Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2857-2880 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Jordi Bertran i la direcció de la Fira Mediterrània
Nou rumb professional de Jordi Bertran El fins ara tècnic de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Bertran, confirma que ha rebut una oferta formal de la Generalitat de Catalunya per assumir la responsabilitat de la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional Mediterrània a Manresa. Aquest moviment suposa el retorn de Bertran a un projecte que ja va dirigir en la seva fase embrionària. Detalls del nou càrrec i la Fira Naturalesa de la Fira: Es tracta d'un dels tres grans mercats de contractació artística de la Generalitat, juntament amb Tàrrega i Vic, enfocat a generar indústria cultural. Rol de Bertran: S'incorporarà per donar suport a la direcció artística actual, encapçalada per Tere Almar, aportant la seva experiència en la internacionalització del certamen. Calendari: La incorporació està prevista per a després de Setmana Santa. Vinculació amb l'Ajuntament de Tarragona Tot i haver demanat l'excedència al mes de gener per un procés de reflexió personal, Bertran destaca la seva fidelitat absoluta a l'alcaldia. Existeixen converses institucionals entre el Departament de Cultura i l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros per mantenir algun tipus de col·laboració: "El que necessiti l'alcalde Ballesteros l'ajudaré... Santa Tecla no para mai i ja hi ha coses preparades amb els grups de treball." Finalment, Bertran desvincula totalment la seva marxa de la recent remodelació del cartipàs municipal, recordant que la seva decisió de demanar l'excedència va ser anterior a aquests canvis polítics.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Obertura de projectes per a la sisena edició del T6.000
Convocatòria del Projecte T6.000 per a Santa Tecla S'ha obert oficialment el termini per presentar candidatures a la sisena edició del projecte T6.000, una iniciativa de Repsol destinada a la recuperació i millora del patrimoni del Seguici Festiu de Santa Tecla. L'ajut compta amb una dotació econòmica de fins a 7.000 euros per a un projecte únic. Àmbits d'actuació i criteris El premi no es limita només a la creació de noves figures físiques, sinó que abraça diversos aspectes de la cultura popular: Recuperació d'elements: Noves figures per al Seguici Popular o el Seguici Petit. Indumentària i música: Confecció de vestuaris i recuperació de partitures o treballs de recerca musical. Rigor històric: Els projectes han de comptar amb el vistiplau de la Comissió del Protocol del Seguici per garantir-ne la coherència i la qualitat. Calendari i participació Termini de presentació: Finalitza el 30 d'abril, tot i que s'admet una certa flexibilitat de pocs dies. Jurat: Format per representants de l'Ajuntament, mitjans de comunicació, la Generalitat i Repsol. Estrena: L'objectiu és que el projecte guanyador es materialitzi i es presenti públicament durant les festes de Santa Tecla al setembre. "No estem parlant només de recuperar figures, parlem de qualsevol element o aspecte que tingui a veure amb la festa."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Localitzadors GPS de la Creu Roja per a malalts d'Alzheimer
Nou servei de localització per a la seguretat i l'autonomia En Xavier Rivera, director d'Intervenció Social de la Creu Roja, presenta a Tarragona Ràdio un innovador projecte basat en la tecnologia GPS i telefonia mòbil. Aquest dispositiu, conegut formalment com a sistema intel·ligent de monitorització d'alerta personal, està dissenyat específicament per a persones en fases inicials de la malaltia d'Alzheimer o amb deteriorament cognitiu lleu. Característiques i funcionament de l'aparell Ubicació constant: El dispositiu permet geolocalitzar l'usuari les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, mitjançant una central de control. Configuració de seguretat: Permet establir zones segures i zones perilloses (com barrancs o vies de tren). Si l'usuari n'extrapassa els límits, s'activa una alerta immediata. Detecció de velocitat: El sistema avisa si la persona es desplaça a més de 35 km/h, cosa que indica que podria haver pujat a un transport públic o vehicle privat sense supervisió. Autonomia i càrrega: L'aparell té una bateria d'unes 60 hores i la central avisa els familiars quan el nivell d'energia és baix. Beneficis per a l'usuari i el cuidador L'objectiu principal no és només la seguretat, sinó també el manteniment de l'autonomia personal. El servei permet que el malalt pugui seguir realitzat tasques quotidianes: Anar a comprar o al centre de dia. Acompanyar els nets a l'escola. Passejar amb la tranquil·litat que, en cas de desorientació, serà localitzat ràpidament. "Proporcionem una seguretat a la persona cuidadora que, des de la feina o qualsevol lloc amb internet, pot saber on està el seu pare o mare en temps real." Accés al servei i costos El servei s'està desplegant a la província de Tarragona i les Terres de l'Ebre, amb una previsió inicial de donar cobertura a unes 60 persones. Vies de sol·licitud: Es pot gestionar a través dels serveis socials municipals, associacions de familiars d'Alzheimer o directament a les oficines de la Creu Roja. Preu: Tot i que el cost privat és d'uns 50 euros, existeixen subvencions de la Generalitat i el Ministeri que redueixen la quota a uns 20 euros mensuals aproximadament.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Primera votació electrònica vinculant a l'ETSE de la URV
