Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2713-2736 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Mostra de la Xocolata al Parc Central de Tarragona
La Mostra de la Xocolata: Una experiència sensorial completa El centre comercial Parc Central de Tarragona acull la Mostra de la Xocolata, un esdeveniment que va començar el 27 d'octubre i que es podrà visitar fins al 7 de novembre. L'objectiu principal és oferir als clients una experiència que va més enllà de la simple compra, mimant el visitant a través dels cinc sentits. Espais i activitats destacades La fira compta amb diversos atractius per als amants del dolç: Aromateràpia i ambientació: S'ha instal·lat un dispensador d'aroma que inunda el passadís amb una forta olor a xocolata. Relaxació i benestar: Un dels espais més innovadors ofereix massatges al cap amb mantega de cacau, una tècnica hidratant i relaxant. Gastronomia i tasts: Es poden tastar quatre varietats de xocolata: negra, amb llet, amb fruits secs i tipus mousse. Història i pedagogia: Una exposició recorre la trajectòria de la xocolata, coneguda antigament com el "menjar dels déus". Interactivitat: Hi ha un terminal on els visitants poden triar i imprimir receptes (brownies, mousse, gelat d'estratxatel·la) per fer a casa. Promocions i premis El centre aprofita l'esdeveniment per incentivar el comerç local mitjançant sortejos: "Amb tiquets de 10 euros pots participar a sessions de xocolateràpia i amb tiquets de 20 euros al sorteig d'un cap de setmana a un balneari." Horaris de la mostra Les activitats amb personal i degustacions estan disponibles en una franja partida de matí i tarda: - Matins: De 11:00h a 15:00h. - Tardes: De 17:00h a 21:00h. - L'exposició i la impressió de receptes segueixen l'horari general del centre (de 10:00h a 22:00h).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
33'
Programació de Tardor al Teatre Metropol de Tarragona
Presentació de la Temporada Teatral Jordi Giramé, tècnic de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana la nova programació de tardor del Teatre Metropol. La temporada destaca per la seva eclecticisme, combinant grans clàssics, comèdies d'èxit, dansa contemporània i espectacles familiars. Seccions Destacades de la Programació Grans Clàssics i Dramatúrgia • Hamlet: Dirigit per Oriol Broggi, aquesta versió aposta pel protagonisme del text i la interpretació actoral, seguint la línia de Peter Brook. L'espectacle compta amb Julio Manrique com a protagonista, paper pel qual va rebre el Premi de la Crítica 2009. • L'Infanticida: Es recuperen dos textos de Víctor Català (Caterina Albert). El monòleg La infanticida, interpretat per Emma Vilarasau, i Germana Pau amb Àngels Gualanyó. • La Maternitat d'Elna: Una obra basada en el llibre d'Assumpta Montellà que narra la història d'Elisabeth Eidenbenz i el seu paper salvador durant la Guerra Civil. Inclou activitats paral·leles com una exposició i una conferència. Comèdia i Entreteniment • Cancún: Obra de Jordi Galceran que explora els dilemes de parella i la pregunta existencial del "què hauria passat si...". L'episodi inclou una entrevista amb l'actor Toni Sevilla, qui destaca la recepció positiva del públic en gira. • La Comèdia Espanyola: Dirigida per Sílvia Munt i escrita per Yasmina Reza, presenta un repartiment estel·lar amb Ramon Madaula i Mònica Randall. • Juan Tamariz: El prestigiós mag arriba amb l'espectacle Magia Potagia, acompanyat d'activitats al hall del teatre en el marc del Festival Teatre Màgic. Dansa i Nous Llenguatges • Plan B: La companyia tarragonina dirigida per Arantxa Sagardoy presenta Intercanvis, una col·laboració internacional amb ballarins de l'Òpera de París. • Escena Metro: Espai per a propostes alternatives com Les Gallegues, un espectacle d'estil Circlown que va triomfar a la Fira de Tàrrega. "Els actors ballen, canten, reciten i fan una festa... perquè se senten lliures davant Shakespeare."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
35a Decena Musical: Enginyers i Joventuts Musicals
Presentació de la 35a Edició de la Decena Musical L'episodi se centra en la presentació de la 35a edició de la Decena Musical, un cicle de concerts de música clàssica organitzat pel Col·legi d'Enginyers de Catalunya a Tarragona, amb la col·laboració tècnica de Joventuts Musicals. Abelardo Freijanes, coordinador del col·legi, explica la trajectòria d'aquest esdeveniment que ha esdevingut un referent cultural a la demarcació. Punts clau de la programació Ubicacions: Els concerts es reparteixen principalment entre el Teatre Metropol de Tarragona i el Teatre Fortuny de Reus. Artistes destacats: Es destaca la participació de l'orquestra de cambra Leos Janacek i la jove directora Inma Shara, qui dirigirà la Camerata ProArte a Reus. Repertori: El cicle aposta per autors clàssics i populars com Mozart, Bach, Tchaikovsky i compositors espanyols com Turina o Montsalvatge. Planificació i col·laboració institucional L'entrevista subratlla la importància de la simbiosi entre el Col·legi d'Enginyers i Joventuts Musicals. El col·legi aporta el suport econòmic necessari, mentre que l'entitat musical ofereix el coneixement tècnic per seleccionar els intèrprets. Freijanes destaca la voluntat del col·legi de retornar serveis a la societat a través de la cultura. "L'organització d'un concert depèn molt del suport econòmic; sense ell, no es pot mantenir un cicle estable de qualitat." Reptes i infraestructures Un dels temes destacats és la limitació de les infraestructures a Tarragona: El Teatre Metropol es queda petit (500 places) i es troba a faltar un local intermedi d'unes 800 places. La coordinació cultural és vital per evitar que diferents entitats programin actes similars el mateix dia, fragmentant l'audiència. S'ha decidit mantenir els concerts els dimarts per crear un hàbit en el públic i evitar la saturació dels caps de setmana.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
