Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

961-984 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Francesc Díez: De la Part Alta a la Gerència d'Habitatge
Transició i Nova Etapa Professional L'entrevista presenta un moment de canvi significatiu per a Francesc Díez, qui deixa la presidència de l'Associació de Veïns de la Part Alta de Tarragona per assumir la gerència del Servei Municipal de l'Habitatge (SMHAUSA). Díez, arquitecte tècnic de professió i amb experiència prèvia a l'Ajuntament i la Diputació, tanca un cicle marcat per la intensitat reivindicativa al barri històric. Balanç de la Part Alta Èxit del Pla de Barris: Es destaca la inversió de 12,1 milions d'euros, una fita clau per a la rehabilitació del barri. Fatiga i relleu: Díez admet que el treball ha estat fatigós i que el barri necessita una unió forta per superar els 20 anys d'endarreriment respecte a altres zones. Eleccions: El proper 13 de desembre se celebraran eleccions per escollir una nova junta que continuï la tasca iniciada. Objectius al Servei Municipal de l'Habitatge A la seva nova faceta com a gestor, Díez encara el repte d'executar les promeses electorals en matèria d'habitatge social: Construcció de 900 habitatges: Un objectiu ambiciós per als propers quatre anys que requereix una coordinació total amb el Departament d'Urbanisme per generar sòl. Lloguer per a col·lectius específics: Ampliació de l'ajut al lloguer jove fins als 35 anys. Creació d'habitatges adaptats per a gent gran amb problemes de mobilitat. Atenció a les famílies monoparentals. Model de gestió: Es preveu que un 25% de les noves promocions es destinin a lloguer, mentre que la resta serà habitatge de preu reduït. "La sabidoria és la suma de coneixements i experiència. Aquests són els valors que puc aportar en aquests moments a la meva feina." Reactivació del sòl municipal Díez critica que l'ajuntament s'hagués desprès de reserves de terreny en etapes anteriors mitjançant subastes. La seva prioritat serà passar de les petites actuacions (blocs de 4 o 8 pisos) a promocions de blocs de major envergadura per donar una cobertura real al mercat d'habitatge i frenar la marginació de les famílies que no poden accedir al mercat lliure.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Teatre per a la prevenció viària en joves a Tarragona
Educació viària i teatre per a joves L'entrevista presenta el projecte Tots Juts Actuem, una iniciativa de la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social de Caixa Catalunya. Aquest programa utilitza el teatre com una eina pedagògica per conscienciar joves d'entre 15 i 24 anys sobre els riscos de la conducció i la sinistralitat viària. Aspectes clau del projecte Obra teatral: El grup Cucuteatre representa l'obra Seguretat Virtual, que fa servir un llenguatge actual i proper als joves, inspirat en el format de reality show. Conscienciació: L'objectiu és que els adolescents identifiquin de manera perceptiva les conductes de risc relacionades amb la velocitat i l'alcohol. Participació massiva: L'esdeveniment al Palau de Congressos de Tarragona aplega més de 600 estudiants de diversos centres educatius de la ciutat. Metodologia i interacció L'activitat no es limita a la representació, sinó que fomenta la participació activa: Representació interactiva: Feta per joves i adreçada a joves. Col·loqui post-funció: Un debat moderat per educadors on els alumnes expressen les seves opinions i reflexions. "Són els propis joves els que, quan se'ls dóna l'oportunitat, responen com a persones adultes i amb un seny fora de mida amb aquesta temàtica."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Núria Fossas: Vida i comerç a Tarragona
Reconegut homenatge a una vida dedicada al comerç Entrevista a Núria Fossas, qui ha estat guardonada amb la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional excepcional de 65 anys darrere del taulell a la botiga "Les Mitges", al carrer de la Unió de Tarragona. Una trajectòria de passió i constància Inicis i evolució: La Núria va començar a treballar l'any 1941 i es va jubilar el 2006 amb 80 anys, mantenint una salut i una energia envejables. Durant dècades, va compaginar la feina a la botiga amb el cosit nocturn per ajudar a l'economia familiar. L'amor per l'ofici: La clau de la seva longevitat laboral ha estat el gaudi personal. Mai ha vist la feina com un càrrec, sinó com una satisfacció compartida amb els propietaris (les famílies Coch i Figueres), a qui considera la seva pròpia família. El canvi en el model comercial La Núria i en Jordi Figueres reflexionen sobre com ha canviat el sector: Horaris: Antigament no hi havia un horari tan rígid; se sortia molt més tard i es treballava amb menys descansos. Relació amb el client: El venedor exercia sovint de confident. La Núria destaca la importància de saber escoltar i mantenir la discreció. Producte: El comerç ha passat d'especialitzar-se en mitges a oferir una gamma molt més àmplia de complements, sabates i bosses. "Això d'anar a treballar cada dia i tenir ganes d'anar a treballar és una sort que malauradament no tothom pot tenir." Un llegat de discreció i professionalitat Jordi Figueres destaca que la Núria portava el negoci amb "cos i ànima", sent una persona clau en el muntatge d'aparadors i en les compres, adaptant-se psicològicament a totes les èpoques i necessitats de la clientela.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Anàlisi del Nàstic i souvenirs a Tarragona Ràdio
