Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1057-1080 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
Estocolm: Disseny, Cultura i Vida a l'Aigua
Descobrint Estocolm amb Marissa Suárez Marissa Suárez, coordinadora pedagògica del Museu d'Art Modern de Tarragona, comparteix la seva experiència després d'un viatge de vuit dies a la capital sueca. La ciutat es presenta com un model de civisme, on el disseny, la netedat i la integració amb l'entorn natural defineixen el caràcter dels seus habitants. Societat i Qualitat de Vida • La sensació general és d'una classe mitjana-alta sense ostentació. • Hi ha una absència notable de pobresa visible i una gran seguretat als carrers. • La vida s'organitza al voltant de la llum solar: > "Aprofiten molt la llum del dia; el sol surt a les 5:30 i no es pon fins a quarts de deu del vespre." Cultura i Museus Principals • Museu del Vaixell Vasa: Una instal·lació única construïda al voltant d'un vaixell del 1626 rescatat intacte de l'aigua. • Moderna Museet: Destaca pel seu concepte de visita a la carta, on el personal pot moure plafons per ensenyar obres de la col·lecció privada que no estan exposades permanentment. • Skansen: El primer museu a l'aire lliure del món, que recrea edificis i oficis històrics de tota Suècia amb actors en viu. Arquitectura i Espais Emblemàtics • L'Ajuntament (Stadshuset): Famosos pel sopar dels Premis Nobel. Tot i anomenar-se la "Sala Blava", l'arquitecte va decidir deixar el maó vermell vist. • Gamla Stan: El centre històric d'origen medieval, lliure de cotxes i amb una estètica molt ben conservada. • Södermalm: L'illa més creativa, plena de botigues de moda, barriades per veure la posta de sol i escenari de les novel·les de Stieg Larsson. Consells de Transport i Gastronomia • El transport és extremadament puntual, destacant el tren llançadora Arlanda Express que connecta l'aeroport amb el centre. • La gastronomia es basa en productes frescos com el salmó i l'arangada. Destaca el plat típic Pyttipanna. • Un detall curiós: l'alcohol no es ven a supermercats, sinó en botigues estatals especialitzades, i el vi té preus molt elevats en comparació amb l'aigua de l'aixeta, que és gratuïta i de gran qualitat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Festa Major del Catllà i excursió a la Mola dels Quatre Termes
Actes de la Festa Major del Catllà El programa d'actes de la Festa Major del Catllà destaca per la seva varietat i tradició, amb esdeveniments per a totes les edats: Dijous d'inauguracions: S'estrena l'espai d'interpretació de la ruta dels castells del Baix Gaià. També destaca una xocolatada infantil i una cursa d'orientació nocturna per a famílies. Divendres de tradició i música: Se celebra el tradicional concurs de trencaclosques (amb més de 8 anys d'història) i el concert de tarda i ball de nit amb la prestigiosa Orquestra Maravella. Dissabte, el dia gran: Jornada central amb matinades, vermut popular a la Torre d'en Guiu i una destacada Diada Castellera amb colles de primer nivell com la Vella de Valls, Vilafranca i la Jove de Tarragona. La nit acaba amb correfoc i el ball de l'Orquestra Girasol. Dilluns de fi de festa: Destaca la curiosa baixada de trastors (andròmines), activitats infantils de construcció amb fusta (joc kapla) i un gran castell de focs final. La Proposta Fresca: Muntanyes de Prades L'episodi proposa una ruta senderista fins a la Mola dels Quatre Termes (o Mola d'Estat), un cim d'uns 1.117 metres situat a la Conca de Barberà. Dades clau de la ruta: Accés: Es realitza a través del sender GR-171, partint des de la pedania de Rojals (Montblanc). Història: El seu nom prové de la Taula dels Quatre Batlles, on antigament es reunien els alcaldes de Montblanc, Vimbodí, Mont-ral i Prades per pactar la tala de pins. Atractius: Al cim es troben les Tres Creus metàl·liques i unes vistes panoràmiques que, en dies clars, permeten veure el Pirineu. "Diu la tradició que els quatre alcaldes es reunien en aquest indret per pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits." Per acabar, es recomana gaudir de la cuina de muntanya a La Sucarrimada o visitar el primer concurs de cantautors Olga Xirinacs a la plaça dels Sadassos de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
13'
Festa Major de l'Arbós i Sant Magí a Tarragona
La Tradició de la Festa Major de l'Arbós L'episodi destaca la riquesa cultural i el fort teixit associatiu de la vila de l'Arbós durant la seva setmana gran. Amb una durada de sis dies, la celebració se centra especialment en el cap de setmana amb un enfocament en el folclore popular. Novetats i Elements del Seguici El Ball de Trabucaires: Una de les grans novetats d'enguany, que s'incorpora oficialment al seguici popular. Gegants Centenaris: Es destaca que les figures actuals daten de 1816, sent reconegudes com a Bé Patrimonial per la Generalitat. Recuperació Històrica: El Ball de Pastorets, que s'havia perdut des dels anys 50, torna a formar part de la festa. Actes Centrals: La Carretillada dels diables i l'actuació castellera amb els Minyons de l'Arbós, la Colla Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca. Oferta Musical i d'Oci La programació musical busca diferenciar ambients segons el públic: * Nit de Rock i joves: Actuacions de grups com Siniestre Total i La Niña del Exorcista. * Versions i Orquestres: Espectacles de La Loca Histeria i orquestres al poliesportiu. * Presència del Català: Apostes per música i DJs que punxen exclusivament en català. Proposta Fresca: Sant Magí a Tarragona L'espai final es trasllada a Tarragona per recomanar la Revetlla Remullada dins les festes de Sant Magí. "No hem dubtat ni un segon: avui us recomanem la Revetlla Remullada a la plaça del Rei amb la companyia Passocat." Es detallen elements singulars de la festa com el carro, la síndria i el càntir que ruixen aigua als assistents, a més de l'arribada de l'aigua des de l'ermita de la Brufaganya.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
