Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

3985-4008 de 4305

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
7'
L'Albiol: Mirador del Camp i Porta a les Muntanyes de Prades
Descobrint l'Albiol: Natura, Història i Vistes L'Albiol és un municipi de la comarca del Baix Camp que destaca per la seva ubicació privilegiada i el seu entorn natural. Amb només 425 habitants, es converteix en un dels portals naturals de les Muntanyes de Prades, on el bosc ocupa el 70% del territori. Patrimoni i Llocs d'Interès El Castell de l'Albiol: Situat dalt del poble, conserva restes d'una fortalesa romànica que anteriorment havia estat àrab. És considerat un bastió inexpugnable per la seva situació estratègica. Vistes Panoràmiques: El gran atractiu és la seva panoràmica de tot el Camp de Tarragona. En dies clars, la vista arriba des de les muntanyes de Montserrat fins al Delta de l'Ebre. Villa Urrutia: Ubicada al nucli de Masies Catalanes, és una casa d'estil modernista construïda el 1918 per un contemporani de Gaudí, Domènech i Montaner, actualment reconvertida en restaurant. Església de Sant Miquel: Temple del segle XVIII situat al nucli del poble. Entorn Natural i Activitats L'entorn ofereix múltiples opcions per als amants de l'activitat a l'aire lliure: Excursions: Destaca la Font Major, un entorn natural a prop del poble on es troba un pou de gel molt ben conservat. Senderisme: Pel mig del poble transcorre el GR-65 (Camí de Sant Jaume), que connecta Tarragona amb Santiago de Compostel·la passant per Lleida i Saragossa. Serveis i Gastronomia El municipi compta amb diversos restaurants destacats com Villa Urrutia i el Mas i Ver (una casa del segle XIV). A més, s'està ultimant la construcció d'un nou alberg amb capacitat per a 48 persones per donar impuls al turisme del futur Parc Natural. "L'Albiol és un poble petit, però us asseguro que hi repetireu el viatge per les seves vistes i l'acollida."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
Cabassers: El cor de l'oli al Parc Natural del Montsant
Descobrint Cabassers i el seu entorn Cabassers, situat a la comarca del Priorat, és un poble de 340 habitants amb un paisatge marcat per la dualitat del relleu: des de les altures del Parc Natural de la Serra de Montsant fins a les zones de regadiu a la vora del riu Montsant. Antigament part de la baronia que duia el seu nom, la vila conserva un patrimoni històric i natural d'alt valor. Patrimoni Històric i Cultural El municipi compta amb diversos punts de gran interès per als visitants: L'Església Parroquial: Allotja un magnífic retaule gòtic (segle XVI) restaurat recentment. Ermites: Destaquen la de Sant Joan (barroca, segle XVIII) i la de Sant Roc (renaixentista popular, construïda en una balma). Arquitectura Medieval: El Pont Vell, d'origen medieval, i les restes de l'antic castell. Museu Miquel Montagut: Un espai dedicat a l'art i la història local. L'Oli: El motor econòmic i gastronòmic A diferència d'altres zones del Priorat centrades en el vi, Cabassers és el priorat de l'oli. La seva cooperativa, que celebra el seu 75è aniversari, produeix un oli verge extra sota la DOP Siurana reconegut a nivell mundial. "Aquest clima ens dona un fruit diferent... un producte tan ric en aromes, d'una dolçor barrejada amb un toc picant. És únic." Gastronomia local i Tradicions Coca amb marruix: Una especialitat local única feta amb els residus de la mel bullida (marruix o arrull), que aporta una gran energia. Fira de l'Oli de la Baronia de Cabassers: Celebrada el 7 de desembre, és una festa on els veïns obren els seus garatges i entrades al carrer Major per oferir degustacions. Festes: La Festa Major (febrer) i la festa a l'ermita de la Foia (5 d'agost), un espai privilegiat per acampar al bell mig de la natura.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
8'
L'Aldea: El Bresol del Delta i la seva riquesa
L'Aldea, la cruïlla de les Terres de l'Ebre L'Aldea, un poble de 4.000 habitants situat al Baix Ebre, es presenta com un punt clau de comunicació i diversitat paisatgística. Gràcies a la seva centralitat deltaica, connecta la muntanya de la serralada del Boix amb la plana del Delta de l'Ebre, creant un entorn únic on conflueixen l'olivera i l'arròs. Una gastronomia d'excel·lència La cuina de l'Aldea és el reflex de la seva terra. Destaca per l'ús de productes de l'horta, l'oli de muntanya i l'arròs de la plana. Els plats més emblemàtics inclouen: L'arròs col i fasols: Un plat tradicional de subsistència convertit avui en gastronomia d'alta qualitat. Suquets d'anguila i els famosos cargolets de la boqueta roja. Pastisseria tradicional: cocs, pastissets i coquetes. Patrimoni i comunicacions L'alcalde, Dani Andreu, subratlla la importància estratègica del municipi com a nus regional: Disposa d'excel·lents connexions a través de l'AP-7, la N-340 i l'estació de ferrocarril. Compta amb les històriques Torres de Guaita i l'ermita de l'Aldea, espais on s'han trobat vestigis de civilitzacions antigues. "L'Aldea és el Bresol del Delta, un enclau absolutely primordial a la història de la regió." Fires, festes i hospitalitat El dinamisme del poble es manifesta en el seu comerç i les seves celebracions: Fira de l'Arròs i el Comerç: Celebrada al voltant del 21 d'abril, coincidint amb l'aniversari del poble. Festa Major: El 15 d'agost, a més de les festes de barri (l’Estació i l’Hostal). Capacitat d'acollida: Un poble que destaca per l'afabilitat de la seva gent i una oferta de restauració variada, des de menús diaris fins a grans celebracions.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
