Tots els episodis · 2014

2521 episodis disponibles

episodis

1801-1824 de 2521

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
9'
Maridatge de sopars i òpera al Galliner de l'Antiquari
Maridatge cultural a la Part Alta de Tarragona El responsable del Galliner de l'Antiquari, Mariano Vázquez, presenta una iniciativa innovadora que tindrà lloc el primer dijous de cada mes: combinar la gastronomia amb l'emoció de l'òpera en directe. Una experiència musical i gastronòmica L'objectiu principal és apropar un gènere sovint percebut com a minoritari al gran públic, demostrant que pot commoure a tothom, sigui expert o no. Les característiques de l'esdeveniment són: Actuacions en directe: La soprano Anna Gil i el tenor Sergi Arroyo interpreten àries cèlebres durant el sopar. Format no invasiu: La música s'intercala amb pauses de 5 a 10 minuts per permetre la conversa i el gaudi del menjar sense atabalaments. Repertori variat: Inclou des de peces estàndard reconeixibles per al públic profà fins a obres més elaborades per als erudits. Acompanyament: Les veus s'acompanyen de gravacions d'orquestres simfòniques o piano. Gastronomia de producte i llibertat Pel que fa al menjar, el local aposta per una cuina de producte amb una carta original i preus ajustats. Un punt clau de la proposta és la seva flexibilitat: "No s'obliga a res a ningú; la gent pot venir a gaudir de l'òpera fins i tot menjant unes patates braves." Establert al carrer Santana número 3, aquest projecte reforça el compromís històric de l'establiment amb la cultura local, sumant-se a iniciatives prèvies com cinefòrums o projectes socials.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
29'
Espai d'Oci: Transformar una necessitat vital en èxit empresarial
L'Origen de la Idea: De la Necessitat a l'Oci El projecte Espai d'Oci neix d'una experiència personal del Joan Ramon Martorell i la Patricia Martínez. En buscar un lloc per al bateig del seu fill on poguessin portar el seu propi menjar i tenir intimitat, van descobrir un buit al mercat: o ho feies a casa (amb poc espai) o en un restaurant (amb preus tancats). Un Concepte Innovador i Flexible El model de negoci es basa en el lloguer de sales multifuncionals de 150 metres quadrats, totalment equipades per a festes familiars i infantils. Els punts clau de la seva oferta són: • Privacitat absoluta: Cada sala és independent, amb els seus propis serveis, billar, futbolí i chiquipark. • Flexibilitat total: El client pot portar el seu propi càtering o demanar ajuda a l'empresa per gestionar-lo. • Equipament complet: Inclou des de microones per a biberons fins a cadenes de música, televisors i pizarras gegants. Estructura i Gestió del Negoci L'empresa ha passat de ser una idea l'any 2010 a una estructura amb 9 sales (2 a Tarragona i 7 a Barcelona) i un equip de 15 persones. La gestió es recolza fortament en la tecnologia: • Tenen un programador en plantilla per mantenir un back-office potent. • Totes les reserves i gestions d'incidències es realitzen de forma automatitzada a través de la seva web. • Apliquen una forta estratègia de posicionament SEO/SEM per ser referents en cerques de festes infantils. Evolució i Ampliació de Serveis Originalment pensat per a nens, han introduït el torn de nit per a celebracions d'adults (aniversaris de 40 anys, sopars de Nadal o revetlles), oferint un espai segur on els adults poden sopar mentre els nens juguen o dormen als sofàs. "Volem que el client senti que la sala és casa seva mentre la lloga; els donem les claus i ells gestionen el seu temps amb total llibertat." Traves Administratives i el Futur del Negoci Els fundadors destaquen que el camí no ha estat fàcil, especialment per la manca d'una llicència específica per a aquesta activitat en els seus inicis. Actualment, l'empresa està en plena fase d'expansió mitjançant el model de franquícia, destacant que és un negoci rendible amb un retorn de la inversió en un termini d'entre un any i mig i dos anys, en no dependre d'estocs ni productes peribles.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
14'
Premis Work Experience d'Enginyeria a la URV
Premis Work Experience i el Talent Universitari El director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ), Josep Bonet, explica la iniciativa dels premis Work Experience. Aquests guardons busquen captar el talent dels millors estudiants de Batxillerat i facilitar-ne l'accés a les enginyeries (Química, Mecànica i Agroalimentària) mitjançant el pagament de la matrícula del primer curs. Objectius Principals Reduir la distància entre el món acadèmic i el teixit empresarial. Fomentar la professionalització des de l'inici del grau. Retenir el talent al territori davant la crisi econòmica. Identificar habilitats socials i consciència social més enllà de les notes. Experiències d'Èxit: Bernat Oller L'episodi inclou una entrevista amb l'exalumne Bernat Oller, reconegut com un dels 10 innovadors més destacats de l'Estat pel MIT. Oller comparteix la seva visió sobre l'emprenedoria com una sortida laboral viable en el context actual: "Arriscar-te a començar una empresa pel teu compte, el cost d'oportunitat no és tan alt com era abans." Reptes de Futur Potenciar el Innovation Hub al campus de Sescelades. Formar professionals capaços de crear empreses d'alt valor afegit a nivell local per evitar la fuga de cervells.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
21'
Campanya TarraQR: Transport públic i comerç local
