Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2233-2256 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017
Consciència de Candidatura: Tarragona vs Alexandria El podcast se centra en les hores prèvies a la decisió final per triar la seu dels Jocs Mediterranis de 2017. La delegació de Tarragona es troba a Mersin (Turquia) realitzant els últims contactes diplomàtics. Estratègia i suports clau • L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, destaca que la feina técnica és "excel·lent" i que la ciutat representa la garantia de finançament i seguretat. • Itàlia ha confirmat el seu suport entusiasta, mentre que França i alguns països de la Ribera Sud semblen decantar-se per Alexandria. • L'estratègia d'última hora se centra en seduir els països balcànics i intentar esgarrapar vots de Tunísia o Algèria. L'anàlisi de l'adversari Alexandria es presenta com un rival fort per raons intangibles i sentimentals: l'oportunitat de reconeixement d'un país (Egipte) després de les seves dificultats polítiques. Tot i la inestabilitat social recent a Egipte, la seva candidatura es manté ferma. Testimonis del món de l'esport "Tarragona pot suposar el mateix que Barcelona 92 per a la ciutat; la motivació per als esportistes de competir a casa fa que tot canviï." • Miriam Blasco, medallista olímpica, remarca que aquests esdeveniments són un motor econòmic i un aparador turístic indispensable malgrat la crisi. • Juan Luis Navarro, assessor de la candidatura, estableix un paral·lelisme amb l'èxit d'Almeria 2005, destacant que Tarragona té les mateixes fortaleses. Detalls del procés de votació • L'assemblea començarà demà a les 10 del matí. • Es preveu un cens de 66 vots (22 comitès amb 3 vots cadascun). • La majoria absoluta se situaria en els 34 vots. • Ramon Cuadrat serà l'interventor per part de Tarragona durant l'escrutini secret.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Gestió del Territori i Mobilitat al Camp de Tarragona
El POUM de Tarragona i el Desenvolupament Urbà L'entrevista comença analitzant l'estat actual del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Tarragona. César Puig aclareix que els requeriments de la Generalitat són principalment ajustos tècnics i que el document definitiu (el Text Refòs) podria estar a punt a finals d'any per entrar en vigor immediatament. • La validesa del POUM és clau per donar seguretat jurídica als agents econòmics en un context de crisi. • El pla no preveu expansions massives a curt termini (com la Vall del Llorito), però deixa el territori ordenat. • > "La feina d'ara de l'urbanisme hauria de ser més intensa que mai perquè es pot planificar sense la pressió del gran creixement." Planificació de la Mobilitat i el Transport Públic Un dels eixos centrals és la necessitat de resoldre la mobilitat interna del Camp de Tarragona, tant a la costa com cap a l'interior (Valls, Reus). Infraestructures i Rodalies • Dèficit Ferroviari: Es critica l'estat actual de les rodalies, orientades gairebé exclusivament cap a Barcelona, i es reclama millorar la connexió Valls-Tarragona-Reus. • Crítica a l'Estat: Es qualifica de "vergonya" el ritme de les obres de la T-11 i el bloqueig de l'A-27, infraestructures vitals per a la connexió del port. • Gestió de la crisi: Puig aposta per millorar la gestió de l'existent, com el bitllet integrat, que genera un dèficit assumit en un 90% per la Generalitat. El Corredor Mediterrani i l'Estació Intermodal Es discuteix el futur del Corredor Mediterrani i la possible obertura del tram Vandellòs-Estació del Camp de Tarragona pel 2013. • Estació del Camp: Es defensa la seva ubicació però es lamenta la seva mala connexió amb els centres urbans per transport públic. • Polèmica Intermodal: Sobre l'estació al sud de l'aeroport de Reus, Puig adverteix del risc d'aturar projectes executius ja avançats, ja que els recursos del Ministeri de Foment són limitats. Projectes Estratègics de Futur • TramCamp: El projecte del tramvia no es descarta, però es reconeix que actualment no és viable econòmicament (600 milions d'euros). Es proposa redimensionar-lo i fer-lo per etapes. • Façana Marítima: La remodelació i el desviament del tren per l'interior es consideren vitals per a Tarragona, tot i que no són imminents. Cal tenir els projectes redactats per quan hi hagi finançament.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
El catalanisme evolutiu: reflexió i acció conscient
Una nova visió del futur de Catalunya En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'arqueòleg Eudald Carbonell i la periodista Cinta Bellmunt presenten el seu llibre, El catalanisme evolutiu. L'obra es defineix com la proposta més radical i compromesa de Carbonell, no pel seu sentit polític extrem, sinó per la voluntat d'anar a l'arrel dels problemes en un moment de crisi institucional i econòmica. Conceptes clau del catalanisme evolutiu Els autors proposen una refundació del pensament catalanista basada en diversos pilars fonamentals: Catalanisme social i horitzontal: Superar el model del segle XIX per centrar-se en les bases socials i la realitat del segle XXI. Integració i pluralitat: Un projecte obert que inclogui els nouvinguts com a peces clau del país, entenent la identitat com un element cohesionador i no excloent. Racionalitat i ciència: Substituir els