Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

1945-1968 de 4305

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
5'
Taller d'iniciació a la lluita escènica i l'esgrima
Iniciativa Formativa al Teatre Magatzem El proper dissabte 3 de març, el Teatre Magatzem de la Cooperativa Obrera de Tarragona acollirà un taller intensiu centrat en les arts escèniques, concretament en disciplines poc habituals com la lluita escènica i l'esgrima. Detalls del taller i continguts L'activitat serà impartida per Héctor de la Salut, especialista actualment en actiu a PortAventura, i s'estructura en dues parts clarament diferenciades durant vuit hores intensives: Matí (10:00 - 14:00h): Lluita escènica. Es treballaran les distàncies de seguretat, cops de puny i puntades de peu de forma fictícia. L'objectiu és aprendre a vendre l'acció dramàtica sense rebre mal. Tarda (16:00 - 20:00h): Esgrima escènica. Una modalitat molt visual i difícil de trobar en l'oferta formativa actual, ideal per a recreacions històriques o d'aventures. Requisits per als participants Edat: A partir de 16 anys. Experiència: No es requereix experiència prèvia en interpretació. Condició física: Tot i ser iniciació, requereix un cert esforç físic i agilitat. Material: Cal portar roba còmoda d'esport. L'instructor proporcionarà les espases. "És tot fictici. Si no respecten les pautes, podem prendre mal, per això ensenyarem les distàncies de seguretat per no fer-nos mal."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
47'
Noves directrius i debat pel Concurs de Castells de Tarragona 2012
Anàlisi del Nou Format del Concurs de Castells L'episodi se centra en les novetats del Concurs de Castells de Tarragona, destacant el pas a un format de dos dies (6 i 7 d'octubre) i l'ampliació a 30 colles participants. Aquest canvi respon a una voluntat de retornar a l'esperit original del concurs, fent-lo més inclusiu i assegurant que Tarragona exerceixi la seva capitalitat castellera. El Debat sobre el Rànquing i la Classificació Un dels punts més controvertits és el canvi en el sistema de puntuació i rànquing: • Es comptabilitzen les millors actuacions des de l'1 de setembre de l'any anterior. • Alguns periodistes, com el Carles Esteve, consideren que això pot generar una involució ja que el rànquing pot quedar "pervertit" per resultats de la temporada passada que no reflecteixen l'estat actual de la colla. • L'organització defensa que aquest criteri és més equitatiu perquè valora la feina de les colles que fan castells importants a final de temporada (com per Santa Úrsula o Tot Sants). El Repte de la Diada de Dissabte L'èxit de l'edició dependrà de la capacitat de seduir les colles i el públic per a la jornada de dissabte: • Es busca que les colles que actuen dissabte surtin amb la mateixa motivació que les de diumenge. • Es discuteix la paradoxa que algunes colles prefereixin actuar dissabte per gaudir de rondes en solitari i menys pressió competitiva. • L'ambient de dissabte es preveu més festiu i menys tens que el de les colles de gamma extra. Gestió d'Entrades i Finançament Es confirma que el preu de l'entrada augmentarà per sobre dels 4 euros habituals: • L'objectiu és donar valor a l'espectacle i evitar que la plaça hagi de dependre exclusivament de fons públics. • Es vol arribar a un model de finançament del 50% públic i 50% privat/recursos propis. • Es treballa en fórmules d'entrades combinades per als dos dies per evitar els problemes d'aforament del 2010. "L'èxit del concurs serà que les colles de dissabte surtin de plaça dient que d'aquí a dos anys volen tornar-hi a mort." La Biennal de Castells La creació de la Biennal de Castells busca que la marca del concurs no mori el dia que s'entreguen els premis. Es proposa un paraigua d'activitats culturals, acadèmiques (amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili) i periodístiques durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
29'
Fogons de Tàrraco: Receptes i Gastronomia Romana
Presentació de l'Obra i Orígens Els autors Coia Valls i Julio Ricardo Trigo presenten el seu nou llibre, Fogons de Tàrraco, una obra que neix com un projecte paral·lel a la documentació de la novel·la El somni de Tàrraco. El llibre no és només un receptari, sinó un estudi de la cultura culinària romana adaptat als gustos actuals. Estructura i Contingut del Llibre L'obra destaca per la seva organització peculiar: • Els menús estan associats als personatges de la novel·la segons la seva personalitat o condició social. • Inclou aportacions i menús professionals del restaurant Còcula de l'Hotel Urbis de Tarragona. • Conté nombroses anècdotes històriques i curiositats sobre els excessos de personatges com l'emperador Albí o Massimí. Conceptes Clau de la Cuina Romana Els autors exploren els ingredients fonamentals que defineixen la gastronomia de l'època: - Condiments i Espècies: L'ús massiu de la mel, el comí i el contrast entre dolç i salat. - Adaptació de Receptes: El repte de traduir el receptari clàssic d'Apici a la cuina moderna, substituint ingredients difícils de trobar. - Begudes: La distinció entre el vi (beguda de nobles, sovint rebaixada amb aigua per la seva densitat) i la cervesa (consumida pel poble). Exemples de Plats i Experimentació Durant l'entrevista es comenten diverses receptes com les llenties amb castanyes, dàtils amb mel i sal, o el moretum (una mena de paté de formatge d'ovella amb herbes). La locutora fins i tot porta un coc de peres elaborat seguint la recepta autèntica sense llevat, demostrant la densitat i el sabor original d'aquests plats. "La cuina romana és un llibre de curiositat que ens ensenya a educar el paladar amb combinacions que avui ens resulten sorprenents."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
