Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2665-2688 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Pinzellades d'art: Un viatge multidisciplinari a Tarragona
Un espectacle de fusió artística a la Tardor Literària El programa presenta l'espectacle Pinzellades d'art, una producció que s'emmarca dins el cicle Tarragona estrena. Tot i que el títol del cicle suggereix una novetat absoluta, l'obra ja arriba amb un bagatge de quatre representacions prèvies en diferents localitats catalanes. Els creadors de la idea, Núria Freixa i Pachi Maritxalart, acompanyats pel director Vicenç Canyón, expliquen els detalls d'aquesta experiència sensorial. Característiques del muntatge L'obra destaca per ser una proposta multidisciplinar que combina diverses formes d'expressió: Paraula: A través de la rapsòdia de poemes íntims escrits per Núria Freixa. Música: Amb la participació de Pachi Maritxalart (cant) i Marc Torres (piano), interpretant peces basques, catalanes i italianes. Pintura: El pintor Josep Maria Cebrián realitza una aquarel·la en directe que es projecta en una pantalla per al públic. Escenografia: Una posada en escena amb moviment que trenca l'estatisme dels concerts tradicionals. L'estructura narrativa i el missatge L'espectacle està concebut com un passeig vital i emocional. Segons els seus creadors, el repertori musical i poètic segueix un ordre dramàtic: "És un passeig per la il·lusió, l'amor contingut, l'experiència de viure l'amor, la decepció i, finalment, el tornar a renéixer." L'objectiu principal és que l'espectador es senti identificat amb aquest recorregut i que rebi un missatge d'esperança: la capacitat de l'ésser humà per créixer i tirar endavant malgrat les adversitats. L'actuació tindrà lloc a l'Auditori de Caixa Tarragona a les 19:00h.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Impuls a l'emprenedoria catalana amb Investment Readiness
Suport a les Empreses Innovadores a Tarragona El govern català ha posat en marxa el programa Investment Readiness, una iniciativa dissenyada per acompanyar fins a 100 empreses innovadores en el seu procés de creixement. Durant la jornada al Centre de Transferència Tecnològica del campus Sescelades, s'ha destacat el paper crucial d'aquest programa com a pont entre les idees i el finançament. Objectius i Funcionament del Programa L'objectiu principal és actuar com a intermediari entre emprenedors amb ambició i els inversors que busquen rendibilitat. Els punts clau inclouen: Formació completa: Mòduls impartits per coordinadors com Inver Ready i col·laboradors de prestigi com RCD i ESADE. Mentoring i Consultoria: Assessorament estratègic gratuït amb tutors que són primeres espases del món empresarial. Fòrums d'inversió: Sessions de matching per tancar acords de finançament sense que l'emprenedor perdi el control de la seva companyia. El Perfil de l'Emprenedor d'Èxit Roger Piqué ha definit quatre pilars fonamentals que busquen en els candidats: Compromís: Una implicació vital on l'emprenedor es "jugui el físic" pel projecte. Il·lusió: Passió real pel que s'està creant. Compromís econòmic: Una petita inversió inicial (mínim 10.000€) que demostri confiança. Ambició: La voluntat de crear una empresa internacional amb alt potencial de creixement, no només autoocupació. "En moments de crisis econòmiques hi ha les millors collites d'emprenedors, ja sigui per vocació o per obligació." Context a Catalunya i Tarragona Catalunya es manté com el mercat més actiu d'Espanya en emprenedoria tecnològica. Tot i la concentració a Barcelona, Tarragona i Girona destaquen com a pols molt actius. En els darrers dos anys, Tarragona ha vist la creació d'una vintena de companyies tecnològiques, demostrant una gran competitivitat en el sector de la innovació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
La segregació de la Canonxa a tràmit al Parlament
La Canonxa celebra un pas històric cap a la independència municipal L'actualitat informativa a Tarragona Ràdio està marcada pel consens unànime dels grups del Parlament de Catalunya per tirar endavant la tramitació del projecte de llei de segregació de la Canonxa. Aquest fet representa la culminació d'anys de reivindicacions per part dels seus habitants per recuperar la seva autonomia. Una lluita històrica per la identitat En una entrevista amb Raül Vilanova, qui va ser director de la revista Estímul durant 30 anys, s'ha destacat que aquest procés és el resultat d'una llarga reivindicació popular. Alguns punts clau esmentats han estat: La revista Estímul va actuar com a pionera, recollint el 1998 més de 1.200 signatures. El compromís polític clau de l'any 2005, quan l'aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va anunciar la disposició a promoure la segregació. La creació prèvia de l'entitat local menor (ara Entitat Municipal Descentralitzada), impulsada per figures com Llorens Navarro. Impacte i futur del municipi El sentiment general a la Canonxa és de satisfacció i orgull. Malgrat que algunes veus podrien plantejar pors sobre la viabilitat de gestionar un municipi independent, Vilanova assegura que: "La bona entesa que hi ha hagut sempre entre els ajuntaments de la Canonxa i Tarragona continuarà... el poble no notarà pèrdua de serveis, al contrari, es podran millorar." Per a la població de socarrel, aquells que recorden quan es va perdre la municipalitat el 1964, la recuperació plena s'espera que sigui un dia de festa grossa i de gran càrrega emocional en memòria dels avantpassats que no han pogut veure aquest moment.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Serveis socials i polítiques d'igualtat a Tarragona
