Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

529-552 de 4305

Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
35'
Cuina de Tardor: Peix Blau i Receptes amb Cireres
Jornades Gastronòmiques del Peix Blau a Tarragona L'episodi comença amb una conversa amb en Francesc Lledó, del restaurant Quim Quima, qui explica l'èxit de les jornades de peix blau organitzades per Tarragona Gastronòmica. Aquestes jornades, que s'allarguen fins al 17 de juny, ofereixen menús especials a preus competitius per potenciar el producte local. • Qualitat del producte: Es destaca la pràctica única de la confraria de Tarragona de portar gel a bord, fet que garanteix que el peix (sardina, seïtó, barat) mantingui una textura dura i una frescor superior. • Menú del Quim Quima: Inclou plats tradicionals i innovadors com anxoves curades a casa durant sis mesos, tataki de tonyina amb soja, amanida de seïtó vermell (sense dessagnar per conservar el gust) i la clàssica coca en recapte de sardines. Recepta Destacada: Escabetx Cítric de Peix Blau En Francesc detalla com preparar un escabetx cítric, una variant més fresca i lleugera que la tradicional, ideal per a l'estiu. Elaboració de la base Realitzar un sofregit de ceba, all, pebre en gra, llorer i farigola amb un bon oli d'oliva verge extra. Preparar una gàstrica: desfer sucre fins a punt de caramel ros i tallar la cocció amb vinagre, suc de taronja i suc de llimona. Barrejar els líquids amb el sofregit i deixar bullir uns minuts per amalgamar sabors. Coccó del peix "El secret dels escabetxos és que no volen bullir; només s'han de confitar perquè el peix no es posi dur." Es posa el peix net (sardina, bonítol o tonyina) a la cassola, s'espera que l'ebullició tot just arrenqui i es para el foc immediatament, deixant que es cogui amb la calor residual durant uns 15-20 minuts. Protagonisme de la Cirera: Postres i Salses Aprofitant el final de la temporada, es proposen diverses maneres de treure profit a les cireres, tant en l'àmbit dolç com en el salat. • Cireres amb xocolata: Una opció senzilla per acompanyar el cafè. Es banyen les cireres (amb mànec) en xocolata amarga de qualitat, prèviament temperada al microones. • Salsa de cireres per a carns i peixos: Consisteix a caramel·litzar les fruites desossades amb mel, pebre i un raig de vinagre de Xerès. És perfecta per a un filet de vedella o peixos de carn ferma com el rap. • Cireres amb crema anglesa: Francesc remarca la importància d'usar vainilla fresca a granel i infusionar-la en fred el dia abans. La crema s'ha de coure fins al "punt de napa" (quan marca la ratlla al dit a l'espàtula) sense que arribi mai a bullir. Trucs de Conservació i Desossat Per tancar l'espai, s'expliquen mètodes per fer melmelades i com separar els pinyols de la polpa de forma eficient utilitzant una batedora a velocitat lenta o el tradicional passapurés.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
35'
Tercer Fil, l'emergència social de Càritas i la crisi de Bankia
Infraestructures: El Tercer Fil i el Corredor del Mediterrani Ens trobem en un moment clau per a les infraestructures ferroviàries a Tarragona. El debat se centra en la implementació del tercer fil com a solució ràpida per connectar el polígon petroquímic amb l'ample de via europeu. La pressió del sector privat • Les empreses del polígon petroquímic de Tarragona, com BASF, han condicionat inversions milionàries a l'arribada de l'ample internacional. • Els tertulians coincideixen que l'actuació de la ministra de Foment és fruit de la pressió dels agents econòmics més que d'una planificació política prèvia. • Existeix un fort escepticisme sobre les promeses polítiques: > "Les obres són amors i no bones raons; l'únic que importa és la liquidació del pressupost." Impacte en la façana marítima • Es discuteix si el pas de mercaderies pel front marítim hipoteca el futur turístic de la ciutat. • Alguns tertulians defensen que la via del tren ha ajudat a preservar el litoral de l'especulació urbanística, tot i que cal millorar la connectivitat urbana i l'estat de l'estació. Crisis social: L'informe de Càritas i la nova pobresa La memòria anual de Càritas revela una situació alarmant a la demarcació, amb 16.000 persones ateses i un increment notable de la demanda d'ajuda bàsica. El desbordament de les entitats • Es destaca que la crisi és transversal i afecta capes de la societat que fins ara eren estables (classe mitjana, famílies amb hipoteca). • Es critica que les administracions públiques estiguin delegant la seva responsabilitat en entitats privades i ONGs per mantenir la cohesió social. • Debat sobre les prioritats de l'Església a Tarragona, contraposant les luxoses obres al Seminari amb les necessitats urgents de Càritas. Indignació política i financera: El cas Bankia L'episodi tanca amb una crítica ferotge a la gestió de la crisi bancària i la impunitat dels seus responsables. • Falta de responsabilitats: Indignació per la negativa a que figures com Rodrigo Rato o el president del CGPJ, Carlos Díbar, donin explicacions al Congrés. • Solidaritat ciutadana: Es valora positivament la iniciativa del moviment 15M de recollir fons mitjançant col·lecta popular per presentar querelles contra els responsables bancaris. • Canvi de percepció: La societat ha passat de veure el banquer com un assessor de confiança a percebre'l com un agent que prioritza la venda de productes tòxics com les preferents.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
28'
Llengua i cultura: Diàleg sobre l'ensenyament i el multilingüisme
Llengua, Cultura i Societat a Tarragona En aquest episodi del programa Cruïlles de Tarragona Ràdio, es debat sobre la intersecció entre l'aprenentatge de la llengua catalana i la integració cultural. Els convidats exploren com les institucions s'adapten als nous perfils demogràfics i als reptes de la globalització. La missió de les institucions lingüístiques • El Centre de Normalització Lingüística (CNL) se centra en l'acollida de nouvinguts i el foment de l'ús social del català a través de programes com el Voluntariat per la Llengua. • El Servei Lingüístic de la URV combina la promoció del català amb el foment del poliglotisme (anglès i terceres llengües) per respondre a la internacionalització acadèmica. Evolució dels perfils i internacionalització • S'ha passat de formar exclusivament funcionaris en els anys 90 a gestionar una allau d'immigració i estudiants Erasmus que busquen integrar-se ràpidament. • Existeix una distribució funcional de les llengües: el català com a llengua d'acollida i cohesió, i l'anglès com a eina de recerca científica. "Si una llengua no és necessària, no acaba continuant i, per tant, hem de fer necessari el català." Obstacles en l'ús social • Es denuncia la tendència dels catalanoparlants a canviar al castellà quan identifiquen algú com a estranger, un fenomen que pot crear frustració en l'alumne que s'esforça a aprendre. • La llengua s'ensenya indissolublement lligada a la cultura i al territori, organitzant visites a la Tarragona Romana i tallers de tradicions locals (castells, jotes). Reflexió final sobre la cultura • Els convidats defineixen la cultura com un bagatge que atorga una visió crítica i oberta del món, destacant que la transformació personal és més intensa quan un és creador i no només consumidor.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
