Resum general del programa Sempre Nàstic (33a temporada a Tarragona Ràdio) analitza a fons l’empat 2–2 del Nàstic contra l’Hèrcules al Nou Estadi, en una jornada marcada per: • Gran primera part del Nàstic: intensitat, pressió alta i un 2–0 que semblava encarrilar el partit. • Gir dramàtic abans del descans: expulsió d’Àlex Jiménez per doble groga i penal infantil de David Alba que permet l’1–2 i canvia completament el context del matx. • Segona part de patiment i fragilitat: l’Hèrcules domina amb un jugador més, empata, i el Nàstic només reacciona al tram final quan també els alacantins es queden amb deu. • Debat sobre l’arbitratge i el reglament: discussió intensa sobre quan una acció dins l’àrea ha de ser només groga o també vermella en ocasió manifesta de gol. • Valoració del nou entrenador Cristóbal Parralo: es detecten “brots verds” en el joc (més verticalitat, més agressivitat defensiva), però es reclama reduir errors greus i guanyar continuïtat al llarg dels 90 minuts. • Mercat d’hivern i plantilla: es qüestiona el relat inicial que el Nàstic tenia "la millor plantilla del campionat"; es planteja si cal reforçar l’equip i sobretot si falta un organitzador clar al mig del camp. • Situació classificatòria: el Nàstic és 8è, a només 1 punt del play-off però també molt a prop del descens, en un grup molt igualat, amb Atlético Madrileño i Europa al capdavant. • Paper de l’afició: es destaca la força de la grada com a gran actiu de la temporada, malgrat els dubtes esportius. El programa combina tertúlia tàctica, opinions d’aficionats i tècnics (com Pitu Iglesias), i tanca amb el resum sonor del partit amb les jugades clau i declaracions de Cristóbal Parralo. Anàlisi futbolística del Nàstic – Hèrcules Primera part: superioritat clara fins al minut fatídic • El Nàstic signa, segons els tertulians, els millors 35–40 minuts de la temporada a casa: pressió alta, intensitat, domini territorial i joc molt vertical. • L’Hèrcules, que venia amb la idea de tenir la pilota i portar la iniciativa, es veu ofegat i amb moltes dificultats per organitzar-se. • El Nàstic s’avança amb penal sobre Baselga, sancionat amb groga a Bolo: - Jaume Jardí transforma el penal amb un xut fort i a mitja alçada (7è gol de la temporada, 5è de penal). • Poc després arriba el 2–0: - Excel·lent centrada de Jaume Jardí des de l’esquerra i definició suau de Pau Martínez, que marca el seu primer gol amb el Nàstic. "Del minut 1 hasta el minut 44, ell va dominar el Nàstic... i amb gols, que això és el que dona més tranquil·litat." (Vicente Amigó) Minuts 44–45: expulsió i penal, el partit es trenca En pocs instants es produeix el doble cop que ho canvia tot: • Àlex Jiménez veu dues targetes grogues gairebé seguides i és expulsat: - Es critica la seva mala gestió emocional sabent que tenia groga i que s’estava acabant la primera part. - Els tertulians consideren que reglamentàriament són grogues, però lamenten la manca de fredor del jugador. • Jugada immediata dins l’àrea del Nàstic: - Penal molt innocent de David Alba per mans. - Dani Rebollo atura el llançament inicial de Slavi, però el rebot cau als peus del mateix xutador, que fa el 2–1. "En un minut ho vam llançar tot per la borda... ja no és que t'expulsen a un, és que és el moment psicològic." (Vicente Amigó) • Efecte psicològic al descans: - Entrar al vestidor amb 2–0 i 11 contra 11 hauria consolidat la confiança. - Fer-ho amb 2–1 i amb 10 genera por, negativitat i canvia completament la mentalitat de l’equip. Debat sobre el reglament: vermella o groga dins l’àrea? Hi ha un llarg debat tècnic sobre les jugades de penal i expulsió (tant la del Nàstic com la posterior vermella a un jugador de l’Hèrcules): • Es discuteix quan una ocasió manifesta de gol dins l’àrea ha de ser: - Penal + targeta groga, si el defensor intenta jugar la pilota. - Penal + targeta vermella, si no hi ha cap intenció de jugar la pilota i s’evita clarament un gol. • Un tertulià defensa que estar a dos metres de porteria en 1x1 amb el porter és clarament ocasió manifesta i que l’acció hauria de ser vermella. "Per mi la regla de la vermella és quan aquestes jugades se produeixen fora de l'àrea... dintre ha de ser una cosa espectacular." (Jaume Bonet) • Finalment, hi ha acord que el reglament permet matisar en funció de si el defensor pot jugar pilota o no, però hi ha dubtes i fins i tot autocrítica: si la jugada fos en contra, molts dubtarien de la vermella. Segona part: domini de l’Hèrcules i empat • Amb 10 contra 11 gran part de la segona meitat, el Nàstic es veu obligat a replegar-se i cedir la pilota: - L’Hèrcules passa a jugar amb tres centrals, obre molt les bandes i genera superioritats (2x1) per fora. • A l’inici de la segona part arriba el 2–2 de Fran Sol: - Hi ha confusió amb el fora de joc: l’assistent primer sembla anul·lar el gol però finalment l’àrbitre el concedeix. • El Nàstic pateix físicament: - Es parla d’un equip que acaba la segona part al 60% físic del que mostrava a l’inici. - Molta feina defensiva en inferioritat i poca capacitat per sortir amb perill. • Al tram final, nova jugada clau: - Samuel Vázquez (Hèrcules) veu la vermella directa per una entrada amb la cama molt alta sobre un jugador del Nàstic. - Es passa a 10 contra 10 i els últims 8–10 minuts el Nàstic torna a ser superior i crea ocasions clares, com una de Montalvo que treu Carlos Abad. "Amb 11 contra 11, 10 contra 10, els punts eren del Nàstic segur." (Pitu Iglesias) Valoració global del partit Tertúlia amb Vicente Amigó i Jaume Bonet: • Coincideixen que l’empat és injust pel que podia haver estat el partit, però just pel que es veu amb 10 contra 11. • Destaquen: - Gran primera part, molt vertical, amb pressió alta i domini clar. - Fragilitat mental i competitiva quan arriben els imprevistos (expulsió i penal). - Excessives expulsions i penals en aquesta temporada que trenquen partits que el Nàstic domina. "Ahir és la màxima expressió del que és el futbol. Ahir va passar tot el que pot passar en el futbol." (Jaume Bonet) Estat del projecte de Cristóbal Parralo Canvi d’estil i “brots verds” • Des de l’arribada de Cristóbal Parralo, es veu un Nàstic: - Més vertical en atac. - Més agressiu en defensa. - Amb un pla de joc més reconeixible que amb l’anterior tècnic, Luis César. • Es recorda el partit a Múrcia (3–2): bon joc i dos gols a favor, però derrota final, que probablement fa que Parralo decideixi reconstruir l’equip des del darrere. • Es considera que la primera part contra l’Hèrcules és el millor exemple del que ell vol: equip valent, alt, amb idees clares. "Si jugues bé, a la llarga guanyes partits. Si jugues malament o ets conservador, al final perds." (Vicente Amigó) Necessitat de continuïtat i maduresa competitiva • Reclam general: convertir mitges parts bones en partits complets. • Es critica: - La repetició d’errors (expulsions, penals innecessaris). - La manca d’ofici per “gestionar” trams crítics com el minut 44–45. "Sabeu que té targeta? Està acabant la primera part, noi? Deixa'm com està, no toquem res..." (Vicente Amigó) Configuració d’un onze base • Es valora positivament que Cristóbal ja té un onze bastant fix: - Molta menys rotació que amb Luis César. - Alguns jugadors perden protagonisme (Cedric, Juanda, Panis, Captum), d’altres es consoliden. • Per a Pitu Iglesias, tenir un 11 de confiança és clau per: - Donar estabilitat. - Fer que els jugadors se sentin importants i tinguin rols clars. "Aquest fet que Cristóbal, pràcticament, amb un 90% de l’alineació de la setmana que ve la podríem dir, per mi és molt, molt important." (Pitu Iglesias) Plantilla, mercat d’hivern i debat sobre reforços Es trenca el relat de “millor plantilla del campionat” • Jaume Bonet qüestiona el missatge inicial del club: - Des de l’estiu es deia que el Nàstic tenia la millor plantilla i capacitat per quedar primer. - La realitat classificatòria i la necessitat de parlar de reforços demostren que aquest relat era exagerat. "Si ara estem pensant amb reforçar, és que alguna cosa no ha sortit bé." (Jaume Bonet) On falta peça? • Es destaca un dèficit de lideratge al mig del camp: - Es troba a faltar algú que organitzi i doni varietat al joc, amb pes específic. - El més proper a aquest rol ara mateix és Jaume Jardí, tot i jugar més a banda. Possibilitats i límits del mercat d’hivern • Context de club: - No hi ha fitxes professionals lliures ara mateix. - Per incorporar, caldria donar baixes i rescindir contractes, amb el cost econòmic que això implica. • Estratègia suggerida: - Difícil fitxar un golejador contrastat de categoria superior (cost alt, risc d’adaptació a Tarragona). - Més realista mirar jugadors de filials o perfils que no tinguin minuts a Segona o Primera. • Els tertulians insisteixen que la plantilla és bona i que la clau és ara: - Treure’n màxim rendiment. - Consolidar un estil i una estructura estable. Classificació i perspectives esportives Situació al grup 2 de Primera Federació Secció amb Miquel Llobet • Part alta (Grup 2): - 1r: Atlético Madrileño – 27 punts i un partit menys (contra el Marbella, es recupera el 10 de desembre). - 2n: Europa – 25 punts. - 3r: Sabadell – 23 punts. - 4t: Cartagena – 23 punts. - 5è: Múrcia – 20 punts (entra en play-off aquesta jornada). • Nàstic: - 8è classificat, 19 punts, a 1 punt del play-off. - Ha empatat a casa per primer cop aquesta temporada (primer empat local, quart total). • Dinàmiques destacades: - El Múrcia ha reaccionat després de la visita del Nàstic; acumula 6 partits seguits sense perdre (4 victòries), més el triomf a Copa. - L’Eldense cau sorprenentment 1–3 a casa contra l’Antequera. Lectura de la taula: ni eufòria ni catastrofisme • Vicente Amigó i Jaume Bonet reclamen paciència sense conformisme: - El Nàstic està a un punt del play-off, però també a pocs punts del descens en una lliga molt igualada. - Posició actual: zona mitjana-alta, però amb marge de millora i sense marge per relaxar-se. "Jo estaria més preocupat si ahir haguessin guanyat 2–1 i l'haguessin tocat tres vegades. Estaria molt més preocupat havent empatat." (Jaume Bonet) • Es recorda que molts equips han pujat a Segona entrant al play-off a l’última jornada i arribant-hi amb bona dinàmica. Objectiu i exigència • Missatge clar: - El Nàstic, per història, estructura i plantilla, ha d’anar a guanyar a tots els camps. - Però sense viure instal·lats en el “o guanyem o tot està malament”. "Vivim massa en la inquietud que si no guanyem tot està malament. Jo crec que no." (Vicente Amigó) • Pronòstic optimista d’un tertulià: - Preveu que el Nàstic acabarà entre els tres primers a final de temporada, tot i reconèixer el nivell del grup. Proper partit: Sevilla Atlético – Nàstic • El Nàstic obrirà la jornada 15: - Divendres, a dos quarts de nou del vespre, a l’Estadi Jesús Navas (Ciutat Esportiva del Sevilla). • Context esportiu: - El Sevilla Atlético està a la part mitja-baixa de la taula. - Es considera un bon escenari per confirmar els brots verds i sumar una victòria de prestigi fora de casa. "Amb les sensacions que m'ha donat avui l'equip, jo crec que podem anar a Sevilla perfectament a buscar els 3 punts. No, no, és que tenim que anar a buscar els 3 punts." (Pitu Iglesias) • Es remarca que cal traslladar la mentalitat de casa (valentia, pressió alta) als partits com a visitant. Opinió dels analistes i to emocional Comentari editorial postpartit • Un comentari posterior resumeix les sensacions oposades: - Eufòria parcial per l’evolució del joc i la proposta de Cristóbal. - Preocupació per la fragilitat davant l’adversitat i la reincidència en errors individuals greus. "L’equip surt bé, la proposta és atractiva, però a la que ve el primer obstacle... l’equip trontolla." • Es posa en valor la constància de l’afició, que continua empenyent fort, sobretot quan els jugadors estan físicament fets pols. "Hi ha més energia des de la grada que al camp... És el gran valor del Nàstic aquesta temporada." “Memes a banda” amb Arnau Curto • Secció més crítica i emocional: - Defineix el partit com “inqualificable” pel contrast entre el 2–0 inicial i el col·lapse posterior. - Critica durament la falta d’actitud i reacció amb un home menys. - Expressa una preocupació creixent per la falta de pas endavant competitiu. "El Nàstic té equip per pujar de categoria? Sí. El Nàstic té l'actitud per pujar de categoria? Ni de broma." La pissarra del míster – Pitu Iglesias • Lectura més tècnica i optimista: • Aspectes positius: - Primera part: Nàstic molt superior, 2–0 i partit controlat. - Equip més vertical que amb Luis César, especialment amb un Baselga molt actiu a l’esquena dels centrals. - En defensa, veu dos passos endavant: agressivitat, duels guanyats i absència d’ocasions clares d’11 contra 11. • Aspectes negatius: - L’arbitratge i l’expulsió condicionen totalment el partit. - Amb 10, l’equip pateix molt per les superioritats a banda de l’Hèrcules. • Conclusió de Pitu: - No retreu res a l’equip en actitud. - Creu que, sense el factor arbitral, el Nàstic hauria guanyat el partit. - Confia plenament en anar a Sevilla a buscar els 3 punts. Altres continguts d’antenna (Tarragona i servei públic) Entre blocs esportius apareixen continguts informatius i falques habituals de Tarragona Ràdio: Butlletí informatiu • Ajuntament de Tarragona i Dia Mundial de la Sida: - Lectura de manifest davant del Palau Municipal. - L’alcalde Rubén Viñuales destaca la importància de prevenció, diagnòstic precoç i lluita contra l’estigma. • Activitat d’Asexorat TGN (Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona): - 150 proves ràpides de VIH i sífilis el 2025, amb 4 positius. - Proves amb resultat en 40 minuts. - Es constata una bona resposta de la població i confiança en l’entitat. - La taxa d’incidència de nous diagnòstics de VIH a Tarragona baixa de manera sostinguda des de 2010. • Vacunació contra la grip i la Covid-19 (Departament de Salut): - S’obre la vacunació contra la grip a tota la població. - Es demana especialment a majors de 60 anys, infants de 6–59 mesos, embarassades, sanitaris, personal essencial i persones de risc. - Més de 1.500.000 vacunats de grip des del 22 de setembre, i 770.000 de Covid amb vacuna adaptada a la variant LP8.1. • Camí de ronda entre la Sabinosa i la Rebassada: - Publicació al BOE de la formalització del contracte d’obres. - El projecte (Diputació + DG de Costes) genera oposició ecologista. - Gat Ecologistes en Acció alerta del risc de massificació (bicicletes, patinets) i impacte sobre la natura. - Proposen arranjar el sender actual només per a vianants. • Sinistralitat viària al Camp de Tarragona: - Augment de morts a les carreteres de la demarcació: 28 víctimes, dues més que l’any passat. - Més morts al Tarragonès i al Baix Camp; l’AP-7 acumula 10 víctimes. - 7 de les 10 víctimes de vehicles pesants també a la demarcació de Tarragona. Falques institucionals i publicitàries • Campanya “Tarragona 26” de l’Ajuntament de Tarragona: - Nou servei de recollida de residus i neteja. - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua, més freqüència i millor manteniment de contenidors). • Anunci de Nadal al Port de Tarragona: - Activitats familiars al Moll de Costa: llums, música, mapatges, tallers, espectacles, furgoteques. • Falca d’Obramat per a professionals de la construcció i reforma. • Promoció de Tarragona Ràdio com a emissora líder amb 40.000 oients, i espais com “Fans de Tarragona” de Sílvia García. Conclusió El programa ofereix una visió completa i matisada del moment del Nàstic: • Futbolísticament, es constata un progrés clar en joc i actitud amb Cristóbal Parralo, però també una fragilitat competitiva que penalitza molt. • Estratègicament, s’obre el debat sobre possibles retocs de plantilla al mercat d’hivern, sobretot al mig del camp. • Emocionalment, conviuen optimisme moderat (paciència, confiança en acabar amunt) amb crítica dura a l’actitud en moments clau. • En segon pla, el programa es complementa amb informació de servei públic sobre salut, mobilitat, medi ambient i ciutat, reforçant el paper de Tarragona Ràdio com a emissora de referència local.
Introducció En aquest episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio, el programa es divideix en dues grans parts: • Una entrevista extensa amb el metge i esportista Rafael Llatzer arran de la publicació del seu llibre “Volando con el pie izquierdo. Memorias deportivas de un cojo”. • Un bloc final dedicat al Club Bàsquet Tarragona (CBT) i la presentació dels seus equips de base al Serrallo. 1. El llibre “Volando con el pie izquierdo” i la trajectòria de Rafael Llatzer 1.1. Origen del llibre i motivacions personals • Llatzer explica que el llibre no neix inicialment amb la idea de ser publicat; comença gairebé com unes memòries personals. • Diverses persones del seu entorn (pacients, amics, gent de l’esport) li suggerien que posés per escrit la seva experiència vital i esportiva, ja que la seva biografia és “diferencial”. • Vol fugir del protagonisme i de la imatge de “superació èpica”: defensa la idea de “superació dins la normalitat”, assumint les limitacions objectives però cercant recursos per viure plenament. "La superació no està en la normalitat... però hi ha gent que té limitacions objectives i cal veure quins recursos tens per afrontar-ho." 1.2. La discapacitat i el paper de l’esport • Als 16 anys li amputen una cama a causa d’un càncer. Aquest fet marca el punt de partida de la seva història. • Recorda que, mentre li feien la primera pròtesi, es preguntava: - Si podria caminar amb normalitat. - Si podria ballar. - I, sobretot, si podria esquiar, cosa que demostra fins a quin punt l’esquí ja l’atreia profundament abans de la malaltia. • Subratlla que l’esport ha estat: - Una gran ajuda per gestionar la discapacitat. - Un complement positiu per a la vida professional i familiar. - Una eina per portar una vida feliç i “normal”. 1.3. De la malaltia als Jocs Paralímpics i la Titan Desert • Llatzer desgrana la seva trajectòria esportiva, que el porta molt més lluny del que hauria imaginat: Participa en tres Jocs Paralímpics, després d’una etapa d’intensa dedicació a l’esquí. Competeix a Campionats del Món i d’altres proves classificatòries d’alt nivell. Forma part d’un equip nacional d’esquí adaptat, coincidint amb un moment en què la disciplina es professionalitza internacionalment. • Destaca també la participació a la Titan Desert, una prova de BTT al desert, feta amb una sola cama, al costat del seu company Rafa Oliver: "La Titan Desert, perquè quedi ben clar per la ràdio, la vam fer amb una cama." • Remarca: - El repte físic i mental que suposa la Titan Desert. - El gran ressò mediàtic que va tenir el fet de veure un ciclista amb discapacitat en un entorn no pensat per discapacitats. - La connexió entre experiències: recursos apresos a la neu (esquí) que li serveixen després al desert, a 40 graus. 1.4. L’esquí com a passió central • Confessa que la seva gran passió és l’esquí, per damunt d’altres esports, tot i estimar també la bicicleta i altres disciplines. • Explica que l’entrada a la bicicleta va començar com a entrenament complementari per a l’esquí, i que després va anar guanyant pes propi. • La seva història esportiva es podria dividir, a grans trets, en tres blocs (que es reflecteixen també al llibre): - 1a fase: la malaltia greu i el procés de recuperació i adaptació a la nova realitat amb una pròtesi. - 2a fase: el món de l’esquí, amb la progressió fins a l’alt nivell internacional i la participació als Jocs Paralímpics. - 3a fase: la bicicleta, culminant amb la Titan Desert. 1.5. Vida professional: el metge de Santa Tecla • Llatzer és metge a l’Hospital de Santa Tecla, on treballa des de principis dels anys 90, després de passar pel Vall d’Hebron. • Explica la seva filosofia de vida: - Primer la família, després la feina, i l’esport com a tercer pilar que mai “estorba”, sinó que suma. - Reconeix que combinar-ho tot exigeix horaris durs i organització extrema, i entén que hi hagi gent que no ho comparteixi o no ho entengui. 1.6. Procés d’escriptura i editorial • Remarca que és el seu primer llibre, i que l’ha escrit íntegrament ell: - Seleccionar anècdotes, triar paraules, decidir què explicar i què no, li ha suposat un esforç important, però també un gran gaudi personal. "He esquiat sobre les fulles. Ho he gaudit molt amb l’esforç personal que suposa escriure." • Un cop el manuscrit estava tancat, busca una opinió externa honesta i es posa en contacte amb Antoni Coll, exdirector del Diari de Tarragona, que l’anima a tirar endavant el projecte. • Finalment, es vincula amb l’editorial Cossetània i amb Jordi Ferrer, que donen suport al llibre, li aporten valor afegit i hi incorporen: - Una tria de fotografies. - Peus de foto que ajuden a entendre millor les històries i a fer-les més visuals i engrescadores. 1.7. A qui s’adreça el llibre i quin missatge transmet • Públic potencial: - Gent a qui agrada la natura i els espais oberts. - Esportistes o aficionats d’esquí, natació, bicicleta i altres disciplines d’esport a l’aire lliure. - Persones amb discapacitat que busquen referents i exemples de vida activa i normalitzada. • Mes de fons: - No es tracta de presentar una “història heroica” sinó d’explicar com ordenar els problemes, acotar-los i buscar recursos. - De vegades no cal xocar frontalment amb els murs, sinó recolzar-se, retrocedir una mica i replantejar l’estratègia. - El llibre vol ser una ajuda pràctica i emocional per a terceres persones, mostrant que, amb suport i organització, es pot arribar molt més lluny del que hom espera. 1.8. Amistats, Tarragona i complicitats • Llatzer subratlla que sempre s’ha sentit envoltat d’amics i de bones relacions en tots els àmbits: - Al tracte hospitalari i a l’àmbit de la rehabilitació. - Al seu pas pel Tarracó (club de natació), on li “obren les portes”. • Té una relació estreta amb Òscar Cadiach, que serà qui presentarà el llibre a Tarragona: - Explica anècdotes com el fet de deixar-li els esquís perquè els preparés quan ell anava molt just de temps. - Destaca la generositat i la discreció d’Òscar, així com la seva fidelitat: encara conserva una foto de fa més de 20 anys. • L’entrevista també deixa caure que al llibre hi ha episodis vinculats al futbol i a Manchester, que el periodista admet que encara no ha llegit però que li desperten curiositat. 1.9. Estructura de lectura i recepció • Llatzer comenta que el llibre es pot llegir d’una tirada o en blocs/etapes: - Recomana, però, seguir el fil de la història per percebre millor el camí que va de la malaltia a l’estabilitat i a la plena activitat esportiva. • Ha rebut respostes molt diverses de lectors: alguns el llegeixen ràpidament, altres el degusten a poc a poc. • No es planteja (de moment) que això sigui l’inici d’una etapa literària; el llibre és més aviat un projecte únic, molt personal, que neix de la necessitat de compartir experiències. 1.10. Tancament del bloc del llibre • L’entrevista es tanca recordant la presentació del llibre a Tarragona, a la llibreria Serra (davant del Banc d’Espanya), a les 19 h. • Lloc per adquirir-lo, parlar amb l’autor i emportar-se’l dedicat. 2. Bàsquet formatiu: presentació dels equips del CBT 2.1. Connexió amb el CBT i context de l’acte • A la part final del programa, el conductor contacta telefònicament amb José Ramírez, responsable de la base del Club Bàsquet Tarragona (CBT). • Dissabte s’ha celebrat al Serrallo la presentació oficial dels equips de base del club. • La jornada es fa aprofitant la disputa dels partits dels sèniors masculí i femení del CBT. 2.2. Dimensió del club i relació amb les escoles • El CBT compta aquesta temporada amb més de 38 equips. • Un dels trets distintius del club és la relació estreta amb les escoles de Tarragona: - Manté bons vincles amb tots els centres de la ciutat. - Té una relació especialment intensa amb: - El Col·legi Lestonnac de Tarragona. - El Col·legi Sant Pau. - L’Escola Carmelites. - L’Escola del Serrallo, on també utilitzen les instal·lacions esportives. • Aquesta xarxa d’acords i col·laboracions facilita: - La captació de jugadors i jugadores de curta edat. - La continuïtat formativa des de l’escola fins als equips federats del club. 2.3. Filosofia de club: de la base al sènior • El CBT intenta que molts entrenadors dels equips base siguin jugadors i jugadores dels sèniors del propi club: Són persones que han crescut a la casa, passant per totes les categories de base. Això permet que transmetin als més petits els valors i la manera de fer del CBT, des de la seva pròpia experiència. "Aquests jugadors han passat de totes les categories, des de ben petits, fins als sèniors, i els donem l’oportunitat de poder ser entrenadors." • Aquest model reforça el sentiment de pertinença i crea referents propers pels nens i nenes que comencen a jugar a bàsquet. 2.4. Resultats esportius del dia i ambient de festa • La presentació de la base es fa entre el partit del sènior masculí i el del sènior femení. • Resultats d’aquella jornada: - El sènior masculí (Ibersol CBT) perd el seu partit i trenca una ratxa de 7 victòries consecutives. - El sènior femení guanya i es situa líder de la categoria en aquella jornada. • Tanmateix, José Ramírez remarca que el més important del dia no eren els resultats, sinó la festa del club: - Es fa el tradicional acte de presentació de tots els equips. - Hi ha activitats complementàries durant la tarda, com ara: - La muntada d’un arbre de Nadal on cada jugador penja el seu desig per a la temporada. - Diverses actuacions i activitats lúdiques, que converteixen la jornada en una tarda molt amena i divertida. 2.5. Cloenda del programa • El programa es tanca agraint la participació de José Ramírez i destacant la importància de: - Donar visibilitat a la base del bàsquet tarragoní. - Connectar valors d’esforç i superació (cas de Rafael Llatzer) amb la formació esportiva dels més joves. • El conductor anuncia que TGN Esports tornarà l’endemà amb més actualitat esportiva de Tarragona.
Visió general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) emet un magazín matinal amb diferents blocs: Actualitat lingüística: entrevista a Rosa Maria Ibars, recentment jubilada, després de 35 anys al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Política municipal: conversa en profunditat amb Elisa Bedrina, exregidora del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona i actual diputada al Congrés. Territori i barris: connexió amb Ferran, nucli de Llevant que se sent poble però depèn administrativament de Tarragona. Esports: llarga tertúlia sobre la situació esportiva del Nàstic i el seu rendiment irregular a la lliga. Cultura i lletres: espai dedicat al Festival Rec (cinema emergent) i als Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Salut pública i mitjans: reflexió sobre lectura en paper, campanyes institucionals i apunt sobre el Dia Mundial de la Sida. El programa combina entrevistes fondo, tertúlies d’opinió i connexions de barri, amb un fil conductor clar: la vida quotidiana i institucional de Tarragona. Català, normalització lingüística i ús social Jubilació de Rosa Maria Ibars i balanç de 35 anys Protagonista: Rosa Maria Ibars, fins fa pocs dies directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. S’ha jubilat després de 35 anys vinculada a la normalització del català a la ciutat i a les quatre comarques que cobreix el centre. Recorda els inicis (any 1990) com una època en què "tot estava per fer": Petita oficina a l’Ajuntament. Gran demanda de cursos de català, sobretot per a funcionariat i ciutadania que necessitava titulació. Formació intensiva a l’Ajuntament de Tarragona i als barris (exemple: Bonavista). "Jo sola no he fet res, ho hem fet en equip; sense equip això no tira endavant." Situació actual del català Diagnòstic ambivalent: Aspectes positius: Per primera vegada existeix una Conselleria de Política Lingüística pròpia, amb recursos reals. S’ha desplegat un pla de xoc (des de la primavera): 11 places noves al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (8 incorporades l’1 de setembre, 3 pendents). Extensió de personal a Valls, Vila-seca i altres municipis. Fi de les llistes d’espera per fer cursos de català. Creació d’un equip de dinamització que surt al carrer: comerços, col·legis professionals, associacions, etc. Col·laboració estreta amb l’Oficina del Català (OfiCat TGN) de l’Ajuntament: Cursos amb reconeixement oficial per a qui necessita certificació. Activitats amb enfocament més social per a qui no requereix títols. Aspectes preocupants: Descens de l’ús habitual del català: 2003: 46% 2018: 36,1% 2023: 32,6% Moltes persones entenen i parlen el català, però no l’empren espontàniament. Fenomen del canvi automàtic de llengua: sovint els catalanoparlants no s’adrecen d’entrada en català, fet que desincentiva l’ús social. Pressió global de llengües dominants (anglès) i perill per a llengües mitjanes i petites, com el català o el napolità. "No vull una persona que vulgui estudiar català i que no pugui" (conseller de Política Lingüística, citat per Ibars) L’ús oral al mateix Ajuntament Ibars assenyala un problema específic a l’Ajuntament de Tarragona: "Tothom sap escriure’l, tothom el sap parlar, però l’ús no es dona". Es prepara una línia de treball conjunta (CNL + OfiCat) per incidir en l’ús oral intern. Anècdotes i dimensió humana Molts anys a Ramon i Cajal amb un registre de "frases impossibles" d’alumnes, que ara recorda amb molt d’afecte. Sentiment de comunitat: alguns alumnes i usuaris l’han tractada "com de la família". Dades d’impacte: Gairebé 6.000 inscripcions de gener a octubre d’enguany. En un recompte antic ja s’havien superat les 50.000 inscripcions històriques. Futur personal: pausa i desconnexió lingüística Després de 35 anys, Ibars confessa cansament mental. Vol aturar màquines fins després de Nadal i, si fa voluntariat, prefereix que sigui fora de l’àmbit lingüístic, possiblement en sanitat. Manté crítica ferma però serena sobre el futur del català i la necessitat de no abaixar la guàrdia. Política municipal: la renúncia d’Elisa Bedrina Context i càrrecs Elisa Bedrina: fins fa poc consellera (regidora) del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona i diputada al Congrés per la província. Va anunciar la renúncia a l’acta de consellera en ple debat de pressupostos municipals 2026. El moment sorprèn especialment perquè l’alcalde no n’estava assabentat fins a instants abans. Per què deixa l’acta de regidora? No és una ordre directa de Madrid, sinó el resultat d’una reflexió interna de partit i d’ella mateixa: És l’única diputada del PP per la província de Tarragona. El càrrec al Congrés implica estar tres dies per setmana a Madrid. La resta de dies han de servir per fer "província" (treball territorial) i ciutat. Ser alhora regidora i única diputada provincial, fent-ho amb intensitat, esdevé inassumible a nivell de temps i dedicació. "Hi ha coses que només puc fer jo ara mateix, perquè soc l’única diputada per Tarragona." Decisió compartida amb l’organització: Ella es centra al Congrés i al territori. Es dona pas a nous perfils dins el grup municipal del PP a Tarragona. Manera de fer política i respecte institucional Bedrina reivindica el seu estil com a persona d’ordre: Relació "quid pro quo" amb institucions i organitzacions. Accepta decisions orgàniques però manté llibertat per opinar internament. Defensa que les discrepàncies es treballen dins de casa i cap enfora es manté la unitat. "La persona que tens al davant no és l’enemic, és un adversari polític. Després pot ser un gran amic." Agraeix les intervencions de tots els grups municipals el dia del comiat, subratllant: El respecte institucional que s’han tingut mútuament. El reconeixement transversal a la seva actitud en plenari. Feina com a diputada al Congrés Dos vessants: Propostes nacionals del PP (ex: llei antiocupació anunciada per Feijó si governa). Iniciatives territorials de la província de Tarragona: Variant de Gandesa. Sortides de l’AP-7/PCT al Vendrell, Roda de Berà, Vimbodí. Pantalles acústiques a Roda. Infraestructures de la Guàrdia Civil a Ulldecona, etc. Ha defensat proposicions no de llei tant territorials com estatals: Explica una estrena reeixida a la tribuna del Congrés amb una PNL on va aconseguir aprovar 4 de 5 punts, amb suport de molts grups. Mirada sobre el Congrés vs Ajuntament Al Congrés: Domina bé les comissions on treballa, però reconeix que és impossible conèixer el detall de tots els temes. L’orientació del vot ve marcada pel posicionament polític global del grup. A l’Ajuntament de Tarragona: Els consellers van a plenari coneixent bé el detall dels projectes, també fora de la seva àrea. Subratlla que hi ha més traçabilitat i proximitat amb l’impacte de les decisions. Etapa com a consellera d’Esports i valoració dels Jocs Mediterranis 2018 Va ser consellera d’Esports i ho recorda com un "regal inesperat": No tenia perfil esportiu, però va convertir-ho en un repte intel·lectual i d’aprenentatge. Titlla la regidoria d’esports com un àmbit poc conflictiu i molt gratificant pel contacte amb entitats. Sobre els Jocs Mediterranis 2017/2018: Creu que es va fer un ús polític interessat de les crítiques. Defensa que l’objectiu clau –equipaments nous i renovats– s’ha complert amb escreix: Palau d’Esports Catalunya (equival a nou pavellons, ara plens d’activitat). Renovació de la pista d’atletisme. Millores al complex de Camp Clar. Remarca que ara "no hi cabem" en aquests equipaments, prova de la seva utilitat. "Em sap greu que molta gent no vegi l’impacte positiu que han tingut els Jocs per a Tarragona i la província." Relleu al consistori i lloança a Tarragona Ràdio L’acta de regidora l’assumirà Òscar García, vice-secretari d’Acció Política del PP. Perfil més tècnic i tecnològic. Bedrina li ofereix suport, tot i que creu que "necessitarà poc consell". Tanca l’entrevista amb un agraïment explícit a Tarragona Ràdio: Destaca pluralitat, servei públic i qualitat professional. Destaca especialment l’esport base i el tracte rebut com a consellera i com a representant al Consell d’Administració de l’emissora. Barris i territori: Ferran, poble de Llevant que se sent abandonat Identitat i situació geogràfica Ferran és un nucli al Llevant de Tarragona, a uns 12 km del centre. Els veïns es defineixen com a poble, tot i dependre administrativament de l’Ajuntament de Tarragona. Població aproximada: uns 70 habitants. "Ens considerem que sempre intentem reivindicar que encara estem a dins de Tarragona, però estem abandonats." Problemes principals denunciats per l’Associació de Veïns Intervé Quique Fernández, membre de la junta de l’Associació de Veïns de Ferran. 1. Envelliment i falta d’habitatge per al jovent Moltes cases buides, poca renovació generacional. El jovent se’n va perquè no té on viure al poble. Reclamen planificació urbanística per permetre noves cases i retorn de joves. Hi ha un POUM que preveu una petita ampliació al costat del local social, però és incert com s’aplicarà. 2. Clavegueram i fosses sèptiques Tot el poble funciona encara amb fosses sèptiques. No hi ha connexió amb una xarxa de clavegueram que porti a depuradora. Conseqüències: Males olors. Presència de rates i fauna indesitjada associada a les fosses. 3. Transport públic i accés a serveis Línia d’autobús amb freqüència molt baixa: Un sol autobús cada cert temps. Triga una hora a arribar a Tarragona perquè recorre diversos barris de Llevant. Les persones grans sovint opten per anar a Altafulla o Torredembarra per serveis sanitaris i tràmits més bàsics. Per qüestions administratives (padró, tràmits amb l’Ajuntament) han de baixar a la ciutat de Tarragona. 4. Brossa i neteja Queixes per: Brutícia als carrers. Contenidors molt plens i ús indegut per part de gent d’altres zones (efecte "abocador"). L’Associació demana: Reubicació d’alguns contenidors. Possibles càmeres de vigilància per controlar abocaments incívics. Esperen millores amb el nou servei de recollida de residus i neteja del pla Tarragona 26, però encara no veuen canvis concrets. 5. Seguretat i robatoris En cinc mesos s’han produït sis robatoris al nucli. Abans, poca presència de Guàrdia Urbana i Mossos. Després de reunions i queixes, la presència policial ha augmentat i la situació ha millorat parcialment. 6. Connexió viària: la T-202 Carretera T-202 d’accés a Ferran: Molt estreta, sense vorals. Problemes quan coincideixen autobús, tractors i altres vehicles. Mala visibilitat i sinistralitat. Reivindicació: eixamplament i millora de la via. Confusió i "pilota calenta" sobre la titularitat (Ajuntament vs Generalitat); els veïns asseguren que han descobert que sí depèn de Tarragona, però no s’hi actua. Vida comunitària i activitats L’Associació de Veïns organitza: Festa major petita per Sant Sebastià (gener). Activitats de Nadal: Tió per a la canalla. Arribada dels Reis Mags (malgrat que a Tarragona arribin amb vaixell, també passen per Ferran). El nucli combina tranquil·litat i identitat de poble amb una sensació clara de desatenció municipal. Esports: tertúlia sobre el Nàstic i el seu rendiment Context esportiu S’analitza el partit Nàstic 2 – Hèrcules 2 al Nou Estadi Costa Daurada. A la tertúlia hi participen: Jordi Blanc (conductor, Tarragona Ràdio). Lluís Badia. Manolo Fuster. José Luis Martín. Entrenador actual: Cristóbal Parralo. Es compara el seu balanç amb el de l’anterior tècnic Luis César. Anàlisi del partit contra l’Hèrcules Primera fase: bons primers 30-40 minuts El Nàstic mostra una imatge molt millorada respecte a setmanes anteriors: Pressió alta. Quatre atacants i dos extrems oberts (Pau Martínez, Jaume Jardí). Dinamisme ofensiu, joc vertical i sensació de domini. S’arriba a un 2-0 que podia haver sentenciat el partit. "Vaig veure un Nàstic que em recordava el de la temporada passada a casa." Segona fase: expulsió d’Àlex Jiménez i patiment Expulsió d’Àlex Jiménez (doble groga): Es considera rigorosa, però també s’assenyala que el jugador, ja amb una targeta, no hauria d’haver anat tan fort al mig del camp. L’Hèrcules pren el control, converteix el partit en "atac i gol". El Nàstic es tanca massa enrere, perd autoestima i seguretat. Tercera fase: remuntada i final obert Amb inferioritat, el Nàstic encaixa: Penal (amb error defensiu en el salt, falta d’experiència). El porter l’atura, però el rebot el recull el davanter i marca. Segon gol de l’Hèrcules, aprofitant desajustos defensius. Quan expulsen un jugador de l’Hèrcules, el Nàstic torna a créixer: L’afició (7.000–8.000 espectadors) empeny molt. Hi ha ocasions clares (per ex., jugada de Montalvo dins l’àrea) que podrien haver donat la victòria. Problemes estructurals detectats Fragilitat defensiva crònica El Nàstic és, de nou, l’equip més golejat del grup, amb 19 gols en contra (empatat amb el Betis Deportivo; en l’altre grup encara hi ha un equip pitjor). Gairebé cada partit hi ha "un error greu" que costa gols i punts. Debat sobre la necessitat de: Fichar un central amb experiència al mercat d’hivern. Recol·locar Òscar Sanz com a central i introduir Mangel al migcamp. Irregularitat i manca de regularitat de resultats Amb Cristóbal: 1 victòria, 2 empats, 1 derrota (1,25 punts per partit), pitjor mitjana que amb Luis César (1,40). L’equip és a 1 punt del play-off, però també a pocs punts del descens. Per lluitar per l’ascens directe (objectiu proclamat pel projecte) cal sumar de 3 en 3, especialment a casa. Casos individuals preocupants: Cedric i altres Cedric, davanter centre amb contracte de tres anys: Hauria de ser el relleu de Pablo i Antonín, però no rendeix. Quan entra, la seva actitud es percep freda, sense "menjar-se el món". Tertulians demanen que surti amb més agressivitat i fam. Juanda i Pannis han perdut protagonisme amb Cristóbal. En canvi, jugadors com Marcos Baselga (decisiu, provoca penals), Pau Martínez, Montalvo i Òscar Sanz són valorats positivament. Autoestima i confiança col·lectiva Es percep un bloqueig mental: Amb avantatge i superioritat, l’equip se’n surt bé. Amb l’adversitat (expulsions, gols encaixats) es desorganitza i recula massa. Es reclama continuïtat d’alineacions (bloque estable) perquè generi confiança i automatismes. "Amb Luis César tothom jugava amb el fre de mà posat; ara veig un equip més solt, però li falta regularitat." Arbitratges i VAR Dura crítica a l’arbitratge del partit contra l’Hèrcules: Es valora positivament que es xiuli el penal a favor del Nàstic, però es considera que hauria d’haver estat vermella per al defensa Bolo. Es denuncia excés de targetes per al Nàstic i criteri desigual. Queixa general sobre el VAR a la categoria: Massa temps per revisar jugades (5 minuts per un fora de joc que, a la tele, es veu ràpid). Sensació que al Nàstic no se li apliquen mai criteris favorables. Mirada al futur immediat Proper partit: Sevilla Atlético – Nàstic (divendres, 20:30 h), al camp d’un equip en zona de descens, tot i que ve de guanyar. Els tertulians coincideixen: "Cal anar sí o sí pels tres punts". El partit pot ser un punt d’inflexió si es consolida la bona imatge de la primera part contra l’Hèrcules. Propostes de reforç de cara al mercat d’hivern: Un central amb experiència (idea repetida per Fuster). José Luis Martín apunta la necessitat d’un playmaker al mig del camp, algú que sàpiga "quan córrer, a on fer mal". "Jo només demano que es doni confiança al cos tècnic i als jugadors. No podem canviar d’entrenador cada tres mesos." Cultura i mitjans: lectura en paper, Festival Rec i Premis Literaris Espineta amb Tarragonins: defensa de la lectura en paper Secció d’opinió "Espineta amb Tarragonins" amb Jordi Martí. Tema: la desaparició progressiva de quioscos a Tarragona. Fa cinc anys n’hi havia molts més; la reducció és "exponencial". Reivindicació de la premsa en paper: Lectura més profunda i reposada que la digital. El paper deixa un pòsit de coneixement més gran. Permet rellegir fàcilment allò que es vol tornar a pensar. Els reportatges llargs en paper faciliten l’"aprofundiment" que sovint no trobem en digital. "Les històries d’Instagram, l’endemà només en veus els rastres del que recordes: ben poca cosa." Crítica als mitjans digitals: Massa sovint darrere hi ha amos amb interessos opacs. Objectiu: dominar-nos i no deixar-nos pensar. Conclusió militant: Cal mantenir la lectura en paper. Els quioscos que queden són "barricades del coneixement i del pensament". Festival Internacional de Cinema de Tarragona: Rec El Rec arriba a la seva 25a edició com a festival de cinema emergent. Dates: 3 al 8 de desembre. Espais destacats: Teatre Tarragona (sessions oficials, inauguració amb El canto de las manos). Antiga Audiència. Propostes especials com Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema. Cinema i debat per a joves i universitaris Projecció de "La Fúria" (directora: Gemma Blasco), dimecres a l’Antiga Audiència (10:30 h aprox.): Adreçada sobretot a estudiants de la URV, però oberta al públic fins omplir aforament. Trama: l’Àlex, una jove actriu, és violada en una festa de Cap d’Any i no reconeix l’agressor. Quan ho explica al seu germà, aquest reacciona qüestionant-la i actuant des de la ràbia, allunyant-se del que ella necessita. Objectiu: generar debat sobre com reaccionem davant agressions sexuals a l’entorn proper. Rec Kids: cinema en família Secció Rec Kids sota el lema "Aquest pont es viu en família". "Space Cadet" (dir. Kit Koala) Diumenge 7 de desembre, 11 h, Museu d’Art Modern de Tarragona. Història de la Celeste, nena que vol ser astronauta; quan finalment viatja a l’espai, el seu robot ha d’aprendre a viure sense ella. Després de la projecció, taller de maquetes per construir un robot amb la canalla. "Little Amelie" (dir. Maylis Vallede) Diumenge, 16:15 h, Antiga Audiència. Protagonista: nena belga nascuda al Japó; la pel·lícula segueix les seves aventures i experiències el dia del tercer aniversari. Recomanada per a famílies amb infants d’uns 8 anys. "Arco" (produïda per Natalie Portman) Dilluns 8 de desembre, 16:15 h, Teatre Tarragona. Guardonada a Annecy; considerada gran pel·lícula d’animació de l’any. Combina consciència ecològica i mirada humanista a l’estil Studio Ghibli. Adreçada a preadolescents, adolescents i famílies. Tarragona Ràdio sorteja entrades dobles via Instagram. Premis Literaris Ciutat de Tarragona Intervé Natàlia Sabater, tècnica de lletres de l’Ajuntament. Convocatòria oberta fins al 15 de gener per als tres grans premis: Pin i Soler (novel·la). Tinet (narrativa breu). Vidal Alcover (traducció). Premi Pin i Soler (novel·la) Premi exigent: en els darrers anys hi ha hagut edicions desertes. Sabater explica que: No es vol premiar una novel·la que no tingui prou qualitat literària. S’anima els autors que es van sentir ferits per la decisió a revisar i millorar les obres i tornar-les a presentar. Ja s’han rebut 25 originals, i el volum sol créixer molt les últimes setmanes. Premi Tinet (narrativa curta) Pensat per autors emergents i amateurs. Extensió orientativa: 3 a 6 pàgines per conte. L’any vinent el volum recollirà els relats premiats i finalistes, amb: Col·laboració de l’Escola d’Art per a les il·lustracions. Premi Vidal Alcover (traducció) Demana projecte + trajectòria del traductor. Exemples recents: Presentació de "La vida al Mississippi", de Mark Twain, traduïda per Marc Donat, amb lectures dramatitzades d’una alumna de l’EMMAT. Activitats literàries de desembre 10 de desembre, Antic Ajuntament: Obra de teatre d’humor satíric en un futur distòpic on el català no existeix. Dos arqueòlegs "redescobreixen" poemaris universals catalans. 