Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2161-2184 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
53'
Ple Municipal de Tarragona: Ordenances i Vegueries
Resum del Ple Municipal de Tarragona El present plenari municipal ha estat marcat per la discussió de diverses ordenances tècniques i, especialment, per una declaració institucional d'unitat en defensa de la capitalitat de Tarragona davant del nou projecte d'organització territorial de Catalunya. Ordenances i Simplificació Administrativa • S'ha debatut l'ordenança de comunicació prèvia d'obres, amb l'objectiu de simplificar l'administració i traslladar més responsabilitat al ciutadà. • L'oposició ha manifestat preocupació per la manca de recursos del cos d'inspectors per gestionar les comprovacions a posteriori. • S'ha aprovat inicialment la limitació d'activitats de serveis (Llei 17/2009), amb un focus polític sobre la proliferació de locals d'oci nocturn a la Part Alta i Part Baixa de la ciutat. Polèmica sobre l'Oci Nocturn i Civisme "No podem comprometre els drets dels ciutadans a no patir molèsties provocades per l'incivisme i el soroll." • S'ha generat un debat intens sobre si les limitacions territorials per a bars i discoteques són compatibles amb la directiva europea. • El govern defensa una visió tècnica, mentre que l'oposició acusa l'executiu de "rendició" en la defensa del benestar veïnal. Creació del Consell de Mobilitat i Gestió Econòmica • S'ha aprovat per unanimitat la creació del Consell Municipal de Mobilitat de Tarragona. • S'ha delegat en la Junta de Govern Local la facultat d'aprovar projectes finançats pel Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local. • S'ha aprovat el pla de control tributari per a l'any 2010. La Defensa de la Vegueria de Tarragona L'últim punt del ple ha estat una declaració d'unitat històrica de tots els grups polítics (PSC, CiU, PP i ERC): • Rejecció de la denominació Camp de Tarragona en favor de Vegueria de Tarragona. • Reivindicació de la capitalitat única i inqüestionable de la ciutat basada en la seva història bimil·lenària i el seu pes econòmic actual. • Els portaveus han conclòs que la unitat de les forces socials i polítiques és "imbatible" davant els intents de perjudicar el pes real de la ciutat en el nou model territorial.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Reedició del llibre 'El Pessebre' de Joan Amades
La Joia de la Cultura Popular: El Pessebre de Joan Amades L'editor Alfred Arola i el folclorista Antoni Serés presenten la nova edició revisada i ampliada del llibre El Pessebre de Joan Amades, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de l'autor. Aquesta obra no és només un referent per als pessebristes, sinó una peça clau del patrimoni català. Característiques de la Nova Edició Aquesta publicació ha estat fruit d'una col·laboració entre l'Associació Cultural Joan Amades, la Federació de Pessebristes de Catalunya i Arola Editors. Els punts clau de l'edició són: Fidelitat a l'original: S'ha mantingut l'essència de l'edició de 1946, incloent les enquadernacions en tela i les il·lustracions pintades a mà. Ampliació visual: S'ha integrat un nou apartat de fotografies de les figures originals del Museu Etnològic de Barcelona, que antigament només apareixien dibuixades. Estudi crític: S'han sumat les revisions dels dos llibres anteriors per oferir una versió definitiva i actualitzada. Contingut i Estructura de l'Obra Antoni Serés descriu el llibre com la "Bíblia del pessebrisme català" i en destaca diversos aspectes: Inventari de tallers: Un catàleg vital de les famílies que es dedicaven a la fabricació de figures als anys 40. Recerca històrica: Recull dels orígens del pessebre des de l'edat mitjana fins al barroc. Simbolisme de les figures: Un estudi rigorós del significat del caganer, el nen Jesús, els reis i altres elements icònics. Abast geogràfic: L'obra explora la tradició a Catalunya, però també a la resta de la Península, Europa i Amèrica Llatina. Futur i l'Any Amades La conversa conclou amb la menció als actes de cloenda de l'Any Amades, que tindran lloc el 17 de gener amb la participació de més de 50 municipis. A més, s'anuncien futurs projectes editorials d'Arola per recuperar més obres de l'autor com el llibre dels Gegants o Llegendes de la Catedral de Barcelona. "És una autèntica joia que hauria d'estar a les prestatgeries de totes les escoles i llars."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
56'
Debat Pressupostos i Directiva Europea a l'Ajuntament de Tarragona
Debat sobre els Pressupostos Municipals El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat els pressupostos en un clima de forta confrontació política. L'oposició, encapçalada per Joan Aregio (CiU), ha criticat severament l'augment de les despeses de personal i el que consideren una gestió basada en la propaganda i el clientelisme. Punts clau del desacord pressupostari • Despeses de personal: S'ha denunciat que la despesa de personal creix en valors absoluts tot i que el pressupost global disminueix. • Incompliment de promeses: L'oposició reitera que el govern de Ballesteros no ha complert projectes emblemàtics com la Ciutat de la Música. • Inversions: Mentre el govern defensa un pla d'inversions de 150 milions per sortir de la crisi, l'oposició ho veu com un pressupost ‘poc divertit’ i perillós per a les arques públiques. "Portem una deriva perillosa amb el pressupost... ens gastem dos milions més d'euros en personal amb menys diners per administrar." — Joan Aregio Adquisició de l'Hostal del Sol S'ha aprovat l'adquisició de la finca de l'Hostal del Sol al Passeig de Sant Antoni. Tot i que hi havia informes d'intervenció inicialment desfavorables, el secretari municipal ha aclarit que les deficiències s'han esmenat mitjançant la retenció de crèdit i la motivació de la valoració. Transposició de la Directiva de Serveis (Llei Òmnibus) L'Ajuntament s'ha convertit en un dels pioners en adaptar la normativa municipal a la Directiva Europea de Serveis (directiva Bolkestein). L'objectiu és facilitar l'activitat econòmica eliminant traves administratives i substituint llicències per comunicacions prèvies. Impacte en la ciutadania i el sector comercial • Simplificació administrativa: Els ciutadans podran iniciar activitats i obres menors de forma immediata amb un règim de comunicació. • Ocupació de la via pública: Les concessions (com les de les paradistes) es limiten a un any per garantir la publicitat i la concurrència competitiva. • Polèmica per l'oci nocturn: El Partit Popular ha expressat preocupació per una possible "barra lliure" en la implantació de locals, demanant més temps per al debat social per evitar l'alarma veïnal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 1min
