Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2425-2448 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Jordi Salvat presenta 'Anatomia d'una passió' d'Alejandro Fernández
Retrat d'un polític des de la distància ideològica El periodista Jordi Salvat presenta la seva obra Alejandro Fernández: anatomia d'una passió, una biografia sobre el líder del Partit Popular a Tarragona. El llibre s'ha gestat sota una premissa singular: l'encàrrec prové del mateix partit, buscant expressament la mirada d'un periodista d'esquerres i independentista per oferir una visió escèptica i neutral. Metodologia i contingut del llibre L'autor ha seguit un procés d'elaboració rigorós per disseccionar la figura del polític: * Entrevistes directes: Quatre trobades personals amb Alejandro Fernández. * Fonts de l'entorn: Converses amb la família, mentors polítics (com Quico Ricomà), col·legues de professió i periodistes locals. * Immersió cultural: Salvat ha visionat les pel·lícules preferides del biografiat (Nixon, Candidat al poder i Master and Commander) i ha llegit els llibres que el defineixen per entendre la seva èpica personal. * Anàlisi d'hemeroteca: Un repàs exhaustiu al seu bloc personal, especialment dels anys 2008 i 2009, on es mostra un perfil sovint provocador. Perfil del biografiat El llibre descobreix un Alejandro Fernández que destaca per: 1. Una passió precoç per la política (admirador de Manuel Fraga des de nen). 2. Una evolució ideològica des del ultraliberalisme acadèmic cap a una gestió municipal centrada en Tarragona. 3. La capacitat de resiliència davant les crisis internes del partit, especialment després de la desfeta del 2007. "El fet de no tenir una afinitat ideològica amb la persona et permet observar-la d'una manera més neutral i a distància." L'obra es presenta com un reportatge periodístic llarg que busca un públic ampli: des de simpatitzants del Partit Popular fins a qualsevol ciutadà interessat en la política local i les noves generacions de líders.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Balanç de serveis socials i ajuts a Tarragona
Balanç del Mandat i Prioritat Social Durant els darrers quatre anys, l'Ajuntament de Tarragona ha realitzat una aposta estratègica pels serveis socials, amb un increment del 60% en el pressupost de l'àrea. Aquest creixement s'ha vist impulsat per la necessitat d'adaptar-se a la Llei de Dependència i per la resposta institucional a la crisi econòmica. • S'ha reforçat la plantilla amb 19 nous professionals. • S'han establert mecanismes de gestió més ràpids per evitar esperes en situacions crítiques. Ajuts d'Urgència i Atenció a les Famílies L'any 2008 es va crear un reglament d'ajuts d'urgència social inexistent fins llavors, que permet agilitzar el suport en diversos àmbits de necessitat bàsica: • Habitatge: Pagament de lloguers, deutes de subministraments (llum, aigua, gas) i petites reformes d'accessibilitat. • Alimentació: Sistema de vals per a supermercats i programes de llet maternitzada en col·laboració amb entitats com Càritas. • Escolarització: Suport en menjadors escolars i material didàctic. Gestió de l'Habitatge i Rendes S'han tramitat prop de 463 rendes bàsiques d'emancipació per a joves i unes 800 subvencions de lloguer just a través de l'Oficina Local d'Habitatge, sumant esforços entre l'administració local, autonòmica i estatal. Persones Sense Sostre i Xarxa de Suport Amb el tancament de l'antiga Casa del Transeünt, el model d'atenció ha evolucionat cap a un sistema de Punt d'Atenció (PAS) situat a la part baixa de la ciutat. • S'ofereixen uns 55 àpats diaris en el menjador social. • Es manté una coordinació estreta amb la Fundació Bona Nit i Creu Roja, especialment durant l'Operació Iglú per onades de fred. "Hem demostrat que l'Ajuntament pot assumir aquest servei directament i el seguirem exercint amb atencions individualitzades." Polítiques d'Igualtat i Gent Gran Atenció a les Dones El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) s'ha consolidat com un centre genèric d'assessorament psicològic i legal, atenent més de 670 dones durant el darrer any, amb derivacions específiques per a casos de violència de gènere. Gent Gran Activa S'ha potenciat el paper de la gent gran, que ja representa el 20% de la població de Tarragona. Destaca el programa Acompanya'm, on voluntaris sèniors ajuden altres persones en situació de predependència per evitar l'aïllament social.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
25 anys de Tarragona Ràdio: Entrevista a Josep Maria Moster
