Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1345-1368 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Josep Maldonado: Repte al Senat i Prioritats per Tarragona
Introducció i Trajectòria de Josep Maldonado L'episodi presenta Josep Maldonado, candidat de Convergència i Unió (CiU) al Senat per la demarcació de Tarragona a les eleccions del 9 de març. Maldonado compta amb una extensa carrera política, havent estat regidor, delegat del Govern, Secretari d'Esports i diputat tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. La Pedagogia del Vot al Senat El candidat subratlla la necessitat de fer pedagogia sobre el sistema de votació de la Cambra Alta, destacant que és un procés nominal on cal marcar una X: Molts ciutadans desconeixen el funcionament de la papereta del Senat. En les anteriors eleccions es van produir 15.000 vots nuls a la demarcació per falta d'informació. Reivindica el Senat com una oportunitat per treballar directament pel territori. Balanç de la Legislatura al Congrés Maldonado fa una crítica severa als darrers quatre anys a Madrid, definint-los com un període de confrontació estèril entre PP i PSOE: "He vist un PP parlant bàsicament de terrorisme i en contra de Catalunya, i un PSOE que tampoc ha parlat de polítiques socials ni econòmiques." Respecte a Tarragona, considera que han estat quatre anys perduts, on les promeses de pressupostos "històrics" no s'han materialitzat en inversions reals. Reptes Territorials i Estratègia Electoral El candidat exposa les seves prioritats per a les comarques tarragonines: Infraestructures: Resoldre el "tap viari" del Camp de Tarragona i l'autovia A-27 (Tarragona-Montblanc). Façana Marítima: El desviament de la via fèrrea a la ciutat de Tarragona. Port de Tarragona: Potenciar el seu creixement amb inversió real. Reforma del Senat: Convertir-lo definitivament en una Cambra de Representació Territorial real. Finalment, adverteix els votants sobre l'Entesa Catalana de Progrés, argumentant que votar aquesta coalició (PSC-ERC-ICV) al Senat és, a la pràctica, donar suport a les directives del PSOE a Madrid, i reivindica CiU com l'única força amb prioritat absoluta per Catalunya.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Humor i actualitat a El Futbolí de Tarragona Ràdio
Resum de l’episodi En aquesta edició d’El Futbolí, Jordi Sorinyac i l’equip de Tarragona Ràdio repassen l’actualitat del Nàstic i les anècdotes més divertides de l’última jornada. L'episodi destaca per un to distès, on es barregen les pifiades de la ràdio en directe amb les notícies institucionals del club. Els punts clau del programa Anècdotes al Polideportivo Ejido: Es recullen les declaracions de nens recullpilotes sobre l’exentrenador Luis César Sampedro, titllant-lo de "molt dolent" malgrat el seu passat a Tarragona. El soroll de les botzines: Quim Pons va patir una retransmissió complicada a causa de les botzines constants de l'afició local, arribant a comparar-ho amb la banda sonora de la pel·lícula There Will Be Blood (Pozos de ambición). El Joc de la Porra: Es fa un repàs als Greatest Hits de les trucades dels oients, incloent-hi malentesos lingüístics i situacions surrealistes que recorden als clàssics de Martes y Trece. Actualitat Institucional: S’anuncia la incorporació de Xavier Salvador, president del Nàstic, a la Junta Directiva de la RFEF sota la presidència d'Ángel María Villar. Cites destacades "Al final de la retransmissió, ficarem les bocinetes aquestes en un lloc del cos que en sabem tots." "És més fàcil que Convergència i Unió aconsegueixi la Generalitat que no pas que el Nàstic es mantingui a segona."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Roma: Consells d'experts per visitar la Ciutat Eterna
En aquesta conversa radiofònica, el tècnic del Museu d'Història, Magí Seritjol, ens porta de viatge a Roma, una ciutat que defineix com a inesgotable i majestuosa. A través de la seva experiència personal, ens ofereix una visió que va més enllà dels circuits turístics convencionals, destacant l'evolució de la ciutat i els seus racons més autèntics. L'evolució del turisme i la Fontana de Trevi Seritjol reflexiona sobre com ha canviat Roma en les últimes dècades, especialment pel que fa a la massificació. Recorda amb nostàlgia quan es podia gaudir de la Fontana de Trevi pràcticament en solitari, mentre que avui dia està inundada de visitants a qualsevol hora. * La Piazza di Trevi és descrita com una plaça desproporcionadament petita per a la magnitud del monument. * Es recomana fixar-se en els detalls visuals com si fossin una quadrícula per apreciar la seva grandesa. La ciutat del poder i el mimetisme històric Roma destaca per ser l'escenografia del poder. Segons l'expert, hi ha una clara mimesi entre els papes del Barroc i els antics emperadors romans, utilitzant l'arquitectura i les fonts com a símbols de domini i autoritat. * Roma és la capital de dos estats: Itàlia i el Vaticà. * Existeix una distinció clara entre la Roma oficial (burocràtica i majestuosa) i la Roma popular (el vero popolo romano), que viu al seu propi ritme. Consells pràctics i arquitectura per descobrir Per gaudir realment de la ciutat, Seritjol suggereix oblidar el cotxe i caminar: "Roma s'ha de trepitjar carrer. Pots passar hores caminant i no te n'adones de la bellesa extraordinària que t'envolta." Arquitectura: Recomana l'obra de Borromini, com l'edifici Propaganda Fide (que compara conceptualment amb el Guggenheim de Bilbao pel seu ús de les corbes) i l'església de Santa Maria della Pace. Gastronomia: Menciona la Via Monserrato (el carrer dels catalans) no només per la seva església, sinó per trobar un dels millors restaurants de peix fresc de la ciutat. Vaticà: Recomana reservar dies específics per a aquesta zona, ja que els Museus Vaticans i la Capella Sixtina requereixen molt de temps i paciència per les cues.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
L'arxiu històric de les cases barates de Tarragona