Introducció a la Votació Electrònica a la URV L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) de la Universitat Rovira i Virgili s'ha convertit en pionera a l'estat espanyol en implementar un sistema de votació electrònica vinculant. Aquest procés s'utilitza per a l'elecció de la Junta de Centre i combina el mètode tradicional d’urnes amb el vot digital mitjançant la targeta universitària. Detalls Tècnics i Funcionament El sistema aprofita la infraestructura existent de la universitat per garantir l'autenticitat dels votants: Identificació: Tota la comunitat (estudiants, PAS i professorat) disposa d'una targeta electrònica amb xip que ja s'utilitza per a accessos i signatures d'actes. Interfície personalitzada: El sistema reconeix el col·lectiu i la titulació de l'elector per mostrar automàticament els candidats corresponents. Celeritat: Permet votar des de qualsevol ordinador del campus o terminal propi amb lector de targetes, evitant desplaçaments. Seguretat i Custòdia de les Dades Segons el director de l'ETSE, Javier Maixer, la seguretat és la base de tot el projecte i s'organitza en diversos nivells: Anonimat i Robustesa: És impossible identificar el vot amb la persona i el sistema està protegit contra intrusions externes. Xifratge d'alt nivell: Les dades viatgen i s'emmagatzemen completament encriptades. Les tres claus: El recompte es fa en un ordinador desconnectat de la xarxa que requereix la presència de tres membres de la mesa electoral, cadascun amb una clau diferent. Custòdia Física: Durant el procés, l'ordinador que conté el programa de desencriptació es custodia a Caixa Tarragona. "És la primera vegada que una universitat de l'estat espanyol posa en marxa una votació electrònica vinculant, on els resultats aniran a missa." Perspectives de Futur Aquesta prova pilot serveix de test per a les futures eleccions a rector. L'èxit del model podria obrir la porta a exportar el sistema a altres contextos, com eleccions municipals o generals, gràcies a la seva comoditat i a la reducció de l'abstenció logística.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Projectes d'urbanisme i territori a Tarragona
Actualitat urbanística i gestió municipal L'entrevista amb Javier Terrés, tinent d'alcalde d'Urbanisme i Territori, detalla la situació dels projectes clau a la ciutat de Tarragona. L'enfocament principal es divideix entre la reestructuració del govern municipal i l'execució d'obres finançades pel Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL). Projectes clau i infraestructures Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL): Es gestionen uns 98 projectes, dels quals 88 ja estan adjudicats. Destaquen les escales mecàniques del carrer Vapor, la piscina de Riu Clar i la renovació de l'enllumenat públic. L'Hostal del Sol: S'ha arribat a un acord per a l'enderroc de l'edifici mitjançant una compensació de 1,7 milions d'euros, evitant així un procés judicial que s'hauria allargat anys. Hotel al Pla de la Seu: El nou projecte d'hotel de luxes a Cal Ardiaca inclourà una part de museïtzació i serà accessible al públic per visitar les restes arqueològiques. Nou estadi a Campclar: Terrés desmentix els rumors de canvi d'ubicació i reafirma la voluntat de l'alcalde de construir l'estadi al barri de Ponent. Micropolítica i barris "No fa falta macroprojectar, sinó acabar d'arreglar aquelles escales o vials que els veïns necessiten." El regidor destaca que la prioritat és la micropolítica, actuant a tots els barris (Llevant, Ponent, Nord i Centre) amb obres de manteniment, pavimentació i clavegueram que milloren el dia a dia dels ciutadans, com el cas de la vorera de Sant Salvador.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Estratègies per unir Comerç i Turisme a Tarragona
Sinergies entre Comerç i Turisme a la Demarcació L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Pere Margalef i Sergi Albarran destaca la necessitat urgent de treballar conjuntament per potenciar el sector comercial com un actiu turístic de primer ordre. La iniciativa sorgeix de la idea que, en l'entorn actual, el comerç no és només una activitat econòmica aïllada, sinó una experiència lúdica fonamental per al visitant. Punts clau de la jornada de treball: Col·laboració Intersectorial: Per primera vegada, s'uneixen entitats comercials, el sector hostaler, turoperadors i grans superfícies per definir una estratègia comuna. Diferenciació Territorial: El comerç de la zona es presenta com un valor afegit que complementa l'oferta de "sol i platja", sent la segona àrea comercial més important de Catalunya. Visió Estratègica: L'objectiu és "fer el pastís més gran" atraient turistes de qualitat un cop millorades les comunicacions, com l'aeroport. "Per separat no es pot fer res. El client ja ens diu que, dins de les vacances, una part important del seu temps el dedica a passejar per les botigues." Metodologia i Conclusions La jornada, que se celebra al Palau de Congressos, compta amb la complicitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), especialment a través del doctor Salvador Anton. Els experts de la universitat seran els encarregats de processar les dades de les taules de treball per extreure conclusions que es faran públiques en unes setmanes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Excavacions a Ca la Garsa i Futur del Patrimoni Jueu