Introducció a la Campanya TarraQR Josep Maria Gastó, de l'empresa Stitec, presenta a Tarragona Ràdio una iniciativa pionera que uneix l'ús dels autobusos municipals amb la dinamització del comerç de proximitat mitjançant la tecnologia de codis QR. Què és un codi QR i com funciona? Un codi QR (també conegut com a codi BIDI) és un sistema d'emmagatzematge d'informació bidimensional format per punts negres sobre fons blanc. Funciona com una porta de connexió entre el món físic i el digital. Es llegeix a través de la càmera d'un smartphone o tauleta. Permet realitzar accions automàtiques com obrir webs o descarregar aplicacions. "El codi QR és una porta que tu pots obrir amb el mòbil i, en aquell moment, t'apareixen diferents continguts." Funcionament de la campanya als autobusos A l'interior dels vehicles de l'EMT de Tarragona s'han instal·lat uns distintius circulars molt vistosos amb un codi QR gran. La mecànica és la següent: Escaneig inicial: L'usuari escaneja el codi per primer cop i es descarrega l'aplicació gratuïta TarraQR (disponible per a Android i iPhone). Obtenció d'ofertes: Cada cop que s'escaneja un QR dins l'autobús, el sistema assigna una oferta sorpresa d'un dels 20 comerços adherits. Viralització a Facebook: Per activar el descompte, és condició indispensable compartir l'oferta al mur personal de Facebook. Això crea un efecte de màrqueting viral. Cupó digital: El descompte es guarda a l'aplicació en format digital, eliminant la necessitat d'usar paper. Origen i futur de la iniciativa El projecte neix d'un grup de recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) centrat en la seguretat de les comunicacions. La idea va ser validada a Califòrnia abans d'implementar-se com a prova pilot a Tarragona. Prova pilot: Estarà activa fins al 31 de desembre. Propers passos: S'espera llançar una segona edició al gener que podria incloure altres xarxes xocials com Twitter. Altres projectes: L'empresa treballa en la virtualització de l'accés a parkings mitjançant tecnologia NFC.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
9'
8a Edició del Festival Memorimage a Reus
El Festival Memorimage torna a Reus L'entrevista amb Anna Marquès, directora artística del festival, detalla l'inici de la vuitena edició d'aquest certamen cinematogràfic singular, que se celebra al Teatre Bartrina i altres espais de la ciutat. L'element diferenciador del festival és l'obligatorietat de l'ús d'imatges d'arxiu a totes les obres a concurs. Inauguració i programació destacada El festival s'inaugura amb la projecció de "Buda, l'illa del Delta", un documental que explora el pas del temps i la natura en aquest espai emblemàtic de l'Ebre. Enguany es presenten 26 produccions, de les quals una vintena són d'origen català, consolidant el festival com un aparador per al talent local. La secció Memory Chic estarà dedicada a la figura de Charles Chaplin. Premis i Seccions El festival manté els seus quatre guardons principals: Premi Ciutat de Reus: A la millor pel·lícula. Premi Memorimage Reus: Per a obres amb temàtica del territori (vot popular). Premi MemoriJove: Elegit pels estudiants d'institut. Premi Cinema Rescat: Reconeixement a la millor recerca documental. "La singularitat del Memorimage és que totes les pel·lícules tinguin material d'arxiu per explicar la història; si no, seria un festival més." Activitats Complementàries A banda de les projeccions, el festival inclou exposicions al CIMIR i als museus de Reus, a més de col·loquis amb directors al Centre de Lectura per descobrir els secrets del muntatge i la recerca documental.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
23'
Presentació de Vicente Moreno com a nou entrenador del Nàstic
Detalls de la Presentació i Context del Fitxatge El Gimnàstic de Tarragona ha presentat oficialment a Vicente Moreno com el seu nou tècnic per a la present temporada. La decisió s'ha pres de forma directa i ràpida després de la destitució de l'entrenador anterior, buscant un perfil que ja va agradar a la direcció esportiva durant la pretemporada però amb qui no es va concretar l'acord en aquell moment. Objectius i Filosofia de Joc • L'objectiu principal és guanyar cada partit per apropar-se a les posicions d'ascens a la Segona Divisió A. • Moreno aposta per una proposta futbolística propositiva, tot i que subratlla la importància d'adaptar-se a les característiques dels jugadors actuals. • L'entrenador destaca que, tot i estar a Segona B, el Nàstic és un club que respira futbol professional i d'elit. "Sempre estaràs més a prop d'aconseguir resultats proposant i intentant jugar de la millor forma possible al futbol." Gestió d'Experiència i Pressió Davant les preguntes sobre la seva curta trajectòria com a primer entrenador, Moreno s'ha mostrat segur: • Ha acumulat experiència com a segon entrenador en categories d'elit i tingué una llarga carrera com a futbolista professional. • No li espanta la pressió econòmica ni esportiva del club; al contrari, considera que aquesta exigència és natural en una entitat de la magnitud del Nàstic. • Ha subratllat la influència d'entrenadors que ha tingut com Lucas Alcaraz o Enrique Martín en la seva formació. Estructura Tècnica i Plantilla El cos tècnic comptarà amb Adolfo com a segon entrenador, mentre que el lloc de preparador físic es decidirà en els propers dies. Pel que fa a possibles fitxatges o canvis a la porteria, el nou míster prefereix valorar el rendiment diari i centrar-se en els jugadors disponibles actualment per treure'n el màxim profit immediat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
