Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1369-1392 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Guia de Florència: El bressol del Renaixement
Florència: Més que un museu a l'aire lliure En aquesta conversa amb Magí Seritjol, tècnic del Museu d'Història, s'explora la riquesa cultural de Florència i els reptes que afronta com a destinació turística massiva. Malgrat no ser una ciutat amb grans vestigis romans, és considerada la capital mundial del Renaixement. Els perills de la massificació Un dels temes centrals és la saturació turística. Seritjol adverteix sobre el procés de degradació social que pateixen ciutats com Florència, on: * El teixit social desapareix a favor de les botigues de luxe i souvenirs. * El preu de l'habitatge expulsa els residents cap a la perifèria. * Es corre el risc de convertir el centre històric en un simple aparador buit de vida real. Imprescindibles del Renaixement L'expert destaca obres que justifiquen per si soles el viatge: * La Porta del Paradís (Ghiberti): Ubicada al Batisteri, és una síntesi dels avenços artístics de l'època. Miquel Àngel la va batejar així per la seva bellesa extrema. * La Cúpula de Brunelleschi (Duomo): Una proesa arquitectònica inspirada en el Panteó de Roma que va trencar els límits de l'enginyeria medieval. * Capella Pazzi i Església de Sant Llorenç: Exemples de com Brunelleschi va revolucionar l'espai i la perspectiva. "Pujar a dalt de la cúpula és una operació mental; sents que l'home del Renaixement s'ha tret el sac de les prohibicions per arribar a noves metes." El Síndrome de Stendhal i consells pràctics Es confirma que l'empatx de bellesa és un trastorn real que afecta molts visitants. Per evitar-lo, es recomana: 1. No intentar veure-ho tot en un sol dia. 2. Fer una selecció acurada als Uffizi i reservar amb antelació. 3. Gaudir de la gastronomia local, com la bistec a la fiorentina, els crostini de pecorino o la tripa, acompanyats d'un bon vi Chianti.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Millores al transport públic i mobilitat a Tarragona
Resum de l'entrevista a Carles Castillo L'entrevista al regidor de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona i president de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) aborda les novetats i els reptes del servei d'autobusos i la gestió de la via pública. Gestió de l'EMT i Atenció a l'Usuari Noves màquines expenedores: S'han instal·lat màquines per a l'adquisició de l'abonament bono 20-10, el més utilitzat. Es preveu ampliar el servei amb cinc màquines més i punts de venda en quioscos. Creixement d'usuaris: El servei ha passat de 8 milions de viatgers el 2001 a més de 10 milions el 2007, amb un creixement anual mitjà del 3%. Remodelació de línies: S'està finalitzant l'anàlisi per replantejar la xarxa d'autobusos, amb la participació d'associacions de veïns. Es preveu que les decisions es concretin a partir de març. Noves línies nocturnes: Es posarà en marxa un servei per a joves les nits de dijous a dissabte cap als barris de Ponent, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, subvencionat per la Generalitat. Situació Econòmica i Laboral Dèficit i Tarifes: L'empresa presenta un dèficit estructural que es vol reduir. S'anuncia un augment de tarifes per sota de l'IPC que s'aplicarà en paral·lel a la remodelació del servei. Patrimoni: Es preveu la venda de les antigues cotxeres del polígon Francolí i la creació d'una nova seu social més digna per als treballadors al pàrquing de la FEAT. Relació amb els treballadors: El regidor destaca que, tot i algunes reivindicacions sobre horaris, el conveni vigent per a cinc anys garanteix la pau social. Seguretat i Mobilitat Ciutadana Servei de grua: S'ampliarà l'horari nocturn per equiparar-lo al servei diürn i facilitar la retirada de vehicles abandonats. Indisciplina viària: Hi ha ordres de ser més contundents amb les dobles files i voreres per millorar la fluïdesa del trànsit. "Qualsevol servei públic es pot fer servir més i millor; a l'EMT encara tenim marge de maniobra per millorar-la."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
La Setmana Santa de Tarragona i el portal Tarracofrade
Innovació digital en la tradició religiosa L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Antoni Aluges, responsable del portal tarracofrade.com, explora com les noves tecnologies han transformat la celebració de la Setmana Santa. La web, que va néixer fa set anys com una iniciativa personal, s'ha consolidat com un espai clau per a la comunicació i la participació ciutadana fora de les estructures oficials de les confraries. Punts clau de la plataforma digital Evolució del portal: Ha passat d'una simple pàgina personal a un lloc multimèdia amb notícies diàries, fotografies, vídeos i newsletters. Equip col·laboratiu: Compta amb la col·laboració de diversos webmasters i experts de la cultura tarragonina, incloent-hi seccions com el Sanedrí, un projecte de tertúlia confrade. Comunicació i xarxa: Aluges destaca que internet ha servit per trencar el localisme de la festa, permetent l'intercanvi d'experiències amb més de 2.000 webs confrades a tot l'Estat. Impacte en la celebració local "Internet és participació i és comunicació; ha estat una pota fonamental per al ressorgiment de la Setmana Santa en l'última dècada." L'entrevistat afirma que la Setmana Santa de Tarragona viu un moment excel·lent, essent considerada per molts la segona festa de la ciutat. La presència a la xarxa no només fomenta el caliu entre els tarragonins, sinó que també actua com un motor per atreure el turisme i donar visibilitat internacional a la tradició local.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3'
