Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

1081-1104 de 4251

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
16'
Versió oculta dels contes dels germans Grimm
L'altra cara dels contes de fades La Biblioteca Pública de Tarragona presenta una exposició de l'artista Jaycee Hernández, que ofereix una mirada alternativa i profunda sobre els contes clàssics dels germans Grimm. A través de 12 quadres, la mostra s'allunya de la interpretació infantil i edulcorada per centrar-se en elements més crus i humans del llegat original. Temàtiques i enfocament artístic L'exposició explora conceptes que sovint passen desapercebuts en les versions modernes: L'erotisme i l'atracció física en el relat de Blancaneu. La malícia i la picardia de personatges com la Caputxeta Vermella o el Príncep Encantador. La crueltat original dels textos, com la tortura de la Reina en el conte de Blancaneu, en contrast amb la mort accidental de les versions de Disney. La utilització d'elements simbòlics com la poma, el pinta o el cotilla com a objectes de transició a l'edat adulta. "L'exposició neix del text i torna a ell; la gent sent la necessitat de rellegir les històries originals en veure els quadres." Un projecte itinerant Sota la coordinació de Loli Jiménez, l'exposició té l'objectiu de recórrer tota la xarxa de biblioteques de Catalunya. Després del seu pas per Tarragona el juny, visitarà localitats com Salou, Falset i Reus. Recerca a Colòmbia Actualment, l'artista Jaycee Hernández es troba a Bogotà investigant les fàbules de Rafael Pombo i llegendes llatinoamericanes per al seu proper projecte, buscant mantenir el mateix enfocament de desvetllar els missatges ocults i la simbologia que connecta amb la condició humana.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
16'
Documental 'La Platja Llarga': Memòria i Ecologia
El valor d'un territori: El documental de la Platja Llarga de Tarragona L'entrevista presenta el projecte cinematogràfic de la realitzadora Ariadna Costa, qui ha impulsat un documental sobre la Platja Llarga de Tarragona. El projecte, nascut de la trobada amb la plataforma Salvem la Platja Llarga, pretén documentar la lluita ciutadana que va aturar macroprojectes urbanístics i posar en relleu la riquesa ecològica de l'espai. Eixos principals del projecte Finançament col·lectiu: El projecte ha aconseguit tirar endavant gràcies a una exitosa campanya de Verkami, superant l'objectiu inicial de 3.500 euros per arribar aproximadament als 4.500 euros, tot i que continua obert a noves col·laboracions i patrocinis d'entitats. Relats humans i històrics: El guió es construeix a partir de testimonis diversos que recullen la memòria viva de l'indret: La lluita encapçalada per Lola Paniagua. Històries personals, com la d'un avi de 97 anys que visitava la platja en carro. L'impacte de figures com la Marquesa (Caridad Barraquer) en la preservació del bosc. Rigor científic i estètics: El documental inclou la visió d'experts biòlegs per explicar el valor dels sistemes dunars i la flora i fauna autòctones. visualment, aposta per una estètica cinematogràfica i poètica, incloent imatges aèries espectaculars. Perspectiva de futur i conservació "M'interessa fer una mirada que vagi més aviat cap al futur i de la gent que s'estima la platja." L'obra no només és un retrat del passat, sinó una eina de pedagogia mediambiental. Costa subratlla la importància de mantenir la platja amb el seu aspecte natural, recordant que l'artificialització sovint juga en contra de la conservació davant el canvi climàtic i els temporals. El calendari de producció preveu tenir el documental enllestit per al setembre, coincidint amb les festes de Santa Tecla, amb la intenció posterior de fer-lo circular per festivals audiovisuals.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
8'
Tiràmbics Teatre presenta 'La Cantant Calva'
Entrevista amb Anna Fortuny de Tiràmbics Teatre En el marc de la 20a Mostra de Teatre Jove de Tarragona, la companyia tarragonina presenta el seu darrer muntatge al Teatre Metropol. Durant l'entrevista, l'integrant del grup, Anna Fortuny, detalla el procés creatiu i l'elecció del text d'Eugène Ionesco. Els punts clau de la producció L'aposta pel teatre de l'absurd: Després de descartar comèdies més convencionals o textos antics de difícil adaptació, el grup va triar La Cantant Calva per explorar la incomunicació i les relacions humanes buides. Respecte al text original: Tot i la línia interpretativa de la companyia, s'ha mantingut una fidelitat absoluta a la traducció catalana de l'obra. L'escenografia i els personatges: L'obra situa sis personatges en un menjador londinenc burgès, jugant amb la incongruència i trencant amb el naturalisme escènic. Sobre la companyia Tiràmbics Teatre "Som un grup format per antics membres de l'aula de teatre de la Universitat Rovira i Virgili que buscàvem donar continuïtat a la nostra passió." Actualment, el grup està format per sis membres de diverses localitats com Reus, Tarragona i Prades. El nom del grup prové de la ditiràmbit, un antic cant grec en honor al déu Dionís. De cara al futur, la companyia no descarta explorar el drama grec per seguir diversificant el seu repertori.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
5'
De la Indústria de la Goma a la roba amb valors a Tarragona