Commemoració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio En motiu del quart de segle de l'emissora, es realitza una trobada especial a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona amb representants de diverses sensibilitats polítiques. L'acte destaca la intervenció telefònica de Josep Maria Moster, qui fou el primer president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació l'any 1992. Els Inicis i l'Evolució de l'Emissora Moster recorda amb nostàlgia els primers passos de la ràdio, des de l'etapa de Radiofòrum fins a la consolidació de l'empresa actual. Els punts clau de la seva reflexió inclouen: L'esforç humà: Destaca que, tot i la precarietat de mitjans inicials, la ràdio va tirar endavant gràcies a la voluntat i entrega de l'equip tècnic i periodístic (esmentant noms com Francesc Valls, Josep Maria, Cristina o Tere). El paper dels polítics: Reconeix que la classe política es va veure "obligada" a col·laborar veient l'empenta i la qualitat de la feina que es feia des de la base. Servei públic: Subratlla que Tarragona Ràdio és el mitjà indispensable per estar al corrent de l'actualitat de la ciutat. Memòria Històrica i Valors Democràtics Durant la conversa, es reviuen moments crítics per a la ciutat on la ràdio va jugar un paper informatiu fonamental: Les inundacions del riu Francolí l'octubre de 1994. Els programes emblemàtics com la Nit d'en Patrol. "Hem aconseguit un objectiu gràcies a que la idea de la democràcia fa que no distingim colors, sinó que assenyalem objectius." Finalment, Moster llança un missatge d'unitat, celebrant la consolidació de la democràcia com el major assoliment d'aquest període. Defensa una política basada en la col·laboració i el respecte, on els partits han de ser rivals però mai enemics, treballant conjuntament pel bé de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Entrevista a Xavier Quintana: Número 3 de CiU a Tarragona
Xavier Quintana fa el salt a la política municipal Xavier Quintana, enginyer tècnic industrial i fins ara referent del món veïnal a Tarragona, explica els motius de la seva incorporació com a número 3 a la llista de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions municipals del 22 de maig. Quintana destaca que la seva decisió respon a una ideologia personal consolidada i a la confiança en la cap de llista, Victòria Forns. Projecte i objectius estratègics Quintana planteja la campanya amb la voluntat de recuperar la il·lusió dels tarragonins, que considera que s'ha perdut durant l'últim mandat. Els seus eixos principals inclouen: Cohesió de la ciutat: Crear eixos cívics i grans avingudes que connectin realment barris com Ponent, Llevant i Bonavista. Grans projectes: Defensar la necessitat de projectar infraestructures que generin orgull de ciutat, malgrat la conjuntura econòmica actual. Escolta activa: Basar la política en el contacte directe amb les associacions i entitats esportives. Experiència i perfil tècnic Gràcies a la seva etapa com a president de la Federació de Veïns de Llevant, Quintana aporta un coneixement profund del terreny i del funcionament de l'administració pública, on va treballar durant 13 anys. Es defineix com un perfil tècnic a disposició del partit per aplicar la seva visió professional a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. "Tarragona ha perdut una mica d'embranzida i necessita grans projectes perquè els tarragonins ens sentim orgullosos de la ciutat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Setmana Santa al Serrallo: Marejans i Presa de Jesús
Activitats i Tradicions Marineres a la Setmana Santa de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la forta vinculació entre el barri del Serrallo i la Setmana Santa tarragonina, a través de les veus de Josep Maria Quinovart, president del Gremi de Marejans, i Josep Ramon Tules "Pitu Mosquits", president de l'arrelada Associació del Pas de la Presa de Jesús. Novetats de l'Associació de la Presa de Jesús • Presentació de l'opuscle amb el reconegut periodista Luis del Olmo a la Confraria de Pescadors. • Consolidació de l'associació amb 250 socis, buscant una gestió independent de la feina diària de la Confraria de Pescadors. • Projecte de futur: Creació d'una peana nova, més ampla i equilibrada, per alleugerir el gran pes que suporten els portants actualment. La Trobada de Bandes del Gremi de Marejans • Celebració de la Quarta Trobada Estatal de Bandes amb sis formacions d'arreu (Múrcia, Terol, Tortosa, Riudoms i Tarragona). • Organització logística complexa que inclou gastronomia serrallenca (arrossejat i pop amb patates) per a més de 400 persones. • Ruta d'exhibició: Desfilada pels carrers principals fins a la Plaça de les Cols, on es farà l'acte central davant la Catedral. Evolució i Relleu Generacional • Els convidats recorden com s'ha passat de portar els passos a rodes o amb personal pagat a la recuperació de la tradició de dur-los a les espatlles per part dels socis. • Destaca la puixança de les escoles de timbals, que asseguren la continuïtat de la festa amb la implicació dels més joves. "Volem que la gent s'emporti un bon record de la ciutat i el regust de voler tornar." Agenda d'Actes Clau • Dissabte 9: El tradicional Via Crucis del Serrallo, ara celebrat en dissabte per facilitar el descans dels mariners que han de sortir a pescar dilluns. • Dijous Sant: Trasllat solemne dels passos de Marejans cap a la Rambla Nova (Casa Feliu).
