Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2905-2928 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
La repressió franquista a Tarragona: memòria de Pilats
Memòria històrica a la presó de Pilats L'episodi se centra en el record de la repressió franquista a la ciutat de Tarragona, commemorant els 70 anys d'uns fets que encara perviuen en la memòria viva de molts ciutadans. El programa es realitza des de la terrassa de l'antiga presó de Pilats, un lloc emblemàtic que va passar de ser un fòrum romà a un espai de terror durant la postguerra. El testimoni de Josep Sobirats Josep Sobirats, un antic presoner que va ingressar a Pilats amb només 19 anys, relata la seva experiència personal marcada pel terror constant: • El sentiment de persecució que l'ha acompanyat durant tota la vida. • La descripció de la sala primera, on patien aquells que esperaven l'afusellament. • El paper dels vigilants, alguns d'ells víctimes prèvies de la repressió republicana que actuaven amb gran duresa. "El problema número u, jo diria que l'únic, era el terror que et vinguessin a buscar per afusellar-te." Dignificació i el paper de les associacions Montserrat Ginés, de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista, destaca la dificultat de trencar el silenci imposat per la por. Moltes famílies van amagar les seves històries fins i tot portes endins, i són ara els nets qui busquen recuperar la dignitat dels seus avantpassats. La recerca històrica i la divulgació Jordi Piqué i Lluís Balart expliquen la importància de passar de la recerca acadèmica a la transmissió social: • Existeixen fons documentals complets a l'Arxiu Històric de Tarragona amb els expedients de tots els presos. • S'està treballant per senyalitzar espais de memòria dins del Museu d'Història. • Es recorda que la repressió no va ser només contra els combatents, sinó una estratègia d'extermini ideològic contra ciutadans innocents denunciats sovint pels seus propis veïns. Homenatge a les víctimes El programa anuncia un acte de reconeixement el proper dissabte al cementiri de Tarragona, on es troba la fosa comuna amb 771 persones enterrades, una realitat sovint oblidada pel creixement urbà del propi cementiri.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Josep Sobirats i l'horror de la presó de Pilats
Memòries de repressió: Un testimoni directe de la postguerra El prestigiós senyor Josep Sobirats, economista i expolític, comparteix un relat estremidor sobre la seva estada a la presó de Pilats (Tarragona) l'any 1939. Amb només 19 anys, sent el més jove dels reclusos, va ser condemnat a pena de mort, una sentència que més tard es convertiria en reclusió perpètua. Vida i mort a la Torre del Pretori La conversa destaca les condicions infrahumanes i el clima de terror constant que es vivia a l'interior del recinte: Massificació extrema: Més de 1.200 persones convivien en espais on s'havia de dormir de costat per falta de lloc, fins i tot als graons de les escales. Higiene inexistent: Els presos havien de fer les seves necessitats en forats de cloaques romanes al costat d'altres companys que dormien. El pes del silenci: Sobirats denuncia que s'ha parlat molt de l'exili, però s'ha guardat un silenci excessiu sobre la repressió interna basada en denúncies de veïns. Acompanyament a la mort Un dels punts més colpidors és el paper que va haver d'assumir Sobirats: "Molts companys em cridaven per passar la seva última nit en capella abans de ser afusellats. Baixava d'allà totalment desfet." L'oblit de la repressió femenina L'entrevistat també reivindica la memòria de les dones preses. Critica que les commemoracions actuals sovint s'obliden de les recluses que van passar pel centre i pel convent de les Oblates, recordant el tràgic trasllat a peu que van patir en plena nit. De la presó a la càtedra Malgrat la duresa del passat, Sobirats explica com va seguir el consell de Josep Tarradellas d'apartar-se de la primera línia clandestina per formar-se acadèmicament, arribant a ser doctor en Economia i professor universitari, transformant el dolor en un llegat de servei públic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Guerra Civil i l'Església: Història i Memòria
Un Congrés Singular a Tarragona L'episodi se centra en el congrés monogràfic sobre la Guerra Civil i l'Església, organitzat pel personal de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Arxiu Històric Arxidiocesà. Segons els participants, aquest esdeveniment és únic per la seva especialització en la relació entre la institució eclesiàstica i el conflicte bèl·lic, un tema que sovint ha quedat inacabat o s'ha tractat amb recança. El Paper de Vidal i Barraquer Un punt clau de la discussió és la figura del cardenal Vidal i Barraquer. Es destaca que va ser l'únic bisbe (juntament amb Mujica) que no va signar la carta col·lectiva dels bisbes espanyols de 1937. • Considerava que el document era una interferència política. • Tenia por de les represàlies contra preveres i fidels. • Va predir que el suport oficial a Franco passaria factura a l'Església en el futur. Instrumentalització i Legitimitat Els interlocutors debaten com Franco va necessitar la legitimació de l'Església per elevar el seu cop d'estat a la categoria de "creuada". Aquesta aliança no va ser totalment natural a l'inici, sinó una estratègia per guanyar suport internacional, especialment davant l'opinió catòlica de països com els Estats Units. "Franco, absent d'una legitimitat, necessita quelcom per donar suport a les seves campanyes a l'estranger i s'utilitza de l'Església." El Control Social i Educatiu Es discuteix la pèrdua de poder de l'Església durant la Segona República: • La República va fer un esforç sense precedents en l'educació laica i la construcció d'escoles. • L'Església va veure amenaçat el seu monopoli del pensament i la moral social. • La radicalització de tots dos bàndols va impedir el triomf de les terceres vies o sectors més aperturistes dins la institució.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