15'
Festa Major de la Sènia i Sant Magí a Tarragona
Celebracions i tradicions: De la Sènia a Tarragona Aquest episodi de L'Embalat ens convida a descobrir les riqueses culturals de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, centrant-se especialment en les festes populars que defineixen la identitat d'aquestes regions durant l'estiu. La Festa Major de la Sènia L'alcalde de la Sènia, Víctor Pla, detalla els vuit dies de celebració en honor a Sant Bartomeu i Sant Roc. El tret més distintiu d'aquestes festes són les activitats lligades al món animal i la tradició local: Curses de Cavalls: Una tradició centenària única a les Terres de l'Ebre. Se celebren dimarts, dijous i dissabte, culminant amb la gran cursa de pura sang anglesos. Correbous: Actes taurins tradicionals que es mantenen com a part del llegat cultural del territori. Cultura i espectacles: Destaca l'actuació de l'humorista Carlos Latre. L'alcalde subratlla que la majoria d'actes, incloent-hi concerts i balls, són gratuïts per facilitar l'accés a tothom en temps de crisi. Concurs de Pintura Ràpida: Un esdeveniment amb més de 30 anys d'història que atrau artistes de tot Catalunya. Actes de germanor: L'homenatge al "senienc absent" i l'acte de germanor amb el poble de Benifassà. Sant Magí a Tarragona: La Cindriada El programa es trasllada a Tarragona per parlar de les festes de Sant Magí i la seva vessant més refrescant: La Cindriada: Un acte clàssic que combina el consum de síndria amb la música, enguany amb el grup Underwater Funk Experience. La Cindrieta: Es presenta la beguda oficial de la festa, creada pel Bar Lab, feta a base de síndria, llima i Chartreuse. Revetlla Remullada: S'anuncia l'arribada de l'aigua des de la Brufaganya i els preparatius per a la jornada de les revetlles. "Vam preferir donar accés a tothom i que tothom pugui participar i disfrutar de les orquestres sense cap cost econòmic." -- Víctor Pla, alcalde de la Sènia
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
16'
Festes Majors a Ferran, La Móra i Sant Magí
L'Embalat: Propostes festives al Tarragonès Aquest episodi de L'Embalat ens presenta un recorregut detallat per les celebracions populars del territori, destacant especialment les festes de Ferran, la urbanització de la Móra i l'inici de Sant Magí. Festa Major de Ferran: Tradició i el plat fort de l'Orquestra Plateria La presidenta dels veïns, Gemma Fuster, detalla un programa ple d'activitats per a un poble de 70 habitants que s'omple de visitants: Divendres: La clàssica Sardinada Popular (més de mil plats de sardina), havaneres, xaranga i disco mòbil. Dissabte: Ofici solemne, homenatge a la tercera edat i la tarda de Cultura Popular amb gegantons, bastsons i els Castellers d'Altafulla. El gran esdeveniment: El concert gratuït de l'Orquestra Plateria a les 23:30h. Diumenge: Dedicat als més petits amb la trencada de l'olla, l'animació de Pica Picarol i cinema a la fresca amb Mamma Mia. La Móra: Esport, música cubana i travessa nedant Givier Quintana, president de l'associació de veïns, presenta una programació variada a l'aparcament de la platja: Activitats destacades: Nit de música cubana amb Isbel, Caña y Ron, sopar de carmanyola, dansa oriental i flamenc, i concerts de rumba. Esport: Campionats de petanca, futbol sala i la tradicional bicicletada popular. Novetat: La I Travessia nedant Tamarit-La Móra (2,5 km) amb premi econòmic per al guanyador. Altres propostes culturals i Sant Magí L'episodi clou amb recomanacions addicionals a la zona: Històries a la Fresca: Concert de violoncel sol de l'italià Mario Saclio a les muralles de Tarragona. Sant Magí: Inici de la festa de l'aigua amb el concert de La Excepción, el grup de rap liderat per El Langui, a la Plaça de la Font. "Ferran és un poble de 70 persones, però per la Sardinada repartim més de mil plats; és una festa on tothom col·labora."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Viatge per Turquia: Història, Paisatges i Tradicions
Explorant la Riquesa de Turquia En aquesta conversa amb Lluís Valar, director del Museu d'Història de Tarragona, s'analitza Turquia com un país de contrastos fascinants, definit per la seva situació geogràfica estratègica entre Europa i Àsia. El diàleg destaca la diversitat cultural fruit de les nombroses civilitzacions que hi han passat, des dels hitites fins a l'Imperi Otomà. Regions Clau i Patrimoni • Istanbul: Es descriu com una ciutat cosmopolita de 12 milions d'habitants que combina barris europeus amb la tradició islàmica. Destaquen monuments com el Palau de Topkapi, Santa Sofia i la Mesquita Blava. • Capadòcia: Regió volcànica famosa pel seu paisatge lunar i les ciutats soterrànies construïdes en pedra tosca per protegir-se d'enemics. També és un punt rellevant pel cristianisme primitiu. • Ankara i Tars: Es menciona Ankara com la capital administrativa i Tars pel seu lligam amb Sant Pau i les restes romanes que recorden a la ciutat de Tarragona. Cultura, Espiritualitat i Gastronomia L'espiritualitat ocupa un lloc central, especialment amb la figura del profeta Meblana a Iconium (Cònia) i els dervixos giròvags, un ritual mistic que busca l'èxtasi a través del ball. "Turquia és un grèssol de cultures, un gran país i un país gran alhora, molt divers, on conflueixen un munt de cultures i de gent que ha deixat la seva empremta." Pel que fa a la vida quotidiana, es subratlla: • L'hospitalitat del poble turc i la seva naturalesa respectuosa. • Una gastronomia rica en verdures fresques i el famós kebab originari del país. • La dualitat entre les elits que miren cap a Europa i la població rural més conservadora.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
13'
Festes Majors a Falset, Capafons i l'Espluga