34'
Debat sobre el Corredor Mediterrani, la crisi i l'Eurocopa
Infraestructures: El Corredor del Mediterrani i el Terç Fil L'episodi comença amb una anàlisi profunda de les declaracions de la ministra de Foment, Ana Pastor, sobre l'arribada del Corredor del Mediterrani i el projecte del tercer fil (o tercer carril). La discussió se centra en la viabilitat de les alternatives per a Tarragona: • El Tercer Fil: Es planteja com una solució provisional per connectar el port amb l'ample de via europeu en un termini de 2-3 anys. • Reus-Roda: Els tertulians coincideixen que és la solució ideal per treure les mercaderies perilloses dels nuclis urbans, però el debat sorgeix pel seu elevat cost i la manca de projecte constructiu immediat. • Crítiques al pressupost: S'analitza l'anunci d'una partida suplementària d'11 milions d'euros per al tram Tarragona-Vandellòs, qualificada per alguns tertulians com una "broma" o una "caricatura" tenint en compte les necessitats reals de la infraestructura. "No podem carregar la façana de la ciutat de més mercaderies perilloses. Ens estem carregant el futur de Tarragona." Impacte Econòmic i Competitivitat Els interlocutors expressen la seva preocupació pel fet que Barcelona ja estigui connectada amb Europa, mentre que Tarragona i València podrien perdre competitivitat si no s'accelera la connexió ferroviària. Crisi Financera i Gestió de la Banca El debat es desplaça cap a la situació macroeconòmica, abordant temes complexos com: • El rescat de Bankia: Es qüestiona la injecció de milers de milions d'euros en el sistema financer mentre s'apliquen retallades en sanitat i educació. • Polítiques d'austeritat vs. creixement: Es contraposen les visions d'austeritat defensades per Alemanya amb les noves propostes de creixement de Keynes o figures com el president francès Hollande. • Responsabilitat política: Hi ha retrets creuats sobre la herència rebuda i la gestió del deute acumulat de l'estat espanyol. Polèmica Local: Pantalles per a l'Eurocopa Finalment, l'episodi aborda una qüestió més domèstica però controvertida: la instal·lació d'una pantalla gegant a la Tabacalera per veure els partits de la selecció espanyola durant l'Eurocopa. • Iniciativa privada vs. pública: Els tertulians debaten si l'Ajuntament de Tarragona s'ha de fer càrrec de les despeses de seguretat i organització o si s'ha de buscar exclusivament el patrocini privat. • Debat identitari: La discussió deriva en un intercanvi d'opinions sobre el sentiment de pertinença i l'oportunitat de l'esdeveniment en el context de crisi actual.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
33'
Crisi bancària, cas Bankia i infraestructures a Tarragona
L'impacte de la crisi financera i el cas Bankia La tertúlia comença amb una anàlisi profunda de la situació econòmica actual i el rescat de Bankia. Els col·laboradors expressen una forta indignació per la injecció de més de 23.000 milions d'euros de diners públics en una entitat privada mentre s'apliquen retallades en serveis bàsics com la sanitat i l'educació. Punts clau del debat financer: • La falta de transparència i responsabilitats dels gestors que van portar les entitats a la fallida. • El paper del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com a organismes supervisors que han fallat en la seva tasca de control. • L'escàndol de les participacions preferents, descrit com un abús de confiança cap a clients sense preparació financera. • La paradoxa del crèdit: malgrat les injeccions de capital, el finançament no arriba a les petites empreses ni als autònoms. "No té cap lògica que una empresa privada rebi calés gratuïtament sense que això comporti conseqüències o responsabilitats." Infraestructures: El tercer fil i el Corredor del Mediterrani Es discuteix l'anunci de la ministra Anna Pastor sobre el compromís d'invertir en el tercer carril de via a Tarragona per connectar el port i la química amb Europa. Perspectives territorials: • Diferències polítiques: S'observa una manca de coherència en el discurs del Partit Popular entre el que es diu a Madrid, València i Tarragona. • Solució provisional vs. definitiva: Hi ha un dilema entre acceptar el tercer carril com una solució ràpida i possible, o seguir reclamant el traçat definitiu del Corredor del Mediterrani, tot i que actualment es considera econòmicament inviable. • Competitivitat: Es destaca que el Port de Tarragona corre el risc de quedar-se enrere respecte al de Barcelona si no s'aconsegueix l'ample de via europeu de manera imminent. Política Municipal a Tarragona Finalment, es valora el primer any de mandat a l'Ajuntament de Tarragona i la feblesa d'un govern en minoria. • S'aposta per la necessitat de governs forts o d'unitat per afrontar la gravetat de la crisi. • Es posa en relleu la responsabilitat dels grups de l'oposició per aprovar temes clau com el Pla d'Estabilitat Financer i el pagament a proveïdors.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
22'
Esport, cultura i tecnologia per a la inclusió a l'Espai Tothom