31'
Església i Guerra Civil: debat històric a Tarragona
L'Església i la Guerra Civil a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, realitzat des del Pretori Romà, aprofundeix en la complexa relació entre la institució eclesiàstica i el conflicte bèl·lic de 1936. Amb motiu del 70è aniversari del final de la Guerra Civil, diversos experts analitzen el paper legitimador de la religió i la repressió a la ciutat. El Congrés Monogràfic sobre l'Església Es presenta un congrés considerat únic per la seva temàtica específica, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Arxiu Arxidiocesà. Els punts clau de la discussió inclouen: • La figura del cardenal Vidal i Barraquer, conegut per ser l'únic bisbe que no va signar la carta col·lectiva d'ajuda a Franco. • El rebuig de Vidal i Barraquer a la interferència política en la vida de l'Església. • La transició de l'Església cap a una eina de legitimació del franquisme sota el concepte de "Cruzada". Instrumentalització i Control Social Els historiadors debaten com el bàndol franquista va utilitzar el factor religiós per guanyar suports internacionals, especialment després dels bombardejos de Durango i Guernica. • L'Església va exercir un control ideològic i educatiu ferri per contrarestar l'impuls modernitzador de la República. • Es discuteix la pèrdua d'influència eclesiàstica sobre les masses obreres i la radicalització de l'esquerra. Memòria de la Presó de Pilats L'espai des d'on s'emet, la Torre del Pretori (coneguda llavors com a Presó de Pilats), serveix de recordatori físic de la repressió. S'esmenta que prop de 700 persones van passar per aquest edifici abans de ser afusellades a la muntanya de l'Oliva. "Vidal i Barraquer no signa la carta perquè considera que és una interferència política amb la vida de l'Església i que, amb el temps, passarà factura."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Tractament de drogodependències amb perspectiva de gènere
Atenció específica per a dones i canvi de perfil social En aquesta conversa, Pilar Malla (vicepresidenta de la CECAS i síndica de greuges de Barcelona) i Pauli Gascon (director de Catalunya de la CECAS a Tarragona) analitzen la realitat de les drogodependències i l'impacte de la crisi econòmica en els serveis socials. L'especificitat del tractament femení Un dels punts clau és la necessitat de centres residencials separats per sexes. Segons les dades exposades: * El grau de retenció en el tractament ha passat del 34% al 64% des que les dones tenen espais propis. * Les dones sovint presenten addiccions afectives, falta d'autoestima o trastorns alimentaris que requereixen un abordatge diferenciat. * S'evita el risc d'abandonament del tractament per dependències emocionals cap a companys masculins dins el centre. Noves realitats i perfils de consum Actualment, la imatge clàssica del "toxicòman d'heroïna" ha donat pas a un abús creixent de l'alcohol, la cocaïna i les pastilles. Són persones que sovint tenen la vida familiar i laboral completament desfeta i necessiten: 1. Un espai protegit i lliure de substàncies. 2. L'acompanyament de professionals especialitzats. 3. Suport econòmic per a la reinserció laboral final. L'impacte de la crisi en els serveis socials Pilar Malla destaca un augment alarmant de les peticions d'ajuda bàsica. El perfil ha canviat cap a famílies i autònoms que mai havien requerit assistència: "Són persones que mai havien tingut necessitat d'anar a demanar ajuda econòmica ni per pagar el pis ni per pagar menjar." Es fa una crida als ajuntaments perquè prioritzin les necessitats bàsiques —alimentació i allotjament— davant l'augment dràstic de l'atur a Catalunya.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Entrevista a Albert Avelló, president de la Cambra de Tarragona
Diagnosi de la Crisi Econòmica El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Avelló, analitza la situació econòmica actual i critica la manca de valentia en les decisions polítiques. Segons Avelló, les mesures dels governs central i autonòmic no estan sent eficients i no arriben al teixit empresarial real. Problemes Principals de les Empreses L'empresariat de la demarcació s'enfronta a tres grans obstacles detectats per la Cambra: • Davallada de la demanda: Amb caigudes d'entre el 15 i el 35% segons el sector. • Falta de liquiditat: Dificultats extremes per renovar pòlisses de crèdit i l'incompliment de la llei de pagaments per part de l'administració. • Costos laborals: Convenis signats a l'alça just abans de la patacada econòmica. "Si les empreses no tenen liquiditat, això se'n va a l'aire." Sectors i Internacionalització L'anàlisi per sectors revela que la immobiliària i el transport són els més castigats, mentre que l'alimentació resisteix millor. Com a nota positiva, Avelló destaca la internacionalització com a via de sortida: • Més de 22 empreses han participat recentment en missions comercials al nord d'Àfrica (Ghana, Nigèria, Togo) amb èxit notable. • Es reivindica la visió global com una eina estratègica per a la supervivència de la PIME. Grans Projectes i Infraestructures a Tarragona Comerç i Urbanisme • El Corte Inglés: Tot i el retard en la llicència, es veu com un motor dinamitzador crucial que crearà uns 800 llocs de treball. • Mercat Central: Suport a la reforma i necessitat d'un aparcament municipal de gran capacitat a la zona de la Rambla-Cursini per abaratir preus i garantir l'accessibilitat. Mobilitat i Transports • Autovia A7 i variant de la Móra: Crítica a la lentitud administrativa i a l'incompliment sistemàtic dels terminis d'obra pública. • Ferrocarril i AVE: Avelló qualifica de deficient l'accés a l'estació del Camp de Tarragona. L'elevat cost dels aparcaments i les males connexions fan que el servei no sigui competitiu per anar a Barcelona. • Estació Intermodal: No es considera un error històric si es planifica amb bona accessibilitat, pensant en la futura unió urbana entre Tarragona i Reus.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