Resultats de l'Excavació a Ca la Garsa S'han finalitzat les excavacions arqueològiques a l'edifici de Ca la Garsa, situat al bell mig del Call Jueu de Tarragona. Els treballs han permès identificar dues etapes històriques clau per a la ciutat: Època Tardantiga (Segles V-VII): S'ha descobert un edifici de grans dimensions amb elements que apunten a un possible complex religiós o església, gràcies a la troballa de restes de creus i estructures monumentals. Època Medieval (Segle XIII): L'edifici actual correspon a una construcció civil d'una persona econòmicament potent, contemporània al Call Jueu. Es tracta d'una estructura viva que va evolucionar absorbint, fins i tot, un antic carrer medieval. L'arqueòleg Aleix destaca la importància de l'ús de material de cantera provinent del Fòrum Romà (marbres i carreus) per a la construcció d'aquestes estructures posteriors. Projectes de Futur i Gestió Cultural Museïtzació de Ca la Garsa La tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, ha explicat que ara es procedirà a un cobriment preventiu de les restes per evitar-ne el deteriorament. El futur de l'espai podria incloure: * Un centre d'interpretació del Call Jueu. * Un espai públic amb un edifici modern integrat. * La realització d'un concurs d'idees, tot i que la inversió dependrà de la situació econòmica actual. Casa Sefus i Canvis a l'Àrea de Cultura Casa Sefus: S'espera que s'inauguri després de Setmana Santa com a seu de Tarragona 2016 i oficina de Tarraco Viva, un cop resolts els problemes elèctrics. Canvis Organitzatius: Es confirma la marxa del tècnic Jordi Bertran cap a la Generalitat per coordinar el Festival Internacional de la Mediterrània, un canvi que obligarà a buscar un relleu per a la gestió de les festes de Santa Tecla. "Ca la Garsa és un cas molt clar de trama urbana que no és inamovible, sinó que va evolucionant segons les necessitats de la població."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Jornada sobre Al·lèrgies Alimentàries i Dermatològiques
Les Al·lèrgies a Debat al Col·legi de Farmacèutics El Col·legi de Farmacèutics de Tarragona organitza una jornada divulgativa oberta al públic per tractar l'augment de les al·lèrgies en la societat actual. Les expertes Amàlia Olietes i Maripat Salamanca expliquen la necessitat de formar tant els professionals com la ciutadania per gestionar aquestes condicions. Diferència entre Al·lèrgies i Intoleràncies Un dels punts clau de la jornada és aclarir conceptes que sovint es confonen: * Al·lèrgia: Reacció del sistema immunològic (implicant la immunoglobulina E). * Intolerància: Normalment és un problema metabòlic, com passa amb la celiaquia. Al·lèrgies Alimentàries i Creuades S'ha observat que les al·lèrgies alimentàries s'han duplicat en l'última dècada. Entre els aspectes més rellevants destaquen: * L'aparició freqüent en la infància (llet, ous, peix), que sovint es supera amb la maduració del sistema immunitari. * La importància de la lactància materna com a mètode preventiu. * Les reaccions creuades, com la relació entre el làtex i certes fruites (kiwi, plàtan o castanyes). Riscos i Prevenció Dermatològica Les manifestacions a la pell són les més comunes i poden derivar en situacions greus: * Xoc anafilàctic: Es posa èmfasi en identificar els símptomes per evitar un desenllaç fatal. * Dermatitis atòpica: Una afecció molt estesa que requereix cures específiques. * Picades d'insectes: Especialment perilloses (abelles i vespes) si no es coneix l'al·lèrgia prèviament. "El que pretenem és tenir aquest contacte amb la població, que vegin que no estan sols i que els farmacèutics som agents sanitaris al seu costat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Remodelació del govern municipal de Tarragona
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros L'alcalde de Tarragona respon a les crítiques de l'oposició (CiU i PP) sobre la recent remodelació del cartipàs municipal, negant qualsevol crisi interna i defensant que els canvis busquen una major eficàcia en la gestió de la ciutat. Eixos principals de la remodelació • Macroàrea de manteniment i neteja: S'unifiquen competències sota el regidor Antonio Rodríguez per millorar la resposta a la via pública, que representa el 70% de les peticions ciutadanes. • Cultura i Festes: Es divideixen les carteres per donar més pes específic a cada àrea. Carme Crespo assumeix Cultura (juntament amb Medi Ambient) i Sandra Coloma es manté a Festes i Joventut. • Llicències i Promoció Econòmica: La gestió de llicències d'obres i activitat passa a l'àrea de Lola Herrera amb l'objectiu de reduir els temps d'espera de 17 mesos a només 2 mesos. Projectes Estratègics i Actualitat • Model Cultural: Ballesteros detalla un pla d'equipaments que inclou el Teatre Tarragona, la Ciutat de la Música i la candidatura a la Capital Europea de la Cultura 2016. • Jocs del Mediterrani 2017: L'alcalde celebra l'aval de la Generalitat de Catalunya i del Comitè Olímpic Espanyol, destacant la potència de Tarragona com a capital de l'esport. • Lluita contra l'atur: S'anuncia l'inici imminent de les obres del Pla Zapatero i la futura obertura d'El Corte Inglés com a motors per reduir l'atur a la ciutat. "No és una crisi, és una millora per funcionar amb més rapidesa i posar el ciutadà al centre de la nostra tasca."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
30 anys de democràcia municipal amb Josep Maria Recasens
