Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2689-2712 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
L'alcoholisme i la rehabilitació: camí cap a la llibertat
L'alcoholisme com a problema social i cultural L'episodi aborda la realitat de l'alcoholisme a Catalunya, destacant com la cultura mediterrània del vi ha normalitzat el consum de begudes alcohòliques fins al punt de banalitzar-ne els riscos. Josep Esteve i Jordi Sánchez, de la Federació Catalana d'Alcohòlics en Rehabilitats, expliquen que l'alcohol és la segona droga més dura i la seva ingesta desmesurada comporta greus conseqüències: • Malalties físiques: Càncer, problemes cardiovasculars i hepàtics. • Accidents de trànsit: Una implicació directa en altíssims percentatges de mortalitat viària. • Deteriorament social: Problemes laborals, familiars i d'autoestima. "No es pot fer distinció entre si el vi és saludable o té antioxidants... Tot això són fal·làcies o veritats a mitges." La línia vermella i el camí a la rehabilitació Un dels punts clau de la discussió és determinar en quin moment es passa del beure social a la dependència. Segons els convidats, aquest límit es traspassa quan l'alcohol ja no és un complement de la celebració, sinó el motiu principal per celebrar. El procés de recuperació Els testimonis personals dels convidats aporten una visió humana i esperançadora: • La presa de decisió: Descriuen el primer dia sense alcohol com una sensació de llibertat absoluta i descàrrega emocional. • El suport familiar: El rol de la parella i els fills és fonamental per mantenir la sobrietat. • La condició de malalt: Es defineixen com a "malalts alcohòlics desactivats", reconeixent que la malaltia és per a tota la vida i requereix vigilància constant. Col·lectius vulnerables i nous reptes El podcast posa especial èmfasi en el fenomen del botellón entre els adolescents. Alerten que cossos i cervells en formació (13-16 anys) reben dosis d'alcohol que poden causar danys irreversibles o comes etílics. Finalment, es presenta el Congrés a Tarragona com un espai de reflexió per defensar els drets dels afectats i millorar la prevenció.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Magí Sunyer i la poesia inspirada en l'art a Sírvents
L'obra de Magí Sunyer: Sírvents En aquesta conversa, l’escriptor Magí Sunyer presenta el seu nou llibre titulat Sírvents, una obra que neix de la interacció directa amb les arts plàstiques. Sunyer explica que el títol és una picada d'ullet als sirventesos dels trobadors, concretament a la figura de Guillem de Berguedà, un poeta de caràcter criminal però amb una qualitat literària grandiosa. Característiques de l'obra El llibre no és un recull de poemes convencional, sinó un procés creatiu basat en obres d'altres artistes. Sunyer destaca diversos punts clau: - Resposta creativa: Els poemes substitueixen els tradicionals textos retòrics dels catàlegs d'exposicions per una creació poètica que dialoga amb l'obra. - Experimentació formal: L’autor utilitza una gran varietat d'estructures, des de versos curts de quatre síl·labes fins a la complexa sextina doble (apresa de Dante), passant per cal·ligrames i tercets encadenats. - Adaptació al medi: L'estil i el ritme de cada poema s'adapten a la natura de l'obra que l'inspira (escultura, maquetes, pintura o collage). Artistes i col·laboracions El llibre recull experiències amb diversos creadors i entitats: - Antoni Mas i Rufino Mesa: Artistes que han inspirat composicions per a les seves escultures i maquetes. - Toni Torrell: Amb la sèrie inèdita El jardí de les delícies, inspirada en el Bosch i centrada en la denúncia de les malalties contemporànies. - L'autor de la portada: Josep Segur, antic company d'institut de Sunyer i pintor hiperrealista de gran reconeixement. - Llam: El col·lectiu literari que publica l'obra, amb una trajectòria que es remunta a l'any 1983. "Moltes vegades l'explicació racional d'una obra d'art t'informa de molt poc... la interpretació millor d'una obra d'art és una altra obra d'art." Presentació de l'acte El llibre es presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona amb la participació de l'escultora Madola, una figura internacionalment reconeguda en el món de la ceràmica, amb qui Sunyer ha col·laborat estretament en diversos catàlegs.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Entrevista a Oriol Broggi: L'èxit del Hamlet de La Perla 29
L'èxit de Hamlet al Teatre Metropol El director teatral Oriol Broggi comenta l'arribada del seu muntatge de Hamlet a Tarragona, una producció de la companyia La Perla 29 que ha exhaurit les entrades i que acaba de ser guardonada amb el Premi Butaca atorgat pel públic. Equilibri entre modernitat i tradició Broggi explica que el seu enfocament s'ha basat en trobar el "punt d'equilibri" o el ritme adequat per no allunyar l'espectador. Les claus de la seva proposta són: Austeritat escènica: Una aposta per la simplicitat visual que dona tot el protagonisme al text. Vestuari atemporal: En lloc de fer servir època estricta, han creat una estètica barrejant roba moderna (com vestits d'Adolfo Domínguez) per esborrar la referència temporal. Adaptació del text: S'han realitzat talls estratègics per agilitzar l'obra (que originalment duraria més de quatre hores) i s'ha introduït la figura d'un narrador per facilitar el trànsit entre actes. La figura de Julio Manrique L'actor Julio Manrique és l'eix central del muntatge. Segons Broggi, Manrique aporta una humanitat i una proximitat que fan que el personatge no sigui només un símbol del dubte, sinó algú amb qui el públic connecta profundament. "El teatre és acció, i Hamlet intenta no fer res. Aquesta complicació vital és la que el Manrique explica tan bé, jugant a fer-se el boig fins que el joc se l'endú." Finançament i producció independent El director reflexiona sobre el model de la seva companyia, destacant que el 50% del seu pressupost és privat (provenint directament de la taquilla). Tot i que l'ajuda pública és present via contractacions municipals, reivindiquen la llibertat d'apostar per projectes de gran format com King Lear o Antígona malgrat els riscos econòmics.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Els Castellarnau: Els Senyors del Ferro a Tarragona
