Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2473-2496 de 2926
  • Allà Baix: L'evolució de l'Hospital Joan XXIII - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Allà Baix: L'evolució de l'Hospital Joan XXIII

    Memòria i Evolució de l'Hospital Joan XXIII (1967-2009) El doctor Javier Llué presenta la seva obra Allà Baix, un recull diacrònic sobre la trajectòria de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. El títol del llibre fa referència a l'expressió popular tarragonina per designar el centre, que antigament es trobava apartat de la trama urbana. Els Punts Clau de la Institució Hospital pioner: Va ser el primer hospital de la Seguretat Social a Espanya a funcionar de manera completament jerarquitzada, amb personal mèdic fix i exclusiu. Creixement exponencial: Ha passat de tenir uns 270 treballadors en els seus inicis a prop de 3.000 professionals actualment, convertint-se en l'empresa més gran de la província. Referent sanitari: Es consolida com l'hospital de referència per al sud de Catalunya, gestionant uns 80.000 naixements i prop d'un quart de milió de visites anuals. Estructura i Humanitat L'autor subratlla que, tot i no ser un llibre d'història pura, és una tecnografia que inclou: Crítica arquitectònica: La necessitat d'adaptar els espais vells a les funcionalitats modernes (habitacions individuals vs. sales de llits del passat). Identitat sensorial: Un capítol curiós dedicat a les olors i sorolls propis de l'entorn hospitalari, com el so de la ressonància magnètica. Crisi i lluita: Es recorda la crisi de 1984, on les reivindicacions dels treballadors van ser decisives per a la transformació de l'hospital. "L'estructura és molt determinant de la funció... si tu poses una paret, estàs generant un lloc de treball a cada banda." Finalment, es reivindica el paper de la sanitat pública i l'excel·lència dels seus professionals davant les incerteses dels talls pressupostaris.

  • NitsCoop: Oci nocturn de qualitat i seguretat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    NitsCoop: Oci nocturn de qualitat i seguretat a Tarragona

    NitsCoop i el model d'oci nocturn a Tarragona Marisa Cerrillo i Patrícia Ros, tècniques de l'equip de prevenció de l'Ajuntament de Tarragona, expliquen la trajectòria de la plataforma NitsCoop (també referenciada com Nitscú). Aquest projecte, que treballa per la convivència entre l'oci i el descans des del 2006, s'ha convertit en un referent europeu dins del grup Safer Night Life. El segell 'Q de Qualitat' Tarragona s'ha situat com la quarta ciutat europea —després de París, Brussel·les i Zuric— a instaurar locals d'oci nocturn amb un segell de qualitat en salut. Els criteris clau per obtenir aquest distintiu inclouen: * Formació del personal en primers auxilis i gestió del consum d'alcohol. * Dispensació responsable de begudes i facilitació de transport públic. * Garantia de serveis bàsics com l'accés a aigua corrent gratuïta. * Sensibilització per evitar conflictes i criminalitat, veient els propietaris com a agents de salut. Participació i prevenció: Les claus de l'èxit L'èxit de la plataforma rau en el seu caràcter participatiu, implicant més de 30 propietaris de locals, voluntaris, veïns i cossos de seguretat com la Guàrdia Urbana. "Un euro invertit en prevenció suposa un estalvi de deu euros en tractaments futurs." Les expertes subratllen que, tot i el marc internacional, la política local és vital perquè el projecte sigui sostenible i adaptat a les necessitats reals de la ciutat. Noves tendències i reptes Amb l'entrada de la llei antitabac, ha sorgit el concepte d'smirting (combinació de smoking i flirting), una oportunitat per fomentar que la gent parli "a cau d'orella" al carrer per no molestar el descans dels veïns mentre socialitzen.

  • 2011-03-15 LA PEGATINA - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    2011-03-15 LA PEGATINA

    Presentació del nou disc a Tarragona Ràdio L'Adrià i el Rubén, membres de La Pegatina, visiten els estudis per presentar el seu tercer treball discogràfic titulat Xapó Melón. Aquest àlbum arriba després dels èxits d'El carrer i Via Mandarina, tancant una mena de trilogia conceptual que reflecteix els vuit anys de trajectòria del grup. Evolució musical i novetats El grup destaca que aquest disc representa una evolució important en el seu so: Incorporació de la bateria: Per primera vegada, el grup enregistra un disc amb bateria, deixant enrere el format exclusivament acústic del cajón flamenc. Obertura d'estils: Tot i mantenir la rumba com a base, exploren nous gèneres com el merengue, la cúmbia, la ranxera i el ska. Diversitat lingüística: El disc inclou cançons en català, castellà, francès, anglès i, com a novetat, una lletra en euskera a petició del seu públic del País Basc. Filosofia de treball i relació amb el públic El disc conté 21 cançons, una quantitat inusual que el grup justifica com un "regal" per als seguidors. Els músics expliquen que el seu èxit es basa en la proximitat i en una gestió molt activa de les xarxes socials. "Som persones igual que qualsevol altra i ens ha tocat viure aquesta vida d'artista; intentem mantenir sempre la mateixa il·lusió." Finalment, els artistes interpreten en directe el tema El Càliz de Fuego, una cançó que parla sobre la inspiració i la por al paper en blanc, recordant que el disc es podrà descarregar gratuïtament des del seu web oficial el mateix dia del llançament.