18 de desembre: Sessió de "Dràcula" dins del cicle Terrorífic. Espectacle literari sobre Bram Stoker; primera sessió sol omplir-se, se’n programa una segona a les 20 h. 20 de desembre: Actuació conjunta de Glòria Coll i Raquel Santanera: Glòria amb baix. Santanera amb poesia. Sabater subratlla que l’àrea de lletres no s’atura: mentre es tanquen actes de 2025, ja es planifica la programació de primavera. Salut pública: Dia Mundial de la Sida Intervenció de Clàudia Vinyals, de l’entitat Sexora (professionals de la salut sexual). Dades i servei de prova ràpida Sexora ofereix proves ràpides gratuïtes de VIH i sífilis durant tot l’any, no només l’1 de desembre. Dades de l’any (fins ara): 154 proves realitzades. 4 positius de VIH, confirmats posteriorment per l’hospital. 4 positius de sífilis, derivats al sistema sanitari per a tractament (penicil·lina). Nous punts de servei: Proves a la seu de Sexora. Col·laboració amb Oficina Jove del Tarragonès (proves periòdiques). Pujada recent a Reus (últim dimecres de mes), dins del programa Nexis. Prevenció i mancances Eines de prevenció: Preservatiu com a mètode de barrera més eficaç. Cribratges periòdics quan no s’usa protecció de manera sistemàtica. PrEP (profilaxi preexposició, tractament antiretroviral preventiu) contra el VIH. Problemes d’accés a la PrEP a la província de Tarragona: Només l’Hospital Joan XXIII té circuit de PrEP. Llista d’espera d’uns 18 mesos per a la primera visita. Això limita fortament l’eficàcia d’aquesta eina preventiva. "Hi ha una demanda força elevada de persones que voldrien accedir a la PrEP, però la llista d’espera és molt llarga." També es recorda que altres centres sanitaris (com Hospital de Santa Tecla) ofereixen proves amb motiu del Dia Mundial de la Sida. Sexora insisteix en la importància de no abaixar la guàrdia, combatre l’estigma i integrar la salut sexual en la cura rutinària de la salut general. Publicitat institucional i espais de graella Al llarg del programa s’emeten diverses falques publicitàries i autopromocions que situen el programa dins la graella de programació de Tarragona Ràdio i del context local: Ajuntament de Tarragona – Pla Tarragona 26: Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació soterrats, més punts de reciclatge). Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips de neteja amb aigua, manteniment de contenidors). Port de Tarragona – Nadal al Moll de Costa: Activitats de Nadal: llums, mapatges, tallers, espectacles, furgoteques. Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades: Referent en processos químics sostenibles, química per a la salut, descarbonització. 250 científics de 40 nacionalitats, amb col·laboracions internacionals. Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipta: Suport als ajuntaments per simplificar tràmits i impulsar projectes locals. Festival Rec – Pantalla Tarracó i sessions Vermut al Serrallo. Espais de la mateixa Tarragona Ràdio: T de Cultura (magazín cultural setmanal). Fans de Tarragona (música local, tardes de dilluns a divendres). Cocodril Club (revival musical 60-70-80 els caps de setmana). Fòrum del Nàstic (espai de tertúlia grana). Secció d’humor setmanal. Aquestes falques reforcen el paper de Tarragona Ràdio com a emissora municipal que connecta institucions, cultura, esport i barri amb l’audiència. Interlocutors principals Josep Sunyer Núria Cartanyà Miquel González Rosa Maria Ibars Jordi Martí Elisa Bedrina Jordi Blanc Lluís Badia Manolo Fuster José Luis Martín Quique Fernández Abril Rius Natàlia Sabater Clàudia Vinyals Tags català Centre de Normalització Lingüística de Tarragona política lingüística ús social del català Ajuntament de Tarragona Elisa Bedrina Partit Popular pressupost municipal Congrés dels Diputats Jocs Mediterranis 2018 Nàstic futbol Nou Estadi Cristóbal Parralo Luis César Segona RFEF quioscos premsa en paper Festival Rec cinema emergent Rec Kids Premis Literaris Ciutat de Tarragona Pin i Soler Premi Tinet Premi Vidal Alcover Sexora VIH sida PrEP associació de veïns Ferran Llevant de Tarragona transport públic clavegueram Port de Tarragona Pla Tarragona 26 Diputació de Tarragona ICIQ Tarragona Ràdio la veu de Tarragona Sections [{ "start_second": 0, "end_second": 439, "section_title": "Obertura del magazín i sumari del dia", "section_summary": "Presentació de 'La Veu de Tarragona - Camí cap als 40' amb to distès, bromes sobre Nàpols, el napolità i la pizza. Es desgrana el guió del programa: entrevista a Rosa Maria Ibars sobre el català; debat amb veïns de la Rambla Nova pel tall de trànsit; tertúlia esportiva sobre el Nàstic–Hèrcules; entrevista política amb Elisa Bedrina sobre la seva renúncia com a consellera i el seu paper com a diputada; connexió amb el nucli de Ferran dins la secció 'De Ponent a Llevant'; espai sobre el Dia Mundial de la Sida i apunt al Festival Rec de cinema. També es felicita la periodista Laia Díaz pel premi Mañé i Flaquer i es fan més comentaris sobre Nàpols i Maradona."}, { "start_second": 439, "end_second": 663, "section_title": "Espineta amb Tarragonins: defensa de la lectura en paper i els quioscos", "section_summary": "Secció d'opinió amb Jordi Martí, que reflexiona sobre la desaparició gairebé total dels quioscos a Tarragona en cinc anys. Reivindica la lectura en paper com una experiència qualitativament diferent de la digital: fixa millor les idees, permet rellegir i aprofundir mitjançant reportatges llargs. Critica el consum d'informació a través de pantalles i xarxes com Instagram, que no deixa espai per pensar i només genera rastres vagues. Alertat contra certs mitjans digitals, en mans de propietaris que busquen controlar l'opinió. Proclama el seu suport incondicional a la premsa escrita i als quioscos com a 'barricades del coneixement'."}, { "start_second": 663, "end_second": 819, "section_title": "Falques institucionals i comercials (Port, ICIQ, Obramat, Pla Tarragona 26, ONCE)", "section_summary": "Bloc de publicitat i missatges institucionals: el Port de Tarragona promociona les activitats de Nadal al Moll de Costa; l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) es presenta com a referent internacional en química sostenible, salut i descarbonització; falca d'Obramat per a professionals de la construcció; l'Ajuntament de Tarragona difon el 'pla Tarragona 26' sobre nova recollida de residus i neteja; i l'ONCE anuncia el cupó extra de Nadal, tot insistint en el joc responsable per a majors d'edat."}, { "start_second": 819, "end_second": 1608, "section_title": "Entrevista a Rosa Maria Ibars: 35 anys de normalització lingüística i futur del català", "section_summary": "L'entrevista s'obre amb la jubilació recent de Rosa Maria Ibars com a directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, després de 35 anys de servei. Rememora els inicis als anys 90, amb una demanda enorme de cursos de català per a funcionariat i ciutadania, i l'evolució cap al consorci actual que cobreix quatre comarques. Explica l'acte de comiat, l'afecte rebut de l'equip i petites històries personals que no s'esperava. Entra tot seguit en el diagnòstic de la llengua: malgrat la creació d'una Conselleria de Política Lingüística amb recursos i un pla de xoc que ha aportat 11 noves places al CNL, equip de dinamització i col·laboració amb l'Oficina del Català de l'Ajuntament, l'ús habitual del català baixa (del 46% el 2003 al 32,6% actual). Assenyala que molta gent entén i pot parlar català, però no l'utilitza espontàniament, i critica el canvi automàtic de llengua dels catalanoparlants. Posa exemples quotidians (autobusos, persones d'origen sud-americà que responen en català si se'ls parla en català) i insisteix que cal revertir aquesta inèrcia. També aborda el problema específic de l'Ajuntament de Tarragona, on l'ús oral de la llengua és escàs tot i les competències. Parla del perill global per a llengües mitjanes i petites davant l'hegemonia de l'anglès i reclama més implicació d'organismes com la UNESCO. A nivell personal, manifesta cansament mental i el desig de parar màquines fins passat Nadal, per després, si fa voluntariat, allunyar-se del món lingüístic, potser en l'àmbit sanitari. Tanca amb anècdotes divertides de l'època al carrer Ramon i Cajal, el volum ingent d'inscripcions (milers anuals, més de 50.000 històriques) i un agraïment profund al seu equip, especialment el record de l'administrativa que va morir."}, { "start_second": 1608, "end_second": 1817, "section_title": "Falques de Diputació, Festival Rec i autopromoció de programes culturals i musicals", "section_summary": "Nou bloc de falques: la Diputació de Tarragona presenta el Pla Impuls Dipta per ajudar ajuntaments a reduir burocràcia i impulsar projectes; nova falca del Festival Internacional de Cinema de Tarragona (Rec) amb referència a les sessions Vermut al Serrallo i a Pantalla Tarracó; i autopromocions de Tarragona Ràdio, com el magazín cultural 'T de Cultura', el programa musical 'Fans de Tarragona' dedicat a la música local i el veterà 'Cocodril Club' d'Albert Malla, centrat en èxits dels anys 60, 70 i 80. També es publicita la secció d'humor setmanal dins el mateix programa."}, { "start_second": 1817, "end_second": 3447, "section_title": "Fòrum del Nàstic: anàlisi de l'empat contra l'Hèrcules i situació esportiva", "section_summary": "Tertúlia llarga dedicada al Nàstic arran de l'empat a dos gols contra l'Hèrcules al Nou Estadi Costa Daurada. Jordi Blanc modera el debat amb Lluís Badia, Manolo Fuster i José Luis Martín. Es divideix el partit en tres fases: una molt bona mitja hora inicial, amb joc ofensiu, quatre atacants i pressió alta, que recorda el millor Nàstic de temporades anteriors; un tram central marcat per l'expulsió d'Àlex Jiménez, considerada rigorosa, que fa recular massa l'equip i converteix l'enfrontament en un atac i gol de l'Hèrcules; i un tram final, ja amb igualtat numèrica per l'expulsió d'un jugador rival, on l'afició empeny i el Nàstic genera ocasions per guanyar, però sense fortuna. Es posa el focus en la fragilitat defensiva (19 gols encaixats, equip més golejat del grup), amb errors individuals recurrents i desajustos de sistema. Es planteja la necessitat d'incorporar un central amb experiència al mercat d'hivern o bé de baixar Òscar Sanz al darrere i donar entrada a Mangel al migcamp. També es discuteix el rendiment dels davanters: es destaca la importància de Marcos Baselga, tot i el seu historial de lesions, i es critica la manca d'actitud de Cedric i la invisibilitat recent de Juanda i Pannis. Es valora positivament el creixement de Montalvo i Òscar Sanz, així como la fixació d'un bloc estable per part de Cristóbal Parralo, en contrast amb els constants canvis d'onze de Luis César. Surten queixes pel VAR (llargues revisions, criteri desigual) i per l'arbitratge del partit contra l'Hèrcules, especialment per no expulsar Bolo en el penal favorable al Nàstic. Mirant endavant, es considera clau el proper partit contra el Sevilla Atlético, equip en zona de descens, per començar a encadenar victòries, recuperar confiança i fugir de la irregularitat. Els tertulians demanen paciència amb el nou cos tècnic i coincideixen que cal reforçar un central i un migcampista organitzador (playmaker) al gener."}, { "start_second": 3447, "end_second": 3716, "section_title": "Tancament de la tertúlia del Nàstic i nou bloc de falques municipals i comercials", "section_summary": "La tertúlia del Nàstic es tanca amb pronòstics prudents de cara al partit a Sevilla i desitjos de bones festes entre tertulians. Tot seguit s'encadenen noves falques: l'Ajuntament de Tarragona insisteix en el 'pla Tarragona 26' amb l'objectiu 2 (garantir carrers més nets, reforç d'equips de neteja i manteniment de contenidors); nova falca de l'ONCE sobre el cupó extra de Nadal; un anunci sobre les obres de reforma al Tanatori Municipal de Tarragona, que inverteix 3,2 milions d'euros per millorar instal·lacions i serveis; una repetició de la falca de Nadal al Port de Tarragona; publicitat d'Obramat per a professionals; i una nova falca del Festival Rec, subratllant el 25è aniversari i les propostes Vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó."}, { "start_second": 3716, "end_second": 3775, "section_title": "Autopromoció de Tarragona Ràdio i audiències", "section_summary": "Falca d'autopromoció on Tarragona Ràdio destaca tenir 40.000 oients i es presenta com la ràdio local líder en actualitat, entreteniment i informació tarragonina. S'anima empreses i comerços a anunciar-s'hi, oferint dades de contacte telefònic i correu electrònic."}, { "start_second": 3857, "end_second": 5348, "section_title": "Entrevista política a Elisa Bedrina: renúncia com a consellera i rol de diputada", "section_summary": "L'entrevista amb Elisa Bedrina s'inicia recordant el moment emocional del ple de pressupostos municipals en què va anunciar, entre llàgrimes, la renúncia a l'acta de consellera del PP a l'Ajuntament de Tarragona. Explica que va decidir comunicar-ho a l'alcalde a darrera hora per no desviar el focus del debat pressupostari. Subratlla l'honor que ha suposat representar els veïns al Consell Plenari i valora el respecte institucional que ha rebut dels diferents grups. Pel que fa al motiu de la renúncia, destaca dos factors: d'una banda, la seva condició d'única diputada del PP per la província de Tarragona al Congrés, que li exigeix estar tres dies per setmana a Madrid i dedicar la resta a recórrer el territori; de l'altra, la voluntat de donar joc a nous perfils al grup municipal. Aclareix que no es tracta d'una ordre directa de Núñez Feijó, sinó d'una decisió col·lectiva per optimitzar recursos humans del partit. Reivindica el seu estil com a persona 'd'ordre', acostumada a treballar amb lleialtat a les organitzacions però dient el que pensa en privat. Defensa debat i discrepàncies dins de casa, mantenint unitat cap a fora. Repasant la feina al Congrés, descriu la doble tasca: impulsar propostes de caire estatal (ex. llei antiocupació anunciada per Feijó) i portar-hi reivindicacions concretes de Tarragona (variant de Gandesa, sortides de l'autopista, pantalles acústiques, infraestructures de Guàrdia Civil, etc.). Explica com recentment ha defensat una proposició no de llei a la tribuna dels oradors amb un resultat notable (4 punts aprovats de 5), fet que interpreta com a mostra de confiança del seu grup. Compara el Congrés i l'Ajuntament: al consistori, els regidors dominen amb detall les qüestions de totes les àrees, mentre que al Congrés és impossible seguir-ho tot amb el mateix grau de profunditat. Com a exconsellera d'Esports, recorda amb afecte l'encàrrec que li va fer José Luis Martín, tot i el seu escàs passat esportiu, i la satisfacció d'un àmbit polític on predomina la cooperació amb entitats i esportistes. Sobre els Jocs Mediterranis 2017/2018, lamenta l'ús polític que se'n va fer i reivindica el llegat en equipaments (Palau d'Esports Catalunya, piscines, pista d'atletisme, millores a Camp Clar), avui plens fins a la bandera, com a demostració de l'èxit real de l'esdeveniment. En el seu discurs d'acomiadament al ple va citar els caps de llista amb qui ha treballat (Alejandro Fernández, José Luis Martín, Maria Mercè Martorell) i va tenir un record emocionat per la companya Maribel Negeruela, ja traspassada. També va voler agrair tasques invisibles com la neteja dels espais de treball i l'eficàcia del funcionari Carlos Pérez de Mendiguren. Sobre el relleu al consistori, avala l'arribada d'Òscar García, de perfil més tecnològic, i li ofereix suport si el necessita. L'entrevista clou amb un agraïment explícit a Tarragona Ràdio, on ha estat vinculada des del 2016 als consells d'administració de l'empresa municipal. Destaca la pluralitat, el rigor i la funció de servei públic de l'emissora, i reconeix especialment la feina feta en la cobertura de l'esport base i de la vida cultural i social de la ciutat."}, { "start_second": 5348, "end_second": 5405, "section_title": "Transició i recordatori de la connexió amb Ferran", "section_summary": "Després de l'entrevista política, Josep Sunyer anuncia que la conversa amb Elisa Bedrina ha estat la primera que concedeix des que va fer pública la renúncia. Es dona pas a una curta falca d'autopromoció sobre les audiències de Tarragona Ràdio, i es prepara la connexió amb el nucli de Ferran, dins la secció 'De Ponent a Llevant'."}, { "start_second": 5405, "end_second": 6003, "section_title": "De Ponent a Llevant: la realitat de Ferran, poble de Llevant", "section_summary": "Miguel González es desplaça a Ferran i entrevista Quique Fernández, membre de la junta de l'Associació de Veïns. Es presenta Ferran com un nucli de Llevant que se sent poble, tot i dependre administrativament de Tarragona, amb uns 70 habitants i situat a uns 12 km de la ciutat. Es parla de la pèrdua de població i de l'envelliment, ja que el jovent marxa per falta d'habitatge; es reclama un pla urbanístic que permeti construir noves cases prop del local social per facilitar el retorn dels joves. La queixa més reiterada és la sensació d'abandonament: no hi ha connexió de clavegueram amb depuradora i tot el nucli funciona amb fosses sèptiques, amb conseqüències d'olors i presència de rates. El transport públic és molt limitat, amb una línia d'autobús poc freqüent que tarda gairebé una hora a arribar a Tarragona perquè passa per molts barris; per això, la gent gran sovint utilitza serveis sanitaris d'Altafulla o Torredembarra. Per fer tràmits municipals, però, han de desplaçar-se a Tarragona. En matèria de neteja i residus, denuncien que els contenidors es converteixen en punt d'abocament de brossa d'altres zones, amb acumulació i manca de recollides, i demanen reubicació i càmeres de vigilància. Pel que fa a seguretat, recorden sis robatoris en cinc mesos, que van motivar reunions amb la Guàrdia Urbana; darrerament la presència policial ha augmentat, cosa que ha rebaixat la tensió. Una altra reivindicació clau és la millora de la carretera T-202, molt estreta i sense vorals, amb poca visibilitat i problemes quan s'hi creuen autobusos o tractors. Els veïns es queixen que l'Ajuntament i altres administracions es passen la responsabilitat de la titularitat, però ells han verificat que la via sí depèn de Tarragona. En el vessant més amable, Quique explica l'activitat de l'Associació de Veïns organitzant Nadal (tió, arribada de Reis) i la festa major petita de Sant Sebastià. Es destaca que, malgrat la tranquil·litat i l'ambient de poble, els veïns volen sentir-se atesos com la resta de barris de la ciutat."}, { "start_second": 6003, "end_second": 6460, "section_title": "Especial Rec: cinema per a joves i famílies (La Fúria i Rec Kids)", "section_summary": "De tornada a l'estudi, Núria Cartanyà conversa amb Abril Rius sobre el Festival Internacional de Cinema de Tarragona (Rec), que arrenca dimecres. Es destaca la pel·lícula d'inauguració 'El canto de las manos' al Teatre Tarragona, però s'incideix especialment en les sessions adreçades a joves i famílies. D'una banda, es presenta 'La Fúria' (dir. Gemma Blasco), que es projectarà dimecres al matí a l'Antiga Audiència per a estudiants de la URV i públic general. La pel·lícula tracta d'una agressió sexual que pateix l'Àlex, una jove actriu, la nit de Cap d'Any, i de com el seu germà reacciona de manera poc empàtica, deixant-la sola amb la culpa, la vergonya i el fàstic. Es remarca que la projecció vol generar debat sobre com reaccionem quan una persona estimada ha patit una violació. D'altra banda, es desgrana la programació de Rec Kids, orientada a infants i adolescents: 'Space Cadet' (dir. Kit Koala) al Museu d'Art Modern, amb la història d'una nena que vol ser astronauta i un taller posterior per construir robots; 'Little Amelie' (dir. Maylis Vallede) a l'Antiga Audiència, sobre una nena belga nascuda al Japó que viu una jornada clau el dia del seu tercer aniversari, pensada per a famílies amb canalla d'uns vuit anys; i 'Arco', produïda per Natalie Portman, que combina consciència ecològica i estil Ghibli, recomanada per a preadolescents i adolescents. S'informa que Tarragona Ràdio sorteja quatre entrades dobles per a pel·lícules del Rec a través d'Instagram."}, { "start_second": 6460, "end_second": 6887, "section_title": "Apunt cultural: Premis Literaris Ciutat de Tarragona i agenda de lletres", "section_summary": "Espai literari amb la tècnica de lletres Natàlia Sabater, que recorda que està oberta fins al 15 de gener la convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona: Pin i Soler (novel·la), Premi Tinet (narrativa breu) i Premi Vidal Alcover (traducció). S'explica la naturalesa de cada guardó: el Vidal Alcover exigeix un projecte de traducció i una trajectòria; el Tinet és una porta d'entrada per a autors novells amb contes de 3 a 6 pàgines; i el Pin i Soler és un premi molt exigent, amb edicions recents declarades desertes per manca de qualitat suficient. Sabater insisteix que la decisió de deixar desert el Pin i Soler no es pren a la lleugera: hi coincideixen jurat, editorial Angle i comissió lectora. Anima especialment els autors que es van poder sentir afectats a revisar i millorar les seves obres i tornar-les a presentar. Explica que enguany ja s'han rebut 25 originals per al Pin i Soler i que històricament les darreres setmanes de termini són les de més intensitat (fins arribar a més de 150 obres). També comenta la presentació recent de la traducció guanyadora del Vidal Alcover ('La vida al Mississippi', de Mark Twain, traduïda per Marc Donat), amb lectura dramatitzada a càrrec d'una alumna de l'EMMAT. Pel que fa a l'agenda de desembre, anuncia tres actes destacats: una obra de teatre d'humor satíric el 10 de desembre a l'Antic Ajuntament, ambientada en un futur distòpic on el català ha desaparegut i dos arqueòlegs redescobreixen la literatura catalana; l'espectacle literari 'Dràcula' dins del cicle Terrorífic el 18 de desembre, amb alta demanda que obliga a programar dues sessions; i una actuació conjunta de Glòria Coll i la poeta Raquel Santanera el 20 de desembre. Sabater remarca que l'àrea de lletres treballa de manera continuada, simultanejant tancament del programa de 2025 i planificació de la primavera, fins i tot en plena època de Nadal."}, { "start_second": 6887, "end_second": 7045, "section_title": "Dia Mundial de la Sida: dades i prevenció amb Sexora", "section_summary": "Coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, intervé Clàudia Vinyals, de l'entitat Sexora, per actualitzar dades i recordar la importància de la prevenció. Explica que enguany, fins ara, han realitzat 154 proves ràpides de VIH i sífilis, amb 4 positius confirmats de VIH i 4 positius de sífilis, tots derivats al sistema sanitari per tractament. Destaca que el servei de prova ràpida és gratuït i obert durant tot l'any, no només l'1 de desembre, i que Sexora ha ampliat punts de servei: seu pròpia, col·laboració amb l'Oficina Jove del Tarragonès i un nou dispositiu mensual a Reus dins del programa Nexis. En termes preventius, remarca el paper del preservatiu com a mètode de barrera, però reconeix que hi ha moments o etapes en què la gent deixa d'utilitzar-lo, motiu pel qual recomanen cribatges periòdics. També explica què és la PrEP (profilaxi preexposició, tractament antiretroviral preventiu contra el VIH) i denuncia una mancança important a la província: només l'Hospital Joan XXIII disposa de circuit de PrEP, amb una llista d'espera d'un any i mig per a la primera visita, cosa que dificulta l'accés d'una població que la demana. Es recorda que altres centres, com l'Hospital de Santa Tecla, aprofiten el Dia Mundial de la Sida per oferir proves addicionals. La intervenció es talla per qüestions de temps, però deixa clar el missatge de no abaixar la guàrdia i integrar la salut sexual dins la cura habitual de la salut."}]}``` Knowing the date format of what the user asked for, we decide that the user probably wants an RFC3339 datetime format. We should output
Resum general Informatiu del matí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio, amb una primera part centrada en actualitat municipal, patrimonial i sanitària, seguida de crònica social i cultural, i un tram final dedicat íntegrament als esports locals. Patrimoni: cloenda de “Tàrraco 25” Commemoració dels 25 anys de Patrimoni Mundial • La ciutat de Tarragona tanca l’any de celebració del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. • Acte institucional de cloenda al Teatre Auditori del Camp de Mart, amb gran implicació ciutadana durant tot l’any. "Quan protegim aquest patrimoni no només honorem la nostra ciutat, sinó que construïm identitat, autoestima i futur." • L’alcalde Rubén Viñuales destaca que aquest any ha servit per estimar més la ciutat i reforçar la identitat tarragonina. Nova gestió del patrimoni de Tàrraco • El conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, subratlla dues grans fites del 2025: - Creació d’un consorci de gestió del patrimoni de Tàrraco, per millorar manteniment, conservació, inversions i el relat d’explicació de la ciutat. - Un model de col·laboració entre administracions que vol consolidar Tarragona com a capital del món clàssic de Catalunya. • El model de gestió es presentarà oficialment la setmana següent i ja ha estat aprovat pel ple de l’Ajuntament de Tarragona. Premis i espectacles vinculats al patrimoni • Premi Tàrraco a la Defensa i Promoció del Patrimoni atorgat a l’equip creador de la sèrie documental Ingenieria Romana (DigVision). • Espectacle “Sóc part de tu”, de Marc Jornet: - Peça breu i poètica d’escenari. - Protagonitzada per una fotògrafa jove que es qüestiona la seva vocació i el sentit del seu art. - Reflexiona sobre com el patrimoni forma part de la identitat dels tarragonins i tarragonines i com fer emergir “el que queda sota de les coses”. • Jornades de portes obertes als recintes mosaïstics, plantada única del Seguici Popular al voltant del passeig arqueològic i vermut musical als jardins del Camp de Mart amb la banda Unió Musical de Tarragona. Mapatge a l’Amfiteatre romà • Estrena de l’espectacle de mapatge “El futur ja té memòria” a l’Amfiteatre romà. - Connecta la història i el paper de les dones a través de les deesses Minerva i Vesta. - Inclòs en els actes de cloenda de Tàrraco 25. • Segons Magí Saritjol, coordinador del programa, el missatge clau és que el patrimoni no és només monument, sinó també espai públic viu: Els monuments també són places per escoltar concerts, llegir, passejar, fer tallers, visites o festes. • És el primer cop a l’Estat que es projecta un mapatge sobre un amfiteatre, i un dels pocs casos a Europa. • Projeccions el divendres i cinc passis més dissabte. Política municipal i serveis públics Pressupost municipal i inversions a escoles • L’Ajuntament de Tarragona destinarà 1 milió d’euros el 2026 per pintar totes les escoles públiques de la ciutat. • Partida inclosa en el pressupost municipal, que per tercer any consecutiu entrarà en vigor l’1 de gener. • La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, destaca: - La complexitat de l’aritmètica política del mandat i la necessitat de teixir consensos. - Partides “molt transformadores”, com: • 1,5 milions d’euros pel pla d’asfaltat. • Compra d’habitatge per ampliar la borsa de lloguer social. • Inversions a la part baixa i a Sant Salvador mitjançant un pla de xoc. • El projecte de pintar totes les escoles li fa “especial il·lusió” pel seu vincle amb l’escola pública: - Es tracta de centres amb 40-50 anys d’antiguitat. - Fins ara es pintaven tres escoles per any; el 2026 es vol assolir la totalitat. Deute municipal i sostenibilitat financera • Segons Mascaró, la situació de les arques municipals és millor que fa un any. • El 2025 es preveu tancar amb la ràtio de deute viu més baixa de la història del consistori. • Uns 2,7 milions d’euros destinats fins ara a pagament de deute es podran reorientar a despesa corrent i millora de serveis públics. Salut pública: grip, Covid-19 i VIH Campanya de vacunació contra la grip • El Departament de Salut obre des d’avui la vacunació contra la grip a tota la població. • Es preveu arribar a nivell moderat de circulació del virus en uns 15 dies. • La incidència ha començat a créixer abans de l’habitual i la tendència és clarament a l’alça. • Crida especial a vacunar-se per a: - Persones a partir de 60 anys. - Infants de 6 a 59 mesos. - Persones embarassades. - Professionals sanitaris i personal essencial. - Persones amb condicions de risc. • Sistema de cita: - Preferentment a través de La Meva Salut o del web de programació de cites. - També directament al CAP de referència. - Fins al 5 de desembre, hi ha franges de vacunació sense cita prèvia als CAP de dilluns a divendres. • Des del 22 de setembre: - Més de 1.500.000 persones vacunades contra la grip (168.000 més que la temporada anterior en el mateix període). - Més de 770.000 persones han rebut la vacuna de Covid-19 adaptada a la variant LP8.1 (61.000 més que l’any anterior). Incidència del VIH al Camp de Tarragona • La taxa d’incidència de nous diagnòstics de VIH a Tarragona mostra una disminució progressiva i sostinguda entre 2010 i 2024: - De 12,6 casos per 100.000 habitants (2010) a 7,8 casos (any passat). - Reducció mitjana anual d’uns 4 punts. • A la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, el 2023 hi va haver 77 nous diagnòstics de VIH. • Dades difoses amb motiu del Dia Mundial de la Sida (1 de desembre). • Tarragona s’hi suma amb lectura d’un manifest davant l’Ajuntament de Tarragona, presidida per l’alcalde Rubén Viñuales. Protesta dels autònoms Manifestació per una fiscalitat i drets més justos • El col·lectiu d’autònoms es manifesta aquest diumenge a Tarragona per reclamar: - Pressió fiscal justa. - Millores laborals i de protecció social. • Convocatòria de la Plataforma Dignitat dels Autònoms a Tarragona. • Assistència aproximada de 700 persones, segons la Guàrdia Urbana. • Protesta coordinada a nivell nacional, amb concentracions també a Barcelona i Girona. Reivindicacions clau • El portaveu territorial Xavier Pallarès planteja: - Quotes segons facturació, per adequar les cotitzacions als ingressos reals. - Polítiques per equiparar drets d’assalariats i autònoms en matèria de: • Baixes laborals. • Dret a atur. • Jubilació digna. • La manifestació s’ha simbolitzat amb guants vermells i samarretes negres, com a mostra de “sagnia” i “dol” del sector. Els autònoms reclamen tenir els mateixos drets que “un treballador normal assalariat”. Recorregut de la marxa • Inici a la plaça Imperial Tàrraco. • Desplaçament per la Rambla Nova fins a l’edifici d’Hisenda. • Xiulada sonora a Hisenda i consignes de denúncia sobre la situació laboral dels autònoms. • A les pancartes es reclamen: - Reforma integral del cessament d’activitat. - Canvis en la protecció social per igualar drets amb les persones assalariades. • La plataforma avisa que no serà l’última mobilització si no hi ha respostes polítiques. Religiositat i tradició: Congregació de la Sang Un any de Maria Grau com a sotsprefecta de la Sang • Maria Grau compleix un any com a sotsprefecta de la Sang. • Va ser escollida després d’unes eleccions molt ajustades, convertint-se en la primera dona que presideix la congregació en més de quatre segles d’història. • En declaracions a Tarragona Ràdio, defineix el primer any com a molt intens, marcat per: - L’expectació pel fet de ser la primera dona. - La voluntat de mantenir el que ha funcionat durant 480 anys, malgrat els canvis. Processó extraordinària i relleu generacional • Destaca la processó extraordinària del 22 de novembre, que considera irrepetible, però valuosa per reivindicar la Setmana Santa històrica de la ciutat. • Assegura que ha estat un any de voràgine, fent coses “que no s’havien fet mai”, com la processó de novembre. • Positivament, remarca: - El bon funcionament de la junta, jove i activa. - Un canvi de tarannà que reflecteix un relleu generacional i de gènere dins la congregació. Comunicació i nous formats: Premi a Laia Díaz Reconeixement periodístic • La periodista tarragonina Laia Díaz rep un dels Premis de Periodisme Manyé i Flaquer. • Guardonada amb el Premi de Periodisme Turístic per la sèrie de càpsules audiovisuals “Ruta per Santa Tecla”. • Contingut publicat: - Al blog Ruta en Família. - Als perfils d’Instagram de Tarragona Ràdio entre el 23 d’agost i el 25 de setembre. Importància del format xarxes socials • Díaz considera que el premi marca un precedent perquè: - Reconeix una feina pensada específicament per a Instagram, i no per a un mitjà convencional. - Visibilitza el treball de periodistes que crean contingut per altres plataformes. “Crec que això marca un precedent de començar a reconèixer feines que fan periodistes que ens hem espavilat i ens dediquem a crear contingut per altres plataformes que no són els mitjans convencionals.” • Admet que dubtava que el jurat valoressin una peça publicada només a Instagram, però el premi confirma el canvi en els hàbits de consum de continguts. • El jurat destaca: - La mirada àmplia i atractiva sobre les festes de Santa Tecla. - L’ús visual i narratiu molt cuidat, adaptat als llenguatges propis de les xarxes socials. Esports: Nàstic i clubs tarragonins Futbol: Primer equip del Nàstic • El Nàstic empata amb l’Hércules i es queda a un punt de la zona de play-off. • El partit al Nou Estadi presenta dues fases clares: - Inici molt bo del Nàstic, amb una de les millors primeres parts de la temporada: equip intens, pressionant alt, recuperant pilota i marcant dos gols. - Expulsió d’Àlex Jiménez per doble groga, que canvia el partit i deixa l’equip en inferioritat. • L’Hércules marca de penal abans del descans, en una acció que es considera evitable. • A l’inici de la segona part, Fran Sol fa el 2–2 definitiu. • Al tram final, expulsió d’un jugador visitant i tornada a la igualtat numèrica, però sense temps per canviar el marcador. • L’entrenador Cristóbal Parralo considera que, 11 contra 11, el Nàstic hauria pogut sumar els tres punts i remarca que no hi ha retrets d’actitud al vestidor. • La plantilla descansa avui i demà començarà a preparar el partit de divendres al camp del Sevilla Atlético, sense el sancionat Àlex Jiménez. Voleibol masculí: Club Volei Sant Pere i Sant Pau • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau perd contra el Club Voleibol Melilla per 0–3 (20–25, 20–25, 23–25). • Tot i la derrota: - L’equip mostra caràcter i competeix de tu a tu contra un rival de la part alta. - Millora en diversos aspectes del joc respecte al partit anterior. • L’entrenador Vlad Ostoboski ressalta que: - S’han tingut opcions reals en el primer i tercer set, però no s’han aprofitat. - “Hi ha maneres de perdre” i, en aquest cas, l’equip ho ha donat tot davant un rival potent. • Al desembre afrontaran cinc jornades per tancar la primera volta; sense anar més lluny, aquest dimecres reben el València a casa. Voleibol femení: Club Volei Sant Pere i Sant Pau • A Primera Nacional femenina, nova victòria del Club Volei Sant Pere i Sant Pau, que: - Assegura la permanència a la categoria. - Es classifica per jugar la fase de descens de Superlliga 2. • Victòria davant el Bunyola per 3–0 (27–25, 25–8, 30–28). • Entrenador Edu Sánchez: - Satisfet pel partit, intens i exigit per un rival que ho ha donat tot. - Content per les jugadores i pendent ara de la següent fase, per veure fins on pot arribar l’equip. • Abans, disputaran el darrer partit de la primera fase a la pista de l’Alfageria el proper cap de setmana. Bàsquet femení: TGN Bàsquet • A Superlliga 2, el TGN Bàsquet femení cau a la pista del León per 83–76. • Partit amb alternances al marcador, però que acaba caient del costat local, un dels equips forts de la categoria. • L’entrenador Sergio Manzano destaca: - Bones sensacions i la idea que no és una derrota com les altres, sinó un pas endavant. - Es queixa de la gran diferència de tirs lliures (32 a 8) tot i que tots dos equips han defensat 40 minuts en zona. - Remarca que la desconnexió inicial ha acabat resultant molt cara. • Les tarragonines continuen a la cua de la classificació de Lliga Femenina 2. • A Supercopa Catalunya, el TGN Bàsquet juga un bon partit però perd a la pista del Badruna de Gràcia per 72–56; l’equip continua sense conèixer la victòria. Bàsquet masculí: Ibersol CBT • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona perd a casa contra el Calvià per 95–97. • Partit molt igualat i ofensiu: - El CBT domina bona part del partit. - Als últims cinc minuts, el Calvià remunta i s’emporta el triomf en un final a cara o creu. • És la segona derrota de la temporada, que trenca una ratxa de 7 victòries consecutives, però l’equip es manté tercer a la classificació. • L’entrenador Toni Llamas admet que: - L’equip no ha fet un mal partit, però ha faltat agressivitat defensiva habitual. - Han deixat escapar moments clau per trencar el partit per errades puntuals i pilotes perdudes. - Malgrat la derrota, va ser un partit molt atractiu per a l’afició. • Proper repte: visita a la pista del líder, el CB Mollerussa, el pròxim dissabte. Futbol base i filial del Nàstic Filial (Lliga Elit) • Empat 0–0 del filial del Nàstic davant l’Horta. • Partit dominat pels joves granes però condicionat per l’expulsió del davanter David Cabezas. • L’entrenador Xavi Vilegut valora un partit: - Físic i exigent a la primera part, amb moltes persecucions i poc joc interior. - Millor gestionat a mesura que avançaven els minuts, confiant que el físic rival baixaria. • La categoria descansa el proper cap de setmana. Juvenil Divisió d’Honor • Empat a 2 del juvenil del Nàstic davant el FC Barcelona. • Gols tarragonins d’Aiman i Ruxi, que trenquen una ratxa de tres derrotes consecutives. • L’entrenador Joan Oriol felicita l’equip per: - El gran treball davant “probablement el millor equip del món en futbol formatiu”. - Haver igualat el Barça en intensitat, concentració i ambició durant tot el partit. Futbol femení: Nàstic femení • El Nàstic femení és presentat a la mitja part del partit del primer equip al Nou Estadi. • Abans, a la Ciutat Esportiva de Camp Clar, empaten 1–1 contra el Martinenc. • Gol tarragoní d’Andrea del Moral. • Entrenador Adrià de la Penya: - Assenyala un rival intens, que ha pressionat amunt i ha imposat un ritme alt. - Reconeix patiment en alguns trams de la primera part, però bona sortida global. - Queda un “mal sabor de boca” per les ocasions desaprofitades que haurien pogut donar la victòria. • L’equip es consolida a la zona mitjana de la Primera Divisió Catalana. • La categoria també descansa el pròxim cap de setmana. Publicitat i agenda destacada • Esment al Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, orientat a reduir tràmits burocràtics als ajuntaments i impulsar projectes locals. • Anunci de la programació nadalenca al Port de Tarragona, amb llums, mapatges, activitats infantils, tallers i espectacles al Moll de Costa. • Promoció del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys i ofereix: - Sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo. - Proposta Pantalla Tarracó, convertint diversos espais de la ciutat en sales de cinema temporals. Temes principals del podcast • Patrimoni i identitat de Tarragona: Cloenda de Tàrraco 25, nova governança del patrimoni, mapatges i ús social dels monuments. • Política municipal i gestió econòmica: Pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona, inversions en escoles i reducció del deute. • Salut pública: Campanya de vacunació contra la grip i Covid-19, evolució dels diagnòstics de VIH i commemoració del Dia Mundial de la Sida. • Drets laborals i fiscals: Mobilització del col·lectiu d’autònoms i demanda d’equiparació de drets amb els assalariats. • Religiositat i tradició: Un any de lideratge femení a la Congregació de la Sang i processó extraordinària de novembre. • Comunicació i nous formats: Premi a Laia Díaz per contingut turístic en xarxes socials sobre Santa Tecla. • Esports: Resultats i anàlisi del Nàstic (primer equip, filial i juvenil), bàsquet (TGN Bàsquet i CBT), voleibol (Sant Pere i Sant Pau) i Nàstic femení.