Els Castellarnau: Història d'una Nissaga Industrial L'historiador Salvador Rovira, professor de la Universitat Rovira i Virgili, presenta la seva darrera obra, Els Castellarnaus, Senyors del Ferro. El llibre analitza la trajectòria de 160 membres d'aquest llinatge vinculat estretament a la ciutat de Tarragona, remarcant el seu paper fonamental com a motors de l'economia moderna. Una Noblesa Emprenedora A diferència de la noblesa rendista tradicional, els Castellarnau van actuar com a veritables empresaris i emprenedors: - El seu origen se situa a la Vall Ferrera, on controlaven el negoci de les fargues (indústria siderometal·lúrgica). - Es van traslladar a Tarragona a la segona meitat del segle XVIII, atrets pel dinamisme econòmic de la zona. - Carles de Castellarnau va ser el constructor de la coneguda Casa Castellarnau al nucli antic de la ciutat. Influència en el Port i la Societat Un dels personatges més destacats és Josep Antoni de Castellarnau i Magrinyà, qui va exercir com a tresorer de les obres del port de Tarragona. Lluny de les llegendes que afirmen que es va arruïnar finançant el port, Rovira aclareix que va ser un gran financer i prestamista que va assegurar l'exclusiva del subministrament de ferro per a les obres. La Decadència de la Nissaga Diversos factors van portar a la minva de la fortuna familiar al llarg del segle XIX: 1. La Guerra del Francès: L'ocupació de Tarragona va deixar les seves propietats arruïnades. 2. Dots matrimonials: El llinatge va ser atípic en el sentit de no recloure les filles en convents, casant les set germanes amb dots elevats que van fragmentar el capital. 3. Canvi de model econòmic: La pèrdua dels privilegis feudals i la nova legislació minera. 4. Tren de vida: Alguns membres, com Joaquim de Castellarnau i Balcells, van gastar per sobre de les seves possibilitats. "Eren la classe empresarial, la classe dirigent... la seva riquesa generava riquesa i llocs de treball per als altres." Reivindicació Històrica Rovira tanca l'entrevista reivindicant figures oblidades, com el científic i naturalista Joaquim de Castellarnau i de Lleupar, col·laborador de Ramon i Cajal, a qui considera mereixedor d'un major reconeixement públic i d'un carrer a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Reconeixements als Premis Justícia Catalunya a Tarragona
Homenatge a la trajectòria d'Antonio Carril i la innovació tecnològica L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca el lliurament dels Premis Justícia Catalunya, on es reconeix la tasca de figures clau de l'àmbit judicial de la demarcació. El principal guardonat és l'expresident de l'Audiència de Tarragona, Antonio Carril, a qui se li atorga el prestigiós guardó per la seva llarga i dedicada trajectòria professional. Principals punts del diàleg Antonio Carril: Reflexiona sobre la seva carrera des del 1978. Malgrat la millora de mitjans, critica la manca de voluntat política per resoldre els problemes estructurals de la justícia i expressa la seva frustració per la manca d'un Palau de Justícia a Tarragona. Josep Maria Sabaté (Jutjat núm. 3): Representa el col·lectiu que rep una menció honorífica per la implementació del projecte e-Justícia (LexNet). Aquest sistema és clau per a: L'agilització de les notificacions judicials. La reducció dràstica de l'ús de paper. La digitalització integral dels expedients. Reflexions sobre l'actualitat judicial "Els polítics no creuen en la justícia, no els agrada i no fan els esforços necessaris perquè funcioni decididament." El magistrat Carril analitza també la situació del cas Millet i el cas Pretòria, defensant la discrecionalitat judicial i el principi que la llibertat ha de prevaldre mentre no hi hagi una sentència de culpabilitat, malgrat l'impacte mediàtic i social d'aquests casos de corrupció.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
El Pla Integral de Camp Clar: Urbanisme i Cohesió Social
Balanç i Futur del Pla Integral de Camp Clar (2005-2011) L'entrevista amb Joan Sanahüja, regidor coordinador del pla integral de Camp Clar, repassa l'estat d'execució d'aquest projecte de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona. Després de sol·licitar una pròrroga, el pla s'estendrà fins al 2011 per finalitzar les actuacions urbanístiques pendents. Eixos Principals del Pla El projecte es divideix en tres grans potes d'actuació: Serveis a les persones: Considerat el pilar fonamental per aconseguir la cohesió social. Inclou programes de mediació escolar, estimulació precoç i suport a col·lectius vulnerables. Dinamització i Medi Ambient: Ha permès la creació de l'associació de comerciants del barri per reactivar l'economia local. Urbanisme: Representa el tancament del pla amb els projectes de més envergadura econòmica i visual. Projectes Urbanístics Destacats Les obres d'urbanisme més rellevants s'iniciaran a principis del 2010: Rambla del carrer Riu Segre: Una transformació radical d'una via ràpida en un espai per a vianants d'un quilòmetre amb una inversió de 5,3 milions d'euros. Espai de Trobada: Un nou edifici emblemàtic de 2,5 milions d'euros amb sales d'audiovisuals, cuines i espais per a música, ubicat prop de la comissaria dels Mossos d'Esquadra. El Programa "Veïns Actius" Una de les iniciatives més valorades és el programa de comunitats, que busca: Normalitzar les escales: Fomentar la creació de juntes de veïns i el pagament de quotes. Rehabilitació comunitària: Un cop l'escala està organitzada, es faciliten millores en ascensors, accessos i il·luminació. Mediació: Abordar l'incivisme d'un petit percentatge d'habitants que afecta la percepció general del barri. "L'esperança està en els serveis a les persones perquè això modifiqui actituds i trenqui estereotips." Exposició al Col·legi d'Arquitectes Els ciutadans poden consultar els detalls tècnics i visuals d'aquestes transformacions a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, on destaca una presentació en 3D de l'Espai de Trobada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Humor i màgia amb la companyia Yllana al Teatre Màgic 2009
