Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1849-1872 de 2594
  • Tinet assoleix els 25.000 usuaris a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    18'

    Tinet assoleix els 25.000 usuaris a Tarragona

    Tinet: Una Xarxa Ciutadana Consolidada a Tarragona L'entrevista celebra que Tinet, la xarxa ciutadana pionera de Tarragona, ha arribat a la fita dels 25.000 usuaris. Amadeu Roig destaca que aquesta xarxa és inclusiva i s'adapta tant a usuaris amb pocs coneixements com a desenvolupadors web experts. L'Estat de la Xarxa a la Província Segons l'informe de l'Observatori d'Oasi Internet 2008, les dades a la demarcació de Tarragona són molt positives: Ús d'Internet: Tarragona se situa entre tres i quatre punts per sobre de la mitjana catalana. Internautes: 3 de cada 4 usuaris fan un ús diari de la xarxa. Perfil d'usuari: La mitjana d'edat se situa al voltant dels 35 anys, amb una presència de dones cada vegada més paritària i un ús total per part dels estudiants. Infraestructura: El ADSL és present en 8 de cada 10 llars connectades, tot i que encara existeixen deficiències tècniques i geogràfiques (bretxa digital). Valor Afegit i Serveis de Tinet Tinet es diferencia dels grans operadors pel seu caràcter de proximitat i servei públic: Assistència personalitzada: Ofereixen suport tècnic presencial per configurar equips i correus. Seguretat i Privacitat: El correu de Tinet no té publicitat ni virus, gestionant milions de missatges mensuals filtrats per sistemes antispam. Innovació Constant: Van ser pioners en crear eines senzilles per a pàgines web i blocs abans que gegants com Google. "Tinet és l'oasi tecnològic realment... t'hi sents protegit. És una xarxa ciutadana sense ànim de lucre i aquest és l'esperit amb què va néixer."

  • Innovació a l'Agenda de TINET: Projecte Guanyador - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    18'

    Innovació a l'Agenda de TINET: Projecte Guanyador

    Resum de l'Entrevista: Nou Sistema de Gestió per a l'Agenda de TINET Amadeu Roig presenta a Tarragona Ràdio els guanyadors del primer premi d'idees de TINET. El projecte, desenvolupat per un professor i dos alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV), promet revolucionar la manera com els ciutadans interactuen amb la informació local. Punts clau del nou sistema d'agenda Personalització total: L'usuari podrà crear un perfil d'interessos (música, esports, teatre) per filtrar la gran quantitat d'informació existent. Criteris geogràfics: Permetrà discriminar els actes en funció de la proximitat o de localitzacions específiques dins de la demarcació de Tarragona. Sistema d'alertes: L'aplicació avisarà automàticament l'usuari mitjançant missatgeria mòbil, RSS o correu electrònic quan es publiquin actes que coincideixin amb el seu perfil. Participació ciutadana: Es manté i potencia la capacitat perquè les entitats i associacions (els tinetaires) publiquin directament els seus propis actes. Filosofia del projecte i implementació Segons els autors (Pere Millán, Carlos Cuenca i David Rodríguez), l'objectiu era passar d'una "agenda aparador" a una eina dinàmica que aporti valor real a l'usuari local, sovint ignorat per les grans corporacions globals. "Volíem que fos real, que no fos únicament un paper escrit com una tesi, sinó que es pogués veure i tocar." TINET preveu integrar aquestes millores progressivament per optimitzar la gestió d'informació de les més de 25.000 persones que formen la comunitat actualment.

  • La integració de la televisió i el vídeo a l'ordinador - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    22'

    La integració de la televisió i el vídeo a l'ordinador

    Com convertir l'ordinador en un centre d'oci multimèdia En aquesta col·laboració amb Tinet a Tarragona Ràdio, Amadeu Roig explica com podem treure profit del nostre ordinador per a l'oci, més enllà del treball, centrant-se en la televisió i el vídeo. La idea principal és centralitzar diversos aparells en un de sol per evitar l'acumulació de cables i dispositius sota el televisor. Formes de veure la televisió a l'ordinador S'exposen dues vies principals per consumir contingut televisiu: Streaming i televisió a la carta: Permet veure continguts en temps real o sota demanda a través d'internet (com YouTube o les webs de les cadenes). Requereix una bona banda ampla (uns 6 megues per a una qualitat estable). Targetes sintonitzadores: Dispositius (interns o via USB) que permeten captar el senyal de la TDT o analògic directament a l'ordinador. Existeixen targetes híbrides que combinen diferents tipus de senyal. Avantatges de l'ordinador com a gravador i editor L'ús de l'ordinador per gestionar el vídeo ofereix possibilitats que els reproductors de DVD convencionals no tenen: Enregistrament i programació: Es pot gravar qualsevol programa i emmagatzemar-lo en discos durs externs. Actualització de còdecs: A diferència dels reproductors domèstics, l'ordinador pot actualitzar el programari per reconèixer nous formats de vídeo sense haver de comprar un aparell nou. Edició de vídeo domèstic: Roig destaca la importància d'editar els vídeos personals per no avorrir les visites, reduint, per exemple, una hora de gravació a 10 minuts dinàmics amb música de fons. El mercat i les noves tecnologies Es debat sobre la situació de la banda ampla al Camp de Tarragona i la bretxa digital en zones disperses. També s'esmenta la guerra de formats d'alta definició de l'època: "No vulguem estar a la darrera generació, perquè a vegades ens podem equivocar i fer una despesa per a res." Actualment, el mercat es decanta pel Blu-ray (Sony) per davant de l'HD-DVD (Toshiba) per una qüestió de suports i aliances comercials. Finalment, es convida els oients a visitar els recursos de Tinet per aprendre a usar aquestes tecnologies.