8'
Records de cuina, modisteria i la Seu d'Urgell
Conversa amb la Carme sobre tradicions i records En aquesta amable conversa radiofònica, la Carme comparteix les seves experiències personals sobre la vida domèstica, la seva antiga professió i el contrast entre el passat i el present. La passió per la cuina La Carme confessa que la seva tasca preferida de la llar és, sens dubte, cuinar. Entre les seves especialitats destaca: * L'arròs (paella): El seu plat estrella, aclamat pels seus fills. El prepara amb marisc o carn (mai barrejat com a mar i muntanya) i utilitza un bon fumet de peix o rap. * El sofregit: Un punt curiós del seu mètode és que no hi posa ceba, ja que considera que l'arròs ja la porta en altres variants o simplement prefereix el tomàquet. D'ofici, modista L'entrevistada recorda la seva joventut com a modista, una professió que avui dia s'està perdent a causa de la roba industrialitzada. Explica que: * Antigament es feia tota la roba a mida, fins i tot americanes per als fills. * Actualment, la gent prefereix comprar roba feta perquè és més econòmica que comprar la tela i dedicar-hi hores de feina. * Lamenta que les noves generacions no sàpiguen ni cosir un botó o fer una vora. "Ara tothom va a comprar la roba feta... avui fer-te-la tu mateix és molt car." Orígens a la Seu d'Urgell Tot i que fa gairebé 40 anys que viu a Tarragona, la Carme és filla de la Seu d'Urgell. Recorda amb nostàlgia: * La vida en un poble petit on tothom es coneixia. * Les visites a Andorra quan la frontera era estricta i es baixava principalment sucre, cafè i mantega. * La qualitat de la llet i la mantega a les lleteries tradicionals de la Seu, abans de la industrialització actual. El dia a dia actual Actualment, la Carme dedica el seu temps lliure a tasques com el punt i el ganxet, tot i que reconeix que les feines de la casa i la preparació dels àpats ocupen la major part de la seva jornada.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
L'educació i el valor de la història amb Carme Gómez
Una vida dedicada a la docència i la pedagogia En aquesta conversa, la Carme Gómez, professora d'història a l'institut Martí i Franquès, comparteix la seva visió sobre el món educatiu i la seva trajectòria personal. Tot i haver nascut a Granada (concretament a La Puebla de Don Fadrique), fa més de 35 anys que viu a Tarragona, ciutat que considera casa seva. El valor de l'ensenyament i la justícia Com a professora, la Carme destaca la importància de la justícia com a eix vertebrador de la relació amb els alumnes. Afirma no haver tingut mai cap decepció en la seva professió i defensa que, tot i ser una feina exigent, és profundament agraïda quan s'aconsegueix despertar l'interès dels joves. La història com a eina de coneixement propi Respecte a la seva especialitat, la Carme ens ofereix una reflexió clau sobre per què cal estudiar el passat: "El que no coneix la seva història no es coneix a si mateix. La història no és una cosa d'erudits, és una cosa dels homes." Segons la seva visió, la història permet entendre les relacions socials, culturals i polítiques actuals, així com valorar el progrés de les generacions passades que ha permès el benestar del present. Referents i anhels personals Personatges històrics: Destaca figures femenines vinculades a l'educació com Concepción Arenal o Victoria Kent. Passions amagades: Malgrat la seva passió per la història, confessa que li hauria agradat fer teatre o dedicar-se més a la literatura, reptes que no descarta emprendre ara que s'apropa a la jubilació. Preferència pel present: Malgrat ser historiadora, prefereix viure en l'època actual per les millors condicions de vida i el paper de la ràdio, que descriu com una companya indispensable.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
7'
Conversa amb Rosa Claravall sobre l'actualitat a Tarragona
Entrevista a Rosa Claravall: Actualitat i vida quotidiana En aquesta conversa distesa, la Rosa Claravall, veïna de la urbanització de la Mora a Tarragona, ens explica com és el seu dia a dia i la seva visió sobre diversos temes locals. L'entrevista repassa des de les notícies del Diari de Tarragona fins a les problemàtiques estacionals de la zona. Temes destacats de l'entrevista: Actualitat Local: La Rosa comenta les darreres notícies sobre les obres del Mercat Central i el futur de la plaça dels Carros. Expressa la dificultat creixent de circular pel centre de la ciutat a causa de les obres. Problemes amb els mosquits: Es comenta la plaga de mosquits (possiblement mosquit tigre) a la Mora, destacant la virulència de les seves picades i la intensitat de les reaccions al·lèrgiques. Hobbies i temps lliure: La protagonista dedica les tardes a mirar TV3, fer sudokus i cuinar, tot i que confessa que no li agraden les tasques manuals com el ganxet o la mitja. Desitjos i estudis: En un moment de reflexió, la Rosa admet que, si pogués retrocedir en el temps, li hauria agradat cursar una carrera universitària, especialment Magisteri o Història. Una reflexió sobre la mobilitat i el passat: "Si ara pogués recular 30 anys enrere, faria una carrera, estudiaria, que no ho veia en aquella època." Finalment, es destaca el canvi d'ambient a la Mora amb l'arribada de la tardor, tornant a la tranquil·litat habitual per als residents que hi viuen tot l'any, lluny de l'enrenou turístic de l'estiu.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
6'
Josep Benevent: Una vida entre l'Ajuntament i el Mercat
Entrevista a Josep Benevent: Records i vida quotidiana En aquesta conversa als Amics de Tarragona Ràdio, coneixem en Josep Benevent, un tarragoní de 73 anys amb una trajectòria vital molt vinculada al territori. Durant l'entrevista, en Josep comparteix detalls sobre la seva jubilació, les seves aficions i la seva llarga experiència professional. Una vida activa al 'Mas' Tot i estar jubilat, en Josep no s'atura. Viu en un mas prop de la zona de Campclar i la carretera de Reus, on dedica el seu temps a diverses tasques: Jardineria: Ha après a cuidar les plantes gràcies als coneixements de la seva dona, filla de jardiner. Documentals: És un gran aficionat als documentals d'animals (àligues, panteres i fauna marina). Salut: Manté el costum de sortir a caminar una hora cada dia abans que es faci fosc. Trajectòria Professional i el Mercat de Tarragona L'entrevistat destaca per haver compaginat diverses facetes laborals al llarg de la seva vida: Va treballar durant 31 anys a l'Ajuntament de Reus, d'on es va jubilar per lesions a l'espatlla. Va gestionar, juntament amb la seva família, diverses parades al Mercat de Tarragona. "Teníem diverses parades: xarcuteria, pollastreria, olives, bacallà i llegum cuit. Érem tota la família al mercat." Visió crítica del sector comercial En Josep ofereix una visió honesta sobre la situació actual del Mercat Central. Tot i reconèixer que les instal·lacions són bones, es mostra escèptic amb les dades oficials de vendes: Afirma que, segons els seus contactes i familiars que encara hi treballen, les vendes han baixat significativament. Comenta que el que abans es venia en una setmana, actualment es triga un mes a facturar. L'entrevista finalitza de manera sobtada a causa d'un problema tècnic amb la línia telefònica que impedeix acomiadar el convidat correctament.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
5'
Entrevista al carrer: La banca i la pintura amb el Batista
Anàlisi de la crisi bancària i la vida de prejubilat En aquesta secció de trucades a l'atzar, el programa connecta amb el Batista, un veí del carrer Prat de la Riba de Tarragona. Com a antic treballador de la banca que ara es troba en situació de prejubilació, ofereix una visió crítica i personal sobre el sector financer i la gestió del temps lliure. Visió sobre la banca i la crisi El convidat comparteix la seva experiència al sector i analitza la situació actual amb les següents idees: * Especulació en temps de crisi: Segons el Batista, el sector bancari no pateix una crisi real, sinó que aprofita aquests moments per a "fer més cèntims". * Seguretat dels estalvis: Tranquil·litza els oients explicant que, en cas de fallida, existeixen assegurances que protegeixen els dipòsits, de la mateixa manera que les hipoteques estan vinculades a l'habitatge. * Responsabilitat del consumidor: Reconeix que part de la culpa de la crisi és del consumidor que ha volgut "estirar més el braç que la màniga" demanant crèdits per sobre de les seves possibilitats. L'afició per la pintura i la música Des de la seva prejubilació als 51 anys, el Batista dedica el seu temps a l'art: * Pinta quadres de caràcter realista (paisatges, flors, bodegons) a partir de fotografies. * Es defineix com un artista autodidacte que aprèn a través d'Internet i llibres. * Es declara seguidor del cantant mallorquí Tomeu Penya, definint la seva música com una de les seves preferides. "Mentre arribi a final de mes, per a mi no hi ha crisi... tot i que molta part de la culpa la tenim nosaltres per no ser conscients de fins on podem arribar amb el sou." L'entrevista conclou amb un to optimista i la dedicatòria de la cançó Plou del seu artista favorit.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
3'
Entrevista a la Laura: Teatre, Bàsquet i Somnis