Gestió econòmica i pressupostos de Tarragona 2010
Política Fiscal i Ordenances Municipals de 2010 L'Ajuntament de Tarragona proposa una política de congelació i rebaixa de taxes per al proper exercici, amb l'objectiu de no incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans en un context de crisi econòmica. Canvis en Impostos i Taxes • Impostos (IBI, IAE, Vehicles): Es mantenen congelats. En el cas de l'IBI, tot i que el valor cadastral puja, l'ajuntament no toca el tipus impositiu (0,845), situant-se per sota d'altres municipis. • Impost de Construccions (ICIO): S'aplica una rebaixa del tipus per compensar l'augment dels mòduls de valoració del Col·legi d'Arquitectes i incentivar un sector molt afectat. • Taxa de la Brossa: Es congela totalment malgrat que els informes econòmics suggeririen un increment del 20% per cobrir el cost real del servei. • Taxa de la Grua: Es realitza un petit retoc a la baixa fruit de l'estudi econòmic actualitzat. Pressupostos i Inversions per al 2010 El tinent d'alcalde Pau Pérez anuncia uns pressupostos extremadament restrictius pel que fa a la despesa corrent, a causa d'una davallada del 20% en les aportacions de l'Estat. Estratègia d'Inversió • Es manté el Pla de Mandat amb una inversió prevista de 25 milions nous, més els romanents d'anys anteriors. • L'ajuntament prioritzarà les àrees de Serveis Socials, Seguretat (Guàrdia Urbana), Educació i Ocupació. • Es preveu una retallada "dràstica" en partides supèrflues, protocol i despesa energètica. "El finançament local és, juntament amb el terrorisme, una de les grans assignatures pendents des de la transició." El Nou Fons d'Inversió Local (Fons Zapatero) Tarragona rebrà uns 14 milions d'euros, dels quals una part es destinarà a despesa social corrent. A diferència de l'any anterior, es pretén concentrar la inversió en 4 o 5 projectes estratègics de nova economia. Projectes d'Obres i Desviaments Es repassa l'estat d'obres emblemàtiques a la ciutat: • El Serrallo: Les obres de millora finalitzaran el novembre de 2009. • Piscina de Riu Clar: Es preveu acabar-la al gener de 2010, dins els marges de pròrroga del fons estatal. • Teatre Tarragona: Es reconeix una desviació pressupostària important. El cost final podria arribar als 11 o 12 milions d'euros (davant els 8 actuals) a causa de mancances en el projecte original heretat, com la manca de mobiliari i caixa escènica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Pròrroga dels ajuts 2000E per a la compra de cotxes
Context de les noves ajudes al sector automobilístic L'episodi analitza l'anunci del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, sobre la pròrroga dels ajuts directes a la compra de vehicles. Aquesta mesura s'ha pres després de l'èxit del pla iniciat el mes de maig, que ha incrementat notablement les vendes a tot l'Estat i a les comarques de Tarragona. Incertesa entre els concessionaris Pere Pau Parreño, gerent de Motor 23, exposa la situació de dualitat que viu el sector: Esperança pel dinamisme: La mesura és ben rebuda perquè s'ha demostrat que incentiva el mercat, amb increments de vendes d'entre un 30% i un 40%. Manca de concreció pràctica: Hi ha incertesa sobre com es repartiran els 40 milions d'euros addicionals i quina serà la implicació real de la Generalitat pel que fa als 500 euros que li corresponen. Risc financer: Els concessionaris sovint han d'avançar aquestes ajudes sense saber del cert quina quota de vehicles subvencionats els pertocarà finalment. "El que pot ser una oportunitat es pot convertir en un problema si no es clarifica el procediment de gestió." Objectius i condicions del pla El pla no només busca reactivar l'economia, sinó que té una vessant ecològica clara: Reducció d'emissions: Les ajudes es vinculen a vehicles amb baixes emissions de CO2. Renovació del parc: Es pretén eliminar de la circulació els cotxes antics i més contaminants. Retorn fiscal: El pla és rendible per al govern gràcies a la recaptació indirecta d'impostos que genera la venda de vehicles nous. El gerent conclou que, malgrat els dubtes administratius, és un moment idoni per al comprador, ja que els concessionaris i les marques estan col·laborant per mantenir les ajudes de fins a 2.000 euros.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Setmana Cultural de Ferran: Tradició i Comunitat
Celebració de la XXII Setmana Cultural a Ferran El nucli de Ferran, a Tarragona, inicia una nova edició de la seva setmana cultural, una tradició que ja acumula 22 anys d'història. Malgrat ser una comunitat petita d'uns 70 veïns, destaca per la seva gran capacitat d'organització i per mantenir un esperit de poble molt viu, tot i pertànyer administrativament a la ciutat de Tarragona. Eixos principals del programa L'esdeveniment, organitzat per l'Associació de Veïns i el col·lectiu Les Gàrgoles, inclou activitats diverses: Exposicions d'artesania i història: Mostra de ceràmica realitzada pel col·lectiu de dones local. Exhibició de treballs manuals, joies i pintures d'artistes vinculats al poble. Una exposició temàtica sobre la vida del pagès als anys 40, nodrida amb objectes antics recuperats de les golfes dels veïns. Activitats