Inclusió i accessibilitat: Esport i Cultura L'episodi d'avui de Espai Tothom a Tarragona Ràdio se centra en dues grans iniciatives que busquen eliminar barreres per a les persones amb discapacitat: la tradicional Pujada al Loreto i el pioner Punt TIC-A a Reus. Esport per a tothom: 23a Pujada al Loreto Amb motiu de la celebració de la seva 23a edició el proper 10 de juny, Juani Fuentes, directora de l'ONCE a Tarragona, detalla les claus d'aquesta prova: Caràcter popular: No és una competició, sinó una jornada d'integració oberta a nens, adults i atletes. Recorregut: Una pujada de 6 quilòmetres des del port esportiu fins al santuari del Loreto. Participació inclusiva: Persones amb discapacitat visual hi participen acompanyades dels seus guies. Logística: La inscripció té un cost de 5 euros i inclou l'esmorzar i la samarreta commemorativa. Tecnologia pionera: El punt TICAR a Reus La Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus s'ha convertit en un referent a Catalunya amb la inauguració del projecte TICAR: Punt d'accés adaptat: Un ordinador equipat amb programari específic (com el lector de pantalla JAWS) i perifèrics per a persones amb discapacitats físiques o cognitives. Accessibilitat física: S'han instal·lat taules regulables en alçada i portes automàtiques per facilitar l'entrada a usuaris en cadira de rodes. Materials adaptats: La biblioteca consolida la seva oferta de llibres en braille, audiolibres i lectura fàcil. "Moltes vegades les barreres no són tan arquitectòniques o visibles, sinó que són barreres mentals." Altres apunts de l'actualitat inclusiva Sexualitat i discapacitat: Es presenta una jornada a Mollet del Vallès organitzada per ADIMO sobre sexualitat i diversitat funcional. Aniversari: Felicitacions a l'Associació Catalana d'Espina Bífida i Hidrocefàlia pel seu 40è aniversari. Bona sort: Es destaca el premi de 4 milions d'euros repartit pel Super 11 de l'ONCE a la Rambla Nova de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
34'
Aniversari de l'ascens del Nàstic i futur a Segona B
Retrospectiva: Del somni de Primera al retorn a Segona B L'episodi comença recordant el sisè aniversari de l’ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió (4 de juny de 2006). Els tertulians contrasten l'eufòria d'aquella fita històrica amb la trista realitat actual: el descens definitiu a la Segona Divisió B després de vuit anys en el futbol professional. Debat sobre el model de club i la gestió Es discuteix si l'ascens a Primera va ser una oportunitat aprofitada o, com suggereixen alguns, un "regal enverinat". Els punts clau inclouen: • La manca d'un projecte esportiu sòlid i estructurat al llarg dels anys. • El desapropiament dels recursos econòmics i socials generats durant l'estada a l'elit. • La necessitat de fugir de la supèrbia i l'arrogància per afrontar la nova etapa amb humilitat. Estratègies per al futur immediat De cara a la temporada 2012-2013, hi ha una divisió d'opinions sobre com motivar l'afició: • Vendre il·lusió: Uns defensen que l'únic objectiu ha de ser el play-off i l'ascens immediat per no perdre la massa social. • Rearmament moral i identitari: D'altres creuen que cal construir un relat basat en el planter i la identitat de club, més enllà dels resultats immediats. "Hem de rearmar socialment, moralment i esportivament aquest club; això pot costar 2, 3 o 4 anys." Moviments a la plantilla i responsabilitats Es menciona la continuïtat del porter Rubén Pérez, qui ha expressat el seu desig de seguir malgrat el descens. Finalment, es critica el paper de la premsa i la manca d'exigència de responsabilitats als gestors que han abandonat el club sense donar explicacions.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
12'
Estrenes de cinema gòtic, thriller i comèdia veterana
Actualitat a la Cartellera: Cinema per fugir de la calor En aquesta edició, els col·laboradors David Serra i Juanjo Ferrer analitzen les novetats cinematogràfiques de la setmana. Amb l'arribada de les altes temperatures, el cinema es presenta com el refugi ideal gràcies a l'aire condicionat, tot i que les estrenes actuals encara no presenten un estil clarament estiuenc. Anàlisi de les principals estrenes Blancanieves y la leyenda del cazador: Una versió amb un clar estil gòtic dirigida a un públic adolescent. Els crítics debaten sobre l'elecció del repartiment: > "Qui es pot creure que Kristen Stewart és més guapa que Charlize Theron?" La sombra de los otros (Shelter): Un thriller sobre trastorns de personalitat múltiple protagonitzat per Julianne Moore. Es destaca que és una producció del 2010 que ha trigat dos anys a arribar a les pantalles i que, malgrat una premissa interessant, perd força durant el metratge. Fuera de Juego: Comèdia espanyola amb Fernando Tejero que gira entorn del món del futbol. Tot i ser presentada al Festival de Màlaga, ha rebut una resposta bastant freda per part del públic. Por Fin Solos (Darling Companion): Destacada pels col·laboradors gràcies a la direcció de Lawrence Kasdan. És un retrat generacional protagonitzat per grans veterans com Kevin Kline i Diane Keaton. Recuperant títols i valoracions finals Finalment, es fa una menció a John Carter, una pel·lícula d'aventures i ciència-ficció que, tot i ser un fracàs de taquilla, és reivindicada per al seu consum en format domèstic (Blu-ray) pel seu rerefons clàssic basat en l'obra d'Edgar Rice Burroughs.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
19'
Rutes de natura: La Porta del Cel i consells de muntanya
Agenda d'activitats i curses L'episodi comença amb un repàs de les properes cites per a esportistes i amants de la natura, destacant la web Runèdia com a referent per trobar informació detallada: Curses i orientació: Es destaca una prova d'orientació a Mataró, la milla urbana d'Igualada (1.609 metres) i la clàssica caminada Reus-Prades-Reus (60 km). Cursa nocturna Neil Travel: S'anuncia la cursa de la Font del Garrot (10 km) pel 30 de juny als Pallaresos. És una prova nocturna que requereix l'ús de frontal. BTT: Es menciona la travessa als ports a Tortosa i la Pedalada Solidària a l'Albiol del Penedès. La Porta del Cel: Una travessa d'alta muntanya Es presenta la ruta circular La Porta del Cel, una travessa exigent que uneix quatre refugis al Pirineu: Refugis clau: Càmping de Graus, Certascan, Pinet (França) i Vallferrera. Al·licients: Permet coronar el Certascan (2.830 m) i la Pica d'Estats (3.143 m), el sostre de Catalunya. Planificació: Tot i que es pot fer en un cap de setmana o en una sola jornada (modalitat cursa), el més habitual és completar-la en cinc etapes per gaudir de l'entorn ple de llacs. El decàleg de la motxilla Per finalitzar, s'ofereix una llista de deu elements imprescindibles que no poden faltar en una excursió de cap de setmana: Carpa o capelina gran per refugiar-se de la pluja. Sac de dormir adequat. Aigua o cantimplora. Barretes energètiques, fruits secs o xocolata. Navalla multiusos. Roba adequada (sense sobrecarregar). Botiquín d'emergència bàsica. Equip d'orientació (mapes i brúixola). Llinterna o frontal. Companyia: Mai anar sols a la muntanya. "A la muntanya, mai hi aneu sols; els amics són imprescindibles per a la seguretat."