  • Música i Internet: Formats, Negoci i Drets d'Autor - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    19'

    Música i Internet: Formats, Negoci i Drets d'Autor

    La Revolució de la Música Digital En aquesta sessió es reflexiona sobre com la xarxa ha transformat la manera de consumir i distribuir contingut sonor. La transició del format físic (CD, vinil) al digital ha obert un ventall de possibilitats, però també grans conflictes amb la indústria tradicional. Formats i Tecnologia de Compressió L'eix central de la música a internet és la capacitat de reduir l'espai dels arxius sense perdre excessiva fidelitat: - MP3: El format estàndard per excel·lència per la seva compatibilitat amb gairebé tots els dispositius. - WMA (Windows Media Audio) i formats Sony: Propostes propietàries que busquen millors ràtios de compressió. - OGG: Una alternativa de programari lliure que ofereix més qualitat i seguretat que els formats privats. - WAV: L'arxiu "pur" sense compressió que ocupa massa espai per a dispositius portàtils. El Conflicte del Model de Negoci Es debat la dificultat de les grans discogràfiques per adaptar-se als nous temps. Mentre la societat avança, la indústria sovint s'enroca en preus elevats i restriccions: - Noves estratègies: S'esmenta l'èxit d'agrupacions com Arctic Monkeys, que van créixer distribuint música lliurement a la xarxa. - Plataformes de pagament: El model d'Apple amb iTunes i el lloguer de pel·lícules (4 dòlars per 24 hores) es presenta com una via per professionalitzar el consum digital. - Complexitat d'ús: Es critica que alguns ecosistemes tancats (com el d'Apple) són massa complexos per a l'usuari mitjà, tot i la gran qualitat de dispositius com l'iPod. Drets d'Autor i Creative Commons L'Amadeu destaca la importància de les llicències alternatives: - Creative Commons: Permet als creadors oferir la seva obra lliurement, renunciant a certs drets per fomentar la difusió. - Polèmica amb la SGAE: Es denuncia la rigidesa de les entitats de gestió, citant el cas de TINET, que ha de pagar per oferir descàrregues d'un compositor clàssic (mestre Gols) tot i haver produït ells mateixos el CD. "La gran indústria de la música no s'està adaptant als temps i a les demandes... cal buscar un equilibri entre el dret del creador i l'evolució social."

  • Tradicions gallegues i l'aprenentatge del català - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    14'

    Tradicions gallegues i l'aprenentatge del català

    Dues cultures unides per la taula i la llengua En aquesta edició de l'espai Un quart de català a Tarragona Ràdio, coneixem la Beatriz Carreira, una gallega de Coruña que viu a Tarragona des de fa dues dècades. L'episodi explora les similituds i diferències entre les celebracions de Nadal a Galícia i Catalunya, així com el seu procés d'integració a través de l'aprenentatge de la llengua catalana. Gastronomia de Nadal a Galícia La Beatriz detalla com es viu la Nochebuena a la seva terra natal, destacant que és una festa molt més centrada en l'àmbit familiar que el mateix dia de Nadal: El marisc com a protagonista: Centolles, nècores i cigales són els productes estrella, generalment preparats de forma senzilla (cuits). El plat principal: Tot i que existeixen variants, el bacallà (sovint amb salsa o a l'all arrier) és el plat tradicional per excel·lència de la nit de Nadal. Begudes: L'Albariño és la tria preferent per acompanyar el marisc, tot i que el Ribeiro també és present. "La Noche Buena és de tirar la casa per la finestra, comprar marisc i, de segon plat, sobretot bacallà." Integració i llengua Després de 20 anys residint a Tarragona, la Beatriz ha decidit fer el pas d'estudiar català formalment al Centre de Normalització Lingüística. El seu testimoni destaca diversos punts clau: Necessitat personal i social: Vol trencar la barrera on la gent li parla en castellà per costum i desitja integrar-se plenament. Dificultats acadèmiques: Admet que la gramàtica, les vocals obertes i tancades, i els accents són els aspectes més complexos de la llengua. Voluntariat per la Llengua: Participa en un tàndem amb la Carme, la seva parella lingüística, amb qui ha establert una relació d'amistat que va més enllà de les pràctiques de conversa. Un Nadal híbrid Actualment, la Beatriz combina ambdues cultures: manté la tradició del peix per sopar (tot i que ara sol preparar rap en salsa), però ha adoptat el costum català de la sopa de galets, que és ara una petició indispensable de la seva filla.

  • Tradicions de Cap d'Any a Cuba: El ritual del porc asat - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    17'

    Tradicions de Cap d'Any a Cuba: El ritual del porc asat

    El Nadal a Cuba: Una celebració centrada en el Cap d'Any En aquesta edició especial del programa de Tarragona Ràdio, Maite Molina, propietària del restaurant La Habana Blues a Tarragona, explica com es viuen les festes nadalenques a l'illa caribenya. A diferència d'Europa, Cuba destaca per un baix consumisme i una concentració de les activitats populars a la nit del 31 de desembre. La matança i el ritual de la carn La celebració gira al voltant del lechón (porc), un animal que moltes famílies crien durant tot un any per a l'ocasió: Preparació: El porc, que pot arribar als 200-250 quilos, es mata a la mateixa casa o per un matarife del barri. Cocció tradicional: S'ascla cada costat de la carn fins a l'os i s'adoba amb un aliño de sal, all, comí, pebre i, sobretot, taronja borda. El procés: Es cuina en un forat a terra amb carbó i llenya durant unes 10 hores, convertint-se en un esdeveniment social on participen veïns i familiars. Gastronomia i dolços típics A part del porc asat, la taula cubana es complementa amb plats tradicionals: Congris o Moros y Cristianos: Arròs cuinat amb mongetes negres o vermelles. Yuca con mojo: Tubèrcul bullit acompanyat d'un sofregit d'all i greix de porc (chicharrones). Postres: Destaca l'arròs amb llet, elaborat amb tres tipus de llet (vaca, condensada i evaporada) i servit com una crema espessa. Tradicions i vida a Tarragona Maite comenta que, tot i portar set anys a Tarragona, manté viva la tradició cubana cuinant la cama de porc al carbó, tot i que ha adoptat el costum local de menjar els dotze grans de raïm. També destaca que a l'Havana, el brindis de les dotze es fa sovint amb sidra o un bon ron anyenc, ja que el xampany és un producte de luxe.