lúdiques i infantils: Des de la tradicional bicicletada i gincana per a la canalla fins a la celebració de la Castanyada amb panellets casolans. Cultura i divulgació: Un concert de guitarra a l'església de Ferran, assessorat pel compositor Albert Sardà. Una xerrada sobre meteorologia a càrrec del geògraf Jordi Carbó, vinculant el temps amb la labor agrícola. Un sentiment d'identitat propi Les convidades, Gemma Fuster i Montserrat García, subratllen que Ferran manté una identitat molt forta: "Ens sentim poble. La gent encara s'estima Ferran com a poble i vivim comunitàriament, sortint a la fresca a l'estiu." Aquesta cohesió social és el que permet tirar endavant iniciatives que atreuen gent de tota l'àrea d'influència de Tarragona i poblacions veïnes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Llibres digitals al Martí Franqués de Tarragona
L'impacte de la digitalització a les aules L'institut Martí Franqués de Tarragona s'ha convertit en un centre pioner en la implementació de l'ús d'ordinadors a les aules de secundària. Després de dos mesos de funcionament, els docents i alumnes fan una valoració molt positiva d'aquesta iniciativa que substitueix gran part del material físic per recursos digitals. Beneficis pedagògics i eines utilitzades La introducció de la tecnologia ha transformat la dinàmica de la classe de socials de primer d'ESO, destacant els següents elements: Plataforma Digital Text: Un entorn virtual on els alumnes troben tots els llibres, exercicis i materials de consulta. Pissarra digital tàctil: Permet projectar vídeos, animacions sobre fenòmens naturals (com volcans) i realitzar exercicis interactius davant de tota la classe. Comunicació constant: Ús de fòrums i blogs per resoldre dubtes en temps real, fins i tot des de casa. La coexistència amb el mètode tradicional Malgrat l'ús intensiu de la tecnologia, es remarca que el paper i les tècniques d'estudi tradicionals no s'abandonen. Els alumnes continuen treballant amb llibretes per realitzar: 1. Lectura comprensiva. 2. Subratllat de textos. 3. Esquemes i resums a mà. "Hem de continuar mantenint els hàbits i les tècniques d'estudi tradicionals... això no es pot abandonar mai." Perspectives de futur L'èxit del projecte preveu la seva expansió. Actualment s'aplica a unes poques línies, però l'objectiu és que el curs vinent s'estengui a segon i tercer d'ESO, arribant a prop de 400 alumnes amb ordinador propi. La professora Lorena destaca que aquesta metodologia és "el futur de l'ensenyament".
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Avanços en la candidatura Tarragona 2017
Estat actual de la candidatura de Tarragona En una entrevista realitzada a l'hotel Imperial Tarraco, Vicent Anyó, director general de la candidatura Tarragona 2017 per als Jocs del Mediterrani, ha detallat el full de ruta del projecte. Actualment, el focus de treball se centra en la redacció del dossier i la definició del programa esportiu. Infraestructures i Seus Un dels punts clau és l'organització d'equipaments: * Estadi del Nàstic: Es proposa l'ús de l'estadi actual per a fases prèvies de futbol, mentre que el nou camp acolliria les cerimònies i la final. * Centre d'Aigües: Es preveu la seva ubicació a la Budellera, amb un enfocament post-jocs centrat en la salut i rehabilitació per a la ciutadania. * Vila Mediterrània: Encara en fase de definició conjunta amb l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Novetats en el Programa Esportiu S'està treballant per tancar les modalitats abans del 10 de novembre. S’ha destacat la possible inclusió de nous esports degut a canvis en el Comitè Olímpic Internacional (COI): "El fet que el golf passi a ser olímpic ens deixa un lloc per incloure algun altre esport." Calendari i Perspectives 30 de juny: Data límit per presentar el dossier oficial. Setembre - Desembre: Visita del Comitè d'Avaluació. 2011: Decisió final de l'assemblea (prevista entre març i juny). Finalment, s'ha assenyalat que la tria de Rio de Janeiro per als Jocs Olímpics de 2016 beneficia Tarragona, ja que elimina l'argument que Espanya ja té massa esdeveniments assignats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Tarragonins a la conquesta de la Marató de Nova York
Un repte col·lectiu a la Ciutat dels Gratacels Un grup de set atletes tarragonins, entre ells l'exjugador i exentrenador del Nàstic Àngel García, es preparen per participar en la 40a edició de la Marató de Nova York, considerada la més important i multitudinària del món. El grup està format per cinc homes i dues dones que viatgen amb la il·lusió de completar els 42,195 quilòmetres d'un recorregut emblemàtic. Els protagonistes i els seus objectius Els atletes que han visitat els estudis de Tarragona Ràdio comparteixen perfils diversos però una mateixa passió: * Àngel García: Veterà que repeteix l'experiència amb l'objectiu de baixar de les 4 hores. * Montse García: També veterana a Nova York, vol gaudir de l'ambient i té un petit repte competitiu amb el seu marit, el Claudio. * Conchi Alandete i Gregorio Sánchez: Debuten a la ciutat nord-americana amb la fita principal d'arribar a la meta i viure l'experiència. "És la marató que tot fondista aspira a fer alguna vegada a la vida pel seu ambient i la seva humanitat." Preparació i logística de la cursa La marató no és només el dia del tir de sortida, sinó tot un ritual que inclou: * Entrenament rigorós: Han seguit un pla d'uns tres mesos amb tirades setmanals d'entre 70 i 80 quilòmetres. * La Dieta de la Pasta: El sopar previ a la cursa és fonamental per carregar els dipòsits de glúcids. * El Recorregut: Una ruta exigent que creua cinc barris (Staten Island, Brooklyn, Queens, Bronx i Manhattan) i inclou diversos ponts amb desnivells importants. Finalment, el grup destaca que el més especial de Nova York són els dos milions de persones que surten al carrer per animar, convertint una prova esportiva exigent en una autèntica festa de la superació personal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