Història i llegat de la mítica Indústria de la Goma L'emblemàtic edifici del carrer Apodaca de Tarragona ha iniciat una nova etapa amb la inauguració d'una botiga de comerç responsable de Roba Amiga. Aquest espai, conegut històricament com la Indústria de la Goma, té els seus orígens l'any 1933, quan Josep Morell Miseres va importar la idea de Xile. L'evolució del negoci familiar El negoci va néixer en un moment en què la goma era un material innovador, equivalent al que suposaria el plàstic anys més tard. Sebastià Comas, anterior propietari, destaca diversos moments clau: L'èxit de les espardenyes: En una època de postguerra on la gent treballadora no tenia sabates, la introducció de la sola de goma va ser una revolució econòmica i pràctica. L'arribada del plàstic: Tot i les reticències inicials del fundador, que buscava productes duradors i forts, la nova generació va apostar pel plàstic, sent pioners a la ciutat. Especialització industrial: Davant la competència de productes de baixa qualitat, el negoci es va centrar en el plàstic industrial de qualitat, mantenint-se viable fins a l'actualitat. Creixement i transformació El que va començar com uns petits baixos es va transformar en un edifici de tres plantes que va arribar a donar feina a més de 20 treballadors. Tot i que la part comercial d'estris de la llar ha canviat, el propietari subratlla la importància de la qualitat: "Els xinos venien coses barates, que vol dir no gaire bones. Nosaltres veníem el plàstic però bo." Avui, aquest espai històric tanca un cercle i es converteix en un punt de referència per al consum responsable a la ciutat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
24'
Biotops marins i regeneració del fons a Tarragona
Projectes de regeneració marina amb carbonat de calci L'episodi se centra en la innovadora iniciativa de Miquel Rota, expert en aquarofília i busseig, per regenerar el fons marí de la costa de Tarragona. El projecte principal consisteix en l'ús de carbonat de calci per crear esculls artificials o biotops, un material que imita l'esquelet dels coralls i facilita que la vida marina s'hi instal·li ràpidament. Els Biotops i les Boies Ecològiques • Es detalla el canvi dels mètodes "rústics" (blocs de formigó) per estructures de carbonat de calci pur. • Aquestes estructures, anomenades biotops, actuen com a "cases per als peixos", fomentant una cadena tròfica que comença amb bacteris i algues fins a arribar a esponges i peixos grans. • A Torredembarra ja s'ha implementat amb èxit un sistema de boies ecològiques on els ancoratges serveixen per regenerar la biodiversitat local. El projecte Biotop Antina "Construir una muntanya submarina amb el millor material en un desert arenós." • L'objectiu és crear una muntanya submarina de 18 metres d'alçada i 80 metres de diàmetre. • Aquest projecte busca solucionar la falta de relleu al litoral de Tarragona, oferint un paisatge atractiu i segur per al turisme de submarinisme. • Malgrat els beneficis ambientals i econòmics, el projecte ha patit llargs retards administratius, acumulant més de 2.450 dies d'espera per permisos. Reptes ambientals i educació • Es discuteix la sensibilitat de l'ecosistema i l'impacte dels emissaris submarins. • La convivència entre la indústria (plataformes petrolieres de Repsol) i la natura, destacant que les estructures submarines de les plataformes han esdevingut reserves marines naturals on la pesca està prohibida.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
5'
Història i evolució de la Indústria de la Goma a Tarragona
Evolució de la Indústria de la Goma El negoci va ser fundat l'any 1933 per Josep Morell Miseres a la ciutat de Tarragona. La idea va sorgir després d'un viatge a Xile, on es va detectar el potencial dels articles de goma, que en aquell moment eren una innovació tecnològica equivalent a la posterior arribada del plàstic. Els orígens i l'èxit comercial En els seus inicis, el negoci es va centrar en productes assequibles per a la classe treballadora: * Espardenyes amb sola de goma: Van ser el producte estrella perquè eren molt més econòmiques i duradores que el calçat tradicional. * Articles variats de goma que responien a les necessitats quotidianes de l'època. La transició cap al plàstic i la indústria Amb el pas del temps, el negoci va haver d'adaptar-se a l'arribada del plàstic. Tot i les reticències inicials del fundador, que buscava productes de màxima resistència, la següent generació va apostar fort per aquest material: * Es van convertir en pioners de la venda de plàstic a Tarragona. * L'esposa del senyor Comas va potenciar la línia d'objectes de la llar i vaixelles. * El negoci es va especialitzar en el sector industrial, que és el que actualment manté la viabilitat de l'empresa. "Quan va vindre el plàstic, la cosa va canviar. Vam ser dels primers de venda de plàstic a Tarragona." Creixement i adaptació al mercat L'empresa va arribar a créixer significativament, ocupant un edifici de tres pisos i amb una plantilla de fins a 22 treballadors. Davant la competència de productes de sota cost (com els basars xinesos), la Indústria de la Goma va decidir centrar-se en la qualitat i en el sector industrial, abandonant el detall de baix preu per mantenir el seu prestigi i rendibilitat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
15'
El retorn de l'òpera a Tarragona i el mecenatge cultural