  • Tradicions de Nadal a Romania amb Camélia Pop - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    15'

    Tradicions de Nadal a Romania amb Camélia Pop

    El Nadal a Romania: Entre tradició i esperit comunitari En aquesta conversa, la Camélia Pop, una alumna romanesa del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona originària de Transsilvània, ens apropa a les riques tradicions del seu país d'origen, destacant el fort contrast amb el consumisme occidental i la pervivència dels rituals religiosos i familiars. Els rituals de celebració El cicle nadalenc a Romania comença pràcticament el 5 de desembre, la vigília de Sant Nicolau (Moș Nicolae): Els nens deixen les sabates a la porta o la finestra per rebre regals de Sant Nicolau. Existeix una segona entrega de regals la nit del 24 de desembre, associada al Pare Noel (Moș Crăciun). La tradició de les nadales (colinde) és molt viva: grups de nens i adults recorren les cases, l'església i visiten autoritats per cantar a canvi de dolços, fruita seca o diners. Gastronomia típica romanesa La taula de Nadal és central en la cultura romanesa i es caracteritza per la seva elaboració casolana: Sarmale: El plat per excel·lència, consistent en carn picada (porc i vedella) amb arròs envolcallada en fulles de col. Cozonac: Una coca dolça farcida de nous i panses que recorda el panettone italià. Matança del porc: Un ritual rural previ que proveeix la carn per a tota la festivitat. Begudes: El vi negre és el gran protagonista de les celebracions familiars. "Crăciun fericit!" Aquesta és l'expressió per desitjar un Bon Nadal en romanès, reflectint un esperit que, malgrat la distància física de molts romanesos que viuen a l'estranger, es manté intacte a través de la cuina i el record dels paisatges nevats de Transsilvània.

  • Línia Directa amb l'Alcalde: Balanç de Ciutat i Nadal - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    36'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Balanç de Ciutat i Nadal

    Consultes Ciutadanes i Millora de l'Espai Públic En aquesta sessió de línia directa, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros respon a diverses inquietuds dels veïns de Tarragona, posant l'èmfasi en la mobilitat, la neteja i les infraestructures. Urbanisme i Manteniment de Barris • Gestió de semàfors: S'han ajustat els temps de pas a la cruïlla central de l'Avinguda Països Catalans per facilitar el creuament a gent gran i nens. • Cala Romana i Ciutat-Jardí: L'alcalde reconeix un dèficit històric en el manteniment d'aquests barris. Gràcies a una aportació de 23 milions d'euros de l'Estat (Plan E), es preveuen reformes estructurals durant el 2009 i 2010. • Neteja vial: Davant les queixes per la brutícia al centre i a les entrades de la ciutat, l'Ajuntament referma que es fa una neteja diària integral, tot i que demana la col·laboració ciutadana per evitar taques de greix i residus en paviments delicats. Infraestructures i Projectes Clau • El Corte Inglés: L'alcalde aclareix que l'aturada puntual de les obres és per motius tècnics interns i no per falta de llicències. • Antena de Cala Romana: Existeix un conflicte tècnic per retirar l'antena de telefonia, ja que la seva eliminació immediata deixaria el barri sense serveis de telefonia fixa i d'emergència (112). • Estadi del Nàstic: Es confirma la venda de terrenys a la zona de la Budallera per finançar el nou estadi, amb el compromís que una part important sigui per a habitatge de protecció oficial (HPO). Serveis Municipals i Mobilitat • Autobusos: S'estudiarà la millora de la línia 8 i l'accessibilitat per a cadires de rodes. L'alcalde és contundent: "Si un conductor es resisteix a baixar la rampa, cal denunciar-ho immediatament; tots els vehicles estan preparats." • Estació Intermodal: Es treballa en la idea d'ubicar l'estació de trens a prop de la Plaça Imperial Tàrraco per centralitzar autobusos, taxis i trens en un sol hub logístic.

  • Línia Directa amb l'Alcalde: POUM, Nàstic i Urbanisme - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    50'

    Línia Directa amb l'Alcalde: POUM, Nàstic i Urbanisme

    Resum de la Sessió de Control Municipal En aquesta edició del programa Línia Directa, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, respon a les inquietuds de la ciutadania sobre temes clau per a la ciutat, destacant l'aprovació del nou POUM i la resolució de conflictes urbanístics històrics. Urbanisme i Planejament • L'alcalde confirma que l'aprovació inicial del POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) es trasllada al 24 de desembre per buscar el consens amb l'oposició. • Es resol el litigi amb l'empresa PAI pel projecte del nou estadi del Nàstic. Ballesteros defensa que l'acord evita anys de bloqueig judicial: "Tarragona és la ciutat dels eterns projectes mai acabats; vull tancar aquests temes per avançar." Mobilitat i Via Pública • Barreres arquitectòniques: Es revisen els problemes d'accessibilitat a les Voltes del Circ i a la Rambla Nova, assegurant que la seguretat dels vianants és la prioritat absoluta. • Aparcament i Trànsit: Es discuteix l'elevat preu dels pàrquings i la necessitat de potenciar els aparcaments dissuasoris gratuïts (com el del Parc del Francolí) i el transport públic. • Fira de Nadal: Es confirma que el mercadet s'ubicarà al carrer Colom per dinamitzar l'entorn del Mercat Central durant les obres. Serveis i Civisme • Es presenta el nou Pla de Gestió de Residus Municipals amb l'objectiu de treure Tarragona de la cua en reciclatge selectiu a Catalunya. • L'alcalde es compromet a millorar la il·luminació en monuments i a revisar la freqüència de pas dels semàfors a zones com l'Avinguda Països Catalans i la Via de l'Imperi.

  • Línia Directa: L'alcalde de Tarragona respon a la ciutadania - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    47'