El retorn als orígens de la democràcia a Tarragona En aquesta entrevista commemorativa, l'historiador Josep Maria Recasens, primer alcalde de la Tarragona democràtica, reflexiona sobre els 30 anys de les primeres eleccions municipals del 1979. Recasens detalla com es va forjar el govern a través d'un pacte d'esquerres i els reptes immensos d'una ciutat que sortia del franquisme amb greus mancances estructurals. Els reptes de la transició municipal • Pactes i inexperiència: L'alcaldia va ser fruit d'un compromís entre el PSC, el PSUC i Convergència per investir la llista més votada i evitar la continuïtat del règim anterior. • Urbanisme i barris: Recasens descriu una situació "deplorable" a les barriades, amb urbanitzacions inacabades, falta de claveguera i enllumenat, fruit de dos anys de paràlisi administrativa. • El problema de l'aigua: Un dels temes centrals de la seva gestió va ser la salinització de l'aigua, que va provocar les manifestacions més multitudinàries de la història de la ciutat. "No teníem cap experiència, però el que em meravella encara avui és que vam aprendre bastant de pressa tots plegats." La visió de l'historiador i el present Als seus 91 anys, Recasens continua actiu com a investigador. Analitza l'evolució de la política i l'urbanisme de Tarragona: • Crítica urbanística: Lamenta la pèrdua de la uniformitat vuitcentista de la Rambla Nova i critica certes decisions arquitectòniques recents. • Projectes actuals: Està enllestint una recerca sobre la història de la manca d'aigua a Tarragona, analitzant des de rogatives del segle XV fins a la infraestructura romana.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Alumnes del Col·legi Sant Pau a la final de Ciutats Patrimoni
Reconeixement a l'esforç acadèmic Un grup d'alumnes de segon d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona ha estat guardonat pel seu projecte dins el programa "Conèixer les Ciutats Patrimonials". L'acte, celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament, ha servit per anunciar que representaran la ciutat en la fase final que tindrà lloc a Àvila el proper mes de maig. Un projecte interdisciplinari i creatiu El treball s'ha centrat en l'estudi de la ciutat de Segòvia des d'una vessant transversal, involucrant diverses matèries i metodologies: Transversalitat: Ha integrat assignatures com matemàtiques, català, castellà, tecnologia i ciències socials. Expressió artística: Els alumnes han creat coreografies que barregen hip-hop, ball clàssic i música actual (com les Spice Girls) per connectar el patrimoni amb la joventut. Suport visual: Han elaborat un PowerPoint explicatiu i una maqueta espectacular de l'aqüeducte de Segòvia. Valors i aprenentatge La professora Montserrat Arbó ha destacat que, més enllà dels continguts acadèmics, el projecte ha fomentat el treball en equip, la tolerància en la resolució de conflictes i la dedicació personal, ja que molts alumnes hi han treballat durant els caps de setmana. "L'important, sobretot, és el treball en equip i la transversalitat de les assignatures." Els estudiants, tot i que inicialment coneixien poc sobre Segòvia, han manifestat el seu entusiasme per visitar la ciutat i l'impacte visual que els ha causat descobrir com l'aqüeducte s'integra en el nucli urbà.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Viure amb Pàrquinson: L'impacte positiu de l'estimulació cerebral
Entrevista sobre el Pàrquinson i la Qualitat de Vida En aquesta conversa s'explora la realitat de la malaltia del Pàrquinson a través de l'experiència de Joan Mora, vicepresident de l'Associació de Persones Afectades de Pàrquinson, i la treballadora social Vanessa Olalla. El focus principal és com el Joan ha transformat la seva vida gràcies a una intervenció tecnològica pionera. L'Experiència de Joan Mora El diagnòstic: Diagnosticat fa 10 anys, el Joan ja coneixia la malaltia perquè el seu pare la va patir. Tot i així, rebre la notícia va ser com una "dutxa d'aigua freda". Símptomes invalidants: Abans de l'operació, patia episodis de bloqueig físic (moments off) on es quedava immobilitzat totalment al mig del carrer, sovint patint la incomprensió social. L'operació innovadora: Se li van implantar dos elèctrodes al cervell mitjançant una estimulació cerebral profunda. Resultats de la Intervenció La millora ha estat radical i immediata: - Ha passat de prendre més de 20 pastilles diàries a només 4 o 5. - Ha eliminat els tremolors externs i ha recuperat la capacitat de dormir tota la nit i caminar en despertar-se. - > "Em sento com si fos un home aviònic." El Paper de l'Associació i el Dia Mundial Amb motiu del Dia Mundial del Pàrquinson (abril), l'associació celebra el seu 10è aniversari amb diversos objectius: 1. Divulgació: Trencar l'estigma que el Pàrquinson és només "tremolar". 2. Suport emocional: Combatre l'aïllament social, ja que molts afectats s'amaguen per por o vergonya. 3. Sensibilització: Educar la societat perquè sàpiga com ajudar una persona bloquejada en un pas de zebra en lloc de mostrar impaciència. Es recorda que a Tarragona hi ha uns 1.500 afectats, però només uns 180 estan associats, posant èmfasi en la importància de buscar ajuda professional i comunitària.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Avanç del Pla Integral de la Part Alta de Tarragona
