Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2209-2232 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Dia Internacional de la Discapacitat a Tarragona
Inclusió, Drets i Diversitat en la Discapacitat L'episodi, gravat des del Saló d'Actes de l'ONCE a Tarragona, reuneix diversos representants d'entitats del sector per reflexionar sobre la realitat actual de les persones amb capacitats diferents. Es posa un èmfasi especial en la necessitat de transcendir l'assistencialisme per centrar-se en la plena ciutadania i l'autonomia personal. Sexualitat i Vida Afectiva Un dels temes més destacats és el tabú de la sexualitat en la discapacitat psíquica. Durant el debat s'exposen punts clau com: • La falsa creença històrica que les persones amb discapacitat són asexuals. • La dificultat de les famílies per gestionar el descobriment del cos i el desig de parella dels seus fills per por i falta d'eines. • La importància de crear espais segurs i tallers experimentals (amb famílies, professionals i usuaris) per normalitzar les relacions afectives. El Repte de la Crisi Econòmica i l'Ocupació Es realitza la lectura del manifest del COCARMI, que alerta sobre la vulnerabilitat del col·lectiu en contextos de crisi: • L'atur en persones amb discapacitat dobla la mitjana de la població. • Es reclama a l'administració un pla de xoc contra la destrucció de l'ocupació protegida. • Es destaca la doble discriminació que pateixen les dones amb discapacitat. "El desconeixement és una de les barreres invisibles més importants que tenim en aquests moments." Cultura i Visibilitat L'episodi tanca amb una nota cultural a càrrec del grup Amaní de Teatre, subratllant que la participació activa en activitats artístiques i lúdiques (com les celebracions de Santa Llúcia) és fonamental per a la inclusió real en la societat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Fundació Onada: Inclusió laboral i integració social
Projectes i impacte de la Fundació Onada La Fundació Privada Onada, dirigida per Esperanza Picó, treballa activament per millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever. L'entitat destaca per la seva capacitat de crear ocupació a Tarragona, adaptant-se a les necessitats específiques de cada individu. Inserció laboral i suports adaptats L'entitat funciona com una "sastreria", oferint serveis personalitzats segons el grau de discapacitat: * Grau superior al 65%: Accés a centres d'adults, tallers de teràpia ocupacional i serveis socials. * Grau entre el 33% i el 65%: Integració en el món laboral, ja sigui mitjançant treball protegit o en l'empresa ordinària. * Acompanyament empresarial: Es treballa per eliminar les por i el desconeixement dels empresaris, actuant com a pont per facilitar la contractació. El programa de voluntariat "Colza a Colza" Aquest projecte busca trencar l'aïllament social dels usuaris, promovent activitats d'oci compartit fora de l'entorn familiar: * Vols quedar?: Una iniciativa que connecta voluntaris i beneficiaris per compartir aficions com anar al cinema, a la platja o fer un cafè. * Recuperació d'oficis: Participació en projectes com la gestió d'un hort o la fabricació de sabó artesanal (ofici de morcaire). Defensa de drets i tutela Davant l'envelliment de les famílies, cinc entitats de Tarragona han impulsat la Fundació Tutelar per defensar els drets de persones sense suport familiar, protegint col·lectius vulnerables com malalts d'Alzheimer o persones en situació de sensellarisme. "Tots som persones dependents en algun moment del nostre cicle vital; la societat ha de donar resposta des de la corresponsabilitat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
Dia Mundial de la Discapacitat a Tarragona
Reivindicació i Realitat Social El programa, emès des del Saló d'Actes de l'ONCE a Tarragona, commemora el Dia Mundial de la Discapacitat. L'objectiu principal és apropar la quotidianitat de les persones amb discapacitat i els seus cuidadors a la societat, posant èmfasi en les necessitats reals i la lluita contra la marginalitat. Participació Política i Representació Es debat profundament sobre la presència de persones amb discapacitat a les institucions polítiques: • Es critica que sovint se'ls busca per obtenir el "vot fàcil" o com a imatge de discriminació positiva. • Es proposa que la seva participació no s'ha de limitar a temes de discapacitat, sinó que han de poder incidir en qualsevol àmbit polític basant-se en la seva valia i currículum. • Es fa un paral·lelisme amb la llei de paritat de gènere com a eina de visualització inicial. Reptes Econòmics i la Llei de Dependència L'entitat ECOM presenta un manifest amb tres punts clau davant la crisi actual: L'Assistent Personal "L'assistent personal és fonamental per al concepte de vida independent." Es reclama que aquesta figura s'inclogui definitivament a la cartera de serveis de la Generalitat, superant les fases de programes pilot actuals. El Sobrecost de la Discapacitat Es denuncia que viure amb una discapacitat comporta despeses addicionals severes (adaptació de vehicles, mobilitat, medicina) que no sempre són compensades per les ajudes institucionals. Crítica a la Gestió de la Dependència • S'alerta sobre la figura del cuidador familiar (majoritàriament dones o mares), que pot frenar l'autonomia de la persona si s'utilitza només per mantenir-la a l'àmbit domèstic. • Es critiquen les assignacions horàries insuficients (casos de només 15 hores mensuals per a persones dependents). Accessibilitat i Urbanisme a Tarragona Es valora positivament el grup de treball Tarragona sense barreres, però es denuncien incongruències en obres recents: • Les noves escales mecàniques de la Part Baixa no són accessibles per a tothom. • El projecte de l'ascensor de l'Amfiteatre presenta rampes amb desnivells excessius (superiors al 25%).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Discapacitat i representació política a Tarragona
