Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

4009-4032 de 4305

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
Centenari del Ford T i 50 anys de la NASA
Efemèrides Tecnològiques i Científiques L'episodi d'avui de La Terra es Plana se centra en les curioses coincidències del calendari, especialment al voltant de l'1 d'octubre, una data que el col·laborador Beta qualifica de "màgica" per a la tecnologia. Es repassen grans fites que han canviat la història de la humanitat en els darrers 100 anys. 100 Anys del Ford T: La Revolució de la Mobilitat L'1 d'octubre de 1908, Henry Ford va llançar el Ford T, un model que va marcar un abans i un després en la indústria: Producció en cadena: Es va assentar la base de la fabricació industrial moderna, permetent abaratir costos i fer l'automòbil accessible a les masses. Innovacions tècniques: Va introduir el volant a l'esquerra (standarditzant la circulació per la dreta), la caixa de canvis simplificada, sistemes de lubricació centralitzada i fins i tot el primer neteja-vidres. Impacte social: Es van fabricar més de 15 milions d'unitats en 19 anys, cosa que va obligar a crear infraestructures com benzineres i serveis post-venda. 50è Aniversari de la NASA Una altra fita clau és la fundació de la NASA l'1 d'octubre de 1958. Beta repassa els moments més brillants de l'agència espacial: Explorer 1 (1958): El primer satèl·lit artificial dels Estats Units. Apollo 11 (1969): L'arribada de l'home a la Lluna. Transbordadors espacials (1981): Amb el llançament del Columbia, el primer vehicle espacial reutilitzable. Telescopi Hubble (1990) i l'Estació Espacial Internacional (1998), que representen la cooperació científica moderna. Cultura i Cinema: Sitges i Kubrick L'espai finalitza vinculant la tecnologia amb el Festival de Cinema de Sitges, que en la seva 41a edició ret homenatge als 40 anys de 2001: Una odissea de l'espai. "Una pel·lícula que en el seu moment ningú la va entendre i, 40 anys després, encara costa d'entendre, però que va revolucionar la ciència-ficció." Finalment, es reflexiona sobre la Guerra Freda i la pau mundial mitjançant una cançó de Depeche Mode, recordant la tensió nuclear del passat que, malauradament, sembla renéixer en l'actualitat.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
17'
Resum tecnològic de l'estiu i el retorn de Beta
El retorn de La Terra Esplana L'espai de tecnologia i ciència La Terra Esplana torna al programa Ja Tardes amb en Beta. El col·laborador inicia la temporada fent un repàs de les notícies més destacades de l'estiu i compartint la seva fita personal d'haver completat la travessa dels Pirineus, des del Cap de Creus fins a l'Atlàntic, un projecte que ha dut a terme de forma interrompuda durant quatre anys. Curiositats musicals: El Teremin Una de les anècdotes destacades de l'estiu ha estat el retrobament del grup La Tarambanda a la festa major de La Secuita. Beta destaca l'ús del teremin en el seu concert: El teremin és un dels primers instruments electrònics, inventat a principis del segle XX per un enginyer rus. Es toca sense contacte físic, controlant el so mitjançant la proximitat de les mans a dues antenes. Ofereix una sonoritat futurista i misteriosa, molt utilitzada en el cinema de ciència-ficció. Rànquing de les millors notícies tecnològiques Top 1: Aigua a Mart. La confirmació definitiva de l'existència d'aigua al planeta vermell gràcies a la sonda Phoenix. El titular destacat ha estat: > "Aigua a Mart, tocada i assaborida" El laboratori de la sonda va poder analitzar mostres de gel escalfant-les i detectant-ne els vapors. Top 2: L'èxit massiu de l'iPhone 3G. Apple va aconseguir una fita històrica venent més d'un milió d'unitats en només tres dies durant el mes de juliol de 2008. Top 3: El nou navegador Google Chrome. El llançament a principis de setembre del navegador de Google per competir directament amb Internet Explorer. Talent local i efemèrides Robòtica catalana: Es destaca el robot Aquiles, creat per empreses catalanes per a tasques de seguretat civil, demostrant que Catalunya és una potència en aquest sector. Energia Sostenible: Exposició a Tarragona pels 25 anys de l'energia eòlica a Catalunya. Efemèride històrica: El proper 1 d'octubre de 2008 es compleixen 100 anys del Ford T, el primer cotxe fabricat en cadena per Henry Ford.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
27'
L'oli d'oliva i la finca La Boella
L'oli d’oliva virge extra a la finca La Boella En aquesta edició de l'espai El Cuinarot, es profunditza en el món de l'oli d'oliva de la mà d'Antoni Sales, director de La Boella. Durant la conversa s'expliquen les particularitats del cultiu, les varietats recuperades i la importància de la degustació professional. Varietats i cultiu innovador La finca, situada entre Reus i Tarragona, destaca per un projecte que va començar als anys 90 amb la plantació de més de 170.000 oliveres. Tot i que la varietat principal és l'arbequina, a La Boella s'ha experimentat amb varietats menys comunes a la zona: • Arbequina: La varietat autòctona, descrita com a femenina i noble, que requereix moltes cures per mantenir les seves propietats organolèptiques davant la calor. • Arbossana: Varietat recuperada d'un poble proper (L'Arboç), que aporta més cos i estructura. • Koroneiki: Una varietat d'origen grec que destaca pel seu potencial aromàtic i resistència. L'art del tast: Olfacte i gust Antoni Sales destaca que, a diferència del vi, a l'oli la vista no és un factor determinant per a la qualitat, tot i el nom comercial d'elixir daurat. Els punts clau del tast són: • Fase olfactiva: S'hi busquen aromes de fruita, herba tallada, tomaca o carxofa. • Fase gustativa: S'avaluen l'equilibri entre la dolçor, el picant i l'amargor. "Beure és a l'abast de tothom; degustar és un privilegi de pocs." Gastronomia i conservació L'episodi explora com maridar cada oli amb el menjar ideal. Per exemple, l'arbequina és perfecta per al pa amb tomàquet i amanides clàssiques, mentre que la koroneiki acompanya millor les carns vermelles. Pel que fa a la conservació, s'explica que La Boella utilitza dipòsits d'acer inoxidable amb nitrogen per evitar l'oxidació. Se subratlla que la data de caducitat en l'oli no és un tema de seguretat sanitària, sinó de pèrdua de qualitat organolèptica.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