Desenvolupament dels projectes socials i urbanístics L'Ajuntament de Tarragona ha presentat l'estat actual del Pla Integral de la Part Alta (PIPA), destacant que, tot i que moltes accions no han estat visibles fins ara per tractar-se de gestió interna, el pla ja està plenament operatiu. La consellera de Medi Ambient, Carme Crespo, ha subratllat la importància de les iniciatives socials que busquen millorar la convivència i el dinamisme del barri. Principals eixos d'actuació social S'han contractat diversos professionals per posar en marxa programes que ja estan donant fruits: Informació Ambiental: Tècnics que eduquen els veïns i restauradors sobre la recollida selectiva i els horaris per treure la brossa (a partir de les 20:00h). Dinamització Comercial: Una tècnica encarregada de diagnosticar l'estat del comerç local i proposar millores. Atenció Social: Programes específics per a la gent gran (molt demanats) i serveis d'inserció laboral, especialment per a dones. Telecentre: Èxit dels cursos d'informàtica, que actualment compten amb llista d'espera. Control de l'incivisme i seguretat Una de les novetats més destacades és l'anunci que, en aproximadament dos mesos, la Guàrdia Urbana patrullarà de paisà per la zona. L'objectiu és sancionar les actituds incíviques que els informadors actuals no poden penalitzar. "L'incivisme es veu molt, però és obra de poca gent; hem d'evitar que continuïn fent-ho." Obres i infraestructures pel 2009 L'any 2009 es preveu intens quant a transformació física: Remodelació de carrers: Obres de millora i enllumenat als carrers Medina Comte i la Nau. Espais públics: S'han completat zones enjardinades a la capçalera del Circ i a la baixada del Roser. Cerca d'un Centre Cívic: Es busca una alternativa als baixos del pàrquing Jaume I, ja que el local actual genera rebuig entre els veïns. L'Ajuntament demana paciència a la ciutadania davant les molèsties que causaran les obres de clavegueram i pavimentació dirigides per Ematsa i l'Incasòl.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Conveni URV i veïns per la ciència i el medi ambient
Col·laboració entre la Universitat i el món veïnal de Tarragona L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili i les federacions de veïns de Tarragona signen un conveni pioner. Aquesta iniciativa té com a objectiu apropar l'expertís acadèmic a les necessitats reals de la ciutadania, oferint formació, recerca i solucions tecnològiques en l'àmbit de la química i el medi ambient. Eixos principals del projecte Science Shop: Un portal de la ciència que actua com a pont per recollir les inquietuds socials i resoldre-les mitjançant la investigació. Participació activa: Els projectes comptaran amb la implicació de professors experts i alumnes en pràctiques o treballs de recerca. Servei a la societat: Es busca que la universitat no només generi coneixement teòric, sinó que "tanqui el cercle" donant resposta directa al seu entorn immediat. El paper del programa APQUA El programa APQUA, amb 20 anys d'experiència, coordina aquesta nova etapa. Mentre que abans es focalitzava en l'educació escolar, ara se centra a preguntar a la societat quines són les seves preocupacions. "La societat el que vol és educació, formació, saber i conèixer per evitar les pors injustificades." Temes clau i preocupacions ciutadanes La jornada inaugural inclou una conferència sobre la contaminació atmosfèrica, identificada com el "tema estrella" de preocupació a Tarragona. Altres àmbits de treball són: Sostenibilitat: Desenvolupament de programari per a la compra sostenible. Impacte ambiental: Estudis sobre contaminació lumínica, acústica i gestió de residus. Salut: Anàlisi de l'efecte dels agents ambientals sobre la salut de la població.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Jornades de Portes Obertes a la URV i el Pla Bolonya
Orientació Universitària i Portes Obertes La vicerectora d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Maria Bargalló, presenta les jornades de portes obertes programades per als dies 11 i 25 de març. Aquestes sessions estan dissenyades perquè els futurs alumnes de batxillerat i cicles formatius coneguin de prop els campus de Tarragona, Reus, Vila-seca i les Terres de l'Ebre. Els punts clau de les jornades inclouen: - Visites en dies lectius: Es fan dimecres per mostrar l'ambient real i el funcionament normal de les classes. - Combinatòria d'horaris: L'estructura permet als estudiants visitar fins a quatre ensenyaments diferents per resoldre dubtes sobre la seva elecció. - Atenció directa: Contacte personalitzat amb professors, personal de secretaria i biblioteques. La Transició a la Universitat i el Pla Bolonya L'entrevista aborda les pors comunes dels nous estudiants, especialment la nota de tall i la dificultat del primer curs. Bargalló desmitifica la idea d'una "criba" deliberada, atribuint les dificultats inicials al salt qualitatiu que suposa el canvi de sistema educatiu i d'entorn social. Respecte a la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (Pla Bolonya), s'apunten canvis significatius: - Noves titulacions: Coexistència de 27 nous graus amb titulacions del sistema antic. - Metodologia: Es potencia el treball autònom i l'avaluació continuada, donant un retorn més immediat a l'alumne sobre el seu progrés. - Durada: La majoria de graus passen a ser de quatre anys. El Valor de la Proximitat Finalment, es debat sobre la fortalesa de la URV davant de les universitats de Barcelona. Segons la vicerectora, el gran valor de la universitat tarragonina és el tracte directe i personalitzat. "Que puguis saber quins són els estudiants que tens a la classe, que els puguis saludar i sàpiguis qui són, és tan bo per als estudiants com per als professors."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Actualitat educativa i preinscripció escolar a Tarragona