Taula rodona sobre el col·lectiu de persones amb discapacitat L'episodi es desenvolupa en directe des del Saló d'Actes de l'ONCE a Tarragona, en el marc d'una jornada dedicada a visibilitzar la realitat de les persones amb discapacitat. El programa reuneix representants d'entitats i de l'administració per debatre sobre les barreres socials i la necessitat d'empatia. Entitats i representants participants En aquesta sessió s'incorporen veus clau per entendre l'associacionisme a la regió: Federació ECOM: Javier Noguers, president de l'entitat, explica que treballen principalment per a persones amb discapacitat física i aglutinen una dotzena d'associacions a la província. Àrea de Serveis a la Persona: Victòria Pellegrin, regidora de l'Ajuntament de Tarragona, destaca la importància d'obrir "finestres a la ciutadania" per eliminar barreres i fomentar la sensibilitat social. Acció Cívic Antibarreres Socials: Ferran Roca participa com a president d'aquesta entitat dedicada a la lluita per l'accessibilitat. El debat sobre la representació política Un dels punts més destacats de la jornada és la intervenció d'en Josep Maria, un venedor jubilat de l'ONCE, que planteja una reflexió crítica sobre la manca de perfils amb discapacitat en la primera línia política: "Em sembla que hi ha gent jove preparada que fóra capaç de representar un gran col·lectiu si es dediqués a la política i treballés més directament pels seus afiliats." Conclusions i anècdotes Es reconeix que, tot i existir moltes entitats (com les centrades en el paràlisi cerebral o l'autisme), no sempre hi ha espai per a totes en un sol programa, però totes comparteixen la lluita contra el pluridiscapacitat. Es fa èmfasi en la solidaritat i la il·lusió que genera la tasca social, posant com a exemple l'experiència positiva de treballar a l'ONCE i la interacció directa amb la ciutadania.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Imatges i memòria de Mauthausen a Tarragona
Exposició sobre l'Holocaust al Port de Tarragona Tarragona Ràdio presenta la inauguració de la mostra "Imatges i memòria de Mauthausen", una iniciativa conjunta de l'Amical de Mauthausen, el Museu d'Història de Catalunya i el Ministeri de l'Interior austríac. L'exposició, situada al Tinglado 4 del Moll de Costa, ofereix un recorregut gràfic excepcional sobre l'horror nazi. Un fons documental únic La mostra destaca pel seu valor històric, ja que es basa en documentació recuperada clandestinament: Fotografies de la SS: Imatges preses pels propis botxins al laboratori fotogràfic, que republicans espanyols van aconseguir robar i salvar de la destrucció. Documents de l'alliberament: Fotografies de l'exèrcit americà que testimonien les espantoses condicions del camp l'any 1945. Llegat de Francesc Boix: Imatges que posen el focus en els supervivents i els actes posteriors a l'alliberament. La singularitat de Mauthausen Rosa Torán, presidenta de l'Amical, explica que Mauthausen era el "camp mare" d'Àustria, conegut per la seva terrible pedrera i l'ús de deportats com a treballadors esclaus per a la indústria d'armament. Pedagogia contra l'oblit L'exposició no només busca recordar el passat, sinó servir de lliçó sobre: * La desigualtat criminal d'un estat que negava la condició humana a diversos sectors (jueus, gitanos, homosexuals, opositors polítics). * La connivència de la societat que va decidir no mirar i les complicitats del règim de Franco en la deportació de milers de republicans espanyols. "Les lliçons del recordatori del passat no són lliçons fossilitzades ni mortes, serveixen per reflexionar sobre fins on pot arribar un estat criminal."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
4'
Reptes de la mobilitat amb cadira de rodes
L'experiència de moure's en cadira de rodes En aquesta connexió, la Jolanda García experimenta en primera persona la complexitat de circular per la ciutat utilitzant una cadira de rodes, acompanyada pel Ferran, qui li ofereix consells pràctics i una visió realista sobre la mobilitat reduïda. Dificultats tècniques i físiques Circular no és només qüestió de força, sinó d'una atenció constant a l'entorn: * Atenció al terreny: Cal vigilar cada rajola, rampa i claveguera per evitar que les rodes quedin clavades. * Gestió de l'energia: Es descriu com una carrera de fons on cal racionalitzar la força dels braços. * Seguretat bàsica: Fins i tot recollir un objecte del terra requereix una tècnica específica per evitar que la cadira tombi. Diferència entre cadira manual i elèctrica El Ferran explica per què prefereix mantenir l'ús de la cadira manual malgrat la seva tetraplegia incompleta: "Vaig decidir que mentre es pogués fent els braços faria la manual, que a més a més em serveix com de manteniment." L'incivisme: la barrera principal Més enllà de les barreres arquitectòniques, el col·lectiu destaca que el problema més gran és la manca de respecte dels ciutadans: * Aparcaments indeguts en passos de vianants rebaixats o places reservades. * La justificació dels "cinc minuts" que poden ser vitals per a una persona amb mobilitat reduïda. * La desigualtat en l'accés a serveis bàsics com els caixers automàtics. Finalment, es destaca la importància de donar suport als comerços que sí que estan adaptats, creant un circuit de llocs segurs i accessibles.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
51'
Dia Internacional de la Discapacitat a Tarragona Ràdio