Crònica d'una jornada agredolça pel Gimnàstic de Tarragona L'espai d'avui de Tarragona Ràdio se centra en l'empat del Nàstic al camp del Celta de Vigo, un partit que es va escapar en l'últim minut. Els locutors repassen la fatalitat de l'equip aquesta temporada en els temps de descompte. Els punts clau del partit i l'equip: L'empat fatídic: Es reviu la narració del gol de Roberto que va deixar el Nàstic sense la victòria al minut 95. Teràpia de xoc: En Quim Pons fa un repàs d'altres derrotes doloroses de la temporada (Xerès, Sòria) per intentar "girar full". Antonio Calle: Es destaca el seu primer gol, batejat com "l'home del milió de dòlars" pel seu elevat cost econòmic. Paco Flores i Javi López: Es comenten les declaracions dels entrenadors, incloent-hi imitacions i la visió crítica d'Antoni Pinilla sobre el control del joc. Anecdotari i seccions habituals: El souvenir del Quim: Es manté la tradició del regal de menys d'un euro. Aquest cop, una bruixa (meiga) de Vigo amb el signe zodiacal de la Iolanda. Àngel García i la mitja marató: Connexió amb el col·laborador habitual que va participar en la mitja marató de Tarragona amb un bon registre personal. Futbol Internacional: Breu repàs a l'Ancona (l'equip del Vaticà) i les actualitzacions d'exjugadors del Nàstic com Cáceres, Mateján o Bizarri. "El partit d'avui pot ser un partit molt obert: o es guanya, o es perd, o s'empata; no té més." Per tancar l'episodi, s'anuncia la tertúlia nocturna amb convidats com Mico i Jordi Vinyals per seguir analitzant la situació del conjunt grana.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Creació de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona
Nou impuls a l'ensenyament a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat recentment la creació de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET), un organisme autònom que neix amb l'objectiu de gestionar de manera més àgil i eficient totes les competències educatives de la ciutat. Carles Cepero, fins ara director tècnic de l'àrea d'ensenyament i amb una llarga trajectòria escolar, en serà el director gerent. Estructura i Funcionament de l'IMET L'institut no parteix de zero, sinó que integra el personal i els recursos de l'actual regidoria: Autonomia administrativa: Tindrà pressupostos propis i independència en la gestió dels circuits municipals habituals. Organigrama: Estarà presidit per l'alcalde (o el regidor delegat) i comptarà amb un Consell Rector on hi haurà representació política i de la comunitat educativa. Calendari: Es preveu que l'ens estigui plenament operatiu entre els mesos de febrer i abril. Objectius i Prioritats Estratègiques Durant l'entrevista, Cepero ha destacat les línies mestres que marcaran l'inici del projecte: Manteniment i conservació: Garantir que els centres públics estiguin en condicions dignes i "lluents". Ús social dels centres: Potenciar l'obertura de les escoles fora de l'horari lectiu i caps de setmana. Projecte Educatiu de Ciutat: Coordinar les activitats pedagògiques per donar coherència a l'oferta formativa. Atenció a la petita infància: Millorar la gestió i les places de les llars d'infants. "L'IMET ha de ser l'eix on es visualitzi el conjunt d'activitats pedagògiques de la ciutat per millorar l'atenció a famílies i alumnes." Participació de la Comunitat Educativa Un aspecte clau és la inclusió de dos representants del Consell Escolar Municipal (un del sector docent i un de les famílies) dins del Consell Rector de l'IMET. Això garanteix que la veu dels pares i professors sigui escoltada directament en l'aprovació del pressupost i les memòries anuals de l'organisme.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Experiència de l'IES Comte de Rius al Japó
Resum de l'experiència al campionat mundial de formació professional al Japó Els estudiants Carlos San Romero i Ismael Chico, acompanyats pel professor Ramon Juste i el director de l'IES Comte de Rius, Antoni Barrofet, expliquen la seva participació en l'olimpíada de FP (formació professional) celebrada recentment al Japó. Tot i no haver assolit el pòdium, destaquen l'enorme valor de l'aprenentatge adquirit. Reptes i nivell de la competició Els participants han descrit una competència d'alt nivell on la preparació d'altres països era clarament superior en termes de recursos i temps de dedicació: Dificultat mecànica: Malgrat ser experts en programació, es van trobar amb la necessitat de realitzar muntatges mecànics complexos des de zero, un aspecte on anaven menys preparats. Gestió del temps: Cada projecte tenia una durada estricta de tres hores, un temps que va resultar insuficient davant la complexitat de les cadenes de muntatge de Mecatrònica. Professionalització: Altres països (com Suïssa o Brasil) tracten aquestes competicions com uns Jocs Olímpics reals. "Estaven més preparats i la veritat és que mereixien guanyar. Per nosaltres no és que fossin superintel·ligents, només que portaven molta més pràctica." Visions de futur cap a Calgary 2009 L'experiència ha servit per detectar els punts febles i plantejar millores per a la propera edició al Canadà: Suport institucional: El professor Ramon Juste subratlla la necessitat que el Departament d'Ensenyament doti els alumnes de beques i temps exclusiu per a l'entrenament. Preparació psicològica i física: S'ha observat que països punters inclouen atenció psicològica i exercici físic en les seves rutines de preparació. Relleu generacional: A causa de la límit d'edat (23 anys), els actuals competidors donaran el testimoni a nous alumnes de l'institut. Xoc cultural i convivència Fora de la competició, els protagonistes han valorat molt positivament la cultura japonesa, destacant la neteja, el civisme i la gastronomia típica. També han hagut d'utilitzar l'anglès com a única eina de comunicació i supervivència amb la resta d'equips internacionals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Entrevista a Àngel-Octavi Brunet: Literatura i Cinema
Trajectòria i Trobada d'Escriptors L'escriptor Àngel-Octavi Brunet protagonitza una entrevista centrada en la seva participació en la 18a Trobada d'Escriptors del Camp de Tarragona. Amb una prolífica carrera de nou anys, Brunet ha publicat deu novel·les i diversos relats, consolidant-se com una veu destacada malgrat la seva joventut. El procés creatiu i la vida quotidiana L'autor comparteix una visió poc glamurosa però sincera de l'escriptura, destacant la compatibilitat entre el món literari i les responsabilitats familiars: Paternitat i escriptura: Confessa haver escrit relats amb els seus fills en braços, integrant la literatura en la seva vida real. Filosofia de treball: L'Àngel posa l'èmfasi en el fet de xalar (gaudir) mentre escriu, afirmant que si s'hagués de dedicar exclusivament a la literatura, potser no ho faria. Maduresa: Actualment busca un ritme més pausat per créixer tant en l'àmbit personal com en l'autoral. Connexió entre Literatura i Cinema Brunet, format en direcció i guió, explica que el cinema és l'eix central del seu mètode decoratiu: "Primer veig la pel·lícula jo i després la intento explicar en paraules." Utilitza recursos cinematogràfics com el flashback i inseriments sonors en les seves obres, especialment a la sèrie de personatges com McIntosh. També defensa la figura del guionista com a escriptor fonamental en la indústria actual. L'acte al Teatre el Magatzem Dimecres vinent se celebrarà un acte especial al Teatre el Magatzem. L'autor ha dissenyat una trobada atípica on la prioritat és que el públic i els amics se sentin còmodes i gaudeixin d'una estona distesa. L'acte clourà amb la presentació del seu nou curtmetratge titulat Esquela d'emergència.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Jornada Tarragona Emprèn: Suport i Eines per a Emprenedors
Presentació de la II Jornada Tarragona Emprèn L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Merche Teruel, directora del projecte, se centra en la segona edició de la jornada Tarragona Emprèn, organitzada per la Jove Cambra Internacional de Tarragona. L'esdeveniment neix amb la voluntat de ser un punt de trobada per a persones amb iniciativa, capacitat d'assumir riscos i ganes de desenvolupar projectes propis. Objectius i Continguts de la Jornada El programa de la jornada s'estructura en tres eixos principals: Experiències Empresarials: Ponències a càrrec de referents com Albert Abelló (Cambra de Comerç), Amadeus Roig i Xavier Martínez (Tecnol), que compartiran els seus èxits i, sobretot, els seus aprenentatges després de superar fracassos inicials. Formació Bàsica: Una sessió dinàmica sobre com gestionar la joventut i la vida empresarial simultàniament. Finançament i Finances: Una ponència especialitzada sobre els Business Angels (àngels dels negocis), a càrrec d'Antoni Salamartí, per explicar com les xarxes d'inversors privats poden ajudar les PIMES. Solucions a la Dispersió d'Informació Un dels punts clau de l'entrevista és la denúncia de la falta de coordinació institucional. Tot i que existeixen ajudes, la informació està molt fragmentada. Per solucionar-ho, demà es presentarà oficialment: "El portal del jove emprenedor (tarragonaempren.com), una plataforma que unifica experiències, blocs d'opinió de diversos empresaris i enllaços directes a ajudes públiques i privades." Perfil de l'Emprenedor i Participació L'emprenedoria no es limita només a crear empreses, sinó a tenir una actitud proactiva en el dia a dia. La jornada està oberta a: 1. Estudiants de la URV (Càtedra d'Emprenedoria). 2. Joves d'entre 18 i 40 anys interessats a liderar equips. 3. Empresaris consolidats que busquen noves vies de finançament. L'esdeveniment tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Tarragona, amb entrada gratuïta i inscripció prèvia a través del web.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Informe 2006-2007 del Síndic de la URV: Balanç i Reptes
Balanç del curs 2006-2007 a la Universitat Rovira i Virgili El síndic de la URV, Francisco Zapater, presenta un informe marcat per una baixa conflictivitat, amb una reducció del 9% respecte al curs anterior. Aquesta estabilitat s'atribueix a un període de maduresa i equilibri de la institució que ja dura gairebé una dècada. El paper del síndic destaca per: La mediació com a eina central: La majoria de conflictes es resolen mitjançant el diàleg, evitant resolucions imposades. Efecte dissuasori: Tot i que les recomanacions no són vinculants, el seu pes moral fa que el compliment s'apropi al 100%. Perfil extern: Zapater destaca la seva independència en no formar part prèviament de la comunitat universitària. Àrees de millora i ombres detectades Tot i el panorama positiu, el síndic assenyala diversos punts que requereixen atenció: Silenci administratiu: S'ha detectat un augment en la manca de resposta a peticions d'alumnes per part de l'administració i del professorat. Informació verbal vs. escrita: Molts conflictes sorgeixen de malentesos en la informació donada durant la matrícula. El síndic recomana prioritzar la comunicació escrita. Salut pública i baixes: Queixes puntuals sobre l'incompliment de la llei antitabac i preocupació per les baixes laborals de caràcter psicològic, on demana un equilibri entre el respecte als drets i l'ús responsable. "Catalunya és un país dúctil i reflexiu, i això es produeix també a les universitats catalanes." El col·lectiu dels estudiants Actualment, els estudiants són el grup que menys utilitza la sindicatura en proporció al seu volum (12.000 alumnes). Això es deu al desconeixement de la figura, a la resolució de conflictes entre iguals o a la curta durada de la seva estada a la universitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
7a Festa de l'Oli Nou a Tarragona: Tradició i Qualitat