    Línia Directa: L'alcalde de Tarragona respon a la ciutadania

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa Línia Directa de Tarragona Ràdio, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros respon de manera directa a les consultes, queixes i suggeriments dels vilatans. L'episodi se centra en la gestió post-festes de Santa Tecla, la situació de projectes urbanístics encallats i millores en la mobilitat i convivència urbana. Temes Principals i Gestió Municipal Projectes Urbanístics i Barris • La Granja: L'alcalde aclareix que projectes com la residència de la xarxa Santa Tecla o el centre de dia estaven aturats per falta de tràmits del govern anterior i que ara s'estan desencallant. • Pla de Barris: S'anuncia que la senyalització informativa i monumental a la Part Alta s'iniciarà abans de final d'any. • Enderrocs pendents: Es discuteix la situació crítica d'insalubritat i plagues de coloms per la falta d'enderrocs d'edificis a Torreforta, responsabilitat de l'empresa ADIGSA. Mobilitat i Seguretat Viària • Avinguda Països Catalans: Es descarta la instal·lació de passos elevats per motius tècnics i de seguretat dels vehicles, estudiant alternatives com rotondes o radars. • Transport Públic: L'alcalde es compromet a permetre l'ús del bonobús normal per als serveis especials del Nàstic al Nou Estadi. • Accessibilitat: Es reconeixen deficiències en la inclinació de certes rampes a la ciutat i la falta de vestuaris adaptats a piscines municipals per a acompanyants de sexe contrari. Convivència i Civisme • Gestió de multes: Un oient critica el caràcter "recaptatori" d'una multa per excés de soroll, a la qual l'alcalde respon defensant l'efecte dissuasiu de l'ordenança de convivència. • Brutícia i Botellón: Queixes per incivisme a la Plaça dels Sedassos i la presència d'excrements d'animals al Camp de Mart. "L'agraïment és per als ciutadans pel seu comportament cívic excepcional durant els més de 400 actes de Santa Tecla." Projectes Futurs i Millores • S'anuncia el canvi de l'enllumenat al carrer Enric d'Ossó de cara al pressupost de l'any vinent. • Es manté el projecte del pàrquing de Jaume I, malgrat ser considerat una "barbaritat econòmica", per no perdre la inversió ja realitzada.

  • Línia Directa amb l'Alcalde: Projectes i Queixes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    38'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Projectes i Queixes de Tarragona

    Línia Oberta amb l'Alcalde Josep Fèlix Ballesteros L'alcalde de Tarragona respon a les inquietuds de la ciutadania després del parèntesi estival, tractant temes clau sobre urbanisme, mobilitat i serveis públics. Infraestructures i Projectes Urbanístics • Pàrquing Jaume I: L'alcalde expressa la seva decepció pel que anomena un "desastre històric" que ha costat 25,7 milions d'euros. S'ha decidit aturar la inversió descontrolada i optar per un pàrquing convencional com a mal menor. • Jardí Romà: Es preveu que les obres al parc de les Tres Granotes comencin després de Santa Tecla per transformar-lo en un espai didàctic d'estètica romana. • Escales Mecàniques: El projecte del carrer Sevilla i la Plaça dels Infants es licitarà abans de finals d'any, integrant-lo amb l'Escola Oficial d'Idiomes. Mobilitat i Transports • Trens al Serrallo: S'està treballant amb l'Autoritat Portuària per desviar les mercaderies cap al Corredor del Mediterrani i evitar el soroll al barri. • Eixos Comercials: Es planteja la millora del carrer Unió com a eix comercial prioritari, amb voreres més amples i contenidors soterrats. • Autobusos: Es defensa la ubicació de les parades a Ramón i Cajal per no perjudicar el comerç del centre, malgrat les molèsties per les obres del Mercat. Gestió de Serveis Públics • Crisi de l'aigua: S'explica que el tall a Rodolat del Moro és degut a un conflicte amb un pou privat i no a una fallada municipal, tot i que s'han fet gestions per restablir el servei. • Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR): Es destaca l'èxit del telèfon gratuït 900 200 274 per a reparacions urgents en menys de 72 hores. "Els diners públics són sagrats i hem de mirar-nos molt bé qualsevol inversió per recuperar part del que s'ha pagat."

  • Línia Directa amb l'Alcalde Josep Feliç Ballesteros - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    50'

    Línia Directa amb l'Alcalde Josep Feliç Ballesteros

    Gestió de Consultes i Respostes Municipals L'alcalde de Tarragona, Josep Feliç Ballesteros, respon a les inquietuds dels ciutadans a través d'una sessió de micròfon obert a Tarragona Ràdio. L'espai combina el seguiment de temes pendents amb noves denúncies sobre l'estat de la ciutat. Manteniment Urbà i Mobilitat • Neteja i Plagues: S'han atès queixes sobre la brutícia a carrers com l'Avinguda Catalunya i la proliferació de rates. També s'anuncia un pla de xiringuitos per unificar l'estètica de les platges de cara a la temporada vinent. • Enderrocs i Obres: Es confirma l'enderroc d'edificis a la Plaça 1 de Maig abans de final de mes per posar fi a problemes de salubritat i iniciar la construcció d'una nova plaça. • Transport Públic: L'alcalde explica les dificultats del dèficit de l'empresa municipal de transports (AMT), tot i que es compromet a estudiar millores en línies com la de Joan XXIII i el bus nocturn a Boscos. Seguretat i Civisme • Grafitis i Vandalisme: Es discuteix la problemàtica de les pintades als parcs infantils, especialment al Francolí. L'ajuntament aposta per la neteja periòdica i l'augment de la vigilància privada o de la Guàrdia Urbana. • Gossos a les Platges: S'ha endurit el règim sancionador per a propietaris d'animals que no respecten les normatives a la sorra, especialment durant l'estiu. Projectes Urbanístics i Socials • La Montanyeta: Es detallen els plans de reubicació voluntària per als veïns afectats pel POUM a Sant Pere i Sant Pau. • Plaça dels Carros: Es reactiva el projecte històric del pas a nivell amb l'Adif. • Inclusió Laboral: L'alcalde mostra interès a habilitar places de pràctiques a l'Ajuntament per a joves amb discapacitat intel·lectual, arran del cas de l'Albert. "No podem posar un guàrdia darrere de cada grafiter, el que hem de fer és netejar periòdicament."

  • Línia Directa amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    49'

