Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1897-1920 de 2594

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Itinerari ecohistòric pel Parc del Pont del Diable
Descripció de l'itinerari En aquesta col·laboració entre Tarragona Ràdio i l'àrea municipal de Medi Ambient, l'ambientalista Ferran Aguilar ens proposa un recorregut pel Parc del Pont del Diable (Mas dels Arcs). Es tracta d'un itinerari que combina perfectament el binomi d'arqueologia, història i natura. Característiques de la ruta Distància: Entre 800 metres i 1 quilòmetre (anada i tornada). Durada estimada: Una hora i mitja aproximadament, ideal per gaudir amb calma. Accessibilitat: Es pot arribar fàcilment amb les línies d'autobús urbà 5 i 85. Recomanacions: Calçat còmode i atenció a la previsió meteorològica. Punts d'interès destacats Figura de Rafael Puig i Valls: Enginyer forestal pioner a Europa i instaurador de la Festa de l'Arbre. La seva influència és visible en els jardins romàntics de la finca. La Caseta del Guarda: Una petita edificació amb trets modernistes que actualment serveix com a centre d'informació. L'Aqüeducte Romà: Una infraestructura de 200 metres de llarg i 26 metres d'alçada, construïda amb una precisió absoluta sense l'ús d'argamassa. "Qui estima els avis i la natura, també estima el país." Biodiversitat i natura Fauna: Presència abundant d'esquirols, especialment actius a primera hora del matí i última de la tarda. Flora: Destaca el margalló (única palmera autòctona d'Europa) i la gran biodiversitat d'orquídies (fins a 12 espècies diferents), que floreixen principalment a la primavera. Evolució del paisatge: Actualment és una pineda jove, però la dinàmica natural tendeix cap a l'alzinar mediterrani.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Ruta a la Font del Garrot: Natura i Història a Tarragona
Exploració de la Font del Garrot En aquesta conversa amb el naturalista Ferran Aguilar, s'exposa un itinerari poc conegut però amb un gran valor natural i sentimental situat entre Sant Salvador, els Pallaresos i el Pont del Diable. El recorregut destaca per la seva transició d'un entorn urbà a una massa forestal amb un microclima propi. Biodiversitat i Fenòmens Naturals L'itinerari comença al barranc del Comellà, on es produeix un fenomen de condensació que manté la humitat i crea boires baixes. Aquest ambient afavoreix la presència d'espècies que no es troben en zones properes més seques: Flora singular: S'han identificat fins a 11 espècies d'orquídies terrestres a la zona, unes plantes altament evolucionades que requereixen d'una simbiosi amb fongs per germinar. Arbres monumentals: Destaca l'Alzina del Garrot, una alzina centenària de 25 metres de diàmetre que actualment es vol catalogar com a arbre monumental. El Gaig com a repoblador: Aquest ocell actua com a "alarma" del bosc i és el responsable de la plantació de noves alzines gràcies a la seva falta de memòria en amagar seglans. Patrimoni Cultural i Paisatgístic El bosc actual ocupa antics espais de conreu de vinya i avellaners abandonats fa uns 30-40 anys. El paisatge és ric en pedra seca, amb marges i barraques que testimonien un ofici tradicional basat en l'encaix mecànic de les pedres sense cap aglutinant. "El bosc ens explica el que ha passat durant 30, 40 o 50 anys; podem traduir el paisatge i entendre la seva història." El valor sentimental de la ruta La Font del Garrot va ser un espai clau de resistència cultural durant la postguerra, on els tarragonins es reunien per parlar català, ballar sardanes i menjar la mona en una època de clandestinitat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Itinerari naturalista per la costa: de la Savinosa a l’Arrabassada
Exploració del Litoral Tarragoní i el seu Patrimoni Natural El naturalista Ferran Aguilar ens presenta el segon itinerari de la guia editada per l’Ajuntament de Tarragona, un recorregut que transcorre pels penya-segats entre les platges de la Savinosa i l’Arrabassada. Tot i la seva gran bellesa, s'adverteix que no és apte per a persones amb mobilitat reduïda a causa del terreny rocós. Geologia i Fòssils Mil·lenaris La costa de Tarragona té una antiguitat que es remunta a l’època terciària (fa entre 12 i 20 milions d'anys). En aquell període, el Mediterrani era un mar càlid tropical on habitaven espècies sorprenents: Taurons gegants: Es poden identificar restes de depredadors de fins a 20 metres. Riquesa fòssil: Només observant les roques es poden trobar dents de tauró, vèrtebres calcificades i petxines antigues (semblants a les del pelegrí). Fauna Singular: El Dragó Rosat Prop de l’antic sanatori de la Savinosa (actiu entre 1927 i 1969), hi habita el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). "Aquest animal viatjava com a polissó amb els vaixells grecs i romans, i per això la seva distribució coincideix amb les antigues capitals mediterrànies." Aquesta espècie té un paper ecològic fonamental com a insecticida natural, ja que s'alimenta de les arnes que fan forats a la roba, desmentint així el mite popular que són els dragons qui la malmeten. Botànica i Fenòmens Marins Durant la passejada es poden observar elements vegetals i geològics únics: Margalló: L'única palmera autòctona d'Europa, actualment espècie protegida. Sabina: Arbust aromàtic que dóna nom a la zona de la Savinosa. Bufadors: Formacions rocoses on l'erosió marina crea canals subterranis que fan sortir l'aigua a pressió, simulant l'efecte visual d'un geyser. Finalment, s'esmenta la presència d'ocells marins com el mascarell o gavines que arriben des de llocs tan llunyans com Finlàndia o Florida, sovint desviades per temporals a alta mar.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Itineraris per la Natura: El Bosc de la Marquesa