El retorn de l'òpera al Teatre Tarragona Després de la seva remodelació, el Teatre Tarragona torna a acollir òpera de gran format. L'obra triada per a aquest retorn històric és La Traviata de Giuseppe Verdi, amb la participació destacada del baríton tarragoní Àngel Òdena. A causa de l'èxit aclaparador de convocatòria, s'ha hagut de programar una doble funció: Divendres: Primera representació. Diumenge a la tarda: Segona representació (per permetre el descans dels artistes). Addicionalment, s'ha anunciat que a la tardor es representarà La flauta màgica de Mozart, consolidant així una programació estable. La Fundació Privada Mútua Catalana com a motor cultural L'entrevista amb Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, destaca el paper clau del mecenatge privat en la cultura local. La fundació ha aportat 25.000 euros per fer possible les produccions operístiques d'enguany. Pilars de l'estratègia de patrocini La fundació basa la seva activitat en quatre eixos principals per retornar a la societat civil el suport rebut històricament: Col·laboració institucional: Suport a l'Ajuntament de Tarragona en esdeveniments com Tarraco Viva o el festival de fotografia SCAN. Aliança amb la Universitat Rovira i Virgili (URV): Esponsorització de facultats, programes de recerca i la Beca Baixeres. Suport al teixit associatiu: Ajudes a entitats d'un territori que s'estén des de Montserrat fins a Peníscola. Projectes propis: Creació i impuls d'actes científics com el Congrés Internacional d'Arqueologia. "Volem fugir de la subvenció clàssica; el nostre objectiu és dotar la ciutat de projectes amb volada que puguin acabar caminant sols." Context econòmic i demanda social Marca assenyala que, a causa de la crisi i les retallades en el sector públic, les sol·licituds d'ajuda a la fundació s'han doblat en l'últim any. Malgrat tenir recursos limitats, la institució treballa mitjançant comissions per seleccionar i dinamitzar aquelles sinergies que generin més valor a la xarxa cultural de Tarragona.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Corazón Roto: La superació personal de Maria Martínez
L'escriptura com a teràpia Maria Martínez ha publicat el llibre Corazón roto, una obra que va néixer no per ser publicada, sinó com una necessitat vital de desahogament. Després d'enfrontar cops molt durs, l'autora va utilitzar el paper per canalitzar el dolor d'una vida marcada per la tragèdia i la resiliència. La pèrdua de dos fills El punt central del relat és la mort dels seus dos fills, que patien una malaltia genètica incurable. Ambdós van dependre d'una cadira de rodes i de cures constants, però Maria destaca que, malgrat les dificultats, van ser nens feliços gràcies a l'esforç familiar: Dignitat en la cura: Va dedicar la seva vida a fer-los la realitat més amable. El pes del diagnòstic: L'autora recorda la fredor amb què un metge li va comunicar que el seu fill gran no arribaria als vuit anys mentre ella estava embarassada del petit. Dol en vida: Maria confessa que va plorar més els seus fills mentre eren vius, anticipant el final, que un cop havien traspassat. Una vida de superació constant L'entrevista també repassa altres moments crítics de la seva trajectòria: L'arribada a Tarragona: Els orígens humils i la lluita per tirar endavant la família. L'incendi de la Riba: El moment en què van perdre la seva llar i van haver de refer-se una vegada més. Missatge de futur i esperança Tot i que afirma que la seva felicitat es va acabar amb la pèrdua dels fills i que sent que li falta un tros de cor, Maria ha trobat una nova etapa de tranquil·litat. El llibre està ajudant a moltes persones que se senten identificades amb la seva "motxilla" de patiment. "Jo em trobo no trencada, sinó destrossada, però al carrer intento dissimular perquè el meu caràcter és així."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
23'
MUOM i la màgia dels cants harmònics a Tarragona
Introducció als Cants Harmònics El grup MUOM, una formació coral única a l'Estat, presenta el seu segon treball discogràfic a Tarragona. El cant harmònic o difònic és una tècnica vocal en què un mateix cantant produeix dos sons simultàniament: la veu base i un harmònic agut que destaca fins a crear melodies. Origen i Tradició • Prové de cultures nòmades de l'Àsia central (Mongòlia, Tuba i Sibèria). • Està lligat a tradicions xamàniques i a la comunicació amb la natura. • És considerat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L'Experiència Sonora i Espiritual La música de MUOM no té text; es basa en el poder de la veu com a instrument de transformació. Els components del grup destaquen diversos aspectes: • Efecte Físic: Les freqüències altes i les vibracions actuen directament sobre el sistema nerviós i l'estat anímic. • Acústica: El concert es farà al Monestir de les Carmelites Descalces per la seva cúpula i sonoritat única. • Investigació: El grup utilitza codis propis en lloc de partitures clàssiques per coordinar les set veus actuals. "És com escoltar per fora cançons que jo porto per dins." Activitats a Tarragona Concert de Presentació • Data: Divendres 31 de maig a les 20:30h. • Lloc: Monestir de les Carmelites Descalces (Zona Alta). • Preu: 11€ anticipada / 15€ a taquilla. Taller Formatiu Els dies 15 i 16 de juny s'impartirà un taller intensiu per aprendre les tècniques base del cant harmònic. No calen coneixements musicals previs, ja que l'objectiu és connectar amb la pròpia veu i millorar la sensibilitat auditiva.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
9'
Commemoració del Setge de Tarragona i caiguda de l'Oliva