El CV Sant Pere i Sant Pau torna a la Copa del Rei
El repte de la Copa del Rei a Almeria El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau torna a la fase final de la Copa del Rei després de quatre anys d'absència. El president de l'entitat, Dioni Camacho, ha expressat la gran motivació de l'equip davant d'aquesta cita especial que se celebrarà a Almeria. Gràcies a una situació còmoda a la lliga, el conjunt cooperativista pot centrar tots els seus esforços en aquesta competició del format de KO. L'estat de la plantilla i el factor Saucedo L'atenció de l'equip mèdic i tècnic es concentra en la recuperació de la seva estrella: Gustavo Saucedo: El jugador franquícia és dubte per unes molèsties. Segons Camacho, fins i tot estant a un 60% de la seva capacitat, Saucedo continua sent un dels millors jugadors de l'estat. Resta de l'equip: Jugadors com Pablo Bengolea, Marcos Dreyer i la resta de la plantilla arriben en bones condicions i amb molta confiança. Anàlisi dels rivals i el quadre de competició El debut es produirà divendres a les 20:30 h contra el Numància Sòria, un rival que el president defineix com l'equip més en forma del moment. Sòria: El gran obstacle inicial; els van guanyar a l'anada però van perdre a la tornada. Almeria i Barça: Possibles rivals en una hipotètica semifinal. Palma i Teruel: Els grans favorits de l'altre costat del quadre. Diferències estructurals i econòmiques Camacho ha admès que el club encara està per darrere dels grans pressupostos de la Superlliga. La manca d'un patrocinador privat és el gran escull per consolidar el projecte, especialment pensant en una futura participació a Europa. Actualment, el club subsisteix gràcies a les subvencions municipals indirectes i a la gestió d'un dèficit històric. "Estar a la Copa ja és un premi per a nosaltres, però si passem la primera fase seria un èxit total."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
La Zarzuela a Catalunya amb Alicia Moreno
Preservació i èxit de la Zarzuela Alicia Moreno, responsable de la companyia, explica la seva tasca dins de l'obra cultural de la Caixa d'Estalvis de Terrassa i com porten el gènere líric per tot Catalunya i Espanya. Tot i que sovint s'associa a la tercera edat, Moreno defensa que les festes majors s'omplen d'un públic divers quan es programa Zarzuela de qualitat. Organització de la temporada La companyia gestiona un repertori de més de 50 títols. Programen temporades estables de sis mesos amb sis títols diferents per no repetir obres durant almenys vuit anys. L'equip està format per unes 67 persones, incloent-hi 14 músics, solistes, un cor de vint i tants membres i un cos de ball. Els grans clàssics i les audicions "Si et coneixen els títols, s'omple per complet." L'Alicia destaca títols fonamentals com Los Gavilanes, La Leyenda del Beso o Doña Francisquita. També explica el seu rigorós procés d'elecció de personal: Realitza audicions constants al seu despatx. Classifica els intèrprets segons les seves capacitats per a solistes o cor. Busca artistes que, més enllà de la veu, tinguin la capacitat emocional que el gènere exigeix. L'argument de Los Gavilanes Durant l'entrevista es desgrana la trama d'aquesta peça clau de Jacinto Guerrero, que narra el retorn d'un indià que, després de fer fortuna al Perú, torna al seu poble i s'enamora de la filla de la seva antiga estimada, generant un conflicte d'interessos i sentiments universals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Balanç del primer any de legislatura amb Francesc Ricomà
Balanç polític i econòmic: Un any de govern socialista El diputat del Partit Popular per Tarragona, Francesc Ricomà, analitza el primer any de la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. El balanç és de preocupació absoluta, marcat principalment per la crisi econòmica i l'augment de l'atur. Les crítiques a la gestió econòmica Ricomà assenyala tres errors greus del govern del PSOE: * Inacció: No haver aprofitat l'herència econòmica positiva per aplicar reformes. * Negacionisme: Negar l'existència de la crisi durant els primers mesos. * Mesures ineficaces: Implementar accions aïllades sense una estratègia global. Les alternatives del Partit Popular Davant la situació actual, el PP proposa un canvi de rumb basat en: 1. Política fiscal: Una baixada generalitzada d'impostos per a empreses i famílies per estimular el consum i la inversió. 2. Reformes estructurals: Cambis de fons en els àmbits de l'energia, el mercat laboral i l'ensenyament. 3. Control del dany: Reduir la destrucció d'ocupació, destacant que a Espanya es destrueixen 9 de cada 10 llocs de treball de la UE. Impacte a Tarragona i projectes locals El diputat denuncia la paràlisi de les infraestructures clau a la província, com l'A27 i el pla de rodalies, i critica la gestió de projectes específics a la ciutat de Tarragona: "Sembla que la prioritat socialista és que el projecte tingui paternitat socialista abans que tirar-lo endavant per al bé de la ciutat." Els projectes en disputa inclouen la façana marítima, el Mercat Central i el Banc d'Espanya, on Ricomà lamenta que s'hagin abandonat acords previs per motius purament polítics.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Setmana Cultural de l'Escola de Música de Tarragona
