Resum del contingut 1. Lletres i imaginari del tema Alça el got El text comença amb fragments de la cançó “Alça el got”, amb una atmosfera de festa popular, memòria i brindis compartit: Brindar i compartir: beure “per la nit i el vent”, “pel record, per les ferides, pels que has estimat”. Lluita i resistència quotidiana: “per cada espina, un combat”, metàfores de pedres a la sabata i camps llaurats. Memòria i homenatge: deixar “un glop pels que han marxat” i abraçar fort el llegat. "Maleeix a qui trepitja i agraeix el got de vi" Aquest lema es converteix en un crit festiu i de complicitat col·lectiva, que després donarà lloc fins i tot a merxandatge. 2. Presentació del disc i concert a Lo Submarino (Reus) La locutora anuncia que aquest cap de setmana a Lo Submarino de Reus: Es fa la presentació del nou disc “Estem de primera” de La Cosina. Es preveu una “festa pirata”, molt en la línia del seu univers mariner i canalla. Horaris i lloc: Dissabte, portes a les 22.00 h i concert a 22.30 h (dos quarts d’onze). A la sala 1, carrer Granollers, 11. Entrades: Anticipada: 10 €. Taquilla: 15 €. Venda a través de la web losubmarino.com. La idea central: un directe pensat com una gran celebració, coherent amb l’energia del disc. 3. La Clara (La Cosina) parla del procés de gravació Entrevista telefònica amb la Clara, veu de La Cosina, sobre el nou treball “Estem de primera”: Gravació llarga però satisfactòria: Procés intens i allargat en el temps. Costa decidir quan un disc està acabat, però el grup es mostra molt content del resultat. Nou cançons rodones i festives: Cançons pensades per ser ballades i celebrades. Algunes lletres inclouen missatges i “ensenyança” a partir d’històries quotidianes. Missatge vital positiu: Molta energia, festa i coses positives, com a resposta al món complex actual. Defensa d’una “calma amb sentit comú”: fer les coses amb cap i ritme propi, no viure només per produir. "No som persones que hem vingut a la vida a produir, a produir, a produir; hem vingut a fer altres coses." 4. Cançó “Que esperin” i reivindicació de la calma Es presenta la cançó “Que esperin”, que encarna aquesta filosofia: Crítica al ritme frenètic actual i reivindicació de fer les coses a foc lent. Referència als cigrons de tota la vida, cuinats a poc a poc, en contraposició als productes ràpids de pot. Valoració dels plats de la iaia i de la cuina tradicional com a metàfora d’una vida més pausada i conscient. La peça esdevé un himne a la vida tranquil·la, a la sobretaula i al gaudi compartit. 5. Composició, cançons i evolució del grup La conversa entra en detalls creatius del disc: Cap cançó descartada: tot el material treballat ha trobat lloc al disc. “Taula parada”: Última cançó que va entrar al disc. Connecta el nou treball amb el primer disc “Iu hores vinguin”. Va néixer pràcticament en una tarda a partir d’una melodia del Joan. Evolució respecte al primer disc: Al debut no sabien encara “per on navegaven”: eren grup nou i encara es coneixien damunt l’escenari. En aquest segon disc ja saben què funciona en directe i què els agrada, i han gravat pensant en l’escenari. La Clara destaca que el disc és molt traslladable al directe, gairebé “agafar el disc i posar-lo a escena”. 6. Sonoritat artesana i força del directe La Cosina reivindica una manera de fer totalment artesanal: Tot el que sona al disc ha estat tocat per ells: No hi ha programacions ni bases d’ordinador. Instruments reals i energia humana com a nucli del so. Això fa que el directe sigui molt fidel al disc, però amb encara més potència i presència escènica. A l’escenari hi ha molta actitud i proximitat amb el públic: Interpel·len constantment l’audiència. Busquen que el concert sigui una experiència col·lectiva. "Som un grup molt artesà... si marxa l’electricitat, ens quedem tocant igual." 7. Col·laboradors, invitats i novetats al directe Es comenten les col·laboracions del disc i del directe: Possibles aparicions espontànies de col·laboradors com Zebrinait o Poli Pisador (no confirmades al 100%). Confirmats per al directe a Lo Submarino: Vicenç: productor del disc i del directe, als teclats i veus. Roser Serrano: tenora i violí, incorporació nova al grup en directe. Al disc no hi ha tenores ni violins; la seva incorporació al directe és una decisió posterior, pensada com un experiment especial per aquesta presentació. 8. Col·laboracions discogràfiques i “territori pirata” La Clara i la locutora repassen col·laboracions del disc: Participacions de grups com Pony Pisador, Zebrinait i altres bandes amigues. La cançó “El Salgot” queda descrita com molt “de terra pirata”, amb tot l’imaginari de rom i festa corsària. Una altra peça destacada és “Quan sigui el ball ballaner”, que neix com un pasdoble i acaba convertida en una cançó de ballaruga de festa major. Aquestes col·laboracions reforcen la imatge de La Cosina com a grup de festa major, taverna i port pirata. 9. El repte de fer cançó pròpia en una escena urbana La Clara reflexiona sobre la realitat del mercat musical actual: L’escena està molt enfocada cap a la música urbana, cosa que dificulta l’entrada de propostes com la seva. La Cosina aposta exclusivament per cançó pròpia, sense versions, fet que encara fa més difícil obrir-se camí. Malgrat això, tenen molt clar que defensen el seu projecte i que volen mostrar el que saben fer: Festa amb instruments reals. Identitat pròpia i cohesió de repertori. 10. Experiència de directe i material per al públic Sobre el concert i el que viurà el públic: Han preparat un set d’una hora i quart, concentrant: El millor del que els ha funcionat en dos anys i escaig de trajectòria. Cançons dels dos discs, sense oblidar el primer treball. Pel que fa a suports i producte físic: Encara no hi ha disc físic; es pot escoltar el nou treball a plataformes digitals. Estan preparant samarretes molt destacades: Especialment les de la cançó “El Salgot”, amb la frase: > "Maleeix el qui trepitja i agraeix el got de vi" Esperen tenir el merchandising ja disponible per al concert; si no, per dates properes. De cara al futur, no descarten editar el disc físicament quan comencin a girar més en el circuit de festes majors. 11. Properes dates i crida a programar-los Es llisten pròximes actuacions: Gener: Concert a la sala Alíria (o Sala Elefant / Elio Gaval) a Barcelona (la locutora el destaca com un bolo “molt potent”). Data a L’Eslàvia de les Borges Blanques, sala-restaurant molt mítica (finals de gener). Març: Concert a la zona del Pallars. La locutora fa una crida directa a Tarragona ciutat perquè els contractin: "Amics de Tarragona, contracteu-los... que la cosina és de casa, és de la família." La Clara respon que, a Tarragona, hi actuaran tan bon punt algú els programi, mostrant total predisposició. 12. Presentació de la banda: qui és La Cosina? Al tram final, la Clara recorda la formació del grup que pujarà a l’escenari de Lo Submarino: Clara: veu principal i ànima comunicativa del projecte. Ivan Ferrando (Reus): guitarres diverses i veus. Dídac Prat (Segarra): baix. Dídac Mariner (l’Aixa): bateria. Vicenç Iriella (Reus): teclats i veus, també productor. Roser Serrano: tenora i violí, procedent de Castelló d’Empúries però vinculada a la Riera de Gaià. Es tanca el programa re-escoltant “Alça el got” i acomiadant-se fins l’endemà. En conjunt, el text retrata un grup festiu, artesà i molt proper, que combina música de taverna, imaginari pirata, memòria, humor i crítica al ritme frenètic de la vida moderna, i que presenta un segon disc dissenyat per triomfar sobretot en directe.
Resum del contingut Tema central: Explicació de què és un observatori meteorològic i quines diferències hi ha entre observatoris oficials i particulars, tant a nivell tècnic com d’ús de dades, especialment en conflictes amb asseguradores. 1. Què és un observatori meteorològic? Conjunt d’aparells per registrar variables meteorològiques (temperatura, pluja, vent, humitat, etc.). Inclou la figura de l’observador meteorològic (persona): Vetlla pel bon estat dels aparells (manuals o automàtics). Observa fenòmens que els sensors no poden registrar. "L'observador vetlla perquè les dades que dona l'observatori siguin correctes" 2. Tipus d’observatoris: manuals i automàtics Observatoris manuals: Aparells tradicionals: Termòmetres (abans de mercuri, ara d’alcohol o altres materials). Pluviòmetre tipus Hellman per mesurar la pluja. Higròmetres manuals (per exemple, amb pèl de cavall o pèl natural). Observatoris automàtics o digitals: Compostos per sensors que registren les variables i les envien a: Una consola o pantalla. Un data logger (emmagatzemador de dades). El núvol, des d’on es poden visualitzar o descarregar. 3. Observatoris oficials vs particulars Observatoris meteorològics particulars: Instal·lats per persones particulars (al jardí, teulada, etc.). Poden tenir instrumentació molt bona, però normalment: Són més econòmics (entre uns 200 i 2.000 € aproximadament). Observatoris meteorològics oficials: Pertanyen a serveis meteorològics oficials: Servei Meteorològic de Catalunya. Agència Estatal de Meteorologia. Poden ser manuals o automàtics. Costos molt més elevats: entre 5.000 i 20.000–30.000 €, segons: Precisió dels aparells. Lloc d’instal·lació. Tipus i qualitat del material. Xarxes oficials amb observadors particulars: Alguns observadors en terrenys particulars disposen d’instrumentació homologada. Exemples: Xarxa d’observadors meteorològics (XOM) del Servei Meteorològic de Catalunya. Xarxes secundàries de l’Agència Estatal de Meteorologia. Les dades d’aquests punts són tan vàlides com les de les estacions oficials pròpies. 4. Instal·lació, manteniment i fiabilitat de les dades Aspectes clau per obtenir dades fiables: Instal·lació correcta segons normes de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Manteniment regular dels aparells: Verificar que els sensors estiguin nets i en bon estat. Comprovar que no hi hagi errors de calibratge. Exemples de mala instal·lació: Estació situada a la sortida de fums d’una xemeneia: quan s’encén la llar de foc, la temperatura puja artificialment. Casetes meteorològiques pintades de colors foscos o verds: Han de ser blanques per reflectir la llum i evitar l’escalfament dels sensors. Instal·lació, manteniment i validació de dades són tan o més importants que la tecnologia dels sensors. 5. Ús de dades: àmbit acadèmic i zones sense cobertura oficial Per a estudis i treballs acadèmics, és molt recomanable l’ús de dades procedents d’estacions oficials. Però hi ha zones on: No hi ha prou xarxa d’estacions oficials. S’han d’aprofitar observatoris particulars fiables, especialment: Quan la seva instal·lació i manteniment són bons. Quan proporcionen sèries de dades consistents. 6. Assegurances i validesa de les dades meteorològiques Quan hi ha danys materials per fenòmens meteorològics (vents forts, pedregades, pluja intensa, llamps, etc.): Trencament de tendals, persianes, finestres, teulades, etc. Sovint apareix un conflicte entre propietari i asseguradora sobre: Quines dades meteorològiques són vàlides per justificar el sinistre. En aquests casos, només són vàlides: Dades extretes de serveis meteorològics oficials, és a dir: Estacions oficials automàtiques. Estacions manuals validades pels serveis oficials. No són acceptades, en general, per les asseguradores: Dades de xarxes particulars com: Meteoclimatic. Wunderground. WeatherCloud, etc. "A l’hora de pagar desperfectes, les companyies asseguradores només validen dades oficials." 7. Llindars que fan servir les asseguradores Les companyies d’assegurances estableixen llindars mínims a partir dels quals assumeixen els danys. Exemples orientatius: Vent: Llindar al voltant dels 90 km/h. Pluja intensa: Uns 40 litres per metre quadrat en 30 minuts. Aquests valors: Varien segons la pòlissa i la companyia. Es poden consultar: Directament a la pòlissa de l’assegurança. Demanant informació a l’asseguradora. 8. Rol dels meteoròlegs i recomanació final Molta gent que pateix danys demana dades als aficionats o professionals del temps. Tot i que puguin oferir informació, la recomanació sempre és: Adreçar-se als serveis meteorològics oficials. Utilitzar només dades oficials per a tràmits amb asseguradores. "Aneu sempre als serveis meteorològics oficials, perquè són les dades que us valdran." Idees clau Observatori meteorològic = aparells + persona observadora. Hi ha observatoris manuals i automàtics/digitals. Es distingeixen observatoris particulars i oficials. Els oficials són més cars, però també homologats i validats. Instal·lació, manteniment i validació són essencials per a dades fiables. Per a estudis acadèmics, millor dades d’estacions oficials. En sinistres amb asseguradores, només compten les dades oficials. Les asseguradores fixen llindars de vent i pluja per pagar danys. Xarxes particulars (Meteoclimatic, Wunderground, WeatherCloud, etc.) no solen ser acceptades com a prova oficial.