26'
Bolets, matança del porc i tradició culinària
La Cuina de Tardor: Bolets i Tradicions L'episodi d'avui d'El Cuinarot se centra en dos pilars de la gastronomia de tardor: la recollida de bolets i la tradicional matança del porc per Sant Martí. Els col·laboradors i convidats de l'Associació de Cuiners Costa Daurada analitzen la situació actual d'aquests productes i comparteixen coneixements tècnics sobre l'elaboració d'embotits. Els Bolets i les Angules de Pobre • La temporada a les comarques de Tarragona ha estat irregular; mentre que el rovelló ha estat escàs, s'han trobat molts rossinyols (riusiñols). • Es presenta una recepta innovadora anomenada "angules de pobre", que utilitza els peus dels rossinyols saltats amb oli, gra d'all i guindilla per simular la textura i experiència de les angules però amb gust de muntanya. La Tradició de Sant Martí • Es discuteix l'origen de la dita "A cada porc li arriba el seu Sant Martí", vinculant-la tant a llegendes franceses com a l'anomenat estiuet de Sant Martí. • Històricament, aquesta època de bon temps previ al fred intens era ideal per a la matança, ja que permetia assecar les carns correctament, especialment a les zones de muntanya. Tècnica de l'Embotit i el Mondongo • El Mondongo es descriu com un plat d'aprofitament total de les vísceres (cor, freixures, sang), amb variacions significatives segons la zona geogràfica i la tradició familiar. • S'aprofundeix en la importància de les tripes naturals (xai, porc o bou) davant les artificials o de col·lagen, destacant que la tripa natural aporta un mordent i una qualitat superior al producte final. "Del porc se n'aprofita tot, des del morro fins a la cua." Innovació i Receptes: Els Peus de Porc • Es proposa una recepta detallada de peus de porc amb romesco, posant especial èmfasi en el procés de neteja, la cocció lenta (aprox. 1h 30min) i el desosat parcial per millorar l'experiència en boca. • Es discuteix la innovació en el sector, com l'ús de motlles per crear botifarres rectangulars (onze per onze) per a ús en sandvitxos o bufets moderns.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
29'
Els secrets dels panellets i la gastronomia de Tots Sants
L'art de la pastisseria tradicional per Tots Sants En aquesta edició d'El Cuinarot, els experts gastronòmics Àngel Jiménez i Gerard Carné conversen amb l'Eduard Seriol, de la històrica pastisseria Cal Rebassó de Tarragona. La xerrada se centra en l'elaboració artesanal del dolç estrella de l'estació: el panellet, explorant des de la recepta base fins a les innovacions més sorprenents. Elaboració i receptes del panellet L'Eduard explica les claus per aconseguir un bon panellet casolà o professional: • La base perfecta: La proporció ideal és de mig quilo d'ametlla per mig quilo de sucre, lligat amb quatre ous. Actualment es tendeix a reduir lleugerament el sucre per potenciar el gust del fruit sec. • Diferenciació de maçapans: - Maçapà bast: S'utilitza per a panellets que requereixen forn (com els d'ametlla o pinyons) i conté ou cru. - Maçapà fi: S'elabora amb almívar i no es cou al forn per preservar aromes delicades. • Innovació amb Chartreuse: L'especialitat de Cal Rebassó és el panellet de Chartreuse, fet amb maçapà fi, cobert de xocolata i amb un alt contingut del famós licor tarragoní. Història, tradició i maridatge Es discuteix l'origen incert d'aquesta tradició, que podria tenir arrels àrabs o estar lligada als antics campaners de l'Edat Mitjana, que necessitaven aquest aliment altament energètic per passar la nit de Tots Sants tocant les campanes. "Amb el panellet soc partidari dels grans oblidats: els vins blancs rancis de Tarragona. La seva acidesa neteja la boca després d'un dolç tan intens." Pel que fa al maridatge, l'Eduard, com a sommelier, recomana allunyar-se dels caves o vins massa dolços i optar per vins rancis clàssics de la DO Tarragona (com els de De Muller o Soler de la Castell) o fins i tot un vi alemany àcid. Altres protagonistes: les castanyes i el Marron Glacé • Castanyes a la cuina: L'Àngel suggereix usar-les en guisats de carn o porc com a substitut de la patata, bullint-les prèviament per obtenir una textura tendra. • Marron Glacé: Es descriu el complex procés d'elaboració d'aquesta castanya confitada, que requereix gairebé una setmana de banys en almívar amb un control rigorós de la densitat. Consells de conservació El factor que més malmet el panellet és l'exposició a l'aire, que el resseca. Es recomana guardar-los en recipients hermètics i, per sobre de tot, buscar sempre un alt percentatge d'ametlla (entre el 40-50%) evitant les fècules dels productes industrials.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
16'
La recepta de l'espineta amb cargolins a Tarragona
Estrena de la secció "El Cuinerot" Aquest episodi marca l'inici d'una nova col·laboració gastronòmica entre Tarragona Ràdio i l'Associació de Cuiners Costa Daurada. L'objectiu de l'espai és potenciar el patrimoni culinari local i donar a conèixer els productes autòctons del Mediterrani. L'espineta amb cargolins: Un clàssic de Santa Tecla El tema central és l'espineta amb cargolins, el plat per excel·lència de les festes de Santa Tecla a Tarragona. El cuiner Santi, del restaurant El Cortijo, explica els detalls d'aquesta elaboració històrica: Origen: Era un plat de gent humil que aprofitava l'espina de la tonyina conservada en salmorra (espineta). Preparació prèvia: És fonamental dessalar l'espineta a la nevera durant dos o tres dies, canviant l'aigua sovint per evitar el gust ranci i excessivament salat. La recepta del Cortijo: El Santi prepara unes 300 racions cada any amb l'ajuda d'amics i clients, seguint una tècnica de sofregit lent amb ceba, all, tomàquet i una bona picada de romesco. Ingredients clau: Patata (recomanada pel sabor que absorbeix), pebrot de romesco, vi blanc o licors (vermut, ratafia) i cargols (o cargolins). Curiositats i tradició L'espai també aprofundeix en aspectes històrics i pràctics de la cuina tarragonina: "L'espineta té un passat romà; és una evolució del que feien amb el Gàrum, aprofitant els subproductes de la tonyina en salmorra." Estacionalitat: Tot i que es pot conservar molt de temps, l'espineta és difícil de trobar als mercats fora de la temporada de festes majors. Consell culinari: Per saber si una pinya està madura, s'ha de girar o moure el mànec; si cedeix una mica, està en el seu punt perfecte. Cultura de taverna: Es reivindica l'esmorzar de forquilla i la tertúlia com a part essencial de l'alimentació mediterrània.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