    Línia Directa amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros

    Gestió de l'Espai Urbà i Serveis Municipals L'alcalde ha iniciat el programa explicant la seva visita al barri del Serrallo per abordar problemes concrets de neteja i plagues de coloms. Ha anunciat una campanya d'instal·lació de gàbies i ha facilitat un telèfon directe de l'àrea de salut (977 20 00 71) per a denúncies ciutadanes. Seguiment de qüestions pendents S'han repassat compromisos anteriors amb resultats diversos: • Radioaficionats: Confirmació de nous locals a l'Oliva i al carrer Real. • Contenidors: Actuació imminent per fixar els contenidors de l'avinguda Països Catalans que es mouen amb el vent. • Vehicles abandonats: S'ha sol·licitat col·laboració ciutadana amb dades específiques per actuar a la zona de Llevantina. Candidatura Jocs del Mediterrani 2017 Davant la queixa d'un oient sobre el nomenament de Mario Rigau, l'alcalde ha defensat la transversalitat del projecte: "L'objecte d'aquesta candidatura ultrapassa les persones; el que quedarà és que Tarragona va fer uns magnífics jocs." Ha subratllat que l'estructura es finança majoritàriament amb esponsoritzacions privades i que compta amb el consens de tots els grups polítics. Urbanisme, Infraestructures i Patrimoni El Fortí de la Reina i el POM Respecte a l'enderroc del Fortí, Ballesteros ha lamentat la situació però ha recordat que existeix una sentència judicial ferma que l'ajuntament està obligat a acatar per evitar responsabilitats penals. Sobre el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM), s'ha discutit el reallotjament dels veïns de la muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau, prioritzant la preservació de zones verdes. Mobilitat i Estació de Tren S'ha refermat el compromís que la nova estació de Renfe es mantingui cèntrica, ubicada en l'àmbit entre el riu Francolí i la plaça Imperial Tàraco, evitant el desplaçament a les afores com passa amb l'AVE. Convivència i Civisme • Gossos: S'ha anunciat duresa i contundència en les sancions per defecacions a la via pública i presència d'animals a les platges un cop estiguin operatius els pipicans. • Platges: Projecte per homogeneïtzar l'estètica dels xiringuitos cap a estructures de fusta de major qualitat. • Mercadets: Voluntat de millorar l'estètica i la regularitat de les parades del mercadet d'antiquaris de la Catedral i el de Bonavista.

  • Línia Directa amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    51'

    Línia Directa amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros

    Gestió de l'Espai Públic i Urbanisme L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, repassa l'estat de diversos projectes a la ciutat, destacant l'arranjament de les rotondes i el compliment de l'ordenança de civisme respecte a la roba estesa als balcons del Casc Antic. Temes Urbanístics Principals • Arranjament de rotondes: Es confirma la il·luminació a la rotonda de Boscos, l'enjardinament de la de Joan Fuster i un projecte monumental per a la rotonda de la T11. • Cala Romana: S'explica el retard en el desmuntatge de l'antena de Telefónica per evitar deixar el barri sense cobertura, pendent d'una auditoria de la Generalitat. • Rodolat del Moro: L'Ajuntament intervé en el sistema de gestió per resoldre els conflictes entre veïns i garantir la recepció de les obres d'urbanització. Seguretat i Convivència Ciutadana Es discuteixen diversos problemes de convivència, des de plagues fins a la instal·lació de noves dependències policials. Punts Clau de Seguretat • Oficina d'Atenció al Ciutadà: L'alcalde aclareix que la instal·lació al carrer Dr. Batestini serà una oficina de petit format i no una comissaria central, buscant millorar la seguretat de l'entorn. • Plagues: Es respon a les queixes per escarabats a l'avinguda Estanislau Figueres i coloms al Serrallo, anunciant una intensificació dels recursos tècnics. • Pintades i Civisme: Ballesteros mostra la seva indignació per les pintades vandàliques al patrimoni de la Part Alta i demana la col·laboració ciutadana per identificar els culpables. "Volem ser molt contundents amb les pintades perquè això ens costa molts diners a tots els ciutadans." Serveis i Projectes de Futur L'episodi tanca amb la situació d'infraestructures clau i la gestió esportiva municipal. • Façana Marítima: Es valora positivament la desafecció de la carretera N-340 com un pas necessari per al futur projecte ferroviari i marítim. • Esports: L'Institut Municipal d'Esports centralitzarà la gestió dels poliesportius per garantir un servei homogeni i eficient. • Camp del Nàstic: El projecte immobiliari i esportiu del nou estadi "progrésa adequadament" malgrat el context del sector.

  • Línia Directa amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    46'

    Línia Directa amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros

    Sessió de Control i Participació Ciutadana L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, respon directament a les inquietuds dels ciutadans a Tarragona Ràdio. Durant la sessió, s'aborden temes crítics que van des del manteniment urbà fins a grans projectes d'infraestructures i la gestió d'entitats esportives. Temes de Manteniment i Via Pública Millores als Barris i Mobilitat • Vall de l'Arrabassada: Es discuteix el retard en la instal·lació de marquesines degut a un litigi legal de l'empresa municipal, així com la futura instal·lació de passos de vianants elevats. • Neteja i Civisme: L'alcalde anuncia una campanya contundent contra les tifes de gos a la via pública passat l'estiu, incloent-hi sancions econòmiques. • Seguretat Vial: Es revisaran les queixes sobre semàfors que, segons els oients, es posen en verd simultàniament per a vehicles i vianants, tot i que l'alcalde ho posa en dubte inicialment. Patrimoni i Urbanisme Projectes a la Part Alta i Centre • Senyalització Turística: Es reconeix la mancança històrica i s'anuncia un projecte integral de senyalèctica per a monuments i serveis públics. • L'Hostal del Sol: L'alcalde confirma que s'ha tancat l'acord amb els propietaris per al seu proper enderrocament, un cop resoltes les traves administratives. • Projecte d'Hotel al Pla de la Seu: Ballesteros afirma que no permetrà intervencions que trenquin l'estètica del nucli antic, exigint respecte pel patrimoni. Esports i Grans Infraestructures El futur del Gimnàstic de Tarragona "No permetré que la política intervingui en la vida interna del club. Hem de respectar l'autonomia de la institució tot i tenir el 34% de les accions." • L'alcalde manté la seva postura de no interferir en la gestió esportiva del Nàstic malgrat la crisi de resultats. • Sobre el Nou Estadi, es confirma que el calendari es manté, tot i les dificultats del sector immobiliari que finança l'operació. Rodalies i Estació Central • Es ratifica l'anunci del conseller Joaquim Nadal sobre la creació d'un sistema de rodalies propi per al Camp de Tarragona. • L'aposta municipal és mantenir l'estació de trens al centre de la ciutat amb un caràcter intermodal.