Resum general del podcast L’episodi combina cultura audiovisual i oci nocturn al Camp de Tarragona. A la primera part, el programa Fans de Tarragona entrevista l’equip del Festival Internacional de Curtmetratges d’Animació Ànima Jove d’Altafulla; a la segona part, conversa amb el DJ Toni Bermon i el DJ Sam López sobre les festes Cuqui i l’arribada de la drag L’Escándalo a la Sala Zero. 1. Festival Internacional de Curtmetratges d’Animació Ànima Jove 1.1. Presentació del festival i context • El festival Ànima Jove celebra la seva 3a edició el 29 i 30 de novembre a La Violeta d’Altafulla. • És descrit com l’únic festival exclusiu de curtmetratges d’animació a la província de Tarragona, i vol esdevenir un referent al territori. • Han rebut més de 200 curtmetratges de 26 països i n’han seleccionat una quarantena per a la programació oficial. "Tenim un festival exclusivament d'animació, de curtmetratges d'animació, aquí a la província de Tarragona... fem-ne bandera." 1.2. Estructura i seccions del festival El director Joan Rubinat i la productora Belinda Bonan expliquen les seccions: • Ficció internacional i ficció nacional – Abans era una sola secció; aquest any es divideix per donar més visibilitat al talent local i al global. – Inclou peces molt diverses en gèneres, tècniques i estils. • Ficció estudiant – Per a primeres obres d’escoles i estudiants d’animació. – Vol ser un espai de debut per a nous talents. • Documental – Curtmetratges d’animació de caire documental, que fan servir l’animació per explicar històries reals o temàtiques socials. • Panorama – Recull els grans guanyadors de l’any: - Curtmetratges premiats als Òscars, César, Annecy (NSI), etc. - Inclou el Goya 2025 (Cafuné) i el *guanyador de l’Òscar 2025 en animació curta. • Secció infantil (diumenge matí) – Programació pensada per a infants i famílies. – Entrada gratuïta. – Enfocada a mostrar que l’animació infantil pot ser de gran qualitat i no només comercial. • Fem ànima (nova secció) "La idea del Fem ànima bàsicament ve de que, per mitjà del cinema, obrim conversa." – Secció temàtica i social, amb curtmetratges que aborden problemes socials poc visibilitzats. – En aquesta edició se centra en la violència masclista, coincidint amb el 25N. – Es projecten dos curts: Sopa fría (portuguès) i Mille Pétales (francès). – Després hi ha un col·loqui obert amb professionals de diferents àmbits i el públic. – L’entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia per aforament limitat. • Animejam (Anima Jam) (concurs de microcurts) – Nova iniciativa: concurs de microcurtmetratges d’animació en 72 hores. – Es fa dies abans del festival per no solapar-se amb les projeccions. – Han participat 7 equips (de 2 a 5 persones), majoritàriament gent jove. – Condicions: - Durada entre 20 segons i 1 minut. - Incloure un objecte sorpresa: una joguina. - Lliure elecció de tècnica d’animació. – Objectiu: fomentar el treball en equip i viure l’experiència completa de crear un curt i veure’l en un festival. – Els curts es projecten diumenge a la tarda i el públic vota el guanyador (votació popular). – Premi: 150 € + menció especial de l’Hotel Gran Claustre d’Altafulla (xec regal). 1.3. Filosofia del festival i paper de l’animació Idees clau que destaquen Joan i Belinda: • L’animació no és només per a nens – No és només la pel·lícula de Pixar de Nadal. – És un llenguatge capaç de tractar històries profundes i temes sensibles (violència masclista, memòria, trauma, etc.). "L'animació no és només per nens petits... s'utilitza el llenguatge del curtmetratge i l'animació per explicar històries sensibles que, d'una altra manera, serien difícils de pair." • Responsabilitat social de la cultura – Consideren que el cinema i la cultura tenen la missió de moure consciències i promover transformació social. • Accés per a tothom – Busquen que el festival sigui obert i entenedor, fugint d’un excés d’abstracció. – Volen que qualsevol oient i qualsevol públic pugui entendre les històries i emocionar-se, sense sentir-se exclòs. • Diversitat de gèneres, estils i cultures – Programació pensada com un “tastet del món de l’animació”: - Peces més senzilles i d’altres més arriscades. - Curtmetratges de més de 26 països. – Destaquen el valor de veure realitats diferents que comparteixen un llenguatge universal. 1.4. Entrades, preus i accessibilitat • Entrades i abonaments – Venda i reserves a través de: www.festivalanimejove.cat. – Preus: - 5 € per cada bloc/secció (matí o tarda). - 10 € per l’abonament complet que dona accés a totes les sessions. – Seccions gratuïtes: - Secció infantil (diumenge matí, per a famílies). - Fem ànima (amb reserva prèvia per aforament limitat). • Facilitats per a famílies – En col·laboració amb la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Altafulla i l’entitat Viu i Eure, el festival ofereix una ludoteca. – Les famílies poden deixar la canalla a la ludoteca mentre assisteixen a projeccions per a majors de 16 anys. 1.5. Equip organitzador i creixement del projecte • El festival neix de l’Associació Ànima Jove. • Equip nucli: – 3 persones treballant-hi durant mesos (direcció, producció i organització general). • Voluntariat: – Han fet una crida de voluntaris i comptaran amb 7 voluntaris durant el cap de setmana. • Visió de futur: – Consideren que encara no han arribat al festival que volen ser, però aposten per créixer lentament i consolidar cada pas. – Objectiu: que Altafulla sigui punt de trobada per l’animació i que el festival sigui referència per tot Tarragona i la província. 2. Nits ‘Cuqui’, DJ i cultura queer a Tarragona 2.1. Entrada de Toni Bermon i to de la secció A la segona part, el programa gira cap a l’oci nocturn, l’ambient festiu i la cultura LGTBIQ+ a Tarragona. • Entra als Estudis de Tarragona Ràdio el DJ i animador Toni Bermon, molt vinculat a les festes Cuqui (marca de festes queer i de petardeo a Tarragona). • El to és molt desenfadat, còmic i ple d’inside jokes, amb cançons enganxoses i bromes constants sobre maquillatge, festa i sexe segur. 2.2. La nit de Tarragona segons DJs i oci nocturn Intervé el DJ Sam López, presentat com un dels “Pokémon legendaris” de la nit de Tarragona: • Visió de la nit actual: - Sam comenta que veu molta gent a discoteques que no balla ni s’ho passa realment bé, com si la nit s’hagués tornat més passiva. - En canvi, a festes com Cuqui la gent “ho dona tot” i balla de veritat. "Nits com la Cuqui són nits on realment tu vius la nit de veritat." • Herència i ofici de DJ: - Sam porta 25 anys de trajectòria. - Destaca la importància de la psicologia de pista: - Llegir la pista, aixecar el cap, veure què necessita la gent. - No limitar-se a posar sempre el mateix repertori, sinó adaptar-se per “aixecar la massa”. "Per mi, ara mateix, dels millors que jo veig en psicologia de pista és el Toni." • Es rememoren festes anteriors: – Tardeos, festes de Halloween, festivals al carrer (com a Reus) i col·laboracions amb personatges com Leticia Sabater. 2.3. Identitat de marca de les festes ‘Cuqui’ Les festes Cuqui es descriuen com: • Festa totalment orientada al públic: – Segons Sam, la clau és que “ho fan tot perquè la gent s’ho passi bé”, no per lluïment personal. • Elevadíssim nivell de posada en escena: – Toni explica que si la festa comença a les 23 h o mitjanit, ells comencen a preparar-se a les 18 h. – Entre 6 i 7 hores de: - Maquillatge, perruqueria, vestuari, caracteritzacions extremes. - Un camerí ple d’artistes: "el camerino de los locos". • Estil musical i d’ambient: – Combinen petardeo, èxits pop, temes queer i clàssics festius que tothom canta. – L’objectiu és que cada cançó superi l’anterior en energia i eufòria. 2.4. Drag Race i l’arribada de L’Escándalo a Tarragona Toni introdueix el fenomen televisiu Drag Race (versió espanyola a Atresplayer), i el vincula amb la festa del dissabte a la Sala Zero: • Què és Drag Race? – Un talent show on diverses drag queens competeixen combinant: - Champions League de les perruques, Masterchef del contouring, performance, lip sync, humor i drama. – Es presenten com un camp de batalla de purpurina amb “shade” i llengua esmolada. "És com la Champions League de les perruques, el Masterchef del contouring... el camp de batalla de purpurina per excel·lència." • Funció social i cultural: – Toni destaca que Drag Race és: - Una gran celebració queer. - Una manera de veure la feina real d’una drag queen (maquillatge, looks, lip sync). - Un programa que ajuda a normalitzar i visibilitzar la cultura LGTBIQ+ a tot l’Estat. • Perfil de L’Escándalo: – Drag queen que ha participat a Drag Race España. – Nascuda a Castelló, però desenvolupant carrera a Barcelona. – Es defineix com un “señor friki”, barreja d’elegància clàssica drag i referències a videojocs, infància i fantasia. – Vol trencar prejudicis sobre les drags barcelonines i reivindicar el seu origen de barri. • Actuació a Tarragona: – L’Escándalo actua a la Sala Zero aquest dissabte a les 00:00. – Toni insisteix que les entrades d’early bird ja estan esgotades i que cal comprar les següents tandes abans que s’acabin. 2.5. ‘PEC’: educació sexual en clau pop Una de les peces centrals de la conversa és la cançó “PEC” de L’Escándalo: "Benvinguts a classes de salut sexual..." (lletra de la cançó) • “PEC” com a peça pedagògica: – Cançó que parla del PEC (preservatiu) i l’ús del “sombrero” com a metàfora del condó. – Toni i la presentadora destaquen la seva importància com a eina d’educació sexual, sobretot entre joves que a vegades banalitzen o obliden la protecció. • Missatge central: – Protegir-se és clau, encara que hi hagi relacions esporàdiques o festes: – "Protegiu-vos tots, que hem de durar molts anys i hem de fer moltes coses encara". • Es juga també amb el contrast entre el “PEC” clàssic de refresc (Pec Naranja, Pec Cristal) i el concepte modern del PEC com a símbol de sexe segur. 2.6. Calendari de festes: ‘Escándalo’, ‘Cuqui Noir’ i Cap d’Any Toni aprofita per anunciar el calendari de festes Cuqui a la Sala Zero: • 1) “Escándalo” – Festa amb L’Escándalo – Dissabte proper a les 00:00 h, Sala Zero. – Artistes: - L’Escándalo (drag convidada). - Acompanyament musical: Vallatela Versace (drag, “madre de todo el dragquinismo de la província”) i Toni Bermon a cabina, fins a les 6 del matí. • 2) Cuqui Noir (13 de desembre) – Festa temàtica més electrònica, amb el col·lectiu Banana Láser. – S’anuncia com una nit d’electrònica fina i molt ballable. • 3) Prefi d’Any Cuqui (27 de desembre) – La tradicional festa de pre-cap d’any de Cuqui. – Artistes convidats: - Vallatela Versace. - Zafiro d’Or. - Les Baldis (Alo i Pècia). - DJ Enca. - I el mateix Toni Bermon. 2.7. Tancament: energia, humor i complicitat • La conversa es tanca amb molta complicitat entre Toni i la presentadora: bromes sobre l’edat, les botes altes, el mal de peus i la resistència fins al matí. • Es remarca que les festes Cuqui busquen sempre ser una “festa de la cultura i de la llibertat”, de la mateixa manera que Ànima Jove vol ser una festa de la cultura i el cinema d’animació. • Es deixa caure la idea de tornar a la ràdio al desembre per aprofundir en la Cuqui Noir i el prefi d’any, i per seguir connectant Tarragona Ràdio, l’oci i la cultura al territori.