Homenatge al Fortí de l'Oliva i la memòria històrica de Tarragona L'entrevista amb Joan Ribes, president de l'associació Setge de Tarragona 1811, detalla els actes commemoratius per recordar la caiguda d'aquest punt estratègic davant les tropes napoleòniques. L'acte central és una ofrena floral que es realitza conjuntament amb l'Associació de Veïns de l'Oliva. Punts clau de la commemoració: Rellevància històrica: La caiguda del Fortí de l'Oliva el maig de 1811 va ser el preludi necessari per a la posterior caiguda de la ciutat de Tarragona un mes després. L'acte d'homenatge: Consisteix en una ofrena floral davant la placa centenària de 1911, en record als soldats que van defensar la plaça. Turisme i divulgació: Els veïns organitzen visites guiades de tres hores per les restes del fortí, permetent redescobrir el fossar i la disposició de les tropes. Agenda d'activitats del bicentenari: Cicle de conferències: Es duran a terme els dies 13, 20 i 27 de juny. Connexió amb Lillo: L'alcalde de Lillo (Toledo) visitarà Tarragona per presentar un llibre sobre el General Contreras, defensor de la ciutat. La marxa dels francesos (1813): Enguany se celebra el bicentenari de l'evacuació francesa, un episodi marcat per la voladura de les fortificacions locals. "Si et fan una visita guiada i et comenten l'episodi històric, és una història viscuda sobre les pedres que va trepitjar aquella gent fa 200 anys."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
20'
I Premis Anuals de Comunicació a Tarragona
Reconeixement a la professió periodística El proper dissabte 1 de juny se celebrarà al Teatre Metropol de Tarragona la primera edició dels Premis Anuals de Comunicació. Aquesta iniciativa, impulsada pel Sindicat de Periodistes de Catalunya a Tarragona i el programa La República Txecca, neix amb la voluntat de dignificar i engrescar una professió que ha patit fortament els efectes de la crisi i els acomiadaments. Categories i esperit dels guardons Els premis compten amb vuit categories que busquen reflectir la diversitat i l'esforç del sector: * Premi Nacional: Atorgat al periodista Manel Fuentes. * Premi a la Resistència i a l'Emprenedoria: Per a aquells que han iniciat projectes propis després de ser acomiadats. * Categories tècniques: Investigació, Fotografia/Imatge, Trajectòria i el Premi 2.0 (xarxes socials). "Per mi el gran premi ha estat poder veure el somriure dels companys quan deien: carai, jo nominat? Això vol dir que s'hi fixen en la feina que fem." Una gala amb finalitat solidària L'esdeveniment té un caràcter marcadament benèfic. La recaptació de les entrades (10 euros) es destinarà a: 1. Fundació Bona Nit: Per ajudar les persones sense sostre a la ciutat. 2. Associació Orient i Occident: Concretament per finançar el tractament mèdic d'un jove del Nepal que necessita atenció sanitària urgent a Espanya. Detalls de l'esdeveniment La gala, que vol fugir del protocol polític rígid per centrar-se en els professionals, serà conduïda per Esther Pagès i el mag Jordi Caps. Malgrat que l'alcalde de Tarragona lliurarà el premi principal, el protagonisme recaurà en els col·legis i associacions professionals.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
35'
La Part Alta Somriu a la Crisi: Gastronomia a Tarragona
Segona Edició del Certamen Gastronòmic Aquest episodi presenta la campanya "La Part Alta Somriu a la Crisi", una iniciativa de l'Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) de Tarragona que té com a objectiu dinamitzar el sector durant el mes de febrer. La promoció ofereix menús d'alta qualitat a preus molt reduïts per fer la gastronomia accessible a tothom. Detalls de l'Oferta Gastronòmica • Preus fixos: Els menús estan estructurats en dues franges de preus tancats, 17 € i 30 €, depenent del restaurant i el tipus de proposta. • Formats: Es pot triar entre el menú convencional (primer, segon i postres) o el menú degustació. • Participació: Enguany el nombre d'establiments ha crescut un 33%, passant de 12 a 18 restaurants. La Cultura del Vi i Promocions Addicionals Un dels pilars de la campanya és l'impuls de la cultura vinícola del territori. Mitjançant un acord amb diversos cellers, els comensals reben un incentiu directe: "Per cada ampolla de vi que es demani durant l'àpat, el client se n'emporta una altra de regal per gaudir-la a casa." Denominacions d'Origen (D.O.) destacades: • D.O. Priorat: Representada pel vi Giner-Giner del celler Buil & Giné. • D.O. Tarragona: Amb el vi negre Nit de Lluna de Mas Vicenç. • D.O. Cava: Presència del Adernats Brut Nature Reserva de la Vinícola de Nulles. • D.O. Conca de Barberà: Destacant el vi R de Roure. Logística i Concursos • Aparcament: Per facilitar l'accés al centre històric, es regalen dues hores de parking gratuït als aparcaments Saavedra i Catalunya. • Xarxes Socials: S'ha organitzat un concurs a Facebook on les fotos dels plats amb més m'agrada poden guanyar menús gratuïts.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
14'
Prevenció del càncer de pulmó i tabaquisme