  • Línia Directa amb l'Alcalde Josep Fèlix Ballesteros - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    50'

    Línia Directa amb l'Alcalde Josep Fèlix Ballesteros

    Resum del Programa i Temes Socials En aquesta sessió de línia directa, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, respon a les inquietuds de la ciutadania sobre infraestructures, esports i manteniment urbà. Es destaca la feina de la Fundació Bona Nit en l'atenció a indigents durant els mesos de fred. Urbanisme i Projectes Emblemàtics L'alcalde aborda la situació de diversos projectes urbanístics clau per a la ciutat: • El futur nou estadi del Nàstic manté el seu calendari amb l'objectiu d'iniciar obres entre juny i juliol, malgrat la crisi immobiliària. • Es confirma la construcció d'un edifici singular de planta baixa més 19 pisos (gratacels) a la zona de la Tabacalera. • S'anuncia l'inici del Servei Municipal de l'Habitatge per a pisos de protecció oficial durant el primer semestre de 2008. Gestió Municipal i Manteniment • Brigada d'Intervenció Ràpida: Entrarà en funcionament a finals de març per resoldre desperfectes puntuals a la via pública. • Seguretat i Neteja: Es planteja el tancament nocturn de parcs (Francolí, Saavedra) per evitar el vandalisme i el botelló. • Pàrquing Jaume I: L'alcalde el defineix com un error històric i un desastre heretat, amb l'esperança que pugui funcionar cap a l'estiu per recuperar part de la inversió de 24 milions d'euros. Mobilitat i Queixes Veïnals • Es discuten millores en la seguretat viària a la rotonda de Joan XXIII i accessos a urbanitzacions com Cala Romana i Boscos. • L'ajuntament es compromet a revisar deficiències en l'asfaltat i la recollida de brossa a barris com Bonavista i La Granja. "El Pàrquing Jaume I és un llast i una autèntica xacra que tenim en aquesta ciutat; si tingués una vareta màgica, el faria desaparèixer."

  • Línia Directa amb l'Alcalde Ballesteros (Gener 2008) - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    51'

    Línia Directa amb l'Alcalde Ballesteros (Gener 2008)

    Resum de la Sessió de Participació Ciutadana En aquesta primera sessió de l'any 2008 de la Línia Directa de Tarragona Ràdio, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, respon a les inquietuds dels ciutadans sobre el manteniment de la via pública, la mobilitat i els futurs projectes urbanístics de la ciutat. Gestió de Residus i Contenidors Un dels temes estrella ha estat la preocupació pels contenidors soterrats i la recollida selectiva: • Es planteja la necessitat de millorar el disseny dels contenidors heretats, que tenen boques massa petites. • S'anuncia un compromís per ampliar les boques dels contenidors, mantenint la seguretat per als nens. • Es recorda la importància de respectar els colors de reciclatge (blau per al cartró) per a una correcta pedagogia ciutadana. Civisme i Animals de Companyia L'alcalde ha estat contundent respecte a les queixes per les dejeccions de gossos als carrers i places: • Es crearan espais específics per a gossos a tota la ciutat al llarg del 2008. • Un cop instal·lats aquests espais, s'aplicarà l'ordenança amb mesures coercitives i multes dures mitjançant guàrdies urbans de paisà. Mobilitat, Transport i Seguretat Viària S'han detallat diverses millores en la xarxa de transport i seguretat: • Bus Nocturn: Entrada en funcionament de tres noves línies durant el primer trimestre del 2008. • Seguretat: Instal·lació de passos de vianants elevats en punts crítics com Vidal i Barraquer per reduir la velocitat. • Carril Bici: Compromís ferm de crear 14,5 quilòmetres de carril per a bicicletes i patinadors. • Corte Inglés: L'alcalde assegura que el pla de mobilitat minimitzarà l'impacte del trànsit a la zona de la Plaça Imperial Tàrraco. Urbanisme i Patrimoni • Es treballa per salvar els búnquers de Tamarit i el seu entorn natural. • Es preveu l'acord per eliminar el "queixal" de la Via Augusta que dificulta la circulació. • Obertura a la construcció d'edificis en alçada (com el de l'antiga Sofrera) per guanyar espai públic. "Quan tinguem suficients espais repartits per la ciutat per als gossos, serem molt contundents amb l'aplicació de l'ordenança."

  • Viatge a Polònia: Història, Cultura i Hospitalitat - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Viatge a Polònia: Història, Cultura i Hospitalitat

    Un Recorregut per la Polònia Actual L'Anabel Lambea, de la Biblioteca Pública de Tarragona, comparteix les seves experiències després d'un viatge de 25 dies pel centre d'Europa. L'episodi se centra en el descobriment d'un país amb una història convulsa, marcat per les particions territorials i el seu passat comunista, que avui busca el seu lloc com a potència europea. Ciutats i Patrimoni • Varsovia: Descrita com una ciutat administrativa i moderna. Malgrat la destrucció de la Segona Guerra Mundial, destaca el Palau de la Cultura i la Ciència, un regal soviètic que ha passat de ser odiat a esdevenir un referent visual. • Cracòvia: Considerada el veritable cor de Polònia. Es va salvar dels bombardeigs i conserva un nucli històric impressionant, el barri jueu i el castell on residien els reis. • Altres Destins: El viatge inclou ciutats menys turístiques com Szczecin i Poznań, i la zona natural de Masúria, famosa pels seus milers de llacs i boscos densos. Societat i Gastronomia • Caràcter Polonès: Els ciutadans són descrits com a extremadament hospitalaris. Valoren molt que els estrangers vulguin conèixer la seva realitat i mantenen una xarxa comunitària molt forta heretada dels temps de necessitat. • Religió: Es desmitifica en part el tòpic del conservadorisme extrem. Tot i la devoció per la figura del Papa Joan Pau II, vist més com un ambaixador nacional que com un líder religiós, la pràctica es barreja sovint amb la tradició i el folklore pagà. • Culinària: Una cuina de fogons i hores de preparació. Destaquen les sopes (com la de remolatxa), els productes fumats i un control molt estricte sobre la venda d'alcohol. "A Cracòvia t'adones que el Papa Joan Pau II va ser el millor ambaixador de Polònia; gràcies a ell Europa va començar a conèixer el país."