Resum de l'Actualitat Educativa a Tarragona L'entrevista amb el regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Saneuges, repassa els detalls del pròxim curs escolar i les infraestructures educatives de la ciutat. Procés de Preinscripció i Portes Obertes El període oficial de preinscripció serà del 23 de març al 3 d'abril. Actualment, els centres ja realitzen jornades de portes obertes per donar a conèixer les instal·lacions. L'Ajuntament ha unificat les guies d'informació en un sol document per a totes les etapes (infantil, primària i secundària). S'enviaran 1.200 guies directament a les famílies amb infants que han de començar P3. Novetats en Places i Control de Dades S'incrementen 100 places de P3 a causa del creixement demogràfic, repartides en centres com el Serrallo, Bonavista, Mediterrani i el Col·legi Tarragona. Es reforça el control contra el falsejament de domicilis. El regidor destaca que, tot i ser casos minoritaris (menys d'una dotzena), la nova normativa permet l'expulsió de l'alumne del centre durant el curs si es detecten dades incorrectes. Infraestructures i Nous Centres Institut Tarragona 2: S'ubicarà provisionalment a l'antiga Facultat de Lletres (Plaça Imperial Tàrraco) durant 2 o 3 anys. Oferirà 90 places de 1r d'ESO per descongestionar altres instituts del centre. Col·legi Tarragona (Joan XXIII): Ha sortit a licitació la construcció del nou edifici, amb un termini previst d'uns 15 mesos. Llars d'infants: La llar de Francolí s'inaugurarà al setembre. Hi ha projectades quatre llars més a la Móra, Sant Pere i Sant Pau, Joan XXIII i, possiblement, a les Clarisses. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): L'Ajuntament manté la voluntat de finançar o avançar els diners per desencallar el projecte, pendent de negociacions amb la Generalitat. "L'Ajuntament està disposat a fer el que calgui per donar una solució urgent a l'Escola Oficial d'Idiomes, ja que és un tema prioritari per al govern de la ciutat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Dones i Astronomia: Ciència, Igualtat i el Cel de 2009
Astronomia amb Perspectiva de Gènere En el marc de l'Any Internacional de l'Astronomia (2009), la professora de la Universitat de Barcelona, Cesca Figueres, presenta iniciatives per visibilitzar el paper de les dones en aquesta ciència. L'objectiu principal és promoure la igualtat de gènere i trencar el sostre de cristall que encara persisteix en la carrera investigadora. Projectes destacats: El Calendari i l'Exposició Entre les accions de divulgació destaca un calendari biogràfic que recull la vida i obra de dotze dones que van fer història, sovint des de l'anonimat o l'ombra de figures masculines: Diversitat geogràfica i temporal: S'inclouen figures com Hipàtia d'Alexandria (segle IV) fins a astrònomes xineses i musulmanes del segle X. Objectiu pedagògic: S'està preparant una exposició digital destinada a instituts i museus per oferir referents femenins a les noves generacions de científiques. La situació actual a Espanya Tot i que el 30% dels professionals numeraris en astronomia a l'Estat espanyol són dones (una xifra alta en comparació amb la física teòrica), s'observa un estancament preocupant: Hi ha més llicenciades que llicenciats, però poques arriben a càtedres o llocs de decisió. La dificultat de conciliar la vida laboral i familiar apareix com un dels principals obstacles. "Fem ciència, fem feminisme, fem divulgació i fem el reconeixement a aquestes dones." Reivindicacions de l'Any Internacional Més enllà del gènere, l'any 2009 posa el focus en altres fites universals: Protecció del cel fosc: La lluita contra la contaminació lumínica per recuperar la visibilitat de les estrelles des de les ciutats. Connexió professional-amateur: Enfortir la xarxa entre els 650 professionals i els més de 5.000 astrònoms aficionats que hi ha a Espanya. Patrimoni de la Humanitat: El reconeixement de l'astronomia i els seus llocs emblemàtics per part de la UNESCO.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
La locomotora Tàrraco i la nova façana portuària
La transformació de la façana marítima de Tarragona El Port de Tarragona està impulsant un projecte integral per dignificar i humanitzar el litoral, convertint antics vials de trànsit pesat en espais lúdics per als ciutadans. L'objectiu principal és apropar el port a la ciutat, creant un itinerari de prop de dos quilòmetres que connectarà la zona de la Tabacalera amb la Plaça dels Carros. La històrica locomotora Tàrraco Un dels elements centrals d'aquesta remodelació és la recuperació de la màquina de tren Tàrraco, batejada originalment com El Tera: Origen: Fabricada a França l'any 1864, es tracta d'una locomotora de vapor del segle XIX. Funció: Era una màquina auxiliar de poca potència (260 cavalls), coneguda popularment com a cuco pel seu recatat tamany. Simbolisme: Va ser utilitzada per transportar treballadors ferroviaris, fet que li atorga un fort valor sentimental per a Tarragona. Ubicació: S'ha traslladat al costat del Pont de la Petxina per ser exposada al públic i potenciar la cultura ferroviària. Nous espais lúdics i esportius L'actuació al voltant de la locomotora inclou la creació d'una zona recreativa que s'obrirà completament en el termini d'un mes: Instal·lació de taules de ping-pong i mitja pista de bàsquet. Revestiment i millora de l'entorn del Pont de la Petxina. Mesures de seguretat com la instal·lació d'una barana perimetral per protegir la màquina i els visitants. Remodelació del Moll de Costa El projecte s'emmarca en una visió més àmplia que aprofita la reducció del trànsit de camions gràcies al pont mòbil: "El que volem és que el port s'apropi a la ciutat i que cada dia sigui percebut per la gent com un element purament tarragoní." Reducció de carrils: Se suprimeix un carril de circulació per sentit per guanyar espai per a peatons i carril bici. Humanització: Es plantarà vegetació (palmeres i altres arbres) per crear un entorn més amable. Connexió cultural: Millora l'accés als Tinglados i al Museu del Port, integrant tota la façana portuària en l'oferta de restauració del Serrallo.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