  • Crisi interna a Unió Democràtica de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    18'

    Crisi interna a Unió Democràtica de Tarragona

    Conflicte i reestructuració a Unió Democràtica L'entrevista a Raül Font, regidor d'Unió Democràtica a l'Ajuntament de Tarragona, posa de manifest la profunda crisi interna que travessa la formació arran de la dimissió de l'executiva local. Font respon a les crítiques d'Albert Vallbé, qui el va assenyalar com l'instigador de les tensions, defensant la legitimitat de les decisions preses pel sector liderat per Xavier Franquet. Punts clau de la disputa Crítiques a l'herència política: Font desmenteix ser l'inspirador d'un complot i aclareix que el seu distanciament es deu a la falta de consens en l'elaboració de les llistes electorals per al 22 de maig. La gestió de l'executiva intercomarcal: Es denuncia un canvi de tarannà, qualificat per alguns de "caça de bruixes", on s'hauria marginat el 40% de la militància que no va donar suport a l'actual presidència intercomarcal. Irregularitats en la militància: El sector crític assenyala l'entrada sobtada de 60 nous militants que haurien alterat l'equilibri de forces intern a favor d'Albert Vallbé. Decisions i futur polític "He decidit definitivament que no vull continuar jugant amb aquestes regles de joc." Font confirma la seva retirada de la política activa un cop finalitzi el mandat, motivada tant per la situació interna del partit com per motius personals i empresarials. Tot i això, referma el seu suport a la candidata a l'alcaldia, Victòria Forns, i demana disculpes a la ciutadania per l'espectacle ofert. Anàlisi del suport real El regidor qüestiona la suposada unitat de l'assemblea recent, on Vallbé va obtenir un 93% de suport, recordant que només hi va assistir un 13-14% de la militància total, la qual cosa evidencia una fractura real malgrat les dades oficials.

  • Novetats i Promoció de la Setmana Santa de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    23'

    Novetats i Promoció de la Setmana Santa de Tarragona

    Presentació i Novetats Principals L'episodi comença amb l'anunci de la presentació del cartell de la Setmana Santa de Tarragona, que marca l'inici oficial de les activitats. El president de l'Agrupació d'Associacions, Joaquim Julià, destaca que l'objectiu d'enguany és prioritzar la qualitat dels actes per sobre de la quantitat. Primer Festival de Música de Setmana Santa Una de les grans apostes d'aquesta edició és la creació d'un festival musical que inclou: • Concerts de música sacra i cant coral. • Actuacions de la Banda Unió Musical de Tarragona i la Coral de la URV. • Voluntat d'incorporar en el futur agrupacions d'arreu de l'Estat espanyol per enriquir la sonoritat tradicional dels bombos i timbals. Patrimoni i Espais Visitables Es consolida l'experiència d'obrir la Setmana Santa a la ciutadania mitjançant: • La instal·lació de la carpa a la plaça Verdaguer. • L'obertura de les esglésies de Sant Agustí, Natzaret i Sant Miquel del Pla per mostrar el patrimoni escultòric. • Jornada de portes obertes al Museu Bíblic el Divendres Sant. • Millores en les peanyes i passos, destacant la restauració de la peanya de Jujol per part de la Congregació de la Soledat. Promoció Internacional i Reconeixements L'Agrupació treballa per elevar el prestigi de la celebració: • Actualment és Festa d'Interès Turístic Nacional per la Generalitat de Catalunya. • S'ha iniciat una campanya de promoció exterior, com la recent a Dublín (Irlanda), amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement d'interès turístic nacional a nivell estatal i, a llarg termini, internacional. "No anirem a guanyar més protagonisme per fer molts més actes, sinó guanyar amb la qualitat d'aquests actes." Intercanvi Cultural amb Huesca S'inclou una conversa amb José Luis Gómez, representant de l'Archicofradía de la Santísima Vera Cruz d'Osca, sobre el cicle Visions de Setmana Santa. Es discuteixen les curiositats de la tradició aragonesa, com ara que la seva entitat actua com a coordinadora de 13 confraries sense tenir confrares propis.

  • Exposició de gravats de Goya a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    11'

    Exposició de gravats de Goya a Tarragona

    Presentació de la mostra "Capritxos i desastres" L'exposició, situada al Palau de Congressos de Tarragona, recull una part fonamental de l'obra de Francisco de Goya. Aquesta mostra itinerant de l'obra social de la CAM consta de 160 gravats que s'allunyen de la pintura per encàrrec per mostrar el vessant més lliure i personal de l'artista. Contingut de l'exposició La mostra es divideix en dues col·leccions emblemàtiques de 80 gravats cadascuna: Els Capritxos (1790-1799): Una visió crítica i corrosiva de la societat de l'època, abordant temes com la ignorància, l'aristocràcia, l'església i la bruixeria. Els Desastres de la Guerra (1808-1815): Un retrat cru i inhumà del conflicte bèl·lic, on Goya condemna la violència de tots dos bàndols durant la Guerra del Francès. Valor artístic i vigència A diferència dels seus quadres per a la cort, aquests gravats són una expressió de voluntat pròpia i missatge personal. L'estampació exposada correspon a l'edició de 1937, realitzada per a l'Exposició Universal de París, sent una de les últimes possibles a causa del deteriorament de les planxes originals. "El sueño de la razón produce monstruos és potser l'obra més emblemàtica, una base onírica que precediria el surrealisme 150 anys després." Informació pràctica Dates: Del 10 de març al 10 d'abril. Ubicació: Palau de Congressos de Tarragona. Context: La mostra s'emmarca en els actes del bicentenari del setge de Tarragona.