Debat Pressupostos Tarragona 2010: Crítiques i Respostes
Resum del Debat Pressupostari de Tarragona El present document recull les intervencions clau durant la sessió plenària per a l'aprovació dels pressupostos municipals de 2010. El debat s'ha centrat en la gestió de la crisi, l'eficiència de l'administració i la priorització de les inversions en un entorn de caiguda d'ingressos. Crítiques de l'Oposició (Partit Popular i CiU) Els grups de l'oposició han mostrat un fort desacord amb la proposta del govern, destacant diversos punts crítics: • Manca d'eficiència administrativa: Es denuncia que l'Ajuntament ha esdevingut una màquina "poc eficient i poc eficaç". El regidor Joan Aregio (CiU) ha subratllat que es gasta massa en personal i estructures internes per gestionar cada vegada menys serveis directes al ciutadà. • Prioritats qüestionables: El Partit Popular ha criticat l'excés de despesa en propaganda, assessors i protocol en detriment de partides socials o de promoció econòmica en plena crisi. • Descoordinació del govern: Jordi Roca (PP) ha ironitzat sobre la manca de resultats tangibles, citant com a exemple la incapacitat d'instal·lar una pilona en sis mesos malgrat l'ampli ventall de conselleries implicades. "Aquest pressupost és la constatació del fracàs del projecte de transformació de ciutat que vostè va plantejar." Resposta de l'Equip de Govern (PSC i ERC) Els representants del govern han defensat la viabilitat i la responsabilitat dels comptes: • Complexitat econòmica: S'ha argumentat que tancar el pressupost ha estat un exercici "complicadíssim" a causa de la davallada de transferències de l'Estat i la caiguda de la recaptació fiscal general (IVA, IRPF). • Aposta social i seguretat: L'alcalde i el regidor Pau Pérez han destacat que l'increment en la despesa de personal es deu principalment a la contractació de nous agents de la Guàrdia Urbana i al reforç de l'acció social per pal·liar els efectes de la crisi. • Inversions i fons externs: S'ha posat èmfasi en la transició cap a projectes cofinançats per altres administracions, com els fons FEDER o el Pla Zapatero, que permeten mantenir el pols inversor malgrat les limitacions locals. Conceptes Clau i Tensions • L'ús de l'IPC de Tarragona vs. l'estatal per a la política fiscal. • La polèmica sobre el pressupost per a la candidatura Tarragona 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017. • L'estratègia de les empreses municipals com a via per gestionar inversions fora del pressupost ordinari (mercat, escoles bressol).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
54'
Ple Ordinari: Pressupostos i Ordenances Fiscals 2010 a Tarragona
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El plenari ordinari del mes de desembre té com a eixos centrals l'aprovació del pressupost municipal per a l'exercici 2010 i la modificació de diverses ordenances fiscals. L'equip de govern presenta uns comptes marcats per la crisi econòmica, mentre que l'oposició critica la falta d'execució de projectes estratègics. Gestió del Pressupost 2010 El tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, ha exposat la complexitat d'aquest pressupost causa de la caiguda dels ingressos de l'Estat: • Es manté una despesa corrent de 144 milions d'euros. • Es prioritza l'increment en partides de Seguretat (Guàrdia Urbana), Acció Social (Serveis Socials) i Educació (Licitació de tres bressols). • S'aplica una reducció dràstica en despeses de protocol (68%) i publicitat (27%). • El pla d'inversions per al 2010 és de 29 milions d'euros, amb projectes destacats com el Mercat Central i la Caserna de la Guàrdia Urbana. Ordenances Fiscals i Pressió Tributària El debat sobre les taxes ha generat una forta confrontació sobre el criteri de l'IPC: • Congelació de taxes: L'equip de govern destaca la congelació de la majoria de tributs, inclosa la brossa, malgrat la pujada del cost del servei. • Ocupació: S'aprova una nova bonificació de fins al 10% en l'IAE per a empreses que creïn ocupació estable. • Fraccionament: S'amplien de 4 a 6 els terminis per al pagament de tributs periòdics per facilitar el compliment als ciutadans. • Polèmica amb l'ICIO: El PP critica l'augment del 9% en l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres en ple context de crisi del sector. Crítiques de l'Oposició Els grups de CiU i PP han coincidit en la diagnosi d'un govern "encallat": "Vostès han inundat la ciutat amb la paraula 'desencallar', però passats els mesos, la realitat és la lentitud burocràtica i projectes que no veurem complerts." • CiU denuncia que el govern no compleix la promesa de baixar les taxes un 1,1% segons l'IPC real. • PP critica que s'han gastat més recursos dels previstos sense veure acabats projectes com l'Auditori o el nou Estadi.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
El Pessebre Avantguardista de David Callau al Mercat Central