BASF celebra 40 anys de trajectòria a Tarragona
Commemoració de les quatre dècades de BASF a Tarragona L'entrevista amb Joan Maria García Girona, director de la fàbrica de BASF a Tarragona, se centra en la celebració del 40è aniversari de la companyia al territori. El pròxim divendres 30 d'octubre tindrà lloc un acte institucional i intern per commemorar aquesta efemèride, destacant el compromís de l'empresa amb la societat tarragonina. Actes de celebració i obertura a la ciutadania Un dels pilars de l'aniversari és la voluntat de fer la indústria "visible" per als ciutadans: Exposició permanent: S'inaugura una mostra a la mateixa fàbrica sobre els productes i les seves aplicacions quotidianes (com resines per a Silestone o bases per a pintures). Centre de visites: La instal·lació estarà oberta al públic general els divendres a la tarda (amb cita prèvia) per apropar la realitat química a les famílies. Vincle local: El director subratlla que la companyia se sent plenament tarragonina i vol desmitificar el recel cap a la gran química. Perspectiva històrica i evolució econòmica Des de la seva inauguració l'octubre de 1969, la planta ha viscut una transformació profunda: Dels anys 70 als 90: Producció centrada en el mercat espanyol i química bàsica. Etapa de globalització: A partir de 1995, l'empresa aposta per la química fina i l'exportació, fet que ha permès una major resiliència davant les crisis. Impacte laboral: Actualment, el site genera ocupació per a unes 1.200 persones (entre personal directe i empreses de serveis). Reptes de futur i el polígon de l'AEQT Tot i la crisi econòmica actual, el missatge de la direcció és d'optimisme. Es destaca la importància de les sinergies dins de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), el pol més important del sud d'Europa. L'objectiu és assolir l'excel·lència i la màxima productivitat per competir amb altres centres internacionals del grup BASF. "Volem donar el missatge que som tarragonins, que hem nascut aquí i que volem estar, si pot ser, 40 anys més aquí."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Inauguració de noves pistes de pàdel a Sant Salvador
Inauguració i millores al Complex Esportiu L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el regidor d'Esports, José Cosano, han inaugurat oficialment dues noves pistes de pàdel al complex esportiu de Sant Salvador. L'acte ha inclòs el tall de cinta tradicional i un partit d'exhibició on han participat les autoritats i membres del club local. Inversió i futur del complex Aquestes obres formen part d'un projecte integral de remodelació que preveu una inversió total d'uns 1,9 milions d'euros. Els punts clau del projecte són: * Pistes de pàdel: Dues canxes d'última generació amb parets de vidre (pressupost de 89.000 €). * Pistes de tenis: Remodelació de les sis pistes de terra batuda. * Piscina coberta: El projecte estrella, amb una coberta telescòpica i un pressupost d'1,3 milions d'euros, que estarà enllestit l'estiu del 2010. Declaracions destacades L'alcalde ha subratllat el compromís de finalitzar les instal·lacions per al gaudi dels veïns, mentre que els representants de l'associació de veïns han expressat la seva satisfacció per una reivindicació històrica: "És el que estàvem esperant ja fa molts anys... almenys aquest Ajuntament acompleix amb les perspectives que tenim a Sant Salvador." Curiositats sobre el pàdel Durant la connexió, s'ha explicat que l'origen d'aquest esport se situa a Acapulco (Mèxic) fa 40 anys, de la mà d'Enrique Corcuera. Tot i que inicialment es considerava un esport d'elit vinculat a Marbella, s'ha convertit en una pràctica molt popular i accessible per a tothom.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Educació en estalvi energètic a les escoles de Tarragona
Conscienciació energètica des de la infància L'Agència d'Energia de Tarragona, sota la Conselleria de Medi Ambient, duu a terme una campanya intensiva durant el curs 2009-2010 adreçada a alumnes de tercer i quart de primària. L'objectiu principal és convertir els nens en transmissors de valors ecològics dins el nucli familiar. Metodologia de les xerrades Les sessions, d'una hora de durada, s'estructuren en tres blocs diferenciats: * Presentació digital: Introducció a la problemàtica actual de l'energia i presentació de les energies renovables (biomassa, solar, eòlica) i l'eficiència energètica. * Consells pràctics: Recomanacions directes per a l'estalvi d'energia i aigua a la llar. * Material didàctic i audiovisual: Projecció d'un vídeo de la Comissió Europea i realització d'exercicis participatius. Consells clau per a la llar Durant l'entrevista es destaquen hàbits que, tot i ser de sentit comú, sovint s'obliden: * Il·luminació: Ús de bombetes de baix consum, aprofitar la llum natural i instal·lar detectors de presència. * Electrodomèstics: Importància de l'etiquetatge energètic, neteja de filtres de rentadores i manteniment de la part posterior de la nevera. * Cuina eficient: Cuinar amb recipients del mateix diàmetre que el foc i no obrir el forn innecessàriament. * Aigua: Ús d'aerejadors a les aixetes i preferència pel rentaplats davant el rentat a mà (més d'un 60% d'estalvi). "Els nens són com esponges i acaben sent els primers educadors de les famílies en temes de reciclatge i estalvi." Continuïtat i altres col·lectius La campanya estarà activa fins al desembre per a primària, però l'Agència també organitza concursos de pòsters per a l'ESO i jornades tècniques per a col·legis professionals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