Nous mariners del Senegal: El relleu generacional a la pesca
Incorporació de nous pescadors senegalesos El text narra la primera jornada de quatre nous treballadors procedents del Senegal que s'incorporen a les feines de pesca. El responsable es mostra molt content i optimista amb la seva actitud, destacant que són valents, treballadors i bons nois. Malgrat les barreres lingüístiques, la comunicació s'està resolent gràcies a la traducció interna entre el francès i l'espanyol. La manca de relleu generacional S'identifica una problemàtica creixent en el sector: la manca de joventut local disposada a treballar a la mar. Els joves d'aquí ja no volen anar a pescar. Els nous mariners senegalesos tenen experiència prèvia en petites barques als seus llocs d'origen. Es valora molt positivament que siguin "gent de mar" per naturalesa. Condicions econòmiques i contractació El sistema de retribució funciona mitjançant el percentatge de captura, un mètode tradicional conegut com a anar a la part: Guanys variables: Els sous poden oscil·lar entre mesos dolents sense guanys fins a mesos bons amb ingressos de 1.500 i 2.000 euros, o fins i tot més. Impacte a l'origen: S'emfatitza que enviar uns 300 o 350 euros al Senegal permet que una família sencera visqui dignament. Contractació: Tenen un contracte inicial de 10 mesos (fins al desembre), amb possibilitat de renovació segons l'interès mutu. "Si ens guanyem la vida nosaltres, la guanyem tots. Anem segons la captura que fem."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3'
Experiència de mariners senegalesos a Catalunya
Integració Laboral a la Mar El text recull la conversa amb dos mariners d'origen senegalès que han començat a treballar a la costa catalana. Tots dos expressen una gran satisfacció per l'oportunitat laboral i la qualitat de l'acollida que han rebut per part dels seus companys de feina. Diferències amb el mercat laboral a Dakar Els protagonistes comparen la seva situació actual amb la que vivien a Senegal: A Dakar la feina és escassa i les condicions econòmiques són molt més precàries. Tot i que tenien experiència prèvia a la mar, ho feien en petits bots o cayucos, mentre que aquí treballen en embarcacions més grans. La seguretat financera que ofereix Catalunya és el motiu principal del seu trasllat. Projecte Vital i Suport Familiar L'eix central de la seva motivació és el benestar de la família. Les remeses de diners són un element clau: "Jo estic amb la meva família, només vull viure amb la meva família." Cicé, un dels mariners, explica que tot i no tenir dona ni fills, envia els estalvis cada mes per ajudar els seus pares i germans. L'altre mariner, casat i amb fills, destaca que el canvi de divisa (de l'euro al franc CFA) permet una millora substancial de la vida dels seus familiars a l'origen.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Nous pescadors senegalesos i l'acord amb Pescanova al Serrallo
Contractació en origen per pal·liar la manca de mà d'obra La Confraria de Pescadors de Tarragona ha iniciat una prova pilot amb la incorporació de 12 treballadors senegalesos contractats directament des de Dakar. Aquesta mesura s'ha pres davant la greu falta de relleu generacional a la zona, ja que el jovent local prefereix feines amb sous més estables i menys duresa física. Primera nit de feina al mar Els nous mariners s'han estrenat en la modalitat de la pesca de l'encerclament (les barques de la llum) durant una jornada marcada per condicions meteorològiques adverses de llevant. Malgrat això: * Els patrons valoren positivament la seva actitud i experiència prèvia en embarcacions petites al seu país. * El contracte té una durada d'un any i preveu que s'allotgin en un pis condicionat per la pròpia confraria al barri del Serrallo. * El sistema de pagament segueix el mètode tradicional de "anar a la part", on el sou depèn directament de les captures. "Són valents i treballadors... quan nosaltres érem petits s'havien criat dalt d'una barqueta petita i ja se'ls nota al damunt de la barca." Renovació del conveni amb Pesca Fresca (Pescanova) L'episodi també aborda la consolidació de l'acord comercial amb la multinacional gallega per a la venda del peix blau. Els punts clau del conveni són: * Garantia de pagament: Se soluciona el problema dels impagats històrics gràcies a la solvència de Pescanova, assegurant cobraments setmanals. * Infraestructures modernes: La confraria disposa de maquinària pionera a l'Estat, valorada en un milió d'euros, per al triatge i conservació del peix. * Comercialització exterior: La major part del peix blau capturat a Tarragona s'exporta actualment al mercat de Portugal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Reptes i realitat de la professió d'infermeria