dogmatismes metafísics o religiosos per un pensament basat en el mètode científic i la raó. Interdependència: Acceptar que, en un món globalitzat, la independència s'ha d'entendre dins d'un marc de relacions globals i de consciència d'espècie. De la indignació a la transformació Carbonell critica durament les estructures arcaiques dels partits polítics, que considera superades per la revolució científico-tècnica. Segons l'autor: "Cal una transformació, no una regeneració. Els sistemes de partits polítics, tal com els coneixem, han de canviar la seva forma d'organitzar-se." L'objectiu del llibre no és donar fórmules tancades, sinó incitar a l'autopoiesi (construcció des de dins) i passar de la simple indignació a l'acció social conscient. Els autors defensen que el catalanisme és un "arbre" amb moltes branques (independentistes, autonomistes, etc.) que han de treballar unides per la singularitat del país sense fragmentar-se. Consciència d'espècie i singularitat Finalment, es reflexiona sobre la condició humana. Carbonell aclareix que els catalans no són una "espècie" diferent, sinó una adaptació cultural singular dins de l'espècie Homo sapiens. El catalanisme evolutiu és, per tant, una eina per contribuir a l'evolució humana des de la pròpia realitat local.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
2011-10-13 JORNADES DEL ROMESCO
Segona edició de les Jornades del Romesco El barri mariner del Serrallo, a Tarragona, celebra la segona edició de les jornades gastronòmiques dedicades al romesco. Matías Leandro, president de l'Associació de Restauradors i Comerciants del Serrallo, explica que l'esdeveniment creix aquest any amb més activitats i una clara voluntat de defensar el romesco de Tarragona com un plat principal i no només com una salsa. Filosofia i ingredients del romesco tarragoní L'essència del plat rau en la seva tradició marinera i uns ingredients bàsics de la dieta mediterrània: * Pebrot romescaire: L'ingredient principal i distintiu (diferenciat de la nyora). * Picada tradicional: Alls, ametlles, avellanes, oli d'oliva verge extra i pa sec com a espessidor natural. * Plat cuinat: A diferència d'altres zones, el romesco de Tarragona s'entén com un guisat que acompanya peix (pop, sèpia, rap) o fins i tot carn. Activitats destacades del programa Les jornades, que s'allarguen fins al 30 d'octubre, inclouen una programació diversa: * Cultura i didàctica: Visites a les escoles per ensenyar a fer la picada amb morter i xerrades amb personalitats com Pere Tàpies. * Cuines obertes: Una oportunitat única on set restaurants del Serrallo permeten a grups reduïts entrar a les seves cuines per veure l'elaboració professional del plat. * Gastronomia i tastets: Participació de 15 restaurants amb menús específics (entre 15 € i 47 €) i tastets populars a només 1 euro al Mercat Central de Tarragona. * Música i tradició: Concerts de blues (Tastablues) i l'exhibició de Mestres Romescaires a la plaça de Sant Magí. "El romesco va néixer a les barques amb el peix que no es podia vendre i una picada feta amb el que es tenia a mà."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
La granja de pingüins: Teatre sobre la crisi a la Sala Trono
Una paràbola sobre l'especulació i l'estupidesa humana L'obra teatral "La granja de pingüins", de la companyia Tacto Teatro, arriba a la Sala Trono de Tarragona. L'argument gira al voltant de tres vagabunds que, instal·lats en un caixer automàtic, comencen un joc d'intercanvi de burilles de cigarreta que els porta, de manera absurda, a esdevenir multimilionaris especulatius. Característiques principals de la proposta: Vigència temporal: Tot i ser escrita el 2010, l'obra manté una actualitat sorprenent a causa de la crisi econòmica i els moviments socials com els indignats. Gènere híbrid: Es defineix com una comèdia musical amb tints de teatre de l'absurd. Malgrat el rerefons amarg de la pobresa, la forma és eufòrica i inclou tres números musicals. Escenografia minimalista: L'espectacle és de petit format, utilitzant cartrons i un caixer mòbil per recrear tot l'imaginari dels personatges. Exigència física: Els tres actors realitzen un treball molt intens de gest i moviment durant gairebé una hora i vint minuts. El sentit de l'obra segons el seu autor: "És una mica de mirall de l'estupidesa humana en forma de crisi econòmica." L'obra no busca ser una crítica social directament subratllada, sinó mostrar les diferents esferes de la naturalesa humana a través d'una situació tan extrema com la de viure al carrer mentre el sistema financer s'enfonsa.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Anima't: Música de petit format a la Sala Trono de Tarragona
El retorn d'Anima't amb un format íntim Després d'una trajectòria de 15 anys, l'associació cultural Anima't aposta per un nou cicle anomenat Petit Format a la Sala Trono de Tarragona. Aquest projecte neix de la voluntat de mantenir viva la cultura underground i fora dels circuits comercials habituals, oferint una experiència musical de proximitat en un espai emblemàtic de només 50 seients al nucli antic de la ciutat. Filosofia i model de gestió En Sergi Garreta explica que, davant la manca de finançament públic, el projecte funciona sota una premissa de compromís cultural: Autogestió: El cicle se sosté exclusivament amb la venda d'entrades. Suport als músics: Els ingressos van directament als artistes per garantir que puguin viure de la seva feina. Transformació cultural: Després de 15 anys de feina per "llaurar el terreny" a Tarragona, ara es disposa de millors infraestructures i un públic més receptiu. "El fet de poder interactuar amb el seu públic tant de prop a qualsevol artista li fica la pell de gallina." Programació del trimestre Els concerts es fan un diumenge al mes a les 19:00 h. Els noms confirmats són referents de l'escena catalana actual: Esperit (Mau Boada): Folk psicodèlic experimental on l'artista actua com una "orquestra humana". Pau Vallvé: El reconegut productor i músic presentarà el seu projecte personal en solitari. Anímic: Una proposta de folk emotiu amb sonoritats modernes que s'adaptarà a les dimensions de la sala prescindint de la bateria. Avançament de la propera temporada S'han confirmat noms destacats per al 2012, com Maria Comas, que oferirà una primícia a Tarragona, i Mazoni, que presentarà el seu darrer disc en un format acústic poc habitual.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
27'
Tarragona viatja a Turquia per als Jocs del Mediterrani 2017
L'expedició tarragonina camí de Mersin Una delegació de 22 persones ha sortit aquest matí des de Tarragona amb destinació a Mersin (Turquia) per defensar la candidatura de la ciutat als Jocs del Mediterrani 2017. El viatge, coordinat per l'enviada especial de Tarragona Ràdio, Teresa Ortega, inclou representants institucionals i de l'àmbit esportiu local. Punts clau de la candidatura de Tarragona Els membres de l'expedició han destacat els avantatges competitius del projecte tarragoní: • Consens institucional i pau social: A diferència de la seva rival directa, Alexandria, Tarragona ofereix un entorn d'estabilitat política absoluta. • Sostenibilitat i infraestructures: El projecte es basa en la remodelació i optimització d'instal·lacions ja existents, evitant obres faraòniques innecessàries. • Suport del territori: Es destaca la implicació de subseus com Salou i el fort paper del voluntariat (amb més de 3.000 inscrits). • Finançament privat: Un 80% dels ingressos gestionats fins ara provenen del sector privat. Alexandria: la principal competidora Tot i l'optimisme general, la delegació manté una prudència mesurada a causa del potencial de la ciutat egípcia: "Alexandria ha apostat fort des del principi; tenen instal·lacions impressionants i la voluntat que els jocs tornin a l'Àfrica després d'anys a Europa." La situació de revolta social a Egipte és l'element que podria decantar la balança a favor de la candidatura catalana. Calendari i decisió final Durant les pròximes hores a l'hotel Hilton de Mersin, s'exhaurirà la via diplomàtica per captar els últims vots dels comitès olímpics nacionals. El veredicte definitiu es donarà a conèixer aquest dissabte al matí.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
2'
Candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani
La candidatura de Tarragona: Optimisme i Realitat En aquesta conversa, s'analitzen les possibilitats de Tarragona per esdevenir la seu dels Jocs del Mediterrani, en el context de l'expedició que viatja a Turquia per a la selecció final. Avantatges competitius davant Alexandria El ponent destaca que la situació sociopolítica juga a favor de la proposta catalana: * Estabilitat i pau social: Mentre que el rival directe, Alexandria (Egipte), es troba en un entorn convuls amb conflictes entre l'exèrcit i els coptes, Tarragona ofereix un entorn segur i estable. * Instal·lacions esportives: Es subratlla la qualitat de les infraestructures ja existents, que es consideren preparades per a un esdeveniment d'aquest nivell. Gestió de les expectatives econòmiques Tot i l'optimisme, es fa una crida a la prudència pel que fa a les inversions: * S'admet que no hi haurà el volum d'inversions públiques que es va veure en edicions passades, com la d'Almeria, a causa del context econòmic actual. * L'estratègia es basarà en optimitzar els recursos existents i fomentar l'estalvi, lluny de grans projectes faraònics. Impacte per a la ciutat Finalment, es reconeix que, independentment de la magnitud de les obres, ser seleccionats suposaria una fita històrica: "Tarragona estarà al mapa d'una manera més o menys important, però evidentment estarà." L'oportunitat de competir amb una ciutat històrica com Alexandria ja es considera un èxit per a la projecció internacional de la ciutat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
2'
Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis
Optimisme davant la tria a Turquia En Ramon Quadrat detalla l'estat d'ànim de la delegació abans de viatjar a Mersin (Turquia) per a la decisió final sobre la seu dels Jocs Mediterranis. L'entrevistat es mostra especialment optimista i confiat en la feina realitzada durant els últims anys. Els pilars de la candidatura tarragonina Segons Quadrat, Tarragona presenta tres avantatges competitius clau per imposar-se a la seva rival, Alexandria: El Voluntariat: Un valor humà fonamental que vertebra tot el projecte. Infraestructures Existents: La possibilitat de remodelar i adaptar instal·lacions que ja estan en ús, evitant costos innecessaris. Col·laboració Privada: El suport del sector empresarial que ha participat activament en el projecte. Una estratègia de territori i unitat El projecte no es limita només a la ciutat de Tarragona, sinó que té una clara voluntat de fer territori. "Crec que al final el que hem de fer és sumar, no dividir ni restar." La implicació de diverses subseus de la província reforça la candidatura, presentant un front unitari que aporta molta més fortalesa davant el comitè elector. Pròxims passos i futur polític-esportiu Tot i que la feina de presentació ja està enllestida, Quadrat remarca que a Turquia caldrà defensar amb convicció un dossier ampli i detallat. Si Tarragona resulta escollida aquest dissabte, començarà la fase més crítica: la preparació logística i organitzativa per oferir els millors jocs possibles.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
0'
Suport municipal a la candidatura de Tarragona a Turquia
Anàlisi del viatge institucional a Turquia El regidor Josep Acero detalla l'estat d'ànim i les expectatives dels grups municipals davant el desplaçament a Turquia per defensar la candidatura de Tarragona. El missatge principal és de prudència extrema i realisme institucional. Punts clau de la competició El rival directe: S'identifica Alexandria com el principal competidor, destacant que estan fent una aposta molt forta per aconseguir l'esdeveniment. L'avantatge competitiu: El punt fort de Tarragona és la seva estabilitat política i social, un factor que contrasta amb la situació convulsa que viu la ciutat egípcia. Unanimitat política: La presència dels grups municipals subratlla el consens institucional per aprofitar aquesta oportunitat. Objectius i declaracions L'objectiu del viatge és oferir un suport sòlid i unitari. Respecte a les possibilitats de victòria, Acero manifesta: "Molta prudència, seria el missatge per mi. Jo aposto perquè guanyarà Tarragona, però hem de tenir la prudència dels candidats."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
3'
Candidatura de Salou als Jocs Mediterranis 2017
Optimisme davant la candidatura de Tarragona 2017 Els responsables del Club Nàutic de Salou, Josep Uviva i Josep Seguer, expressen un optimisme moderat davant la decisió final per als Jocs Mediterranis. Segons els representants, s'ha fet una feina rigorosa i la candidatura arriba a Turquia amb els deures fets i possibilitats reals de guanyar. Impacte en el territori i la joventut L'esforç realitzat durant els últims anys es considera positiu per a la ciutat, independentment del resultat final. Es destaquen diversos punts clau: Revitalització de l'esport: La celebració dels jocs podria crear noves expectatives i il·lusió entre els atletes joves de la comarca. Millora de les infraestructures: El projecte preveu una renovació de les instal·lacions esportives. Cohesió territorial: La inclusió de Salou com a seu de la vela reforça la voluntat de fer territori més enllà de Tarragona ciutat. Salou com a seu de vela excepcional El text subratlla que Salou ha estat triada no només pel seu pes turístic com a capital de la Costa Daurada, sinó per les seves condicions tècniques: "El cap de Salou ens ofereix un camp de regates excepcional, situat entre els tres millors de l'estat en qualitat de vent i mar." El golf de Sant Jordi es presenta com una base immillorable per a la pràctica de la vela de competició, amb un historial consolidat en l'organització d'esdeveniments internacionals i un equip de regatistes de primer nivell que competeix globalment.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
4'
Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017
Expectatives davant la decisió final a Turquia Pere Valls analitza l'estat d'ànim de l'expedició tarragonina abans de la votació decisiva a Turquia. Tot i el suport rebut i la bona feina prèvia, manté una actitud de prudència extrema degut al caràcter secret de les votacions. Punts clau de la candidatura Segons Valls, Tarragona presenta una proposta sòlida basada en la serietat i el realisme: Projecte sostenible: S'eviten les obres faraòniques, apostant per aprofitar les infraestructures actuals i millorar equipaments com la piscina o la pista d'atletisme de Camp Clar. Fortalesa territorial: El suport entusiasta de les subseus i un gran equip de 3.000 voluntaris. Finançament privat: Es destaca que el 80% del pressupost prové de patrocinadors privats. "Ens hi deixarem la pell per acabar de convèncer els indecisos en l'exposició de dissabte." L'horitzó post-victòria Si la candidatura resulta guanyadora contra Alexandria, s'iniciarà la creació del comitè organitzador. Tot i que les eleccions estatals podrien causar un lleuger retard administratiu, l'objectiu és transformar la ciutat i deixar un llegat esportiu i social per a les futures generacions com a homenatge a la tradició esportiva de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
La Part Alta talla el bacallà: Jornades Gastronòmiques d'ARPA