Jornades de Salut al Centre Mèdic Rambla Nova Entrevista amb la doctora Teresa Maria Argemí, responsable del Centre Mèdic de Rambla Nova, sobre el nou cicle de xerrades informatives que s'inicien a la Cambra de Comerç de Tarragona. Prevenció i diagnòstic del càncer de pulmó La primera xerrada se centra en el càncer de pulmó, destacant que la prevenció és vital per reduir la seva mortalitat. Els punts clau tractats inclouen: Impacte del tabac: El tabaquisme és el responsable de gairebé el 90% dels casos en homes i el 80% en dones. Importància del diagnòstic precoç: Gràcies als avenços en medicina, actualment es disposa de millors mitjans de diagnòstic que permeten actuar amb rapidesa. Estil de vida: Factors com la mala alimentació, la falta de son i el consum d'alcohol s'afegeixen als riscos de la societat actual. Estratègies per deixar de fumar La doctora subratlla que la nicotina és una droga de caràcter addictiu que genera ansietat física i psicològica. Per combatre-la, el centre proposa un abordatge multidisciplinari: Test de dependència: Ús de tests senzills per avaluar el grau d'addicció. Suport professional: Equip format per internistes, psicòlegs i nutricionistes. Tractament combinat: Ús de fàrmacs, pegats i teràpia psicològica per evitar recaigudes. "Deixar de fumar és fàcil; el que és realment important és no tornar-hi." Properes sessions del cicle informatiu Les jornades, que són gratuïtes i obertes a tothom, tindran continuïtat durant tot l'any 2013 amb temàtiques diverses: Varices i el seu risc d'embolismes. Obesitat infantil i prevenció de malalties cardiovasculars. Al·lèrgies primaverals, alimentàries i medicamentoses. Protecció solar i prevenció del melanoma. Salut reproductiva, fertilitat i malalthes neurodegeneratives com l'Alzheimer. Dades de l'esdeveniment Lloc: Seu de la Cambra de Comerç (Rambla Nova). Hora: 19:30 hores. Format: Xerrada divulgativa seguida d'un torn de preguntes interactiu.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
31'
Reflexions de Comiat i Tancament de Sessió
Tancament del Programa Aquest episodi serveix com a espai de comiat i tancament, centrant-se en l'expressió reiterada d'agraïment i la planificació d'una retrobada propera. La sessió es caracteritza per un to hospitalari i predictible, reforçant el vincle amb l'audiència mitjançant la repetició de la frase de comiat. Dinàmiques de la Sessió • L'ús constant de la fórmula de cortesia per indicar la finalització. • La transició cap a una fase de silenci i pausa reflexiva. "Fins demà!" Estructura de l'Emissió L'episodi s'estructura en blocs de temps regulars on es prioritza la concisió i la claredat del missatge de tancament. A mesura que avança el temps, el contingut es torna més minimalista, culminant en una sèrie de signes d'exclamació que simbolitzen el tancament definitiu.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
15'
L'ampliació de Parc Central: Cinemes i nous comerços
L'ampliació del centre comercial Parc Central a Tarragona El gerent de Parc Central, Pere Peiró, detalla en aquesta entrevista l'estat actual de les obres d'ampliació del complex, que augmentarà la seva superfície comercial en un 22%. Aquest projecte busca respondre a la demanda històrica dels ciutadans de recuperar el cinema al centre de la ciutat. Noves sales de cinema d'última generació L'element més destacat de l'ampliació és la creació de sis sales de cinema operades per Yelmo Cines. Aquests cinemes oferiran una experiència diferencial gràcies a: - Tecnologia digital (eliminant el cel·luloide) i projeccions en 3D. - Butaques VIP amb subwoofers integrats per a una major immersió. - Estructures de grade per garantir una visibilitat i confort habilitat òptimes. - Una oferta que anirà més enllà de les pel·lícules, incloent òpera en directe i esdeveniments esportius. "L'experiència d'anar a un cinema ha de ser alguna cosa més enllà que veure i escoltar la pel·lícula." Impacte comercial i nous serveis L'ampliació inclou la incorporació de 26 nous locals, amb un mix de producte centrat en la moda, complements i uns 6-7 restaurants de referència. Peiró destaca que s'estan negociant amb grans firmes que actualment no tenen presència a la zona. Pel que fa a la logística i accessos: - Es crearan escales mecàniques des de la planta carrer i s'optimitzaran els ascensors. - El nou aparcament a la terrassa oferirà unes 1.000 places amb millor servei. - Els usuaris del cinema gaudiran de dues hores de gratuïtat al pàrquing. Calendari i execució de les obres Les obres avancen a bon ritme i es preveu que la inauguració oficial sigui per a la campanya de Nadal, aproximadament a mitjans de novembre. S'ha treballat per minimitzar les molèsties als clients actuals, realitzant les tasques més invasives fora de l'horari comercial.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Impacte de la crisi en la infància i vulnerabilitat escolar
Anàlisi de l'exclusió social en l'entorn educatiu L'Anna Sabater, coordinadora de la Creu Roja Tarragona, presenta els resultats del quart estudi de l'Observatori de la Vulnerabilitat. L'informe se centra en com la crisi econòmica afecta directament els infants i les seves famílies en el moment del retorn a l'escola. Dades alarmants sobre la precarietat infantil Les conclusions de l'estudi revelen una realitat extremadament complexa per a les famílies ateses per l'entitat: * 8 de cada 10 famílies no poden proporcionar tot el material escolar necessari als seus fills. * Un 38% de les famílies no pot assumir el cost del menjador escolar, fins i tot amb ajuts, a causa de la impossibilitat de fer front al copagament. * Un 13% dels infants viuen en llars amb ingressos zero, on la supervivència depèn exclusivament de l'ajut humanitari. Conseqüències més enllà de l'economia La pobresa no només afecta la nutrició o el material, sinó que genera una forta discriminació dins de l'aula: * Rendiment i exclusió: La manca de material i la impossibilitat de participar en excursions o activitats extraescolars afecten negativament l'autoestima i el rendiment acadèmic. * Pobresa energètica i habitabilitat: Es detecta que un 18% dels infants viuen en habitatges sense subministraments bàsics o en situacions d'infrahabitatge (caravanes o habitacions rellogades). "No estem parlant d'un país en vies de desenvolupament, estem parlant d'una realitat que no hauria de passar en un lloc que havia garantit l'estat del benestar." Canvi en el perfil de vulnerabilitat L'entitat destaca que el perfil de les persones que demanen ajuda ha canviat: ara inclou famílies que anteriorment tenien estabilitat laboral i que senten una gran vergonya en demanar suport per primer cop. A més, es subratlla el paper de la xarxa familiar (especialment els avis), que sovint es troba al límit de les seves possibilitats per sostenir la resta de membres. Com col·laborar La Creu Roja fa una crida a la solidaritat ciutadana per mantenir els seus projectes d'alimentació i suport escolar mitjançant: 1. Fent-se soci de l'entitat. 