  • Homenatge a la comunitat andalusa de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Homenatge a la comunitat andalusa de Tarragona

    Reconeixement a la immigració andalusa Tarragona celebra aquest dissabte un acte institucional al Palau de Congressos per homenatjar els més de 16.000 tarragonins nascuts a Andalusia. Aquest esdeveniment forma part d'un cicle de reconeixements a les cases regionals que han contribuït al creixement i la riquesa cultural de la ciutat des dels anys 50 i 60. Vincles institucionals i participació L'acte comptarà amb la presència de diversos alcaldes de localitats andaluses amb forts lligams amb Tarragona. La relació no és només històrica, sinó que es manté viva a través de les següents connexions: • Úbeda (Jaén): Ciutat patrimoni de la humanitat amb una relació d'agermanament i col·laboració tècnica amb Tarragona. • Palenciana (Còrdova): Un cas singular on gairebé una tercera part de la seva població històrica va emigrar a terres tarragonines. • Villacarrillo (Jaén): La comunitat més nombrosa en l'actualitat, amb prop de 900 persones residents a la ciutat. L'essència de l'homenatge Manel López Pasca, regidor de Relacions Ciutadanes, destaca que l'objectiu és agrair a aquells que "van venir d'una terra i han ajudat a fer Tarragona gran". Es farà un reconeixement especial a les persones de més de 100 anys nascudes a Andalusia. "Ser agraït és de ben nascut; volem que la gent senti que la ciutat reconeix el seu esforç i la seva doble identitat." Cultura i integració L'esdeveniment inclourà una part lúdica amb actuacions d'entitats com la Casa d'Andalusia, els Amics de San Salvador i quadres flamencs locals, simbolitzant el crisol cultural on conviuen les arrels andaluses i la realitat catalana.

  • Albert Vallbé, ratificat com a número 1 d'UDC a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Albert Vallbé, ratificat com a número 1 d'UDC a Tarragona

    Consens ampli i victòria en l'Assemblea L'actual regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Albert Vallbé, ha estat ratificat per una majoria aclaparadora com a cap de llista d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) per a les pròximes eleccions municipals del 22 de maig. Vallbé destaca que el resultat —amb un 95% de vots favorables— demostra una unitat interna gairebé total, malgrat el soroll mediàtic dels darrers dies. Resposta a la dimissió de l'executiva local Respecte a la dimissió en bloc de l'executiva local del partit, Vallbé es mostra contundent: Considera que els membres dimissionaris havien perdut la confiança de la militància. Nega qualsevol fractura real al partit, definint els crítics com un grup molt minoritari. "El resultat acredita que ells són quatre i el cabo. No hi ha fractura al partit." Debat sobre la renovació i l'edat El candidat ha respost a les crítiques sobre la seva edat (65 anys) i la necessitat de renovació generacional: Candidatura jove: Afirma que ell és l'únic veterà i que la resta de la llista està formada per persones al voltant dels 40 anys o menys. Representació dels sèniors: Defensa que els ciutadans grans i jubilats necessiten algú que conegui i defensi els seus problemes específics a l'ajuntament. La relació amb Raül Font Vallbé ha comentat la marxa de Raül Font, qui havia estat el seu company al grup municipal. Tot i destacar la bona col·laboració històrica entre ambdós, creu que Font es va equivocar en adoptar una postura divergent i massa crítica amb les tesis generals del partit, la qual cosa li va fer perdre el suport dels militants.

  • Estratègia de Tarragona per als Jocs Mediterranis 2017 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    19'

    Estratègia de Tarragona per als Jocs Mediterranis 2017

    Nou escenari per a la candidatura de Tarragona Després de la resolució dels Jocs del 2013, el panorama per a la candidatura de Tarragona 2017 ha quedat molt més clar i favorable. Segons ha explicat Mario Rigau, president executiu de la candidatura, la decisió de postular-se per al 2013 va ser una tècnica de posicionament clau que ha permès presentar el projecte al moviment olímpic internacional amb gran avantatge. Competidors i context internacional L'escenari internacional mostra un camí amb poca competència real en aquests moments: * Trípoli i Alexandria: Presenten una activitat pràcticament nul·la i poques possibilitats. * Mercín: Ja ha estat designada per als Jocs del 2013, quedant fora de la cursa del 2017. * Rijeka: Es manté com una incògnita, amb rumors que podrien derivar el seu interès cap a una candidatura conjunta de Croàcia (Dubrovnik-Mostar) per al 2021. Grup d'Estratègia Internacional El pròxim 18 de març es constituirà a Madrid un grup d'experts per encarar la recta final fins a l'assemblea del 14 d'octubre. Aquest equip inclou figures rellevants com: * Víctor Sánchez i Teresa Zábel (COE). * Javier Odriozola (CSD) i Senen Florença (Generalitat). * Feliciano Mayoral: S'incorpora com a assessor de prestigi pel seu gran coneixement del moviment olímpic. "El partit ja no es juga ni a Tarragona, ni a Catalunya, ni a Espanya, es juga a tot el Mediterrani." Modificacions i millores del projecte L'aprenentatge del procés del 2013 ha portat a Tarragona a mantenir un programa més ambiciós: - Es mantenen els 31 esports i les quatre noves subseus. - S'incorpora el Complex Educatiu al dossier per aprofitar el seu potencial d'infraestructura esportiva. - S'estudien alternatives privades per a la Vila Mediterrània, més enllà del projecte inicial de Pou Boronat. Actes de suport ciutadà Per fomentar el suport de la societat civil, s'han programat diversos actes: 1. 23 de març: Gran acte al Palau de Congressos amb homenatges a clubs i voluntaris, i actuacions de Los Manolos i Los Rebeldes. 2. Mes d'abril: Conferències als barris per explicar l'impacte local dels jocs. 3. Juny i juliol: Actes a les ciutats subseus i nou estudi de camp per reafirmar el suport popular.