Resum general del programa Arran de Mar d’avui és un recorregut complet per la relació entre el mar i el territori: festes marineres, memòria de la pesca, noves tradicions nadalenques als ports, ciència i aquicultura, i el debat sobre com protegir el litoral i la seva biodiversitat. El programa es tanca amb divulgació sobre cetacis al Mediterrani. 1. Festa del calamar i identitat marinera de Salou 1.1. 50 anys de la Festa del Calamar • Entrevista a Pere Granados, alcalde de Salou, arran de la cinquantena Festa del Calamar. • La festa és definida com la celebració més antiga de Salou i un homenatge a la gent de mar i als pescadors del municipi. • Tot i que avui ja no hi ha pescadors professionals en actiu, la festa manté viva la memòria d’un passat pesquer molt important. "Per nosaltres suposa rememorar la importància de la gent de la mar... és un patrimoni cultural importantíssim." 1.2. Història del port de Salou • Salou és presentat com el port natural més important de Catalunya i un dels més destacats del litoral mediterrani de la península. • Referències històriques clau: - Carta de població de 1194 del rei Alfons II d’Aragó, dedicada no a la vila sinó al port de Salou. - Sortida de Jaume I des de Salou cap a la conquesta de Mallorca amb més de 150 naus i 10.000 soldats. • Es destaca la vinculació històrica del municipi amb la mar i el comerç marítim: - Construcció de l’església de Santa Maria del Mar per part dels antics traginers del mar (estibadors), encarregats de la càrrega i descàrrega de mercaderies. - Episodi simbòlic: el Braç de Santa Tecla arriba primer al port de Salou abans d’anar cap a Constantí. 1.3. Turisme, patrimoni i platges • Avui Salou viu sobretot del turisme de sol i platja: - 25 cales i platges d’alta qualitat paisatgística. - Reconeixements populars del diari 20 minutos: - Platja Llarga, escollida millor platja de l’Estat. - Cala Penya Tallada, tercera millor platja. • L’alcalde defensa un model que vagi més enllà de la platja: - Impuls de la gastronomia, l’esport, el shopping, la naturalesa i la història. - Recuperació i posada en valor del patrimoni històric de Salou com a producte turístic. 1.4. Concurs de pesca i jornades gastronòmiques del calamar • Eix central de la festa: concurs de pesca del calamar durant una setmana: - Participació majoritària de saluencs i saluenques (99,9%). - Les barques surten cada tarda a pescar i tornen cap a les 18 h. • Gastronomia: - Jornades gastronòmiques del calamar amb la participació dels restaurants de Salou. - Els calamars pescats es poden degustar en diferents plats; es menciona el cuiner Paco del Club Nàutic de Salou. • S’organitza també una exposició fotogràfica que repassa 50 anys de festa, amb un component molt emotiu de memòria dels pescadors i les seves famílies. 1.5. Mar, salut i turisme intel·ligent • Es presenta el lema de la festa «Mar i emoció»: - El mar com a font d’emoció, benestar i salut. - Reivindicació de la platja com a espai natural saludable, no només d’oci. • L’alcalde explica la participació de Salou en jornades de turisme blau i en programes de Destinacions Turístiques Intel·ligents: - Aplicació de tecnologia i intel·ligència local per millorar serveis públics. - Objectiu central: millorar el benestar i la qualitat de vida de residents i visitants. - Enllaç amb la sostenibilitat ambiental, econòmica i social. • Esment d’un rànquing d’una consultora (Llorente y Cuenca / similar) que situa Salou com un dels municipis de l’Estat amb més benestar per als residents. 2. Vida de pescador a l’Escala i canvis al mar 2.1. Història familiar i vocació marinera • Entrevista a Lluís Sureda, pescador de tota la vida de l’Escala, ja jubilat però encara molt vinculat al port. • Forma part d’una nissaga de pescadors que arrenca amb l’avi Curro; ell és la tercera generació, el fill n’és la quarta. • De jove fa fins a COU i el pare li prohibeix acostar-se a la barca per evitar-li la dureza del ofici: - Als 18 anys insisteix, el pare cedeix a contracor i passa tres mesos seguits vomitant cada dia a mar, fins que el cos s’hi adapta. "O t’entra i és per sempre, o l’odiaràs tota la vida." 2.2. Duresa i llibertat de la feina a mar • Descriu la feina de pescador com una barreja d’eufòria i frustració, segons l’època. • Valora sobretot: - La incertesa diària: mai saps el temps que farà ni el peix que agafaràs. - La sensació de llibertat i desconnexió que dona ser al mig del mar. - Contrasta la calma de mar amb els mals de cap de terra i de la burocràcia. 2.3. Burocràcia i complicacions modernes • Critica l’augment de tràmits, inspeccions i multes que carreguen els pescadors: - Paperassa, revisions mèdiques i administratives, exigències constants. - Dificultat de discutir interpretacions de la llei amb inspectors. "Tothom hauria de ser advocat" per defensar-se i canviar normatives. 2.4. Evolució de la pesca de teranyina i de les espècies • El sistema de pesca de teranyina gairebé no ha canviat en essència des del segle XIX: - El que ha evolucionat són els sistemes de llum i la tecnologia. - Explica l’origen de la pesca a l’encesa a partir d’un naufragi prop de Cadaqués i l’ús de torxes que atreien el peix. - Evolució tecnològica: torxes → fogueres amb llenya → carbur → gas propà → bombetes incandescents → actuals LEDs. 2.5. Canvi en la mida de la sardina i l’anxova • A partir de 2007–2008 detecten un canvi sobtat: - Disminueix la mida de la xava grossa i la sardina gran. - Ara una sardina “grossa” fa 18 cm; abans en feia 25 cm, però tenen la mateixa edat. - El problema no és només la pesca, sinó que els peixos no creixen. • Explica la teoria de biòlegs (sobretot francesos): - El plàncton del Mediterrani ha mutat per l’augment de temperatura. - Aquest plàncton té menys nutrients, els peixos engreixen menys i arriben a adults amb menys talla. • Els pescadors han augmentat voluntàriament la talla mínima comercial: - Sardina considerada fèrtil ara a 9 cm, però ells han pujat la talla mínima a 12 cm per donar marge al recurs. 2.6. El relleu generacional a bord • El seu fill estudia mecànica naval a l’Ametlla de Mar i acaba tornant a casa, a la barca. • Per evitar conflictes pare-fill a la mateixa embarcació, la família decideix fer una segona barca perquè cadascú tingui el seu projecte. • Remarca la dificultat actual però també l’orgull de mantenir l’empresa familiar i haver acabat de pagar el vaixell. 2.7. El problema creixent de les tonyines • Lluís vol parlar especialment de les tonyines com a gran problema actual: - Assegura que hi ha moltes més tonyines que fa dècades, molt per sobre del que diuen els estudis oficials. - Critica que es parli només d’un 19% de recuperació del recurs, afirma que a la pràctica sembla molt més. • Impactes que denuncia: - Les tonyines trenquen xarxes, espanten el peix i devoren una gran varietat d’espècies: calamars, sèpies, orades, llobarros, fins i tot cria de tonyina (canibalisme observat pels francesos). - No tenen depredadors naturals al Mediterrani (no hi ha orques ni grans taurons que les controlin). • Avisa d’un possible desequilibri de la xarxa tròfica: - Si la població de tonyina segueix augmentant i el peix disponible disminueix, acabaran marxant a buscar aliment a altres zones, deixant un ecosistema empobrit. • Denúncia de la gestió administrativa: - Quotes de captura molt limitades que impedeixen aprofitar un recurs que és abundant i de valor. - Propostes del sector per portar a terra les tonyines mortes accidentalment i destinar-les a beneficència rebutjades per l’administració. - Els pescadors es veuen obligats a llençar tonyines mortes al mar, situació que ell considera èticament inacceptable. 3. Tradició grega dels caravaquis i ports il·luminats 3.1. Què són els caravaquis? • Secció «Ai, això no ho sabia» amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys. • Caravaqui (del grec, escrit Karavaki): - Tradició nadalenca grega en què les famílies il·luminen un vaixell petit en lloc (o a més) de l’arbre de Nadal. - El vaixell simbolitza la llum que guia els mariners cap a un port segur i el desig de retorn a casa. - En grec, karavaki significa literalment «barco petit». 3.2. Adaptació a Arenys de Mar • L’any passat, a proposta d’un membre de la junta (Sebastià Costa), el Club Nàutic d’Arenys va crear els primers caravaquis catalans: - Diverses embarcacions del club (sobretot de vela, aprofitant el pal alt) es decoren amb llumetes de Nadal. - Es parla d’uns 10-12 vaixells il·luminats el primer any, amb previsió de més enguany. • L’efecte visual: - Quan es fa fosc, les llums s’encenen i ballen sobre l’aigua amb el vent suau. - El port es converteix en una mena de pessebre mariner, molt fotogènic, amb reflexos al mar. 3.3. Implicació del port i del poble • Es convida tota la comunitat portuària (altres clubs, varadors, empreses del port) a sumar-s’hi per il·luminar conjuntament tot el Port d’Arenys. • El mateix edifici del Club Nàutic està dissenyat com una embarcació: - Noms d’espais amb terminologia nàutica: portaló, sala de mariantes, etc. - Volen que el club també esdevingui, visualment, un gran caravaqui. • Objectiu: fer que el Port d’Arenys, a les nits de Nadal, sigui un espai de passeig lluminós i simbòlic, on la gent vagi a caminar, fer fotos i viure l’ambient nadalenc a primera línia de mar. 3.4. Calendari i extensió de la iniciativa • Els caravaquis s’instal·len després de les regates de desembre: - Prevista la il·luminació des aproximadament del 21–22 de desembre fins passats Reis. • Carles anima a: - Les famílies a fer caravaquis casolans (barquetes petites amb llums LED) amb els infants com activitat nadalenca. - La resta de ports de Catalunya (Blanes, Balís, Mataró, Premià, Badalona, Barcelona, etc.) a replicar la iniciativa, fins a imaginar una «muralla il·luminada» al llarg de la costa. "Que els nens catalans facin una barqueta il·luminada, un carabaki… és un desig de salut, pau i alegria." 4. Dia Mundial de l’Aquicultura i recerca al Delta de l’Ebre 4.1. Què és l’IRTA i el programa d’aquicultura? • Des del Delta de l’Ebre, la periodista Cel Prieto entrevista Enric Gisbert, investigador sènior i director del programa d’aquicultura de l’IRTA a la Ràpita. • L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries): - Organisme de la Generalitat dedicat a recerca agroalimentària. - Treballa tant en àmbit terrestre com aquàtic, per promoure aliments saludables i sistemes de producció sostenibles. • El programa d’aquicultura de la Ràpita fa recerca aplicada per donar servei al sector i acompanyar-ne el creixement. 4.2. Què és l’aquicultura realment? • Gisbert remarca que no és només “peix en piscifactories”: - Inclou el cultiu de peixos (llobarro, orada, tonyina, truita...), però també de musclos, ostres, altres mol·luscs, crustacis (llagostins) i fins i tot algues. • Paper clau: - Més de la meitat del peix que consumim ja prové de l’aquicultura. - Complementa la pesca, no la substitueix; hi ha espècies que només arriben per pesca (rap, gamba roja, lluç), i altres que es produeixen principalment en cultiu. 4.3. Qualitat del producte: aquicultura vs pesca • Gisbert desmunta la idea que el peix d’aquicultura tingui menys qualitat: - El producte d’aquicultura és tan bo i saludable com el salvatge. - En aquicultura es controla exactament què mengen els animals, amb pinsos formulats amb ingredients de qualitat. - A mar obert no es controla l’aliment ni la possible acumulació de contaminants. • En tastos, els consumidors no saben diferenciar un peix de cultiu d’un de salvatge si no se’ls diu quin és quin. 4.4. El Delta de l’Ebre com a zona estratègica • El Delta és un lloc únic per a l’aquicultura: - Dues badies principals: Fangar i Alfacs. - Aigües riques en nutrients per l’aport d’aigua dolça del riu i de les llacunes. • Producció significativa: - Uns 3 milions de kg de musclo anuals, valorats en 6–7 M€. - Prop de 600.000 kg d’ostra, valorats en 2,7–3 M€. • Importància econòmica: - L’aquicultura genera valor i llocs de feina al territori, diversificant l’economia més enllà de l’arròs i els cítrics. 4.5. Reptes: canvi climàtic, onades de calor i musclo • El canvi climàtic és un dels grans reptes: - Onades de calor marines cada cop més llargues i intenses. - Aigües a l’estiu per sobre dels 30 °C al Delta. • Impactes sobre el musclo: - A partir dels 30 °C, el musclo mor, fet que obliga a avançar la collita a juliol, perdent la temporada plena d’agost. - Es treballa en seleccionar llavor de musclo més resistent a la calor per allargar la producció i l’abastiment a restaurants. 4.6. Recerca en alimentació i salut dels peixos • En peixos (llobarro, orada, tonyina, etc.) es treballa en: - Dietes que millorin el creixement i augmentin la resistència a temperatures altes i malalties. - Medicaments i estratègies de sanitat per reduir mortalitats. • També hi ha projectes en marxa per cultivar macroalgues: - Les algues poden servir per a aliments funcionals, cosmètica, ingredients proteics. - El Delta té condicions òptimes (llum, nutrients) per a aquests cultius. 4.7. Transferència de coneixement i impacte local • Una de les missions centrals de l’IRTA és la transferència tecnològica: - No es tracta només de publicar articles, sinó de posar el coneixement en mans de les empreses (musclaires, ostreters, aqüicultors de peix...). - Es dona suport per fer que les empreses siguin més competitives, resilients i sostenibles. • Col·laboracions destacades: - Amb FEPROMODEL (productors de mol·luscs del Delta) en projectes de selecció de musclo resilient. - Amb Direcció General de Pesca en plans d’algues i altres línies. 4.8. Jornada de portes obertes pel Dia Mundial de l’Aquicultura • Amb motiu del Dia Mundial de l’Aquicultura, l’IRTA Ràpita organitza una jornada de portes obertes: - Data: divendres (proper al 30 de novembre), de 11 h fins a les 14 h aproximadament. - Activitats: - Xerrades divulgatives sobre projectes en curs. - Tallers d’interacció amb investigadors (veure instal·lacions, tocar animals, entendre experiments). - Visita guiada a les instal·lacions i sistemes de cultiu. • Objectius: - Apropar la ciència a la ciutadania (escolars, famílies, consumidors). - Fer conèixer un centre de recerca de referència europea situat al Delta. 5. Debat sobre el camí de ronda a Tarragona i la defensa del litoral 5.1. El projecte de camí de ronda Rabassada–Sabinosa • Es recupera el tema del camí de ronda entre la platja de la Rabassada i la platja de la Savinosa (Tarragona), a l’entorn de l’antic preventori. • Entrevista a Lluís Gata, portaveu de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona, entitat que s’oposa al projecte. • Característiques del projecte segons el col·lectiu: - Construcció d’una pista de 5 metres d’amplada per a bicicletes i vianants, arran de costa, a la franja de servitud marítimo-terrestre. - Reposicionament de la tanca del recinte del preventori 5 metres cap a dins, alliberant la franja litoral. - Pressupost proper al milió d’euros (uns 937.000 €). 5.2. La visió de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • L’entitat defensa que l’espai: - És un indret natural amb gran valor ecològic i paisatgístic. - Porta més de 50 anys tancat, cosa que ha permès la recuperació d’ecosistemes litorals fràgils. • Proposta alternativa: - Obrir l’espai a la ciutadania però amb una intervenció mínima i respectuosa: - Camí estret, tipus corriol o sendera, no un passeig de 5 metres. - Perimetrar els edificis existents amb tanca per evitar intrusions. - Protegir la Pineda perquè la gent hi pugui passejar sense degradar-la. - A les zones de duna i màquia litoral amb margalló, usar pals i sirgues per delimitar i protegir la vegetació. - A l’interior ja hi ha una pista existent de 3–4 metres que podria absorbir el trànsit de bicicletes. 5.3. Biodiversitat i incoherències en la gestió • Fruit de la pressió de l’entitat, la Diputació va encarregar el primer estudi de biodiversitat de la finca: - S’hi han detectat rèptils, ratpenats i comunitats vegetals d’alt valor: - Ecosistemes de duna litoral, roquissars i pinedes. - Presència d’endemismes i espècies vulnerables com l’alimonium girardianum (esmentada com a alimonions i vèrtics), enxapadella, margalló, etc. • Lluís denuncia una contradicció en les polítiques públiques: - En altres trams (projecte Greenbelt 26, des de la Platja del Miracle fins a la Rabassada) s’estan eliminant plantes exòtiques i recuperant vegetació autòctona. - En canvi, en aquest tram es projecta un “passeig marítim” que destrueix els mateixos ecosistemes que es vol conservar. 5.4. D’on ve el projecte i quina és la disputa de fons • Històricament, sobre el preventori hi havia projectes com: - Hotel de 5 estrelles. - Hub cultural que duplicava la superfície construïda. - Propostes de traslladar-hi el Conservatori i l’Escola d’Art de la Diputació (ara reorientats cap a la Tabacalera). • Sos Costa Daurada planteja un model diferent: - Desconstruir, derruir i reduir la superfície edificada. - Preservar un únic edifici (o molt pocs) dedicats a: - Memòria històrica del preventori. - Educació ambiental i interpretació de l’anella verda blava de Tarragona. - Convertir el conjunt en una “escola de natura del litoral”, mostrant tots els ecosistemes de costa típics del Mediterrani. "Volem que el preventori sigui el paradigma del que haurien de ser totes les nostres costes." 5.5. Tarragona, el mar i el turisme verd • Lluís defensa la idea que Tarragona viu massa d’esquena al mar i proposa: - Recuperar posidonies i altres praderies marines per frenar la regressió de les platges i el batrolímar. - Impulsar una reserva marina litoral entre la Punta del Miracle i Altafulla. - Desenvolupar turisme verd basat en natura i biodiversitat, no en noves infraestructures dures. • Referència a l’enderroc del «mamutret» de la Platja del Miracle com a exemple de decisió valenta de l’Ajuntament de Tarragona i com a model a seguir per al preventori. 5.6. Accions i protesta convocada • L’entitat ha fet diverses accions prèvies: - Cadena humana el 2020 entre la Savinosa i la Rabassada contra l’hotel. - Mobilitzacions contra el passeig de la Platja Llarga (6 M€) que finalment es va aturar. • Ara convoquen una concentració: - 29 de novembre (dissabte següent a l’emissió), davant del Palau de la Diputació de Tarragona. - Volen traslladar el debat al lloc on es prenen les decisions. 6. Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga 6.1. Introducció a les Càpsules del Mar • Espai final del programa dedicat a divulgació sobre cetacis del Mediterrani, en col·laboració amb Associació Cetàcia. • Objectiu: conèixer espècies, comportaments, zones on viuen i com identificar-les i protegir-les. • Avui: la Sílvia Juncà presenta el cap d’olla negra d’aleta llarga. 6.2. Característiques i identificació • Nom científic: Globicephala melas. • Família: delfínids → és un dofí, tot i la mida. • És el dofí més gran que es veu de forma habitual al Mediterrani: - Adults entre 6 i 7 metres de longitud. • Morfologia: - Cos totalment negre, molt fosc. - Excepció: taca blanca en forma de W invertida al pit (difícil de veure a mar si no es giren). - Alguns exemplars amb taques clares darrere l’aleta dorsal, útils per identificar individus. - Aleta dorsal: - Situada força endavant, aprox. al mig del cos. - Base molt ampla, baixa i falcada enrere. - En animals grans, molt arrodonida; és el seu tret més distintiu a la superfície. 6.3. Comportament i organització social • Comportament típic: - Natació lenta i tranquil·la quan estan a la superfície. - Grups molt cohesionats, sovint amb alta interacció social. • Estructura matrilineal: - Les mares viuen amb les cries en grups estables durant molt de temps. - Els mascles adults marxen per reproduir-se i tornen a altres grups. • A la superfície es veuen sovint: - Treient el cap per observar l’entorn. - Fent la “croqueta” (voltes sobre si mateixos), sobretot els joves. 6.4. Alimentació i hàbitat • Dieta principal: - Cefalòpodes de fondària (sobretot calamars). - També poden incorporar peixos. • Zones on es troben al Mediterrani occidental: - Conca occidental en general. - Especialment abundants a: - Estret de Gibraltar (on hi ha una població resident molt estudiada). - Mar d’Alboran i Golf de Vera. - Preferència per aigües profundes (> 500 m). • A la zona del Garraf: - Més escassos que el cap d’olla gris. - Associats als canyons submarins (Foix-Sant Salvador, Berenguera davant del delta del Llobregat). 6.5. Temporada i estat de conservació • Són residents al Mediterrani, no en surten. • Poden aparèixer en qualsevol època de l’any. • La subpoblació mediterrània encara no està del tot ben quantificada, però: - La població de l’estret de Gibraltar està en perill crític d’extinció: - Població molt petita. - Tendència a la baixa any rere any. 6.6. Amenaces i exemples d’observació • Amenaces principals: - Interacció amb vaixells (col·lisions, talls d’hèlix) → s’han vist individus amb marques clares. - Soroll submarí, contaminació, possibles canvis en la disponibilitat de preses. • Curiositat observada per l’Associació Cetàcia: - Primer albirament de cap d’olla negra al Garraf el 2022. - En total, una desena d’albiraments entre 2022 i 2023. - S’ha documentat una interacció molt poc habitual entre cap d’olla negra i cap d’olla gris: - Els caps d’olla gris rodejaven i assetjaven el grup de caps d’olla negres. - Aquests, per protegir-se, formaven grup molt compacte amb les cries al centre. - Es creu que hi pot haver competència per hàbitat i aliment entre les dues espècies. 6.7. Bones pràctiques quan els veiem • Es recorda l’obligació de respectar el Reial Decret de protecció de cetacis: - Acostar-s’hi a baixa velocitat i mai tallant-los la trajectòria. - Mantenir una distància prudent, no encerclar-los ni interposar-se en el seu camí. - Evitar canvis bruscos de rumb o soroll excessiu. "Si trobem un grup de cetacis que està tranquil, el que no podem fer és acostar-nos-hi de cop a gran velocitat." 7. Bloc informatiu Tarragona (entre hores) Al mig del programa s’emet un breu butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb temes destacats de ciutat i Camp de Tarragona: • Accident de trànsit greu davant l’Hospital Joan XXIII amb diversos ferits, dos de gravetat. • Noves actuacions del projecte Greenbelt 26: - Reordenació d’accessos al Pont del Diable i millora de camins entorn l’aqüeducte. - Inversió de 4,2 M€ en espais naturals, qualificada d’«històrica» pel conseller de Medi Ambient. • Protesta veïnal al primer tram de la Rambla Nova de Tarragona (zona Balcó del Mediterrani): - Reclamació perquè es recuperi el trànsit rodat, almenys per a taxis i accessos de gent gran. - Crítica a l’augment de terrasses i a la difícil accessibilitat per als veïns. • Dades sobre ús lingüístic al Camp de Tarragona: - Ja hi ha més habitants que usen el castellà que el català com a llengua habitual. - El percentatge d’ús exclusiu del català baixa del 40,4% al voltant del 38% en 5 anys. 8. Tancament del programa • La presentadora resumeix mentalment els temes tractats: - Festa del calamar a Salou i patrimoni mariner. - Vida i canvis en la pesca a l’Escala. - Tradició dels caravaquis i la il·luminació de ports per Nadal. - Importància de l’aquicultura i el paper de l’IRTA al Delta de l’Ebre. - Debat pel camí de ronda a Tarragona i defensa del litoral. - Descoberta del cap d’olla negra d’aleta llarga. • El programa es clou amb música i la promesa de tornar l’endemà de 16 a 18 h a Arran de Mar, l’espai radiofònic més marítim de Catalunya. Interlocutors principals • Marina Pérez-Got – Locutora / conductora des de Tarragona Ràdio. • Pere Granados – Alcalde de Salou. • Lluís Sureda – Pescador jubilat de l’Escala. • Carles Obach – President del Club Nàutic d’Arenys. • Oriol Leo – Locutor des de Ràdio Arenys (secció «Ai, això no ho sabia»). • Cel Prieto – Periodista de Delta.cat. • Enric Gisbert – Investigador i director del programa d’Aquicultura de l’IRTA (La Ràpita). • Lluís Gata – Portaveu de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona. • Sílvia Juncà – Membre d’Associació Cetàcia. Tags • Aquicultura • Pesca artesanal • Festa del calamar • Salou • Turisme blau • Port de Salou • Ecosistemes litorals • Camí de ronda • Preventori de la Savinosa • Biodiversitat costanera • Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • Delta de l’Ebre • IRTA • Musclo del Delta • Ostra del Delta • Canvi climàtic marí • Teranyina • Sardina • Tonyina • Ports esportius • Caravaquis • Port d’Arenys • Cetacis • Cap d’olla negra • Associació Cetàcia • Tarragona Ràdio • Greenbelt 26 • Rambla Nova • Llengua catalana Seccions amb temps [Les marques de temps són aproximades, basades en la informació facilitada pel guió.] Presentació del programa i sumari del dia • Inici: 0 s • Final: 82 s • Títol: Inici d’Arran de Mar i temes del dia • Resum: Presentació de Arran de Mar, salutació inicial, hora i data. Es fa un breu repàs dels temes que es tractaran: 50 anys de la Festa del Calamar a Salou, volta al món, tradició dels caravaquis, Dia Mundial de l’Aquicultura, denúncia de Sos Costa Brava/Costa Daurada pel camí de ronda de Tarragona i secció de pesca a l’Escala. Presentació de l’equip tècnic i emissores participants. Entrevista: Festa del Calamar i turisme a Salou • Inici: 102 s • Final: 821 s • Títol: 50 anys de la Festa del Calamar a Salou • Resum: Conversa amb l’alcalde Pere Granados sobre la Festa del Calamar, la seva importància com a festa marinera més antiga del municipi, el record del passat pesquer i la memòria col·lectiva. Es repassa la història del port de Salou i el seu rol a la conquesta de Mallorca. Es detallen activitats de la festa: concurs de pesca, jornades gastronòmiques, exposició fotogràfica de 50 anys. L’alcalde vincula mar, salut i turisme, parla de platges reconegudes, del model de turisme intel·ligent i sostenible i dels programes de destinació turística intel·ligent, tot destacant la millora del benestar dels residents. Entrevista: Vida i ofici de pescador a l’Escala • Inici: 821 s • Final: 2157 s • Títol: Una vida a mar: el pescador Lluís Sureda • Resum: Retrat humà i professional de Lluís Sureda, pescador de l’Escala ja jubilat. Explica la història familiar (des de l’avi Curro), la seva entrada tardana a la barca després d’anys d’estudi, i els primers mesos durs marejat cada dia. Descriu la feina de pescador com a dura però amb una gran sensació de llibertat i canvi constant. Critica la burocràcia creixent i l’excés de normatives. Detalla l’evolució històrica de la pesca de teranyina i del sistema de llums. Analitza el canvi en la mida de sardines i anxoves lligat al plàncton i al canvi climàtic, i com el sector s’autoregula augmentant talles mínimes. Parla del relleu generacional amb el seu fill i alerta sobre l’explosió de la població de tonyina al Mediterrani, les seves conseqüències ecològiques i la mala gestió de les quotes, que obliga a llençar tonyines mortes. Pausa musical i transició • Inici: 2157 s • Final: 2277 s • Títol: Interludi musical abans de la secció «Ai, això no ho sabia» • Resum: Bloc musical breu que serveix de transició entre la part d’entrevistes sobre pesca i la secció divulgativa sobre tradicions marineres. Secció «Ai, això no ho sabia»: els caravaquis • Inici: 2277 s • Final: 3139 s • Títol: Caravaquis: vaixells de llum per Nadal • Resum: L’Oriol Leo conversa amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys, sobre la tradició grega dels caravaquis (barques il·luminades de Nadal) i la seva adaptació al Port d’Arenys. Es defineix el caravaqui com un barquet ple de llums que simbolitza la guia dels mariners cap a un port segur. S’explica com el club va ser pioner a Catalunya il·luminant vaixells de vela al port, creant un «pessebre mariner». Es detallen les dates d’il·luminació (després de les regates, del 21–22 de desembre fins després de Reis), la voluntat d’implicar tot el port i altres ports de la costa, i es convida famílies i nens a fer caravaquis a casa. Es proposa fins i tot que Arran de Mar emeti un programa especial des del port amb els caravaquis encesos. Tancament primera hora i falques publicitàries • Inici: 3139 s • Final: 3591 s • Títol: Final de la primera hora i publicitat local • Resum: La presentadora clou la primera hora del programa, anuncia una breu pausa i la segona hora fins a les 18 h. Tot seguit, s’emeten diverses falques publicitàries i institucionals relacionades amb Tarragona: Pla Tarragona 26 i nova recollida de residus. Festival internacional de fotografia SCAN Tarragona. Obres de millora de clavegueram impulsades per EMATSA. Festival de cinema REC Tarragona. Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química). Promoció cultural del Port de Tarragona i del barri del Serrallo. Butlletí informatiu de Tarragona i Camp de Tarragona • Inici: 3403 s • Final: 3591 s • Títol: Notícies locals i comarcals de Tarragona • Resum: Bloc informatiu amb les principals notícies del dia: greu atropellament davant de l’Hospital Joan XXIII; noves actuacions del projecte Greenbelt 26 al Pont del Diable; protesta veïnal a la Rambla Nova reclamant reobrir el trànsit per atendre les necessitats de la gent gran i millorar accessos; i dades de regressió de l’ús del català com a llengua habitual al Camp de Tarragona. Inici segona hora i sumari • Inici: 3591 s • Final: 3628 s • Títol: Obertura de la segona hora: aquicultura, camí de ronda i cetacis • Resum: S’anuncia el contingut de la segona hora: celebració del Dia Mundial de l’Aquicultura, entrevista amb Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona sobre el camí de ronda de la Rabassada a la Savinosa, i la secció final dedicada a un cetaci del Mediterrani. Entrevista: Aquicultura i recerca a l’IRTA del Delta de l’Ebre • Inici: 3628 s • Final: 4670 s • Títol: Aquicultura al Delta de l’Ebre: recerca, canvi climàtic i futur • Resum: La periodista Cel Prieto entrevista Enric Gisbert (IRTA) amb motiu del Dia Mundial de l’Aquicultura. Es defineix què és l’IRTA i el programa d’aquicultura, s’explica la importància econòmica i alimentària del sector, es desmunten mites sobre la suposada menor qualitat del peix de cultiu i es defensa el seu paper complementari a la pesca tradicional. Es destaca el Delta de l’Ebre com a zona estratègica per la producció de musclo i ostra, es tracta el repte del canvi climàtic (onades de calor, mort de musclos a >30 °C) i les línies de recerca actuals: selecció de musclo resistent a la calor, desenvolupament d’algues cultivades, millora de dietes per a peixos d’aquicultura i reforç de la transferència tecnològica al sector. Es presenta la jornada de portes obertes a l’IRTA Ràpita com a eina de divulgació i aproximació a la ciutadania. Entrevista: oposició al camí de ronda Rabassada–Savinosa • Inici: 4695 s • Final: 5993 s • Títol: Camí de ronda o passeig marítim? El debat del preventori de la Savinosa • Resum: La conductora entrevista Lluís Gata, de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona, sobre el projecte de camí de ronda entre la Rabassada i la Savinosa. Gata qualifica el projecte de pista de 5 metres d’amplada més pròpia d’un passeig marítim que no d’un camí de ronda tradicional. Recorda la història recent del preventori (projectes d’hotel de 5 estrelles, hub cultural, possible trasllat del conservatori i l’escola d’art) i la campanya del col·lectiu per aturar-los. Explica l’alt valor ecològic de la finca, els resultats d’un estudi de biodiversitat, i la presència d’ecosistemes litorals fràgils. Proposa una alternativa: mínima edificació, centre d’interpretació i escola de natura, camins estrets i delimitació amb pals i sirga en zones sensibles. Es denuncia la incoherència amb altres projectes de renaturalització, es reivindica un nou model de turisme verd i es convoca una protesta davant la Diputació el dia 29. Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga • Inici: 6092 s • Final: 6698 s • Títol: Cap d’olla negra d’aleta llarga: el dofí gegant del Mediterrani • Resum: En una nova Càpsula del Mar, la Sílvia Juncà (Associació Cetàcia) presenta el cap d’olla negra d’aleta llarga (Globicephala melas). Es descriuen les característiques físiques (gran mida, color negre, taca blanca al pit, aleta dorsal baixa i arrodonida endavant), la seva estructura social matrilineal, el comportament a mar (grups compactes, natació lenta, jocs a superfície), la dieta (calamars de fondària i peix) i les àrees on se’l troba (Estret de Gibraltar, Mar d’Alboran, zones profundes amb canyons submarins, inclòs el Garraf). S’explica que la població de l’estret està en perill crític. Es relata una observació inusual d’interacció entre caps d’olla negres i grisos, amb el gris assetjant i el negre protegint cries al centre del grup. Es recorden les normes de navegació responsable amb cetacis segons el Reial Decret vigent. Tancament del programa • Inici: 6698 s • Final: 6726 s • Títol: Comiat i avanç del proper Arran de Mar • Resum: La presentadora tanca el programa resumint implícitament el caràcter marítim de tots els continguts del dia (festa del calamar, pesca, ports, aquicultura, litoral, cetacis). Agraeix l’audiència, recorda l’horari habitual (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i convida els oients a retrobar-se l’endemà a Arran de Mar, l’espai radiofònic més marítim de Catalunya. Nota: Les referències específiques del glossari (com Tarragona Ràdio, Port de Tarragona, Serrallo, Ajuntament de Tarragona, etc.) s’han utilitzat només quan apareixen o són rellevants al contingut de l’episodi.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
Resum general de l’episodi Informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb un repàs intens a la crònica de successos, polítiques de ciutat, conflictes laborals, cultura, iniciatives solidàries i esports al Camp de Tarragona i entorn. Atropellament greu davant l’Hospital Joan XXIII Dades principals de l’accident • Quatre persones ferides (dues de greus i dues de lleus) en un atropellament davant de l’Hospital Joan XXIII. • Els fets passen cap a tres quarts de vuit del matí: - Un cotxe topa amb una motocicleta. - El vehicle perd el control, puja a la vorera. - Atropella tres vianants; el quart ferit és el motorista. • La Guàrdia Urbana investiga les causes de l’accident i la dinàmica exacta dels fets. "Un cotxe ha topat contra una motocicleta i ha perdut el control. El vehicle ha pujat a la vorera i s'han portat per davant els vianants." Projecte Greenbelt 26 al Pont del Diable Reordenació d’accessos i camins • S’anuncien noves actuacions al voltant del Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres) dins el projecte Tarragona Greenbelt 26. • Objectius principals: - Posar ordre a l’actual “sistema anàrquic de camins” a l’entorn de l’aqüeducte romà. - Deixar només dos circuits principals: • Un per passar per sobre del Pont del Diable. • Un altre per accedir a la part inferior del monument. - Tancar la resta de senders improvisats. • Es preveuen: - Nova senyalització. - Millora i condicionament dels accessos. - Creació d’un petit mirador. Prevenció d’incendis i gestió forestal • Intervenció específica per reduir el risc d’incendis: - Eliminació selectiva de massa de pi blanc que ha crescut de forma descontrolada. - Substitució per alzina, espècie més resilient davant del foc. Valoració política i econòmica • El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, destaca que és la darrera gran actuació del projecte Greenbelt 26 i en fa un balanç molt positiu. "A Tarragona és històric la inversió de 4,2 milions d'euros en els nostres espais naturals. Ha sigut un bon cop sobre la taula." • Esmenta també la redacció del pla gestor de l’anella verda, clau per a la planificació a 20, 30 o 50 anys dels espais verds. • Treballs a la finca del Pont del Diable: - Execució prevista fins al 31 de desembre. - Cost aproximat de 91.000 euros. Polèmiques de mobilitat a la Rambla Nova Veïns contra el tancament al trànsit rodat • Mig centenar de veïns es concentren davant l’estàtua de Roger de Llúria per reclamar que el primer tram de la Rambla Nova recuperi el trànsit rodat. • Context: - Fa un any que aquest tram està pacificat i tancat als vehicles. - Els veïns denuncien greus dificultats d’accés per a necessitats bàsiques, especialment per a persones grans o amb mobilitat reduïda. "Des que ens van tancar la Rambla som uns desgraciats, estem totalment tancats. A mi em pugen coses a casa i m'he de baixar a buscar el cotxe allà baix... Imagina't que jo em trenco una cama… com arribo aquí?" • Reclamacions concretes: - Que, com a mínim, es permeti el pas de taxis. - Que l’Ajuntament de Tarragona escolti les necessitats dels veïns per sobre de l’expansió de terrasses i usos comercials. • Denúncia d’un ús inadequat dels recursos: - Es critica que es gastin diners a la Rambla mentre hi ha edificis pendents de solució (Banc d’Espanya, Tabacalera). Conflicte laboral a Repsol Mobilització dels treballadors • Concentració de treballadors de Repsol a la zona de la refineria de la Pobla de Mafumet. • Convocada pel Sindicat de Treballadors de Repsol (STR) per denunciar el bloqueig en la negociació dels convenis col·lectius. Crítiques a la negociació estatal • Segons Jordi Margalef, secretari de comunicació de l’STR: - La taula estatal de l’Acord Marc fa un any que funciona malament. - L’empresa arriba a la taula amb posicions “tibades” i ja fetes”, sense marge real per a les propostes sindicals. "Per part de l'empresa, les seves posicions són com intocables... no s'escolten." Reivindicacions principals • Facilitar la jubilació anticipada dels treballadors més veterans, per: - Rejovenir la plantilla. - Reconèixer l’especificitat i riscos de la feina petroquímica mitjançant coeficients reductors de jubilació. • Amb la mobilització volen visualitzar la defensa dels drets i pressionar Repsol per una negociació seriosa i efectiva. Successos i seguretat Robatori de roba i detencions als voltants de Tarragona • Els Mossos d’Esquadra detenen quatre homes (26–53 anys) i recuperen més de 3.000 peces de roba sostreta. • Operatiu: - Patrullatge de prevenció a la TP-2039 al Catllar. - Localitzen una furgoneta sostreta que fuig i provoca danys a un vehicle policial. - Paral·lelament es té avís de camions forçats a l’àrea de servei del Mèdol, d’on s’ha robat part de la càrrega. • La persecució s’allarga fins a la localització: - D’un dels fugitius dins un vehicle amb dos ocupants més, amb roba i calçat robats al maleter. - Del conductor de la furgoneta, amagat a uns 10 metres d’alçada entre dipòsits d’aigua d’una finca. Agressió amb arma blanca a Salou • A Salou, un home apunyala un treballador d’una oficina bancària. • Fets: - Cap a tres quarts de tres de la tarda. - En una entitat bancària de la Via Roma. - La víctima resulta ferida i l’incident és confirmat per fonts policials. Retrocessos en l’ús del català Dades al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre • Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023: • Camp de Tarragona: - Un 38% de població fa servir català com a llengua habitual exclusiva. - Un 41% usa castellà habitualment. - Un 10% combina habitualment ambdues llengües. - L’ús exclusiu del català baixa de 40,4% (2018) a 38% (2023). • Terres de l’Ebre: - Ara 66,8% tenen el català com a llengua habitual exclusiva. - El 2018 era 72,2% → descens encara més acusat. Panorama general a Catalunya • L’ús habitual exclusiu del català retrocedeix gairebé a tots els territoris: - Comarques gironines: del 54,1% al 45%. - Alt Pirineu i Aran: del 58,8% al 50,5%. • Només Terres de l’Ebre, comarques centrals, Ponent i Alt Pirineu i Aran mantenen l’ús del català per sobre del 50%. • Àrea metropolitana: el català se situa per sota del 25% com a llengua habitual, amb diferències internes importants. Crítica del Partit Popular a la mobilitat a Tarragona Denúncia de manca de planificació • El Partit Popular acusa una manca de planificació de la mobilitat a la província de Tarragona. • Reclamen: - Un “mapa ferroviari i de carreteres coherent” amb les necessitats del territori. - Una millora general de rodalies i infraestructures. Problemes concrets destacats • La presidenta provincial, Maria Mercè Martorell, subratlla: - Retards i incidències constants a rodalies, que compliquen la vida de la ciutadania. - Contrasta la promoció d’una línia ràpida Barcelona–Madrid amb la realitat de: • Trens de les Terres de l’Ebre que ja triguen gairebé tres hores per arribar a Barcelona. "El nostre futur com a societat està en perill amb la gestió actual... Necessitem solucions reals per a la província." • Pel que fa al transport per carretera: - Denuncia que el traçat de l’AP-7 és un “perill insostenible”, sobretot al pas per les Terres de l’Ebre. • Conclusió del PP: - Es demana una planificació seriosa i amb seny per garantir una mobilitat segura i eficient a la província. Cultura i Festivals Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona • Espai promocional del 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, que reforça la ciutat com a referent mediterrani de fotografia contemporània. • Lloc i dates: - Celebrat al Moll de Costa fins al 7 de desembre. • Contingut destacat: - Exposicions “Talent Latent” i “El despertar d’Ícar”. - Fotobooks i mirades d’autors com Txema Salvans, Paula Artés, Mer Houseman i el projecte Bloc. - Tema central d’aquesta edició: l’aigua com a inspiració. Festival REC de Tarragona • Presentació de la programació del Festival REC, amb el suport del podcast de cinema “No Som Ningú” de Tarragona Ràdio. • Característiques: - És la 25a edició del festival. - Inauguració el 3 de desembre. - Film inaugural: "El canto de las manos", debut en la direcció de Maria Valverde, definida com una pel·lícula emocionant. • El director del festival, Javier García Puerto, destaca: - L’orgull de seguir organitzant-lo 25 anys després. - La nova secció REC Selection, pensada per preestrenar títols que després arribaran a les sales comercials. • Durada: - El festival s’allargarà fins al 8 de desembre, amb la projecció de la pel·lícula de cloenda i diversos actes paral·lels. Concert de Santa Cecília al Teatre Tarragona • La Banda Unió Musical de Tarragona prepara el concert de Santa Cecília: - Dissabte, 19 h, al Teatre Tarragona. • Participants: - Banda simfònica. - Banda juvenil (dirigida per Aleix Baquer). - Big Band Boomed (dirigida per David Lopart), formada per músics amateurs i alumnes adults. - Banda infantil. • Repertori destacat: - Pasdoble Fina Blasco (Rafael Talens). - The Bells of Sagrada Família. - Versions de temes com “September” d’Earth, Wind & Fire. • El director Jordi Massip subratlla que enguany volen reivindicar la música escrita originalment per a banda: "Aquest any hem volgut realçar la música de banda... les músiques que estan escrites expressament per aquesta formació." • Entrades disponibles a entrades.tarragona.cat. Mercats de Nadal i artesania a la Rambla Nova • Anunci dels tradicionals mercats de Nadal i artesania a la Rambla Nova: • Configuració: - Uns 40 expositors. - Les dues fires s’instal·laran de manera consecutiva al tram del Col·legi de les Teresianes cap amunt. • Dates i horaris: - Fira de Nadal: del 4 al 24 de desembre. - Fira d’artesania: del 5 de desembre al 6 de gener. - Horari: de 10 h a 21 h. Iniciatives solidàries amb l’Índia Tres amics de Torreforta i el projecte per a nenes • Tres amics de la infància de Torreforta (Roberto Arrieta, Juan Andrés Rico i Manuel Castro) expliquen com un viatge a l’Índia ha transformat la seva vida. • Arrieta ha anat més de 20 vegades al país; descriuen l’Índia com la seva “segona casa”. Col·laboració amb ONGs i projecte principal • Col·laboren amb tres ONGs: - Fundació Vicente Ferrer. - New Light. - Hogar de les Ninyes. • Objectiu compartit: dignificació i empoderament de dones i nenes. • Projecte central actual: - Construir una cuina de gas pel centre de Hogar de les Ninyes. - Oferir a prop de 200 nenes en risc d’exclusió un curs de cuina d’1,5 mesos amb diploma, per obrir-los portes al món de la restauració. - Es basa en l’experiència professional de Rico i Arrieta, que són xefs. "Fins que no aterres allà i no et quedes amb la mirada de les nenes, no prens consciència de les necessitats que tenen." Accions de recaptació de fons • Aquest cap de setmana participaran al Fòrum Binarium, on prepararan fideus rossejats amb verdures al curri per recaptar diners. • Tot el que aconsegueixen es destina íntegrament a les ONGs, amb constància notarial per garantir la transparència. • A principis de gener tornaran a l’Índia per dos mesos. • Lema del projecte: “Petits gestos, grans accions”, amb el qual animen altres persones a implicar-se. Esports Nàstic de Tarragona: balanç i autocrítica • Entrevista amb Òscar Sanz, capità del Nàstic de Tarragona, al podcast “Sempre Nàstic”. Situació esportiva i objectius • Situació actual: - S’ha disputat un terç de Lliga. - El Nàstic suma 18 punts. - Mitjana de punts insuficient ara mateix per assegurar play-off d’ascens. • Sanz remarca: - L’equip aspira al màxim, però cal demostrar-ho al camp. - Demana paciència pel canvi d’entrenador (Cristóbal Parralo). "Al final aspiras a lo máximo... hay que sumar día a día, trabajar todos los días... nosotros tenemos que demostrarlo en el campo." Pes dels darrers fracassos i mirada endavant • Sanz admet que les dues darreres temporades, amb finals de play-off perdudes, pesen especialment per als jugadors formats al club. • No obstant, defensa que cal “passar pàgina”: "Para avanzar hay que olvidar lo que ha pasado... vivir el presente y centrarse en el día a día." Futur personal de Sanz • Òscar Sanz és titular indiscutible (ha jugat tots els partits excepte un per sanció). • El seu contracte acaba el 30 de juny: - Encara no han parlat formalment de renovació. - Ell expressa el desig de continuar al Nàstic i assolir l’objectiu a la ciutat. "Estoy muy bien, estoy con mi familia, estoy en casa... ojalá se consiga el objetivo y sería lo ideal estar aquí en el mundo profesional." Gimnàstica rítmica: Club Esportiu Cal·lípolis Tarragona • El Club Esportiu Calos Tarragona (gimnàstica rítmica) ha participat al Campionat Nacional Base a Castelló. • L’entrenadora Patricia Bello, al programa TGN Esports, valora: - Que estaven ben preparades. - Que els bons resultats són motiu d’orgull en veure que el treball de la temporada es reflecteix a la classificació. "La veritat és que estem supercontents… l’exercici, amb el treball de tota la temporada, havia de sortir." • Sobre la seva tasca, destaca la importància dels valors: - Treball en equip. - Compromís. - Responsabilitat. - Creixement personal de nenes a dones a través d’un esport complex que transmet valors de vida més enllà dels resultats. Bàsquet: comiat de Pedro López • Pedro López posa punt final a una llarga trajectòria al bàsquet tarragoní, vinculada a diversos clubs: - Club Bàsquet Tarragona (amb el qual va assolir un ascens a LEB Or). - ADT a la Lliga EBA. - TGN Bàsquet. • En un especial del TGN Esports, repassa els millors moments i expressa el seu agraïment al món del bàsquet: "Són unes vivències que m’han acompanyat pràcticament tota la vida… però tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat." Cursa Tarraco Hills & Reis 2025 • Presentació de la Tarraco Hills & Reis 2025, que es disputarà aquest diumenge pels carrers de la ciutat. • Dades: - Objectiu inicial: 1.500 inscripcions. - S’arriba finalment a 1.600 participants. • El conseller d’Esports, Màrius Soler, considera la cursa un element consolidat del calendari esportiu de Tarragona. • Valors associats a la prova: - Esport i salut. - Solidaritat, un tret que, diu, forma part de l’ADN de les entitats tarragonines. "Sense aquestes aportacions de les entitats del territori, tampoc seríem res a nivell esportiu… sempre hi fiquem la part solidària." Futbol territorial • Segona catalana (Grup 6): - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau rep el Remolins-Bítem. - Cultural Torreforta rep el Montblanc, cuers, amb l’objectiu de trencar una mala ratxa. • L’entrenador Gregorio Navas comenta: - Que tot partit és complicat a la categoria. - La necessitat de traduir el treball en victòries per recuperar el camí. • Tercera catalana: - Sant Salvador rep la Vallmoll. - Sant Pau rep l’Hospitalet de l’Infant. - Atlètic Campclar visita el Constantí. - Racing Bonavista rep el Pare Manyanet. El temps i la mobilitat Predicció meteorològica • Dijous: - Temps estable, domini del sol i cel poc ennuvolat o clar. - Temperatures màximes aproximades: • 17 °C a Tarragona, Reus i Tortosa. • 15 °C al Vendrell. • 13 °C a Gandesa. - Mestral moderat, amb possibles ratxes molt fortes a la meitat sud. - El vent perdrà intensitat al final del dia. • Divendres: - Es manté el cel clar i assolellat. - Màximes en ascens: • 19 °C a Tarragona i Tortosa. • 18 °C al Vendrell. • 14 °C a Gandesa. - Bufarà ponent fluix a moderat. - Temperatures nocturnes: uns 7 °C a Tortosa i 5 °C a Tarragona. Estat de la xarxa viària i transport urbà • A l’A-27, a l’alçada de Constantí en direcció Tarragona, hi ha un tall de calçada per treballs de reasfaltat que s’estan fent durant la setmana. • L’Empresa Municipal de Transports (EMT) informa: - La línia L22 fa un recorregut alternatiu en els dos sentits per obres al passeig de la Independència. Publicitat i falques destacades • Festival SCAN Tarragona (fotografia contemporània) al Moll de Costa. • Promoció gastronòmica del Port de Tarragona i del Moll de Costa com a espai de lleure i restauració. • Obramat Tarragona: falca d’agraïment als professionals i de continuïtat en el sector de la construcció i reforma. Síntesi final L’episodi ofereix una radiografia àmplia de la realitat tarragonina: des d’un atropellament greu davant l’Hospital Joan XXIII fins a la millora d’espais naturals al Pont del Diable, el malestar veïnal per la mobilitat a la Rambla Nova, els conflictes laborals a Repsol i l’evolució preocupant de l’ús del català. Tot això es combina amb política de mobilitat, successos policials, oferta cultural de primer nivell (SCAN i REC), projectes solidaris internacionals i un repàs complet a l’actualitat esportiva, incloent el Nàstic de Tarragona, la gimnàstica rítmica, el bàsquet local i les curses populars que reforcen la imatge de Tarragona com a ciutat activa, cultural i compromesa.
A Tarragona, el novembre ha avançat lentament. Els carrers es tornen més silenciosos, les oliveres ja sense olives dormen sota una llum que ja no escalfa, i el mar sembla respirar més a poc a poc. Als vespres, una boira suau cobreix el port i les primeres llums d’hivern comencen a reflectir-se als aparadors. És un temps de pausa, de mesurar el que ha passat i preparar el que vindrà. Fins i tot la natura sembla analitzar-se a si mateixa: observa, compara, detecta... com si fos un gran sensor que ajusta els seus propis paràmetres abans del fred. A la Margulis, també és temps d’observació. Després de dies d’exploració a 571-/9A, la nau ha instal·lat nous sensors per estudiar l’atmosfera del planeta. Però alguna cosa no quadra. Les dades fluctuen, els gràfics ballen, i les mesures de CO₂ no coincideixen entre els sistemes físics i químics. El que semblava una anomalia puntual s’està convertint en un misteri i problema persistent. Potser el planeta no és tan tranquil com semblava... o potser són els seus propis instruments els que estan començant a perdre el sentit del que és real. Però, com podem saber què és real quan les dades es contradiuen? Què vol dir, exactament, reconèixer una molècula? Com sap un sensor el que està veient...? Ho descobrirem plegats a… "Els ulls de la matèria: CO₂, sensors i reconeixement molecular". Avui busquem el Blau de Prússia amb la Dra. Gemma Aragay, coordinadora científica del grup del Prof. Pau Ballester i l’Esteban Valencia, investigador predoctoral del mateix grup de recerca.
Resum general del programa TGN Esports de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi íntegrament al barri de Sant Pere i Sant Pau, centrant-se en: • La situació esportiva del vòlei masculí del Sant Pere i Sant Pau a Superlliga • El gran moment del vòlei femení a Primera Nacional • L’estat de salut i el projecte de futur del bàsquet Sant Pere i Sant Pau El programa combina anàlisi esportiva, testimoni personal dels protagonistes i una mirada molt clara al paper social de l’esport al barri. 1. Vòlei masculí Sant Pere i Sant Pau: bon joc, pocs resultats 1.1. Context de la temporada • L’equip masculí del vòlei Sant Pere i Sant Pau, entrenat per Vlado Stojanovski, encara no ha guanyat cap partit tot i haver completat ja diverses jornades de lliga. • La competició de Superlliga és curta, i això fa que augmenti la urgència de sumar punts abans d’arribar a l’equador del campionat. «Podríem dir que estem en una situació una miqueta delicada perquè a nivell de resultats no estan acompanyant massa» 1.2. Sensacions positives malgrat les derrotes L’Isaac Martí, jugador de l’equip, explica que: • Als entrenaments el nivell és molt alt i l’equip està treballant bé. • Les sensacions de joc no coincideixen amb els mals resultats. • La confiança del vestidor es manté perquè estan convençuts que si continuen treballant així, els resultats arribaran. «Sabem que si seguim treballant… els resultats acabaran arribant» 1.3. El problema dels finals de set Un dels punts clau que es comenta és la manca d’efectivitat en els finals de set: • Molts sets han estat molt igualats (intercanvi constant de punts). • Quan arriben els punts decisius, la balança acostuma a caure a favor del rival. • No es tracta d’un problema d’experiència, ja que l’equip té trajectòria, sinó d’un cúmul de situacions i una mica de mala sort inicial. • A mesura que passen les jornades, apareix certa angoixa o ansietat a l’hora de tancar els sets. «Hi ha una miqueta d’ància a l’hora de tancar els sets… però en un partit bo que tinguis això se’n va ràpid» 1.4. Evolució personal d’Isaac Martí També es parla de la progressió individual del jugador: • L’any passat va ser el primer any a l’equip, més d’adaptació. • Aquest segon any es nota molt millor, amb molts minuts en pista i sent més important dins l’equip. • Tot i estar content, considera que encara pot donar més nivell i seguir evolucionant. A nivell personal, comenta també el seu vincle amb les Terres de l’Ebre: • Troba a faltar casa seva, però se sent molt integrat i «com a casa» a Sant Pere i Sant Pau. 2. Vòlei femení Sant Pere i Sant Pau: lideratge coral a Primera Nacional 2.1. Bon moment esportiu i objectius El programa gira cap a la “cara” del club: el femení del vòlei Sant Pere i Sant Pau, liderat per la capitana Judit Terrats. • L’equip juga a Primera Nacional i es troba líder per tercera setmana consecutiva. • Aquest cap de setmana, jugant a casa, es pot assegurar matemàticament la permanència si guanya. • Malgrat això, les jugadores no pensen només en mantenir la categoria: - Van «partit a partit» - El focus està en gaudir i seguir competint bé «Nosaltres com a jugadores no pensem en a veure si ens mantindrem o no… anem partit a partit i a gaudir» 2.2. El partit contra l’únic equip que les ha derrotat • Aquest cap de setmana reben l’únic equip que les ha guanyat aquesta temporada. • A fora van perdre i no van tenir bones sensacions, tot i lluitar fins al final. • L’objectiu principal és treure’s “l’espineta” d’aquella derrota i guanyar a casa. 2.3. Claus de l’èxit: equip per sobre d’individualitats La Judit descriu els factors que expliquen el gran moment de l’equip: • Continuïtat de bloc: la base de la plantilla és la mateixa que la temporada passada. • Gran cohesió de grup: - La banqueta hi té un paper clau: anima, aporta energia i canvia actituds en moments difícils. - Les jugadores se senten recolzades tant si juguen com si estan a la banqueta. • Les victòries són corals: - No sempre destaca la mateixa jugadora. - En cada partit pot brillar algú diferent, cosa que enriqueix el col·lectiu. «És un treball molt d’equip que ens ha portat a estar dalt de la taula» 2.4. Competitivitat i dificultat real de la Lliga La capitana recalca que les xifres enganyen: • Encara que sembli que “ho guanyen quasi tot”, cada partit és molt dur. • Tant contra equips de dalt com de baix, es pateix. • Si et despistes 4-5 punts en qualsevol moment del set, se t’escapa el partit, tal com li passa sovint al masculí. • La fortalesa del femení està en saber mantenir millor aquests moments clau. 2.5. La segona fase: zero obsessió Tot i el lideratge, l’equip no viu pendent del futur quadre de competició: • No dediquen temps a especular amb rivals de la segona fase ni amb classificacions d’altres grups. • El focus immediat és: - el partit del cap de setmana, - el que queda contra l’Algaferia, i - ja es veurà què porta la següent fase. «En cap moment he vist l’equip pendent de la següent fase, sinó més pendent d’aquest partit» També apareix una referència a Mallorca, on han jugat i d’on guarden records “trobats” (barreja de bons i mals records). 3. Bàsquet Sant Pere i Sant Pau: projecte de barri i creixement 3.1. Situació actual del club La darrera part del programa se centra en el bàsquet Sant Pere i Sant Pau, amb entrevista a la presidenta Georgina Guillem. Equips actuals del club: • 5 equips en competició: - 2 infantils - 2 cadets (un femení i un masculí) - 1 júnior • A nivell esportiu: - La temporada «està anant molt bé» - Els equips es troben en primeres posicions de les seves competicions - No hi ha hagut anomalia destacable fins ara 3.2. Objectiu: més equips i més presència femenina La Georgina explica el full de ruta del club a curt i mig termini: • Volen augmentar el nombre d’equips, sobretot en categoria femenina. • Actualment només hi ha un equip femení, fet que la presidenta vol revertir: - Incorporar nenes petites i fer camí fins a categories grans - Arribar a tenir un sènior femení de referència al barri «Jo vull que surti molt més femení… poder tindre un sènior, que seria el que les nenes podrien mirar més al futur» També es busca consolidar l’escola de bàsquet: • Col·laboració amb la Joli Puello, entrenadora i històrica del bàsquet tarragoní. • La Joli té un petit club als Pallaresos amb equips mini i la idea és que aquestes jugadores puguin acabar venint a Sant Pere i Sant Pau per seguir creixent al club. 3.3. Competència esportiva al territori El desenvolupament del bàsquet al barri es dona en un context d’alta oferta esportiva a la ciutat i al Camp de Tarragona: • Al mateix barri de Sant Pere i Sant Pau hi ha també La Salle, amb una bona escola de bàsquet. • A Tarragona ciutat, la canalla també pot optar per clubs com: - CBT - TGN • A més, al mateix barri, el vòlei Sant Pere i Sant Pau és molt potent i atrau molts nens i nenes que volen provar vòlei. Malgrat això, la Georgina destaca que: • La relació amb el vòlei és molt bona. • Nivell d’instal·lacions i franges horàries, es coordinen bé i no hi ha conflicte. 3.4. Trajectòria personal de la Georgina i visió de barri La presidenta també exposa el seu recorregut personal i la seva motivació: • Juga a bàsquet des dels 8 anys. • Va passar molts anys al Nàstic de Tarragona, que fa temps que ja no té secció de bàsquet. • El seu darrer equip com a jugadora va ser Sant Pere i Sant Pau. A partir d’aquesta vinculació, té una visió molt clara: • Sant Pere i Sant Pau necessita esport. • Cal que els nens i nenes del barri tinguin opcions d’activitat física organitzada. • Tant el bàsquet com el vòlei són eines perquè els infants facin coses, es moguin i s’impliquin en el barri. «Crec que és un barri on es necessita l’esport… que els crios facin coses i que estiguin totalment amb l’esport» 3.5. Compromís amb el teixit social i festiu del barri El club de bàsquet no només fa competició, sinó que també es bolca en la vida social del barri: • L’entitat s’ha implicat en organitzar la cavalcada de Reis de Sant Pere i Sant Pau, juntament amb altres entitats com el vòlei. • Volen que sigui una activitat molt especial per als nens i nenes del barri: - Es preparen carrosses i una posada en escena «superxula» - Busquen que la cavalcada tingui molta qualitat i il·lusió «És una activitat per nens… estem organitzant tot per tindre una cavalcada superxula» La Georgina remarca també: • La importància de col·laborar amb associacions de veïns i altres col·lectius. • El desig que tots els crios s’animin a fer esport, sigui al bàsquet o a altres modalitats. • Sant Pere i Sant Pau està obert a rebre’ls amb els braços oberts. 4. Idees clau del programa • Doble realitat al vòlei Sant Pere i Sant Pau: - Masculí: bon joc però falta de resultats, sobretot en finals de set. - Femení: lideratge a Primera Nacional, victòries corals i equip molt cohesionat. • Treball d’equip i actitud com a eix comú: - Tant Isaac com Judit posen l’accent en el treball diari als entrenaments. - La confiança en el procés es veu com a clau perquè arribin els resultats (masculí) o es mantinguin (femení). • Bàsquet Sant Pere i Sant Pau en fase de creixement ordenat: - 5 equips en bona posició competitiva. - Objectiu clar: més equips i més presència femenina, amb un futur sènior femení com a referent. • Esport com a motor social del barri: - Tant vòlei com bàsquet són eines per dinamitzar Sant Pere i Sant Pau. - El club de bàsquet s’implica també en festes i activitats de barri, com la cavalcada de Reis. L’esport es presenta no només com a competició, sinó com a espai de comunitat, educació i arrelament al barri de Sant Pere i Sant Pau.
Resum general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 emet una edició molt completa, amb tres grans blocs de contingut: • Actualitat social i mobilitzacions: condicions dels autònoms i protesta ecologista als Morrots de la Sabinosa. • Tarragona, patrimoni i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona i el vincle profund amb El Serrallo i el barri del Port. • Cultura i literatura: conversa amb Vicenç Villatoro sobre memòria, migracions, espies i la seva novel·la Polonesa; i teatre amb Antagonista Teatre i Los Centros de Lorca. Entremig, el programa incorpora falques publicitàries, promoció de la Graella de programació de Tarragona Ràdio, el futbol del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada i una secció final d’humor radiofònic amb talls de la casa. 1. Obertura i sumari del programa Fred, tertúlia informal i avanços de continguts • L’equip (Josep Sunyol, Núria Cartanyà, Miquel González, Abril Rius) inicia amb conversa distesa sobre el fred de tardor-hivern a Tarragona i la sensació tèrmica a primera hora del matí. • Es presenta l’estructura del matí: - Plataforma per la dignitat dels autònoms i les marxes de diumenge a Tarragona. - Plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona i la concentració contra la pista als Morrots de la Sabinosa. - Celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona amb llibre i convidats del Port de Tarragona i El Serrallo. - Entrevista literària amb Vicenç Villatoro (novel·la Polonesa), que es vincula amb la seva trajectòria periodística i entrevistes destacades (Leonard Cohen, Jordi Pujol...). - Espai d’humor setmanal amb talls de ràdio i muntatge surrealista (mort de Franco, premis Arc, Ple municipal...). - Bloc cultural sobre teatre al Teatre Tarragona (Los Centros de Lorca, BUMT, Sala Trono...). El to inicial combina informació i humor, marcant un programa que vol parlar de temes seriosos sense perdre proximitat ni complicitat amb l’audiència. 2. Opinió: Tarragona i la Ciutat de la Justícia Espineta amb tarragonins – Ramon Maria Sants (advocat) Tema clau: la dispersió i precarietat de les seus judicials i el projecte de Ciutat de la Justícia de Tarragona. • Descriu el calvari logístic per a qualsevol ciutadà que ha de fer un tràmit judicial: - Diversos edificis repartits per l’entorn de l’Avinguda Roma, plaça Imperial Tàrraco, Avinguda Lluís Companys i Avinguda Marquès de Montoliu. - Diferents òrgans: jutjats d’instrucció, primera instància, guàrdia, Audiència Provincial, Fiscalia, jutjats de menors, etc. • Remarca: - 8 seus diferents, moltes de lloguer, amb el cost econòmic i de qualitat de servei que això suposa. - Necessitat d’espais dignes per a operadors jurídics, advocats, procuradors i usuaris (detinguts, víctimes, menors...). • Actualització important: - Al juliol de 2025 el Govern obre la licitació de la primera fase de les obres. - Després de més de 25 anys de reivindicacions, la Ciutat de la Justícia comença a ser realitat tangible. "Hi ha coses que per justícia no cal eternitzar-les" – crítica a la lentitud administrativa i crida a fer seguiment ciutadà al projecte. 3. Autònoms: precarietat i mobilització a Tarragona Entrevista a Xavier Pallarès – Plataforma per la dignitat dels autònoms Eix central: denúncia de l’asfíxia fiscal, burocràtica i social que viu el col·lectiu d’autònoms i convocatòria de marxa reivindicativa a Tarragona. 3.1. Convocatòria de la marxa • Dia i hora: diumenge, 11.00 h. • Recorregut a Tarragona ciutat: - Sortida: plaça Imperial Tàrraco. - Pujada per la Rambla Nova. - Parada davant de la subsidiària d’Hisenda. - Continuació pel carrer Sant Agustí. - Final a la Plaça de la Font, amb lectura del manifest unitari estatal. • Es fa en diumenge per permetre assistir-hi a famílies, amistats i ciutadania en general. - Es reconeix que sectors com hostaleria i restauració ho tindran molt difícil per tancar negocis. 3.2. Diagnòstic de la situació dels autònoms Problemes principals destacats: • Burocràcia i incomprensió social: - Tràmits constants: IVA, IRPF, trimestres, nòmines, papers, etc. - Frase recurrent: “Treballar per pagar”. - Molts autònoms acaben el mes sense sou propi: primer cobren els treballadors, després, si queda res, l’autònom. • Quotes i jubilació: - Rebuig a les pujades previstes de quotes d’autònoms a partir de 2026, en contradicció amb criteris europeus. - Pensament constant en la jubilació: cal estalviar o invertir per tenir un coixí, perquè la pensió pública pot ser insuficient per viure bé. • Equiparació amb assalariats: - Demanen una protecció social equiparable a la d’un treballador assalariat. - Avui, una baixa mèdica pot implicar cobrar menys del que costa la pròpia quota d’autònoms, de manera que ni tan sols es cobreixen els mínims. • Sistema de quotes i IVA: - Reivindicació de l’exempció d’IVA per facturació inferior a 85.000 €, tal com marca la normativa europea. - Denúncia que Espanya és l’únic país d’Europa que no aplica aquesta directiva de forma generalitzada. - El govern només volia aplicar-la a operadors que venen producte a Europa i a partir de 100.000 €, deixant fora una majoria d’autònoms. • Pressió fiscal i retorn d’ajudes: - Quotes d’autònoms mensuals, impostos i tancaments de trimestre: tasca constant de fer números. - Moltes suposades ajudes (incloses les del Covid) s’han de retornar amb interessos, generant endeutament i colls d’ampolla. - Exemple: el kit digital; tràmits molt feixucs i desgast anímic. 3.3. Petites empreses i comerç local • Relació íntima entre autònoms i pimes: - El 98–99 % del teixit empresarial són petites i mitjanes empreses. - La majoria han nascut d’un autònom i continuen sent empresaris autònoms encara que tinguin forma de SL o SCP. • Impacte sobre el comerç de barri i de poble: - Es percep una clara pressió estructural: normatives, costos i competència de grans superfícies i compres per internet. - S’afirma que el comerç local és el que dona vida a pobles i ciutats, però és el primer que tanca davant de crisis i pujades de costos. • Relació amb els preus i la ciutadania: - Si s’incrementen quotes i impostos, els autònoms no ho poden assumir sols: s’acaba traslladant als preus. - Per tant, també és una lluita en benefici del consumidor i de l’economia local. 3.4. Missatge final i crida • Xavier Pallarès subratlla: - No són enemics de l’Estat; es consideren motor econòmic: parlen de 3,5 milions d’autònoms. - El petit comerç i la xarxa d’autònoms mouen més diners, en conjunt, que algunes grans empreses. "És una lluita de tots i per tots... Comencem els autònoms i estic convençut que acabarem sortint tots al carrer per un motiu o altre perquè tots estem rebent per totes bandes." 4. Medi ambient i territori: els Morrots de la Sabinosa Entrevista a Lluís Marçal – GATA (Grup d’Amics de Toni Achón) Tema clau: oposició a la construcció d’una pista de 5 metres d’amplada als Morrots de la Sabinosa, impulsada per la Diputació de Tarragona. 4.1. Convocatòria i objectius • Concentració: dissabte, al migdia, davant del Palau de la Diputació de Tarragona. • Convoca: - GATA – Grup d’Amics de Toni Achón (entitat excursionista i ecologista). - Dins la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona. • Objectiu: fer sentir la veu ciutadana després de rebre silenci administratiu a les al·legacions presentades. 4.2. Crítica al projecte de pista • El projecte preveu una pista de 5 metres d’amplada, que Lluís Marçal qualifica d’: - Innecessària. - Perjudicial per al paisatge i l’ecosistema dels Morrots de la Sabinosa. • Efectes previstos: - Afluència massiva de bicicletes, patinets i flux intens de persones, convertint la zona en un passeig marítim encobert. - Risc de degradació d’un espai natural tranquil, avui usat com a camí de costa per passejar i gaudir del mar. 4.3. Alternatives proposades • GATA defensa: - Mantenir i arranjar l’actual camí de costa per a vianants, amb un sender d’1–1,5 m d’amplada. - No asfaltar ni ampliar fins als 5 m; prioritzar una pista naturalitzada, sense massificació. • Coherència amb altres projectes: - Recorden que l’Ajuntament de Tarragona està arranjant el camí de costa entre la Punta del Miracle i la platja de la Rabassada, només per a vianants, amb fons europeus. - Ja hi ha previst un carril bici per l’antiga N-340 entre la Rabassada i Altafulla. Per tant, no cal fer passar bicicletes pel sector dels Morrots. 4.4. Valors naturals en joc Lluís Marçal detalla els ecosistemes litorals fràgils afectats: • Zona de la Sabinosa: màquia litoral, amb el margalló com a espècie emblemàtica. • Zona propera a la Rabassada: ecosistema de dunes, amb flora dunar específica. • Àmbit del Ruquisar (antic preventori): presència de Limonium giberti (sopaguera), espècie de gran valor. • Denúncia de mancances tècniques del projecte: - Absència d’estudi d’impacte ambiental. - Manca de justificació seriosa de la necessitat d’un carril bici arran de mar. 4.5. Relació amb el preventori i futurs usos • Hi ha un pla de recuperació de la finca de l’antic preventori, encara imprecís. • Dins la finca: - Ja existeixen camins més amples, aptes per a bicicletes i patinets, entre pinedes. - GATA considera que aquests podrien absorbir l’ús ciclista, evitant pressionar la franja fràgil de costa. 4.6. Suport d’entitats Col·laboren o donen suport a la concentració: • Plataforma Platja Llarga. • SOS Costa i Camp de Tarragona. • Club Català de Naturalisme. • Ecologistes en Acció. • Greenpeace Tarragona. • GPEC. • Associació Mediambiental la Sínia del Gaià. • Good Karma Projects. “Fins que no entrin les màquines encara tot és possible” – confiança en aturar el projecte abans de l’inici previst de les obres al gener. 5. Port, barri i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona Taula amb Mercè Tuldrà, Joan Besora i Carme Padrol Tema clau: celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona i presentació del llibre “Mar, Patrimoni i Literatura”. 5.1. El llibre “Mar, Patrimoni i Literatura” • Acte de presentació: - Dia: divendres, 28 de novembre. - Hora: 18.00 h. - Lloc: Sala d’actes del Museu del Port de Tarragona. • El títol combina: - Mar i Patrimoni: lema dels 25 anys del museu. - Literatura: per la importància dels relats, la poesia i la narrativa vinculats al port. • Contingut del llibre: - Relats de periodistes, escriptors i escriptores. - Peces literàries (inclosa poesia) que dialoguen amb la història del port i d’El Serrallo. - Recull també la trajectòria d’activitats com les nits literàries al Far de la Banya. 5.2. El Museu del Port i la identitat del Serrallo Mercè Tuldrà (responsable del museu), Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo) i Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat) expliquen la relació indestriable entre: • Port de Tarragona. • Museu del Port de Tarragona. • Barri del Port i El Serrallo. Idees clau: • El museu ha servit per rescatar i preservar: - Història de la pesca i de la Confraria de Pescadors. - Història de les famílies i del teixit social del barri. - Fotografies antigues, objectes de feina i de lleure, receptes, records orals. • La Carme insisteix que El Serrallo no existiria sense la pesca, i qüestiona el seu futur per la crisi del sector i el relleu generacional. • Reconeixement explícit a l’Autoritat Portuària de Tarragona: - Moltes millores del barri (espais, equipaments, intervencions) han estat possibles gràcies al Port de Tarragona més que no pas a l’Ajuntament de Tarragona. - El Moll de Costa i el front marítim del barri mostren una gran transformació urbanística i patrimonial. 5.3. Memòria oral i projectes comunitaris • El museu ha impulsat projectes de memòria com: Tallers de memòria amb gent gran del Serrallo (inicialment 85–92 anys, ara des de 75), integrats al programa Documentant patrimoni. A partir de l’exposició i el llibre “El Serrallo ahir i avui” (2012), es va començar a documentar fotografies amb l’ajut directe dels veïns. • Beneficis dobles (win-win): - El museu obté informació precisa sobre imatges, oficis, llocs i maneres de viure. - La gent gran troba un espai de socialització, benestar i reconeixement, lluitant contra la solitud no desitjada. • El museu es concep com a espai de salut i refugi emocional, a més de cultural. 5.4. Connexió entre barris i activitat educativa • El museu treballa també amb: - Escola del Carme (barri del Port). - Escola del Serrallo. • Objectiu: cosir els dos barris malgrat la barrera de la via del tren, amb activitats conjuntes. • El museu és present a projectes del Memorial Democràtic, recollint memòria cultural dels anys 50–60 (teatre, sala parroquial, activitats a l’antic Pòdel – avui Teatret del Serrallo–). 5.5. Ruta de peixos i gastronomia Projecte “Xarxes, Mar i Sabors”, amb suport del GALP Costa Daurada i en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Serrallo: • Es col·loquen 10 plaques amb espècies de peix (no només les més conegudes) a façanes del barri. • El barri, vist des de l’aire, té forma de peix, i les plaques el dibuixen simbòlicament. Funcionament de la ruta: • Els visitants: - Escanegen codis QR a les plaques per llegir informació de les espècies. - Van al Museu del Port a recollir un full amb mots encreuats. - Quan resolen el joc i hi tornen, reben un petit llibret de receptes. • Les receptes són cedides per: - Restaurants d’El Serrallo. - Cuineres i cuiners del barri. • Es posa en valor la cuina de barca i el ranxo: - Plats d’aprofitament, elaborats amb el producte disponible a bord i gran creativitat. - Es destaca el romesco com a símbol gastronòmic. 5.6. Espais museístics i nous projectes • El museu disposa de peces clau com: - Derelictes (restes de vaixells enfonsats). - Una sala immersiva que ofereix experiències audiovisuals sobre el port i el mar. • Es prepara el projecte Gastro Blau: - Per reforçar el vincle entre museu, gastronomia i producte local d’El Serrallo. - Es donarà protagonisme a plats com el romesco i al relat de la cuina marinera. La Carme resumeix l’orgull compartit: “Des d’un temps cap aquí, des de la part del museu, ens sentim molt identificats. Ens han fet participar molt de la vida i de la importància que tenia la vida al barri”. 6. Literatura, memòria i espies: conversa amb Vicenç Villatoro Presentació de Polonesa i trajectòria Tema clau: la nova novel·la Polonesa (Ed. Proa) i la mirada de Vicenç Villatoro sobre memòria, identitat, espies i relat històric. • Polonesa es presenta aquell vespre dins la Tardor Literària de Tarragona, a la llibreria Adserà, en el cicle Autors llegeixen en veu alta. • El programa recorda: - L’entrevista de Villatoro a Leonard Cohen, a qui admira com a poeta i novel·lista. - El llibre “Entre el dolor i l’esperança”, fruit de l’entrevista a Jordi Pujol després de la confessió de 2014, que l’expresident no volia fer ni publicar. 6.1. Leonard Cohen, Pujol i el poder dels relats • Sobre Leonard Cohen: - Explica l’anècdota d’entrevistar-lo a un hotel de Barcelona: Cohen baixa impecable de negre després d’haver pujat a canviar-se. - Cohen valora que l’entrevistador s’havia llegit els seus llibres, cosa que no és tan habitual. • Sobre Jordi Pujol: - L’editorial li proposa continuar les memòries amb el període posterior a la confessió. - Es fa una entrevista llarga durant més d’un any, sempre amb la idea que potser no es publicarà. - Finalment surt el llibre, sobretot per pressió editorial, i Villatoro el considera de gran valor històric. • Reflexió general: - En un temps en què els relats pesen més que els fets, qui escriu la història es converteix en vencedor, encara que hagi perdut en els fets. - Exemples: l’11 de setembre de 1714 – el relat actual és el dels vençuts, però és el que configura la memòria col·lectiva. 6.2. Identitat, migracions i memòria familiar • Villatoro es defineix com algú que sempre escriu, d’una manera o altra, sobre anar-se’n i quedar-se, sobre arrels que es trasplanten. • Recorda la seva pròpia història familiar: - Pare vingut a Terrassa des de Castro del Río (Còrdova), ja adult, després que l’avi (condemnat inicialment a mort, empresonat al penal de Burgos) decidís emigrar. • Reflexiona sobre l’emigració: - No és sinònim automàtic de tragèdia; sovint la mou l’esperança de millorar la vida. - Distingir emigrant de refugiat/exiliat, categories amb motius i contextos diferents. - Rebutja el populisme xenòfob i les generalitzacions: les culpes són individuals, no col·lectives (“Els immigrants...”, “Els de Tarragona...”...). 6.3. Espies, Mossos i “Polonesa” • La novel·la Polonesa està centrada en espies, però Villatoro distingeix entre: - El “tall” (el nucli: identitat, lleialtats, memòria). - La “salsa” (la trama d’espionatge que arrossega el lector). • Protagonista de Polonesa: - Un home nascut a Polònia, resident a Israel, que treballa pels serveis secrets israelians. - Pregunta central: és polonès o israelià? Depèn del document, de la mirada i del moment. • Sobre serveis d’informació i espies a Catalunya: - Recorda que quan es creen els Mossos d’Esquadra, es planteja establir un servei d’informació com qualsevol policia moderna. - Considera que Pujol no tenia una obsessió inicial per la policia ni per l’espionatge; li donava més importància a escola, sanitat i televisió. 6.4. Borges, escriptura i personatges històrics • Villatoro explica que va entrevistar Jorge Luis Borges i que aquest li va donar consells literaris que encara aplica. • Destaca la diferència entre la seva visió de la literatura (emocional, lligada a la vida) i la de Borges (més racional, quasi com jugant a escacs). • També havia participat en una sèrie televisiva on es conversava amb figures històriques dramatitzades (ell va “entrevistar” el general Prim). 6.5. Jordi Pujol i la història • Es planteja si Jordi Pujol tindrà el paper que li correspon a la història. • Villatoro respon que la història tria quins elements reté: - Exemple: Cervantes va estar empresonat per problemes amb la recaptació de fons, però se’l recorda pel Quixot, no per això. • Opina que Pujol, Tarradellas, Companys... tenen biografies complexes, amb llums i ombres, però la seva centralitat política i simbòlica justificarà la seva presència al relat històric. La lectura dramatitzada final de Polonesa, amb la veu de Núria Cartanyà, recupera el to intimista de la novel·la: retorn a Varsòvia, identitat difusa, pes del passat com un “xiclet enganxat a la sola de la sabata”. 7. Teatre: “Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatre Conversa amb Vicenç Cañón, Bibiana de Salvador i Rosa Rovira Tema clau: la gira i retorn a Tarragona de l’obra “Los Centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatre. 7.1. L’obra i el seu plantejament • Funció al Teatre Tarragona: - Dia: divendres 28. - Hora: 20.00 h. - Estrenada a Tarragona el 2023 al Teatre Metropol; ara torna molt més rodada. • Concepte dramatúrgic: - No és una posada en escena lineal d’una obra de Federico García Lorca. - És una peça contemporània on un grup de sis antics companys d’escola de teatre es retroben en un magatzem per un projecte proposat pel Rafa (personatge músic). - A partir de les seves biografies actuals, conflictes i motxilles emocionals, es van enllaçant escenes de Lorca. • Text original: - Escrit per Marta Antolín, que ha fet una gran recerca sobre Lorca (lectura de biografies, estudis, etc.). - Integra textos lorquians sense canviar-ne ni una coma, però els cus amb un relat propi, feminista i actual. 7.2. Temes i to de l’obra • Los Centros de Lorca parla de: - Masclisme i feminisme. - Maternitat i renúncies. - Discriminació femenina ahir i avui. - Amors, desamors, enveges, ambicions, frustracions. • To de l’obra: - Emotiva, apassionada, reivindicativa i transgressora. - El teatre és presentat com un ésser viu que creix i evoluciona amb cada representació. • Simbologia del mòbil: - Tots porten mòbil, però el fet de deixar-lo és un gest simbòlic relacionat amb el compromís i la connexió real entre els personatges. 7.3. Recorregut i premis • La companyia ha fet gira per tot l’Estat, amb almenys 24 funcions abans de tornar a Tarragona. • Ha recollit diversos premis de jurat i de públic en certàmens (es destaca la importància dels premis del públic com a validació emocional). • Experiències destacades: - A Alcoi, col·loqui multigeneracional: dones de 70 anys i joves de 25 connecten igual amb Lorca i amb el relat actual. - A la Rioja, el públic continua aplaudint fins i tot quan els actors baixen a parlar amb ells. 7.4. Personatges de les actrius convidades • Bibiana de Salvador – Maite: - Personatge més gran del grup, amb un rol maternal i molta connexió intel·lectual amb Lorca (professora, experta lorquiana). - Porta una motxilla vital molt forta que es va revelant i fa que determinats moments la toquin especialment. • Rosa Rovira – Eva: - Personatge reticent a tornar al teatre, que ha “passat pàgina”. - És de les que més costa convèncer per seguir el joc del Rafa. • Rafa (interpretat per Alberto Esparza): - Músic que obre l’obra tocant el piano en un magatzem. - És l’impulsor del projecte i el fil conductor que reuneix els antics companys. 7.5. Frase final de Lorca L’entrevista es tanca amb la lectura, per part de Bibiana de Salvador, d’un text de Federico García Lorca que també clou l’obra: "Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan que puedan gozar de todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social." Una reivindicació vigent sobre cultura com a dret i contra la deshumanització. 8. Humor i talls de la casa Espai d’humor amb Miquel González, Abril Rius i equip En el tram final, el programa dona pas a un mosaic humorístic amb diversos elements: • Jocs de paraules i acudits dolços de secció fixa (com els de Laura Rovira), que sovint juguen amb referents culturals: - Sobre Frankenstein → “Frank, és teu?” (Frank Esteu). - Joc cervantí: “On llença Cervantes l’Ariel? – En algun lloc de la Manxa”. • Referències musicals actuals i locals: - Comentaris sobre la gala musical a Tarragona, amb presència de Figaflowers. • Converses còmiques sobre bolets, el temps, la manta d’hivern, etc., amb la dinàmica caòtica i divertida habitual del programa. L’humor serveix per descompressar després d’un matí carregat de continguts socials i culturals, i reforça la identitat pròpia de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 com a programa d’entreteniment i proximitat. 9. Altres elements recurrents Al llarg de l’episodi apareixen, intercalats: • Falques publicitàries i institucionals, que dibuixen el context del Camp de Tarragona: - Ajuntament de Tarragona (Pla Tarragona 26, millora de residus i neteja, clavegueram amb Ematsa, etc.). - Diputació de Tarragona (Pla Impuls Dipte). - Port de Tarragona i Moll de Costa (com a espai cultural, esportiu i gastronòmic). - Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (al Moll de Costa). - REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (sessions Vermut al Serrallo, Pantalla Tarracó). - ICIQ – Institut Català d’Investigació Química (campus Sescelades, recerca en sostenibilitat i salut). - Tanatori Municipal de Tarragona (reformes i eficiència energètica). • Promoció dels espais de Tarragona Ràdio: - Programa Sempre Nàstic, amb la transmissió del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada. - Programes com Fans de Tarragona, Revival d’Albert Malla, sessions amb DJ Parri, i La Porteria sobre Justícia Global. Aquestes falques i autopromocions reforcen la imatge de Tarragona Ràdio com a mitjà molt connectat a la vida cultural, esportiva i social de la ciutat i del Tarragonès. 10. Temes principals del podcast • Condicions i reivindicacions dels autònoms: quotes, burocràcia, IVA, protecció social, futur del petit comerç. • Medi ambient i territori: preservació dels Morrots de la Sabinosa, camins de costa, equilibris entre ús públic i conservació. • Patrimoni i memòria local: 25 anys del Museu del Port de Tarragona, memòria oral d’El Serrallo, gastronomia i identitat marinera. • Identitat, migracions i relats històrics: a través de l’obra i les reflexions de Vicenç Villatoro. • Cultura i arts escèniques: teatre contemporani amb Los Centros de Lorca, festivals de fotografia i cinema, programació al Teatre Tarragona i al Moll de Costa. • Humor i proximitat radiofònica: seccions d’humor, talls interns i complicitat amb l’audiència. Interlocutors principals • Josep Sunyol (presentador). • Núria Cartanyà. • Miquel González. • