Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1321-1344 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Lluís Aragonès i l'estratègia d'ERC a Madrid
Entrevista electoral amb Lluís Aragonès (ERC) El cap de llista d'Esquerra Republicana per Tarragona, Lluís Aragonès, analitza els reptes de la seva formació davant les eleccions al Congrés. L'objectiu principal és consolidar el grup parlamentari i actuar com a força decisiva per defensar els interessos de Catalunya davant un possible govern del PSOE o l'amenaça d'una victòria del PP. Estratègia política i pactes Aragonès defineix clarament les línies vermelles i els objectius d'ERC a Madrid: Impedir un govern de la dreta: La missió prioritària és evitar que el Partit Popular torni al poder, per les seves polítiques contràries a l'Estatut i el seu suport al Plan Hidrològico Nacional. Condicionar Zapatero: Davant la falta de confiança en el líder socialista, Aragonès proposa la política de "cobrar per avançat". Crítica a CiU: Acusa Convergència i Unió de ser el "tio Paco de las Rebajas" per vendre's per poc i intentar desestabilitzar el govern de la Generalitat des de Madrid. Reivindicacions territorials i infraestructures L'entrevista se centra en les mancances històriques que pateixen el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: Finançament: Exigència immediata de la publicació de les balances fiscals per acabar amb l'espoli fiscal. Gestió de l'aigua: Oposició radical a qualsevol transvasament de l'Ebre, defensant la Nova Cultura de l'Aigua basada en la racionalitat i les dessalinitzadores. Ferrocarril: Reclamació del traspàs integral de Rodalies i Regionals, prèvia inversió del govern central. Equipaments: Traspàs de la gestió de l'aeroport de Reus al govern català i cessió d'edificis com el Museu Arqueològic i el Banc d'Espanya a la ciutat de Tarragona. Proposta d'unitat: El lobby territorial Aragonès fa una crida als futurs diputats i senadors de la demarcació per actuar com un lobby territorial. "Si anem junts, segur que el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre hi guanyaran, i molt." Aquesta proposta busca un pacte de mínims per defensar inversions clau com la façana marítima, l'estació central o l'alta velocitat, més enllà de les ideologies de cada partit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
XIII Jornades de Dret del Treball a Tarragona
XIII Jornades de Dret del Treball i Seguretat Social Tarragona acull la tretzena edició d'aquestes jornades consolidades, organitzades pel Col·legi Oficial de Graduats Socials de Tarragona. Enguany, l'esdeveniment destaca per una col·laboració inèdita amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), fet que converteix la trobada en un punt de referència estatal per a la formació de jutges i magistrats. Temàtiques clau i actualitat jurídica Les jornades s'enfoquen en l'anàlisi de casos pràctics i canvis legislatius recents que afecten directament la ciutadania: Reformes en prestacions: Estudi de les novetats en la pensió de viduïtat per a parelles de fet. Assetjament laboral: Diferenciació i tractament jurídic de l'assetjament sexual i per raó de sexe, així com les noves tendències en indemnitzacions addicionals. Conciliació i Igualtat: Aplicació de la Llei d'Igualtat, incloent els nous permisos de paternitat (13 dies) i l'ampliació dels de maternitat. Responsabilitat social: La integració de la conciliació de la vida familiar i laboral en els convenis col·lectius. Participació i ponents de prestigi Amb una assistència prevista d'entre 400 i 500 professionals, les jornades compten amb figures de primer nivell: Rosa Maria Virulés: Magistrada i directora tècnica de les jornades. Magistrats del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com Aurélio Desdentado, Sara Pose i Luis Gil. "Aquests ponents són els que aplicaran la llei o la interpretaran; per tant, és vital conèixer quina és la seva visió per a la tasca professional diària."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Lectura pública de 'La plaça del Diamant' a Tarragona
Homenatge a Mercè Rodoreda i la cultura catalana L'entrevista amb el llibreter Ramon Marrugat destaca la vitalitat cultural de la Llibreria La Rambla a Tarragona, que es converteix en l'epicentre d'actes per celebrar el Dia de la Dona i la Setmana del Llibre en Català. L'esdeveniment principal és una lectura pública ininterrompuda de l'obra mestra de Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora. Detalls de la lectura pública Participació oberta: Qualsevol ciutadà pot participar-hi; ja hi ha més de 80 inscrits, incloent-hi l'alcalde Fèlix Ballesteros, que iniciarà l'acte. Durada: S'espera que la lectura s'allongui entre tres i quatre hores el proper dissabte. Reconeixement: Els participants rebran un diploma commemoratiu com a record de la seva col·laboració. Altres activitats literàries L'espai no només acull Rodoreda, sinó que manté una agenda dinàmica que inclou: Tallers de lectura: Dirigits per Ricardo Trigo, on s'analitzaran clàssics d'Umberto Eco, Gabriel García Márquez i Paul Auster. Presentacions de llibres: Destaca l'obra de Rosa Queralt, Aigua i genolls, un estudi antropològic i dialectal sobre les dones treballadores de l'arròs al Delta de l'Ebre. El llegat de Rodoreda Marrugat reflexiona sobre la figura de Mercè Rodoreda, afirmant que és una autora que mai ha necessitat ser "rescatada" de l'oblit perquè la seva presència és constant a les escoles i llars. "Mercè Rodoreda és un nom català universal; la seva obra es pot llegir en més de 30 llengües a tot el món." Es destaca la seva capacitat per connectar especialment amb el públic femení i la seva habilitat per retratar una època de postguerra i silenci des d'una sensibilitat única.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Francesc Ricomà: Estratègia i reptes del PP a Tarragona
Entrevista a Francesc Ricomà: Perspectives electorals i territorials El candidat del Partit Popular per Tarragona, Francesc Ricomà, analitza l'actualitat política a pocs dies de les eleccions generals, destacant la seva confiança en un canvi de govern a Espanya. Anàlisi dels debats i l'economia Debat cara a cara: Ricomà considera que Mariano Rajoy va mostrar-se més sensible als problemes reals dels ciutadans, mentre que Zapatero es va dedicar a fer oposició a l'oposició sense explicar la seva gestió. Situació econòmica: El candidat alerta sobre l'augment de l'atur i critica la manca de reformes estructurals durant la legislatura socialista. Defensa de la llengua i política hídrica Llengua i rotulació: Comparteix la crítica a les sancions per rotular en castellà, qualificant-ho de "pressió absurda" i defensant la llibertat cultural. Pla Hidrològic Nacional: Reivindica la necessitat de recuperar els transvasaments d'aigua des de conques excedentàries (com l'Ebre) cap a les deficitàries, sempre respectant el cabal ecològic i les necessitats del territori d'origen. "El millor que podem fer amb les llengües és deixar-les tranquil·les; sancionar algú per rotular en castellà és una situació d'anormalitat." Projectes per a Tarragona Façana Marítima: Critica la demora del projecte a causa del canvi de govern municipal i aposta per recuperar el consens anterior. Infraestructures: Proposa una xarxa de rodalies pròpia per al Camp de Tarragona (estil metro de superfície) i la gestió de l'aeroport de Reus des del territori amb col·laboració empresarial. Seguretat Ciutadana: Advoca per una reforma del Codi Penal per evitar la reincidència i proposa la repatriació automàtica d'immigrants que delinqueixin.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Dones Gitanes: Identitat, Estereotips i Futur
Identitat i la Triple Lluita de la Dona Gitana El text explora la complexitat de ser dona, gitana i catalana. S'exposa com aquest col·lectiu pateix una invisibilitat històrica i una manca de valoració malgrat estar cada vegada més present en tots els àmbits socials i professionals. La càrrega de prejudicis s'intensifica quan es creuen les qüestions de gènere amb l'origen ètnic. Trencar Estereotips i la Formació Les protagonistes fan una crida a desmuntar les imatges preestablertes que la societat occidental o no gitana ha imposat sobre elles: La bata de cola: Es clarifica que no és un símbol gità, sinó un element de la cultura andalusa que s'ha estigmatitzat com a propi del col·lectiu. L'educació: Es defineix com la "base principal" i l'única sortida per a la joventut. Es destaca el creixement de dones gitanes a la universitat, superant en molts casos els homes en formació acadèmica. El paper de la dona: Es reivindica que la dona gitana sempre ha estat treballadora i valorada dins de la seva comunitat, desmentint el mite del submissió absoluta. Convivència i Prejudicis Inherents Es produeix un debat intens sobre la por a l'altre i la manca de coneixement mutu. La Tia Emilia posa al límit l'interlocutor amb preguntes directes sobre el racisme quotidià: "¿Tu casaries la teva filla amb un gitano?" S'argumenta que, tot i portar sis segles de convivència, encara existeix una barrera invisible. La solució no passa per canviar l'essència gitana, sinó per un reconeixement mutu on no es generalitzin les conductes negatives d'uns pocs a tot el col·lectiu. Evolució dels Valors i el Patriarcat Les participants reconeixen una evolució positiva en la joventut: Repartiment de tasques: Els homes joves comencen a assumir rols de cura i llar que abans eren impensables. Llibertat d'elecció: El rito gitano i la virginitat es veuen ara més des de la il·lusió personal que des de l'obligació imposada. Separacions: S'admet amb naturalitat que les parelles gitanes es separen quan la relació no funciona, aplicant la seva pròpia llei. Finalment, es destaca el valor de la col·lectivitat i la passió amb què el poble gitano viu els moments vitals (naixements, noces i malalties) en contraposició a l'individualisme metòdic de la societat no gitana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Guia cultural i arqueològica de Tunísia i Cartago
Guia Cultural de Tunísia: Més enllà de Cartago En aquesta conversa amb Magí Seritjol, tècnic del Museu d'Història de Tarragona, s'explora la riquesa patrimonial i cultural de Tunísia com a destinació clau en els creuers pel Mediterrani. Tot i que Cartago n'és el nom més conegut, l'expert destaca que el país ofereix tresors romans molt més impressionants i una vida quotidiana fascinant. Cartago i les restes púniques Actualment, Cartago és un barri residencial d'alt nivell a Tunís, similar a la Cala Romana de Tarragona. Es conserven les Termes Antonines, amb vistes espectaculars al golf, però les restes de l'època púnica (fenícia) són escasses. Advertència: Cal tenir precaució amb el Palau Presidencial veí, ja que la seguretat és extremadament estricta amb les fotografies. Imprescindibles de Tunís Capital Museu del Bardo: Considerat una joia mundial, allotja una de les millors col·leccions de mosaics romans del món. La Medina de Tunís: Declarada Patrimoni Mundial, és el lloc ideal per perdre's, gaudir de l'hospitalitat local i comprar artesania autèntica lluny dels reclams turístics. La Goleta: El barri marítim on és obligatori tastar el peix fresc i el marisc a la planxa. Sidi Bou Saïd: Un poble pintoresc de cases blanques i blaves on cal prendre un té amb pinyons. La Tunísia Romana profunda Seritjol recomana visitar tres enclaus arqueològics excepcionals que sovint queden fora de les rutes massives: 1. Dougga: Una ciutat romana sencera en un paisatge d'oliveres al nord. 2. Sbeitla: Amb un imponent Capitoli molt ben conservat. 3. Bullaregia: Famosa per les seves cases subterrànies dissenyades per fugir de la calor, on encara es poden veure mosaics intactes in situ. Gastronomia i Societat Menjar: Predominen els productes frescos com el meló i la síndria, el cuscús de cordé i el bric. Societat: Es destaca el paper actiu de la dona tunisiana, amb una forta presència a les universitats, i el caràcter obert i amable de la seva gent. "Viatjar a Tunísia exigeix respecte absolut pel país que t'acull, una premissa que hauria de guiar qualsevol viatger."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Estat actual i futur del CIM el Camp de Tarragona
Desenvolupament i comercialització del CIM el Camp L'entrevista amb Ignasi Regàs, director de l'empresa pública CIMALSA, analitza l'estat d'un dels projectes logístics més ambiciosos del territori. Actualment, la primera fase ja està urbanitzada i presenta un èxit de comercialització superior al 80%. Cronograma i execució de les obres Les obres d'edificació de la primera empresa ja han començat. Es preveu que abans de Setmana Santa s'iniciïn nous projectes de construcció. L'objectiu és que a finals d'any les primeres empreses ja puguin estar operatives al recinte. CIMALSA construirà també n託s modulars destinades a PIMES del sector del transport. La Segona Fase i el creixement futur El projecte no s'atura i ja es planifica la segona fase, que s'ubicarà íntegrament en el terme municipal de Tarragona. El compromís amb l'ajuntament és aprovar el planejament durant aquest any per iniciar les obres el 2009. "La CIM el Camp serà el recinte logístic més gran de Catalunya després de la ZAL del Port de Barcelona." Impacte econòmic i serveis integrats El model de centre logístic proposat destaca per oferir serveis integrals que inclouen: * Serveis a les persones: Restauració, hotels i comerç. * Serveis a les empreses: Oficines, consultories i centres de formació. * Serveis als vehicles: Benzineres, tallers i manteniment. L'impacte econòmic estimat és de 3.000 a 3.500 llocs de treball i una generació de valor afegit de 150 milions d'euros, consolidant el Camp de Tarragona com el segon focus logístic de Catalunya.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
100 trasplantaments de mèdula a l'Hospital Joan XXIII
Èxit i consolidació de l'hematologia a Tarragona L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha assolit una fita històrica en arribar als 100 trasplantaments de mèdula òsia. Aquest centre és l'únic acreditat a la província per realitzar aquesta intervenció, una autorització renovable anualment per l'Organització Catalana de Trasplantaments que certifica l'excel·lència dels seus estàndards mundials. El procés del trasplantament autòleg El doctor Andreu Llorente i la doctora Virginia Callao expliquen que la tècnica utilitzada és principalment el trasplantament autòleg, que consisteix en: Extracció: S'estimulen les cèl·lules mare del pacient perquè surtin al torrent sanguini. Afèresi: Mitjançant una màquina, es recullen aquestes cèl·lules en un procés de unes 5 hores, evitant les antigues i doloroses punxades als ossos. Criopreservació: Les cèl·lules es congelen al Banc de Sang i Teixits. Rescat: Després de donar una quimioteràpia molt intensiva (que destrueix el tumor però també el moll de l'os), es reinfecten les cèl·lules mare per regenerar el sistema hematològic. Perfil del pacient i condicions de seguretat Aquesta teràpia no es pot aplicar a tothom; es reserva per a casos de leucèmia, limfoma o mieloma. Els punts clau de l'ingrés inclouen: Aïllament: El pacient roman entre 2 i 3 setmanes en habitacions amb aire filtrat i pressió positiva per evitar infeccions. Condició física: Més que l'edat (s'han fet trasplantaments a persones de fins a 70 anys), el factor determinant és l'estat general de salut del malalt. "Amb aquesta tècnica augmentem un 30 o un 40% les possibilitats que el malalt es guareixi de la malaltia." La importància de la donació Finalment, es destaca el paper crucial del Banc de Sang i Teixits. Durant el període crític post-infusió, els pacients no tenen defenses ni plaquetes, per la qual cosa depenen totalment de les donacions de sang altruistes realitzades per la demanda constant del centre hospitalari.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Primer seminari universitari sobre la Setmana Santa a la URV
La Setmana Santa entra a la Universitat L'historiador i professor Josep Maria Sabater-Bos presenta una iniciativa pionera a la Universitat Rovira i Virgili (URV): el primer seminari acadèmic dedicat a l'estudi de la Setmana Santa de Tarragona. Segons Sabater-Bos, es tracta d'una fita inèdita a Catalunya i l'Estat, ja que el seminari té el rang d'assignatura i permet convalidar crèdits universitaris. Estructura i continguts del seminari El seminari s'organitza en tres jornades amb cinc ponències principals que analitzen el fenomen des de diverses òptiques: Antropològica: A càrrec del Dr. Joan Prat, oferint una visió acadèmica i escèptica. Històrica i Religiosa: Impartida pel vicari general Miquel Barberà i el llicenciat Pere Poi. Turística: Analitzada per la professora Maria Teresa Segura de l'Escola de Turisme. Cinematogràfica: Una sessió audiovisual sobre la representació de Crist al cinema i la pròpia imatgeria tarragonina. Local: Una crònica específica sobre la història de la Setmana Santa de Tarragona a càrrec del propi Sabater-Bos. Visita guiada i reivindicació museística L'activitat culminarà el dissabte amb una visita a les tres esglésies que custodien la major part dels misteris (passos) de la ciutat: Nazaret (la Sang), Sant Llorenç (dels Pagesos) i Sant Miquel del Pla. El coordinador aprofita per reivindicar un Museu de la Setmana Santa, proposant que aquests temples romanguin oberts tot l'any per al turisme cultural. "Tarragona té una activitat cultural viva i jove; la Setmana Santa no és un fòssil, sinó que està més desperta que mai." Inscripcions i impacte Tot i que el seminari està integrat en el currículum universitari, s'ha obert al públic general amb una matrícula simbòlica. A causa de l'èxit de convocatòria, s'han hagut d'ampliar les places inicials, demostrant l'interès creixent per la religiositat popular com a objecte d'estudi científic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Serveis i infraestructures socials al Camp de Tarragona
Balanç de la política social i legislativa a Tarragona L'entrevista amb Jordi Tous, director dels serveis territorials d'Acció Social a Tarragona, repassa l'estat actual de les lleis de serveis socials i el mapa d'equipaments a la demarcació. Marc Legislatiu i Nous Projectes El departament treballa en diversos fronts normatius de gran impacte per a la ciutadania: Llei d'Acollida: Es preveu que l'avantprojecte entri al Parlament durant el 2008. L'objectiu és establir un servei d'acollida potent que ofereixi referents clars en formació, treball i habitatge, tant en l'àmbit local com en els països d'origen. Llei de Serveis Socials de Catalunya: En vigor des de l'1 de gener de 2008, suposa un canvi de model cap a la universalitat, prioritzant les necessitats de la persona per sobre de la seva renda. Llei de la Dependència: S'està desplegant de forma descentralitzada a través del món local. S'anuncia un reforç de 9 milions d'euros per agilitzar els Plans Individuals d'Atenció (PIA). Mapa d'Equipaments i Infraestructures Socials Tous posa èmfasi en la necessitat de considerar les dotacions socials com a infraestructures crítiques del territori: Gent Gran: S'estan impulsant projectes clau com la residència de la Mercè (prevista per a finals de 2009) i noves places amb la Fundació Santa Tecla i Sanitas per pal·liar el dèficit al Tarragonès. Discapacitat i Salut Mental: Destaca la remodelació de l'antic sociosanitari Casablanca i la creació de llars de suport al Baix Penedès i Baix Camp. Atenció a la Dona: Es confirma la posada en marxa del Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE) al carrer Colom per a l'abril, oferint assessorament jurídic i psicològic. "Hem d'anar introduint cada vegada més el concepte d'infraestructures socials; ens calen solars i planificació territorial per posar en marxa els recursos que ja tenim dotats."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Victòria del Nàstic i el 'Futbolí' de Tarragona Ràdio
El Nàstic Respira: Victòria Crucial contra Las Palmas L'actualitat grana ve marcada per una victòria vital per 2 a 0 contra la UD Las Palmas, que permet a l'equip sortir de les places de descens. El programa destaca l'ambient viscut al Nou Estadi amb més d'11.500 espectadors, una entrada que no es veia des de l'etapa a Primera Divisió. Moments clau del partit Els gols: Es compara l'eufòria continguda del gol de penal de Jandro amb l'explosió d'alegria del segon gol, marcat per Moisés al minut 91. Campaña de permanència: Tarragona Ràdio ha iniciat una campanya amb figures històriques. S'ha destacat la participació d'Ángel García, exjugador i exentrenador, amb una falca motivacional plena d'optimisme. Crítica al joc: Malgrat el resultat positiu, es reconeix que la primera part va ser extremadament avorrida, qualificada de "tostón" o partit "roi". Secció 'El Futbolí': Humor i Anècdotes La secció humorística repassa les situacions més surrealistes de la jornada: El Misteri de la Porra: S'analitza una trucada recurrent d'una oient (Nuri Soler) que genera confusió en antena, barrejant conceptes amb el programa clàssic Encarna de Noche. Problemes amb Localia: Es comenta amb ironia com la cadena Localia va preferir emetre un programa de cuina (pollastre a la cassola) abans que connectar amb el partit Celta-Poli Ejido, entrant-hi només a la segona part. Futbol Internacional: Repàs a l'actuació d'exjugadors del Nàstic a l'estranger (Bizarri, Tobi Lwanga, Seba Zabala i Cáceres), tot i que la majoria no van gaudir de minuts. "Ahir al camp hi havia 11.519 espectadors... des de Primera que no s'omplia tant l'estadi." Previsió del programa 'Sempre Nàstic' Per a la tarda, s'anuncia una tertúlia de luxe amb: 1. Jordi Vinyals (exentrenador del club). 2. Antoni Pinilla (capità actual de l'equip). 3. Analistes com Jordi Felgueira i Àlex Pareja (TV3).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Setmana Santa a Tarragona: Sons i Projectes dels Marejans
La Primera Mostra de Sons i l'Actualitat del Gremi de Marejans L'entrevista a Josep Maria Guinovar, president del Gremi de Marejans, destaca les principals novetats i projectes de l'entitat per a la Setmana Santa de Tarragona i la seva tasca cultural al barri del Serrallo. Activitats de la Setmana Santa I Mostra de Sons de la Setmana Santa: Es tracta d'una nova iniciativa que tindrà lloc a l'Auditori August del Palau de Congressos. L'objectiu és oferir un format concert per als sons que habitualment acompanyen els passos. Hi participaran set bandes i prop de 700 músics, mostrant la riquesa i varietat de tocs (timbals, cornetes, sacs de gemecs i matraques). Caràcter Bianual: Aquesta mostra s'alternarà cada any amb la Trobada Estatal de Bandes, enfocant l'atenció un any en les formacions locals i l'altre en les de fora de Catalunya. Presentació de l'Opuscle: El proper dimecres es presentarà la 19a edició d'aquest recull històric i fotogràfic a càrrec de Lluís Badia. Via Crucis al Serrallo: Enguany s'avança al dissabte 8 de març a les 20:00h per motius logístics derivats de la jornada electoral de diumenge. Projectes de Futur i Recuperació Patrimonial "Volem recuperar el Ball de Titans, un element del seguici popular que el gremi representava fa dos-cents anys." Recuperació del Ball de Titans: El gremi treballa per reintroduir aquest ball històric, perdut després de la Guerra del Francès, amb l'objectiu de tornar-lo a incorporar a les festes de Santa Tecla en un parell d'anys. Centre d'Entitats Culturals Serrallenques (CECS): Davant la manca d'espais al barri, es proposa rehabilitar l'antic magatzem de les remendadores (propietat de l'Autoritat Portuària) com a local d'assaig i punt d'unió per a les entitats juvenils i culturals del Serrallo.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Artur Mas: Estratègies i reptes de CiU a les generals
Entrevista a Artur Mas: Perspectivas per al 9 de Març El president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, analitza el panorama polític en ple equador de la campanya electoral per a les eleccions generals. El líder nacionalista centra el seu discurs en la necessitat que Catalunya tingui una veu decisiva a Madrid per contrapesar el possible govern del PSOE. Relacions Postelectorals i Monopoli de Poder Crítica a Zapatero: Mas acusa el candidat socialista d'incoherència en les seves promeses i afirma que els catalans han estat víctimes dels seus incompliments. Contrapès necessari: Segons Mas, el PSOE té un "monopoli del poder" a moltes institucions i cal que CiU sigui forta per evitar que governin sols. Estratègia de CiU: El partit no tanca portes a col·laborar, però l'objectiu és defensar Catalunya des de fora si és necessari, prioritzant el respecte a la realitat catalana. Reptes a Tarragona i Candidatures L'entrevista també posa el focus en el territori local: * Jordi Jané: Mas defensa el seu cap de llista per Tarragona, destacant-ne la serietat i coneixement del territori malgrat les veus que el titllen de poc conegut. * Polèmica de Raül Font: Sobre les declaracions poc afortunades del número dos per Tarragona, Mas accepta les seves disculpes i li treu ferro. * Objectius electorals: CiU aspira a recuperar el segon diputat a la demarcació de Tarragona per augmentar la seva força global al Congrés. Preocupacions Ciutadanes i la Gestió de l'Aigua "No ens convé que governin el PP o el PSOE sols, sinó que es vegin obligats a governar tenint en compte Catalunya." Mas recull les inquietuds de la ciutadania recordant temes clau: 1. Economia: La pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. 2. Infraestructures: Critica durament la gestió de l'Estat, referint-se a la ministra Magdalena Álvarez com a responsable d'un "tormento" per als catalans. 3. Immigració: Reivindica un discurs basat tant en drets com en deures per preservar la cultura i lleis pròpies. 4. L'aigua: Mas acaba amb una crítica ferotge al tripartit pel que anomena la "cultura de l'engany", referint-se a la gestió dels pous de Tarragona per enviar aigua a Barcelona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Prevenció cardiovascular al Cardio Espacio de Tarragona
Prevenció de malalties cardiovasculars a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio es desplaça al Parc de la Ciutat amb motiu de la instal·lació del Cardio Espacio, una carpa itinerant dedicada a la sensibilització sobre la salut del cor. Segons s'explica, les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat a l'Estat espanyol i a les comarques tarragonines la xifra se situa en un preocupant 31%. El recorregut pel Cardio Espacio La doctora Estefanía Moreno, coordinadora de la iniciativa, detalla les activitats de la carpa: Qüestionari Cardio Alert: Una prova inicial de sis preguntes per avaluar el coneixement del visitant sobre els riscos. Panells interactius: Simulacions que ensenyen com es forma la placa d'ateroma (acumulació de greix i fibrosis) a les artèries fins a provocar un ictus o un infart de miocardi. Jocs didàctics: Pantalles per aprendre com la medicació i els hàbits saludables ajuden a netejar les artèries. Factors de risc i mites Durant l'entrevista es desmenteixen creences populars i s'apunten dades clau: La salut en les dones: Es desmitifica que sigui una malaltia d'homes; actualment les dones pateixen més ictus i sovint estan infradiagnosticades. L'obesitat abdominal: En visites anteriors a Tarragona, es va detectar que el 50% de la població presentava obesitat abdominal. Altres factors: El tabaquisme, la hipertensió, el sedentarisme i la diabetis actuen com a "números de loteria" per desenvolupar patologies greus. Consells per a una vida saludable La doctora insisteix que no calen grans sacrificis, sinó canvis progressius: Alimentació: Dieta rica en fruita, verdura i peix, evitant els fregits i l'excés de carn. Activitat física: Caminar o ballar 30-45 minuts al dia és suficient per reduir el risc. Prevenció infantil: Educació en bons hàbits per evitar l'obesitat infantil, un problema creixent que podria reduir l'esperança de vida de les noves generacions. "No es tracta de fer grans canvis, sinó d'anar introduint poquet a poquet bons hàbits que ens donin qualitat de vida."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Nova etapa i tallers a l'Escola de Lletres de Tarragona
L'Escola de Lletres de Tarragona inicia un nou trimestre L'Urdes Malgrat, directora de l'Escola de Lletres de Tarragona, presenta la nova oferta de tallers per al següent mòdul. L'entitat, totalment consolidada com un referent de creació literària a la ciutat, destaca per la seva capacitat d'unir formació acadèmica amb oci i dinamització cultural. Oferta per a Joves: Entre 12 i 16 anys L'escola ha detectat una forta demanda entre el públic més jove. Aquests tallers no només ensenyen tècniques d'escriptura, sinó que també: Ofereixen un espai de creixement personal en un entorn on els joves ja no se senten sols amb la seva afició. Són impartits per l'Ingrid Ventura, una antiga alumna i ara escriptora universitària. Proporcionen eines que ajuden a millorar el rendiment acadèmic general. Formació per a Adults i Itineraris Urbans Per als adults, l'escola ofereix opcions que van més enllà de l'aula convencional: Taller itinerant: Propostes de noctàmbuls (de 21h a 23h) que consisteixen en passejades per la ciutat per trobar inspiració al carrer. Tallers estables: Sessions de dimecres i divendres, aquesta darrera a la llibreria La Rambla, amb la participació d'escriptors convidats. Curs de Parla en Públic: Impartit per l'Àlex Palomo a la Sala Trono, centrat en la lectura pública i la dramatització. La ciutat com a espai d'aprenentatge L'escola manté la filosofia que la literatura ha de sortir a la ciutat. Per això, col·laboren activament amb espais emblemàtics com el Cafè Museum o la Sala Trono per realitzar lectures públiques i fomentar la interacció social. "La ciutat per ella mateixa també ha de ser escola de lletres, la literatura no només s'explicarà dins d'una aula." La matrícula resta oberta durant tota la setmana vinent per a aquells interessats en els últims llocs disponibles.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Marees negres, marees blanques: El record del Prestige
Memòria de la catàstrofe del Prestige El llibre Marees negres, marees blanques, escrit per Josep Figueres i Xavier Poza, recull el testimoni directe de la crisi mediambiental provocada per l'enfonsament del petrolier Prestige a les costes de Galícia. L'autor explica com una experiència personal fent el Camí de Santiago es va transformar en una estada de sis mesos com a voluntari i portaveu a la zona de Muxía. La resposta social davant la inacció institucional L'entrevista descriu una situació de solitud institucional durant els primers dies del desastre. Mentre els mitjans oficials minimitzaven els danys, la societat civil va organitzar una resposta massiva: Mobilització altruista: Més de 300.000 voluntaris d'arreu del món van viatjar a Galícia per netejar el xapapote. Manca de mitjans: Inicialment, els voluntaris treballaven sense protecció adequada, respirant gasos tòxics i usant eines precàries. La "Marea Blanca": El terme simbolitza la solidaritat de la gent (vestida amb monos blancs de protecció) enfront de la negror del petroli. L'anècdota amb el Rei i la crítica política Un dels punts clau és la trobada entre Josep Figueres i el rei Joan Carles I, on el voluntari va entregar una carta reclamant l'ajuda de l'exèrcit. "No som suïcides, som voluntaris i necessitem organització." L'autor critica durament la gestió de la Junta de Galícia i del govern central de l'època, denunciant: 1. El caciquisme latent als pobles afectats. 2. La manipulació informativa sobre la gravetat de l'abocament. 3. L'intent de desarticular el moviment ciutadà abans de les eleccions municipals. Un llegat de solidaritat Finalment, el llibre es presenta com un recull de sentiments i vivències que va transformar la vida de molts joves. Malgrat el desastre ecològic, l'autor destaca que la catàstrofe va permetre treure el millor de l'ésser humà i crear vincles indestructibles entre voluntaris i pescadors.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Xantal Grande: De la Galeria Fòrum a la Fundació
Recuperació del Patrimoni Fotogràfic a Tarragona L'entrevista amb la galerista Xantal Grande repassa la trajectòria de la mítica Galeria Fòrum de Tarragona, oberta l'any 1981, i el seu nou projecte: la creació d'una fundació per preservar i compartir un llegat de més de mil obres originals. Una Trajectòria Internacional des de la Proximitat Apostes de risc: La galeria va ser pionera a exposar artistes com Joan Fontcuberta quan encara no tenien currículum, o Alberto García-Alix en la seva primera mostra en una galeria. Activisme cultural: Davant la falta de rendibilitat inicial de la fotografia a Tarragona, Grande va haver de fer un treball de comissariat i gestió externa per mantenir l'espai obert. Vincle amb la ciutat: Tot i les limitacions del mercat local, l'amor per Tarragona i la seva llum han mantingut la seu del projecte a la ciutat. El Naixement de la Fundació Fòrum La fundació neix de la voluntat de convertir una col·lecció privada en un bé públic. Els punts clau de la nova seu a Casa Canals inclouen: Arxiu i Biblioteca: Més de 2.000 llibres especialitzats i milers de fotografies originals a disposició de la consulta pública. Espai Expositiu: Les golfes de Casa Canals oferiran mostres íntimes amb vistes a la muralla i al mar. Projecció Exterior: Col·laboracions ja actives amb centres com el Museu Picasso de Málaga o institucions a França i Portugal. "El moment que cuelgas obras en las paredes de una galería, es llegar a este encuentro final con el público y el deseo irrefrenable de conseguir una obra." El Futur: SCAN i Noves Mirades La fundació s'inaugurarà properament dins el marc del festival SCAN, amb una exposició d'una artista noruega i l'objectiu de ser un punt de trobada per a fotògrafs de la talla de Gervasio Sánchez, reivindicant tant la fotografia artística com el fotoperiodisme.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Entrevista a Lluís Sunyer: El territori davant el 9-M
Lluís Sunyer: De la lluita social al Congrés dels Diputats Lluís Sunyer, cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per Tarragona, analitza els reptes de la campanya electoral per al Congrés. Amb una trajectòria lligada a la política local i a les lluites socials, Sunyer planteja una visió crítica de la distància entre la classe política actual i les preocupacions reals de la ciutadania. Les prioritats del territori vs. la política tradicional L'eix central del seu discurs és el retorn als problemes quotidians dels ciutadans, allunyant-se de les grans xifres macroeconòmiques: Salaris i economia real: Denuncia la precarietat laboral de joves que cobren 700 euros en empreses amb beneficis milionaris. Crítica a les elits: Reclama que les empreses que obtenen grans rèdits reverteixin la riquesa en millors sous i una fiscalitat més justa. Fiscalitat: Proposa una major pressió fiscal per a qui més guanya per finançar serveis públics. Infraestructures i Mobilitat Sostenible Sunyer critica el model d'infraestructures elitistes que s'ha seguit fins ara a les comarques de Tarragona: Oposició a l'AVE tradicional: No es mostra contrari a l'alta velocitat, però critica que s'hagin invertit milions en bitllets cars mentre el transport poble a poble s'ha abandonat. Xarxa ferroviària de proximitat: Prioritza una xarxa digna per al 2014 que faciliti la mobilitat quotidiana de la gent gran i els treballadors. Transport de mercaderies: Advoca per passar les mercaderies de la carretera al tren, seguint el model europeu. Gestió de l'Aigua i Model Energètic Sobre la crisi de l'aigua i el medi ambient, el candidat és contundent: "Més aigua per especular pel territori, ICV-EUiA serem els que ens posarem al mig i plantarem cara." Criteris de solidaritat: Accepta mesures d'emergència per a consum de boca, però rebutja qualsevol transvasament destinat a l'especulació urbanística. Transició energètica: Aposta pel tancament de les nuclears i la inversió en un centre de recerca d'energies renovables al Camp de Tarragona. Pagesia i proximitat: Reivindica el paper de la pagesia sostenible i la protecció dels autònoms davant les multinacionals. Escenari post-electoral: El vot d'esquerres De cara a l'endemà del 9 de març, Sunyer adverteix que el Partit Socialista guanyarà les eleccions, però que necessita una ICV forta per no derivar cap a polítiques de dretes o pactes amb la dreta catalana (CiU) o espanyola (PP). Defineix la seva coalició com el vot útil per garantir lleis socials com les de memòria històrica o dependència.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Concha Velasco i el retorn de Filomena Marturano
Concha Velasco: L'amor fidel del teatre L'actriu Concha Velasco comparteix la seva emoció pel retorn a Tarragona amb la representació de Filomena Marturano, una obra de l'italià Eduardo De Filippo que ja va protagonitzar amb gran èxit a finals dels anys 70. L'actriu destaca la importància de les infraestructures teatrals actuals a Espanya i reflexiona sobre la seva carrera i el vincle indestructible amb l'escenari. Els punts clau de l'entrevista: Retorn a Tarragona: Velasco recorda la seva estada prèvia a la ciutat durant el rodatge de la pel·lícula Los Pasos Perdidos amb Federico Luppi. El personatge de Filomena: Després de representar-la fa dècades, l'actriu afirma que ara té la maduresa física i mental idònia per al paper. Defineix l'obra com una tràgica comèdia sobre una dona que lluita per la seva dignitat. El "Pla T": Davant la incertesa de la televisió o el cinema, Velasco reivindica el teatre com el seu refugi i passió: "El teatre és l'amor vertader, perquè és l'amor fidel; no és la passió momentània, és la fidelitat absoluta." Reflexions sobre l'ofici i el futur Eduardo De Filippo: L'actriu reivindica la figura del dramaturg italià i expressa el seu desig de produir Nápoles Millonaria en el futur, possiblement amb la productora Focus. Vellesa i dignitat: Destaca que el teatre, a diferència del cinema, permet a les actrius envellir amb dignitat oferint papers rellevants per a dones grans. Comiat de la gira: Les funcions al Teatre Metropol de Tarragona formen part del tram final d'una gira que ha durat més de dos anys.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Presentació de l'Associació de Víctimes del Franquisme
Memòria Històrica a Tarragona: La Presó de Pilats Aquest migdia s'ha presentat oficialment l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona a l'antic Pretori, un escenari carregat de simbolisme que va funcionar com la temible Presó de Pilats durant els primers anys de la postguerra. Testimonis de Supervivència L'acte ha comptat amb la participació de Josep Sobirats (87 anys) i Josep Xortó (93 anys), qui van patir l'empresonament en condicions infrahumanes: Condicions tètriques: Els presos dormien amuntegats a la Sala del Sarcòfag, on podien arribar a conviure fins a 300 persones en un espai fosc, brut i ple de paràsits. L'arbitrarietat judicial: Xortó recorda com les acusacions sovint eren falses i els judicis es feien en grups de 15 persones sense garanties de defensa. La presència de la mort: El testimoni més colpidor és el de Josep Xortó, qui va presenciar com s'enduien el seu pare per ser afusellat a la Muntanya de l'Oliva mentre ell continuava pres. El Futur: Dignitat i Record La presidenta de l'entitat, Montserrat Giné, ha anunciat fites importants per a la recuperació de la memòria a la ciutat: Monument al Cementiri: Abans de finals d'any s'instal·larà un monument en honor als represaliats, que representarà un home jacent i una dona en peu, homenatjant també el patiment femení. Recerca de fosses: L'associació treballarà per identificar i localitzar les fosses comunes de la província, començant per la del cementiri de Tarragona. "Recordar aquesta història que no ens ha estat explicada i ens ha estat silenciada és important per no tornar a repetir els fets."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Setzena edició del curs científic sobre el canvi climàtic
Debat i anàlisi sobre el canvi climàtic L'entitat ecologista Mediterrània organitza la setzena edició del seu prestigiós curs científic, centrat enguany en el fenomen del canvi climàtic i els seus múltiples efectes. Després de tres anys des de la darrera edició sobre aquesta temàtica, els organitzadors subratllen la necessitat d'actualitzar les dades davant les noves conclusions d'estudis recents i conferències mundials. Eixos principals del curs Comunicació de riscos: S'analitza com es transmet la informació a la societat des dels sectors periodístic, acadèmic i industrial. L'impacte als oceans: Un bloc fonamental que aborda la desinformació sobre els efectes del canvi climàtic al litoral i la biodiversitat marina. Dades científiques i predicció: Ponències sobre la recuperació de dades històriques per preveure escenaris futurs. Participació i experts El curs compta amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la participació de membres de l'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Entre els ponents destaquen: Javier Sigró: Investigador i director del curs, expert en anàlisi de dades. Maria Josep Picó: Periodista guardonada amb el Premi de Medi Ambient. "És molt important com es toquen els temes i per què es toquen... la informació permetrà que la població l'assumeixi millor." L'èxit de convocatòria ha estat total, duplicant el nombre de places previstes inicialment i traslladant les sessions a l'Aula Magna de la Facultat de Jurídiques per encabir els més de 160 inscrits.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Entrevista a Ramon Aleu: El futur del Senat i l'Entesa
Trajectòria i context electoral El socialista Ramon Aleu, el candidat més veterà de les comarques de Tarragona, es presenta per cinquena vegada consecutiva al Senat. Aleu, que ha estat alcalde de Falset i diputat al Parlament, encapçala de nou la proposta de l'Entesa Catalana de Progrés, la coalició que agrupa el PSC, ERC i ICV. La Reforma del Senat: Una assignatura pendent Aleu reflexiona sobre la necessitat de transformar el Senat en una autèntica cambra de representació territorial. Tot i que admet que una reforma constitucional integral és difícil per la manca de majories de dos terços, proposa millores a través de la reforma del reglament: Potenciar la Comissió General de Comunitats Autònomes amb reunions setmanals. Fomentar el debat públic entre comunitats i l'Estat. Consolidar l'ús de les llengües oficials (català, basc i gallec), un avenç ja iniciat en l'última legislatura. L'Entesa Catalana de Progrés i la seva utilitat El candidat defensa el valor de l'Entesa com a tercer grup més important de la Cambra Alta. Davant les crítiques de CiU, Aleu sosté que el grup té autonomia i que sovint actua com a representant del Govern de la Generalitat a Madrid, votant diferenciat del PSOE quan els interessos catalans ho requereixen. "Hem aconseguit treure el millor de la riquesa i de la diversitat de les esquerres catalanes per oferir un denominador comú a la ciutadania." Prioritats per a la nova legislatura De cara al mandat que sorgirà del 9 de març, Aleu fixa tres objectius clau per millorar la utilitat de la institució: Control al govern amb presència de consellers autonòmics. Increment de l'ús del català de manera habitual. Creació d'una oficina econòmica de base territorial per fiscalitzar les inversions de l'Estat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Campanya d'autoinculpacions pel dret a l'avortament
Tres integrants del col·lectiu pel dret a l'avortament lliure i gratuït de Tarragona expliquen els detalls de la campanya d'autoinculpacions davant els jutjats. L'entrevista aborda les deficiències de l'actual legislació i la repressió patida recentment per clíniques i dones. Context de la protesta L'acció col·lectiva respon a les recents intervencions policials en clíniques legals de Madrid i Barcelona, impulsades per grups integristes. Les convidades denuncien les següents vulneracions: Vulneració de la intimitat: Accés policial a dades confidencials d'informes mèdics. Persecució directa: Citació de dones com a testimonis després d'haver estat investigades als seus domicilis. Inseguretat jurídica: Molts professionals mèdics deixen de practicar interrupcions per por a ser imputats, obligant les dones a anar a l'estranger, tal com passava als anys 70. Deficiències de la Llei de 1985 Les entrevistades recorden que l'actual normativa només permet l'avortament sota tres supòsits concrets (risc per a la mare, violació o malformacions del fetus). El col·lectiu reclama: La despenalització total de l'avortament per deixar de tractar-lo com a delicte. L'establiment d'una llei de terminis on la dona pugui decidir lliurement. Garantir el dret a través del sistema sanitari públic, denunciant el greuge comparatiu amb altres comunitats com Andalusia. Reivindicació Social i Política Existeix una forta crítica cap a la classe política, especialment al govern central, per la manca de valentia a l'hora de reformar la llei. "L'avortament no es fa per gust, és un tràngol i una situació terrible per a qualsevol dona; no ens deixen decidir sobre la nostra pròpia vida." Segons les convidades, l'educació sexual i l'accés a mètodes anticonceptius han d'anar lligats a la reforma legal per reduir les taxes d'interrupció, prenent com a exemple el model d'Holanda.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona
Commemoració del 28 de febrer a la ciutat Amb motiu del Dia d'Andalusia, els estudis de Tarragona Ràdio reben els representants de les dues entitats andaluses més emblemàtiques de la ciutat: Fermín Serrano, nou president de la Casa d'Andalusia, i Luisa Márquez, presidenta de l'Associació Cultural i Folclòrica Andaluza. Canvi de lideratge i objectius L'entrevista serveix per presentar oficialment Fermín Serrano, qui pren el relleu de Manuel López Pasca. Serrano destaca que afronta el càrrec amb la il·lusió de representar una entitat que celebra el seu 30è aniversari i amb la voluntat de ser "dobles ambaixadors": * Exportar la cultura andalusa a Tarragona. * Explicar la realitat catalana quan visiten Andalusia per desfer malentesos. Programació d'actes destacats Les entitats han organitzat una agenda farcida d'activitats culturals, institucionals i lúdiques: * Conferències: Una xerrada del doctor Francesc Vallés sobre el paral·lelisme entre els estatuts d'autonomia d'Andalusia i Catalunya. * Actes institucionals: L'ofrenda floral conjunta al Camp de Marte (2 de març) i l'entrega de la insígnia d'or a Manuel Fuster. * Cultura i tradició: Actuacions de quadres flamencs (Grup Alborea), la tradicional missa rociera i el canvi de vara. La novetat: L'exaltació de la saeta Una de les propostes més innovadores d'enguany és l'acte d'exaltació de la saeta al Palau de Congressos. Els convidats expliquen que la saeta és: "Una expressió importantíssima dels sentiments que afloren a la Setmana Santa; no és un cant flamenc qualsevol, sinó un punt sublim de religiositat i art." L'objectiu és que el públic tarragoní entengui la seriositat i profunditat d'aquest cant, més enllà del pur folklore, comptant amb especialistes com Francisco Hidalgo.