La troballa d'un tresor documental a les golfes L'episodi narra la descoberta excepcional de més de 3.000 documents relacionats amb la cooperativa d'habitatges coneguda com les cases barates de Tarragona. Aquest material, trobat inicialment per un veí i custodiat en unes golfes, ofereix una visió detallada de la història quotidiana i administrativa d'aquest conjunt urbanístic des dels seus orígens l'any 1927. Context històric i social de les cases barates El professor de l'URV, Jordi Gavaldà, explica que el concepte de cases barates responia a un moviment europeu del segle XIX per dotar els obrers d'habitatges amb bones condicions de: Solellada i ventilació. Condicions de salubritat òptimes. Accés a serveis moderns (aigua calenta i sanitaris). A Espanya, la Llei de cases barates de 1911 va permetre la creació d'aquestes cooperatives. A Tarragona, el projecte va ser impulsat principalment per ferroviaris i altres professionals liberals, mantenint correspondència amb figures com Antoni Rovira i Virgili o Largo Caballero. Un cas singular de memòria històrica L'arxiu és especialment rellevant perquè es creia desaparegut; una veïna de 90 anys recordava haver vist cremar papers durant el passat, però la documentació trobada demostra que gran part del registre es va conservar. Aquest material inclou: Plànols originals i memòries constructives d'arquitectes de prestigi. Llibres d'actes i contractes de subministraments. Documents sobre la transició forçosa durant la dictadura franquista, on la cooperativa va haver de canviar el seu nom pel de El Pinar. "De les amenaces apareixen les oportunitats; el risc que les cases desapareguessin pel PUM va fer que valoréssim aquest material com un paquet d'informació clau per a la ciutat." Futur de la investigació Actualment, un equip multidisciplinari de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB) està digitalitzant i catalogant tot el material. Es preveu que la recerca pugui culminar en: La publicació d'un llibre descriptiu. La realització de tesis doctorals pel seu valor acadèmic únic a Catalunya. Una exposició pública per compartir aquest patrimoni amb la ciutadania de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Quatre anys de la desaparició de l'Aurora Mancebo
Estat actual del cas Aurora Mancebo Quatre anys després de la desaparició de la jove tarragonina Aurora Mancebo, la seva mare, Maria Dolores Leirós, i la presidenta de l'Associació d'Amics de la Família, Carmen Tortosa, han visitat Tarragona Ràdio per explicar la situació del procés judicial. Malgrat el temps transcorregut, el cas continua obert i en fase d'instrucció. Novetats judicials i imputacions L'actualitat del cas ve marcada per una resolució judicial del 7 de gener de l'any en curs: El jutge ha rebutjat el sobreseïment de la causa demanat per la defensa, assegurant que existeixen motius sòlids per mantenir la investigació. L'acusat principal, Edgar Mauriz Granel, continua imputat per un presumpte delicte d'homicidi dolós. Existeix un segon imputat per encobriment, un company de feina de l'acusat que va trigar més d'un any a declarar el que sabia. Recentment s'han rebut els llistats telefònics de Telefònica que han trigat gairebé quatre anys a arribar. Crítica a la justícia i a la investigació inicial La mare de l'Aurora ha expressat el seu dolor i indignació per diverses qüestions: "Tenim un presumpte assassí solt a Tarragona... se l'està premiant amb la llibertat per haver ocultat el cos de la meva filla." Lentitud judicial: La família critica que el sistema protegeix més els drets de l'acusat (com el dret a mentir o callar) que no pas els de les víctimes. Errors policials: Han denunciat que la investigació inicial de la Policia Nacional a Tarragona no va ser adequada i que el cas només va avançar quan es va aconseguir la intervenció d'equips especialitzats de Madrid després de molta pressió familiar. Actes de record pel quart aniversari Amb motiu de l'aniversari de la desaparició (27 de febrer), s'han organitzat diversos actes: Taula informativa a la Rambla: Demà dimecres, de 17:00 a 20:00 h, per informar la ciutadania que la cerca continua. Missa funeral: El dissabte 1 de març a les 18:00 h a l'església de Sant Pau, dedicada també a l'avi de l'Aurora, traspassat recentment sense haver pogut trobar la seva néta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 16min
Debat Electoral Tarragona: Eleccions Generals 2008
Balanç de la Legislatura i Infraestructures L'episodi presenta un debat electoral intens entre els principals candidats de la demarcació de Tarragona per a les eleccions generals. El focus principal recau en el balanç dels últims quatre anys i el greuge comparatiu en matèria d'inversions de l'Estat al territori. Posicions dels Candidats • PSC (Francesc Vallès): Defensa un moment de creixement econòmic històric i afirma que Tarragona ha progressat gràcies a la inversió en infraestructures i polítiques socials del govern de Zapatero. • CiU (Jordi Jané): Critica la falta de projectes nous i el baix nivell d'execució de les obres ja planificades, denunciant un retard sistemàtic. • ERC (Lluís Aragonès): Divideix la legislatura en una etapa progressista marcada per l'aturada del PHN i una etapa negra d'incompliments estatutaris. • PP (Francesc Ricomà): Qualifica la legislatura de decebedora, centrada en la destrucció d'ocupació i l'augment del cost de la vida per a les famílies. Projectes Clau i Propostes de Futur Es discuteixen projectes estratègics per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: • La Façana Marítima de Tarragona: Polèmica al voltant del Projecte Bofill i les alternatives de soterrament o desviament de les vies. • L'Aeroport de Reus: Debat sobre la gestió d'AENA versus el traspàs a la Generalitat i la necessitat d'una estació intermodal. • Mobilitat: Propostes per a una xarxa pròpia de Rodalies i l'impuls definitiu al Corredor del Mediterrani. Energia i Recursos Hídrics El debat aborda la dependència energètica i la gestió de l'aigua: "Les comarques de Tarragona han de deixar de ser el magatzem energètic de Catalunya." • Es manté la discussió sobre el futur de les centrals nuclears i la recerca d'energies renovables. • Pel que fa a l'aigua, el PP aposta per un pacte nacional, mentre que la resta de forces blinden el veto a qualsevol intent de trasvassament de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3h 33min