Commemoració de la Diversitat Funcional Programa especial emès des del Saló d'Actes de l'ONCE a Tarragona amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L'episodi se centra en donar veu a les persones per sobre de la seva condició, explorant les barreres físiques, laborals i socials que encara persisteixen en la societat actual. Reptes de l'Entorn Urbà i Social • L'experiència en primera persona: La locutora descriu el seu trajecte en cadira de rodes per la ciutat, evidenciant que rampes mal dissenyades i voreres elevades limiten l'autonomia. • La invisibilitat de l'individu: Es destaca la tendència social de veure primer la discapacitat i després la persona, un prejudici que s'ha de combatre amb informació i convivència. • Accessibilitat tecnològica: Es comenten paradoxes com els caixers automàtics amb teclat en braille però pantalles totalment tàctils i visuals sense suport de veu. Inserció Laboral i Educació • La inserció laboral continua sent un dels principals focus d'exclusió social. Tot i les ajudes econòmiques per a empresaris, les barreres psicològiques i la falta d'adaptació d'espais frenen la contractació. • En l'àmbit educatiu, es destaca el suport de l'ONCE en l'escolarització des d'edats primerenques, tot i que requereix un esforç addicional per part de l'alumne. Discapacitats Invisibles i Autisme S'inclou el testimoni d'una mare d'un nen amb autisme (Asperger), qui reivindica: • La necessitat de figures com el vetllador a les escoles. • La denúncia de les retallades en els pressupostos d'atenció precoç. • La lluita contra la ignorància i els prejudicis envers condicions que no són visuals. Marc Institucional i Crisi "Qualsevol de nosaltres pot ser una persona amb discapacitat permanent o temporal; si en fóssim conscients, veuríem les coses d'una altra manera." En una conversa amb Jaume Marí, s'analitza l'estat de la Llei de la Dependència, la crisi del finançament i la tasca vital de l'associacionisme sense ànim de lucre davant la mercantilització dels serveis socials.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
4'
Barreres arquitectòniques a la Rambla de Tarragona
L'experiència de moure's en cadira de rodes Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Yolanda García realitza un recorregut en cadira de rodes per Tarragona per visibilitzar les mancances d'accessibilitat a la ciutat. El testimoni destaca la dificultat extrema d'accions quotidianes que per a molts passen desapercebudes. Incongruències a la via pública Durant el trajecte, s'han detectat problemes estructurals greus: Rampes inexistents o incompletes: En punts de la Rambla Nova, hi ha rampes per baixar de la vorera a la calçada, però falta la rampa corresponent per pujar a la coca central, cosa que bloqueja el pas cap al mercadet. Rampes decoratives: Es denuncia que algunes construccions no segueixen criteris funcionals ni la llei d'accessibilitat, esdevenint inútils a la pràctica. Falta de visibilitat: S'han trobat passos de vianants on el disseny obliga l'usuari a envair la calçada abans de poder veure si s'apropa un vehicle. Barreres en l'àmbit comercial L'inventari de limitacions s'estén als establiments privats, especialment al carrer Prat de la Riba: Molts locals presenten un esglaó d'accés que impedeix totalment l'entrada. La manca de rampes en botigues de roba, immobiliàries o agències de viatges limita la llibertat de consum i autonomia. L'impacte de l'incivisme A banda de les barreres físiques, l'experiència subratlla el paper de la ciutadania: "Una cosa és la ciutat que es fa més o menys costeruda, i una altra són els impediments que et pot posar la mateixa gent." Un exemple clar és el de cotxes mal aparcats que obstaculitzen els passos de vianants, obligant a fer maniobres perilloses o eslàlons improvisats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Avenços en la Societat de la Informació a Tarragona
Balanç Tecnològic i Participatiu a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista amb Begoña Flòria, tinent d'alcalde de l'àrea de comunicació, participació ciutadana i societat de la informació, ofereix un repàs exhaustiu de les fites assolides i els reptes futurs en la digitalització de la ciutat. La Nova Pàgina Web Municipal Sis mesos després de la seva estrena, la valoració del portal web és molt positiva. Segons Flòria, s'ha produït un canvi copernicà en la presència digital de la institució: Unificació de continguts: S'ha passat de 70 webs disperses a un únic portal integrat. Descentralització del manteniment: Cada departament gestiona directament la seva informació, permetent més agilitat. Increment de visites: Les dades mostren un creixement d'entre el 25% i el 30% en l'activitat d'usuaris. Futur proper: L'objectiu és implementar la carpeta ciutadana per permetre tràmits telemàtics complets l'any 2010. Projectes de Coneixement Compartit: La Wikipedia El projecte per fomentar la participació de Tarragona a la Viquipèdia avança a bon ritme amb una presentació oficial prevista pel febrer. Actualment: - En l'àmbit educatiu, vuit escoles ja hi treballen activament. - En l'àmbit civil, 60 entitats han demanat participar per bolcar el seu coneixement històric i cultural. Lluita contra la Bretxa Digital i l'Acreditació ACTIC L'Ajuntament aposta fortament pels telecentres i la formació de col·lectius menys avesats a la tecnologia, com la gent gran (immigrants digitals). "La fractura digital s'està trencant realment; col·lectius que mai havien tingut contacte amb internet s'estan posant al dia." Com a novetat destacada, el 2010 el telecentre de la Part Alta començarà a impartir les classes per a l'ACTIC (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació), un certificat oficial de la Generalitat equivalent als nivells de català. Televisió Digital Terrestre (TDT) Davant l'apagada analògica del gener, l'Ajuntament actua com a mitjancer amb la Generalitat per resoldre problemes de cobertura en zones orogràficament complexes com Boscos i Cala Romana, a més d'informar sobre ajudes per a decodificadors. El Club dels Tarragonins Amb més de 7.000 socis, aquest projecte es consolida com una eina de cohesió social per a nens de 3 a 12 anys. Per al 2010, es posarà el focus en el civisme i el sentiment de pertinença a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Les Gallegues: Humor i Mort amb la Companyia Lolita Corina