Projecte Educatiu i Musical Obert a la Ciutat L'Escola Municipal de Música de Tarragona celebra la seva Setmana Cultural amb un programa que va més enllà de les aules. Maria Teresa Montaner, directora del centre, explica que l'objectiu principal és apropar la música a tota la ciutadania i descentralitzar l'aprenentatge mitjançant les subseus als barris (Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Camp Clar i Bonavista). Durant aquests dies, s'aturen les classes convencionals per substituir-les per activitats amb un alt valor pedagògic, com tallers d'improvisació i concerts temàtics. Activitats Destacades del Programa Música Moderna i Improvisació: Tallers amb el trompetista Xavi de la Salut i una xerrada sobre la composició en el rock i el pop a càrrec de Nando Terino (Whiskins, Gallina). Concerts Temàtics: Una interpretació de la banda sonora de Star Wars amb flautes de bec pel grup Red Beck de l'escola del Morell. Pedagogia Infantil: L'estrena del conte musical 'La nit del bosc', de Jaume Fraga, adreçat a infants de 4 a 7 anys amb la participació dels professors. Coneixement de l'Instrument: El taller 'Viatge a l'interior d'un piano', on l'afinador Josep Puig desmuntarà l'instrument per ensenyar-ne el funcionament. Història i Instruments Antics: Conferències sobre la figura de Tàrrega i demostracions d'instruments antecessors de la corda actual, com la viola de gamba. Una Visió Inclusiva de la Música L'escola fomenta la participació de totes les edats, des del grup d'adults i la seva coral fins a l'Orquestra Interbarris. Com diu la directora: "Hem de donar una visió àmplia de l'ensenyament musical i cobrir la demanda de cada persona, des dels 4 anys fins als jubilats." Cal destacar que l'aula de música tradicional manté una programació pròpia mensual a la Casa de la Festa, amb monogràfics sobre instruments com el pandero o el sac de gemecs.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
20 anys dels centres cívics i futur del model comunitari
Commemoració dels 20 anys dels Centres Cívics L'Ajuntament de Tarragona celebra el 20è aniversari de l'obertura dels centres cívics de Torreforta i Bonavista, els pioners de la ciutat. Tot i que l'efemèride va ser el setembre de 2008, els actes s'han traslladat a aquest any per qüestions de reorganització interna. Les activitats previstes inclouen: - Un concurs de fotografia per recuperar la memòria històrica de les dues dècades. - Actes lúdics vinculats a la dècada dels 80, com el Carnaval de Bonavista inspirat en la "movida madrilenya". - Una gran festa familiar el 6 de juny a la plaça de Torreforta. Nou model: de l'assistencialisme a la comunitat Begoña Flòria detalla una transició profunda en la filosofia d'aquests equipaments. L'objectiu és passar d'un model assistencial (molt lligat exclusivament als serveis socials) a un model comunitari i transversal. "Volem veure on vam néixer, on estem ara i cap a on volem anar, potenciant el treball en xarxa i la solidaritat." Es pretén que els centres siguin espais de proximitat per a tota la ciutadania, no només per als residents del barri o col·lectius amb dificultats. En aquest sentit, s'aplicarà una inversió de 400.000 euros per redistribuir espais, millorar l'accessibilitat i optimitzar l'ús de les sales. Oferta formativa i Societat de la Informació Es posa en marxa una nova modalitat de cursos monogràfics (salut, jardineria, risoteràpia) amb preus públics. Pel que fa als telecentres, es destaca el seu èxit en la lluita contra la bretxa digital: - Cursos d'iniciació a Internet i correu electrònic amb llistes d'espera. - Càpsules formatives específiques per buscar feina i crear currículums. - Facilitats per a l'adquisició d'ordinadors mitjançant convenis amb el Ministeri d'Indústria. El Senat Tarragoní i el Patrimoni Històric Finalment, s'anuncia la segona trobada del Senat Tarragoní per al 28 de febrer. Aquesta sessió serà monogràfica sobre patrimoni i cultura, vinculada a la candidatura per a la Capitalitat Cultural 2016. Els senadors visitaran espais clau com el Metropol, el Teatre Tarragona i la Tabacalera per assessorar l'alcaldia sobre la posada en valor dels actius de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Celebració del Dijous Gras i el Carnaval a Tarragona
Dijous Gras a la Rambla de Tarragona Aquest segment radiofònic de Tarragona Ràdio ens trasllada al cor de la ciutat durant el matí de Dijous Gras. L'ambient festiu està marcat per la música i les tradicions gastronòmiques pròpies d'aquesta jornada inicial del Carnaval. Degustació de coca de llardons i botifarra d'ou El punt neuràlgic de l'activitat es troba a la Rambla Nova, on els ciutadans es reuneixen per gaudir dels productes típics: Coca de llardons: Es ven en porcions individuals generoses al preu d'un euro. Botifarra d'ou: Una degustació gratuïta oferta pel Gremi de Cansaladers i Xarcuters de Tarragona. El repartiment segueix una "puntualitat britànica", començant exactament a les 11:00 h. La recepta: Es destaca que la botifarra segueix la recepta tradicional de Vicenç Bardolet. Actes destacats i agenda del Carnaval L'emissió també repassa altres esdeveniments clau de la setmana: La Disfressador: L'acte principal de la jornada al Palau de Congressos. S'informa que les entrades es van esgotar el mateix dia que van sortir a la venda. Actuacions musicals: Es menciona la participació del grup tarragoní Tumbuktu a la gran festa del recinte firal. Animació: La Colla de la Bota és l'encarregada de dinamitzar el matí amb música i megafonia. Una nota de dol a la festa "Ahir a la tarda coneixíem la mort de la Pepi Montero, la responsable i presidenta de la comparsa La Vallaruga." Es fa ressò de la trista notícia del traspàs de Pepi Montero, una figura històrica del carnaval tarragoní (comparsa del barri de Torreforta), fet que podria alterar la participació del grup en els actes previstos.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Dijous Gras: Coca de llardons i tradició a Tarragona