Sessió del Ple de l'Ajuntament de Tarragona
Resum de la Sessió Plenària Ordinària La sessió del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona, celebrada el 25 de febrer de 2008, va abordar qüestions fonamentals de gestió municipal, polítiques socials i infraestructures estratègiques. Gestió de l'Habitatge i Serveis Socials • S'aprova la creació de l'Oficina Local de l'Habitatge, vinculada al servei municipal, amb l'objectiu d'agilitzar la gestió i complir el compromís de construir 900 habitatges socials en quatre anys. • Es ratifiquen diverses modificacions a la plantilla i retribucions de l'Institut Municipal de Serveis Socials. Polítiques de Desenvolupament i Sostenibilitat • L'Ajuntament s'adhereix a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. • S'aproven encàrrecs de gestió a l'empresa municipal ESMAUSA per a la intervenció integral a la Part Alta i Campclar, malgrat les crítiques de l'oposició sobre l'ús d'empreses públiques per gestionar fons europeus. Mocions i Debat Polític • Façana Marítima: S'aprova reclamar finançament a l'Estat per alliberar la barrera ferroviària sense crear barreres arquitectòniques. • Ensenyament: Es rebutja una moció de CiU sobre la construcció de llars d'infants, generant un fort debat sobre la gestió dels últims 15 anys. • Llei de Dependència: Debat sobre el desplegament de la llei a Catalunya i la suficiència del finançament estatal. • Immersió Lingüística: S'aprova una moció conjunta (PSC, CiU, ERC) en suport al model educatiu català davant les crítiques externes. Emergència Hídrica • S'aprova autoritzar la cessió de cabals de pous municipals a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona per la sequera, garantint que el subministrament de Tarragona té prioritat absoluta. "Tarragona quedarà sempre supeditada a la satisfacció de les necessitats pròpies abans que el proveïment de Barcelona."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
43'
Felipe González: Suport a Zapatero i Reflexions del 82
L'Herència de 1982 i el Suport a Zapatero Felipe González inicia el seu discurs recordant la seva llarga trajectòria i el suport rebut a Catalunya des de les històriques eleccions de 1982. L'expresident demana per a José Luis Rodríguez Zapatero i Carma Chacón la mateixa confiança i majoria de la qual ell va gaudir. La Importància de la Majoria de Veritat • L'orador argumenta que un projecte polític sòlid necessita una majoria de veritat per evitar bloquejos pressupostaris i dependència de tercers. • Destaca que les grans infraestructures i la modernització d'Espanya es van realitzar sota governs majoritaris, sempre utilitzant el diàleg i el consens. Crítica a la Dreta i a la Política de la Por González critica durament l'actitud de l'oposició, que defineix com a catastrofista i derrotista. Utilitza la metàfora de "Doña Cuaresma" per referir-se a la visió pessimista del Partit Popular. Inmigració i Drets Socials • Rebutja propostes com el contracte de costums per a immigrants, titllant-les d'anacròniques i més pròpies de la Inquisició. • Defensa la gestió de Pedro Solves, qui ha mantingut una reserva econòmica (superàvit) per afrontar la desacceleració, a diferència d'altres països europeus. Política Exterior i Antiterrorisme "Espanya és important portant-se bé amb els Estats Units i dient-li la veritat del que pensa, no sent el monaguillo de Bush." L'error de la Guerra de l'Iraq González recorda la manca d'armes de destrucció massiva i critica la participació espanyola basada en la irresponsabilitat. Contraposa això amb la recuperació del prestigi internacional sota el govern socialista. Eficàcia contra el terrorisme • Compara la recerca de la pau de Zapatero amb la d'Adolfo Suárez i Aznar, però destaca que el govern actual mai ha cedit en la vigilància i l'eficàcia policial. • Afirma que ETA mai ha estat tan feble com en l'actualitat. El Futur d'Europa i el Model Energètic L'expresident proposa un canvi cap a un model energètic més eficient i net per a l'any 2020. Insta Catalunya a ser el prototip d'aquesta revolució tecnològica, invertint en xarxes intel·ligents i energies renovables per mantenir l'estat del benestar.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Candidatura de Tarragona 2017: Reptes i Estratègies
El camí cap als Jocs del Mediterrani 2017 El director general de la candidatura, Vicent Anyó, detalla el full de ruta per convertir Tarragona en la seu dels Jocs del Mediterrani. Es destaca la comparativa positiva amb l'experiència d'Almeria 2005, subratllant que ambdues ciutats comparteixen perfils demogràfics i econòmics similars. Fases i Elaboració del Dossier La fase actual es centra en la redacció d'un dossier tècnic exhaustiu que ha d'incloure: * Dades geogràfiques, econòmiques i culturals de la ciutat. * Propostes logístiques d'allotjament i transport per a esportistes. * Un calendari de competició (preferiblement a finals de juny). * El recolzament institucional necessari (Ajuntament, Generalitat i Estat). Infraestructures i Inversió Tot i que actualment manquen instal·lacions clau com una pista d'atletisme de primer nivell o pavellons de gran capacitat, Anyó treu importància a aquest fet recordant que ciutats com Londres o Almeria van construir gran part de la seva infraestructura després de ser elegides. Es preveu una inversió significativa, agafant com a referència els 130 milions d'euros invertits a Almeria. Estratègia de Promoció Per guanyar rellevància internacional, la candidatura aposta per: 1. Organitzar campionats d'Espanya o competicions d'àmbit estatal abans de la tria definitiva. 2. Potenciar el programa cultural complementari per oferir una experiència integral. 3. Aprofitar la posició geogràfica i l'hospitalitat local. "No tindre instal·lacions d'entrada és normal; l'important és l'informe de situació per saber què s'ha de construir o remodelar." Calendari Electoral El 2008 s'ha d'enllestir l'esborrany, amb l'objectiu que el 2009 es presenti al Comitè Olímpic Espanyol (COE). La decisió final del Comitè Internacional s'espera cap al 2010. Si no s'aconseguís la fita per al 2017, Anyó no descarta tornar-ho a intentar per al 2021.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Millores en Neteja i Espais Verds a Tarragona