Radiografia de la professió d'infermeria En aquesta entrevista a Olga Salas, presidenta del Col·legi d'Infermeria de Tarragona, s'analitza l'evolució d'un col·lectiu que ha passat de ser una figura auxiliar a convertir-se en un pilar fonamental i agent de salut comunitària. Les idees clau exposades són: Multidisciplinarietat i competències: Les infermeres estan presents en totes les etapes de la vida, des de l'educació sexual a les escoles fins a l'acompanyament en el procés de mort, passant per l'atenció primària, quiròfans i cures domiciliàries. Inseguretat jurídica i prescripció: Un dels punts més crítics és la prescripció infermera. Fins ara, el col·lectiu s'ha trobat en una situació d'irregularitat legal en recomanar fàrmacs o administrar vacunes sense una recepta mèdica prèvia, fet que genera risc d'acusacions per intrusisme. Ràtios i sobrecàrrega: Es denuncia que Tarragona té una de les ràtios d'infermeres per habitant més baixes de Catalunya i l'Estat (unes 580 per cada 100.000 habitants), provocant un esgotament emocional i físic sever en els professionals. Evolució acadèmica: Es destaca el pas cap a la llicenciatura universitària com un factor clau per al prestigi i el reconeixement social de la professió. "L'infermera està en totes les etapes de la vida, des que neix fins que es mor una persona. Sempre s'hi trobaran una infermera." Nous escenaris: Immigració i xoc cultural S'ha posat de relleu l'increment de la natalitat vinculat a la immigració, la qual cosa exigeix un sobresforç d'adaptació cultural per part dels professionals per atendre adequadament les necessitats de salut d'aquest col·lectiu des d'una perspectiva sensible i humana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
250 anys d'història dels Armats de la Sang de Tarragona
Commemoració d'una tradició multisecular L'entrevista amb Carles Batxes, coordinador de la comissió organitzadora, se centra en la celebració del 250è aniversari dels Armats de la Sang de Tarragona. Aquesta efemèride té el seu origen en la primera constància documental de la seva existència, datada el 18 de febrer de 1758. Evolució i estructura del maniple Al llarg dels anys, els Armats han passat per diverses transformacions significatives: Creixement numèric: Van començar sent només 12 membres i actualment el maniple està format per 40 integrants (32 soldats, 6 tabalers, un trompeta i el capità). Reforma històrica: Es commemoren també els 50 anys de la gran reforma de 1958, quan es va doblar el nombre de membres de 16 a 32. Reglament intern: L'edat per participar-hi està compresa entre els 18 i els 60 anys, moment en què els armats s'han de jubilar obligatòriament. El sentiment de "ser armat" Batxes subratlla que la figura de l'armat ha evolucionat de ser algú que simplement es vestia per a l'ocasió a ser un membre amb un sentiment profund de pertinença i tarragonisme. "No és vestir-se d'armat, és ser armat. És un sentiment que va molt endins." Actes i patrimoni El programa d'actes s'estén més enllà de la Setmana Santa, incloent una gran concentració el 6 d'abril i activitats fins després de Santa Tecla. També es destaca la singularitat del seu equipament, especialment els escuts quadrats, que són peces úniques a Catalunya fabricades artesanalment.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Situació i reptes del sector immobiliari a Tarragona
Anàlisi del Sector Immobiliari amb Gil Cristià El president del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Tarragona, Gil Cristià, analitza la situació actual del mercat immobiliari, negant una crisi profunda i parlant més aviat d'una resituació o estabilització natural després d'un període d'explosió constructora. Estat del mercat i preus Segons Cristià, el mercat està absorbint la sobreproducció dels últims anys. Alguns punts clau sobre l'evolució actual són: Estabilització de preus: Els preus s'estan moderant per tornar al seu valor real, eliminant el sobrevalor fruit de l'especulació. Lliçons del passat: Es destaca que moltes compres es feien per especular (comprar sobre plànol i revendre), una pràctica que el mercat ja no permet. Obra nova vs. Segona mà: Mentre l'obra nova té l'atractiu de l'estrena, la segona mà manté el valor per la seva ubicació central a les ciutats. El valor de l'agent col·legiat (API) Un dels objectius principals del Col·legi és combatre l'intrusisme i garantir la seguretat del consumidor: Diferenciació professional: És vital que el client identifiqui l'anagrama i la marca API per assegurar-se que tracta amb un expert subjecte a un codi ètic. Seguretat jurídica: L'agent no només ensenya el pis, sinó que verifica el registre, gestiona el finançament i assegura que la inversió familiar més important estigui protegida. "No es pot parlar de crisi, sinó de tornar a reubicar les coses al seu lloc." Iniciatives del Col·legi El Col·legi ha llançat un nou portal immobiliari de referència a la província de Tarragona que ja compta amb més de 2.000 finques i aspira a aglutinar tota l'oferta professional de les 600 oficines col·legiades del territori.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Renovació i Reobertura del Museu d'Art Modern de Tarragona
Detalls de la Reforma del Museu d'Art Modern El Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), situat al carrer Santana, es troba en la fase final d'una ambiciosa reforma integral. Segons ha explicat la seva directora, Rosa Ricomà, la reobertura oficial al públic general tindrà lloc el proper 9 d'abril. Millores Estructurals i Tecnològiques Les obres no només han estat un "rentat de cara", sinó una adequació del museu als estàndards del segle XXI: Climatització Avançada: S'ha instal·lat un sistema de control de la humitat relativa pioner a l'Estat, essencial per a la conservació de les obres d'art en el clima variable de Tarragona i per al confort dels visitants. Accessibilitat: S'han eliminat barreres arquitectòniques, adequant els serveis i facilitant l'accés a la primera planta per a persones amb mobilitat reduïda. Un Nou Discurs Museogràfic El museu presenta una reorganització del seu fons permanent sota un criteri cronològic i contextualitzat amb la història de la ciutat i de la