29'
El Modernisme a Tarragona: Una joia per descobrir
Reivindicant l'Herència Modernista de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueras, vicepresident del nou Consell de Participació i Assessorament sobre el Modernisme, explica la necessitat de posar en valor aquest patrimoni. Tot i que la ciutat és mundialment coneguda pel seu passat romà, el modernisme ha viscut sovint a l'ombra, desconegut fins i tot pels propis tarragonins. Objectius del Consell de Participació L'organisme busca sistematitzar la feina feta a títol individual durant anys i dotar-la d'un emparament institucional. Els eixos principals són: • Sensibilització ciutadana: Que la població local conegui i s'estimi els seusedificis. • Foment del turisme cultural: Atreure visitants d'arreu (Catalunya, resta d'Espanya i l'estranger) utilitzant el modernisme com a reclam. • Catalogació i divulgació: Creació d'una guia de divulgació fidedigna, ja que actualment no existeix un catàleg específic a l'abast de tothom. Els Grans Arquitectes de la Ciutat Boqueras destaca que el modernisme tarragoní és d'una qualitat equiparable al de Reus o Barcelona, tot i que menys promocionat: • Josep Maria Jujol: Tot i ser un col·laborador estret de Gaudí i un geni creatiu, Boqueras subratlla que a Tarragona tenim obres clau com el Teatre Metropol i la Casa Ximenis. • Josep Maria Pujol de Barberà: L'arquitecte amb més llegat a la ciutat, amb obres com el Mercat Central, la Cooperativa Obrera i l'antic escorxador. • Ramon Salas i Ricomà: Responsable de la icònica Barana del Balcó del Mediterrani i la Plaça de Braus. Estratègies de Futur "Tarragona també és modernista i ho hem de dir amb orgull; no es tracta de competir amb la marca romana, sinó de sumar-hi valor." Es proposen diverses iniciatives per dinamitzar aquest patrimoni: Creació d'un Centre de Documentació al Teatre Metropol per acollir l'arxiu de la família Jujol. Col·laboració amb el sistema educatiu i centres cívics per fer xerrades i rutes guiades. Desenvolupament de merchandising artesà basat en motius modernistes (joieria, complements) per part dels artistes de la Part Alta. Potenciació d'esdeveniments que simulin l'ambientació de l'època, seguint models d'èxit com Tarraco Viva.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
La Lliga contra el Càncer a Tarragona: Suport i Capta Anual
Jornada de Capta de la Lliga contra el Càncer L'episodi se centra en la jornada de recapte anual organitzada per la Lliga contra el Càncer a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Aquesta activitat, que es realitza a través de set taules distribuïdes per punts estratègics de la ciutat de Tarragona com la Rambla Nova o la Plaça Imperial Tàrraco, té com a objectiu recollir fons per finançar els diversos serveis de l'entitat. Dades i Evolució de la Malaltia En David Ortega, responsable de comunicació, analitza la situació actual del càncer a la demarcació: Es preveu la detecció d'uns 3.900 nous casos anuals a Tarragona. El càncer de colon és el més freqüent de forma genèrica, seguit del de mama en dones. Bones notícies: Malgrat l'augment de la incidència per l'envelliment de la població, la mortalitat ha baixat gràcies a la detecció precoç i a tractaments menys agressius. Serveis i Suport al Malalt La Joana Carrasco, vicepresidenta de l'entitat, destaca la tasca humana del voluntariat: Grups d'ajuda mútua: L'entitat disposa de 7 grups per a càncer de mama i un de nou per a ostomitzats. Suport hospitalari: Presència als hospitals Joan XXIII, Santa Tecla i Sant Joan de Reus per acompanyar els pacients durant el tractament. Acompanyament 24h: Disposem d'un telèfon d'atenció (977 23 24 24) per a consultes i suport emocional. Transparència en la Gestió dels Fons L'entitat detalla de forma transparent com s'inverteix cada euro recaptat: 55% en ajudes directes: Suport econòmic a famílies que pateixen un sotrac financer a causa de la malaltia. 45% en serveis i investigació: Compra de pròtesis, material informatiu, xerrades de prevenció i gestió del Registre de Càncer de Tarragona a través de la fundació FUNCA. "El càncer ja no ha de ser una malaltia tabú; avui dia molta gent el supera i pot viure tranquil·lament." Finalment, es fa una crida a la participació en els programes de cribratge i mamografies, recordant que una detecció a temps és la millor eina per a la curació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Cessió del fons històric de la Capitania Marítima al Port
L'Arxiu del Port de Tarragona rep el fons de la Capitania Marítima L'entrevista a Coia Escoda, coordinadora de l'Arxiu del Port de Tarragona, detalla el procés de cessió del fon històric de la Capitania Marítima de Tarragona. Aquest fons inclou documentació vital per entendre la història marítima des de 1859 fins a 1998. Contingut del fons documental La documentació cedida es compon principalment de material administratiu i burocràtic detallat: * Rols de despatx i dotació: Considerats el passaport del vaixell, on consta tota la seva activitat, tripulació i vida administrativa. * Fulls d'assentament i llicències: Documents tècnics sobre la construcció i ús d'embarcacions (pesca, mercaderies i esbarjo). * Dades de 922 embarcacions: Un registre exhaustiu de les naus que han operat a la costa tarragonina durant més d'un segle. Gestió i conservació de l'arxiu Tot i que la titularitat continua sent del Ministeri de Foment, la gestió i custòdia passen a mans de l'arxiu portuari per garantir-ne la millor conservació i difusió: * Tractament arxivístic: Tasques de neteja, classificació i creació d'un inventari que ha durat prop d'un any. * Digitalització vs. Microfilm: Es discuteix la importància del microfilm com a suport de llarga durada (100 anys) davant la volatilitat dels suports digitals, tot i que la digitalització millora l'accés a l'usuari. Recerca i valor històric L'arxiu és una eina clau per a investigadors, enginyers i ciutadania en general: "Aquesta documentació no ha d'estar en un armari molt ben conservada, sinó que la gent ha de poder accedir-hi." Interès familiar: Possibilitat de rastrejar avantpassats a través de les llistes de tripulació. La Joia de la Corona: El fons de la Junta Protectora de les Obres del Port (finals del s. XVIII), que documenta el naixement del port modern i el comerç amb Amèrica (sucre, cotó, etc.).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Nova Llei de Comerç i l'aposta pel centre de Tarragona
Presentació de la nova normativa comercial La directora general de Comerç de la Generalitat, Gemma Puig, ha visitat la Cambra de Comerç de Tarragona per explicar els punts clau de l'avantprojecte de llei de comerç de Catalunya. S'espera que la normativa sigui aprovada en els pròxims mesos per entrar en vigor a principis de 2010, substituint la llei de 2005. Eixos principals del nou model Protecció de la trama urbana: Es vol evitar el buidatge comercial de les ciutats, limitant l'expansió de polígons perifèrics (com Les Gavarres) per potenciar el comerç de proximitat. Flexibilitat per a grans superfícies: La nova llei permetrà la instal·lació de centres comercials de qualsevol format dins del nucli urbà. Supermercats mitjans: S'augmenta la superfície màxima permesa de 700 a 1.300 metres quadrats, facilitant-ne l'obertura. Consens sectorial: El projecte compta amb el suport del 95% del sector i dels grups polítics. "Apostem perquè qualsevol implantació s'ubiqui el més pròxim possible a la trama urbana per fer de motor de la resta del sector." El repte de l'associacionisme a Tarragona Puig ha instat les diferents associacions comercials de la ciutat (com Via T i la Federació d'Unions de Botigues) a superar les seves divergències i unir-se en una única entitat representativa. L'objectiu és crear un centre d'excel·lència comercial que posicioni Tarragona com a referent en el sector.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
Balanç del primer any dels Mossos al Camp de Tarragona
Balanç del Primer Aniversari del Desplegament L'intendent Jaume Giné, cap de la regió policial del Camp de Tarragona, analitza l'evolució del cos després de gairebé un any d'activitat al territori. El balanç general és molt positiu, destacant la bona rebuda per part de la ciutadania i l'estreta coordinació amb les policies locals. Actualitat: Incidents a Reus amb Unió de Pagesos Giné aborda la polèmica actuació policial del passat dissabte davant la manifestació de la Unió de Pagesos: • L'intendent defensa que l'actuació va ser defensiva i destinada a garantir els drets dels ciutadans i la protecció dels béns públics. • Lamenta que es perdessin les formes i es trenqués el compromís pactat prèviament amb els convocants. • Confirma que hi ha sis agents de baixa a causa dels enfrontaments. Estratègia i Seguretat al Territori El desplegament ha suposat un repte organitzatiu per cobrir la diversitat del territori, des de grans nuclis urbans fins a zones rurals disperses: • Seguretat Rural: S'han censat 1.460 masies per millorar el patrullatge de proximitat. • Delictes principals: Els robatoris contra el patrimoni (interior de vehicles, domicilis i establiments) continuen sent la prioritat. • Reforç estival: Giné nega que s'hagin abandonat les zones d'interior durant l'estiu, ja que es va comptar amb un reforç de 149 agents addicionals per a la costa. Infraestructures i Model Policial Actualment, els Mossos operen des de la comissaria central de Tarragona i una oficina d'atenció al ciatadà (OAC) prop de l'Hospital Joan XXIII: • Es preveu el trasllat futur a una gran comissaria central a Campclar, que permetrà una millor coordinació interna i visibilitat. • S'han implementat innovacions com el sistema Argonucle per recollir denúncies in situ i denúncies per internet en hotels per evitar la doble victimització dels turistes. "La policia estem per defensar els drets i llibertats de tots els ciutadans; qui vulgui conèixer el cos, el pot conèixer a través de la nostra proximitat." Efectius i Horitzó de Futur Tot i que actualment hi ha 1.249 agents, Giné reconeix que, tot i ser suficients per a les necessitats actuals, el cos creixerà fins als 18.300 agents a tot Catalunya en els propers anys. L'intendent subratlla la importància de les polítiques transversals (com la il·luminació als carrers) que ajuden a reduir la inseguretat sense dependre exclusivament de la despesa policial.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
3'
Subhasta d'armes a la Guàrdia Civil de Tarragona