L'humor com a teràpia davant el tabú de la mort L'entrevista a Lola González, membre de la companyia Lolita Corina, se centra en la presentació de l'obra 'Les Gallegues'. Aquest espectacle ha rebut elogis de la crítica i del públic, especialment després del seu pas per la Fira de Tàrrega, gràcies a una proposta arriscada però altament divertida sobre el final de la vida. Punts clau de l'obra Temàtica central: L'espectacle explora el tema de la mort, tractant-la des de la comèdia i la ironia per trencar amb el tabú social que l'envolta. Argument: Dues germanes ja mortes es presenten al seu propi funeral, permetent que el públic jugui amb la idea de saber què es diu d'un mateix un cop ha traspassat. Estil: Malgrat la gravetat del tema, no és una obra profunda o transcendent en el sentit clàssic; és un espectacle basat en el clown i el joc amb l'imaginari. Filosofia de la companyia La Lola González explica que fer humor és, en realitat, una tasca molt seriosa: "Per mi, fer humor és més serio que fer drama perquè és molt més difícil i tu t’ho has de creure més per no caure en la temptació de fer tonteries." Èxit i trajectòria Projecte nou: Tot i que les actrius tenen una llarga experiència, aquest és el primer muntatge sota el nom de Lolita Corina. Origen del nom: El títol 'Les Gallegues' prové d'uns personatges creats prèviament per a un cabaret al Boulevard of Broken Dreams. Gira: Malgrat la crisi en el sector teatral, la companyia gaudeix de moltes dates de gira per Catalunya i l'Estat espanyol, un fet que descriuen com un "miracle" fruit de la bona feina i la connexió amb l'espectador.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Agricultura ecològica per a la inserció de dones
Projecte de la Fundació L'Eura: Un futur verd i social El programa presentat per la Fundació L'Eura, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona i l'Obra Social "la Caixa", se centra a oferir oportunitats laborals a dones en risc d'exclusió social o que han patit maltractaments. Mitjançant la formació en agricultura ecològica i jardineria sostenible, el projecte busca empoderar aquest col·lectiu en un sector encara poc explorat per les dones en l'àmbit urbà. Formació i sostenibilitat ambiental Durant el darrer any, s'ha treballat intensament en la creació d'un viver de plantes autòctones amb diversos objectius: Recuperació de coneixements: Ús de tècniques tradicionals transmeses per avis i assessors experts en el camp. Sostenibilitat: Cultiu de plantes aromàtiques i autòctones que requereixen menys aigua i no necessiten productes químics. Integració laboral: Preparació de les participants per a jaciments d'ocupació nous i estratègics com el medi ambient. Testimonis de superació Les participants, algunes conegudes amb el sobrenom de la "mà verda" per la seva habilitat, destaquen que l'experiència ha estat una autèntica teràpia. Tot i que inicialment tenien dubtes sobre la seva capacitat professional en aquest camp, el resultat ha estat plenament satisfactori: "No sabia res d'això abans, però aquí hem après moltes coses... tot el que planto creix." Horitzó 2010: Cap a l'empresa d'inserció L'objectiu final no és només la formació, sinó la creació d'una empresa d'inserció a finals del 2010. Aquesta infraestructura permetrà que les dones entrin al mercat laboral de forma competitiva, oferint serveis de jardineria més barats, socials i ecològics per a espais públics i privats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Nou acord marc d'Ematsa per a la qualitat del servei
Acord entre l'Ajuntament de Tarragona i Ematsa S'ha establert un nou acord marc entre l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa d'aigües (Ematsa) que defineix un nou sistema de revisió de tarifes i millora del servei per al període 2011-2014. L'acord es basa en fórmules objectives que vinculen el preu de l'aigua no només a l'IPC o als costos de compra, sinó també al compliment d'uns indicadors de qualitat concrets. La Carta de Compromisos amb el Client A partir de l'1 de gener de 2010, entra en vigor una iniciativa pionera on l'empresa es compromet a indemnitzar econòmicament els clients si no compleix certs estàndards: Alta de subministrament: Realitzada el següent dia hàbil a la contractació. Atenció de reclamacions: Resposta en un màxim de nou dies hàbils. Reposició del servei: Restabliment el següent dia hàbil després de liquidar un deute. Pressupostos d'escomeses: Lliurament en cinc dies hàbils. Gestions comercials: Execució immediata de canvis de domiciliació o titularitat. Indicadors de Qualitat i Millora Contínua L'acord preveu 18 indicadors dividits en quatre àrees clau per avaluar l'eficiència de l'empresa: Atenció comercial: Reducció dels temps d'espera i millora de la facturació. Gestió tècnica: Rendiment de la xarxa i continuïtat del servei. Qualitat de l'aigua: Control rigorós dels paràmetres sanitaris. Àrea mediambiental: Substitució de canonades de fibrociment i foment de l'oficina virtual per evitar desplaçaments innecessaris. "Si no complim aquests compromisos, ens comprometem a indemnitzar el client amb una quantitat econòmica." Per al 2010, les tarifes de l'aigua romandran congelades com a mesura per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Simulacre de sirenes del Pla PLASEQTA a Tarragona