Diputació de Tarragona: L'etapa de Julio Antonio: Basada en l'èxit de l'exposició Bronze i Nu. El Taller i l'Escola: Un recorregut per la formació artística a Tarragona des dels anys 30. Art Contemporani: Espai dedicat als guanyadors de la Biennal d'Art i artistes recents. Properes Exposicions i Peces Clau El museu destaca la incorporació del Tapís de Miró, cedit per la Creu Roja, com a nova icona de la institució. Pel que fa a les temporals: La Comella: Una mostra interdisciplinària (fotografia, poesia i audiovisual) sobre el jardí d'escultures de Rufino Mesa. Joan Miró i la Farinera: Per la tardor, una exposició que recuperarà la memòria del pas de l'artista per Tarragona i la seva col·laboració amb Josep Royó. "No volem tenir més visitants per tenir-ne més, sinó que els visitants tinguin una experiència satisfactòria i positiva." La directora posa èmfasi en la qualitat de la visita i en la capacitat del museu per projectar sensacions i coneixement als ciutadans a partir d'aquest nou projecte.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Actualitat i Visions de la Setmana Santa de Tarragona 2008
L'intercanvi cultural de les Visions L'edició d'enguany de les Visions se centra en un model d'intercanvi amb la ciutat de Saragossa. Aquesta iniciativa permet que: • Confraries d'altres ciutats visitin Tarragona per mostrar les seves tradicions. • La Germandat de l'Ecce-Homo de Tarragona viatgi a Saragossa el següent cap de setmana per presentar la riquesa local. • Es trenqui el desconeixement mutu que genera la coincidència de dates en les celebracions de Setmana Santa. Novetats i efemèrides destacades L'any 2008 es presenta carregat d'activitats significatives que van més enllà de les processons: • 250 anys dels Armats: La Congregació de la Puríssima Sang inicia els actes d'aquest aniversari històric el dilluns 18 al Teatre Metropol. • Sons de la Setmana Santa: Una nova activitat organitzada pel Gremi de Marejants per posar en valor la música i els timbals. • Col·laboració universitària: S'han creat crèdits variables amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per estudiar la festa des d'una vessant antropològica, històrica i turística. • Petita Història de la Setmana Santa: Presentació d'un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés per apropar la tradició als més joves. Estratègia de promoció exterior Es busca elevar el reconeixement de la Setmana Santa tarragonina tant a Catalunya com a Espanya: • Presentació a Barcelona: Per primera vegada es realitzarà una roda de premsa a la capital catalana per atraure el públic i els mitjans d'allà. • Interès Turístic Estatal: Es prepara un dossier exhaustiu sota la direcció del professor Josep Maria Sabater per sol·licitar la declaració de Festa d'Interès Turístic Nacional a nivell estatal. Detalls de la Processó i el Pregó L'estructura tradicional es manté amb petits matisos i personalitats destacades: • El Pregó de la Setmana Santa anirà a càrrec de la tarragonina Rosa Maria Virolès, magistrada del Tribunal Suprem. • La Processó del Sant Enterrament d'enguany començarà a les 19:30h (horari d'hivern) i s'estima una participació activa d'unes 3.000 persones, amb una assistència de públic que pot superar les 50.000. "Volem que la tradició es mantingui no com una peça de museu tancada en una vitrina, sinó com una cosa que viu i es projecta al futur."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Vaga i mobilització educativa a Tarragona contra la LEC
Crònica de la jornada de vaga a l'ensenyament públic Tarragona Ràdio connecta en directe amb la manifestació convocada per cinc sindicats contra les bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC). La marxa, que recorre el centre de la ciutat a un ritme lent, destaca per una participació massiva que els cronistes situen en milers de persones, una xifra inusual en mobilitzacions del sector educatiu local. Principals motius de la protesta Segons les entrevistes realitzades a peu de carrer, el professorat expressa un gran malestar per: Manca de diàleg: Critiquen que la llei s'està elaborant sense consultar els docents. Privatització: Hi ha un temor generalitzat que la gestió de centres educatius amb fons públics s'orienti cap a un model privat. Figura del director: Es rebutja que el director passi a ser un gerent amb poders per triar el personal "a dit", trencant el sistema d'oposicions i igualtat d'oportunitats. Avaluació externa: Posen en dubte la creació d'un cos d'avaluadors polítics, defensant que aquesta tasca ja la realitza la Inspecció d'Ensenyament. Disparitat en les dades de participació L'episodi subratlla la clàssica divergència entre les xifres de seguiment de la vaga: Sindicats (USTEC): Parlen d'un èxit aclaparador, amb un 80% de seguiment mitjà, arribant al 90% a secundària i gairebé el 100% a les llars d'infants. Generalitat de Catalunya: Rebaixa la incidència a un 53% a nivell global. "No trobo gògic que amb diners públics es busqui que es gestioni d'una manera privada els serveis públics." La manifestació finalitza amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'actor Oriol Grau davant la delegació d'ensenyament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Vaga i mobilitzacions de l'ensenyament públic a Tarragona