  • Dublín: Cultura de Pub, Literatura i Natura Irlandesa - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    Dublín: Cultura de Pub, Literatura i Natura Irlandesa

    Explorant la Capital d'Irlanda En aquesta edició de La Volta al Món, Laura Rodríguez ens guia a través de la ciutat de Dublín, destacant-ne el caràcter amable, proper i l'atmosfera acollidora dels seus habitants. A diferència de l'estrès d'altres capitals, Dublín es presenta com una ciutat viva i caminable, on la vida gira al voltant de la interacció social. Punts d'Interès i Consells Pràctics • Climatologia: Es recomana no confiar en els paraigües a causa del vent intens; és millor l'ús de gorres o roba impermeable. • Espais Verds: Destaquen parcs com St. Stephen's Green, prop de la zona comercial de Grafton Street, i el Phoenix Park, considerat un dels més grans d'Europa. • Tradició Literària: La ciutat ret homenatge a grans escriptors com Oscar Wilde i James Joyce amb estàtues i rutes dedicades. La Cultura del Pub i la Gastronomia El pub no és només un bar, sinó el centre neuràlgic de la vida social. • La Guinness: Un ritual sagrat amb la seva pròpia fàbrica visitable i vistes panoràmiques. • Temple Bar: El barri d'oci més icònic, famós pels seus carrers peatonals i música en directe. • Gastronomia: Tot i la bona qualitat del peix i marisc (especialment el salmó i les ostres), la dieta diària als pubs se centra en l'hamburguesa de vedella 100% irlandesa i les patates. Vida Professional i Futur a Dublín Laura comparteix la seva experiència treballant a la seu europea de Google, descrivint un entorn laboral multicultural, jove i flexible. Malgrat el creixement econòmic del Celtic Tiger, la ciutat encara presenta contrastos en les seves infraestructures, mantenint un encant històric amb certs retards en el desenvolupament urbà. "Els irlandesos són com els llatins de les illes: tranquils, amables i sempre disposats a xerrar amb tothom."

  • Viure a la República Txeca: Praga i costums locals - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    27'

    Viure a la República Txeca: Praga i costums locals

    Explorant la República Txeca amb Antoni Miquel En aquesta edició del programa, conversem amb l'Antoni Miquel, un tarragoní que viu a cavall entre Tarragona i la ciutat de Hradec Králové, a uns 120 quilòmetres de Praga. A través de la seva experiència personal des de l'any 2005, descobrim un país que va molt més enllà de la seva icònica capital. Praga i el turisme d'interior Tot i que la majoria de visitants es concentren a Praga, l'Antoni destaca que el país té molts altres atractius que sovint queden fora dels circuits comercials: • El centre històric de Praga: Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, destaca pel riu Moldava, el Pont de Carles i el carrer Nerudova. • Massificació: Durant l'estiu, la ciutat es converteix en un "parc temàtic" on és difícil caminar; es recomana visitar-la a la primavera (abril-juny). • Altres zones: Destaca Karlovy Vary pels seus balnearis, la zona de Moràvia pels seus vins i les nombroses estacions d'esquí i camps de golf. Gastronomia i cost de la vida El cost de la vida a la República Txeca és significativament inferior al de Catalunya, arribant a ser fins a un 50% més barat en la cistella de la compra. • Plats típics: La sopa és un element indispensable en qualsevol àpalt. També destaca el Goulash (sopa de carn picant). • Cervesa: És el país amb el consum de cervesa per càpita més alt del món. La mesura estàndard és de mig litre. Societat, Tradicions i el Nàstic L'Antoni descriu els txecs com a persones disciplinades i humils, poc consumistes i amb un caràcter marcat pel passat soviètic. No són antipàtics, sinó reservats a causa de la barrera idiomàtica. "No és que siguin antipàtics, és que són tancats... Són molt disciplinats perquè venen d'un règim comunista." Com a anècdota curiosa, l'Antoni és l'impulsor de l'única penya oficial del Nàstic de Tarragona a la República Txeca, fruit d'una promesa feta durant l'ascens de l'equip a Primera Divisió. Fins i tot ha organitzat viatges de seguidors txecs cap a Tarragona per veure partits al Camp Nou contra el Barça.

  • Cooperació i vida a l'Equador i Honduras amb Sergi Maideu - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    Cooperació i vida a l'Equador i Honduras amb Sergi Maideu

    Una visió des de la cooperació internacional En aquest episodi de La volta al món en 28 dies, el cooperant Sergi Maideu comparteix la seva experiència treballant amb diverses ONGs a l'Equador i Honduras. A través de la seva mirada professional, s'explora la realitat social, els contrastos econòmics i la riquesa humana d'aquests països. Honduras: Seguretat i tradició L'estada a Honduras es caracteritza per una forta sensació de dualitat. D'una banda, zones naturals i arqueològiques de gran valor, i de l'altra, una vida urbana marcada per la inseguretat i el control militar. • Inseguretat urbana: A ciutats com Tegucigalpa, l'activitat acaba a les 8 del vespre per seguretat. • Grups indígenes: La feina amb ètnies com els tawakes i misquitos revela l'oblit institucional que pateixen aquests col·lectius. • Presència de les 'mares': Bandes juvenils que repliquen esquemes de criminalitat nord-americans. Equador: Entre volcans i migració A l'Equador, la realitat és diferent, amb un potencial turístic més desenvolupat a Quito i una estructura econòmica centrada a Guayaquil. • El binomi Quito-Guayaquil: Una rivalitat política i econòmica similar a la de Madrid i Barcelona. • L'impacte de la migració: Moltes famílies equatorianes tenen una estructura fragmentada a causa de l'emigració cap a Espanya. • Patrimoni Natural: Destaca la importància de les Galápagos i el turisme de volcans i termes. Societat i Cultura El programa analitza aspectes transversals que defineixen la vida a l'Amèrica Llatina: • El paper de la dona: Sovint carregant amb l'economia familiar informal i patint la falta de polítiques de gènere. • Religió: El pas del catolicisme cap a altres esglésies cristianes amb un fort caire assistencial. • Passió pel futbol: És l'únic element que aconsegueix aturar el país i unir la població sota una mateixa identitat. "En aquesta mena de feina sempre acabes rebent més del que dones i això sempre s'ha de agrair."