Celebració del Carnaval a Tarragona L'episodi d'avui se centra en l'arrencada de les activitats de Dijous Gras a la ciutat de Tarragona, posant un èmfasi especial en la vessant gastronòmica i cultural de la festivitat. Actes Gastronòmics a la Rambla Nova La connexió en directe ens trasllada al cor de la Rambla, on la Colla a la Bota organitza el tradicional repartiment de coca de llardons: Preu simbòlic: Cada tall de coca Costa només un euro. Volum de vendes: S'han preparat unes 1.500 racions per satisfer la demanda de ciutadans, estudiants i treballadors. El misteri del pastisser: Com a tradició, la identitat de qui elabora les coques es manté en secret, aportant un toc de màgia a l'esdeveniment. Inclusió social: Diversos voluntaris han acompanyat persones del centre de dia Cap Llevant perquè també puguin gaudir de la festa. Properes Activitats i Música El programa també destaca l'agenda per als propers dies: Concert de Carnaval: Demà divendres, el recinte del Palau de Congressos acollirà l'actuació de Los Delinqüentes, precedits per la banda local Tombuctú i el DJ I-la. Botifarra d'ou: El repartiment d'aquest embotit típic també és protagonista a la Rambla de la mà de la xarcuteria Bardoleta. Visites Reials: El Rei i la Reina del Carnaval visiten avui diverses escoles bressol i col·legis de la ciutat. "Hi ha festes molt típiques a tot arreu, però el Carnaval de Tarragona és especialment apassionat i obert."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
El Carnaval arriba a les escoles de Tarragona
Crònica del Tombet del Rei Carnestoltes i la Reina Aquest segment radiofònic de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil per viure en directe el tombet de les comparses per les escoles de la ciutat. L'acció se centra en el col·legi del Serrallo, on la música de la xaranga i l'energia de la reina i les seves comparses animen els infants en aquest divendres de gresca. Protagonistes de la Festa Comparsa Quillamarro: Un dels seus membres, l'Aleix, destaca el gran impacte visual que genera la seva disfressa de Bollywood i el contrast de les reaccions entre els més petits (que sovint s'espanten pel maquillatge) i els més grans, que participen activament. La Reina del Carnaval: Cristina Imerich subratlla que val la pena l'esforç per veure la il·lusió dels nens i confirma que el planter de carnavalers a Tarragona està assegurat. Els Infants: Nens i nenes de 7 a 11 anys expliquen amb orgull les seves disfresses, algunes fetes a mà com les de romans i sacerdotesses, i d'altres més contemporànies com d'emo, esquelet o personatges de terror com Scary Movie. El Valor Educatiu del Carnaval La directora del centre, Maria Rosa Martín, explica com el Carnaval s'integra en el currículum escolar de manera transversal. No és només una festa, sinó una eina pedagògica per treballar: Llenguatge: A través de rodolins, versos i obres de teatre. Matemàtiques: Mitjançant problemes temàtics adaptats a la celebració. Integració: Facilitant que els alumnes nouvinguts coneguin les tradicions locals. "L'objectiu principal no és la festa sinó el treball diari i els objectius educatius." Properes activitats L'episodi conclou amb el recordatori de la Rueta infantil que tindrà lloc aquesta tarda a la Rambla Nova, amb la participació massiva de llars d'infants i escoles bressol de tota la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Mercamoda rep el Boter d'Honor pel Carnaval 2009
Reconeixement a la trajectòria de Mercamoda L'establiment tarragoní Mercamoda, situat al carrer Jaume I, ha estat guardonat amb el prestigiós premi Boter d'Honor 2009. Aquest reconeixement, atorgat a proposta de les pròpies comparses, premia més de 18 anys de dedicació al món del tretzo i la confecció per al Carnaval de Tarragona. Tendències i novetats del Carnaval 2009 Segons el responsable de la botiga, Juan Luis Vilallé, les tendències d'enguany estan molt marcades per la cultura popular i l'actualitat: Estil Hippie i anys 70: Són les disfresses amb més demanda, influenciades per campanyes publicitàries recents. Clàssics que no fallen: Personatges com Marilyn Monroe, indis, monges i metges continuen sent opcions populars. Màscares polítiques: Tot i que les de Zapatero o Rajoy són habituals, s'espera amb ganes l'arribada de la màscara d'Obama per a l'any vinent. Originalitat: Destaquen opcions curioses com la disfressa de la protagonista de King Kong agafada per la mà del goril·la. Impacte de la crisi i serveis personalitzats L'entrevista també aborda la situació econòmica actual. Es detecta que molts usuaris opten per reciclar disfresses d'altres anys i centrar-se en la compra de complements (perruques, maquillatge o bigotis) per ajustar el pressupost. "Aquest any és un any d'aprofitar disfresses, només canviem perruques i els pressupostos han baixat bastant." Finalment, es destaca el servei de confecció a mida de l'establiment, capaç de crear dissenys complexos com els basats en personatges de manga o còmic quan no es troben als catàlegs estàndard.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Estratègies d'Ocupació i Formació a l'Ajuntament de Tarragona