Exploració del Bosc de la Marquesa i el Litoral de Tarragona En aquest segon episodi de l'espai Itineraris de Natura, l'ambientalista Ferran Aguilar ens guia a través d'una de les joies ecològiques més ben conservades de Catalunya: el Bosc de la Marquesa. La conversa destaca no només la bellesa del paisatge, sinó també els fenòmens biològics i històrics que s'hi amaguen. Fauna i Fenòmens Naturals Curiosos Migracions d'insectes: S'explica la presència de la llagosta migratòria, un saltamartí que pot arribar als 12 cm i que viatja cap al nord d'Àfrica per completar el seu cicle vital. El misteri de les petxines foradades: Es descobreix que el responsable dels forats perfectes en les closques de la platja és el cargol lluna, que utilitza mètodes mecànics i químics per alimentar-se. Passos de fauna: Es fa una reflexió sobre la necessitat de crear corredors ecològics per evitar l'atropellament d'animals com els esquirols. Patrimoni i Vegetació Pedreres Romanes: L'itinerari passa per pedreres a peu de mar on s'extreien blocs de pedra calcària fa 2.000 anys, aprofitant que l'aigua salada n'endureix la superfície. Riquesa Forestal: El bosc destaca pels seus pins pinyoners i la sabinà litoral. Els pins més propers al mar creixen de forma horitzontal o en "taulada" per protegir-se del salnitre. Patrimoni Històric: Es menciona la Torre de Mas d'en Grimau (segle XV), part de l'antiga xarxa de torres de guaita per defensar-se dels atacs pirates. "El litoral català resta conservat només en un 2% i, gràcies a la Marquesa de Marrabassa, podem gaudir d'aquest bosc tan aromàtic." Recomanacions per al Visitant L'itinerari és apte per a tots els públics i es recomana fer-lo de manera pausada, gaudint de la barreja d'ambients: platja, roquissar, bosc i zones de conreu.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Noves rutes per gaudir de la Tarragona natural
Descobriment del Patrimoni Natural de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de la seva Conselleria de Medi Ambient, ha impulsat una iniciativa per donar a conèixer la riquesa ecològica i paisatgística del terme municipal. Mitjançant una nova sèrie de guies autoguiades, es proposen itineraris assequibles per a famílies i amics que combinen el patrimoni històric amb el natural. Característiques de la Guia Pràctica La guia ha estat dissenyada per ser una eina extremadament útil i sostenible: * Accessibilitat: Inclou informació detallada sobre les línies d'autobús urbà per evitar l'ús del vehicle privat. * Dades Tècniques: Especifica el tipus de calçat necessari, la distància, el temps estimat i el nivell de dificultat. * Filosofia: No és una guia esportiva, sinó una invitació a la passejada conscient i al gaudi de l'entorn. * Disponibilitat: Es pot adquirir físicament per dos euros a l'oficina de turisme o descarregar-la gratuïtament al web municipal, incloent-hi audioguies sonores per a rutes com la del Pont del Diable. Itinerari Destacat: Platja Llarga i Bosc de la Marquesa En aquesta primera sessió, s'analitza una de les rutes més emblemàtiques que amaga secrets sovint ignorats pels mateixos tarragonins: 1. Ecosistema Dunar: Es conserven restes del sistema d'unars amb flora única, com l'estepa de sorral, que només es troba en punts molt concrets de la costa mediterrània. 2. Fauna Específica: Presència de la sargantana coarroja i aus marines hivernals com el mascarell (alcatraz) o el fraret. 3. Curiositats Biològiques: L'explicació sobre el carregol lluna, responsable dels forats perfectament circulars que trobem en moltes cloïsses a la platja. "Hem de mirar la ciutat amb ulls de foraster per veure realment tot allò que tenim." L'espai radiofònic continuarà explorant aquests vuit itineraris inicials (quatre urbans i quatre periurbans) per fomentar el coneixement de l'anomenada Anella Verda de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Arqueologia experimental: l'estudi dels llops a l'IPHES
En aquesta edició del programa, s'aprofundeix en el concepte d'arqueologia experimental mitjançant una investigació pionera de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'objectiu principal és comprendre com els depredadors actuals interaccionen amb les restes animals per interpretar millor el registre fòssil. L'estudi sobre el terreny a Zamora La investigadora Montserrat Esteban i l'agent forestal Carlos Tarazona expliquen un experiment realitzat a la Sierra de la Culebra (Zamora). El procediment va consistir en: * Dipositar el cadàver d'un ruc en una zona controlada. * Realitzar esperes de fins a vuit dies sota condicions meteorològiques extremes (fins a -10 °C). * Observar el comportament de les canades de llops silvestres davant l'aliment. Conceptes clau i metodologia Agents tafonòmics: Es refereix a animals com el llop, l'os o la guineu que modifiquen les restes òssies. L'estudi busca identificar les marques de mossegada i els patrons de fractura que deixen aquests animals. Actualisme: Metodologia que utilitza processos observables avui dia per validar dades que després s'apliquen a jaciments de fa milers d'anys. Diferència entre captivitat i llibertat: Mentre que a Zamora es van observar llops salvatges (que finalment es van endur totes les restes sense deixar rastre), en experiments al Parc de la Cuniacha (Osca) s'aconsegueix recuperar ossos per anàlisi detallada de laboratori. "L'arqueologia experimental intenta reproduir processos actuals de forma controlada per després aplicar aquestes dades al registre fòssil." Treball de laboratori Un cop recuperades les restes (quan és possible), aquestes se sotmeten a un procés d'enterrament temporal per eliminar la matèria orgànica sense productes químics. Posteriorment, s'analitzen amb lupes binoculars per catalogar el tipus de danys i crear una base de dades que permeti diferenciar, per exemple, la mossegada d'un llop de la d'una hiena o un os.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Recerca prehistòrica a Sicília: el jaciment Vallone Inferno