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Agenda Cultural de Tarragona: Activitats del 25 al 27 de març
Guia d'activitats per al cap de setmana a Tarragona L'agenda d'aquest darrer cap de setmana de març a Tarragona arriba atapeïda de propostes que abasten des de la música en directe i el teatre fins a iniciatives ecologistes i tradicions populars. Divendres 25: Cinema, Música i Teatre Gent Gran Activa: Primera trobada al Palau de Congressos amb totes les invitacions exhaurides. Cicle musical DIY i Tarragona en Viu: Actuacions de Família Miranda (post-core), Le Crupier, Marine Mahler Duo (clàssica), i el grup de reggae Swan Fiat Boy. Teatre Metropol: Representació de l'obra argentina La omisión de la familia Coleman, dirigida per Claudio Tolcachir. > "És una comèdia presa amb humor negre sobre una família on els rols estan una mica correguts." Cinefòrum: Projecció de Wall Street 2 a El Corte Inglés. Dissabte 26: Inauguracions i Ecologisme Inauguració de la Rambla Riu Segre: Festa a Camp Clar amb activitats infantils, flamenc i el concert del grup Ressaca. Jornada "Fem Dissabte": Neteja popular als rius Francolí i Gaià, organitzada per la Conselleria de Medi Ambient i entitats com l'Associació Aurora i l'Hort de la Sínia. Bandes de Setmana Santa: IV Trobada estatal de bandes amb exhibicions a la plaça de les Cols i repicada conjunta a la plaça de la Font. Més música: Concert de l'Orquestra Simfònica Camerata 21, jazz amb Dani Nel·lo i l'electropop de Cycle. Diumenge 27: Tradició i Reivindicació Els Tres Toms: XIX edició de la festa recuperada a Tarragona amb la participació de 75 carruatges i uns 200 cavalls. Caminada Reivindicativa de Llevant: Recorregut d'11 km organitzat pels veïns per reclamar millores en els espais naturals i equipaments de la zona. Cicles Musicals: Pinzellades Musicals 2011 a l'Auditori Caixa Tarragona i música del Magreb amb Mulai Xerif.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
7'
Refree presenta el seu nou disc 'Matilda' a Tarragona
Raúl Fernández 'Refree' al Teatre Metropol El músic i productor Raúl Fernández, conegut artísticament com Refree, visita el programa per parlar del seu concert al Teatre Metropol de Tarragona. L'artista presenta el seu darrer treball discogràfic titulat Matilda, en una actuació marcada per la seva versatilitat i esperit experimental. Els detalls de 'Matilda' Refree explica que cada disc és un intent de fer alguna cosa diferent, mantenint una línia continua però explorant nous horitzons: Estil i composició: És un disc de cançó basat en l'orquestració i les textures, prescindint de la bateria i apostant per la percussió. Idiomes: El treball és bilingüe, amb la meitat de les cançons en català i l'altra meitat en castellà. Experimentació: L'autor defensa la cançó com un gènere per jugar, barrejant estructures clares amb d'altres de lliures. Origen del nom: El títol neix d'un presentiment durant l'embaràs de la seva parella; pensava que tindria una nena anomenada Matilda, però finalment va ser un nen. Producció i col·laboracions El disc ha estat produït per Brad Jones, una figura clau de la producció als Estats Units. Es van conèixer durant una gravació dels Els Pets i, després de tres anys de relació professional, han aconseguit materialitzar aquesta col·laboració. "Tenir un productor és una cosa seriosa; has de tenir-hi confiança i deixar-li espai per prendre decisions." Trajectòria i faceta de productor En els darrers tres anys, Fernández ha estat molt actiu produint altres artistes de renom com: * Mala Rodríguez * Las Migas * Josh Rouse * Nacho Umbert L'artista confessa que no es considera un gran instrumentista de res en concret, però la seva inquietud l'ha portat a tocar una gran varietat d'instruments per donar forma al seu univers sonor.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Caminem per Llevant: Trobada veïnal i millora del barri
Trobada veïnal i cohesió de Llevant Aquest proper diumenge, 27 de març, la Federació d'Associacions de Veïns de l'àrea de Llevant de Tarragona organitza la primera edició de Caminem per Llevant. Es tracta d'una iniciativa que uneix les 10 associacions de veïns de la zona amb un doble objectiu: gaudir d'una jornada esportiva i mostrar la unitat d'un barri que ja acull més de 13.000 residents (aproximadament un 10% de la població de Tarragona). Detalls de la caminada Recorregut: Un total d'11 quilòmetres que passen per nuclis com La Sabinosa, Cala Romana, Boscos i Solimar, fins a arribar a Ferran. Punt de sortida: Gasolinera de la Sabinosa a les 9:45 h (cal tenir en compte el canvi d'hora de primavera). Inclusió: El traçat permet que els participants s'hi uneixin en diferents punts i horaris marcats en el tríptic informatiu. Logística: Es recomana l'ús del transport públic (EMT) o aparcar al pàrquing de la Sabinosa per fomentar la sostenibilitat. Reivindicacions i millores Francesc Putal, president de la federació, subratlla que no es tracta d'una marxa de protesta sinó d'una acció per a la millora positiva del barri. Les necessitats principals se centren en la manca d'equipaments bàsics: Equipaments educatius i sanitaris: Es reclama la instal·lació d'una llar d'infants, un CEIP, un institut i una extensió del CAP, atès que la zona ha passat de ser de segona residència a zona de residència habitual. El Preventori de la Sabinosa: Els veïns demanen a l'Ajuntament i la Diputació que es posin d'acord per desbloquejar i netejar l'espai. Tot i que no hi ha consens sobre l'ús final (escola, parador, etc.), la prioritat és que l'espai s'obri perquè la ciutadania pugui passejar-hi. "No és una marxa per reivindicar, sinó per millorar... volem estar al costat de l'administració per tirar endavant un barri que té mancances."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