Resum de l'Entrevista: Mesures contra la Crisi a Tarragona L'entrevista a Lola Herrera, regidora de l'àrea de formació, ocupació i empreses de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en les accions municipals per pal·liar els efectes de la crisi econòmica en una ciutat que ja compta amb 8.700 persones aturades. Iniciatives d'Ocupació Directa L'Ajuntament, en col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), ha posat en marxa diversos programes que han permès la contractació d'unes 130-140 persones per a tasques de servei a la ciutat: * Manteniment i millora: Neteja de monuments, pintura d'edificis públics i jardineria al Pont del Diable. * Serveis a la comunitat: Treballs a la Quinta de Sant Rafael, mediadors, informadors juvenils i auxiliars de biblioteca. * Pla de Barris (Camp Clar): Un pla específic per al barri de Camp Clar que preveu l'ocupació de 50 a 60 veïns en projectes de rehabilitació i atenció al públic. L'Estratègia de la Formació com a Futur Herrera emfatitza que l'ocupació és urgent, però la formació és l'eina clau per a la reinserció a llarg termini, especialment per a aquells que van deixar els estudis per anar a la construcció o l'hostaleria: * Casa d'Oficis: Programa per a joves menors de 25 anys centrat en energies renovables (solar i climatització). * Taller d'Ocupació: Destinat principalment a dones per al sector de treballs familiars. * Simulació d'Empreses (CEFET): Un programa amb un índex d'inserció del 83%, on els alumnes practiquen totes les àrees d'una empresa durant sis mesos. * Sector Comercial: Cursos específics de vendes en col·laboració amb comerços locals i amb vistes a l'obertura del Corte Inglés. Col·laboració i Talent L'Ajuntament actua com a facilitador per connectar la Formació Professional amb les demandes reals de la indústria i els serveis de Tarragona. "Sense formació no anem a cap lloc. En una situació de crisi és bàsic que valorem el talent i l'Ajuntament ha d'afavorir aquest talent." Finalment, es destaca el paper dels fons d'inversió local que generaran més de 500 llocs de treball directes a través d'empreses privades que contractaran persones en atur.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Concurs d'Eficiència Energètica i Renovables a Tarragona
Educació per a un futur sostenible L'Agència d'Energia de Tarragona i la Fundació Privada Tàrraco d'Energia Local, en col·laboració amb el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, han posat en marxa la quarta edició d'un concurs de pòsters adreçat a alumnes de primer i segon d'ESO d'arreu de la demarcació. L'objectiu no és només artístic, sinó pedagògic, buscant que els joves adoptin hàbits sostenibles i comprenguin el funcionament del sistema energètic actual. Metodologia i participació a les aules La campanya destaca per la seva vessant pràctica, ja que inclou una formació prèvia a les escoles a càrrec del tècnic José Manuel Díaz. Durant les sessions es tracten els següents conceptes: Fonts d'energia: La dependència dels combustibles fòssils i la necessitat de transició cap a les energies renovables. Problemàtica mediambiental: Explicació didàctica de l'efecte hivernacle i les seves conseqüències. Certificació energètica: Es dóna a conèixer el desconegut sistema d'etiquetatge de l'IDAE per a cotxes, similar al dels electrodomèstics. Consells domèstics: La importància d'evitar el mode stand-by als televisors, tancar els llums i l'ús de bombetes de baix consum. Dades clau del concurs "El pòster guanyador serà la il·lustració del calendari que reparteix l'Agència d'Energia pel 2010." Participants: Prop de 1.300 alumnes de diverses poblacions com Tarragona, Reus, Valls o El Vendrell. Termini: La presentació dels treballs finalitza el 19 de maig. Exposició: Els 50 millors pòsters s'exposaran a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials. Premis: El lliurament tindrà lloc el 5 de juny, coincidint amb el Dia del Medi Ambient, i inclou des de càmeres de fotos fins a material didàctic per a tota la classe.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Missió del veler Vell Marí: l'estat dels nostres mars
La Fundació CRAM i el projecte Vell Marí El vaixell científic Vell Marí, de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), ha tornat a Tarragona com a part d'una ambiciosa expedició de 6.000 milles nàutiques. A diferència de l'any passat, aquesta campanya recorrerà 25 ports, incloent-hi el Mediterrani, l'Atlàntic, el Cantàbric i les Illes Canàries. Objectius Científics i Investigació L'objectiu principal és recopilar dades sobre la composició química de l'aigua per entendre el paper dels oceans en l'absorció de CO2 i la seva relació amb el canvi climàtic. El vaixell està equipat amb tecnologia d'avantguarda: Termosalinògraf: Mesura la temperatura i la salinitat. Fluoròmetre: Analitza la concentració de clorofil·la. Robot submarí i hidròfon: Per a l'exploració visual i acústica de les profunditats. Projecte CarboOcean: Les dades recollides s'integren en una base de dades europea amb més de 50 entitats internacionals. Impactes en l'Ecosistema Marí La Sílvia Maio destaca que els efectes de l'escalfament global ja són visibles: Mortalitat de coralls: Com que viuen fixats al substrat, no poden fugir de l'augment de la temperatura i l'acidesa de l'aigua. Plagues de meduses: Favoreides per una aigua més calenta, més salada i la manca d'aigua dolça dels rius per la sequera. Degradació de la Posidònia: Aquesta planta endèmica és vital com a barrera contra l'erosió i per absorbir CO2, però pateix per la contaminació, la pesca d'arrossegament i l'ancoratge d'embarcacions. "La nostra presa de dades no tindria significat si no la poguéssim comparar amb el temps i amb altres zones dels oceans." Educació i Conscienciació El programa també inclou una vessant pedagògica per a escolars, utilitzant ulleres de realitat virtual i aules mòbils per descobrir la fauna autòctona, com dofins, tortugues i taurons, trencant mites sobre la seva perillositat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Vaga de jutges a Tarragona: Seguiment i reclamacions