Descobriment i Importància del Jaciment L'episodi se centra en el jaciment de Vallone Inferno, a Sicília, una troballa excepcional fruit de diverses campanyes de prospecció iniciades el 2007. Aquesta cavitat, tipificada com un abric, presenta una seqüència estratigràfica única que permet estudiar l'evolució humana de forma diacrònica. Cronologia i Evolució del Paisatge El jaciment destaca per oferir una continuïtat temporal sorprenent: • Neolític Mitjà: Les capes més profundes revelen un ús de la cova amb finalitats sepulcrals. • Edat del Coure i del Bronze: Evidències d'estabulació de ramats (corral per a cabres i ovelles). • Època Medieval i actual: El registre arriba fins pràcticament l'actualitat. "Aquest jaciment és excepcional perquè et permet estudiar tota l'evolució diacrònica en una sola seqüència." L'Impacte Humà i la Navegació Neolítica Un dels punts clau de la discussió és com l'home del Neolític va transformar radicalment el paisatge italià. L'aparició de l'agricultura i la ramaderia va comportar la desforestació i una pressió ambiental sense precedents. Capacitats Nàutiques i Comerç La troballa d'obsidiana (un vidre volcànic que no és originari de Sicília, sinó de les illes Eòlies) demostra que: • Existia un comerç marítim actiu i ràpid. • Les poblacions neolítiques tenien habilitats de cabotatge superiors a les que es pensava. • L'expansió del Neolític vers l'occident es va realitzar en gran part per via marítima. Context Internacional i Futur de la Investigació El projecte s'emmarca en la recerca de les arrels africanes del primer poblament d'Europa, explorant la hipòtesi de Sicília com un pont entre el nord d'Àfrica i el continent europeu. Tot i la riquesa clàssica de l'illa, la prehistòria ha estat poc estudiada a nivell local, motiu pel qual l'IPHES col·labora amb la Universitat de Palerm per formar un equip de recerca autòcton.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Reconstrucció 3D de l'Homo antecessor de l'IPES
Presentació de la Reconstrucció Facial de l'Homo antecessor Experts de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social (IPES) han presentat la primera reconstrucció en tres dimensions d'un Homo antecessor a partir de les restes trobades als jaciments de Atapuerca, concretament al nivell de la Gran Dolina. Aquest projecte destaca per combinar tècniques de restauració clàssiques amb tecnologies digitals avançades. Procés de Reconstrucció: Del Fòssil al Model 3D El procés s'ha dividit en tres fases fonamentals que uneixen ciència i art: • Fase Analògica i Restauració: A partir dels motlles de dos fragments d'un crani d'un mateix individu (un adolescent d'uns 12 anys), es va fer una reconstrucció física utilitzant plastilina per completar les parts mancants per simetria. • Fase Digital i Escaneig: La peça física es va escanejar per obtenir un model de vèrtexs i polígons, optimitzant la informació per fer-la manejable digitalment. • Texturització i Faccions: S'han afegit músculs, pell i detalls facials basant-se en criteris científics de volum i anatomia comparada. Característiques i Habilitats de l'Espècie L'episodi aprofundeix en el que sabem d'aquest homínid de fa 800.000 anys: • Dieta i Canibalisme: S'han trobat evidències clares de canibalisme (marques de tall amb eines de pedra als ossos), que sembla ser de caràcter alimentari i no pas ritual. • Morfologia: Tenien una alçada d'uns 1,70 metres, eren corpulents i posseïen un cervell aproximadament d'un litre de capacitat (mig litre menys que l'humà actual). • Fisonomia Facial: Es caracteritzaven per no tenir mentó i per tenir un front baix i inclinat cap enrere. "Aquesta reconstrucció té la vitalitat que li manca als fòssils; ens permet mirar als ulls un homínid de fa gairebé un milió d'anys." El Futur de la Recerca Científico-Artística L'equip preveu aplicar aquesta metodologia a altres espècies com els Neandertals. Gràcies a l'estudi de l'ADN, ja se sap que alguns Neandertals eren pèl-rojos, mentre que l'absència del gen dels ulls blaus en restes de més de 20.000 anys indica que l'homínid d'Atapuerca tenia, amb seguretat, els ulls i la pell fosca.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Canvi climàtic i micromamífers a la prehistòria
Estudi del clima a través dels micromamífers L'episodi explora la recerca liderada per Juan Manuel López García, autor d'una tesi doctoral a l'IPHES, centrada en la reconstrucció del clima a la península ibèrica durant el Pleistocè superior. Acompanyat per Hugo Blain, expert en amfibis i rèptils, s'analitza com les restes de petits animals permeten entendre les variacions ambientals del passat. La metodologia científica L'estudi del passat climàtic requereix un treball de camp i laboratori extremadament minuciós: Recuperació de mostres: Es realitza mitjançant el tamisat de grans quantitats de terra de les coves per trobar restes diminutes, com dents de ratolins. Triat manual: Un cop sec el sediment, s'utilitzen pinces per separar els ossos dels micromamífers de la resta de pedres. Bioestratigrafia: Els roedors són clau per datar jaciments, ja que evolucionen molt ràpidament i són molt sensibles als canvis de temperatura. Principals conclusions de la recerca A partir de l'estudi de vuit jaciments distribuïts per tota la península, s'han pogut extreure dades rellevants sobre el paisatge prehistòric: Clima a Catalunya: El període estudiat era significativament més humit i fred que l'actual. Nivell del mar: La presència d'espècies de plana en zones que avui són penya-segats costaners indica que la línia de costa estava molt més allunyada cap a l'interior. Dades paleoambientals: L'anàlisi de musarañes, tops, eriçons i ratolins permet dibuixar un mapa precís de la vegetació i l'entorn. La naturalesa del canvi climàtic Els investigadors reflexionen sobre la concepció del canvi climàtic des de la perspectiva geològica: "El clima mai ha estat estable; el planeta ha variat en totes les escales del temps i ho continuarà fent naturalment més enllà de l'activitat humana." S'emfatitza que, tot i que els canvis actuals estan influïts per l'home, la Terra ha experimentat variacions constants. La dificultat resideix a determinar la rapidesa d'aquests canvis (teories de canvis abruptes vs. lents) a causa de les limitacions en la precisió de les datacions absolutes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
L'entorn prehistòric de la cova de la Font Major