Resum general Aquest episodi de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio combina entreteniment, cultura i tecnologia en un magazín molt variat. El programa s’estructura en tres blocs principals: Un retrovisor musical dedicat a concerts recents i festivals (Sona 9, Calçofest) i homenatges musicals. Un ampli espai de cultura i audiovisuals amb crònica dels Premis Ondas, nous programes de televisió, estrenes de cinema i novetats musicals amb ambient de Nadal. Una secció de tecnologia i ciència que posa en valor projectes catalans punters (satèl·lits, administració digital amb intel·ligència artificial) i recomana un documental sobre el Projecte Manhattan. Al llarg del programa també apareixen falques publicitàries i promocionals sobre activitats del Port de Tarragona, festivals com el REC i el Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, així com campanyes institucionals locals. Bloc 1 – Retrovisor musical i festivals Festa dels 25 anys del Sona 9 • El Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes repassa la festa dels 25 anys del concurs Sona 9, celebrada a la sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. • Participen 26 exconcursants, entre ells: - Eloi Durà (cantautor) - Els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris. "Gràcies al Sona 9 nosaltres vam fer tot el que vam fer" — membre de Gadagang • Recorden una actuació clau del 2002 a la Plaça Major de Montblanc, vinculada al Senglar Rock, on la banda va rebre molt bones crítiques. • Gadagang expliquen el seu estil: barreja de música i teatre, amb cascos i màscares com a element escènic. Cançó emblemàtica i homenatge • S’escolta i es comenta la seva cançó més coneguda: “Si et cou és que pica”. • Es destaca la presència al públic de l’actriu Georgina Llaurador, fan declarada del grup. Calçofest a Valls i Maria Jacobs • Canvi de festa: s’explica el primer Calçofest celebrat a Valls, amb: - 10.000 persones en una carpa de 5.000 m² a la zona del Fornàs. - Cartell musical amb Maria Jacobs, Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets, Búhos i La Fúmiga. • Entrevista breu a Maria Jacobs: - Presenta els singles Heartbreaker i Bombolla i fa repàs dels discos Invisible i Et porto escrit, més versions. - Anuncia actuació a l’encesa de llums de Nadal de Valls i admet que els seus concerts seran més esporàdics, tot i continuar traient música. Homenatge a Josep Romeu “Toñín” • Es fa un record especial a Josep Romeu “Toñín”, baixista dels Troll de Valls, mort fa 4 anys. • El Retrovisor musical es tanca amb cançó en memòria seva. Bloc 2 – Cultura, Premis Ondas, televisió, cinema i música 2.1. Crònica dels Premis Ondas Amb Anna Ortega a la secció carrer d’artistes, es fa una crònica extensa dels Premis Ondas celebrats al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Context i importància • Es recorda que els Premis Ondas són un dels guardons més importants de l’àmbit audiovisual a l’Estat, atorgats per Ràdio Barcelona (Cadena SER) des del 1954. • Reconeguen excel·lència en: - Ràdio - Televisió - Publicitat radiofònica - Música - Continguts digitals Obertura musical de la gala • El grup Viva Suecia obre la gala versionant una cançó de Joan Manuel Serrat. • Pastora Soler ofereix una actuació en directe, molt destacada pel to emotiu. Premi a Valeria Castro i discurs • Valeria Castro rep el Premi Ondas Nacional de Música (ex aequo) amb Guitarrica de la Fuente. • El jurat subratlla la seva capacitat per: - Convertir el dol col·lectiu en art. - Explicar històries amb gran càrrega emocional. - Ser una de les veus més necessàries de la música en espanyol. "Aquest Ondas em recorda que es pot fer música des de l’honestedat, sense pressa, sense fingir fortalesa, i sent només i res més que un ésser humà." • Discurs molt emotiu, amb agraïments a la família, l’equip i la seva illa (La Palma) i una reflexió profunda sobre fragilitat, salut mental i autenticitat artística. Premis de ràdio • Millor programa: Versió RAC1 de Toni Clapés. - Es comenta l’eufòria quan l’equip puja a recollir el premi; record dels col·laboradors Edu Mutante i Guillem Estadella, entrevistats fa poc a Tarragona Ràdio. • Millor programa de proximitat: Cafè d’Idees de Gemma Nierga. - Es comenta l’anècdota de Nierga arribant a la gala amb la veu tocada per una grip. • Millor programació especial: espais emesos durant l’apagada del 28 d’abril, valorats per la seva capacitat de servei públic en situació crítica. • Millor idea radiofònica: Un llibre, una hora d’Antonio Martínez, per dedicar una hora sencera a un llibre i fomentar la lectura. Premis de televisió • Millor programa d’entreteniment: Pàgina 2 d’Óscar López, espai cultural sobre llibres. • Millor programa d’actualitat/cobertura especial: especial informatiu sobre la mort del papa Francesc (s’assenyala l’error, ja que a la realitat el papa Francesc no és mort a la data del tall; es tracta de la cobertura sobre un papa, segurament una confusió de denominació). • Millor comunicador: Juan y Medio. • Millor comunicadora: Alejandra Herranz (TVE). • Millor sèrie de comèdia: Celeste. Carmen Machi i les sèries Celeste i Fúria • Entrevista breu a Carmen Machi al photocall: - Està nominada per dues sèries: Celeste i Fúria. - Explica que Celeste tanca una etapa mentre Fúria tot just comença el seu recorregut de reconeixements. "És molt curiós perquè Celeste està al final del camí i Fúria tot just comença; una tanca una etapa i l’altra l’obre." • Fúria guanya el Premi Ondas Nacional de Televisió per millor sèrie dramàtica coral femenina, destacant la cohesió del repartiment (Candela Peña, Nathalie Poza, Anna Torrent, Pilar Castro, entre d’altres). • Celeste és premiada per convertir una inspecció d’Hisenda en una història tendra, divertida i gairebé de thriller, i per suavitzar la imatge d’Hisenda a ulls del públic. Sèrie Pubertat i altres guardons • Pubertat, protagonitzada per Leticia Dolera i Betsy Túrnez, rep el Premi Ondas a millor sèrie dramàtica. • Betsy Túrnez envia una salutació a Ja tardes i carrer d’artistes, mostrant alegria sobretot per la seva companya Dolera. Publicitat i reconeixement especial • Premi a la millor campanya de ràdio: una campanya que reivindica que “la ràdio ho fa tot inolvidable”, destacant la capacitat del mitjà per generar record publicitari. • Premi especial de l’organització: Paco Lobatón, pel conjunt de la seva trajectòria periodística i el seu programa “Quién sabe dónde”, que va reunificar famílies i va crear un model d’espai d’utilitat social en prime time televisiu. 2.2. Convidats i catifa vermella A la crònica dels Ondas també es recullen impressions de diverses figures presents: • Loles León — envia una salutació entusiasta a carrer d’artistes i Tarragona Ràdio, plena d’energia i sentit de l’humor. • Secun de la Rosa — molt afectuós amb els assistents, nominat per Superestar (Netflix), destacat per un personatge ple d’honestedat. • Carles Francino — saluda el programa i remarca la seva aposta per la cultura a La Ventana, definint-la com a "remei" per a moltes coses dolentes del dia a dia. • Mireia Belmonte — també hi assisteix, elegant i propera a la premsa. "Carrer d’artistes em suggereix una cosa que faig a La Ventana: prioritzar la cultura com a remei per a tot." — Carles Francino L’Anna Ortega i l’equip destaquen el glamour de la catifa vermella i el bon ambient entre artistes, periodistes i polítics convidats. 2.3. Nou talent show d’òpera: Ària: Locos por la Ópera • Es presenta el nou programa de RTVE: Ària: Locos por la Ópera, un talent show líric. Característiques principals: • Presentadora: Ruth Lorenzo. • Backstage: Juanjo Bona. • Format: 4 gales amb concursants amb sòlida formació musical. • Objectiu: donar una oportunitat real a cantants lírics per accedir al món professional de l’òpera. • El programa vol demostrar que l’òpera pot ser emocionant i accessible, amb posades en escena espectaculars i moments de tensió. • S’explica que a la presentació es va fer una actuació en directe molt potent, que fa preveure un gran èxit. Es planteja el desig que el programa reactivi l’interès general per l’òpera i doni "molta vida" al gènere. 2.4. Cinema: estrenes i recomanacions La part de cinema està conduïda per Miguel González i Abril Rius, en un to molt distès i ple d’humor. Mar i cel al cinema • Arriba a pantalla gran una nova versió cinematogràfica del musical Mar i cel (Maricel) dirigida per Pau Subirà. • No és només un enregistrament de teatre: es tracta d’una adaptació visualment treballada, amb: - Mirada més íntima i propera. - Noves escenes i interludis inèdits. - Més context històric sobre la pirateria al Mediterrani del segle XVII. • Repartiment destacat: Àlexia Pascual, Jordi Garreta, Abel García, Beta Luna (de Constantí), coneguda per Eufòria. Flores para Antonio (documental) • Documental sobre Antonio Flores, dirigit per Isaki Lacuesta i Helena Molina. • Es construeix a partir de material d’arxiu íntim de la família: fotos, vídeos domèstics, maquetes, dibuixos... • Acompanyen el relat artistes com Joaquín Sabina, Antonio Carmona, Sílvia Pérez Cruz, Ariel Rot, etc. • El fil conductor és la filla d’Antonio, Alba Flores, que reconstrueix la figura del pare, el dol, la pressió familiar, la fama i les addiccions. Es remarca el pes emocional d’Alba, que de petita no va poder acomiadar-se ni entendre la mort del pare, i que durant anys va estar "enfadada" amb ell. Nuremberg • Film històric amb Rami Malek, Russell Crowe i Michael Shannon. • Centrat en la figura del psiquiatre Douglas Kelley, encarregat d’avaluar la salut mental dels líders nazis durant els judicis de Nuremberg, per saber si eren aptes per ser jutjats per crims de guerra. • Es posa el focus en els dilemes morals i psicològics d’avaluar criminals de guerra i la responsabilitat personal. Singular • Thriller dramàtic amb Patricia López com a protagonista (Diana), investigadora d’intel·ligència artificial. • La Diana visita la segona residència estival de la seva exparella per retre homenatge al fill mort. • L’aparició d’un jove misteriós li planteja preguntes profundes sobre identitat, dolor i sentit de la vida, amb un component tecnològic i existencial. Una Cuartada Perfecta (comèdia) • Comèdia de Martín Cuervo, amb Jaime Lorente i Adriana Torrebejano. • Argument: - Miguel dirigeix una empresa de coartades per encobrir infidelitats. - S’enamora de Noelia, una jutgessa que odia la mentida. - Per amagar-li la seva professió li diu que porta una funerària. - El conflicte esclata quan descobreix que el pare de Noelia és un dels seus millors clients. La voz de Aida (drama bèl·lic) • Pel·lícula inspirada en un cas real: una nena de 6 anys queda atrapada en un cotxe en flames a Gaza el 29 de gener de 2024. • Els voluntaris de la Mitja Lluna Roja reben la trucada i intenten mantenir-la tranquil·la mentre gestionen l’arribada d’una ambulància. • Tràiler molt colpidor, tractat quasi com una història de terror real, que mostra la vulnerabilitat infantil en context de guerra. Zootropolis 2 (cinema i plataforma) • Segona part de Zootropolis (Zootrópolis), produïda per Walt Disney Animation Studios. • Direcció: Jared Bush i Byron Howard. • Estrena recent en cinemes (doblada al català) i també anunciada la seva arribada a plataforma. • Tornen Judy Hopps i Nick Wilde, aquesta vegada perseguint el misteriós resident rèptil Gary the Snake. • Es revela que les serps no són realment "noves" a Zootropolis: hi ha un secret sobre la seva presència prolongada a la ciutat. • Shakira reprèn el personatge i la banda sonora, i s’hi incorporen actors com Jean Reno i Macaulay Culkin. Puñales por la espalda 3 (knives-out) • Es parla de la tercera entrega de la franquícia “Puñales por la espalda”, amb Daniel Craig repetint com a detectiu Benoit Blanc. • També s’esmenta el doblador català Jordi Boixaderas. • Arriba als cinemes i, més endavant, a Netflix. Ruido (freestyle / rap) • Pel·lícula centrada en el freestyle i les batalles de galls al Parc de l’Espanya Industrial de Barcelona, on es reuneixen 200-300 persones cada cap de setmana. • Es destaca que també s’han fet batalles similars a la Canonja i a Reus. • El film retrata una cultura juvenil molt viva i l’escena del rap improvisat. Safari • Drama ambientat en un petit zoològic on arriba un hipopòtam anomenat Safari, convertit en estrella local. • Paral·lelament, Anna, Edgar i el seu fill Bruno viuen en un edifici deteriorat, amb manca de llum, aigua i aliments. • Safari esdevé símbol de resistència i esperança en un entorn hostil. • No és una pel·lícula infantil, sinó un relat adult amb càrrega social. Bella (animació i violència de gènere) • Film d’animació inspirat en la història real d’Ana Bella Estévez, activista contra la violència masclista. • Narra un matrimoni amb abusos i violència psicològica, on ella aparenta una vida perfecta fins que decideix fugir per salvar-se. • Es presenta com una eina potent de sensibilització, especialment després del 25 de novembre (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones). Barcelona, mon amour • Comèdia dirigida per Roser Aguilar (al tall se la cita com Rosetta Isidó, però la referència apunta a Roser Aguilar). • Protagonitzada, entre d’altres, per Anna Barrachina i Agnès Busquets. • Trama: - Sandra té pressa per trobar parella, quedar-se embarassada i formar família abans que el seu rellotge biològic s’esgoti. - Una pitonissa li diu que l’amor de la seva vida és un home francès. - Comença una cerca obsessiva, veient "senyals" a qualsevol francès que troba. Sèries i plataformes • Silencio (Movistar Plus): - Minisèrie tragicòmica de vampirs, que usa la metàfora del vampirisme per parlar de l’estigma del VIH i el silenci social. - Presenta vampirs "estigmatitzats" i planteja dilemes sobre supervivència, amor humà-vampir i discriminació. • Stranger Things (final de la sèrie) (Netflix): - Es comenta el llançament de la temporada final en tres volums: - Volum 1: ja estrenat (capítols 1-4). - Volum 2: 25 de desembre (Nadal). - Volum 3: 31 de desembre (Cap d’Any). - Es torna als anys 1987 i al to de coming-of-age fantàstic. • Trolls 2 (Netflix): segona part de la pel·lícula d’animació musical, també disponible a la plataforma. • Planeta prehistòric (Apple TV+): sèrie documental sobre vida prehistòrica. • The Beatles Anthology (Disney+): - Documental clàssic que repassa la història de The Beatles, amb els tres primers capítols disponibles. - Repassa la trajectòria conjunta de John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. • All Creatures Great and Small (Totes les criatures grans i petites) (Filmin): arriba la sisena temporada. • Fulletó històric “Fuet” (3CAT i SX3): - Torna la sèrie infantil que explica història i tradicions catalanes amb humor però amb rigor. - Es destaca com una eina molt recomanable per a infants. • Es torna a esmentar Pubertat (sèrie) com a producció catalana digna de veure, reforçant el seu reconeixement als Ondas. 2.5. Novetats musicals i ambient de Nadal Eros Ramazzotti & Alicia Keys – Aurora • Es presenta la cançó “Aurora” d’Eros Ramazzotti i Alicia Keys. • El videoclip mostra molts nens petits, que semblen fills i familiars dels artistes; es percep com un homenatge a la paternitat i la infància. • Es recomana veure el videoclip, no només escoltar la cançó. Meghan Trainor – Gifts for Me • Cançó nadalenca “Gifts for Me” de Meghan Trainor. • Les locutores comenten que costa reconèixer l’artista, perquè ha canviat molt d’imatge (perruques, maquillatge, caracterització...). • S’associa directament amb l’arribada de l’ambient nadalenc: encès de llums en moltes ciutats. Context de programació • S’anuncia que els pròxims dos dissabtes no hi haurà programa (festa del dia 8 i seguiment), i que tornaran el dia 20, amb un especial de final d’any radiofònic, amb: - Resums de l’any. - Presència de col·laboradors. - Probables llistes de pel·lícules de Nadal i continguts especials. Bloc 3 – Tecnologia, ciència i memòria històrica La darrera gran secció és la del Beta, dedicada a tecnologia, innovació i també memòria històrica tecnocientífica. 3.1. Satelliot: satèl·lits 5G des de Catalunya Empresa i context • Es presenta Satelliot, una empresa catalana que vol competir, a escala europea, amb el sistema de satèl·lits Starlink d’Elon Musk. "Hem de perdre la timidesa. Aquí fem coses que ningú més té." — Jaume Sanpera, CEO de Satelliot • L’empresa ha inaugurat a Barcelona el primer centre europeu de desenvolupament de satèl·lits 5G. • Creada el 2018, ja té 5 satèl·lits en òrbita i té permís per llançar fins a 500 satèl·lits (constel·lació pròpia) d’aquí al 2030. Objectius i tecnologia • Volen deixar de dependre de SpaceX i que, a partir de 2027, els llançaments es facin des d’Europa. • La seva tecnologia permet oferir cobertura 5G per satèl·lit a dispositius convencionals (telèfons mòbils, sensors, etc.). • Faran servir tecnologia DTOD (direct-to-device): - Funciona com una "torre de telecomunicacions a l’espai", capaç d’enviar àudio, vídeo i dades en temps real a qualsevol lloc del món. • Ja tenen una llista d’espera de 10 milions de dispositius per connectar, especialment en zones remotes sense cobertura (vaques en pastura al Brasil, contenidors refrigerats en vaixells, etc.). Ecosistema català • El CEO remarca el potencial de: - Universitats catalanes - Centres de recerca - Teixit empresarial local • Es suggereix la possible col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), atesa la seva forta activitat en recerca i transferència tecnològica. 3.2. Administració catalana i intel·ligència artificial Pla de transformació CETRA • Es presenta l’informe del Comitè d’Experts per a la Transformació de l’Administració (CETRA), lliurat al president Salvador Illa. • L’informe inclou 50 propostes en 12 àmbits prioritaris, per a una administració: - Més àgil i eficient. - Més digital. - Centrada en la ciutadania. Rol de la intel·ligència artificial • Es proposa desplegar una governança de la IA a tota la Generalitat, amb: - Incorporació de talent especialitzat. - Creació de bessons digitals per simular escenaris i millorar la presa de decisions públiques. • La IA hauria de: - Alliberar els professionals de tasques repetitives i farragoses (gestió de papers, tràmits rutinaris). - Permetre que el personal es dediqui més a atenció directa i tasques creatives i d’anàlisi. "La IA ha de ser una eina per humanitzar l’administració, no per despersonalitzar-la." • Es preveuen: - Estàndards de qualitat del programari. - Codis de bon ús de la IA. - Formació massiva del personal públic sota el principi: “si l’uses, fes-ho bé”. Debat i pors sobre la IA • Es comparen aquestes iniciatives amb el cas d’Albània, on s’ha nomenat una ministra virtual d’IA per gestionar la contractació d’obres públiques i combatre la corrupció crònica. • Es plantegen dubtes reals sobre: - Pèrdua de tracte humà (experiències amb atenció automàtica de bancs i asseguradores). - Errors en sistemes de reconeixement de veu (per exemple, la IA que trascriu noms propis erròniament, com Jordi Sobranyes o les seccions MyTips interpretades en anglès). • El Beta defensa una implantació progressiva ("pas a pas"): - Començar per tasques molt repetitives. - Mantenir supervisió humana. - Avaluar resultats i evitar una substitució indiscriminada. 3.3. Recomanació històrica: el Projecte Manhattan en color • Es recomana el documental del programa Sense ficció (TV3): “El Projecte Manhattan en color”, disponible a la carta al 3CAT. Contingut del documental • Explica el desenvolupament de la bomba atòmica durant la Segona Guerra Mundial: - Por que la Alemanya nazi desenvolupés la bomba abans. - Creació del Projecte Manhattan, liderat pel general Leslie Groves i el físic Robert Oppenheimer. • Recorre els principals centres del projecte: - Los Alamos (proves i disseny). - Hanford (producció de plutoni). - Oak Ridge (urani enriquit). • El documental restaura imatges en blanc i negre a color, amb una qualitat visual molt alta. Hiroshima i Nagasaki • Es repassen els episodis de: - Little Boy (bomba d’urani) llançada sobre Hiroshima el 6 d’agost de 1945, amb una força equivalent a 15.000 tones de TNT. - Fat Man (bomba de plutoni) llançada sobre Nagasaki el 9 d’agost de 1945, amb potència equivalent a 21.000 tones de TNT. • Es recorda la terrible destrucció i pèrdua de vides civils (centenars de milers de morts i ferits). Es planteja el dilema moral que va afrontar el president Harry Truman: acabar la guerra versus sacrificar centenars de milers de civils. Reflexió actual • S’emfatitza que, 80 anys després, aquestes dues han estat les úniques bombes atòmiques llançades sobre població civil (la resta han estat proves). • Es fa una crida a: - Recordar el que va significar aquell salt tecnològic al servei de la destrucció. - Evitar repetir errors en un món on diversos líders (esment indirecte a Putin, Trump...) tenen armes nuclears. • El Beta acaba amb el tema “Enola Gay” d’OMD, cançó pop tecnològica amb lletra que fa referència indirecta al bombarder que va llançar la primera bomba sobre Hiroshima. Anuncis i falques destacades Al llarg del programa s’intercalen diverses falques publicitàries i institucionals, entre les quals: Activitats i cultura a Tarragona • “Ja és Nadal al Port” (Port de Tarragona): - Música, màgia, mapping, tallers infantils, espectacles, furgoteques, etc. - Activitats de Nadal al Moll de Costa. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25 anys de cinema emergent): - Sessions Vermut al Serrallo. - Pantalla Tarracó: projeccions en espais singulars de la ciutat. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (12a edició): - Sedes al Moll de Costa. - Exposicions: Talent latent, El despertar d’Ícar, fotollibres, mostra de Paula Artés, SCAN Films, projecte de Mer Houseman, publicació Bloc. - Tema central: l’aigua. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): - Centre punter en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització, amb 250 científics de 40 nacionalitats al campus Sescelades. - Col·laboracions amb indústria i institucions internacionals. • La Porteria (programa de Tarragona Ràdio): - Espai dedicat a Justícia Global, drets humans, crisi climàtica, habitatge, cultura de pau, cada dilluns a les 15 h i repetició a les 21 h. Serveis i campanyes institucionals • Campanya d’obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques sense obertura de rases per millorar la xarxa i la qualitat ambiental (EMATSA). • Pla Tarragona 26: nou model de recollida de residus i neteja: - Renovació de contenidors. - Eliminació de soterrats. - Ampliació de punts de reciclatge. • Promoció dels descomptes publicitaris a Tarragona Ràdio per a contractes anuals. Loteria i joc responsable • Anuncis de l’ONCE: cupó extraordinari de Nadal amb 90 premis de 400.000 € i missatge d’"extra d’il·lusió" per Nadal, amb recordatori de joc responsable. Línia final del programa • El programa es tanca més d’hora de l’habitual per donar pas a la transmissió del Nàstic de Tarragona (Nou Estadi Costa Daurada) i es desitgen "3 puntets i cap a casa". • Es clou amb el tema “Strong Enough” de Cher, acomiadant l’audiència fins l’endemà. Temes principals tractats Cultura i espectacles • Premis Ondas: ràdio, televisió, música, publicitat. • Concerts i festivals: Sona 9, Calçofest Valls. • Televisió: Ària: Locos por la Ópera, Celeste, Fúria, Pubertat, Fuet, Silencio. • Cinema: Mar i cel, Flores para Antonio, Nuremberg, Singular, Una Cuartada Perfecta, La voz de Aida, Zootropolis 2, Ruido, Safari, Bella, Barcelona, mon amour, Puñales por la espalda 3. • Documentals i sèries documentals: Projecte Manhattan en color, The Beatles Anthology, Planeta prehistòric. Música • Actuacions i premis: Viva Suecia, Pastora Soler, Valeria Castro, Guitarrica de la Fuente. • Repertori local: Gadagang, Maria Jacobs. • Noves cançons: “Aurora” (Ramazzotti & Alicia Keys), “Gifts for Me” (Meghan Trainor), banda sonora de Zootropolis 2, tema de Cher. Tecnologia i societat • Satelliot i la constel·lació de satèl·lits 5G catalana. • Intel·ligència artificial a l’administració de la Generalitat i comparació amb el cas d’Albània. • Reflexions sobre atenció automatitzada, errors de transcripció i necessitat de supervisió humana. Memòria històrica i ètica • Projecte Manhattan, Hiroshima i Nagasaki, i el debat ètic sobre l’ús militar de la tecnologia. Tarragona i entorn • Port de Tarragona, Moll de Costa, Festival REC, SCAN Tarragona, ICIQ, La Porteria. • Comunicació de serveis públics (obra civil, recollida de residus, reciclatge) i presència constant de Tarragona Ràdio com a emissora municipal.