Visita al Pessebre Artístic de Tarragona L'artista David Callau ens guia a través d'una instal·lació monumental al Mercat Central de Tarragona. Es tracta d'un pessebre avantguardista que trenca amb el costumisme clàssic per oferir una experiència immersiva i reflexiva en un espai de més de 2.500 metres quadrats. Escenografies i Simbolisme El recorregut es divideix en diverses escenes que barregen disciplines com l'escultura, la pintura i la il·luminació teatral: L'Inici i el Paradís: Una benvinguda amb figures d'Adan i Eva transformades en marionetes gegants de 6 metres, acompanyades d'una au del paradís. L'Anunciació i Sant Josep: Representacions minimalistes de la Verge Maria i el conflicte interior de Sant Josep entre el bé i el mal. Homenatge a la Terra i el Mar: Escenes dedicades a les pageses del camp tarragoní i una gran instal·lació marina amb embarcacions reals a tamany natural. Els Reis Mags: Una proposta trencadora que segueix teories històriques sobre l'origen de les figures i la seva procedència del desert. El Naixement Modern: Un tancament sorprenent que inclou un cotxe, una ecografia del nen Jesús i materials totalment reciclats. Caràcter i Materials L'obra destaca pel seu compromís amb la sostenibilitat i la innovació: Materials Reciclats: Ús de palets, xapes, paelles, brides, portes velles i fins i tot palla per crear volums complexos. Audiovisual i Música: L'exposició s'acompanya de música clàssica i àries en lloc de nadales tradicionals per generar una atmosfera de pau. "He volgut transformar un espai que estava apagat en una mena de teatre de formats gegantins on es respira pau." L'artista recomana visitar el pessebre cap al vespre, ja que la il·luminació transforma completament el recorregut, convertint el mercat en un escenari màgic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Activitats de Nadal i noves exposicions al MNAT
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) s'obre a l'accessibilitat i al Nadal En aquesta conversa amb la conservadora Pilar Sada, es detalla com el museu està transformant la seva oferta per ser més inclusiva i dinàmica. L'enfocament principal actual és l'adaptació de continguts per a persones amb discapacitat visual, una iniciativa que ja s'ha consolidat amb èxit i que permet "fer parlar les pedres" a través del tacte i altres sentits. Projectes d'accessibilitat i inclusió El museu ha implementat materials específics com: * Plànols i rètols en braille. * Maquetes i imatges en relleu per facilitar la comprensió tàctil. * L'activitat "Tàrraco a través dels sentits", que proposa una experiència sensorial completa (oïda, olfacte i tacte). "Volem que tothom pugui tenir accés als continguts del museu amb el format que necessiti." Programació de Nadal per a joves Per a les vacances escolars, s'han preparat tallers adreçats a nens i nenes d'entre 6 i 16 anys. Aquestes activitats s'organitzen en tres blocs de dates (desembre i gener) i permeten flexibilitat horària per a les famílies: 1. "Fem parlar les pedres": Taller que inclou versions adaptades per a infants amb discapacitat visual. 2. "Construeix l'Urbs Biolacuvitas": Una proposta complementària sobre la ciutat romana. Pròrroga i novetats expositives L'èxit de públic ha portat a prorrogar l'exposició "Tàrraco Pedra a Pedra" fins al 10 de gener. A continuació, el 28 de gener, s'inaugurarà la nova mostra: * "L'altre Olimp: Els Pirineus a l'antiguitat": Una col·laboració internacional amb museus francesos (Tolosa de Llenguadoc) que explora el Pirineu no com a frontera, sinó com un espai de trobada multiètnic i d'explotació de recursos naturals com el marbre de Sant Beat. Finalment, es destaca la importància del treball en xarxa entre museus europeus per intercanviar peces i enriquir el discurs històric compartit.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Solidaritat i esport: Suport a la Fundació Bona Nit
L'acció social de la Fundació Bona Nit En un context de temperatures sota zero a Tarragona, la Fundació Bona Nit celebra el seu quart any de vida dedicada a l'atenció i el suport a les persones sense sostre. Antoni Coll, el seu president, explica que l'entitat va néixer per cobrir una mancança a la ciutat, oferint: Flexibilitat en les estades: A diferència d'altres centres, permeten estades més llargues segons la necessitat de la persona. Capacitat d'allotjament: Han passat de 15 a 17 llits actualment, amb la intenció d'arribar als 20, situats a la Pensió Carmen. Col·laboració institucional: Treballen coordinadament amb Càritas i participen en el nou menjador social de la ciutat. Canvis en el perfil de la pobresa S'ha detectat un canvi significatiu en les persones que requereixen ajuda degut a la crisi econòmica. Actualment se serveix a: Nous perfils: Persones que havien estat empresaris o que tenien una vida estable i han quedat fora del sistema. Perfils crònics: Persones amb malalties mentals, addiccions o ruptures familiars. Diversitat: Una tercera part són locals i la resta prové de països de l'est i del Magrib. La Cursa de Sant Silvestre com a motor solidari Per finançar aquesta tasca, el Club Rotary Tarracó August i Tarragona Fundistes han impulsat una iniciativa solidària dins la sisena edició de la Cursa de Sant Silvestre (31 de desembre): Aportacions voluntàries: Els 1.300 corredors inscrits poden fer donatius en el moment de la inscripció. Visibilitat: Els participants que col·laborin rebran un barret de Pare Noel per portar durant la cursa, visibilitzant la causa. Patrocini: Es busquen empreses i entitats que patrocinin els corredors per augmentar la recaptació. "Un euro a la setmana és una quantitat que la gent pot pagar... volem que això sigui una cosa de tota la ciutat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Ambient i compres de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Crònica de l'ambient nadalenc al Mercat Central A una setmana de Nadal, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, amb Josep Ardila al capdavant, s'ha desplaçat al Mercat Central de Tarragona per copsar l'ambient, els preus i el comportament dels consumidors en un context marcat per la crisi. Els productes estrella i l'estat de les parades L'activitat al mercat és frenètica, especialment a les zones de producte fresc: El peix com a protagonista: Les peixateries són les parades amb més aglomeració. El rap es consolida com l'estrella de les festes, juntament