Les Jornades del Bacallà a la Part Alta de Tarragona L'Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) organitza unes jornades gastronòmiques dedicades al bacallà que s'allarguen durant dues setmanes. En aquesta iniciativa participen 13 restaurants de la zona, oferint menús especialitzats que busquen dinamitzar el sector en una època de l'any tradicionalment més fluixa. Detalls dels Menús i Preus S'han establert dues modalitats de preus per fer la proposta accessible i variada: Menú de 30 €: Adoptat per 11 dels restaurants participants. Inclou el menú complet amb l'IVA, cafè, aigua, pa i un maridatge especial amb la cervesa Inèdit de Damm. Menú de 45 €: Oferit pels restaurants Arcs i AQ, amb propostes més d'autor que reflecteixen la cuina habitual d'aquests establiments aplicada al bacallà. Creativitat i Cuina de Mar i Muntanya Els restauradors destaquen la versatilitat del producte, presentant des de receptes tradicionals fins a combinacions innovadores: Innovació: Plats com el gelat de bacallà, el tartar de bacallà amb romesco o el ràvioli de botifarra negra amb brandada. Aprofitament: Ús de parts menys comunes com la tripa de bacallà (callos) o l'escorça de la pell fregida. Maridatge: Tota l'experiència està pensada per combinar amb els matisos especiats i de blat de la cervesa Inèdit. L'Esperit de Col·laboració a ARPA Un dels punts clau de l'entrevista és la transformació de la relació entre els restauradors: "Abans érem coneguts i competència, ara puc dir que som amics i compartim clients i proveïdors." Aquesta unió ha permès crear un "nucli dur" d'establiments que treballen conjuntament per situar Tarragona com una capital gastronòmica de referència al territori.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Anàlisi de la candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis
Perspectives sobre la seu dels Jocs del Mediterrani 2017 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el periodista Francesc Joan, redactor en cap del Diari de Tarragona, analitza les possibilitats de la ciutat per esdevenir la seu dels Jocs del Mediterrani 2017. El debat se centra en la comparativa amb la rival directa, Alexandria, i l'impacte potencial per al territori. Punts clau de la candidatura Projecte madur i tangible: Tarragona presenta un projecte amb el 80% de les instal·lacions ja finalitzades, a diferència del model principalment virtual d'Alexandria. Estabilitat geopolítica: La inestabilitat a l'Orient Mitjà i les recents tensions a Egipte podrien decantar el vot dels comitès europeus cap a la seguretat que ofereix la proposta catalana. Llegat esportiu i social: Es destaca la futura utilitat d'infraestructures com el Palau d'Esports o el nou complex aquàtic, que beneficiarien directament entitats locals com el Club Natació Tàrraco i el CB Tarragona. Estratègia i suports "Sobre el paper, amb els inputs que ens arriben i les negociacions amb els comitès nacionals, jo m'atreviria a dir que sí, Tarragona guanyarà." Prudència política: Malgrat l'optimisme intern, l'alcalde manté una postura cauta per no donar res per fet fins a la votació final a les urnes. Simbiosi territorial: El projecte ha integrat nombroses subseus (Calafell, Cambrils, Salou, etc.), cosa que demostra una forta cohesió i sintonia a tota la demarcació. Suport institucional: La visita oficial d'Amar Addadi, president del Comitè Internacional, es llegeix com un gest de suport implícit sense precedents cap a la candidatura tarragonina.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
28'
Josep Poblet: Mandat i objectius de la Diputació
Entrevista a Josep Poblet: Present i futur de la Diputació de Tarragona El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, analitza els reptes del nou mandat en un context de crisi econòmica i transformació institucional. Els Jocs del Mediterrani 2017 i Infrastructures • Optimisme territorial: Poblet es mostra convençut de la victòria de la candidatura de Tarragona. Destaca que la cohesió institucional és clau i que l'esdeveniment serà un revulsiu econòmic per a la creació de llocs de treball. • Tarraco Arena Plaza (TAP): L'equipament es defineix com la 'peça estrella' dels Jocs. S'anuncia que estarà totalment acabada el 2012 o inicis del 2013, amb millores en climatització i il·luminació per ser el centre cobert més gran del territori. El Nou Model de la Diputació La institució s'ha reorganitzat per ser més eficient amb quatre eixos estratègics: Municipis Sostenibles: Donar suport als ajuntaments petits per garantir l'equitat. Persones i Cultura: Mantenir l'impuls a l'ensenyament artístic i musical. Regió del Coneixement: Aliança estratègica amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per transferir coneixement al teixit empresarial. Gestió Interna Excel·lent: Reducció d'estructures ( de 6 a 3 organismes autònoms) i aposta per l'administració electrònica. El Debat sobre les Diputacions i l'Austeritat "Si treus els sistemes al món local, li treus els diners, i aquests diners ja no tornen." • Defensa de la institució: Poblet refusa la desaparició de les diputacions sense una anàlisi global de l'Estat i Catalunya. Afirma que la Diputació de Tarragona és la que menys costa de Catalunya gràcies a tres rebaixes de sou consecutives des del 2007. • Resposta a Rafael Luna: Poblet qualifica les crítiques del dirigent del PP d'"excessos verbals" i el defineix com un outsider dins del seu propi partit. Altres Temes d'Actualitat • Catalunya Caixa: Expressa un cert desencís pel procés de fusió i la intervenció del Banc d'Espanya, mostrant preocupació pel futur de l'obra social. • La Sabinosa: Reitera que la manca d'actuació es deu a la protecció urbanística del Pla General de l'Ajuntament de Tarragona: "Mentre no treguin la protecció, no hi podem fer res".