Resum general del programa Programa de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio estructurat en blocs de magazín: entrevistes musicals, recomanacions culturals i cinematogràfiques, crònica dels Premis Ondas, humor i una secció final de tecnologia. Tot plegat, amb moltes referències a l’actualitat cultural de Tarragona i al territori. Els eixos principals són: Concerts i novetats musicals en directe (U-Rock, La Cosina, Gadegang, Maria Jacobs, Lorena Gómez, Maricel El Musical al cinema, novetats pop i nadalenques). Escena cultural i festivals de Tarragona: Escant (fotografia), REC (cinema), activitats de Nadal al Port de Tarragona i campanyes institucionals. Crònica dels Premis Ondas 2024 amb èmfasi en música, ràdio, televisió i catifa vermella. Estrenes de cinema i sèries: des d’animació familiar (Zootrópolis 2) fins a drames, thrillers històrics (Nuremberg), documentals i sèries com Stranger Things. Tecnologia i societat: satèl·lits catalans competint amb Elon Musk i ús de la intel·ligència artificial a l’Administració de la Generalitat. Tertúlia d’actualitat pop, TV i premsa rosa: bodes de celebritats, anècdotes aèries de José Luis Rodríguez El Puma, i to humorístic al voltant del Nadal. Principals temes tractats 1. Bloc obertura i agenda d’espectacles Idees clau: La conductora dona la benvinguda al programa de diumenge i avança continguts: col·laboradors habituals, seccions musicals i d’humor. Recomanació forta d’anar a veure Tarzan El Musical a la Tarraco Arena Plaça (TAP), destacant que és un muntatge espectacular amb: Molts actors a escena Acrobàcies Canvis constants d’escenari Efectes d’aigua "Ves a veure'l, home, ves a veure'l... t'ho passaràs molt bé." 2. Entrevista amb Javi Sagittar (U-Rock) – Concert a la Sala Zero Contingut principal: Entrevista al cantant Javi Sagittar, veu de U-Rock, que actuen a la Sala Zero de Tarragona. Punts destacats: U-Rock ofereixen un concert ple d’energia i covers de rock clàssic: Maniac Living on the Edge (Aerosmith) Altres clàssics adaptats amb segell propi. Expliquen que tenen un “germà petit” anomenat Icons, format semiacústic per a hotels i públic internacional: Menys volum, més acústic (cajón, guitarres semiacústiques) Repertori adaptat al context. Temporada i feina de la banda: Treballen molt a la costa durant la temporada d’estiu. Tindran actuacions mensuals a Andorra. Els membres compaginen U-Rock amb altres projectes (Kilas, Krim, etc.). Missatge final del Javi: Convida tothom al concert. Garanteix que qui vingui amb “piles baixes” sortirà carregat d’energia. 3. La Cosina – Presentació del disc Estem de primera i concert a Lo Submarino Context: Entrevista amb Clara, veu de La Cosina, per presentar el seu nou treball Estem de primera i el concert a la sala Lo Submarino de Reus. Sobre el disc: Estem de primera inclou 9 cançons festives i molt rodones, pensades per funcionar en directe. To general: Energia positiva. Reivindicació de gaudir de la vida amb seny. Mirada crítica al ritme frenètic actual i a la pèrdua de memòria històrica. Conceptes clau: Tornar a la cuina lenta: metàfora dels cigrons al foc lent vs. menjar ràpid de pot. Reivindicació dels modes de vida antics com a referent. "Disfruteu de les festes, però amb cap". Cançons comentades: Que esperin: crítica al ritme accelerat, crida a fer les coses amb calma i sentit. Taula parada: última cançó que tanca el disc i connecta amb el primer treball (Igual és vinguin). Alça el got: tema festiu amb aire pirata (amb col·laboracions de El Pony Pisador, Germà Negre, Les Anxovetes, etc.), molt ballable i pensat per festes majors. Directe i col·laboracions: La banda ha pensat el disc ja amb mentalitat de directe; el que sona al disc és bàsicament el que es veu a l’escenari. Tots els instruments són tocats per ells mateixos, sense gaire electrònica; això facilita traslladar el so al directe. Al concert de Lo Submarino: Presentaran el disc nou i recuperaran temes del primer. Incorporen Vicenç (productor) a veus/teclats. Roser Serrano s’afegeix amb tenora i violí (novetat en directe, tot un “experiment”). No hi ha disc físic encara; potser més endavant per la temporada de festes majors. Sí que hi ha samarretes inspirades en la cançó Alça el Got. Dates futures: Confirmats concerts a l’Heliogàbal (Barcelona) i a l’Eslàvia (Borges Blanques), i altres per al març (Pallars, etc.). Reclamen, mig en broma mig seriosament, que Tarragona ciutat també els contracti. 4. Espots institucionals i culturals Entre seccions s’emeten diverses falques amb informació rellevant de ciutat i territori: Escant Tarragona – 12è Festival Internacional de Fotografia al Moll de Costa. Temàtica d’aquesta edició: l’aigua. Exposicions: Talent latent, El despertar d’Ícar, fotollibres, Txema Salvans, Paula Artés, Escant Films, Mercè Houseman, publicació Bloc. REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25 anys): Sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo. Proposta Pantalla Tarracó transformant espais urbans en sales de cinema. ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): Centre investigador de referència en química sostenible, salut i descarbonització, ubicat al campus Sescelades. Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona: Millora de la recollida de residus i neteja. Brigada d’acció immediata. Substitució de contenidors soterrats. Obres de clavegueram (Ematsa) per millorar la qualitat ambiental a Tarragona i La Canonja. Activitats de Nadal al Port de Tarragona: llums, tallers, família, música i espectacles. 5. Retrovisor musical de Jordi Sobranyes Eix doble del retrovisor: 25 anys del concurs Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Damm (Barcelona). Primer Calçofest a Valls. 5.1. Sona 9 – 25 anys Festa amb 26 exconcursants. Presència de dos projectes del Camp de Tarragona: Cantautor Eloi Durán. Grup Gadegang (Cambrils), que tornen puntualment als escenaris. Entrevista amb Jordi Martí (Gadegang): Recorda el pas pel Sona 9 el 2002. Agraeix tot el que el concurs els va permetre: tocar als principals festivals d’inicis dels 2000. Rememoren un concert a la Plaça Major de Montblanc (prèvia del Senglar Rock) on van sorprendre tothom amb un directe teatralitzat (cascos de soldador, elements escènics) i cançons com Si et cou és que pica. Comentari sobre l’actriu Georgina Llaurador, present al públic, que també se sabia les cançons. 5.2. Calçofest a Valls Primer Calçofest celebrat a Valls, amb una carpa de 5.000 m² al Fornàs i unes 10.000 persones assistents. Cartell musical destacat: Maria Jacobs (encarregada d’obrir el festival) Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga. Entrevista amb Maria Jacobs: Fa l’última presentació del disc Invisible i dels seus nous singles Heartbreaker i Bombolla. Explica que reduirà molt la seva presència als escenaris a curt termini. El proper concert: encesa de llums de Nadal a Valls. Cloenda emotiva del retrovisor amb record a Josep Romeu “Toñín” (baixista dels Troll), mort fa 4 anys. 6. Carrer d’artistes amb Anna Ortega – Crònica dels Premis Ondas Secció molt rica, centrada gairebé tota en els Ondas 2024. 6.1. Obertura musical i protagonistes Sona Viva Suecia versionant Serrat (Dolor y gloria), actuació destacada de la gala. També Pastora Soler interpreta La mala costumbre en directe. Es presenta el grup Viva Suecia com un dels grans protagonistes musicals de la nit. 6.2. Què són els Premis Ondas? Guardons històrics (des de 1954) atorgats per Ràdio Barcelona (Cadena SER). Reconeixen excel·lència en: Ràdio Televisió Publicitat radiofònica Música Continguts digitals 6.3. Premis de Música Valeria Castro – Premi Ondas Nacional de Música (ex aequo amb Guitarricadelafuente). Motiu: capacitat d’explicar històries i transformar el dolor col·lectiu en art. Discurs molt emotiu: agraïment a família, equip, i reflexió sobre la fragilitat, la veu i la salut mental. “La voz no es algo inerte que vive en la garganta, convive con lo que pasamos..." Pastora Soler – Reconeixement a la trajectòria musical. Gira Music Awards Santander – Premi a millor espectacle musical. 6.4. Ràdio – Guardons principals Millor programa: Versió RAC1 (Toni Clapés), amb presència de col·laboradors com Edu Mutante o Guillem Estadella. Millor programa de proximitat: Cafè d’Idees (Gemma Nierga). Millor programació especial: espais fets durant l’apagada general del 28 d’abril. Millor idea radiofònica: Un libro, una hora (Antonio Martínez), format dedicat íntegrament a un llibre per programa. 6.5. Televisió Millor programa d’entreteniment: Página 2 (Òscar López). Millor espai d’actualitat / cobertura especial: especial informatiu sobre la mort del Papa. Millor comunicador TV: Juan del Val (esmentat com a “Juan Guayomín” en la broma). Millor comunicadora TV: Alejandra Herranz (TVE). Millor sèrie de comèdia: Celeste. Protagonitzada per Carmen Machi (inspectora d’Hisenda). Anna Ortega l’entrevista a la catifa vermella: Machi remarca l’alegria d’haver convertit una inspecció d’Hisenda en un relat tendre i quasi thriller. Millor sèrie dramàtica: Fúria. Repartiment coral femení: Carmen Machi, Candela Peña, Nathalie Poza, Ana Torrent, Pilar Castro. Premi col·lectiu a totes les interpretacions femenines. Millor sèrie de drama (gran format): Pubertat. Amb Leticia Dolera i Betsy Túrnez, que envia salutació a Ja tardes i Carrer d’artistes. 6.6. Publicitat en ràdio i premis especials Millor campanya de ràdio: “La ràdio ho fa tot inolvidable”, que destaca el poder de record de la ràdio. Premi especial de publicitat en ràdio: pel mateix concepte. Premi especial de l’organització: Paco Lobatón per la seva trajectòria a informatius i pel programa ¿Quién sabe dónde?, d’impacte social enorme. 6.7. Catifa vermella, convidats i salutacions Anna Ortego recull salutacions i impressions de diversos convidats: Loles León – Salutació afectuosa a Carrer d’artistes (“Visca la vida i visca el carrer d’artistes”). Mireia Belmonte – Nedadore olímpica, també present a la gala. Carles Francino – Gran moment de la secció: Destaca la importància de la cultura com a remei a la vida quotidiana. Referència explícita al títol “Carrer d’artistes” com a espai per prioritzar cultura. "La cultura està sempre com a remei per totes les coses dolentes que tenim a la vida quotidiana." Crònica de glamur, elegància i ambient a la catifa vermella del Gran Teatre del Liceu. 7. Televisió i cinema: nous programes i estrenes Secció de recomanacions que barreja TV, cinema i plataformes. 7.1. Televisió: nou talent show d’òpera Presentació del programa “Ária, Locos por la Ópera” (RTVE): Talent show per a 10 cantants lírics amb formació sòlida. Presentat per Ruth Lorenzo, amb Juanjo Bona al backstage. Constarà de 4 gales. Vol trencar tòpics sobre l’òpera i mostrar-ne el procés rigorós i emocional. Sessió de mostra durant els Ondas: actuacions en directe molt potents. 7.2. Cinema: estrenes destacades Se’n comenten moltes; resum de les més rellevants: • Maricel, el musical (versió cinema) Adaptació filmada del mític musical català. No és només un enregistrament de teatre: té nova narrativa visual, escenes inèdites i interludis que amplien context històric. Història clàssica de pirates al Mediterrani (segle XVII) i amor entre la cristiana i Mònicos. • Flores para Antonio (documental) Documental sobre la vida d’Antonio Flores, vist a través de la mirada de la seva filla Alba. Material d’arxiu íntim: vídeos familiars, maquetes, dibuixos. Tracta temes com: Dol, fama, addiccions. Pes del cognom Flores i llegat artístic. Dirigit per Isaki Lacuesta i Isa Campo / Helena Molina (es comenta Lacuesta i Molina). • Nuremberg Thriller històric amb Rami Malek, Russell Crowe, Michael Shannon. Tracta la figura de Douglas Kelley, psiquiatre que ha de valorar la salut mental dels líders nazis als judicis de Nuremberg. Dilema ètic sobre responsabilitat, mal i bogeria. • Zootrópolis 2 (Zootropolis 2) Continuació de la saga d’animació de Disney. Tornen Judy Hopps i Nick Wilde, ara investigant un misteriós barri de reptils (Resident Reptilia) i el personatge Gary The Snake. S’estrena doblada al català. Banda sonora amb Shakira, que reprèn el seu paper de la primera pel·lícula. • Singular Drama existencial: una investigadora d’IA visita la segona residència de la seva exparella per honorar el fill mort. Coneix un jove misteriós que la confronta amb preguntes sobre identitat, dolor i sentit de la vida. • Mala persona / Una coartada perfecta (títol comentat com “Una quartada”) Comèdia amb Jaime Lorente i Adriana Torrebejano. Ell té una empresa que fabrica coartades per a infidelitats. S’enamora d’una jutgessa que odia les mentides i li diu que dirigeix una funerària. Embolic màxim quan descobreix que el pare d’ella és un dels seus millors clients. • La voz de Haïfa / Hiam Rahab (pel·lícula sobre Gaza) Basada en una nena de 6 anys atrapada en un cotxe en flames a Gaza. Narrada a partir de la trucada angoixada de la nena a la Mitja Lluna Roja. Tota la tensió és a través de la veu i la coordinació de rescat. • Bella (animació + violència de gènere) Llargmetratge animat inspirat en la història real d’Anna Bella Estévez, activista contra la violència masclista. Protagonista atrapada en un matrimoni abusiu, decideix fugir per salvar la seva vida. Batega fort arran del 25N (Dia Internacional contra la Violència envers les Dones). • Safari Drama social situat en un zoo d’un país amb gran desigualtat. L’arribada d’un hipopòtam anomenat Safari contrasta amb la precarietat d’una família que viu en un edifici degradat, sense llum ni aliments. L’animal es converteix en símbol d’esperança. • Barcelona, mon amour Comèdia catalana: Protagonista: Sandra, que vol trobar parella “francesa” per quedar-se embarassada abans que se li acabi el temps biològic. Se’n va obsessionant amb qualsevol senyal que impliqui França. Hi surten Anna Barrachina i Agnès Busquets. 7.3. Plataformes i sèries Stranger Things – inici del “comiat” amb nova tanda de capítols (temporada final, repartida en volums). Trolls 2 – arriba a Netflix. Planeta prehistòric (Apple TV+). The Beatles Anthology – documentals a Disney+. Totes les criatures grans i petites (temporada 6) a Filmin. A 3CAT / SX3: torna el programa històric infantil Fuets, que explica tradicions catalanes amb humor. 8. Secció Beta (tecnologia) – Satèl·lits catalans i intel·ligència artificial pública Secció del Beta centrada en tecnologia, amb to divulgatiu i reflexiu. 8.1. Satelliot – Satèl·lits catalans competint amb Elon Musk Pilar del tema: l’empresa catalana Satelliot (amb seu a Barcelona) vol competir en l’àmbit dels satèl·lits 5G. Punts principals: Han inaugurat el primer centre europeu de desenvolupament de satèl·lits 5G a Barcelona. La companyia (nascuda el 2018) ja té 5 satèl·lits en òrbita. Objectiu per a 2030: desplegar una constel·lació de fins a 500 satèl·lits. De moment fan servir els llançadors de SpaceX (Elon Musk) per enviar satèl·lits a l’espai, però el pla a mitjà termini és llençar-los des d’Europa. "Hem de perdre la timidesa. Aquí fem coses que ningú més té." — Jaume Sanpera, CEO de Satelliot Tecnologia “Direct to Device” (D2D) – literalment, com tenir una torre de telecomunicacions a l’espai que dóna cobertura directa a dispositius normals (mòbils, sensors IoT, etc.). Casos d’ús: Monitoratge de bestiar en zones remotes (per exemple, vaques al Brasil). Seguiment de contenidors refrigerats en vaixells per garantir la cadena de fred. Tenen una llista d’espera de 10 milions de dispositius per connectar. El Beta remarca la importància de la recerca catalana i la possible col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). 8.2. Generalitat de Catalunya i intel·ligència artificial Presentació del pla de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant intel·ligència artificial. Informe CETRA (Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració) amb 50 propostes. Objectius: Fer una administració: Més àgil i eficient. Més propera i centrada en la ciutadania. Més capaç d’afrontar reptes socials, econòmics i tecnològics. Rol de la IA: Alliberar el personal de tasques repetitives i farragoses. Permetre que els funcionaris dediquin més temps a l’atenció directa. Crear germans digitals (digital twins) per simular escenaris i millorar la presa de decisions. Establir estàndards de qualitat, bones pràctiques i formació generalitzada. “Si l’uses, fes-ho bé” – principi per a la formació en IA. El Beta fa paral·lelismes amb el cas d’Albània, on han arribat a nomenar una “ministra d’IA” virtual per combatre la corrupció en contractes públics. Reflexió sobre beneficis potencials però també por i escepticisme ciutadà davant atencions automatitzades (experiències amb call centers, bots, etc.). Insistència que la IA està encara “al forn”, en fase de proves, i que la clau és que sempre hi hagi supervisió humana. 9. Recomanació històrica: documental sobre el Projecte Manhattan El Beta tanca secció recomanant un Sense ficció de TV3 sobre el Projecte Manhattan i la bomba atòmica. Elements clau del documental: Títol: El projecte Manhattan en color. Imatges d’arxiu restaurades i acolorides, gran qualitat històrica i visual. Explica la cursa per desenvolupar la bomba atòmica durant la Segona Guerra Mundial, liderada per: General Leslie Groves (militar). Físic Robert Oppenheimer. Llocs clau: Los Alamos, Hanford, Oak Ridge. Detalls sobre les dues bombes llançades: Little Boy (urani) – Hiroshima (6 d’agost 1945). Fat Man (plutoni) – Nagasaki (9 d’agost 1945). Dilema moral del president Harry Truman en decidir la seva utilització. Reflexió final: Són les únies dues bombes atòmiques llançades sobre població civil fins avui. Importància de recordar-ho perquè no es repeteixi. Enllaç simbòlic amb la cançó Enola Gay d’OMD, que sona a la secció com a homenatge. "La tecnologia pot millorar la vida, però també pot ser profundament destructiva." 10. Secció Maramana – Catifa vermella, moda i anècdotes pop Últim bloc, més relaxat i humorístic, amb la Mar Cervantes. 10.1. Més Ondas: moda a la catifa vermella Mar fa la seva pròpia llista d’“okays i caos” de vestuari. OKAYS (els millor vestits): Pastora Soler – vestit negre amb detalls platejats, escot asimètric de Rubén Hernández. Elogiada per ser elegant i afavoridora per diferents edats i talles. Macarena Gómez – vestit de lluentons amb rombes, marrons i beix, de Teresa Helbig; molt estilós. CAOS (els pitjor vestits): Leticia Dolera – vestit-pantaló de vellut verd amb samarreta de color festuc; considerat massa informal per una gala d’aquest tipus. Loles León – xandall negre tipus “baixo les escombraries”, amb calaveres brillants al lateral: Mar llegeix el look com “pijamero” i poc adequat per a uns Premis Ondas. Es pregunta si no se li va avisar d’anar més arreglada. 10.2. Bodes de famosos Cristiano Ronaldo i Georgina Rodríguez: Previsió de boda a la catedral de Funchal (Madeira) entre juny i juliol de 2026. Comentari irònic sobre si val la pena estalviar per anar-hi. Mega-boda a l’Índia: Núvia: Netra Mantena, hereva d’un imperi farmacèutic. Nuvi: Bamsi Gadiraju, cofundador d’una plataforma tecnològica. Boda a Udaipur (Índia), amb quatre dies de celebracions a palaus i hotels de luxe (inclòs el Taj Lake Palace). Cost estimat: 7 milions de dòlars. Actuacions especials: Cirque du Soleil, The Jockeys i Jennifer Lopez. JLo hauria cobrat uns 2 milions de dòlars per cantar uns quants temes. 10.3. Anècdota de José Luis Rodríguez “El Puma” Incidència a bord d’un avió: El Puma volia tenir la bossa de mà amb la medicació a sobre del seu seient. La tripulació l’havia col·locat lluny per manca d’espai. Discussió llarga; ell arriba a agafar el micro de l’hostessa per queixar-se davant els passatgers. El capità surt de la cabina, talla la situació i l’expulsa de l’avió. “No me siento bien, y no me dejan estar acá” – es recull l’àudio d’un mòbil. A la sortida, El Puma dona la seva versió en una mini roda de premsa. Reflexió irònica al programa sobre els límits entre drets del passatger, protocol de seguretat i ego de la celebritat. 10.4. Tancament: Stranger Things i Nadal Mar anuncia els seus plans per la tarda: veure nous capítols de Stranger Things a Netflix. Broma sobre col·lapse de la plataforma el dia d’estrena. Les dues presentadores es prometen comentar la sèrie en una pròxima trobada. Tot plegat, amb falques nadalenques, cançons de Nadal pop i el recordatori que el programa descansarà dues setmanes (pont de desembre) i tornarà el dia 20 com a “cap d’any radiofònic”. Interlocutors principals Sílvia – Presentadora principal de Ja tardes Cap de Setmana. Javi Sagittar – Cantant de U-Rock. Clara – Cantant de La Cosina. Jordi Sobranyes – Responsable del Retrovisor musical. Maria Jacobs – Cantant, entrevista breument al Calçofest. Anna Ortega – Conductora de Carrer d’Artistes, crònica dels Premis Ondas. Betsy Túrnez, Carmen Machi, Valeria Castro, Carles Francino, Loles León, Mireia Belmonte, etc. – breus intervencions/àudios des de la catifa vermella. Miquel González – Col·laborador de cinema i sèries (Deixa’t portar). Abril Rius – Col·laboradora jove, participa al bloc de cinema. Beta – Col·laborador de la secció tecnològica (La Terra es plana). Mar Cervantes – Conductora de la secció final Maramana (pop, humor, premsa rosa). Tags Tarragona Ràdio Ja tardes Cap de Setmana Música en directe U-Rock La Cosina Lo Submarino Sala Zero Gadegang Sona 9 Calçofest Valls Maria Jacobs Premis Ondas Ràdio Televisió Publicitat radiofònica Viva Suecia Pastora Soler Valeria Castro Carmen Machi Pubertat Fúria Versió RAC1 Cafè d’Idees Aria Locos por la Ópera Cinema Maricel El Musical Zootrópolis 2 Nuremberg Documental Antonio Flores Safari (cinema) Barcelona mon amour Stranger Things The Beatles Anthology ICIC Escant Tarragona REC Festival Port de Tarragona Pla Tarragona 26 Ematsa Satelliot Satèl·lits 5G Elon Musk Intel·ligència artificial Generalitat de Catalunya Projecte Manhattan Bomba atòmica Enola Gay Cultura catalana Festes de Nadal Televisió espanyola RTVE Òpera Crònica social Bodes de famosos Jennifer Lopez José Luis Rodríguez El Puma Seccions amb temps 1. Obertura i agenda d’espectacles Inici: 0 Final: 164 Títol: Presentació del programa i recomanacions de cap de setmana Resum: La presentadora dona la benvinguda, felicita aniversaris i sants, avança seccions del dia i recomana espectacles com Tarzan El Musical a la Tarraco Arena Plaça. 2. Entrevista amb Javi Sagittar (U-Rock) Inici: 226 Final: 710 Títol: U-Rock a la Sala Zero: covers de rock i format Icons Resum: Conversa amb el cantant de U-Rock sobre el concert a la Sala Zero, noves sorpreses al repertori, el projecte acústic Icons, la feina en hotels de costa, actuacions a Andorra i compatibilització amb altres bandes (Kilas, Krim). Convida l’audiència al concert i assegura una nit de molta energia. 3. Falques culturals: Escant i REC Inici: 888 Final: 943 Títol: Festivals Escant i REC: fotografia i cinema a Tarragona Resum: Anuncis del 12è Escant (fotografia contemporània al Moll de Costa) i del REC Festival (25 anys de cinema emergent), amb activitats com les sessions Vermut i Pantalla Tarracó. 4. Espot ONCE i retorn al programa Inici: 943 Final: 993 Títol: Falca ONCE i continuació del magazín Resum: Espot del cupó extra de Nadal de l’ONCE, segueix la sintonia de Ja tardes i transició cap a un bloc musical. 5. Cançó “Alça el got” – La Cosina Inici: 993 Final: 1109 Títol: La Cosina – Himne festiu “Alça el got” Resum: Emissió de la cançó Alça el got de La Cosina, d’ambient festiu i pirata, que servirà després de base per a l’entrevista sobre el disc Estem de primera. 6. Entrevista amb La Cosina (Clara) – disc Estem de primera Inici: 1109 Final: 2068 Títol: “Estem de primera”: cuina lenta, festa i missatge Resum: La Clara explica la gravació del disc, el to positiu però conscient, la metàfora dels cigrons a foc lent, la cançó Que esperin i la importància de fer les coses amb cap. Parlen del tema Taula parada, de com el disc està pensat ja per sonar en directe, de la manera artesanal de treballar i de novetats al directe (Vicenç i Roser Serrano amb teclats, tenora i violí). També repassen col·laboracions (El Pony Pisador, Germà Negre, Les Anxovetes), dates de concerts i la dificultat de fer camí amb cançó pròpia en una escena dominada per la música urbana. 7. Reemissió parcial d’“Alça el got” Inici: 2094 Final: 2173 Títol: Tornar a brindar amb “Alça el got” Resum: Torna a sonar el tram final d’Alça el got tancant l’entrevista amb La Cosina i reforçant el to festiu. 8. Falques institucionals i comercials Inici: 2238 Final: 2314 Títol: Espots ICIC, EMATSA i publicitat a Tarragona Ràdio Resum: Anuncis de l’ICIQ, de les obres de clavegueram d’Ematsa i de les possibilitats de publicitat per a negocis a Tarragona Ràdio. 9. Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes Inici: 2335 Final: 2853 Títol: 25 anys de Sona 9 i primer Calçofest de Valls Resum: Jordi Sobranyes recorda la festa dels 25 anys del Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Damm, amb actuació de Gadegang (Cambrils) i entrevista a Jordi Martí, que explica els inicis del grup, l’experiència al concurs i el paper del Sona 9 en la seva trajectòria. A continuació, crònica del Calçofest de Valls amb 10.000 persones en una gran carpa, concert inaugural de Maria Jacobs i cartell amb Ginestà, Catarres, Figa Flawas, The Tyets, Buhos i La Fúmiga. Cloenda dedicant un record a Josep Romeu Toñín. 10. Falques institucionals: Pla Tarragona 26 i Nadal al Port Inici: 3024 Final: 3104 Títol: Neteja, sostenibilitat i Nadal al Port de Tarragona Resum: Anuncis del Pla Tarragona 26 (millora de recollida de residus i neteja) i de les activitats de Nadal al Port de Tarragona, amb propostes familiars. 11. Falques Escant i ONCE Inici: 3104 Final: 3133 Títol: Recordatori d’Escant i cupó extra de Nadal Resum: Nova falca d’Escant Tarragona i de l’ONCE, reforçant l’agenda cultural i de joc responsable. 12. Carrer d’Artistes – Crònica dels Premis Ondas (1a part) Inici: 3173 Final: 3852 Títol: Premis Ondas: música, ràdio i sèries premiades Resum: L’Anna Ortega relata la seva experiència als Premis Ondas al Liceu. Sonen Viva Suecia i Pastora Soler. Explica la història i rellevància dels Ondas, repassa categories musicals (Valeria Castro, Guitarricadelafuente, Pastora Soler, Music Awards Santander) i ràdio (Versió RAC1, Cafè d’Idees, especial apagada del 28 d’abril, Un libro una hora). Entrevista i tall amb Carmen Machi per la sèrie Celeste i menció de Fúria com a millor sèrie dramàtica coral. 13. Carrer d’Artistes – Premis Ondas (2a part) Inici: 3852 Final: 4217 Títol: Ondas per Pubertat, Paco Lobatón i convidats estrella Resum: Anna continua el repàs amb la sèrie Pubertat (Betsy Túrnez envia salutació al programa), la publicitat radiofònica, el premi especial a Paco Lobatón i la presència de molts convidats a la catifa vermella (Boris Izaguirre, etc.). Recull salutacions de Loles León i, sobretot, de Carles Francino, que destaca la cultura com a remei vital, i de la nedadora Mireia Belmonte. 14. Aria – Locos por la Ópera i Zootrópolis 2 Inici: 4217 Final: 4549 Títol: Nou talent show d’òpera i estrena de Zootrópolis 2 Resum: Es presenta el programa “Ária, Locos por la Ópera” de TVE, amb Ruth Lorenzo, i es descriuen les seves característiques. A continuació, s’analitza el tràiler de Zootrópolis 2, destacant que Shakira torna a la banda sonora i que s’estrena doblada al català. 15. Novetats musicals: Eros Ramazzotti & Alicia Keys, Megan Trainor Inici: 4549 Final: 4762 Títol: Noves cançons per tancar el Carrer d’Artistes Resum: S’escolta i es comenta la col·laboració Eros Ramazzotti & Alicia Keys (cançó dedicada als fills) i la cançó nadalenca “Gifts for Me” de Megan Trainor, que anticipa el to nadalenc. L’Anna anuncia que no hi haurà secció els pròxims dos dissabtes (pont de desembre) i que tornaran el dia 20 amb un resum especial. 16. Falques ICIC, Escant, ONCE i publicitat Inici: 4839 Final: 4974 Títol: Blocat d’espots institucionals i comercials Resum: Tornen les falques de l’ICIQ, Escant, ONCE i la promoció de publicitat a Tarragona Ràdio. 17. Deixa’t portar – Cinema amb Miquel González i Abril Rius Inici: 5006 Final: 6387 Títol: Estrenes de cinema i sèries: Maricel, Antonio Flores, Nuremberg, Zootrópolis i més Resum: Secció extensa de cinema i plataformes amb Miquel González i Abril Rius. Repassen estrenes importants: Maricel El Musical (versió filmada), documental sobre Antonio Flores, Nuremberg, Singular, Una coartada perfecta, pel·lícula basada en un cas a Gaza, Zootrópolis 2, Bella (animació i violència de gènere), Safari, Barcelona mon amour, així com estrenes a plataformes: nova temporada o tancament de Stranger Things, Trolls 2, documentals dels Beatles, Planeta prehistòric, i el retorn del programa infantil Fuets a TV3/3CAT. 18. Falques Pla Tarragona 26, Nadal al Port i Escant Inici: 6465 Final: 6554 Títol: Més campanyes municipals i agenda de Nadal Resum: Es reforcen missatges sobre la recollida de residus (Pla Tarragona 26), les activitats de Nadal al Port de Tarragona i el festival Escant. 19. ONCE i obres de clavegueram Inici: 6554 Final: 6607 Títol: Joc responsable i millora de la xarxa de clavegueram Resum: Falca de l’ONCE sobre el cupó extra de Nadal i nova falca d’Ematsa explicant la modernització de la xarxa de clavegueram tant a Tarragona com a la Canonja. 20. La Terra Es Plana – Secció Beta (tecnologia) Inici: 6635 Final: 8915 Títol: Satèl·lits catalans i intel·ligència artificial a l’administració Resum: El Beta explica el projecte de l’empresa Satelliot, que des de Barcelona desenvolupa satèl·lits 5G per competir amb l’Starlink d’Elon Musk, incidint en l’autoestima tecnològica catalana i en possibles sinergies amb la URV. Després analitza el pla de la Generalitat per introduir la intel·ligència artificial a l’Administració, amb l’objectiu de fer-la més eficient i propera, fent paral·lelisme amb el cas d’Albània. Cloenda recomanant el documental de TV3 sobre el Projecte Manhattan, comentant el dilema moral del llançament de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki i el valor històric de recordar-ho. 21. Falques REC, ICIC, publicitat i Escant Inici: 8915 Final: 9048 Títol: Més festivals, recerca i promoció comercial Resum: Tornen falques del REC, de l’ICIQ, de la promoció de publicitat a Tarragona Ràdio i del festival Escant. 22. Maramana – Pop, Ondas i anècdotes amb Mar Cervantes Inici: 9048 Final: 10622 Títol: Catifa vermella, moda, bodes VIP i la polèmica del Puma Resum: La Mar Cervantes obre la secció amb la cançó Perfecta i torna a parlar dels Premis Ondas des de la perspectiva de moda (“okays i caos”): destaca el vestit de Pastora Soler i Macarena Gómez, i critica els looks de Leticia Dolera i Loles León. Després repassa bodes de famosos (planificada la de Cristiano Ronaldo i Georgina Rodríguez, la boda de luxe a l’Índia amb actuació de Jennifer Lopez). Tanca amb l’anècdota de José Luis Rodríguez “El Puma”, expulsat d’un avió després de discutir amb la tripulació per la ubicació del seu equipatge de mà amb medicació. Entre rialles, comenten plans per veure Stranger Things i recorden que el programa descansarà per les festes fins al dia 20, que serà l’últim de l’any.
Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional
Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.
Resum general del programa Programa Fans de Tarragona de divendres a la tarda a la Sintonia de Tarragona Ràdio, centrat en música en directe i esdeveniments del cap de setmana: presentació del nou disc de la cosina, el musical Tarzán a la CaixaBank TarracoArena, i el concert de YouRock a la Sala Zero. El to és festiu i proper, amb entrevistes telefòniques als protagonistes i moltes referències a la música en directe com a espai de trobada, festa i comunitat. 1. Presentació del programa i agenda bàsica La Locutora obre el programa desitjant bona tarda i remarcant que ja és divendres i final de novembre. Explica breument què s’escoltarà avui: Entrevista sobre el nou disc de la cosina i el concert de presentació a Lo Submarino (Reus). Connexió amb CaixaBank TarracoArena per parlar del musical Tarzán, el musical. Tancament amb el rock en directe de YouRock dins l’espai Ales de la Zero. "Tot això és el que us hem preparat aquí, a la sintonia de Tarragona Ràdio." El programa es reivindica com un espai dedicat a la música de casa i al talent de proximitat. 2. La cosina – Nou disc “Estem de primera” i concert a Lo Submarino 2.1. Cançó d’obertura i to del disc S’escolta “Alça el got”, tema de la cosina, que marca el to del disc: Música de festa, energia i bon rotllo. Lletres que celebren el plaer de viure, la bona vida i els moments compartits. Imatge molt present dels cigrons a foc lent, metàfora d’un ritme de vida més calmat i artesà. "Ens defarrem a lo bo de la vida i ja està, perquè si no, no fotríem cap a cap lloc." 2.2. Procés de gravació i filosofia del grup Entrevista a Clara, veu de la cosina, parlant del nou treball “Estem de primera”: • Gravació llarga i intensa, però amb un resultat del qual estan molt satisfets. • Han hagut de posar una data límit perquè els costava donar el disc per acabat. • El disc està format per 9 cançons “ben rodonetes” i molt festives. La filosofia de fons del grup: • Missatge positiu enmig d’un món complicat. • Reivindicació d’una “calma amb sentit comú”: - Gaudir de les festes però amb cap. - Recuperar maneres de fer d’abans, més lentes i cuinades a foc lent (imatge dels cigrons en remull tota la nit). "No som persones que hem vingut a la vida a produir, a produir, a produir." La cançó “Que esperin” simbolitza aquesta crítica al ritme frenètic actual i la necessitat de frenar. 2.3. Cançons, missatge i connexió amb el primer disc El disc manté un fil conductor festiu i vitalista, però amb missatges de fons sobre memòria, ritmes de vida i sentit comú. “Taula parada” és l’última cançó que hi van incorporar: Va sortir literalment l’últim dia de treball. Connecta el nou disc amb el primer (“I gores vinguin”), tancant una mena de cicle. No han descartat cap cançó del repertori previst: tot el que han treballat ha acabat entrant al disc. 2.4. So, directe i col·laboracions So i plantejament del segon disc • El primer disc era més de provar i descobrir-se com a grup. • Ara, amb més experiència d’escenari, han gravat pensant directament en el directe: - El que funciona a l’escenari és el que han portat a l’estudi. - Tot és tocat per ells, molt artesà, sense gairebé recursos digitals. "Som un grup molt artesà... tot el que surt al disc ho hem tocat per les nostres mans." Per això, portar el disc al directe és molt fàcil i la potència en viu és igual o superior a l’enregistrament. Col·laboracions de l’àlbum Parlen de les col·laboracions amb: • Pony Pisador i Sebri Night a la cançó “El Salgot”: - Cançó de clara estètica pirata, divertida i molt festiva. - Els Pony hi aporten el seu univers mariner i d’aventures. • Altres grups i amistats musicals: Germà Negre, Les Antines, etc., amb qui han coincidit en festes majors i escenaris. Una altra peça destacada és “Quan sigui el ball ballaré”: • Va néixer com un pasdoble i ha acabat convertint-se en un tema de ball de festa major, accelerat i molt animat. 2.5. El concert de presentació a Lo Submarino (Reus) Detalls pràctics del concert: • Lloc: Sala 1 de Lo Submarino (Reus, carrer Granollers 11). • Dia i hora: Dissabte, obertura de portes a les 22:00, concert a dos quarts d’onze. • Entrades: - 10 € anticipada a losubmarino.com. - 15 € a taquilla. Contingut del directe: • Han agafat el millor del que els ha funcionat en dos anys i escaig de rodatge i ho han concentrat en un espectacle d’uns 75 minuts. • Volen defensar sobretot cançó pròpia en un context on domina la música urbana i les versions: - Remarquen que tot el repertori és de composició pròpia, cosa que dificulta més obrir-se camí. "Tenim molt clar que venim a defensar el que fem, perquè és el que ens agrada i el que sabem fer." 2.6. Invitats al directe i novetats d’escena Al concert comptaran amb: • Vicent, productor del disc i també productor del directe, a veus i teclats. • Roser Serrano, que tocarà tenora i violí: - S’incorpora com a novetat al directe, tot i que aquests instruments no surten al disc. - El concert serà una mena d’experiment sonor i d’arranjaments nous. La locutora insisteix que ho gravin i en facin molts vídeos, ja que serà una nit especial i única. 2.7. Dates futures i pas per Tarragona ciutat Agenda avançada: • Gener: - Dijous 15: concert a la Sala Heliogàbal (Barcelona). - Cap de gener: concert a l’Eslàvia (Borges Blanques). • Març: concert al Pallars. Sobre Tarragona ciutat: La locutora demana explícitament que vinguin a presentar el disc a Tarragona. Clara respon que hi vindran quan els contractin, i la locutora aprofita per fer una crida pública a contractar-los. 2.8. Qui són la cosina? Clara presenta la formació: • Clara – veu principal. • Joan Ferrando (Reus) – guitarres i veus. • Dídac Prat (Segarra) – baix. • Dídac Mariner – bateria. • Vicent Iriella (Reus) – teclats/producció, també integrat al directe. • Roser Serrano – tenora i violí, originària de Castelló d’Empúries però vinculada a la Riera de Gaià. La locutora tanca el bloc recomanant anar al concert, comprar entrades a la web o a taquilla, i tornant a posar “Alça el got” com a comiat de l’entrevista. 3. Espais publicitaris i falques institucionals Entre blocs d’entrevista hi ha diverses falques publicitàries i missatges institucionals: • Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte per reduir burocràcia i donar eines als ajuntaments. • Obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques sense obertura de rases. • Promoció del Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai de cultura, esport i gastronomia marinera a El Serrallo. • Anunci d’Obramat per a professionals de la construcció. • Reforma del Tanatori Municipal de Tarragona (3,2 milions d’euros, finalització el 2n trimestre de 2026). • Promoció comercial de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb tarifes i la campanya Nou Comerç. Aquestes falques situen el programa dins del teixit institucional i econòmic de Tarragona i el Camp de Tarragona. 