Balanç de la Gestió de Neteja i Sostenibilitat a Tarragona L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Sostenibilitat i Medi Ambient, repassa l'estat actual de la ciutat i els projectes de futur per millorar l'espai públic. La regidora destaca que, tot i treballar amb el mateix pressupost, s'han optimitzat recursos i s'ha aconseguit reduir les queixes ciutadanes en un 50%. Gestió de Residus i Neteja de la Via Pública Millora del servei: S'ha avançat l'horari de neteja amb aigua a les 4 del matí i es preveu l'arribada de nova maquinària específica. Civisme i sancions: Es farà una crida a la responsabilitat ciutadana, especialment pel que fa a la recollida d'excrements de gossos, amb instruccions a la Guàrdia Urbana per començar a aplicar multes. Punts negres: Es programaran neteges intensives dos cops l'any per actuar sobre pintades, voreres i jardineria de forma profunda. Problemàtiques Específiques: Coloms i Contenidors Control de plagues: S'actuarà sobre la població de coloms amb la instal·lació de 10 gàbies i la neteja de nius durant els mesos de febrer i març, en coordinació amb el Port de Tarragona. Contenidors soterrats: Es reconeixen deficiències en el disseny d'alguns models heretats. Les solucions immediates inclouen: Ampliar les boques dels contenidors d'envasos. Instal·lar indicadors de colors per facilitar el reciclatge. Tramitar fons FEDER per a 104 noves illes de contenidors. Espais Verds i Micropolítica La regidora aposta per la micropolítica, centrant-se en petites actuacions als barris més que en grans infraestructures. "No volem la nostra ciutat bruta, tots hem de cooperar; per molts diners que hi posem, sense cura és difícil que la ciutat estigui com es mereix." Parc de la Ciutat: El projecte inclou la restauració de la Quinta de Sant Rafael, el tancament del perímetre i la creació d'un llac i un laberint verd. Adaptació al clima: Es descarta l'ús de gespa en favor de vegetació autòctona que requereixi menys aigua. Agenda 21: Es preveu que el Pla d'Acció Local, que definirà el full de ruta en sostenibilitat (sorolls, aigua, residus), estigui llest per a l'abril.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Recuperació del pas de Jesús de la Passió a Tarragona
La tornada d'una icona a la Setmana Santa de Tarragona L'escultor Jordi Amanós ha finalitzat la creació d'un nou pas per a la Germandat de Jesús de la Passió, que és una reproducció fidel de la imatge original realitzada per Felipe Coscolla l'any 1940. Aquesta peça històrica es va perdre en un incendi ara fa 34 anys, deixant un buit significatiu en la tradició local. Un procés de creació complex i místic La tasca de reconstrucció ha estat un repte artístic de primer ordre, iniciat a finals del 2005. L'autor ha hagut de treballar amb una documentació escassa: * Restes materials: S'ha utilitzat un fragment de tronc cremat de l'obra original. * Documentació gràfica: S'ha disposat de fotografies frontals i laterals, però cap de l'esquena, obligant l'escultor a usar la seva inventiva. * Sentit simbòlic: La nova imatge inclou una càpsula a l'interior del cap amb les cendres de l'antic Crist. Simbologia i detalls de l'obra L'escultura, tallada en fusta de cedre, destaca per la seva sobrietat i misticisme: 1. El gest de la mà: L'índex assenyala al cel, reforçant la frase Regnum Meum de Super ("El meu regne no és d'aquest món"). 2. La sisena llaga: Representa, de forma metafòrica, el petó de Judes al rostre de Jesús. 3. L'espardenya desfeta: Un detall inspirat en la cultura popular i la tradició apòcrifa. 4. La serp: Un element original d'Amanós que simbolitza el mal vençut. Història i cronologia de la Germandat L'episodi repassa la tràgica història de Felipe Coscolla, qui va morir assassinat en el seu taller poc després d'entregar l'obra original. També es destaca la "casualitat" que el pas original es cremés quan complia 33 anys, l'edat de Crist, un fet que la germandat vol tancar definitivament amb aquesta nova estrena. "No hem volgut arriscar amb experiments; hem volgut anar sobre segur per recuperar l'austeritat i l'audàcia del disseny original."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Descentralització municipal: L'OMAC de Sant Pere i Sant Pau
Balanç del primer mes de l'OMAC de Sant Pere i Sant Pau L'Ajuntament de Tarragona ha fet balanç del primer mes de funcionament de la seva segona oficina descentralitzada d'atenció al ciutadà (OMAC) al barri de Sant Pere i Sant Pau. Ubicada a la plaça de la Sardana, l'oficina té com a objectiu principal apropar l'administració als veïns i evitar desplaçaments al centre de la ciutat. Dades i serveis principals Volum de tràmits: S'han realitzat un total de 413 peticions en aquest primer mes, amb una mitjana de 20 visites diàries. Tràmits més habituals: La demanda del volant de padró destaca com la gestió més sol·licitada. Finestra única: L'oficina permet realitzar les mateixes gestions que la seu central de la Rambla Nova, incloent instàncies, queixes, suggeriments i retorn de fiances. Modernització i estratègia digital La regidora Begoña Floria ha subratllat que no es preveuen noves oficines físiques, ja que amb les de la Rambla Nova, Torreforta i Sant Pere i Sant Pau es cobreix el territori. L'estratègia de futur es basa en tres pilars: 1. Atenció presencial: Mantenir la qualitat i la rapidesa actuals. 2. Tramitació electrònica: Potenciar el web municipal per reduir la fractura digital. 3. Atenció telefònica: Creació d'un nou call centre durant el 2009 per millorar la informació al ciutadà. "L'important és apropar l'administració al ciutadà, que ell sigui el centre i pugui triar com vol relacionar-se amb l'Ajuntament." Participació Ciutadana: El nou POM S'ha anunciat que properament s'iniciarà un procés de descentralització informativa sobre el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM). S'explicarà el projecte barri per barri per garantir la transparència i facilitar el període d'al·legacions per part dels veïns afectats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Crisis a les protectores d'animals: vida i dignitat