  • Els guanyadors del Carnaval de Tarragona 2011 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    12'

    Els guanyadors del Carnaval de Tarragona 2011

    Resum de l'entrevista als guanyadors del Carnaval En motiu del Dimecres de Cendra, s'entrevisten els representants de les dues comparses que han obtingut els màxims guardons del concurs de Carnaval de Tarragona 2011. La Vallaruga: El primer premi Samuel Arbó, en representació de la comparsa La Vallaruga (Associació de Veïns Progressista de Torreforta), explica els detalls de la seva victòria: Temàtica: L'escenografia i les disfresses estaven centrades en els mussols, incorporant sons reals d'aquests animals a la música. Equip: Van participar 55 persones a la rua, recolzades per un equip logístic de més de 100 persones. Sentiment: Es mostren sorpresos i agraïts pel reconeixement, destacant el gran nivell de la resta de participants. Sinus Sport: El segon premi Paco Fiori, de la comparsa Sinus Sport, comenta l'esforç darrere del seu segon lloc: Temàtica: La seva proposta es basava en globus aerostàtics. Dificultats: Van patir problemes tècnics una setmana abans a causa del vent, que va tombar la majoria d'estructures. Participants: Un grup familiar de 87 persones, vinculat al seu centre de karate i ball. Reflexions sobre el Carnaval tarragoní Ambdós guanyadors coincideixen en diversos punts clau: L'alt nivell: El Carnaval de Tarragona ha crescut molt en qualitat i pluralitat, sent un referent que atrau cada cop més públic. Germanor: Tot i la competició, destaquen el bon rotllo i la proximitat entre les comparses del barri de Torreforta. Futur: Ja miren cap al 2012, amb la intenció de coordinar celebracions conjuntes, com una calçotada. "Tarragona està tenint un Carnaval molt bo, i la gent ho sap apreciar i gaudir tant els que sortim com els que miren." Altres guardonats L'actacte tanca recordant altres premis com el de la comparsa Riuclar (Premi Disfressador) o Residencial Palau - Torres Jordi (Comparsa Constant).

  • Pere Arquillué presenta 'Primer Amor' de Beckett al Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    6'

    Pere Arquillué presenta 'Primer Amor' de Beckett al Metropol

    Entrevista a Pere Arquillué sobre l'adaptació de Samuel Beckett L'actor Pere Arquillué visita el Teatre Metropol amb l'obra Primer Amor, una adaptació d'un relat de Samuel Beckett que explora els límits del sentiment amorós des d'una perspectiva poc convencional. Durant l'entrevista, l'actor desgrana les claus d'aquest muntatge que barreja la tragicomèdia amb una visió antiromàntica de la vida. Característiques de l'obra Naturalesa del text: No és una obra de teatre convencional, sinó un relat adaptat a l'escena. El protagonista: Un personatge outsider, algú que viu al marge de la societat, la qual cosa aporta una visió única i distorsionada de l'amor. L'estil de Beckett: L'escriptura juga amb el que es diu i, sobretot, amb el que es calla, creant una tensió entre la comicitat grotesca i la tragèdia profunda. "És un negatiu del que seria l'amor; ell mostra aquest amor antiromàntic... de vegades intueixes una gran tragèdia a través del que calla." Producció i Modernitat Arquillué destaca que, tot i ser un text dels anys 40, posseeix una modernitat brutal que connecta directament amb l'espectador actual. En aquest projecte, l'actor no només interpreta, sinó que ha liderat la creació del concepte juntament amb: Miquel Gorriz: Director de text. Àlex Ollé: Membre de La Fura dels Baus. Anna Soler: Responsable de la traducció del text. L'escenografia inclou un element tecnològic destacat: un cel de leds manipulat per un tècnic en directe, que canvia el color de l'atmosfera segons el moment de la representació, trencant la solitud de l'actor a l'escenari.

  • Tarragona en 3D: Una exposició fotogràfica pionera - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    11'

    Tarragona en 3D: Una exposició fotogràfica pionera

    Introducció a l'exposició L'entrevista presenta Tarragona en 3D, una exposició fotogràfica innovadora situada a l'Ateneu de Tarragona. Jordi Freixa, autor de la mostra i president de l'entitat, explica com neix aquest projecte fruit de l'experimentació digital i la curiositat per les noves tecnologies visuals. Detalls Tècnics i Experiència Visual La mostra utilitza el sistema anaglífic, basat en la superposició de dues imatges que es visualitzen mitjançant ulleres de colors (vermell i blau o cian). Aquesta tècnica permet: Generar una sensació de volum i profunditat real. Crear un efecte de moviment on la imatge sembla reaccionar segons la posició de l'espectador. Permetre una interacció visual on el cervell fusiona els colors per crear la tercera dimensió. "La gràcia de l'acabat és que la inèrcia pròpia és d'anar a tocar l'objecte o el personatge que estàs veient." Contingut i Localitzacions L'exposició consta d'unes 30 fotografies en gran format que recorren la història i la geografia de la ciutat: Patrimoni històric: Des de l'època romana i medieval fins a la contemporània (Catedral, Serrallo, Part Arqueològica). Elements quotidians: Mobiliari urbà i detalls que, segons l'autor, guanyen una dimensió espectacular quan s'aplica el 3D. Projectes de futur: Freixa planteja la possibilitat de documentar el Seguici Popular de Tarragona amb aquesta tecnologia. Importància de la Mostra Es tracta d'una fita important, ja que es considera la primera exposició d'aquest tipus a Tarragona i, possiblement, la pionera a Catalunya i a l'Estat espanyol en l'àmbit de la fotografia estàtica. La inauguració té lloc a l'Ateneu (Carrer Sant Magí, 4) i estarà disponible fins al 3 d'abril.