Seguiment massiu de la vaga de l'ensenyament La jornada de vaga de l'ensenyament públic a Catalunya ha tingut un impacte notable. Segons les dades facilitades pels representants sindicals des de la plaça Imperial Tarracó, el seguiment global de la vaga se situa per sobre del 80%. Per sectors, les xifres són les següents: Primària: Gairebé un 90% de seguiment. Secundària: Al voltant del 70%. Llars d'infants públiques: Pràcticament el 100%. Conflicte pels serveis mínims i la LEC Els sindicats han denunciat el que consideren serveis mínims abusius (un 25% a les llars d'infants i un mestre per cada quatre grups a primària), interpretant-ho com un intent del Departament de Treball de boicotejar la vaga. Les principals crítiques dels docents se centren en el document de bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC), impulsada pel conseller Ernest Maragall: Privatització i gestió: Els sindicats alerten d'un model de gestió "externalitzant" i mercantilista. Drets laborals: Es tem una desregulació de les condicions de treball i la creació de perfils professionals arbitraris. Autonomia de centres: Es critica la imitació del model anglosaxó, que els sindicats vinculen amb resultats deficients en l'informe PISA. "Aquesta resposta ha estat massiva. Demanem la retirada d'aquestes bases i que es negociï absolutament amb tothom una llei d'educació amb tranquil·litat." Mobilització a Tarragona Centenars de persones s'han concentrat al centre de Tarragona per iniciar una manifestació que recorrerà la Rambla Nova fins als serveis territorials d'educació. La mobilització compta amb el suport unitari dels cinc sindicats majoritaris i de les organitzacions d'estudiants, en una jornada que es qualifica d'històrica per la unitat d'acció mostrada.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Millora de l'accessibilitat a Tarragona: El projecte LOCUS
Anàlisi de l'accessibilitat urbana a Tarragona L'episodi se centra en el projecte europeu LOCUS (Let's Open Cities for Us), una iniciativa internacional realitzada a Tarragona per analitzar i proposar solucions als problemes de mobilitat reduïda en ciutats amb un alt valor patrimonial. Els reptes de la ciutat històrica Els professors responsables, Marta Bordes i Miguel Ossandizaga, expliquen el conflicte inherent entre dues obligacions públiques: * La conservació del patrimoni històric (com les restes romanes). * El dret a la lliure mobilitat de tots els ciutadans. Tarragona, estructurada originalment pels romans en plataformes, presenta desnivells crítics. S'han identificat punts especialment complexos com: * L'entorn de l'Amfiteatre i el vial J. Bryant. * La Baixada de la Misericòrdia. * L'eix que connecta el Serrallo i l'estació amb la Part Alta. Propostes i sensibilització L'objectiu principal és conscienciar els futurs arquitectes que l'accessibilitat no és un afegit d'última hora, sinó un paràmetre essencial del disseny. "L'accessibilitat no s'ha de resoldre al final afegint alguna mena d'ortopèdia, sinó que és un condicionant del projecte molt bàsic." Els estudiants han experimentat en pròpia pell les dificultats mitjançant: 1. Recorreguts en cadira de rodes per avaluar pendents excessius (superiors al 6-12%). 2. Immersions amb els ulls venats per detectar mancances en l'orientació dels invidents. 3. Propostes creatives que inclouen ascensors integrats en edificis o el redisseny de carrers estrets (eliminar voreres en vies de menys de 5,80 metres). Finalment, es destaca que l'accessibilitat és una necessitat urgent per a una població europea en procés d'envelliment actiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Pautes i reflexions per a una vida feliç a la Fundació La Caixa
Explorant la felicitat: Més enllà de les receptes màgiques En aquesta conversa amb Carmel Bonin, coordinador del cicle de conferències de la Fundació La Caixa, s'analitza el concepte de felicitat des d'una perspectiva realista i profunda. Bonin subratlla que la felicitat no és un estat permanent ni depèn de fórmules miracle, sinó que és una recerca personal i individual. Eixos principals del cicle de conferències El cicle, titulat "Atenció, pautes per una vida feliç", s'estructura en diverses sessions que aborden el benestar des de múltiples angles: La saviesa del cos: La importància de conèixer, estimar i escoltar la nostra pròpia realitat física com a base per al benestar. Intel·ligència emocional: Comprendre que les emocions resideixen en el cervell i aprendre a gestionar-les per evitar que condicionin negativament el nostre desenvolupament. Autoacceptació i autoestima: Condicions sine qua non per trobar la pau interior. El valor del silenci: Redescobrir la capacitat d'escoltar en un món sorollós per viure d'una forma més harmònica. Austeritat vs. Consumisme: Reflexionar sobre com el consum compulsiu genera frustració i com una vida més austera pot ser més plena i solidària. Altruisme i cultura del jo: El dilema entre centrar-se en un mateix o obrir-se a les necessitats dels altres com a camí cap a la plenitud. Una filosofia de vida Bonin destaca que sovint identifiquem la felicitat quan ja ha passat, mirant enrere cap al passat. Per contra, l'objectiu d'aquestes xerrades és fomentar la consciència del moment present. Segons el coordinador: "La felicitat, com la bona sort, depèn en grandíssima part de nosaltres mateixos." Les conferències estan obertes a tot el públic i busquen oferir eines pràctiques per al diàleg interior i la millora de les relacions interpersonals, fugint de tòpics buits i centrant-se en la responsabilitat individual del benestar.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Exposició sobre Salut Verda i Medicina Indígena a Tarragona