El Teatre Màgic 2009 s'expandeix amb humor gestual L'edició del Teatre Màgic 2009 continua oferint una programació variada que combina la màgia clàssica amb espectacles de caràcter familiar i teatral. Aquesta setmana, el programa destaca per l'arribada d'una de les companyies d'humor més reconegudes, aportant un enfocament fresc i transversal a la disciplina de l'il·lusionisme. L'espectacle 'Buh!' de la factoria Yllana L'actor Juan Francisco Dorado, membre d'Yllana, presenta l'obra Buh!, una proposta que aprofita l'estètica dels monstres clàssics per transformar la por en riallades. Trama principal: Es narra la història d'un Dràcula mag que, per un encanteri fallit, ha de recuperar la bellesa de la seva promesa amb l'ajuda d'un personatge anomenat Frankie. Estil artístic: L'obra es defineix com a humor gestual pur, on s'utilitzen eines com el mim, la pantomima, jocs de llums i una acurada selecció musical sense necessitat de diàlegs directes. Màgia vs. Comèdia: Tot i que s'emmarca en un festival de màgia, Dorado aclareix que la màgia està al servei de la història i l'humor: "Més que un espectacle de màgia pur, és un espectacle d'humor, amb màgia i amb tot." Una proposta per a tots els públics La companyia subratlla que Buh! és un espectacle apte per a tots els públics. A diferència d'altres produccions de la factoria Yllana que poden ser més "picants" o adultes, aquesta línia de treball busca la universalitat: És un humor blanc però descarat i fresc. No és exclusiu per a nens, sinó que busca que els adults gaudeixin de la mateixa manera. Aquesta proposta permet la seva comprensió en qualsevol context cultural gràcies a l'absència de paraula parlada. Expansió del festival en el territori El festival no només es limita als espais habituals com el Teatre Metropol, el Magatzem o la Sala Trono, sinó que enguany arriba a l'Orfeó Canongí, consolidant la seva voluntat d'estendre la cultura màgica pel territori.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Magí Sunyer presenta 'Sirventes': Diàleg entre art i poesia
L'escriptor Magí Sunyer ens descobreix el seu nou llibre, Sirventes, una obra que neix de la necessitat de transformar la crítica d'art tradicional en alta creació lírica. El llibre recull poemes escrits expressament per a catàlegs d'exposicions de diversos artistes, fugint de la retòrica avorrida de les proses convencionals. L'Origen i el Significat del Títol El terme sirventès prové de la tradició dels trobadors. A diferència de la cançó amorosa, el sirventès s'usava per a l'atac personal, la política o el debat artístic. Sunyer adopta aquesta forma perquè, com els trobadors, sovint ha d'adaptar la seva "música" (estructura poètica) a una obra preexistent d'un altre creador. Experimentació i Rigor Formal L'autor destaca el caràcter experimental de l'obra, on explora diverses estructures segons l'artista que l'inspira: * Sextina doble: Una de les formes més complexes de la mètrica, utilitzada per a l'escultor Rufino Mesa. Sunyer afirma que podria ser la primera d'aquest tipus escrita en català. * Tercets encadenats: Seguint l'esquema de la Divina Comèdia de Dante. * Cal·ligrames i versos curts: Adaptats a obres més minimalistes o maquetes d'escultors com Antoni Mas. Col·laboracions i Edició La Portada: Presenta una pintura hiperrealista de Josep Segur, company d'institut de l'autor. L'Editorial: Publicat pel col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, actiu des de l'any 1983. La Presentació: El llibre es presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona amb la participació de l'escultora Madola, a qui Sunyer ha dedicat diversos textos al llarg de la seva trajectòria.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Protecció de dades i violència masclista a Tarragona
Conferència sobre la Llei de Protecció de Dades i Violència Masclista En el marc de la campanya "Som Iguals" organitzada per l'Ajuntament de Tarragona, s'ha celebrat una jornada al Col·legi d'Advocats de Tarragona centrada en la intersecció entre la seguretat de la informació i l'atenció a les víctimes. La Unitat d'Atenció a la Víctima (UAV) La Maria de la Segur Reina González, agent de la Unitat d'Atenció a la Víctima de la Guàrdia Urbana de Tarragona, ha detallat les funcions d'aquest servei especialitzat: Atenció integral: S'encarreguen de rebre, assessorar i protegir les víctimes de qualsevol delicte (violència de gènere, domèstica, menors o gent gran) des del primer moment. Gestió jurídica: Realitzen la confecció de diligències i la presa de declaracions. Seguiment judicial: Controlen el compliment de les ordres de protecció decretades pels jutges. La importància de la protecció de dades El taller pràctic liderat per la Guàrdia Urbana analitza com el tractament de la informació és vital per a la seguretat de la víctima. Segons l'agent: "La protecció de dades és molt important per evitar més agressions per part de la víctima." Dades i Abast del Servei La unitat va néixer fa aproximadament un any. Han gestionat 162 expedients de violència masclista i domèstica. No existeix un perfil únic: les víctimes pertanyen a totes les classes socials. Les dades recollides es deriven directament al jutjat per al procediment legal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Jornada sobre la psoriasi al Col·legi de Farmacèutics