Investigació sobre el Paisatge Neolític En col·laboració amb l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), s'ha presentat una investigació liderada per Anna Ballesteros i Francesc Burjachs sobre l'entorn natural de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí). L'estudi revela que fa uns 6.500 anys, la zona presentava un paisatge radicalment diferent de l'actual: • Tenia el doble de superfície boscosa que avui dia. • El bosc estava compost principalment per alzines, roures i pins. • S'ha identificat la presència del roure-reboll, una espècie que actualment només sobreviu com a relicte a les muntanyes de Prades gràcies a la protecció històrica del monestir de Poblet. Metodologia: La Palinologia Per reconstruir el passat, els investigadors han utilitzat la palinologia, l'estudi del pol·len fòssil pres d'uns testimonis de sediment que encara es conservaven a la cova. El procés inclou: Extracció de sediments: Mostreig sistemàtic cada 10 centímetres. Processament de laboratori: Separació física i química del material fòssil del sediment mineral. Anàlisi microscòpica: Identificació dels gèneres vegetals per determinar la composició del bosc antic. "Hem vist que l'extensió del bosc era molt més àmplia que actualment; s'havien perdut més de 9 hectàrees respecte a les 19 estudiades." Divulgació i Futur de la Investigació L'episodi també aborda la importància de la divulgació científica i els reptes que troben els investigadors per fer arribar el coneixement a la societat i als joves. Es discuteixen projectes futurs com: • La recreació d'un campament neolític exterior a la cova amb vegetació autòctona de l'època. • La continuació de les excavacions al poblat neolític de l'Estany de Banyoles, on la humitat ha permès conservar eines de fusta intactes. • La reflexió sobre l'arqueologia experimental i com els cultius ancestrals eren, en molts casos, més productius i sostenibles que els actuals dominats per interessos econòmics.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Art Rupestre i Cohesió Social amb Ramon Viñas
Exploració de l'Art Rupestre a Amèrica i la Mediterrània En aquesta conversa amb l'investigador de l'IPES, Ramon Viñas, s'analitza el valor de l'art prehistòric com una eina de comunicació gràfica i cohesió social. Viñas comparteix les seves experiències recents a l'estat de Sonora i la Baixa Califòrnia (Mèxic), on ha treballat en excavacions de megafauna i en l'estudi de pintures rupestres monumentals. Diferències entre l'art americà i el mediterrani El contrast entre les pintures trobades a la península Ibèrica i les de les penínsules mexicanes és sorprenent: Dimensions: Mentre que a la Mediterrània les figures solen fer entre 5 i 10 centímetres, a la Baixa Califòrnia es troba l'anomenat Gran Mural, amb figures que arriben als quatre metres d'alçada. Narrativa vs. Simbolisme: L'art mediterrani és narratiu (escenes de caça clarament identificables), mentre que l'art americà és molt més conceptual i abstracte; es mostren figures humanes i animals amb fletxes, però sense una acció directa de disparar, funcionant com un codi simbòlic. Tecnologia: La presència de pintures a 10 metres d'alçada suggereix que aquests grups ja utilitzaven estructures o bastides. L'impacte de la imatge en la ment humana Viñas planteja una reflexió profunda sobre com la capacitat de codificar imatges va transformar el cervell humà. No es tracta només de tecnologia (com el foc o la pedra tallada), sinó de la creació de símbols que generen identitat i pertinença. "L'art ha tingut canvis de continguts al llarg de la història... però en el fons, l'art està en totes les activitats de l'ésser humà." Desafiaments de la investigació i futur del projecte L'entrevista també destaca la duresa del treball de camp al desert de Sonora, amb temperatures de fins a 50 graus a l'ombra. Malgrat les dificultats burocràtiques, l'equip ha rebut l'aprovació per continuar datant les més de 1.500 figures de la Cova Pintada, amb l'objectiu final de socialitzar el coneixement i entendre l'evolució del llenguatge i el pensament humà.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Excavacions a la Boella: El passat de Tarragona
Investigació Arqueològica al Barranc de la Boella L'espai dedicat a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ens acosta a la darrera campanya d'excavacions al jaciment de la Boella, a la Canonja (Tarragonès). Els arqueòlegs Josep Vallverdó i Palmira Saladier expliquen la importància cabdal d'aquest espai per entendre les primeres migracions humanes a Europa. Descobriments i Història del Jaciment • El jaciment va ser descobert a finals dels anys 20, però va quedar oblidat durant dècades fins que es van recuperar els treballs fa uns 30 anys. • S'han identificat dues fases cronològiques principals: una d'un milió d'anys i una altra d'uns 800.000 anys d'antiguitat. • La Boella destaca per la seva riquesa paleontològica, sent qualificat com un "hipermercat de la paleontologia" a Catalunya. Reconstrucció del Paisatge i Fauna Gràcies a les restes trobades, s'ha pogut reconstruir un entorn d'estuari i riberes d'aigua amb molta vegetació, similar a una albufera: • Herbívors: S'han localitzat restes de mamuts (ullals), hipopòtams, rinocerons, cavalls i cèrvids. • Carnívors: Destaca la presència de hienes, que competien amb els homínids pels recursos. • Eines: S'han trobat eines de sílex que confirmen la presència humana en aquestes cronologies tan remotes. La Metodologia del "CSI Arqueològic" Els investigadors utilitzen tècniques d'anàlisi de traces per determinar la conducta dels homínids: "Una ratlla sobre un os és una marca feta amb una eina de sílex; així sabem si hi va accedir un homínid o una hiena." L'estudi de les marques de tall permet distingir si els humans caçaven o eren carronyaires, un debat científic que encara continua vigent des de fa més de 30 anys.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Neandertals i tortugues: Descobriments a la Cova de Bolomor