Polítiques d'Igualtat i Violència Masclista L'Ajuntament de Tarragona intensifica la seva activitat en la lluita contra la violència de gènere a través de la sensibilització ciutadana i l'educació dels joves. S'han realitzat jornades tècniques sobre la protecció de dades i el tractament dels mitjans de comunicació en casos de violència masclista. • Es destaca la conferència de la consellera Montserrat Tura el proper 25 de novembre. • S'aposta per programes escolars com el Tren de la Coeducació i Assexorat. "Hem de treballar la sensibilització del conjunt de la ciutadania i l'educació dels adolescents per identificar situacions anòmales." Participació i Nous Serveis per a les Dones S'anuncia la creació formal del Consell Municipal de les Dones i el funcionament del CIAD (Servei d'Informació i Assessorament a les Dones). Per al 8 de març, s'organitza el desè aniversari dels Relats de Dones i un nou concurs de fotografia. Atenció a la Discapacitat i Voluntariat Amb motiu del Dia Internacional de la Discapacitat (3 de desembre), la ciutat organitza actes sota dos eixos: la cultura i el voluntariat. Es realitzaran exposicions amb entitats com La Muntanyeta i tallers d'artteràpia. Serveis Socials davant la Crisi Econòmica L'àrea de serveis socials ha experimentat una profunda transformació interna per ser més eficient davant l'augment de la demanda provocat per la crisi. • El pressupost d'urgències socials ha passat de 3.000€ el 2007 a prop de 50.000€ el 2009. • Es prioritza el treball transversal entre departaments (habitatge, ocupació, educació) per evitar l'exclusió social. • Col·laboració estreta amb la Fundació Bonanit i Càritas per a l'atenció de persones sense sostre durant l'hivern.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
III Premi Tinet: Guies turístiques col·laboratives de curta durada
Guies de proximitat creades per la comunitat L'entrevista presenta el projecte guanyador del tercer Premi Tinet de Projectes a Internet, desenvolupat per Héctor Vinyes i Anna Pérez. La iniciativa neix d'una necessitat personal: la dificultat de trobar informació estructurada per a visites turístiques de curta durada (un sol dia) que s'adaptin a les necessitats de famílies amb nens petits. Conceptes clau del projecte Optimització del temps: El projecte se centra en rutes pensades per a persones que només disposen d'unes hores o un dia per visitar una zona específica, evitant les guies genèriques que requereixen massa temps. Coneixement local: A diferència de les guies tradicionals, aquestes són creades per gent de la zona o entitats locals, oferint una visió més autèntica, personal i detallada del territori. Col·laboració ciutadana: L'essència del projecte és la creació d'una xarxa oberta on qualsevol usuari o institució pugui publicar les seves pròpies rutes i recomanacions. Impacte i futur a Tinet El jurat ha destacat l'originalitat i la perfecta alineació del projecte amb l'esperit de Tinet (la xarxa ciutadana de les comarques de Tarragona). El projecte busca: Promocionar zones poc conegudes: Donar visibilitat a municipis que no apareixen en els circuits turístics massius. Actualització constant: Aprofitar la immediatesa d'internet per informar sobre noves infraestructures com l'AVE o millores viàries. Informació pràctica: Incloure recomanacions sobre restauració i serveis amb una bona relació qualitat-preu. "És una història que parteix d'una necessitat personal: no hi havia gaire producte per poder viatjar en un temps determinat i veure el més important d'una zona." S'espera que la plataforma s'implementi a través del portal de Tinet a principis de l'any vinent, convidant a tothom a col·laborar per enriquir el mapa turístic de la demarcació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
La tasca clau de l'observació meteorològica a Vila-seca
L'observació meteorològica: una tradició de precisió a Vila-seca L'entrevista a Carles Llançà, observador de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) a Vila-seca, posa en relleu la importància de la recollida manual de dades per complementar la tecnologia moderna. Aquesta tasca, que sovint passa desapercebuda, és fonamental per a la construcció de sèries històriques i la validació de models meteorològics. Una herència familiar de vuit dècades Continuïtat històrica: L'estació meteorològica de Vila-seca va ser fundada pel pare d'en Carles l'any 1927. Des de llavors, l'activitat no s'ha aturat, acumulant més de 104.000 dades registrades. Compromís diari: Carles Llançà s'encarrega de l'estació des de fa 30 anys, mantenint una rutina estricte de recollida de dades cada matí. La rutina de l'observador La feina d'un observador de la XOM implica el registre minuciós de diversos paràmetres cada dia a les 8:00 h: Temperatures: Mínimes, màximes i la temperatura actual. Fenòmens atmosfèrics: Precipitacions (pluja), vent, boira, gelades i rosada. Estat del cel: Tipologia i quantitat de núvols. El valor de les dades per a la societat Tot i l'avanç de la informàtica, les dades manuals segueixen sent vitals: Utilitat pública: Les dades s'envien mensualment al Servei Meteorològic de Catalunya i estan disponibles per a qualsevol ciutadà que les requereixi, com ara per a certificats de danys per vent o tempesta. Popularització de la meteorologia: L'interès social ha crescut exponencialment gràcies a la influència de la televisió i la ràdio, convertint la meteorologia en una "ciència popular". "Jo dic el temps que va fer ahir i llavors no m'equivoco mai." Tradició i ciència L'entrevista tanca mencionant l'estiuet de Sant Martí, recordant que, tot i que les tradicions populars sovint encerten el clima estacional, la meteorologia moderna es basa en la immediatesa de la informació global combinada amb l'esforç artesanal dels observadors locals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Cicle d'audiovisuals de Medi Ambient a Tarragona