10'
Òscar Cadiach estrena el documental 'Més enllà del Cumba Carna'
Homenatge al poble xerpa L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach presenta el seu darrer treball documental, Més enllà del Cumba Carna, una obra que s'allunya dels cànons clàssics del cinema de muntanya per centrar-se en la figura dels xerpes. La història de Mingma Xerpa La pel·lícula ret homenatge a Mingma Xerpa, el primer sud-asiàtic a completar el repte dels 14 vuit mil. Cadiach destaca diversos aspectes vitals del protagonista: Supervivència: Mingma va començar a carregar pesos de 30 quilos als 12 anys per mantenir la seva família al Nepal. Perspectiva oriental: El film busca reflectir els valors i motivacions d'aquesta ètnia, sovint secundaris en les expedicions occidentals. Trajectòria: Des de les cabanes humils del seu poble fins a l'elit de l'alpinisme mundial. Connexió amb Tarragona i futurs projectes L'estrena mundial té lloc al Port de Tarragona, tancant el cinquè cicle de conferències de muntanya. Cadiach aprofita per reivindicar el territori com a capital de l'escalada en roca a Europa gràcies al seu clima. Pel que fa al seu futur, l'alpinista revela els seus pròxims objectius: Expedició al Nepal: Intentarà fer dos nous cims de 8.000 metres aquest mateix mes de març. La Via Làctea: Un projecte personal de gran envergadura que consisteix en una fita geogràfica d'est a oest projectada des de fa anys. "He volgut que els protagonistes siguin aquest poble xerpa que s'entrega amb els capricis de la societat occidental."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
25'
Mobilitat i Medi Ambient a Tarragona amb Begoña Floria
Balanç de l'EMT i Pla de Viabilitat La tinent d'alcalde Begoña Floria analitza la situació de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) després dels ajustos implementats al gener. Destaca que l'impacte sobre els usuaris ha estat menor del previst, situant-se en un 3,5% davant del 4% inicialment calculat. • Es confirma una reducció del 20% en el cost del servei. • S'han rebut 94 queixes, una xifra lleugerament superior a la mitjana habitual de canvis d'horari. • La plantilla s'ha començat a reduir amb tres conductors menys i reorganitzacions en vigilància i manteniment. "L'impacte ha sigut menor del que esperàvem i l'objectiu de reduir el cost amb el menor impacte possible s'ha assolit amb escreix." Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El nou pla estratègic busca resoldre el col·lapse del centre i millorar la qualitat ambiental. Els objectius principals inclouen: Corredors i Vianants • Creació d'itineraris per a vianants, destacant el corredor entre el centre i Sescelades. • Redefinició de la vialitat per evitar que el trànsit de pas creuï el centre de la ciutat. Aparcament i Residents • Implementació de zones de residents per baixar la indisciplina viària. • Millora de l'equilibri entre el vehicle privat i el transport públic. Gestió de la Part Alta Es planteja una solució definitiva per a l'entrada de vehicles al nucli antic. Floria explica que s'ha reduït dràsticament el nombre de targetes d'accés actives al Portal del Roser, passant de gairebé 1.500 a unes 250 que realment s'utilitzen de manera recurrent. Medi Ambient i Litoral Anella Verda i Pont del Diable • L'Ajuntament busca fórmules de concessió administrativa per gestionar l'entorn del Pont del Diable (caseta del guarda, lavabos i vigilància) davant la manca de recursos propis. • S'han senyalitzat 38 quilòmetres d'itineraris circulars. Protecció de la Platja Llarga • Es treballa en un document d'usos del litoral per als 11 km de costa. • S'han iniciat actuacions de baixa inversió (uns 6.000€) per protegir les dunes de la Platja Llarga i evitar que els vehicles hi aparquin a sobre, en col·laboració amb el Departament de Treball.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
14'
EPLEC 2012: Arts Visuals i Experimentació a Tarragona
El Laboratori Visual i el Festival EPLEC El Laboratori Visual és una associació cultural nascuda el 2005 a Tarragona, formada per un equip multidisciplinari d'artistes, historiadors, gestors i programadors. Aquest any presenten la tercera edició de l'EPLEC, un festival centrat en les arts visuals i experimentals que es desenvolupa del 29 de febrer al 4 de març. Eix temàtic i ubicació El festival té com a centre neuràlgic el carrer Santana (l'anomenat triangle EPLEC), amb activitats al Museu d'Art Modern, la galeria Marta Balanyà i la seu dels Xiquets de Tarragona. El lema d'aquesta edició és: "Tranquils, tot sortirà segons l'imprevist." L'eix conceptual gira al voltant de la disfunció i els projectes inacabats, fent una crítica constructiva a la situació de crisi actual. Activitats Destacades Intervencions a l'espai públic: Projectes en aparadors en desús, grafits de Gàzer i l'acció de "vandalisme domèstic" de Maripili. Convocatòries participatives: Projectes interromputs: Un arxiu de treballs que mai van veure la llum. Pla d'usos pel pàrquing Jaume I: Idees ciutadanes per recuperar aquest espai, des d'horts urbans fins a teatres. Música i Audiovisuals: Un cartell amb més de cinquanta artistes, incloent noms com Pumuki, Lásers o Islandia Nunca Quema, a més de concerts telemàtics via streaming.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
22'
La històrica visita de Salvador Dalí a Tarragona
Memòria viva d'un esdeveniment surrealista L'episodi explora la recerca documental i l'organització d'una exposició a la Fundació Caixa Tarragona sobre la visita que Salvador Dalí va realitzar a la ciutat l'estiu de 1973. Mitjançant el testimoniatge d'investigadors i protagonistes, es reconstrueix l'impacte d'aquella performance a la ciutat. La recerca de material inèdit L'equip d'investigació de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili destaca la importància de la col·laboració ciutadana: * S'ha recuperat material gràfic en Super 8, imatges domèstiques i fotografies d'arxiu totalment inèdites. * S'ha fet una crida per trobar gravacions de so (àudios de l'època) que encara falten per completar el projecte. * El procés culminarà en un documental de 50 minuts en coproducció amb TV3. Protagonistes i anècdotes L'exposició no només se centra en l'artista, sinó en com Tarragona va viure aquell moment: - Salvador Arimany, pastisser, explica la creació de la tartaleta Dalí, un dolç amb crema catalana, nata i una reproducció dels seus icònics bigotis. - Es recorda el nerviosisme de Dalí en pujar a la carrossa en forma d'elefant i el seu famós "discurs realista" a l'apoteosi final. "De Dalí les imatges solen ser sempre les mateixes del NODO; aquesta investigació treu a la llum material domèstic i desconegut." Diferents visions d'un geni L'estudi revela que la ciutat estava dividida entre l'admiració pel geni i la incomprensió d'aquells que veien les seves accions com una simple "pallassada". L'exposició recull aquest contrast d'opinions a través de 30 testimonis clau.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
4'
Manifestació estudiantil a Tarragona contra les retallades
Protesta multitudinària al centre de Tarragona Prop d'un miler de persones, entre estudiants de secundària, universitaris, professorat i personal de serveis, s'han manifestat pels carrers de Tarragona en una jornada de vaga general educativa. La marxa ha transcorregut des de la Imperial Tàrraco fins a la plaça de la Font, passant per la delegació d'ensenyament de la Generalitat. Incidents i reivindicacions Durant el recorregut, s'han produït accions simbòliques de protesta: * Llançament d'ous amb pintura vermella contra la seu de la delegació d'ensenyament. * Pancartes amb lemes com: > "No són retallades, són privatitzacions" i "Recuperem l'educació pública". * Solidaritat amb el moviment estudiantil valencià davant les recents repressions policials. Accions de piquet i denúncia de censura Des de primera hora del matí, diversos piquets informatius han actuat als campus de la URV (Catalunya i Sescelades), impedint l'accés a les aules i bloquejant la sortida d'autobusos universitaris. El portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Vicenç Collado, ha denunciat públicament l'actitud del rectorat: "És una censura clara. La vicerectora està impedint la nostra comunicació amb els estudiants a través del correu intern i ens nega l'ús d'aules per a assemblees." Els representants estudiantils busquen una reunió urgent amb l'equip directiu de la universitat per exigir explicacions sobre el que consideren una actitud de crispació i control dels espais de debat sota la gestió de Maria Bargalló.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
20'
La tasca de la Fundació Privada Mútua Catalana
Història i Evolució de l’Entitat La Fundació Privada Mútua Catalana neix l’any 2005 en el si de la Mútua Catalana d’Assegurances (originalment Mútua de Seguros de Tarragona). Segons explica el seu president, Joan Josep Marca, la fundació es va constituir inicialment per canalitzar els excedents de la mutualitat cap a fins socials i culturals, amb un focus especial a la ciutat de Tarragona i les comarques del sud de Catalunya. Davant els canvis en el sector financer i assegurador, l'entitat va decidir anticipar-se a la globalització integrant la seva activitat asseguradora amb Fiatc, fet que va permetre dotar la Fundació d'un patrimoni propi sòlid per garantir la seva independència i continuïtat. Objectius i Àmbits d'Actuació Els principals objectius de la Fundació són el foment de la cultura, les arts i la història local. Tot i que el seu àmbit d'actuació s'estén des de Montserrat fins a Peníscola, l'epicentre és la societat tarragonina. Les seves línies de treball inclouen: Suport al món associatiu: Col·laboració amb entitats que pateixen la retallada de subvencions públiques. Recerca històrica: Edició d'obres clau com la Història de Tarragona en sis volums i llibres sobre el setge de 1811. Beques i Educació: Creació de beques amb la URV sobre memòria històrica i la promoció de la cultura catalana a nivell europeu. Cultura popular i arts: Suport a música, teatre i centres d'estudis. Gestió i Futur en Context de Crisi En l'actualitat, la Fundació gestiona un patrimoni d’aproximadament 18 milions d'euros. Amb un model de gestió rigorós, destinen anualment entre 300.000 i 350.000 euros a projectes culturals. "Volem retornar a la societat civil, que tant ens va ajudar en els inicis, els rendiments d'aquest patrimoni." Els patrons, organitzats en comissions (Econòmica, Estratègica i Cultural), subratllen que en temps de crisi la seva funció és més vital que mai, ja que actuen com a pulmó financer per a moltes associacions que han perdut el suport de l'administració pública.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
23'
Tarragona Smart City: Eficiència i Futur Econòmic
Cap a una Tarragona Intel·ligent i Sostenible L'entrevista amb Javier Villamayor, tinent d'alcalde de Tarragona, desgrana el projecte Smart City com una estratègia per optimitzar els recursos escassos mitjançant la tecnologia. No es tracta només de modernització, sinó d'una resposta a l'increment de la població urbana i a la necessitat d'una gestió eficient de l'aigua, l'energia i la mobilitat. Els Quatre Pilars Estratègics de Tarragona La ciutat ha identificat quatre àmbits d'actuació prioritaris adaptats a la seva realitat: • Mobilitat: Gestió d'un terme municipal extens i dispers mitjançant un Pla de Mobilitat que integra transport públic i aparcaments intel·ligents. • Gestió de l'Aigua: Implementació de la telelectura en temps real a totes les llars i projectes de reutilització, com el jardí vertical de la Tabacalera. • Eficiència Energètica: Conscienciació i ús de materials de construcció que redueixen el consum tèrmic. • Jocs del Mediterrani 2017: Utilització de l'esdeveniment com a catalitzador per a la transformació urbanística i el canvi d'hàbits ciutadans. Finançament i Aliances En un context de crisi, Villamayor destaca que el projecte es basa en microprojectes tangibles i no en grans eslògans buits. El finançament es planteja sovint mitjançant la col·laboració públic-privada, on empreses tecnològiques inverteixen inicialment per compartir posteriorment l'estalvi generat per l'eficiència. "No hi ha una talla única per a les Smart Cities; cada ciutat ha d'adaptar el concepte al seu propi context i reptes." Promoció Econòmica i Projecció Exterior L'estratègia inclou la creació de la marca "Invest in Tarragona", una plataforma digital i un equip de suport per atraure inversors internacionals. Aquest portal oferirà dades demogràfiques i econòmiques en múltiples idiomes (incloent-hi rus i xinès) per posicionar la ciutat més enllà del turisme i el patrimoni històric. Finalment, es subratlla la importància de la col·laboració amb Barcelona, aprofitant el seu lideratge global en el sector per generar una relació de win-win que beneficiï tot el territori català.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
13'
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona
Commemoració del 28 de febrer a la ciutat Representants de les principals entitats andaluses de Tarragona han presentat el programa d'actes per celebrar el Dia d'Andalusia. L'emissió destaca la vitalitat d'una comunitat que, tot i la distància geogràfica, manté vius els seus orígens i tradicions a través de la cultura, la música i la convivència. Activitats de l'Agrupació Folklòrica i Cultural Andalusa Amb motiu de la seva 27a quinzena cultural, l'agrupació ha organitzat un calendari extens: Actes institucionals: Brindis amb vi andalús i cant dels himnes a la seu del carrer Sant Josep. Cultura i Art: Exposicions de manualitats, quadres del col·lectiu de dones de Torrenova i tallers del centre penitenciari. Espectacles: Nit flamenca amb Luisa Márquez i festival al Teatre Metropol (amb un preu simbòlic de 3 euros a causa de la crisi). Religió i Tradició: Missa rociera a l'església de Sant Joan i ofrena floral al monolit de Blas Infante. Actualitat de la Casa d'Andalusia de Tarragona L'entitat es troba en un període de transició a causa del trasllat de la seva seu cap al barri de la Granja (carrer Gran Canària). Tot i no tenir local propi operatiu actualment, mantenen les seves cites clau: Lliurament de la insígnia d'or a la regidora Victoria Pelegrín. Actuacions del ballet flamenc Luna de Fuego i xirigotes al Centre Cívic de Torreforta. Celebració del canvi de vara de la Hermana Mayor. "No se sent el mateix que allà baix, però intentem no oblidar que aquest dia ens el vam guanyar a pols en un referèndum que va fer història." Identitat i sentiment El resum de l'episodi posa èmfasi en el sentiment de doble identitat. Es destaca el testimoni de la Núria, catalana de naixement però amb arrels andaluses, que exemplifica l'agermanament entre ambdues terres mitjançant el cant conjunt dels dos himnes.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
3'
Inauguració oficial de la residència Sanitas a Tarragona
Inauguració institucional de l'antic edifici de les Germanetes dels Pobres Avui s'ha celebrat l'acte oficial d'inauguració de la nova residència Sanitas a l'Avinguda Catalunya de Tarragona. L'edifici, conegut històricament com la seu de les Germanetes dels Pobres, ha estat sotmès a una remodelació profunda per adaptar-lo a les necessitats actuals després que l'empresa Sanitas el comprés fa uns anys. Autoritats i protocol L'acte ha comptat amb la presència de personalitats destacades que han descobert la placa commemorativa: * Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. * Josep Poblet, president de la Diputació. * Domènec Grossa, director general de Sanitas Residencial. Un nou espai per a la ciutat Tot i que el centre funciona des del passat mes de setembre, la inauguració oficial destaca la importància d'aquest equipament per a la gent gran de la zona: * Futur Casal de Gent Gran: L'edifici allotjarà un saló de 450 metres quadrats destinat a activitats socials obertes a tota la ciutadania major de 65 anys. * Èxit d'ocupació: El director del centre, Ivan Saura, ha confirmat que actualment hi ha 50 residents, xifra que supera les expectatives inicials de l'empresa. * Instal·lacions del segle XXI: L'espai s'ha descrit com a "espectacular" i totalment adaptat per oferir serveis de qualitat. "L'alcalde, a data de 28 de febrer, inaugura oficialment aquest edifici aquí a Tarragona."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
8'
Reobertura de l'emblemàtic edifici de Correus a Tarragona
Renovació integral de la seu a la Plaça Corsini Després de més de tres anys d'obres i una inversió aproximada de 6 milions d'euros, l'històric edifici de Correus de Tarragona ha tornat a obrir les seves portes. La reforma integral ha transformat l'espai en un centre més funcional, lluminós i accessible per a la ciutadania. Millores per als usuaris i treballadors La intervenció no només ha estat estètica, sinó que ha buscat unificar serveis que anteriorment es trobaven dispersos: Unificació de serveis: S'han eliminat les oficines provisionals dels carrers Soler i Ixart, centralitzant tota l'atenció a la plaça Corsini. Accessibilitat total: L'entrada s'ha anivellat a peu pla, facilitant l'accés a persones amb mobilitat reduïda o cotxets infantils. Modernització logística: S'ha ampliat l'espai de carteria per acollir 22 carters de diversos codis postals i s'han creat aules de formació i àrees administratives que donen servei a tota la província. "L'altre edifici estava molt deteriorat i aquestes obres eren imprescindibles per a tots els tarragonins i tarragonines." Evolució del negoci i serveis digitals Mercè Marín, delegada provincial, destaca que l'oficina rep uns 500 usuaris diaris i que Correus ha evolucionat molt més enllà de les cartes tradicionals. Els serveis actuals inclouen: Gestions bancàries (hipoteques, plans de pensions). Pagament de rebuts i enviament de diners a l'estranger. Tramitació integral de paqueteria i ús de caixers automàtics. Atenció continuada de 8:30 a 20:30 hores.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
24'
Estratègies de Comerç i Turisme a Tarragona amb Patricia Anton
Sinergies entre Turisme, Comerç i Patrimoni La regidora de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Tarragona, Patricia Anton, exposa la necessitat crítica de crear aliances estratègiques per fer front a la crisi econòmica. Davant la reducció dràstica de les subvencions directes, l'aposta municipal se centra en la creativitat i l'ús de la tecnologia per dinamitzar els sectors econòmics de la ciutat. Projectes tecnològics i digitalització comercial • Desenvolupament d'un portal de geolocalització i venda en línia (e-commerce) per acompanyar els petits comerciants en la seva transformació digital. • Creació d'un cens de locals buits per atreure nous operadors comercials a la ciutat. • Presentació del Tarracó Ticket, una plataforma de gestió i venda d'entrades que unifica l'oferta cultural i facilita dades estadístiques per millorar la gestió de recintes. "De forma individual no arribarem enlloc. Hem de crear sinergies entre el turisme, el comerç, la gastronomia i el patrimoni per formar una gran potència." Estat dels Mercats Municipals i infraestructures • Mercat Central: L'obra segueix el ritme previst malgrat petits retards operatius pactats durant el Nadal. El finançament es considera garantit mitjançant compromisos estatals i crèdits. • Mercat de Torreforta: Celebra els seus 30 anys amb la incorporació d'un supermercat per crear sinergies amb els paradistes tradicionals. • Mercat del Fòrum: S'estan avaluant projectes de col·laboració privada (gastronomia, guies turístiques) per a la seva reobertura sense comprometre recursos públics directes. Promoció Turística i nous mercats • Enfocament en la recreació històrica com a valor diferencial de Tarragona respecte a altres ciutats romanes, sota el lema "Tarragona, història viva". • Recuperació del mercat alemany a través de press-trips i consolidació del turisme rus mitjançant campanyes específiques de xòping. • Col·laboració públic-privada (finançament al 50%) amb l'Associació d'Hostaleria per potenciar el turisme familiar.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
14'
Anàlisi dels Premis Oscar i les Joies de la Cartellera
Balanç dels Oscars i Recomanacions Cinematogràfiques L'especialista Esther Ferrer analitza els resultats de la gala dels Oscars, destacant la qualitat de les produccions d'enguany malgrat no haver-hi una única pel·lícula clarament dominant. El debat se centra en la victòria de la cinta francesa The Artist i el reconeixement a grans figures de la interpretació. Els Grans Guanyadors i les Absències The Artist: La gran triomfadora amb cinc estatuetes. Ferrer la defineix com una pel·lícula que genera "bon rotllo", allunyant-se del to crepuscular d'altres obres sobre el pas del cinema mut al sonor com Sunset Boulevard. La invenció d'Hugo: Tot i rebre premis tècnics, es reivindica la figura de Martin Scorsese i l'homenatge que fa a George Méliès i a la màgia del cinema. Interpretacions: Es destaca el merescut premi a Meryl Streep per La dama de ferro i a Christopher Plummer, que als seus 82 anys rep un reconeixement a tota una carrera de secundari de luxe. Crítica i Altres Títols Destacats L'anàlisi també posa el focus en aquelles obres que han quedat més oblidades o que mereixien més sort: L'arbre de la vida: Es lamenta que la pel·lícula de Terrence Malick hagi marxat amb les mans buides, destacant el paper de Brad Pitt. Nader i Simin, una separació: Celebració de la seva victòria com a millor pel·lícula de parla no anglesa, una obra que va tenir una gran acollida a la sala Vuit i Mig. Woody Allen: Menció especial al premi per al guió original de Midnight in Paris, una producció amb participació catalana. "The Artist és una pel·lícula alegre, de bon rotllo, de la qual surts content de la sala sense haver de ser un expert en cinema." Valoració de la Collita Cinemaogràfica Ferrer subratlla que ha estat un any de "petites joies" i no d'una única producció espectacular. Es posa en valor la feina dels compositors, citant l'espanyol Alberto Iglesias i la contribució orquestral d'Albert Guinovart a la banda sonora de la pel·lícula guanyadora.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
18'
Solanell: El projecte de reconstrucció de l'arquitecte Saúl Garreta
Reviure Solanell: Un somni arquitectònic i personal L'arquitecte tarragoní Saúl Garreta lidera una iniciativa singular per reconstruir el poble abandonat de Solanell, situat a l'Alt Urgell. El que va començar com una casualitat professional s'ha convertit en un projecte de vida que busca transformar unes runes en un nucli actiu del segle XXI. Estatus actual i recuperació del poble Estat inicial: Fa set anys, el poble estava totalment abandonat, amb la majoria de cases enronades i sense subministraments bàsics. Infraestructures: Ja s'ha aconseguit portar la llum (línia de 5,6 km), l'aigua i s'ha rehabilitat la primera casa, que serveix com a campament base. Noves activitats: S'ha creat una plaça empedrada de pissarra per a activitats culturals i s'ha instal·lat connexió a internet per facilitar el teletreball. La filosofia del projecte: Més enllà del romanticisme Garreta rebutja termes com "neo-rural" i prefereix parlar de reinventar la forma de viure. L'objectiu és crear una simbiosi entre diversos perfils: 1. Professionals lliberals: Que puguin viure i treballar gràcies a la tecnologia. 2. Productors locals: Com forners artesans (pa de roballons) o ramaders ecològics. 3. Turisme de valor afegit: Centrat en la geologia, la cultura i activitats a l'aire lliure. Pròxims passos i esdeveniments "No és un projecte autista, intentem implicar tota la gent de la vall." Primer esdeveniment cultural: Els dies 10 i 11 de març s'organitza una jornada amb concerts de violí, reconstrucció d'un forn de pedra i excursions geològiques. Residents permanents: Al mes d'agost es preveu l'arribada dels primers habitants, el José i la Irene, que iniciaran la vida quotidiana al poble. Finançament: Tot i la crisi del sector de l'arquitectura, el projecte avança per la il·lusió i la col·laboració de persones i entitats locals com l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
11'
Allau de currículums a Mediamarkt Tarragona per 50 llocs de feina
Rècord de participació al càsting laboral de Mediamarkt El centre comercial Mediamarkt, ubicat al polígon Les Gavarres de Tarragona, ha viscut una jornada d'expectació massiva arran de l'anunci d'una oferta laboral per cobrir 50 vacants. Segons han informat les unitats mòbils de Tarragona Ràdio, la resposta ciutadana ha superat qualsevol previsió inicial. Detalls del procés de selecció Volum de candidats: Abans de les 10 del matí ja s'havien recollit més de 600 currículums. Entrevistes: L'empresa preveu realitzar entre 400 i 500 entrevistes ràpides durant la jornada, prioritzant aquells que han obtingut número des de primera hora del matí. Perfils: S'ha observat una gran varietat de sol·licitants, des de joves a la recerca de la seva primera feina fins a persones grans amb llarga durada en el Paro. Motivacions de l'empresa El gerent del centre, Manuel Vera, ha detallat que aquesta contractació respon a: 1. La preparació per a la campanya d'estiu. 2. L'increment de vendes previst per esdeveniments esportius com el Mundial i l'Eurocopa. 3. La necessitat de trobar personal que s'adeqüi a la filosofia de servei global de la companyia. El drama de l'atur a Tarragona Els testimonis dels assistents reflecteixen la crua realitat econòmica de la zona. Molts han criticat l'organització de les cues mentre d'altres expressaven la seva desesperació: "Sembla que el que és el Paro ha vingut aquí directament; hem d'aprofitar les poques ofertes que tenim." L'expectació ha estat tal que alguns candidats han començat a fer cua a les 5 del matí, demostrant la necessitat urgent de feina en un context de crisi laboral.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
15'
Crònica d'un 'perro verde' a la Jornada Mundial de la Joventut
Presentació del llibre d'Arturo Sant Agustín El periodista Arturo Sant Agustín presenta la seva darrera obra, titulada Un perro verde entre los jóvenes del Papa. Es tracta d'una crònica periodística sobre la seva experiència personal durant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) celebrada el passat estiu a Madrid i Barcelona. El concepte del "perro verde" L'autor s'autodefineix com un perro verde en aquest context per diversos motius: * La seva edat, ja que no és un jove com els participants majoritaris. * La seva trajectòria com a periodista lliure, fill d'un pare anarquista i sense lligams amb partits polítics. * La voluntat d'observar el fenomen religiós des de la distància d'algú que no és un teòleg, sinó un cronista dels fets. Reflexió sobre l'anticlericalisme Sant Agustín reflexiona sobre l'anticlericalisme a l'Estat espanyol, considerant que sovint s'utilitza de manera política per desviar l'atenció de problemes reals. "En aquest país, quan no sabem solucionar un problema, ens mengem un capellà." L'autor destaca que es confon sovint la jerarquia eclesiàstica amb la base de l'Església, que està formada per persones solidàries i obertament compromeses amb la societat. Els joves i el clima de Madrid El llibre trenca prejudicis sobre els joves catòlics, descrivint-los com a gent normal, solidària i esperançada. L'autor compara l'impacte de la presència d'un milió i mig de joves a Madrid amb altres moments històrics que canvien el clima d'una ciutat: * La bondat circumstancial a Nova York després de l'11-S. * La desaparició de la por a Barcelona durant els Jocs Olímpics del 92. * L'absència de crispació i agressivitat a Madrid durant la JMJ gràcies a l'actitud de la joventut participant. Vincles amb la diòcesi de Tarragona Sant Agustín dedica paraules d'elogi a l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, a qui defineix com un home proper i actiu. També destaca un futur projecte literari sobre un viatge a Turquia on es van establir ponts entre el cristianisme tarraconense i el món musulmà.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
22'
Jordi Jané analitza el Tercer Fil i les polítiques de l'Estat
Prioritat per les infraestructures ferroviàries i viàries a Tarragona El diputat de Convergència i Unió (CiU), Jordi Jané, destaca la necessitat urgent d'apostar pel tercer fil ferroviari per connectar el Port de Tarragona i la indústria local amb l'ample europeu. Jané argumenta que aquesta és una solució tangible i ràpida (2-3 anys), a diferència de les promeses de Foment sobre la línia Reus-Roda. Tercer Fil: Es considera vital per a la competitivitat territorial. Tot i que afecta 6 km de la façana marítima de Tarragona, es defensa com una mesura provisional però necessària. A-27: El diputat reclama que el tram fins a Montblanc s'acabi aquesta legislatura, evitant que les obres ja començades quedin com a "obra morta". N-340/A-7: Davant la manca de pressupost per desdoblaments, suggereix buscar solucions mitjançant bonificacions a l'autopista per descongestionar la via. Valoració de la política estatal i reformes econòmiques L'entrevista també repassa els primers mesos del govern de Mariano Rajoy i la seva relació amb les minories parlamentàries malgrat la majoria absoluta del Partit Popular. Reforma Laboral: CiU la considera necessària per reduir l'atur, tot i que Jané demana millores durant la tramitació per incentivar la contractació estable i protegir els drets. Fiscalitat i IRPF: Crítica a la pujada d'impostos, especialment perquè el PP ho va negar en campanya electoral. Jané adverteix que un IRPF excessivament alt pot frenar l'activitat econòmica. Pressupostos de l'Estat: Es preveu que siguin "duríssims". El diputat sospita que el retard en la seva presentació (30 de març) es deu a les eleccions a Andalusia i Astúries. "No podem jugar amb els sentiments de les persones; tots volem alliberar la façana marítima, però el tercer fil és l'única via tangible per ser competitius ara mateix."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
La Setmana Santa de Tarragona 2012 i l'efecte de la crisi
Inici de la Setmana Santa a Tarragona Avui divendres comencen formalment els actes de la Setmana Santa tarragonina amb la presentació oficial del cartell de l'edició 2012 i un concert inaugural a l'església de Sant Agustí a les 20:30 hores. Joaquim Julià, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, ha explicat els detalls d'una programació marcada per la continuïtat però també per les adaptacions econòmiques. Novetats i canvis logístics La principal novetat d'enguany és la cancel·lació de la carpa de la plaça Verdaguer a causa de les retallades pressupostàries. Com a alternativa: Els deu passos que s'ubicaven a la carpa es traslladaran a l'interior de la Catedral de Tarragona. Es manté el circuit de visita a les esglésies de la Part Alta, com la de Sant Nicolau de Bari o el Col·legi d'Enginyers. S'estrenarà el Centre Cultural del Seminari com a nou escenari per a concerts i el concurs de fotografia. L'impacte de la crisi econòmica Tot i que el volum d'actes es manté, la crisi ha obligat a prendre mesures d'estalvi: Concerts de pagament: Per primer cop, algunes actuacions de gran format (com Camerata XXI) tindran una entrada a preu mínim per cobrir costos, mentre que les bandes de les confraries seguiran sent gratuïtes. Producció d'opuscles: Les congregacions han hagut d'ajustar el nombre de pàgines i negociar preus amb les impremtes per mantenir les publicacions. Projecte del Museu: El futur Museu de la Setmana Santa a la Rambla Vella segueix viu, però el projecte executiu s’ha de redefinir segons la disponibilitat municipal. "La Setmana Santa és religiositat i espiritualitat; per molta retallada que hi hagi, això no t'ho poden treure, va inherent a la persona." Actes tradicionals i promoció El Pregó: Anirà a càrrec d'Antoni Vives, una persona molt vinculada a la ciutat i a la festa. Processons: La del Sant Enterrament manté el seu horari a les 20:00 h, tot i que la logística de recollida de passos podria variar per l'absència de la carpa. Intercanvi cultural: Tarragona rebrà la visita d'una confraria de Palència i una delegació tarragonina viatjarà a Osca per promocionar la Setmana Santa local.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
22'
Tarragona, Capital de la Cultura Catalana 2012
Inauguració i Projecte Cultural 2012 Tarragona inicia oficialment el seu mandat com a Capital de la Cultura Catalana 2012. L'acte inaugural, titulat 'Som Llum, Som Cruïlla', se celebra al Palau de Congressos amb la participació de més de 400 persones i una vintena d'entitats. La tinent d'alcalde de cultura, Carme Crespo, destaca que l'objectiu principal és fer visible el talent dels creadors locals i establir un nou model de gestió cultural adaptat als temps actuals. Grans Esdeveniments i Gestió de la Crisi En un context econòmic complex, l'Ajuntament ha hagut de replantejar la seva programació, prioritzant la cultura popular i els actes amb més arrelament: Concurs de Castells: Es transforma en un esdeveniment de dos dies amb 30 colles, optimitzant el pressupost però ampliant l'impacte. Festivals Congelats: El Concurs de Focs Artificials i el festival de jazz Dixieland queden temporalment suspesos per falta de patrocini privat suficient. Continuitat: Es mantenen el festival Tarracoviva i les festes majors de Sant Magí i Santa Tecla. Equipaments i Futur del Patrimoni Crespo repassa l'estat dels projectes d'infraestructures culturals de la ciutat: Teatre Tarragona: Les obres estan a la recta final i s'espera que pugui inaugurar-se a finals d'any. Tabacalera: Es confirma el trasllat imminent de l'Arxiu Municipal i la Capsa Jove a aquest espai. Consorci de Patrimoni: Es treballa amb la Generalitat i el Govern Central per gestionar conjuntament el Museu Nacional Arqueològic i la gran Biblioteca Pública. "Més diners no sempre vol dir més cultura; el nostre repte és fer visibles els nostres creadors amb un nou model de gestió."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
24'
Situació i prevenció del càncer a Tarragona
Panorama del Càncer a Tarragona L'entrevista amb Jaume Galcerán, director de la Fundació Lliga per la Investigació i la Prevenció del Càncer, analitza la situació actual de la malaltia a la demarcació de Tarragona, on es preveuen uns 4.384 nous casos durant el 2012. Aquesta xifra s'obté mitjançant el registre exhaustiu que es realitza des de l'any 1980. Factors de l'increment de casos L'augment en la incidència es deu principalment a tres factors clau: • L'increment demogràfic absolut. • L'envelliment de la població, ja que el càncer és una malaltia associada a l'edat. • L'impacte dels factors de risc externs (estil de vida, tabaquisme, dieta). Estratègies de Prevenció Prevenció Primària (Evitar l'aparició) Es basa en l'adopció d'hàbits saludables per reduir el risc abans que la malaltia es manifesti: • Alimentació: Reduir el consum de carns vermelles i processades, augmentant la ingesta de vegetals i llegums. • Activitat física: Realitzar almenys 30 minuts d'exercici diari. • Evitar tòxics: L'eliminació del tabaquisme és el factor més determinant. Prevenció Secundària (Detecció precoç) L'objectiu és diagnosticar la malaltia en fases inicials per augmentar les possibilitats de curació: • Càncer de mama: Mitjançant mamografies. • Càncer de còlon i recte: A través del test de sang oculta en femta (programa pilot a Tortosa). • Càncer de coll uterí: Mitjançant citologies i la vacuna contra el papil·loma. Tractaments i Recerca "El càncer no és una malaltia, el càncer són centenars de malalties diferents." L'especialista destaca que la supervivència ha millorat dràsticament gràcies a la combinació de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia. El futur de la medicina oncològica passa per les teràpies personalitzades, adaptant el tractament a l'alteració genètica específica de cada pacient i tipus de tumor. El paper de la Lliga contra el Càncer La Lliga actua com una ONG integral que arriba allà on l'administració pública no pot, oferint suport psicològic, acompanyament i ajudes econòmiques a les famílies afectades a Tarragona.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
14'
La trajectòria de la revista Descobrir Catalunya
En aquesta conversa amb Joan Morales, director del Descobrir Catalunya, i Maria Rosa Vila, cap de fotografia, s'explora el llegat i el futur d'una publicació que ha esdevingut un referent del turisme de proximitat i el coneixement del territori català. Una aposta per la qualitat i el territori La revista va néixer com una aposta arriscada que buscava reivindicar indrets de Catalunya sovint desconeguts o poc valorats. Segons el seu director, l'èxit ha residit en: - Una fotografia d'excel·lència i textos molt acurats. - La voluntat de ser una "revista de país" més que una simple guia de viatges. - La seva condició d'objecte de col·leccionisme, gràcies a un format que perdura en el temps. L'exposició a Tarragona Amb motiu dels 150 números de la revista, s'inaugura una mostra al Palau de Fires i Congressos de Tarragona que destaca pel seu component visual: - Inclou 15 imatges de gran format (un metre d'amplada) impreses en metacrilat. - Destaquen fotografies locals com la capoeira davant la Catedral i els diables de Santa Tecla. - Presenta una infografia sobre el procés de creació d'un reportatge i un plafó amb els noms dels més de miler de col·laboradors històrics. El futur de la publicació Joan Morales assenyala que, tot i mantenir el rigor periodístic en el paper, el futur de la marca passa per la diversificació digital: - Consolidació de la presència a xarxes socials (Facebook, Twitter). - Adaptació del contingut a nous suports com les tablets i aplicacions mòbils. Tal com recull la cita de l'escriptora Olga Xirinacs destacada a l'exposició: "Si els déus no haguessin escoltat la mar, Tarragona no existiria."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
10'
Jornades i exposició de bonsais a Tarragona
L'art mil·lenari del bonsai a Tarragona El president de l'Associació Tarragona Bonsai, Pere Menós, presenta les noves jornades i l'exposició que s'inaugura al Tinglado 4 del Moll de Costa. Aquest esdeveniment, que ja és un clàssic a la ciutat, va més enllà d'una simple mostra d'arbres, oferint una experiència immersiva en aquesta disciplina d'origen oriental. Detalls de l'esdeveniment i participació internacional Dates: Durant tot el cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge). Ubicació: Tinglado 4 del Moll de Costa. Convidat especial: La presència del mestre japonès Takeo Kawabe, qui realitzarà tallers i demostracions en directe. Contingut: S'exposaran entre 60 i 70 exemplars de diversos tipus d'arbres. La filosofia i la tècnica del bonsai Pere Menós explica que el bonsai no és només jardineria, sinó un art tradicional que implica una connexió profunda amb la natura i una filosofia de contemplació. Segons Menós, les característiques essencials per a un bon aficionat són: Dedicació i constància: Especialment pel que fa al reg, que es considera la tècnica més difícil d'aprendre. Estimació per la natura: La capacitat de veure l'arbre com un element que pot passar de generació en generació. Paciència: Tant per treballar des de la llavor com per aplicar tècniques de poda i filferrat. "Cuidar l'arbre és com tota una vida. Crees nexes que amb la jardineria convencional no tens." Consells per a principiants Per a aquells que es vulguin introduir en aquest món, Menós recomana començar amb espècies resistents com els ficus, les oliveres, els magraners o els oms. Per contra, adverteix que les atzalees són molt més delicades a causa de les necessitats específiques de l'aigua i la terra.