8'
Comiat de Santi Castillejo com a tècnic del Nàstic
Roda de premsa de comiat de Santi Castillejo L'exentrenador del Gimnàstic de Tarragona, Santi Castillejo, ha comparegut en roda de premsa per explicar les seves comparacions i reflexions després de ser destituït pel Consell d'Administració. Castillejo s'ha mostrat trist i decebut per no haver pogut culminar un projecte que l'il·lusionava especialment per la seva vinculació personal amb el club. Els motius de la destitució L'entrenador ha estat clar en identificar la causa principal del seu adéu: Manca de resultats: El futbol es basa en els marcadors i l'objectiu d'estar a la zona alta de la classificació no s'estava complint. Urgències històriques: El club arrossega una "motxilla" de pressió econòmica i esportiva que accelera les decisions dràstiques. Poca paciència: Castillejo considera que 12 jornades són poques per valorar un treball, tot i que entén la posició del club. Sensacions i autocrítica Tot i que el tècnic es veia amb forces per revertir la situació i va demanar un marge d'un parell de partits més al president, accepta la decisió amb professionalitat: "M'han faltat dosis de sort o d'encert, però el principal són els resultats. Som entrenadors i se'ns valora per això." Respecte al rendiment de la plantilla, ha admès certa decepció en partits puntuals (com Badalona o Alcoi), però ha assumit la responsabilitat primera: "Si els jugadors no rendeixen, la culpa primer és meva perquè alguna cosa no estic fent bé". Malgrat tot, ha destacat que s'ha sentit acompanyat pel club i els jugadors en tot moment.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
4'
Trajectòria i consells de Bernat Olle sobre emprenedoria
Experiència acadèmica i professional Bernat Olle, enginyer químic per la Universitat de Tarragona, relata el seu pas pel MIT (Boston) on va realitzar un doctorat i un MBA. La seva carrera s'ha desenvolupat principalment als Estats Units, treballant en el sector del capital risc fundant empreses de biotecnologia des de zero. Actualment, lidera un projecte centrat en el desenvolupament de medicaments per a malalties autoimmunitàries com: - Colitis ulcerosa - Malaltia de Crohn - Diabetis tipus 1 i 2 L'emprenedoria com a opció laboral Olle reflexiona sobre com el panorama ha canviat des que ell es va graduar el 2002. En l'actualitat, considera que arriscar-se a crear una empresa és una opció molt més viable per als joves, ja que les feines que abans es consideraven "segures" en grans corporacions han deixat de ser-ho. "L'emprenedoria era una opció que existia però no es coneixia... ara el cost d'oportunitat no és tant com era abans." Claus per a l'èxit en els negocis Segons l'expert, l'èxit depèn de diversos factors segons el sector: - Planificació rigorosa: Especialment en el camp tecnològic, on cal protegir la propietat intel·lectual i validar el mercat. - Persistència i resiliència: El risc de fracàs és alt i sovint cal equivocar-se diverses vegades abans de trobar la fórmula que funciona. - L'entorn: Olle defensa que l'emprenedor no sempre neix, sinó que es pot "fer" si està envoltat de persones emprenedores i aprèn la professió. Finalment, l'entrevista destaca el reconeixement que rebrà com un dels joves innovadors més destacats de l'estat a la conferència Emerging Technologies a València.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
13'
II Congrés Mediterrani: Smart Green Cities a Tarragona
II Congrés Mediterrani d'Eficiència Energètica i Smart Cities L'entrevista presenta la segona edició del Congrés Mediterrani Smart Green Cities, que se celebrarà el proper dijous 7 de novembre al Palau de Congressos de Tarragona. L'esdeveniment està organitzat per l'Open Energy Institute i l'Ajuntament de Tarragona, amb l'objectiu de convertir-se en una plataforma de debat, innovació i oportunitats de negoci per al sector públic i privat. Punts clau de l'esdeveniment Ponents internacionals: Destaca la participació de Ken Larson (MIT), considerat un dels ideòlegs del concepte Smart, i Steven Weisman (Universitat de Berkeley), expert en programes d'energia. Enfocament territorial: El congrés analitza solucions per a les ciutats de la conca mediterrània, compartint reptes comuns com la gestió de residus, hores de llum i eficiència en el consum. Rehabilitació d'habitatges: Un tema central d'aquesta edició és la certificació energètica i la rehabilitació d'edificis, arran de la nova normativa de 2013, per tal d'estalviar costos i millorar la sostenibilitat. Casos d'èxit: S'explicaran projectes tecnològics com el de la municipalitat d'Ariel (Israel) i l'exemple d'autosuficiència del Monestir de Poblet, que ja genera el 70% de la seva pròpia energia. Innovació i Tecnologia "Una ciutat intel·ligent és una ciutat que aprofita les diferents àrees per l'eficiència energètica a través de temes informàtics que donen suport a aquesta realitat." Andrea Massanti subratlla que el congrés no només serveix per compartir coneixement teòric, sinó per fomentar el networking i generar projectes reals que s'implementin a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
Panellets artesans: qualitat, secrets i preus per Tots Sants