Sisena edició del cicle d'imatge i natura En Ferran Aguilar, coordinador del cicle d'audiovisuals de la Fundació Caixa Tarragona, presenta la sisena edició d'aquest esdeveniment que combina la fotografia de natura amb la divulgació científica. L'objectiu principal és posar en valor la biodiversitat, tant la internacional com, especialment, la més propera al nostre territori. Els tres pilars de l'edició El cicle s'estructura en tres sessions protagonitzades per fotògrafs de gran prestigi: Mariano Cebolla: Especialista en les Terres de l'Ebre, destaca per la seva capacitat de retratar paisatges propers (com les dunes de la Marquesa) amb una estètica que pot semblar exòtica. Oriol Alemany: Considerat un mestre de la professió, amb una llarga trajectòria en mitjans com National Geographic, centra la seva obra en el rigor i la professionalitat. Benito Ruiz: Referent en innovació fotogràfica i fotografia nocturna, oferirà una visió que connecta la biodiversitat de la península ibèrica amb la de Costa Rica. Filosofia i format de les sessions L'essència del cicle es basa en la interacció directa amb els autors. Ferran Aguilar destaca que: "El repte fotogràfic sempre és el que tens al costat de casa; anar a llocs llunyans sorprèn, però el treball seriós el tenim molt a la vora." Les sessions inclouen una introducció de l'autor, la projecció del seu audiovisual i un col·loqui posterior on el públic pot preguntar i debatre sobre les tècniques i els entorns mostrats. Curiositats sobre el comportament animal Durant l'entrevista, Aguilar també explica el fenomen actual dels grans estols d'estornells a Tarragona. Aclareix que són ocells hivernants que busquen refugi social en col·lectivitat per protegir-se dels rapinyaires i que, enguany, el seu comportament s'ha vist condicionat per les altes temperatures dels mesos d'octubre i novembre.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Instal·lació de les escales mecàniques a les 100 escales
Connexió en directe: Obres a la zona de les 100 escales La unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat al carrer Vapor per seguir de prop la fase crucial de la instal·lació de les escales mecàniques. Aquesta infraestructura és clau per connectar la part baixa de la ciutat amb l'Eixample, superant un desnivell de 24 metres. Detalls del projecte i execució Estat de les obres: Actualment s'estan col·locant els trams mecànics mitjançant grans camions i grues. Es preveu que la instal·lació física finalitzi avui mateix al voltant de les 18:00 h. Calendari: Tot i que les escales estaran posades, encara cal realitzar el muntatge elèctric i els acabats laterals. La data final de lliurament se situa a finals d'any, complint amb els terminis del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL). Patrimoni arqueològic: El projecte ha integrat troballes històriques rellevants: Restes ibèriques, romanes i medievals. Vestigis de la Guerra del Francès. S'ha dissenyat una passera perimetral i un mirador per fer valdre aquests elements. Impacte i mobilitat L'arquitecte de l'obra, Eloi Balcells, destaca que l'esforç principal ha estat minimitzar l'impacte visual d'una estructura tan gran en un entorn amb un desnivell tan pronunciat. Aquestes millores s'emmarquen en un pla de modernització de la mobilitat urbana que també inclou futurs projectes com les escales del Palau de Congressos. "A finals d'any estarà acabat... la tasca és mirar d'acabar a finals d'any tot i els temes arqueològics que ens han fet anar al límit."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Crisi, atur i fusions bancàries: l'anàlisi de PIMEC Tarragona
Panorama de la crisi econòmica i l'atur L'actualitat econòmica a les comarques de Tarragona ve marcada per un increment notable de l'atur del 4,25%, situant-se per sobre de la mitjana catalana i estatal. Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, analitza la profunditat d'aquesta recessió que qualifica de global i persistent. Sectors afectats i impacte territorial • Construcció: Es manté com el sector més castigat de forma òbvia. • Indústria i Serveis: Pateixen una davallada constant, incloent-hi la indústria auxiliar química. • Terres de l'Ebre: El tancament de la planta de Lear a Roquetes suposa la pèrdua de 500 llocs de treball, el que es considera una "mort anunciada" en un territori que se sent desemparat pel Govern. El procés de fusió de les caixes catalanes L'anunci de la fusió entre Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa genera incertesa. Tot i que es reconeix la necessitat de les fusions per adquirir dimensió i sobreviure, Sendra alerta sobre les conseqüències per al teixit empresarial. "Les fusions no ajudaran a les petites i mitjanes empreses perquè no facilitaran el crèdit; hi haurà menys competència i el finançament serà més car." Crítica al model econòmic i pressupostari S'analitzen els pressupostos de la Generalitat i l'Estat, destacant que són de caràcter social i de contenció, però amb poca aposta per la internacionalització i el teixit productiu. Segons la patronal, la sortida de la crisi vindrà per la inèrcia del mercat mundial i no per mèrits propis o polítiques actives eficients. La unitat patronal en suspens L'entrevista aborda també el tancament sobtat de les negociacions de fusió entre Foment del Treball i PIMEC. Sendra lamenta que interessos particulars hagin frenat un procés que hauria permès una sola veu empresarial forta en temps de crisi.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Escola Taller Puig i Valls: Formació i rehabilitació