21'
Consells de salut per als àpats de Nadal
Guia per sobreviure als excessos nadalencs En aquest episodi, el Felip Caudet i la Núria conversen sobre com gestionar els àpats copiosos propis de les festes de Nadal sense comprometre la salut ni el benestar digestiu. L'objectiu no és prohibir el menjar tradicional, sinó aplicar el seny i seguir unes pautes bàsiques per evitar la pesantor i l'augment de pes excessiu. Estratègies durant l'àpat Començar amb aliments crus: És ideal iniciar el dinal amb amanida o fruites com la pinya o la palla (papaia), ja que contenen enzims (com la bromelina) que faciliten la digestió de les proteïnes. Controlar les quantitats: L'expert recomana no repetir plat i fer servir plats petits per enganyar el cervell i saciar-se abans. L'ordre dels factors sí que altera el producte: S'ha d'anar de menys a més intensitat, evitant picar constantment per tenir un control real del que es consumeix. Mastegar bé: Menjar a poc a poc i insalivar correctament els aliments redueix la feina de l'estómac. Desmitificant els digestius tradicionals "El sorbet de llimona a mig dinar és fatal; baixa la temperatura de l'estómac i dificulta la digestió." El sorbet de llimona i les begudes fredes tallen el ritme digestiu; és millor prendre una infusió calenta al final. El cafè no és la millor opció post-prandial, ja que actua com un excitant i carrega el fetge. L'alcohol deshidrata i aporta calories buides; es recomana tenir sempre aigua a taula i hidratar-se bé a posteriori. Recuperació i escolta del cos Depuració post-festa: El dia següent a un gran banquet s'haurien de prendre només líquids, fruita o amanides per ajudar el cos a eliminar residus. Activitat física: En lloc de fer migdiades llargues, es proposa una caminada suau per activar el metabolisme. Escoltar el cos: La senyal definitiva és la sensació de sacietat. No s'ha d'arribar mai al punt d'haver de descordar el botó dels pantalons.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
23'
L'estrenyiment: causes, riscos i solucions naturals
L'estrenyiment: La malaltia silenciosa del segle XXI En aquest episodi, el terapeuta Fèl·lip Gaudet analitza l'estrenyiment, una afecció que afecta una gran part de la població i que s'agreuja durant les festes de Nadal a causa dels excessos alimentaris. El cos humà és una màquina intel·ligent dissenyada per absorbir nutrients i eliminar residus, però l'estil de vida modern sovint dificulta aquest procés natural. Funcionament i el paper de la flora L'evacuació depèn principalment de l'intestí gruixut i del peristaltisme intestinal, que són els moviments musculars que empenyen les deixalles fora del cos. • La flora intestinal (bacteris beneficiosos) és clau per a una bona digestió. • L'ús d'antibiòtics malmet aquesta flora, provocant sovint un desequilibri entre diarrees i restrenyiment. • Es recomana consumir iogurts naturals o ecològics (sense additius) per regenerar aquests bacteris. Riscos i Causes Principals L'estrenyiment crònic és preocupant perquè el cos acaba reabsorvint les toxines de la matèria fecal retinguda, provocant una autointoxicació. Les causes més comunes inclouen: • Dietes baixes en fibra i riques en productes refinats. • Poca hidratació: L'aigua actua com a lubricant essencial. • Sedentarisme: La manca d'exercici debilita la musculatura abdominal. • Factors psicològics: El canvi d'entorn o l'estrès poden bloquejar el reflex d'evacuació. • Medicaments: Antiàcids, antidepressius i relaxants musculars solen tenir l'estrenyiment com a efecte secundari. Solucions i Hàbits Saludables "Hem d'educar l'acte de defecar: intentar anar al lavabo sempre a la mateixa hora, tinguem ganes o no." Per millorar el trànsit, Gaudet proposa diversos remeis: Oli d'oliva en dejú: Dues culleradetes ajuden a lubricar el sistema. Evitar l'abús de laxants: Poden generar dependència i fer que l'intestí es torni "vago". Hidratació fora dels àpats: Beure aigua durant el menjar pot diluir els àcids de l'estómac i empitjorar la digestió. Exercici regular: Caminar 30 minuts, tres cops per setmana, és suficient per estimular l'abdomen.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
26'
La salut dels peus i l'elecció del calçat ideal
Importància dels Peus en la Salut General Els peus són sovint els grans oblidats del cos, malgrat que sostenen tot el pes i ens permeten el desplaçament. Felip Caudet ens recorda que un mal estat dels peus no només causa dolor local, sinó que pot derivar en mals de cap (cefalea tensional) o deformitats a l'esquena a causa de la pèrdua d'equilibri i la tensió muscular compensatòria. Funcions Principals del Calçat • Protecció i aïllament: Protegir de les temperatures extremes i d'incidències del terreny (asfalt, pedres). • Higiene: El calçat ha de permetre la transpiració per evitar la proliferació de microorganismes i fongs. • Descàrrega d'energia estàtica: Les soles de goma aïllen massa, impedint que el cos descarregui l'energia acumulada per la fricció de teixits sintètics. El Problema de la Moda: Tacons i Puntes L'estètica sovint passa per sobre de la salut, provocant problemes crònics: • Puntes estretes: Causen dits en urpa, dits sobreposats i pèrdua de l'estabilitat triangular natural del peu (taló, dit gros i dit petit). • Tacons alts: Forcen el pes cap als metatarsians (provocant dolor als coixinets) i escurcen la musculatura de la cama. "Les sabates han d'estar fetes pel peu, no el peu per les sabates." Conseqüències del Tacó Varices: La