2. Realitzant donacions de material (bolquers, llet, motxilles). 3. Oferint temps a través del voluntariat per a l'atenció directa.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Presa de possessió d'Ivana Martínez i homenatge a Leandre Saún
Presa de possessió de la nova regidora El ple extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona ha servit per formalitzar l'entrada d'Ivana Martínez com a nova regidora del consistori pel Partit dels Socialistes (PSC). Aquest relleu es produeix arran de la dimissió d'Antonio Rodríguez el passat gener. Martínez, que tancava la llista electoral, assumeix el càrrec amb l'objectiu de treballar per la ciutat i aprendre de la gestió municipal. Detalls sobre el nou cartipàs L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha destacat que la nova regidora no s'ocuparà només de temes de joventut, sinó que se li assignaran àrees: Estratègiques i medulars per a la vida de la ciutat. Derivades d'una petita reestructuració del cartipàs municipal. Les competències concretes es faran públiques l'endemà mitjançant un decret oficial. Homenatge pòstum a Leandre Saún Durant la sessió, s'ha tingut un record molt especial per a Leandre Saún, històric militant del PSUC i d'Iniciativa per Catalunya, que ha traspassat recentment. L'alcalde l'ha definit com una persona: "Íntegra, honesta i compromesa amb la llibertat i la democràcia." Com a reconeixement a la seva trajectòria com a fill adoptiu i exregidor de la ciutat, Ballesteros ha anunciat que: Tarragona dedicarà un carrer a la seva memòria. S'oferirà el màxim suport institucional a la família per al funeral civil. Es buscarà una ubicació propera al seu barri, Sant Salvador.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Psicooncologia i prevenció en el Dia Mundial contra el Càncer
El paper vital de la prevenció i el suport psicològic En motiu del Dia Mundial contra el Càncer, l'entrevista destaca la importància cabdal de la detecció precoç per augmentar les taxes de supervivència. S'emfatitza que protocols com les mamografies a partir dels 50 anys i les revisions ginecològiques o de còlon són eines essencials per descobrir la malaltia en estadis inicials. La figura del psicooncòleg La tasca de l'especialista no es limita només al pacient, sinó que s'estén a tot el seu entorn: Suport al cuidador: Sovint, el familiar (cuidador primari) pateix un desgast emocional superior al del propi malalt. Assimilació del diagnòstic: Molts pacients busquen ajuda per processar el xoc inicial de la notícia. Gestió de seqüeles: Es treballa l'autoestima i la imatge corporal en casos de mastectomies o ostomies. El moment crític del post-tractament: Curiosament, moltes baixades d'ànim apareixen quan el pacient rep l'alta hospitalària, ja que és quan es relaxen les defenses i s'ha d'afrontar el significat real de la malaltia. Desmitificació i estils de vida L'especialista Helena Noia aclareix diversos conceptes erronis sobre la malaltia: L'estrès no s'ha provat científicament com a causa directa del càncer. L'actitud positiva ajuda a tolerar millor els tractaments (quimioteràpia) i la frustració, però no determina per si sola el pronòstic mèdic. Falsos mites com l'ús del microones o certs desodorants no tenen base científica. "Cada persona té una manera de veure les coses i d'afrontar els problemes; per tant, hi haurà tantes reaccions possibles com persones." Reivindicacions i situació actual Es fa una crida a les institucions per augmentar els recursos en investigació i per contrarestar l'impacte de les retallades sanitàries. L'Associació a Tarragona ha vist com les demandes d'ajuda econòmica per a despeses quotidianes (com desplaçaments en ambulància per a quimioteràpia) s'han duplicat en els darrers anys, evidenciant la vulnerabilitat de moltes famílies afectades.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Entrevista a Arga Sentís sobre política local i nova governança
Anàlisi del panorama polític a Tarragona amb Arga Santís L'entrevista s'inicia amb un record emotiu per a Leandra Segun, militant històrica i exregidora de l'Ajuntament de Tarragona que ha traspassat recentment als cent anys d'edat. A partir d'aquest punt, la portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Arga Sentís, reflexiona sobre la necessitat d'una nova política i la situació actual de la ciutat. La Nova Política i la Bicefàlia Sentís explica el procés de renovació del seu partit cap a mètodes més transparents i participatius: Direcció col·legiada: Es descarta la bicefàlia entesa com a lluita de poder i s'aposta per una coordinació entre un home i una dona per garantir la paritat. Consens i pluralitat: L'objectiu és passar de lideratges tancats a una gestió més oberta on les decisions es prenguin de manera compartida. Activisme i carrer: La política no