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
34'
Actualitat de Tarragona: El Tercer Fil i Crisi de Bankia
Compromís ministerial amb el Tercer Fil Ferroviari L'actualitat tarragonina està marcada per l'anunci de la ministra de Foment, Anna Pastor, sobre la implantació del tercer fil o carril per connectar el Port de Tarragona amb l'ample de via internacional. Aquesta mesura és vista com una solució pragmàtica davant la impossibilitat de finançar el Corredor del Mediterrani complet immediatament. • El projecte es licitarà el 2013 i s'espera que estigui operatiu el 2015. • El cost estimat és d'una desena part d'una via nova: aproximadament 2,2 milions d'euros per quilòmetre. • Hi ha una forta satisfacció en el sector químic (AEQT) i el Port de Tarragona per la celeritat promesa. Polèmica política local S'ha generat una discrepància notable dins del Partit Popular. Mentre el govern central impulsa el tercer fil, Alejandro Fernández manté la seva preferència per la façana marítima, generant tensions sobre la provisionalitat de la solució. "No té a haver-hi res que retalli o pugui obstaculitzar uns plantejaments de futur per l'economia del territori." Indignació per la crisi financera i Bankia La tertúlia reflecteix un profund malestar ciutadà respecte a la gestió de Bankia i el forat de 23.000 milions d'euros. • Alarma social: Es denuncia la manca de comissions d'investigació al Parlament. • Inversors minoritaris: Preocupació extrema per la gent gran atrapada en accions preferents sense solucions a curt termini. • Crítica a la gestió: Es qüestiona que es rescatin entitats mentre els ciutadans assumeixen el cost de la mala praxis bancària. El declivi esportiu de la ciutat Coincidint amb el sisè aniversari de l'ascens a Primera, el Nàstic de Tarragona afronta el seu descens a Segona B, cloent un cicle de 8 anys al futbol professional. • Es critica la dependència excessiva de diners públics en l'esport d'elit. • La situació és extensible al bàsquet i al voleibol local, que pateixen crisis similars. • Es fa una crida a donar suport a l'esport base i als equips de la zona com la Pobla de Mafumet o el Torreforta.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
38'
La 14a Fira del Vi de la DO Tarragona i el seu futur
La Fira del Vi a la Rambla Nova Aquest cap de setmana Tarragona celebra la 14a edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona. Tot i el número de l'edició, la fira té una trajectòria de 28 anys, ja que tradicionalment s'ha celebrat de forma biennal. L'esdeveniment aplega 19 cellers i ofereix tastos dirigits per donar a conèixer la riquesa vitivinícola de la zona. Evolució i Nova Filosofia dels Cellers El sector ha viscut una transformació profunda en els darrers 15 anys, passant de ser dominat per grans cooperatives a veure el sorgiment de petits cellers familiars amb una clara aposta per la qualitat i el terroir. • Professionalització: La influència de l'Escola d'Enologia de la URV ha estat clau, aportant joves enòlegs que apliquen noves tecnologies sense perdre la tradició. • Varietats Autòctones: Hi ha una tornada a les arrels, potenciant el Macabeu i la Parellada en blancs, i el Ull de llebre, la Garnatxa i la Carinyena en negres. • Sinceritat en el producte: Es busca que el vi reflecteixi les particularitats de cada anyada en lloc de crear productes homogenis industrials. El cas de Mas del Botó (Alforja) El productor Josep Maria Llaurador explica la seva experiència al capdavant del celler Mas del Botó, situat a 600 metres d'alçada. El seu vi insígnia, el Ganagot, destaca per: • Una criança en botes de roure francès per buscar l'elegància. • Un cultiu tradicional que evita productes de síntesi química. • Un homenatge a la història local (Ramon de Ganagot va ser el fundador d'Alforja). Nous Horitzons: Ecològics i Biodinàmica La DO Tarragona s'obre a noves tendències com el vi ecològic i la biodinàmica. Durant la xerrada es defineix la biodinàmica com una filosofia que connecta el cultiu amb els cicles de la lluna i les constel·lacions, buscant un producte d'extrema proximitat. "Els vins de la DO Tarragona són mediterranis, frescos i sincers. No cal ser un expert per gaudir-los, només cal anar a la fira sense por."