Festes i Tradicions a la Província de Tarragona L'episodi d'avui de L'Embalat ens convida a recórrer diverses localitats per conèixer les seves celebracions i espais naturals més emblemàtics. Des de la tradició del Priorat fins a la natura del Baix Camp. La Festa Major de Falset A la capital del Priorat, la festa ja ha començat amb diversos actes previs i s'allargarà durant els propers dies: Actes culturals: Destaca el circ de carrer amb els Hermanos Inconfundibles i el comiat dels quintos. Cercavila de l'Espígol: És el punt culminant del dissabte, una tradició on tot el poble, des d'infants fins a avis, reparteix espígol pels carrers. Ball de Coques: Un element indispensable i tradicional de la nit de dissabte. Homenatge musical: El diumenge conclourà amb una batalla de flors i un concert tribut a Frank Sinatra. Capafons: Tradició a les Muntanyes de Prades Al cor del Baix Camp, aquest petit municipi ofereix una programació molt propera i festiva: Partits populars: Se celebren els clàssics partits de futbol entre solters contra casats i solteres contra casades. Oci i música: Balls de gala, discoteques mòbils amb animadors i gogós per al jovent. Entorn natural: Es recomana visitar les nombroses fonts i paratges del terme municipal durant les celebracions. Proposta Fresca: Cova de la Font Major Com a proposta per combatre la calor, visitem l'Espluga de Francolí: "És una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s'estén sota un casc urbà." Museu de Prehistòria: Una visita guiada d'una hora per la zona seca. Ruta d'aventura: Una expedició d'espeleologia remuntant el riu subterrani Francolí.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
LA VOLTA AL MÓN 2009-08-12
Un Viatge de Llibertat per les Terres Escoceses L'episodi explora l'experiència de viatjar per Escòcia, destacant que la millor manera de conèixer el país és per lliure i amb cotxe. Es descriu un itinerari que comença a la costa est i s'endinsa cap a les emblemàtiques Highlands. Destinacions Històriques i Esportives • Stirling i William Wallace: Es destaca la ciutat de Stirling com un punt clau de la història escocesa, on va tenir lloc la batalla de l'heroi nacional William Wallace, popularitzat per la pel·lícula Braveheart. • Sant Andrius i el Golf: Conegut com el bressol del golf, aquest poble ofereix un paisatge natural on l'esport i la natura es fusionen de manera orgànica. Els interlocutors recomanen visitar l'oficina de turisme local per trobar allotjaments tipus Bed and Breakfast, que permeten un contacte directe amb la gent del país. Natura i Llegenda a les Highlands • El Llac Ness i Invernés: La ciutat d'Invernés serveix de porta d'entrada a les Terres Altes. Es menciona el Llac Ness, no només per la llegenda del monstre Nessi, sinó per la seva bellesa natural, les seves aigües fosques de turba i els cementiris antics que voregen els seus 35 quilòmetres de llargària. • La Costa Nord i Oest: Es recomana visitar pobles pesquers com Ullapool, on el clima és més agressiu i el menjar estrella és el salmó natural. Per a aquells que busquen desconnexió total, es proposa allotjar-se en un far convertit en Bed and Breakfast prop d'Scourie. Vida Urbana i Tradicions • Glasgow i la Passió pel Futbol: S'analitza la dualitat entre Edimburg (capital administrativa) i Glasgow (capital econòmica). L'experiència al Celtic Park serveix per explicar la intensa rivalitat entre el Celtic (catòlics) i els Rangers (protestants). • Nadal i Souvenirs: El podcast tanca amb la descripció de les decoracions de Nadal a Edimburg i consells sobre què comprar: "Una manta escocesa de bona llana és el souvenir més pràctic i útil que pots portar." També es menciona que, tot i la fama, el whisky pot resultar car per comprar-lo directament allà si no és al duty-free.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
45'
L'aventura de la vida: Educació, valors i ciutadania
Presentació de la temporada i objectius pedagògics L'episodi marca l'inici de la cinquena temporada a la ràdio del programa L'Aventura de la Vida, una iniciativa que ja fa nou anys que s'implanta a les escoles de Tarragona. L'objectiu principal és promoure l'educació en valors, els hàbits saludables i la convivència entre l'alumnat de primària i secundària. Eixos principals del programa • Proximitat: Treballar sobre l'entorn immediat de l'infant. • Esperit crític: Fomentar la capacitat d'anàlisi davant la informació. • Missatges positius: Valorar el que funciona correctament. • Compromís: Potenciar la responsabilitat individual per millorar la societat. La infància i l'impacte dels mitjans de comunicació Es debat com els nens i nenes actuals reben una quantitat ingent d'informació, sovint adreçada a adults. Els tertulians reflexionen sobre el fet que els infants consumeixen sèries de nit i missatges publicitaris que acceleren el seu creixement, robant-los part de la infantesa. "Els nens tenen molta informació, però a vegades no tenen espais de conversa amb els adults per seleccionar i analitzar aquesta informació que pot ser contradictòria." Programes de prevenció: L'Òrdago i suport a les famílies Es detallen les diferències entre les etapes del projecte: • L'Aventura de la Vida: Centrat en la promoció de la salut i prevenció general fins als 12 anys. • L'Òrdago: Programa específic per a adolescents que tracta temes de drogues, pressió de grup i presa de decisions. Servei d'orientació S'identifica el telèfon 977 24 44 14 com una eina clau per a famílies i professionals. És un servei confidencial i neutre focalitzat en la prevenció abans que el problema s'agreugi. El paper de la ciutat i les escoles L'Ajuntament de Tarragona destaca la col·laboració de 14 escoles i la participació de més de 3.200 alumnes. Es menciona la creació del Consell dels Infants com un espai per escoltar la veu dels nens com a ciutadans de ple dret.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