Presentació de l'exposició "Salut Verda" L'Anna Sabaté, coordinadora territorial de la Creu Roja a Tarragona, presenta una nova exposició interactiva al Moll de Costa centrada en la salut indígena i la seva relació amb l'entorn natural. Aquesta mostra forma part d'una campanya més àmplia que fa un any que recorre Catalunya i que compta amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació. Característiques de la Medicina Indígena L'exposició se centra especialment en la realitat de l'Equador, on els pobles indígenes representen prop del 25% de la població. El resum dels conceptes clau inclou: Visió Integral: Una concepció de la salut que no només atén el físic, sinó l'harmonia entre la persona i el seu medi. Coneixement Ancestral: L'ús de plantes i remeis que s'han transmès de generació en generació. Simbiosi amb el Medi: La preservació de la biodiversitat és fonamental per mantenir aquests sistemes de salut. "Hem d'aprendre molt de la saviesa d'aquests pobles que estan íntimament lligats amb el seu medi, un coneixement espectacular que nosaltres ja fa temps que no tenim." Paral·lelismes i Desafiaments Durant l'entrevista es destaca que figures com la llevadora indígena tenen funcions molt similars a les occidentals, actuant com a conselleres familiars de salut. Tanmateix, aquest coneixement s'enfronta a diversos riscos: Sobreexplotació dels recursos naturals. Biopirateria i manca de protecció dels drets intel·lectuals sobre les receptes tradicionals. Eurocentrisme, que sovint menysté aquestes pràctiques malgrat que l'OMS en reconeix la validesa i necessitat. Detalls Logístics L'exposició es pot visitar al Tinglado número 1 del Moll de Costa (Tarragona) fins al 2 de març. Els horaris són de dimarts a dissabte (matí i tarda) i diumenges (matí). També es pot consultar tota la informació a la web salutverda.org.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Alícia Alegret: l'aposta jove del PP a Tarragona
Entrevista electoral amb Alícia Alegret En el marc de la precampanya per a les eleccions generals del 9 de març, Tarragona Ràdio entrevista Alícia Alegret, número dos de la llista del Partit Popular (PP) per la demarcació de Tarragona. Alegret, que actualment és regidora a Reus, comparteix la seva visió sobre el repte de saltar a la política estatal i les prioritats del seu partit. Perfil i trajectòria política Joventut i experiència: Amb només 31 anys, Alegret combina la seva tasca a l'Ajuntament de Reus amb la candidatura al Congrés. Referents: Admet una gran admiració per Francesc Ricomà (número 1 de la llista) i reconeix la tasca de renovació d'Alejandro Fernández a Tarragona. Diferència entre política municipal i general: Segons Alegret, la política local és més propera i directa, mentre que la campanya estatal està més "bipolaritzada" entre els dos grans partits a Madrid. Objectius electorals i visió de país L'objectiu principal del PP a la província és recuperar el segon diputat que van perdre el 2004. Alegret subratlla la necessitat d'un canvi de govern a Espanya: "Crec amb el cor a la mà que aquest país necessita un canvi de govern; els quatre anys de gestió de Zapatero no han estat bons." Eixos programàtics del Partit Popular La candidata desgrana els quatre pilars que, segons el PP, realment preocupen la ciutadania davant del que consideren una gestió insuficient del PSOE: 1. Economia: Respostes davant la crisi i la situació de les economies familiars. 2. Seguretat ciutadana: Millor coordinació policial i desplegament efectiu. 3. Immigració: Propostes de gestió més rigoroses. 4. Terrorisme: Tornar al pacte per les llibertats per acabar amb ETA. Qüestions socials i infraestructures locals Drets socials: Davant la polèmica sobre els matrimonis homosexuals, afirma que el PP no retallaria drets ja assolits, tot i que inicialment discrepessin en la nomenclatura. El Camp de Tarragona: Reivindica millores urgents en les comunicacions entre Reus i l'estació de l'AVE, criticant els col·lapses actuals per accedir a la infraestructura.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
XIV Marxa de la Solidaritat per la Salut al Congo
La Marxa de la Solidaritat a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb el transcurs de la catorzena edició de la Marxa de la Solidaritat, organitzada per Mans Unides. Més de mil joves de deu escoles de secundària de la ciutat realitzen un periple de prop de 20 quilòmetres, des del Camp de Mart fins a la Plaça de la Font, passant pel Llorito i Boscos de Tarragona. Objectius de la Iniciativa Nati Moncosí, membre de Mans Unides, i Aleix Bordes, professor d'un centre educatiu, destaquen les dues vessants del projecte: Sensibilització educacional: Els alumnes treballen des d'octubre temes com la fam, la pobresa i la pau, redactant manifests que es llegeixen durant el recorregut. Recaptació econòmica: Mitjançant un sistema de patrocinadors familiars i amics que paguen per cada quilòmetre recorregut. Foment de la salut: L'activitat combat el sedentarisme juvenil a través de l'exercici físic suau. Projecte Destinat: República Democràtica del Congo Enguany, el finançament va destinat a la diòcesi de Xumbe (Nombe Obungu). L'objectiu és: "Instal·lar un centre sanitari de 425 metres quadrats per atendre dones embarassades, nadons i gent gran en una zona castigada per la guerra." L'any anterior, la marxa va recollir uns 14.000 euros per a una escola a Uganda, demostrant la transparència i eficàcia de la gestió de les aportacions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
L'exposició Ombres de Llum: Art sense barreres