  • Reconversió del Seminari de Tarragona en centre cultural - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Reconversió del Seminari de Tarragona en centre cultural

    Presentació del projecte de rehabilitació del Seminari L'Arquebisbat de Tarragona, encapçalat pel doctor Jaume Pujol, ha presentat un ambiciós pla per transformar l'històric edifici del Seminari en un gran centre cultural i pastoral obert a tota la ciutadania. L'objectiu és preservar el patrimoni històric de l'edifici mentre se li dona una utilitat moderna i funcional de cara al futur. Detalls del projecte i fases La intervenció és d'una gran magnitud i s'estructura en diversos eixos: Divisió per fases: La primera fase, centrada en el Claustre de Sant Pau, es preveu que finalitzi aquest setembre. La segona fase, que inclou el Claustre del Sagrat Cor, s'allargarà fins a l'estiu de 2012. Espais destacats: Es rehabilitarà la gran biblioteca, que custòdia més de 100.000 volums (molts d'ells anteriors al 1900), i s'adequarà la seu de l'Institut Superior de Ciències Religioses. Usos culturals: Els claustres es cobriran per crear espais habitables on es faran concerts, conferències, exposicions permanents i cursos de formació (com ara ètica professional o empresa). Patrimoni: L'edifici és una joia arquitectònica que inclou la capella de Sant Pau (segle XIII) i se situa a tocar de la muralla romana. "És un projecte per preservar el passat, però per mirar també cap al futur." Finançament i inversió L'obra té un pressupost total de 10 milions d'euros. Actualment, l'Arquebisbat ja compta amb un préstec de 5 milions d'euros concedit per La Caixa i està treballant activament per trobar la resta del finançament mitjançant col·laboracions amb altres institucions, empreses i particulars.

  • La química a Tarragona: recuperació i reptes del 2011 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    La química a Tarragona: recuperació i reptes del 2011

    Situació del sector i balanç econòmic El 2010 ha estat un any de recuperació substancial per al sector químic a Tarragona, amb creixements de negoci de dos dígits. Anton Valero, president de l'AEQT, destaca que el sector ja ha superat la crisi, tornant a nivells de producció similars als del 2007. • L'exportació com a motor: La millora s'explica per la forta activitat exportadora, especialment cap a mercats com l'alemany i el polonès. • Incerteses per al 2011: Tot i les bones perspectives en volum, el preu del petroli i la inestabilitat al nord d'Àfrica generen incertesa sobre els marges de benefici. Infraestructures i competitivitat Per mantenir la competitivitat global, el sector reclama millores urgents en les connexions logístiques: Connexions vitals • L'A-27: Necessària per a una connexió fluida amb la resta de l'Estat. • El Corredor del Mediterrani: L'aposta per l'ample de via europeu és fonamental per arribar als mercats del centre d'Europa. "El transport per ferrocarril és el transport de futur d'Europa; és fonamental que tinguem aquesta infraestructura aquí." Innovació i Any Internacional de la Química El 2011 coincideix amb l'Any Internacional de la Química, una efemèride que busca prestigiar la ciència i atreure vocacions joves. Projectes destacats • Nova planta de Dow Chemical: Una inversió enfocada a la tecnologia de l'aigua que generarà 25 llocs de treball d'alta qualificació. • Centre de Tecnologia Química de Catalunya: Recentment inaugurat, aquest centre és clau per transferir la recerca universitària al mercat i generar valor real. • Col·laboració amb la URV: Es reforça el paper de Tarragona com la capital química de la Mediterrània gràcies al clúster de coneixement entre empresa i universitat.

  • Activitats de l'Ateneu de Camp Clar pel Dia de la Dona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    11'

    Activitats de l'Ateneu de Camp Clar pel Dia de la Dona

    Celebració del 8 de Març als Barris de Ponent Entrevista a Rosaura Soler, vicepresidenta de l'Ateneu de Camp Clar, sobre el paper de les entitats veïnals en la lluita per la igualtat. Soler explica la importància d'oferir un programa d'activitats paral·lel al de l'Ajuntament per adaptar-se a les realitats i horaris de les dones treballadores del barri. Programació a l'Ateneu i al Casal Cívic A través de la Comissió de la Dona de Camp Clar, s'han organitzat diverses activitats: Cinema Fòrum: Projecció de pel·lícules com "Las mujeres de verdad tienen curvas" i sessions per a joves amb "El Diablo se viste de Prada". Tallers i Concursos: Un concurs de postres amb degustació popular i tallers de reciclatge amb infants i mares. Tecnologia i Lectura: Connexió per streaming a través del Punt Òmnia per fer lectures compartides amb altres punts de Catalunya. Perfil i Preocupacions de les Dones del Barri Rosaura destaca que el perfil és variat, combinant mestresses de casa que cerquen un espai de respir familiar i dones treballadores. Actualment, les preocupacions principals són: L'impacte de la crisi econòmica en l'àmbit familiar i laboral. La gestió de l'estret i l'ansietat, que ha fet augmentar la demanda de tallers de relaxació i reiki. L'orientació laboral a través del programa "Aprendre a Aprendre". "La dona necessita un espai per ella, per sortir i tallar amb la família, i nosaltres intentem proporcionar-ho." Projectes de Futur Es destaca la consolidació de la Fira Vida, una iniciativa nascuda del Pla Integral de Camp Clar (PIC) per lluitar contra la violència masclista, que preveu una nova edició al mes de juny a la zona de la Rambla de Ponent.

  • Lectura del manifest del 8M a l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    5'