Èxit en l'exercici d'activació de sirenes a Tarragona Tarragona Ràdio ha realitzat un seguiment en directe de l'exercici d'activació de les sirenes del Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic (PLASEQTA, referit al text com a Pl@secta). El simulacre ha servit per posar a prova la xarxa d'avisos a la població i la coordinació entre els diferents serveis d'emergència. Punts clau del simulacre Nova tecnologia: S'ha estrenat una nova sirena situada al terrat de l'IES Vidal i Barraquer, amb una potència de 2.400 watts i un radi d'abast de 800 metres (el doble que les anteriors). Seqüència de l'exercici: Els sons d'activació i desactivació han permès diferenciar les etapes del simulacre, activant un total de 35 sirenes entre els polígons nord i sud de Tarragona. Participació i recursos: En el dispositiu han intervingut entre 60 i 70 persones, incloent-hi tècnics de Protecció Civil, el centre CECAT i voluntaris. Valoració oficial La directora dels serveis territorials d'Interior, Hortència Grau, ha confirmat que el sistema ha funcionat correctament: "La valoració que ens passa el CECAT és que totes les sirenes han sonat bé, tant les del polígon nord com les del polígon sud." Pedagogia i futurs passos L'objectiu d'aquestes proves, que es fan cada sis mesos, és: 1. Fer pedagogia: Acostumar la població al so d'alerta. 2. Verificació tècnica: Revisar que els sistemes de comunicació i la xarxa no presentin fallades. 3. Propers esdeveniments: S'ha anunciat la preparació d'un nou simulacre general per al febrer de l'any vinent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
Novetats del calendari escolar i infraestructures educatives a Tarragona
La reforma del calendari escolar 2010-2011 Vicenç Villena, director dels Serveis Territorials d'Educació, detalla els canvis que busca apropar el model català a l'homologació europea. La proposta neix d'un llarg debat en el Consell Escolar de Catalunya amb l'objectiu de racionalitzar els temps de descans i millorar els hàbits d'aprenentatge. Punts clau del nou calendari: • Avançament del curs: Les classes començaran el dilluns 7 de setembre. • Setmana blanca: S'incorpora una setmana de vacances entre finals de febrer i principis de març. • Reis: El dia 7 de gener passarà a ser lectiu. • Gestió de la setmana d'hivern: La decisió sobre les dates exactes recaurà en els consells escolars territorials i s'oferiran ajuts per a activitats extraescolars a través de les AMPAs i ajuntaments. "Les pauses excessivament llargues fan perdre l'oportunitat de consolidar hàbits i aprenentatges." Estat dels equipaments educatius a Tarragona Es fa un repàs exhaustiu a la situació de diversos centres de la ciutat, destacant la satisfacció pel funcionament de l'IES Tarragona 2 (provisional) i la millora de la seguretat en edificis antics. Intervencions destacades: • IES Vidal i Barraquer: Remodelació gairebé enllestida amb un nou edifici de disseny modern i millora de la mobilitat interna. • IES Martí Franqués: Finalització de la primera fase i planificació d'un pavelló poliesportiu compartit amb l'ajuntament. • Nou centre a la zona de Joan XXIII: L'inici de les obres és imminent un cop superats els tràmits de la Comissió de Cultura sobre restes arqueològiques. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Projecte complex d'uns 8 milions d'euros que utilitza una fórmula de finançament creativa entre l'Ajuntament i la Generalitat. S'espera que la licitació sigui una realitat durant el període nadalenc. Reptes de futur i planificació Villena destaca que, tot i el context de crisi econòmica, es prioritza l'ensenyament obligatori i la formació professional per preparar la sortida de la crisi. El mapa educatiu de Tarragona es completarà amb futurs centres a la Vall de l'Arrabassada i la zona de Ponent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Reptes i drets en el Dia Mundial de la Discapacitat
Entrevista a Jaume Marí pel Dia Mundial de la Discapacitat En motiu del Dia Internacional de la Discapacitat, Jaume Marí, vicepresident del CERMI i president de la Confederació Estatal de Paràlisi Cerebral, analitza la situació actual del col·lectiu des d'una visita institucional a Madrid. L'associacionisme en crisi i el paper de l'administració Marí destaca la importància de les entitats sense ànim de lucre, que porten dècades oferint serveis que l'administració no cobria. Actualment, alerta d'una tendència preocupant cap a la externalització: Les administracions estan traient a concurs places de residència i centres de dia. Es corre el risc de fer una discriminació negativa cap a les associacions històriques en favor d'empreses amb ànim de lucre. Les entitats socials reinverteixen tots els recursos en la persona, no en beneficis. La Llei de Dependència i la manca de recursos L'entrevistat expressa la seva frustració pel fre en el desenvolupament de la Llei de l'Autonomia Personal: "Aquesta llei, sense recursos, és només una qüestió de drets... un pas qualitatiu gran, però que passa per un moment difícil." La crisi econòmica està provocant retallades en l'àmbit social que afecten directament les persones. La manca de places adequades obliga a molts usuaris a romandre a casa, perdent oportunitats terapèutiques, o a ser derivats a llocs no idonis. Conscienciació i corresponsabilitat social Finalment, es fa una crida a la pedagogia i la formació des de les escoles per evitar l'incivisme. Marí recorda que la discapacitat és una condició que qualsevol pot patir de forma temporal o permanent: Cal més diàleg entre administracions i entitats. La societat ha de ser conscient dels problemes de mobilitat i barreres arquitectòniques. La visibilització és clau per garantir la dignitat del col·lectiu tot l'any, no només durant un dia assenyalat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Dia Mundial contra la Sida a Tarragona: Prevenció i Xarxa Social