Entrevista a una jove tarragonina: Talents i Futur El programa connecta en directe amb la Laura, una noia de 17 anys de Tarragona que trenca la mitjana d'edat habitual de les trucades del llistat telefònic. Durant la conversa, es descobreix el seu perfil polifacètic com a estudiant, esportista i futura actriu. Estudis i Interessos Literaris Actualment, la Laura cursa el segon curs de batxillerat humanístic. En el moment de la trucada, estava llegint "Amor i pedagogia" de Miguel de Unamuno, una lectura obligatòria per a l'assignatura de literatura que, malgrat la seva complexitat, troba fascinant. Hòbits: Entre l'esport i l'escenari La Laura compagina els seus estudis amb dues activitats molt diferents: * Bàsquet: Juga al Club Bàsquet Tarragona (CBT), una activitat que veu més com una forma de diversió i socialització. * Teatre: És la seva gran passió. Es forma actualment a l'Aula de Teatre de la URV (Universitat Rovira i Virgili). Ambició Professional Tot i que li agrada el bàsquet, la Laura té clar que la seva vocació és el teatre perquè li permet "expressar coses que sents". El seu objectiu futur és clar: "La meva intenció era presentar-me a les proves de l'Institut del Teatre una vegada hagués acabat el batxillerat." Els presentadors conclouen la secció amb un to optimista, suggerint que guardaran l'entrevista per quan la Laura es converteixi en una actriu famosa i actuï en teatres emblemàtics com el Metropol.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
4'
Entrevista a Roser Clot: de Barcelona a Tarragona
Adaptació i nova vida a Tarragona En aquesta conversa telefònica a Tarragona Ràdio, coneixem la Roser Clot, una antiga resident de Barcelona que s’ha traslladat a Tarragona fa un any i mig. La Roser explica que el motiu del seu canvi va ser personal, després de quedar viuda i afrontar certs problemes familiars, trobant a la seva nova ciutat un ritme de vida molt més tranquil i relaxat. Integració a la ciutat i cultura Tot i que encara s'està situant, la Roser mostra un gran entusiasme per la vida social tarragonina: Ha gaudit de les seves primeres festes de Santa Tecla. Li agrada la participació ciutadana, especialment veure els castellers i l'ambient del carrer. Destaca la seva afició pel futbol, sent una seguidora reconeguda del RCD Espanyol. Una actitud vitalista Malgrat els canvis i les dificultats passades, la Roser transmet una energia molt positiva als micròfons: "Tinc 60 anys, tinc ganes de viure i de disfrutar de la vida... al final has de tirar endavant i seguir camí." Connexions esportives i ràdio La conversa revela vincles personals amb l'emissora, ja que la Roser és amiga de Manel Sant Romà, col·laborador del programa sobre l'Espanyol a la ràdio local. Els presentadors l'han convidat oficialment a visitar els estudis a l'Avinguda Roma i, fins i tot, a participar en les tertúlies esportives.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
8'
Entrevista a l'Antoni i la Josepa: Una Vida Activa
Conversa amb l'Antoni Costa i la Josepa En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, connectem amb la ciutadania a través de l'espai dedicat als tarragonins anònims. L'entrevista d'avui ens descobreix la rutina i les aficions de l'Antoni Costa i la seva esposa, la Josepa, una parella jubilada que demostra com mantenir-se actiu intel·lectualment i física. La rutina de l'Antoni i la Josepa Activitat física: L'Antoni explica que cada matí camina diversos quilòmetres amb el seu cunyat per zones com Torreforta, Bonavista o Les Gavarres per mantenir la forma. Estimulació intel·lectual: A les tardes, es dedica a fer sudokus, llegir (actualment repassa La Divina Comèdia) i mirar la televisió francesa mitjançant una antena parabòlica. Connexió cultural: La Josepa, que va créixer a França, prefereix els mitjans francesos i gaudeix dels concursos de cultura general i pel·lícules sense publicitat. "Cadascú té alguna cosa interessant que explicar; ho estem descobrint en aquest espai." Altres continguts de l'episodi L'episodi també destaca diverses seccions culturals i lúdiques: Gastronomia local: Presentació d'un llibre sobre productes de qualitat del Camp de Tarragona. Cultura i Oci: Secció musical Popper Mint amb Martín Gracià, cinema amb la cartellera d'OCine Les Gavarres i cròniques des del Festival de Sitges. Dedicatòria: El programa es dedica al col·lectiu naturista i finalitza amb la cançó "Desnuda al sol" de M-Clan.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
5'
Mercè Espriu i la passió pel piano als 73 anys
L'aprenentatge constant en la vellesa En aquesta conversa, la Mercè Espriu Gumí, una veïna de Tarragona de 73 anys, comparteix la seva experiència vital i la seva dedicació actual a la música i a les noves tecnologies. La Mercè és un exemple de vitalitat, demostrant que mai és tard per reprendre antigues passions o adquirir nous coneixements. El retorn al piano La Mercè dedica el seu temps lliure a estudiar piano a l'Escola Municipal de Música de Tarragona. Tot i que ja havia tocat l'instrument durant la seva etapa escolar, va haver de deixar-ho per les obligacions familiars i laborals. Ara, ha decidit recuperar aquesta afició: Estudia peces clàssiques, com un fragment de l'òpera Nabucco de Verdi. Utilitza un piano electrònic a casa per practicar la tècnica. Forma part d'un programa d'extensió per a adults amb una durada limitada de quatre anys. Superant la bretxa digital A més de la música, la protagonista s'ha endinsat en el món de la informàtica a través de tallers per a gent gran organitzats per entitats socials. Tot i que confessa que la tecnologia se li resisteix una mica, destaca la importància de: Saber encendre l'ordinador i gestionar el correu electrònic. Mantenir-se connectada amb els seus nets, que dominen l'entorn digital. Animar altres persones jubilades a mantenir-se actives i participar en activitats educatives. "Estic estudiant perquè, clar, si no em sé la lliçó, em farà com una mica de vergonya." La conversa conclou amb un reconeixement a la seva actitud positiva i una invitació per visitar els estudis de la ràdio per conèixer de prop el funcionament del mitjà.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