La tradició dels panellets artesans a Tarragona En aquesta conversa amb Josep González, vicepresident del Gremi d'Artesans Pastissers de Tarragona i responsable de la Pastisseria Conde, s'analitza la campanya de Tots Sants marcada per la situació econòmica però amb un compromís ferm per la qualitat autèntica. Qualitat artesana vs. industrial Es destaca la diferència abismal entre el producte de pastisseria i l'industrial. González alerta sobre preus abusius en supermercats que venen producte congelat amb ingredients de baixa qualitat: El panellet artesà es basa en un maçapà real fet amb ametlla marcona, sucre i ous. Es critica l'ús de patata o farina d'arròs per abaratar el producte, ja que altera radicalment el gust i la textura. "El pinyó del supermercat és xinès i industrial, mentre que nosaltres treballem amb pinyó de Castella autèntic." Secrets de l'obrador i varietats El pastisser comparteix alguns detalls tècnics sobre l'elaboració, especialment el repte d'aconseguir que els pinyons quedin ben adherits: L'adherència del pinyó: La clau és humitejar el pinyó amb la quantitat justa d'ou. Si n'hi ha massa, patina; si està massa sec, no s'agafa. Varietats més venudes: Tot i que existeixen sabors moderns com llimona, maduixa, cafè o fins i tot xartrés, el rei indiscutible segueix sent el de pinyons. L'augment de costos: El pinyó ha pujat un 50% i l'ametlla un 40%, arribant a preus de gairebé 60 ••/kg, però els artesans han optat per assumir gran part d'aquest sobrecost per mantenir preus competitius. Proximitat i ètica de consum Es fa una crida final a consumir producte local. Comprar a la pastisseria del barri o la ciutat no només garanteix un producte sense conservants, sinó que ajuda a mantenir l'economia circular i l'ocupació local en temps de crisi.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
9'
Recuperació del sistema dunar a la platja de Tamarit
Restauració ambiental i participació ciutadana Aquest dissabte es durà a terme una acció de voluntariat ambiental a la zona del Vinyet, a la platja de Tamarit (Tarragona), organitzada per l'Associació Mèdia Ambiental La Sínia amb el suport dels ajuntaments de Tarragona i Altafulla. L'objectiu principal és la consolidació del sistema dunar mitjançant la plantació de vegetació autòctona. Detalls de l'activitat Plantació massiva: S'incorporaran unes 500 plantes de 6 espècies diferents, com el borró, el panical i el timó marí (una farigola marina molt fragant). Restauració de l'espai: L'acció se situa en una zona on fins l'any passat hi havia un aparcament il·legal. Actualment, l'espai està protegit amb pals i cordes per evitar el trepig i permetre que les arrels s'oxigenin i creixin en un entorn tan inestable com la sorra. Logística: L'activitat comença a les 10 del matí i està oberta a tothom. L'organització facilita tot el material necessari (guants i eines) i hi haurà un refrigeri per als participants. La importància de l'ecosistema L'entorn de la desembocadura del Gaià és un punt clau per a la biodiversitat local: "La platja també és viva, també hi viuen animals i plantes, i la intenció és aprofundir en aquest sistema dunar tan proper." Fauna local: Actualment es poden observar fotges, tortugues de rierol prenent el sol sobre troncs i, ocasionalment, aus de pas com els flamencs. Manteniment natural: S'ha explicat que aquestes plantes no requereixen reg artificial, ja que estan adaptades a la humitat marina i les pluges previstes ajudaran a la seva supervivència inicial.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
Crisi extrema a les farmàcies pel deute de la Generalitat
L'ofec econòmic de les farmàcies catalanes La situació de les oficines de farmàcia a Catalunya ha arribat a un punt critic i extrem. L'administració catalana ha comunicat la seva incapacitat per afrontar les factures dels medicaments fins a finals d'any. Joaquim Noia, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, denuncia que el sector està suportant el cost dels fàrmacs que haurien de ser finançats pel sistema públic. Xifres clau del deute El deute acumulat és massiu i afecta directament la viabilitat dels negocis: * A Catalunya, el deute total s'acosta als 600 milions d'euros. * A la demarcació de Tarragona, el deute se situa entre els 47 i els 60 milions d'euros. * Aquest deute es reparteix entre les 329 farmàcies del territori tarragoní. * Les factures pendents inclouen mesos de 2012 i 2013, a més dels mesos de setembre i octubre d'enguany. El paper de les administracions i el pla ICO S'esperava que el Consell de Ministres aprovés el pla ICO Proveïdors per liquidar part del deute, però la decisió s'ha posposat. Mentrestant, la Generalitat no ofereix un calendari de pagaments clar, deixant els farmacèutics sense marge de maniobra als bancs, ja que han esgotat les seves línies de crèdit. "L'administració no pot continuar delegant la responsabilitat de garantir l'accés al medicament a les oficines de farmàcia." Conseqüències per al ciutadà Fins ara, el farmacèutic ha fet un esforç personal i financer perquè l'usuari no noti la crisi, però s'adverteix que: * Hi ha dificultats creixents per trobar certs medicaments. * Es podria arribar al desabastiment real si les farmàcies no poden comprar producte als proveïdors. * No es descarten mesures de força o tancaments, similars a les protestes de l'any passat a la Plaça de Sant Jaume.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
11'
Història vs. Negacionisme: Balanç del Franquisme amb Alberto Reig