La Volta Ciclista i el balanç esportiu de Tarragona
Tarragona com a epicentre del ciclisme català L'episodi se centra en l'arribada i sortida de la Volta Ciclista a Catalunya a Tarragona, coincidint amb l'edició del centenari. El regidor d'esports, José Cosano, destaca la importància de tenir dues etapes (final d'etapa divendres i sortida dissabte), un fet inèdit que permet generar un impacte econòmic real mitjançant l'allotjament de tot l'equip ciclista a la ciutat. Detalls de l'etapa i recorregut • Recorregut urbà: Els ciclistes passaran per punts emblemàtics com la Via Augusta, el Serrallo i el front marítim. • Final en pujada: S'ha dissenyat un final exigent amb una pujada de 400-500 metres al carrer Stanislau Figueres, acabant al Passeig de l'Imperi amb la muralla romana com a teló de fons. • Projecte de futur: Es confirma que s'està treballant fermament per portar una etapa del Tour de França el 2014, vinculat a la candidatura dels Jocs del Mediterrani 2017. Balanç de mandat i futur polític José Cosano fa un repàs dels seus quatre anys al capdavant de la regidoria d'Esports, subratllant el creixement de la massa social esportiva a la ciutat. Infraestructures i abonats • Creixement espectacular: S'ha passat d'uns 3.000 abonats al Patronat Municipal d'Esports a més d'11.000. • Millores a barris: Destaca el canvi del tàrtar a les pistes de Camp Clar, la coberta de la piscina de Sant Salvador i el nou centre de Torreforta-Riu Clar. • Tarifes: Tarragona es manté amb una de les tres tarifes de serveis esportius més barates de Catalunya. "Hem demostrat que primer és el projecte de ciutat i després cada un dels clubs." Relleu i clubs de la ciutat Respecte a la seva sortida de les llistes i el fitxatge de l'atleta Natàlia Rodríguez, Cosano ho descriu com una "idea estel·lar" que potenciarà la imatge internacional de la ciutat de cara als Jocs del Mediterrani. També destaca l'esforç per salvar econòmicament entitats com el club de voleibol Sant Pere i Sant Pau mitjançant convenis plurianuals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Els Tres Toms tornen a Tarragona amb el Gremi de Pagesos
La tradició dels Tres Toms a Tarragona Aquest proper diumenge, 27 de març, Tarragona celebra la tradicional festa dels Tres Toms, una exhibició històrica de carros i carruatges organitzada pel Gremi de Pagesos. En l'entrevista, Joan Sales (secretari del Gremi) i Jordi Batet (coordinador de la festa) detallen els preparatius d'un esdeveniment que vincula la ciutat amb el seu passat agrícola. Dades de participació i origen L'edició d'enguany preveu una participació notable d'arreu de Catalunya: - Un total d'uns 75-80 carruatges de diversos estils. - Prop de 75-80 cavalls muntats i uns 190 animals de tir en total. - Més de 400 persones implicades directament en la desfilada. - Participants provinents de localitats com Banyeres del Penedès, Tortosa, Gandesa, Reus, Sant Cugat del Vallès i Vilanova i la Geltrú. Recorregut i horaris clau La jornada començarà ben d'hora per als participants amb un esmorzar a la Tabacalera: 1. 09:00h: Concentració al pàrquing de la Tabacalera. 2. 11:30h: Sortida en direcció a la Rambla Nova. 3. 12:00h: Arribada a la Rambla, on es faran els tres tombs entre la font del Centenari i el Balcó del Mediterrani. 4. Benedicció: Tindrà lloc durant el primer tomb davant les oficines municipals de l'Ajuntament. Història i valor patrimonial Joan Sales recorda com ha canviat la festa des de la dècada dels 40, destacant que el Gremi de Pagesos (fundat el 1353) encara manté el seu patrimoni, com l'església pròpia amb obres de Josep Maria Jujol. Antigament, la festa unia especialment la pagesia amb els pescadors del Serrallo. "Abans hi havia pràcticament baralles per veure qui portava el carro més maco o més ben adornat; ara la festa s'ha modernitzat perquè la canalla gaudeixi de coses que ja no es veuen."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Registre de Subtitulació de Société Radio-Canada
Descripció de la Transmissió Aquest document presenta un registre tècnic i seqüencial relatiu al servei de subtitulació proporcionat per la Société Radio-Canada. El text es divideix en intervals de temps de 30 segons, indicant la presència d'activitat de subtitulat en una emissió continuada. Característiques de la Seqüència Origen del senyal: La totalitat del contingut prové de la Société Radio-Canada. Estat de la transcripció: Es detecten nombrosos segments amb indicadors de silenci o absència de diàleg (representats per punts suspensius), Continuitat temporal: El registre cobreix un període des del segon 0 fins a més enllà dels 1100 segons. "Sous-titrage Société Radio-Canada" Aquest és l'únic identificador textual clar que es repeteix durant la fase inicial de l'emissió, consolidant la font oficial de la informació.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Entrevista a Carles Sanz: Premis Tarragona Turisme i nous projectes