4'
Entrevista a Mirene de Jesús: Brasil i la cervesa Rosita
Connexió sorpresa amb Mirene de Jesús El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio connecta en directe amb la Mirene de Jesús, una oient resident a Boscos de Tarragona que originalment prové de Brasil. La conversa destaca per la seva espontaneïtat i la calidesa de la convidada, que es mostra molt agraïda per l'acollida a Catalunya. Vida a Tarragona i gustos personals Origen i residència: La Mirene fa quatre anys que viu a Tarragona. Tot i que entén el català, prefereix expressar-se en castellà durant l'entrevista. Llocs preferits: Confessa que li agrada tota la ciutat, però destaca especialment la Rambla com un dels seus punts predilectes. Vida quotidiana: Al moment de la trucada, estava realitzant tasques domèstiques a la cuina. Promoció de la cervesa Rosita Un dels punts clau de la conversa és la revelació de la seva feina: La Mirene treballa a la fàbrica de la coneguda cervesa Rosita. Aprofita l'espai radiofònic per fer promoció del producte, mencionant varietats com la de avellana o la Ibori. Els locutors es mostren entusiastes, ja que es declaren consumidors habituals de la marca. "Vull animar a tothom que la provi, perquè és molt bona." Comiat i salutacions internacionals L'entrevista finalitza amb un agraïment mutu. La Mirene aprofita l'emissió per internet per enviar una abraçada tant als seus compatriotes del Brasil com a la gent que l'ha rebut tan bé a Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
6'
Salutació Nocturna Reiterada
Anàlisi de la Salutació Aquest document presenta una repetició sistemàtica de la fórmula de cortesia "Bona nit". El contingut es caracteritza per la seva naturalesa cíclica i la manca de variació en el missatge. Punts Clau de la Interacció Consistència temporal: Es produeix una salutació cada 30 segons aproximadament. Estabilitat comunicativa: No hi ha intercanvi d'informació addicional més enllà de la salutació inicial. Ritme: El patró es manté inalterable durant tot el període registrat. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera periòdica sense que apareguin nous elements en el discurs o la narrativa.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
5'
Entrevista a Rosa Batalla: Civisme i vida a Tarragona
Conversa amb Rosa Batalla Bernat En aquesta secció del programa, es realitza una trucada a l'atzar a través del llistí telefònic per parlar amb una veïna de Tarragona. L'entrevistada és la Rosa Batalla, resident a l'Avinguda Catalunya, qui comparteix les seves inquietuds i el seu dia a dia amb naturalitat. Principals punts de la conversa Queixa per la falta de civisme: La Rosa aprofita l'oportunitat de parlar per la ràdio per denunciar la brutícia causada pels gossos al seu barri. Critica que molts propietaris no recullen els excrements, especialment en zones amb plantes i zones enjardinades properes al seu domicili. Estil de vida actiu: Tot i considerar-se una persona gran, la Rosa manté una rutina molt saludable i activa: Li agrada anar a la platja i passejar. Té l'afició de cosir i es confecciona la seva pròpia roba. Valora anar passant la vida amb positivitat. Relació amb el mitjà: Reconeix que és la seva primera vegada parlant per la ràdio i confessa que sol preferir la televisió, tot i que el seu marit sí que escolta els partits del Nàstic. Cites rellevants "Jo sóc gran i ja no triomfo en res... a mi m'és igual que em diguin Rosa o Rosita." "Si un dia tenia l'oportunitat, em queixaria d'això [dels gossos], i ara l'he tingut."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
8'
Esperança i nous horitzons en el tractament del càncer
Resum de l’entrevista a en Jordi sobre el càncer En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, en Jordi, metge de professió i actualment pacient, comparteix la seva experiència personal amb un càncer de pulmó de no fumador. La seva intervenció destaca per un missatge profundament optimista i esperançador sobre el futur de l'oncologia. Punts clau de la conversa: Tractaments experimentals i innovació: En Jordi explica que s'ha sotmès a un programa novedós amb resultats espectaculars que li permeten portar una «vida normalíssima», malgrat la cronicitat de la malaltia. El futur de la malaltia: Segons la seva visió professional i personal, la recerca avança tan ràpidament que en pocs anys la majoria de càncers podrien esdevenir malalties cròniques en lloc de mortals. L'actitud davant el diagnòstic: Subratlla la importància de la presència d'ànim i l'optimisme. "Que la gent no es deixi arredar per la paraula si alguna vegada els hi diagnostiquen, perquè això està evolucionant a una velocitat tan gran que es calcula que d'aquí cinc anys pot ser que el 80% dels càncers siguin malalties cròniques." Experiència personal i sanitat local: El testimoni reconeix la duresa del moment inicial del diagnòstic, però insisteix en la necessitat de lluitar i no rendir-se. Destaca la gran qualitat dels equips d'oncologia a Tarragona i Reus, posant en valor la sanitat de proximitat.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