Situació crítica de les entitats protectores El text exposa la greu situació de col·lapse que pateixen les protectores d'animals a Catalunya, especialment a les zones de Tarragona i Calafell. Els representants de les entitats, Josep Maria Crespa i Anna Duc, denuncien un estat de desesperació davant la manca de recursos i l'allau constant d'abandonaments. Principals problemes detectats Saturació extrema: El nombre d'animals acollits supera amb escreix la capacitat física de les instal·lacions, convertint-les en el que descriuen com a "camps de concentració". Irresponsabilitat ciutadana: Es critica que moltes famílies regalen cadells per Nadal com si fossin joguines i els abandonen als pocs mesos quan creixen. Inviabilitat econòmica: El cost de manteniment (menjar, veterinaris, vacunes i esterilització) és superior a les adopcions realitzades, creant un dèficit acumulat insostenible. La inacció de l'administració Els interlocutors posen el focus en la manca d'aplicació de la llei de 2003. Tot i haver-hi legislació, la Generalitat no hauria elaborat el reglament necessari per aplicar sancions efectives. "Tenim una bona llei de protecció dels animals, però com no s'ha aplicat, equival a que no la tenim." Convocatòria de manifestació Davant aquest escenari, s'ha organitzat una manifestació a Barcelona (Plaça de Catalunya) amb el lema "Vida i Dignitat pels animals". L'objectiu és: Entregar un manifest al president de la Generalitat. Exigir la implementació real de la llei i el control del xipatge i cens municipal. Demanar la dimissió del conseller de Medi Ambient per manca d'implicació política.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
La Bohème d'Òpera 2001 arriba al Teatre Metropol
L'òpera torna a Tarragona amb un clàssic de Puccini El Teatre Metropol de Tarragona es prepara per rebre una de les obres més representatives del realisme operístic: La Bohème de Giacomo Puccini. Aquesta representació corre a càrrec de la prestigiosa companyia Òpera 2001, que celebra la seva trajectòria de més de 15 anys a Espanya i el 150è aniversari del naixement del compositor italià. Característiques de la producció Luis Miguel Lainz, director artístic d'Òpera 2001, destaca els elements clau d'aquest muntatge: Estil Verista: L'obra reflecteix problemes reals i humans, situats al Barri Llatí de París del segle XIX, on la pobresa es barreja amb l'idealisme dels artistes bohemis. Composició Coral: A diferència de les òperes basades en successions d'àries individuals, Puccini aposta per una estructura on diversos personatges canten i interaccionen simultàniament. Fidelitat a l'Original: La filosofia de la companyia és mantenir l'essència clàssica en quatre actes, amb tres ambients escenogràfics ben diferenciats: les golfes, el Café Momus i la barrera d'Enfer. Accessibilitat: L'obra comptarà amb traducció simultània en pantalla per facilitar el seguiment del llibret al gran públic. El Repartiment Tot i que la soprano María José Martos és baixa d'última hora per un procés gripal, la producció compta amb un elenc internacional d'alt nivell: Mimi: Interpretada per la soprano barcelonina Raquel Lucena. Rodolfo: A càrrec del reconegut tenor italià Orfeo Zanetti. Direcció Musical: El mestre Giorgio Notef al front de l'Orquestra Filharmònica de Pleven. "La música de Puccini ens toca el cor; qui no s'emocioni amb el desenllaç de la Bohème és que no té sensibilitat." L'episodi finalitza amb un sorteig d'entrades entre els oients, demostrant el gran interès que genera el gènere líric a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Jornada d'Escoltisme a Tarragona: Jugar al carrer
Recuperació de l'espai públic a través del joc Representants de diversos agrupaments de l'entitat Minyons i Escoltes de Tarragona (Alberna, Guia Xaloc, Fem Camí i Gelsto) han presentat la jornada "Fem nostre el carrer, abandonem la consola i juguem plegats". Aquesta iniciativa sorgeix com a projecte de formació per als nous caps (monitors) i té com a objectiu principal oferir una alternativa d'oci saludable davant l'aïllament de les pantalles. Detalls de la jornada La celebració tindrà lloc aquest dissabte al Passeig de les Palmeres de Tarragona, amb activitats que inclouen: * Tallers de música i cançons tradicionals de l'escoltisme. * Espais de jocs col·lectius a l'aire lliure. * Tallers de reciclatge amb materials diversos. * Representacions de contes i disfresses. El moviment escolta avui Durant l'entrevista es destaca la bona salut del cau a la ciutat, tot i la gran oferta actual de lleure. Els portaveus subratllen que el moviment encara manté la seva essència: * Educació en valors: Més enllà de l'esport o l'oci convencional, es busca el creixement personal de l'infant. * Tradició i rituals: Es mantenen pràctiques com la promesa (el compromís personal de l'escolta) i el repertori de cançons clàssiques. * Estructura per edats: Des dels Castors (els més petits) fins als Trucs (17-18 anys), abans de fer el pas a ser caps. "Volem fer veure als nens que al carrer també s'hi pot jugar i que segurament s'ho passaran millor que a casa jugant sols." Formació i lideratge Els joves caps han compartit la seva experiència en la formació vivencial, on aprenen des de primers auxilis fins a expressió artística de manera pràctica. Malgrat la poca diferència d'edat amb els adolescents (els Pioners), destaquen el respecte mutu i la responsabilitat que comporta la jerarquia dins l'agrupament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Futur i inversions en la sanitat de Tarragona