Premis Tarragona Turisme: 14a Edició L'entrevista se centra en la celebració dels Premis Tarragona Turisme al Teatre Metropol. El gerent del Patronat, Carles Sanz, destaca que els guardonats d'enguany segueixen les directrius de la UNESCO, centrant-se en tres pilars del patrimoni tarragoní: Patrimoni de la Humanitat: Reconeixement a les quatre colles castelleres de la ciutat. Gastronomia: Diplomes a quatre associacions que promouen la dieta mediterrània i la cuina local: Tarracotaula, l'ARPA, els Arts i Tarragona d'Essència. Setmana Santa: Un diploma especial per a l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa pel seu reconeixement com a festa d'interès històric nacional. Transformació de la Informació Turística Sanz detalla la modernització dels serveis d'atenció al visitant amb la substitució dels antics poliedres informatius per noves infraestructures: Oficines en condicions: Obertura d'un punt al Camp de Mart i millora de l'oficina del carrer Major. Informació 24h: Instal·lació de sis pantalles tàctils de 42 polsades en punts estratègics com el Serrallo, la Rambla i la Plaça de la Font. L'Espai Tarragona: Un projecte ambiciós a l'antic Banc d'Espanya que fusionarà el món del visitant amb l'habitant mitjançant oci, restauració i serveis turístics. Estratègia i Futura Gestió El Patronat passarà a ser l'empresa pública Tarragona Turisme S.A. per agilitzar la gestió i integrar el sector privat. Segons Sanz, la ciutat ha de competir per valors únics i no per preu: "No podem anar a competir amb altres models que es basen en el preu, sinó que hem d'anar a competir pels nostres valors." Finalment, es destaca el projecte de l'Anella Verda i els Camins de Tarragona, que busca convertir la xarxa de camins i monuments d'extraradi en un producte turístic d'alt valor per a la salut i la cultura.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Col·locació de la primera pedra del Mercat Central de Tarragona
Un projecte històric per al comerç de la ciutat L'acte celebra la col·locació de la primera pedra de la remodelació del Mercat Central de Tarragona, una obra que es considera clau per a la revitalització del centre urbà. Després de més de deu anys de gestions i demores, s'inicia una fase d'obres definitiva amb un termini d'execució previst de 30 mesos. Aspectes clau de la remodelació Modernització de l'edifici: Tot i ser un edifici modernista històric, s'adaptarà a les necessitats del segle XXI, incloent-hi una planta logística i millores significatives en la càrrega i descàrrega. Millora de la mobilitat: Es crearan més de 330 noves places d'aparcament per facilitar l'accés dels clients al centre comercial. Impacte econòmic i social: El projecte no només afecta els paradistes, sinó que actua com un motor per a tot el comerç de proximitat i el sector residencial de l'entorn. Compromís institucional i finançament L'obra compta amb el suport de diverses administracions, destacant la participació de l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment: El Ministeri de Foment aporta un compromís de 8 milions d'euros per a la rehabilitació i modernització. L'obra té un pressupost total aproximat de 27 milions d'euros (més IVA), essent l'actuació pública municipal més important realitzada a la ciutat fins a la data. "Avui és el quilòmetre zero d'aquesta cingladura de present i de futur. Avui comença el primer dia del futur en el mercat de Tarragona." Previsions i futur del centre urbà El projecte desencadena una reforma integral del centre que inclourà, en fases posteriors, la remodelació de la Rambla Nova i l'ampliació dels seus aparcaments. Malgrat les molèsties que les obres puguin causar a veïns i comerciants durant els propers mesos, les autoritats fan una crida a la paciència destacant que els treballs ja no tenen aturador i garanteixen la supervivència del comerç tradicional davant els nous reptes.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Salutació nocturna continuada
Resum de la interacció Aquesta sessió consisteix en una repetició sistemàtica de la salutació formal "Bona nit". No s'ha desenvolupat cap altre tema de conversa ni s'ha proporcionat informació addicional durant el temps transcorregut. Detalls clau: Constància: La salutació es repeteix en intervals regulars de 30 segons. Formalitat: S'utilitza exclusivament la fórmula de cortesia estàndard en català. Manca de contingut: L'episodi no presenta cap intercanvi de dades, consultes o debats. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència de cortesia bàsica mantinguda al llarg de tota la transcripció.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
La família Coleman arriba al Teatre Metropol
Resum de l'entrevista sobre l'obra La omisión de la familia Coleman El programa de Tarragona Ràdio entrevista l'actor Jorge Castaño amb motiu de la representació de l'obra La omisión de la familia Coleman, de la companyia argentina Timbre 4, que tindrà lloc aquest divendres 25 de març al Teatre Metropol. Sobre la trama i la universalitat L'obra, creada i dirigida per Claudio Tolcachir, narra la història d'una família amb els rols completament trastocats. Jorge Castaño destaca que: És una comèdia d'humor negre que porta les relacions familiars a l'extrem. Explora temes universals, fet que ha permès que l'obra triomfi a tot el món (França, Sèrbia, Estats Units, etc.) malgrat les diferències culturals. L'espectador sovint riu, però acaba reflexionant sobre la seva pròpia realitat familiar. Impacte i trajectòria L'obra es va estrenar a Buenos Aires l'any 2005 i es va convertir en un fenomen de crítica i públic. Castaño explica que, tot i ser una obra de text sense grans artificis, aconsegueix connectar emocionalment amb l'audiència: "És una obra on passes un bon moment veient-la i després te'n vas reflexionant; queden coses per parlar un cop acabada la funció." Sorteig d'entrades Durant la segona part del fragment, el programa realitza un concurs telefònic on es regalen dues entrades dobles als oients que han estat atents a l'entrevista, premiant la Fina López i la Dora Rioja per identificar el paper de l'actor (el metge) i la ciutat d'estrena de l'obra (Buenos Aires).