La dieta dels Neandertals: Més enllà de la gran caça Recentment, un estudi de l'IPES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) publicat en revistes de prestigi internacional ha revelat detalls fascinants sobre la dieta dels Neandertals. La investigació, liderada per Ruth Blasco, demostra que aquests homínids consumien tortugues de forma habitual fa més de 120.000 anys. Les troballes a la Cova de Bolomor L'estudi s'ha centrat en el jaciment de la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València). Els punts clau de la recerca inclouen: Processament antròpic: S'han identificat marques de tall en els ossos de les tortugues, indicant que van ser descarnades amb eines de pedra. Complexitat gastronòmica: Les restes presenten signes de cremació, demostrant que les tortugues eren cuinades al foc, probablement rostides sobre les brases. Adaptabilitat: Aquest descobriment trenca el mite que els Neandertals només caçaven grans mamífers, mostrant la seva capacitat per aprofitar "petites preses" o fast food prehistòric. "Els neandertals tenen una sèrie de comportaments tan apresos i tan complexos que el seu origen ha de ser molt anterior." La tècnica de les marques de tall L'especialista Rosa Oguet explica que les marques de tall són petits solcs allargats deixats per la indústria lítica. Aquestes marques són crucials per determinar: 1. La presència humana en un jaciment. 2. L'activitat realitzada: extracció de pell, desarticulació o obtenció de carn. 3. El temps d'ocupació del campament segons l'abundància de les restes. Un ecosistema mediterrani ric El paisatge on vivien aquests homínids era una combinació entre Àfrica i Euràsia, amb una fauna extraordinària que incloïa elefants, rinocerons, lleons i panteres, convivint amb espècies més familiars com el cérvol, el llop o l'os.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
13'
Eudald Carbonell i la 31a campanya d'Atapuerca
Entrevista a Eudald Carbonell sobre la recerca a Atapuerca El codirector dels jaciments d'Atapuerca i director de l'IPHES, Eudald Carbonell, analitza l'estat actual de les excavacions i la importància de la divulgació científica en una connexió directa des del jaciment de la Gran Dolina (Sima del Elefante). La realitat del treball de camp Condicions extremes: Malgrat l'època de l'any, l'equip treballa amb temperatures molt baixes, utilitzant anoracs i guants durant l'excavació. Anecdotari: S'explica l'origen de noms curiosos com l'assentament Hotel California, anomenat així per l'afició dels arqueòlegs al grup Eagles durant les prospeccions hivernals. La divulgació com a pilar estratègic Carbonell subratlla que la ciència no té sentit si no arriba a la societat. L'estratègia de l'IPHES es basa en: 1. Socialització del coneixement: Integrar la ciència en el pensament col·lectiu de l'espècie. 2. Aliances tecnològiques: Col·laboracions amb empreses com Ibermática per potenciar la consciència d'espècie. 3. Presència mediàtica: La col·laboració amb mitjans de comunicació per explicar temes com l'ús del foc, la mentó humana de més d'un milió d'anys o l'evolució dels ximpanzés. "L'única forma que la ciència arribi a la nostra espècie és que la gent s'integri en el coneixement." Futur i infraestructures Atapuerca com a referent: Es preveu que en 20 o 30 anys sigui el jaciment més important d'Euràsia. Noves instal·lacions: La posada en marxa del Museu de l'Evolució Humana i el Centre Nacional de Recerca (CENIEH) cap al 2010 per gestionar les més de 100.000 visites anuals. Projectes personals: Carbonell manté la seva passió per la botànica i la seva col·laboració en campanyes solidàries, reafirmant el seu compromís ètic i social.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Descobriment del foc i arqueologia molecular
El domini del foc i la seva transcendència evolutiva En aquesta sessió de l'espai Evoluciona, l'arqueòleg Àlex Soler detalla com el descobriment i la domesticació del foc van marcar un abans i un després en la història de la humanitat. Més enllà de la visió cinematogràfica de la guspida casual, el control del foc va ser un procés gradual vinculat al desenvolupament tecnològic. Fases de la relació amb el foc Soler identifica tres moments clau en el registre arqueològic: Coneixement (fa 1,5 milions d'anys): Els homínids (Homo habilis o erectus) eren conscients del seu poder, però no el controlaven; n'hi ha evidències esporàdiques. Domesticació i producció: El pas fonamental es dona quan l'ésser humà aprèn a fabricar-lo mitjançant la fricció (fusta contra fusta) o la percussió (pedres amb sílice o ferro). Ús generalitzat (fa 400.000 anys): El foc esdevé un element quotidià que transforma la biologia i la cultura. Impacte social i biològic L'ús del foc va permetre avenços que ens diferencien de qualsevol altra espècie: Transformació de la dieta: Permet cuinar aliments, eliminant bacteris i fent els vegetals més comestibles. Adaptació al medi: Possibilita viure en zones fredes i il·luminar coves, guanyant hores a la nit per a la socialització i el llenguatge. Tecnologia extrasomàtica: A diferència dels depredadors que evolucionen físicament, els homínids usen el foc com una eina externa per transformar la natura. "El foc permet cuinar, escalfar-se i protegir-se, però sobretot permet als homínids allargar el dia i desenvolupar el llenguatge i les relacions socials." L'Abric Romaní: un arxiu únic de fogars El jaciment de l'Abric Romaní (Capellades) és referent mundial per la seva conservació. S'hi han trobat prop de 400 fogars que permeten fer paleoetnografia, estudiant com els Neandertals organitzaven el seu espai domèstic i jerarquizaven les seves tasques. Arqueologia Molecular i bioelements L'episodi clou amb una explicació de Policarp Portolà sobre l'arqueologia molecular, que estudia biomolècules en restes antigues per conèixer aspectes com: Dieta: L'acumulació de zinc indica consum de carn, mentre que l'estronci apunta a una dieta vegetal. Patologies històriques: Esmenta la teoria del plombisme (intoxicació per plom) com una possible causa de la decadència de l'Imperi Romà.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Arqueologia i activitat humana al Molí del Salt i al Pirineu