Art Sensorial al Pati Jaume I El programa ens trasllada al Pati Jaume I de l'Ajuntament, on l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral presenta l'exposició Ombres de Llum. Aquesta mostra és el fruit d'un any de treball intens per part de prop d'una trentena de joves del centre, acompanyats pels seus monitors, el Manel Magí i la Cristina Salazar. Una experiència per trencar barreres L'exposició està dissenyada per ser una experiència immersiva que desafia els prejudicis dels visitants: Trencar barreres: Només a l'entrada, una instal·lació convida literalment a trencar barreres físiques i mentals amb una maceta. L'anonimat de l'autor: El recorregut està pensat perquè el públic no sàpiga qui ha creat les obres fins al final, permetent que l'art comuniqui directament sense condicionants. Tècniques variades: S'hi poden trobar escultures, motlles de guix, siluetes sobre plàstic negre i quadres abstractes realitzats amb les rodes de les cadires de rodes. Més enllà de la pintura Els monitors subratllen que, tot i la satisfacció de l'exposició, la seva prioritat és el procés diari al centre Grasolma. A més de l'art, els joves participen en activitats com: Teatre: Porten des del 1999 fent obres, i al març estrenaran El banc, una reflexió sobre la gent gran. Teràpies: Musicoteràpia, activitats amb cavalls i gossos, i piscina. Hort i cuina: Disposen d'un hivernacle on cultiven els seus propis aliments (com espinacs) per després cuinar-los en tallers de cuina. "Molta gent ha comprat obres no per solidaritat, sinó perquè realment els ha agradat el resultat artístic." L'exposició estarà oberta fins divendres a la tarda i les obres restants es poden adquirir posant-se en contacte amb el centre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Entrevista a Jaume Ranyer: Reptes d'ERC i l'Autodeterminació
Repàs a l'actualitat política amb Jaume Ranyer En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'entrevista Jaume Ranyer, número 2 de la llista d'Esquerra Republicana (ERC) per la demarcació de Tarragona al Congrés dels Diputats. Ranyer, tarragoní i secretari de l'Ajuntament de Reus, analitza el context de les eleccions del 9 de març i el rumb estratègic de la seva formació. La figura del número 2 i la vida interna del partit Rols en campanya: Ranyer destaca que, tot i el protagonisme del cap de llista (Lluís Aragonès), ell entén la candidatura com un treball col·lectiu que reflecteix un ideari polític. Procés intern: Després d'haver optat anteriorment a encapçalar la llista, accepta la segona posició com a fruit de la correlació de forces interna i de la democratització del partit al Consell Nacional. Visió crítica: Sovint definit com a part del sector crític, Ranyer ho matisa: "La crítica sempre ho he sigut... perquè la crítica ve de tenir criteri." Context polític i relació amb l'Estat Balanç del govern Zapatero: L'entrevistat considera que el balanç és negatiu per a Catalunya, citant el mal tracte en infraestructures (absència de l'Eix Mediterrani, gestió del TGV) i la manca de recursos econòmics i competencials. Catalonofòbia institucional: Denuncia una situació d'involució a l'Estat espanyol, amb mostres d'hostilitat des de la jerarquia catòlica i certs sectors institucionals cap a la cultura i realitat catalana. Estratègia i Horitzó 2010 Possibles pactes: ERC es mostra exigent davant una possible investidura del PSOE. Ranyer subratlla que qualsevol suport hauria de basar-se en compromisos contrastables i d'obligat compliment. L'autodeterminació com a eix: Per a Ranyer, el futur de Catalunya passa per situar el dret d'autodeterminació (terme que prefereix davant l'expressió dret a decidir) al centre de l'activitat política, emmirallant-se en processos com els d'Escòcia, el Quebec o Montenegro. Congrés d'octubre: Apunta que serà en el proper congrés del partit on s'haurà de relaborar l'estratègia d'aliances a mig termini, mirant ja cap al 2010.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Arantxa Sagardoy estrena 'Sembana' i fitxa pel Cirque du Soleil
Arantxa Sagardoy: Dansa, Emoció i Nous Horitzons La coreògrafa tarragonina Arantxa Sagardoy visita el programa per parlar de l'estrena del seu nou espectacle, Sembana, i de la seva sorprenent incorporació a l'equip del Cirque du Soleil per a l'Expo de Saragossa. L'espectacle 'Sembana': Un dol transformat en art Sembana és una obra profundament emocional i vivencial, dedicada a la seva àvia, que va morir l'any passat als 99 anys. Sagardoy explica que el procés de creació va ser el seu propi vehicle per gestionar el dol. Els punts clau de l'obra són: La lluita entre el desig de retenir els éssers estimats i la necessitat de deixar-los volar. La reflexió sobre la seguretat del que ens envolta versus la necessitat d'evolucionar. Una banda sonora original i exclusivament composta per Alfredo Bravo en paral·lel a la coreografia. Compromís amb Tarragona i la Companyia Plan B Malgrat haver passat pels escenaris més prestigiosos de Madrid, Barcelona i Europa, Sagardoy aposta fermament per Tarragona. El seu objectiu és consolidar la Companyia Plan B com una formació estable de màxim nivell professional a la ciutat, evitant que els talents locals hagin d'emigrar. "Jo crec en una companyia de dansa i crec en Tarragona, i vull les dues coses juntes." L'aventura amb el Cirque du Soleil L'artista ha estat seleccionada com a assistent de coreografia per a un macroespectacle de la Expo de Saragossa produït pel Cirque du Soleil. Durant tres mesos, liderarà un equip de 72 artistes, incloent-hi acròbates, ballarins i músics. Sagardoy destaca que aquesta oportunitat li permetrà treballar amb una infraestructura que fa "qualsevol somni realitat". Invitació al públic Aquest cap de setmana al Teatre Metropol: * Divendres: Assaig obert i xerrada amb els artistes (entrada lliure) per apropar la dansa contemporània a la ciutadania. * Dissabte: Estrena oficial de Sembana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Conciliació i desigualtat en l'àmbit laboral i familiar