Debat sobre la Història i el Pseudorevisionisme L'entrevista amb el doctor Alberto Reig, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), gira entorn d'un col·loqui sobre el balanç històric de la Guerra Civil i el franquisme. Reig aclareix que el fenomen actual a Espanya no és un revisionisme acadèmic real, sinó un negacionisme que intenta blanquejar la dictadura. Els punts clau del negacionisme segons l'expert: Manipulació de conceptes: Es confon el revisionisme seriós —que actualitza dades amb rigor— amb el negacionisme que nega la repressió i la realitat del franquisme. Relat polític, no històric: L'objectiu d'aquests autors no és la recerca científica, sinó utilitzar la història com a instrument polític en contra de l'esquerra i el nacionalisme no espanyolista. Èxit mediàtic vs. Rigor acadèmic: Autors com César Vidal produeixen quantitats ingents de llibres sense trepitjar arxius, utilitzant estructures de producció massiva per dominar el mercat de la "subcultura de masses". "No s'ha de prestar la més mínima atenció a aquests brots de mal anomenat revisionisme si no fos per la seva influència en els mitjans de comunicació." El paper dels historiadors i les Brigades Internacionals El context de la xerrada és el 75è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals, un grup que va lluitar al costat de la República. El Dr. Reig destaca que: La bibliografia acadèmica actual sobre aquest període és excel·lent i gaudeix de molta bona salut. Recomana al gran públic cercar llibres seriosos i deixar-se assessorar per llibreters en lloc de consumir "història ràpida" tipus fast food. Admet que els acadèmics sovint es mantenen en una "torre d'ivori", però defensa la necessitat de fer divulgació de qualitat per combatre la propaganda.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
Bona gent: Drama i comèdia amb Mercè Arànega al Teatre Tarragona
L'entrevista se centra en la presentació de l'obra de teatre Bona gent, que es representarà aquest diumenge al Teatre Tarragona a les 18:30 h. L'actriu Mercè Arànega, protagonista juntament amb Àlex Casanovas, explica les claus d'aquesta peça escrita pel premi Pulitzer David Lindsay-Abaire i dirigida pel prestigiós Daniel Veronese. Una tragèdia disfressada de comèdia L'obra aborda la història d'una dona en una situació límit, situada en l'últim graó de l'escala social: * Es queda sense feina i amb l'amenaça de ser desnonada. * Té una filla amb una gran discapacitat física i psíquica. * No rep cap mena d'ajuda oficial ni subvenció. L'autora i l'actriu destaquen que, malgrat la duresa del relat, s'utilitza l'humor i la ironia com a mecanisme de supervivència: "Per poder explicar una cosa molt dura, l'autor utilitza un estil de comèdia; si no, seria insuportable." Tècnica actoral i realisme Un dels aspectes més fascinants de la producció és la tècnica de superposició de diàlegs imposada per Daniel Veronese. Per buscar el màxim verisme, els actors xafen les frases de l'altre, imitant la manera natural en què la gent parla i es discuteix a la vida real. Això requereix un treball de memòria i precisió tècnica molt exigent, que dóna a la funció una velocitat i una frescor excepcionals. Crítica social i empatia L'obra explora el contrast entre la pobresa del barri de la protagonista i l'opulència d'un antic conegut que ara és un metge reputat. L'espectador pot riure de les situacions incòmodes i del xoc de classes, però el text finalment confronta el públic amb la crua realitat de la crisi econòmica i la lluita per la supervivència.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
22'
Càritas i el seu Servei de Distribució d'Aliments
El nou sistema de Càritas a Torreforta i Riu Clar El programa visita el barri de Riu Clar, on Càritas Parroquial de Torreforta ha instaurat un Servei de Distribució d’Aliments (SDA) innovador. A diferència del tradicional lliurament de bosses tancades, es tracta d'una mena de supermercat solidari on les famílies poden triar els productes que realment necessiten segons un sistema de punts. Funcionament i beneficiaris Famílies ateses: Cada dimecres es dona servei a unes 35 famílies, el que representa unes 140 persones setmanals. Sistema de punts: Les famílies reben una cartolina amb punts baremats segons la seva situació socioeconòmica i el nombre de membres. Perfil: Majoritàriament matrimonis amb fills en edat escolar sense ingressos, famílies monoparentals i, cada vegada més, famílies autòctones que han esgotat tots els seus recursos. Recursos i necessitats actuals L'entitat se sosté gràcies a excedents de la Unió Europea, donacions del Banc d'Aliments i aportacions de fundacions. No obstant això, l'Armand Torné, coordinador del servei, destaca algunes mancances crítiques: Productes frescos: S'han esgotat els fons de la Marató de TV3 que permetien comprar carn, fruita i verdura. Productes infantils: Hi ha una forta demanda de llet de continuació i cereals infantils, que són productes molt cars. Bàsics escassos: Productes com l'oli de girassol, el sucre, el tomàquet fregit, els fesols i els cigrons solen ser poc habituals en les donacions europees. Dignitat i acompanyament "Això dona una mica d'alegria a la gent i és una dignitat poder venir aquí a comprar el que necessiten i no el que a mi em sobra." Els voluntaris no només gestionen la botiga, sinó que ofereixen formació i acompanyament, explicant receptes i tècniques de cocció per aprofitar millor els llegums o les verdures en conserva. Crida a la col·laboració L'SDA fa una crida a empresaris i particulars per omplir les neveres buides. Tot i que tenen estoc suficient d'arròs i llenties, necessiten qualsevol altre tipus d'aliment per diversificar la dieta dels usuaris. El contacte es pot realitzar a través de la parròquia de Torreforta.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
