Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

721-744 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Canvis i noves normatives en els exàmens de moto de la DGT
Detalls de la Reforma del Permís de Motocicleta L'entrevista amb Ramon Espanyol, cofundador de l'Autoescola Trànsit i expert format a la seu de la DGT a Madrid, exposa els canvis imminents en l'obtenció dels carnets de moto. Aquesta reforma busca elevar el nivell d'exigència per millorar la seguretat viària. Punts Clau de la Nova Normativa Entrada en vigor: Els canvis s'aplicaran a partir de l'1 d'octubre, afectant principalment els nous aspirants. Carnet B (cotxe) + 3 anys: Les persones que ja tenen l'antiguitat de 3 anys abans de l'1 de setembre no es veuran afectades i podran seguir conduint motos de 125cc com fins ara. El canvi afecta qui compleixi l'antiguitat dins del mes de setembre. Ciclomotors (Llicència AM): S'elimina l'opció de fer només el curs a l'autoescola. Ara serà obligatori un examen teòric i un examen pràctic en circuit tancat. Modificacions en les Proves Pràctiques Es produeix un canvi en la filosofia de l'examen, passant de proves tipus "gincama" a una valoració més real de l'actitud del motorista: Circuit Tancat: Es divideix en una part lenta (equilibris, zig-zag) i una part ràpida. En la prova ràpida s'exigirà fer el recorregut en un temps aproximat de 25 segons, amb un límit màxim de 30. Circulació Oberta: Se segmenta el temps segons el permís: Permís A1: 70% via urbana / 30% carretera. Permís A: 70% carretera / 30% via urbana (per avaluar la conducció en revolts i inclinació). Impacte en el Sector i els Alumnes "Amb la filosofia actual, fer una hora de pràctica i aprovar... m'atreviria a dir que serà gairebé impossible." L'expert preveu un lleuger increment dels costos a causa de la necessitat de realitzar més hores de formació pràctica per assolir les noves competències exigides. Malgrat el possible caràcter traumàtic de qualsevol canvi legislatiu, es valora com una mesura positiva per reduir la sinistralitat en el col·lectiu de motoristes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
6'
Rosa Llorac: La dona al Seguici i l'essència de Santa Tecla
Entrevista a Rosa Llorac: Trajectòria i Tradició Rosa Llorac, figura emblemàtica de les festes de Tarragona i nomenada perpetuadora (al voltant de l'any 2000), comparteix la seva experiència vital vinculada a Santa Tecla. Actualment presidenta de l'Esbart Santa Tecla, ha estat una peça clau en la conservació del folklore tarragoní a través del Ball de Bastons i el Ball de Turcs i Cavallets. La fita de la incorporació femenina Llorac destaca un moment històric en la seva carrera: "M'ho vaig sentir com un homenatge a la incorporació de la dona al Seguici... quan jo vaig sortir amb el Ball de Bastons, encara no sortien noies." Excepcionalitat: Recorda com la gent se sorprenia en veure una dona vestida de bastonera. Normalització: Celebra que, després de 25 anys, la presència femenina sigui un fet totalment integrat i natural. Preparació i moments destacats L'activitat no s'atura durant l'any, però la intensitat augmenta després de Sant Magí (20 d'agost). Els punts culminants per a ella són: El Retaule: L'espectacle a la Catedral que considera la recompensa més gran al treball voluntari. L'Entrada del Braç: Un moment de màxima emotivitat que defineix com de "pell de gallina". Viure la festa al carrer Per a Rosa Llorac, ser tarragoní és sinònim de ser tecler. Malgrat la manca d'hores de son i l'esforç físic, subratlla que la festa es viu al carrer i que el sentiment d'orgull per la ciutat és el motor que mou a tots els participants.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Lluís Balart, nou director del Museu d'Història de Tarragona
Nova etapa al Museu d'Història de Tarragona L'historiador Lluís Balart ha estat nomenat nou director del Museu d'Història de Tarragona (MHT), substituint Lluís Pinyol, qui deixa el càrrec per motius de salut. Balart, conegut anteriorment per la seva faceta política com a portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds, inicia aquesta etapa amb l'objectiu de professionalitzar la gestió del patrimoni local. Objectius i reptes principals El nou director ha fixat una prioritat clara per al futur immediat de la institució: Reconeixement oficial com a museu: Actualment el centre està registrat només com a col·lecció. L'objectiu és entrar al registre de la Generalitat per accedir a subvencions i treballar en xarxa amb altres museus de Catalunya. Visió integral de la història: Tot i el pes del llegat romà (Tàrraco), Balart proposa potenciar la divulgació d'altres èpoques com l'Edat Mitjana, el Modernisme, el segle XIX i el patrimoni industrial (Tabacalera i la Chartreuse). Conservació del patrimoni immoble: Aplicar el pla director de la Muralla i garantir el manteniment de monuments clau com l'Amfiteatre. Gestió d'espais i edificis emblemàtics Balart planteja una reorganització funcional per evitar duplicitats entre edificis similars: Casa Canals: Es pretén mantenir com una "casa congelada en el temps" per mostrar la vida de la burgesia ennoblida. Casa Castellarnau: Es perfila com un espai ideal per a recepcions i actes institucionals. Cala Garça: Es treballa en la seva museïtzació per explicar la història de la comunitat jueva a la ciutat. "Hi ha vida més enllà de la política. Per a mi és una activitat que ha de tenir entrada i sortida, i ara assumeixo aquest repte professional amb una gran satisfacció."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
La Fura dels Baus presenta el seu teatre flotant a Tarragona
La Fura dels Baus arriba al Port de Tarragona amb l'espectacle 'Naumon' Carles Padrissa, codirector de la companyia La Fura dels Baus, ens endinsa en la seva darrera proposta teatral i vivencial. L'espectacle, anomenat Naumon, es desenvolupa dins les bodegues d'un vaixell convertit en el primer centre cultural flotant. Tot i alguns contratemps tècnics que han retardat l'arribada del vaixell des de Barcelona, la companyia manté el seu compromís amb el públic tarragoní. Una reflexió sobre la condició humana i l'emigració L'obra es defineix com una exploració de la contradicció humana. Padrissa utilitza la metàfora del nàufrag per parlar de temes actuals i urgents: Immigració i crisi climàtica: L'obra vincula directament la degradació del planeta amb el desplaçament forçat de persones que busquen un futur millor. L'experiència del nàufrag: Citant el poeta Rafael Argullol, s'explica que només qui ha estat a punt de perdre la vida pot estimar-la realment. El vaixell com a món: S'utilitza l'espai físic com una analogia de la Terra: un recipient tancat on les accions destructives ens afecten a tots. El llenguatge furero en estat pur L'espectacle recupera l'essència més física i interactiva de la companyia. Els espectadors no són simples observadors, sinó que es converteixen en part de l'escenografia dins la bodega del vaixell, a dos metres sota el nivell del mar. "No és només un melodrama o unes paraules; és una cosa vivencial, una experiència que la gent decideix viure activament." Innovació: El primer centre cultural flotant La Fura dels Baus ha hagut de ser pionera no només en l'àmbit artístic, sinó també en el legislatiu. En ser el primer vaixell d'aquestes característiques a Europa, han hagut de crear els seus propis protocols d'evacuació i normatives de seguretat per adaptar-se a l'exigent legislació europea. Segons Padrissa, l'objectiu és que els ports no siguin només llocs de pas o d'oci comercial, sinó que esdevinguin espais de cultura i connexió.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
28'
Actualitat i inversions sanitàries al Camp de Tarragona
Balanç de la campanya d'estiu i gestió de professionals El director dels Serveis Territorials de Salut, Felip Infiesta, analitza el funcionament del sistema sanitari durant el període estival. Destaca que la demanda ha estat continguda i que el dispositiu de reforç, amb uns 40 professionals addicionals, ha permès oferir els serveis sense incidències destacables. Reptes en la contractació • La dificultat per trobar metges de família i pediatres a causa del creixement de població a la regió. • L'ús de contractes de dos anys per fer les ofertes més atractives i cobrir baixes o vacances durant tot l'any. • La necessitat de fer més atractiva l'especialitat de medicina de família mitjançant l'autogestió i la millora de les condicions de treball. Reducció de les llistes d'espera i gestió de recursos S'ha produït una millora substancial en els temps d'espera, especialment en els 14 procediments garantits (com cataractes o pròtesis), que han passat de sis mesos a una mitjana de dos mesos i mig. "L'opció adequada és mantenir aquests temps d'espera en aquests nivells i anar a millorar els procediments no garantits i les visites a l'especialista." Claus de la millora • Increment de més de 1.300 professionals des de 2004 al sector salut de la regió. • Implementació de la cirurgia sense ingrés, que ha revolucionat l'eficiència dels quiròfans. • Millora de la productivitat i la reenginyeria de processos als hospitals líders com el Joan XXIII. Inversions i infraestructures clau Remodelació de l'Hospital Joan XXIII L'obra estrella és el nou servei d'urgències, que començarà la tardor de 2008. Passarà de 600 m² a 3.000 m², amb àrees separades per a pediatria i traumatologia. El projecte es dividirà en dues fases per no interrompre el servei, amb una previsió de finalització total per al 2012. Altres equipaments a Tarragona • CAP Sant Salvador: Finalització prevista per a finals de 2009. • Centre d'Alta Resolució (CAR) de Camp Clar: En procés de licitació. • Nou CAP a la Part Baixa: Autoritzat per descongestionar el CAP Jaume I. • Centre Casa Blanca: Futur centre especialitzat en dependència i llarga estada per a pacients amb lesions medul·lars o traumatismes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Cursos i novetats del CNL Tarragona per al curs 2008-2009
Oferta formativa i creixement del CNL Tarragona Entrevista a Rosa Maria Ibars, directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, sobre l'inici del curs 2008-2009 i l'evolució de la demanda de cursos de català a la ciutat. Balanç de l'activitat d'estiu i noves tendències Per primera vegada, el centre ha mantingut una activitat intensa durant el juliol i l'agost amb cursos intensius i d'acollida que han tingut una resposta molt positiva. Es confirma un canvi de tendència demogràfica que es va iniciar l'any 2000: Més de la meitat de l'alumnat prové de fora de Catalunya (resta de l'estat espanyol, Amèrica del Sud i el Magrib). L'interès s'ha desplaçat cap als nivells inicials i bàsics, amb un fort component utilitari de la llengua. El professorat s'ha hagut d'adaptar a una gran diversitat cultural i d'alfabets. Novetats pedagògiques: Els tallers Com a resposta a les noves necessitats, el CNL aposta per anar més enllà de la classe estàndard i ofereix tallers de reforç per als seus alumnes: Fonètica i pronunciació: aspectes que sovint queden fora del programa principal. Lectura i redacció: per millorar competències específiques. Coneixement de l'entorn: explicar tradicions i el funcionament de la societat catalana per facilitar la integració. Parelles lingüístiques: un programa consolidat que s'amplia territorialment i inclou activitats socials. Calendari de matriculació i reptes d'espai El centre s'enfronta a un problema de saturació de les instal·lacions a causa de l'increment de l'alumnat (gairebé 1.900 inscrits només a Tarragona ciutat). Les dates clau són: 8 al 10 de setembre: Matrícula per a antics alumnes. 15 i 16 de setembre: Proves de col·locació per a nous alumnes. A partir del 17 de setembre: Matrícula general per a noves inscripcions. "L'espai públic a Tarragona és complicat, però estem treballant per aconseguir unes instal·lacions millors; hem arribat a un punt que estem saturats."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Creixement i reptes del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
Expansió de l'oferta formativa i demanda creixent L'activitat del centre de normalització lingüística no s'ha aturat durant l'estiu, registrant una demanda sense precedents. Per primera vegada, s'han programat cursos intensius durant els mesos de juliol i agost, amb una resposta molt positiva que ha obligat a solapar els períodes lectius. Perfil de l'alumnat i canvi de tendència S'ha consolidat un canvi en la demografia dels estudiants que es va iniciar a principis dels anys 2000: * Més de la meitat dels alumnes han nascut fora de Catalunya. * Els grups majoritaris provenen de la resta de l'Estat espanyol, Amèrica del Sud i el Magrib. * L'interès principal se centra en els nivells inicials i bàsics, on la demanda s'ha triplicat o quadriplicat. Adaptació pedagògica i cultural L'increment de la diversitat a les aules ha forçat el professorat a una adaptació constant. No es tracta només d'ensenyar la llengua, sinó d'oferir un coneixement de l'entorn: * Explicació de tradicions, cultura i context social català. * Gestió de diferents alfabets i bagatges culturals. * Implementació de tallers específics de fonètica, lectura i redacció per reforçar mancances que el programa estàndard no pot cobrir. "No es tracta d'una classe de català estàndard, sinó d'explicar la societat en la qual viuen ara mateix." Infraestructura i gestió administrativa L'èxit de convocatòria ha portat les instal·lacions actuals al límit de la seva capacitat: * Es preveu un augment de matriculacions superior al 20%. * El centre pateix una saturació d'espai a la seu de la plaça de la Pallol, fet que ha iniciat gestions amb l'Ajuntament per buscar una nova seu més àmplia. * S'han d'habilitar espais externs com centres cívics o aules de formació de l'Ajuntament per cobrir la demanda, especialment en les franges de tarda.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Actualitat política a Tarragona amb Joan Aregio
Balanç del nou curs polític a Tarragona L'entrevista amb Joan Aregio, portaveu de Convergència i Unió (CiU), analitza l'estat actual de la política municipal en l'inici del curs de setembre. El focus principal recau en la gestió dels grans projectes de ciutat i les crítiques a l'equip de govern actual de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. El conflicte del Pàrquing Jaume I Aregio defensa que la decisió de reconvertir el pàrquing de robòtic a convencional és purament política i no tècnica ni econòmica. Segons el portaveu: • L'informe de l'empresa Àgora confirma que el sistema robòtic era viable amb algunes millores. • El sobrecost real, si es descompten els actius com el centre cívic i les indemnitzacions judicials, és només del 25% del que afirma el govern. • CiU critica la creació d'una comissió d'investigació com una eina per dilatar els temps i recorda que l'actual alcalde va votar a favor del projecte original. Candidatura Tarragona 2017 Sobre els Jocs Mediterranis, el grup de CiU manté la seva distància respecte a la gestió actual: • Denuncien falta de transparència en factures i contractes. • Proposen que l'Ajuntament assumeixi directament la presidència mitjançant la regidoria d'esports. • Sospiten que s'han fet servir càrrecs per pagar favors polítics. El Nou Estadi del Nàstic i el curs polític Aregio es mostra molt pessimista respecte al projecte de Camp Clar: • Considera que l'any i mig d'espera ha estat "dramàtic" i culpa la paràlisi al govern municipal. • Critica la manca d'inversió real, afirmant que: "Es donen bombo per gastar-se 25 milions de pessetes en centres cívics, que és menys del que val un pis, mentre la ciutat no té cap projecte nou real." • Acusa el PSC de no tenir voluntat de portar equipaments importants als barris de Ponent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Visita al Palinuro: Un Buc Escola italià a Tarragona
El retorn d'un clàssic del 1934 El Buc Escola Palinuro, un veler històric de la Marina italiana, es troba de visita a les instal·lacions de Port Tarraco a Tarragona. Construït originalment a França l'any 1934 i adquirit per Itàlia el 1950, aquest vaixell serveix actualment com a plataforma de formació per als cadets del Col·legi Naval de Suboficials de Taranto. Navegació tradicional i tecnologia L'objectiu principal és que els alumnes aprenguin l'art de la navegació tradicional durant el seu primer any d'estudi: Navegació a vela: El veler compta amb quatre màstils i aproximadament 7 quilòmetres de cordam (maromes). Força humana: Per moure algunes de les veles més grans (de fins a 120 m²), es requereix la coordinació de 5 a 10 cadets. Instrumentació: Tot i que es prioritza el mètode antic per aprendre el funcionament del vent, el vaixell incorpora radars i GPS per a la seguretat marítima. Vida a bord i tradicions La cadet Marina Tomasi ens explica les particularitats de la convivència per a les 100 persones que habiten el vaixell (60 tripulants i 40 alumnes): L'espai: Com que originàriament era un vaixell de pesca, els camarotes són reduïts, fomentant el treball en equip i la proximitat. La gastronomia: Una de les tradicions més curioses de la Marina italiana és la preparació de pizza a mitjanit per mantenir l'energia dels qui fan les guàrdies de vigilància. L'ascens als màstils: Els cadets pugen fins a 35 metres d'alçària per desplegar les veles, des d'on gaudeixen de vistes úniques de l'horitzó i de les estrelles sense contaminació lumínica. "És magnífic quan puges a la part superior dels màstils; veus el mar i l'horitzó... és una visió emotiu que no es pot veure cada dia." Estada a Tarragona La tripulació destaca la similitud històrica entre Tarragona i Roma. El vaixell estarà obert al públic fins al 3 de setembre, moment en què posarà rumb cap a Itàlia, passant per Imperia abans de tornar a la seva base a Taranto.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Vida i aprenentatge a bord del veler Palinuro
Descripció del Vaixell i Navegació El Palinuro és un vaixell escola de la marina italiana orientat a l'ensenyament de les tradicions nàutiques. Tot i que disposa d'un motor per a maniobres de seguretat, la seva estructura està dissenyada per navegar principalment a vela. • El vaixell pot assolir una velocitat de 10 nusos amb vent favorable. • Disposa de 7 quilòmetres de corda i 130 caps diferents per gestionar les veles. • Té quatre màstils amb diverses veles cadascun, que s'utilitzen segons la força i direcció del vent. Tècniques de Navegació i Aprenentatge Els cadets aprenen mètodes tradicionals que són fonamentals per a la seva formació com a oficials: • Nusos mariners: Existeixen una gran varietat de nusos per a seguretat, empalmar cordes o crear escales. • La Brúixola: És l'instrument clau per a la navegació, ensenyant als alumnes a diferenciar entre el nord real i el nord magnètic. • Treball en equip: Maniobrar una sola vela pot requerir la força de 5 a 10 cadets simultàniament. "Cada vela té un nom, cada part, cada punt de la vela té un nom particular... És una tradició i també un aprenentatge." Vida Quotidiana i Convivència A bord hi viuen unes 100 persones (60 de tripulació fixa i 40 alumnes). La convivència és essencial per al bon funcionament de la nau. • Rutina estricta: El dia comença a les 07:00h i inclou neteja, manteniment i pràctiques de seguretat. • Alimentació: Hi ha quatre cuiners. Una tradició curiosa és menjar pizza a mitjanit per mantenir l'energia dels qui fan guàrdia. • Espais: Els camarotes són reduïts, reflectint l'origen del vaixell com a antic pesquer. Tecnologia i Seguretat Tot i l'aspecte tradicional, el vaixell integra tecnologia moderna com el Radar i el GPS per navegar de nit o amb poca visibilitat, actuant com els "ulls del vaixell" quan els màstils obstrueixen la visió directa. L'estada a Tarragona ha servit com a part de l'entrenament dels cadets, que després de la seva estada al vaixell continuaran la seva formació a l'escola militar de Taranto per esdevenir suboficials.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Gestió del Patrimoni i Candidatura Cultural de Tarragona
Gestió del Patrimoni i Canvis Institucionals L'entrevista amb la tinent d'alcalde Rosa Rossell se centra en l'actualitat de l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona. El punt de partida és el relleu a la direcció del Museu d'Història, on Lluís Balart substitueix Lluís Pinyol per motius de salut. Rossell detalla els objectius per al museu: • Aconseguir el reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya. • Actualitzar inventaris i espais expositius. • Millorar l'accessibilitat eliminant barreres arquitectòniques. Restauració de Monuments Clau L'Amfiteatre Romà Es detalla la propera fase de remodelació que inclou: • La reparació de les voltes de canó amb una subvenció del Ministeri de Cultura. • La millora del drenatge de les foses per evitar inundacions. • La possible museïtzació amb una rèplica de l'altar de Nèmesis. El Pont del Diable i la Muralla S'ha firmat un conveni per valor de 2 milions d'euros per a la restauració integral del Pont del Diable, que començarà abans de final d'any. Pel que fa a la Muralla, es considera la prioritat absoluta del mandat a causa de l'historial d'esllavissades, amb intervencions previstes a la zona de l'Estonac i el Portal del Roser. "Amb les arques municipals no n'hi ha prou; hem d'anar a demanar diners on són, principalment al Ministeri." Candidatura Tarragona 2016 L'Ajuntament treballa en la candidatura per a la Capital Europea de la Cultura 2016. Rossell subratlla que la gestió és completament municipal i transparent, a diferència d'altres projectes, i destaca la instal·lació de l'oficina tècnica a Casa Canals (Casa Cefus). També s'esmenta la promoció internacional del patrimoni tarragoní en ciutats com Copenhaguen.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Francesc García i el Concurs de Santa Tecla a la Ràdio
Entrevista a Francesc García, Perpetuador de les Festes El programa destaca la figura del perpetuador, un reconeixement que l'Ajuntament de Tarragona atorga a persones amb una trajectòria festiva rellevant. En aquesta ocasió, es conversa amb Francesc García, conegut com a Flavio Laire, qui va rebre aquest honor l'any 2005. Trajectòria i Moments Clau García detalla la seva vinculació històrica amb la festa, que es remunta a l'any 1969: * Músic de gralla i flauta: Va començar amb les gralles i més tard va tocar la flauta al Ball de Bastons. * Campaner: Es va fer càrrec del toc de campanes als anys 70 quan no hi havia ningú per fer-ho. * El moment preferit: Sens dubte, destaca l'Entrada del Braç el vespre del dia 23 com l'acte més emocionant, tot i recordar un accident personal patit l'any 2006. "L'Entrada del Braç és l'espectacle més únic del món; a mi sempre se m'esborona el cos." Concurs de Marxandatge de Santa Tecla La segona part de l'episodi es centra en un concurs radiofònic on els oients responen preguntes sobre la programació de les festes per guanyar un lot de productes oficials. Els Sirex i els Mustang: Una pregunta sobre el concert de música dels anys 60 a la Plaça de la Font. Whiskins: Es confirma que el grup és originari de Reus i que presenten el disc Reus-París-Londres. D.O. Tarragona: Els concerts de bandes locals es realitzen tradicionalment al Passeig de les Palmeres. Cultures Humanes: Es parla del documental Castellers del món, mencionant els Govindas de l'Índia. Casa de la Festa: Es recorda que l'edifici actual de la Via Augusta era antigament un concessionari de cotxes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Formació en TDAH per a docents i reptes escolars
Abordatge del TDAH a les aules L'entrevista se centra en la necessitat urgent de formar el professorat per identificar i gestionar el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). L'associació PIDA subratlla que l'entorn escolar és un dels més complicats per als infants afectats, ja que sovint pateixen incomprensió i estrès a causa de la falta de coneixement per part dels docents. Projectes de formació i suport S'ha iniciat un taller formatiu a l'IES Valls, finançat a través d'una subvenció de la Fundació Carrefour via la Federació Espanyola de TDA. L'objectiu és oferir eines pràctiques als mestres per millorar la convivència diària i evitar la frustració dels alumnes. S'ha establert un diàleg amb l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Ensenyament per institucionalitzar aquestes formacions. L'impacte emocional en l'infant El text posa èmfasi en les greus conseqüències que pot tenir una mala gestió escolar sobre els nens: 1. Baixa autoestima: Els infants reben constants missatges negatius (dolent, tonto, maleducat). 2. Rebuig social: Sovint són exclosos per companys o, en casos extrems, discriminats pels mateixos docents en activitats extraescolars. 3. Ansietat i depressió: Producte de la frustració continuada. Diagnòstic i ciència "El TDAH és un trastorn neurobiològic que afecta les parts frontals del cervell... està constatat per l'OMS i 191 països han acordat que existeix." Es reclama una unitat de diagnòstic a Tarragona, ja que actualment les famílies s'han de desplaçar a Barcelona (Vall d'Hebron) per obtenir protocols oficials. Els interlocutors recorden que aquests nens són tan o més intel·ligents que la resta, però requereixen pautes específiques i una metodologia més pausada.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Formació i reptes del TDAH en l'entorn escolar
La importància de la formació docent en el TDAH L'entrevista se centra en la necessitat urgent de formar el personal docent per abordar el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) dins de l'aula. Segons els representants de l'associació PIDA, el desconeixement d'aquest trastorn per part dels professors provoca un patiment innecessari en els infants, que sovint són etiquetats erròniament com a maleducats. Punts clau de la intervenció educativa: Estratègies d'aula: Es recomanen pautes senzilles com permetre que el nen es mogui (esborrar la pissarra, fer punt als llapis) per descarregar la seva hiperactivitat i fer-lo sentir útil. Impacte emocional: Els nens amb TDAH solen tenir una autoestima molt baixa i alts nivells d'ansietat a causa del rebuig social i la frustració constant. Dues vessants del trastorn: S'especifica la diferència entre el trastorn d'atenció (nens que semblen estar "a la lluna") i la hiperactivitat (nens amb moviment excessiu). Col·laboracions i suport institucional L'associació ha aconseguit posar en marxa un taller pioner a l'IES Valls, finançat a través d'una subvenció de la Fundació Carrefour i la Federació Espanyola de TDA. També s'estan mantenint contactes amb l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Ensenyament per institucionalitzar aquesta formació. "No són ni mal educats ni mal encarats, és un trastorn neurobiològic que afecta les parts frontals del cervell." Problemes de diagnòstic a Tarragona Una de les grans reivindicacions és la manca d'una unitat de diagnòstic específica a Tarragona, fet que obliga les famílies a desplaçar-se a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per obtenir un protocol oficial. Això és especialment greu quan alguns centres escolars encara qüestionen els diagnòstics mèdics presentats pels pares.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Preparatius Santa Tecla 2008: Entrevista i Concurs
Escalfant motors per a la Santa Tecla 2008 Tarragona Ràdio inicia la seva programació especial dedicada a les festes de la ciutat, que tindran lloc del 14 al 24 de setembre. En aquest espai, es busca apropar la festa als ciutadans a través de protagonistes directes i la participació de l'audiència. Entrevista amb Gemma Sabaté: La visió d'una perpetuadora L'edició d'avui compta amb la participació de Gemma Sabaté, membre del Ball de Serrallonga i perpetuadora de les festes l'any 2006. Durant la conversa s'han destacat diversos punts: La responsabilitat del càrrec: Sabaté explica que ser perpetuadora comporta una certa imatge institucional i festiva que perdura més enllà de l'any del nomenament. Preparatius del Ball de Serrallonga: Els assajos i el manteniment dels trebucs comencen intensament després de Sant Magí. La neteja d'aquestes armes és una feina feixuga però essencial perquè funcionin correctament durant les cercaviles. Novetat: Ball de Serrallonga Petit: Enguany s'estrena la versió infantil del ball. Com que la normativa europea prohibeix l'ús de pólvora als menors, han ideat uns trebucs especials que fan soroll sense necessitat de càrrega. Moments preferits: Sabaté destaca especialment l'emoció de la tronada i la crida inicial, així com l'ambient general dels carrers del barri antic. Concurs de marxandatge de les festes El programa ha obert línies per sortejar un lot que inclou la samarreta, el barret i el puzle de Santa Tecla. Els oients han hagut de respondre preguntes sobre l'actualitat festiva: Diada Castellera: Participació dels Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, els Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls. La Crida: Es disparen 11 morters en honor als onze dies de celebració. Descentralització: El barri del Pilar s'incorpora aquest any com a nou escenari de les festes. Plaça Friqui: L'ubicació d'aquest acte és l'Antic Escorxador. Gastronomia: El gelat de les festes conté, entre d'altres ingredients, el licor Chartreuse. "La tronada és un moment que em posa la pell de gallina encara avui en dia."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Polèmica i reclamacions pel Pàrquing Jaume I de Tarragona
Crònica de la situació actual del Pàrquing Jaume I L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a la Part Alta de la ciutat per recollir les impressions de veïns i comerciants sobre el pàrquing Jaume I, un projecte actualment inoperatiu i envoltat de controvèrsia. Principals reclamacions de l'Associació de Veïns Gabriel Coi, president de l'Associació de Veïns de la Part Alta, ha exposat les prioritats del barri davant la paràlisi de la infraestructura: Solucions urgents de mobilitat: Es demana habilitar alternatives d'aparcament mentre s'espera la possible reobertura del pàrquing. Zones Verdes: Una de les peticions clau és la creació de zones verdes amb tarifes simbòliques (50 cèntims) per facilitar l'aparcament als residents i comerciants. Reparació de desperfectes: Diversos edificis del perímetre presenten esquerdes i danys estructurals causats per les obres. Es reclama que l'Ajuntament o l'empresa responsable se'n facin càrrec, especialment en casos de veïns amb pocs recursos. Projecte de Sant Antoni: Es proposa recuperar l'antic projecte de pàrquing al Passeig de Sant Antoni per descongestionar la zona. Crítica a la gestió econòmica i tecnològica El cost del projecte ha passat dels 4 milions inicials a més de 26 milions d'euros. Els tertulians i veïns critiquen el pas d'un model de pàrquing intel·ligent (automatitzat) a un de convencional (anomenat irònicament "tonto"), que implicarà una inversió addicional de 5 milions d'euros. "Això no funcionarà. Han tirat milions que hem pagat entre tot el poble i no tenim res." El testimoni del barri Els veïns consultats expressen un sentiment d'estafa i engany. Relaten anys de sorolls, pols i incertesa per una instal·lació que actualment només serveix com a plaça per a usos puntuals de festa major, però que no resol el problema real del trànsit al nucli antic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Problemàtica i futur del pàrquing Jaume I a Tarragona
El conflicte del pàrquing Jaume I L'episodi aborda la complexa situació del pàrquing Jaume I a Tarragona, un projecte marcat per la polèmica, els sobrecostos i els retards significatius. Gabriel Alcoberro intervé per analitzar les necessitats dels veïns i les possibles sortides per a aquesta infraestructura. Principals reclamacions veïnals Solucions d'aparcament immediates: Es demana buscar alternatives per a veïns i comerciants mentre es resol el projecte definitiu, que podria trigar entre dos i tres anys. Reparació de danys: Molts edificis del perímetre han patit desperfectes causats per les obres. Es reclama que l'Ajuntament de Tarragona o l'empresa responsable assumeixin els costos de reparació, especialment per a persones grans amb recursos limitats. Zones verdes: Es proposa la creació de zones d'aparcament regulat (zones verdes) per facilitar el dia a dia dels residents del nucli antic. Debat sobre el model: Intel·ligent o convencional? "Mentre es posi en funcionament el nou pàrquing, o no intel·ligent o tonto, com diem nosaltres, cal buscar alternatives." El projecte original estava dissenyat com un pàrquing intel·ligent (altament automatitzat), però ha resultat ser un fracàs tecnològic i econòmic. El cost s'ha disparat fins als 26,5 milions d'euros, una xifra set vegades superior al pressupost inicial. Ara es planteja: Convertir-lo en un pàrquing convencional ("tonto"), amb una inversió addicional de 5 milions d'euros. Recuperar l'antic projecte del Passeig de Sant Antoni per descongestionar la Part Alta. Garantir la comoditat dels turistes que visiten el patrimoni mundial de la ciutat. Testimonis i escepticisme Diversos veïns expressen la seva desconfiança total en l'obra. Alguns recorden el "gran forat" excavat en roca i critiquen la falta de control en la gestió dels diners públics. Mentre alguns creuen que la tecnologia automatitzada podria funcionar si es gestionés bé (com en altres ciutats europees), la majoria se senten decebuts per un projecte que consideren un "robatori" o una "bestiesa" que ha pagat tot el barri.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Canvi de model i futur del pàrquing Jaume I de Tarragona
Decisió municipal sobre el Pàrquing Jaume I L'Ajuntament de Tarragona ha decidit modificar radicalment el projecte del pàrquing Jaume I, situat a la Part Alta de la ciutat. Després d'un estudi de viabilitat realitzat per l'empresa d'enginyeria Àgora, s'ha optat per abandonar el sistema robotitzat i convertir la instal·lació en un pàrquing convencional. Conclusions de l'estudi de viabilitat Pau Fontela, responsable de l'estudi, ha destacat els següents punts crítics del projecte original: - Disseny complex i sense referents: Es tractava d'una instal·lació singular amb un alt grau d'incertesa tecnològica. - Inviabilitat econòmica: El manteniment del sistema robotitzat suposaria unes pèrdues d'entre 250.000 i 400.000 euros anuals per a la ciutat. - Ineficiència operativa: En moments de màxima demanda, el sistema hauria pogut trigar fins a cinc hores a retornar un vehicle. Impacte econòmic i gestió política La regidora i presidenta de l'Empresa Municipal d'Aparcaments, Lola Herrera, ha qualificat el projecte com un dels pitjors negocis per a la ciutat: - La inversió ja realitzada supera els 25 milions d'euros. - Caldrà una inversió addicional d'uns 4,5 a 5 milions d'euros per a la reconversió. - La gestió passarà a ser exclusivament municipal per intentar recuperar part de la inversió a llarg termini. "No pots posar en marxa alguna cosa que ja d'entrada et donarà pèrdues importantíssimes i que haurà de pagar la ciutat." Calendari i tràmits judicials El futur del projecte està actualment condicionat per la situació legal, ja que l'empresa sòcia (Sistemes Salem) es troba en concurs de creditors. - L'Ajuntament resta a l'espera que el jutge autoritzi la dissolució de la UTE i els canvis a l'obra. - Un cop resolta la part legal i executat el nou projecte, es preveu que el pàrquing pugui obrir a finals del 2010, amb unes 350 places convencionals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Inviabilitat del pàrquing robotitzat Jaume I a Tarragona
Detalls de l'Estudi de Viabilitat Tècnica L'empresa d'enginyeria Àgora ha realitzat una anàlisi exhaustiva entre l'abril i el juliol per avaluar la instal·lació del pàrquing Jaume I. L'equip multidisciplinari ha conclòs que el disseny original és extremadament complex i singular, ja que no existeixen referents similars en el mercat, la qual cosa genera grans incerteses sobre el seu funcionament real. Complexitat del disseny: Tot i que no es qualifica d'erroni, es certifica que li manca un alt grau de desenvolupament per ser operatiu. Temps d'espera: Les simulacions de software han indicat que, en situacions de màxima ocupació, el temps per extreure un vehicle podria arribar a les cinc hores. Sistema singular: Aquest tipus de tecnologia robotitzada només té experiències molt limitades a ciutats com Barcelona, Vigo o el País Basc. Impacte Econòmic i Decisió Política La presidenta de l'empresa municipal d'aparcaments ha defensat la decisió de convertir el projecte en un pàrquing convencional. Els motius principals són: Pèrdues anuals: El manteniment del sistema robotitzat suposaria un dèficit d'entre 250.000 i 400.000 euros anuals per a la ciutat. Inversió acumulada: El projecte ja ha costat més de 25 milions d'euros, una xifra que es considera part d'un "negoci pèssim" fruit de la manca de reflexió prèvia. Capacitat: El nou model convencional permetrà unes 350 places, optimitzant l'espai per pal·liar el dèficit d'aparcament a la Part Alta. Situació Judicial i Propers Passos L'Ajuntament es troba en una situació jurídica complexa a causa del procés concursal de l'empresa sòcia, Sistemes Álem. Qualsevol intervenció física a l'edifici depèn de l'autorització d'un jutge de Madrid. "No podem posar en marxa alguna cosa que ja d'entrada donarà pèrdues importantíssimes que haurà de pagar la ciutat." Els terminis previstos per a la inauguració del nou pàrquing convencional se situen al voltant de l'any 2010, un cop superats els tràmits legals i els 18 mesos d'obres estimats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Actualitat i inscripcions a l'EOI de Tarragona
Novetats en el procés de preinscripció L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona ha iniciat el curs amb canvis significatius en el seu sistema de gestió. La principal novetat d'enguany és la centralització telemàtica de les preinscripcions, un sistema que busca eliminar les llargues cues presencials a l'edifici de la Rambla Nova. Yolanda Scott, directora del centre, destaca que el procés és ara molt més àgil i accessible a través del portal web oficial. Detalls del procés d'accés Terminis: El període finalitza el proper 3 de setembre. Sorteig i proves: El dia 4 de setembre es realitzarà el sorteig per determinar qui accedeix a les proves de nivell. Proves de nivell: Són presencials i serveixen per fer una "radiografia" del coneixement real de l'alumne, evitant que ningú s'estudiï prèviament per forçar un nivell superior al que li correspon. Demanda d'idiomes i oferta formativa L'anglès continua sent l'idioma més sol·licitat, generant una llista d'espera considerable. Curiosament, la demanda ja no és només per a nivells inicials, sinó que es concentra en els nivells intermedis i avançats (B2 i C1). Altres dades rellevants inclouen: Àrab: Experimenta un creixement exponencial, especialment per part de professionals de la sanitat i l'educació que busquen millorar l'acollida de nouvinguts. Consolidació territorial: L'obertura de nous centres a Valls i Salou no ha reduït el nombre d'alumnes a Tarragona, ja que la demanda global segueix sent superior a l'oferta. Millores: S'ha incrementat la plantilla per poder oferir tots els nivells d'espanyol per a estrangers i català. Situació de la nova seu: La Chartreuse La directora expressa una certa resignació i preocupació davant el retard del trasllat a l'antiga fàbrica de la Chartreuse. Tot i que es preveia la inauguració per al 2010, la manca d'acords pressupostaris i el focus en l'ensenyament obligatori han aturat el projecte. "La societat ens necessita i ens vol... però els ensenyaments no obligatoris sempre anem quedant a la cua." Actualment, el centre ha de conviure amb la possible venda de l'edifici actual (Caputxins) a una fundació sociosanitària, fet que podria comportar conviure amb obres en un futur proper sense tenir una data clara per al trasllat definitiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
4h 1min
Diada de Sant Fèlix 2008: Històric 5 de 9 de la Joves
Una Diada de Sant Fèlix per a la Història El podcast ofereix una retransmissió detallada i apassionant de la Diada de Sant Fèlix 2008 a Vilafranca del Penedès, una jornada marcada per la consecució de castells de gama extra i moments de gran tensió emocional. El programa compta amb experts que analitzen cada construcció des d'una vessant tècnica i tàctica. Construccions i Colles Protagonistes • Castellers de Vilafranca: Els verds signen una actuació gairebé perfecta i històrica en el seu pati. Descarreguen el 4 de 9 amb l’agulla, la torre de 9 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i rematen amb un impecable pilar de 8 amb folre i manilles. Destaca la dada que feia 20 anys que no tancaven Sant Fèlix sense cap caiguda. • Colla Joves Xiquets de Valls: Són els herois de la jornada en descarregar el primer 5 de 9 amb folre de la seva història. Malgrat un intent fallit de 4 de 9, finalment aconsegueixen la tripleta de nou, desfermant l'eufòria absoluta entre la colla vermella. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Viuen una diada més complicada, marcada per l'estratègia i el risc. Tot i carregar el 2 de 9 i el pilar de 8 conegut com el pilar de vuit, pateixen amb l'intent inèdit de 3 de 9 amb l'agulla, que cau prematurament. • Minyons de Terrassa: Completen una actuació sòlida carregant el 5 de 9 amb folre (que no poden descarregar per un problema de temps amb la canalla) i descarregant el 3 i el 4 de 9 amb folre, a més d'un pilar de 6. Debat Tècnic i Estratègia "No ens cansarem de repetir-ho: primer 5 de 9 amb folre descarregat de la història de la Colla Joves." L'episodi aprofundeix en la psicologia dels caps de colla, la importància de la mida en les estructures i la gestió de la fatiga en una diada que s'allarga més de quatre hores. Es discuteix àmpliament l'aparició de construccions inèdites que busquen trencar l'hemonia de Vilafranca i sumar punts de cara al proper Concurs de Castells de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Els vins de la Cooperativa de Vila-rodona i la DO Tarragona
Entrevista a Pau Ramon Cabanes sobre la Cooperativa de Vila-rodona En aquesta edició de l'espai dedicat a la Denominació d'Origen Tarragona a Tarragona Ràdio, el gerent de la Cooperativa de Vila-rodona, Pau Ramon Cabanes, ens parla sobre la situació actual del sector, la història del seu celler i els reptes de la cultura del vi al nostre territori. Campanya i Climatologia La verema actual es presenta amb certes incògnites a causa de la meteorologia de l'any: * Les pluges del maig van ser beneficioses però van arribar una mica tard. * Aquestes precipitacions van obligar a fer tractaments específics per evitar malalties a la planta. * Malgrat tot, les previsions són optimistes tant en quantitat com en qualitat gràcies als mitjans tècnics actuals. Arquitectura i Història: El Celler Modernista La cooperativa, fundada l'any 1919, destaca pel seu valor patrimonial: * L'edifici és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, referent del modernisme agrari. * Combina una façana amb elements arquitectònics dignes d'admiració amb un interior totalment remodelat i equipat amb última tecnologia de vinificació. Productes i Marques Principals Vila-rodona és el major elaborador de la DO Tarragona, amb una producció de 12 milions de quilos de raïm: * Vins blancs: Elaborats principalment amb Macabeu i Parellada, destinats en gran part a la producció de cava. * Vins negres: Amb predominança de l'Ull de llebre, a més de Merlot i Cabernet. * Marques: La insígnia principal és Flama d'Or (per a blancs i caves), a més de Flama Rosa i Flama Roja. Cultura del Vi i Distribució Cabanes lamenta la falta d'aposta del territori pel producte propi: "A vegades sempre ens agrada més el de fora que el de casa." El consum ha baixat fins als 30 litres per persona, lluny dels 60-70 litres de França o Itàlia. Es destaca la necessitat d'educar la gent jove i desvincular el vi de l'alcoholisme, tractant-lo com un aliment amb beneficis per a la salut si es consumeix amb responsabilitat. Enoturisme i Visites El celler ofereix una experiència completa que inclou la visita a l'edifici històric, el procés productiu en viu i l'agrobotiga, on es poden trobar més de 500 referències de productes artesanals, olis i fruita seca.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Anàlisi i previsions per a la Diada de Sant Fèlix 2008
La gran cita de Vilafranca: Sant Fèlix 2008 L'espai repassa les expectatives per a la Diada de Sant Fèlix, considerada una de les cites més importants del calendari juntament amb el Concurs de Castells de Tarragona. El periodista Pep Ribas de Ràdio Vilafranca analitza l'estat de les quatre colles participants: els Castellers de Vilafranca, la Vella de Valls, la Joves de Valls i els Minyons de Terrassa. Els Castellers de Vilafranca Els amfitrions plantegen una diada d'altíssim nivell tot i haver descartat el 3 de 10 amb folre i manilles. Els punts clau de la seva actuació són: L'intent inèdit del 3 de 9 amb l'agulla, un castell mai vist que genera debat per la seva dificultat tècnica i la pèrdua d'orientació del tronc. El 4 de 9 amb l'agulla i la torre de 9 amb folre i manilles. Un possible 5 de 9 per a la diada de Sant Ramon si els resultats de Sant Fèlix són positius. Les Colles de Valls i els Minyons Colla Vella dels Xiquets de Valls: Arriba amb molta ambició i la intenció de recuperar les manilles a Vilafranca amb la torre de 9 i el pilar de 8. També es contempla un possible 3 de 9 amb l'agulla com a sorpresa. Colla Joves Xiquets de Valls: Tot i les dificultats per moure grans volums de gent a l'assaig, l'èxit de l'Arbós els motiva a intentar la tripleta vilafranquina (3 de 9, 4 de 9 i 4 de 8 amb l'agulla) i, si és possible, el 5 de 9. Minyons de Terrassa: Es mostren prudents després de les vacances, però no descarten el 5 de 9 amb folre si l'assaig previ funciona, a més dels bàsics de nou. "És un castell inèdit, no es té constància que s'hagi provat mai, ni al segle XIX." Logística i Ambient a la Plaça Amb la diada caient en dissabte, s'espera una Plaça de la Vila plena a vessar. Es recomana arribar d'hora, especialment a causa de les obres a la Rambla que limiten l'espai. També s'ha destacat la presència de bandes de música internacionals i l'actuació dels Falcons de Vilafranca.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Entrevista a Antoni Pinilla: Nàstic i Pregó 2008
Entrevista a Antoni Pinilla a Tarragona Ràdio El programa repassa l'actualitat del Gimnàstic de Tarragona a les portes del debut a la Lliga contra el Tenerife. L'eix central és la transició de Pinilla de jugador professional a director general del club i el seu nou rol com a pregoner. Actualitat del Nàstic i la plantilla Preparació de l'equip: Pinilla es mostra optimista i destaca que el grup arriba fort físicament i mental gràcies a una bona pretemporada sota les ordres de César Ferrando. Mercat de fitxatges: Es deixa la porta oberta a noves incorporacions o sortides fins al tancament del mercat (1 de setembre). El club busca una plantilla competitiva i amb capacitat de reacció. Model de joc: Es busca un equip sòlid i regular per sobre de les individualitats. El repte com a Pregoner de Santa Tecla L'exjugador confessa la seva sorpresa i orgull per haver estat escollit per l'alcalde com a pregoner de les festes de Santa Tecla: "És un orgull i una satisfacció... és una faceta molt diferent de tot el que he fet fins ara, però molt interessant." Gestió interna i massa social Direcció General: Pinilla detalla la seva adaptació a les àrees de màrqueting, gestió de personal i relació amb els socis. Campanya de socis: El club se situa prop dels 7.300-8.000 abonats, amb l'objectiu de mantenir la base social malgrat la conjuntura econòmica actual. Connexió amb l'entrenament En Quim Pons informa des del camp d'entrenament (a porta tancada): * Dubte d'última hora amb Jandro per problemes físics. * Possibles moviments en el mercat per buscar un perfil polivalent per a la banda dreta.