Commemoració i Treball Conjunt a Tarragona Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra la Sida (1 de desembre), diverses entitats de Tarragona s'han unit al carrer Comte de Rius per visibilitzar la malaltia no només des d'una vertent mèdica, sinó també social. L'objectiu principal és recordar la importància de no baixar la guàrdia malgrat els avenços farmacològics. Entitats i Projectes Participants Creu Roja Tarragona: Treballa en prevenció a escoles, gestiona una casa d'acollida i programes d'intercanvi de xeringues. Col·lectiu H2O (Etdosó): Se centra en la intervenció en espais d'oci no formals, l'assessorament en salut sexual i l'acompanyament per a la prova del VIH. Plataforma Nitscu: Col·laboració dels locals d'oci nocturn com a espais d'educació i promoció de la salut. L'Evolució de la Malaltia i Nous Reptes La Dra. Cinta Daufí, epidemiòloga, analitza com la percepció de la sida ha canviat en els últims 22 anys: De malaltia mortal a crònica: Gràcies als antiretrovirals, els afectats tenen ara una millor qualitat de vida i una major esperança de vida. Canvi en els perfils: S'ha passat d'estigmatitzar "grups de risc" a parlar de pràctiques de risc. Actualment, molts nous diagnòstics es donen en persones heterosexuals i gent jove. Factors de conducta: Segons la teoria de Daufí, la conducta no depèn només de la informació, sinó de tres variables: saber, voler i poder. Reivindicació Global i Drets Humans El resum de l'acte destaca la desigualtat global en l'accés als tractaments: "És un autèntic atemptat contra els drets humans que homes, dones i nens no puguin tenir accés ni al tractament ni a la prevenció en molts llocs del món." L'acte clou amb la lectura d'un manifest conjunt a tota Catalunya per part de la regidora Victoria Pelegrín, defensant el dret universal a la salut i la confidencialitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Patrimoni i Urbanisme: Reptes en Ciutats Històriques
Gestió del Patrimoni i Urbanisme Modern L'Ajuntament de Tarragona acull unes jornades tècniques per debatre el complex binomi entre el patrimoni històric i el desenvolupament urbanístic. El professor Joaquín Ruiz de Arbulo, director de les jornades, exposa la necessitat de fer conviure les restes arqueològiques amb les necessitats de la vida moderna. Punts Clau del Debat Convivència funcional: Les ciutats no s'han de convertir en museus; han de permetre infraestructures modernes com ara fibra òptica o pàrquings, però amb una planificació rigorosa. Aprendre dels errors: Es posa èmfasi en analitzar tant els èxits com els fracassos passats per evitar repetir incidències jurídiques o d'abandonament. Marc Legislatiu: S'analitza la Llei de Patrimoni Històric (1985) i les competències de la Generalitat de Catalunya en el desplegament de reglaments d'actuació adaptats a cada ciutat. Solucions Tècniques: La tecnologia actual permet als arquitectes i enginyers trobar fórmules per integrar restes arqueològiques sense sacrificar elements com els ascensors en edificis antics. Casos Específics a Tarragona "A Tarragona tenim el cas del Circ Romà, un exemple emblemàtic d'arqueologia urbana on la ciutat viu a sobre sense problemes, però també tenim el gran deute del Teatre Romà, abandonat des de 1978 per problemes jurídics." Cooperació entre Ciutats Patrimoni L'esdeveniment reuneix representants de ciutats com Còrdova, Mèrida, Eivissa i Santiago de Compostel·la per compartir experiències sobre la gestió de béns declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Situació i prevenció de la Sida al Camp de Tarragona
Anàlisi del VIH i la Sida amb Joan Guix En motiu del Dia Mundial de Lluita contra la Sida, el director de l'Agència de Protecció de la Salut al Camp de Tarragona, Joan Guix, analitza la incidència actual de la malaltia. La situació es descriu com a estable a la baixa, tot i que s'observa un lleuger repunt en les noves infeccions per VIH, especialment entre la població heterosexual. Principals reptes i canvis en el perfil epidemiològic Pèrdua de por a la malaltia: L'èxit dels tractaments antiretrovirals ha convertit la Sida en una malaltia crònica, cosa que ha relaxat la percepció de risc. Canvi de col·lectius: Si bé als anys 90 el focus eren els usuaris de drogues endovenoses i el col·lectiu homosexual, actualment la preocupació se centra en les relacions heterosexuals sense protecció. El perill de l'asintomatologia: Es calcula que un terç dels infectats no ho saben, actuant com a transmissors involuntaris del virus. "Tothom està en risc de poder agafar la malaltia; no hi ha consciència que la Sida ja no està estigmatitzada només en grups concrets." Estratègies de detecció i tractament L'expert posa èmfasi en la necessitat d'eliminar el retard diagnòstic mitjançant: Tests ràpids: Disponibles en farmàcies, centres d'atenció primària i punts de proximitat. Universalitat: L'accés al tractament a Catalunya és total, eliminant les barreres legals que existeixen en altres 85 països. Cronicitat: El tractament actual és més senzill (potes pastilles al dia), però s'ha de mantenir per tota la vida, ja que el virus no s'elimina del cos. Finalment, es recorda la importància de seguir commemorant l'1 de desembre per combatre les barreres socials i l'estigma que encara pateixen les persones diagnosticades.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