Psoriasi: Atenció Farmacèutica i Recerca L'entrevista a Amàlia Oliette, vocal de Dermofarmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, aborda la naturalesa de la psoriasi i la importància de la jornada de debat que s'organitza a la ciutat. La psoriasi es defineix com una malaltia crònica del sistema immunitari que es manifesta a la pell mitjançant inflamació i escames blanquinoses. Dades i Abast de la Malaltia Afecta aproximadament el 2% de la població (unes 800.000 persones a Espanya). Té un fort component hereditari i un gran impacte psicològic i estètic en els pacients. No és una malaltia contagiosa, fet que cal remarcar per evitar el rebuig social. El Paper de la Farmàcia El farmacèutic actua com el primer punt de contacte. Segons Oliette: "El farmacèutic no ha de donar cap tractament, ha d'ajudar. Si reconeix la malaltia, ha de derivar el pacient al metge." Els tractaments actuals inclouen: 1. Tòpics: Cremes preparades sovint a la mateixa farmàcia. 2. Sistèmics: Via oral o injectables. 3. Biològics: Les teràpies més recents que ajuden a regular el sistema immunitari. Sobre la Jornada de Debat L'esdeveniment, obert tant a professionals com al públic general, se celebra a la seu del Col·legi a Tarragona i inclou sessions sobre localitzacions difícils (cabell i ungles) i un taller de maquillatge corrector per millorar l'autoestima dels afectats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Tardor Literària a Tarragona: Cultura i Lletres
La Tardor Literària de Tarragona L'entrevista a Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana la programació de la Tardor Literària, un esdeveniment que s'estén del 28 d'octubre al 28 de novembre. Amb més de 100 actes, el cicle fusiona la literatura amb altres disciplines com el teatre, la dansa, el cinema i les arts plàstiques. Eixos Principals de la Programació Veu de dona: Enguany es posa un èmfasi especial en la literatura femenina, amb jornades dedicades a autores com Montserrat Abelló, Maria Barbal i Olga Xirinacs. Interdisciplinarietat: El programa inclou arts escèniques al Teatre Metropol, com l'obra Hamlet d'Oriol Broggi, i cicles de polipoesia i accions innovadores en espais com el Jardí de Mar. Col·laboració institucional: L'èxit de l'esdeveniment és fruit de la coordinació municipal amb la Universitat Rovira i Virgili (Departament de Filologia Catalana) i diverses associacions culturals de la ciutat. "L'art i la cultura no són unilaterals; el desencadenant és la literatura, però al seu voltant s'apleguen totes les disciplines." Novetats i Concursos Aquesta edició destaca per la creació de tres nous certàmens per fomentar la participació ciutadana: 1. Concurs de poesia sobre Carles Riba: En commemoració del 50è aniversari de la seva mort. 2. Concurs de poemes de tardor: Gestionat principalment a través de canals digitals per arribar al públic jove. 3. Certamen de cartes d'amor: Una iniciativa del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau per recuperar aquesta tradició escrita. Cloenda i Premis Literaris El punt final el posaran els Premis Literaris Ciutat de Tarragona el 28 de novembre. Com a novetat, enguany se substituirà el tradicional sopar per una gala al Teatre Metropol, una decisió motivada per la conjuntura econòmica que permet reinvertir els recursos en una programació artística de major qualitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
28'
Balanç de 3 anys del Govern al Camp de Tarragona
Balanç i Perspectives del Govern de la Generalitat L'entrevista amb Xavier Sabater, delegat del govern al Camp de Tarragona, commemora el tercer aniversari del govern d'entesa. Durant la conversa, s'analitza l'impacte de les polítiques de la Generalitat al territori i es discuteixen les perspectives de cara a l'últim any de legislatura. Corrupció i Desafecció Política L'actualitat ve marcada pels casos de corrupció (Cas Pretòria i Cas Millet). Sabater expressa la seva condemna i la commoció de la classe política: • La corrupció genera una empipada lògica en el ciutadà, ja que afecta la gestió dels recursos públics. • Proclama la necessitat de l'honestedat i reivindica la feina dels centenars de polítics honrats. • Sobre el seu partit (PSC), defensa la suspensió de militància immediata com a part del seu codi ètic. Estratègia Electoral i Nova Etapa Davant les enquestes que donen avantatge a CiU, Sabater aposta per una "nova etapa": • Admet que el 70% dels ciutadans volen un canvi, incloent-hi propis votants del tripartit. • El PSC presentarà un programa nou per governar en solitari, sense renunciar però a la transformació profunda feta durant vuit anys. • Reivindica fites històriques com la Llei de Barris, la protecció del litoral i l'ordenació del país. Projectes Extractius i Retards a Tarragona Sabater fa un exercici d'autocrítica, posant una nota de 7,5 o 8 al govern, però admetent que alguns projectes van "desesperadament lents": • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Bloquejada per negociacions amb els bancs sobre el termini del cràdit (20 vs 30 anys). • Logis Penedès: Un projecte vital per a l'economia que pateix una paràlisi per manca de consens polític i tràmits urbanístics. • Equipaments: Es preveu que les obres de la presó de Mas d'Enric i les noves urgències de Joan XXIII avancin properament. Futur Urbà i Equipaments Es discuteix la recuperació de la Ciutat de Repòs i Vacances per a ús públic, qualificant el model actual d'anacrònic i antieconòmic. També s'anuncia l'estudi per traslladar les oficines dels Mossos d'Esquadra al futur edifici central de la Generalitat per estalviar costos i guanyar eficiència. "Aquells que volem ser honestos estem encongits i empipats, esperant que es depurin les responsabilitats."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Entrevista a Javier Krahe: Actuació a Tarragona