    Lectura del manifest del 8M a l'Ajuntament de Tarragona

    Acte institucional pel Dia Internacional de les Dones Amb motiu del 8 de març, s'ha celebrat a Tarragona la lectura del manifest unitari en un acte que ha traslladat el seu escenari habitual de les escales del Palau Municipal a l'interior, concretament al pati de Jaume I, a causa de les fortes ratxes de vent i l'ocupació de la plaça pels actes de Carnaval. Protagonisme de dones en professions masculinitzades Enguany, la lectura ha anat a càrrec de quatre dones que trenquen estereotips en sectors tradicionalment ocupats per homes: Isabel Moedano, caporal de la Guàrdia Urbana. Gemma Milian, bombera. Yolanda Siuvente, agent dels Mossos d’Esquadra. Esther de Clara, conductora d'autobús de l'EMT. Punts clau del manifest Durant la intervenció d'Esther de Clara, s'han subratllat demandes històriques i urgents per al col·lectiu femení: "Cal reconèixer i socialitzar els treballs de cura i aconseguir una corresponsabilitat real per superar la bretxa salarial i la segregació sectorial." El text també ha fet una crida contundent per erradicar la violència masclista en totes les seves formes (explotació sexual, violacions i assassinats) i ha posat èmfasi en la necessitat d'aprofitar el talent femení per afrontar la crisi global. Representació política i continuïtat dels actes L'esdeveniment ha comptat amb una nombrosa presència institucional, incloent-hi l'alcalde de Tarragona, la tinenta d'alcalde Victòria Pelegrín, el delegat del Govern estatal, Joan Rangel, i la subdelegada Teresa Pallarès. Tot i que l'acte del matí ha finalitzat, la jornada continuarà a la tarda amb un homenatge a sis dones rellevants de la ciutat i diverses activitats durant la Setmana de la Igualtat.

  • 2011-03-08 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    20'

    2011-03-08

    Homenatge institucional pel Dia de la Dona Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l'Ajuntament de Tarragona organitza un acte inèdit de reconeixement a sis dones que han marcat la història i el teixit social de la ciutat. A través d'entrevistes i una crònica biogràfica, es destaca la tasca sovint invisible però fonamental de col·lectius, sindicats i voluntaris. Perfils destacats i entrevistes L'episodi compta amb el testimoni directe de dues de les homenatjades: Josepa Martín: Vicepresidenta de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna. Dedicada des de fa 27 anys al voluntariat per a persones amb discapacitat al Club Vaixell. Destaca l'evolució de la percepció social del voluntariat, passant de ser una tasca silenciosa a una labor professionalitzada i valorada. Montserrat Aballó: Il·lustre poetessa nascuda el 1918 i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008). Aballó reivindica la visibilitat de les dones en la cultura i la literatura: "No em feia cap il·lusió ser la tercera dona [en rebre el Premi d'Honor], perquè de 40 premiats, només 3 és ridícul." Altres dones reconegudes L'acte també honora la memòria i la trajectòria de: Adela Llop: Artista canonzina amb una prolífica obra de més de 400 peces. Immaculada Sastre: Dona de raça gitana i exregidora de l'Ajuntament de Tarragona. Helena Regidor: Referent en la lluita veïnal i expresidenta de la federació d'associacions de veïns. Josefina Masip: També part del grup de dones distingides per la seva tasca a la ciutat. Significat del 8 de març Les convidades coincideixen en el fet que, encara al 2011, hi ha motius de pes per continuar commemorant aquesta jornada. Es posa de manifest la falta de reconeixement històric en les arts i la necessitat de normalitzar el paper de la dona en tots els àmbits públics.

  • Actes del 8 de Març a Tarragona: Literatura i Reivindicació - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    19'

    Actes del 8 de Març a Tarragona: Literatura i Reivindicació

    Celebració del Dia Internacional de les Dones a Tarragona Tarragona Ràdio connecta en directe amb l'Ajuntament per cobrir els actes centrals del 8 de març. La jornada combina la vessant festiva amb la reivindicació d'igualtat de condicions i el reconeixement de la trajectòria de les dones a la ciutat. Concurs literari "Relats de Dones" S'ha celebrat l'onzena edició d'aquest certamen ja consolidat, que enguany ha comptat amb 31 relats presentats. Les guanyadores d'aquesta edició han estat: * Primer premi: Irene Bosch amb l'obra "Estimades Margalides". * Segon premi: Maria Assumpció Cornadó amb "Rostre de Cristall". * Tercer premi: Anna Magadán amb "Mirall". "El pensament d'una dona és una mica diferent al de l'home... ha estat molt gratificant escriure aquesta història de quatre dones que es reuneixen un cop l'any." — Irene Bosch. Polítiques d'Igualtat i Reconeixement Social La tinent d'alcalde de Polítiques d'Igualtat, Victòria Pelegrín, ha destacat la bona salut del Consell de Dones, que ja agrupa prop d'una trentena d'entitats. Durant l'entrevista, s'han tractat temes clau com el sostre de vidre, la bretxa salarial i la necessitat d'incorporar les generacions més joves a la lluita feminista. Com a novetat destacada, s'ha presentat una iniciativa de punts de llibre per recuperar la memòria històrica de dones tarragonines com: * Immaculada Sastre (impulsora del primer servei d'informació de la dona). * Elena Regidor (referent del moviment veïnal). * Montserrat Abelló (escriptora). Propers actes La jornada continua amb la lectura del manifest unitari a les escales del Palau Municipal, a càrrec de tres treballadores de serveis essencials (una conductora d'autobús, una guàrdia urbana i una bombera), simbolitzant la presència femenina en àmbits tradicionalment masculinitzats.

  • Setmana per a la Igualtat a la Universitat Rovira i Virgili - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Setmana per a la Igualtat a la Universitat Rovira i Virgili

    En motiu del 8 de març, l'Observatori per a la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza la quarta edició de la Setmana per a la Igualtat. L'objectiu principal és anar més enllà de la commemoració d'un sol dia per aprofundir en el debat sobre la igualtat efectiva entre homes i dones a través d'actes acadèmics, tallers i reconeixements. Actes i Reconeixements Guardó Maria Antonia Ferrer: Enguany s'ha concedit a Marta Selva, ex-presidenta de l'Institut Català de les Dones, per la seva trajectòria en la creació d'un llenguatge audiovisual inclusiu i el seu compromís amb les polítiques d'igualtat. Activitats acadèmiques: El programa inclou conferències, presentacions de llibres i exposicions repartides pels campus de la universitat. Reflexió sobre el paper de la Universitat Imma Pastor, directora de l'Observatori, destaca que la universitat actua com un reflex de la societat i que, tot i no haver assolit la igualtat plena, la URV està fent un esforç d'autocrítica i diagnòstic intern amb indicadors quantitatius i reflexius. "Cada generació descobreix que la desigualtat pren una forma concreta en el seu moment històric i el diagnòstic ens ajuda a descobrir l'actualitat d'aquesta desigualtat." La mirada de la Dra. Rosa Cobo La professora de sociologia Rosa Cobo ressalta la importància dels estudis de gènere a l'àmbit acadèmic, assenyalant que: * El segle XX va ser el de la revolució de les dones (accés al mercat laboral i vot). * El segle XXI ha d'aspirar a la paritat real en recursos i drets. * Catalunya destaca per tenir una alta institucionalització d'aquests estudis, exemplificat en el màster interuniversitari de gènere.

