Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

553-576 de 4305
  • Curses populars, rutes al Pirineu i consells de muntanya - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    21'

    Curses populars, rutes al Pirineu i consells de muntanya

    Agenda de Curses i Activitats de Muntanya L'episodi comença amb un repàs detallat de les properes curses populars i esdeveniments esportius previstos per al cap de setmana del 2 de juny: Igualada Urban Running Night Show: Una cursa nocturna de 10 quilòmetres amb una variant de 5 km i activitats infantils, destacant el seu caràcter familiar. Cursa del Llop (Tortosa): Una prova d'alta resistència que inclou una mitja marató (21,097 km). Ultratrail de Coll de Nargó: Una exigent cursa de 99 quilòmetres que s'ha de completar en un màxim de 24 hores i que atorga punts per a la prestigiosa Ultratrail del Mont Blanc. La travessa "Carros de Foc" Es presenta la mítica ruta circular pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es tracta d'un recorregut que connecta 9 refugis de muntanya: Distància i desnivell: Aproximadament 65 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 9.000 metres. Modalitat Open: Permet fer la ruta al propi ritme, segellant un forfet a cada refugi, de manera similar al Camí de Sant Jaume. Geocaching: Com a novetat, s'ha incorporat aquest joc de cerca de tresors mitjançant coordenades GPS per afegir una motivació extra a l'excursió. Guia Pràctica: Elecció de la Motxilla En la secció de consells tècnics, s'expliquen els criteris fonamentals per escollir una motxilla adequada segons l'activitat: Excursions d'un dia (35 litres): Han de ser lleugeres, sense estructures rígides i que s'adaptin bé a l'esquena. Sortides de cap de setmana (45-50 litres): Amb capacitat suficient per portar roba de recanvi i el sac de dormir. Alta muntanya: Es recomanen motxilles amb armadura interna i corretges encoixinades per distribuir correctament el pes i evitar lesions. "Si hem de fer excursions de més d'un dia, la motxilla ha de tenir capacitat per al sac, però sobretot ha d'estar ben encoixinada perquè si no s'acaba amb la cinta clavada a l'esquena." Proposta de Ruta: Bessiberris i Vall de Boí Finalment, es presenta una sortida guiada per al mes de juny que inclou l'ascens als pics de Bessiberri i Comaloformo (més de 3.000 metres). La proposta té una dificultat mitjana-alta i inclou allotjament en una casa de colònies tipus refugi a Barruera, amb l'objectiu de viure una experiència de muntanya autèntica i professionalitzada.

  • Participació infantil i el Consell d'Infants a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    43'

    Participació infantil i el Consell d'Infants a Tarragona

    El Consell Municipal d'Infants: Veu i Acció Civil En aquest episodi del programa L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, s'explora la funció i l'impacte del Consell Municipal d'Infants de Tarragona. Amb la participació de deu representants de diverses escoles i la tècnica municipal Rosa Nevado, es desgrana com els nens i nenes participen activament en la política local per millorar la seva ciutat. Funcionament i Eleccions El Consell és un òrgan de participació format per alumnes de 5è i 6è de primària que són escollits democràticament a les seves aules. Alguns dels punts clau esmentats són: • Representativitat: Els consellers no parlen per ells mateixos, sinó que recullen les inquietuds de tota la classe. • Procés democràtic: Realitzen campanya, preparen programes i se sotmeten a votacions escolars. • Diversitat: S'emfatitza la importància que hi hagi veus d'infants d'altres orígens per fer un consell més inclusiu. Propostes Clau del Plenari Durant la sessió plenària, els infants van treballar al voltant de la Carta dels Drets de la Unió Europea, centrant-se en la igualtat i la protecció social. Les 5 propostes principals aprovades són: Salut Pública: Col·locar enganxines dissuasives davant les escoles on la gent fuma per conscienciar sobre el dany als menors. Accessibilitat: Identificar punts de la ciutat que necessiten rampes per a cadires de rodes. Acompanyament generacional: Programes per apadrinar avis i àvies en residències per combatre la soledat. Sensibilització de gènere: Actes simbòlics a les escoles el dia posterior a un cas de violència de gènere. Inclusió i empatia: Rebre xerrades de persones amb discapacitat perquè expliquin el seu testimoni directe. Interacció amb l'Administració Els infants destaquen l'experiència de dialogar directament amb l'alcalde al saló de plens. Molts reconeixen haver sentit nervis, però també una gran responsabilitat. S'han plantejat qüestions reals com les obres del Mercat Central, la freqüència dels autobusos o la necessitat de més carrils bici i parcs infantils. "No és el mateix que una altra persona t'expliqui què li passa a algú en cadira de rodes, que el fet que la mateixa persona t'expliqui què sent i les dificultats que té." Visió de la Política d'Adults Els consellers reflexionen sobre la figura de l'alcalde, descrivint-la com una feina difícil i plena de responsabilitats, allunyada de la idea simplista de només "guanyar diners". També expressen una crítica constructiva cap als polítics que no compleixen les seves promeses, reivindicant que la infància té opinions vàlides que cal escoltar tot l'any, no només en campanya.

  • Tertúlia: Jocs Mediterranis, el Tercer Fil i la Final de Copa - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    33'

    Tertúlia: Jocs Mediterranis, el Tercer Fil i la Final de Copa

    Balanç Polític i Actualitat Local Els tertulians analitzen el primer any de mandat a l'Ajuntament de Tarragona, caracteritzat per un govern en minoria. Coincideixen que, malgrat les expectatives inicials de caos, la situació ha estat sorprenentment tranquil·la. Els motius principals discutits inclouen: • La necessitat de gestionar la misèria a causa de la crisi econòmica. • Un exercici de seny i responsabilitat tant del govern com de l'oposició. • Una certa falta d'incentiu de l'oposició per assumir el control en un moment tan complicat. Infraestructures i Futur Econòmic Es debat profundament la recent conferència de l'alcalde al Cercle d'Economia de Barcelona, centrada en dos eixos: 1. Jocs del Mediterrani 2017: Es veu com una oportunitat d'inversió i projecció internacional, especialment amb el nord d'Àfrica, tot i que es demana més trempera i una feina comercial intensa de "maleteta". 2. El Tercer Fil (Tercer Raïl): Considerat un projecte irrenunciable i indiscutible per a la competitivitat del Port de Tarragona i la indústria petroquímica. Hi ha una sensació compartida que el consens polític està a prop d'assolir-se. Futbol, Política i Oci L'episodi dedica una part a la final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao: "El futbol és l'única illa d'irracionalitat que tenim els ciutadans." Es discuteixen les declaracions d'Esperanza Aguirre sobre la pitada a l'himne i la proposta que els clubs paguin els dispositius de seguretat, considerant-ho un debat sobre la bombolla futbolística que encara no ha esclatat. Finalment, es fa una crida a la precaució a les platges davant l'avançament de la temporada de bany i la manca de socorristes fins a Sant Joan a causa de les retallades.