Javier Krahe i la seva visita a Tarragona El cantautor Javier Krahe concedeix una entrevista prèvia al seu concert a la sala La Vaquería, en el marc de la Tardor Literària de Tarragona. Durant la conversa, es corregeixen errors de la programació oficial i s'aprofundeix en la seva filosofia artística. Detalls del repertori i l'espectacle Krahe aclareix que el títol del seu treball és Querencias y extravíos i no "herencias y desvaríos". Tot i la publicitat, confirma que no cantarà el disc sencer, sinó que optarà per un repertori que inclou: Cançons inèdites. Temes de qualsevol etapa de la seva trajectòria. Peces decidides sobre l'escenari segons la inspiració del moment. Rebutja recuperar temes antics com Marieta, afirmant que ja no els canta des de fa anys. Relació amb el públic i la tecnologia L'artista es mostra còmode en locals petits i amb el públic a prop, valorant la proximitat per sobre de les grans audiències. Confessa la seva nul·la relació amb les xarxes socials i internet: "Mai entro a internet per posar res de res... no sé entrar per intervenir." Explica anècdotes sobre suplantacions d'identitat a la xarxa que l'han molestat especialment. Èxit en temps de crisi Krahe reflexiona sobre el fet de tenir l'agenda plena (23 concerts fins a final d'any) mentre altres músics pateixen la falta de contractacions. Amb ironia, comenta que el seu telèfon acostuma a sonar més durant les crisis econòmiques, bromejant sobre la seva idoneïtat per a aquests periodes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Ecografia volumètrica: Innovació en el diagnòstic de mama
Avenços en la detecció del càncer de mama En aquesta conversa amb la radiòloga Francesca Gras, del Centre de Diagnosi per la Imatge de Tarragona, s'explora la implementació de l'ecògraf ACUSON S2000 ABVS. Aquesta tecnologia representa un salt qualitatiu en el diagnòstic precoç, especialment en casos complexos on la mamografia convencional presenta limitacions. La problemàtica de la mama densa La densitat del teixit mamari és un factor crític que pot dificultar la visió de tumors primaris. Els punts clau destacats són: La mama densa redueix la sensibilitat de les mamografies tradicionals. L'ecografia pot arribar a detectar fins a un 30% més de tumors malignes que no són visibles inicialment. S'eviten diagnòstics erronis o la necessitat de proves més invasives en alguns casos. Característiques de l'ecografia volumètrica (ABVS) L'equip Automatic Breast Volume Scanner (ABVS) ofereix avantatges significatius respecte a l'ecografia manual tradicional: Imatges en 3D: Permet reconstruccions volumètriques per analitzar la lesió des de plànols axial, sagittal i coronal. Rapidesa i comoditat: El temps d'exposició és de només 10 minuts, no utilitza radiacions ionitzants ni necessita contrast. Precisió: Facilita la localització exacta de lesions molt petites que quedaven ocultes per la densitat del teixit. "L'exploració prínceps és la mamografia, però a vegades no n'hi ha prou. L'ecografia volumètrica ens permet trobar lesions malignes petites que d'una altra manera podrien passar desapercebudes." Implementació i futur El centre ha estat pioner en l'ús d'aquest equip des del juliol, generant una gran expectació en la comunitat mèdica i radiològica. Tot i que la mamografia continua sent la prova de cribratge bàsica, aquesta nova eina es consolida com el complement ideal per a pacients amb sospites o característiques físiques que requereixen una anàlisi més profunda.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Jordi Bertran presenta la 12a Fira Mediterrània de Manresa
La Fira Mediterrània de Manresa: Factoria de l'Arrel En Jordi Bertran, gerent de la Fira Mediterrània de Manresa, detalla en aquesta entrevista els eixos principals de la dotzena edició d'aquest esdeveniment estratègic que se celebra del 5 al 8 d'octubre. Amb l'objectiu de ser un mercat per a la renovació de l'escena artística, la fira es posiciona al costat de referents com Tàrrega i Vic. Eixos Temàtics i Disciplines L'edició d'enguany se centra en el diàleg entre la tradició i la modernitat, demostrant que l'arrel és un concepte viu i canviant. Les principals característiques inclouen: Interdisciplinarietat: A diferència d'altres fires, Manresa uneix música, dansa, circ, teatre i, per primera vegada, una secció pròpia de narració oral (contes). Àmbit Geogràfic: Participen propostes de 17 països connectats per la mar Mediterrània, excloent deliberadament altres zones geogràfiques per mantenir la identitat de l'esdeveniment. L'Artista Convidat: En Carles Santos protagonitza l'espectacle inaugural amb una proposta que combina piano, tenores i una massa coral de 200 cantaires. Impacte Professional i Innovació La fira no és només un aparador per al públic general, sinó una plataforma de negoci crucial per al sector cultural: Es presentaran un total de 204 activitats a càrrec de 105 companyies. Un 40% de la programació són estrenes, fet que subratlla l'aposta pel risc i la novetat artística. S'ha superat la xifra de 900 professionals acreditats d'arreu del món, consolidant el seu pes internacional. "L'arrel és contemporània, és moderna i és canviant; per això ens definim com la factoria de l'arrel."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
L'impacte de la corrupció en la política i el ciutadà
Anàlisi dels efectes de la corrupció en la participació democràtica En aquesta conversa amb Alberto Reig, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili, s'analitza com la proliferació de casos de corrupció (com el cas Pretòria) afecta la percepció de la ciutadania i l'estabilitat del sistema polític català i espanyol. Conseqüències electorals i desafecció L'expert assenyala un canvi en la tendència del vot i el comportament de l'electorat: Escepticisme i anomia: Es percep una certa indiferència o anomia social on els escàndols semblen no castigar immediatament els partits en les enquestes. Abstencionisme: L'efecte més probable de la corrupció és l'increment de l'abstenció, especialment en l'electorat d'esquerres, que sol ser més crític. Risc de populismes: La sensació que "tots els polítics són iguals" obre la porta a moviments populistes o antisistema, posant en perill la democràcia parlamentària. La resposta dels partits i el finançament Es debat la diferent reacció dels partits davant les imputacions i el problema estructural del finançament polític: "Quan la classe política democràtica es corromp fins a cert grau, s'obre la porta a personatges populistes." Es recorda la polèmica del 3% mencionada per Pasqual Maragall com a símptoma d'un sistema de finançament que ha beneficiat indirectament moltes formacions. La manca d'una cultura política sòlida a l'Estat espanyol dificulta que la ciutadania exigeixi més responsabilitats fora dels cicles electorals. El debat sobre l'exposició mediàtica Finalment, es tracta la polèmica de veure càrrecs públics emmanillats davant els mitjans. Reig defensa que la llei ha de ser igual per a tothom: o no s'esposa ningú en fase de presumpció, o s'ha de fer amb tothom sense distinció de classe social o cognoms il·lustres.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Seguretat i Mobilitat a Tarragona amb Carles Castillo
Balanç de Seguretat i Desplegament Policial El tinent d'alcalde Carles Castillo fa una valoració moderadament positiva del primer any del desplegament dels Mossos d'Esquadra a la ciutat, tot i que reconeix que cal seguir millorant la coordinació amb la Guàrdia Urbana i ampliar la plantilla d'efectius de la Generalitat. Reptes en Zones Crítiques • Port Esportiu: Es reconeix que encara no s'ha assolit l'objectiu de recuperar la zona per a l'oci juvenil tot i els esforços realitzats. • Videovigilància: Es manté el projecte d'instal·lar càmeres a la Part Baixa i al Port Esportiu, però vinculat a la construcció de la nova comissaria per garantir el control de les imatges. • Llevant: Davant els robatoris Recents, Castillo defensa que Tarragona és una ciutat tranquil·la i que no es poden posar agents a cada carrer, tot i que s'estudia millorar el control d'accessos. "Les videocàmeres no són la panacea, és un pas més en seguretat coordinada amb altres mesures urbanístiques." Mobilitat i Transport Públic (EMT) El futur del transport urbà • L'objectiu principal és millorar la velocitat comercial dels autobusos mitjançant una aposta decidida pel carril bus. • Es preveu la creació de més de 20 quilòmetres de carril bici per "cosir" els barris de la ciutat. • Es planteja la integració tarifària dins de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona incloent el sistema ferroviari. Gestió d'Aparcaments i Patrimoni S'analitza el funcionament dels aparcaments dissuasius i s'admeten retards administratius en l'accés al Portal del Roser a causa de les exigències de Patrimoni per preservar l'entorn històric de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Restauració de la façana renaixentista de l'església de Sant Agustí
Restauració d'un Tresor Renaixentista a Tarragona S'han iniciat els treballs de restauració a l'església de Sant Agustí, situada a la Rambla Vella de Tarragona. Aquest edifici destaca per ser l'única església d'època renaixentista (segle XVI) de la ciutat, amb un interior d'estil barroc. Detalls de la Intervenció La intervenció es focalitza principalment en la façana de pedra de lliçós, un material molt resistent que, a causa de la contaminació atmosfèrica i el trànsit, s'ha enfosquit amb el pas del temps. Els treballs inclouen: Neteja profunda: S'utilitza un sistema no agressiu basat en pols d'alumini a pressió controlada per eliminar la brutícia sense danyar la pedra original. Conservació de la pàtina: L'objectiu és preservar la capa protectora natural de la pedra. Elements ornamentals: Es restauraran les figures escultòriques de la Fe i l'Esperança, així com la gran rosassa superior. Finançament i Execució El projecte està coordinat per l'arquitecte tècnic de l'Arquebisbat de Tarragona, Pere Joaquim Villar, i compta amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona. "És probablement la façana que té més valor de Tarragona... amb el pas del temps s'ha embrutat moltíssim per les agents atmosfèrics i el trànsit." Terminis i Futur Es preveu que aquesta primera fase de les obres duri aproximadament dos mesos. Tot i que l'interior ja ha viscut reformes prèvies en paviments i pintura, actualment la prioritat és recuperar l'esplendor de la part escultòrica exterior. L'església, actualment a càrrec de l'ordre dels claretians, podria afrontar una segona fase més endavant per resoldre problemitats d'humitats a la part superior.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Jornades socioculturals al barri de l'Albada