musculatura no es relaxa mai, impedint el bombeig correcte de la sang. Hiperlordosi: L'esquena es doblega forçadament cap enrere per mantenir el centre de gravetat. Cefalees: La tensió de les cadenes musculars arriba fins a les cervicals i el crani. Calçat Infantil: El Creixement En els infants, la prioritat absoluta és que el peu pugui desenvolupar-se sense límits: • Nadons: Si no caminen, no necessiten sabates; és millor l'ús de mitjons. • Estructura: La punta ha de ser ampla i alta per permetre el lliure moviment dels dits. • Evitar botes altes: Si subjectem massa el turmell, els lligaments i músculs no treballen ni s'enforteixen. • Taló: Màxim 1 centímetre i de forma recta. Consells d'Elecció i Compra • Materials: Preferiblement la pell o teixits naturals com el cotó per als mitjons (evitar el nylon i la licra). • El moment de la compra: Proveu-vos sempre les dues sabates, ja que quasi ningú té els peus simètrics. • Adaptació: El peu augmenta fins a un 4% el seu volum durant el dia; per tant, no s'ha de comprar mai un calçat que ja apreti al matí. • Ús de bambes: L'ús exclusiu de calçat esportiu en nens pot provocar peus plans perquè l'estructura és massa laxa pel dia a dia.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
22'
Greixos i salut: La veritat sobre els Omega-3 i Omega-6
Comprendre els greixos: més que una reserva d'energia El terapeuta Felip Caudet explica que els greixos no són només «mitjolins» o acumulacions incòmodes, sinó principis alimentaris essencials comparables als sucres o les proteïnes. Tot i que la seva funció més coneguda és la de reserva energètica, el cos els utilitza de manera molt intel·ligent: Protecció d'òrgans: La natura distribueix el greix segons el gènere; a les dones protegir l'esfera genital i als homes els òrgans abdominals. Estructures i hormones: Moltes hormones tenen una base lipídica (greixosa). Transport: Faciliten que altres nutrients viatgin pel torrent sanguini. Tipus de greixos: Saturats vs. Insaturats És fonamental diferenciar entre la qualitat dels greixos que ingerim: Greixos Saturats: Sòlids a temperatura ambient, d'origen animal (carn, ocells, làctics). En excés, produeixen el colesterol dolent (LDL). Greixos Insaturats: Líquids (olis vegetals com l'oli d'oliva). Són més fàcils de gestionar pel cos i ajuden a frenar els cúmuls de greix. Greixos Trans: Greixos modificats industrialment (hidrogenats) per conservar millor els productes. El cos no els reconeix bé i són altament perjudicials. "El pernil de gla es comporta dins el cos de manera gairebé equivalent a l'oli d'oliva per la seva alimentació natural." El desequilibri entre Omega-6 i Omega-3 El punt clau de la xerrada se centra en els àcids grassos essencials, aquells que el cos no pot fabricar i que hem de menjar obligatòriament: Omega-6: Té funcions inflamatòries i coaguladores (necessàries pel tancament de ferides). Es troba en olis de llavors i carn d'animals alimentats amb pinso. Omega-3: Té funcions antiinflamatòries, anticoagulants i vasodilatadores. Es troba en el peix blau, les nous i la fulla verda. Actualment, la dieta moderna està totalment descompensada. Mentre que l'ideal seria una proporció propera a 1:1 o 5:3, estem consumint entre 10 i 40 parts d'Omega-6 per cada 3 d'Omega-3. Això manté el cos en un tòpic estat d'inflamació crònica. Consells pràctics per a la cistella de la compra Per millorar la nostra salut, Felip Caudet recomana: Prioritzar el producte fresc davant del processat. Llegir les etiquetes i evitar productes amb un llistat infinit d'additius (les famoses "E"). No obsessionar-se, però buscar l'equilibri i la qualitat en lloc dels productes enriquits artificialment.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
24'
Estratègies i tipologies per gestionar l'estrès
Comprendre l'estrès: Respostes i conseqüències L'estrès es defineix com un seguit de respostes fisiològiques i emocionals que el nostre cos activa davant de situacions que requereixen una reacció ràpida. Tot i que és un mecanisme de supervivència, esdevé una patologia quan la demanda és constant. Respostes immediates del cos Quan ens sentim estressats, el cos activa glàndules que fabriquen hormones de manera accelerada: • Adrenalina: Proporciona una dosi extra d'energia per respondre a l'estímul. • Cortisol: Derivat de la cortisona, actua davant de situacions d'esforç o inflamació. • Alteracions físiques: Augment del ritme cardíac, de la tensió arterial i de la freqüència respiratòria. Conseqüències a llarg termini Si l'estrès es cronifica, pot derivar en problemes de salut greus: • Debilitament del sistema immunitari, facilitant infeccions i malalties. • Trastorns digestius, com l'acidesa o les úlceres estomacals. • Problemes musculars i mals d'esquena persistents. • Insomni i fatiga crònica. "L'estrès és un dels mals del segle XX que ens seguirà acompanyant durant el segle XXI." Tipologies de persones i solucions específiques L'expert Felip Caotet classifica les persones que pateixen estrès en tres grups, oferint solucions adaptades a cadascun: 1. La persona tensa o nerviosa Són perfils perfeccionistes que volen estar en tot. Per a ells, les millors eines són: • Practicar tècniques de relaxació i respiració. • Realitzar activitats com el ioga o el tai-txí. • Intentar modificar o delegar tasques a la feina per reduir la càrrega emocional. 2. La persona caòtica Té dificultats per organitzar-se i prioritzar. Les solucions proposades inclouen: • Millorar les relacions socials, buscant entorns tranquils i no estressants. • Practicar l'ordre físic i mental: desfer-se d'objectes superflus per alliberar la ment. • Ús d'una agenda escrita per planificar el temps de manera estricta. 3. La persona despreocupada per la salut Aquells que ignoren els senyals de dolor o malestar del seu cos. Han de prioritzar: • L'exercici físic: Tres hores setmanals són suficients per millorar l'humor i la circulació. • Una alimentació de qualitat, evitant els radicals lliures i el menjar ràpid. • Aprendre a escoltar els petits avisos del cos abans que la malaltia es faci greu. Desmitificant conceptes sobre l'estrès • No només és feina: Els entorns domèstics, els exàmens o fins i tot esdeveniments positius com un casament poden generar nivells alts d'estrès. • L'acumulació: L'estrès no sol ser fruit d'un sol dia, sinó d'un procés progressiu que va calant. • Medicaments vs. Causes: Les medicines tracten els símptomes, però és imprescindible treballar en les causes arrel per solucionar el problema de forma definitiva.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