Projecte de l'Escola Taller Puig i Valls a Tarragona L'Escola Taller Puig i Valls de Tarragona està duent a terme un projecte integral que combina la formació ocupacional amb la rehabilitació del patrimoni local, amb un focus especial al Parc de la Ciutat i la Quinta de Sant Rafael. El programa té una durada de dos anys i finalitzarà el juny del 2010. Formació i Ocupació per a Joves El projecte s'adreça a joves en situació d'atur amb l'objectiu de facilitar-los una sortida laboral. L'estructura del programa es divideix en dues etapes: * Primera etapa (6 mesos): Formació teòrica i pràctiques d'ofici inicials. * Segona etapa (des del 7è mes): Treball efectiu amb contracte i nòmina, on els alumnes apliquen els coneixements en obres Reals. Actuacions al Parc de la Ciutat Actualment, els esforços s'aturen en diversos punts clau de la ciutat: 1. Tanca modernista: S'està construint un tancament de 50 metres de llarg amb portes de ferro forjat de 4 metres d'alçada, seguint l'estil de la Quinta de Sant Rafael. 2. Quinta de Sant Rafael: S'està redactant el projecte de rehabilitació de l'edifici per procedir a la seva restauració un cop finalitzada la tanca. 3. Habilitats tècniques: Els alumnes es divideixen en grups especialitzats en construcció, pintura, instal·lacions (electricitat i fontaneria) i jardineria (aquest darrer grup situat al Pont del Diable). El futur dels alumnes "Si ja acabo aquí els dos anys, ja me dan el título. Y a ver, bueno, qué pasa." Els responsables de l'escola reconeixen que, tot i la preparació dels alumnes en matèries com prevenció de riscos, medi ambient i orientació laboral, la inserció laboral serà un repte degut a la crisi en el sector de la construcció.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Jornada sobre Literatura i Dones a Tarragona
Presentació de l'Associació i la Jornada Literària L'entrevista se centra en la tasca de l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), representada per Jesús Figueres. L'entitat, vinculada originalment a la URV, organitza activitats anuals per promoure la llengua i la literatura al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre les seves fites destaquen: Jornades de llengua: Enguany centrades en la relació entre els joves i el català. Premis literaris de la Pell: Certàmens de prosa i poesia per a joves escriptors. Tardor Literària: Cicle on s'emmarca l'activitat principal d'enguany: Literatura i Dones. Detalls de la Jornada: Literatura i Dones L'esdeveniment, que tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Tarragona, s'estructura en dues parts fonamentals: Conferència inaugural: A càrrec de l'Elise Russell, especialista en literatura anglesa, qui aportarà una visió històrica sobre autores universals com Jane Austen. Taula rodona: Un espai de debat amb autores locals de gran rellevància que publiquen en editorials del territori: Agnès Llorenç (periodista). Lurdes Malgrat (escriptora i directora de l'Escola de Lletres de Tarragona). Rosa Pagès (escriptora vinculada al col·lectiu La Gent del Llamp). Isabel Ortega (poeta i guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona). El context del català i la creació literària Durant la conversa, es reflexiona sobre la situació de la llengua. Malgrat els reptes de la sociolingüística i l'ús del català entre els joves o els nous immigrants, Figueres manté una mirada esperançadora. "L'avenç del català ha estat considerable... el context i el conjunt és positiu i esperançador." Es destaca que el sector editorial a Tarragona està molt viu, especialment pel que fa a la narrativa contemporània escrita per dones, desmentint el tòpic que la cultura local és inexistent o de baixa qualitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
40 anys de l'Agrupament Escolta i Guia Alberna
Celebració del 40è aniversari de l'Alberna L'Agrupament Escolta i Guia (AEiG) Alberna de Tarragona celebra quatre dècades de trajectòria compromesa amb l'educació en el lleure. L'Albert Claramonte, cap de l'agrupament, repassa la història i la vigència d'un moviment que, tot i el pas dels anys i els canvis socials, manté viva la seva essència de compromís, esperit crític i estima per la cultura catalana. Valors i metodologia de l'escoltisme El moviment es distingeix per oferir una alternativa a l'oci convencional, basant-se en: Educació no formal: Un model que fomenta l'autonomia i la responsabilitat dels joves. Austeritat i imaginació: Campaments amb pocs recursos que estimulen la creativitat. Estructura per edats: Des dels Castorets (6-7 anys) fins als Truc (17-18 anys). Estil de vida: L'escoltisme es defineix com una ideologia i un compromís que va més enllà de les activitats de dissabte. El llegat històric i el context actual L'entitat ha estat un pilar fonamental per a la preservació de la llengua i la cultura a la ciutat de Tarragona. Malgrat la gran competència actual en l'oferta de colònies (esports, anglès, etc.), l'escoltisme resisteix gràcies a la seva proposta de participació activa a la ciutat. "L'escoltisme és un estil de vida; el que primer semblen uns jocs, després acaba sent una manera de veure el món." Programa d'actes commemoratius L'agrupament ha dissenyat un calendari d'activitats obertes a tota la ciutadania: Presentació d'un llibre i exposició: Un conte que repassa la història de l'entitat al Hall de Lletres. Fira de celebració i sopar de gala: Actes al Pla de la Seu i el Moll de Costa amb música en directe del grup La Burla. Xerrada pedagògica: Sobre l'educació vivencial a càrrec de Pau López. Caminada pel Gaià: Dues rutes (24 km i 8 km) per tancar les celebracions compartint natura i convivència.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Nutrició i dependència: Estudi amb cuidadors a Tarragona