Antoni Sales i el futur del Col·legi d'Advocats
Presentació i nova etapa al Col·legi d'Advocats de Tarragona L'episodi comença presentant l'Antoni Sales, qui serà nomenat oficialment degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona el proper 22 de gener. Juntament amb el col·laborador habitual Víctor Roca, s'analitzen les expectatives i els reptes que afronta la nova junta després de les eleccions de desembre. Principals reptes del sector de l'advocacia Es discuteix la realitat diversa de la professió, des de la precarietat dels advocats joves fins a la saturació del mercat i els efectes de la crisi econòmica. Els punts clau del programa inclouen: Conciliació i el paper de la dona Un dels temes més destacats és la pèrdua de dones professionals amb el pas del temps. Les dades són alarmants: • El 60-70% dels nous col·legiats són dones, però gairebé cap arriba als 30 anys d'exercici. • Es proposen mesures concretes com l'exempció temporal de quotes per maternitat i convenis amb llars d'infants per a les guàrdies nocturnes. Modernització i Noves Tecnologies Sales aposta per una transformació digital del col·lectiu: • Implementació de tecnologia Wimax per oferir Wi-Fi gratuït a tots els despatxos mitjançant una xarxa de nodes intermitjos. • Facilitats perquè cada advocat pugui tenir la seva pròpia pàgina web amb un cost mínim. • Superar la bretxa generacional entre els advocats veterans i els joves. Reivindicacions Socials i Sanitat L'Advocacia reclama la sanitat gratuïta universal. Actualment, és un dels pocs col·lectius que, tot i contribuir amb impostos com l'IVA i l'IRPF, no té accés directe al sistema públic de salut per la seva condició d'autònoms mutualistes: "És injust que l'advocat estigui pagant la sanitat amb els seus impostos i no hi tingui dret." La crisi de l'Administració de Justícia L'episodi tanca abordant la conflictivitat laboral al sector judicial, amb l'amenaça de vaga de jutges per al mes de febrer. Es destaca la manca de recursos crònica i la necessitat d'una visió global per solucionar els retards que acaben perjudicant tota la societat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
2009-11-03 NINO BRAVO EL MUSICAL
Homenatge a la veu de Nino Bravo L'entrevista amb Eliseo Peris, productor de l'espectacle, ens submergeix en la gènesi i el desenvolupament de Nino Bravo, el musical. Aquest projecte no busca un imitador, sinó rememorar la vida artística i humana del cantant valencià a través d'una estructura atípica que combina el format de musical amb el d'un especial de televisió. Un espectacle emotiu i tècnic El musical destaca per diversos elements clau que el fan únic: Visió actualitzada: Dos cantants i dues cantants interpreten el repertori, oferint noves perspectives (incloses veus femenines) de temes clàssics. Tecnologia i nostàlgia: Mitjançant una gran pantalla, el propi Nino Bravo interactua amb els artistes, cantant en directe gràcies a la recuperació de la seva veu original. Testimonis reals: L'espectacle inclou intervencions de figures que el van conèixer de prop, com Augusto Algueró o Juan Carlos Calderón. Èxit i producció en gira Produir un espectacle d'aquestes dimensions implica un desplegament logístic de dos tràilers i unes 16 persones de producció. Després de l'èxit en ciutats com Saragossa, el musical arriba al Palau de Fires i Congressos de Tarragona abans de seguir cap a Lleida, Galícia i, finalment, Madrid. "No volíem un doble de Nino Bravo; volíem una visió actualitzada que emocionés els seus seguidors." Nous projectes: El disc d'homenatge Paral·lelament a la gira, s'està gestant un disc amb la participació de 20 artistes de primera línia com David Bisbal, Merche o Alex Ubago, que donaran la seva pròpia veu a les cançons del mite per apropar-lo a les noves generacions.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
2009-11-02 UM ALBADA
Educació viària per als més petits L'episodi comença amb una activitat de seguretat vial organitzada per la Guàrdia Urbana al barri de l'Albada. Aquesta classe està pensada perquè nens i nenes d'entre 6 i 9 anys aprenguin, mitjançant jocs i vídeos, normes fonamentals com: Com pujar i baixar del cotxe de manera segura. L'ús correcte del cinturó de seguretat. El significat dels semàfors i el respecte pels passos de vianants. Els pares també reconeixen que aquestes sessions serveixen per a ells mateixos, ja que els nens actuen com a esponges i sovint els corregeixen quan cometen imprudències. Reivindicacions veïnals de l'Albada El president de l'Associació de Veïns, Dani Juárez, explica les principals preocupacions del barri coincidint amb la seva setmana cultural: Dificultats de mobilitat: Les obres a la T-11 han deixat el barri amb accessos restringits i poca informació oficial. Identitat del barri: Reclamen que el nom de l'Albada sigui oficial, ja que formalment encara es considera una urbanització. Mancances en infraestructures: Es demana la instal·lació d'un centre esportiu a l'aire lliure. Debats i ponències de la setmana La programació inclou diverses taules rodones sobre temes d'actualitat: Salut Pública: Debat sobre la saturació del CAP la Granja, que dóna servei a 40.000 persones quan va ser dissenyat per a 15.000, i la urgència del nou centre a Campclar. El paper de la dona: Una reflexió sobre la importància de les dones en temps de crisi, amb ponents com Teresa Fortuny i Victòria Pelegrín. El futur del Nàstic: Es parlarà sobre el projecte de la nova ciutat esportiva i el camp de futbol al barri de Campclar. "Som barri i estem orgullosos de ser barri." L'entrevista conclou destacant la voluntat de l'associació de fer de corretja de transmissió entre els veïns i les administracions.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
La Jove Cambra de Tarragona i l'impuls emprenedor
L'activisme de la Jove Cambra Internacional (JCI) a Tarragona L'entrevista se centra en la intensa activitat de la Jove Cambra de Tarragona, una entitat formada per joves d'entre 18 i 40 anys que busca potenciar el lideratge i l'emprenedoria a través de l'acció directa i la formació. Projectes destacats i xarxa de networking Business Network Event (BNE): Una trobada d'agilitat empresarial on una trentena de joves emprenedors fan entrevistes de cinc minuts per intercanviar experiències i generar contactes professionals de qualitat. 41è Congrés Nacional: Tarragona acollirà el proper mes d'octubre la trobada de les 13 joves cambres de Catalunya sota el lema "Un mar de sentits", on es debatrà el futur de l'organització i s'inclouran activitats lúdiques com un concurs de monòlegs. Cursa Solidària: Una iniciativa anual que recapta fons per a causes benèfiques, com el projecte de portar aigua al Níger amb UNICEF. Valors i metodologia de treball L'entitat defensa que l'emprenedoria no és exclusiva dels propietaris d'empreses, sinó de qualsevol persona amb actitud per tirar endavant projectes. "Si t'envoltes dels millors, arribaràs a ser un dels millors. Si sempre ets el millor del grup, mai més creixeràs." Els pilars de la JCI són: 1. Formació a través de l'acció: Aprenentatge real gestionant pressupostos, parlant amb polítics i liderant equips. 2. Cursos especialitzats: Tallers de comunicació, coaching, protocol i gestió de projectes. 3. Projecció Internacional: Anunci de l'elecció de Tarragona com a seu del Congrés Europeu 2011, que preveu l'arribada de 3.000 delegats de tot el continent.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Galindons: Causa, prevenció i solucions efectives
Introducció als Galindons Aquest episodi se centra en un dels problemes més comuns i molests dels peus: els galindons, coneguts tècnicament com hallux valgus. Tot i que sovint es veuen només com una qüestió estètica, poden afectar greument la qualitat de vida i la postura general del cos. Definició i fisonomia Un galindó és una desviació del dit gros del peu cap a fora, que provoca que l'articulació interna surti cap endins. El text destaca que: • No és només un os que sobresurt, sinó un creixement de l'articulació per irritació. • Pot generar la inflamació de la bursa (coixinet articular). • També hi ha el "galindó del sastre", que afecta el dit petit del peu. Causes principals Contràriament a la creença popular única, les causes són múltiples: • Herència genètica: Molts casos apareixen fins i tot en tribus que no porten calçat. • Tipus de peu: El peu egipci (dit gros més llarg que els altres) és el més vulnerable. • Calçat inadequat: Les sabates acabades en punta i els talons són els principals acceleradors del problema. • Malalties i traumes: L'artrosi o cops forts poden ser detonants. Conseqüències en la salut general "Molts problemes d'esquena són derivats d'uns peus no tractats." Un galindó mal equilibrat canvia les càrregues de pes del cos, afectant directament: 1. El turmell i el genoll. 2. El maluc i la columna vertebral. 3. Els altres dits, que poden acabar plegant-se com a dits en martell. Prevenció i Tractaments Mesures preventives • Utilitzar calçat amb horma ampla i flexible. • Evitar absolutament els talons per no sobrecarregar la part davantera del peu. • Caminar descalç a casa perquè el peu treballi amb llibertat. Remeis naturals i pal·liatius • Fred local: Aplicar gel un màxim de 10 minuts per desinflamar. • Argila: Aplicacions diàries fins que s'assequi per reduir la inflamació. • Plantilles i silicones: Per repartir millor les forces i evitar el frec. • Curiositat: S'esmenten els apòsits de tomàquet madur com a antiinflamatori tradicional. La Cirurgia Es reserva per a casos on hi ha dolor intens. Consisteix a fer falques a l'os i, de vegades, fixar-lo amb una agulla de Kirchner. Els experts recomanen valorar-ho amb cura si el problema és només visual.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
2009-10-30 UM BARHAUS
Una celebració de la Castanyada amb un toc sinistre El restaurant Barhaus, situat al barri antic de Tarragona, ha preparat una experiència immersiva per a les nits de divendres i dissabte. Sota el lema de la "Nit de Por", l'establiment aposta per una decoració elaborada i una gastronomia temàtica per dinamitzar la Part Alta de la ciutat. Ambientació i experiència L'espai ha estat transformat completament per submergir els comensals en un entorn de terror: Decoració exterior i interior: Presència de gats negres, aranyes, teles de penat i una vitrina amb personatges d'ultramon. Efectes especials: S'ha instal·lat una màquina de fum (provinent de Sevilla) per crear una atmosfera de boira a la terrassa dissenyada per Moneo. Personatges: Figures sinistres, com una monja sense rostre, reben els clients a l'entrada. Gastronomia temàtica: El menú "Nit de Por" Malgrat els noms suggeridors i inquietants, el restaurant manté la seva aposta per la cuina mediterrània d'alta qualitat. Alguns dels plats destacats són: Crema sagnant amb pèls de bruixa. Cervells amb sang coagulada i cucs: Consisteix realment en orada amb reducció de soja i gules. Ganimetada de costelles amb ulls que et miren: Costellam de xai amb nyoquis i olivada. Dit a la ferida: Bunyols farcits de maduixa amb galeta per a les postres. "Volem sortir dels arquetips; Halloween no és una festa nostra. Celebrem la castanyada acompanyada d'una nit on els clients puguin passar por." Detalls de l'esdeveniment Preu: 32 euros (tot inclòs, sense sorpreses a l'IVA). Filosofia: Renovació constant per fer front a la crisi i oferir experiències diferenciades. Ubicació: Carrer Sant Llorenç, a tocar de la Catedral de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
STS Grup: Vivendes amb Serveis i Domòtica per a Gent Gran
Modernització de l'Assistència: El Projecte d'STS Grup L'empresa STS Grup, amb més de 25 anys d'experiència en el sector sociosanitari, presenta una iniciativa pionera a Salou enfocada a redefinir com vivim l'envelliment. Aquest projecte consisteix en la creació de vivendes amb serveis, dissenyades específicament per a persones majors de 55 anys que volen mantenir la seva autonomia sense renunciar a la seguretat. Característiques del Complex a Salou El projecte no és una residència convencional, sinó un complex de 77 apartaments totalment adaptats que inclouen: Domòtica assistencial: Sistemes de control que detecten emergències i monitoren paràmetres de seguretat. Serveis sanitaris integrats: Presència de metge i infermera dins la mateixa comunitat. Espais comuns de qualitat: Club social, biblioteca, jacuzzi, gimnàs i sala de fisioteràpia. Restauració adaptada: Menús econòmics supervisats per especialistes mèdics. El Valor de la Independència L'objectiu principal és allargar al màxim el temps que la gent gran pot viure a casa seva. Jordi Garcia destaca que és una alternativa a la residència clàssica per a aquells que encara són autònoms però se senten sols o viuen en entorns poc adaptats. "L'objectiu és intentar allargar el màxim de temps possible que la gent pugui viure amb independència a casa seva. Aquesta és la paraula clau: mantenir l'autonomia." Futur i Accessibilitat El model de negoci d'STS Grup es basa en la venda de serveis i salut, més que en el mercat immobiliari pur. Ofereixen opcions tant de lloguer com de compra per fer-ho accessible a un públic ampli, i ja han rebut l'interès d'altres municipis de la província de Tarragona per replicar aquest model pioner a l'Estat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Debat sobre el botellot i el lleure juvenil
Reflexió sobre el consum d'alcohol en espais públics En aquesta sessió de debat s'analitza el fenomen del botellot (o ampollot), explorant les causes econòmiques i socials que porten els joves a consumir alcohol al carrer en comptes de fer-ho en locals d'oci convencionals. La discussió se centra principalment en la possible creació d'espais regulats, coneguts com a botellòdroms. Causes i context econòmic Els interlocutors coincideixen que l'elevat preu de les begudes als bars i discoteques és el principal detonant d'aquesta pràctica: • Un cubata pot costar entre 6 i 10 euros, mentre que al supermercat el preu és molt més assequible. • Existeix una voluntat de reivindicar un oci més econòmic i lliure. • Es menciona la diferència entre el botellot de petit grup i el macrobotellot multitudinari. La polèmica dels botellòdroms El debat es divideix entre els qui veuen una oportunitat de control i els qui hi veuen un perill d'institucionalització: • A favor: Permetria un espai amb vigilància policial, serveis d'higiene i lavabos, evitant molèsties als veïns. • En contra: Es podria interpretar com una incitació al consum d'alcohol per part de les institucions. "Fer un botellòdrom incita que la persona begui alcohol, ja estem donant el vistiplau." Percepció social i legalitat Es discuteix la imatge negativa que sovint transmeten els mitjans de comunicació, associant directament el botellot amb el vandalisme. Els participants defensen que sovint es tracta d'una activitat social tranquil·la que no té per què derivar en incivisme, tot i que reconeixen el problema dels residus si no hi ha consciència social. Consum de drogues i hipocresia estatal En l'últim bloc, es qüestiona la coherència de les lleis actuals: • Es compara l'alcohol amb el cannabis, destacant que l'alcohol és una droga molt potent però acceptada culturalment. • Es critica el paternalisme de l'Estat en la gestió de les llibertats individuals. • Es conclou que el consum d'alcohol està tan arrelat socialment (celebracions, àpats) que la seva regulació al carrer sempre serà un tema políticament complex.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
La infelicitat com a motor de l'evolució humana
L'evolució i la consciència de la infelicitat En aquesta conversa amb el paleontòleg Jordi Agustí, s'explora la idea que la infelicitat no és només una experiència emocional profunda, sinó un mecanisme de supervivència evolutiva. Segons Agustí, l'espècie humana ha sobreviscut gràcies a la por i al dolor, elements que deixen un registre físic clar en els fòssils. Punts clau de la discussió: Registres del patiment: A diferència de la felicitat, la infelicitat deixa empremta en el registre paleontològic. Es poden observar malalties permanents, trencaments d'ossos i inflamacions en restes de neandertals i altres avantpassats. Solidaritat davant el dolor: Agustí cita el jaciment de Dmanisi com a exemple, on un individu sense dents va sobreviure perquè el grup en va tenir cura. Això demostra una resposta humana i social al patiment. La consciència de la mort: Un factor diferencial dels humans és la capacitat introspectiva i el pensament simbòlic. "Els animals són els únics éssers immortals perquè no saben que moriran." La feina del paleontòleg: entre la ciència i la hipnosi Agustí descriu la seva feina com un privilegi emocional. Trobar restes de fa milions d'anys és descrit com una experiència hipnòtica o quasi religiosa, un missatge directe dels avantpassats que permet omplir els buits de l'arbre evolutiu, tot i que encara existeixen "forats negres" en el període de fa 6-7 milions d'anys.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Participació ciutadana a la UE i tradicions populars
Participació del Ciutadà en el Procés Legislatiu Europeu Contràriament a la percepció de llunyania, la Unió Europea ofereix diversos mecanismes perquè els ciutadans influeixin en la creació de les seves normes. El procés no és estanc, sinó que presenta finestres d'oportunitat des de la gènesi de la proposta. Canals d'influència directa • La Comissió Europea: Com a òrgan independent, realitza audiències públiques a la seva web abans d'elaborar una proposta. Qualsevol persona, empresa o associació pot enviar idees que la Comissió analitza de manera transparent. • El Parlament Europeu: Els ciutadans tenen accés directe als seus eurodiputats. A diferència dels parlaments estatals, a Europa no hi ha una rigidesa de vot tan estricta, fet que permet als parlamentaris ser més permeables a les peticions directes de la societat civil. • Oficines de proximitat: Hi ha punts físics, com l'oficina del Passeig de Gràcia a Barcelona, on es pot presentar documentació de manera presencial. El futur: Iniciativa Legislativa Popular Amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, es preveu la creació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que obligarà les institucions a tramitar temes si s'aconsegueix un nombre significatiu de signatures. La Polèmica de les Festes amb Foc i la Directiva de Pirotècnia S'ha generat un debat sobre si una directiva de l'any 2007 podria prohibir tradicions com els correfocs o les falles. • Objectiu de la norma: La directiva busca regular el mercat i la seguretat dels productes pirotècnics (estàndards de fabricació i edats mínimes de compra). • Tradicions populars: La normativa europea és prou laxa i preveu excepcions per a la riquesa cultural de cada territori. • La responsabilitat estatal: Alfons González destaca que la pilota és ara a la teulada de l'Estat Espanyol. "És l'Estat qui ha de ser sensible i aplicar les excepcions que permet la directiva per no carregar-se les nostres tradicions populars." Percepció de la Unió Europea (Eurobaròmetre) L'espai tanca amb una anàlisi de les dades de satisfacció ciutadana: • Dada clau: El 58% dels europeus creuen que formar part de la UE és més positiu que negatiu. • Extrems: Luxemburg és el país més entusiasta (82%), mentre que el Regne Unit es mostra com el més escèptic (34% positiu). • Espanya: Se situa lleugerament per sobre de la mitjana amb un 62% de suport.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Taller de Diàleg Psicocorporal amb Sònia Navarro
Connexió entre ment, cos i emocions En aquesta sessió de psicologia amb Sònia Navarro, es presenta un taller monogràfic dedicat al diàleg psicocorporal. L'objectiu central és aprendre a gestionar l'estrès i l'ansietat mitjançant la consciència de com les nostres postures influeixen en el que sentim i viceversa. Eixos principals del taller Relació bidireccional: S'explora com les emocions generen postures corporals determinades i com, modificant la postura, es pot transformar l'estat d'ànim. Autoconeixement: El seminari busca que cada participant aprengui a llegir el seu propi llenguatge corporal per millorar la seva vitalitat i benestar. Metodologia pràctica: Tot i tenir una base teòrica en la psicosomàtica, el taller és majoritàriament pràctic, amb exercicis de respiració i moviment. Detalls sobre la impartició El taller serà dirigit pel prestigiós especialista Raúl Genovés, llicenciat en Filosofia i expert en tècniques corporals. Navarro destaca que aquest tipus de pràctiques no són noves, però sí molt necessàries actualment: "Ens hem separat molt del cos en els últims anys i ara estem tornant a adonar-nos que, sense tenir-lo en compte, el cos emmalalteix." Informació logística Dates: Divendres 6 (tarda) i dissabte 7 (matí i tarda) de novembre. Durada: 12 hores de formació intensiva. Inscripcions: Mitjançant el telèfon 977 22 05 60 o el correu de Sònia Navarro Psicologia.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
Joan Miquel Oliver presenta 'Bombón Mallorquín' a l'Insomni
Joan Miquel Oliver a Tarragona i el Festival l'Insomni Aquesta secció del programa connecta en directe amb el Teatre Auditori de Caixa Tarragona per cobrir l'arribada del músic Joan Miquel Oliver, compositor d'Antònia Font, que presenta el seu segon disc en solitari: Bombón Mallorquín. Entrevista amb Jaume Massagué El director del festival l'Insomni, Jaume Massagué, destaca la qualitat del cartell d'enguany, subratllant que un 85% dels artistes són de proximitat i presenten nous treballs: Joan Miquel Oliver: Es remarca la seva faceta com a lletrista excepcional i la seva capacitat per barrejar folk, electrònica i gènere literari. Quimi Portet: Va inaugurar el festival amb un èxit total a la Sala Zero. Mendetz: Presenten el disc Souvenir, amb una proposta de rock electrònic molt enèrgica. Altres artistes: També es mencionen propostes com The Lion Constellation i Marci Panman (Jordi Herrera). Conversa amb Joan Miquel Oliver Finalment, el músic mallorquí arriba a l'auditori i comparteix alguns detalls sobre el seu procés de creació: Llenguatge i experimentació: L'autor explica que Bombón Mallorquín és un pas més en la seva recerca de nous camins lingüístics per fer la música més divertida per a ell mateix. Quaderns 2008: El disc s'acompanya d'un llibre que recull el seu procés creatiu i anotacions personals. Antònia Font: Confirma que el grup ha aturat l'activitat durant el 2009 per preparar un nou disc de cara al 2010. "Un disc l'has de poder tenir posat sense estar amargat assegut allà escoltant-lo; ha de servir tant per disfrutar-lo nota per nota com per tenir-lo de fons mentre et sents relaxat."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
Explorant el Reiki: Origen, Xacres i Beneficis
Introducció al Reiki i les Teràpies Complementàries El programa aborda el Reiki, una tècnica d'origen japonès que sovint genera confusió. S'emmarca dins el concepte de medicina complementària o integrativa, un model que va néixer als anys 90 per superar la dicotomia de les "teràpies alternatives" dels anys 70. L'objectiu no és descartar la medicina convencional (alòpata), sinó integrar ambdues vessants per millorar la salut global de l'individu. Història i Fonaments • Mikao Usui: Fou el personatge clau que va recuperar i estructurar aquesta tècnica a cavall entre els segles XVIII i XIX. • Concepte de 'Ki': Procedent del japonès, significa energia. El Reiki es basa en la gestió d'aquesta energia universal a través de la imposició de mans per part de l'executant, que actua com a mer transmissor o canal. Els Set Xacres i la seva Relació Biològica Un dels punts més interessants és la vinculació entre els centres energètics (xacres) de la tradició hindú i el nostre sistema endocrí. El Reiki treballa per normalitzar aquests centres que coincideixen directament amb glàndules hormonals clau: Primer xacre: Vinculat a les glàndules suprarrenals (cortisol i supervivència). Segon xacre: Relacionat amb les gònades (òrgans reproductors). Tercer xacre (Plexe Solar): Connectat al pàncrees (insulina). Quart xacre (Cor): Vinculat al tim (sistema immunològic). Cinquè xacre (Gola): Relacionat amb la tiroide. Sisè xacre (Front): Vinculat a la hipòfisi i l'hipotàlem. Setè xacre (Corona): Connectat a la glàndula pineal (serotonina i ritmes biològics). "Les hormones són el llenguatge intern del cos; el Reiki intenta que aquest llenguatge flueixi correctament en equilibrar els centres energètics." Com és una sessió i què cal esperar Una sessió típica de Reiki es realitza en un espai tranquil, amb el pacient estirat i completament vestit. No hi ha contacte en zones delicades (genitals o base de la columna), sinó que s'apliquen les mans a prop o sobre punts clau. Efectes i Límits • Sensacions: És habitual sentir calor intensa a les mans del terapeuta i entrar en estats de profunda relaxació o, fins i tot, experimentar un desbloqueig emocional (plor, riure). • Aplicació: És molt eficaç per a trastorns funcionals (com l'acidesa d'estómac o l'estrès) i qüestions emocionals, però té poc impacte en lesions estructurals (com una úlcera o un trencament). • Ètica i professionalitat: El terapeuta ha de ser honest amb les expectatives. Mai s'han de prometre miracles ni substituir tractaments farmacològics necessaris per infeccions o malalties greus.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
Sidonie presenta 'El Incendio' i la seva gira a Tarragona
Sidonie i l'èxit de 'El Incendio' L'entrevista amb Jesús Senra, membre de la banda Sidonie, se centra en la presentació del seu nou treball discogràfic titulat El Incendio. El grup es troba en un moment dolç de la seva carrera, aconseguint fites inèdites per a ells fins ara: Entrada directa al número 4 de vendes a Espanya. Número 1 en vendes a la Fnac. Entrades exhaurides en pràcticament tots els concerts de l'inici de la gira. Un canvi d'estil i honestedat musical Senra explica que aquest disc marca una evolució respecte a treballs anteriors. Han deixat enrere la psicodèlia complexa per centrar-se en estructures de pop clàssic, cançons més curtes i una gravació en directe a l'estudi que aporta molta més frescor i energia. "El Incendio és un disc molt sincer, molt real... és com un exorcisme per a nosaltres." El debat sobre el vessant comercial Davant la pregunta sobre si el grup s'ha tornat "comercial", el músic es mostra contundent. Defensen que la seva música ha de circular pel màxim de canals possibles sense por a les etiquetes. Consideren positiu que grups amb propostes de qualitat ocupin espais a les llistes d'èxits al costat del mainstream. Concert a Tarragona i vincles emocionals El grup actua aquest dissabte a la Sala Zero de Tarragona (dins el Festival Insomni). Senra destaca la seva estimació per la ciutat, recordant els seus inicis a la mítica sala El Cau, que descriu com el seu "petit Londres particular". El directe promet ser: Molt elèctric i rocker. Centrat gairebé íntegrament en les cançons del nou disc. Amb un fort component visual.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
L'engranatge i les institucions de la Unió Europea
Estructura i Institucions de la Unió Europea L'episodi d'avui de la secció Ai Europa amb l'Alfons González, professor de dret de la URV, se centra a explicar l'engranatge organitzatiu de la Unió Europea (UE). A diferència dels estats tradicionals que es divideixen en tres poders, la UE presenta un model únic basat en un equilibri de poders i contrapoders repartit entre cinc institucions principals. Les 5 Institucions Clau • Parlament Europeu: Representa la veu dels ciutadans i els seus membres s'elegeixen per sufragi universal directe cada cinc anys. Comparteix el poder legislatiu amb el Consell. • Consell de la Unió Europea: Representa la veu dels estats i està format per ministres dels governs de cada país membre. • Comissió Europea: És l'òrgan independent que vetlla per l'interès comú europeu. Té el monopoli de la iniciativa legislativa (elabora les propostes) i vigila que estats i empreses compleixin el dret comunitari. • Tribunal de Justícia: Garanteix que les normes comunitàries s'apliquin de la mateixa manera a tot el territori i pot condemnar estats per incompliments. • Tribunal de Comptes: Fiscalitza el pressupost per evitar la corrupció, tot i que té una mancança de poder sancionador directe. Funcionament Legislatiu i Representació La creació d'una llei europea implica un diàleg constant: la Comissió fa la proposta, i el Parlament i el Consell l'han d'aprovar conjuntament. El pes de cada país varia segons la institució: • Al Consell, el repartiment de vots és fruit de negociacions basades en població i pes polític. • Al Parlament, la representació és més proporcional a la població, tot i que es compensen els països petits. Actualitat i Diversitat Lingüística L'episodi analitza com el canvi cap a una majoria conservadora al Parlament ha afectat la regulació de la jornada laboral dels transportistes. Finalment, es destaca que la UE té 23 llengües oficials, una llista que decideixen els estats membres en ingressar-hi, deixant actualment el català fora d'aquest estatus oficial ple. "La Unió Europea essencialment fa dues coses: crear normes jurídiques i repartir diners."