3'
Entrevista a Maria Teresa: Viure a Tarragona després de Washington
Una conversa inesperada a Tarragona Ràdio En aquesta intervenció radiofònica, coneixem la Maria Teresa, una veïna del carrer Santa Joaquima de Vedruna que rep una trucada sorpresa per part de l'emissora. La conversa ens descobreix una dona amb una trajectòria vital fascinant que ha decidit establir-se definitivament a la seva terra d'origen. De Washington a Tarragona La Maria Teresa comparteix la seva experiència personal després de viure durant 35 anys als Estats Units, concretament a Washington. Fa tres anys que va decidir tornar a Tarragona, una ciutat que estima profundament i on té les seves arrels familiars: Ha viscut un total de 13 anys en una etapa específica als Estats Units (tot i que esmenta 35 anys de residència total). Va escollir Tarragona perquè hi va néixer la seva mare i els seus avis. Actualment està jubilada, però es manté activa. Passió per l'anglès i la docència En el moment de la trucada, la protagonista estava precisament preparant una classe de conversa per a dos estudiants d'anglès. Com a exresident als Estats Units, aprofita els seus coneixements per ensenyar l'idioma. Primera experiència a la ràdio La Maria Teresa confessa que és la primera vegada que parla per la ràdio i se sent honorada per l'oportunitat. L'entrevistador destaca la proximitat entre l'emissora (Avinguda Roma) i el domicili de la convidada (prop de la Universitat Rovira i Virgili), descrivint-los pràcticament com a veïns. "M'han trucat així de sorpresa i m'he sentit important (...) m'encanta haver tornat a Tarragona." La conversa clou amb unes lliçons ràpides de comiat en anglès com "Goodbye", "Good luck" i un "Big hug" (una forta abraçada).
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
25'
Wi-Fi, Bluetooth i tecnologies sense fils
Introducció a les tecnologies sense fils En aquesta edició del programa, s'analitzen les diferències i utilitats de dues tecnologies quotidianes: el Wi-Fi i el Bluetooth. L'objectiu és oferir una guia pràctica de cara a les compres de Nadal, aclarint que no són tecnologies rivals, sinó complementàries. La tecnologia Wi-Fi El Wi-Fi es defineix com un sistema d'enviament de dades sobre xarxes d'ordinadors que utilitza ones de ràdio en comptes de cables. Característiques principals: • Està dissenyat per connectar ordinadors, PDAs i mòbils a alta velocitat. • Permet la creació de xarxes domèstiques mitjançant un router inalàmbric. • Facilita la socialització de l'ús d'internet en espais públics com cafeteries, bars i aeroports. Situació a Tarragona: Es comenta la voluntat de l'ajuntament de crear zones Wi-Fi gratuïtes en punts emblemàtics com el Teatre Metropol o la Plaça de la Font, tot i que existeixen traves legals amb les operadores de telefonia. També s'esmenta el WiMAX com una solució per a urbanitzacions disperses amb un abast de fins a 48 km. La tecnologia Bluetooth Aquesta tecnologia s'especialitza en xarxes d'àmbit personal per connectar dispositius a molt curta distància. • Exemples d'ús: Mans lliures als cotxes, connexió de ratolins o transferència ràpida de fotos entre mòbils. • Substitució de cables: El seu propòsit principal és reemplaçar les connexions per cable USB. Comparativa tècnica entre sistemes Ambdós sistemes operen en la banda de 2,4 GHz, que és una banda lliure o alegal (sense llicència específica), però presenten diferències notables: "Bluetooth és l'equivalent inalàmbric a la connectivitat USB, mentre que el Wi-Fi equival a una Ethernet inalàmbrica." | Característica | Bluetooth | Wi-Fi | | :--- | :--- | :--- | | Abast | 50 - 250 metres | 300 - 400 metres | | Volum de dades | Paquets petits | Gran volum / Internet | | Consum d'energia | Molt baix (5% del Wi-Fi) | Elevat | L'episodi finalitza amb la secció musical Planeta de Vinília, on es punxa el grup Wild Side i el seu tema "Potser mai", reivindicant l'esperit jove i la curiositat constant.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
La transició a la TDT i l'exposició 'Adeu a la tele'
En aquesta edició del programa, es repassa el panorama actual de la Televisió Digital Terrestre (TDT) i la seva implantació definitiva. El focus principal és l'exposició "Adeu a la tele" al Palau Robert de Barcelona, que ofereix un recorregut històric des de les primeres emissions el 1959 fins a la revolució digital. Punts clau de la transició digital L'apagada analògica està fixada per al 3 d'abril de 2010. Es recomana l'adquisició de televisors amb TDT integrada o decodificadors externs amb l'estàndard DVB. Diferenciació entre la TDT bàsica i la TDT interactiva, que utilitza la plataforma MHP (Multimedia Home Platform). L'exposició al Palau Robert L'exposició, titulada "Adeu a la tele: de l'UHF a la TDT", és una mostra tàctil i interactiva on els visitants poden: * Veure monitors antics i programes històrics de gran èxit. * Entendre com la tecnologia digital permet encabir fins a quatre canals en el mateix espai que abans ocupava un de sol. * Explorar el futur de la interactivitat: serveis de notícies, trànsit, tràmits amb l'administració i comerç electrònic directament des del comandament. Avenços tecnològics i cultura "L'especificació MHP permetrà que la televisió sigui una via d'entrada a la societat de la informació, gairebé com un internet limitat i bidireccional." Finalment, es fa una breu introducció a la nanotecnologia i els nanotubs, esmentant la creació de la ràdio més petita del món (del tamany d'un gra de sorra), i el programa tanca amb un apunt musical sobre els B-52 i el seu tema Dreamland.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
24'
L'Imperi de Google i el futur de la tecnologia
L'expansió global de Google i el futur tecnològic L'episodi d'avui se centra en l'anàlisi de l'anomenat imperi Google, una corporació que ha transcendit el seu origen com a simple cercador per convertir-se en un gegant tecnològic omnipresent. Amb una quota de mercat del 95% dels internautes (més de 1.000 milions d'usuaris), Google domina el panorama digital actual sense signes de patir la crisi econòmica. Noves tecnologies i visió de futur Un dels punts clau de la discussió és la capacitat de l'empresa per transformar el futur en present en pocs mesos. Es destaquen avenços significatius com: • El reconeixement de veu per interactuar amb l'ordinador sense teclat. • El reconeixement d'imatges a través de càmeres i mòbils. • L'ús dels codis vidi (codis bidimensionals), que permeten connectar objectes físics o anuncis impresos amb continguts web de manera directa. "Si tu no vas evolucionant constantment, el futur se t'empassa a tu." Diversificació de serveis i productes Google ha llançat recentment diversos productes que competeixen directament amb altres líders del sector: • Google Chrome: El navegador que ja inclou versió en català. • Android: El sistema operatiu per a mòbils amb integració total de les seves eines. • Google Street View: Mapes amb imatges panoràmiques de 360 graus a peu de carrer. • Google Video Chat: Servei de videoconferència integrat a Gmail per competir amb Skype. Cultura i música L'episodi també commemora el 30è aniversari del disc Equinoxe de Jean-Michel Jarre i tanca amb la secció "Viatge a Vinília", on es recupera el grup català The Wild Side i el seu tema "Quantes nits" de l'any 1994, dedicat a aquells que canvien d'etapa Vital.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
24'
L'evolució dels televisors i les pantalles del futur
El futur de la imatge i l'apagada analògica En aquest episodi de La terra és plana, s'analitza l'estat actual i el futur de la tecnologia visual. El punt de partida és la imminent apagada analògica (prevista per a l'abril de 2010), que obliga els usuaris a decidir entre adaptar els seus televisors vells amb descodificadors de TDT o bé invertir en noves pantalles planes que ja incorporen aquesta tecnologia. Tecnologies de pantalla: Del present al futur Es discuteixen les diferents opcions que dominen el mercat i les que estan per arribar: • LCD i Plasma: Són les tecnologies estàndard actuals. Han baixat de preu i són les recomanades per a una transició immediata. • OLED (Organic Light Emitting Diode): Diodes orgànics que prometen ser el futur. Utilitzen polímers orgànics que emeten llum per si mateixos. • SED (Surface-conduction Electron-emitter Display): Una tecnologia desenvolupada per Canon i Toshiba que combina la qualitat dels antics tubs de raigs catòdics (CRT) amb la finesa de les pantalles planes mitjançant nanotubs. Avantatges i desavantatges de l'OLED L'OLED es presenta com una revolució gràcies a les seves propietats físiques i visuals: • Punts positius: Major brillantor i contrast, menor consum energètic i la possibilitat de fabricar pantalles flexibles i enrotllables. • Punts negatius: De moment, tenen una vida útil curta (especialment el color blau, que dura unes 1.000 hores), són cars de fabricar i són molt sensibles a l'aigua. La recerca de la perfecció visual El programa reflexiona sobre la necessitat humana de buscar la definició absoluta. Malgrat la crisi, la tecnologia avança cap a una experiència on la televisió deixi de ser un aparell per convertir-se en una finestra al realisme. "Les persones ens movem per emocions i sensacions; volem que la imatge sigui el més real possible, com si fos una finestra al nostre menjador." Finalment, es destaca el concepte de la nanotecnologia aplicada a pantalles que semblen extretes de la ciència-ficció però que ja són una realitat experimental.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
El futur dels televisors: de l'alta definició a l'OLED