Resum de l'Entrevista als Serveis Territorials de Salut L'entrevista amb Felip Infiesta, director dels Serveis Territorials de Salut al Camp de Tarragona, aborda els reptes actuals, les queixes veïnals i el nou Pacte de Salut de la ciutat signat recentment. Es destaca la transició cap a un model d'infraestructures més modern i una millora en l'accessibilitat. Gestió de Queixes i Atenció Primària Respecte a les mobilitzacions veïnals als barris de Ponent (La Granja i Torreforta), Infiesta reconeix certs desajustos puntuals a causa del creixement poblacional, però defensa que: • L'accessibilitat al metge de família és bona (1-2 dies d'espera). • S'ha programat una reunió amb les associacions per a la setmana vinent. • Es preveu la construcció d'un Centre d'Alta Resolució i la remodelació del CAP Torreforta en un termini de dos anys. El Pacte de Ciutat i Noves Infraestructures L'acord entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament de Salut es descriu com a històric. Els projectes clau inclouen: • Sant Salvador: Inici de les obres del nou CAP per substituir l'actual consultori deficitari. • Hospital Joan XXIII: Modernització d'urgències, quiròfans i la creació d'un edifici d'I+D per a recerca i docència. • Atenció Sociosanitària: Trasllat de llits de llarga estada de l'Hospital Francolí a un nou edifici al Casablanca per reforçar la llei de la dependència. Balanç de l'Activitat i Llistes d'Espera El director felicita els professionals pel gran esforç realitzat des del 2004: • Les llistes d'espera quirúrgiques han baixat un 18,88% malgrat l'augment de població. • El temps mitjà d'espera ha passat de més de 5 mesos a 3,42 mesos. "Tot el dia parlem d'infraestructures o professionals, però del ciutadà en parlem poc; aquest és el nostre objectiu real." Plans de Contingència i Urgències Sobre la pressió hivernal, es confirma que no hi ha hagut una epidèmia greu de grip. El pla futur passa per crear caps estratègics (Ponent, Centre, Salou) que actuïn com a filtres per evitar el col·lapse de les urgències de l'hospital de referència.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Conflicte pel nou aparcament de pagament al Campus Catalunya de la URV
El Conflicte de l'Aparcament a la URV L'episodi aborda la polèmica generada per la transformació de l'antic solar del Campus Catalunya (Facultat de Ciències Jurídiques) en un aparcament de gestió privada. El debat se centra en la fi de la gratuïtat per a la comunitat universitària i la implantació d'una tarifa diària. La Postura de la Universitat El vicerector d'Organització i Recursos, Xavier Ferriol, exposa els motius de la decisió: Manca de fons públics: La Generalitat no atorga partides pressupostàries per a la construcció d'infraestructures com aparcaments. Model de concessió: S'ha buscat una empresa externa que afronti la inversió de la construcció i l'asfaltat per evitar un "fangar". Tarifa reduïda: Es defensa que el preu d'1,50 ‣ al dia per a estudiants i personal és molt competitiu comparat amb els preus comercials de Tarragona. "No tenim alternativa com a universitat... l'alternativa seria no fer el pàrquing o mantenir un fangar com a lloc per deixar el cotxe." La Protesta Estudiantina Un col·lectiu d'aproximadament 150 estudiants ha realitzat una acció de protesta al centre amb diversos arguments: Gratuïtat total: Reclamen que l'aparcament s'hauria d'incloure en el preu de la matrícula, que ja consideren prou elevat. Greuge comparatiu: Assenyalen que altres zones, com el campus de Sescelades, disposen de zones per aparcar sense cost. Privatització: Denuncien que l'entrada d'empreses concessionàries és un primer pas cap a la privatització progressiva dels serveis de la universitat pública. Estat Actual Actualment, l'aparcament encara és provisionalment gratuït (acreditant-se amb el carnet de la URV) mentre s'enllesteixen les obres del segon accés pel carrer Rovira i Virgili. Un cop instal·lats els sistemes de control, el preu de pagament entrarà en vigor de forma definitiva.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
L'adeu de Harry Potter: Fenomen literari i social
L'adeu a l'aprenent de mag Amb motiu de la publicació del setè i darrer llibre de la saga, Harry Potter i les relíquies de la mort, s'analitza l'impacte d'un fenomen que ha venut més de 400 milions d'exemplars a tot el món. La conversa gira al voltant de com una obra inicialment infantil ha acabat captivant lectors de totes les edats, esdevenint el que molts crítics anomenen "literatura total". Un viatge generacional La saga ha permès que tota una generació de lectors creixi al mateix ritme que els personatges. Es destaca que: Els lectors que van començar amb 11 anys, ara en tenen 21, tancant un cicle vital i narratiu. Hi ha una clara maduració narrativa: dels primers llibres amb un estil més infantil (estil Enid Blyton), s'ha passat a una narrativa més complexa i fosca. L'autora, J.K. Rowling, ha sabut fugir de la perfecció absoluta, mostrant la complexitat de la condició humana. "No és l'heroi ni el líder ni de bon tros; és un nen ple de complexes i inseguretats, i això el fa real." Claus de l'èxit i el fenomen social Les convidades coincideixen que el gran mèrit de Harry Potter no és només el màrqueting, sinó la seva capacitat per atraure no-lectors. Construcció de món: A diferència d'obres com El Senyor dels Anells, aquí la màgia conviu amb la realitat qüotidiana (escola, exàmens, conflictes amb companys). Estructura addictiva: La capacitat de l'autora per tancar capítols que obliguen a seguir llegint fins a la matinada. Rerefons moral: S'apunten paral·lelismes amb el món real, com les referències a la ideologia nazi a través del personatge de Voldemort i la seva persecució dels qui no són "sang pura". Adaptacions i prejudicis Finalment, es debat sobre el valor literari de la saga enfront dels bestsellers comerciales. Tot i els prejudicis inicials de molts adults, la saga s'ha consolidat com un referent en l'ensenyament de la narrativa i l'escriptura creativa. Sobre les pel·lícules, el consens és que, encara que són produccions decents, el lector fidel sol preferir sempre la riquesa del text original.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
L'impacte de l'arribada de l'AVE a Barcelona des de la Secuita i Perafort
Balanç del primer any de l'estació del Camp de Tarragona Els alcaldes de la Secuita i Perafort, Eudal Roca i Joan Martí Pla, valoren molt positivament el primer any de funcionament de l'estació, que ha superat les previsions amb més de 500.000 viatgers. Tot i l'èxit d'usuaris, destaquen que la vida quotidiana dels municipis no ha canviat radicalment, però sí que ha generat una forta expectativa urbanística i econòmica. Creixement urbanístic i pressió demogràfica L'arribada del tren d'alta velocitat ha disparat l'interès per viure a la zona: • Perafort: Preveu passar dels 1.100 habitants actuals a uns 7.000-8.000 en els pròxims 5 o 6 anys, amb projectes per a prop de 2.000 nous habitatges. • La Secuita: Opta per un creixement més sostingut i taca d'oli, amb un sostre poblacional fixat en 3.500 veïns per garantir la qualitat dels serveis. Els alcaldes coincideixen que la connexió amb Barcelona en només 30 minuts atraurà ciutadans de l'àrea metropolitana que busquen preus més assequibles i millor qualitat de vida. Desenvolupament econòmic i nous models de negoci Els municipis estan planificant zones per a l'activitat econòmica vinculada a l'estació: • A la Secuita, es treballa amb l'Incasòl per crear un Business Center i un parc d'empreses centrat en la investigació i recerca. • A Perafort, s'està recepcionant un polígon industrial de 30 hectàrees que ja atreu empreses de fora del camp de Tarragona. "Volem que ens coneguin molt més pel tema universitari i d'investigació que no pas pel sol fet de tenir l'estació." El gran repte: accessos i infraestructures deficients Malgrat l'èxit del tren, els alcaldes denuncien un col·lapse en les comunicacions terrestres i una manca d'inversió per part de les administracions central i autonòmica: • Les carreteres i accessos (com la variant de Sant Ramon) continuen igual que fa 50 anys. • El pàrquing de l'estació es troba sovint col·lapsat. • Reclamen una millora urgent del transport públic metropolità (autobusos i tramvia) que connecti l'estació amb les ciutats del voltant com Reus, Valls i Tarragona. Conflictes pendents amb ADIF Hi ha un gran malestar amb el govern espanyol i ADIF per incompliments en el conveni signat. Temes com la il·luminació de les rotondes, el subministrament d'aigua de l'estació i la gestió de residus segueixen sense resoldre's més d'un any després de la inauguració.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Estrena de l'AVE entre el Camp de Tarragona i Barcelona
Inauguració del trajecte comercial Aquest dimecres, 20 de febrer, s'ha posat en marxa el servei comercial de l'alta velocitat (AVE) que connecta finalment Barcelona amb Madrid, incloent-hi la parada a l'estació del Camp de Tarragona. Segons els testimonis recollits, el servei destaca per la seva puntualitat i comoditat, tot i que l'estrena ha estat marcada per diverses reivindicacions. Valoració del trajecte i serveis Temps de viatge: El recorregut entre el Camp de Tarragona i l'estació de Sants s'ha realitzat en uns 36-38 minuts, complint els horaris previstos. Confort: S'ha destacat que el tren ofereix seients més amples i millor mobilitat que l'avió, a més de serveis com premsa i refrigeris en categories superiors. Seguretat: L'estació de Sants ha estrenat una terminal específica amb controls d'equipatge mitjançant escàners. Crítiques: Preus i falta d'abonaments La principal queixa dels primers usuaris i dels sindicats (com la CGT) és l'elevat cost del bitllet. Actualment, el preu en classe turista és de 30,50 € (només anada) o 48,75 € (anada i tornada), xifra que quintuplica el preu del tren convencional. "Tarragona i Lleida som els grans damnificats del tren d'alta velocitat a Barcelona-Madrid. Veurem passar molts aves pel nostre territori, però pocs s'aturaran." Aquesta declaració de Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida, reflecteix el temor del territori a quedar marginat davant la connexió directa entre les dues grans capitals. Perspectives de futur: ERTMS i trens llançadora Es preveu que en un termini d'un any, amb la implementació del sistema de seguretat ERTMS nivell 2, els trens puguin assolir els 350 km/h. Això facilitaria l'entrada en servei de trens llançadora (regionals d'alta velocitat) més assequibles i competitius per als desplaçaments diaris.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Aullidos: Teatre de titelles per a adults de Teatro Corsario
Les Claus d'Aullidos: Fantasia, Erotisme i Mites L'entrevista amb Jesús Peña, director de la companyia Teatro Corsario, ens submergeix en l'univers d'Aullidos, una proposta escènica singular que utilitza titelles de mida natural per explorar temàtiques profundes i trencadores. A diferència del teatre de titelles convencional, aquesta obra s'adreça exclusivament a un públic adult. Característiques de la Proposta Escènica Originalitat visual: El muntatge destaca per la seva potència expressiva, on la llum només il·lumina els ninots de mida real, deixant els quatre manipuladors en la foscor absoluta. Sexualitat i realisme: L'obra no defuig l'erotisme; els titelles reprodueixen la fidelitat dels cossos humans i exposen la seva sexualitat de forma explícita, allunyant-se de la paròdia per apropar-se a la naturalesa humana. Teatre universal: Tot i tenir origen a Valladolid, és un espectacle fonamentalment visual i musical, amb poc text, el que facilita la seva exportació internacional. Els Mites i els Contes de Fades L'obra recupera l'essència dels contes de fades originals, abans que fossin edulcorats per la cultura popular moderna. Segons Peña: "He recollit les tradicions d'aquests contes en les seves versions més antigues, aquelles que connecten directament amb els mites i l'inconscient col·lectiu." Trama i Arquetips La història se centra en una adolescent òrfena que desperta passions tant en homes com en animals, funcionant com un arquetip que recorda a personatges com la Bella Dorment o la Blancaneu. La narrativa inclou elements de: 1. Crueltat i violència: Propis de les versions ancestrals dels contes. 2. Protecció fantasmal: La mare de la protagonista torna de la tomba per protegir-la. 3. Humor negre: Un element essencial per desdramatitzar les situacions terribles que viuen els personatges.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Reducció de l'absentisme escolar al Comte de Rius