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Jornades Gastronòmiques del Cordé a la Terra Alta
Gastronomia i Territori: El Cordé de la Terra Alta Les imminents jornades gastronòmiques posen en relleu el corder com a producte estrella de la comarca. Aquest animal destaca per una textura i sabor únics, fruit d'una cria sense estrès i de la pastura a les muntanyes de la Terra Alta i la Franja. Productes Autòctons i Maridatge L'èxit de la proposta no s'entén sense la col·laboració d'altres productes d'alta qualitat de la zona: Oli d'Oliva Verge Extra: Elaborat amb la varietat Empeltre, única de la regió, que aporta valors sensorials inigualables. Vins de la DO Terra Alta: Imprescindibles per maridar els menús degustació. Productes de la terra: Com l'ametlla marcona, la mel o les herbes aromàtiques (romer). Estratègia de Promoció Turística L'objectiu central és oferir un paquet turístic integral. No es tracta només de menjar, sinó de vincular la gastronomia amb el patrimoni i la natura: "Tot està lligat: el cordé, els Ports, la Via Verda, el vi i l'oli. Aquesta vinculació és la que dóna potencial a la comarca." Detalls de les Jornades Dates: Del 21 d'octubre al 27 de novembre. Participació: 24 restaurants que representen els 12 municipis de la comarca. Novetat: Les punxades (tapes) durant la Festa del Vi de Gandesa (del 28 al 31 d'octubre), amb la col·laboració de l'escola d'hostaleria Via Magna. Preus: Els menús oscil·len entre els 25 i 35 euros, incloent sovint el maridatge amb vins locals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Tarragona 2017: Una oportunitat d'or per al territori
Els Jocs Mediterranis: Més que un esdeveniment esportiu La candidatura de Tarragona 2017 es presenta com una oportunitat polièdrica i estratègica per a la ciutat i el seu entorn. No es tracta només d'una competició esportiva, sinó d'un motor de transformació en diversos àmbits: Notorietat i Promoció: El projecte ja ha generat prop de 30.000 impactes en mitjans de comunicació, posicionant la marca de la ciutat a escala internacional. Impacte Econòmic: S'estima una repercussió econòmica de 1.000 milions d'euros i la creació d'uns 7.000 llocs de treball (directes i indirectes). Capitalitat i Consens: Tarragona lidera un projecte que suma 12 subseus i compta amb el suport unànime de la Generalitat, l'Estat i el Comitè Olímpic Espanyol. Un projecte marcat per l'eficiència i la tecnologia El dossier de la candidatura ha estat elogiat pel seu rigor. A diferència d'altres ocasions, s'ha fet servir una presentació tecnològica pionera mitjançant tauletes digitals, facilitant tota la informació en cinc idiomes (inclòs l'àrab per apropar-se a la riba sud del Mediterrani). "Presentem un dossier que no deixa res a la improvisació, absolutament res." La competició amb Alexandria Malgrat l'excel·lència del projecte, la victòria no està garantida. Actualment, la pugna és contra Alexandria (Egipte), una ciutat amb un volum de població molt superior i que ha invertit ingents quantitats de diners en la seva campanya. La decisió final dependrà de factors geopolítics i d'afinitats culturals que van més enllà del dossier tècnic. Finançament i Voluntariat Model de Vila Mediterrània: Es preveu un model de col·laboració privada on els habitatges es comercialitzaran posteriorment com a protecció oficial, seguint l'èxit de Barcelona 92. Beneficis Fiscals: L'Estat ha declarat els jocs d'interès general, permetent desgravacions de fins al 90% per a les empreses patrocinadores. Força Social: Actualment ja hi ha prop de 4.000 voluntaris actius en formació.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Participació, Universitats i el Futur del Senat a Tarragona
Entrevista amb Paco Zapater, Regidor de Tarragona El regidor de relacions ciutadanes, participació i universitats, Paco Zapater, repassa les línies clau del seu departament, posant l'accent en la col·laboració amb el món científic, la renovació dels òrgans de participació i la gestió de recursos en temps de crisi. 1. Simbiosi entre la Ciutat i la Universitat Zapater destaca la importància de donar a conèixer les "joies" d'investigació que té Tarragona, com l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química). Exteriorització del coneixement: S'han iniciat visites per a regidors i jornades de portes obertes per als veïns per apropar la ciència a la ciutadania. Relació amb la URV: El regidor aposta per aprofitar el prestigi internacional de la Universitat Rovira i Virgili per impulsar el progrés social de la ciutat. Preocupació per les retallades: Expressa la seva inquietud davant la possible pèrdua de qualitat universitària, situant l'educació com a segona prioritat absoluta després de la salut. "Diguem quina universitat tens avui i et diré quina societat tens demà." 2. La Renovació del Senat de Tarragona Amb motiu del tercer aniversari de la seva creació, el Senat de Tarragona ha de renovar els seus membres segons marquen els estatuts. Rotació de membres: Es renovarà almenys un 25% dels 40 membres (unes 10 persones). Funció consultiva: Zapater defensa l'òrgan com una "fàbrica d'idees" de cost zero per a l'Ajuntament. Nou funcionament: L'objectiu és que passi de ser un òrgan de reunions puntuals a un canal de comunicació permanent (365 dies a l'any) via correu electrònic. 3. Associacionisme i Memòria Històrica El regidor també aborda la coordinació amb les entitats veïnals i nous projectes culturals: Pressupostos 2012: Tot i la crisi, la voluntat de l'Ajuntament és mantenir les ajudes a les més de 700 associacions de la ciutat per preservar la cohesió social. Projecte "Tarragona 1800": Es vol institucionalitzar anualment la commemoració del setge de 1811, incloent representacions històriques i la creació d'un batalló propi per donar relleu a la història local.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Anàlisi política de Rafael Luna sobre retallades i el futur de Tarragona