15'
Litigi contra el cèntim sanitari a la justícia europea
Resum del conflicte jurídic sobre el cèntim sanitari El cas exposat tracta sobre la reclamació col·lectiva contra l'impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, popularment conegut com a cèntim sanitari. El litigi, liderat pel bufet tarragoní Mallol Assessors en representació de l'empresa Transports Jordi Besora de Montblanc, ha arribat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Punts clau del litigi Il·legalitat de l'impost: Segons les conclusions de l'advocat general del TJUE, l'impost vulnera la directiva d'impostos especials perquè no té una finalitat específica real més enllà de la recaptatòria. Harmonització europea: Els hidrocarburs ja estan gravats per impostos harmonitzats a nivell comunitari. Els estats no poden crear figures impositives noves sobre la mateixa base sense una justificació clara i diferenciada. Impacte econòmic: Tot i que l'Estat espanyol xifra en 13.000 milions d'euros el possible retorn, els experts aclareixen que la quantitat real serà menor a causa de la prescripció dels darrers quatre anys i la manca de documentació dels particulars. Procediment i passos següents Sentència de Luxemburg: Es preveu que el TJUE emeti una resposta definitiva en un termini de dos o tres mesos. Execució interna: Un cop dictada la sentència europea, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de resoldre els casos paralitzats. Devolució: Les empreses que van iniciar procediments tindran dret a la devolució dels imports pagats indegudament. "L'Estat coneixia gairebé des del principi que aquest impost era contrari a la normativa comunitària; per tant, ha d'assumir la seva part de culpa." L'impost ja va ser derogat el gener de 2013, integrant-se com un recàrrec dins de l'impost especial ja existent per complir amb la legalitat europea, tot i que el cost final per al consumidor es manté similar.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
18'
Gestió i curiositats del Cementiri de Tarragona
Gestió del Cementiri de Tarragona davant de Tots Sants L'entrevista amb Ignasi Puig, conseller delegat del cementiri, detalla com es prepara la instal·lació per als dies de màxima afluència, com el dia 1 i 2 de novembre. Enguany s'ha detectat un avançament de les visites des de finals d'octubre per preparar les sepultures. Serveis i Digitalització El cementiri disposa de tot el cens informatitzat, facilitant la localització exacta de difunts mitjançant el nom. Existeix un servei de beneficència per a persones sense recursos, el cost del qual és assumit íntegrament per l'empresa gestora. S'han habilitat nous accessos pel Camí del Loreto per millorar la mobilitat de les persones amb discapacitat i evitar el col·lapse de l'entrada principal. Tendències en Enterraments i Costos Incineració vs. Inhumació: La proporció actual a Tarragona és del 50-50. Tot i la creença popular, la incineració pot ser més cara si la família ja disposa d'un nínxol en propietat. L'impacte de l'IVA: Puig denuncia l'elevat cost que suposa el 21% d'IVA en els serveis funeraris, descrivint-lo com un "drama" que obliga a moltes famílies a triar opcions més econòmiques. Concessions: Actualment les concessions a Tarragona són de 30 anys, adaptades a la normativa vigent. Conservació i Patrimoni Històric Es fomenta la rehabilitació de panteons històrics per part de les famílies propietàries (com els Marquesos de Montoliu o de Tamarit). El procés d'expropiació de nínxols abandonats o amb deutes és molt lent (pot durar entre 3 i 5 anys) per garantir els drets de les famílies. El recinte té una gran reserva de terreny que en garanteix la capacitat per a més de 100 anys. Curiositats i Història "El cementiri té més de 200 anys (des de 1808) i compta amb unes 20.000 sepultures." Es conserven foses comunes amb històries singulars, com la de les víctimes dels aiguats del Vallès que van arribar a la costa tarragonina arrossegades pels corrents marins. Pel que fa a les cerimònies, les de caràcter catòlic continuen sent majoritàries davant de les civils.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
13'
Jordi Solé i la recreació històrica de Tàrraco
El llegat romà i la ficció històrica L'autor Jordi Solé reflexiona sobre la seva fascinació pel món romà, subratllant que la nostra societat actual és, en essència, una evolució de la romana amb més tecnologia. Segons Solé, des de les assegurances fins a la corrupció política, els romans ja havien inventat gairebé tot el que ens defineix avui dia. Conspiració a Tàrraco i el Premi Néstor Luján L'escriptor presenta la seva darrera obra, guardonada amb el prestigiós Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica. Aquests són els aspectes clau del llibre: Trilogia de Cesarió: L'obra clou un cicle iniciat a Egipte i Britània, tot i que es pot llegir de forma totalment independent. Rigor històric: Solé destaca la importància de la macrohistòria (fets provats) per sobre de la ficció. Per exemple, va evitar incloure l'amfiteatre de Tàrraco perquè en l'època del relat (27-25 aC) encara no s'havia construït. Assessorament expert: Ha comptat amb el suport del catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo (URV) per garantir la màxima fidelitat a la Tàrraco de l'època d'August. "Nosaltres som els romans amb una mica més de tecnologia i amb una mica més de subtilesa i poca cosa més." Procés creatiu i futur literari Solé es defineix com un autor de gènere versàtil, capaç de saltar de l'època romana a la novel·la negra contemporània segons la seva curiositat personal. Tot i que aquesta novel·la tanca el pla inicial de tres parts, l'autor no descarta una quarta entrega de Cesarió en el futur si el relat ho requereix.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