  • Roma: Del Panteó al Caos Romà amb Sara Sants - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Roma: Del Panteó al Caos Romà amb Sara Sants

    Roma: Un Viatge entre la Història i la Vida Quotidiana En aquest episodi de la Volta al Món en 28 dies, la periodista Sara Sants ens convida a descobrir Roma, la capital italiana, des d'una perspectiva personal que combina els grans monuments històrics amb els racons més autèntics i els costums locals. La Mobilitat i el Caos Urbà La ciutat es defineix pel seu trànsit peculiar, on la famosa Vespa segueix sent un símbol cultural, tot i que conduir-la pot ser una aventura a causa de la manca de senyalització i el desordre organitzat. • El trànsit és descrit com la llei del més fort perfectament calculada. • Tot i el caos aparent, sorprèn la poca quantitat d'accidents visibles. • Passejar a peu és la millor opció per descobrir la ciutat i els seus carrerons. El Llegat Històric i el Vaticà L'entrevista repassa monuments emblemàtics i la gestió de les aglomeracions turístiques: • El Panteó: Considerat per la convidada com la joia arquitectònica més impactant per les seves dimensions i càlculs perfectes. • Vaticà: S'analitza l'experiència de pujar a la cúpula de Sant Pere (no apta per a claustrofòbics) i la bellesa de la Capella Sixtina, on l'esport nacional és intentar fer fotografies d'amagat. • Termes de Caracalla: Una alternativa més tranquil·la al Fòrum per fugir de les multituds. Gastronomia, Moda i Caràcter L'experiència romana no es limita a les ruïnes, sinó que es viu als carrers i a les taules: • Gastronomia: Es recomana buscar hosteries autèntiques on no hi ha carta i se serveix el plat del dia, destacant que el peix fresc és tan rellevant o més que la pizza. • Caràcter: Els italians es defineixen com a persones obertes i optimistes. La pràctica de compartir taules grans amb desconeguts es veu com una oportunitat per socialitzar. • Moda: Des dels aparadors glamurosos de Via Condotti amb maniquins humans fins a les curioses botigues d'hàbits religiosos. Recomanacions i Escapades "Roma és aquells llocs on pots fer una escapada de 4 o 5 dies i sempre pots descobrir coses noves." Per a una visita completa, es proposa: • El barri del Trastevere per la seva atmosfera bohèmia i carrers empedrats. • Una excursió a Òstia Antiga, l'antic port romà, per gaudir de ruïnes espectaculars sense les aglomeracions del centre. • Visitar els jardins de Villa Borghese per refrescar-se durant els càlids mesos d'estiu.

  • L'illa de la Palma: Natura, Astrofísica i Tradició - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    L'illa de la Palma: Natura, Astrofísica i Tradició

    L'illa de la Palma: Un paradís natural de contrastos En aquesta edició del podcast, l'Àngel Conesa comparteix la seva experiència de viatge a l'illa de la Palma, coneguda com l'Isla Bonita o l'Isla Verde. L'illa destaca per la seva verticalitat i la seva gestió del turisme, allunyada de la massificació típica d'altres zones de les Canàries. Conesa descriu la Palma com un indret ineludible per als amants de la natura i la ciència. Natura i Senderisme L'illa compta amb una xarxa de més de 1.000 quilòmetres de senders en una extensió de només 708 km². Aquesta densitat permet gaudir de: • El Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, una depressió espectacular amb desnivells de 1.500 metres. • Paisatges volcànics recents, especialment a la zona sud, on encara es poden observar rius de lava solidificada de l'erupció de 1971. • Un desnivell mitjà del 30%, sent l'illa amb la relació superfície-altitud més alta del món. Observació Astronòmica al Roque de los Muchachos L'illa és un referent mundial en l'astrofísica gràcies al seu cel net i protegit. El Roque de los Muchachos, situat a 2.624 metres, allotja un dels complexos de telescopis més importants del món. "Hi ha com a tres llocs on l'observació de les estrelles es fa millor en el món: Hawaii, Xile i el Roque de los Muchachos." S'hi utilitzen tecnologies d'avantguarda com els telescopis de ratjos gamma i s'està ultimant la instal·lació del telescopi més gran del món. Cultura, Festes i Gastronomia • Festes Lustrals: Se celebren cada cinc anys a Santa Cruz de la Palma, destacant la famosa Dansa dels Enanitos. • Tradició i artesania: L'ús de productes naturals (com pells de ceba o pètals) per crear estructures pel Corpus i celebracions històriques com la Batalla de Lepanto a Barlovento. • Gastronomia: Una cuina basada en el producte local com el peix fresc, les papes arrugás amb mojo i el plàtan de Canàries. També es destaca la qualitat emergent dels seus vins negres i rosats. Turisme i Microclimes L'illa es diferencia per la presència majoritària de turisme alemany i una xarxa de cases rurals que fomenten el contacte directe amb la natura. La seva geografia genera múltiples microclimes, permetent passar de la platja a la neu del cim en pocs quilòmetres.

  • Geòrgia: Un viatge a través del futbol, la tradició i el conflicte - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Geòrgia: Un viatge a través del futbol, la tradició i el conflicte

    Introducció i Context En aquest episodi explorarem la realitat de Geòrgia de la mà de Llagó Aguilar, actual director de futbol base del Nàstic, qui va viure dues temporades a la capital, Tbilisi, col·laborant amb el Futbol Club Barcelona. El Conflicte a Ossetia del Sud i Abkhàzia S'analitzen les arrels de les tensions territorials que han marcat l'actualitat del país: • L'origen soviètic: Geòrgia formava part de l'antiga URSS i manté zones amb forts moviments separatistes. • La influència de Rússia: S'explica com el govern rus va repartir passaports per justificar intervencions militars sota l'excusa de protegir els seus ciutadans. • Regions en disputa: La situació d'Ossetia del Sud i Abkhàzia, territoris que funcionen de manera autònoma però sense reconeixement internacional. Societat, Vida Quotidiana i Economia Aguilar descriu un país de contrastos amb una realitat social complexa: • Atur i precarietat: És habitual veure homes esperant als carrers amb eines per ser contractats en la construcció de manera informal. • Diferències socials: Existeix una gran bretxa entre una elit amb alt poder adquisitiu i la majoria de la població que viu amb recursos limitats. • Infraestructures: El contrast entre l'exterior dels edificis (sovint en mal estat i amb cables a la vista) i l'interior dels domicilis, que acostumen a estar molt cuidats. Cultura, Tradicions i Gastronomia La riquesa cultural georgiana es manifesta en els seus costums socials i religiosos: • L'hospitalitat i el brindis: La figura del Tamada o director de taula és clau. Cada brindis és un discurs cerimonial que pot durar minuts. • Gastronomia típica: Destaquen el Hinkali (saquets de pasta farcits de carn i caldo) i el Hachapuri (una mena de pizza de formatge). • Religió Ortodoxa: Les esglésies són espais de gran solemnitat on es mantenen tradicions estrictes com el vel per a les dones. "Geòrgia és un país on la gent fa molta vida al carrer; malgrat les dificultats, són extremadament acollidors amb l'estranger."