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Ramon Solsona i 'L'home de la maleta', Premi Sant Jordi
L'escriptor Ramon Solsona presenta la seva guardonada novel·la L'home de la maleta, guanyadora del Premi Sant Jordi 2010. L'obra narra la vida d'un músic jubilat que transita per les llars de les seves tres filles, reflectint el contrast entre el model de família tradicional i les noves estructures familiars contemporànies. Eixos principals de la novel·la El canvi familiar: L'història explora la transició d'una família on la dona era el centre emocional i cuidador cap a un model més flexible i mòbil, que el protagonista anomena de "quita i pont". L'amistat com a refugi: Solsona planteja si els vincles d'amistat de tota la vida, viscuts a través de la música de festa major, poden ser més sòlids que els consanguinis. Memòria històrica: Tot i el to irònic del personatge, el llibre recull records de la Guerra Civil i la misèria de la postguerra. El tractament de la llengua Un dels aspectes més singulars del llibre és l'aposta estilística de Solsona per un català popular i genuí. - L'autor ha fet un esforç conscient per reproduir la parla de la generació que no va poder anar a l'escola en català. - L'obra combina barbarismes habituals (com vacacions o apallido) amb una fraseologia rica i autèntica. - Solsona defensa aquesta tria per donar naturalitat i veritat al personatge, fugint de la rigidesa normativa en els pensaments del protagonista. "Escriure malament costa molt. He hagut de fer molt d'esforç per rectificar i posar-ho d'una manera popular i autèntica." Trajectòria i visió de la literatura Solsona, conegut per la seva vessant de divulgador lingüístic i col·laborador en mitjans com RAC1 o La Vanguardia, confessa que ha trigat sis anys a polir aquesta novel·la. No busca ser un best-seller efímer, sinó esdevenir un long-seller. Finalment, l'autor celebra la vitalitat actual de la narrativa catalana, posant com a exemple l'èxit de Pa negre per apropar la literatura de qualitat al gran públic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
Entrevista a Pablo Pineda sobre integració laboral
Pablo Pineda i la lluita per la igualtat sociolaboral En aquesta connexió des del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, es recull el testimoniatge de Pablo Pineda, reconegut per ser la primera persona amb síndrome de Down a obtenir un títol universitari a Europa i per la seva participació en la pel·lícula Yo, también. La igualtat com a actitud individual i social Pineda destaca que la igualtat no és només una qüestió de drets teòrics, sinó que comença amb un mateix: Autoconvenciment: Si la persona amb discapacitat no creu en les seves capacitats, és difícil exigir la igualtat a la resta. Entorn familiar: Explica com el suport dels seus pares va ser clau per anar a l'escola ordinària i tenir les mateixes oportunitats que els seus germans. Drets laborals: Reclama que les empreses tinguin una actitud oberta per garantir els mateixos drets de treball per a tothom. L'experiència universitària i la cara oculta de la integració Pineda reflexiona sobre el seu pas per la universitat com a diplomat en magisteri i gairebé llicenciat en psicopedagogia. Malgrat ser un èxit acadèmic, denuncia la solitud que va experimentar: "La tirania de ser un més, al final, et fa patir més, perquè passes desapercebut i acabes sol." Segons l'entrevistat, la universitat reflecteix una societat individualista on, un cop assolida la integració formal, l'entorn s'oblida de la interacció personal real. Cinema i visibilitat L'actor comenta que la seva etapa al cinema va ser un punt d'inflexió que li va permetre adquirir un "estatus superior" per sobre del diagnòstic, demostrant que les persones amb síndrome de Down poden treballar en qualsevol àmbit. Amb tot, considera l'experiència cinematogràfica com a única i irrepetible, preferint centrar-se ara en la seva tasca de conferenciant per conscienciar empresaris a través de la Fundación Adecco.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
29'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: balanç i futur de Tarragona
Balanç del Mandat i Projectes d'Actualitat L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza la situació de la ciutat a les portes dels comicis del 22 de maig. L'entrevista se centra en el desbloqueig de projectes històrics i la transformació urbana a través de grans equipaments culturals i infraestructures clau. Gestió del Patrimoni i la Tabacalera • La Sabinosa: Ballesteros aclareix que la propietat és de la Diputació de Tarragona i proposa la creació d'un parador nacional per evitar la degradació de l'espai, mantenint-ne el valor catalogat. • Complex Tabacalera: L'alcalde defensa el projecte com una "ciutat de la cultura" de 50.000 metres quadrats que inclourà: - El Museu Nacional Arqueològic (MNAT). - La Gran Biblioteca Pública de l'Estat. - Espais per a músics, artistes i l'arxiu històric. Infraestructures Ferroviàries i el Mercat Central • L'Estació de Ferrocarril: S'anuncia una inversió de 27 milions d'euros per remodelar l'edifici i millorar l'accessibilitat amb ascensors i escales mecàniques. • Plaça dels Carros: S'inicia la solució al pas a nivell amb un projecte per a vianants que prioritza la seguretat ciutadana. • Mercat Central: Amb la primera pedra ja col·locada, es preveu un termini de 30 mesos per finalitzar una obra que actua com a motor comercial del centre. "No queda cap tema històric aturat a la ciutat; tots estan en marxa o a punt de realitzar-se." Estratègia Electoral i Micropolítica • L'alcalde destaca la incorporació d'independents de prestigi a la llista del PSC, com Paco Zapater o Natàlia Rodríguez, per obrir la política a la societat civil. • Es subratlla la importància de la micropolítica: millores en la neteja, el manteniment de carrers (carrer August, baixada de la Misericòrdia) i la vida quotidiana dels tarragonins.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
