creació: Valoració de la trajectòria en activitats culturals i creatives. Infraestructures i l'Impacte de l'AVE El president Eudald Roca, també alcalde de La Secuita, analitza la situació del transport ferroviari al territori: Agravi comparatiu: El Consell d'Alcaldes reclama la gratuïtat dels serveis de mitja distància fins a Barcelona, denunciant que la gratuïtat de Rodalies s'atura a Sant Vicenç de Calders, perjudicant els usuaris del Tarragonès. Balanç de l'Estació del Camp de Tarragona: Tot i l'augment del flux de viatgers després d'onze mesos, Roca denuncia una manca de planificació en els accessos i la il·luminació. Model urbà: S'aposta per un creixement en qualitat més que en quantitat, per evitar desgavells demogràfics arran de la futura connexió ràpida amb Barcelona. Polítiques Socials i Immigració El Consell Comarcal es reivindica com un model d'èxit en la gestió de serveis socials: Integració laboral: Programes punters que busquen la inserció d'immigrants (especialment dones) al mercat de treball després d'un procés de formació de 3 a 5 anys. Arrelament: Cursos de llengua catalana i coneixement de l'entorn com a eines bàsiques de benvinguda. Proximitat: Garantia que fins i tot el poble més petit disposi d'un assistent social i un educador gràcies a l'economia d'escala. "El Consell Comarcal és un òrgan que està al servei del territori per damunt de tot."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
50'
Línia Directa amb l'Alcalde: Mobilitat i Urbanisme
Gestió de la Mobilitat i Seguretat Viària L'alcalde detalla diverses actuacions en l'àmbit de la circulació per millorar la fluïdesa i seguretat a la ciutat: • Instal·lació de passos elevats a Països Catalans per reduir la velocitat. • Creació d'una rotonda provisional a la cruïlla del col·legi La Salle amb Químiques. • Millora de la recollida escolar al PACS mitjançant l'obertura de noves zones d'aparcament a Tarragona 2. • Ús de càmeres per a la regulació semafòrica automàtica segons la intensitat del trànsit. Espai Públic i Neteja Es plantegen canvis significatius en el manteniment urbà i nous equipaments: • Avançament de la neteja amb aigua a la matinada (dues hores abans) per no perjudicar els comerciants. • Adquisició de camions elèctrics silenciosos per al Casc Antic. • Reforma de la plataforma del Palau de Congressos per incloure-hi un parc infantil. • Reubicació i instal·lació de marquesines a les parades de bus, especialment a l'entorn del CAP de la Vall de l'Arrabassada. Patrimoni i Projectes Urbanístics L'alcalde respon a les inquietuds sobre l'estat dels monuments i el futur de zones clau: • Compromís d'obertura del Cementiri Paleocristià durant l'Any Jubilar i inici d'una reforma global. • Creació d'un jardí romà a l'entorn de l'Amfiteatre (les Tres Granotes). • Desenvolupament de l'Anella Verda com a pulmó de la ciutat. • El solar de la presó es projecta per ubicar un terç de les delegacions de la Generalitat i una gran plaça pública. "Hem d'aconseguir que la reforma del Cementiri Paleocristià sigui l'inici d'una intervenció ambiciosa per a tot aquell entorn." Infraestructures Ferroviàries Es discuteix la connectivitat de Tarragona amb l'AVE i la pèrdua de trens de llarg recorregut: • Crítica als "errors històrics" que van situar l'estació de l'AVE lluny del centre. • Negociació amb el Ministeri per assegurar que els trens de llarg recorregut mantinguin parada a la ciutat i la creació d'enllaços ràpids.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Ruta literària per la Tarragona de Josep Anton Baixeres
Una exploració de la Tarragona literària L'escriptor Francesc Roig presenta una nova edició de la Tardor Literària, centrada en la figura i l'obra de l'autor tarragoní Josep Anton Baixeres. Roig, que ha estudiat profundament la seva trajectòria, actua com a guia o cicerone en un recorregut que connecta els espais físics de la ciutat amb l'imaginari de l'autor. Característiques de l'obra de Baixeres L'obra de Baixeres es fonamenta en una relació constant, però sovint metafòrica, amb Tarragona: Castellet: És el nom literari amb què l'autor camufla i universalitza la ciutat de Tarragona en les seves narracions. Diversitat d'etapes: La seva producció ha viscut períodes de gran activitat (com la dècada dels 60) i moments de silenci editorial marcats per la postguerra i la seva dedicació professional. Estil: Tot i ser conegut principalment com a autor de contes i relats breus, també destaca la seva tasca com a cronista radiofònic. Itinerari de la ruta La ruta és a peu i inclou parades estratègiques on es llegiran fragments seleccionats: Plaça Prim (La Mitja Lluna): Punt d'inici del recorregut. Antic Cafè de la Geganta: Un espai clau en la vida social i literària. Casino de Tarragona: On es llegiran textos relacionats amb l'entorn de la Rambla. Arxiu Històric (Antic Institut): Escenari per a textos que descriuen la seva etapa d'estudiant. Passeig de les Palmeres i Plaça del Rei: Cloenda a la part alta de la ciutat. "De la Tarragona cultural dels anys 60, hem d'anar forçosament a les seves cròniques radiofòniques per saber què es coïa a la ciutat." Perfil polièdric de l'autor L'entrevista també subratlla la rellevància pública de Baixeres, que més enllà de la literatura, va tenir un paper actiu en la transició democràtica com a senador per l'Entesa dels Catalans i, posteriorment, com a regidor i diputat provincial.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
La reconstrucció de Rwanda: Pau, cafè i esperança
Una nova era per a Rwanda: De la guerra a la prosperitat Després de l'obscur passat del genocidi, Rwanda viu un procés de transformació profunda basat en la reconciliació social i el desenvolupament econòmic. L'entrevista amb Aimee Caginamura, expert en drets humans i governabilitat, ofereix una visió optimista sobre el futur del país. El cafè com a motor de cohesió Un dels pilars de la recuperació és el sector primari, especialment el cultiu del cafè: - El govern fomenta la creació de cooperatives on Hutus i Tutsis treballen plegats. - El cafè de qualitat permet l'entrada de divises i l'obertura als mercats internacionals. - Les ONG col·laboren amb els agricultors per millorar la qualitat del producte per a l'exportació. Superació de la fractura social Tot i les ferides del passat, la convivència actual es basa en una forta voluntat política d'unitat: - No existeix un conflicte obert entre etnies; la societat civil i les lleis impedeixen la discriminació. - S'ha produït una integració real, incloent-hi matrimonis interètnics. - La memòria històrica s'utilitza com a eina per evitar que la tragèdia es repeteixi. Crítica a la perspectiva externa: El cas d'Hotel Rwanda L'entrevistat qüestiona la figura de Paul Rusesabagina (protagonista de la pel·lícula Hotel Rwanda): "Ell viu a l'estranger i no coneix la situació actual. Hi ha molts herois anònims que van salvar vides sense tenir els mitjans ni els contactes que ell tenia." Un futur tecnològic i educatiu Rwanda aposta per la modernització amb la instal·lació de fibra òptica i tecnologia sense fils (wireless). L'esperança rau en la tornada dels joves que estudien a l'estranger i tornen al país per aplicar els seus coneixements.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
2007-11-14 PILAR MAGRIÑÀ.UNITAT ATENCIÓ
Nou espai per a la salut sexual i reproductiva a Tarragona El programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASIR) de Tarragona s'ha traslladat a les antigues dependències del CAP Jaume I, situat a la cantonada del carrer Jaume I amb el carrer Eivissa. Aquest canvi respon a una necessitat de millorar l'espai i l'accessibilitat per als usuaris de la ciutat. Millores en les instal·lacions El nou centre ofereix avantatges significatius respecte a l'anterior ubicació al cap del Tarragonès: * Increment de superfície: S'han guanyat uns 150 metres quadrats addicionals. * Noves consultes: L'augment d'espai ha permès ampliar el nombre de sales de visita i, especialment, l'aula d'educació maternal. * Desvinculació de l'hospital: En separar-se físicament de l'Hospital Joan XXIII, es reforça el caràcter preventiu i de promoció de la salut per a persones sanes. Serveis i professionals L'equip és multidisciplinari i inclou llevadores, ginecòlegs, psicòlegs, treballadors socials i infermeres. La seva cartera de serveis inclou: 1. Atenció materna: Seguiment de l'embaràs i diagnòstic prenatal. 2. Prevenció: Screening de càncer de mama i de coll d'úter, i prevenció de malalties de transmissió sexual. 3. Joves: Programes d'educació afectiva i sexual, incloent col·laboracions amb l'entorn escolar mitjançant el programa Salut i Escola. Adaptació als nous reptes socials Pilar Magriñà destaca que el servei s'està adaptant a realitats actuals com l'augment de l'edat de maternitat, els embarassos múltiples per reproducció assistida i les necessitats específiques de la població immigrant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Tarragona, Capital de la Química: Dia Mundial i Futur Museu
Celebració del Dia de la Química i la Setmana de la Ciència L'entrevista amb Javier Bor, director general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), destaca el paper protagonista de Tarragona durant la Setmana de la Ciència. Per primera vegada, la ciutat és l'escenari principal de la celebració de Sant Albert el Gran (Dia de la Química), consolidant-se com el pol industrial més important d'Espanya. Projectes Clau: Museu i Aula de la Química Museu de la Química: Es presenta el projecte d'un museu pioner a l'Estat, previst per al 2009. Estarà ubicat al Port de Tarragona (zona del Serrallo) i destacarà per la seva interactivitat i enfocament modern. Aula de la Química: Recentment inaugurada al complex educatiu de l'antiga Universitat Laboral, té una funció pedagògica per apropar la ciència als estudiants. Competititivitat i Futur del Sector "Tarragona és el lloc industrial més important d'Espanya i una mica és la locomotora." Javier Bor analitza la situació econòmica actual i subratlla: La necessitat de mantenir la competitivitat davant de pols europeus com Holanda o Alemanya. La importància de la responsabilitat social corporativa per obrir la indústria a la ciutadania. L'engegada de noves inversions en plantes de multinacionals com Dow i Repsol. Finalment, es menciona el procés d'al·legacions al Pla Territorial del Camp de Tarragona, on l'AEQT proposa millores en infraestructures ferroviàries i connexions per als polígons nord i sud, així com la renovació de la imatge corporativa de l'entitat en el seu 30è aniversari.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Albert Sardà i l'estrena de l'òpera Un futur esplèndid
Entrevista amb el compositor Albert Sardà El compositor Albert Sardà visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar de la seva darrera creació, l'òpera Un futur esplèndid, que s'estrena a l'Auditori Municipal de Terrassa. Sardà reflexiona sobre la creació operística actual, la seva relació amb la crítica i la seva vida al nucli tarragoní de Ferran. Una òpera de temàtica actual L'òpera ha estat escrita en col·laboració amb l'escriptor Miquel de Palola, qui n'ha elaborat el llibret. Sardà destaca diversos punts sobre aquesta producció: Arguments contemporanis: A diferència de l'òpera tradicional, que sovint es basa en fets històrics, aquesta obra tracta de les relacions humanes actuals, fugint dels estereotips grandiloqüents. Relació música i text: El compositor defensa un llenguatge que, tot i ser contemporani, es deixa portar per l'emoció de la història. Evolució artística: Sardà confessa que, amb l'edat, ha abandonat el dogmatisme estètic de la seva joventut (influenciat per Pierre Boulez o Xenakis) per expressar-se amb més llibertat. Crítica social i el món de l'òpera Sardà no estalvia crítiques cap a les institucions i el públic tradicional de l'òpera a Catalunya: Públic conservador: Lamenta que la mitjana d'edat al Liceu sigui tan elevada i que els conservatoris siguin espais excessivament carques que no fomenten la música contemporània. Conflicte amb la crítica: El compositor manté una relació tensa amb els crítics musicals, a qui acusa de ser poc oberts a les noves propostes. Panorama local: Considera que el nivell cultural a les comarques de Tarragona és baix i demana als nous ajuntaments que arrisquin més en produccions culturals de qualitat. Una vida dedicada a la creació des de Ferran Després de voltar per diversos llocs, Sardà s'ha establert a Ferran (Tarragona), on ha trobat l'equilibri ideal per treballar: "Jo, de composar, no em jubilaré mai. El meu problema és la necessitat que tinc de crear." El compositor destaca la tranquil·litat del camp i la proximitat al mar com a elements clau per a la seva felicitat i productivitat artística actual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
La transició a la TDT: Encesa digital i apagada analògica
Introducció a l'Encesa Digital L'entrevista amb Albert Sàez, secretari de Mitjans de Comunicació, detalla el procés d'encesa digital, que és la posada en marxa de tots els canals amb concessió de Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquest procés afecta canals locals, nacionals i estatals. Calendari i implementació a Tarragona A la demarcació de Tarragona, la implantació plena es preveu per al segon semestre de 2008. A partir del juliol de 2008, s'espera que les condicions tècniques permetin l'accés de tota la població a la nova oferta. Requisits tècnics per als espectadors Per poder rebre el senyal digital, els ciutadans han de seguir dos passos fonamentals: Adaptació de l'antena: En el cas de blocs de pisos, cal adaptar l'antena col·lectiva. Equipament de recepció: Cal disposar d'un televisor amb receptor integrat o bé adquirir un decodificador extern. El preu dels decodificadors oscil·la entre els 30 i els 60 euros, depenent de les prestacions i la interactivitat. Avantatges de la TDT La transició a la tecnologia digital no només és un canvi tècnic, sinó que aporta millores significatives: Multiplicació de l'oferta: Es passarà a tenir una quarantena de canals gratuïts i en obert. Foment del català: La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals oferirà fins a vuit canals, a més dels quatre canals privats d'Emissions Digitals de Catalunya. Interactivitat (T-Govern): Permetrà realitzar gestions amb l'administració (ajuntaments) directament des del televisor. Qualitat: Millora substancial en la definició d'imatge i so. L'Apagada Analògica L'anomenat "apagament" és el moment en què les emissions convencionals deixaran de funcionar. Durant un temps conviuran ambdós sistemes per facilitar la transició. "El Govern de l'Estat ha fixat el 3 d'abril de l'any 2010 com a data límit; després d'aquest dia no hi haurà emissions en analògic." Per què és necessari el canvi? Segons Sàez, el procés respon a dues necessitats: Eficiència de l'espectre: La tecnologia digital ocupa menys espai radioelèctric, alliberant freqüències per a la telefonia mòbil. Televisió de proximitat: Permet ordenar i encabir la gran demanada de canals locals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Nova mascota pel 150è aniversari de la Guàrdia Urbana
Un símbol per a la seguretat ciutadana Amb motiu de la celebració del 150è aniversari de la Guàrdia Urbana de Tarragona, s'ha dut a terme un concurs de dibuix entre els escolars de la ciutat per escollir la nova mascota de la institució. L'obra guanyadora destaca per transmetre valors de protecció i proximitat. L'autor i el seu disseny Robert Cilleros, alumne de 8 anys de quart de primària del Col·legi Sant Pau Apòstol, ha estat el guanyador. El seu disseny representa un guàrdia urbà abraçant l'escola, sota el lema: > "El Col·legi Sant Pau està en bones mans." Robert ha explicat que la seva inspiració va ser la seguretat que senten els nens en veure els agents patrullant als voltants del col·legi i protegint la ciutat. El veredicte del jurat El jurat ha valorat especialment la creativitat i el caràcter amable del logo, preferint-lo sobre altres propostes més abstractes o menys escaients (com ara un cactus). Com a reconeixement, l'autor ha estat premiat amb un joc de taula anomenat Tràfic. Reflexions dels docents L'Antoni Manxado, tutor de l'alumne, ha remarcat la il·lusió amb què tots els nens van rebre la iniciativa. Ha subratllat que el dibuix del Robert capturava perfectament la idea de servei de protecció al barri, anant més enllà d'una simple representació gràfica. "Aquesta representava una idea més àmplia del que és el dibuix en si: la idea d'abraçar, de protegir."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Dèficit d'infraestructures i reptes econòmics a Tarragona