amb el llenguado, la gamba de Tarragona i l'escamarlà. Aviram i carns: A les parades d'aus destaquen els encàrrecs de pollastres de pagès, galls dindi i peces farcides. Tot i la bona afluència, els paradistes noten que la gent mira més la despesa a causa de les factures i altres despeses fixes. Fruita i plats preparats: Es registra un increment en la venda de pinya tropical i espàrrecs per als entrants. Així mateix, el menjar preparat (rodons de pollastre, capons) guanya terreny per la seva comoditat. Preus i estratègies de consum La percepció general, tant de paradistes com de clients, és que els preus es mantenen similars als de l'any passat, tot i que s'admet l'habitual repunt inflacionista de l'última setmana. "Em gastaré el que toqui perquè els preus per Nadal pugen; comprant cada setmana el mateix, ja saps que aquestes dates seran a top." Entre les estratègies dels tarragonins per estalviar, s'han detectat diverses tendències: 1. Planificació democràtica: Famílies que es reuneixen per decidir el menú segons el pressupost. 2. Compres ajustades: Evitar l'excedent històric en torrons i dolços. 3. Paciència gastronòmica: Clients que opten per menjar normal per festes i esperar al gener per consumir marisc a millor preu. L'episodi conclou amb una menció als sortejos de Nadal del mercat (un cotxe Mini i un ruc) i l'anunci d'una propera visita al pessebre avantguardista de David Callau.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Solidaritat i activitats de Nadal a l'Hospital Joan XXIII
L'hospital com a espai humà i solidari L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona transcendeix la seva funció mèdica per convertir-se en un centre de cooperació i dinamització social, especialment durant les festes. A través de la Ciberaula, es coordinen projectes que busquen millorar el benestar emocional dels pacients i fomentar la solidaritat internacional. La Ciberaula: Un oasi d'acompanyament La Ciberaula és un espai d'oci i formació que ofereix una àmplia gamma d'activitats per humanitzar l'entorn hospitalari: * Teràpia musical: Sessions de música en directe els dissabtes per alleujar l'estada dels ingressats. * Escola de pares: Tallers sobre la cura del nadó, higiene postural i lactància. * Suport emocional: Un espai on el pacient se sent cuidat i pot compartir experiències fora del context clínic agressiu. Programació especial de Nadal Per evitar l'aïllament dels pacients durant les festes, s'han organitzat diversos actes: * Concerts i Nadales: Actuacions del mestre Godall al piano i la coral del conservatori pels passadissos. * Visites tradicionals: Arribada del Pare Noel mariner (Agrupació del Serrallo), el tió i els patges reials per recollir cartes. * Mercat Solidari: Venda d'artesania elaborada per dones a Guatemala per finançar beques educatives per a nenes indígenes. "Això és com una carícia dins d'un context que sol ser bastant agressiu." Cooperació Internacional L'hospital manté una línia activa amb Guatemala. Els fons recaptats mitjançant el mercat d'artesania i altres esdeveniments com calçotades solidàries permeten que noies joves accedeixin a estudis de magisteri o infermeria, trencant el cicle de pobresa i maternitat precoç.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Santiveri Tarragona: Nova botiga al carrer Governador González
Expansió i unificació de Santiveri a Tarragona L'emblemàtica marca de dietètica i salut Santiveri inicia una nova etapa a la ciutat de Tarragona. Després de 35 anys de trajectòria, l'establiment regentat per Teresa Guà fa un salt qualitatiu important amb el trasllat i la unificació de les seves dues botigues actuals (carrer Colom i carrer Estanislau Figueres) en un sol local de grans dimensions. Característiques del nou espai Ubicació: Carrer Governador González, 24. Espai: Passen d'un local petit de 20 metres quadrats a un de 200 metres quadrats. Objectiu: Millorar l'experiència del client, oferir un catàleg de productes més ampli i dignificar el comerç local. Productes i especialitats La botiga manté el seu catàleg de productes naturals i biològics, incloent: Cosmètica: Línies corporal i facial. Salut: Plantes medicinals i dietètica personalitzada. Nadal saludable: Una gamma especial de torrons, polvorons i bombons sense sucre, així com cava sense alcohol. "El comerç és el cor d'una ciutat. Una ciutat sense comerç és morta." Inauguració i atenció al client El nou establiment obrirà les seves portes el proper dilluns, dia 21, a partir de les 17:00 h. Teresa Guà destaca que, tot i el canvi físic, la base de l'èxit ha estat i seguirà sent el tracte personalitzat i la confiança mútua amb els clients fidels de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Nou menjador social a la Casa del Transeünt de Tarragona
Iniciativa social coordinada a Tarragona Aquesta setmana ha començat a funcionar un nou menjador social a la Casa del Transeünt, situada a la Part Alta de Tarragona. L'objectiu principal és donar resposta a la precarietat derivada de la crisi econòmica que afecta moltes famílies i persones sense sostre de la ciutat. El projecte neix de la col·laboració de tres institucions clau: - Càritas Interparroquial: Cedeix les instal·lacions i ha estat l'impulsor inicial des del febrer. - Ajuntament de Tarragona: Proporciona el lideratge polític i el suport econòmic necessari. - Xarxa de Santa Tecla: S'encarrega de la gestió tècnica i del subministrament dels àpats. Funcionament i logística del servei El servei no és d'accés lliure, sinó que se segueix un protocol d'entrada: 1. Derivació: Els usuaris han de venir derivats per Serveis Socials, Càritas, Guàrdia Urbana o la Creu Roja. 2. Criteris de selecció: Es valora la manca de recursos socioeconòmics i la situació de marginalitat. 3. Capacitat progressiva: S'ha començat amb 40 àpats diaris, però es preveu ampliar la capacitat fins a 120 o 130 àpats en breu. 4. Horari continu: El menjador estarà obert els 365 dies de l'any. Perfil dels usuaris i serveis addicionals "No volem que sigui un menjador on les persones hi vagin d'una manera cronificada, sinó un recurs més d'urgència mentre es busquen alternatives." A més de les persones sense llar, el perfil inclou gent gran amb dificultats de mobilitat o famílies que no poden cuinar a casa seva. A més del menjar (preparat a les cuines de Santa Tecla i regenerat in situ), s'ofereix servei de dutxes i entrega de roba neta. Tot i que el menjador té un caràcter més temporal per pal·liar l'emergència actual, el servei d'atenció nocturna a la Casa del Transeünt (amb 24 places) es manté de forma permanent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Tres anys d'alta velocitat al Camp de Tarragona