  • Història i Tradició del Dimarts de Dol a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Història i Tradició del Dimarts de Dol a Tarragona

    El Significat del Dimarts de Dol a Tarragona En aquesta conversa amb el gestor cultural Jordi Bertran, s'explora la singularitat del Dimarts de Dol a Tarragona, una celebració que marca el final del Carnaval i l'inici de la Quaresma. A diferència d'altres poblacions on l'enterrament es fa dimecres, Tarragona manté la tradició del dimarts per separar clarament la festa del Dimecres de Cendre. Característiques i Seqüència de l'Acte Rigor Històric: La recuperació de la festa als anys 80 es va basar en les cròniques de Joan Salvat i Bové i Joan Amades. Personatges Clau: Destaquen les ploraneres, figures històriques que ja existien abans de la concepció moderna del Rei Carnestoltes i que antigament eren representades per prostitutes de la ciutat. L'Ús del Foc: La presència del Ball de Diables i el bestiari té arrels documentades que es remunten al segle XIX, vinculades als antics gremis (com els teixidors de lli o els mestres voters). La Sàtira i la Crítica Social "L'estructuració d'aquest Carnaval amb un Rei Carnestoltes és una conya sobre les entrades dels personatges il·lustres a la ciutat." Bertran assenyala que la sàtira era l'eix central de les comparses, tot i que avui dia ha quedat més restringida als testaments del Carnestoltes i la Concubina. Moments Emblemàtics i Perspectives de Futur La Crema: La crema del Ninot i la Ninota a la Plaça de la Font, dins la bota, és el clímax visual de la nit. Veredicte: Pel món de les comparses, el moment més esperat és la lectura del veredicte del concurs. Crítica a la pèrdua d'elements: L'expert lamenta la supressió de la foca aèria i la il·luminació pirotècnica de la façana de l'Ajuntament per motius econòmics, considerant que minoritza la potència de l'acte.

  • Entrevista a Josep Andreu: Reptes del Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    31'

    Entrevista a Josep Andreu: Reptes del Port de Tarragona

    Introducció i Nou Nomenament El nou president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, analitza els seus primers dies en el càrrec després de la seva etapa a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. S'ha trobat amb una institució ben gestionada pel seu predecessor, Josep Anton Burgasé, i aposta per una línia de continuïtat estratègica. Creixement Econòmic i Mercaderies El port ha tancat el 2010 amb dades positives malgrat el context de crisi global: • S'estima un creixement de l'activitat d'entre el 4,5% i el 4,7%. • Consolidació com el cinquè port d'Espanya en volum total. • Lideratge en el sector de granels líquids i productes energètics, estretament lligat al complex petroquímic local. Sectors Estratègics de Futur • Contenidors: Es preveu passar de 255.000 a 285.000 contenidors el 2011, amb l'objectiu d'arribar a una capacitat de 500.000 gràcies a l'operador DP World. • Càrrega General: Impuls de noves línies com la pasta de paper i la recuperació del sector de l'automòbil. Infraestructures i Connexions Andreu destaca tres inversions clau per als propers anys: el Moll d'Andalusia, el Moll de la Química i l'Estació Intermodal. Aquesta darrera es considera vital tant per al port com per als empresaris del territori. Pel que fa a les connexions externes, el president reclama amb fermesa: L'acabament de l'A-27 per millorar l'accés a l'interior (hinterland). El Corredor Mediterrani per connectar amb l'ample de via europeu. Atesa la lentitud administrativa, s'estan estudiant plans alternatius de col·laboració público-privada per connectar els 80 km que separen el port de la xarxa europea actual. Marina Tarraco i Patrimoni "Volem evitar que l'antiga seu del port sigui un edifici tancat durant anys sense cap ús." • Marina Tarraco: Després de la sentència judicial favorable, es preveu que el grup inversor de Qatar reprengui el procés de compra, aportant estabilitat a les instal·lacions de luxe. • Antiga Seu: S'estan avaluant informes tècnics sobre la seva rehabilitació estructural i el compliment del codi d'edificabilitat. No es descarta cap opció, inclòs l'enderrocment o la reforma per a usos administratius, prioritzant sempre la viabilitat econòmica i el benefici per a la ciutat.