Dides: Acció social i igualtat d'oportunitats
L'Associació Dides i el seu Compromís Social L'entitat Dides (Homes i Dones per la Igualtat i el Desenvolupament) és una associació amb sis anys de trajectòria que centra la seva activitat en l'acompanyament social, la igualtat de gènere i la lluita contra la vulnerabilitat. Formada per un equip multidisciplinari de l'àmbit social (psicologia, educació, antropologia), l'entitat treballa per millorar la qualitat de vida de les persones. Eixos d'Actuació L'associació actua en diversos fronts per atacar les desigualtats des de l'arrel: Acompanyament a víctimes: Suport a dones en situació de violència de gènere. Coeducació i infància: Gestió d'una escoleta lliure i programes a escoles per evitar la reproducció d'estereotips sexistes. Àmbit empresarial: Assessorament per implementar plans d'igualtat a organitzacions. Mediació i resolució de conflictes: Espais de diàleg neutral per a situacions de crisis familiars o de parella. El Repte de l'Autogestió Tot i l'èxit de projectes com l'Espai IDES a Tarragona i la creació d'una Escola de Ciutadania, l'entitat s'enfronta a grans dificultats econòmiques. Treballen exclusivament mitjançant autogestió i voluntariat, sense subvencions públiques, cosa que posa en risc la seva continuïtat a curt termini. "La societat, tal com està muntada, genera desigualtats, i el que hem de fer és tenir les eines per poder visibilitzar-les per poder pal·liar-les." Serveis i Comunitat L'associació també ofereix serveis d'assessoria jurídica, espais de joc lliure per a infants i fins i tot un espai expositiu per a artistes locals. Per garantir la seva supervivència, fan una crida a la col·laboració ciutadana a través de quotes de socis i l'ús del seu local per a esdeveniments privats.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
24'
Entrevista a Alejandro Fernández sobre els pressupostos i el model de ciutat
Resum de l'entrevista a Alejandro Fernández El portaveu municipal del Partit Popular a Tarragona i diputat a Madrid, Alejandro Fernández, analitza l'estat actual de les inversions estatals i el futur urbanístic de la ciutat. Inversions i Pressupostos Generals de l'Estat • Fernández destaca l'aprovació d'una esmena per avançar les bonificacions fiscals per als Jocs del Mediterrani 2017 al pròxim any 2014. • L'objectiu és atreure patrocinis privats mitjançant la declaració d'esdeveniment d'excepcional interès públic. • Critica comparativament la inversió de l'Estat (350 milions a la província) davant la inversió de la Generalitat, que qualifica de nul·la. Prioritats Municipals i Turisme • El Partit Popular proposa un decàleg de mínims per abstenir-se en els pressupostos de l'Ajuntament de Tarragona. • Destaquen les demandes d'un increment del 20% en el pressupost de turisme i un 25% per a Tarracó Viva, considerant-la una indústria cultural clau. • Reclama millores urgents en manteniment públic, especialment en façanes i voreres. El Projecte Estratègic: El Front Marítim • Fernández proposa com a projecte de generació l'obertura integral del front marítim, des de la Laboral fins a la Sabinosa. • Critica que ni l'actual govern de Ballesteros ni els anteriors hagin prioritzat aquest canvi estructural, centrant-se massa en els Jocs Mediterranis. "Jo preferiria mil vegades ser alcalde de Tarragona que ministre de qualsevol cosa." Mobilitat i Creuers • Es mostra escèptic amb l'aposta del Port pels creuers mentre la ciutat no s'obri al mar. • Considera que el tercer fil ferroviari és una solució que pot retardar l'alliberament definitiu de la façana marítima.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
Nou passatge del terror al Centre Cívic Sant Salvador
El barri de Sant Salvador es transforma per Halloween L'entitat Disque 45 organitza aquest proper dijous, coincidint amb la nit de Halloween, un ambiciós passatge del terror al Centre Cívic de Sant Salvador. El projecte, que ha anat creixent des d'una idea petita fins a esdevenir una gran producció, compta amb el suport de la brigada municipal i diversos col·laboradors especialitzats en caracterització. Detalls del recorregut i l'experiència Recorregut: Més de 100 metres d'extensió adaptats per a un accés fàcil i segur. Escenaris: S'han preparat uns 15 escenaris diferents, que inclouen un menjador de vampirs, un cementiri, un sanatori i zones de zombis. Personatges: Hi participaran uns 40 actors que representaran figures clàssiques del cinema de terror com l'Exorcista o la nena de The Ring. Grups: Les visites es faran en grups reduïts d'entre 8 i 10 persones per garantir el màxim impacte visual i emocional. "Hem intentat fer un recorregut el més extens possible per garantir una experiència impactant i segura per a tothom." Seguretat i normes de participació L'organització ha posat un èmfasi especial en la seguretat, amb vigilants equipats amb walkie-talkies distribuïts per tot el recinte. Les normes bàsiques per als usuaris inclouen: No separar-se mai del grup. Mantenir un ritme constant sense aturar-se. Prohibició total de tocar els actors o qualsevol element de la decoració. Informació pràctica Data i hora: Dijous 31 d'octubre a partir de les 21:30 h. Preu: Es demana un donatiu simbòlic d'1 euro per cobrir les despeses dels materials i la logística. Ubicació: Centre Cívic de Sant Salvador, Tarragona.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