4. “Tarzán, el musical” a la CaixaBank TarracoArena 4.1. Presentació del musical i format La locutora connecta amb Jean-Paulo Pucci, actor protagonista que interpreta Tarzán. Característiques del muntatge: • Musical de gran format, amb: - 16 artistes en directe que canten, ballen i actuen. - Partitura totalment original, escrita especialment per al projecte (no és la banda sonora Disney). - Escenografia impactant que recrea una selva viva: - Cascada amb aigua real. - Efectes visuals, màgia escènica. - Vols en lianes. - Monos i goril·les amb caracteritzacions hiperrealistes, adaptades al rostre de cada intèrpret. "Hasta monos con una caracterización hiperrealista... Es que son monos." 4.2. Procés de càsting i construcció del personatge Jean-Paulo explica: • Hi va haver un càsting llarg i exigent per seleccionar els protagonistes. • Ell ja havia treballat amb la productora (amb 24 anys d’experiència en musicals a Espanya), va veure l’anunci del càsting per internet i s’hi va presentar. • Des del primer dia de proves ja va sentir que “tastava la selva de Tarzan”. Treball interpretatiu: • El repte més llarg va ser entendre com és Tarzán com a persona: - Com es mou, com respira, com parla. - Necessitat de crear un codi corporal i vocal creïble entre el Tarzan de la selva i el Tarzan que viatja a Londres i descobreix que és comte de Greystock. • També hi ha un treball físic intens: - Acrobàcies amb lianes. - Escenes d’alt risc físic. - Jean-Paulo confessa que té por de les altures i que ha hagut de superar aquest temor per encarnar el personatge. "Todo el mundo quiere que Tarzán se cuelgue de una liana y yo tengo mucho miedo, pero lo voy a hacer..." Autosuperació personal en paral·lel al viatge del personatge. 4.3. Temes i valors del musical El musical és, segons l’actor: • Una història d’aventures i autodescobriment de Tarzán i també de l’espectador. • Pont entre dos mons: - El món salvatge de la selva. - El món humà i civilitzat. • Es treballen valors com: - Família i amistat. - Solidaritat i empatia. - Respecte per la natura i la convivència entre mons diferents. 4.4. Repartiment i companys d’escenari Jean-Paulo presenta part del repartiment principal: • Mireia Coma – interpreta Jane i és de Tarragona, fet que crea un vincle especial amb la funció a la ciutat. • Silvia Villahú – directora del musical i autora del llibret i les lletres; a l’escenari és Isabela. • Lorena Seralgo – alternant d’Isabela. • Carlos Salgado – fa de Clayton, el villà. • Fernando González – interpreta Archibald Porter, pare de Jane. • Nimi Muelas – Chita, millor amiga i “germana” de Tarzán. • Personatge de mama Kala, la mare goril·la, també interpretat per una de les actrius del repartiment. Jean-Paulo subratlla el treball físic brutal dels companys que passen dues hores caracteritzats de monos i goril·les, cantant i ballant. 4.5. Funció a Tarragona i invitació al públic Detalls de la funció: • Lloc: CaixaBank TarracoArena. • Dia i hora: 30 de novembre, a les 19:00 h. • Única data a Tarragona dins la gira 2025-2026. L’actor convida el públic a: • Entrar a la selva escènica que han creat. • Descobrir un Tarzán diferent de la pel·lícula, amb més capes i profunditat. • Gaudir de la màgia del vestuari, escenografia i efectes. El bloc es tanca amb agraïments i el clàssic desig teatral: "Mucha mierda" – desig de bona sort abans d’anar a escena. 5. YouRock a la Sala Zero – Rock de versions en estat pur 5.1. Presentació del grup i del concert A la part final, el programa salta a l’espai Ales de la Zero per parlar amb Javi Sagittar, cantant de YouRock. Context del concert: • Data: Dissabte 29 de novembre. • Lloc: Sala Zero (Tarragona). • Horaris: - Obertura de portes: 20:30 h. - Inici concert: 21:00 h. Venda d’entrades: • Punts físics: - Tarragona: Shiva Music, Vap Store. - Reus: Spook Records, Discos Quick, Act Records, Vap Store. • Venda en línia: salacero.com. 5.2. L’energia de YouRock i el repertori La locutora destaca que la música de YouRock és com una beguda energètica que et canvia l’estat d’ànim de seguida. El mateix Javi bromeja amb la idea d’una “U-Rock Energy Drink”. Repertori i estil: • Fan versions de rock i hits clàssics, però amb segell propi. • Cançons que no poden faltar: - “Maniac” en versió YouRock. - “Living on the Edge” d’Aerosmith. - Altres clàssics que el públic coneix i canta de pe a pa. Volen evitar la sensació de “sempre les mateixes” i per això: • Han preparat canvis i sorpreses al repertori. • Mantindran els clàssics imprescindibles, però hi afegiran temes nous i adaptacions diferents. "Nos apetece mucho porque este año hemos estado un poco distantes... pero no queríamos acabar el año sin hacer un concierto en Tarragona." 5.3. Projectes paral·lels: Icons i Kilas Javi explica que YouRock té un “germà petit” anomenat Icons: • Format semiacústic per tocar en hotels i espais de costa. • Mateixa base de músics, però: - Bateria substituïda per cajón. - Guitarra semiacústica. - Repertori diferent, adaptat a públic turístic i formats més tranquils. • Serveix per diferenciar clarament la imatge de YouRock (elèctric, potent) del format hoteler. A més, alguns membres estan implicats en altres projectes com Kilas, que viuen un moment “efervescent” amb novetats que encara no poden anunciar. 5.4. Agenda i ritme de feina del grup • Durant la temporada d’estiu, treballen moltíssim per la costa. • A l’hivern, combinen: - Concerts puntuals com el de la Sala Zero. - Feina fixa mensual a Andorra. - Altres projectes musicals paral·lels. La locutora tanca el bloc insistint que, encara que el públic arribi sense energia, YouRock se l’hi carregarà a base de rock, saltar i cantar. 6. Tancament del programa i recordatoris La Locutora clou el programa amb un repàs ràpid: • Recorda que aquest cap de setmana comença la campanya de Nadal, amb l’encesa de llums. • Anima a viure un “Nadal verd” i a gaudir de les activitats. • Informa que: - Dissabte al migdia (a partir de la 1 del migdia) hi haurà Ja Tardes Cap de Setmana, amb contingut repescat de Fans de Tarragona i col·laboradors. - Diumenge també hi haurà repetició a la mateixa hora. - Dilluns tornen en directe amb nova edició. Missatge final: "Bon cap de setmana. Sigueu feliços." 7. Temes principals tractats • Nou disc de la cosina – “Estem de primera”: - Procés creatiu, filosofia vital, missatge positiu i crític amb el ritme frenètic. - Importància del directe, col·laboracions i presentació a Lo Submarino (Reus). • Música i identitat festiva: - Cançons com “Alça el got”, “El Salgot” i “Quan sigui el ball ballaré” com a himnes de festa major i cultura popular moderna. • Teatre musical de gran format: - Tarzán, el musical a la CaixaBank TarracoArena: procés de càsting, valors, escenografia, treball físic i emocional. • Rock de versions i escena local: - YouRock a la Sala Zero: energia, clàssics del rock, nous formats (Icons), relació amb el públic de Tarragona. • Teixit institucional i econòmic de Tarragona: - Falques de Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona (obres a la xarxa de clavegueram), Port de Tarragona, Tanatori Municipal de Tarragona, Obramat i Tarragona Ràdio. Interlocutors Locutora de Fans de Tarragona (no s’esmenta el nom durant el fragment). Clara – cantant de la cosina. Jean-Paulo Pucci – actor que interpreta Tarzán a Tarzán, el musical. Javi Sagittar – cantant de YouRock. Tags Tarragona Ràdio Fans de Tarragona la cosina Estem de primera Alça el got música de festa Lo Submarino Reus Pony Pisador Sabri Night música en directe rock YouRock Sala Zero versions rock Tarzán el musical CaixaBank Tarracoarena teatre musical escenografia cultura Tarragona Port de Tarragona Diputació de Tarragona Tanatori Municipal de Tarragona obres clavegueram publicitat local gira musicals festes majors Reus Riera de Gaià Heliogàbal Borges Blanques Pallars Seccions amb temps [Nota: els temps es basen als marcadors de la transcripció proporcionada.] { "start_second": 0, "end_second": 66, "section_title": "Obertura del programa i sumari del contingut", "section_summary": "Presentació del divendres a la sintonia de Tarragona Ràdio i resum del que es tractarà al programa: nou disc de la cosina, musical Tarzán a la CaixaBank Tarracoarena i concert de YouRock a la Sala Zero." } { "start_second": 67, "end_second": 182, "section_title": "Cançó ‘Alça el got’ de la cosina (primer tast del disc)", "section_summary": "Emissió gairebé íntegra del tema ‘Alça el got’ de la cosina, que introdueix l’ambient festiu i vitalista del seu nou treball discogràfic." } { "start_second": 183, "end_second": 474, "section_title": "Introducció al nou disc de la cosina i inici de l’entrevista amb Clara", "section_summary": "La Locutora presenta el concert de la cosina a Lo Submarino de Reus i el nou disc ‘Estem de primera’. Es comenten dates, preus d’entrada i s’inicia l’entrevista telefònica amb Clara sobre la gravació del disc, l’energia positiva de les noves cançons i el missatge de gaudir de la vida amb calma i sentit comú." } { "start_second": 475, "end_second": 564, "section_title": "Cançó ‘Que esperin’ (fragment) i reflexió sobre el ritme de vida", "section_summary": "S’escolta un fragment d’una cançó (associada al discurs dels cigrons a foc lent i a la necessitat de fer les coses amb calma). Després, Locutora i Clara parlen de la memòria, de com es reinterpreta la història i del missatge de la cançó ‘Que esperin’, crítica al ritme frenètic i a la pressió per produir constantment." } { "start_second": 565, "end_second": 744, "section_title": "Cançons del disc, procés creatiu i col·laboracions", "section_summary": "Clara explica la tria de cançons, destacant ‘Taula parada’ com a peça apareguda a última hora que connecta aquest disc amb l’anterior ‘I gores vinguin’. Parlen de com el segon disc ja s’ha gravat pensant en el directe, del fet de tocar-ho tot de manera artesana, i de les noves incorporacions al directe: el productor Vicent a teclats i veus, i Roser Serrano amb tenora i violí, aportant sonoritats noves respecte al disc." } { "start_second": 754, "end_second": 918, "section_title": "Col·laboracions pirata, cançons festives i preparació del concert de presentació", "section_summary": "Es comenten col·laboracions amb el Pony Pisador i Sabri Night a la cançó ‘El Salgot’, d’estètica pirata. També es parla de ‘Quan sigui el ball ballaré’, que va començar com a pasdoble i ha esdevingut tema de ball de festa major. Clara explica com han preparat el concert a Lo Submarino, escollint el millor del que els ha funcionat en dos anys de rodatge, i la dificultat de defensar cançó pròpia en un mercat dominat per la música urbana i les versions." } { "start_second": 939, "end_second": 1050, "section_title": "Merchandising, futures dates i crida a portar el concert a Tarragona ciutat", "section_summary": "Parlen de la possibilitat d’editar el disc en format físic més endavant i del merchandising de samarretes amb la frase ‘Maleix el qui trepitja i agraeix el got de vi’. Clara anuncia algunes dates futures (Heliogàbal a Barcelona, Eslàvia a les Borges Blanques, concert al Pallars) i la Locutora fa una crida pública a contractar la cosina per tocar a Tarragona ciutat." } { "start_second": 1051, "end_second": 1165, "section_title": "Presentació dels membres de la cosina i comiat del bloc amb ‘Alça el got’", "section_summary": "Clara presenta un a un els membres del grup (Joan Ferrando, Dídac Prat, Dídac Mariner, Vicent Iriella i Roser Serrano) i la Locutora recorda punts de venda d’entrades per al concert de Lo Submarino. El bloc es tanca desitjant-los sort i tornant a posar ‘Alça el got’ com a comiat musical." } { "start_second": 1166, "end_second": 1357, "section_title": "Reemissió parcial d’‘Alça el got’ i falques institucionals i comercials", "section_summary": "Es reemet un tram de ‘Alça el got’ i, tot seguit, diverses falques: Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, i promoció del Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural i d’oci." } { "start_second": 1443, "end_second": 2093, "section_title": "Entrevista amb Jean-Paulo Pucci sobre ‘Tarzán, el musical’ a la CaixaBank Tarracoarena", "section_summary": "La Locutora entrevista Jean-Paulo Pucci, actor que interpreta Tarzán. Es parla del càsting llarg i exigent, de la productora amb 24 anys d’experiència, del muntatge de gran format amb 16 artistes en directe, partitura original, gran escenografia amb cascada real, efectes visuals, màgia i acrobàcies amb lianes. Jean-Paulo explica com ha construït la corporalitat de Tarzán, la dificultat de superar la por a les altures, i els valors del musical: aventura, autodescobriment, respecte per la natura, família i amistat. Es presenta el repartiment (Mireia Coma com a Jane, Silvia Villahú com a Isabela i directora, Carlos Salgado com a Clayton, Fernando González com a Archibald Porter, Nimi Muelas com a Chita, etc.) i s’anuncia la funció única del 30 de novembre a les 19 h a la CaixaBank Tarracoarena. El bloc acaba amb una invitació a entrar a la selva de Tarzán i el desig teatral de ‘mucha mierda’." } { "start_second": 2169, "end_second": 2257, "section_title": "Falques comercials i promoció de Tarragona Ràdio", "section_summary": "S’encadenen anuncis d’Obramat per a professionals de la construcció, de la reforma del Tanatori Municipal de Tarragona, i de les promocions publicitàries de Tarragona Ràdio per a negocis locals, inclosa la campanya ‘Nou Comerç’." } { "start_second": 2258, "end_second": 2329, "section_title": "Fragment de ‘Living on the Edge’ com a avanç de YouRock", "section_summary": "S’escolta un fragment de ‘Living on the Edge’ (Aerosmith), vinculant-lo a l’energia que portarà el concert de YouRock a la Sala Zero." } { "start_second": 2331, "end_second": 2786, "section_title": "Entrevista amb Javi Sagittar (YouRock) i concert a la Sala Zero", "section_summary": "La Locutora parla amb Javi Sagittar, cantant de YouRock. Es defineix el grup com una autèntica beguda energètica musical i es bromeja amb crear una ‘U-Rock Energy Drink’. Presenten el concert de dissabte 29 de novembre a la Sala Zero (portes a les 20:30, concert a les 21 h) i es repassen punts de venda d’entrades a Tarragona i Reus, i online a salacero.com. Javi explica que han introduït sorpreses al repertori però mantenen clàssics com ‘Maniac’ i ‘Living on the Edge’. Parla del projecte germà Icons, format semiacústic per a hotels que permet diferenciar la imatge de YouRock, i de la intensa activitat d’estiu i els compromisos a Andorra. També es menciona el projecte Kilas, en un moment efervescent. El bloc es tanca convidant tothom a venir, encara que arribin sense energia, perquè YouRock els la recarregarà a base de rock i festa." } { "start_second": 2813, "end_second": 2956, "section_title": "Fragments finals de rock i comiat del programa", "section_summary": "S’escolten fragments de clàssics del rock (com ‘I Want It All’ i ‘Thunderstruck’) relacionats amb l’univers de YouRock. La Locutora tanca el programa recordant que hi ha moltes activitats el cap de setmana (encesa de llums de Nadal, ‘Nadal verd’), anunciant reemissions del programa dissabte i diumenge a la una del migdia dins de ‘Ja tardes cap de setmana’, i desitjant bon cap de setmana amb el missatge final de ‘Sigueu feliços’." }
Resum general del programa Arran de Mar dedica aquest episodi a la conservació del mar Mediterrani, la pesca esportiva i la ciència ciutadana, la cultura portuària i la llengua, la gastronomia marinera, el rescat de persones migrants al Mediterrani, la sal marina tradicional, els cetacis i una àmplia agenda d’activitats a la costa catalana. L’espai combina entrevistes científiques, testimonis d’entitats (Federació Catalana de Pesca, Open Arms, associació Cetàcia…), reportatges culturals i lingüístics, una secció de cuina marinera, i el butlletí local de Tarragona Ràdio amb informació d’actualitat i agenda. 1. Estat del Mediterrani i projectes de recerca Impactes humans al mar Mediterrani • El Mediterrani és una de les mars més afectades del món per l’activitat humana: alta densitat de població costanera, turisme intensiu i trànsit d’embarcacions. • Principals pressions: - Residus i brossa marina - Espècies invasores - Contaminants emergents - Canvi climàtic (tempestes més fortes, alteracions de nutrients i floracions) - Fragmentació d’hàbitats i pèrdua de biodiversitat «El 98% dels punts de mostreig no tenen un bon estat ambiental pel que fa a contaminació per microplàstics a superfície.» • Els microplàstics, a més de les partícules en si, alliberen contaminants adherits que entren a la xarxa tròfica marina i acaben afectant també la salut humana. Projecte Miramar i àrees marines protegides • Miramar és un projecte Interreg europeu amb socis d’Espanya, Itàlia, Croàcia i Grècia. • Objectiu central: - Avaluar degradació i salut dels ecosistemes en: • Àrees marines protegides • Zones d’interès per a aus • Aiguamolls i praderies de Posidònia • S’hi integren indicadors múltiples: - Pressions humanes (contaminació, usos costaners) - Estat de Posidònia oceanica i d’ecosistemes clau - Espècies indicadora i biodiversitat • S’evidencia que moltes àrees marines protegides presenten altes concentracions de plàstics i microplàstics, sovint superiors a zones aparentment més impactades, per l’efecte dels corrents marins que hi acumulen residus. Projectes sobre Posidònia i Plastic Boosters • Dos grans eixos de recerca: - Projecte Miramar (on participa el Centre Oceanogràfic de Balears): • Estudia els impactes cumulatius: microplàstics, contaminants emergents, aigües residuals, etc. • Vol entendre l’ecosistema de forma holística per orientar mesures de gestió integrades. Projecte MedProAct (no hi participa el centre entrevistat, però és complementari): • Se centra en praderies de Posidònia i indicadors del seu estat. • Pretén elaborar un catàleg de bones pràctiques per mitigar impactes humans (fondejos, contaminació, usos costaners...). • Les praderies de Posidònia són descrites com: - Fortament protectoras davant el canvi climàtic (segrest de carboni) - Claus per a la producció primària, la biodiversitat i la protecció de costa L’Abadia de Pollença com a cas d’estudi • L’Abadia de Pollença (Espanya) és l’àrea principal d’estudi de Miramar: - Espai semi tancat amb alta riquesa ecosistèmica: • Praderies de Posidònia • Aiguamolls / zones humides • Espècies protegides i hàbitats diversos - Gran complexitat d’usos humans: • Turisme • Àrea portuària • Abocadors i altres pressions terrestres • El projecte hi desenvoluparà: - Mostrejos intensius (a partir del proper abril) - Avaluació d’impactes combinats - Un catàleg dinàmic de bones pràctiques destinat a ajuntaments, gestors i societat civil, adaptable a altres zones mediterrànies. 2. Pesca esportiva, ciència ciutadana i regulació Projecte Truitacat i expansió al mar • La Federació Catalana de Pesca explica el projecte Truitacat, en marxa des de fa 4–5 anys en rius de salmònids. • Idees clau: - Pescadors federats i esportistes recullen dades sobre: • Espècies i quantitats de peix • Estat dels rius, ports i zones de pesca - Les dades complementen la recerca científica i tècnica oficial (universitats, administració). - Ha servit també per formar joves pescadors en: • Tècniques de pesca • Coneixement ecològic dels rius i respecte pel medi • Ara es vol ampliar el model: - A tota la pesca continental - A la pesca marítima, amb col·laboració de la Direcció General de Pesca Marítima. Ciència ciutadana i objectius ambientals • El nou pla vol implicar: - Pescadors de concurs i no competitius - Recollida sistemàtica d’informació sobre: • Estat de platges, ports i mars • Espècies que apareixen (noves presències, anomalies) • És una forma de ciència ciutadana que ha de: - Ajudar l’administració a prendre decisions de gestió - Enfortir la cultura de respecte ambiental entre pescadors, especialment els més joves. Relació amb l’administració i càrrega burocràtica • La Federació explica diverses gestions en curs: Reunió amb el Departament de Territori per aclarir • Que els concursos de pesca no han de pagar taxa d’ocupació del domini públic, segons la llei. • Es busca un document formal perquè ajuntaments deixin d’exigir tràmits i taxes indegudes. Al·legacions a la nova normativa del registre i geolocalització de pescadors recreatius demanada per la Unió Europea: • Consideren que el projecte està fet a corre-cuita i “verd”. • Denuncien problemes de protecció de dades i de viabilitat (obligar gent gran a usar dispositius de geolocalització i declaració immediata de captures). • Es tem més burocràcia per a: - La federació - Pescadors d’edat avançada i col·lectius menys digitalitzats Futur de la Federació i competicions • El president en funcions, Quim Vinyals, afronta el càrrec: - Amb suport de l’equip anterior - Amb voluntat de mantenir la competició (campionats d’Espanya i del món) - I de col·laborar amb l’administració com a “estructura més” en la protecció del medi. • Ja treballen en els calendars de 2026, plens de competicions i activitats. 3. Cultura marítima, llengua i ports de Catalunya Exposició “Als ports de Catalunya, un mar de paraules” • Reportatge des del Port de Vilanova i la Geltrú sobre una exposició itinerant que combina: - Lèxic portuari en català - Difusió de la cultura marítima i portuària - Sensibilització pel medi ambient i la relació port-ciutat Objectius lingüístics i culturals • Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori / Ports de la Generalitat. • Objectius principals: - Preservar i difondre el lèxic tècnic portuari en català. - Fer reflexionar el públic sobre l’ús de paraules habitualment dites en castellà o anglès tot i tenir forma catalana. - Reforçar el prestigi i l’ús del català en l’àmbit professional marítim. «Moltes vegades la gent identifica aquests elements amb paraules en castellà o anglès… i això fa reflexionar en veure que en català hi ha aquesta paraula amb referent propi.» Continguts de l’exposició • Consta de 8 panells il·lustrats que presenten: - Parts i tipologies de ports - Activitats pesqueres, esportives i comercials - Aspectes ambientals i de sostenibilitat - La integració del port amb la ciutat • El Port de Vilanova i la Geltrú hi té un paper central: - Serveix de model real per al dibuix del port - S’hi destaquen les seves pràctiques de sostenibilitat i diversitat d’usos Reaccions locals i continuïtat • Ports de la Generalitat veuen el projecte com un doble instrument: - De difusió lingüística - De coneixement de l’activitat portuària (econòmica, ambiental i social) • Plataforma per la Llengua destaca: - La necessitat que els professionals del sector dominin el català com a llengua de treball. - El desconeixement general del vocabulari portuari, tot i el seu pes econòmic. • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú valora: - L’orgull de tenir una exposició basada en el seu port. - La idea d’afegir un nou panell amb expressions típiques dels pescadors locals. - La possibilitat que l’exposició acabi quedant-se a la ciutat un cop acabi la itinerància. 4. Gastronomia marinera: escabetx de barat Recepta tradicional “de iaia” • El cuiner Adrià Ceritxol presenta una recepta clàssica de barats en escabetx, molt pròpia dels barris mariners i pensada per a la conservació del peix. Ingredients principals (per a 4 persones) • 4 barats, eviscerats i filetejats • 1 ceba (de Figueres o blanca) • 1 pastanaga • 1 cabeça d’alls sencera • 2 fulles de llorer • 3 branquetes de farigola • ½ litre de vinagre de vi blanc • 200 ml de vi blanc (moscatell o vi “de cul d’ampolla”) • 1 cullerada sopera de pebre en gra • 300 g de farina • ½ litre d’oli d’oliva Procediment bàsic • Sofregir suau (sense daurar) en una cassola: - Ceba i pastanaga laminades o tallades fines - Cabeça d’alls, llorer i farigola - Amb l’oli d’oliva que després serà base de l’escabetx • En paral·lel, enfarinar i fregir els filets de barat i reservar-los. • Quan la verdura ha “caigut” però sense agafar color: - Afegir el vi blanc i el vinagre - Deixar evaporar l’alcohol i el fortor del vinagre - Tast per ajustar dolçor i acidesa (es pot variar tipus de vinagre i vi). • Incorporar els barats fregits dins l’escabetx, fer un parell de minuts de xup-xup, apagar el foc i deixar reposar. Trucs i variacions • Reposar com a mínim 24 hores (millor 48 h) a la nevera: és un plat de conserva que guanya amb el temps. • No cal afegir aigua si s’ajusten bé vinagre i vi; però en el cas de fer escabetx de musclos, es pot incorporar aigua de cocció dels musclos per donar gust marí. • Es pot afegir gingebre fresc ratllat per donar un toc més actual. • Es pot fer el mateix escabetx base amb: - Tonyina, sardines, musclos, altres peixos blaus… Maneres de servir • Com a plat fred de taula compartida (“ranxo” al mig de la taula). • Com a aperitiu o tapa. • En entrepà fred (barat en escabetx amb pa cruixent). • Conservació: ben cobert d’oli i vinagre, aguanta fins a una setmana a la nevera. 5. Actualitat de Tarragona i publicitat local Durant la pausa central del programa s’escolta part de la programació i falques publicitàries de Tarragona Ràdio i serveis locals: Butlletí informatiu • Tàrraco 25 dispara les visites als monuments romans de Tarragona (Amfiteatre Romà, recintes del Museu d’Història…). - Més de 700.000 visitants fins al 31 d’octubre, unes 160.000 més que tot el 2024. - El cap de setmana es clou la commemoració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a patrimoni mundial. • Aprovació del pressupost de la Diputació de Tarragona per al 2026: - Creix un 6,8% - 48 M€ pel Pla Impuls Dipte - 20 M€ per projectes socials, culturals, esportius i econòmics - 14,5 M€ per xarxa viària - Més de 2 M€ per gestió del cicle de l’aigua • Tarragona prepara l’encesa de llums de Nadal a la Plaça de la Font, amb més de 200 actes nadalencs previstos. Falques destacades (Tarragona i entorn) • Pla Tarragona 26 – nou pla de ciutat per millorar recollida de residus i neteja viària. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa. • Obres de millora de la xarxa de clavegueram (EMATSA), amb tècniques no invasives. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, 25 anys, amb projeccions al Serrallo i espais urbans. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al Campus Sescelades, referent en processos químics sostenibles. • Promoció del Moll de Costa i del Port de Tarragona com a Rambla cultural vora el mar. 6. Open Arms al Port de Tarragona i crisi humanitària El vaixell d’Open Arms a Tarragona • El vaixell d’Open Arms torna al Port de Tarragona (tercera vegada, segona en un any). • Objectius de la visita: - Sensibilitzar la ciutadania sobre migracions i rescat al Mediterrani. - Fer xerrades amb centres escolars: els infants visiten el vaixell i veuen espais i condicions reals de treball. • A bord s’hi mostra: - Una exposició amb la feina feta al llarg dels anys - Tractats i convenis internacionals sobre: • Protecció de persones migrants, refugiades i asil • Obligacions de rescat al mar Mortalitat i invisibilitat al Mediterrani • Open Arms denuncia que més de mil persones han perdut la vida al Mediterrani el 2025, i que la xifra real és molt més alta: - Les rutes són irregulars i no monitoritzades. - No se sap quantes embarcacions surten ni quanta gent porta cadascuna. • Moltes morts no queden registrades. Com funciona el rescat • Quan es detecta una embarcació en perill, es fa una crida Mayday i: - Totes les embarcacions de la zona tenen l’obligació legal d’acudir-hi. - Open Arms opera amb: • El seu vaixell gran (visitant a Tarragona) • Llanxes ràpides per acostar-se a les pasteres • Coordinació amb altres ONG’s i flota civil, incloent avions d’observació • Denúncia clau: molts vaixells mercants i estats europeus no compleixen aquesta obligació de rescat. Origen de les persones migrants i rutes • Les embarcacions surten principalment de Líbia i Tunísia, però: - Les persones provenen de múltiples països: • Banya d’Àfrica • Àsia i Orient Mitjà • Són gent que fuig de: - Guerres i conflictes armats - Emergència climàtica i pèrdua de mitjans de vida - Persecucions polítiques o religioses - Violències de gènere i mutilació genital femenina (en el cas de moltes dones) • Moltes han fet milers de quilòmetres abans d’arribar a la costa. Màfies, deutes i destins • Cas extrem: un jove del Camerun va dir haver pagat 20.000 € per la ruta, hipotecant el futur de diverses generacions. • Aquests diners solen implicar endeutament amb màfies, amb risc per a la família si no es paga. • El destí desitjat acostuma a ser França, Bèlgica, Alemanya o Regne Unit, però per la ruta del Mediterrani Central la realitat és l’arribada (si sobreviuen) a Itàlia o Malta. Travetes polítiques, ports segurs i externalització • Open Arms denuncia: - Dificultats creixents per desembarcar en ports segurs. - Pagaments de la Unió Europea a països tercers per externalitzar fronteres. - Cada cop que es tanca una ruta, n’obre una altra més perillosa. • Critiquen la manca de vies legals i segures i una gestió basada en: - Blindar fronteres - Deixar morir persones al mar i en rutes impossibles Diferències de tracte i racisme • Es contrasta el cas de l’acollida ràpida a persones ucraïneses amb: - El tracte molt més dur a persones africanes o asiàtiques. • Open Arms parla obertament de: - Racisme estructural - Aporofòbia (aversió a les persones pobres) • Es posa l’exemple del Port de Tarragona, envoltat de iots de luxe d’estrangers rics, una immigració que no molesta i fins i tot encareix l’habitatge, mentre es rebutja la immigració més vulnerable. Genocidi a Gaza i drets humans • L’entrevistada fa una reflexió molt dura sobre el genocidi a la Franja de Gaza: - Parla d’una “caiguda en picat dels drets humans”. - Denuncia que cap estat no hagi bloquejat relacions amb Israel o el comerç d’armes. - Acusa Europa de còmplice: de cara enfora condemna, però per darrere continua comerciant. «Aquest any jo el batejaria com el final dels drets humans. Hem de començar de zero.» • Expressa una manca total d’esperança que la situació millori si polítics i estats no actuen amb contundència. Futur immediat d’Open Arms • El vaixell es pot visitar a Tarragona fins diumenge: - Tardes (de 16 a 18 h) per al públic general - Caps de setmana: matí i tarda • Després: possible retorn a Barcelona i, quan sigui tècnicament possible, sortida de nova missió (ara frenada per avaries a dos motors). • Activitats permanents: - Projecte educatiu (xerrades i tallers) tot l’any - Projecte “Origen” al Senegal 7. Saltafoni: la sal salvatge de la Mar d’Amunt Què és la “Saltafoni” • Conversa amb Lluís Regincós, enginyer tècnic agrícola i observador meteorològic, que es presenta com un “intermediari entre la natura i la cuina”. • La Saltafoni és una sal marina natural que es forma de manera espontània a la Mar d’Amunt (entre Colera, Llançà i Port de la Selva), en: - Esquists i pissarres erosionats pel vent i la tramuntana - Forats naturals a la roca anomenats tafons (del cors/italià tafonare, perforar) • Procés natural: - Els temporals omplen els tafons d’aigua de mar - El sol i la tramuntana evaporen l’aigua - Es formen cristalls de sal molt purs i brillants Característiques i composició • L’anàlisi mostra: - Més potassi i magnesi que una sal convencional - Menys sodi • Lluís ho atribueix al fet que la sal es forma sobre roca mineral (esquists, faldespat, mica, quars), absorbint-ne part dels minerals. Collita i temporades • Temporada de formació de sal: aproximadament maig–setembre, depenent de: - Insolació - Vent de tramuntana - Absència de pluges (la pluja redissol la sal) • Accés als illots: - En caiac, quan la mar ho permet - Nedar-hi quan no es pot anar amb embarcació • Collita: - 100% manual amb espàtula, sense rascar la roca - Es recull només la flor de sal dels tafons més grans - Després s’asseca al sol a casa i es neteja amb lupa: • Es retiren algues, insectes cristal·litzats, etc. • Producció molt limitada: - En una temporada bona: 3–4 kg en total - Si plou sovint (com al juliol d’aquest any), la collita pot quedar gairebé arrasada. Comercialització i usos • Lluís comercialitza quantitats petites: - Pots de 30 g de ceràmica fets per un ceramista de Breda - Subministrament a restaurants de la zona que la fan servir com a sal de toc final • És un producte fortament territorial: - Segons ell, només es forma així a la Mar d’Amunt; al Baix Empordà la roca és diferent (granítica) i no es dona el mateix fenomen. • També hi ha referències similars a les Balears (“sal de cocó”), però és un producte poc conegut i poc explotat. 8. Càpsules del mar: el sífid de Cuvier Secció divulgativa en col·laboració amb l’Associació Cetàcia, dedicada avui al sífid de Cuvier (Ziphius cavirostris). Morfologia i alimentació • Gran cetaci amb dents (odontocet), de 6–7 metres de longitud. • Característiques distintives: - Aleta dorsal molt petita i situada molt enrere - Coloració clara, sovint ataronjada o ocre en adults (sobretot femelles) - Només dues dents frontals a la mandíbula, que no s’usen per mastegar. • Alimentació: - Principalment cefalòpodes de grans profunditats (calamars) - S’alimenten per succió, no mossegant. Comportament i rècords de busseig • A la superfície: - Poc actiu, natació lenta, pocs salts • Sota l’aigua: - És l’estiraci conegut que arriba a més profunditat i durant més temps: • Immersions d’alimentació de més de 2.000 m • Fins a 3 hores de durada - Després fa: • Sèries d’immersions mitjanes (uns 20 minuts) • Pauses de pocs minuts a superfície, moment en què es pot observar • És un dels cetacis més difícils de veure, per la poca estona que passa a superfície i la distància. Distribució al Mediterrani i al Garraf • Present a tot el Mediterrani, amb més abundància a: - Mar d’Alboran - Mar Lígur - Mar Tirré - Sud de l’Adriàtic - Aigües gregues, sobretot en canyons submarins profunds • A la zona del Garraf: - Observacions esporàdiques - Sovint lligades a profunditats > 1.100 m - Relacionat amb els canyons del Foix / Sant Salvador i de Cunit–Covelles - Es veu sobretot a la primavera, segons les dades d’Associació Cetàcia. Amenaces principals • Contaminació acústica submarina: - Especialment proves militars navals, sonars potents, etc. - Pot causar lesions internes i la mort per síndrome de descompressió: • Sorolls forts fan que pugin massa ràpid a superfície • Es formen bombolles de gas a la sang i teixits (com en bussejadors humans) • Estat de conservació desconegut: - Falta d’observacions i dades quantitatives suficients. Bones pràctiques d’observació • Normativa d’aproximació a cetacis: - Zona d’exclusió de com a mínim 60 metres - No tallar la seva trajectòria - Reduir velocitat i, si cal, aturar el motor • Associació Cetàcia disposa de permís científic per acostar-s’hi més quan cal, però per al públic general es recomana: - Respecte absolut i observació passiva 9. Agenda d’activitats al litoral català La part final del programa recull una àmplia agenda de cap de setmana per diferents territoris costaners. Costa Brava • Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí (28–30 novembre): - Parades, mercat ramader, conferències, sortides de natura… • Encesa de llums de Nadal a Llançà i Roses. • Activitats diverses: - Visita guiada La vida secreta dels masos de Cap de Creus (Cadaqués) - Taller de nusos mariners a l’Espai Gastromar de Llançà - Taller sobre el corriol camanegre (ocell protegit) a l’Espai Ter de Torroella - Xerrada sobre el controvertit projecte Fluvià Nàutic a Torroella de Fluvià Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre • Obra teatral “No solo duelen los golpes” (Pamela Palenciano) al Museu de Tortosa, vinculada al 25N. • Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre: els sabors de l’oli” a Santa Bàrbara, sobre l’oli d’oliva de la plana del Montsià. • Presentació de la revista Rara (número dedicat al joc) a la Via Verda de Bot. • Representació de l’obra “Feminismes” a Roquetes, amb lectura prèvia del manifest del 25N. • Festival “Muses al marge” d’arts escèniques en femení a Amposta. • Fira de Nadal d’Ascó (16a edició) i 14a Mostra del Cava. Garraf • Fira de Santa Llúcia de Canyelles (23a edició): - Més de 350 parades i 140 casetes de fusta - Castell de Canyelles convertit en “castell dels contes màgics” - Parc Noel, Pare Noel, Patge Vibó, Arbre dels Desitjos, pessebres i exposicions - Presentació del llibre “Canyelles, un poble actiu i ple de vida” • Canyelles forma part del circuit de mercats de Nadal de la Diputació de Barcelona, amb candidatura a mercat europeu de Nadal el 2026. Maresme • Enceses de llums de Nadal a nombrosos municipis: Mataró, Arenys de Mar, Calella, Argentona, Palafolls, Cabrils, Montgat, Cabrera, Premià... A Arenys de Mar: cercavila, entrega de tions als nadons de l’any, repartiment de vi i caldo calent. A Calella: cercavila de capgrossos, presentació de la campanya “Nadal al cor” i espectacle infantil. • Santa Susanna: exposició de vehicles i pilots del Rally Dakar 2026. • Bosc dels tions “Ruquimón” a Dosrius: espai màgic ple de tions, obert fins al 21 de desembre. • Finca La Soleia (Canyamars, Dosrius): tria directa d’arbres de Nadal de plantació. • Festes majors de Sant Andreu a Òrrius i Sant Andreu de Llavaneres. 10. Tancament del programa L’episodi es tanca amb música de temàtica marinera i el comiat habitual de Marina Pérez des de Arran de Mar a Tarragona Ràdio, recordant que el programa torna cada dia de dilluns a divendres de 16 a 18 h, amb vocació de ser “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”.
La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.