  • Gastronomia i te: 'El te i la cocina mediterránea' guanya el premi mundial - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    19'

    Gastronomia i te: 'El te i la cocina mediterránea' guanya el premi mundial

    Reconeixement internacional per a la cultura del te tarragonina El llibre 'El te i la cocina mediterránea', publicat per Arola Editors, ha estat guardonat amb el prestigiós premi Gourmand World Cookbook Award 2010 com el millor llibre de te del món. Aquest certamen, celebrat a París en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Cuina, és considerat l'equivalent als Oscar de la gastronomia. Els autors tarragonins, David Solé (cuiner del restaurant Barquet) i Paco Lostal (especialista en tes), van superar finalistes de potències amb gran tradició com la Xina, els Estats Units, Holanda i Austràlia. Una simbiosi original entre tradició i innovació L'obra destaca per la seva originalitat, ja que aconsegueix unir dos mons que fins ara havien caminat separats: L'ABC del te: Una guia entenedora per descobrir les varietats bàsiques i evitar la confusió habitual entre qualsevol infusió i el te autèntic. Cuina Mediterrània: Un receptari que integra el te com un ingredient més en plats de peix, carn i verdures, allunyant-se dels receptaris asiàtics o anglesos que sovint no encaixen amb el paladar local. Exemples de cuina amb te Durant l'entrevista, els autors expliquen com el te pot aportar matisos únics als plats: Vinagreta de te fumat: David Solé utilitza la varietat Lapsang Souchong (te negre fumat) per amanir espinacs frescos. Infusions de brou: En lloc d'usar aigua, s'infusiona el te directament en brou de peix per coure llenguado. Arròs cremós amb te: Una nova creació que utilitza una bola d'infusió metàl·lica durant la cocció de l'arròs amb cocotxes de bacallà. "El cafè excita, mentre que el te estimula; i l'estímul és bo per a la salut i el plaer." L'extens univers del te Paco Lostal subratlla que el te és la beguda més consumida al món després de l'aigua. A la seva botiga gestiona més de 160 referències, des de tes blancs antioxidants fins a tes Oolong semifermentats. L'objectiu del llibre és precisament trencar el mite que "Espanya és només un país de cafè" i apropar els beneficis i aromes d'aquesta planta al gran públic.

  • Antoni Coll presenta 'Mis seis diarios': 40 anys de periodisme - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Antoni Coll presenta 'Mis seis diarios': 40 anys de periodisme

    Una mirada a la trajectòria d'Antoni Coll El prestigiós periodista Antoni Coll, qui va ser director del Diari de Tarragona durant molts anys, ha presentat el seu llibre de memòries titulat Mis seis diarios. En aquesta obra, Coll fa un repàs emocional i professional a quaranta anys de dedicació al món de la informació. L'evolució del periodisme L'autor reflexiona sobre com ha canviat l'ofici des dels seus inicis fins a l'actualitat: Del franquisme a la democràcia: Recorda l'època en què s'havia d'escriure entre línies a causa dels expedients disciplinaris i la pressió del règim. Canvis tecnològics i logístics: Descriu les redaccions antigues amb màquines d'escriure i departaments estancs, comparant-les amb l'estil de "oficina paisatge" actual. La pèrdua del carrer: Coll lamenta que s'hagi passat del periodisme de carrer (anar a peu per descobrir històries) al periodisme de despatx, dominat per telèfons, ordinadors i caps de premsa. Personatges i vivències clau El llibre està estructurat a través de diàlegs ficticis amb personatges que van marcar cada etapa dels seus sis diaris: Fraga Iribarne en els seus inicis amb la Llei de Premsa. Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional. Jordi Pujol durant la seva etapa a Tarragona. Carlos Sentís, qui ha prologat el llibre als seus 99 anys. El futur de la premsa Malgrat els canvis en el suport físic, Coll manté una visió esperançadora sobre l'essència de la professió: "El periodista és aquella persona que mira pel forat del pany el que passa dins d'una habitació i ho explica als demés perquè no poden mirar tots alhora." Segons l'autor, la transmissió d'idees i la confiança en els mitjans persistents seran les claus de la supervivència informativa en l'era digital.

  • Patrimoni de Tarragona: Tarraco Viva i Bicentenari de la Guerra del Francès - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Patrimoni de Tarragona: Tarraco Viva i Bicentenari de la Guerra del Francès

    Gestió del Patrimoni i l'actualitat de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'atans d'alcalde de l'àrea de patrimoni, Rosa Rossell, desgrana les claus de l'agenda cultural i històrica de la ciutat, destacant la consolidació de festivals internacionals i la preservació de restes arqueològiques. Novetats del festival Tarraco Viva El festival de reconstrucció històrica arriba a la seva 13a edició com a referent europeu. Les principals novetats d'enguany inclouen: • Gestió d'entrades: S'eliminen les invitacions per als actes gratuïts per evitar espais buits; l'accés serà per ordre d'arribada fins a completar l'aforament. • Calendari: S'avança a principis de maig (del 5 al 15) a causa de les eleccions. • Activitats destacades: Una gran carpa a la plaça Verdaguer recrearà un carrer romà i una domus. • Promoció nacional: Presentacions a ciutats com Pamplona, Còrdova i Barcelona per atraure un públic especialitzat. Commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès Tarragona recorda el setge de 1811 amb un programa que busca pal·liar l'oblit històric d'aquest episodi tràgic: • Recreacions històriques: Destaquen la representació de la matança a les escales de la Catedral i una batalla marítima al port. • Protecció oficial: L'ajuntament sol·licita la declaració de Lloc Històric d'Interès Nacional per a les escales de la Catedral i la delimitació del Fortí de l'Oliva. • Divulgació: Edició de còmics i contes per a escolars, a més de la publicació de documents inèdits de l'arxiu municipal a la web. "Feia 50 anys que Tarragona no tornava a tenir la mateixa població que abans del setge; pràcticament no quedaven ni les rates." Inversions i Projectes de Futur Rossell detalla l'ús de l'1% cultural i el nou marc de gestió administrativa: • Obres en curs: El Pont del Diable entrarà aviat en fase de visites, i s'iniciaran millores de consolidació a l'Amfiteatre per filtrar aigües que afecten l'església romànica. • Reial Patronat: Es treballa en aquesta fórmula jurídica amb el Ministeri i la Generalitat per gestionar el patrimoni de tota la ciutat, inclosa la Tabacalera. • Projecte UNESCO: Participació en el programa Laboratoris de Ciutats UNESCO amb socis d'Itàlia i Grècia per compartir bones pràctiques en conservació urbana.