Èxit del Programa de Prevenció de l'Absentisme El programa de prevenció contra l'absentisme escolar i l'abandonament prematur, una iniciativa conjunta entre l'Institut Comte de Rius de Tarragona i la Fundació Casal l'Amic, ha presentat uns resultats molt positius. En només un trimestre, s'ha aconseguit reduir la taxa d'absentisme en 5 punts, passant del 12,5% al 7,5%. Causes de l'abandonament Durant l'estudi s'han identificat diversos factors que porten als alumnes a deixar els estudis postobligatoris: Inserció laboral prematura: La temptació de tenir un sou immediat (feines poc qualificades) davant de l'esforç d'estudiar. Dificultats de combinació: Problemes per compaginar la feina amb el currículum escolar. Manca d'orientació: Decisions precipitades sobre el futur professional sense una base sòlida. Desmotivació acadèmica: Sentir-se incapaç de seguir el ritme d'algunes matèries. Estratègies d'actuació El centre i la fundació han implementat mesures concretes per revertir la situació: Seguiment diari personalitzat: Contacte telefònic immediat amb les famílies (si l'alumne és menor) o amb l'estudiant mateix en el moment que es detecta l'absència. Reforç de l'acció tutorial: S'ha afegit una hora de tutoria setmanal en cicles formatius on abans no existia. Suport acadèmic: Classes de reforç i tècniques d'estudi fora de l'horari oficial per evitar la frustració. "No està bé que diguem que la joventut és així i no hi ha remei; s'ha de buscar un remei i totes les petites accions són bones." Futur i sostenibilitat L'IES Comte de Rius té la voluntat de mantenir aquestes bones pràctiques. Per garantir el finançament futur, s'ha presentat el projecte a la iniciativa Tu Ajudes de la Fundació Caixa Tarragona, buscant la implicació de l'obra social i la xarxa municipal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Exposició pictòrica de jubilats al Pati de Jaume I
Art i memòria a Tarragona L'episodi detalla la inauguració d'una exposició de pintura al Pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, protagonitzada per alumnes dels tallers de les llars de jubilats municipals. Tot i ser una mostra més modesta que altres exposicions de la ciutat, destaca pel seu fort contingut emocional i personal. Punts clau de la mostra Retorn a les arrels: Moltes de les obres (olis i aquarel·les) representen els pobles d'origen dels autors, com ara Granada, Cantàbria o Terol. Les pintures capturen records d'infantesa, cases on van néixer o escenes quotidianes del passat. Formació i tècnica: Els alumnes han seguit un taller de dos anys sota el guiatge de la professora Dolors Barberant, on han après tècniques de color i dibuix. Integració ciutadana: Hi participen avis de diversos barris com Sant Salvador, Bonavista, Torreforta, La Floresta, Sant Pere i Sant Pau i el centre. Testimonis i anècdotes L'espai recull històries personals que van més enllà de la pintura, com la d'una senyora que va pintar la seva casa natal amb un ruc a la porta: "Esta es la casa donde yo nací... Me llevó una prima mía en un burro, por eso he puesto el burro." Agenda cultural L'exposició es podrà visitar fins al 2 de març. A més, es recorden altres esdeveniments vigents a la ciutat sobre l'antiguitat clàssica al Museu Arqueològic i l'exposició d'Enric Cartier-Bresson a la Fundació La Caixa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
José Antonio Calvo i la trajectòria de Joventuts Musicals
Reconeixement a una vida dedicada a la música L'entrevista se centra en la figura de José Antonio Calvo, president de les Joventuts Musicals de Tarragona, amb motiu del lliurament de la Medalla d'Argent de la Ciutat i el Diploma de Serveis Distingits. Aquest acte institucional premia més de quatre dècades de compromís amb la cultura i l'educació musical. 46 anys de programació ininterrompuda Calvo destaca la singularitat de les Joventuts Musicals a Tarragona, subratllant que és una de les poques entitats a l'Estat que manté una programació setmanal estable durant tot el curs escolar (d'octubre a maig). Els Dimarts Musicals: Un cicle consolidat que omple el Teatre Metropol. Evolució històrica: Des dels inicis precaris on els socis es buscaven individualment pel carrer, fins a convertir-se en una institució amb uns 650 socis. Foment de la qualitat: L'entitat ha portat a Tarragona figures de renom internacional com Alicia de Larrocha, Gidon Kremer o el Quartet Casals. La tasca pedagògica i l'estat de la música Com a professor durant gairebé 40 anys a la Universitat Laboral i al Conservatori, Calvo reflexiona sobre l'ensenyament: Tècnica vs. Art: Adverteix que, tot i que avui dia hi ha més facilitats i una tècnica més depurada, sovint es perd l'ànima i la passió en la interpretació artística. Vocació docent: Se sent satisfet per la missió complerta d'haver format milers d'alumnes en un art que defineix com a exigent i de llarg recorregut. Un record emotiu Durant la conversa, Calvo comparteix una anècdota personal sobre la pianista Rosa Sabater, recordant les seves darreres paraules abans d'un concert a Granada i la seva tràgica mort posterior, un moment que va marcar profundament la seva memòria. "Tinc molta por a viatjar en avió."