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
7'
La Festa de la Cirera i les Plantes Aromàtiques de Paúls
Les cireres, protagonistes a Paúls El municipi de Paúls, situat al Baix Ebre, celebra anualment la seva tradicional Festa de la Cirera i les Plantes Aromàtiques. Aquesta festivitat, que va néixer l'any 2003, té com a objectiu principal donar a conèixer la gran qualitat de la cirera local i oferir una plataforma de venda directa per als pagesos de la zona. Gastronomia i Productes Locals Durant el cap de setmana de la fira, el poble es transforma en un gran mercat on la cirera és l'eix central. Tanmateix, l'oferta s'amplia a molts altres productes artesans: Derivats de la cirera: Coques, licors, confitures i fins i tot productes cosmètics. Productes de la terra: Mel, oli d'oliva, olives i els tradicionals casquetes (coneguts com a pastissets en altres zones de l'Ebre). Artesania: Demostracions d'oficis tradicionals a càrrec de veïns i ramaders locals. Un programa d'activitats diversificat La festa no només és un espai comercial, sinó una celebració cultural completa que inclou: Cultura popular: La trobada de jotes de Paúls, una variant única que es balla picant només amb la punta dels dits. Novetats i oci: Escacs gegants amb la presència del campió d'Espanya, espectacles de foc, ball country i tallers de pa per als infants. Patrimoni: Exposicions d'art i visites al castell i a la zona alta del poble. "És una fira que cuidem perquè sigui molt tradicional, divertida i amena; per això ve moltíssima gent." L'alcaldessa, Júlia Selma, destaca la implicació total dels 600 habitants del municipi, que col·laboren en l'organització, els punts d'informació i la gestió del gran volum de visitants que rep la població.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
33'
Debat Polític: Finançament Local, Crisi Bancària i Retallades
Situació Financera de l'Ajuntament de Tarragona El debat s'inicia amb la notícia que els proveïdors de l'Ajuntament de Tarragona començaran a cobrar gràcies a un crèdit de 20 milions d'euros. Malgrat ser una mesura necessària per a la supervivència de moltes empreses, genera una forta controvèrsia política: • Els representants critiquen que el govern de l'Estat apliqui interessos propers al 6%, considerant-ho un interès excessiu per a una operació de rescat municipal. • Es posa de manifest el problema del finançament local, on els ajuntaments són l'última baula de la cadena i han de donar la cara davant d'una ciutadania amb necessitats creixents. La Crisi del Sistema Financer i Bankia Els tertulians expressen una profunda indignació pel cas de Bankia i la gestió del sistema bancari espanyol: • S'assenyala la intervenció política a l'entitat com una de les causes del seu col·lapse. • Es denuncia el contrast entre els milions d'euros destinats al rescat bancari i les dificultats de les famílies per evitar els desnonaments. • Un punt d'acord és la crítica a les indemnitzacions milionàries que han rebut alguns directius bancaris malgrat la pèssima gestió. "Bankia ens costarà a cada ciutadà uns 1.430 euros... els responsables estaran tranquil·lament a la piscina mentre petits inversors perden els seus diners." Cooperació Pública-Privada i Mobilització Social Davant la manca de recursos públics, emergeixen noves vies de finançament i resposta social: • Es comenten els convenis amb entitats com la Fundació La Caixa i Repsol per a projectes culturals i educatius. Mentre alguns ho veuen com una responsabilitat social positiva, altres ho qualifiquen de neofeudalisme on el privat substitueix el paper que hauria de tenir l'Estat. • Es destaca la proliferació de la solidaritat ciutadana, exemplificada en xarxes d'intercanvi de productes sense diners. El Conflicte en l'Educació i la Sanitat L'episodi tanca amb una forta discussió sobre les retallades en serveis bàsics a Catalunya: • Es produeix una confrontació de models: l'esquerra acusa el govern de la Generalitat d'utilitzar la crisi per privatitzar serveis i de retirar l'impost de successions, mentre que el representant de CiU defensa que es gestiona amb els recursos disponibles sota la duresa de la crisi. • Es citen les mobilitzacions als barris de Tarragona contra les retallades en l'ensenyament públic.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
15'
Bru Rovira i l'exposició Maternitats al CaixaFòrum
Explorant la condició humana a través de la maternitat El periodista i fotògraf Bru Rovira presenta al CaixaFòrum Tarragona la seva exposició "Maternitats", una col·lecció de fotografies i narracions que recullen històries de dones en contextos de conflicte, pobresa i desastres naturals. L'obra no només és una mostra visual, sinó un projecte de cooperació internacional que busca donar veu als protagonistes perquè s'autonarrin. Punts clau de l'exposició La mirada humana: Rovira fuig del periodisme d'impacte o "tranquil·litzant" que busca el morbo. Prefereix una aproximació que convidi a la reflexió i a la interacció amb l'espectador. Universalitat del dolor i l'esperança: Les imatges capturen la "fogarada de vida" que neix en la relació mare-fill, un espai privat que sobreviu fins i tot a guerres com la de Sèrbia, Bòsnia o el genocidi de Ruanda. El quart món: L'exposició inclou també realitats properes, com la pobresa a Barcelona o la vida a les presons, recordant que la marginació és global. Contrahistòries: L'autor destaca la importància de mirar des del costat per descobrir la veritat darrere de la propaganda política, com el cas de la "mare coratge" a l'època de Milosevic. Una reflexió sobre el periodisme actual "La funció del periodisme no és dir què s'ha de pensar, sinó donar elements a la gent perquè es creï idees de les coses per si mateixa." Segons Rovira, vivim en una època de sobresaturació d'imatges agressives que, en lloc de mobilitzar, acaben adormint la consciència. El seu objectiu és recuperar un periodisme que expliqui la condició humana sense filtres ideològics, basant-se en l'antropologia i la psicologia social per entendre el "perquè" dels conflictes.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
33'
Actualitat del CNL: Minipop i Mites Gastronòmics