Resum general L’edició de Tarragona Actualitat d’aquest migdia a Tarragona Ràdio se centra en tres blocs principals: • Balanç de Tarraco 25 i patrimoni: èxit de visitants als monuments romans i actes finals de la commemoració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a patrimoni de la humanitat. • Actualitat institucional i comercial: pressupost rècord de la Diputació de Tarragona, adhesió de la ciutat a campanyes internacionals, inici de la vacunació massiva contra la grip, campanya de Nadal i impacte del Black Friday en el comerç local. • Mobilitzacions socials, cultura, gastronomia i esports: protestes per la costa de la Sabinosa i per les condicions dels autònoms, fires i festivals (vi, oli, cinema, fotografia), i una àmplia repassada a l’actualitat esportiva, molt centrada en el Nàstic de Tarragona i els equips de bàsquet i vòlei de la ciutat. Patrimoni: balanç de Tarraco 25 Augment de visitants als monuments romans (≈ 196–305 s) • Més de 700.000 visitants als espais del Museu d’Història de Tarragona fins al 31 d’octubre (702.426 persones), unes 160.000 més que el 2024. • El Circ Pretori és l’espai més visitat, amb més de 200.000 visitants. • El segueixen: - Amfiteatre Romà: uns 176.500 visitants. - Passeig Arqueològic: unes 129.000 persones. • Els mesos amb més afluència han estat abril i maig. “Hi ha hagut un augment important de visitants… tota l’activitat que hem generat des del Tarraco 25 ha tingut un retorn cap a la ciutadania” (Nacho García). Tancament de Tarraco 25 i nous projectes (≈ 263–305 s) • El conseller de Patrimoni destaca que Tarraco 25 reforça la capitalitat de Tarragona en el món clàssic i que el 2025 es tancarà amb “notícies històriques” en matèria de patrimoni. • Es menciona el Consorci i inversions històriques en espais com el Fòrum de la Colònia o la Necròpolis. • Actes de cloenda: - Dissabte, 18.00 h (Teatre Auditori del Camp de Mar): acte institucional, lliurament del Premi Tàrraco i espectacle Sóc part de tu. - Diumenge al matí (Passeig Arqueològic): acció visual “Santa Tecla i Tàrraco” amb plantada dels elements del Seguici Popular (bestiari i gegants). - Mapping a l’Amfiteatre Romà: espectacle d’interpretació artística dins del programa Jardí Digital 2025. Nadal a Tarragona i impacte del Black Friday Encesa de llums i campanya nadalenca a Tarragona (≈ 305–417 s) • Gran festa d’encesa de llums a la Plaça de la Font, a partir de 18.30 h. • L’encesa la faran alumnes de l’escola de pràctiques i l’escola Marcel·lí Domingo, acompanyats per l’alcalde Rubén Viñuales i representants municipals. • La festa inclou música, caramels i pirotècnia. • La consellera de Turisme i Comerç, Montse Adán, destaca que hi haurà més de 200 actes al carrer i que la Plaça de la Font substitueix la Rambla Nova com a punt central de l’encesa per falta d’aforament l’any anterior. • Novetats en la il·luminació: - Col·lecció “Hologràfic” al Mercat Central, convertint-lo en un espai ple de reflexos i llum. - Col·lecció “Gold Rain” a la Rambla Nova, amb una pluja daurada que busca un efecte d’elegància i sofisticació. • Objectiu de la campanya: atraure veïns i visitants, potenciar la vitalitat comercial i l’afluència turística. • Pressupost de la il·luminació nadalenca: 400.000 €; les llums romandran enceses fins al 7 de gener. • Llema de la campanya de Nadal 2025: “Per Nadal tot és possible a Tarragona”. Nadal al Port de Tarragona i Black Friday (≈ 417–503 s) • El Port de Tarragona inicia la seva programació de Nadal demà al barri d’El Serrallo, també amb encesa de llums a partir de les 18.30 h. • L’acte s’emmarca en l’inici de la campanya comercial de Nadal, coincidint amb el Black Friday. • Tot i l’abundància d’ofertes anticipades, la gerent de la Via T Tarragona (Vieter), Judit Santís, assenyala que el Black Friday no beneficia realment el comerç local, però les botigues s’hi veuen obligades a participar: - Marge reduït en les vendes. - La campanya forta hauria de ser Nadal i després les rebaixes, però els descomptes s’han avançat massa. - Cada cop més clients opten per compres online, fet que desplaça vendes del comerç presencial. “Ho faig perquè el del costat ho fa, m’hi veig obligat a fer-ho.” (Judit Santís) Protecció dels consumidors (≈ 488–503 s) • L’Agència Catalana de Consum ha fet inspeccions prèvies per detectar possibles casos de publicitat enganyosa. • La delegada Carme Torres destaca que es vigila especialment: - Que no hi hagi increments de preus previs per simular descomptes superiors. - Que els descomptes anunciats siguin reals i verificables. • L’objectiu és garantir els drets dels consumidors durant tot el cap de setmana del Black Friday, coincidint amb l’encesa de l’enllumenat nadalenc. Presupost de la Diputació i política institucional Pressupost 2026 de la Diputació de Tarragona (≈ 605–701 s) • La Diputació de Tarragona aprova el pressupost per al 2026 amb un ampli consens: - A favor: Esquerra, PSC, Junts i Partit Popular. - En contra: Vox. • Import total: més de 237 milions d’euros, el pressupost més alt de la història de la institució, amb un creixement del 6,8 % respecte a l’any anterior. • Partides més destacades: - 48 M€ per al pla Impuls Dipte. - 20 M€ per projectes socials, culturals, esportius i de promoció econòmica. - 14,5 M€ per al manteniment de la xarxa viària. - Més de 2 M€ per millorar la gestió del cicle de l’aigua. • La presidenta Noemí Llaurador remarca que des de 2012 el pressupost s’ha duplicat i des de 2017 ha augmentat 100 M€ addicionals, amb la finalitat de millorar les condicions de vida a les deu comarques de la demarcació. “Aquesta eina… té una finalitat, que és millorar les condicions de vida de la gent que vivim en aquestes deu comarques.” (Noemí Llaurador) • El vicepresident primer i alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, destaca el consens polític i defensa que la política ha de ser útil i orientada als municipis, independentment del color polític. Ciutats Vida, Ciutats contra la Pena de Mort (≈ 719–792 s) • Tarragona se suma un any més a la iniciativa “Ciutats Vida, Ciutats contra la Pena de Mort”, que es commemora el 30 de novembre. • A l’Ajuntament de Tarragona s’ha fet lectura d’un manifest, presidida per l’alcalde, amb la presència de: - Consellers municipals. - Representants d’Amnistia Internacional. - Representants de la comunitat de Sant Egidi. - Alumnes de l’Institut Comte de Rius. • Es recorden les persones executades i condemnades a mort arreu del món i es reafirma el compromís de treballar per la abolició de la pena de mort. • Rubén Viñuales subratlla el progrés en justícia restaurativa: “La pena de mort mai pot ser la solució… La dignitat humana és un principi bàsic. Naixem amb aquest dret.” • Tarragona forma part de la xarxa internacional de Ciutats per la Vida des de 2016, que agrupa més de 2.500 ciutats arreu del món. Salut: vacunació contra la grip i la Covid-19 Obertura de la vacunació a tota la població (≈ 816–851 s) • A partir de dilluns, el Departament de Salut obre la vacunació contra la grip a tota la població. • L’objectiu és assolir un nivell moderat de cobertura en 15 dies, abans del pic de circulació del virus. • Crida especial a col·lectius prioritaris (que ja fa setmanes que es poden vacunar): - Persones ≥ 60 anys. - Infants de 6 a 59 mesos. - Embarassades. - Professionals sanitaris i personal essencial. - Persones amb condicions de risc. Canals per a vacunar-se i dades de cobertura (≈ 826–880 s) • Com demanar cita: - Preferentment via La Meva Salut. - També al web de programació de cites. - Directament al CAP de referència. • Fins al 5 de desembre, els CAP ofereixen franges de vacunació sense cita prèvia, de dilluns a divendres. • Dades de vacunació fins ara: - Grip: més d’1.500.000 persones vacunades (unes 168.000 més que el mateix període de la temporada passada). - Covid-19 (vacuna adaptada a la variant LP8.1): més de 770.000 persones vacunades, 61.000 més que l’any anterior. Mobilitzacions socials i defensa del territori SOS Costa i Camp de Tarragona: Passeig als Morrots de la Sabinosa (≈ 880–927 s) • La plataforma Sos Costa i Camp de Tarragona convoca una concentració demà davant el Palau de la Diputació de Tarragona. • Motiu: oposició al projecte de construcció d’una plataforma de 5 metres d’amplada al passeig als Morrots de la Sabinosa. • Les al·legacions presentades el 2024 han estat desestimades, i la plataforma es torna a mobilitzar. • Arguments del col·lectiu: - Projecte considerat innecessari, contraproduent i molt car. - Defensa del principi d’intervenció mínima a la costa. - Sosté que el camí actual només requereix petites actuacions. • A la manifestació s’utilitzaran pancartes i es llegirà un manifest per aturar el projecte i defensar el camí de la costa com a eina per a la recuperació de l’ecosistema litoral. Plataforma Dignitat dels Autònoms (≈ 950–1011 s) • La Plataforma Dignitat dels Autònoms convoca una concentració diumenge a la Plaça Imperial Tàrraco. • Lema: “Per unes condicions de treball dignes”. • Es defineix com una manifestació pacífica i apolítica. • Principals reivindicacions: - Increment desproporcionat de quotes i costos malgrat la caiguda d’ingressos. - Manca de protecció social equiparable a la dels assalariats. - Retard en l’aplicació de l’exempció de l’IVA per facturacions < 85.000 €/any, tal com estableix la normativa europea. - Excés de burocràcia, que dificulta l’accés a ajudes i la facturació normal. • Javier Ballarès, coordinador de comunicació, reivindica el paper dels autònoms com a treballadors de ple dret que “no estan a casa mentre la feina es fa” i reclama condicions i drets equiparables. • La manifestació surt a les 11.00 h de la Plaça Imperial Tàrraco i finalitzarà a la Plaça de la Font, on es llegirà el manifest. Cultura, enoturisme i gastronomia Fòrum Binarium: vi, música i solidaritat (≈ 1021–1082 s) • Novena edició del Fòrum Binarium aquest cap de setmana, amb proposta enoturística al voltant de: - Vins de diverses denominacions d’origen del territori. - Cerveses artesanes, caves de proximitat i vermuts locals. - Ruta de tapes als comerços de la Plaça del Fòrum. • Participen 17 cellers i s’ha programat un ampli ventall d’actuacions musicals en directe: - Grups: I les Roses, Tocàvem Moix i Vergüenza Ajena. • Novetat: experiència de realitat virtual per endinsar-se en la Terra Contiga. • Component solidari molt marcat: - La recaptació es destinarà a la Fundació Vicente Ferrer i New Light. - L’“etapa solidària” serà un plat de fideus rossejats amb verdures al curri, combinant gastronomia de Tarragona amb influències de Mangala (Índia). • L’organitzador Gerard Escarrer explica que els fons ajudaran a construir una cuina de gas i finançar cursos de cuina a pobles de l’Índia on falten infraestructures bàsiques i formació culinària. • Els tiquets costen 15 € i es poden comprar a la bodega Gerard o directament a la fira. Fira de l’Oli DOP Siurana a la Plaça Corsini (≈ 1118–1165 s) • La Plaça Corsini acull, aquest divendres i dissabte (28 i 29 de novembre), una nova edició de la Fira de l’Oli amb DOP Siurana. • Hi participen 14 cooperatives. • Activitats tradicionals: - Sortejos de 5, 10, 15 i 20 litres d’oli. - Concurs “El teu pes en oli”. • Novetat: els paradistes del Mercat Central de Tarragona regalaran 1 € en val de compra per cada kg que pesi la persona guanyadora d’“El teu pes en oli”. • Hi haurà una encesa commemorativa a càrrec dels Diables de Boromar i es consolida el concurs d’aioli. • Segons Montse Gelong, responsable de comunicació de la DOP Siurana, la collita 2025 és mitjana però d’excel·lent qualitat, després d’uns anys de sequera severa que havien reduït molt la producció. • El preu de la garrafa de 5 litres d’oli se situa en 43 €. Altres cites culturals anunciades en falques (≈ 539–572 s, 1216–1270 s) • 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona: - Fins al 7 de desembre, al Moll de Costa. - Exposicions: Talent Latent, El despertar d’Ícar, fotobooks, obra de Txema Salvans, Paula Artés i els SCAN Films, projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. - L’eix temàtic d’aquesta edició és l’aigua. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): - Recordatori institucional: creat el 2004, amb 250 científics de 40 nacionalitats al campus Sescelades, referent en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. • Antagonista Teatro – “Los Centros de Lorca”: - Obra premiada de la companyia tarragonina, amb visió contemporània de l’univers de Federico García Lorca. - Funció: divendres 28 de novembre, 20.00 h, al Teatre Tarragona. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25 anys): - Del 3 al 8 de desembre. - Propostes: sessions Vermut al Serrallo, i Pantalla Tarracó, que converteix diversos espais urbans en sales de cinema. • Concert a la Tarraco Arena (Roca al Cartell) (≈ 1186–1216 s): - Actuen La Guardia i La Frontera, dues bandes històriques del rock en castellà. - Primera edició del festival “Roca al Cartell”. - Obertura de portes: 19.45 h; preu de l’entrada: 35 €. Esports: Nàstic, vòlei i bàsquet Nàstic de Tarragona – Lliga Regular (≈ 114–144 s, 1281–1368 s) • El Nàstic de Tarragona rep l’Hèrcules aquest diumenge a les 16.00 h al Nou Estadi Costa Daurada. • Context classificatori: el Nàstic necessita guanyar per no allunyar-se de la zona alta. • L’entrenador Cristóbal Parralo preveu un partit exigent, igualat i difícil davant un rival amb les mateixes aspiracions d’ascens. “Necesitamos nuestra mejor versión para poder competir y hacer que la afición se una al equipo y podamos sacarlo adelante.” (Cristóbal Parralo) • Valoració del rendiment des de la seva arribada: - Satisfacció per haver mantingut la porteria a zero en els dos últims partits. - Necessitat de ser més perillosos en atac i trobar equilibri entre defensa i ofensiva. • El partit l’arbitrarà José David Martínez; hi ha la dúvida de Moi Delgado fins a última hora. • L’enfrontament es podrà seguir al programa “Sempre Nàstic” de Tarragona Ràdio des d’una hora abans de l’inici. Vòlei Sant Pere i Sant Pau (masculí i femení) (≈ 1389–1475 s) • Intercomarcal 6a Tarragona – Sant Pere i Sant Pau (Superlliga masculina): - Objectiu: aconseguir la primera victòria a la Superlliga. - Rival: Club Vòlei Melilla. - Partit: dissabte, 19.00 h, al Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau. - El tècnic subratlla la importància de: • Fer una reacció després de l’últim partit, que no va ser bo. • Competir sense excessiva pressió. • Recuperar la fluïdesa en el canvi de servei, ja que hi ha rotacions on l’equip s’“embussa”. • Recuperar-se mentalment i confiar que es pot competir amb tothom. • Mèdol Tarragona – Sant Pere i Sant Pau (Primera Nacional femenina): - L’equip lidera la classificació amb 7 victòries i 1 derrota. - Objectiu del cap de setmana: mantenir el lideratge i certificar la permanència. - Rival: Club Vòlei Bunyola (quart classificat). - Partit: dissabte, 16.00 h, també al Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau. - L’entrenador Edu Sánchez vol “tancar la classificació matemàticament” i remarca que l’objectiu principal és guanyar per assegurar la salvació. Bàsquet femení: TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2 i Supercopa) (≈ 1493–1569 s) • TGN Bàsquet – Lliga Femenina 2: - Situació: l’equip és últim amb 1 victòria i 7 derrotes. - Rival: Bàsquet Femenino León, tercer classificat amb 6 victòries i 2 derrotes. - Partit: dissabte, 20.30 h, al Pavelló de Sant Esteban, a León. - L’entrenador Sergio Manzano reconeix el desplaçament complicat i demana a l’equip: • Ser més sòlid defensivament. • Construir el joc des de la defensa. • Controlar pèrdues i rebot. • Augmentar notablement la intensitat defensiva. • TGN Bàsquet – Supercopa (segon equip): - Balanç: 10 derrotes en 10 partits. - Rival: Badruna Gràcia, cinquè classificat. - Partit: diumenge, 19.30 h, al Poliesportiu Josep Maria de Segarra (Barcelona). - L’entrenador Sergio Lou considera que també és un desplaçament difícil, però l’objectiu principal és consolidar els progressos vistos en l’últim partit. Bàsquet masculí: Ibersol CBT (≈ 1585–1633 s) • L’Ibersol CBT aspira a la seva vuitena victòria consecutiva per consolidar-se a la zona alta. • Situació actual: - Balanç: 7 victòries i 1 derrota, equip segon a la classificació. - Rival: Flanigan Calvià, sisè amb 4 victòries i 4 derrotes. • El tècnic Toni Llamas (Laramon) alerta que: - El Calvià ha competit tots els partits i juga amb un ritme alt i vertical. - Si el CBT no fa bé les coses, pot rebre una sorpresa. • Missatge a l’equip: - Cal tocar de peus a terra i no obsessionar-se amb la ratxa. - Prioritzar el dia a dia i el partit següent, tot i voler allargar la bona dinàmica el màxim possible. • Partit: dissabte, 17.00 h, al Pavelló del Serrallo. Futbol base i femení del Nàstic (≈ 1633–1732 s) • Nàstic B (La Pobla de Mafumet): - Objectiu: aconseguir la segona victòria consecutiva. - Situació: l’equip és cinquè. - Rival: Horta, en zona de descens. - Partit: diumenge, 12.00 h, al Camp d’Esports Municipal de la Pobla de Mafumet. - L’entrenador Xavi Milagut es mostra molt satisfet perquè l’equip està traslladant el treball dels entrenaments a la competició, especialment en esforç i pressió. • Juvenil A del Nàstic: - Enfronta el Barça juvenil en l’onzena jornada. - Situació: Nàstic onzent, Barça líder. - Partit: diumenge, 12.30 h, a la Ciutat Esportiva del Nàstic a Campclar. - L’entrenador Joan Oriol destaca l’oportunitat competitiva que suposa enfrontar-se a un equip on molts jugadors, d’aquí a un o dos anys, poden ser al filial, al primer equip o al futbol professional. • Nàstic femení – Primera Divisió Catalana: - Objectiu: obtenir la segona victòria consecutiva. - Situació: Nàstic novè, amb quatre partits seguits sense perdre; el rival, Martinenc, és quart. - Partit: diumenge, 12.45 h aproximadament (3/4 d’1), a la Ciutat Esportiva del Nàstic a Campclar. - L’entrenador Adrià de la Penya vol que l’equip es faci fort a casa i mantingui la dinàmica positiva per tancar novembre de la millor manera. Mobilitat i publicitat final (≈ 1759–final) • Mobilitat: no hi ha incidències destacables a la xarxa viària de la demarcació en el moment de l’emissió. • Tanca l’informatiu una falca publicitària d’Obramat, centrada en productes de calefacció (estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant) per a l’hivern, amb el seu lema com a centre de compra per a professionals. Temes principals tractats • Patrimoni i cultura romana: balanç de Tarraco 25, augment de visitants, actes de cloenda i nous projectes patrimonials. • Nadal i comerç: encesa de llums a Plaça de la Font i Port de Tarragona, campanya de Nadal, noves il·luminacions (Hologràfic i Gold Rain), pressupost i impacte del Black Friday en el comerç local i en els consumidors. • Institucions i política: pressupost històric de la Diputació, consens polític majoritari i adhesió de Tarragona a la xarxa Ciutats Vida, Ciutats contra la Pena de Mort. • Salut pública: ampliació de la vacunació contra la grip a tota la població i dades de cobertura de grip i Covid-19. • Moviments socials i ambientals: protesta de SOS Costa i Camp de Tarragona contra el projecte als Morrots de la Sabinosa i mobilització de la Plataforma Dignitat dels Autònoms per millorar les seves condicions laborals. • Cultura, gastronomia i oci: Fòrum Binarium (vi, música i solidaritat), Fira de l’Oli DOP Siurana a Plaça Corsini, festes i festivals com SCAN Tarragona i REC, teatre (Los Centros de Lorca) i concert de La Guardia i La Frontera. • Esports: prèvia extensa del cap de setmana esportiu, centrada en el Nàstic de Tarragona, el vòlei Sant Pere i Sant Pau, el TGN Bàsquet, l’Ibersol CBT i els equips filials i femenins del Nàstic. Interlocutors • Locutora principal de l’informatiu: Teresa Ortega. • Diversos redactors i col·laboradors: Laura Casas, Miguel González, Laia Tello Núñez, Miquel Llobet (esports). • Veus institucionals i protagonistes: - Nacho García (conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona). - Noemí Llaurador (presidenta de la Diputació de Tarragona). - Rubén Viñuales (alcalde de Tarragona i vicepresident de la Diputació). - Montse Adán (consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç). - Judit Santís (gerent de la Via T Tarragona / Vieter). - Carme Torres (delegada de l’Agència Catalana de Consum). - Cecília Mangini (consellera de Cooperació, esmentada a l’acte del manifest contra la pena de mort). - Portaveu Lluís Marçal (ecologistes, SOS Costa i Camp de Tarragona). - Javier Ballarès (Plataforma Dignitat dels Autònoms). - Gerard Escarrer (organitzador del Fòrum Binarium). - Montse Gelong (responsable de comunicació DOP Siurana). - Entrenadors d’equips esportius: Cristóbal Parralo (Nàstic), Tebopski (vòlei masculí Sant Pere i Sant Pau), Edu Sánchez (vòlei femení), Sergio Manzano i Sergio Lou (TGN Bàsquet), Toni Laramon/Llamas (Ibersol CBT), Xavi Milagut (Nàstic B), Joan Oriol (Juvenil A del Nàstic), Adrià de la Penya (Nàstic femení). Tags • Tarraco 25 • Patrimoni de la humanitat • Museu d’Història de Tarragona • Circ Pretori • Amfiteatre Romà • Passeig arqueològic • Santa Tecla • Seguici Popular • Ajuntament de Tarragona • Plaça de la Font • Rambla Nova • Mercat Central • Nadal • Enllumenat nadalenc • Port de Tarragona • El Serrallo • Black Friday • Comerç local • Publicitat enganyosa • Agència Catalana de Consum • Diputació de Tarragona • Pressupost 2026 • Noemí Llaurador • Rubén Viñuales • Ciutats Vida Ciutats contra la Pena de Mort • Justícia restaurativa • Pena de mort • Vacuna grip • Vacuna Covid-19 • Departament de Salut • CAP • SOS Costa i Camp de Tarragona • Morrots de la Sabinosa • Camí de ronda • Ecosistema litoral • Plataforma Dignitat dels Autònoms • Quotes d’autònoms • IVA 85.000 euros • Burocràcia • Fòrum Binarium • Enoturisme • Fundació Vicente Ferrer • New Light • Fira de l’Oli • DOP Siurana • Plaça Corsini • Diables de Boromar • Concurs d’aioli • SCAN Tarragona • REC Festival Internacional de Cinema • Teatre Tarragona • Tarraco Arena • La Guardia • La Frontera • Nàstic de Tarragona • Nou Estadi Costa Daurada • Sempre Nàstic • Vòlei Sant Pere i Sant Pau • TGN Bàsquet • Ibersol CBT • Camp de Tarragona • Mobilitat viària Seccions amb temps (en segons) Obertura i sumari inicial • Inici: 0 • Final: 173 • Títol de secció: Obertura de l’informatiu i titulars • Resum: Presentació de Tarragona Actualitat, recordatori de la franja horària i avanç dels principals titulars: èxit de Tarraco 25, pressupost de la Diputació, prèvia esportiva del Nàstic i altres equips, i anunci d’ampliació dels continguts a l’informatiu. Balanç de Tarraco 25 i cloenda dels actes • Inici: 196 • Final: 305 • Títol de secció: Tarraco 25: rècord de visitants i actes finals • Resum: Dades de visitants als monuments romans, destacant el Circ Pretori, l’Amfiteatre Romà i el Passeig Arqueològic. Declaracions de Nacho García sobre l’augment de visitants i les inversions històriques en patrimoni. Detall dels actes de cloenda (Premi Tàrraco, espectacle Sóc part de tu, acció “Santa Tecla i Tàrraco” i mapping a l’Amfiteatre). Encesa de llums, Nadal a Tarragona i al Port • Inici: 305 • Final: 417 • Títol de secció: Inici del Nadal a Tarragona i al Serrallo • Resum: Descripció de la festa d’encesa de llums a la Plaça de la Font amb escoles, música i pirotècnia. Presentació de les noves col·leccions de llums Hologràfic (Mercat Central) i Gold Rain (Rambla Nova). Explicació del pressupost d’il·luminació, de la durada de les llums i del lema “Per Nadal tot és possible a Tarragona”. Es comenta també l’encesa de llums al Port de Tarragona i l’inici de la campanya comercial al barri del Serrallo. Black Friday, comerç local i protecció del consumidor • Inici: 436 • Final: 503 • Títol de secció: Black Friday: pressió sobre el petit comerç i controls de consum • Resum: Valoració crítica de la gerent Judit Santís sobre l’efecte limitat del Black Friday en el comerç local i l’obligació de sumar-s’hi per no quedar al marge. S’analitza l’avenç de les compres online i la pèrdua de centralitat de la campanya de Nadal. L’Agència Catalana de Consum, per boca de Carme Torres, recorda les inspeccions per detectar publicitat enganyosa i blindar els drets dels consumidors. Falques culturals: SCAN i ICIQ • Inici: 539 • Final: 605 • Títol de secció: SCAN Tarragona i recordatori institucional de l’ICIQ • Resum: Falca del 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, amb exposicions i l’eix temàtic de l’aigua. Seguidament, falca institucional sobre l’ICIQ, ressaltant la seva tasca en química sostenible, salut i descarbonització. Pressupost històric de la Diputació de Tarragona • Inici: 605 • Final: 719 • Títol de secció: Pressupost 2026 de la Diputació: més de 237 M€ • Resum: Explicació del nou pressupost de la Diputació de Tarragona, el seu augment del 6,8 %, i les principals partides (pla Impuls Dipte, projectes socials i econòmics, xarxa viària, cicle de l’aigua). Declaracions de Noemí Llaurador sobre la finalitat social del pressupost i de Rubén Viñuales sobre la utilitat de la política i el consens assolit entre els grups. Tarragona contra la pena de mort • Inici: 719 • Final: 816 • Títol de secció: Tarragona i la xarxa Ciutats Vida contra la pena de mort • Resum: Crònica de l’acte a l’Ajuntament de Tarragona amb la lectura del manifest de Ciutats Vida, Ciutats contra la Pena de Mort. Participació d’Amnistia Internacional, comunitat de Sant Egidi i estudiants. L’alcalde Rubén Viñuales defensa la justícia restaurativa, la centralitat de la víctima i el respecte absolut al dret a la vida. Vacunació contra la grip i la Covid-19 • Inici: 816 • Final: 880 • Títol de secció: Salut obre la vacunació contra la grip a tothom • Resum: Anunci del Departament de Salut sobre l’obertura de la vacunació contra la grip a tota la població i detall dels col·lectius prioritaris. Explicació dels canals per demanar cita (La Meva Salut, web, CAP) i de les franges sense cita. Actualització de les xifres de vacunació de grip i Covid-19 a Catalunya. SOS Costa i Camp de Tarragona: protesta a la Sabinosa • Inici: 880 • Final: 927 • Títol de secció: Mobilització contra la plataforma als Morrots de la Sabinosa • Resum: Convocatòria de la plataforma Sos Costa i Camp de Tarragona a una concentració davant la Diputació per rebutjar el projecte d’una plataforma de 5 metres al passeig dels Morrots de la Sabinosa. Es recullen els arguments ecologistes en defensa de la intervenció mínima i la voluntat de preservar el camí de la costa i l’ecosistema litoral, amb lectura de manifest prevista. Plataforma Dignitat dels Autònoms • Inici: 950 • Final: 1021 • Títol de secció: Autònoms a Tarragona: crit per unes condicions dignes • Resum: Anunci i contingut de la mobilització de la Plataforma Dignitat dels Autònoms, amb sortida des de la Plaça Imperial Tàrraco i final a la Plaça de la Font. Es destaquen les queixes per l’augment de quotes i costos, la poca protecció social, el retard en l’exempció d’IVA i l’excés de burocràcia. Javier Ballarès defensa que els autònoms són treballadors que mereixen drets i cobertura adequada. Fòrum Binarium: vi, música i solidaritat • Inici: 1021 • Final: 1118 • Títol de secció: Fòrum Binarium, enoturisme solidari a la Part Alta • Resum: Presentació del Fòrum Binarium: participació de 17 cellers, activitats de tast, música en directe i experiència de realitat virtual. Es posa èmfasi en la dimensió solidària amb la Fundació Vicente Ferrer i New Light, i en la “tapa solidària” de fideus rossejats amb verdures al curri per finançar una cuina de gas i cursos de cuina a l’Índia. Informació pràctica sobre el preu i punts de venda dels tiquets. Fira de l’Oli DOP Siurana a Plaça Corsini • Inici: 1118 • Final: 1186 • Títol de secció: Fira de l’Oli a Tarragona: oli Siurana i activitats populars • Resum: Descripció de la Fira de l’Oli DOP Siurana a la Plaça Corsini, amb 14 cooperatives participants. Es detallen els sortejos, el joc “El teu pes en oli” amb vals de compra al Mercat Central, l’encesa commemorativa dels Diables de Boromar i el concurs d’aioli. Montse Gelong defineix la collita com a mitjana però de gran qualitat i s’indica el preu de la garrafa de 5 litres. Concert de La Guardia i La Frontera • Inici: 1186 • Final: 1216 • Títol de secció: Rock en castellà a la Tarraco Arena • Resum: Anunci del concert de La Guardia i La Frontera a la Tarraco Arena, dins la primera edició del festival Roca al Cartell. Informació sobre horaris d’obertura de portes i preu de les entrades. Falques: Antagonista Teatro i REC Festival • Inici: 1216 • Final: 1270 • Títol de secció: Teatre Lorca i REC, 25 anys de cinema emergent • Resum: Falca de la companyia Antagonista Teatro amb l’obra Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona, i falca del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona, amb les sessions Vermut i el projecte Pantalla Tarracó que converteix espais de la ciutat en sales de cinema. Prèvia Nàstic – Hèrcules i situació esportiva del primer equip • Inici: 1281 • Final: 1389 • Títol de secció: Nàstic – Hèrcules: partit clau per seguir a dalt • Resum: Roda de premsa prèvia de Cristóbal Parralo, que preveu un partit molt competitiu contra un rival amb aspiracions d’ascens. Es repassa l’estat de forma del Nàstic, amb dues porteries a zero, però amb marge de millora en atac. Detalls sobre l’horari, l’àrbitre, la situació de la plantilla (dubte de Moi Delgado) i l’emissió del partit al programa Sempre Nàstic. Vòlei Sant Pere i Sant Pau: masculí i femení • Inici: 1389 • Final: 1475 • Títol de secció: Vòlei Sant Pere i Sant Pau: primera victòria i lideratge • Resum: Prèvia del partit del Sant Pere i Sant Pau masculí contra el Melilla, amb la necessitat de reaccionar i millorar el canvi de servei. Repàs al bon moment del Mèdol Tarragona – Sant Pere i Sant Pau femení, que busca certificar la permanència i mantenir el lideratge davant el Bunyola. Bàsquet femení: TGN Bàsquet (LF2 i Supercopa) • Inici: 1493 • Final: 1585 • Títol de secció: TGN Bàsquet: trencar dinàmiques negatives • Resum: El TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2 afronta un desplaçament difícil a la pista del Bàsquet Femenino León amb la missió d’aconseguir la segona victòria, millorant sobretot en defensa i controlant rebot i pèrdues. Paral·lelament, el TGN Bàsquet de Supercopa visita el Badruna Gràcia buscant la primera victòria de la temporada i consolidar els avenços recents. Ibersol CBT i bàsquet masculí • Inici: 1585 • Final: 1633 • Títol de secció: Ibersol CBT: vuitena victòria seguida en joc • Resum: Prèvia del partit de l’Ibersol CBT contra el Flanigan Calvià al Pavelló del Serrallo. Es destaca la bona ratxa de l’equip (7–1) i l’ambició de consolidar-se a la zona alta, amb advertiments del tècnic sobre la perillositat del rival i la necessitat de mantenir la humilitat i el treball partit a partit. Futbol base i femení del Nàstic • Inici: 1633 • Final: 1732 • Títol de secció: Nàstic B, Juvenil A i Nàstic femení: reptes del cap de setmana • Resum: Repàs als compromisos del Nàstic B (contra l’Horta) amb bona dinàmica de treball; del Juvenil A (contra el Barça) com a oportunitat competitiva destacada; i del Nàstic femení (contra el Martinenc) amb l’objectiu de fer-se fort a casa i encadenar resultats positius. Tancament: mobilitat i falca Obramat • Inici: 1759 • Final: 1805 (aprox.) • Títol de secció: Estat del trànsit i publicitat de calefacció • Resum: Actualització sobre la mobilitat viària, sense incidències destacades a la demarcació. Cloenda amb una falca publicitària d’Obramat centrada en solucions de calefacció per a l’hivern i enfocada al públic professional.
Resum general del programa En aquest episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio es repassen tres grans blocs esportius del cap de setmana al Camp de Tarragona: • Futbol: prèvia del partit entre el Nàstic de Tarragona i l’Hércules amb entrevista al tècnic visitant, Albert Company. • Bàsquet: estat de forma i objectius del CBT femení a Primera Catalana, coincidint amb la presentació oficial dels equips del Club Bàsquet Tarragona al pavelló del Serrallo. • Atletisme: presentació del Club Atletisme Tarragona a les pistes Natàlia Rodríguez de Campclar i conversa amb un dels atletes històrics del club, Pol Aixalà. El programa s’articula com una prèvia del cap de setmana, posant èmfasi en: • L’exigència esportiva i històrica de clubs com el Nàstic de Tarragona i l’Hércules CF. • El bon moment competitiu del CBT femení i la seva dinàmica positiva. • El creixement del Club Atletisme Tarragona i el valor de l’autosuperació en l’esport de base. Futbol – Prèvia Nàstic–Hércules amb Albert Company Context del partit • Enfrontament destacat al Nou Estadi Costa Daurada entre Nàstic de Tarragona i Hércules. • Tots dos clubs són històrics i de ciutats importants, amb aficions nombroses i exigents. • Comparteixen situació: canvi d’entrenador amb la temporada ja iniciada i fase de reconstrucció del projecte esportiu. "Som dos clubs històrics... capitals de província, ciutats importants, aficions importants". L’experiència d’Albert Company a l’Hércules • Company explica el salt professional que suposa entrenar a l’Hércules: - Club amb més de 40 anys a Primera Divisió. - Estadi de 29.000 espectadors i ciutat de més de 300.000 habitants, molt bolcada amb el futbol. - Alta exigència i pressió, tant en moments bons com dolents. • Ho viu com un pas endavant a la seva carrera, del qual se sent molt content i orgullós. Ambició esportiva i objectius • L’Hércules fitxa Company perquè el projecte és ambiciós i amb voluntat clara de tornar al futbol professional. • Reconeix la dificultat de la categoria: - Només hi ha un ascens directe. - La resta d’equips es juguen l’objectiu als play-offs, molt competits. • Descriu bones sensacions després dels primers 10–12 dies al club: - Alta predisposició del club i de la plantilla. - Subratlla que caldrà confirmar-ho en el joc i els resultats. Gestió de les victòries i mentalitat competitiva • Recorda el debut amb victòria al Rico Pérez davant el Betis Deportivo. • Explica la visió de l’entrenador sobre les victòries: "Les victòries se celebren 10 minuts, un quart d’hora, perquè després el que ve és el següent". • Marca el partit de Tarragona com un repte gros i motivador per a plantilla i club. Vincles personals amb Tarragona i La Pobla de Mafumet • Per a Company, el duel a Tarragona és especial: - Part del públic del Nou Estadi Costa Daurada estarà format per familiars i amics. • Repàs a la seva etapa a la Pobla de Mafumet: - Recorda un inici de temporada històric, encara avui el millor de la història del club a categoria nacional. - Destaca una generació de jugadors que han fet el salt a categories superiors (Óscar Sanz, Pol Domingo, Roger Figueres, Alberto García, Sergio Montero, Bernat Guiu, entre d’altres). - En guarda un record molt bo, especialment de la primera temporada, i manté contacte amb molts d’ells. • Esmenta també la bona relació amb l’alcalde de La Pobla, Joan Maria Sardà, i anècdotes de retrobament a Andorra. Anàlisi del Nàstic de Tarragona • Company espera un Nàstic molt enèrgic, especialment al Nou Estadi Costa Daurada: - Equip amb identitat molt clara de verticalitat. - Jugadors físicament forts. - Línia defensiva agressiva. • Destaca que això és compatible amb bon tracte de pilota i jugadors de qualitat. • Té present el bon moment defensiu del Nàstic (dues jornades amb la porteria a zero) i marca com a objectiu: "La nostra intenció és trencar aquestes dues porteries que té el club gimnàstic per poder guanyar el partit". • Confirma que l’equip entrenarà i viatjarà el dissabte per arribar preparat al partit de diumenge. Bàsquet – Dinàmica i objectius del CBT femení Situació esportiva del CBT femení • Entrevista amb Jasmin, capitana del femení del Club Bàsquet Tarragona. • Balanç actual: 7 victòries i 1 derrota a Primera Catalana. - L’única derrota va ser al primer partit de lliga, que va servir de “toc de realitat”. - Des de llavors, l’equip encadena una ratxa molt positiva. Presentació del club i partit clau • El CBT fa la presentació oficial de tots els seus equips al pavelló del Serrallo. • Després de l’acte, el CBT femení disputa un partit a casa contra el Cornellà: - Enfrontament directe a la part alta de la classificació. - El partit pot servir per trencar l’empat entre tots dos equips. • El programa també recorda que: - El sènior masculí de Tercera FEB (Tercer Efect) juga el mateix dia a una hora poc habitual (les 17 h) per facilitar el viatge de l’equip rival balear. Mentalitat de l’equip i treball setmana a setmana • Jasmin remarca que l’equip treballa amb objectius molt a curt termini: - Es focalitzen setmana a setmana. - No es fixen en la ratxa de victòries ni es deixen endur per l’eufòria. "Arribem cada setmana el dimarts a entrenar i tenim setmana nova". • Tot i el bon inici, no es parla obertament d’ascens: - Consideren que encara queda molt de campionat. - El prioritari és gaudir, treballar i millorar cada setmana. - Si al final arriba un premi com pujar de categoria, el rebran encantades, però no és l’obsessió actual. Cohesió de vestidor i adaptació dels fitxatges • A nivell personal, Jasmin explica que es troba molt bé i molt contenta. • La base de l’equip es manté respecte la temporada anterior, però: - Hi ha hagut algunes baixes i un parell de fitxatges nous. - Les noves jugadores s’han adaptat molt bé i ràpidament. • Dona molt valor a la cohesió fora de la pista: - Fan moltes activitats conjuntes més enllà del bàsquet. - Això reforça la confiança i el confort dins l’equip, i es nota en el rendiment. Nivell de la lliga i rivals • Confirma que a la part alta hi ha els equips “previstos” però: - Recorda que gairebé cada jornada hi ha resultats sorprenents. - Influeixen molt les baixes, l’estat anímic i els nervis dels partits ajustats. • Sobre derbis i rivalitat territorial: - Enguany el principal derbi és amb el Reus Deportiu, que encara no han afrontat (el jugaran al desembre). - A diferència de la temporada passada, aquest any no hi ha tants derbis al calendari de lliga. Atletisme – Club Atletisme Tarragona i la veu de Pol Aixalà Presentació del Club Atletisme Tarragona • El Club Atletisme Tarragona celebra la seva presentació oficial diumenge al matí a les pistes Natàlia Rodríguez de Campclar. • L’acte s’emmarca en una època de "pluja de presentacions" esportives a la ciutat: - CBT aquest cap de setmana. - Club Atletisme Tarragona diumenge. - TGN (altre club de la ciutat) ja anunciat per a mitjans de desembre. Pol Aixalà, un atleta de tota la vida • El programa conversa amb Pol Aixalà, un dels atletes que fa més anys que és al club. • Trajectòria al club: - Hi és des que tenia 8 anys. - Actualment porta 13–14 anys al Club Atletisme Tarragona. "És un orgull poder formar part d’aquest club... poder vestir el lila cada any". Especialitat i objectius esportius • Especialitats de Pol Aixalà: - 400 metres llisos com a prova principal. - També competeix en tanques, encara que el focus és el 400 llisos. • Objectius de la temporada per al club: Pista coberta • Equip femení: - Objectiu: defensar la permanència a Primera Divisió. • Equip masculí: - Objectiu: pujar a Primera Divisió Catalana. Aire lliure • Equip femení: - Veu moltes possibilitats d’ascendir a Primera Divisió Espanyola. • Equip masculí: - Objectiu: classificar-se per competir a Segona Divisió Espanyola. - A partir d’aquí, intentar el salt a Primera Divisió Espanyola, igual que les noies. Valor personal de l’atletisme • Pol explica què li aporta l’atletisme a nivell vital: "El que m’aporta a mi és superació personal i molta satisfacció i felicitat". • Destaca que, tot i que es competeix contra altres rivals, la competència principal és amb un mateix: - L’objectiu és millorar temps propis. - Cada marca rebaixada, encara que només sigui un parell de cops l’any, suposa una gran satisfacció. • Expressa el desig de continuar molts anys vivint aquesta dinàmica de millora contínua. Idees clau del programa • Clubs històrics i exigència: el Nàstic de Tarragona i l’Hércules comparteixen pressió i ambició per tornar al futbol professional. • Projectes en creixement: - El CBT femení consolida una ratxa de 7–1 i un model de treball humil i setmanal. - El Club Atletisme Tarragona combina esperit familiar amb objectius ambiciosos en categories estatals. • Valor humà de l’esport: cohesió de vestidor, vincles personals amb la ciutat i superació individual com a motor del rendiment. Interlocutors • Joan Andreu Pérez (locutor, conductor del programa) • Albert Company (entrenador de l’Hércules) • Jasmin (capitana del femení del Club Bàsquet Tarragona) • Pol Aixalà (atleta del Club Atletisme Tarragona)
Resum general del programa Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, on es barrejen actualitat de consum, agenda cultural i festiva, memòria democràtica, feminisme i molta vida associativa de la ciutat. Els blocs principals són: • Drets de les persones consumidores en el Black Friday i compres en línia, amb l’Agència Catalana de Consum. • Cap de setmana gastronòmic i solidari: Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana a Plaça Corsini, Fòrum Binàrium de vi i tapes a la Part Alta, i activitats musicals solidàries. • Concerts i cultura: gospel solidari al Teatre Tarragona, concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona, festival de cinema REC i altres. • Carnaval i sàtira: presentació de la disfressa “Mortaventura” de la Colla La Bota i Dibax al Serrallo. • Memòria democràtica, pressupostos municipals i 25N: repàs setmanal amb tallers sobre la Torre del Pretori com a espai de memòria, els nous pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona i la violència masclista. • Presència constant del Port de Tarragona, projectes de ciutat (residus, clavegueram, ICIQ, plans de Diputació) i publicitat de serveis i festivals locals. 1. Obertura del programa i to general Presentació i humor inicial Des de l’Estudis de Tarragona Ràdio a l’Avinguda Roma (codi postal 43005), el programa arrenca amb la sintonia i els locutors habituals. • Es fa broma amb l’absència de Pep Sunyer (de viatge) i el seu francès. • Es comenta el cansament amb el Black Friday convertit en Black Month i l’arribada del Cyber Monday. • Es posa sobre la taula el tema central: consum i drets durant el Black Friday. "Es Black Month, perquè dura... Ara ja no és ni una setmana, ja és tot el mes" El programa es presenta com una porta al cap de setmana intens d’activitats a Tarragona i entorn del Camp de Tarragona. 2. Editorial sobre límits personals: “Pizza amb pinya” La metàfora de la pizza i dir “no” La professora Ester Neila, opinadora del dia, utilitza el debat etern pizza amb pinya sí o no com a metàfora per parlar de límites personals i autoestima, especialment en adolescents. Idees clau: • Tothom sap dir ràpidament “no vull piña a la pizza”, però costa molt més dir: - No m’agrada com em parles. - No vull que em posis aquest mote. - No vull que em empenyis la motxilla o em facis burla. • Diferencia entre gustos i intoleràncies/al·lèrgies: el cos et diu quan un aliment et fa mal. Socialment, en canvi, no hi ha “analítiques” que indiquin que una relació et fa mal, però el resultat és pitjor: - Autoestima que s’enfonsa (“com el crack del 29”). - Culpabilització de la víctima (pensar que es mereix el tracte). • Crida a famílies, professorat, IMET i agents educatius: - Educar des de petits perquè sàpiguen què és el respecte. - Que aprenguin a marcar límits i verbalitzar allò que no volen tolerar. "Perquè tot no val, ni amb 3 anys ni amb 50" La secció defensa que el respecte és com la pizza meitat i meitat: primer cap a un mateix, després cap als altres. 3. Black Friday i drets de les persones consumidores Normativa, inspeccions i publicitat enganyosa Convidada: Carme Torres, cap de secció de l’Agència Catalana de Consum a Tarragona. 3.1. Black Friday consolidat • El Black Friday ha passat de ser una moda importada dels EUA a ser una de les dates de més consum de l’any. • Ha saltat del comerç electrònic a tots els sectors: botigues físiques, perruqueries, etc. 3.2. Principals riscos La preocupació principal de Consum és la publicitat enganyosa: • Pujar preus dies abans per inflar el descompte. • No informar clarament del preu anterior o del percentatge de descompte. Requisits legals: • Quan s’anuncia un descompte, s’ha de comparar amb el preu més baix dels últims 30 dies en aquell establiment. • A l’etiqueta hi ha de constar: - Preu anterior i preu actual, o - Percentatge de descompte. • No val només un cartell “Oferta 200 €” sense referència prèvia. 3.3. Inspeccions 2024 • Increment molt gran dels controls en línia: - Fins a 100 empreses controlades per internet (25 l’any anterior). - Seguiment de 10.000 productes (2.500 l’any anterior), amb eines informàtiques que registren l’evolució del preu. • L’any anterior (campanya 2024): - 17 expedients sancionadors oberts per Consum (a banda dels de Comerç). - Possibles sancions de fins a 100.000 € per cas. 3.4. Com s’escullen empreses i productes Criteris: • Sectors amb més descomptes (electrònica, moda, etc.). • Antecedents d’incompliments en anys anteriors. • Reclamacions i denúncies rebudes. • Sistema informàtic que rastreja preus i permet provar incompliments. 3.5. Compres per internet vs botiga física Compres en línia: • Per llei, hi ha 14 dies de dret de desistiment des de la recepció del producte, encara que sigui Black Friday o rebaixes. • Cal revisar les condicions generals: - Qui paga les despeses de devolució. - Terminis d’entrega. - Avisos de demora per volum de comandes (si s’informa, després no es pot reclamar per retard). Botiga física: • No hi ha dret legal generalitzat a tornar un producte si “no m’agrada” o “no em queda bé”. • El dret a devolució depèn de la política comercial de cada establiment. • Cal preguntar abans de comprar: - Si es pot canviar. - Si tornen diners o fan val. - Si el val té caducitat. "Es rebaixa el preu, però no es rebaixen els drets" Garanties: • Mateixa garantia per productes rebaixats que per productes a preu normal. • Si en botiga es pot pagar amb targeta habitualment, en període de rebaixes també. 3.6. Black Friday vs rebaixes • Jurídicament el Black Friday és un període de rebaixes més. • La regla del preu més baix dels últims 30 dies s’aplica igual a: - Rebaixes estacionals. - Campanyes de Nadal. - Black Friday, etc. 3.7. Consell de consum responsable • Pressió comercial molt forta: mòbil, carrers, botigues, correu. • Recomanacions: - Fer una pausa i preguntar-se si realment ho necessitem. - Fixar un pressupost per Black Friday i regals de Nadal. - Comparar preus entre establiments (preus lliures). - Fer seguiment previ del producte per detectar trampes de preu. - Guardar sempre els tiquets, perquè són la veritable garantia (el resguard de targeta no especifica el producte). 3.8. Factures elèctriques: la nova estrella de les reclamacions • Fa uns anys, el gran focus eren les operadores de telefonia; ara, el subministrament elèctric és el servei amb més reclamacions a l’Agència Catalana de Consum. • Problemes típics: - Errors de facturació o imports desmesurats. - Manca de facturació durant mesos i càrrega posterior acumulada. Consells: • Revisar detalladament les factures i comparar-les mes a mes. • Verificar que es factura cada mes correctament. • En cas de problema: - Primer, reclamar a l’empresa (telèfon, oficina, formulari web; guardar número d’incidència). - Si no es resol, acudir als organismes de consum (com l’Agència Catalana de Consum). Carme Torres confirma que, malgrat la burocràcia feixuga, els canals per reclamar existeixen i són accessibles. 4. Cap de setmana gastronòmic: Oli nou i Fòrum Binàrium 4.1. Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana a Plaça Corsini Convidada: Montse Gelong, responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana. 4.1.1. 25è aniversari de la Fira de l’Oli nou a Tarragona • Espai: Plaça Corsini, a tocar del Mercat Central. • Motiu: celebrar l’oli nou d’oli d’oliva verge extra D.O.P. Siurana, principalment d’oliva arbequina. • Any especial: - Després de campanyes molt dolentes per sequera, enguany hi ha collita mitjana però de qualitat excel·lent. - La fira creix amb 4 estands més. 4.1.2. Què diferencia l’oli Siurana D.O.P. • Només és D.O.P. Siurana l’oli d’oliva verge extra amb el segell de la D.O.P. a l’etiqueta. • Garanties del segell: - Qualitat màxima: tots els lots passen per laboratori i panel de tast extern. - Traçabilitat total: olives, elaboració i envasat dins del territori Siurana (El Priorat, Baix Camp, El Tarragonès, etc.). - S’evita “donar gat per llebre” i es preserva el gust de casa. Característiques organolèptiques: • Oli arbequí equilibrat, fruitat mitjà-intens, aromàtic, elegant i polivalent. • A l’oli del raig (sense filtrar, acabat de fer) es noten molt els verds intensos: carxofa, fulla, herba, tomatera, fruita verda, plàtan, ametlla, etc. • Cada cooperativa i zona aporta matisos propis dins del territori de la D.O.P. Siurana. 4.1.3. Activitats destacades de la Fira • Venda i tast d’oli nou (també oli del raig) en formats variats: garrafes de 5 l, ampolles per a regal, etc. • Concurs d’allioli (iniciat l’any anterior): - Es fa dissabte a les 10 h a Plaça Corsini. - El guanyador s’emporta 10 litres d’oli, i totes les persones participants reben oli. • El teu pes amb oli (8a edició): - Clàssic de la fira: qui guanya s’emporta el seu pes en litres d’oli. - Enguany, per celebrar els 25 anys, també rep l’equivalent en euros per comprar al Mercat Central i al Mercat de Torreforta. • Sorteig de lots: - 15 lots d’oli + un premi especial de 25 litres d’oli (dissabte a les 20 h). • Berenar infantil de pa amb oli i xocolata. • Vermut solidari i tastos dirigits. • Concerts: - Divendres, 20–21 h: música amb Àulia Frank (versions en català). - Dissabte: actuació del Tarragona Rock Choir amb 50 cantants. Edició especial pandèmia: • La Montse recorda amb orgull que la Fira de l’Oli de Tarragona és l’única que es va celebrar també el 2020, en ple confinament municipal, adaptada amb distàncies i mascaretes. 4.1.4. Preus i consum d’oli • Preu orientatiu fira 2024: garrafa de 5 l = 43 € (uns 8,5 €/l), més barat que l’any anterior gràcies a major disponibilitat. • Consum mitjà a l’Estat: 7,2 l/persona/any (una garrafa i mitja; a zones productores potser uns 10 l). • Cost mensual aproximat: uns 8 €/mes per família, que la Montse defensa com una inversió en: - Salut i alimentació mediterrània. - Manteniment del paisatge agrari i lluita contra el canvi climàtic. - Prevenció de grans incendis i abandonament rural. "És salut, és mantenir el paisatge viu, és lluita contra el canvi climàtic" 4.2. Fòrum Binàrium Tardor a la Part Alta Convidat: Gerard Esquerrer, de la Bodega Gerard, organitzador. 4.2.1. Format i filosofia • Lloc: Plaça del Fòrum, al cor de la Part Alta de Tarragona, a prop de la Rambla Nova i de l’Amfiteatre Romà. • Edició de tardor, complementària a la de primavera. • Eix central: vi i tapes quilòmetre zero, sempre amb causa solidària. Activitats: • Degustacions de: - Vins de cellers de proximitat (novetats de tardor). - Cerveses artesanes. - Vermuts de la zona. - Tapes elaborades pels bars de la plaça del Fòrum. • Projecció i tast històric amb TarraContigua: - Recurs 3D que mostra la imatge de Tàrraco des de la mateixa plaça. • Concerts i música en directe (grups locals, com Les Roses, Mollt, Vergüenza Ajena, etc.). 4.2.2. Dimensió solidària: Índia • Part dels 15 € del tiquet es destina a un projecte solidari a l’Índia. • Impulsat per persones de Tarragona (amigues del Gerard) que hi fan cursos de cuina i suport en comunitats que no tenen cuines adequades ni hàbits alimentaris diversos. • Hi ha una tapa solidària: fideuada al curri amb verdures. Els cellers també cedeixen part del marge del tiquet solidari, cosa que l’organització agraeix especialment. 4.2.3. Estat de la Bodega i projectes El Gerard explica que: • Estan “a tope” amb la campanya de Nadal. • Tenen projectes nous per a l’any vinent, encara confidencials, que il·lusionen molt. • Vol “anar cremant etapes”, i el Fòrum Binàrium n’és una de clau. 5. Concerts i cultura: Gospel, banda i més 5.1. Concert de gospel solidari al Teatre Tarragona Convidats: • Salvador Graner, director de Càritas Diocesana de Tarragona. • Teresa Feliu, delegada de Mans Unides a Tarragona. 5.1.1. 15è Concert Solidari de Gospel • Data i lloc: diumenge, Teatre Tarragona, a la Rambla Vella. • Formació: The Gospel Viu Choir, dirigits per Moisés Sala. • Espectacle: Revolution, estrenat al Palau de la Música Catalana amb gran èxit. Lema del concert: "La pau, la justícia i la dignitat de totes les persones" Context: • El món viu temps difícils: guerres, fam, destrucció, genocidis, vulneració de drets humans. • El lema apel·la a no caure en la indiferència i a mantenir l’esperança. El gospel com a eina de transformació: • No és només entreteniment, sinó missatge profund de compromís social i amor. • Forma part del projecte Solidarity Gospel Sense Fronteres, que porta música a: - Hospitals. - Presons. - Països en conflicte (Índia, Madagascar, Perú, Geòrgia…). Paraules de Teresa Feliu sobre la filosofia del cor: "El gospel no va de tenir ni de competir, va de ser i de compartir" Entrades i aportacions: • Entrades a través de la taquilla del Teatre Tarragona i canals online. • Per qui no hi pugui assistir: aportacions via Bizum 07673 amb el concepte Concert. 5.1.2. Projectes de Càritas i Mans Unides Càritas Diocesana de Tarragona: • Engega un nou Servei d’Assessorament Jurídic Social, ja operatiu a partir de gener. • Objectiu: abordar la pobresa com a fenomen complex, que sovint inclou problemes jurídics (habitatge, papers, drets laborals…). Mans Unides Tarragona: • Participa a la Coordinadora d’ONGs i a la Setmana dels Drets Humans. • Organitza xerrades, exposicions, documentals i accions de sensibilització. 5.2. Concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) Convidat: Jordi Massip, director de la Banda Unió Musical de Tarragona. 5.2.1. Estructura del concert • Lloc: Teatre Tarragona. • Tradició: concert anual de Santa Cecília (patrona de la música) amb totes les seccions: - Banda infantil. - Banda juvenil. - Big Band “Big Bam Boom”. - Banda simfònica titular. El concert funciona gairebé com un “final de curs avançat” per tot l’ecosistema de la BUMT. 5.2.2. Fil conductor: música original per a banda • Temàtica d’enguany: posar en valor la música escrita específicament per a banda. • Altres anys: música de dones compositores, bandes sonores de cinema, etc. • Es vol destacar: - El pasdoble de concert, pensat per a sala, més elaborat que el pasdoble festiu de carrer. - Les possibilitats tímbriques dels instruments de vent-fusta, vent-metall i percussió. Jordi Massip explica el sistema de nivells (1 a 6) de repertori, heretat de la tradició americana: • Nivell 1: obres molt senzilles (pocs ritmes i notes, per bandes d’iniciació). • Nivell 6: màxim nivell de dificultat tècnica i musical, per a bandes simfòniques consolidades. En el concert sonen obres de diferents nivells interpretades per cada formació. 5.2.3. Entrades exhaurides i sorteig • Les entrades estan pràcticament exhaurides; la banda n’ha reservat algunes per sortejar entre els oients de Tarragona Ràdio. • En directe s’atenen trucades i es regalen un parell d’entrades a una oient (Roser Andreu), que les recollirà a la guixeta del Teatre. 5.3. Altres propostes culturals i de cap de setmana Al llarg del programa i del resum setmanal apareixen múltiples actes: • Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició): - Sessions “Vermut, Cinema i Vermut” al Serrallo. - “Pantalla Tarracó”, que converteix espais urbans en sales de cinema. • Festival SCAN Tarragona de fotografia contemporània al Moll de Costa del Port de Tarragona: - Exposicions “Talent latent”, “El despertar d’Ícar”, fotollibres, mostra de Paula Artés, SCAN Films, projecte de Mer Houseman, etc. - Fil conductor: l’aigua com a inspiració. També es menciona l’estrena de la darrera temporada de Stranger Things i pel·lícules com Flores para Antonio i una versió cinematogràfica de Mar i cel, tot i que només s’hi dedica una breu pinzellada. 6. Carnaval i sàtira: “Mortaventura” al Serrallo Convidat: Toni Garcia, de la Colla La Bota, que aquesta vegada s’al·lia amb Divax. 6.1. La festa “Mortaventura” • Lloc: Espai d’Entitats del Serrallo, barri mariner de Tarragona. • Data i hora: dissabte a partir de les 21 h. • Format: - Sopar i festa oberta a tothom (entrades a 0 €). - Presentació de la disfressa del Carnaval 2026 de La Bota i Divax. • Objectiu: - Fer festa. - Captar nous integrants per a la colla. - Mostrar la disfressa amb la potència visual aportada per Divax. 6.2. Temàtica i crítica Títol: “Mortaventura, la sàtira més decadent, divertida, decadentment divertida”. Claus interpretatives: • Crítica satírica a: - La decadència del model de parc temàtic del territori (es fa al·lusió implícita a PortAventura). - La dependència turística d’aquest model a les comarques del Camp de Tarragona. - Projectes com el Hard Rock i determinades apostes urbanístiques i econòmiques. • To habitual de La Bota: àcid i reivindicatiu. 7. Resum setmanal: memòria democràtica, pressupostos i 25N En el tram final, Abril Rius condueix la secció “4 dies i 1 hora. El millor de la setmana”, on es recullen les peces més rellevants que han passat pel programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40. 7.1. Torre del Pretori com a lloc de memòria democràtica Acte institucional: declaració de la Torre del Pretori (coneguda com a presó de Pilats) com a lloc de memòria democràtica. Intervenció destacada: Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya. Punts clau: • La Torre del Pretori va ser presó franquista després de la caiguda de Tàrraco el 1939. • Hi van passar més de 9.000 presos polítics en condicions inhumanes; en alguns moments, 1.350 persones amuntegades en un espai per a 100. • S’hi rememora la història d’Elisa Cardona Uller, única dona afusellada al Camp de Tarragona: - Condemnada a mort per consell de guerra el març de 1939, sense proves concloents. - Traslladada a la presó de Pilats, on mantenia l’esperança d’un indult. - Afusellada el 22 d’abril de 1939 al turó de l’Oliva juntament amb altres 22 presos. "El deute històric que té l’Estat amb Tarragona no és únicament econòmic ni d’infraestructures, és també un deute memorístic" Es confirma la incoació de l’expedient al BOE per declarar el Pretori espai de memòria democràtica. 7.2. Pressupost municipal 2026 de l’Ajuntament de Tarragona Convidada: Isabel Mascaró, tinenta d’alcalde d’Hisenda. 7.2.1. Característiques del pressupost • Import: 236 milions d’euros. • Aprovació al plenari amb suport de: - Govern municipal (PSC). - En Comú Podem, Junts per Catalunya i regidors no adscrits. • Vots en contra: Esquerra Republicana, PP i Vox. Isabel Mascaró destaca: • Tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a 1 de gener, tot i govern en minoria. • Voluntat de consens i estabilitat per avançar en millores de la ciutat. Prioritats: • Habitatge social: - Impuls a la construcció via ESMUSA i altres instruments. - 1,5 M€ destinats a la compra d’habitatges per destinar-los a lloguer social. - Repartiment per barris per evitar concentració i permetre triar zona. • Barr i ciutat: - Millores a l’espai públic i serveis. - Inversions en asfaltat, projectes de barri i patrimoni (muralla, Teatre Metropol, Mercat del Fòrum, etc.). • Subvencions a comunitats de propietaris: - 250.000 €/any durant 4 anys (1 M€ total) per millorar accessibilitat i condicions dels edificis, especialment a la Part Baixa. També es destaca el deute viu de l’Ajuntament en mínims històrics. 7.2.2. Debat polític a la tertúlia Esquerra Republicana (Maria Roig): • Consideren que el pressupost no reflecteix un projecte clar de ciutat. • Denuncien incompliments d’acords anteriors (com el centre cívic de Sant Pere i Sant Pau). • Critiquen la gestió dels carrils bici (Avinguda d’Andorra, Pere Martell, Prat de la Riba): - Reclamen coherència de xarxa (no trams aïllats). - Es queixen de manca de diàleg final: una segona reunió de negociació de pressupostos se’ls hauria cancel·lat i no s’ha reprès. PP (Maria Mercè Martorell): • Destaca positivament: - Tercer pressupost consecutiu aprovat a temps. - Baixada de deute municipal. - Inversió en asfaltat i urbanisme de proximitat. • Defensa que no tots els carrils bici són adequats; alguns, com el de Pere Martell, considera encertat suprimir-los. 7.3. Violència masclista i 25N Dimarts el programa va dedicar bona part de la graella al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones (25N). 7.3.1. Violència masclista i sistema judicial Convidades: Jennifer Macía Morilla i Begoña Cojara Illa, copresidentes de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT (Col·legi d’Advocats de Tarragona). Dades i punts destacats: • S’han atès 1.667 dones víctimes de violència masclista (xifra provincial; 618 a Tarragona ciutat) fins al 30 de setembre, només en l’àmbit del torn d’ofici especialitzat. • Les xifres no inclouen: - Denúncies sense continuïtat. - Casos on la víctima renuncia a l’advocat/da. - Situacions que no arriben a denunciar-se. Rols de l’advocacia: • No només assistència legal, sinó també acompanyament integral: - Informar de la xarxa de recursos (CIAT, CIE, serveis socials, entitats). - Rompre la solitud i la por en el procés judicial. • La violència masclista s’ha diversificat: - Ja no és només física o psicològica. - Augment de violència econòmica, digital, de control tecnològic, etc. 7.3.2. Espais segurs a la URV Convidada: Cília Vilem, responsable de la Unitat d’Igualtat de la URV. Projecte “URV Espais Segurs”: • Objectiu: repensar els campus universitaris amb perspectiva de gènere i feminista. • Metodologia: mapes amb gomets on l’estudiantat identifica punts on se sent insegur, especialment de nit (aparcament, passadissos foscos, racons, etc.). • S’ha detectat que: - Els accessos (dins-fora del campus) i alguns interiors de facultats generen sensació d’inseguretat. - Problemes sovint lligats a il·luminació, disseny d’espais i visibilitat. Concepte clau: • No es tracta només de seguretat física sinó de sensació de seguretat i de drets: - Les dones són majoria als tres col·lectius (estudiantat, PDI i PAS) i han de poder moure’s amb llibertat i tranquil·litat. - Cal canviar la mentalitat de qui se sent legitimat a assetjar, més que no pas criminalitzar la foscor o les plantes d’un jardí. "La foscor no agredeix; les plantes no assetgen" 7.4. Open Arms i 10 anys de rescat al mar Convidat: Gerard Canals, coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Context: • El vaixell d’Open Arms està amarrat al Port de Tarragona coincidint amb els 10 anys de l’ONG. • Es fa un simulacre de rescat amb alumnat de l’Institut Jaume I de Salou i es projecta el documental “Tu Quim, rescat al mar Egeu” al Teatre Tarragona. Missatge principal: • En 10 anys, Open Arms ha salvat unes 72.000 persones al mar. • La seva tasca continua sent la mateixa: - Localitzar embarcacions en perill. - Rescatar el màxim de vides possible. - Portar-les a un port segur. • Tot i la precarietat i irregularitat de moltes vides migrades a Europa, per moltes d’aquestes persones és millor que la situació als països d’origen. Evolució dels mitjans: • Inici a Lesbos (2015) com a socorristes de platja. • Incorporació de motos d’aigua (vehicles pensats per rescatar una persona, no 300). • Més endavant arriben les primeres barques de rescat com les actuals. El documental mostra d’on venen les persones que migren (per exemple, des del Senegal) i la determinació de pares i mares de creuar el mar per garantir futur als fills. 7.5. Altres continguts literaris i festius 7.5.1. Presentacions de llibres • “L’obra polonesa” de Vicenç Villatoro (llibreria Adserà, dins del cicle literari de tardor): - Protagonista: espia israelià d’origen polonès. - Novel·la breu, accessible però literàriament exigent. - Reflexió sobre identitat i nacionalitat (què diu el DNI vs. què sentim que som). • “L’amagatall” de Teresa Duc: - Nissaga familiar al llarg de tres segles (1812–2128). - Inclou episodis com la Guerra del Francès a Tarragona i un futur pròxim el 2126. - Explora orígens, memòria i secrets familiars. - L’“amagatall” és físic i també el lloc interior on les persones guarden secrets. 7.5.2. Altres actes de cap de setmana • Encesa de llums de Nadal: - Nova ubicació principal: Plaça de la Font, davant l’Ajuntament de Tarragona (l’edifici consistorial de la ciutat, a la Plaça de la Font). - També encesa especial al Mercat Central. • Accions culturals sobre el Cardenal Gaspar Cervantes: - Itinerari teatralitzat “Tarragona amb els ulls del cardenal Cervantes” per descobrir la ciutat del segle XVI, vinculada al Seminari Tridentí i els orígens universitaris (avui URV). 8. Publicitat i context de ciutat Al llarg del programa apareixen diverses falques publicitàries que dibuixen el context institucional i econòmic de Tarragona i El Tarragonès: • Ajuntament de Tarragona: - Pla Tarragona 26 amb nou servei de recollida de residus i neteja. - Obres per millorar la xarxa de clavegueram (tècniques sense rasa per minimitzar molèsties). - Missatges sobre una ciutat més neta, eficient i sostenible. • Rodalies de Catalunya / Renfe: - Millores als trens regionals del sud de Catalunya, més connexions i recuperació de línies (R13 Barcelona–Lleida). • Diputació de Tarragona – Pla Impuls DIPTA: - Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Port de Tarragona: - Promociona el Moll de Costa com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, teatre, esport i gastronomia marinera al Serrallo. • Ematsa: - Explica les obres de clavegueram a Tarragona i La Canonja. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): - Institut de referència en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització, ubicat al campus Sescelades, amb 250 científics de 40 nacionalitats. • Tanatori Municipal de Tarragona: - Reforma de 3,2 M€ per millorar instal·lacions i serveis fins a 2026. • Obramat: - Productes per a eficiència energètica en construcció i reforma (panells solars, aerotèrmia, finestres a mida…). • ONCE: - Promoció del cupó extra de Nadal. • Tarragona Ràdio: - Campanya per a anunciants (promoció “nou comerç”, contractes anuals, etc.). Aquestes falques reforcen la imatge d’una ciutat amb una graella de programació rica, un ecosistema institucional actiu i una clara aposta per cultura, sostenibilitat i economia local. 9. Interlocutors principals • Núria Cartanyà (locutora, conductora del programa). • Miquel González (locutor, co-conductor i responsable de diversos espais). • Abril Rius (locutora, responsable del resum setmanal). • Pep Sunyer (locutor habitual, esmentat però no present). • Ester Neila (opinadora, professora de primària). • Carme Torres (Agència Catalana de Consum, cap de secció a Tarragona). • Montse Gelong (responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana). • Gerard Esquerrer (Bodega Gerard, organització Fòrum Binàrium). • Salvador Graner (director de Càritas Diocesana de Tarragona). • Teresa Feliu (delegada de Mans Unides Tarragona). • Jordi Massip (director de la Banda Unió Musical de Tarragona). • Roser Andreu (oient guanyadora d’entrades). • Toni Garcia (Colla La Bota). • Isabel Mascaró (tinenta d’alcalde d’Hisenda, Ajuntament de Tarragona). • Maria Roig (Esquerra Republicana). • Maria Mercè Martorell (Partit Popular). • Jennifer Macía Morilla i Begoña Cojara Illa (ICAT, Comissió d’Igualtat). • Cília Vilem (Unitat d’Igualtat URV). • Gerard Canals (cofundador i coordinador d’operacions d’Open Arms). • Vicenç Villatoro (escriptor). • Teresa Duc (escriptora). • Carlos Prieto (delegat del Govern a Catalunya). • Maria Grau (sotspriora de la Congregació de la Sang). 10. Tags rellevants • Black Friday • Consum responsable • Agència Catalana de Consum • Publicitat enganyosa • Compres en línia • Drets del consumidor • D.O.P. Siurana • Oli d’oliva verge extra • Fira de l’Oli nou • Plaça Corsini • Fòrum Binàrium • Part Alta • Plaça del Fòrum • Solidaritat Índia • Mans Unides • Càritas Diocesana de Tarragona • The Gospel Viu Choir • Concert solidari • Teatre Tarragona • Banda Unió Musical de Tarragona • Concert de Santa Cecília • Carnaval de Tarragona • Colla La Bota • Mortaventura • Divax • Serrallo • Memòria democràtica • Torre del Pretori • Presó de Pilats • Elisa Cardona Uller • Ajuntament de Tarragona • Pressupost municipal 2026 • Habitatge social • Carrils bici • Violència masclista • 25N • ICAT • URV • Espais segurs • Open Arms • Port de Tarragona • Festival REC • SCAN Tarragona • Vicenç Villatoro • Teresa Duc • Tarragona Ràdio • La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 11. Seccions amb temps (start_second / end_second) 11.1. Obertura i presentació del programa • Inici i salutacions - start_second: 0 - end_second: 90 - section_title: "Benvinguda, equip i arrencada de divendres" - section_summary: Presentació del programa "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" amb Núria Cartanyà, Miquel González i Abril Rius, menció a Pep Sunyer absent però escoltant, to distès i humorístic. • Black Friday com a tema central del dia - start_second: 86 - end_second: 182 - section_title: "Introducció al Black Friday i consum" - section_summary: Debat inicial informal sobre el Black Friday convertit en Black Month, saturació d’ofertes i comentari de la pràctica de pujar preus abans de rebaixar. S’anuncia que es parlarà amb l’Agència Catalana de Consum. 11.2. Avanç d’agenda del cap de setmana • Presentació ràpida d’activitats del cap de setmana - start_second: 182 - end_second: 352 - section_title: "Teaser: Fira de l’Oli, Fòrum Binàrium i concerts" - section_summary: Primera passada ràpida per la Fira de l’Oli a Plaça Corsini, el Fòrum Binàrium de tardor a la Plaça del Fòrum, concerts de la Banda Unió Musical de Tarragona i concert de gospel solidari amb Mans Unides i Càritas. S’anuncia un sorteig d’entrades per al concert de la BUMT. • Presentació de "Mortaventura" i resum setmanal - start_second: 334 - end_second: 396 - section_title: "Carnaval 2026 i anunci del resum setmanal" - section_summary: Introducció de la festa Mortaventura al Serrallo, organitzada per La Bota i Divax, per presentar la disfressa del Carnaval 2026. Es comenta també que a partir de les 10 h hi haurà una hora destinada al resum del millor de la setmana. • Cinema i tancament del bloc d’avanç - start_second: 396 - end_second: 441 - section_title: "Estrenes de cinema i agraïments d’equip" - section_summary: Breu menció a estrenes com la nova temporada de Stranger Things i pel·lícules com "Flores para Antonio" i una adaptació de "Mar i cel". Tancament amb l’agraïment a l’equip tècnic i de producció de Tarragona Ràdio. 11.3. Editorial d’Ester Neila: límits i pizza amb pinya • Introducció al tamacle de l’opinadora - start_second: 441 - end_second: 503 - section_title: "Debat etern: pizza amb pinya i respecte" - section_summary: Els locutors juguen amb el tema pizza amb pinya sí o no i introdueixen l’opinadora Ester Neila, professora de primària, que parlarà de la importància de dir "no". • Peça completa d’Ester Neila - start_second: 503 - end_second: 701 - section_title: "Aprendre a dir no: de la pizza a l’autoestima" - section_summary: Reflexió en castellà d’Ester Neila que utilitza l’exemple de la pizza per ensenyar adolescents a verbalitzar allò que no els agrada en les relacions socials (mots, burles, agressions). Es remarca la necessitat d’educar en límits des de la infància i s’adverteix sobre el dany invisible a l’autoestima quan no s’aturen les faltes de respecte. 11.4. Bloc de publicitat i serveis • Falques diverses (Nadal, residus, transports, etc.) - start_second: 701 - end_second: 901 - section_title: "Falques institucionals i comercials" - section_summary: Publicitat de l’ONCE (cupó de Nadal), Ajuntament de Tarragona (pla de residus i neteja), millores de Rodalies de Catalunya, Pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona, festival SCAN de fotografia, Obramat (eficiència energètica) i festival REC de cinema. 11.5. Entrevista sobre Black Friday i consum (Carme Torres) • Arrencada de l’entrevista: context del Black Friday - start_second: 912 - end_second: 983 - section_title: "El Black Friday vist des de Consum" - section_summary: Núria situa el Black Friday com a data ja plenament implantada i pregunta a Carme Torres per la seva consolidació i efectes en el consum, tant en comerç electrònic com físic. • Publicitat enganyosa i obligacions d’informació - start_second: 983 - end_second: 1114 - section_title: "Preus, descomptes i inspeccions" - section_summary: Carme explica que la principal preocupació és la publicitat enganyosa (pujar preus abans, no mostrar el preu anterior). Detalla la campanya d’inspecció amb més empreses en línia i 10.000 productes monitoritzats. • Com s’escullen comerços i eines per rastrejar preus - start_second: 1114 - end_second: 1209 - section_title: "Selecció de sectors i sistemes informàtics" - section_summary: Es descriuen criteris de selecció de sectors i comerços (reclamacions, antecedents) i l’ús d’aplicacions que permeten acreditar pujades prèvies de preu. Es recomana al consumidor fer seguiment de preus amb apps pròpies. • Normativa dels 30 dies i diferència amb rebaixes - start_second: 1209 - end_second: 1252 - section_title: "El preu més baix dels darrers 30 dies" - section_summary: S’explica que el descompte ha de referir-se al preu més baix dels últims 30 dies en aquell establiment, i que aquesta regla s’aplica a tots els períodes de rebaixes, no només al Black Friday. • Resultats sancionadors i perfil de comerços - start_second: 1252 - end_second: 1340 - section_title: "Expedients i responsabilitats" - section_summary: Es comenta que la campanya anterior va generar 17 expedients sancionadors, amb possibles multes fins a 100.000 €. Carme distingeix entre desconeixement en petits comerços i pràctiques deliberades en grans superfícies. • Drets de devolució en línia i en botiga física - start_second: 1363 - end_second: 1431 - section_title: "Desistiment, canvis i garanties" - section_summary: Carme recorda el dret de desistiment de 14 dies en compres en línia i que en botigues físiques la devolució per motius de gust és opcional i depèn de la política de l’establiment. Recomana informar-se bé sobre terminis i tipus de devolució. • Comparativa Black Friday – rebaixes estacionals - start_second: 1450 - end_second: 1546 - section_title: "Un període de rebaixes més" - section_summary: Explica que, des del punt de vista de Consum, el Black Friday és un període de rebaixa com qualsevol altre, i que el control de preus i publicitat enganyosa és similar al de les rebaixes de gener o d’estiu. • Focus en comerç electrònic i rols de missatgeries - start_second: 1546 - end_second: 1671 - section_title: "Compres en línia, lliuraments i condicions" - section_summary: Es destaca que el pes del Black Friday continua essent principalment en línia i per això la inspecció s’hi centra. S’analitza el paper de les empreses de missatgeria, la importància de llegir condicions d’entrega i quan es pot reclamar per retards. • Inspeccions a Tarragona i campanya de conscienciació - start_second: 1671 - end_second: 1875 - section_title: "Inspeccions sobre el terreny i consum responsable" - section_summary: Carme comenta que hi ha inspeccions presencials a diversos tipus de comerços a Tarragona. Insisteix en la necessitat de consum responsable: no endeutar-se, comparar preus i reflexionar sobre la necessitat real de les compres. • Guardat de tiquets i problemes amb la llum - start_second: 1875 - end_second: 2060 - section_title: "Tiquets, garanties i subministrament elèctric" - section_summary: Es remarca que el tiquet és essencial per a la garantia i que el comprovant de targeta no n’és substitut. S’aborda el canvi de focus de les reclamacions cap al subministrament elèctric i es donen pautes per revisar factures i reclamar. 11.6. Bloc de publicitat i patrocinis • Port de Tarragona, Ematsa, ICIQ, Obramat, REC… - start_second: 2082 - end_second: 2204 - section_title: "Falques de ciutat i festivals" - section_summary: Nova tanda de falques: Port de Tarragona com a espai cultural, obres de clavegueram Ematsa, ICIQ, campanya publicitària de Tarragona Ràdio, festival REC, etc. 11.7. Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana • Inici de l’entrevista amb Montse Gelong - start_second: 2204 - end_second: 2330 - section_title: "25 anys de Fira de l’Oli nou a Tarragona" - section_summary: Presentació de la Fira de l’Oli nou a Plaça Corsini, celebració del 25è aniversari, explicació de la situació de collita (mitjana però d’alta qualitat) i la importància de l’oli d’oliva verge extra d’arbequina. • Qualitat D.O.P. Siurana i tastos - start_second: 2330 - end_second: 2434 - section_title: "Què fa especial l’oli Siurana" - section_summary: Montse explica què implica el segell de la D.O.P. Siurana (garantia de qualitat i origen) i com els olis del raig i els diferents productors aporten matisos diversos. • Dimensió territorial i varietat de sabors - start_second: 2434 - end_second: 2533 - section_title: "De la Terra Alta al Baix Camp: un territori extens" - section_summary: Es remarca que la D.O.P. Siurana és la més gran de Catalunya, abastant diversos territoris. Es descriuen notes sensorials: carxofa, fulla, herba, fruits secs, pebrot… i la “màgia” anual de l’oli nou. • Activitats de la Fira: concursos, música i sortejos - start_second: 2533 - end_second: 2809 - section_title: "Concurs d’allioli, el teu pes amb oli i festa" - section_summary: Montse repassa el concurs d’allioli (10 litres al guanyador), l’activitat “el teu pes amb oli” ampliada amb vals per al Mercat Central i Torreforta, el vermut solidari, concerts (Àulia Frank, Tarragona Rock Choir), berenar infantil i sortejos de lots d’oli, inclòs un premi especial de 25 litres. • Preus i consum d’oli, paisatge i salut - start_second: 2809 - end_second: 2976 - section_title: "Preu de l’oli nou i valor ecològic" - section_summary: Es fixa el preu orientatiu de la garrafa de 5 litres (43 €), es compara amb l’any anterior i es contextualitza el consum mitjà d’oli a l’Estat. Es defensa l’oli com a producte de salut i de preservació del paisatge i la lluita contra el canvi climàtic. 11.8. Fòrum Binàrium Tardor • Presentació amb Gerard Esquerrer - start_second: 2976 - end_second: 3096 - section_title: "Fòrum Binàrium: vi, tapes i història" - section_summary: Gerard explica la nova edició de Fòrum Binàrium a la Plaça del Fòrum, combinant vi de proximitat i tapes amb una activitat de realitat augmentada de TarraContigua per visualitzar la Tàrraco romana. • Tapas de la plaça i tapa solidària per l’Índia - start_second: 3096 - end_second: 3231 - section_title: "Gastronomia local i projecte solidari a l’Índia" - section_summary: Es detalla la millora any rere any de les tapes dels bars del Fòrum i la col·laboració solidària amb un projecte a l’Índia, incloent una fideuada al curri de verdures com a tapa solidària. Es destaca que part del preu del tiquet es destina a l’associació. • Música en directe i estat de la Bodega Gerard - start_second: 3231 - end_second: 3311 - section_title: "Actuacions, Nadal i projectes futurs" - section_summary: Es comenten les actuacions musicals programades per dissabte a la tarda i diumenge al migdia, i Gerard parla de la intensitat de feina a la Bodega i de projectes nous encara confidencials per a l’any vinent. 11.9. Concert de gospel solidari (Mans Unides i Càritas) • Introducció al concert solidari - start_second: 3311 - end_second: 3433 - section_title: "Presentació del 15è concert solidari de gospel" - section_summary: Miquel introdueix Salvador Graner i Teresa Feliu per parlar del concert solidari de gospel al Teatre Tarragona, amb The Gospel Viu Choir. • Lema i context de guerra i injustícia - start_second: 3433 - end_second: 3499 - section_title: "Pau, justícia i dignitat" - section_summary: Salvador explica el lema del concert i el vincula amb les imatges actuals de guerres, fam i genocidis. Es planteja el concert com un gest per no restar indiferents. • El gospel com a missatge transformador - start_second: 3499 - end_second: 3592 - section_title: "Gospel i compromís social" - section_summary: Teresa destaca el missatge d’esperança i compromís del gospel, la trajectòria del cor en països com Índia, Madagascar, Perú i Geòrgia, i la filosofia de compartir més que no pas competir. • Entrades, bizum i agraïments institucionals - start_second: 3592 - end_second: 3764 - section_title: "Com col·laborar i projectes de futur" - section_summary: S’expliquen les vies per adquirir entrades i la possibilitat de fer un bizum solidari (07673). Salvador presenta el nou servei d’assessorament jurídic social de Càritas i Teresa parla de la implicació en la Setmana dels Drets Humans. 11.10. Concert de Santa Cecília – Banda Unió Musical de Tarragona • Presentació amb Jordi Massip - start_second: 3795 - end_second: 3908 - section_title: "Santa Cecília amb totes les seccions de la BUMT" - section_summary: Núria conversa amb Jordi Massip sobre el concert de Santa Cecília de la BUMT, amb participació de la banda infantil, juvenil, Big Bam Boom i banda simfònica. Es defineix el concert com un gran aparador de tota l’entitat. • Fil temàtic: música original per a banda - start_second: 3908 - end_second: 4021 - section_title: "De pasdobles de concert a grans obres per banda" - section_summary: Jordi explica que el fil conductor d’enguany és la música escrita expressament per a banda, incloent pasdobles de concert i obres que exploren la riquesa tímbirca dels vents i la percussió. • Nivells de dificultat i repertori per edats - start_second: 4021 - end_second: 4097 - section_title: "Nivells 1 a 6 i tradició americana" - section_summary: S’explica el sistema de nivells de dificultat que prové de l’experiència americana, on cada banda (infantil, juvenil, simfònica) té repertori adaptat al seu nivell. Es remarca que al concert sonaran peces de tots els nivells. • Sorteig d’entrades per als oients - start_second: 4097 - end_second: 4214 - section_title: "Entrades exhaurides i regal a oients" - section_summary: Es confirma que les entrades estan pràcticament esgotades, però la BUMT ha reservat dues entrades per a Tarragona Ràdio. Es fa el sorteig en directe i es regalen a Roser Andreu. 11.11. Presentació de Mortaventura – Carnaval 2026 • Entrevista amb Toni Garcia (Colla La Bota) - start_second: 4214 - end_second: 4409 - section_title: "Mortaventura: sàtira carnavalesca al Serrallo" - section_summary: Toni explica que dissabte a les 21 h, a l’Espai d’Entitats del Serrallo, presentaran la temàtica i disfresses del Carnaval 2026 de La Bota i Divax. Amb el títol "Mortaventura" es fa una crítica àcida al model de parc temàtic, la dependència turística i projectes com el Hard Rock. S’ofereix sopar i festa amb entrada gratuïta per captar nous membres. 11.12. Pas a publicitat i al resum setmanal • Transició a publicitat de ciutat - start_second: 4437 - end_second: 4661 - section_title: "Falques institucionals abans del resum" - section_summary: Nova tanda de falques (Pla Tarragona 26, ONCE, SCAN, Pla Impuls Dipta, Tanatori Municipal, Port de Tarragona, Obramat, REC, ICIQ) abans de donar pas al resum setmanal. 11.13. Resum setmanal amb Abril Rius • Arrencada del resum "4 dies i 1 hora" - start_second: 4714 - end_second: 4745 - section_title: "Inici del resum setmanal" - section_summary: Abril presenta el resum dels principals temes de la setmana: memòria democràtica (Torre del Pretori), pressupostos municipals, 25N i Open Arms, així com una agenda cultural molt carregada. • Torre del Pretori i història d’Elisa Cardona - start_second: 4745 - end_second: 4981 - section_title: "Presó de Pilats, afusellaments i deute de memòria" - section_summary: Es reprodueix el discurs de Carlos Prieto explicant la història d’Elisa Cardona i el context repressiu de la presó de Pilats. Es comunica l’inici de l’expedient per declarar la Torre del Pretori lloc de memòria democràtica. • Pressupost municipal 2026: entrevista amb Isabel Mascaró - start_second: 4994 - end_second: 5301 - section_title: "Nous comptes de l’Ajuntament de Tarragona" - section_summary: Abril resumeix l’entrevista amb Mascaró sobre el pressupost de 236 M€, prioritats en habitatge social, transport públic, barris, cultura i patrimoni, i la importància d’aprovar-lo a 1 de gener per tercer any consecutiu. • Debat polític a la tertúlia (ERC, PSC, PP) - start_second: 5301 - end_second: 5655 - section_title: "Mirades crítiques i defenses del pressupost" - section_summary: Es recullen les posicions d’ERC (projecte de ciutat poc clar, incompliments en carrils bici i centre cívic), del govern (defensa de les inversions de proximitat) i del PP (valoració positiva de l’aprovació i de la reducció del deute, crítiques a carrils bici mal dissenyats). • Processó extraordinària del Sant Enterrament al novembre - start_second: 5655 - end_second: 5889 - section_title: "480 anys del Sant Enterrament amb processó al novembre" - section_summary: Entrevista resumida a Maria Grau, primera dona sotspriora de la Congregació de la Sang, sobre la processó extraordinària de Setmana Santa celebrada al novembre per commemorar els 480 anys del Sant Enterrament. Es destaca la participació nombrosa i la intenció de fer alguna cosa excepcional, no repetitiva. • 25N i violències masclistes: ICAT - start_second: 5907 - end_second: 6070 - section_title: "Violència de gènere i rol de l’advocacia" - section_summary: Abril resumeix les dades i reflexions de Jennifer Macía i Begoña Cojara sobre l’augment de casos de violència masclista, la complexitat del procés judicial i la necessitat de formació específica dels advocats en xarxes de suport. • URV Espais Segurs - start_second: 6100 - end_second: 6359 - section_title: "Repensar els campus amb perspectiva de gènere" - section_summary: Es recull l’explicació de Cília Vilem sobre el projecte de la URV per identificar punts d’inseguretat als campus i redissenyar-los amb perspectiva feminista, fent èmfasi en la sensació de seguretat i els drets de les dones. • Open Arms al Port de Tarragona i documental "Tu Quim" - start_second: 6385 - end_second: 6606 - section_title: "10 anys de rescat al mar amb Open Arms" - section_summary: Abril explica la presència de l’Open Arms al Port de Tarragona, el simulacre amb estudiants i el documental sobre els rescats al mar Egeu. Gerard Canals repassa l’evolució de l’ONG, el nombre de vides salvades i la motivació de les persones que migren. • Agenda cultural del cap de setmana (llibres, Nadal, fira, concerts) - start_second: 6634 - end_second: 7017 - section_title: "Agenda: Fira de l’Oli, Fòrum Binàrium, llums de Nadal i literatura" - section_summary: Abril repassa l’agenda: inici oficial del Nadal amb l’encesa de llums a la Plaça de la Font i al Mercat Central; Fòrum Binàrium; presentació de "L’obra polonesa" de Vicenç Villatoro; presentació de "L’amagatall" de Teresa Duc; concert de Santa Cecília de la BUMT; acció teatralitzada sobre el cardenal Cervantes; i altres propostes. • Tancament del programa i pas a un nou tamacle - start_second: 7017 - end_second: 7047 - section_title: "Cloenda del resum i comiat de cap de setmana" - section_summary: Abril tanca el resum setmanal, anima a gaudir de la cultura tarragonina i dóna pas al tamacle de la Sílvia García, acomiadant-se fins la setmana següent. Aquest resum recull els eixos temàtics principals, els actors i el context local que travessen tot el programa, estructurant la informació per facilitar la consulta per temes i per moments temporals del Podcast.
Resum general Butlletí del matí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs extens de l’actualitat local: inici de la campanya de Nadal, actuacions al Pont del Diable dins el projecte Greenbelt 26, successos i queixes veïnals, dades d’ús lingüístic al Camp de Tarragona, balanç de Tarraco 25 i una àmplia agenda cultural i esportiva. 1. Encesa de llums i inici del Nadal a Tarragona 1.1. Encesa de llums a la ciutat • Tarragona dona el tret de sortida al Nadal amb l’encesa de llums aquest divendres a les 18.30 h. • Canvi d’ubicació de l’acte principal: - Tradicionalment es feia a la Rambla Nova. - Ara es trasllada a la Plaça de la Font, una de les novetats d’enguany. • Hi haurà espectacle previ amb la patja de la llum i un acte final amb: - Alumnes de l’Escola de Pràctiques i l’Escola Marcel·lí Domingo. - L’alcalde Rubén Viñuales i representants de la corporació municipal. - Música, caramels i pirotècnia. "L’any passat la rambla se’ns va quedar petita" — Montse Adán, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç 1.2. Nova il·luminació i pressupost de Nadal • Tarragona, primera ciutat de Catalunya a estrenar dues col·leccions úniques de llums: - Hologràfic: transformarà el Mercat Central en un espai ple de reflexos i llum. - Gold Rain: vestirà la Rambla Nova amb una pluja daurada d’elegància i sofisticació. • Objectius de la nova il·luminació: - Convertir espais urbans en punts d’atracció per a veïns i visitants. - Potenciar la vitalitat comercial i l’afluència turística. • Dades clau: - Pressupost d’il·luminació nadalenca: 400.000 €. - Les llums romandran enceses fins al 7 de gener. - Lema de la campanya 2025: «Per Nadal tot és possible a Tarragona». - 200 activitats programades durant les festes. 2. Nadal al Port de Tarragona i al Serrallo 2.1. Festa d’encesa al Port de Tarragona • El Port de Tarragona inicia demà la programació de Nadal amb una gran festa al barri marítim d’El Serrallo. • Espai i horari: - A partir de les 18.30 h, a la plaça de l’Església de Sant Pere. • Contingut de l’acte: - Festa de l’encesa de l’arbre de Nadal, organitzada pel Port de Tarragona i l’Associació de Veïns del Serrallo. - Participació destacada dels gegants i de la coral del Serrallo. - Ambient de llum, música i tradicions per donar la benvinguda al Nadal. 2.2. Espectacles de dansa, mapatge i narrativa • Espectacle «La llum omple de màgia el Nadal», de Scènic dansa vedruna dansa: - Història d’un mag que retorna l’esperit nadalenc a una família sense llar per la nit de Nadal. - Combina dansa, narració i elements visuals. • Cloenda amb el mapatge «La màgia de la llum, Nadal de somnis»: - Projecció sobre la façana de l’església de Sant Pere. - Espectacle visual de fantasia i color per marcar l’inici de temporada al Moll de Costa. 3. Projecte Greenbelt 26 i intervencions al Pont del Diable 3.1. Reordenació de camins i millora d’accessos • En el marc del projecte Greenbelt 26 / Tarragona Greenville 26, es duran a terme actuacions a l’entorn del Pont del Diable (aqueducte romà). • Objectius principals: - Posar ordre al sistema anàrquic de camins que envolten el monument. - Deixar dos circuits principals: - Un per passar per sobre l’aqüeducte. - Un altre per recórrer la zona als peus del monument. - Tancar la resta de camins secundaris. • Altres intervencions: - Nova senyalització dels itineraris. - Millora i condicionament dels accessos. - Creació d’un petit mirador. 3.2. Gestió forestal i prevenció d’incendis • Mesures de prevenció d’incendis: - Reducció selectiva de massa de pi blanc crescut de forma descontrolada. - Substitució per alzina, espècie més resilient davant el foc. • Valoració institucional: - El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, destaca que és la darrera gran actuació prevista dins el Greenbelt 26. - Defineix la inversió com a «històrica» per als espais naturals de la ciutat. "És històric la inversió de 4,2 milions d’euros en els nostres espais naturals. Ha sigut un bon cop sobre la taula." — Guillermo García de Castro • Planificació a llarg termini: - Redacció del pla gestor de l’anella verda, considerat clau per a la planificació a 20, 30 i 50 anys dels espais verds. • Calendari i cost específic a la finca del Pont del Diable: - Treballs en marxa aquestes setmanes, amb finalització abans del 31 de desembre. - Cost: 91.000 €. 4. Successos i conflictes veïnals a Tarragona 4.1. Atropellament múltiple davant l’Hospital Joan XXIII • Accident greu davant l’Hospital Joan XXIII. • Fets principals: - Cap a les 19.45 h es registra un avís d’atropellament múltiple. - Un cotxe topa contra una motocicleta. - El vehicle perd el control, puja a la vorera i atropella tres vianants. • Balanç de ferits: - Quatre persones ferides: dues de gravetat i dues lleus. • Situació actual: - La Guàrdia Urbana investiga les causes de l’accident. 4.2. Protesta veïnal a la Rambla Nova • Una cinquantena de veïns es concentren a l’entorn de l’estàtua de Roger de Llúria per reclamar «una Rambla per als veïns». • Motiu de la protesta: - Malestar amb les decisions de mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona. - Especial queixa per la pacificació de l’últim tram de la Rambla Nova – Balcó del Mediterrani. • Principals queixes: - Dificultats d’accés per a persones grans o amb mobilitat reduïda. - Problemes en situacions d’emergència o per necessitats bàsiques (arribada de vehicles, taxis, etc.). "Des que ens van tancar la Rambla som uns desgraciats, estem totalment tancats. A mi em pugen coses a casa i m’haig de baixar a buscar el cotxe allà baix perquè no em poden arribar aquí." "Com a molt mínim, l’Ajuntament hauria de deixar passar els taxis. Ara, imagina’t que jo em trenco una cama [...] com arribo aquí? Jo sóc gran per anar fent la pota coixa." • Crítica a les prioritats municipals: - Alguns veïns critiquen que es destinin recursos a la Rambla mentre queden pendents altres equipaments com el Banc d’Espanya o la tabacalera. - Denuncien una privatització de l’espai públic amb més espai per a terrasses. • Reivindicacions finals: - Que es tinguin en compte les necessitats dels veïns. - Que la planificació posi el resident en primer lloc per davant d’altres usos. 5. Llengua al Camp de Tarragona i dades sociolingüístiques 5.1. Canvis en l’ús habitual del català i el castellà • Noves dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (resultats territorialitzats presents aquest dijous). • Situació al Camp de Tarragona: - Ja hi ha més habitants que usen el castellà que el català com a llengua habitual. - El percentatge de població que fa servir exclusivament el català baixa més de 2 punts en 5 anys: - Del 40,4 % al 37,9 %. • El descens de l’ús exclusiu del català és generalitzat a tot el territori. 6. Balanç de Tarraco 25 i impuls del patrimoni romà 6.1. Augment de visitants als monuments romans • Tarraco 25, programa d’activitats per commemorar el 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, ha tingut un impacte molt notable en visites. • Dades de visitants fins al 31 d’octubre: - 702.426 persones han visitat els espais del Museu d’Història de la Ciutat. - Això suposa 166.000 visitants més que durant tot el 2024 (xifra ja superada abans d’acabar l’any). • Repartiment per recintes: - Circ-Pretori: més de 200.000 visitants (recinte més sol·licitat). - Amfiteatre Romà: unes 176.500 visites. - Passeig arqueològic: unes 129.000 persones. • Els mesos amb més afluència han estat abril i maig. 6.2. Capitalitat del món clàssic i perspectives • Durant el cap de setmana de cloenda del programa hi haurà jornades de portes obertes als monuments. • El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament l’impacte: "Això demostra que hi ha hagut un augment important de visitants i que, per tant, tota l’activitat que hem generat des del Tarraco 25 ha tingut un retorn cap a la ciutadania." • Resultats destacats: - Any 2025 es tancarà amb «notícies històriques» en patrimoni. - Consorci de patrimoni i inversions històriques al Fòrum de la Colònia i a la Necròpolis. - S’ha reforçat el posicionament de Tarragona com a capital del món clàssic. "Podem estar satisfets d’haver posat a Tarragona allà on havia d’haver estat sempre, que és aquesta capitalitat del món clàssic." 6.3. Actes finals de Tarraco 25 • Acte institucional de cloenda: - Dissabte, a les 18.00 h, al Teatre Auditori del Camp de Mart. - Lliurament del Premi Tàrraco. - Espectacle «Soc part de tu». • Diumenge al matí: activitat «Santa Tecla i Tàrraco»: - Proposta visual amb elements del bestiari i gegants del Seguici Popular. - Plantada al llarg del passeig arqueològic. - Diàleg simbòlic entre el patrimoni romà i la tradició festiva de Santa Tecla. 7. Agenda musical, cultural i solidària 7.1. Concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona • La Banda Unió Musical de Tarragona organitza el seu tradicional concert de Santa Cecília, patrona de la música i dels músics. • Dades de l’acte: - Dissabte, 19.00 h. - Lloc: Teatre Tarragona. - Objectiu: omplir la sala amb totes les seccions de l’entitat. • Participants i repertori: - Banda Simfònica: obres destacades com el pasdoble Fina Blasco (Rafael Talens) i The Bells of Sagrada Família. - Banda Juvenil, dirigida per Aleix Baquer. - Big Band Boom, dirigida per David Lopart, formada per músics amateurs i alumnes adults; inclou temes com September d’Earth, Wind & Fire. - Banda infantil, amb els músics més joves. • Línia artística del concert: - El director Jordi Massip subratlla que aquest any han volgut reivindicar la «música de banda» escrita específicament per a aquesta formació. "Aquest any hem volgut realçar la música de banda [...] les músiques que estan escrites expressament per aquesta formació." • Entrades disponibles a entrades.tarragona.cat. 7.2. Concert solidari de gospel (Mans Unides i Càritas) • 15è concert solidari de Gospel impulsat per Mans Unides i Càritas Diocesana. • Dades principals: - Títol: sota el lema «Pau, Justícia i Dignitat Humana». - Diumenge, 19.00 h. - Lloc: Teatre Tarragona. - Grup: The Gospel Viu Choir, dirigit per Moïsès Sala. - Espectacle: «Revolution». • Context i objectius: - Denúncia de la vulneració de drets humans, especialment entre els col·lectius més febles. "Hi ha molta vulneració de drets i aquesta realitat realment afecta especialment a les persones més febles i més desvalgudes." — Teresa Feliu, delegada de Mans Unides a Tarragona • Trajectòria de l’espectacle: - Revolution es va estrenar a finals d’octubre de 2024 al Palau de la Música Catalana. - Va ser un èxit absolut, fet que genera expectatives d’entusiasme entre el públic de Tarragona. 7.3. Musical familiar a la Tarraco Arena • El musical «Tardant el musical» arriba a Tarragona com a gran producció familiar. • Dades principals: - Companyia: Theatre Properties. - Lloc: Tarraco Arena. - Dia i hora: diumenge, 19.00 h, en una única funció. - Entrades a la venda fins a l’hora de l’espectacle. 8. Bloc esportiu: futbol, voleibol i bàsquet 8.1. Nàstic de Tarragona – partit clau contra l’Hèrcules • El Nàstic de Tarragona necessita imperativament la victòria diumenge davant l’Hèrcules. • Situació esportiva: - A casa, el Nàstic ha perdut 3 dels 7 partits disputats. - L’últim partit al Nou Estadi Costa Daurada va acabar amb victòria per la mínima contra el Marbella. • Declaracions de Jaume Jardí (davanter del Nàstic): - Insisteix en la necessitat de fer-se fort a casa i aprofitar el factor estadi i afició. - Recorda que l’Hèrcules arriba: - Amb nou entrenador, Beto Company (exentrenador del planter grana). - Amb una victòria recent, fet que els dona confiança. "Jugar a casa al final sempre ajuda, la gent t’empeny i sempre estàs més a prop de treure bons resultats." • Clau defensiva: - Jardí destaca la millora defensiva dels dos últims partits. - Argumenta que si l’equip no encaixa gols, assegura com a mínim un punt i augmenta opcions de guanyar. - Considera que encara és aviat per mirar obsessionadament la classificació. • El Nàstic encara té dos entrenaments més abans del partit de diumenge a les 16.00 h al Nou Estadi Costa Daurada. • El duel es podrà seguir des d’una hora abans al programa Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio. 8.2. Voleibol masculí: Intercap Assisa Tarragona SPSP • L’Intercap Assisa Tarragona – Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria a la Superlliga aquest cap de setmana. • Context: - Partit de la sisena jornada de Lliga. - Rival: Club Voleibol Melilla. - Lloc i hora: dissabte, 19.00 h, al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. • Focus del tècnic Vladostevowski: - Demana una reacció i reflexió sobre el darrer partit, que no va anar bé. - Clau: deixar enrere la pressió i sortir a competir. - Importància de millorar el canvi de servei, amb rotacions on l’equip es col·lapsa. - Necessitat de recuperar-se mentalment i confiar que es pot competir contra tothom. 8.3. Voleibol femení: Medol Tarragona SPSP • El Medol Tarragona – Sant Pere i Sant Pau vol mantenir el lideratge en el seu any d’estrena a Primera Nacional i certificar la permanència. • Situació a la classificació: - 7 victòries en 8 partits. - Líder de la categoria. • Partit de la setmana: - Rival: CB Bunyola (quart classificat). - Lloc i hora: dissabte, 16.00 h, al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. • Objectiu de l’entrenador Edu Sánchez: - Prioritat immediata: guanyar i tancar matemàticament la salvació. - Després, competir per estar el més amunt possible en el següent grup. 8.4. Bàsquet femení: TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2 busca la segona victòria de la temporada. • Context esportiu: - Actualment últimes classificades: 1 victòria i 7 derrotes. - Rival: BF León, tercer classificat (6 victòries, 2 derrotes). • Partit: - Dissabte, 20.30 h (dos quarts de nou del vespre). - Lloc: pavelló Sant Esteban, a León. • Plantejament de l’entrenador Sergio Manzano: - Reconèixer que és un desplaçament complicat davant un dels equips més forts del grup i de la competició. - Insistir en: - Ser sòlides defensivament. - Construir el joc des de la defensa. - Controlar pèrdues i rebot. - Augmentar la intensitat defensiva de forma notable. 8.5. Bàsquet femení: TGN Bàsquet (Supercopa) • El TGN Bàsquet de Supercopa encara no ha guanyat cap partit aquesta temporada: 10 derrotes. • Objectiu del cap de setmana: - Trencar la dinàmica negativa. • Partit: - Rival: Vedruna Gràcia (cinquenes classificades). - Lloc i hora: diumenge, 19.30 h, al pavelló poliesportiu Josep Maria de Sagarra de Barcelona. • L’entrenador Sergio Lou destaca: - Vedruna Gràcia és un equip que sap jugar i gestiona bé els partits. - La clau està «més en les pròpies mans» del TGN: - Consolidar els avanços del darrer partit. - Donar continuïtat a les millores. 8.6. Bàsquet masculí: Ibersol CBT • L’Ibersol CBT, equip del Serrallo, aspira a aconseguir la seva vuitena victòria consecutiva. • Situació a la classificació: - Balanç: 7 victòries i 1 derrota. - Situat a la zona alta. - Rival: Flanigan Calvià, sisè classificat (4 victòries, 4 derrotes). • Partit: - Dissabte, 17.00 h. - Lloc: pavelló del Serrallo. • Valoració del tècnic Toni Laramona: - Calvià és un equip que ha competit tots els partits. - Té un ritme de joc alt i vertical, amb combinació de jugadors joves i veterans. - Si el CBT no fa bé les coses, pot patir una sorpresa. - Importància de mantenir els peus a terra i afrontar cada partit com a nou, sense confiar-se per la ratxa. "S’ha de valorar el que estem fent fins ara, no s’ha de tocar peus a terra [...] el que compta és el dia a dia i el partit següent." 8.7. Futbol: filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet) • El filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet) busca la segona victòria consecutiva. • Partit: - Rival: Horta, equip en zona de descens. - Lloc i hora: diumenge, 12.00 h, al camp d’esports municipals de La Pobla de Mafumet. • Clau per a l’entrenador Xavi Vilagut: - Continuar traslladant el treball dels entrenaments a la competició. - Mantindre el nivell d’esforç i pressió vist al darrer partit. - Insisteix que aquesta és la línia a seguir. 8.8. Futbol base: Juvenil del Nàstic vs Barça • El juvenil del Nàstic afronta un partit d’alta exigència contra el Barça. • Partit: - Diumenge, 12.30 h (dos quarts d’una del migdia). - Lloc: Ciutat Esportiva del Nàstic a Camp Clar. • Declaracions de l’entrenador Joan Oriol: - Considera que el pla de partit és exigent perquè el rival és «un altre equip molt bo». - Subratlla la motivació extra de jugar contra el Barça, tenint en compte que molts jugadors del juvenil blaugrana arribaran al filial, al primer equip o al futbol professional d’aquí un o dos anys. 8.9. Futbol femení: Nàstic a Primera Divisió Catalana • A la Primera Divisió Catalana femenina, el Nàstic femení s’enfrontarà al Martinenc. • No es donen més detalls, però es contextualitza dins del repàs general al futbol femení local. 9. Publicitat i promocions destacades Encara que formen part del bloc publicitari i no del contingut informatiu estricte, el butlletí inclou falques que reforcen l’oferta cultural de la ciutat: 9.1. Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) • Es recorda el paper de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) com a centre de referència internacional en: - Processos químics sostenibles. - Química per a la salut. - Descarbonització. • Dades destacades: - Fundat el 2004. - Ubicat al campus Sescelades. - 250 científics de 40 nacionalitats. - Col·laboracions amb institucions i empreses d’arreu. 9.2. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona • 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona: - Consolida la ciutat com a referent de fotografia contemporània a la Mediterrània. - Fins al 7 de desembre, al Moll de Costa. • Continguts: - Propostes Talent latent i El despertar d’Ícar. - Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans. - Mostra de Paula Artés i SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. • L’aigua és el fil conductor d’aquesta edició. 9.3. Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona • Anunci del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys de cinema emergent. • Dates i propostes: - Del 3 al 8 de desembre. - Sessions «Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo». - Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema efímeres. • Missatge clau: el REC és una oportunitat per veure avui el cinema de demà. 10. Idees clau del podcast • Nadal com a eix central: encesa de llums, nous muntatges lumínics, festa al Port i al Serrallo, i inici oficial d’una campanya amb més de 200 activitats. • Patrimoni i paisatge: millores al Pont del Diable dins el Greenbelt 26 i èxit de Tarraco 25, amb més de 700.000 visitants als monuments romans i reforç de la imatge de Tarragona com a capital del món clàssic. • Preocupacions socials i civils: accident greu davant l’Hospital Joan XXIII i protestes veïnals a la Rambla Nova per l’impacte de les noves polítiques de mobilitat. • Canvi sociolingüístic: al Camp de Tarragona ja hi ha més castellanoparlants habituals que catalanoparlants exclusius, amb caiguda del percentatge de catalanoparlants en 5 anys. • Vida cultural intensa: concerts de la Banda Unió Musical, gospel solidari, musical familiar a la Tarraco Arena i grans festivals com SCAN i REC. • Teixit esportiu molt actiu: des del Nàstic de Tarragona fins a clubs de voleibol i bàsquet (masculins i femenins), mostrant una amplíssima agenda competitiva durant el cap de setmana.
Resum de contingut Entrevista a Jean-Paulo Pucucci, actor protagonista de Tarzán el Musical, amb motiu de la funció única a la CaixaBank Tarraco Arena. Producció i format del musical Es tracta d’un musical de gran format amb: 16 artistes en directe que canten, ballen i actuen. Partitura totalment original escrita específicament per a aquest espectacle. Presència d’acròbates, vols amb lianes i efectes visuals. Escenografia que recrea una selva viva, amb cascada real amb aigua, màgia i una posada en escena molt espectacular. La caracterització dels micos i goril·les és hiperrealista, adaptada al rostre de cada artista, fruit d’un treball artesanal molt exigent. Procés de càsting i construcció del personatge Jean-Paulo arriba al projecte després d’un procés de càsting llarg i exigent, que ell descriu com una experiència màgica des del primer dia. El repte principal inicial va ser entendre i construir Tarzan com a persona: Com es mou, com respira, com parla. Crear un codi de llenguatge creïble entre Tarzan i els micos, distingint-lo del seu comportament quan viatja a Londres i descobreix que és el comte de Greystock. El treball sobre la corporalitat de “l’home-mico” ha estat el procés més llarg per fer-lo el més real possible. Dificultats tècniques i personals A banda del vessant interpretatiu, Jean-Paulo remarca: La complexitat física del paper, amb molta acrobàcia i vols amb lianes. La seva por a les alçades, que ha hagut de superar per respondre a l’expectativa del públic de veure Tarzan penjant-se de les lianes. Subratlla el treball intens d’equip, amb: Canvis de vestuari molt ràpids. Canvis d’escenografia en directe mentre els artistes ballen i canten. Un resultat que ell qualifica de qualitat “estil Broadway”. Temàtica i valors del musical L’obra es presenta com una història d’aventures i de viatge d’autodescobriment: Per a Tarzan i també per a l’espectador. S’hi destaquen valors com: Empatia Respecte per la natura Pont entre món salvatge i món civilitzat Família, amistat i solidaritat com a elements que uneixen aquests dos mons. "Es una historia de aventuras, un viaje de autodescubrimiento de Tarzán, pero también del espectador... de empatía, respeto por la naturaleza... los valores de la familia, de la amistad, de la solidaridad." Repartiment i equip artístic Jean-Paulo destaca diversos membres del repartiment i la direcció: Jean-Paulo Pucucci – Tarzan. Mireia Coma – Jane, actriu tarragonina que torna a casa amb la gira. Ells dos es defineixen com un “dúo dinámico”, imprescindibles l’un per l’altra en escena. Sílvia Villagú – Directora del musical i autora del llibre i les lletres, que també interpreta Isabela. Lorena Cidalgo – Alternant d’Isabela. Carlos Salgado – El vilà Clayton. Nando González – El pare de Jane, Archibald Porter. Nimi Muelas – Chita, millor amiga i “germana” de Tarzan. Personatges com mamà Kala i altres artistes que, a més de personatges humans, fan de monos, goril·les i infants. "Tengo que citar el trabajazo que hacen mis compañeros que están dos horas actuando, cantando y bailando caracterizados de monos y gorilas." Gira i funció a Tarragona L’entrevista s’emmarca en la promoció de la funció única a Tarragona: Data: 30 de novembre Hora: 19.00 h Lloc: CaixaBank Tarraco Arena Forma part de la gira 2025–2026 per tot l’Estat, que continuarà després de Tarragona fins a l’estiu següent. Jean-Paulo: Convida explícitament el públic de Tarragona a “entrar a la selva” i descobrir un Tarzan diferent de les pel·lícules. Destaca que fins i tot el tràiler d’un minut ja deixa veure la bellesa i espectacularitat del muntatge. "Si os apetece entrar en la selva y descubrir un Tarzán que no es exactamente como en la película... os invito de verdad a venir a verlo en esta única fecha." Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i la clàssica fórmula teatral: "Y como se dice en el mundo del teatro, mucha mierda." que simbolitza el desig de bona sort a l’equip en la funció a Tarragona Ràdio i a l’escenari.
Resum del contingut Presentació del concert de You Rock L’entrevista gira al voltant del concert de You Rock a la Sala Zero aquest dissabte 29 de novembre a les 21 h. Es destaca l’energia de la banda i el bon rotllo entre la locutora i en Javi Sagittar, cantant del grup. "Queríamos acabar el año sin hacer un concierto en Tarragona y de qué manera que hacerlo en la Sala Cero" Detalls del concert Lloc: Sala Zero (Sala 0). Horari: Obertura de portes: 20:30 h. Inici del concert: 21:00 h. Venda anticipada d’entrades: A Tarragona: Shiba Music, Vap Store. A Reus: Spook Records, Discos Quick, Act Records, Vap Store. Online: a través de salacero.com. L’objectiu és acabar l’any amb una gran nit de rock, convidant tothom a venir, saltar, cantar i passar-ho bé. Repertori i versions (“covers”) You Rock combina: Clàssics imprescindibles que el públic sempre espera. Noves sorpreses i adaptacions per no repetir sempre el mateix repertori. Es mencionen algunes covers que no poden faltar: “Maniac”. “Living on the Edge” d’Aerosmith. Remarquen que, tot i introduir canvis, les cançons més estimades pel públic hi seran. Projectes paral·lels: Icons i altres bandes You Rock té un “germà petit” anomenat Icons: Format semiacústic pensat sobretot per a hotels i públic estranger (anglesos, etc.). Mateixa banda, però amb un concepte diferent: bateria substituïda per cajón, guitarra semiacústica, repertori adaptat. S’utilitza per diferenciar la imatge d’aquest format respecte al directe elèctric i potent de You Rock. La banda treballa molt durant la temporada d’estiu, sobretot a la costa, i també tenen actuacions regulars a Andorra (un cop al mes, aproximadament). Diversos membres del grup compaginen You Rock amb altres projectes musicals: En Javi comenta que ell i altres integrants estan implicats amb Kilas i altres formacions, amb agenda molt plena i nous projectes per anunciar. Tancament i to general El to de l’entrevista és proper, divertit i molt energètic. Es juga amb la idea que You Rock podria ser gairebé una “beguda energètica” per l’energia que transmeten en directe. Es remarca que la banda carregarà les piles del públic amb: Música. Vibració. Saltar i cantar. Bon ambient. "Música, vibración, saltar, cantar, pasarlo bien, que es lo que necesitamos ahora por ahora" L’entrevista es tanca desitjant bones festes i amb una crida final a assistir al concert de You Rock en estat pur a la Sala Zero.
Resum general del podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, la conductora conversa amb Toni Bermond (Vallatela Versace) i el DJ Sam López sobre: • L’evolució de la nit a Tarragona i el paper de les festes Cookie a la sala Zero. • La manera com DJs i drags treballen perquè el públic realment balli i s’ho passi bé, amb molta preparació prèvia i psicologia de pista. • La connexió amb l’univers de Drag Race, la cultura queer i el shade, posant en context la visita de L’Escándalo a Tarragona. • La importància de la pedagogia sexual a través de la música (la cançó “Pec”), sobretot per al públic jove. • L’agenda de festes Cookie del desembre: Cookie Noir i la celebració de prefin d’any, amb el cartell complet de drags i DJs. El to és festiu, desenfadat i molt proper, barrejant humor, experiències personals, promoció d’esdeveniments i reflexions sobre com ha canviat la manera de sortir de festa. 1. Inici distès i presentació de Toni Bermond 1.1. Retrobar-se als estudis de Tarragona Ràdio • La locutora saluda els oients de Tarragona Ràdio i celebra tenir de nou als Estudis de Tarragona Ràdio en Toni Bermond. • El to és molt còmplice, amb bromes constants i llenguatge col·loquial, marcant una atmosfera d’humor i confiança. "Lo vamos a petar hoy" – avança Toni, explicant que aquesta vegada han preparat guió, trucades i llista musical. 1.2. Expectatives d’un programa més estructurat • Toni comenta que, tot i que el programa és habitualment improvisat, avui ve amb guió i ganes d’explicar moltes coses, sobretot relacionades amb les festes Cookie. • Es destaca la voluntat de donar-li “un plus” a la secció, sense perdre la frescor habitual. 2. Entrevista amb el DJ Sam López i l’estat de la nit 2.1. Presentació de Sam com a “Pokémon llegendari” de la nit tarragonina • Toni presenta Sam López com un dels grans DJ de la nit de Tarragona, garant de festa i ball allà on punxa. • Sam entra en antena acabat de treballar i la conversa es centra en com està la nit actualment. 2.2. Com ha canviat la manera de sortir de festa • Sam explica que veu dos tipus de nits: - Nits com les de Cookie, on la gent surt amb ganes reals de divertir-se i donar-ho tot. - Altres discoteques on el públic es veu “parat”, quasi momificat, sense que sembli que estiguin gaudint. • Es planteja si el problema és: - La música que es punxa. - Un canvi generacional i d’actitud del jovent. - O una mena de vergonya a mostrar obertament que t’agrada el que sents. 2.3. L’experiència Cookie: emoció, feina i preparació • Recorden els primers tardeos i festes conjuntes, quan Sam encara era gerent de la Fàbrica, i com va acabar fent el warm-up. • Destaquen un moment mític d’una festa amb tema Rihanna, descrita com un clímax emocional que encara posa la pell de gallina. • Toni revela la gran feina invisible darrere de cada esdeveniment: - Per una festa que comença a les 23:00, ells ja estan preparant-se a les 18:00. - Entre 6 i 7 hores de caracterització, vestuari i coordinació d’equip. “És tot un camerino... el camerino de los locos, de les Hermanas Marx”, il·lustrant el caos creatiu del backstage. 2.4. Halloween i la motivació compartida a cabina • Parlen de la festa de Halloween a Cookie com un dels millors dies de l’any per a Sam i Toni: - La cabina plena de gent saltant. - El públic totalment entregat, disfressat i cantant. • Sam subratlla el que admira de Toni: - La seva energia a cabina, que l’obliga a donar més de si mateix. - Com aquesta energia ajuda a recuperar la motivació després de tants anys com a DJ. • S’introdueix un concepte clau: “psicologia de pista”. 2.5. Psicologia de pista i ofici de DJ • Sam i la locutora destaquen que ser DJ no és només posar èxits: - Cal llegir la pista, aixecar el cap i veure com reacciona la gent. - Ajustar el repertori segons “la tropa que hi ha”. • Es remarca que: - Hi ha molta música més enllà dels quatre hits virals. - Les bones sessions busquen que cada cançó superi l’anterior en energia. “El sentiment de Cookie és que ho fan tot perquè la gent s’ho passi bé, no per ego.” – resumeix Sam. 3. Anècdotes, xafarderies i cultura pop nocturna 3.1. Reus, Leticia Sabater i l’esperit del xou • Recorden una festa a Reus que també van presentar a la ràdio i com la il·lusió d’aquell projecte encara els ressona. • Surten anècdotes amb Leticia Sabater, amb qui Sam va coincidir en un xou nadalenc: - Destaquen que té el cap “molt ben amoblat” a nivell de negoci. - Sap convertir l’escàndol en marca i producte. 3.2. Energies, edat i actitud a la vida • Bromejen sobre l’energia de Sam i Toni, que tot i els anys de nit, continuen sent “culs de mal seient”. • Es parla del ritme físic que exigeix la feina: - Botes altes, hores drets, ballant i animant. - El cansament quan arriben a casa, però també la sensació que “val la pena” per l’energia que reben del públic. 4. Drag Race: cultura queer, shade i referents 4.1. Què és Drag Race i per què és important • Toni explica Drag Race de manera molt pedagògica i divertida: “La Champions League de les perruques, el Masterchef del contouring”. Un reality on diverses drag queens competeixen en proves de maquillatge, vestuari, actuació, lip-sync i personalitat. • Es remarca que és un camp de batalla de purpurina, molt dramàtic i teatral, on: - Conviuen reines molt exagerades i estrambòtiques. - Es genera molt “xisme” i històries paral·leles entre concursants. 4.2. El concepte de shade i la “llengua afilada” • S’introdueix el concepte de shade (o echar shade): Dir-te “guarra” sense dir-te “guarra” – insultar amb elegància, amb una llengua molt afilada. • És una forma de crítica irònica i burleta, pròpia de la cultura drag i queer. 4.3. On veure Drag Race i què revela • El programa està disponible a A3Player, i Toni fa una broma sociològica: - Si creuessis codis postals amb subscripcions a A3Player, veuries el mapa queer d’Espanya. - Sabaries on hi ha llars inclusives, amb humor, creativitat i orgull. • Defineix Drag Race com una gran celebració queer que, a més d’entretenir, educa sobre: - L’ofici de les drag queens. - El valor de la creativitat, el treball i la construcció d’identitats. 5. L’Escándalo: convidada estrella a Tarragona 5.1. Qui és L’Escándalo • Presenten L’Escándalo, participant de Drag Race España: Nascuda a Castelló, però actualment activa a Barcelona. Es defineix com un “senyor friki”, barrejant elegància clàssica i referències a videojocs, infància i fantasia. Vol trencar prejudicis sobre les drags barcelonines, que molts veuen com a “xungues”. “Jo soy un amor” – declara ella, reivindicant orígens de barri i orgull. 5.2. Presència a la sala Zero i recomanació d’entrades • Anuncien amb entusiasme que L’Escándalo actuarà a Tarragona, sala Zero, aquest dissabte a les 12 de la nit. • Fan èmfasi que: - Ja s’han esgotat les entrades de preventa (early birds). - Ja van per la segona tanda d’entrades. - Recomanen comprar-les com més aviat millor per evitar plors d’última hora. 5.3. El valor pedagògic de la seva música: “Pec” • Parlen de la cançó “Pec” de L’Escándalo com una peça amb molta pedagogia sexual: - Es repeteix el lema “pec, pec, pec” i es juga amb la idea de protegir-se. • Es subratlla la importància d’utilitzar protecció i prendre consciència: “Protegiu-vos tots, que hem de durar molts anys, hem de fer moltes coses encara.” • Es fa autocrítica generacional: - Es reconeix que encara hi ha molta desinformació entre els més joves. - I que fa anys que aquesta pedagogia hauria d’estar més assumida. 6. Cookie, Vallatela Versace i l’agenda de desembre 6.1. Vallatela Versace i la dupla musical • Es recorda que Vallatela Versace és la “hostess, anfitriona, madre de todos” en aquestes festes. • Per a la nit amb L’Escándalo i per a les futures festes, es planteja una dupla fantàstica a cabina: - Vallatela Versace. - Toni Bermond, compartint espai i energia fins a altes hores. • Toni descriu que han preparat un set musical molt cuidat: - Majoritàriament «petardeo» i grans clàssics. - Cançons que sempre fan cantar i ballar, pensades per mantenir la pista viva tota la nit. 6.2. La sensació de “superestrella” a l’arribar a la Zero • Utilitzen la cançó “Superestrella” com a exemple de tema perfecte per: - L’arribada a la sala Zero a les 12 de la nit. - Quan el públic entra amb la seva entrada, baixa les escales i se sent com una estrella. • Toni explica l’ordre musical de la nit: - Temes de “primera copita” (per escalfar). - I després pujades d’energia, enllaçant amb cançons com “Pec” per combinar festa i missatge. 6.3. Festes Cookie de desembre Toni anuncia dues cites clau de desembre a la sala Zero: 6.3.1. Cookie Noir – 13/12 • Cookie Noir tindrà lloc el 13 de desembre (13/12). • Convidats principals: - Bananas Laser, amb una proposta d’electrònica molt fina. • Objectiu musical: - Oferir una explicació d’electrònica de qualitat, diferent però igualment ballable. 6.3.2. Prefin d’any Cookie – 27/12 • Festa anual de prefin d’any, el 27 de desembre (27/12), convertida ja en tradició. • Cartell i equip: - Vallatela Versace. - Zafiro d’Or. - Les Baldis (Alo i Pècia). - DJ Enca. - Toni Bermond com a servidor i ànima de la festa. • Es presenta com la gran celebració de cap d’any avançada de l’univers Cookie. 6.4. Compromís amb l’audiència i futur a la ràdio • Toni es compromet a tornar a Tarragona Ràdio a parlar de la Cookie Noir i de la resta d’esdeveniments. • La locutora expressa que només està en antena “amb vosaltres”, reforçant el vincle especial amb Cookie. “Gràcies a tu per existir” – es diu acomiadant Toni, simbolitzant el reconeixement mutu entre ràdio i col·lectiu festiu. 7. Tancament: humor, afecte i crida a la festa • El programa es tanca amb un to molt afectuós i juganer: - Recordant als oients que busquin “Pec, pec, pec”. - Remarcant que tothom pot ser una “superestrella perfecta” a la pista. • S’agraeix a Sam López la seva participació i es deixa oberta la porta perquè torni amb una selecció musical pròpia, pensada especialment per als oients. • La conductora es despedeix de la família oient fins a l’endemà, amb un comiat proper i càlid. Temes principals tractats • Cultura de la nit i festes Cookie a Tarragona • Transformació de la manera de sortir de festa. • El paper de Cookie i la sala Zero com a espais on el públic encara balla i es deixa anar. • Ofici de DJ i psicologia de pista • Importància de la lectura del públic. • Preparació, hores de feina, warm-ups i treball en equip. • Cultura drag i Drag Race • Explicació de Drag Race i del seu impacte cultural i pedagògic. • Valor del shade, de la creativitat i de la representació queer. • Educació sexual i missatge a través de la música • Debat sobre la necessitat de més consciència i protecció en les relacions. • Estudi de la cançó “Pec” com a eina de pedagogia sexual pop. • Agenda d’esdeveniments i comunitat • Anunci de L’Escándalo a Tarragona. • Programació de Cookie Noir i de la festa de prefin d’any. • Reforç del lligam entre Tarragona Ràdio, els artistes i els Fans de Tarragona.
Resum del contingut Conversa a Tarragona Ràdio sobre la 3a edició del Festival Internacional de Curtmetratges d'Animació Ànima Jove, que se celebra a Altafulla, amb el director i la productora del festival. Estructura i novetats del festival El festival té lloc el 29 i 30 a la Sala Cultural La Violeta d’Altafulla. És un festival pioner a la província de Tarragona, dedicat exclusivament a curtmetratges d’animació. S’han ampliat i reestructurat les seccions oficials: Ficció Internacional Ficció Nacional Ficció Estudiant (primeres obres d’escoles i estudiants) Documental (curts documentals d’animació) Panorama (grans guanyadors de l’any: Òscars, César, NSI, etc.) Infantil (sessió de diumenge al matí, gratuïta) "És l’únic festival exclusivament d’animació i curtmetratges de tota la província de Tarragona." Animejam: creativitat en 72 hores Animejam és un concurs de microcurtmetratges en 72 hores, creat aquest any. Ha funcionat com a punt d’inici del festival (de dijous a diumenge, la setmana anterior). Hi han participat 7 equips, principalment gent jove, en grups de 2 a 5 persones. Condicions del repte: Objecte sorpresa obligatori: una joguina. Durada: de 20 segons a 1 minut. Lliure elecció de la tècnica d’animació. Objectius clau: Fomentar el treball en equip. Fer viure tota la experiència de crear un curt i presentar-lo a un festival. El diumenge a la tarda: - Projecció dels microcurts Animejam. - Votació popular in situ mitjançant formulari. - Premi Animejam: 150 €. - Menció especial de l’Hotel Gran Claustre d’Altafulla amb un xec regal. Fem ànima: animació i temes socials Fem ànima és una secció nova que vol obrir converses socials a través del cinema. En aquesta edició se centra en la violència masclista, coincidint amb la setmana del 25N. Format de la sessió (dissabte a les 17.00 h): Projecció de dos curtmetratges: Sopa fria (portuguès) Mille Pétales (francès) Col·loqui obert amb persones convidades de diferents àmbits i participació del públic. "Per mitjà del cinema obrim conversa." Objectius principals de Fem ànima: Donar espai a temàtiques socials poc visibilitzades o infrarepresentades. Mostrar que l’animació no és només per a infants: No és només «la pel·lícula de Pixar de Nadal». Permet tractar històries difícils de dur a terme o de pair amb altres llenguatges. Assumir des de la cultura una responsabilitat de transformació social. "Creiem que des de la cultura tenim una certa responsabilitat de tractar tots els temes possibles per generar una transformació social." La secció Fem ànima és gratuïta, però cal reservar entrada per limitació d’aforament. Diversitat, accessibilitat i públic El festival vol ser per a tothom, tot i ser un certamen de nínxol (només animació): Evita programació massa abstracta o de difícil comprensió. Busca històries entenedores que alhora remoguin per dins. Barreja de gèneres, estils i temàtiques a cada bloc per oferir un tastet ampli del món de l’animació. Hi ha curts de més de 26 països i s’han rebut més de 200 curtmetratges, tots visionats pel comitè. Destaquen peces de gran reconeixement internacional: Curt guanyador del Goya 2025 (Cafuné). Curt guanyador de l’Òscar 2025. "Ens agrada molt poder abastar tantes cultures." Públic familiar i facilitats Classificació d’edats: Sessions generals: majors de 16 anys. Sessió infantil de diumenge al matí: per a infants i famílies, gratuïta. Per a famílies amb criatures: Servei de ludoteca gràcies a la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Altafulla i l’entitat Vi i Bulleure. Permet deixar els nens a la ludoteca per poder assistir tranquil·lament a les projeccions. "Intentem posar facilitats perquè sigui una festa de la cultura, del cinema i de l’animació." Entrades, abonaments i preus Web oficial: www.festivalanimejove.cat. Tipus d’entrada i preus: Secció infantil (diumenge matí): gratuïta. Fem ànima: gratuïta amb reserva prèvia. Resta de seccions (cada bloc de matí o tarda): 5 €. Abonament complet per a tot el festival: 10 €. "Ens interessa molt que vingui la gent i divulgar el missatge que amb l’animació es poden explicar històries." Entrades i abonaments es poden aconseguir: Directament via web (pestanya d’entrades o abonament). També hi haurà personal a taquilla per gestionar entrades el mateix dia. Organització i perspectiva de futur El festival està impulsat per l’associació Ànima Jove, creada expressament per organitzar-lo. Equip nucli: 3 persones treballant-hi durant mesos. 7 voluntaris donant suport durant el cap de setmana del festival. Filosofia de creixement: Anar a poc a poc i amb bona lletra. Consolidar cada pas abans d’afegir noves seccions. Objectiu: arribar a ser el festival que imaginen, però sense creixement precipitat. "Encara hem d’arribar al festival que volem ser, però volem donar les passes a poc a poc i amb bona lletra." La entrevista tanca amb el desig que el festival sigui un èxit i que pugui seguir creixent moltes edicions més, mantenint la seva identitat de festival exclusiu d’animació de curtmetratges a la província de Tarragona i obert a tot el territori.