Millora de l'estat nutricional en persones dependents L'entrevista presenta un estudi científic pioner que s'està desenvolupant al Camp de Tarragona i Reus. L'objectiu principal és analitzar com l'educació sanitària dirigida als cuidadors pot millorar directament l'estat nutricional de les persones majors de 65 anys que reben atenció domiciliària. Metodologia de l'estudi L'estudi es troba en una fase inicial i compta amb el suport de beques FIS per a la seva validació científica. Els punts clau del seu desenvolupament són: Mostra àmplia: S'ha realitzat un cribratge inicial (screening) entre una població de 5.600 pacients del programa d'atenció domiciliària (ADDOM). Divisió de grups: Es treballarà amb un grup d'intervenció (que rebrà formació) i un grup de control per comparar resultats. Accions formatives: Es realitzaran sessions educatives grupals per a cuidadors seguides d'un acompanyament directe al domicili. El paper fonamental del cuidador "Volem validar científicament que a través d'una activitat grupal en els cuidadors pugui ser efectiu el resultat de millorar la nutrició en el pacient." L'estudi busca posar en valor la figura del cuidador, sovint invisibilitzada, i transformar la intuïció del dia a dia dels professionals d'infermeria en dades científiques contrastables. Es preveu que els resultats estiguin disponibles en un termini d'un any a un any i mig.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Inauguració de la remodelació del Parc Saavedra
Reobertura del Parc Saavedra a Tarragona Aquest matí s'ha celebrat l'acte d'inauguració de la remodelació del Parc Saavedra, un espai emblemàtic de la ciutat que ha estat tancat durant les últimes setmanes per obres de millora. La intervenció ha comptat amb un pressupost aproximat de 85.000 euros i ha afectat una superfície de 5.000 metres quadrats. Detalls de la remodelació Les millores realitzades se centren en resoldre problemes històrics de l'espai i renovar la seva imatge: * Gestió de l'aigua: Construcció de recollectors d'aigua de pluja i instal·lació de reixes per evitar els antics entollaments que feien el parc impracticable quan plovia. * Vegetació i urbanisme: S'ha mantingut l'arbrat existent, s'han incrementat els parterres amb gespa i eura, i s'ha renovat el paviment amb tova ceràmica i una nova capa de sauló. * Equipament: S'han instal·lat més bancs, mantenint els jocs infantils de qualitat i afegint elements com una taula de ping-pong. Valoració veïnal i institucional L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha destacat que aquesta obra forma part d'un pla de millora de parcs i jardins que també inclou la Plaça Imperial Tàrraco i la Quinta de Sant Rafael. Per la seva banda, els representants veïnals s'han mostrat molt satisfets, tot i que fan una petició concreta: "Seria bo que hi hagués una persona que, d'una manera discreta, fes una mica de vigilància... perquè això estigués controlat una miqueta." Curiositats històriques El parc rendeix homenatge al polígraf tarragoní Eduard Saavedra i Moragues i va ser remodelat a finals del segle XIX per l'arquitecte Josep Maria Montrabà. Durant els anys 40 es va consolidar com un jardí d'estil romàntic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Conflicte laboral en la fusió de Caixa Tarragona
La polèmica proposta de fusió: acomiadaments i tancaments El secretari general del sindicat d'empleats de Caixa Tarragona, Gaietà Jové, denuncia la proposta presentada per les direccions de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa. Segons el representant sindical, el pla de les entitats preveu una reducció dràstica de l'estructura operativa que afecta directament l'estabilitat laboral de milers de treballadors. Les xifres clau del conflicte són: * L'acomiadament d'unes 1.800 persones (més del 20% de la plantilla). * El tancament d'unes 500 oficines (entre el 20% i el 30% del total). Una crítica a la gestió empresarial Jové qualifica la proposta de "provocació" i considera que els gestors volen convertir la nova entitat en una empresa petita i sanejada a costa dels treballadors. El sindicat sosté que la situació no és de pèrdues, sinó de reducció de beneficis, i critica que es vulguin aplicar mesures tan traumàtiques després d'anys de resultats positius. "Sembla que els gestors el que volen és convertir la nova entitat en una entitat petita i sanejada a costa dels altres. Això no és ser un bon gestor, és ser trampós." El fracàs de l'expansió immobiliària Segons el responsable sindical, gran part de la situació actual es deu a una expansió descontrolada iniciada el 2003, especialment per part de Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, ignorant les advertències de prudència del Banc d'Espanya davant la bombolla immobiliària. Ara, la fusió s'estaria utilitzant per ocultar aquest "fracàs empresarial". Condicions per a la negociació Els sindicats mantenen una postura unitària i exigeixen: * Que totes les baixes i prejubilacions siguin de caràcter voluntari. * Una reestructuració de la xarxa encaminada a fer oficines més potents i productives, en lloc de tancaments purs i durs. * Demanen una nova proposta per a la reunió de dilluns vinent; en cas contrari, es plantegen el trencament de negociacions i l'inici de mobilitzacions.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Impuls a la formació i l'ocupació a Tarragona