Actualitat Lingüística i Cultural de Tarragona L'episodi d'avui del programa del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (CNL) es divideix en tres grans eixos: la promoció de la música en català amb el festival Minipop, l'actualitat dels cursos de català i una secció de desmitificació de tòpics gastronòmics. Música i Família: El Festival Minipop El programa destaca la segona edició del festival Minipop, que se celebra el primer cap de setmana de juny al Passeig de les Palmeres de Tarragona. • Es tracta d'un esdeveniment pensat per al públic familiar i infantil. • Es destaca la participació de grups que canten en català com Beth, Joan Colomo, Renaldo & Clara i Quart Primera. • El festival s'estén diumenge al Serrallo amb activitats de vermut musical. Notícies del CNL i la Plataforma per la Llengua Es repassen diverses activitats relacionades amb l'aprenentatge de la llengua: • Final de curs: Comencen els actes de cloenda dels 11 serveis i oficines de català de la zona (Cambrils, Valls, Calafell, etc.). • Mural Mob: Es promociona el vídeo de la Plataforma per la Llengua on es va formar el mosaic "El català, llengua comuna" amb mil globus. • Dialectologia: Es presenta el llibre El parlar de Cambrils del professor Pere Navarro, una obra clau per entendre el català local, destacant curiositats com la pronúncia de "dimuenge" en lloc de diumenge. "Nyiguinyogui" i "Rostim Tòpics": Gastronomia i Identitat En la secció final, l'Enric Garriga analitza l'origen de diversos plats considerats "nacionals": • Ratatouille vs. Sanfaina: S'explica que el ratatouille francès és, en realitat, una adaptació de la tradició occitana, equivalent a la nostra sanfaina. • La truita de patates: Es desmitifica com a plat exclusivament espanyol, tot demostrant que és tradicional en països com Egipte i Algèria (batata magli), i que hi ha documents a Mallorca del segle XVIII que ja en citen versions amb ceba. • L'all-i-oli: Es critica la proposta de declarar-lo "salsa nacional" de Catalunya, argumentant que és una salsa mediterrània i internacional, amb variants a Grècia, Provença i diversos punts dels Països Catalans. "Josep Pla hagués dit que demanar que l’all-i-oli sigui només salsa nacional és una immensa collonada, perquè és antiquíssima i típicament mediterrània." Concurs i Sortegi Finalment, es realitza el sorteig del mes a través de Facebook. La guanyadora s'emporta la sèrie completa en DVD de Polseres Vermelles després de comentar que l'última pel·lícula que va veure en català al cinema va ser Pa Negre.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
25'
La dansa com a eina de creixement i professió
Introducció i Context Cultural L'espai Cruïes de Tarragona Ràdio, conduït per Rosa Comas, dedica aquesta sessió a la dansa com a disciplina vital i formativa. Les convidades són Roser Prats (directora de l'Escola Artis) i Amaia Dorronzoro (directora d'En Dansa), qui comparteixen la seva experiència en la formació d'artistes a la ciutat. La Formació Inicial en la Dansa Ambdues directores coincideixen que l'edat ideal per començar és al voltant dels 4 anys, quan el cos ja té una estructura muscular mínima. Els beneficis principals en nens petits inclouen: • El despertament de sensacions motrius i la coordinació. • El treball de la lateralitat, l'elasticitat i el ritme. • El foment de la creativitat natural, que tendeix a disminuir cap als 8 anys si no es treballa. El Camí cap a la Professionalització Es destaca que el talent i les aptituds físiques (com l'obertura pèlvica o l'anatomia del peu) es poden detectar molt aviat, fins i tot als 5 anys. No obstant això, la carrera professional és exigent: • La dansa clàssica es defineix com una disciplina de gran sacrifici i anti-natural per al cos humà. • Existeix una gran dificultat per als joves espanyols, ja que sovint han de marxar a l'estranger cap als 16 o 17 anys per integrar-se en companyies professionals. • Les convidades critiquen la falta d'estructures educatives que permetin compaginar els estudis reglats (ESO/Batxillerat) amb les 4 hores diàries de dansa necessàries. Dansa per a Tothom i Nous Horitzons Més enllà del món professional, el podcast subratlla la importància de la dansa per al plaer personal i el benestar: • Dansa per a majors de 40 anys: Una proposta per a persones que busquen un espai d'expressió fora dels gimnasos convencionals. • Dansa integrada: Treball enriquidor que combina persones amb minusvalies i persones sense. "L'art és el llenguatge secret de l'ànima, sobretot la dansa, pel mode en què un ballarí s'expressa a l'escenari." Recomanacions Culturals Finals Rosa Comas tanca l'episodi recomanant el festival de l'Escola Artis el 16 de juny i diversos espais digitals com el blog de l'il·lustrador Hugo Prades i el de l'artista Rufino Mesa.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
22'
L'artritis reumatoide: prevenció, símptomes i tractaments
L'impacte de l'artritis reumatoide en la salut En aquest espai de divulgació amb Tarragona Ràdio i la Xarxa Santa Tecla, el doctor Xavier Uliac i el reumatòleg Josep Pujol expliquen la naturalesa de l'artritis reumatoide. Aquesta és una malaltia autoimmune on el cos ataca les seves pròpies proteïnes, provocant una inflamació crònica que afecta principalment les articulacions de les mans i els peus. Diferències clau: Artritis vs. Artrosi És fonamental no confondre aquests dos termes, ja que les seves causes i tractaments són totalment diferents: * Artritis: És una patologia inflamatòria de la sinòvia. Pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot en infants (artritis crònica juvenil). * Artrosi: És un procés degeneratiu lligat al desgast per l'edat. La importància del diagnòstic precoç Els doctors subratllen que existeix una "finestra d'oportunitat" de sis mesos. Si el tractament s'inicia ràpidament, les possibilitats de remissió o curació són molt elevades. "L'artritis és com un incendi: si veiem una mica de fum, hem de tirar-hi aigua immediatament abans que es descontroli." Tractaments i noves teràpies L'arsenal terapèutic ha evolucionat molt en els darrers anys per evitar la invalidesa: 1. Corticoides: S'usen en la fase inicial per la seva rapidesa d'acció. 2. Fàrmacs modificadors de la malaltia (FAME): Com el metotrexat, que frena la patologia. 3. Teràpies biològiques: Tractaments d'última generació que actuen sobre dianes específiques (interleuquines) quan els mètodes convencionals fallen. Prevenció i estil de vida El doctor Pujol destaca que l'estat general del pacient influeix directament en el control dels brots: * Alimentació: Una dieta rica en Omega-3 ajuda a mantenir la salut de les membranes cel·lulars. * Actitud positiva: L'estrès i l'estat d'ànim baix redueixen les defenses naturals i poden desencadenar brots, especialment en l'artritis psoriàstica. * Esport suau: Disciplines com el ioga, el tai-txi o la natació per mantenir la mobilitat sense impacte.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
34'
Debat Polític: Gestió Municipal i Infraestructures a Tarragona