En aquesta secció tecnològica, en Beta analitza l'evolució dels aparells de televisió davant l'imminent apagada analògica del 2009 i la competència entre formats de visualització. La solució de Toshiba per als DVDs Després de la victòria del Blu-ray de Sony sobre l'HD-DVD, Toshiba ha presentat una nova estratègia: els televisors de la sèrie ZT. Aquests aparells incorporen processadors especials que actuen com a "amplificadors visuals", millorant la qualitat dels DVDs convencionals per apropar-los a l'alta definició sense necessitat de comprar nous reproductors. El futur tecnològic: OLED i SED Es defineixen els televisors OLED (Organic Light-Emitting Diode), basats en díodes orgànics que permeten pantalles extremadament primes i eficients. Es fa un esment ràpid a la tecnologia SED (Surface-conduction Electron-emitter Display), o pantalla emissora d'electrons de superfície conductiva, com una possible aposta de futur llunyà. Connexió amb el passat L'espai tanca amb un contrast tecnològic, passant de la tecnologia punta al format del vinil. "Vull sentir-me animal... no em fareu anar de cul" Es dedica la cançó De cul de Sopa de Cabra (1990) a aquelles persones que es rebel·len contra els estereotips de la societat.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
21'
Els vidis: l'evolució del codi de barres
Introducció i actualitat científica L'episodi comença amb una conversa sobre el canvi d'hora i una referència a l'accelerador de partícules (LHC), que ha patit una avaria tècnica en els seus superimants que el mantindrà inactiu fins a l'any vinent. Es comenta la magnitud del projecte, que ocupa territori de Suïssa i França, i els temors infundats sobre la creació de forats negres. El concepte del Vidi El tema central és l'arribada dels Vidis (codis bidimensionals), descrits com l'evolució de la segona generació del codi de barres tradicional (creat el 1977). A diferència dels codis de barres clàssics, els vidis poden emmagatzemar molta més informació. Característiques i funcionament: Aparença: Es presenten com un petit quadrat amb puntets o mini-quadrats a l'interior (similars a mots encreuats). Lector: S'utilitza la càmera del telèfon mòbil mitjançant una aplicació o programari de lectura. Interactivitat: Actuen com un enllaç directe entre el món físic i el contingut digital a Internet. Aplicacions pràctiques i futur S'exposen diversos usos recomanats per empreses com Semacode: * Publicitat i espectacles: Capturar un codi en un pòster per comprar entrades directament. * Museus: Accedir a informació multilingüe configurada segons l'idioma de l'usuari. * Consum: Al Japó ja s'usen per comprar per catàleg o descarregar tràilers de pel·lícules. * Banca: Validació d'operacions i gestió de dades en cartes bancàries. "El tag no et dona la informació, el tag és el lligament entre tu i la informació." Altres notícies tecnològiques 10 anys de Softcatalà: Celebració de l'aniversari d'aquesta associació de voluntaris que fomenta el català a la informàtica, oferint programari lliure com Firefox o OpenOffice traduïts. Mòbils amb TDT: Presentació del nou model de Nokia que permet veure la televisió digital terrestre des del dispositiu. Cloenda musical L'espai acaba amb la secció "Viatge a Vinília", escoltant el grup Whale Side i la seva cançó "Fes la bossa" de l'àlbum Trencar el silenci (1994).
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
21'
L'accelerador d'hadrons, Slot Music i gadgets USB
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) L'episodi comença analitzant l'obertura del CERN a Ginebra, explicant la naturalesa del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC). Es detalla que no és només un accelerador, sinó un sistema dissenyat per fer col·lidir feixos de protons a velocitats properes a la de la llum dins d'un túnel circular de 27 quilòmetres de perímetre. Objectius Científics i Funcionament Recerca de l'origen: L'objectiu és recrear les condicions del Big Bang per entendre d'on venim. El Bosó de Higgs: Es busca demostrar l'existència d'aquesta partícula teòrica, considerada el darrer nivell de la matèria. Punts de col·lisió: L'anell té 4 punts clau bategats com Atlas, CMS, LHCB i Alice. Condicions extremes: El circuit es refreda amb heli fins als -271,15 graus centígrads. "Més que saber com s'ha de formar tot plegat, la pregunta final és: D'on venim?" Slot Music: Un nou suport per a la indústria Es presenta l'aliança entre les grans discogràfiques (Warner, Sony, Universal i EMI) i SanDisk per llançar l'Slot Music. Aquest concepte consisteix en: 1. Suport físic: Música precarregada en targetes Micro SD. 2. Versatilitat: Dissenyat per a telèfons mòbils i dispositius portàtils. 3. Sense DRM: Els arxius en format MP3 no portaran protecció anticòpia i inclouran extres com lletres i videoclips. Curiositats USB i Homenatge Musical La secció final repassa la història del port USB (Universal Serial Bus), creat el 1996, i la gran varietat de gadgets curiosos que existeixen, des de ventiladors de neoprè fins a escalfadors de tasses. Finalment, l'episodi ret homenatge al grup Bars i a la seva cantant Montse Lleràs, destacant el seu retorn puntual als escenaris aquest estiu.