només es fa a les institucions, sinó que neix de la societat civil (AMPAs, moviments culturals i associacions de veïns). L'Estat de l'Ajuntament i la Crisi Actual La portaveu es mostra crítica amb la pèrdua de poder de les administracions locals: Institucions intervingudes: L'Ajuntament de Tarragona es troba sota el pla d'ajustament, limitant la seva capacitat de decisió real. Crítica al PP: Es denuncia la nova llei de bases del règim local com un intent de buidar de contingut polític els ajuntaments. Crisi de valors: No es tracta només d'una crisi econòmica o d'atur, sinó d'un retrocés en la qualitat democràtica que pot derivar en populisme actuant des de la por. Grans Projectes i Prioritats Ciutadanes Es repassen temes clau per a la ciutat, on ICV manté una visió crítica respecte a la gestió mediàtica: "Hem de passar d'explicar grans projectes i visions de futur a escoltar realment els problemes que té la gent ara mateix." Tercer Fil i Ferrocarril: Es reclama la sortida de mercaderies com una necessitat històrica (ample europeu) però sense descuidar el transport de passatgers del dia a dia. POUM: Critica que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal estigui basat en paràmetres de creixement de fa 13 anys que ja han quedat caducats. Jocs del Mediterrani: Es plantegen dubtes sobre el finançament i el llegat real que deixaran a la ciutat, comparant-ho amb els clarobscurs de Sevilla o Barcelona.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
25'
L'educació a Tarragona: reptes i futur el 2013
Continuïtat i objectius del Departament d'Ensenyament Maria Àngels González, directora dels serveis territorials d'ensenyament a Tarragona, analitza l'inici del nou cicle polític sota la direcció de la consellera Irene Rigau. Es remarca una línia de continuïtat institucional amb l'objectiu prioritari de l'èxit escolar, malgrat el context de restriccions econòmiques. Resposta a l'avantprojecte de la Llei Wert González critica durament l'ofensiva del govern central contra el model educatiu català: • S'observa una visió decimonònica de l'Estat que prioritza el castellà sobre les llengües pròpies. • Es defensa la immersió lingüística com la clau de la convivència a Catalunya. • L'administració assegura que el coneixement del castellà es produeix en total equilibri amb el català. "Considerem que el sistema d'atenció individualitzada sense separació per motiu de llengua és la clau de la gran convivència que hem aconseguit." Situació del professorat i qualitat educativa Tot i les retallades salarials i l'increment de l'horari lectiu, la directora nega que el sector estigui "cremat". Destaca l'alta participació en formació voluntària (com les conferències sobre lectoescriptura a Cambrils) com a prova del compromís dels docents. Gestió d'infraestructures i personal • Interins i plantilles: Reconeixement de la reducció de personal per l'increment de l'hora lectiva, tot i que confia que les jubilacions i el creixement d'alumnat compensin la situació a mig termini. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): El trasllat a l'antiga Chartreuse està ben encarrilat per a aquest 2013. • Escola Ponent i Rebassada: Les noves construccions estan condicionades a la disponibilitat pressupostària; mentrestant, s'aposta per la dignitat dels mòduls prefabricats. Tendències demogràfiques Es preveu un descens de l'alumnat a causa de la davallada de la natalitat i el canvi en els fluxos migratoris, fet que obligarà a racionalitzar l'oferta de places i afecta directament la viabilitat de les llars d'infants.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
1h 11min
Conferència Estat de la Ciutat de Tarragona 2013
Balanç i Estratègia de Ciutat L'alcalde de Tarragona presenta un balanç de la seva gestió destacant el trànsit de la improvisació a la programació i l'execució. Subratlla que Tarragona és la ciutat catalana amb major inversió per càpita malgrat el context de crisi. Eixos Econòmics i Infraestructures • El Port de Tarragona: Considerat un motor clau, s'aposta decididament per l'arribada de creuers per potenciar el turisme i el comerç. • Sector Petroquímic: Es manté com un pilar de resistència econòmica, però necessita millores en competitivitat elèctrica. • Infraestructures Crítiques: Es reclama amb insistència el Tercer Fil ferroviari i el Corredor Mediterrani com a elements vitals per a l'expansió de mercaderies. Projectes Estratègics de Futur Jocs Mediterranis 2017 "Els Jocs han de ser per a nosaltres allò que els Jocs Olímpics del 92 van suposar per a Barcelona." L'esdeveniment es defineix com una oportunitat de transformació urbana que deixarà un llegat esportiu i econòmic, evitant la construcció de projectes que esdevinguin "lloses" per a la ciutat. Smart Mediterranean City Es detalla l'aposta per les ciutats intel·ligents, amb el desenvolupament de nous barris com el Mediterranean Smart District a Camp Clar, basat en l'eficiència energètica i la sostenibilitat. Planejament Urbà (POUM) L'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal permet definir el creixement de la ciutat fins als 185.000 habitants, aportant seguretat jurídica i frenant l'especulació. Diàleg i Consens Polític L'alcalde clou destacant que els èxits fins ara —com l'estabilització de les finances municipals— són fruit del consens entre les diferents forces polítiques de l'ajuntament, advocant per un lideratge compartit i transparent.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
23'
Josep Maria L'Homar i el llegat llibertari: La idea negra sobre blanc