L'ensenyament del català a la Universitat d'Oxford
L'expansió del català a Oxford En aquesta conversa entre Tarragona i Oxford, la professora Marina Massaguer explica l'èxit de la seva segona temporada a la prestigiosa universitat britànica. Destaca un creixement notable en el nombre d'alumnes, amb un total de 37 persones inscrites en les diverses modalitats que s'ofereixen. Oferta acadèmica i continguts L'ensenyament del català a Oxford no es limita només a la gramàtica, sinó que inclou una visió integral de la cultura: Cinc assignatures actives: Llengua (nivells elemental, intermedi i avançat), taller de traducció i introducció a la cultura catalana. Cultura popular: Es tracten temes com els castells i festivitats com Santa Tecla. Traducció literària: Els alumnes tradueixen del català a l'anglès, treballant autors contemporanis com Enric Casasses. L'interès internacional i l'autoestima Un dels punts més rellevants és que el català és una assignatura voluntària que no atorga crèdits, fet que demostra un interès genuí per part dels estudiants estrangers. Durant la xerrada, es reflexiona sobre la manca d'autoestima dels catalans respecte a la seva llengua: "Els únics que em pregunten sorpresos si tinc alumnes a Oxford són els catalans; a fora ningú se n'estranya." Projectes de futur Intercanvis digitals: Es preveu reprendre les skypeconferències entre els alumnes d'Oxford i els de Tarragona durant el segon trimestre per fomentar la fluïdesa oral. Formació prèvia: A Tarragona ja s'estan preparant videoconferències entre diferents localitats (Valls, Calafell) per entrenar els alumnes locals abans del salt internacional.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
Simulacre de sirenes de risc químic a Tarragona
Prova del Pla PLASECAT a Tarragona El proper dilluns 4 de novembre es realitzarà una prova d'activació de les sirenes de risc químic a Tarragona. L'objectiu principal d'aquest exercici, que es fa dos cops l'any, és que la població es familiaritzi amb els sons d'alerta i practiqui les mesures d'autoprotecció. Tipus de sons i significat És fonamental saber distingir els dos tons que emetran les sirenes: Inici d'alerta: Un so esfilant que puja i baixa d'intensitat durant 3 minuts. Indica la necessitat de confinament immediat. Fi d'alerta: Un so planer i constant d'un minut de durada. Indica que la situació ha tornat a la normalitat. Mesures d'autoprotecció vitals En cas d'accident real de risc químic, les autoritats recomanen seguir estrictament aquests passos: Confinament immediat: Buscar l'edifici més proper. Un vehicle no és un lloc segur. Aïllament: Tancar totes les portes i finestres. És un error sortir a mirar què passa. Climatització: Desconnectar aparells d'aire condicionat per evitar l'entrada d'aire exterior. Informació: Sintonitzar ràdios locals i seguir mitjans oficials. "Ens hem de mantenir aïllats d'aquest ambient extern que és hostil fins que no se'ns indiqui." Cronograma i Tecnologia A Tarragona l'activació es farà de forma esgraonada: * 11:20h: Polígon Nord (4 sirenes). * 11:40h: Polígon Sud (14 sirenes). L'exercici també inclou l'ús de l'aplicació mòbil de Protecció Civil, que permet enviar notificacions push geolocalitzades segons la ubicació de l'usuari o les comarques a les quals s'hagi subscrit per rebre avisos d'emergència en temps real.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
Certificats d'eficiència energètica: normativa i aplicació
El Certificat d'Eficiència Energètica en l'Edificació L'entrevista amb l'Adolf Kepkuti, vicepresident del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, detalla l'obligatorietat i el funcionament del certificat d'eficiència energètica, una normativa europea vigent per a habitatges i locals des de l'1 de juny de 2013. Conceptes clau i funcionament Catalogació per lletres: El sistema classifica els immobles des de la A (màxima eficiència i estalvi) fins a la G (despesa energètica molt elevada). Obligatorietat: És indispensable per a qualsevol operació de venda o lloguer de pisos, locals comercials i edificis complets. Paràmetres de mesura: El certificat es basa en una comparativa amb un habitatge model i avalua principalment: El consum energètic anual. Les emissions de CO2 (derivades de calefacció i cuines). L'estat dels tancaments (finestres, aïllaments) i la ventilació. Beneficis i valor de l'edifici "Si tenim dos habitatges idèntics al mateix carrer, aquell que hagi aplicat criteris d'eficiència energètica tindrà un plus de valor." L'Adolf destaca que l'objectiu no és només obtenir una etiqueta, sinó disposar d'informació tècnica per realitzar reformes que redueixin el consum. Millorar elements com el doble vidre o aprofitar la ventilació natural i l'orientació (preferiblement sud) són factors clau per estalviar tant a l'hivern com a l'estiu. Situació actual a Tarragona Les dades mostren que el parc d'habitatge actual encara té molt camí per recórrer: * La gran majoria de certificacions realitzades a Catalunya (més de 65.000) corresponen a les lletres E, F i G. * La lletra A és gairebé testimonial, representant només un 0,1% del total. * El tràmit té una vigència de 10 anys i el realitzen tècnics vinculats al món de la construcció.