Arqueologia i Prehistòria: Noves Descobertes L'episodi compta amb la participació de Manuel Vaquero, director de les excavacions al Molí del Salt (Vimbodí), i Itxasso Euba, doctora que ha investigat la presència humana a l'alta muntanya mitjançant l'antracologia. La conversa se centra en com les noves troballes desmenteixen la idea tradicional que els Pirineus eren zones marginals durant la prehistòria. El jaciment del Molí del Salt Les excavacions a Vimbodí han revelat un jaciment excepcionalment ric del Paleolític Superior (entre 15.000 i 8.000 anys d'antiguitat). Entre els punts destacats hi ha: Art moble extraordinari: S'han trobat 10 peces d'art paleolític (plaques d'esquistos i còduls de calcària), una xifra que multiplica per cinc les evidències existents a Catalunya. Representacions animals i humanes: Destaquen gravats de cavalls, cèrvols i una figura humana, un element molt poc freqüent en l'art d'aquest període. Densitat de troballes: El jaciment és tan productiu que es desenterren unes 300 peces diàries de mitjana, incloent-hi indústria lítica i fauna. L'antracologia i la vida a l'alta muntanya La tesi doctoral d'Itxasso Euba aporta una nova perspectiva sobre l'ocupació de les zones d'altitud, com la Serra del Cadí: Estudi del carbó: L'antracologia permet identificar les espècies d'arbres utilitzades com a combustible analitzant l'estructura cel·lular de la fusta cremada al microscopi. Hàbitat continuat: S'ha demostrat que l'alta muntanya estava habitada des del Neolític, amb activitats de pastoreig, agricultura (troballa de llavors i cereals) i posteriorment carboneria. Indicador climàtic: L'estudi dels anells de creixement en els carbons arqueològics permet conèixer les condicions climàtiques i l'impacte de l'explotació humana sobre el bosc al llarg dels segles. "L'alta muntanya no ha estat mai una zona marginal; hem pogut constatar que ja s'hi habitava i s'hi feia activitat agrícola des del Neolític."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Excavacions al Molí del Salt i la vida a l'alta muntanya
Balanç de la campanya al Molí del Salt L'espai d'avui compta amb la presència de Manuel Vaquero, director de les excavacions al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí), i Itxasso Euba, doctora en arqueologia. Vaquero destaca que la campanya d'enguany, tot i les males condicions climatològiques, ha estat un èxit rotund, consolidant el jaciment com un dels més rics de Catalunya. Els punts clau del jaciment inclouen: * Cronologia: Restes compreses entre els 15.000 i els 8.000 anys d'antiguitat. * Art Moble: S'han recuperat unes 10 peces d'art paleolític, incloent plaques d'esquist i còduls amb gravats d'animals (cavalls, cèrvols) i, fins i tot, una rara representació humana. * Densitat de troballes: Es recuperen prop de 300 peces diàries entre indústria lítica i restes de fauna. La tesi d'Itxasso Euba: Els Pirineus no eren marginals La doctora Euba presenta la seva tesi doctoral, que desmunta el mite que l'alta muntanya va ser una àrea marginal durant la prehistòria. Mitjançant l'estudi als valls del Madriu i de la Vansa (Serra del Cadí), s'ha demostrat que: * Hi havia activitat humana continuada des del Neolític. * Es practicava el pastoreig i la transhumància, així com el carboneig. * S'han trobat restes de cabanyes, llavors i tallos de cereal que confirmen el sedentarisme i l'agricultura en aquestes zones elevades. L'Antracologia: El secret dels carbons El programa explica, amb el suport de la investigadora Ethel Allué, en què consisteix l'antracologia. Aquesta disciplina analitza els carbons vegetals recuperats en contextos arqueològics per reconstruir el passat. "La fusta, en carbonitzar-se, conserva la seva estructura cel·lular, fet que ens permet identificar l'espècie utilitzada com a combustible." Aquestes anàlisis permeten conèixer: 1. L'entorn vegetal: Quins arbres i arbustos existien (pins, roures, etc.). 2. L'impacte humà: Com l'explotació del bosc per a l'agricultura o el carbó va fer baixar el límit forestal. 3. El clima: Les condicions de creixement de l'arbre segons l'estacionalitat i el fred.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Excavacions al Camp del Ninot i la Canaleta
Descobriments Arqueològics a Catalunya L'episodi d'avui se centra en els recents descobriments realitzats en dos jaciments clau: el Camp del Ninot (la Selva) i la Canaleta (conca de la vall del Francolí). A través dels seus directors, explorem la importància de la paciència en l'arqueologia i com la geologia condiciona la preservació del passat. La Canaleta: Tecnologia i Comparació amb Atapuerca El jaciment de la Canaleta s'ha convertit en un referent per a l'estudi del Paleolític inferior a Catalunya, amb una antiguitat d'uns 400.000 anys. • S'han recuperat més de 700 eines de pedra (indústria lítica) en l'última campanya. • Destaca la presència de bifassos i fenedors, grans instruments utilitzats principalment per a l'esquarterament d'animals. • La seva cronologia i tipologia de materials el fan comparable al nivell TE-10 de la Gran Dolina a Atapuerca. • Tot i l'abundància d'eines, la fauna no s'ha conservat a causa de l'acidesa i carbonatació del sediment. El Camp del Ninot: Un Escenari Subtropical Ubicat en un antic cràter volcànic a Caldes de Malavella, aquest jaciment destaca per una conservació excepcional de matèria orgànica gràcies a les aigües termals riques en sílice. • L'esquelet de tapir: Troballa extraordinària d'un esquelet complet de fa 3,5 milions d'anys. Aquest animal, actualment absent a Europa, indica un clima subtropical antic. • Causa de la mort: S'especula amb una catàstrofe natural, com una emanació de gasos tòxics del volcà, similar al que va succeir al llac Nyos (Camerun) el 1986. • Absència de carronyers: El fet que els esquelets estiguin sencers suggereix que els depredadors no van poder accedir a les carcasses, possiblement per la toxicitat de l'entorn. Paleontologia i Macromamífers El programa conclou amb una breu lliçó sobre els macromamífers (animals de més de 5 kg): "Si trobem animals complets en un jaciment, normalment vol dir que no hi ha presència humana, ja que els humans fracturaven els ossos per menjar-se el moll i el cervell." • Els animals funcionen com a indicadors climàtics: per exemple, la presència d'hipopòtams delata aigua abundant i climes benignes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