Tres anys d'alta velocitat i reptes pendents En el marc del tercer aniversari de l'arribada del tren d'alta velocitat a les comarques tarragonines, l'alcalde de la Secuita i president del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, fa un balanç crític sobre l'estat actual de la infraestructura i el seu entorn. Valoració del servei i les infraestructures Balanç positiu del servei ferroviari: S'ha aconseguit una connectivitat excel·lent amb ciutats com Barcelona, Lleida, Saragossa i Madrid, quadruplicant el nombre de trens i augmentant el volum d'usuaris fins als 450.000 anuals. Fracàs en els accessos i manteniment: L'alcalde denuncia un estat d'abandonament per part d'ADIF i altres administracions. Menciona específicament: Falta d'enllumenat en rotondes amb alta sinistralitat. Manca de manteniment de la xarxa viària existent. Problemes persistents amb el subministrament d'aigua a l'estació. Mobilitat i transport públic Dependència del vehicle privat: Tot i que l'aparcament no és excessivament car (especialment amb els abonaments d'uns 35 € al mes), molts usuaris opten per deixar el cotxe als vorals a causa de la falta de comoditat. Disfunció horària: El transport públic és ineficaç perquè no està coordinat amb les arribades i sortides dels trens, provocant esperes inacceptables en un context d'alta velocitat. Model d'ubicació i referents internacionals Roca defensa fermament el manteniment de l'estació fora del nucli urbà, citant exemples d'èxit com Segòvia o l'estació de Valence-TGV a França, sempre que estiguin ben connectades amb una xarxa potent de rodalies. El debat sobre els noms i la política territorial Aeroport: Proposa una fórmula de consens que inclogui tant Reus com Tarragona per facilitar la identificació del destí a l'usuari final. Vegueries: Critica durament l'ajornament del debat per interessos electorals. "El ciutadà demanda resultats, no demanda polítiques de parador. Hem de ser valents amb les decisions que es prenen."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Sopa de Galets: Art i iniciativa a la Part Alta
Sopa de Galets: Un Nadal creatiu a Tarragona El col·lectiu d'artistes Transit Art organitza aquest cap de setmana les jornades Sopa de Galets, una iniciativa que busca dinamitzar la Part Alta de Tarragona a través de l'art i la creativitat durant les festes nadalenques. El projecte destaca per la seva aposta per apropar el talent local a la ciutadania en un entorn privilegiat i històric. Principals espais i activitats Reobertura de l'antic Mercat del Fòrum: Un dels punts forts és la transformació de l'antic mercat en un espai d'exposició i venda d'art. Les parades de peix es convertiran en aparadors on els artistes locals oferiran obra original a preus assequibles per fomentar el regal artístic per Nadal. Tallers oberts: Els artistes de la Part Alta obriran els seus espais creatius perquè el públic pugui conèixer de prop els processos de treball i dialogar amb els autors. Animació i música: Es comptarà amb la presència d'un mim (pallasso de carrer), els músics Stromboli i guies que acompanyaran els visitants pels carrers del barri. Investigació comunicativa i participació L'esdeveniment inclou propostes innovadores i experimentals per fomentar la interacció del públic: Polipoesia i gastronomia: El performer Pedro Alba realitzarà accions en restaurants on els comensals relacionaran el menjar amb el sexe a través de frases que formaran poesies visuals i projectades. El Confessionari: Una instal·lació al carrer on la gent podrà "confessar-se" de manera simbòlica. Creació col·lectiva: Un cub de grans dimensions a la plaça del Fòrum on tothom podrà deixar la seva empremta creativa. Concurs Junior: Una modalitat per a infants de 10 a 12 anys per incentivar el talent dels més joves, amb la Part Alta com a temàtica central. "A Tarragona hem de trencar el mite que no es fa res; quan s'organitzen coses que valen la pena, la participació ciutadana és el millor agraïment a l'esforç." Horaris i continuïtat La inauguració tindrà lloc divendres a les 18:00 h. Les activitats es concentren durant tot el cap de setmana (matí i tarda), però el Mercat del Fòrum romandrà obert fins al dia 24 de desembre en horari de tarda per facilitar les compres de darrera hora.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
L'art pessebrista de Tarragona: El gran projecte del Didac i el Joan
Un espectacle de realisme i tradició En aquesta connexió des de la Part Alta de Tarragona, coneixem el Didac García i el Joan Maria Bertran, dos dels creadors d'un pessebre excepcional que destaca per la seva complexitat tècnica i el seu alt nivell de detall. El projecte és el resultat de nou mesos de feina intensa, concebut com un puzzle on cada peça ha estat fabricada a mà. Innovació en materials i so El pessebre no és només una representació estàtica, sinó una experiència sensorial completa: Cicle dia/nit: Mitjançant un sistema d'il·luminació, el pessebre transita entre la llum diürna i la foscor de la nit, incloent-hi un sostre amb estrelles il·luminades. Ambientació sonora: L'obra disposa d'efectes de so realistes que canvien segons l'hora del dia, com el cant de grills, granotes, ocells i el brogit de l'aigua d'un riu amb vapor real. Materials moderns: Han substituït l'escaiola tradicional per l'ús de poliestirè d'alta densitat, un material més net que permet treballar detalls amb una precisió quirúrgica. Homenatge a la ciutat de Tarragona Els autors han volgut integrar elements arquitectònics reconeguts de la seva ciutat dins l'escena bíblica: Recreacions de la Plaça del Pallol i els carrerons de la Part Alta. Els emblemàtics arcs del carrer Merceria i de la zona del Roser. Una picada d'ullet a l'Amfiteatre Romà, símbol de la Tarragona patrimonial. "S'ha d'anar amb peus de plom i dir prou, perquè si no, seguiries afegint detalls i no hi hauria lloc a la sala per als visitants." Cap al primer premi Després d'haver guanyat el tercer premi l'any anterior, els autors s'han professionalitzat formant-se a l'Associació de Pessebristes, aprenent noves tècniques que han aplicat en aquesta obra amb l'objectiu d'endur-se la màxima distinció en el concurs d'enguany.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Tradició i novetats de l'Associació Pessebrista a la Casa Canals
La ruta dels pessebres a Tarragona En un recorregut per la tradició nadalenca de la ciutat, la unitat mòbil visita l'exposició de diorames a les cavallerisses de la Casa Canals. Aquesta mostra, fruit d'un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona, presenta una vintena de peces d'una qualitat extraordinària i gran detallisme. L'exposició a la Casa Canals Permanència: Gràcies a l'acord amb Patrimoni, l'exposició serà pràcticament permanent, podent-se visitar durant tot l'any (excepte a l'octubre i el novembre per tasques de renovació). Contingut: Inclou 18 diorames que reprodueixen escenes clàssiques com l'adoració dels Reis o l'empadronament, ambientades en paisatges catalans i bíblics. Espai monumental: L'entorn de pedres romanes i medievals de la Casa Canals proporciona un marc incomparable per a les figures, incloent-hi algunes a mida real de l'escultor Eustaquio Vallès. El valor del pessebrisme L'Eugeni Bosch, president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, destaca que fer un pessebre és una tasca que dura tot l'any: "Un pessebre no és només pels dies de Nadal; hi ha unes 200 hores de feina darrere de cada diorama." L'associació, fundada l'any 1928, viu actualment un moment de ressorgiment. Treballen activament en el relleu generacional mitjançant una escola de pessebrisme per a joves, on s'ensenyen tècniques de perspectiva, electricitat, escultura i pintura. Recomanacions i horaris Carrer Girona: Exposició tradicional oberta cada dia de 18:00 a 21:00 h (festius també matins de 12:00 a 14:00 h). Casa Canals: Visitable demanant l'entrada als conserges de l'edifici. Pessebre de suro i molsa: Es fa una crida a mantenir la tradició més senzilla i familiar a les llars, ideal per fer amb la canalla.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
La tasca de la Creu Roja davant l'emergència social
Resum de l’entrevista a Creu Roja Tarragona En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la tasca humanitària que realitza la Creu Roja a la demarcació, especialment enfocada en el col·lectiu de la gent gran i les noves cares de la pobresa derivades de la crisi econòmica. L'emergència social i el nou perfil d'usuari Anna Sabat, coordinadora de l'entitat, explica que la situació actual es pot definir com una emergència social. S'ha detectat un canvi significatiu en les persones que demanen ajut: * S'ha incrementat un 30% el nombre d'usuaris respecte a l'any anterior. * Apareix un perfil de persona "normalitzada" que, per primer cop, es veu obligada a recórrer a l'ajuda humanitària per falta de recursos econòmics. * Existeix una gran dificultat emocional per demanar ajuda: > "És potser molt més complex reconèixer la solitud que la pobresa". Programes d'ajuda i acompanyament Jéssica González detalla el funcionament del programa d'ajuda domiciliària i àpats a domicili. La diferència clau entre la Creu Roja i una empresa de càtering convencional és el component humà: * No només s'entrega menjar; es combat la solitud i es fa un seguiment de l'estat de salut i benestar de l'usuari. * Els voluntaris actuen com a nexes amb els serveis socials, detectant necessitats que d'altra manera quedarien ocultes. * Es realitzen accions de suport emocional, com el lliurament de roses per Sant Jordi o felicitacions d'aniversari personalitzades. La força del voluntariat i la societat civil Malgrat la minva de recursos públics, la sensibilització de la societat civil ha crescut. Empreses familiars i ciutadans a títol individual estan incrementant les seves col·laboracions i el seu temps com a voluntaris per pal·liar els efectes de la crisi a la seva pròpia ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Historicitat i Arqueologia del Naixement de Crist
L'Anàlisi Històrica del Naixement de Jesús En aquesta conversa amb Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona, s'explora la vessant més factual i arqueològica del naixement de Crist, anant més enllà de la tradició pessebrista i el simbolisme religiós. L'objectiu de l'exposició "Natus Est" és precisament aportar una intel·ligibilitat històrica a un fet que sovint es percep només des de la fe. Les Fonts i el Context Històric Els Evangelis d'infància: Només els evangelis de Mateu i Lluc recullen el naixement. Tot i tenir una càrrega teològica i hermenèutica important, contenen elements que l'arqueologia pot validar. Cronologia real: Es calcula que Jesús va néixer cap a l'any 5 o 6 abans de Crist. L'error de càlcul prové de Dionís l'Exigu en establir l'era cristiana. El Cens d'August: S'explica que el famós cens va ser un procés administratiu llarg que va durar anys i que va generar grans revoltes a Judea, especialment sota el governador Quirini. Arquitectura i Arqueologia a Betlem Un dels punts més reveladors és la reconstrucció de l'espai on va néixer Jesús: La Catàlima: El terme grec catàlima no es refereix a una "posada" (mala traducció llatina), sinó a la sala superior o de convidats d'una casa hebrea. L'Establia: Les cases a Betlem aprofitaven les coves calcàries del terreny com a planta baixa per als animals (establis) i tallers, mentre que la família vivia al pis de dalt. El Pessebre: Jesús va ser posat en un pessebre (menjadora d'animals) perquè la sala superior estava plena. Per tant, va néixer en una casa particular, no en un bosc o un bosc nevat com en la tradició catalana. "Si els pessebristes fessin un pessebre històric, haurien de representar una casa a l'interior del recinte emmurallat de Betlem." Símbols i Tradicions Els Reis Mags: Tot i que els evangelis no especifiquen que fossin tres ni que fossin reis, representen el reconeixement del Messies per part dels pobles estrangers. L'Estel de Betlem: Es documenta l'aparició d'una nova (fenomen astronòmic) en aquella època, tot i que el seu ús narratiu és principalment simbòlic de reialesa. L'Exposició: Inclou maquetes de cases hebrees, monedes d'època, fragments de tauletes babilòniques i figures de pessebre de gran valor artístic del taller Castells.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Loteria de Nadal a Tarragona: Crisi i Privatització
Situació del Sorteig de Nadal a Tarragona En una entrevista a l'administració de loteria Pere Sants, situada a la Rambla Nova, s'analitza l'estat de les vendes quan falta tot just una setmana pel sorteig de la Grossa de Nadal. Tot i que a Tarragona mai ha caigut el primer premi d'aquest sorteig, les expectatives es mantenen malgrat el context econòmic. Impacte de la Crisi en les Vendes El loter assenyala una davallada important en les vendes respecte a l'any anterior: S'estima una caiguda del 15% en la facturació. Els clients no han deixat de jugar, però han retallat el pressupost. Per exemple, qui abans comprava un bloc de 5 dècims per repartir, ara en compra només 3. Aquesta davallada és crítica, ja que el sorteig de Nadal representa més del 50% de la facturació anual de les administracions. Preferències i Costums dels Tarragonins Pel que fa als números, la demanda es manté tradicional, amb especial predilecció pel 7, el 9 i el 3. El número 5 ha perdut una mica de força pel fet de ser la terminació del premi de l'any passat. Existeix una percepció que a Tarragona no toquen premis, però l'administrador aclareix el motiu: "No és que els tarragonins no juguem, el que passa és que tenim molta mania de jugar de fora. Jo un 70% de la loteria que venc, la venc fora de Tarragona." Aquesta exportació de dècims fa que, estadísticament, la probabilitat que el premi es quedi a la ciutat disminueixi significativament. La Amenaça de la Privatització L'entrevista també aborda el futur del sector davant els rumors de privatització i canvis en el model de negoci: El dècim físic: Es considera l'element vital del negoci. Retirar el paper seria "matar la loteria". Canals de venta: L'administrador critica l'obertura de vendes en supermercats o gasolineres, argumentant que es perdria la imatge protegida i l'especialització que fa que la loteria espanyola sigui la més rendible del món.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
L'ajuda domiciliària de Creu Roja a Tarragona
El rostre real de l'assistència a Tarragona El reportatge acompanya una unitat de la Creu Roja de Tarragona que reparteix aliments a domicili. L'objectiu de la crònica és trencar amb els tòpics sobre la precarietat i mostrar la diversitat de perfils que necessiten suport. Actualment, el servei atén 85 persones a la ciutat, des de la Part Alta fins a la Vall de l'Arrabassada. Testimonis de superació i realitat social L'episodi recull veus que humanitzen les estadístiques de vulnerabilitat: La Maria: Va patir una depressió severa i desnutrició que la va portar al coma. Gràcies al suport nutricional i a l'acompanyament de Creu Roja, s'ha recuperat i ha aconseguit una feina temporal. Destaca que l'ajuda no és només alimentària, sinó també emocional. El Roberto: Un home amb problemes de mobilitat i una pensió mínima que no li permet cobrir les necessitats bàsiques. Depèn del servei per menjar i rep visites d'ajuda domèstica. La Marisol: Afectada de fibromiàlgia, representa el perfil de vulnerabilitat per malaltia crònica. Més que aliments: Suport integral El programa subratlla que la tasca de l'entitat va més enllà del lliurament de menjar: "M'han ajudat no solament en el menjar, sinó com a persones també m'han ajudat moltíssim." Es posa de manifest que la manca de recursos a Tarragona es presenta de formes molt diverses, sovint invisibles, i que la intervenció social permet a persones com la Maria recuperar l'autonomia i reincorporar-se a la vida activa.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Repartiment d'aliments de Creu Roja a Tarragona
La tasca social de Creu Roja Tarragona Tarragona Ràdio acompanya la unitat mòbil de la Creu Roja en el seu itinerari de repartiment de menjar a domicili per a persones amb dificultats econòmiques o de salut. Aquesta iniciativa no només cobreix una necessitat nutricional, sinó que també combat la soledat no volguda. Funcionament del servei i logística Freqüència corporativa: El repartiment es fa els dilluns i dimecres als barris (Buenavista, Torreforta, Campclar), i els dimarts i dijous al centre de la ciutat. El menú: Els menús estan adaptats a les necessitats de salut (com dietes gàstriques o per a diabètics) i inclouen primer, segon, postres i pa. Estan preparats per una empresa de càtering i degudament envasats. Volum d'ajuda: Se'n beneficien unes 85 persones a la setmana, amb una demanda que ha crescut a causa de la crisi econòmica. El valor del voluntariat i el testimoni directe El Diego, voluntari des de fa deu anys, destaca que el més gratificant és el contacte amb la gent gran, que sovint passa moltes hores sola i rep els voluntaris amb gran alegria. "Ells voldrien que ens hi quedéssim més temps... estan moltes hores sols i quan arribem es posen molt contents." Cas pràctic: La visita a la Marisol L'equip visita la Marisol, una veïna de la Rambla Nova que pateix fibromiàlgia i ha patit una reducció de la seva prestació. Ella explica que el servei és vital per a ella: Limitacions: La seva malaltia li impedeix cuinar amb seguretat (se li cauen les olles). Ajuda extra: En motiu de les festes, ha rebut un lot de Nadal amb productes sense sucre adaptats a la seva diabetis. Impacte emocional: El moment de la visita és el més esperat de la setmana per parlar i trencar la rutina.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Urbanisme a Tarragona: Ciutat Esportiva i futur del POM
Prioritats Urbanístiques i el Nàstic de Tarragona L'entrevista amb Javier Terrés, tinent d'alcalde de Territori, se centra en la reordenació dels projectes clau de la ciutat sota un context de crisi econòmica. El govern municipal ha decidit prioritzar la construcció de la Ciutat Esportiva a Camp Clar per davant del nou estadi del Nàstic. Projectes del Gimnàstic de Tarragona Ciutat Esportiva: Es manté el projecte original amb millores tècniques. El pressupost estimat oscil·la entre els 4 i 5 milions d'euros. Es preveu que el projecte executiu estigui enllestit aviat per incloure'l als pressupostos del 2010. Nou Estadi: La seva construcció queda posposada. Segons Terrés, l'actual situació econòmica obliga a prioritzar obres socials més urgents. Nou Estadi actual: Es preveu realitzar remodelacions i millores a l'estadi actual (de titularitat municipal) per garantir-ne l'ús en competicions oficials i de cara als Jocs Mediterranis 2017. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM) S'informa d'un desbloqueig en les negociacions amb el Departament d'Interior de la Generalitat. El principal escull era la discrepància en l'avaluació de riscos per part de Protecció Civil en els nous sectors a urbanitzar. "Se'm fa difícil entendre que l'execució d'un camp de futbol pugui ser dintre d'aquest any... estem prioritzant projectes que avui en dia es necessiten més." Infraestructures i Fons d'Inversió Local Escales mecàniques: Les del carrer Vapor s'obriran de forma imminent, mentre que les del Palau de Congressos finalitzaran durant els primers mesos del 2010. Fons FEIL: Es confirma el compliment dels terminis de les obres del 2009 (com la piscina de Riuclar) i s'anuncia que els projectes del 2010 tindran un caire més social i tecnològic, destacant la rehabilitació de la primera planta del Banc d'Espanya.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Art Embras: Arbres de Nadal artístics a la Part Alta
Iniciativa Art Embras a Tarragona El reportatge ens transporta a la Part Alta de Tarragona, on l'associació Taller 03 ha impulsat la iniciativa Art Embras. Aquest projecte consisteix en la creació i instal·lació de 40 arbres de Nadal únics, dissenyats per diversos artistes locals, que guarneixen els aparadors i les entrades dels comerços dels carrers Merceria i Major. Creativitat i Materials Diversos Els arbres no segueixen l'estètica tradicional, sinó que són interpretacions artístiques que sovint utilitzen materials reciclats o temàtics: Arbre de Hansel i Gretel: Ubicat en una botiga de llaminadures, està decorat amb gominoles i núvols de sucre. Arbres sostenibles: S'han utilitzat materials com càpsules de cafè premsades (fent formes de campana) i elements naturals que evoquen el mar i la terra. Crítica i reflexió: Alguns artistes han creat peces més conceptuals, com un arbre decorat amb coberts i referències a medicaments per reflexionar sobre el consum i la fam al món. Objectius del Projecte La Rosa Siurana, vicepresidenta de Taller 03, explica que l'acció busca unir comerç i creativitat. Els objectius principals són: Dinamitzar el barri: Incentivar que la ciutadania pugi a la Part Alta durant les festes. Visibilitzar els artistes: Donar veu a la gran quantitat de dissenyadors, il·lustradors i pintors que tenen tallers a la zona. Crear un itinerari: Configurar un recorregut visual que connecti els diferents carrers comercials. "Es tracta de fer una acció conjunta d'arbre, botiga i creatiu per fer que la gent pugi cap aquí dalt a la Part Alta." Malgrat el mal temps i el fred, la iniciativa ha estat molt ben rebuda pels comerciants, que veuen en aquests arbres una manera original i diferenciadora de guarnir els seus establiments.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Hamlet: La nova revista de referència de les arts escèniques
Presentació de Hamlet: Una aposta pel teatre en paper En un context dominat pel món digital, Arola Editors presenta la revista Hamlet, una publicació dedicada exclusivament a les arts escèniques. El projecte neix de la necessitat d'omplir un buit en el panorama cultural català, oferint una mirada profunda i professional sobre el teatre contemporani. Els pilars del projecte Vocació universal: Tot i néixer a Tarragona, la revista té la intenció d'abastar la creació teatral a Catalunya, l'estat espanyol i l'àmbit internacional (Londres, Berlín, Buenos Aires, etc.). Equilibri entre cultura i oci: Damià Barbany, el director de continguts, destaca que la revista prioritza la demanda cultural per sobre de la frivolitat de l'entreteniment pur. Estètica i disseny: Fèlix Arola subratlla que s'ha treballat molt el grafisme per oferir un producte molt visual i modern, inspirat en revistes històriques de prestigi. Continguts del "Número Zero" La revista s'ha estrenat amb un número gratuït que inclou: * Crítiques teatrals de fons signades per autors com Joan Anton Benach i Begoña Barrena. * Reportatges fotogràfics d'alta qualitat, com el de Ros Ribas sobre l'obra Rock and Roll. * Articles d'opinió i col·laboracions de luxe com les d'Eduardo Mendoza o Lluís Permanyer. * Entrevistes a figures rellevants del sector com Sílvia Munt i Pipo del Bono. "Hamlet és l'emblema teatral per excel·lència; una icona sonora i gràfica que no necessita traducció." Detalls sobre la publicació A partir del mes de febrer, la revista tindrà una periodicitat mensual (sortirà el dia 15 de cada mes). La distribució es realitzarà principalment per subscripció, però també es podrà trobar en llibreries especialitzades i als mateixos teatres, amb l'objectiu d'arribar als 10.000 exemplars mensuals.