23'
Alimentació, Emocions i el Moviment Slow Food
La Connexió Conscient entre el Plat i la Ment En aquesta sessió, el col·laborador Felip Caudet i el dietista convidat Gabor Smith exploren com l'acte de menjar traspassa la simple nutrició biològica per convertir-se en un pilar fonamental de la nostra salut emocional i psíquica. Alimentació i Cervell Emocional Els experts expliquen que la nutrició i les emocions resideixen en el mateix punt cerebral: el cervell límbic. Això genera vincles profunds entre el que mengem i els nostres records: • Memòria sensorial: Certs sabors ens transporten a la infantesa o al record matern. • Diferències de gènere: S'observa que els homes sovint busquen la seguretat de la cuina casolana materna, mentre que les dones tendeixen més cap a la novetat i l'exquisidesa. • Química de l'ànim: Aliments com l'enciam actuen com a relaxants, mentre que els sucres generen eufòria ràpida però passatgera. El Moviment Slow Food i la Qualitat Es destaca la importància de la procedència i el processament dels aliments: • Producte local i de temporada: Respectar els cicles naturals de la terra (com el tomàquet a l'estiu) beneficia tant la salut com l'economia local. • Slow Food: Un moviment que advoca per una cuina "justa, neta i bona", reduint el quilometratge dels aliments. • > "Haz de tu alimento tu mejor medicina." Problemes de la Societat Industrial L'excés de productes processats i el ritme de vida actual han derivat en noves patologies: • Obesitat infantil: Una preocupació creixent que requereix educar els nens per arribar als pares. • Intoleràncies i al·lèrgies: L'abús del blat refinat i l'excés de conservants podrien explicar l'augment de casos de celiaquia. • Malalties degeneratives: L'excés de carn i tòxics acumulats en les articulacions s'ha vinculat a problemes com l'artrosi.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
22'
Diferències entre la ciàtica i altres dolors lumbars
El dolor lumbar: Més enllà de la ciàtica popular En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet aclareix les confusions habituals sobre el dolor que irradia cap a les cames. Sovint tendim a anomenar ciàtica a qualsevol molèstia en aquesta zona, però existeixen diferents patologies amb orígens i tractaments diversos. Principals patologies i les seves diferències Ciatàlgia (Ciàtica): És el dolor del nervi ciàtic, el més llarg i gruixut del cos. Neix a la zona lumbar, passa pel gluti i baixa per la part posterior de la cama fins al peu. Causes: Pot ser deguda a un espasme muscular (més fàcil de tractar) o a una hèrnia discal (comprimint l'arrel del nervi). Símptomes: Dolor constant, pèrdua de sensibilitat o, en casos extrems, pèrdua de mobilitat. Síndrome del piriforme: Sovint confosa amb la ciàtica, el dolor neix directament al gluti (no a les lumbars). Es produeix quan el múscul piriforme s'inflama o augmenta de volum i comprimeix el nervi. Sacroiliïtis: És una irritació de l'articulació entre el sacre i l'ílion (pelvis). No és un problema de nervis, però el dolor se situa en una zona intermèdia que indueix a error. És comú en persones que passen moltes hores assegudes o embarassades. Consells i Tractaments "El cos és extremadament intel·ligent: quan un nervi s'irrita, posa la musculatura rígida per immobilitzar la zona i evitar mals majors." Per gestionar el dolor de forma immediata, es recomana: Aplicació de calor: Ideal per relaxar la musculatura en casos aguts (si el dolor augmenta, cal retirar-la perquè indica inflamació). Argila o fang: Molt eficaç per a casos crònics pel seu poder antiinflamatori. Cremes d'àrnica: Proporcionen un efecte analgèsic i activen la circulació. Fisioteràpia: El diagnòstic professional és vital, ja que un massatge pot ser útil per a un espasme, però totalment ineficaç per a una sacroiliïtis que requereix estiraments específics.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
Els secrets de la mel: Tipus i beneficis per a la salut
La mel: Un aliment predigerit i viu N'estem parlant d'un producte fascinant que les abelles elaboren a partir del nèctar de les flors (no del pol·len). Es tracta d'un aliment predigerit, ja que les abelles el processen i el mantenen a una temperatura constant de 37 graus dins el rusc, similar a la del cos humà. Consells de conservació i qualitat Mels artesanals vs. industrials: Les mels de supermercat solen estar pasteuritzades (escalfades a 80 graus), cosa que les manté líquides però els fa perdre vitamines. La mel artesanal cristal·litza fàcilment. Emmagatzematge: Per conservar-la fins a dos anys, cal guardar-la en recipients de vidre i en llocs sense humitat. Si el pot està obert, la nevera és una opció excel·lent per mantenir les seves propietats. Propietats medicinals i nutricionals La mel és molt més que un endolcidor; és un reconstituent nutricional superior al sucre blanc perquè conté minerals, proteïnes i vitamines. Antisèptic i Cicatritzant: Aplicada per via tòpica, desinfecta talls i és ideal per curar cremades, llagues i les típiques pances als llavis. Energia i Intel·lecte: És una font d'energia immediata per a gent gran, nens i embarassades, i ajuda a millorar el rendiment durant l'estudi. Salut Digestiva: Té propietats laxants suaus i ajuda a regenerar la mucosa intestinal. Cosmètica Natural: Com que és un gran hidratant, es pot usar a la dutxa sobre la pell per fer un peeling natural. Especialització per tipus de flor "Cada flor aporta una propietat terapèutica diferent a la mel." Romaní: Ideal per depurar i cuidar el fetge. Farigola: La millor per a afeccions respiratòries com la faringitis o les angines. Taronger (Atzar): Té efectes relaxants, ideal per a problemes d'insomni o mal de panxa. Eucaliptus: Perfecta per calmar la tos i ajudar en infeccions urinàries. Castanyer: Molt recomanada per a persones amb problemes de circulació de la sang.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