  • Cuina de temporada: Foie amb cireres i el seu origen - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    21'

    Cuina de temporada: Foie amb cireres i el seu origen

    Gastronomia romana i el producte de temporada En aquesta conversa amb Francesc Lledó, del restaurant Quim Quima, s'explora la connexió entre la història i la cuina actual, especialment durant les jornades de Tarracotaula. Es destaca com la cultura romana ja apreciava productes de luxe com el fetge d'oca i les granges de caragols, demostrant un coneixement culinari avançat. La cirera: La protagonista de la primavera S'introdueix la cirera com el producte estrella del moment. Alguns punts clau sobre el seu consum són: Estacionalitat: Cal menjar-les quan toca per garantir una dieta saludable i millors preus (al voltant dels 2 euros/quilo). Propietats: Són riques en antioxidants, ferro i beta-carotens, ideals per preparar la pell per a l'estiu. Versatilitat: Es poden fer servir en postres, amanides, vinagretes o combinades amb formatges frescos com el brossat. Secret i tècnica del Foie Gras fresc L'expert detalla la importància de la qualitat del fetge d'ànec: Origen natural: S'explica que l'acumulació de greix al fetge era originalment un procés natural de les aus migratòries per emmagatzemar energia d'origen vegetal (moresc). Frescor absoluta: Per cuinar a la paella, el foie ha de ser fresc-fresc i mai congelat, per evitar que perdi tota l'estructura i deixi anar un excés de greix. Consell de compra: Es recomana buscar dates de caducitat llargues i confiar en proveïdors que respectin la cadena de fred. "Si el fetge és molt fresc, les cèl·lules aguanten i el fetge ens plorarà molt menys a la paella." Receta: Fetge d'ànec amb cireres Es descriu el plat estrella de temporada: Preparació: Desossar les cireres i tallar el foie en filets gruixuts (un dit de gruix) directament de la nevera. Cocció: Enfarinar el foie (apte per a celíacs amb farina d'arròs) i marcar-lo a foc molt fort per crear una crosta caramel·litzada. Salsa: A la mateixa paella, saltar les cireres amb mel, comí, pebre i un punt de vinagre, desglacejant finalment amb un vi dolç (Porto, mistela o moscatell). Acabat: Unir-ho tot un parell de minuts i servir immediatament per evitar que el greix es desfaci.

  • 5a Fira Marítima de la Costa Daurada a Cambrils - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    9'

    5a Fira Marítima de la Costa Daurada a Cambrils

    Cambrils esdevé la capital nàutica de Catalunya Cambrils acull aquest cap de setmana la cinquena edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada, que enguany tanca el prestigiós Festival del Mar. Aquest esdeveniment marca un punt d'inflexió en el seu format gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament, el Club Nàutic Cambrils i l’Associació d’Indústries Nàutiques (ADIN). Una oferta comercial i professional potent La fira disposarà d'uns 32 expositors i mostrarà més de 100 embarcacions tant en exposició en sec com a l'aigua. Els visitants hi podran trobar: Embarcacions noves i d'ocasió (vela, motor, semirígides). Accessoris i motors nàutics, canoes, caiacs i catamarans. Articles d'artesania i productes agroalimentaris locals. Activitats lúdiques i seguretat marítima Més enllà del vessant comercial, el festival busca apropar la mar a la ciutadania amb activitats per a totes les edats: Simulacres de rescat: Exhibicions vistoses amb la llanxa d'intervenció i l'helicòpter Helimer. Tallers i formació: Xerrades sobre nusos, seguretat, ús de xarxes socials i exàmens per al titulín. Esport i aventura: Portes obertes amb sortides en caiac, windsurf, pàdel surf i batejos de submarinisme. Vessant social i cultural L'esdeveniment també té un component solidari amb la cessió d'un espai per a l'Hospital Sant Joan de Déu per recaptar fons contra el càncer infantil. A més, es complementa amb propostes culturals com visites a la Vila Romana de la Llosa i exposicions artístiques al Club Nàutic. "L'objectiu és que la gent conegui el potencial cultural, esportiu i gastronòmic de Cambrils, consolidant la fira com un referent del litoral català."

  • Debat Polític: Balanç del Mandat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    33'

    Debat Polític: Balanç del Mandat a Tarragona

    Balanç del Primer Any de Mandat a Tarragona En aquesta tertúlia política, representants dels principals grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona analitzen la situació de la ciutat després del primer any de mandat de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. El debat se centra en la gestió econòmica, l'efectivitat del govern en minoria i els projectes urbanístics clau. Gestió Econòmica i Dèficit Municipal El debat econòmic ha estat marcat per la polèmica sobre el tancament de l'exercici anterior: • L'oposició (CiU i PP) acusa el govern local d'haver gastat 19 milions d'euros no pressupostats, desmentint el superàvit anunciat per l'equip de govern. • Es discuteix la responsabilitat de les factures pendents de la Generalitat de Catalunya cap a l'ajuntament, un tema recurrent que genera friccions entre els partits segons la seva afiliació. • Hi ha una preocupació compartida per la dificultat de gestionar la ciutat en un context de crisi econòmica i manca de liquiditat. Governabilitat en Minoria i Rumors de Pactes Un dels punts més calents ha estat l'estabilitat del govern del PSC, que actualment es troba en minoria parlamentària: • Sandra Ramos (PSC) defensa que la ciutat no ha notat aquesta minoria gràcies a la responsabilitat de l'alcalde i la seva capacitat de diàleg. • Robert Vendrell (CiU) i Josep Acero (PP) subratllen que l'estabilitat ha estat possible gràcies al seu suport puntual en pressupostos i ordenances, però reclamen més diàleg real. • S'aborden els rumors mediàtics sobre un possible pacte de govern estable que inclouria el repartiment de l'alcaldia, un tema que l'oposició demana tractar amb discreció i silenci per no indignar la ciutadania. Projectes de Ciutat i Inversions Es repassen les infraestructures i projectes que marquen l'agenda política actual: • El Jardí Vertical a la Tabacalera: Genera opinions dividides. Mentre uns el veuen com una millora estètica Smart City, d'altres com Fran Cobos (ICV) critiquen que es prioritzi el "contenidor" abans que serveis bàsics com una biblioteca o centres culturals. • IKEA i Mercat Central: Es mencionen com a motors de futur, tot i que l'oposició critica la lentitud i la percepció de ciutat "aturada" per a molts veïns. "No pots dir que tanques l'any amb superàvit quan resulta que estàs devent més de 19 milions d'euros."

  • Música tarragonina, gastronomia occitana i català a la xarxa - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    34'

    Música tarragonina, gastronomia occitana i català a la xarxa

    Panorama de la Música Tarragonina i Actualitat En aquesta edició d'Un quart de català, l'Enric Garriga ens apropa a la vitalitat cultural de Tarragona. Se centra especialment en la figura de l'Albert Jordà i el seu disc La vida esclata quan es para el temps, destacant la seva trajectòria des dels Papà Noés. També es promociona el concert de Gran Gallina al Teatre del Magatzem i es menciona la fita del grup Pastora, que publicarà el seu primer disc íntegrament en català, titulat Una altra galàxia. Activitats del Centre de Normalització Lingüística (CNL) • El Gran Dictat: Alumnes de Tarragona van participar recentment com a públic en les gravacions de TV3, una experiència que es repetirà amb voluntaris de Calafell al juny. • Concurs de maig: Última crida per participar en el sorteig dels DVD de la sèrie Polseres Vermelles a través de Facebook, responent sobre l'última pel·lícula vista en català. • Sessions formatives: Es recorden les sessions inicials sobre el món del bar i el restaurant, així també com les lliçons de suficiència sobre oracions compostes i puntuació. Rostim Tòpics: Cuines germanes, l'expoli gastronòmic En un espai dedicat a la reflexió cultural, es discuteix com la cuina occitana i la catalana comparteixen arrels profundes que sovint han estat invisibilitzades pels estats espanyol i francès. "La cuina francesa es farceix de l'espoli cultural i gastronòmic que fan a les nacions que tenen a dintre." Es detallen diversos plats que internacionalment es venen com a francesos però que són d'origen occità o compartits amb el català: • Bullabessa (de l'occità "bullir baix"). • Brandada (del verb "brandar", remenar). • Allioli, Magret, Casolet i fins i tot postres com els creps (crespells) o les orelletes. Tecnologia i Llengua Catalana Twitter en català La plataforma s'està traduint gràcies a una campanya iniciada el 2009. La resposta dels voluntaris catalans ha estat aclaparadora, traduint el glossari de termes en un temps rècord de poques hores, superant amb escreix la velocitat d'altres llengües amb estat. Smartphones i Sistemes Operatius Es fa un repàs de quins dispositius permeten l'ús del català: • Android: Depèn del fabricant. Marques com HTC, Samsung o Sony encara presenten limitacions en certs models, tot i que existeixen aplicacions com el rellotge català. • Apple i Blackberry: Tenen un suport consolidat per a la llengua en tots els seus sistemes actuals (iOS i OS X).

  • Diàleg cultural amb Coia Valls i Jordi Tiñena - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    Diàleg cultural amb Coia Valls i Jordi Tiñena

    Conversa sobre Literatura, Èxit i Creació Local En el marc de Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana, s'ha dut a terme un espai de diàleg amb dos referents de les lletres tarragonines: la Coia Valls i el Jordi Tiñena. La sessió ha explorat des de la gestió de l'èxit mediàtic fins a les interioritats del procés creatiu i la situació del sector editorial fora de la capitalitat de Barcelona. La Dualitat de l'Escriptor i l'Èxit Els autors han debatut sobre què significa ser un escriptor mediàtic. • La Coia Valls viu el procés com una dualitat: el tancament hermètic durant l'escriptura i la "festa" que suposa el contacte amb els lectors. • En Jordi Tiñena es defineix com un perfil més retret, per a qui l'èxit resideix exclusivament en assolir el repte literari marcat inicialment. "L'èxit és aconseguir escriure allò que volies escriure... si t'has plantejat un repte i creus que ho has aconseguit, això és l'èxit." Temàtiques i Obsessions Literàries S'han analitzat les obres recents (El Mercader de Valls i El gos suïcida de Tiñena): • El Viatge: Per a la Coia, el viatge no és només físic, sinó una metàfora de vida i un retorn al centre d'un mateix. • El Poder i la Incomunicació: En Jordi reconeix fils conductors constants com les relacions de poder i els personatges amb dificultats per expressar sentiments. El Territori i la Indústria Editorial Un dels punts més crítics ha estat la reflexió sobre la macrocefàlia de Barcelona: • Es denuncia el provincianisme de la capital, que sovint ignora el talent del sud (Tarragona i Terres de l'Ebre). • S'ha destacat la figura del poeta Gerard Vergés com a exemple de gran qualitat literària no prou reconeguda a la metròpoli.

  • Cirurgia otorrinolaringològica en l'edat pediàtrica - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Cirurgia otorrinolaringològica en l'edat pediàtrica

    Introducció a les cirurgies infantils més freqüents L'episodi compta amb la presència del Doctor Jordi Enjuanes, cap del servei d'Otorrinolaringologia de la xarxa Santa Tecla, qui desgrana les intervencions més habituals en nens i nenes. S'emfatitza que aquestes cirurgies no es realitzen per elecció, sinó quan els tractaments convencionals no han funcionat. Els tres procediments clau són: • L'operació d'angines (amígdales). • L'extracció de carnots (vegetacions). • El col·locament de drenatges timpànics. Les Angines: Obstrucció i Infecció Indicacions principals L'especialista diferencia dues causes fonamentals per a la intervenció: 1. Factor obstructiu: Quan les amígdales són massa grans i dificulten la respiració, provocant roncades, apnees del son i fins i tot malposicions dentals. 2. Infeccions de repetició: Es basen en un criteri numèric (sis episodis en un any o quatre a l'any durant dos anys consecutius). Riscos i postoperatori Tot i ser habituals, es recorda que el postoperatori és dolorós i hi ha risc d'hemorràgia, per la qual cosa s'ha de realitzar en entorns controlats. Carnots i Problemàtica de l'Orella Els carnots formen part del sistema de defenses, però el seu creixement excessiu causa obstrucció nasal i pot derivar en l'anomenada facies adenoides (cara de boca oberta). Tanmateix, la seva relació amb l'orella és crítica: • Obstrueixen la trompa d'Eustaqui. • Generen otitis serosa (presència de moc a l'orella sense febre). • Provocquen pèrdua d'audició i manca d'atenció escolar. Drenatges Timpànics: Solució a la Sordesa És la cirurgia més freqüent en el món civilitzat després de la circumcisió. Consisteix a col·locar uns tubets transtimpànics per ventilar l'orella artificialment. "La millora és sorprenentment instantània, és espectacular; l'infant recupera l'audició d'un dia per l'altre." Aquests tubs solen ser expulsats pel mateix cos al cap d'un any, requerint vigilància especial en el bany (evitar l'entrada d'aigua). Consells de Prevenció i Bones Pràctiques El doctor recomana diverses maniobres per evitar la cronicitat de les patologies: • Hidratació abundant: Per fer el moc més fluït. • Higiene nasal: Ensenyar els nens a mocar-se correctament o fer rentats amb aigua de mar. • Exercicis de ventilació: Menjar pa amb crosta o fuet (per forçar la deglució), mastegar xiclets sense sucre i inflar globus per generar pressió positiva a l'oïda.

  • Anàlisi del primer any de mandat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    33'

    Anàlisi del primer any de mandat a Tarragona

    Balanç del primer any de mandat municipal En aquesta tertúlia periodística s'analitza el primer any del govern de Josep Fèlix Ballesteros a l'Ajuntament de Tarragona. Els tertulians coincideixen que ha estat un any sorprenentment plàcid malgrat la minoria del PSC. • El Partit Popular ha estat el soci clau que ha garantit l'estabilitat i l'aprovació dels pressupostos. • S'han aplicat mesures impopulars com la pujada d'impostos i retallades en subvencions i cultura per ajustar-se a la crisi econòmica. Canvis en les majories i el paper de CiU L'entrada de Joan Besora a la presidència local de Convergència ha marcat un punt d'inflexió: • S'observa una actitud més oberta al diàleg que amb l'anterior lideratge. • El govern podria buscar noves aritmètiques per no dependre exclusivament del PP en el futur. "L'estabilitat a la ciutat de Tarragona no està en joc, no trontolla... no hi ha problema de gestió." - Josep Fèlix Ballesteros Infraestructures i projectes de futur El debat se centra en la sensació de paràlisi que percep part de la ciutadania davant les xifres d'inversió presentades per l'alcaldia. Obres pendents i inversions • L'ajuntament defensa una inversió de 64 milions d'euros, centrada a acabar projectes iniciats: el Mercat Central, el Teatre Tarragona i l'Escola Oficial d'Idiomes. • Es discuteix el futur del Banc d'Espanya, proposant-lo com un centre vinculat a Tàrraco Viva amb col·laboració privada. El Tercer Fil i els Jocs Mediterranis 2017 • Existeix un consens creixent sobre la provisionalitat del Tercer Fil ferroviari per no perdre competitivitat logística. • Hi ha incertesa sobre el finançament dels equipaments per als Jocs del 2017 a causa de la conjuntura econòmica estatal. L'esport professional a Tarragona S'analitza la viabilitat de les ajudes públiques al Nàstic de Tarragona i al CBT (bàsquet). Els periodistes qüestionen si els clubs professionals haurien d'autofinançar-se en major mesura per no dependre del pressupost municipal en temps de crisi.

  • Gestió i Serveis de l'Hemeroteca a la Biblioteca Municipal - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    12'

    Gestió i Serveis de l'Hemeroteca a la Biblioteca Municipal

    Detalls del Servei d'Hemeroteca L'entrevista amb l'Anabel ens apropa al funcionament de l'hemeroteca, un espai que s'està reorganitzant per oferir un accés basat en temàtiques i no només en títols. Aquest canvi respon a la voluntat de facilitar la cerca als usuaris que es mouen per centres d'interès. Col·lecció de Revistes i Temes Actualment, la biblioteca gestiona entre 60 i 70 títols de revistes. Els criteris de selecció busquen l'equilibri, tot i que s'han descartat les anomenades revistes del cor. Temes populars: Moda (Telva, Vogue), humor (El Jueves), esports (Sport Life), motor (Autopista), viatges, història i cuina. Revistes especialitzades: Es destaca la presència de publicacions de difícil distribució en quioscos sobre art, dansa, teatre i literatura. Funcionament del Préstec i Consultes El servei de préstec s'ha unificat per facilitar l'experiència de l'usuari: Es poden agafar fins a cinc revistes per un període de 30 dies. El número més recent de cada revista es reserva exclusivament per a la lectura en sala. Premsa diària: Es reben uns 10 títols. No es presten, però es conserven col·leccions històriques (com el Diari de Tarragona i el Punt Avui) i un mínim d'un any de la resta. Altres Serveis Rellevants "Fem un buidat de tota la premsa en relació a temes de Tarragona des de l'any 90." A més de les revistes i diaris, l'hemeroteca gestiona: Legislació: Accés a butlletins oficials (BOE, DOGC, BOP) en paper i format digital. Buidat de premsa local: Una base de dades sobre temes específics de la província, com les energies, disponible a la web. Consultes a distància: Moltes consultes legislatives ja es resolen mitjançant el correu electrònic.

  • Formació a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Formació a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils

    Introducció i Context del Centre L'espai Eines de Tarragona Ràdio entrevista a Carme Duc, directora de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils. L'entrevista coincideix amb una jornada de vaga de professors i el període crític de preinscripcions per al curs vinent, a més de la recta final dels exàmens del curs actual. Oferta Educativa de Grau Mitjà Actualment, el centre ofereix tres línies principals en la modalitat de grau mitjà: • Cuina, Gastronomia i Serveis de Restauració: Una proposta innovadora que permet obtenir dues titulacions en tres anys. L'objectiu és formar professionals polivalents que entenguin tant la dinàmica de la cuina com la de la sala per evitar conflictes tradicionals en l'hoteleria. • Elaboració de Productes Alimentaris: Un cicle centrat en la manipulació, conservació i emmagatzematge d'aliments. Està molt enfocat a col·lectivitats, hospitals i empreses de quarta i cinquena gamma (productes preelaborats de conveniència). • Pastisseria i Forneria: Especialitzat en l'elaboració de pa i postres, on els alumnes proveeixen de producte fresc diàriament al propi centre. Formació de Grau Superior i Programes Pre-professionals L'oferta de grau superior requereix el títol de batxillerat o prova d'accés i inclou: Especialitats de Turisme • Agències de viatges • Gestió d'allotjaments • Guies, Informació i Assistència Turística (GIAT) • Animació turística Gastronomia • Direcció en Cuina: Es remarca que, tot i el nom de "direcció", els alumnes han de realitzar totes les tasques bàsiques de cuina (netejar i tallar producte) per poder gestionar equips en un futur. Programes PQPI Orientats a joves que no han acabat l'ESO, ofereixen una via pràctica de 15 persones per grup en les branques de Comerç i Cuina, facilitant la seva reincorporació al sistema educatiu ordinari. Costos i Gestió del Centre S'introdueix el debat sobre la nova taxa de matrícula d'uns 360 euros per al grau superior. La directora reflexiona sobre l'elevat cost energètic del centre (forns, cuines, bugaderia) i la importància de crear consciència sobre l'ús responsable de l'energia. "Abans d'apretar l'interruptor, mira si és necessari. Hem de ser conscients que tot té un preu i un cost mediambiental." Un tret distintiu de l'escola és que els alumnes paguen el material fungible però, a canvi, dinen gratuïtament al centre amb el que ells mateixos elaboren durant les 20-22 hores de pràctiques setmanals.

  • Balanç d'un any de mandat municipal a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    36'

    Balanç d'un any de mandat municipal a Tarragona

    Anàlisi del primer any de mandat En aquesta tertúlia especial de Tarragona Ràdio als Jardins de la Tabacalera, tres periodistes de referència analitzen la situació política i econòmica de la ciutat un any després de les eleccions municipals. El debat se centra en la inestabilitat d'un govern en minoria i l'impacte de la crisi econòmica en la gestió local. La situació política i el govern en minoria Els tertulians coincideixen en un diagnòstic de paràlisi política. Malgrat els rumors de mocions de censura o pactes de govern, la realitat és una geometria variable inestable: • El govern de Josep Fèlix Ballesteros depèn de pactes puntuals amb el PP i CiU. • L'oposició prefereix no assumir responsabilitats en un moment de crisi i mantenir-se a l'expectativa. • Es percep un desencís ciutadà davant la manca de projectes il·lusionants i la sensació de "ciutat adormida". "A l'oposició no li convé ni estratègicament ni políticament ara assumir responsabilitats, tenen collat l'alcalde." Crisi econòmica i reforma de l'administració Un dels punts més crítics és la viabilitat de l'ajuntament. S'ha discutit la necessitat de fer canvis estructurals profunds que van més enllà del maquillatge: • Augment d'impostos: La pujada de l'IBI i la taxa de la brossa es veu com una mesura inevitable però impopular. • Racionalització: Es demana una reestructuració de les empreses municipals i una millora de l'eficiència administrativa. • Fi de la cultura de la subvenció: Els periodistes apunten que el model de finançar totes les activitats associatives s'ha acabat per falta de fons. Infraestructures i projectes de futur Tot i el pessimisme econòmic, s'han tractat projectes clau per al territori: Jocs del Mediterrani 2017: Es veuen com un projecte llunyà que encara no ha aconseguit engrescar la ciutadania. El Tercer Fil: Hi ha consens en què la pressió de la indústria química i el Port de Tarragona farà que aquest projecte ferroviari s'acabi executant, forçant el suport del PP malgrat les seves reticències inicials.

  • Mostra 'Finestres al món' i activitats al CaixaForum - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    15'

    Mostra 'Finestres al món' i activitats al CaixaForum

    'Finestres al món': Una mirada a la cooperació internacional El programa d'avui se centra en la mostra audiovisual Finestres al món, que es pot visitar al CaixaForum Tarragona fins al 19 d'agost. Aquesta iniciativa, presentada per Marta Solsona (sotsdirectora de Comunicació de la Fundació La Caixa), ofereix una visió directa de realitats complexes a través de curtmetratges documentals. Punts clau de l'exposició Protagonisme real: Els documentals donen veu directament als beneficiaris dels projectes de cooperació, evitant un to purament institucional. Programació dinàmica: El contingut es renova cada 15 dies amb tres nous curtmetratges per mostrar diferents països i problemàtiques. Relats actuals: S'inclouen històries com Vides minades de Gervasio Sánchez (sobre les mines a Sarajevo) o projectes agrícoles a Bolívia i l'Equador. "El que vol 'Finestres al món' és oferir petits espais on el públic pot treure el cap i veure com es viu en aquestes altres realitats." Altres activitats i balanç cultural El director del centre, Carles Marquès, ha repassat l'actualitat més immediata de l'agenda cultural tarragonina: Observació Astronòmica: Aquest dissabte es realitzarà una sortida a Torroja del Priorat per gaudir d'un dels cels més nets de Catalunya, organitzada amb l'Associació Astronòmica local. Èxit als Museus: Es fa un balanç positiu de la participació ciutadana durant el Dia i la Nit dels Museus, destacant la bona convivència amb els actes de Tarraco Viva. Propera inauguració: El pròxim 30 de maig s'estrenarà l'exposició 'Maternitats', del reconegut fotoperiodista Bru Rovira.

  • Presentació de la III Fira Vida a Camp Clar i accions per la Marató - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Presentació de la III Fira Vida a Camp Clar i accions per la Marató

    III Fira Vida a Camp Clar i solidaritat amb la Marató de la Pobresa Aquesta edició de l'espai de la Fundació Casal l'Amic a Tarragona Ràdio se centra en la celebració de la III Fira Vida, una fira d'entitats que busca potenciar la cohesió de barri a Camp Clar. L'esdeveniment, liderat per la Comissió de la Dona, destaca per la seva capacitat d'autogestió i col·laboració ciutadana. Detalls de la III Fira Vida Objectiu principal: Crear un espai lúdic i festiu per trobar-se i enfortir els vincles comunitaris més enllà del dia a dia. Participació: Més d'una vintena d'entitats hi col·laboren de forma totalment voluntària. Cost zero: Una dada rellevant d'enguany és que la fira s'ha organitzat amb cost zero, gràcies al fet que cada entitat aporta els seus propis recursos i materials. Activitats destacades: Tallers de l'educació organitzats per la Fundació Casal l'Amic. Masterclass d'aeròbic, tallers de flors i maquillatge de Halloween. Cercavila de gegants, gimcana amb bicicleta i tallers tradicionals. Accions per la Marató de la Pobresa Aquesta setmana també està marcada per la sensibilització entorn de la Marató de la Pobresa de TV3: Dijous 24: Activitats a la plaça davant del Centre Cívic de Torreforta amb el Bibliotequín i jocs de sensibilització. Dissabte 26: Durant la Fira Vida, el grup de joves del Casal Cívic representarà un musical solidari per recaptar fons. Diumenge 27: La Fundació portarà la seva tasca educativa al centre de Tarragona, concretament a la plaça de la Font, per fer visible la realitat de la pobresa local. "No et vas del barri perquè aquí tens el teu ambient i veus tota l'evolució i l'esforç que hem fet per tirar endavant."

  • Crisis i oportunitats en la integració laboral de discapacitats - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Crisis i oportunitats en la integració laboral de discapacitats

    L'impacte de les retallades en la integració laboral L'episodi d'avui de l'Espai Tothom analitza la crítica situació que viuen les entitats del sector de la discapacitat a causa de les dràstiques retallades en els pressupostos generals de l'estat. La reducció d'un 56% en les polítiques actives d'ocupació posa en risc la supervivència de moltes associacions. La crisi a la Fundació Ecom • La fundació ha hagut de presentar un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) que afecta una quarantena de treballadors. • Els interlocutors alerten d'una possible fallida tècnica si no es reben els fons compromesos de la Generalitat i l'Estat. • Es destaca la importància de programes com el d'assistència personal, que podria desaparèixer, afectant directament la qualitat de vida dels usuaris. "Si ens retalleu, ens abandoneu." Èxit i reinvenció: La bugaderia Més Net A diferència de la situació d'Ecom, l'episodi també presenta un cas d'èxit: la inauguració de la bugaderia industrial Més Net a Reus. Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre el Grup Fundosa, el Taller Baix Camp i la Fundació Pere Mata. Dades clau del projecte • Inversió inicial: 3 milions d'euros en una nau de 1.800 metres quadrats. • Plantilla: Un total de 56 treballadors, dels quals 54 tenen algun tipus de discapacitat. • Producció: Han passat de processar 1.000 kg diaris a prop de 8.500 kg, amb una capacitat màxima de 15 tones. • Serveis: Ofereixen renting de roba per a grans clients com PortAventura, l'Hospital de Sant Joan de Reus i diversos hotels de Barcelona.

  • Anàlisi del descens del Nàstic a Segona B - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    34'

    Anàlisi del descens del Nàstic a Segona B

    El final d'una etapa: el descens matemàtic La tertúlia esportiva d'avui se centra en la confirmació del descens matemàtic del Gimnàstic de Tarragona a la Segona Divisió B. Els tertulians coincideixen que, tot i ser un cop dur, era una situació totalment assumida per la plantilla i l'afició des de feia setmanes. Es destaca el contrast d'ànims al vestidor: • D'Alessandro manté un discurs optimista de cara al futur. • Serrano es mostra visiblement més afectat per la seva vinculació emocional amb el club. Els errors de la temporada S'analitzen les causes que han portat l'equip a l'última posició de la taula: • Mala planificació esportiva: Es critica durament la gestió de la secretaria tècnica i els fitxatges del mercat d'hivern, que no van donar el rendiment esperat. • Falta de gol: La lesió de Powell sense un recanvi de garanties es considera un punt d'inflexió clau. • Gestió institucional: S'assenyala una pèrdua del patrimoni de jugadors i una inestabilitat al Consell d'Administració que ha afectat el rendiment de l'equip. "Hem passat d'un nivell professional a un nivell amateur en la gestió del club durant les darreres temporades." El futur econòmic i esportiu Dràstica reducció del pressupost Lluís Fàbregas detalla una realitat econòmica preocupant on el club passarà d'un pressupost de 6 milions d'euros a només 1 milió, a causa de la pèrdua d'ingressos televisius i de categoria. Un projecte de casa La proposta majoritària per a la reconstrucció passa per: • Apostar per gent de la casa: Tant en l'apartat tècnic (noms com Quico Ramírez, Bartolo o Santi Coc) com en la plantilla (recuperació de cedits). • Neteja del vestidor: Es considera necessari fer un reset i prescindir de la majoria dels jugadors actuals, que es troben "viciats" per la dinàmica de derrotes. • Paciència i confiança: Es demana a l'afició que doni suport al nou projecte de proximitat per intentar tornar a la Segona Divisió A com més aviat millor.

  • Highlights i anècdotes setmanals a L'Última Mitja Hora - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    14'

    Highlights i anècdotes setmanals a L'Última Mitja Hora

    Resum de l'episodi 70 En aquesta edició de L'Última Mitja Hora, en Josep Ardila i en Miquel González repassen amb humor els moments més curiosos i les errades més divertides de la setmana a Tarragona Ràdio. Errors lingüístics i moments divertits El "Cerebre": S'ha destacat un lapsus d'una doctora durant una xerrada sobre l'epilèpsia, on va repetir diverses vegades la paraula cerebre en lloc de cervell. Eures i Euros: Els embolics de l'Anna Plaza amb la moneda europea mentre informava sobre els preus del lloguer. Contradiccions meteorològiques: El contrast entre la previsió de pluja i el clàssic "bon dia, bon temps" de l'Anna Borrell. Esports i situacions curioses Gols fantasma: El moment en què els narradors del Nàstic van cantar un gol contra el Girona que, en realitat, havia anat fora per un efecte òptic. Pipes al Nou Estadi: Les dificultats del tècnic Lluís Comés per parlar per tenir la boca plena de pipes. Noms de broma: Durant una porra radiofònica, un oient va fer caure els presentadors en la trampa amb el nom fictici de "Aitor Menta". El personatge de la setmana L'anècdota estrella ha estat l'entrevista a un activista anomenat Tao durant el primer aniversari del 15M. El seu discurs inconnex, ple d'agraïments a tots els cossos policials i tancat amb un sorprenent "miau", ha esdevingut la paraula clau del programa. "Miau. No ho sé, potser en anglès vol dir alguna cosa." L'episodi serveix com a tancament setmanal desenfadat, connectant amb l'audiència mitjançant la ironia i el seguiment de l'actualitat local.

  • Anàlisi de la cartellera: Del drama social a l'humor canalla - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    12'

    Anàlisi de la cartellera: Del drama social a l'humor canalla

    En aquesta conversa, en David Sarra analitza les novetats cinematogràfiques de la setmana, desgranant títols que van des del cinema d'autor fins a l'animació infantil i el documental compromès. Professor Lazhar: Una sorpresa a la cartellera L'expert comença amb una crítica per la suposada absència de Professor Lazhar, tot i que finalment es confirma que sí que es projecta a Tarragona. Es tracta d'una pel·lícula canadenca, nominada a l’Òscar, que aborda el tema de l'educació i el dol infantil amb una barreja magistral de drama i humor. Argument: Un mestre algerià substitueix una professora que s'ha suïcidat a l'escola. Punts forts: La interpretació de Mohamed Fellag i la seva capacitat per parlar de la vida a través de la infantesa. Humor irreverent i cinema compromès Es repassen altres opcions ben dispars per a diferents públics: El Canguro (The Sitter): Protagonitzada per Jonah Hill, és una proposta d'humor groller i políticament incorrecte que s'allunya del sentimentalisme americà convencional. Hijos de las nubes, la última colonia: Documental produït i protagonitzat per Javier Bardem. Analitza el conflicte sahrauí des d'una vessant pedagògica i rigorosa. Ha estat un projecte de quatre anys de gestació. Animació i Thriller Els Cachorros i el codi de Marco Polo: Una coproducció italo-espanyola ideal per a nens molt petits, tot i que a nivell tècnic queda lluny de la perfecció de Pixar o Disney. La sombra de la traición: Un thriller d'espies amb Richard Gere i Martin Sheen que, segons la crítica inicial, sembla repetir fórmules ja molt vistes i no genera gaire entusiasme. "Professor Lazhar és una pel·lícula estupenda que parla de la infantesa, l'aprenentatge i el paper dels professors."

  • Agenda esportiva, Campus d'Estiu i Ruta BTT Farena-Siurana - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Agenda esportiva, Campus d'Estiu i Ruta BTT Farena-Siurana

    Agenda d'Activitats i Curses S'han presentat diverses propostes esportives per a les setmanes vinents al territori: • Cursa de la Mina de Sant Llorenç: Una prova atlètica de 7 km organitzada pels Tarragonafondistes. • Triatló Basiliscus a Peníscola: (27 de maig) Amb modalitat sprint: 750 m nedant, 20 km en bici i 5 km corrent. • Marxa Espantarrucs a Gandesa: (27 de maig) Dues distàncies de 32 km i 15 km per la Terra Alta. • Clàssiques de juny: La caminada Reus-Prades-Reus (55 km) i el Triatló Extrem de Salou el dia 3 de juny. • Congrés Als Gorgs 2012: Esdeveniment dedicat al descens de barrancs a Esterri d'Àneu a mitjans de juny. Campus d'Aventura a la Natura - Estiu 2012 En Pep Calvet detalla l'organització del campus d'estiu gestionat per Nil Travel: • Edats i Horaris: Dirigit a infants d'entre 4 i 13 anys. L'horari és de matins (de 9:00 a 14:00, amb opció d'acollida a les 8:00). • Activitats: Inclou escalada, tirolines, senderisme i tallers temàtics com "jugar a ser arqueòlegs". • Ubicació: Es realitza a la zona de la Font del Garrot, a prop de Sant Ramon (Tarragona). Ruta en BTT: De Farena a Siurana Es proposa una ruta lineal (no circular) de gran bellesa paisatgística que connecta les Muntanyes de Prades amb el Priorat: • Dades tècniques: Una distància de 30 km amb un desnivell positiu de 625 m. La durada estimada és d'unes 4 hores en bicicleta o 8 hores a peu. • Recorregut: Sortida des de Farena, creuant el riu Brugent. Inclou una pujada inicial exigent de 5 km. Es passa per punts clau com l'Ermita de Barrutlles, Capafonts, l'Ermita de l'Abellera (punt més alt a 1.020 m) i la mítica vila de Prades abans de baixar cap a Siurana. Consells per a l'Excursionista: El Calçat S'introdueix el decàleg de seguretat a la muntanya i es posa el focus en el material, especialment en els peus: "Les rodes del cotxe han d'anar sempre controlant-se, i els peus són les nostres rodes a la muntanya." • Sola: Es recomana l'ús de soles tipus Vibram per la seva duresa i adherència en terrenys de roca i pedra solta. • Protecció: És fonamental triar calçat que protegeixi els turmells per evitar torçades. • Mitjons: Han de ser transpirables i, sobretot, sense costures per evitar nafres que puguin espatllar l'excursió. A l'estiu, han de ser més fins que a l'hivern.

  • Prevenció i riscos de l'alcohol: Experiència escolar - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    43'

    Prevenció i riscos de l'alcohol: Experiència escolar

    Prevenció i Conscienciació sobre l'Alcohol Alumnes de l'Escola d'Educació Especial Sant Rafael de Tarragona participen en l'espai L'Aventura de la Vida per exposar el seu treball exhaustiu sobre els perills i efectes de l'alcohol en la societat i el cos humà. Metodologia de Treball Per entendre el problema, els estudiants han emprat diverses eines d'aprenentatge: • Anàlisi d'etiquetatge: Van examinar ampolles reals per entendre la graduació alcohòlica. • Recursos multimèdia: Visualització de vídeos impactants a YouTube i anàlisi de notícies de premsa. • Visites externes: Assistència a una exposició sobre drogues al CaixaFòrum i xerrades amb experts com el Dr. Maldonado. Efectes en el Cos i l'Entorn Els joves han identificat i plasmat en un mural els danys principals de l'alcohol: • Danys físics: Afectacions al fetge, pèrdua de memòria, tremolors i riscos durant l'embaràs. • Danys socials: Pèrdua de feina, baralles familiars i deteriorament de les amistats per la desinhibició i la manca de control. • Addicció: Comprensió dels conceptes de síndrome d'abstinència i dependència. La Pressió de Grup i el Teatre Un dels punts clau ha estat el debat sobre la dificultat de dir "no" davant la pressió del grup d'amics. Per comunicar aquestes aprenentatges a la resta de l'escola, els alumnes preparen una obra de teatre pròpia. "Hem de saber per poder decidir." L'obra, creada des de zero pels propis alumnes, busca fer pedagogia especialment cap als nens de primària, mostrant situacions quotidianes on l'alcohol destrueix la vida personal i professional.

  • Tarracoviva a Altafulla, Cambrils i Constantí - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    12'

    Tarracoviva a Altafulla, Cambrils i Constantí

    El Festival Tarracoviva s'expandeix pel Territori L'edició número 14 del festival de reconstrucció històrica Tarracoviva arrenca amb una programació que supera els 400 actes i s'estén més enllà de la ciutat de Tarragona, consolidant subseus en localitats veïnes amb un gran llegat patrimonial. Altafulla: El centre de poder de la Vila dels Munts Altafulla referma el seu compromís amb el festival amb l'objectiu d'esdevenir seu permanent. Entre les propostes destaquen: - Xerrades d'experts: Joaquín Ruiz de Arbulo parlarà sobre el funcionament de les viles romanes. - Recreacions històriques: L'espectacle de gladiadors de la companyia Ars Dimicandi, reconegut pel seu gran realisme. - Gastronomia històrica: Per primera vegada, vuit restaurants participen a la proposta Tarraco a Taula. - Visites teatralitzades: Els personatges de Cayus i Faustina guiaran els visitants per la Vila Romana dels Munts. Cambrils i la vida quotidiana a la Llosa La Vila Romana de la Llosa i el Museu Molí de les Tres Heres són els eixos d'activitat a Cambrils, centrant-se en la vessant més humana de la història: - Participació ciutadana: Els veïns del barri de la Llosa s'involucren vestint-se d'època per donar vida al jaciment. - Tallers familiars: L'activitat "Toquem els Romans" permet conèixer el dia a dia de fa 2.000 anys d'una forma didàctica. - Divulgació lingüística: Una conferència del doctor Pere Navarro sobre l'evolució de la llengua. Constantí: Rigor històric a Centcelles La Vila Romana de Centcelles i la Biblioteca Municipal acolliran actes clau per entendre l'arquitectura i l'ofici romà: - Modus Operandi: Una mostra sobre els oficis de la construcció i la decoració en el món romà. - Desmuntant mites: Recreacions de gladiadors que busquen oferir una visió real, allunyada dels tòpics del cinema. "Tarracoviva ens ajuda a fer que la població visqui aquest patrimoni històric com una cosa pròpia."

  • Tàrraco a Taula: Cuina Romana i el Festival Tàrraco Viva - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    49'

    Tàrraco a Taula: Cuina Romana i el Festival Tàrraco Viva

    Introducció a la Cuina Romana i el Festival Tàrraco Viva L'episodi d'avui se centra en les jornades Tàrraco a Taula, integrades dins del reconegut festival Tàrraco Viva. Amb la participació de diversos restauradors de Tarragona, s'explora com la gastronomia de fa 2.000 anys ha influït en la nostra dieta actual i quins són els reptes de recrear receptes d'època amb productes contemporanis. Característiques i Conceptes de la Gastronomia Romana La cuina de l'antiga Roma no és només una qüestió de gust, sinó un reflex de l'estatus social i les necessitats logístiques de l'època: • L'ús intensiu de les espècies: Es feien servir tant per conservar els aliments com per demostrar riquesa, ja que moltes provenien d'Orient. • Absència de productes americans: No existien la patata, el tomàquet ni el pebrot; per tant, el nap, la col i la carbassa eren els productes base. • El Gàrum: Un potenciador del sabor essencial, elaborat a partir de vísceres de peix fermentades, que s'utilitzava en lloc de la sal. "Les espècies eren un símptoma de luxe; com més en posaves al menjar, més ric erets." Receptes Destacades i Elaboració Els restauradors convidats, Francesc Lladó i Carles Llobet, comparteixen diverses receptes adaptades: Primers i Entrants • Bròquil amb pances i pinyons: Saltejat amb vi ranci i una cremeta de sèmola. • Hummus de cigrons (pasta de llegums): Acompanyat de llavors de rosella i un toc de gàrum modernitzat amb anxoves i musclos. Segons Plats • Tonyina amb salsa de vi: Marcada a la planxa amb una reducció de vi negre, mel, vinagre, ceba, cilantre i comí. • Calamarsons amb trinxat antic: Una base de col, nap i carbassa saltada amb llard de porc i acompanyada de fruites confitades amb mel i aiguardent. Detalls de l'Associació Tàrraco a Taula La presidenta Esther Gómez i la vicepresidenta Laura Requesens expliquen el funcionament de les jornades: • Participants: Una vintena de restaurants de Tarragona (Part Alta i Centre). • Preus: Dues línies de menús degustació (23€ i 32€) per fer la cuina romana accessible a tothom. • Documentació: Les receptes es basen en textos clàssics com De Re Coquinaria d'Apici i cròniques de l'època. Curiositats sobre les Begudes • Vins aromatitzats: Era habitual bullir el vi per aturar la fermentació i afegir-hi roses (rosatum), mel o fruites seques per millorar-ne el sabor i la conservació. • La menta: Es considerava un afrodisíac potent, fins al punt que en temps de guerra es prohibia el seu consum per no distraure els soldats.

  • Debat Polític: L'arribada d'IKEA i el Futur Comercial de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
    34'

    Debat Polític: L'arribada d'IKEA i el Futur Comercial de Tarragona

    Tertúlia Política a l'Ajuntament de Tarragona Representants dels principals grups municipals (CiU, PP, ICV i PSC) debaten sobre l'impacte de les grans superfícies i la governabilitat de la ciutat en un context de crisi econòmica. L'Impacte d'IKEA i el Model Comercial La confirmació de la instal·lació d'IKEA el 2015 centra la primera part del debat. Tot i el consens sobre la creació de llocs de treball, sorgeixen discrepàncies sobre el model de ciutat: • Consens urbanístic: Els grups celebren el conveni que posa fi a un procés llarg i complex amb els propietaris dels terrenys. • Petit comerç vs. Grans superfícies: Es planteja el risc que el creixement del polígon Les Gavarres desertitzi el centre històric i la Rambla Nova. • Especialització: Els regidors insten el sector del moble local a apostar per la qualitat i l'especialització per competir amb els preus de la multinacional sueca. "Hem de fer el pastís més gran perquè hi hagi espai per a tothom, però donant eines al petit comerç per competir." Governabilitat i Pactes Municipals A un any de les eleccions, s'analitza l'estabilitat de l'actual govern en minoria del PSC: • Crítiques a la paràlisi: L'oposició (PP i CiU) suggereix que la ciutat pateix una certa immobilitat en projectes clau. • Pactes estables: Es debat la necessitat de governs de coalició o pactes de ciutat per als grans temes, descartant actualment ofertes formals de repartiment d'alcaldies. • Responsabilitat política: Els grups coincideixen que, malgrat les diferències ideològiques, la situació de crisi obliga a arribar a acords puntuals per la supervivència de la institució. Finançament i Pagament a Proveïdors L'últim bloc tracta el nou Reial Decret de pagament a proveïdors: • Oxigen per a les empreses: Es permetrà pagar factures pendents per valor de 19 milions d'euros. • Diferències ideològiques: Mentre el PP destaca la mesura com la salvació dels ajuntaments, ICV critica que el mecanisme acaba beneficiant principalment a la banca mitjançant interessos elevats.