Situació de la Sanitat i l'Hospital Joan XXIII El diputat del Partit Popular, Rafael Luna, expressa la seva profunda preocupació pel que considera una pèrdua de la capitalitat sanitària de Tarragona. Segons Luna, les retallades aplicades pel Govern de la Generalitat s'han fet de manera lineal i sense estudiar les necessitats específiques de cada centre. Punts clau sobre l'hospital de referència: • Denúncia que l'Hospital Joan XXIII està sent "esquarterat" i perdent serveis en favor de Barcelona o altres centres. • Critica que s'estiguin fent "xapusses" i reformes parcials en lloc d'afrontar la construcció d'un nou hospital o un autèntic campus sanitari. • Manifesta la sospita que s'està beneficiant la sanitat concertada (com Santa Tecla) en detriment de la pública. Retallades i Responsabilitat Política Luna aborda la polèmica de les retallades salarials als funcionaris i la gestió de la crisi per part del govern d'Artur Mas: • Justificació de la crisi: Considera que sovint s'utilitza la crisi com una excusa general per no actuar o per justificar qualsevol pèrdua de serveis. • Exemple dels polítics: Valora positivament que el Govern es tregui la paga de Nadal, tot i que recorda que el Parlament ja s'havia aplicat retallades anteriorment. • Gestió tecnòcrata: Luna prefereix consellers amb un perfil més polític i amb "peus a terra" que no pas perfils purament tècnics o tecnòcrates. "A vegades la crisi ho justifica tot... però jo vull recuperar aquell hospital de referència que va ser Joan XXIII." Estratègia del Partit Popular i Pacte Fiscal El diputat defensa el paper del Partit Popular com a garant de l'estabilitat a Catalunya, tot i ser crítics amb Convergència i Unió (CiU): • Reivindica l'abstenció als pressupostos per evitar unes eleccions anticipades que serien perjudicials. • Sobre el pacte fiscal, Luna recorda que Catalunya ja va tenir oportunitats històriques que CiU va rebutjar en el passat, però es mostra obert a negociar un millor finançament. Política Municipal a Tarragona En l'àmbit local, Luna es mostra molt crític amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la paràlisi projectes clau: • Defineix l'actual govern municipal com un govern de "paper i imatges" sense realitats substancials. • Proposa a Alejandro Fernández com el millor candidat per dirigir la ciutat. • Es mostra obert a una possible moció de censura després de les eleccions del 20 de novembre per canviar el rumb de l'ajuntament.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
La 8a Fira de Bandolers d'Alcover: Història i Tradició
La 8a Fira de Bandolers d'Alcover El municipi d'Alcover (referit com el Cuber al text) celebra la vuitena edició de la seva emblemàtica Fira de Bandolers, un esdeveniment que transforma la vila i la transporta als segles XVI i XVII. L'alcalde, Anton Ferrer, destaca que és el cap de setmana amb més afluència de visitants de tot l'any, motiu pel qual s'han habilitat aparcaments dissuasius per facilitar l'accés al nucli antic. Estructura i Activitats Principals La fira es basa en la tematització històrica del passat bandoler de la zona, aprofitant la situació estratègica del poble a les muntanyes de Prades. Entre els actes més destacats trobem: Inauguració oficial: Compta amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Escenificacions teatrals: Actors voluntaris del grup local La Resclosa i professionals recreen disputes històriques entre faccions rivals com els Morells i els Voltors. El Tast de Bandolers: Un sopar popular multitudinari a la plaça amb més de mil comensals. Cultura popular: Trobada de gegants el diumenge amb més de 25 colles d'arreu del territori. Participació Ciutadana L'èxit de la fira resideix en la implicació del poble: "Més de 100 voluntaris ens ajuden a organitzar tots els actes i els comerços vesteixen els seus aparadors amb fets bandolers." L'alcalde recomana als visitants assistir especialment entre les 18:00h i les 21:00h del dissabte i diumenge per viure la màxima interactivitat amb els personatges que recorren els carrers.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
2011-10-07
L'Esperanza: Una peça teatral íntima i emocional El programa de Tarragona Ràdio rep els actors Oriol Grau i Paco Romero per parlar de l'estrena de l'obra L'Esperanza, escrita i dirigida per Quique Culebras. Aquest muntatge, de la companyia Teatro de Cerca, es presenta aquest cap de setmana a la Sala Trono amb un gran èxit de taquilla. Claus de l'obra i el muntatge Temàtica i personatges: L'obra narra la història d'una parella d'homes que celebren la nit de Nadal. L'acció transcorre en una nit on es desencadenen conflictes i renovacions personals. Exigència emocional: Els actors destaquen la dificultat del projecte a causa de la inestabilitat emocional dels personatges, que passen per diversos estats anímics en poc temps. Elements singulars: Tot i el seu títol, L'Esperanza fa referència a un vaixell. A més, es tracta d'una obra bilingüe (català i castellà) i compta amb la presència de menjar i vi real durant la funció. Teatro de Cerca: L'essència de la proximitat La companyia es caracteritza per la seva aposta pel teatre de saló, oferint representacions en ** domicilis particulars**. "A l'obra L'Esperanza fem aixecar el públic del menjador i els convidem a passar al dormitori per a una escena molt íntima." Aquesta proximitat extrema s'intenta traslladar a la Sala Trono, on tot i les limitacions de l'espai (51 butaques), s'ha programat una sessió addicional dissabte a les 19:00h per la forta demanda. Projectes futurs i el teatre independent Oriol Grau també ha aprofitat per anunciar el seu proper projecte de cabaret, Bildelberg Club Cabaret, i ha destacat la creació de la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya, una xarxa que uneix sales de format similar a la Sala Trono per millorar la difusió de les obres fora de Barcelona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Comando Nitsco: Prevenció i civisme a l'oci nocturn