La postura: entre els hàbits físics i les emocions
La postura com a acte actiu i evolutiu En Felip Caudet ens explica que la postura no és un estat estàtic, sinó un fet actiu i modificable que evoluciona al llarg de tota la vida. Moltes vegades, quan intentem "seure bé" de forma conscient, només estem creant una postura impostada o una "disfressa" que és impossible de mantenir en el temps. El que realment ens defineix és la postura inconscient, que és la que el cos adopta segons les seves necessitats i història. Factors físics condicionants Existeixen diversos elements externs i interns que modelen la nostra estructura: Les malalties: Patologies com l'artrosi o trastorns neurològics obliguen el cos a compensar el moviment. El calçat: És un dels factors més determinants. L'ús de talons alts provoca un escurçament de la musculatura posterior (bessons, isquiotibials) i força una corba lumbar pronunciada per no caure. Els hàbits laborals: Les tasques repetitives o les hores davant d'una pantalla creen asimetries musculars. La relació psicosomàtica: el cos com a registre biogràfic Un dels punts més rellevants de la xerrada és com les emocions no gestionades queden gravades en el teixit muscular. Segons la medicina psicosomàtica, l'esquena es pot dividir en zones de conflicte: Zona cervical: Sovint associada a tensions de tipus laboral. Terç mitjà (dorsals): Relacionat amb conflictes afectius i familiars. Zona lumbar: Vinculada a la seguretat bàsica, la supervivència i temes econòmics. "La postura acaba sent una espècie de registre biogràfic; ens explica el que hem viscut des de nens fins a adults." Solucions i reeducació Per corregir postures cronificades, no n'hi ha prou amb ordres voluntàries ("posa't recte"). Calen tècniques de reeducació postural com el mètode Mézières o el treball de les cuirasses corporals, que busquen reorganitzar l'estructura a través d'estiraments globals. Per als més joves, l'activitat física simètrica (com nedar o córrer) és la millor eina per modelar el creixement i compensar els hàbits de recerca de comoditat.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
Consells de salut per afrontar el canvi de tardor
Suplementació Natural pel Canvi Estacional Amb l'arribada de la tardor, el fisioterapeuta Felip Caudet proposa una sèrie de remeis i suplements naturals per enfortir el sistema immunològic i preparar l'organisme pel fred i el ritme frenètic de la tornada a la rutina. Productes derivats de les abelles La natura ens ofereix aliats potents a través del treball de les abelles, destacant-ne tres de principals: Gelea Reial: És una substància altament energètica ideal per equilibrar el sistema nerviós i combatre el baix d'ànim estacional. És especialment útil per a infants que necessiten concentració escolar. Pol·len: Un gran remineralitzant que ajuda en la recuperació d'anèmies i augmenta la resistència a malalties. Es recomana prendre una cullerada diària, especialment durant l'embaràs i la lactància. Pròpolis: Actua com un antibiòtic natural. Té propietats antibacterianes, antivíriques i cicatritzants. > "El pròpolis serveix per mantenir en condicions gairebé estèrils el rusc; per a nosaltres és un gran aliat contra refredats i grips." Altres aliats: Shiitake i All Shiitake: Aquest bolet d'origen asiàtic és un potent estimulador dels glòbuls blancs. A més d'enfortir les defenses, ajuda a reduir el colesterol. All: Conegut pel seu principi actiu, l'alicina, és un excel·lent purificador de la sang i de les vies respiratòries. Es recomana consumir-lo cru o en perles per evitar problemes digestius. Pautes i Recomanacions Generals Prevenció: L'ideal és començar la suplementació unes dues setmanes abans del canvi de temps i mantenir-la un parell de setmanes més. Tractament: Si es busca un efecte terapèutic específic, cal ser constant durant almenys tres mesos, ja que els remeis naturals requereixen temps perquè el cos els assimili. Combinació bàsica: Per a una protecció estàndard, es suggereix combinar el pol·len al matí i les perles d'all durant el dia.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
27'
Salutació i benvinguda nocturna al programa
Introducció al programa Aquesta sessió presenta una salutació inicial reiterada on els interlocutors estableixen el to de la conversa. L'emissió es caracteritza per un ambient de cordialitat i proximitat, marcant l'inici de la jornada comunicativa amb els oients. Dinàmica de la salutació El contingut principal se centra en l'intercanvi de cortesies, un element fonamental per fidelitzar l'audiència en programes nocturns. • La recepció de l'audiència es fa mitjançant la repetició de la fórmula comercial de cortesia. • Es busca establir una connexió directa amb els participants. "Bona nit a tothom" L'ús freqüent d'aquestes expressions serveix per estructurar el ritme inicial de l'emissió abans d'entrar en temes més profunds.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
24'
Guia de trasplantament i cura de plantes amb Joan Manet