Crònica de la jornada de subhasta d'armes La subhasta d'armes organitzada a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona ha finalitzat amb un balanç satisfactori. Després d'una setmana d'exposició pública, el procés de venda mitjançant el sistema de pliques ha culminat aquest matí. Dades clau de l'esdeveniment Participació massiva: S'han presentat més de 900 pliques (ofertes en sobre tancat). Volum d'armes: D'un total de 288 armes disponibles, s'han adjudicat finalment 186. Preus de venda: L'oferta més alta ha estat de 470 euros per una escopeta de la marca Beretta, mentre que d'altres s'han adjudicat per un preu simbòlic de 9 euros. Assistència: Unes 50-60 persones han seguit l'obertura de sobres en directe. Procediment d'adjudicació Segons ha explicat el tinent Jorge Raúl Sáez, responsable de la intervenció d'armes, el procés ha estat laboriós: "Todos los sobres cerrados se han abierto durante esta mañana por número de lote y se adjudicaba a las ofertas más altas." Els compradors que no hagin estat presents a la sala poden consultar si han guanyat algun lot a la intervenció d'armes i disposen de 10 dies per abonar l'import i retirar l'arma corresponent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Documentals i Joventut: Realitats de Tarragona
Resum de l'entrevista sobre nous formats documentals En aquesta sessió, es presenta el treball de dues joves creadores tarragonines, Marina Vizcarro i Marta Boronat, que han debutat en el gènere documental per mostrar realitats locals sovint invisibilitzades. L'activitat s'emmarca dins el cicle Pantalla al món de l'Ajuntament de Tarragona, integrat en la Setmana Intercultural. Els projectes i el seu impacte Les autores han utilitzat el llenguatge audiovisual com una eina d'integració i expressió social, malgrat comptar amb recursos tècnics limitats: Marina Vizcarro ha explorat el rap com a via de comunicació intercultural. El seu projecte va néixer d'un treball acadèmic d'integració social a l'IES Vidal i Barraquer. Marta Boronat s'ha centrat a perfilar el jovent de la Part Alta de Tarragona, capturant la identitat d'un barri on conviuen col·lectius com el gitano i nous residents adults. Reflexions sobre la joventut i els mitjans Durant la conversa, es posa de manifest la necessitat de trencar amb els estereotips que els mitjans de comunicació tradicionals projecten sobre els joves: "A totes les vides hi ha alguna cosa que realment val la pena demostrar a l'altra gent." Es reivindica el documental com una plataforma lliure de repressió on els joves poden expressar-se sense manipulacions. Marina destaca que el rap, més enllà de l'estètica consumista de la televisió, és una eina de canalització social nascuda als barris que permet connectar diferents generacions.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Buscant els nous membres de La Trinca al s. XXI
Un projecte miltidisciplinari per reviure l'esperit de La Trinca L'entrevista amb Jordi Roca, director del programa, detalla el nou projecte de TV3 que busca trobar els tres successors del mític grup català La Trinca. Aquest procés no és només un programa de televisió, sinó una aposta integral que inclou: Un càsting itinerant: Cinc gales inicials en diferents ciutats catalanes com Tarragona, Girona, Lleida, Manresa i Granollers. Un programa de talent (talent show): A partir del gener, els seleccionats participaran en gales de plató on es formarà els candidats en cant i interpretació. Una ficció musical: L'objectiu final és trobar els protagonistes per a una pel·lícula o ficció dirigida per Joaquim Oristrell. Característiques de la recerca i valors del programa Jordi Roca insisteix que no es busca una simple similitud física, sinó persones que sàpiguen captar l'essència del grup original. Els requisits principals són: Sentit de l'humor i capacitat per a la comèdia. Tenir "molta barra" i naturalitat. Capacitat de cant i d'interpretació. "Aquest programa també serveix per fer un repàs del que ha sigut la transició a Catalunya des d'una vessant humorística i recuperar un esperit crític que potser s'ha esvaït." Compromís social i gales benèfiques La primera gala tindrà lloc al Palau de Congressos de Tarragona. Més enllà de l'espectacle, l'esdeveniment té una vessant solidària destacada: Les entrades tenen un preu donatiu de 5 euros. Tota la recaptació es destinarà a La Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties minoritàries. Es pretén recuperar la sàtira d'actualitat, obligant els concursants a crear noves cançons basades en el context social actual.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Concurs d'estiu a Tarragona Ràdio: L'última paraula
Concurs radiofònic: L'última paraula L'episodi recull la dinàmica del concurs d'estiu de Tarragona Ràdio, on els oients han d'endevinar la paraula final d'una notícia d'actualitat per guanyar un premi literari. En aquesta edició, es reparteix el llibre Saharauis: La mirada en el exilio d'Arola Editors. Blocs temàtics i participació Festes del Serrallo: La primera concursant, Maria del Carme, respon correctament sobre la tradició de Sant Pere, el patró dels pescadors. Els pescadors porten el sant de genolls durant la processó. Incident mediambiental al Port: El segon concursant, Jordi, encerta la terminologia tècnica utilitzada pel capità marítim Fernando Collado sobre la recollida d'hidrocarburs al mar, referint-se a l'evaporació de les parts més volàtils. Estades esportives d'estiu: La darrera participant, Mar, identifica que el Patronat Municipal d'Esports preveu que els infants es puguin quedar a dinar a les instal·lacions per conciliar la vida laboral dels pares. Resolució del concurs "Amb un sistema casolà, però absolutament legal, honest i transparent, agafem un paperet a l'atzar." Finalment, es realitza el sorteig entre els tres encertants i el guanyador resulta ser en Jordi Puerta, qui s'emporta el llibre i el DVD documental.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Nou aparcament dissuasiu a l'Avinguda Roma de Tarragona