3'
Emissió Continuada de Tarragona Ràdio
Resum de l'Emissió Aquesta seqüència correspon a una emissió continuada de l'emissora municipal Tarragona Ràdio. El contingut es caracteritza per la repetició de la seva identificació corporativa al llarg de diversos intervals de temps. Punts Clau de la Transmissió Identificació de marca: S'utilitza de forma recurrent el nom de l'emissora per mantenir la presència de canal. Continuïtat sonora: Es recullen diferents segments temporals que asseguren la senyal de ràdio activa. Àmbit local: L'emissió es centra específicament en el servei públic de la ciutat de Tarragona. "TARRAGONA RÀDIO" El registre no mostra intervencions de veu addicionals ni talls publicitaris, focalitzant-se exclusivament en l'anunci de la cadena durant el període de temps monitoritzat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Nova plataforma en defensa del ferrocarril a Tarragona
Presentació de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril S'ha constituït formalment una nova plataforma al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb l'objectiu de revertir la pèrdua de serveis ferroviaris. Aquesta entitat està formada per sindicats (com la CGT i CCOO), partits polítics (ICV, EUiA) i diverses entitats socials. Objectius i Eixos de Lluita La plataforma neix d'una preocupació per la degradació del servei públic en favor de la privatització. Els seus punts fonamentals són: Ferrocarril Públic i Social: Prioritzar el servei al ciutadà i la rendibilitat social per sobre dels resultats econòmics de les empreses privades. Accessibilitat i Dignitat: Reclamar la reforma urgent d'estacions com la de Tarragona, Reus o Vila-seca, que pateixen mancances greus d'infraestructura i accessibilitat. Sostenibilitat: Defensar el tren com el mitjà més ecològic i assequible per a la classe treballadora i els estudiants. Propostes Concretes per al Territori Joan Ramon Ferrandis, portaveu de la plataforma, detalla mesures específiques per millorar la xarxa: Millora de freqüències: Triplicar els serveis de mitjana distància fins a Flix i Montblanc, i duplicar els de Tortosa. Reobertura de línies: Recuperar el traçat Roda de Barà-Reus per connectar l'estació de l'AVE, l'aeroport de Reus i crear un bypass per a mercaderies perilloses. Xarxa de Rodalies: Implementar un sistema de rodalies propi per al Camp de Tarragona amb dos cercles concèntrics que vertebrin el territori interior. "Els horaris han d'acoblar-se a les necessitats dels usuaris, i no l'usuari als horaris." Properes Accions Reivindicatives La plataforma preveu un calendari de mobilitzacions que inclou una radiografia profunda del territori, reunions amb l'administració i accions directes com concentracions a les estacions més degradades i viatges-protesta per visibilitzar l'estat del servei.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Maria Aurèlia Capmany: Vida, Feminisme i Obra Literària
Maria Aurèlia Capmany: L'Eterna Dona Impertinent L'entrevista amb la doctora en Filologia Catalana, Montserrat Palau, explora la figura polièdrica de Maria Aurèlia Capmany, una de les intel·lectuals més rellevants de la cultura catalana contemporània. Durant la conversa, es destaca que, tot i la seva gran popularitat mediàtica, sovint la seva imatge pública ha eclipsat la profunditat de la seva obra literària i activisme. Una Trajectòria de Versatilitat i Ruptura Capmany no es va limitar a un sol camp. Educada en els valors de la República, va conrear múltiples disciplines: * Narrativa i Teatre: Va guanyar premis prestigiosos com el Sant Jordi. * Oficis variats: Professora de filosofia, gravadora de vidre, dramaturga i fins i tot cabaretera. * Actitud provocadora: Reivindicava fumar cigars en públic i mantenia una postura independent davant l'establishment cultural. "Era una dona pertinentment impertinent. Sabia on provocar i on punxar, sobretot amb aquesta cultura o 'cultureta' que li molestava." El Feminisme de la Igualtat Es defineix Capmany com una pionera del feminisme modern a Catalunya. El seu llegat se centra en el feminisme de la igualtat, centrat en la reclamació dels mateixos drets per a homes i dones. L'ententrevista reflexiona sobre com les generacions actuals sovint redescobreixen la necessitat d'aquest feminisme quan topen amb les discriminacions reals en l'àmbit laboral o familiar. Recomanacions Literàries per a Nous Lectors Per a aquells que es vulguin iniciar en la seva lectura, Montserrat Palau proposa quatre títols clau: 1. Quim/Quima: Una obra amb ressons de l'Orlando de Virginia Woolf, ideal per a joves. 2. Un lloc entre els morts: Una reflexió històrica i política guanyadora del Premi Sant Jordi. 3. El color més blau: Una novel·la epistolar que narra la postguerra i l'exili. 4. Feliçment, jo sóc una dona: Un recorregut per la societat catalana a través dels ulls de la Carola Milà.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
La Lliga contra el càncer i el seu sopar solidari a Tarragona