Fonaments del Trasplantament L'expert Joan Manet explica que el trasplantament és necessari quan les plantes es fan massa grans per al seu espai actual, competint per la llum, nutrients i espai per a les arrels. Calendari segons el tipus de planta • Fulla caduca: El moment òptim és l'hivern (ara), mentre la planta està en repòs vegetal. • Fulla perenne: Es recomana fer-ho de cara al bon temps, entre febrer i març. • Palmeres: S'han de trasplantar a ple estiu, ja que necessiten molta calor per cicatritzar el seu teixit esponjós. • Plantes d'interior: Es poden trasplantar durant tot l'any, però requereixen un substrat flonjo i bon drenatge. Tècniques Correctes de Trasplantament Un aspecte crític és l'equilibri entre la part aèria i les arrels. Com que en trasplantar es perden moltes arrels, és obligatori realitzar una poda de branques proporcional. "S'han de fer talls nets tant a les branques com a les arrels per facilitar una cicatrització correcta i evitar malalties." Consells per a plantes en test • Si la terra està molt seca i l'aigua llisca per fora, cal submergir el test en un cubell d'aigua (mètode d'immersió). • Els tests de ceràmica són preferibles als de plàstic perquè permeten que la planta transpiri i aguanten millor la humitat. • Abans de plantar amb substrat nou, cal airejar la terra i humitejar-la lleugerament. Consultes dels oients • Lliris d'aigua: S'han de tallar a l'agost arran de terra per rejovenir-los. • Aloe vera: Els fills s'han de separar a la primavera. Per utilitzar-lo en cremades, es recomana tallar una rodalla verticalment i guardar la resta a la nevera amb film transparent. • Geranis: Per fer esqueixos, millor a la primavera, tot i que es poden posar en aigua a l'interior durant l'hivern fins que treguin arrels. • Ciclamen: Quan s'acaba la temporada, es pot guardar el bulb en sorra mineral tipus sauló en un lloc fresc.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
25'
Guia pràctica de poda i cura de plantes amb Joan Manent
Introducció al nou espai de jardineria L'expert Joan Manent estrena una secció mensual dedicada al manteniment del jardí i les plantes. En aquesta primera sessió, s'aborden els dubtes comuns sobre plantes delicades com la gardènia i s'introdueix el tema central de la temporada: la poda. Fonaments de la Poda La poda no és una necessitat vital per a l'arbre, sinó una pràctica per conveniència humana (producció, control de mida o estètica). Tipus de plantes i calendaris • Fulla perenne: Es pot començar a plantejar la poda ara. • Fulla caduca: És millor esperar al febrer o març per a una millor cicatrització. • Moreres: Són les primeres que es poden podar (finals d'octubre o principis de novembre) si les fulles molesten. Consells per a una bona execució • Mantenir l'equilibri de la copa per evitar que el vent tombi l'arbre. • Respectar l'estructura: branca principal, secundàries i terciàries. • Utilitzar eines ben esmolades (tisores, xurracs o cisalles) per fer talls nets. "La poda no s'ha de fer amb por; és com tallar els cabells, però cal saber què s'està tallant per no desequilibrar l'estructura de la planta." Cura de plantes específiques El Roser Dependrà de si és un roser de peu (poda curta a 3-4 nusos) o un enfiladís (mantenir branques principals i podar les laterals). Els Crisantems Són plantes de la família de les margarites que floreixen segons les hores de llum; com menys llum reben, més floreixen, fet que explica la seva popularitat per Tots Sants. Gestió de residus i compostatge Es recomana triturar les restes de poda per fer compostatge domèstic. Aquest material pot servir com a adob o per protegir els parterres, evitant l'evaporació d'aigua i el creixement de males herbes.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
24'
La relació entre pares i fills adolescents
L'adolescència com a etapa de crisi L'adolescència es defineix com un període de crisi absoluta i canvis profunds. La psicòloga Sònia Navarro explica que l'objectiu principal d'aquesta etapa és la recerca de la identitat pròpia, fet que requereix una separació temporal de les figures parentals. Reptes de la comunicació La comunicació esdevé el pilar més complex durant aquests anys: • Els adolescents passen de valorar l'opinió dels pares a qüestionar-la sistemàticament. • És vital evitar els interrogatoris; les preguntes constants només generen respostes monosil·làbiques. • La base d'una bona relació adolescent s'ha d'haver construït prèviament durant l'infantesa. "Si prèviament no ens hem comunicat amb els nostres fills, és molt difícil que arribi l'adolescència i ens expliqui de cop què està fent." El paper dels pares: Guies, no amics Un dels punts clau és la distinció de rols. Navarro sosté que un pare o una mare no ha de ser amic del seu fill: • L'adolescent ja té els seus propis amics per a determinades funcions. • Els pares han de mantenir la seva posició de referents i autoritat des del diàleg. • Cal posar límits coherents però anar donant "corda" de manera progressiva. La importància de l'autonomia i la responsabilitat És saludable que l'adolescent s'equivoqui. Els pares han de: • Deixar que prenguin les seves pròpies decisions. • Permetre que assumeixin les conseqüències dels seus actes sense intervenir-hi constantment per "arreglar-ho". • Fomentar activitats motivadores (esports, aprenentatges) fora de l'horari escolar per evitar l'entrada en entorns de risc com el consum de drogues.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
19'
L'educació i el diàleg en la relació pares i fills
L'educació: la tasca més complexa Educar es defineix en aquest espai com una de les tasques més difícils de la vida, principalment perquè ningú ens prepara per ser pares. La psicòloga Sònia Navarro destaca la importància d'acceptar que no som perfectes i que les equivocacions formen part del procés d'aprenentatge. Punts clau en la criança: Límits i coherència: Estableix que els límits s'han de fixar des de la infantesa. Si no es posen rutines i normes des de ben petits, és pràcticament impossible fer-ho durant l'adolescència. Aquests han de ser coherents entre ambdós progenitors i no dependre de l'estat d'ànim del moment. El temps de qualitat: Navarro alerta que els pares actuals parlen molt poc amb els seus fills. El ritme de vida adult imposa horaris frenètics als nens, deixant poc marge per al diàleg diari. La importància del joc: Es critica l'excés d'activitats extraescolars sedentàries o mentals que no permeten als nens descarregar la seva energia natural. "Si jo al meu fill de petit no l'he escoltat, ell no voldrà explicar-me res quan sigui un adolescent." El repte del TDAH i el context familiar L'episodi aborda de manera crítica l'augment de diagnòstics de Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Segons la psicòloga: Molts nens no tenen un trastorn real, sinó una manca d'espais per descarregar energia física. La societat actual exigeix que els nens es comportin com "adults en petit", coartant la seva creativitat i moviment. Símptomes mirall: Moltes vegades, els problemes de conducta dels nens (especialment fins als 8 anys) són reflexos de conflictes familiars o del malestar dels pares. En molts casos, treballar amb els pares és la clau perquè el nen deixi de manifestar aquests símptomes.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