El projecte del Comando Nitsco a Tarragona El Comando Nitsco és una iniciativa pionera de l'Ajuntament de Tarragona, reactivada després de l'estiu, que se centra en la prevenció de conductes de risc durant l'oci nocturn. Mitjançant un grup de joves voluntaris, el projecte busca fomentar hàbits saludables i millorar la convivència ciutadana. Dinàmica i intervenció El comando actua les nits de dissabte (aproximadament un cop al mes) amb una metodologia molt característica: Estètica i posada en escena: Grups d'unes deu persones vestides de negre amb lletres cridaneres, barrets i guants blancs, realitzant intervencions teatralitzades per captar l'atenció sense ser invasius. Intervenció entre iguals: La clau de l'èxit és que els voluntaris són joves formats que parlen de tu a tu amb els usuaris dels locals de festa. Àmbits d'actuació: Se centren en la salut sexual, el consum de substàncies i, específicament, el respecte pel descans dels veïns a l'exterior dels locals. Eines de prevenció: El 'Kit dels plaers' La principal eina de contacte és el denominat kit dels plaers, que serveix com a canal per iniciar la conversa. Aquest kit conté: Preservatius i informació sobre pràctiques de risc i l'UBIH. Informació sobre drogodependències i alcoholèmia. Novetat: La incorporació d'un alcoholímetre d'un sol ús per a aquells joves que tenen previst conduir. "El kit és el canal, el medi que ens facilita apropar-nos a l'usuari i, amb l'excusa del kit, treballar els continguts de salut i prevenció." Valoració i futur del servei Amb més de 1.500 kits repartits en les primeres cinc sortides, el projecte ha estat molt ben rebut tant pels usuaris com pels propietaris dels locals, que també s'impliquen en la iniciativa. De cara al 2012, es planteja augmentar la freqüència de les sortides o dividir el grup per poder dedicar més temps a cada establiment i profunditzar en les intervencions.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Impacte del comerç i turisme a Tarragona amb Patricia Anton
Balanç del primer any d'El Corte Inglés L'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona ha generat una doble lectura segons la regidora de Comerç, Patricia Anton. D'una banda, ha permès posicionar la ciutat com a referent comercial, atraient visitants de tota la província que abans no venien. De l'altra, s'admet que per al petit comerç és complicat competir en preus i volum. Per sobreviure, el teixit comercial local s'ha de centrar en: * L'especialització del producte. * Un tracte personalitzat i de proximitat. * La millora de la dinamització al carrer per evitar que el client es quedi tancat a les grans superfícies. Estat de les obres del Mercat Central Les obres segueixen el calendari previst, tot i les molèsties inevitables per a veïns i botiguers. La regidoria destaca: * S'ampliaran voreres i es retiraran tanques per a la campanya de Nadal per millorar l'accessibilitat. * S'ha creat la marca "Obre per obres" per promocionar els comerços de l'entorn. * Es mantenen reunions periòdiques de seguretat amb Bombers i Mossos d'Esquadra. Turisme: Dades positives i nous reptes L'estiu ha deixat xifres d'ocupació històriques, especialment en càmpings i hotels, amb un increment significatiu sobretot al juny i juliol. "Hem augmentat un 20% l'ocupació al mes de juny respecte l'any anterior." Els principals punts clau del model turístic són: * Diversificació de mercats: Forta presència de turisme francès, anglès i alemany, a més de l'eclosió del turisme rus. * Sinergies estratègiques: Unió de cultura, gastronomia (com el Food Photo Festival) i patrimoni per oferir un destí complet. * Noves inversions: Es busca activament atraure un o dos nous hotels per poder acollir congressos de gran format. * Digitalització: Instal·lació de tòtems amb pantalles tàctils a punts clau com l'estació d'autobusos.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Centenari i festes del Centre Cultural de l'Aragó
El Centenari del Centre Cultural de l'Aragó a Tarragona L'entitat celebra una fita històrica: el seu centenari, després de descobrir recentment que la seva fundació data del 27 d'abril de 1911. Tot i que anteriorment es pensava que l'associació havia començat l'activitat als anys 50, noves investigacions han tret a la llum l'existència d'una primera assemblea, un local social i un primer president a principis del segle XX. Una entitat viva i oberta a la ciutat Actualment, el centre està situat al carrer Pau del Protectorat, número 14, a prop del Palau de Congressos. Manuel Llobet, el seu president, destaca els següents punts sobre la realitat de l'entitat: Massa social: Compta amb uns 170 socis, que representen unitats familiars completes. Integració: Tot i l'origen aragonès, hi ha una gran presència de catalans i descendents nascuts a Tarragona que participen activament, fins i tot en els balls regionals. Patrimoni: Disposen d'un edifici propi que serveix com a punt de trobada diari per a xerrades i reunions. Programa d'actes de la Verge del Pilar Amb motiu de les festes patronals i del centenari, s'ha organitzat un calendari d'activitats obert a tota la ciutadania: Dissabte: Presentació de dames a l'Auditori de Caixa Tarragona (19:00h) i posterior verbena al Moll de la Costa. Diumenge: El tradicional Festival de Jotes al Palau de Congressos, un dels actes més multitudinaris. Dimecres (Dia del Pilar): Trasllat de la Verge des del centre fins a l'església dels Caputxins i celebració de la Missa Baturra, seguida d'un dinar de germanor. Cultura i història: Conferències sobre l'escultor Gargallo, audicions de corals i una xerrada final sobre la memòria històrica de l'entitat. "Volem que el públic en general s'apropi; les portes són obertes per a tothom per conèixer la nostra comunitat, ara ja totalment barrejada amb la ciutat."