2011-03-22
Compromís ciutadà i estratègia internacional Màrio Rigau, president executiu de la candidatura de Tarragona 2017, detalla els preparatius de l'acte de reconeixement al suport rebut pel projecte dels Jocs Mediterranis. L'esdeveniment destaca pel gran volum de voluntariat, un aspecte que ha sorprès positivament la comissió d'avaluació. Punts clau de l'acte i la candidatura: Participació massiva: L'acte vol ser una festa per agrair el compromís de clubs esportius, esportistes i, sobretot, dels ciutadans voluntaris. Impacte internacional: L'esdeveniment serà visionat pels comitès olímpics que han de votar, servint com a prova de la fortalesa i capacitat organitzativa de la ciutat. Convidats destacats: Participaran figures com Modesta Cid, i grups emblemàtics com Los Rebeldes, Los Manolos i el Teatre de Guerrilla. Full de ruta: Es constituirà un grup d'estratègia internacional amb experts del moviment olímpic (com membres del CIO) per assegurar el vot favorable a Tarragona. "Mai cap ciutat candidata havia assolit aquest nivell de compromís de la ciutadania amb el projecte."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
PortAventura inaugura SésamoAventura: la nova àrea familiar
Presentació de la Sisena Àrea Temàtica L'entrevista amb Oriol García, director de comunicació de PortAventura, detalla l'obertura de SésamoAventura el dia 8 d'abril. Aquesta nova zona representa l'ampliació més important del parc des de la seva inauguració l'any 1995, amb una inversió de 15 milions d'euros. Disseny i Objectius Concentració d'activitats: L'àrea neix de la demanda de les famílies amb nens petits per tenir atraccions infantils agrupades en un mateix espai. Dimensions: Ocupa 13.000 metres quadrats, equivalent a la meitat de l'àrea de Polinèsia. Personatges: Està ambientada en els personatges de Barri Sèsam, fruit de la col·laboració amb l'ONG educativa internacional del mateix nom. Atraccions i Serveis Destacats L'àrea compta amb un total d'11 atraccions pensades per a infants d'entre 8 i 12 anys, tot i que és accessible per a totes les edats: L'Arbre Màgic: L'emblema central on es faran espectacles de carrer. Transport: Una nova estació de ferrocarril facilita l'accés directe des de l'entrada (Mediterrània) i la Xina. Diversió variada: Des d'un ferrocarril aeri amb forma d'avions, una granja amb tractors, fins a una rèplica infantil de l'Hurakan Condor. Restauració: Un restaurant a l'aire lliure tematitzat amb bolets gegants i un teatre per a 600 persones. "És l'ampliació més gran que s'ha fet al Parc des de l'apertura del 1995." Internacionalització i Futur El projecte s'emmarca en un pla d'inversions de 80 milions d'euros per als propers quatre anys. A més, el parc aposta fortament pel turisme internacional, buscant atreure visitants de mercats emergents com Rússia, Alemanya i Itàlia, a més dels tradicionals mercats francès i britànic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Primera pedra de la reforma del Mercat Central
Acte de col·locació de la primera pedra L'episodi cobreix en directe l'esdeveniment històric de l'inici de les obres de reforma del Mercat Central de Tarragona. L'acte compta amb la presència de les principals autoritats municipals i estatals, simbolitzant la fi d'una espera de més de 10 anys des que es va començar a projectar la remodelació. Intervenció de Sergi de los Rios El tinent d'alcalde i president d'Espimsa destaca que aquest projecte no és només una reforma d'un edifici, sinó la creació d'un centre comercial per a tot el centre de la ciutat. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • El reconeixement al retard històric de l'obra. • La resolució dels problemes arqueològics i de finançament. • L'anunci d'un termini d'execució de 30 mesos. • La demanda de paciència als veïns i comerciants de l'entorn. Compromís del Ministeri de Foment Beatriz Corredor, secretària d'Estat de Vivenda, detalla la implicació del Govern central en el projecte: • Una aportació total de 8 milions d'euros. • La visió del mercat com un edifici modernista que s'ha d'adaptar al segle XXI. • Detalls tècnics: 330 places d'aparcament addicionals i una nova planta logística. • La importància de la rehabilitació del patrimoni històric a Catalunya, mencionant altres obres com Montserrat o el Monestir de Poblet. El futur segons l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros L'alcalde tanca l'acte qualificant l'obra com la més important de caràcter públic i municipal mai realitzada a Tarragona, amb un pressupost de 27 milions d'euros. Subratlla que el Mercat serà el "cor de la ciutat" i que la seva finalització permetrà: • Recuperar la Plaça Corsini i traslladar el mercadet de la Rambla. • Iniciar futures intervencions a la Rambla Nova. • Potenciar el comerç de proximitat i l'atracció turística. "Avui és el primer dia del futur... el quilòmetre zero d'aquesta singladura." Detalls Tècnics de l'Obra • Inversió: 27 milions d'euros (més IVA). • Capacitat: 70 parades. • Termini: Finalització prevista per al 2013.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