El llegat de Josep Maria L'Homar i el pensament llibertari Aquesta conversa gira al voltant de la figura de Josep Maria L'Homar, destacat mestre i militant anarquista de Tarragona, amb motiu de la presentació del recull d'articles La idea negra sobre blanc. L'entrevista compta amb la participació de Ramon Gras, el seu net i responsable de la recerca, i d'Heleno Saña, filòsof i assagista resident a Alemanya que ha prologat l'obra. Crítica a la Unió Europea i crisi de valors L'Heleno Saña exposa la seva visió crítica sobre el model actual d'Europa, que defineix com una superburocràcia parasitària. Segons el filòsof, Alemanya exerceix ara un domini pacífic però total sobre el continent. • La crisi actual és, en la seva base, una crisi de valors (axiològica) provocada per un materialisme exacerbat. • Defensa l'autonomia de l'individu i la justícia social, citant com a referent Cornelius Castoriadis. "L'home que tingui la dimensió social és tan important com la personal." Biografia i resistència de Josep Maria L'Homar Ramon Gras detalla la vida del seu avi, un home autodidacta que es va convertir en una figura clau de la cultura i la pedagogia llibertària a Tarragona: • Trajectòria política: Durant la República i la Guerra Civil, va ser tinent d'alcalde, vocal de cultura i director del Diari de Tarragona. • Repressió franquista: Va ser condemnat a mort (pena commutada gràcies a testimonis de persones de dretes a qui ell havia salvat la vida) i va patir 25 anys de desterrament de Catalunya. • L'obra escrita: El nou llibre recull articles des de l'any 1932 fins al 1979, incloent escrits des del front de guerra i poemes personals redactats a la presó de Pilats. Una personalitat ètica i transcendent L'entrevista conclou destacant la qualitat humana de L'Homar. L'Heleno subratlla que la seva figura traspassa la ideologia política per situar-se en una dimensió ètica i metafísica, marcada per una bondat profunda i un compromís indestructible amb la llibertat sense dogmatismes.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
20'
Joves Promotors de Salut: Prevenció i Educació entre Iguals
Educació en Salut: El Poder dels Iguals L'episodi explora un programa innovador a Tarragona basat en l'educació entre iguals (peer education). Aquest model busca que els joves no siguin només receptors d'informació, sinó agents actius que transmetin coneixements sobre salut als seus companys. La idea central és que els joves tendeixen a confiar més en persones de la seva pròpia edat que en figures d'autoritat tradicionals. Estructura i Funcionament del Programa El programa es caracteritza per una forta intersectorialitat i treball en xarxa: Col·laboració institucional: Implica àrees com Joventut, Salut, Centres Cívics i Serveis Socials de l'Ajuntament. Suport tàctic: Compten amb la participació d'ONGs com Accessorat i el col·lectiu Actosó. Formació dual: Combina sessions teòriques sobre sexualitat i drogues amb activitats lúdiques per consolidar el grup. L'experiència dels Claus i Joves Promotors L'Antonio, el Marc i l'Ariadna, participants del projecte en barris com Sant Pere i Sant Pau i Camp Clar, destaquen que l'experiència els ha permès: Aprendre conceptes clau sobre sexualitat, prevenció de drogues i primers auxilis. Desmentir tòpics i mites molt estesos al carrer. Crear vincles i amistats entre joves de diferents zones de la ciutat. "Va millor preguntar a un que està igual que tu que no a un que està en una escala superior. Amb un col·lega hi ha una comunicació directa." Futur i Expansió L'objectiu final és convertir aquests joves en referents de salut dins dels seus instituts. El programa té previst expandir-se properament al barri de Sant Salvador, mantenint la filosofia d'arribar al territori i trencar les barreres de la vergonya o la por al judici moral que sovint envolten aquests temes.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Èxit català al Festival de Sundance amb 'Cyber Foundation'
Victòria catalana al cinema independent L'Anna Moradell i en Joan Figueras, llicenciats en periodisme per la Universitat Rovira i Virgili, expliquen la seva experiència després de guanyar un dels premis més prestigiosos del món en el marc del Festival de Sundance als Estats Units. El projecte guardonat ha estat el documental 'Cyber Foundation', dirigit per Rafael Durán, on la productora Filmat Produccions ha tingut un paper clau. Qui és Neil Harbison? El documental se centra en la figura de Neil Harbison, reconegut com el primer cíborg oficial per un govern. Els punts clau de la seva història són: Pateix acromatòpsia, una condició que li impedeix veure els colors (només veu en blanc i negre). Porta una antena implantada al crani que transforma els colors en freqüències de so. L'experiència és tan profunda que fins i tot ha arribat a somiar en colors a través del so. "No és la unió entre l'Iborg i el meu cap el que em converteix en cíborg, sinó la unió entre el software i el meu cervell." L'emoció del premi i nous projectes Els entrevistats recorden amb emoció la cerimònia d'entrega, on van passar de l'expectativa de quedar en quarta o cinquena posició a guanyar el primer premi, valorat en 100.000 dòlars. Aquest impuls econòmic i motivacional servirà per potenciar la seva productora, amb la qual també obriran properament una botiga de fotografia artística al barri Gòtic de Barcelona. La seva filosofia es basa en el fotoperiodisme i la proximitat amb el client per captar moments reals fugint dels posats tradicionals.