Estudi sobre la conciliació laboral i familiar dels homes L'Anna López, psicòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili, exposa les dades d'una recerca finançada per l'Institut Català de la Dona. L'estudi analitza una mostra de 785 homes de diferents edats i tipus d'empresa per entendre com perceben i gestionen la seva vida laboral en relació amb la personal i domèstica. Conclusions principals de la recerca L'entrevista destaca diverses realitats sobre el comportament masculí en la llar: Desequilibri en les tasques: Només un 10% dels homes es dedica activament a les tasques domèstiques, sovint limitant-se a activitats puntuals com baixar la brossa o el bricolatge. Diferències segons el càrrec: Els directius tenen més dificultats per desconnectar, portant la feina a casa, i dediquen encara menys temps als fills que els treballadors no directius. El dilema invisible: Hi ha una doble moral on molts homes es declaren progressistes de paraula, però no ho traslladen a la pràctica. Impacte emocional: Un 35% dels homes reconeix patir un conflicte treball-família, traslladant la tensió laboral al nucli familiar. El fenomen de l'Opting Out Un dels punts més crítics de l'entrevista és la discussió sobre l'opting out, el fenomen pel qual les dones abandonen voluntàriament (però forçades per la saturació) la seva carrera professional. "El problema el tenim amb la maternitat. No n'hi ha ajudes ni institucions que puguin ajudar la dona per poder conciliar la vida laboral i familiar." L'experta assenyala que, tot i que hi ha un cert optimisme respecte a les noves generacions, les resistències culturals i la manca de suport institucional fan que el camí cap a la igualtat real sigui encara molt lent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Nova càtedra d'excel·lència en comunicació URV-Repsol
Presentació de la Càtedra d'Excel·lència en Comunicació Avui es presenta oficialment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) una nova iniciativa acadèmica: la Càtedra d'Excel·lència en Comunicació. Aquest projecte neix de l'aliança estratègica entre la universitat i l'empresa Repsol, amb l'objectiu d'enfortir els vincles entre el món acadèmic i el territori. Objectius i Pilars Fonamentals La càtedra no es limita a una figura acadèmica individual, sinó que es constitueix com un motor de recursos per a tres àrees clau: Recerca i Investigació: Desenvolupament d'estudis aplicats sobre la realitat comunicativa. Docència: Suport a la formació universitària i de doctorat. Divulgació: Transferència de coneixement a la societat per millorar les pràctiques del sector. Projectes destacats pel futur immediat Bernat López ha avançat diverses línies d'actuació per als propers dos anys: Responsabilitat Social Corporativa (RSC): Estudi de com les 100 empreses més grans d'Espanya retornen beneficis a la societat. Revista Internacional: Llançament de la primera publicació acadèmica de comunicació a Espanya íntegrament en anglès amb òptica catalana. Comunicació de Risc: Investigació continuada sobre com gestionar la percepció pública en situacions de crisis industrials. El paper de Repsol i la gestió de crisis Josep Bertran, representant de Repsol, destaca que la comunicació és una eina de transparència essencial, especialment cap als treballadors i els veïns. Tot i que la presentació coincideix amb un incident recent al riu Francolí, ambdós interlocutors defensen que la càtedra és una aposta estable a llarg termini que busca : "Millorar les pràctiques i els hàbits comunicatius des de l'excel·lència per influir positivament en el món en què vivim."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Immersió lingüística i aules d'acollida al CEIP Riu-clar
Resum de l’episodi L'espai radiofònic analitza la implementació del Pla d'Immersió Lingüística i el funcionament de les aules d'acollida al CEIP Riu-clar de Tarragona. Amb un percentatge d'alumnat immigrant que ronda el 50%, el centre s'ha convertit en un referent en la gestió de la diversitat i l'ensenyament del català com a llengua vehicular. Punts clau de la discussió El Pla d'Immersió Lingüística (2007-2013): Un projecte de la Generalitat que busca garantir que tot l'alumnat domini el català en acabar l'etapa obligatòria, mitjançant la formació del professorat i nous materials. Les aules d'acollida: Espais on els alumnes nouvinguts aprenen el vocabulari bàsic i les estructures lingüístiques necessàries per integrar-se a les classes ordinaris. La realitat escolar: El director destaca que, tot i el domini del català a les aules, la llengua predominant al pati continua sent el castellà o les llengües maternes. Nous reptes: Es debat la creació d'espais d'acollida externs per gestionar la matrícula viva (l'arribada constant d'alumnes durant tot el curs). Testimonis directes "Ja feia falta revitalitzar la llengua catalana, perquè la majoria d'alumnes parlen castellà a l'hora del pati." L'entrevista inclou la participació d'alumnes procedents del Marroc, que mostren una adaptació positiva i un domini sorprenent de diverses llengües (àrab, francès, castellà i català) en poc més d'un any d'escolarització.