Resum de l'impuls econòmic a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la regidora de Formació, Empreses i Ocupació, Lola Herrera, detalla les estratègies i resultats de l'Ajuntament per fer front a la crisi econòmica del 2009. L'administració ha centrat els seus esforços en el suport a l'emprenedoria, la reorientació laboral i la captació de recursos externs. Emprenedoria i Suport a l'Empresa L'activitat al Viver d'Empreses s'ha duplicat gràcies a noves subvencions i personal: * Assessorament: S'ha passat d'atendre 259 persones el 2007 a més de 500 previstes per al 2009. * Noves empreses: En el primer semestre de 2009 s'han creat 45 empreses, generant ja 73 llocs de treball. * Iniciatives clau: S'han posat en marxa programes com Dimarts Emprenedors, el butlletí Tarragona Impulsa, i jornades específiques com SOS Sóc Autònom. Formació i Ocupació La regidora destaca que la formació professional és l'eina clau per a la reinserció laboral: * Cursos d'èxit: El programa CEFET de simulació empresarial assoleix un 80% d'inserció laboral. * Àmbits demandats: Formació en cuina, mediació, lleure i assistència familiar (Llei de Dependència). * Borsa de treball: S'ha detectat un increment massiu de demanda, amb més de 9.400 persones ateses fins a l'agost de 2009, doblant les xifres de l'any anterior. * Descentralització: Presència de monitors d'assessorament als barris de Bonavista, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. Perspectives per al 2010 L'Ajuntament treballa en la creació d'una mesa de formació professional per preveure les necessitats del territori a cinc anys vista, especialment en els sectors del comerç, turisme i la indústria química. "Sense formació no anem a cap lloc; ara estem agafant el camí correcte per reorientar les persones afectades per l'atur." Finalment, s'anuncia el projecte integral Tarragona Impulsa, que aglutinarà tots els serveis d'ocupació i assessorament per potenciar l'arribada de noves empreses a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Presentació de la 18a Mitja Marató Ciutat de Tarragona
Detalls de la 18a Mitja Marató Ciutat de Tarragona El proper 29 de novembre se celebrarà la 18a edició de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona, un esdeveniment que espera reunir uns 2.000 corredors. Ramon Quadrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports, ha explicat les millores significatives d'aquesta edició per potenciar la qualitat de l'experiència de l'atleta. Principals Novetats i Millores L'organització ha implementat diversos canvis tecnològics i logístics: Inscripcions digitals: Per primera vegada, s'ha facilitat el registre a través d'internet, tot i mantenir un punt físic a la botiga Runners World. Cronometratge avançat: Els corredors rebran tant el temps oficial com el temps real (marca personal des de l'arc de sortida). Ampliació d'aforament: S'han afegit 400 places extra per respondre a l'alta demanda històrica. Canvis en el Recorregut i Ubicació Per encabir l'augment de participació, la sortida i l'arribada s'han traslladat al Barri del Serrallo/Torre Jordi: L'ús del Pavelló del Serrallo i la Piscina Municipal permet oferir serveis de guardarropia, vestidors i dutxes a peu de pista. El recorregut passarà per punts emblemàtics com la Rambla Nova, la Plaça Imperial Tàrraco i el Passeig Marítim. Serveis Exclusius per al Corredor L'organització destaca una forta aposta per l'atenció personalitzada: Servei de guarderia: Una sala dirigida per a facilitar la conciliació dels pares corredors. Espais de recuperació: Classes de relaxació a la piscina petita i sessions de massatges. Aparcament: Acords amb Eroski i l'ús de pàrquings dissuasoris com el de la Tabacalera. Certamen Fotogràfic i Voluntariat Paral·lelament a la cursa, se celebra la 9a edició del concurs de fotografia, amb un premi d'honor de 700 euros. A més, l'esdeveniment compta amb la col·laboració estructural d'uns 600 voluntaris. "El que hem buscat és que el corredor tingui tot el que necessita a peu de taula, millorant la qualitat i els serveis complementaris."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Beca Fuscus 2009: Recerca en Educació Motriu a Tarragona
Suport a la Recerca Esportiva al Tarragonès El Consell Esportiu del Tarragonès, representat pel seu president Raül Font, ha atorgat la beca de recerca Fuscus 2009 a la professora Montserrat Francino. Aquesta iniciativa neix per pal·liar la manca d'estudis superiors d'educació física (equivalent a l'antic INEF) a la demarcació de Tarragona i per fomentar la investigació en l'àmbit de l'esport escolar i la pedagogia. El Projecte: Educació Motriu El treball guardonat de Montserrat Francino, titulat Educació Motriu, té com a objectiu principal analitzar la realitat de l'activitat física en dues vessants: Àmbit Escolar (CEIPS): Realització de tests motrius i enquestes per avaluar l'estat actual dels alumnes. Clubs Esportius: Observació directa dels entrenaments, intensitats i objectius segons l'edat. L'eix central del projecte és evitar l'especialització precoç. Francino defensa una formació motriu de base àmplia que permeti als infants escollir l'esport més endavant, evitant així la frustració i l'abandonament prematur, especialment detectat en noies adolescents. Objectius Institucionals "Volem fer una mica de pal de paller per intentar pal·liar la mancança d'estudis superiors d'educació física a Tarragona." Raül Font destaca que, tot i que la dotació és de 2.000 euros, l'objectiu és oferir un al·licient als investigadors locals. Així mateix, s'esmenta el treball conjunt amb la URV per implementar postgraus en gestió d'equipaments esportius sota el model de Bolonya.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Tecla Martorell presenta 'Dels sols i les llunes'