La Lliga contra el càncer i el seu vessant solidari En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, David Ortega, responsable de comunicació de la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona, explica la importància de la seva tasca i els detalls del tradicional Sopar Solidari que se celebra a l'Hotel Imperial Tàrraco. Aquest esdeveniment no només serveix per recaptar fons de particulars i institucions, sinó també com un acte de visibilitat social. Homenatge a Lluïsa Ferràs L'edició d'aquest any té un caire especialment emotiu, ja que es ret homenatge a qui va ser delegada a Tarragona durant molts anys, Lluïsa Ferràs, qui va morir el passat mes d'octubre. "Va ser un exemple i una mostra de coratge i d'entrega, sobretot als malalts." Serveis i suport integral al malalt L'entitat treballa per complementar el sistema de salut públic, centrant-se en la qualitat de vida del malalt oncològic i el seu entorn familiar. Els seus pilars d'actuació inclouen: Suport psicooncològic: Gestió de grups d'ajuda mútua, com el nou grup per a persones ostomitzades. Atenció hospitalària: Voluntariat que acompanya els malalts per oferir un respir emocional a les famílies. Ajuts econòmics: Suport financer per a famílies en situacions precàries derivades de la malaltia, sota criteris socials estrictes. Una xarxa humana extensa al territori La Lliga compta amb una presència molt sòlida a la demarcació de Tarragona: Disposa de 100 delegacions que cobreixen pràcticament el 100% del territori. Suma uns 2.000 socis i prop de 1.500 voluntaris actius. Les delegacions actuen com a altaveu i vincle directe entre els malalts de diverses zones (com l'Ebre o la Terra Alta) i la seu central.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Actualitat sanitària i nous equipaments al Camp de Tarragona
Panorama de la Sanitat al Camp de Tarragona Entrevista a Joaquim Pallajà, director dels serveis territorials del Departament de Salut, sobre l'estat actual dels centres sanitaris, la mancança de personal i les innovacions tecnològiques a la regió. Infraestructures i Millores Hospitalàries • Hospital Joan XXIII: S'està duent a terme una reforma integral, especialment al servei d'urgències. Els objectius principals són millorar el confort dels pacients i l'eficiència del triatge. • Centre d'Alta Resolució (CAR) a Camp Clar: Un projecte estratègic per descongestionar les urgències de l'hospital de referència i l'atenció primària a Ponent. Es preveu que la licitació surti aquest mes de març. • Centre Sociosanitari Casablanca: Es troba en fase de concurs d'idees i s'especialitzarà en llarga estada i neurorehabilitació. Gestió de Recursos Humans i Llistes d'Espera • Falta de professionals: Pallajà reconeix que la manca de metges de capçalera és un problema estructural difícil de resoldre a curt termini, ja que la formació d'un especialista pot durar fins a 12 anys. • Llistes d'espera: Malgrat la pressió demogràfica, s'observa una lleugera millora global, especialment en intervencions de cataractes, tot i que especialitats com dermatologia encara presenten dificultats. Innovació: La Recepta Electrònica "Desapareix el paper i la sensació de tacte físic... serà una experiència interessant per a la gent gran." • Es preveu que la recepta electrònica estigui totalment implantada al Camp de Tarragona abans d'acabar el 2009, eliminant el format físic i millorant la comunicació amb les farmàcies.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Balanç de Jordi Figueras al capdavant de la FUB
Balanç del mandat i comiat de la presidència Jordi Figueras finalitza la seva etapa de dos anys com a president de la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona (FUB). En aquesta entrevista, Figueras reflexiona sobre un període marcat per la transició i la necessitat de consensuar postures dins del sector comercial. Reconeix que va assumir el càrrec per responsabilitat com a vicepresident després de la marxa de l'anterior presidenta. Reptes i autocrítica El president sortint destaca diverses dificultats que han marcat el seu mandat: Excés de burocràcia: Lamenta la gran quantitat de "paperassa" necessària per accedir a subvencions, quelcom inassumible per a botiguers que ja gestionen els seus propis negocis. Manca d'implicació: Fa una crida a la coresponsabilitat de tots els botiguers per mantenir viva l'associació, tant físicament com econòmica. Relació amb l'administració: Tot i que no hi ha hagut enfrontaments, demana a l'Ajuntament una funció més de "tutorització" per facilitar les tasques administratives als autònoms. Situació actual del comerç a Tarragona Figueras es mostra pessimista respecte al futur immediat a causa de la crisi econòmica i la desacceleració de les vendes després d'unes rebaixes que van començar amb força però es van desinflar ràpidament. "Una ciutat sense comerç, a part que pot quedar insegura, perd la seva essència; el botiguer dona llum i vida als carrers." També denuncia la competència deslleial de certs grans establiments a Les Gavarres que operen sense permís d'obertura oficial, mentre que al petit comerç se li exigeix tot sota amenaça de multes. El relleu a la FUB El proper dijous, l'assemblea escollirà previsiblement Eduard Manyas com a nou president. Figueras li recomana: Mantenir la unitat: Continuar acostant postures entre les diferents associacions de la ciutat. Capacitat negociadora: Insistir en el diàleg amb l'Ajuntament i la Generalitat. Renovació: Considera positiu un canvi de lideratge amb persones joves i vinculades al teixit comercial des de fa anys.