L'Arribada de l'Oli de la DOP Ciurana a Tarragona L'episodi d'avui se centra en la celebració de la setena edició de la Festa de l'Oli a la Rambla Nova de Tarragona. Aquest esdeveniment, que ja s'ha consolidat com una cita imprescindible, aplega prop de 20 cooperatives i molins particulars de la Denominació d'Origen Protegida Ciurana per oferir el producte estrella de la temporada: l'oli nou. Detalls sobre la Collita i la Qualitat El president del Consell Regulador, Josep Bages, ens explica directament des de la seua finca a Montbrió del Camp el procés de recollida actual: • Es calcula que la collita està aproximadament al 50-55% d'execució. • S'utilitza maquinària moderna coneguda com a "aplaudiments", que permet collir l'oliva directament de l'arbre. • Dada clau: Per garantir la màxima qualitat, l'oliva mai es recull de terra, evitant així possibles impureses o defectes en el gust. Respecte al preu, es destaca que es manté estable respecte a l'any passat, fixant-se en 22 euros la garrafa de 5 litres (4,40 €/litre), una xifra competitiva atesa la seva qualitat superior. "L'oli d'oliva és com una droga; quan el comences a consumir, si no el tens, el trobes a faltar." Novetats i Sostenibilitat a la Fira Enguany, la fira aposta fortament pel medi ambient amb la introducció de vaixella compostable per a l'esmorzar popular. Plats, gots i coberts fets de fibra de midó permetran una gestió de residus més neta, convertint-los en adob mitjançant el compostatge. L'Esmorzar Popular i el Tast d'Olís • Esmorzar: Per només 2 euros, els assistents podran gaudir de pa de Reus, tomacons, botifarra blanca i negra, i vi de la zona. • Tast Dirigit: Experts del panell de tast oficial ensenyaran a identificar notes de tomàquet o clorofil·la i a diferenciar un oli Verge Extra. Premis i Cultura amb el Gremi de Pagesos Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Tarragona, anuncia que el proper 30 de novembre tindrà lloc el lliurament de la Medalla de Sant Llorenç. Aquest acte premia el compromís amb la tradició agrícola i la cultura tarragonina, reconeixent figures com Jaume Guasch, Pilar Rius o la investigadora Teresa Muntanya.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
L'espectacle de Javier Corcovado a la Tardor Literària
Javier Corcovado a Tarragona: Poesia i Soroll L'artista madrileny Javier Corcovado, figura emblemàtica de l'escena alternativa, arriba a Tarragona com un dels reclams principals de la cloenda de la Tardor Literària. Malgrat trobar-se en un estat de salut delicat per un fort refredat, l'autor ha confirmat la seva actuació a la Bequeria, on proposa una experiència que trenca les barreres entre gèneres. Estructura de l'espectacle L'actuació es divideix en dues parts clarament diferenciades, amb la col·laboració de Paula Grau: Primera part: El silenci. Una lectura de poemes centrada en el concepte del silenci, realitzada sense cap tipus d'acompanyament sonor per emfatitzar la paraula nua. Segona part: L'experimentació sonora. Un bloc purament musical d'estil noise (soroll), on s'utilitzaran: Bases pregravades. Un sintetitzador. Una guitarra tormenta i una guitarra preparada amb afinacions específiques. Projectes actuals i visió artística Corcovado destaca la importància de la llibertat creativa que li atorga la seva etiqueta d'artista inclassificable. Durant l'entrevista, també ha esmentat els seus projectes més recents: La presentació de la seva novel·la i el nou poemari titulat Yo quisiera ser un perro (El Gaviero Ediciones) a la fira de Guadalajara, Mèxic. L'agraïment cap a iniciatives com la Tardor Literària per la seva tasca en la difusió de l'obra dels escriptors. "És molt important la llibertat, que et dóna la capacitat d'amar."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Tabac: Mortalitat al Camp de Tarragona i estratègies de prevenció
Impacte del tabaquisme al Camp de Tarragona L'episodi analitza les dades alarmants de la darrera enquesta de salut de Catalunya, on es revela que més de 600 persones moren anualment al Camp de Tarragona per causes directament vinculades al consum de tabac. El doctor Enric Rovira, epidemiòleg del Departament de Salut, desglossa les principals causes de mortalitat i les estratègies per revertir aquesta situació. Principals malalties vinculades El tabaquisme no només afecta el sistema respiratori, sinó que té un impacte multisistèmic en la salut de la població: * Càncer: Destaca especialment el de pulmó, laringe, cavitat oral i faringe. * Aparell respiratori: Malalties cròniques com la bronquitis. * Aparell circulatori: Risc elevat d'infarts i patologies cardiovasculars. * Altres impactes: També es vincula amb la síndrome de la mort sobtada del lactant i provoca un augment de l'absentisme laboral i la despesa farmacèutica. Evolució del consum i perfils L'expert destaca canvis significatius en les tendències de consum : * Homes vs. Dones: Tot i que històricament els homes encapçalaven les xifres, actualment es detecta una estabilització i fins i tot un lleuger descens en el consum femení, evitant una possible "epidèmia" futura. * Gent jove: S'observa una preocupant tendència a l'avançament de l'edat d'inici, situant-se en alguns casos entre els 10 i 11 anys. * Llei del tabac: S'atribueix a la normativa el mèrit de "desnormalitzar" l'hàbit i prioritzar els espais lliures de fum. El procés de deixar de fumar La Generalitat ha posat en marxa una campanya amb materials específics representats pels colors d'un semàfor, adaptats a cada fase de l'abandonament de l'hàbit: "Deixar de fumar és un procés; no és un 'deixo de fumar i ja està'. La majoria de persones necessiten ajuda i acompanyament." Es recomana el suport de professionals de l'atenció primària, farmàcies i hospitals, ja que, a més de la motivació personal, existeix un arsenal terapèutic (fàrmacs, pegats, xiclets) que pot facilitar els primers dies, que són els més difícils.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Prevenció de la violència masclista en joves
Prevenció i Consciència contra la Violència Masclista En el marc del Dia contra la violència masclista, aquesta conversa analitza la situació actual de les dades de maltractament i la importància vital de la prevenció des de les etapes més primerenques. Malgrat l'existència de lleis i recursos, les ponents subratllen que les estadístiques es mantenen estables perquè ara els casos es visualitzen i es tipifiquen millor, tot i que encara falta una coordinació institucional real. Punts Clau del Debat Estadístiques i Invisibilitat: S'ha passat d'un problema d'àmbit privat a un de públic. El nombre de víctimes no creix necessàriament, sinó que surt a la llum gràcies a la pressió social i mediàtica. El paper dels mitjans: Es critica la frontera entre la informació que crea consciència i l'ús de drames personals per generar espectacle televisiu. Prevenció en l'adolescència: El focus de l'entitat Dara és educar els joves per desmuntar mites com l'amor romàntic o la gelosia com a prova d'afecte. La Influència Cultural i el "Postureig" Polític L'entrevista inclou testimonis de joves que demostren tenir la lliçó teòrica apresa, però s'adverteix d'una desconnexió amb la realitat: Existeix un discurs políticament correcte que els adolescents coneixen, però sovint no l'apliquen a les seves relacions de parella quotidianes. La cultura de consum, incloent-hi el reggaeton i la publicitat, transmet missatges de submissió i possessió que els joves consumeixen sense esperit crític. És fonamental treballar els estereotips de gènere des de la base per evitar que l'home se senti "criminalitzat" i que la dona no identifiqui el control com a amor. "Una cosa de la qual no es parla no existeix. Però cal parlar-ne bé: entre informar i crear un espectacle hi ha una frontera molt feble."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
L'educació sota l'ocupació a Palestina
L'educació en temps de conflicte: Informe des de Tarragona Una unitat mòbil es desplaça a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona per recollir el testimoni de joves palestines que presenten l'informe “L'educació sota l'ocupació”. L'objectiu és visibilitzar els problemes quotidians que pateixen els estudiants a Cisjordània, més enllà de les xifres de víctimes que solen aparèixer als mitjans. Dificultats principals per a l'aprenentatge Les protagonistes, l'Aksan Bargutia i l'Asama Afif, detallen els obstacles sistèmics que enfronten: Mobilitat restringida: La fragmentació del territori mitjançant el muro i els nombrosos checkpoints (punts de control) converteix trajectes curts en odissees de moltes hores, posant en risc la seguretat de l'alumnat. Crisi econòmica: El cost d'estudiar es duplica per la necessitat de viure a prop de les universitats per evitar els talls de trànsit. Molts joves han d'abandonar els estudis per treballar i mantenir les famílies. Impacte en el professorat: Des del 2006, el boicot institucional ha deixat molts professors sense sou, obligant-los a compaginar la docència amb altres feines de subsistència. L'educació com a objectiu polític Segons les ponents, existeix una estratègia deliberada per part d'Israel per debilitar el sistema educatiu palestí: "Tot el procés d'educació és el target de l'Estat d'Israel, partint de la revisió dels currículums escolars per ensenyar una història que no és la nostra." Crida a la comunitat internacional La solució proposada per les organitzacions de joves és el boicot internacional en diverses vessants: 1. Boicot acadèmic i cultural. 2. Boicot econòmic (no comprar productes d'origen israelià). 3. Boicot esportiu per aïllar les polítiques d'apartheid. Es recorda que el 56% de la població palestina té menys de 25 anys, fet que converteix la vulneració del dret a l'educació en un atac directe al futur del poble palestí.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Manifestació estudiantil a Tarragona contra el feixisme
Protesta estudiantil per la mort d'en Carlos Palomino Estudiants de secundària i universitaris s'han manifestat a Tarragona en el marc d'una jornada de vaga estatal. La mobilització neix com a resposta a l'assassinat d'en Carlos, un jove de 16 anys mort a Madrid a mans d'un militar d'extrema dreta durant una manifestació feixista. Motius i seguiment de la vaga Denúncia de la impunitat: El secretari general del Sindicat d'Estudiants, Joan Lalocilli, critica que es permetessin manifestacions d'extrema dreta en barris amb alta immigració. Seguiment massiu: S'estima un seguiment del 80% a l'educació secundària, mentre que les dades a la universitat encara s'estan recollint. Homenatge a les víctimes: Durant la marxa s'ha realitzat una sentada col·lectiva a la Font del Centenari on s'han llegit els noms de 45 víctimes del feixisme i s'ha guardat un minut de silenci. Crònica i recorregut de la marxa La manifestació ha començat a la Plaça Imperial Tarraco i ha recorregut la Rambla Nova fins a arribar a la delegació d'ensenyament. Tot i una assistència inicial modesta, el nombre de manifestants ha crescut fins a unes 200 persones durant el recorregut. "Prou agressions feixistes, prou impunitat a l'extrema dreta." Pel que fa a l'afectació viària, la Guàrdia Urbana ha hagut de desviar el trànsit en diversos punts de la ciutat, tot i que la jornada s'ha desenvolupat sense incidents destacables i amb un perfil de joves majoritàriament vinculats a moviments socials.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Debat i perspectives sobre la violència de gènere
Fonaments i Orígens de la Violència El diàleg comença explorant la naturalesa de la violència de gènere, definida com una discriminació entre sexes o una manifestació de desigualtats físiques. Els participants coincideixen que, en essència, tots els éssers humans som iguals i que el sofriment és universal: "En teoria tots som iguals, tots som persones humanes. Si ens punxem, tots sengrem." Causes Socials i Psicològiques S'identifiquen diversos factors que alimenten aquest fenomen: Herència històrica: Es descriu com una construcció humana de molts segles basada en la idea d'inferioritat femenina. Trastorns i frustracions: Alguns opinen que molts agressors actuen per trastorns mentals o per descarregar ràbia i problemes personals contra els altres. Cercle educatiu: Es destaca la importància de la llar. Els nens que creixen veient violència a casa tendeixen a normalitzar-la i repetir-la en l'edat adulta. El paper de la societat i la publicitat Es produeix una crítica notable a la hipocresia social. Es menciona que el sistema patriarcal s'imposa a través de la propaganda i la publicitat, que sovint cosifica la dona. Els interlocutors suggereixen que és contradictori criticar el masclisme mentre es mantenen anuncis que perpetuen estereotips de gènere. Justícia i Mesures Preventives El debat finalitza amb propostes sobre com abordar el problema: Educació des de la base: Ensenyar la igualtat de condicions des de la infància. Severitat legal: Hi ha un clam compartit perquè la llei sigui més severa. Alguns participants expressen la seva frustració proposant mesures punitives més dures per generar por en l'agressor i evitar la reincidència. No criminalització: S'apunta també la necessitat de no criminalitzar tots els homes, argumentant que els maltractadors són un percentatge petit de la població.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Seminari de Bones Pràctiques en Inclusió Social a Tarragona
Un punt de trobada per a l'excel·lència social La Creu Roja de Tarragona organitza la cinquena edició del seminari de bones pràctiques en la inclusió social, una cita de referència que, per primer cop, se celebra fora de Madrid. L'esdeveniment aplega prop de 100 professionals i voluntaris de tot l'Estat per debatre i compartir experiències d'èxit en l'àmbit associatiu. Eixos principals i objectius del seminari Promoure el debat: Analitzar la qualitat de la intervenció social en un entorn cada cop més heterogeni. Mesurar l'impacte: Avaluar de quina manera les accions contribueixen a canviar l'entorn social i, si és possible, el marc legislatiu. Inclusió plena: L'objectiu final és que els usuaris aconsegueixin una integració total en la societat. Temàtiques destacades d'aquesta edició Enguany, s'han seleccionat cinc projectes que reuneixen requisits d'excel·lència en àrees crítiques: 1. Intervenció amb menors amb drogodependències. 2. Ús de noves tecnologies per a la inclusió de persones amb síndrome de Down. 3. Prevenció i atenció a joves embarassades en risc d'exclusió. 4. Salut sexual entre el jovent. La importància de l'experiència compartida "El seminari pretén posar en contacte les entitats que treballem amb aquests projectes per adaptar les experiències que han obtingut èxit." Segons Anna Sabater, és vital crear espais on compartir allò que no està en els "guions pautats", posant el focus en la satisfacció de l'usuari i en la capacitat de les entitats per ser un motor de canvi real en una societat que evoluciona molt ràpidament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: Pressupostos i Futurs de Tarragona
Balanç Polític i Pressupostos 2008 L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza la situació de la ciutat després de l'aprovació dels pressupostos municipals per al 2008. Destaca que són els comptes amb el suport més ampli dels darrers vuit anys (15 vots a favor) i que marquen l'inici del canvi real. Eixos Principals del Mandat • Ensenyament: Creació de l'Institut Municipal d'Educació i l'objectiu d'assolir gairebé el 100% de places en llars d'infants. • Espai Públic: Implementació durant el primer trimestre de 2008 de la Brigada d'Intervenció Ràpida, amb el compromís de solucionar desperfectes en menys de 72 hores. • Seguretat: Increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana amb 100 nous agents en quatre anys i el desplegament dels Mossos d’Esquadra al novembre de 2008. Projectes Estratègics i Urbanisme L'alcalde repassa l'estat de diversos projectes claus que havien quedat encallats o en fase de tramitació: • POUM: Previsió d'aprovació definitiva per a la tardor de 2008, prioritzant el diàleg amb els veïns afectats. • Façana Marítima: Treball conjunt entre administracions per definir el traçat ferroviari i la ubicació de la futura estació. • La Tabacalera: Confirmació que l'edifici serà de propietat municipal abans de final d'any per acollir el Museu Nacional Arqueològic. Obres de Proximitat i Grans Superfícies "Mentre hi ha vida hi ha esperança." Respecte al Fortí de la Reina, l'alcalde manté la discreció per la via judicial però referma la voluntat d'evitar l'enderroc. D'altra banda, les obres del Corte Inglés avancen amb la previsió d'obertura el 2009, i el projecte de la Ciutat Esportiva del Nàstic a Campclar començarà de forma imminent després de tancar els tràmits de propietat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Promoció turística i marques ciutat a la xarxa
L'impacte de les noves tecnologies en el turisme L'entrevista amb Assumpció Huertas analitza com la revolució tecnològica ha transformat radicalment el sector turístic. Ja no es tracta només d'informar, sinó de permetre que el viatger organitzi, comercialitzi i visqui una experiència prèvia al viatge mateix. Conclusions de l'estudi de marques ciutat L'estudi, basat en l'anàlisi de 40 ciutats turístiques mundials, revela mancances significatives en la gestió de les webs oficials: Falta d'emocionalitat: Les marques sovint es limiten a descriure característiques objectives (clima, platges, monuments) en lloc de transmetre valors com la innovació o la modernitat. Infradesenvolupament de la marca: Moltes vegades la marca s'identifica només amb la institució i no amb el conjunt de la ciutadania. Mancança d'interactivitat: Sovint les webs són simples "fulletons digitalitzats" sense una interconnexió real amb el teixit empresarial (hotels, museus) ni recursos personalitzats per a l'usuari. "La gent comença a planificar el viatge i comença a viure aquell viatge abans de la seva pròpia realització. I això ja és una pròpia experiència de viatge." Exemples de bones i males pràctiques Amsterdam: Citada com a referent d'èxit per la seva marca I amsterdan, que és inclusiva, emocional i consensuada amb els ciutadans. El Caire: Esmentada com a exemple de destinació amb una web poc interactiva i que no aprofita el potencial de la seva marca. Futurs projectes de recerca L'autora anuncia un nou projecte de la Universitat Rovira i Virgili centrat en la Costa Daurada, on col·laboraran els departaments de comunicació, turisme i informàtica per millorar la presència digital del territori.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Ruta literària i vampírica al poble del Barca amb Pep Blai
La Tardor Literària: Una proposta fosca al Montsant L'escriptor i periodista Pep Blai, juntament amb la Xus Garcia (col·lectiu La pell del llavi), presenten una innovadora ruta literària contemporània basada en la novel·la Vampiria Sound. L'activitat es trasllada al petit poble del Barca, un enclavament gairebé deshabitat als peus del Montsant, ideal per recrear l'atmosfera de misteri i terror de l'obra. Eixos principals de l'activitat Escenaris reals: El recorregut visita els espais on es va escriure i on transcorre part de la novel·la, aprofitant l'aïllament del poble per recuperar l'esperit dels contes de por i les llegendes. Relació amb la música: Estant l'obra centrada en el món del rock i el pop, la ruta inclou referents a grups com Led Zeppelin o Skinny Puppy, i anècdotes sobre personatges foscos com Charles Manson. Mitologia i realitat: Es barregen històries de vampirs amb crònica negra catalana, com el cas de l'Enriqueta Martí, la vampira del Raval. "Es tracta de retrobar aquell esperit dels contes de por al mig de la muntanya; a veure, som grans, no crec que a ningú li agafi un atac de cor..." Participació i logística L'esdeveniment no és només una visita guiada, sinó una experiència participativa que culmina en un foc de campament al refugi de muntanya on els assistents poden compartir les seves pròpies històries i poemes. Atrezzo i kit: Els participants rebran un kit vampíric i es recomana portar llanternes, ja que l'activitat coincideix amb la lluna plena. Inscripcions: L'aforament és limitat a 24 places amb opció de transport en autobús i estada al refugi.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Anàlisi dels Pressupostos de Tarragona per al 2008
Balanç dels Pressupostos Municipals de Tarragona El tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, valora de forma molt positiva l'aprovació dels comptes per a l'any 2008, destacant el respecte polític i la profunditat del debat amb l'oposició. Considera que l'abstenció del Partit Popular reflecteix un canvi d'actitud cap a una oposició més constructiva, mentre que critica el "perfil baix" de Convergència i Unió. Estructura i Filosofia del Pressupost Els comptes es defineixen sota tres eixos principals: * El pressupost del canvi: Centrat en la proximitat i en les necessitats de les persones. * Contenció i deute: Malgrat una situació financera heredada complexa, amb una hipoteca fins al 2023, s'ha aconseguit un creixement del 7% amb un increment de taxes molt moderat (2,5%). * Gestió eficient: L'objectiu és reduir el pes del deute del 110% al 90% mitjançant l'increment de recursos i una gestió més austera. Àrees Prioritàries d'Inversió El govern municipal aposta per potenciar quatre pilars fonamentals: 1. Seguretat: Ampliació de la plantilla amb 50 nous guàrdies urbans. 2. Ensenyament: Creació de l'Institut Municipal i inversions en llars d'infants. 3. Manteniment: Llançament de la Brigada d'Intervenció Ràpida amb un increment del 140% en recursos. 4. Neteja: Millora dels serveis bàsics de la ciutat. Pla d'Inversions i Patrimoni Pérez destaca la presentació d'un Pla d'Inversions a quatre anys, un exercici de transparència per complir les promeses electorals. Respecte a la gestió patrimonial, el govern referma el seu compromís de no vendre patrimoni municipal per a despesa corrent, exceptuant casos estratègics com les naus de l'EMT per sanejar l'empresa de transports. "Aquest és el pressupost de la proximitat i de les persones; no venim a trencar res, sinó a canviar les coses per a la gent." Projectes Crítics: El Pàrquing Jaume I Sobre la situació del polèmic aparcament, el tinent d'alcalde admet que és un "desastre heredat". L'objectiu actual és aconseguir obrir-lo algun dia sense que el deute de l'empresa d'aparcaments acabi repercutint directament en els comptes generals de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Tarragona celebrarà l'Any Jubilar dels Màrtirs el 2008
Presentació de l'Any Jubilar a l'Arquebisbat de Tarragona L'Arquebisbat de Tarragona es prepara per commemorar el 1750è aniversari del martiri de Sant Fructuós (bisbe) i els seus diaques, Sant Auguri i Sant Eulogi. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc durant tot l'any 2008, ha estat concedit pel Papa com un Any Jubilar de gran rellevància tant religiosa com ciutadana. Objectius i Naturalesa de la Celebració L'any jubilar (del llatí jubilum, que significa goig) no només busca el reconeixement històric, sinó que se centra en diversos eixos fonamentals: Dimensió religiosa: Es pretén que sigui un procés de conversió i renovació de la vida cristiana sota el lema de creure en l'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor. Popularització dels sants: Apropar les figures de Sant Fructuós i els seus diaques al gran públic, superant l'àmbit estrictament acadèmic o clerical. Acció social: El jubileu inclou projectes solidaris com l'atenció a persones sense sostre a Tarragona i el suport a missions a Ruanda, el Congo i Terra Santa. Activitats Destacades i Col·laboració Institucional Mossos Miquel Barberà i Dídac Bertran han subratllat la col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació per organitzar un programa extens: Inauguració: Tindrà lloc el 20 de gener de 2008 amb un gran pontifical. Congrés d'Història: Al juny, se celebrarà un simposi internacional sobre el cristianisme primitiu amb més de 30 ponents mundials. Representacions del Martiri: Es realitzaran recreacions històriques a l'Amfiteatre Romà, el lloc original dels fets. Clausura cultural: L'estrena d'un gran oratori compost per Valentí Miserachs amb lletra de Joan Roig. "Nosaltres ens consideraríem fracassats si no aconseguíssim el que religiosament volem aconseguir: un revulsiu de vida cristiana." La Ruta de Sant Fructuós Es proposa un itinerari pels punts claus de la ciutat relacionats amb els màrtirs: l'Amfiteatre, la Necròpolis (lloc d'enterrament), l'altar de la Catedral i la capella de Sant Pau al Seminari, on s'ubicarà l'oficina del pelegrí.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Sostenibilitat i consciència amb Joaquín Araujo
Consciència Climàtica i Responsabilitat Social En aquesta conversa, el naturalista Joaquín Araujo reflexiona sobre la crisi climàtica actual i la falta de consciència real en la societat. S'estableix una analogia entre el comportament social i l'adolescència, on es percep el futur com una cosa llunyana que no requereix acció immediata. Tot i l'abundància d'informació científica, no hi ha una correcte transmissió cap a la responsabilitat individual. Els Negocis i el Discurs Mediàtic L'autor critica com el canvi climàtic s'ha convertit en un fenomen mediàtic i un nínxol de negoci per a grans corporacions: Les mateixes empreses que van gestionar els combustibles fòssils ara controlen les energies netes. S'alerta sobre la massificació i concentració de sistemes d'energia renovable en lloc d'apostar per la descentralització. Es denuncia la manca de planificació territorial en la col·locació de molins eòlics i horts solars. El Malbaratament i la Cultura de l'Inutilitzable Un dels punts clau de l'entrevista és la crítica al sistema de consum actual, on el 80% dels productes de la vida quotidiana s'usen una sola vegada i es tiren. "Hem convertit les dues ànimes del món, l'aire i l'aigua, en autèntics abocadors." Es posen exemples quotidians com l'excés d'embolcalls en camises o galletes, destacant el gran cost energètic i l'impacte ambiental que suposa aquest model d'opulència occidental. L'Acció Individual i l'Exposició a Tarragona Araujo, que ha plantat personalment més de 20.000 arbres, defensa que el canvi depèn tant dels governs com del compromís de cada ciutadà. També presenta l'exposició "La lucidesa de la llum" al Port de Tarragona, un espai per a la divulgació ambiental amb material didàctic i documentals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
TDAH: Reptes, jornades i la visibilitat d'un trastorn invisible
TDAH: Més enllà de la infantesa i les etiquetes socials En aquesta conversa, la presidenta de l'associació APIDA, Joaquina Porro, i la Xus, integrant de l'entitat, exposen la realitat del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). La discussió se centra en la complexitat del diagnòstic, l'heretabilitat i l'impacte emocional en les famílies i en els mateixos adults que descobreixen el trastorn tardanament. Conceptes clau i manifestacions És fonamental diferenciar entre les dues variants principals, tot i que sovint es confonen: * Dèficit d'atenció: Sovint es manifesta com a fracàs escolar i pot passar desapercebut durant anys, ja que no presenta una conducta disruptiva. Segons les convidades, molts nens són titllats de "lents" o "poc capaços". * Hiperactivitat: Es caracteritza per un moviment constant i inconstant; el nen no pot finalitzar les tasques iniciades perquè el seu focus d'atenció canvia sense sentit aparent. * Component hereditari: S'estima que un 56% del TDAH és hereditari. Molts pares i mares diagnostiquen el seu propi trastorn després de veure els símptomes en els seus fills. L'impacte de la mirada social Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia de l'estigmatització. Com que és una "discapacitat invisible", moltes persones interpreten les dificultats de comportament com a falta d'educació. "La primera etiqueta que li pengem a un nen que es mou és la de mal educat. És la primera qualificació que porta, i la gent no pensa en les raons de fons." Estratègies i suport L'associació organitza jornades per a professionals i famílies (actualment la cinquena edició) amb un gran èxit de participació (200 persones). Les ponents destaquen la importància de: 1. Aprendre estratègies d'organització: L'ús constant d'agendes i llistes per compensar les distraccions. 2. L'empatia familiar: El paper dels psicòlegs per ajudar els pares a "posar-se en la pell del fill". 3. El futur professional: Tot i la por pel futur, subratllen que les persones amb TDAH poden ser veritables genis o artistes si troben una feina que els apassioni i capti totalment la seva atenció.