15'
L'Art Rupestre: Els Primers Mitjans de Comunicació
L'Art Rupestre com a Llenguatge Humà L'expert Ramon Viñas proposa una visió renovada de l'anomenat art rupestre, definint-lo més aviat com els mitjans de comunicació gràfics de la prehistòria. Aquesta expressió no és només estètica, sinó que respon a una necessitat profunda de permanència i memòria històrica. Conceptes clau de la investigació Complexitat simbòlica: L'art rupestre abasta des de la mitologia i les creences religioses fins a la transmissió de trances i la comunicació amb forces sobrenaturals. Diversitat de suports: No es limita a les parets de les coves; inclou ceràmica, escultura, penjolls, gravats i elements arquitectònics que convergeixen en un mateix pensament. L'essència de la humanitat: "L'art és un dels elements que determinaria en quin moment som més humans... en el moment en què tenim una inquietud de comunicar un sentiment." La Interpretació i el Treball de Camp L'estudi de les pintures i gravats s'enfronta a diversos reptes. Actualment, la datació cronològica és relativament senzilla gràcies a tècniques com l'anàlisi d'oxalats o aglutinants. Malgrat això, el verdader repte és la interpretació, és a dir, entendre el codi que hi ha darrere de cada representació. Funció social: Les imatges servien per marcar el territori, descriure activitats quotidianes (caça, recol·lecció) o reflectir ritus de pas i estats psicotròpics. Context etnogràfic: En zones com el desert de Sonora (Mèxic) o Austràlia, encara hi ha grups que utilitzen l'expressió gràfica per escriure cançons o representar elements de clan (com l'os), cosa que ajuda els arqueòlegs a obtenir pistes per a la seva recerca. El Projecte a Sonora i Catalunya L'episodi destaca la importància de les col·laboracions internacionals, com la que es duu a terme al desert de Sonora amb la UNAM. Es busquen paral·lelismes entre les poblacions de Baixa Califòrnia (amb pintures de fa 8.000 anys) i les de Catalunya, analitzant similituds i diferències abismals en el seu desenvolupament històric.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
L'Art Rupestre: Comunicació i Història de l'Evolució
Introducció a l'Art Rupestre L'episodi explora el concepte de l'art rupestre no només com a simples pintures en una paret, sinó com un complex mitjà de comunicació previ a l'escriptura. Ramon Vinyas defineix aquestes expressions com un codi d'imatges que permetia transmetre creences, mitologies i sentiments. El valor de l'art en l'evolució humana • L'art es considera un marcador fonamental de la humanitat. En el moment que un ésser té la inquietud de comunicar un sentiment, fa el pas de pre-homínid a humà. • Les mostres més antigues es troben a Europa (30.000 anys), però a Àsia i Àfrica se n'han trobat de fins a 300.000 i 500.000 anys d'antiguitat. • Existeix una continuïtat cultural: la mateixa mà que fabricava eines de pedra fa mig milió d'anys era capaç de crear elements artístics. Projectes i Exposicions a Catalunya Es destaca el centenari de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida). Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, anuncia la signatura d'un conveni amb l'IPHES per enfortir la col·laboració en recerca i difusió. • Exposició itinerant: S'ha dissenyat una mostra lleugera per recórrer les Garrigues, utilitzant gàbies metàl·liques i audiovisuals didàctics per explicar la superposició de pintures al Cogul. • Centre d'interpretació: S'anuncia la futura creació d'un espai de recepció de visitants i la neteja de les pintures per a una millor conservació i visibilitat. Recerca Internacional: El desert de Sonora Ramon Vinyas detalla la seva propera expedició a Mèxic, en col·laboració amb la UNAM, per estudiar gravats en condicions extremes de calor. "L'art rupestre és una biblioteca impressionant en el planeta que tenim per estudiar; no són milers, són milions d'imatges." Reptes de la recerca • Dificultat burocràtica: El 70% del temps dels investigadors es perd en gestions, permisos i cerca de finançament. • Interpretació vs. Datació: Tot i que avui dia és fàcil datar pintures mitjançant oxalats o aglutinants, el gran repte és interpretar el codi visual perdut. • Antropologia comparada: L'ús d'imatges com a part de cançons o marques de territori (clans) en pobles indígenes moderns d'Austràlia o Amèrica del Nord serveix de guia per entendre el passat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
31'
Com es localitzen els jaciments arqueològics
Introducció a la recerca arqueològica L'episodi se centra en el procés de localització i identificació de nous jaciments arqueològics, comptant amb experts de l'IPES. S'explica que la descoberta de restes del passat no és només fruit de l'atzar, sinó d'una combinació de recerca sistemàtica, metodologia científica i, ocasionalment, esdeveniments naturals. Metodologies de localització Es discuteixen les diferents maneres en què apareixen els jaciments: • Descobriments accidentals: Molts llocs surten a la llum a causa de fenòmens naturals com esllavissades provocades per pluges intenses (com en el cas de la Boella) o per grans obres d'infraestructura. • Prospeccions sistemàtiques: Consisteixen en rastrejos visuals sobre el terreny, on els arqueòlegs busquen indicis de cultura material en superfície, com ceràmiques o eines de pedra. • Prospeccions selectives: Ús de fotografia aèria per identificar formes del relleu i dipòsits geològics on és probable trobar restes. Conceptes clau: Prospecció vs. Sondeig Els investigadors aclareixen la terminologia tècnica fonamental: • Prospecció: Estudi superficial o territorial per detectar indicis. • Sondeig: Una intervenció en el subsol (sovint anomenada pou de sondeig) per obtenir una mostra vertical del que s'amaga sota terra i avaluar-ne el potencial científic. L'entorn i la paleocologia Un punt crucial de l'episodi és la importància de reconstruir el paisatge antic. A través de la palinologia (estudi del pol·len fòssil), els científics poden saber quin clima i quina vegetació envoltaven els homínids. S'esmenta que: "Conèixer l'evolució geomorfològica del territori és vital per entendre per què un jaciment es troba avui en un lloc que sembla inaccessible, com un penjat sobre el riu Francolí." Projectes actuals i Atapuerca Es detallen intervencions recents com la Balma de la Massana, un nou jaciment neolític localitzat gràcies a informants locals. Finalment, es parla de la campanya d'estiu a Atapuerca, descrita com l'escenari de l'"arqueologia total" pel seu volum de dades i investigadors.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