Seguiment històric de la vaga de jutges a Tarragona L'episodi analitza la jornada de vaga del col·lectiu judicial a la demarcació de Tarragona, destacant un seguiment notable del 68,11%. Això significa que prop de 7 de cada 10 jutges s'han sumat a l'aturada, una xifra especialment alta entre els jutges titulars en comparació amb els substituts. Reivindicacions principals Els magistrats subratllen que les seves demandes no són salarials, sinó estructurals per garantir un servei digne: Més mitjans i agilitat: Es reclama una modernització urgent per evitar casos com el de Pere Ruiz, un ciutadà que ha esperat quatre anys per un judici de faltes. Càrrega de treball: Sol·liciten que el Consell General del Poder Judicial fixi un límit màxim d'expedients per jutjat. Digitalització: Critiquen la manca de connexió informàtica entre comunitats autònomes i l'excés de burocràcia en paper. Reorganització: Demanen eliminar el trasllat forçós per ascens, que sovint deixa places vacants durant mesos i paralitza les causes. Situació de les infraestructures Es fa ressò de la precarietat de les seus judicials a Tarragona, disperses per tota la ciutat. S'esmenta l'anècdota d'Antonio Carril, president de l'Audiència Provincial, qui conserva un document de l'any 2001 que anunciava la primera pedra d'una Ciutat Judicial que, l'any 2009, encara no existeix. "Espero que abans de jubilar-me aquesta situació pugui millorar, tot i que encara em queden vuit anys." Legalitat i sancions Tot i que el Ministeri de Justícia considera la vaga com a al·legal (per manca de regulació específica per a aquest cos de l'Estat), els convocants no temen represàlies. Atès que l'aturada és d'un sol dia, segons el conveni no es considera una falta greu que pugui derivar en sancions importants.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Seguiment de la vaga de jutges a l'Audiència de Tarragona
Èxit de participació en la vaga de jutges a Tarragona La jornada de vaga convocada pels jutges i magistrats ha tingut una incidència notable a la demarcació de Tarragona, caracteritzant-se per una poca activitat judicial i una gran normalitat en el funcionament dels serveis mínims. Dades clau del seguiment Segons les dades facilitades pel comitè de vaga, el seguiment a la província ha estat del 68,11%. Aquesta xifra es desglossa de la següent manera: 73% de seguiment entre els jutges i magistrats titulars. 45% de seguiment entre els jutges substituts. D'un total de 69 places actives (descomptant vacants i permisos), la majoria s'han sumat a l'aturada. Reivindicacions i motius de la protesta Carlos Hugo Preciado, portaveu del comitè de vaga, ha definit la jornada com a "històrica" i ha subratllat que el sistema judicial pateix un col·lapse deplorable. Les principals demandes inclouen: Independència judicial i respecte a la figura del jutge. Modernització tecnològica: Connexió informàtica real entre comunitats autònomes. Millora de les condicions laborals: Establiment de càrregues de treball raonables i l'eliminació dels trasllats forçosos per ascens. "Les dades de seguiment són significatives de la situació de col·lapse i de servei deplorable a l'administració de Justícia que estem patint tots plegats." Escenari futur Tot i que el Ministeri de Justícia ha qualificat l'aturada d'al·legal, els jutges afirmen no tenir por a represàlies. Al mes de març hi ha prevista una nova assemblea per valorar l'estat de les negociacions, sense descartar unir-se a la vaga convocada per altres associacions el proper 26 de juny.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Anàlisi de la Vaga de Jutges a Tarragona
Impacte i reivindicacions de la vaga de jutges L'episodi analitza la jornada de vaga de la judicatura, destacant que a la demarcació de Tarragona el seguiment ha estat del 68,11%. Els diferents operadors jurídics —advocats, graduats socials i procuradors— debaten sobre la legitimitat d'aquesta aturada i les deficiències estructurals del sistema judicial. Problemàtica estructural i falta de mitjans Es denuncia una situació que qualifiquen de tercer-mundista en certs àmbits, especialment a la jurisdicció social: • La manca de dotació pressupostària i mitjans tècnics moderns. • L'increment desmesurat de la càrrega de treball (fins a 1.900 assumptes anuals per jutjat quan l'ideal són 800). • La judicialització excessiva de conductes que abans no eren delictives. El paper del ciutadà i la gestió judicial S'exposa que el gran perjudicat per la lentitud del sistema és el ciutadà, amb retards de fins a sis mesos en casos urgents com els acomiadaments. Els convidats qüestionen si la vaga unilateral és la millor solució, proposant alternatives com: Creació de plataformes unitàries de tots els operadors jurídics. Potenciació de la mediació i l'arbitratge. Millora de la coordinació entre les administracions (Generalitat, Estat i CGPJ). "El principi de tutela judicial efectiva està per damunt del dret de vaga." El futur de la justícia a Tarragona Es destaca la singularitat de Tarragona com una de les demarcacions més col·lapsades de Catalunya. Segons informen, tot i els intents d'introduir noves tecnologies com el sistema Lexnet, la falta de vocacions i l'alta mobilitat dels jutges substituts dificulten una millora real de la qualitat de la justícia.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
29'
Entrevista a l'alcalde de Tarragona: Infraestructures i Futur