Anàlisi del Primer Any de Mandat i Pactes de Govern El debat s'inicia amb una valoració profunda del primer any de govern municipal a Tarragona. Els diferents grups polítics discuteixen la necessitat d'un govern estable davant la dificultat de governar en minoria en un context econòmic excepcional. • El Partit Popular i el PSC coincideixen en que l'estabilitat és fonamental per a la ciutat, tot i que reconeixen que actualment els acords són puntuals. • Esquerra Republicana critica la falta d'un model de ciutat clar, descrivint la gestió del govern socialista com a variable i sense rumb. Economia Local i Pla de Pagament a Proveïdors S'analitza l'aprovació del pla d'ajustament per pagar els deutes pendents amb els proveïdors de l'Ajuntament. Punts Clau del Finançament: • El pla es considera una mesura d'emergència o pedaç necessari per reactivar l'economia local i evitar el tancament d'empreses. • Es debat sobre el dèficit estructural del finançament local a l'estat espanyol. • Es posa d'exemple el sistema de concert econòmic d'Euskadi i Navarra com a model més robust davant la crisi. El Corredor del Mediterrani i el Tercer Fil Un dels blocs més extensos se centra en les infraestructures ferroviàries i la connexió del Port de Tarragona amb Europa. Existeix una forta polèmica sobre el concepte de tercer fil o tercer carril. "Aquesta Tarragona quedarà ja a segona B eternament si no disposem d'ample internacional en menys de tres anys." • El teixit econòmic i polític reclama una sortida de mercaderies d'ample internacional per mantenir la competitivitat del polígon petroquímic. • Hi ha discrepàncies sobre el traçat: la línia Reus-Roda versus el tercer fil per la costa, que el PP defensa per evitar hipotecar la façana marítima, mentre altres urgeixen una solució immediata pel risc de perdre inversions. Valoració de Tarraco Viva i Turisme L'episodi tanca amb l'èxit del festival Tarraco Viva, tot i que genera disputes partidistes sobre qui en va garantir la celebració mitjançant els pressupostos. Es destaca el patrimoni romà com el principal actiu econòmic i de projecció exterior de la ciutat.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
17'
Adaptació i Evolució de les Col·leccions a la Biblioteca de Tarragona
L'Evolució de la Biblioteca Pública de Tarragona En aquesta conversa amb la Cristina Barber, responsable de col·leccions, s'explora com la Biblioteca Pública de Tarragona ha passat de ser un simple dipòsit de conservació a un centre dinàmic adaptat al segle XXI. La gestió moderna de la col·lecció no només implica l'adquisició de novetats, sinó un procés constant de reflexió i adaptació als nous perfils d'usuaris. Activitats Destacades de la Setmana Abans d'entrar en temes tècnics, es recorden les cites culturals immediates: * Contes en anglès (Magic Tales): Taller per a infants a partir de 6 anys, aquest dijous a les 18:00 h. * Sessions de Lectura Fàcil: Grups de conversa per a nouvinguts i persones que volen millorar el seu nivell de català. * Entrevista a Teresa Forcades: Videoconferència en directe des del Palau Robert de Barcelona, accessible simultàniament des de la biblioteca, destacant la seva visió crítica sobre la indústria farmacèutica. Gestió de la Col·lecció: Un Full de Ruta Estratègic La biblioteca gestiona un fons que combina el patrimoni històric (provinent de les exclaustracions de Santes Creus i Poblet) amb materials contemporanis. Els punts clau de la seva gestió són: L'Esporga: Procés vital de retirar materials obsolets o endarrerits per deixar espai a continguts actuals. Detecció de Necessitats: Els treballs de recerca dels joves i les demandes del món laboral actuen com a indicadors per adquirir nous temes emergents. Segmentació per Edats: Des de la bebeteca fins a la nova Zona ESO i BAT, la col·lecció s'especialitza per franges d'edat i necessitats acadèmiques. Adaptació als Nous Temps i Formats La biblioteca s'ha hagut de reestructurar per donar cabuda a: 1. Tecnologia: Llibres sobre iphones, tablets i noves professions que requereixen canvis en la retolació i ubicació. 2. Accessibilitat: Col·leccions de lectura fàcil, llibres amb lletra gran i audiolibres per a gent gran o amb dificultats visuals. 3. Autoformació: Creixement de la secció d'aprenentatge de llengües degut a la demanda laboral. "La nostra feina és estar detectant aquestes noves necessitats i fer esporga d'aquells materials que queden obsolets."
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
25'
L'Efecte Mestral i l'Art de la Ceguesa amb Álvar Calvet
Solidaritat i Inclusió a Tarragona L'episodi d'avui del programa Tothom de Tarragona Ràdio explora dues iniciatives que busquen donar visibilitat i suport a les persones amb discapacitat des de vessants molt diferents: la cooperació comercial i l'expressió artística. L'Efecte Mestral: Petits Gestos, Grans Canvis Emília Altarriba i Maria Mesquida presenten l'Efecte Mestral, una campanya de la Federació Mestral Cocenfe Tarragona inspirada en la teoria de l'efecte papallona. L'objectiu és crear una xarxa de suport per al col·lectiu de discapacitats físics i orgànics. • Xarxa d'establiments: Més de 80 comerços de la província ofereixen descomptes i detalls a qui presenti el carnet de la federació. • Carnet Solidari: Existeix una modalitat per a socis (gratuïta) i una per al públic general (10 euros anuals) que serveix per finançar les activitats de les 17 entitats federades. • Conscienciació escolar: El projecte No passis roda a roda educa els joves sobre la prevenció d'accidents de trànsit i la realitat de viure en una cadira de rodes. "Volem que, en una situació de crisi econòmica, tota persona pugui ajudar a revertir la situació a través d'un petit detall." "Noche": Un Diàleg Artístic amb la Ceguesa L'artista Álvar Calvet explica la seva nova exposició a Madrid, creada a partir d'un procés de col·laboració amb sis persones cegues de Tarragona vinculades a l'ONCE. • El procés creatiu: Calvet va realitzar 15 preguntes a cada participant sobre els seus desitjos, pors i colors preferits. • Experiència sensorial: L'autor presenta la sèrie Como ciego, on ell mateix crea obres amb els ulls tapats per intentar reproduir els gestos i traços dels seus col·laboradors. • Reivindicació de l'autonomia: Molts testimonis coincideixen que el seu major desig seria poder conduir un cotxe per la independència que això suposaria. L'Art com a Intercomunicador Social El programa destaca com l'art pot trencar barreres i apropar realitats sovint excloses de la "normalitat", citant també altres exemples d'èxit com l'exposició Món Fluix al Moll de Costa de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
43'
Projectes Educatius i Intercanvis de Formació Professional