Setmana Cultural de l'Albada: Debat i Participació Ciutadana El president de l'Associació de Veïns de l'Albada, Dani Juárez, presenta una nova edició de les jornades socioculturals del barri. Enguany, el programa destaca per la seva transcendència política i social, allunyant-se del format festiu tradicional per centrar-se en taules rodones d'actualitat que afecten directament els residents. Eixos principals del programa Identitat i urbanisme: Una de les reclamacions històriques és el reconeixement oficial del nom del barri per part de l'Ajuntament. També preocupa l'afectació de les obres de la T-11 i la necessitat de millorar les infraestructures bàsiques com el transport públic i les zones de joc infantil. Esport i sentiment nàstic: La penya Passió Grana organitza una taula rodona sobre el futur del Gimnàstic de Tarragona, amb la presència de directius, regidors i jugadors. Salut Pública i Serveis: Es debatrà sobre la saturació dels Centres d'Atenció Primària (CAP) a la zona de Ponent, que actualment donen servei a una població molt superior per a la qual van ser dissenyats. Dona i Societat: Una sessió específica analitzarà el paper clau de la dona en temps de crisi, amb ponents expertes en l'àmbit laboral i social. Cites i Reflexions "Els barris són Tarragona. Encara s'arrossega la idea que a partir del riu Francolí tot són 'els barris', però nosaltres som part de la ciutat." "L'Albada és el barri del 'Baby Boom'; hi ha molta canalla i necessitem serveis educatius i parcs que estiguin a l'alçada d'aquesta realitat." Objectiu de les Jornades L'esperit d'aquestes jornades es basa en el lema "Moviment i Transparència". No es tracta només d'escoltar conferències, sinó de crear un espai d'assemblea on els veïns puguin interpel·lar directament els polítics i responsables de l'administració sobre els problemes quotidians del barri.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Entrevista política a Rafael Luna (PP) sobre corrupció i eleccions
Balanç Polític i Mesures contra la Corrupció El diputat del Partit Popular, Rafael Luna, realitza una anàlisi crítica de la situació política actual a Catalunya, marcada pels recents escàndols de corrupció (Cas Millet, Cas Pretòria). Luna proposa una regeneració política urgent per recuperar la credibilitat davant la ciutadania. Propostes de Millora Institucional • Disseny i aprovació d'una Llei Electoral pròpia per a Catalunya. • Reforma del finançament dels partits, amb un control estricte de les fundacions culturals i socials vinculades. • Creació d'una llei rígida contra el transfuguisme per evitar la corrupció encoberta. Escenaris Electorals i Pactes Davant l'últim any de legislatura, Luna preveu la fi del cicle del tripartit. Analitza diverses alternatives de govern: • Alternativa de centre-dreta: Considera factible un pacte entre Convergència i Unió i el Partit Popular, sempre que aquest últim formi part directa del govern i no es limiti a un suport extern. • Vot útil: Observa que molts electors opten per CiU en les autonòmiques i pel PP en les generals, un fenomen que el partit vol revertir. Crítica a la Gestió del Tripartit L'entrevistat es mostra molt crític amb el govern actual, qualificant la seva tasca legislativa com a "fum". "Portem tres anys amb un estatut que ha sigut incapaç de tirar endavant i fent lleis d'esquena al sector." Problemàtiques Territorials i Seguretat • Incident d'Ercros: Crítica la manca d'explicacions i la descoordinació entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat. • Mossos d'Esquadra: Tot i valorar positivament la professionalitat dels agents, critica durament la direcció política del conseller Joan Saura. • Món Agrari: Denuncia el tracte rebut pels membres d'Unió de Pagesos en les recents detencions. Futur Personal i Professional Rafael Luna expressa la seva satisfacció amb l'activitat parlamentària actual, destacant haver presentat prop de 800 iniciatives en l'últim any. Malgrat que deixa el seu futur en mans del partit, mostra la seva voluntat de continuar treballant per retornar a Catalunya el seu caràcter emprenedor i la seva confiança econòmica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Vilaseca i Salou: Crònica d'una Segregació
Història d'una divisió convulsa L'obra de Jordi Blasi, titulada "Ni un pam: Vilaseca i Salou, crònica d'una segregació", commemora els 20 anys de la separació administrativa d'aquestes dues localitats. El llibre no és només un recull de fets, sinó una crònica periodística que aprofundeix en les tensions socials i polítiques que van marcar el territori. Principals eixos del conflicte Origen Polític: El procés s'inicia l'any 1979 amb l'ambició de Convergència i Unió per guanyar pes territorial davant l'hegemonia socialista a l'ajuntament unificat. Dimensió Nacional: La sentència del Tribunal Suprem de 1989 va coincidir amb el projecte de construcció de PortAventura. El conflicte local va passar a ser una "qüestió d'estat" per al president Jordi Pujol, ja que la inestabilitat posava en perill les inversions de l'empresa americana Anheuser-Busch. Clima de Violència: El periodista recorda l'època de màxima tensió (a partir de 1989) amb conductes intransigents i una agressivitat que va afectar la convivència veïnal i la feina dels professionals de la informació. Testimonis i ferides obertes El llibre destaca per la seva recerca documental, incloent-hi referències a intents de segregació durant la Segona República i el 1941. Tot i que molts protagonistes han preferit no participar en el llibre per no reobrir ferides, l'autor recull el testimoni de Joan Clavé, primer alcalde de la democràcia. "Sembla com si ni el mateix Ferran avui dia voldria la segregació, tal com han anat les coses." Llegat i situació actual Tot i que el temps ha curat part del malestar, Blasi sosté que en la política municipal de Salou encara perviu un cert regust d'aquella època, marcat per rivalitats personals i una polarització de "estàs amb mi o contra mi". Malgrat tot, des del punt de vista socioeconòmic, ambdós municipis han viscut un creixement notable de forma independent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