Posada en marxa del nou aparcament dissuasiu L'Ajuntament de Tarragona ha habilitat un nou espai d'aparcament a l'Avinguda Roma amb una capacitat de 177 places. Aquest projecte forma part d'una estratègia municipal per descongestionar el centre de la ciutat, derivant els vehicles cap a zones perifèriques com Joan XXIII o el cementiri. Tarifes i funcionament El cost del servei és d'un euro diari, un preu significativament inferior al dels pàrquings convencionals del centre. Tot i que s'havia anunciat que el pagament començaria avui, s'ha produït un petit retard tècnic en l'activació del parquímetre. Els inspectors de la zona blava han procedit a l'obertura i configuració de la màquina en directe durant la retransmissió. "Un euro tot el dia... si tenim una mica de vergonya torera, crec que ho podem assumir perfectament tenint en compte el preu dels altres pàrquings." Reaccions dels usuaris Les opinions recollides pels reporters Joan Maria Bertran i Josep Ardila mostren una diversitat de parers: Satisfacció: Especialment entre conductors de vehicles grans (furgonetes) que tenen dificultats en pàrquings subterranis. Crítica moderada: Alguns usuaris consideren que aparcar hauria de ser gratuït perquè ja es paguen altres impostos. Acceptació per comparació: La majoria coincideix que, davant la crisi i els preus elevats de la ciutat, un euro és una quantitat raonable.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Tarragona acull la IX Trobada d'Associacions Jacubees
Tarragona: Nou epicentre del Camí de Sant Jaume Tarragona es converteix en la seu de la IX Trobada d'Associacions Jacubees de l'Ebre i del Mediterrani, una trobada que reuneix representants de tot l'est peninsular (Catalunya, Aragó, València, Múrcia i Andalusia) per promoure les rutes alternatives al tradicional Camí Francès. Objectius i activitats de la trobada Divulgació històrica: Es pretén donar a conèixer la riquesa del Camí de Sant Jaume de Tarragona, basat en bases documentals que es remunten al segle XII. Programa cultural: Inclou xerrades d'experts del CSIC, la presentació del ramal tarragoní per part de la Generalitat i visites al Museu Bíblic. Impuls del Camí Català: Es busca potenciar el ramal que connecta Tarragona amb la Ruta del Cister i la unió simbòlica dels apòstols Pau i Jaume. La realitat del pelegrinatge Segons els convidats, Raül Fernando Gómez i Mossèn Jordi Vila, el camí és molt més que una ruta turística: "El camí és un descobriment constant... un viatge interior que va produint empremtes en l'esperit i en el cos." Aspectes clau per al futur del camí a Tarragona: 1. Senyalització: Millora dels senders com el GR-655. 2. Allotjament: Necessitat de crear una xarxa d'albergs de pelegrins. 3. Desmasificació: Oferir aquestes rutes com una alternativa real i paisatgística als camins més saturats. La trobada, d'accés lliure, té la seva seu principal a la sala Santiago Costa de la Diputació i al Seminari de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Impacte de la crisi i inversions al Port de Tarragona
El Port de Tarragona davant la crisi del 2009 Josep Anton Burgasé, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, analitza la situació econòmica actual i els projectes de futur del port en un context de forta recessió. Impacte econòmic i dades de tràfic El primer trimestre del 2009 ha estat marcat per una caiguda del tràfic de mercaderies superior al 23%. Burgasé destaca diversos factors clau: * Descens del consum i l'activitat industrial: S'ha reduït significativament la importació de carbó i petroli per la menor demanda d'energia i combustibles. * Crisi en sectors específics: La caiguda en la matriculació de vehicles (entre un 40% i 50%) i la paràlisi de la construcció han afectat directament el transport de cotxes i de clínquer (matèria primera del ciment). * Incertesa en la recuperació: Tot i que no es poden fer previsions exactes, es mira cap als Estats Units i la Xina com a possibles motors per a una recuperació a finals d'any. "El gener del 2009 ha estat el pitjor mes de la història recent de l'economia del país des dels anys 70." Ocupació i mesures de suport Malgrat la situació, la comunitat portuària (unes 2.500 persones) manté una certa estabilitat. El port ha implementat mesures per ajudar a la tresoreria de les empreses, com el retard en la facturació, per facilitar el pagament de nòmines i evitar acomiadaments. Inversions i projectes estratègics L'Autoritat Portuària manté un compromís ferm amb les inversions previstes, amb un pressupost d'uns 120 milions d'euros per al bienni 2009-2010: * Terminal de contenidors: L'obra més emblemàtica, gestionada per una empresa de Dubai, que s'ampliarà per guanyar competitivitat. * La segona bocana: Es realitza un estudi de viabilitat per obrir el port directament al mar des de la zona interior, facilitant l'accés a la Marina Tarraco i un futur moll de creuers. * Connexió ferroviària: Es reivindica la importància del Corredor del Mediterrani i la connexió amb l'ample de via europeu per poder competir amb els ports del nord del continent. * Millores urbanes: Avança la remodelació del Moll de Costa i el passeig de la Independència, amb l'objectiu que estiguin enllestits a finals d'estiu.