Entrevista amb l'autora Tecla Martorell En el marc de la tardor literària, es presenta l'òpera prima de Tecla Martorell, titulada Dels sols i les llunes. Tot i que Martorell ja té experiència prèvia en publicacions pedagògiques i col·laboracions històriques sobre els barris de Ponent de Tarragona, aquesta és la seva primera incursió en el gènere novel·lístic. Procés de creació i realisme L'autora explica que la novel·la va sorgir d'una manera orgànica, "lligant caps" d'històries i personatges que han format part del seu imaginari. Abans de publicar, va compartir el manuscrit amb amistats i professionals per rebre una crítica honesta. La recepció va ser molt positiva, destacant: La proximitat de les històries. El reflex d'una quotidianitat universal. La capacitat dels lectors per identificar-se amb els personatges, fins al punt de reconèixer-hi familiars o veïns. Argument i context històric La novel·la segueix la vida de la Remei, una nena que neix en un poble fictici durant la postguerra (anys 50). El relat s'estructura al voltant de: L'Any Zero: El concepte de la Guerra Civil com a punt d'inflexió que marca el calendari familiar. La intuïció natural: La protagonista aprèn a diferenciar entre la gent sàvia i la mediocre. La connexió amb Tarragona: Tot i ser un poble fictici, la ciutat apareix com el lloc on la Remei va a estudiar, incloent-hi escenes quotidianes com la visita al cementiri per Tots Sants. "No és una història d'heroïnes, sinó d'una persona que acaba sent coherent i conseqüent amb el que pretén." Identitat i vocació La novel·la té un fort component emocional i educatiu, ja que la protagonista esdevé una mestra vocacional, un tret que l'autora comparteix degut a la seva llarga trajectòria docent. El títol, Dels sols i les llunes, va néixer com una necessitat de l'autora per protegir la seva visió creativa, arribant a escriure un capítol específic per justificar-lo davant l'editorial Arola Editors.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Projecte Creu Roja per a Emprenedores Immigrants
Suport a la Microempresa i l'Autoocupació El projecte Impulsa de la Creu Roja a Tarragona neix amb l'objectiu principal de potenciar la inserció laboral a través de l'autoocupació. Aquesta iniciativa se centra en la consolidació de negocis ja existents, oferint acompanyament i eines de gestió per a petits empresaris. Focus en les Dones Immigrants Tot i que el programa és obert, el col·lectiu prioritari són les dones immigrants que ja tenen un negoci en marxa (perruqueries, bars, botigues de plantes, etc.). El projecte busca solucionar problemes comuns com: Dificultats en la gestió interna i administrativa. Problemes de comunicació amb clients i proveïdors. Barreres en la relació amb les entitats bancàries. Desconeixement de la legislació vigent. Serveis i Recursos Oferts La Creu Roja actua com un soci estratègic per evitar el fracàs dels negocis per falta de preparació tècnica: Formació específica: Cursos de gestió de caixa i administració. Gerència i assessorament: Suport directe en la presa de decisions. Microcrèdits: Orientació per a l'ampliació de capital. Subvencions: Ajuda per a la contractació de gestors externs si és necessari. "L'objectiu principal és que siguin autònoms en la gestió del seu negoci i que el dotin de qualitat per ser competents." Fase Actual i Contacte Actualment, el projecte es troba en fase de captació i difusió. És un servei gratuït per a l'usuari, finançat pel Ministeri d'Igualtat. Les persones interessades poden adreçar-se a la seu de la Creu Roja a l'Avinguda Andorra de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Identificació obligatòria de targetes prepagament a Tarragona
La mesura d'identificació de telefonia mòbil L'episodi aborda la situació generada per la Llei de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques, promoguda pel Ministeri de l'Interior. Aquesta normativa obliga els usuaris de targetes de prepagament a identificar-se oficialment per evitar la pèrdua de la línia. Impacte i gestió de la mesura El govern ha establert una pròrroga de sis mesos per completar el procés, tot i que inicialment el termini finalitzava el passat cap de setmana. S'han registrat grans cues i col·lapse a les botigues de telefonia de Tarragona, especialment a la Rambla Nova. El procediment requereix presentar la targeta SIM, el número de telèfon i el document d'identitat per signar el registre. Opinions dels usuaris El reportatge recull una forta dualitat d'opinions a peu de carrer: Seguretat: Molts ciutadans aproven la mesura com un mètode de control necessari contra el terrorisme. Privacitat: Alguns usuaris ho veuen com una intromissió a la intimitat o una redundància innecessària. Confusió: Hi ha una queixa generalitzada per la manca d'informació clara, tot i que la llei es va anunciar fa més d'un any. "Sembla bé tot el que sigui per seguretat, però tot el que serveixi per intimidar l'individu em sembla malament." Actualment, les operadores han habilitat la identificació telefònica per descongestionar les botigues físiques i facilitar el tràmit als usuaris amb línies bloquejades.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
30'
Cimeres Climàtiques: De Barcelona a Copenhague