32'
Balanç del mandat 2007-2011 a la Diputació de Tarragona
Balanç del mandat de Josep Poblet El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, fa un repàs exhaustiu de la gestió realitzada durant els últims quatre anys, destacant la capacitat d'execució en un context de crisi econòmica. Projectes a la ciutat de Tarragona • Tarraco Arena Plaça: S’ha completat la reforma de l'antiga plaça de bous, convertint-la en un equipament cultural i lúdic de referència. Es preveu que el sistema de climatització s'enllesteixi durant el 2011. • La Sabinosa: Poblet defineix la situació com un "obstacle insalvable" a causa de la protecció com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). L'Ajuntament de Tarragona n'hauria de retirar la protecció per permetre un nou ús social del segle XXI. Gestió i Administració • Inversió municipal: El Pla d’Actuació Municipal (PAM) ha comptat amb 45 milions d'euros, un 25% més que en el mandat anterior. • Administració electrònica: S'ha impulsat l'e-govern per connectar els 184 municipis de la demarcació, eliminant la burocràcia del paper. • Descentralització: S'han potenciat les seus de Reus i Tortosa per apropar la institució a tot el territori. Ensenyament, Turisme i Coneixement • Centres educatius: La Diputació manté i millora nou centres d'educació especial, música i art, prioritzant una política de beques malgrat les dificultats econòmiques. • Estratègia turística: Destaca l'obertura del mercat rus mitjançant la gestió de visats durant la presidència espanyola de la Unió Europea. "Aquesta interrelació de totes les institucions locals serà un dels grans passos per vèncer l'administració de la finestreta i el paper." La Regió del Coneixement Poblet aposta per un model basat en la Regió del Coneixement, on la Universitat Rovira i Virgili, l’administració i el sector empresarial sumen esforços per millorar la competitivitat econòmica a través de la innovació.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
2011-03-21
El Periodisme a Debat: Experiència i Futur El President de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ignasi Soler, presenta la tercera edició del cicle Experiència de Periodista. Aquesta iniciativa, organitzada conjuntament amb la Fundació Caixa Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV), té com a objectiu connectar professionals de llarga trajectòria amb les noves generacions d'estudiants i el públic general. Ponents Destacats de l'Edició El cicle s'estructura en quatre sessions consecutives cada dilluns a les 19:00 h: Josep Cuní: Inaugura el cicle avui mateix. Se'l reconeix com un referent cabdal per la seva fita d'impulsar la ràdio en català i per la seva tasca actual a Els Matins de TV3. Xavier Sirgo: Director del diari Avui. Analitzarà el moment clau de la premsa escrita davant l'aparició de noves capçaleres i l'aposta pel català de grans rotatius. Rosa Maria Calaf: Històrica corresponsal internacional de TVE. Oferirà una visió crítica i experta sobre la transmissió de la informació i l'actualitat global. Llibert Teixidor: Fotoperiodista que tancarà el cicle coincidint amb la inauguració de l'exposició fotogràfica Imatges 2010. Reflexió sobre el Model de Comunicació L'entrevista subratlla que, més enllà dels canvis tecnològics (Twitter, Facebook, blogs), el repte real del periodisme actual és el contingut: "El problema principal és saber quina informació hi ha, d'on ve, qui l'elabora i per encàrrec de qui." Exposició Imatges 2010 Com a tancament, s'inaugurarà un recull visual de l'any passat a les comarques tarragonines, on es reflecteixen temes com la crisi econòmica, les mobilitzacions socials i fites culturals com el reconeixement dels castells per la UNESCO.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
51'
Ple Municipal de Tarragona: Pressupost i Mocions
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple municipal ordinari del 21 de març de 2011 s'ha centrat en la gestió econòmica de l'exercici anterior i les demandes de compromís a la Generalitat de Catalunya en un context de crisi. Nomenaments i Distincions • La senyora Àngels Vilanova Navarro ha pres possessió com a nova consellera municipal en substitució de Joan Aregio. • S'ha aprovat l'expedient per nomenar l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, com a fill adoptiu de la ciutat. • S'han atorgat diplomes al mèrit cultural a Miquel Vendrell i al fotògraf Pep Escoda. Gestió Econòmica i Pressupostària • S'ha donat compte de la liquidació del pressupost de 2010 de l'Ajuntament i de l'Institut Municipal de Serveis Socials. • S'han aprovat diverses modificacions de crèdit per a l'exercici 2011. • S'ha acordat l'inici dels tràmits per constituir una mancomunitat amb l'ajuntament de la Canonja per a la gestió tributària. Debat de Mocions i Confrontació Política L'apartat de mocions ha generat un intens debat entre l'equip de govern (PSC i ERC) i l'oposició (CiU i PP): • Patrimoni: Esquerra Republicana ha instat la Generalitat a ratificar els compromisos d'inversió en el patrimoni de la ciutat (muralla, Tabacalera, Circ Romà). • Serveis a la ciutadania: El PSC ha demanat mantenir les polítiques locals davant les retallades, prioritzant salut i educació. • Mercadets: S'ha aprovat per unanimitat potenciar els mercadets (Bonavista, Torreforta, etc.) amb el compromís que el de la Rambla torni a la plaça Corsini quan acabin les obres. "No podem seguir queixant-nos a la Generalitat, el que hem de fer és treballar pel lideratge de Tarragona." — Victòria Forns (CiU)