Entrevista a Sebastià Cabrè, president de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA), sobre la situació crítica de les infraestructures a Catalunya i, especialment, a les comarques tarragonines. La denúncia del dèficit històric Cabrè subscriu totalment la denúncia de Foment del Treball sobre la falta d'inversió crònica. Afirma que Catalunya ha passat d'una etapa de negociació diplomàtica a una situació de maltractament institucional per part de l'Estat. L'empresari exigeix un canvi d'actitud dels representants polítics per reclamar el que correspon al territori, comparant-ho amb la contundència d'altres comunitats autònomes. El Camp de Tarragona: "L'últim vagó" S'analitza la percepció que Tarragona es troba a la cua de les inversions tant a nivell estatal com català: * Caos ferroviari: Els problemes a Rodalies i mitja distància suposen pèrdues de fins a 30 milions d'euros al territori i una pèrdua greu de productivitat per als treballadors. * Reclamacions viàries: Es demana urgència en el tercer carril de l'AP-7 (abans de Setmana Santa) i el desdoblament de l'A-27 cap a Lleida. * Aeroport i Port: Es denuncia que l'aeroport de Reus rep menys atenció que el de Girona o El Prat, i es reclama una xarxa ferroviària de mercaderies d'ample europeu per al Port. Pressupostos i Planificació Territorial L'entrevistat critica la falta d'execució pressupostària, assenyalant que de res serveix aprovar partides si després només s'executa un percentatge baix. Respecte al Pla Territorial del Camp de Tarragona: * Es valora positivament el sistema de Rodalies propi. * Es critica l'excessiva intervenció en l'ús del sòl que frena projectes turístics i d'oci estratègics entre Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant. Eficiència Energètica i Economia Finalment, es destaca el conveni amb l'ICAEN per fomentar l'eficiència energètica a les Pimes com a mètode per garantir la sostenibilitat industrial. Sobre el sector de la construcció, Cabrè parla de desacceleració més que de crisi, confiant que una futura baixada dels tipus d'interès reactivi la demanda. "Arriba un moment que ens prenen el pèl, dit en paraules clar i català, i cal negociar en uns altres termes."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Tercera edició de la fira Relajatea a Tarragona
Relajatea: El punt de trobada per al benestar i la salut Aquesta setmana s'inaugura al Palau de Congressos de Tarragona la tercera edició de Relajatea, una fira pionera dedicada íntegrament a la relaxació, la bellesa i la cura personal. L'esdeveniment, que comença aquest dijous, arriba en un moment clau en què l'estrès afecta una gran part de la població laboral. Dades clau de l'edició 45 expositors que cobreixen el 100% de l'espai firal. Prop de 40 activitats paral·leles (una per hora) per evitar precisament l'estrès del visitant. Sortejos d'estades en balnearis, paradors i turisme rural. Què hi podem trobar? L'oferta està pensada per a una cura integral, des del vessant físic fins al més espiritual: 1. Expositors multifuncionals: Des d'agències de viatges i centres termals fins a mobiliari antiestrès i aromateràpia. 2. Filosofia i meditació: Presència destacada de la Casa del Tibet amb monjos que oferiran cants, mantres i conferències de Tutten Guantxa. 3. Nutrició i entorn: Tallers sobre la dieta anti-aging (millora de l'aspecte a través de l'alimentació) i xerrades sobre Feng Shui amb l'expert Cipriano Toledo. Espais destacats "Hem habilitat una sala del silenci amb il·luminació particular, música relaxant i servei d'infusions perquè la gent trobi una zona chill-out dins la pròpia fira." L'Eduard Vicente, responsable de la fira, destaca que el sector de la salut i el benestar és una tendència a l'alça i que l'objectiu és oferir eines reals per millorar la qualitat de vida dels assistents.