Psicologia infantil: De la parella a la triada familiar
Educació emocional i l'evolució familiar En aquest espai de psicologia clínica amb Sònia Navarro, s'aborda la transició del binomi de parella al trinomi pare-mare-fill. Aquest canvi no només implica una nova dinàmica emocional, sinó també el repte d'unificar criteris educatius per evitar enviar missatges contradictoris a l'infant. La conducta com a missatge Quan un nen presenta un comportament considerat "no adequat", s'ha d'interpretar com un missatge xifrat. Els nens sovint usen la conducta per expressar allò que no saben comunicar amb paraules: Ràbia o confusió davant de decisions que no entenen. Cerca d'atenció: La sensació que si no actuen malament, ningú es fixa en ells. Por o inseguretat en el seu entorn. El binomi Ser vs. Conducta És crucial que els pares aprenguin a diferenciar entre qui és el nen i com es comporta el nen. Un error comú és utilitzar el càstig com una retirada d'afecte, enviant el missatge que "només t'estimaré si et portes bé". "L'estimo sempre perquè és ell, però ha de canviar la conducta específica." L'estabilitat a través de rutines i límits Els infants necessiten límits i rutines per sentir-se segurs. Sònia Navarro compara les rutines diàries (horaris de son, menjars) amb les parets d'una casa: sense elles, el nen se sent a la deriva i angoixat. Els límits no limiten la llibertat, sinó que creen l'ordre necessari perquè aquesta pugui aparèixer. Claus per fomentar l'autoestima Acceptació incondicional: Valorar el nen pel que és, no pel que fa. Contacte físic: Les abraçades i els petons són essencials per al desenvolupament emocional. Esforç versus Resultat: Enfocar l'atenció en el procés d'aprenentatge i no només en l'èxit o la perfecció. Unitat parental: No desautoritzar mai l'altre progenitor davant del nen, ja que això genera inestabilitat i futurs problemes de parella.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
22'
L'autoestima: Concepte, claus i mites amb Sònia Navarro
En aquesta secció del programa Ja tardes de Tarragona Ràdio, la psicòloga clínica Sònia Navarro explora a fons el concepte de l'autoestima, definint-la com la percepció, els sentiments i la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Al llarg de la conversa, es desmitifica la idea que tenir una autoestima alta equival a la perfecció i s'emfatitza la importància de l'acceptació personal. Els pilars d'una autoestima saludable Navarro destaca que una persona amb una autoestima adequada no és algú que no tingui dubtes, sinó algú que: Accepta els seus defectes i entén que la perfecció no existeix. Viu en el present i actua de forma objectiva davant la realitat. Prioritza la seva pròpia visió per sobre de l'opinió dels altres, evitant la necessitat constant d'agradar. Passa a l'acció amb rapidesa, evitant els bloquejos per dubtes excessius. Es cuida tant físicament com emocionalment, allunyant-se de relacions que no li aporten res positiu. L'exercici de la llista Una de les recomanacions clau de la psicòloga és fer-se una pregunta fonamental per mesurar el nostre estat emocional: "Què faries si tinguessis l'autoestima alta?" L'anàlisi de les respostes a aquesta llista permet identificar quines creences limitants ens impedeixen actuar i ens ajuda a entendre que la valoració personal sovint arriba després d'atrevir-nos a fer les coses, i no a l'inrevés. Autoestima vs. Ego Es debat també el risc de l'autoestima fictícia. Navarro adverteix que un excés d'autoestima basat en elements irreals o en el personatge que volem projectar pot derivar en un narcisisme o en un ego desmesurat. L'autoestima real, en canvi, neix del jo real i inclou sempre l'acceptació de les pròpies febleses.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
Fases i superació de les crisis psicològiques
Gestió i superació de les crisis emocionals En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora profundament la naturalesa de les crisis psicològiques, definides com a canvis sobtats i imprevistos que generen una sensació d'impotència i perill. La idea central és que, tot i que no som responsables de l'emoció que sentim, sí que ho som de què fem amb ella. Les 4 fases d'una crisi Qualsevol procés de crisi emocional sol travessar quatre etapes determinades: Xoc o impacte agut: Moment de confusió i desvaliment davant l'esdeveniment inesperat. Desorganització crítica: Les estratègies habituals fallen, augmentant la tensió emocional fins a nivells insuportables (on poden aparèixer conductes autodestructives). Resolució: Fase on es posa en marxa la creativitat per trobar noves solucions o maneres d'afrontar la realitat. Retirada final: Finalització de la crisi que, si es resol bé, condueix al creixement personal i a l'adquisició d'eines per a futures crisis. Emocions predominants i acompanyament L'asistència de tercers durant una crisi ha de basar-se en l'escolta activa i no en el consell ràpid. Navarro destaca que les solucions han de venir de l'interior de la persona afectada, respectant el seu propi mapa mental. Les emocions clau identificades són: Por: Fugida d'un perill concret i conegut. Angoixa: Sensació de perill sense saber-ne la causa. Ràbia i irritabilitat: Necessitat d'allunyar una cosa de la vida pròpia. Depressió: Aparició de la desesperança i la pèrdua de sentit. "La intenció de la crisi no és ajudar-nos a fer-nos mal, sinó ajudar-nos a créixer, a millorar i a preparar-nos per a la següent crisi vital." La crisi com a oportunitat en les relacions Es discuteix especialment el cas dels trencaments de parella. S'emfatitza que culpar exclusivament l'altre impedeix l'aprenentatge. Una resolució sana implica fer una revisió interna i entendre que cada part té un 50% de responsabilitat en la dinàmica de la relació. El patiment només té sentit si serveix per madurar i evitar la repetició de patrons erronis.