Actualitat Judicial i Equipaments a Tarragona L'entrevista comença abordant la vaga de jutges a nivell estatal. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros expressa el seu respecte per les reivindicacions de més recursos, tot i que no comparteix el mètode de la vaga. Destaca que la manca de dotació és un problema estructural de fa 30 anys. El futur del Palau de Justícia • Es preveu que la inauguració efectiva de la nova Ciutat Judicial sigui l'any 2012. • Ballesteros admet frustració pels retards, però destaca que la ciutat ja ha complert posant els terrenys a disposició. Projectes Educatius i Culturals Un dels punts crítics és l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). L'Ajuntament proposa avançar el finançament per garantir l'obertura el curs 2010-2011, amb la condició innegociable que no suposi cap cost final per a les arques municipals. L'edifici de Lletres i el Banc d'Espanya L'antiga facultat de Lletres es convertirà en un node de serveis: • Ubicació provisional de l'Institut IES Tarragona 2. • Seu del Síndic de Greuges, l'OMIC i entitats musicals. • Possible acord amb la subdelegació del govern per a la biblioteca a canvi d'edificis a la Rambla. Pel que fa al Banc d'Espanya, es confirma que serà un centre d'informació turística i ciutadana d'alt nivell tecnològic, descartant-lo per a altres usos que no encaixin amb el nou pla d'equipaments culturals. Inversions Locals i Polítiques Socials L'alcalde detalla l'impacte dels Fons d'Inversió Local (23,8 milions d'euros): • 99 projectes aprovats que generaran ocupació immediata. • Renovació total de l'enllumenat públic per millorar l'eficiència i estalviar 740.000 euros anuals. • Construcció de la piscina de Riu Clar-Torreforta. Transport i Habitatge "Les promeses són per complir-les; no hi haurà cap canvi en la gratuïtat del transport per a jubilats." • Es manté la gratuïtat de l'autobús per a jubilats i escolars. • S'anuncien canvis en la gerència d'habitatge per agilitzar la creació de sol públic per a VPO (Habitatges de Protecció Oficial). Grans Superfícies i Mobilitat L'alcalde confirma que el Corte Inglés obrirà a finals d'any, generant uns 800 llocs de treball directes. Tot i les discrepàncies estètiques sobre la façana, el projecte avança prioritzant la mobilitat. Finalment, s'estan realitzant cates arqueològiques per al futur pàrquing de la Rambla.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
La Bota de Carnaval a Tarragona: Sàtira i Crisi
Presentació de la Bota i els Ninots a la Plaça de la Font En el marc del dimarts de Carnaval, s'ha dut a terme l'emblemàtica plantada de la bota a Tarragona. Enguany, l'acte destaca per una forta càrrega de crítica social i política, reflectint el context d'inestabilitat econòmica. Una Bota marcada per la Crisi Pere Estadella, el dissenyador de la bota, ha explicat que l'estructura d'aquest any és conscientment esquelètica per simbolitzar la manca de recursos: Estètica d'obra: La bota apareix embolicada amb la típica xarxa taronja de construcció. Elements de venda: S'ha inclòs el telèfon de l'Ajuntament de Tarragona amb un cartell de "es ven", suggerint irònicament la privatització o subhasta de la institució. Estat inacabat: Les màscares i l'estructura presenten un aspecte sense polir, simulant una obra aturada per falta de pressupost. El Ninot i la Ninota Malgrat l'austeritat de la bota, el disseny dels vestits dels personatges principals ha anat a càrrec de Jordina Ros. A diferència d'altres anys amb influències brasileres, en aquesta edició els personatges van vestits de contes, mantenint una qualitat estètica que contrasta amb el minimalisme satíric de la bota. "Aquest punt àcid o crític s'ha de mantenir, perquè és part de l'esperit del Carnaval." La sàtira com a resistència La conversa subratlla que, mentre el Carnaval de Tarragona ha evolucionat cap a un model de més espectacle i coreografia, la bota roman com un dels últims baluards de la sàtira pura. Estadella defensa la necessitat de mantenir aquesta visió punyent per preservar l'essència històrica de la festa.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Presentació del Ninot i la Ninota al Carnaval de Tarragona
El Carnaval de Tarragona arrenca amb força Aquesta secció del programa El Matí de Tarragona Ràdio se centra en la presentació oficial del Ninot i la Ninota, figures emblemàtiques que marquen l'inici dels actes més tradicionals de la festa. El programa recull les impressions dels principals protagonistes i l'ambient a la Plaça de la Font. Els protagonistes: El Rei i la Reina En una conversa amb la dissenyadora Jordina Ros i els representants del Rei Carnestoltes (Paco Fiori) i la Reina Concubina (Cristina), es detallen els següents punts: Inspiració en els contes: Els disfresses d'enguany estan basats en personatges de contes amb una "moralitat positiva", allunyant-se del cinisme per cercar la justícia i el bon cor. Similituds físiques: Malgrat no assemblar-se físicament als ninots, els protagonistes destaquen que els detalls del vestuari i la caracterització són un reflex fidel d'ells mateixos. Nervis i expectació: La Cristina i en Paco confessen un cert estat de nerviosisme davant l'inici de la Disfressada i la Rua. Declaracions de la Regidora de Festes La regidora Sandra Coloma destaca l'èxit de convocatòria i la resposta de la ciutadania: Crítica social: La "Bota" d'enguany conté una forta crítica a la situació del sector immobiliari i la transgresió pròpia del carnaval. Èxit de vendes: Les entrades per a la Disfressada es van esgotar el primer dia, tot i tenir per primer cop un preu simbòlic d'un euro. "La gent té moltes ganes de sortir, d'oblidar-se una mica de tots aquests maldecaps que tenim tots avui en dia i disfrutar del Carnaval." Curiositats i Agenda Es menciona la complexitat de les coreografies coordinades entre les comparses, que poden durar fins a 10 minuts i requereixen mesos de preparació. Els presentadors debaten sobre la música del carnaval, criticant els tòpics i proposant una "crònica musical" de la rua de dissabte. A l'avançament de continguts futurs, es parla del llibre de Moises Espanyol sobre criminologia i les curioses maneres de descobrir criminals per les empremtes de les orelles.