L'elaboració artesana dels panellets a la Pastisseria Conde
L'art de fer panellets a Tarragona En aquesta connexió amb la unitat mòbil, ens endinsem a l'obrador de la Pastisseria Conde de Tarragona per conèixer de prop com s'elaboren els panellets tradicionals. El mestre pastisser Josep González ens explica els secrets d'aquest dolç típic i la importància de mantenir l'ofici artesanal davant la producció industrial. Claus de l'elaboració artesanal Ingredients de màxima qualitat: L'ús de matèries primeres excel·lents és fonamental. González destaca que cal evitar productes com el pinyó xinès, que no té el gust característic del pinyó del país. Maçapà tradicional: La base es fa exclusivament amb ametlla, sucre i ous, utilitzant corrons de pedra per aconseguir la textura perfecta. Treball manual: Cada panellet es forma un a un, posant-hi "carinyo" i especial atenció a la textura. Cocció controlada: El forn ha d'estar a una temperatura precisa per aconseguir el greny (la crosta daurada) sense que el producte perdi les seves propietats. Varietats i especialitats Tot i que el de pinyons i el de gemma són els més venuts, la pastisseria ofereix una gran diversitat: coco, cafè, codonyat (fet a casa), maduixa, avellana i nata. Malgrat les modes com el Halloween, el pastisser defensa la perdurabilitat de la festa de Tots Sants i les arrels catalanes. Xifres i mercat "El client de la pastisseria artesana es mereix l'esforç que fem; busquen qualitat per sobre de tot." S'estima una venda d'uns 3.500 quilos de panellets a la ciutat de Tarragona i prop de 30.000 quilos a tota la província per part dels agremiats. Els preus oscil·len entre els 30 i 42 euros per quilo, mantenint-se estables respecte a l'any anterior per no castigar el consumidor malgrat la crisi.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Promoció de València i balanç turístic a Tarragona
Promoció de València a Tarragona L'episodi comença amb una entrevista a Agustín Grau, director general de Turisme de València, qui explica l'estratègia de street marketing que portaran a terme al centre comercial Parc Central de Tarragona. Les claus d'aquesta acció són: Fidelització del públic català: Es considera els tarragonins un públic fidel i prioritari per la seva proximitat. Diversificació de l'oferta: Més enllà del sol i platja, es vol potenciar el turisme d'interior, buscant una simbiosi que aporti valor afegit i singularitat al destí. Contacte directe: L'acció s'adreça al consumidor final després d'haver realitzat prèviament trobades professionals (workshops) amb agències de viatges locals. "La comunitat valenciana és el seu també destí. Igual que els valencians pugen a Catalunya, els catalans baixen a la comunitat valenciana." Balanç de la temporada 2009 a la Costa Daurada En la segona part, Albert Sabé, vicepresident de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda, analitza el tancament de la temporada: Dades negatives: S'ha registrat una davallada d'un 15% en pernoctacions i d'un 20-22% en facturació. Impacte de les divises: El turisme estranger (britànic i rus) ha caigut notablement per l'encariment de l'euro respecte a la lliura i el ruble. Resistència del mercat nacional: El públic espanyol ha servit per compensar parcialment la pèrdua de visitants internacionals. Estratègia pel 2010: Es preveu continuar amb una política comercial agressiva de promocions i reserves d'última hora per mantenir la competitivitat en un context de crisi global.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Dispositiu de Tots Sants al Cementiri de Tarragona
Operatiu Especial pel Cap de Setmana de Tots Sants Amb l'arribada del 30 d'octubre, Tarragona es prepara per a l'afluència massiva de visitants al cementiri municipal durant el cap de setmana de Tots Sants. L'entrevista amb Ignasi Puig, conseller delegat de Gestió de Cementiris de Tarragona, detalla com s'ha organitzat el recinte per garantir la seguretat i la fluïdesa de trànsit. ### Mesures de Mobilitat i Accessibilitat Pàrquing Dissuasiu: S'ha habilitat una nova zona d'aparcament gran a prop del recinte. L'esplanada frontal queda reservada exclusivament per a taxis i vehicles de persones amb mobilitat reduïda. Trànsit: La Guàrdia Urbana ha dissenyat un dispositiu que funcionarà de 8:00 h a 20:00 h, amb desviaments per la muntanyeta de l'Oliva i regulació de sentits a Rubió i Virgili. Horaris: El cementiri està obert de 9:00 h a 19:00 h des del passat dissabte 24 d'octubre per esglaonar les visites. ### Millores i Serveis al Cementiri Oficina d'Atenció al Ciutadà: Ubicada al mateix cementiri des de fa un any, ha facilitat més de 300 consultes directes sobre titularitats i pagaments. Manteniment i Patrimoni: Inversió constant en un cementiri amb 200 anys d'història. Enguany s'ha restaurat la fossa comuna més gran per a projectes de memòria històrica. Capacitat: Tot i les 19.000 sepultures actuals, es calcula que el terreny disponible garanteix servei per als propers 100 anys, especialment per l'auge de les incineracions. ### La Tradició de les Flors La unitat mòbil ha conversat amb els paradistes situats a l'exterior del recinte: "Aquests dies la flor natural és la que domina totalment el mercat, tot i que la gent sol esperar a l'última hora per comprar." Varietats més venudes: Gladiols, clavells, crisantems, roses i nards. Impacte local: Les floristes destaquen que ve gent de tota la comarca (Torredembarra, Altafulla, la Selva del Camp) a comprar a Tarragona. ### Actes Religiosos 1 de novembre: Pregària del rosari a les 16:00 h. 2 de novembre: Tres misses pels difunts oficiades per mossèn Aragonès, qui compleix 50 anys realitzant aquesta tasca.