Col·laboració entre l'Institut Vidal i Barraquer i el Pla Educatiu d'Entorn En la primera part de l'episodi es discuteix la col·laboració entre l'Institut Vidal i Barraquer i l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET) a través del Pla Educatiu d'Entorn. Aquesta iniciativa busca l'èxit educatiu, la cohesió social i el foment de la llengua catalana mitjançant l'aprenentatge-servei. Projectes d'Educació Infantil i Animació • L'alumnat d'Educació Infantil va dissenyar l'activitat Actuant junts en fem més per treballar la cooperació amb infants de llars d'infants. • Els estudiants d'Animació Sociocultural i Integració Social van realitzar jocs cooperatius i dinàmiques de grup en escoles de barris com Ponent i Camp Clar. "L'experiència ha sigut el primer contacte amb l'entorn real i ens ha permès veure que el que fem a l'aula té una aplicació pràctica." Intercanvi de Formació Professional entre Tarragona i Zarautz La segona part del podcast presenta un projecte d'innovació subvencionat pel Ministeri d'Educació que permet a alumnes d'Imatge Personal realitzar pràctiques en centres de treball d'altres comunitats autònomes. Hi participen l'Institut Cal·lípolis de Tarragona i l'Institut Montalbertia de Zarautz. Experiències en Centres de Treball de Prestigi • Estades professionals: Els alumnes han treballat en entorns d'alt nivell com el balneari La Perla o la televisió autonòmica basca (ITV Miramón). • Aprenentatges clau: Destaca el descobriment de tecnologia avançada, la importància del treball en equip i el respecte entre departaments en entorns de pressió. • Visió de futur: Els participants reflexionen sobre l'alta competència en el sector de l'estètica i la necessitat d'especialització i innovació per destacar professionalment.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
35'
Anàlisi del descens del Nàstic i planificació del futur a Segona B
Balanç d'una Temporada de Fracàs El podcast analitza la crítica situació del Gimnàstic de Tarragona després de confirmar-se el seu descens a la Segona Divisió B. Els tertulians debaten sobre les responsabilitats compartides de la desfeta, assenyalant tant la directiva com el cos tècnic i els jugadors. • Jorge D'Alessandro: Es qüestiona la seva gestió, especialment els errors en el mercat d'hivern i la manca de rumb Clar en l'equip. • L'actitud de l'afició: Es comenta la sorpresa per la manca de xiulets al Nou Estadi, atribuïda més a la resignació i al cansament que no pas a la satisfacció amb l'equip. Gestió Esportiva i Responsabilitats Es posa el focus en la figura de Josep Maria Nogués i la seva polèmica demanda al club per 75.000 euros. Els tertulians consideren la seva gestió com un dels principals motius del descens. "S'han fet molt malament les coses... portem quatre anys en barrena des que vam baixar de Primera Divisió." Projecte per a la Temporada 2012-2013 De cara al futur, s'aposta per una reestructuració profunda de la plantilla i el cos tècnic per intentar el retorn immediat al futbol professional. • Quico Ramírez: Apareix com el nom més lògic per ocupar la banqueta, apostant per un tècnic de la casa. • Neteja del vestidor: Es proposa mantenir només una petita base de 4 a 6 jugadors (com Rubén Pérez, Xisco Campos o Seoane) i completar l'equip amb jugadors de la Pobla i el juvenil. • Lideratge: Es destaca la necessitat que Josep Maria Andreu assumeixi oficialment la presidència en la propera junta d'accionistes per aportar estabilitat institucional.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
17'
Recull d'errades i moments divertits a Tarragona Ràdio
L'Última Mitja Hora: Edició 71 En aquesta edició del programa liderat per Josep Ardila i Miquel González, es fa un repàs humorístic dels millors moments, pífies lingüístiques i situacions accidentades viscudes a la sintonía de Tarragona Ràdio durant la darrera setmana. Seccions destacades del programa: Compromisos familiars i futbol: Es recupera el tall del president de la Pobla de Mafumet, Josep Mir, qui va demanar canviar l'horari d'un partit no per la comunió de la seva neta, sinó per poder veure el futbol sense interrupcions. Errors lingüístics i terminologia inventada: Una doctora utilitza el terme "cerebre" de forma reiterada. Núria Cartanyà pateix una desmentida en directe sobre l'antiguitat d'un espectacle a Tàrraco Viva. Anna Plaza encunya el terme "clipi-clipi" per parlar dels clics al web. Retransmissions esportives caòtiques: Quim Pons i Jordi Blanca viuen moments de confusió a Múrcia a causa del vent i els papers que volaven. Es descobreix el grup de fans "Morga Sol" i Marta Mañé que s'envien petons per la ràdio pública durant la porra del Nàstic. L'expressió inventada de la "mosca cojonellirguilla" per part de Sílvia García durant una entrevista. Reflexions sobre la ràdio en directe: "Sempre tenim el 'si' darrere de la mosca... vull dir, de l'orella." L'episodi conclou amb els problemes tècnics d'una unitat mòbil sota el sol i el soroll d'una cassolada durant la vaga d'ensenyament, que impedeixen una comunicació fluida, demostrant els reptes de la ràdio en viu.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
21 d’ag. del 2012
16'
Anàlisi de les estrenes de cinema: Men in Black 3 i Els nens salvatges
Actualitat de la cartellera: Entre el drama social i la ciència-ficció En aquesta tertúlia cinematogràfica, el crític David Serra i el seu col·laborador Juanjo analitzen les principals estrenes de la setmana, posant l'accent en el cinema estatal de caràcter social i el gran retorn de les franquícies de Hollywood. Les estrenes destacades Els nens salvatges (Patrícia Ferreira): Ha estat la gran triomfadora del Festival de Màlaga. Tracta sobre l'adolescència desarrelada i el xoc amb el sistema educatiu i el món adult. David Serra destaca la qualitat del càsting (Àlex Monné, Albert Baró) però critica algunes febleses del guió i un cert caràcter manipulador en la tragèdia. Juanjo reflexiona sobre el cansament del cinema social quan els guionistes s'inventen realitats que no coneixen de primera mà. Men in Black 3: Es manté el repartiment original amb Will Smith i Tommy Lee Jones, afegint Josh Brolin com la versió jove de l'agent K. La trama gira entorn d'un viatge temporal als anys 70 per salvar la vida de l'agent K. Tot i que la premissa és bona, Serra considera que el nivell d'humor ha baixat respecte a la primera entrega, destacant però cameos divertits com el d'Andy Warhol. Altres produccions esmentades Quan t'encuentre: Protagonitzada per Zac Efron i basada en una novel·la de Nicholas Sparks. Crítica per ser excessivament cursi i ensucrada. Starbuck: Una original comèdia canadenca sobre un donant de semen que descobreix que té més de 500 fills. L'art d'estimar: Una pel·lícula francesa d'històries creuades que els col·laboradors tenen pendent de veure. "A vegades tenim una saturació de persones que fan cinema social com una mena d'espectacle on la realitat no és la que volen retratar."