31'
Com es localitza un jaciment arqueològic
Metodologies de Localització de Jaciments L'episodi explora les diverses maneres en què es descobreixen nous enclaus arqueològics, diferenciant clarament entre les troballes fortuïtes i la recerca sistemàtica. Tipus de Descobriments • Troballes accidentals: Molts jaciments, com el de la Boella, surten a la llum a causa de fenòmens naturals com riuades o esllevissades, o bé per grans obres d'infraestructura. • Prospeccions sistemàtiques: L'equip de l'IPHES realitza un treball de camp organitzat per identificar zones amb potencial arqueològic. Tècniques de Recerca i Estudi Es detallen les eines i mètodes científics utilitzats per l'equip multidisciplinari: • Prospecció de superfície: Rastreg de materials (ceràmica, sílex) que han quedat exposats per l'erosió o l'arada. • Sondeig de subsol: Extracció de mostres verticals per conèixer la seqüència estratigràfica d'un lloc abans d'excavar en extensió. • Pal·linologia: L'estudi del pol·len fòssil permet reconstruir el clima i la vegetació de fa milers d'any. "L'arqueologia no és només fer troballes; és entendre com les comunitats humanes es movien en un territori que ha canviat dràsticament." Projectes Destacats • Balma de la Massana: Un nou jaciment neolític on s'ha identificat indústria lítica d'alt interès gràcies a la col·laboració de la població local. • Atapuerca: S'esmenta com el centre neuràlgic on es concentra gran part de l'equip durant l'estiu, integrant totes les disciplines de l'evolució humana.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
28'
Primats i Evolució: La Recerca de l'IPHES i la Fundació Mona
Connexió Evolutiva i Identitat Primat L'espai Evoluciona de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb l'IPHES, explora la nostra identitat com a primats. La investigadora Marina Mosquera subratlla que l'ésser humà sovint té reticències a reconèixer-se com a part de l'ordre dels primats per un desig de distinció psicològica. • Som els parents vius més propers als ximpanzés, amb qui compartim un elevat percentatge de codi genètic. • L'estudi del comportament dels ximpanzés permet rastrejar les bases de la capacitat simbòlica, el llenguatge i la tecnologia. La Tasca de la Fundació Mona Olga Feliu, directora de la Fundació Mona, detalla el procés de rescat i rehabilitació de primats provinents de situacions d'explotació (circs, publicitat o tràfic il·legal). Rehabilitació i Deshumanització "L'objectiu és que oblidin les conductes humanes adquirides i recuperin les pròpies de la seva espècie." • El procés es basa en la ressocialització: integrar l'individu en grups per reduir el contacte amb humans. • Es destaca la personalitat individual de cada ximpanzé, amb trets de lideratge, col·laboració o timidesa, molt similars als perfils humans. Recerca Científica i Etologia L'investigador Miquel Llorente explica com la col·laboració entre l'IPHES i Mona permet realitzar estudis d'etologia aplicada no invasius. • Tecnologia i Creativitat: S'observa com els ximpanzés utilitzen i modifiquen instruments (branquetes) per resoldre problemes complexos, com extreure aliment de nius artificials. • Lateralitat Manual: Un dels descobriments més fascinants és que els ximpanzés mostren preferència per una mà (lateralització) principalment quan s'enfronten a tasques difícils, un tret que es creia gairebé exclusiu de l'evolució humana. Per què som "especials"? La Marina Mosquera planteja que la gran diferència rau en la flexibilitat cerebral i de comportament. Aquesta plasticitat ens ha permès crear la cultura, un nínxol ecològic que ens permet mitigar les pressions de la selecció natural, com ara sobreviure a malalties o catàstrofes mitjançant la tecnologia.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Projectes de futur al jaciment de la Boella
El Jaciment de la Boella i el seu llegat L'espai de la Boella, situat a la Canonja (el Tarragonès), representa un dels escenaris més significatius de les primeres poblacions humanes al Camp de Tarragona. Les recerques situen el jaciment en un període comprès entre un milió i mig milió d'anys d'antiguitat, un arxiu geològic i paleontològic de primer ordre. Context Ecològic i Fauna El paisatge d'aquella època era un entorn fluvial i d'aiguamolls, similar a una desembocadura natural molt rica en vegetació i aigua. Aquesta abundància de recursos facilitava la presència de grans animals: • Mamuts (proboscidis) que requerien grans quantitats d'aigua per sobreviure. • Poblacions d'homínids anteriors als neandertals, possiblement vinculades a l'espècie Homo antecessor. Conveni de Col·laboració i Futur S'ha consolidat una aliança estratègica entre l'Ajuntament de la Canonja, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el Centre d'Estudis Canongins. Aquest conveni permet: • Planificar campanyes d'excavació a mig i llarg termini (previsions de 5 anys). • Garantir el finançament necessari per a la recerca i el manteniment dels investigadors. • Projectar la creació d'un passeig arqueològic i un futur museu a la localitat. "Allò que la societat ens dona, nosaltres ho hem de tornar a la societat." Divulgació i Impacte Social Un dels pilars del projecte és la socialització de la ciència. Es vol que la població conegui i se senti orgullosa del seu passat mitjançant: • El sanejament de la llera de la riera per fer-la visitable a peu. • Publicacions divulgatives a càrrec del Centre d'Estudis perquè el lector no especialitzat entengui les troballes. • La publicació de resultats en revistes científiques internacionals per donar relleu global al jaciment.