2009-12-01
Simulacre de risc químic a Tarragona El director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, explica els detalls de la nova prova de so de les sirenes de la xarxa d'avisos del PLASEQCAT (Pla d’Emergència de l’Exterior del Sector Químic de Catalunya), que es durà a terme aquest dimecres a la demarcació de Tarragona i altres punts de Catalunya. Objectius de la prova L'exercici té tres finalitats principals: * Comprovar el funcionament tècnic i la cobertura de la xarxa de sirenes (actualment 73 a tot Catalunya). * Familiaritzar la població amb el so específic d'avís de risc químic. * Recordar els consells d'autoprotecció, centrats en el confinament. Horaris i zones afectades a Tarragona L'activació es farà de forma esglaonada segons la zona: 1. Polígon Nord (10:00 h): Municipis com Vilallonga del Camp, El Morell, La Pobla de Mafomet, els Pallaresos, els Garidells, Perafort, Constantí, i les zones de Tarragona Nord i Sant Salvador. 2. Polígon Sud (10:20 h): Afectarà Tarragona ciutat, La Canonja, Vila-seca i Salou. Consells d'autoprotecció En cas d'accident químic real, el protocol d'actuació és clar: "El missatge bàsic és confinar-se: tancar-se a casa o en un edifici proper, escoltar la ràdio i no anar a buscar els nens a l'escola o els avis a la residència, ja que aquests centres ja tenen els seus propis protocols." Conscienciació ciutadana Mora destaca que el Camp de Tarragona presenta un grau de coneixement del risc superior al 50%, una xifra molt més alta que a la resta del territori, gràcies a la convivència històrica amb la indústria petroquímica i la repetició d'aquests simulacres cada sis mesos.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
31'
Ple Municipal de Tarragona: Urbanisme, Patrimoni i Acció Social
Debat sobre la Gestió Urbana i el POUM En aquesta sessió plenària, l'oposició expressa la seva preocupació per la manca d'informació respecte al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i els projectes ferroviaris. L'alcalde es compromet a convocar una Junta de Portaveus per tractar aquests temes de manera monogràfica, insistint en la necessitat de corresponsabilitat per part de tots els grups. Projectes Estratègics: La Sabinosa i els Jocs 2017 Es discuteix la prioritat del preventori de la Sabinosa, on l'equip de govern revela contactes recents amb la Diputació per trobar alternatives. Respecte als Jocs del Mediterrani 2017, es planteja la formalització del comitè organitzador i el compromís de lliurar l'auditoria de la candidatura. Patrimoni i Conservació d'Edificis L'estat de conservació de certs immobles genera tensió: • L'edifici de l'EG3 (Antiga Escola d'Idiomes) es troba en situació d'abandonament i robatoris. • Hi ha una forta crítica per les obres realitzades al Portal del Roser (Portal de Sant Antoni), exigint la documentació de l'autorització del Departament de Cultura. • L'ajuntament aclareix que moltes d'aquestes finques són de titularitat privada o de la Generalitat, cosa que limita la intervenció directa municipal. Habitatge i Serveis a les Persones Es tracten diversos punts clau sobre la gestió social: • Càritas i la Casa del Transeünt: Es proposa una ajuda extraordinària per mantenir el servei de menjador davant la crisi econòmica. • Habitatge Protegit a Sant Salvador: Debat sobre els preus dels vuit habitatges de promoció pública (SMHAUSA) que podrien no ser competitius en el mercat actual. "Consensuar no és imposar des d'una banda, tampoc des de l'altra." Manteniment i Preguntes Finals Es tanquen les intervencions amb qüestions sobre la il·luminació de la rotonda de la Sabinosa, la ubicació de la futura caserna dels Mossos i la instal·lació de contenidors soterrats finançats amb subvencions externes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
4'
Debat Municipal i Precs sobre Tarragona 2017 i el POUM
Debat i Gestió Plenària El fragment recull una sessió de plenari municipal on s'obre el torn de pregs i preguntes per als regidors i consellers. La sessió comença amb una forta tensió reglamentària degut a la intervenció del senyor Ballbé, qui vol fer constar la seva protesta respectuosa per la metodologia de debat imposada, argumentant que es trenca la "universitat del debat". La Crítica al Consens: Candidatura 2017 L'interventor principal, Alejandro Fernández (Partit Popular), exposa una sèrie de precs basats en la gestió del govern local: Consens vs. Imposició: Es qüestiona la gestió ètica dels jocs de 2017 i la falta de diàleg amb l'oposició durant els darrers nou mesos. Crítica a l'autoritarisme: Fernández afirma que el consens no es pot imposar "sota pena d'excomunió" ni titllar de "mal tarragoní" a qui discrepa. Petició formal: Es demana convocar una Junta de Portaveus per construir un consens real sobre el projecte i evitar que la situació es compliqui més. Incertesa en el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) El segon bloc del discurs se centra en l'urbanisme local: Incompliment de terminis: Es critica que el govern no hagi complert les dates promeses per a l'aprovació del pla general en l'actual plenari. Preocupació veïnal: La falta de claredat i les dates fallides del senyor Terrés estan generant incertesa i dubtes entre la ciutadania. "El consens no es construeix amb imposició... el consens es construeix i no s'imposa sota pena d'excomunió."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
52'
Debat Plenari a Tarragona: Mobilitat, Nomenclatura i Capitalitat