El Paper de les Cimeres Internacionals i Barcelona La conversa s'inicia analitzant la recent trobada a Barcelona, prèvia a la conferència de Copenhague. Puri Canals destaca que, tot i la percepció de falta d'acords vinculants, aquestes reunions formen part d'un procés complex on s'han de modular interessos polítics, econòmics i de desenvolupament. • La cimera de Barcelona no buscava conclusions finals, sinó avançar en el debat. • Existeix una gran dificultat per transmetre la complexitat d'aquests esdeveniments a través dels mitjans de comunicació. "No necessites anar al teatre quan tens una cimera d'aquestes i quedes saturat de comèdia, perquè hi ha una part de representació que és interessant." El Puzzle de la Negociació Global Un dels punts clau és l'alineació d'interessos entre potències emergents i països en desenvolupament: • L'estratègia de la Xina a l'Àfrica: La Xina s'ha aliniat amb els països africans per protegir els seus interessos comercials i l'explotació de recursos naturals. • Diners i Clima: Canals afirma que no es parla només de medi ambient, sinó principalment de diners com el motor que modifica les actituds governamentals. Més enllà del Protocol de Kyoto S'analitza la transició cap a un nou protocol que substitueixi el de Kyoto a partir del 2012. El nou enfocament ha d'incloure conceptes que Kyoto va ometre: • Deforestació i Degradació (REDD): El canvi climàtic no prové només dels combustibles fòssils; la pèrdua de boscos representa entre un 20% i un 30% de l'efecte hivernacle. • Adaptació: És crucial ajudar les societats a adaptar-se als canvis que ja són inevitables, especialment en zones vulnerables com el Sahel. La Situació a Espanya i els EUA • Espanya: Malgrat ser defensora pública del clima, Espanya ha augmentat les seves emissions un 47% des de 1990, quan el seu compromís era no superar el 15%. Aquest incompliment queda "camuflat" sota el paraigua de la Unió Europea. • Estats Units: Es critica la seva posició, però s'explica la seva coherència interna: no signaran acords internacionals fins que no tinguin un marc legal nacional ratificat pel seu Senat. Governança Local i el Repte de la Regió La convidada defensa una governança subestatal més àgil. Catalunya, juntament amb regions com Califòrnia o Bretanya, està impulsant acords climàtics des de l'àmbit regional. Finalment, es fa una dura crítica a la gestió del territori al Camp de Tarragona: • Es denuncia la destrucció de terra fèrtil i el malbaratament del paisatge. • Es reclama una corresponsabilitat ciutadana per passar de la queixa a la pressió pública activa. "Hem de demanar responsabilitats... un paisatge ben conservat vol dir que funciona i t'assegura serveis."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Joves i Teatre: 25 anys de Vis de Benadí a Tarragona
Reflexió sobre el paper dels joves en l'àmbit teatral En el marc de les jornades Joves i Teatre celebrades a la Casa de Cultura de Tarragona, s'ha debatut profundament sobre la relació de les noves generacions amb les arts escèniques. L'objectiu principal és trencar els clixés que suggereixen que el jovent no participa o no té interès cultural, apostant per donar-los veu com a creadors i consumidors de cultura. L'efemèride del grup Vis de Benadí El grup de teatre de l'Institut Martí i Franquès, anomenat Vis de Benadí, celebra el seu 25è aniversari. Aquesta entitat ha estat un motor clau per a la formació cultural a la ciutat, evolucionant des de representacions escolars senzilles fins a creacions col·lectives i textos propis presentats en escenaris professionals com el Teatre Metropol. Els punts clau de la seva trajectòria inclouen: * La creació d'un vincle gairebé familiar entre alumnes i professors. * L'evolució cap a un teatre més transgressor i compromès. * La publicació d'un llibre commemoratiu prevista per al febrer. El compromís de les institucions i futurs projectes Representants de la Secretaria de Joventut i de Cultura han destacat la vitalitat del teatre jove a Tarragona. S'ha anunciat com a primícia la voluntat d'organitzar estades de teatre durant l'estiu, seguint l'èxit de models anteriors a Girona. "El teatre t'ajuda a expressar-te i fa que mostris tots els teus sentiments; és un paper de compromís amb la societat." La jornada conclou amb una crida a la participació activa dels joves en els debats de la tarda, on no hi haurà ponents magistrals, sinó que ells seran els únics protagonistes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Impuls al Comerç i la Restauració del Serrallo
Renovació i Futur del Barri Marítim de Tarragona Representants de la nova junta de l'Associació de Restauració i Comerç del Serrallo, encapçalada pel seu president Matías Leandro i el vocal Rafa Olivieri, exposen el seu full de ruta per transformar el barri. Després d'un període difícil marcat per les obres i la crisi econòmica, l'entitat es marca com a prioritat absoluta el rellançament integral del districte. Eixos Principals del Pla de Millora Equilibri entre Comerç i Restauració: Actualment la ràtio és de 2 a 1 en favor de la restauració. L'objectiu és atraure comerç especialitzat i de proximitat per crear un flux constant de visitants. Peatonalització i Accessibilitat: S'aposta per la semipeatonalització de carrers com el carrer Espinac per fer el barri més amable per al vianant. Solucions de Mobilitat: La gestió del nou pàrquing és clau. Els comerciants ja ofereixen tiquets gratuïts per eliminar la barrera psicològica del cost de l'aparcament. Relacions Institucionals: S'han establert ponts de diàleg amb l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament de Tarragona per coordinar futures accions. Un Nou Model de Barri Els representants destaquen el canvi social del Serrallo, amb l'arribada de parelles joves atretes per la qualitat de vida de "poble al costat del mar". Es busca potenciar una segona línia comercial més enllà del front marítim per enriquir la marca Serrallo. "Volem que 'baixar al Serrallo' sigui una expressió habitual, no només per menjar, sinó per gaudir de tot un entorn marítim modern i obert."