Resum del Ple Extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona El plenari ha abordat diverses mocions centrades en la identitat territorial i la millora de les infraestructures ferroviàries i viàries de la ciutat i la seva àrea d'influència. Nomenclatura de la T-11 com a "Via Europa" S'ha aprovat la proposta de rebatejar el tram urbà de la carretera T-11 com a Via Europa. La discussió ha generat polèmica per diversos motius: • L'oposició ha criticat la mesura com a superficial i allunyada de les necessitats reals dels ciutadans (crisi econòmica i seguretat). • S'ha debatut si el canvi de nom "difumina" la marca Tarragona, ja que la 'T' identifica la ciutat en el sistema de carreteres de l'Estat. • L'equip de govern ha defensat que el nom simbolitza la unitat del territori entre Tarragona, Reus i la Canonja. Defensa del nom de Tarragona en infraestructures S'ha aprovat una moció de consens per exigir que el nom de la ciutat figuri en les grans infraestructures de transport: • Aeroport de Tarragona-Reus: Sol·licitud formal per ampliar la nomenclatura actual. • Estació Intermodal: Proposta perquè s'anomeni Tarragona Central o Tarragona-Costa Daurada. • L'argument principal és el lideratge bimilenari de la ciutat i la necessitat de visibilitat internacional. "Tarragona és capital per reconeixement i història, no per imposició; hem d'exercir aquest paper amb generositat cap al territori." Futur Ferroviari i Connectivitat S'ha aprovat per unanimitat una moció per garantir el manteniment dels serveis de mitjana i llarga distància al centre de la ciutat, evitant que les noves estacions perifèriques (AVE Perafort o la futura Intermodal) aïllin el nucli urbà. • S'ha proposat la creació d'un Full de Ruta Ferroviari unificat. • Es preveu la celebració d'un plenari solemne extraordinari amb la participació de la societat civil i entitats econòmiques per definir el model de transport de persones i mercaderies (Corredor del Mediterrani).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2h 30min
Debat a l'Ajuntament: infraestructures, civisme i serveis
Principals temes discutits al ple municipal L'episodi recull una sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona on s'aborden qüestions clau per a la ciutat, des de la gestió de grans infraestructures fins a la protecció animal i la millora de la mobilitat urbana. Infraestructures i Nomenclatura El debat se centra en la necessitat que el territori tingui més pes en la gestió del port i l'aeroport. Es discuteixen diverses mocions sobre el nom oficial de l'aeroport i altres infraestructures estatals: • Es proposa que les decisions sobre els noms siguin fruit del consens entre les administracions locals per evitar "batalles de campanar". • El govern municipal defensa que la gestió és l'element realment estratègic per a l'economia i l'ocupació. Benestar Animal i Convivència S'aprova una moció per prohibir els circs amb animals salvatges en captivitat a la ciutat: • L'acord implica modificar l'Ordenança de Convivència Ciutadana (article 174). • > "Les societats avancen i perfeccionen els drets de les persones i també de la resta de sers vius", s'afirma durant el debat. Seguretat i Civisme Es consensua la creació d'una comissió per estudiar la instal·lació de càmeres de videovigilància: • L'objectiu és reduir els actes incívics en zones localitzades de la ciutat. • La comissió inclourà representants de la societat civil i de tots els grups polítics. Serveis i Gestió Urbana • Banc d'Espanya: Debat sobre el seu futur ús, oscil·lant entre una biblioteca municipal o un centre d'interpretació turística. • Sanitat: Es reclama a la Generalitat l'obertura urgent de farmàcies a la zona de Llevant. • Mobilitat: Queixes sobre la saturació del trànsit al voltant de grans superfícies comercials a Sant Pere i Sant Pau.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
2009-11-27 CASA DEL TRANSEÜNT
Situació Crítica de la Casa del Transeünt L'entrevista a Teresa Bea, nova responsable de la casa d'acollida de Sant Auguri a Tarragona, revela una realitat preocupant. La institució, gestionada per Càritas Diocesana, ha hagut d'aplicar retallades severes a causa de la falta de fons públics, malgrat l'increment de la demanda de persones sense sostre. Canvis en el Servei i Limitacions Econòmiques • Restricció horària: La casa ja no està oberta les 24 hores. Actualment, els usuaris han de marxar al carrer des de les 8 del matí fins a les 5 de la tarda. • Reducció d'àpats: S'han eliminat els dinars, oferint només esmorzar i sopar. Això és especialment crític ja que a Tarragona no existeixen menjadors socials organitzats. • Capacitat i estada: Es mantenen els 24 llits habituals, més 17 places addicionals gestionades a través de la Fundació Bona Nit durant l'hivern. El temps d'estada s'ha ampliat d'una setmana. Evolució del Perfil de la Pobresa Bea destaca que el perfil de les persones que busquen refugi ha canviat notablement: • Nous pobres: Persones que mai havien viscut al carrer i que hi han arribat per pèrdues de feina o desnonaments hipotecaris. • Feminització: S'ha detectat un augment significatiu de dones joves i grans en situació de desemparament. • Cronicitat: Persones que porten fins a 20 anys fent rutes pels albergs de tot l'estat espanyol. Gestió Humanitària i Voluntariat "La persona sempre ha d'estar per damunt de la llei." Amb aquesta filosofia, Teresa Bea explica que miren de gestionar cada cas amb flexibilitat i humanitat. Tot i les dificultats, es destaca el clima de pau i respecte dins del centre, fugint d'estructures autoritàries i tractant els usuaris amb dignitat. La casa també rep el suport d'estudiants de batxillerat i del grau de Treball Social, mostrant una creixent sensibilitat juvenil cap a aquesta problemàtica.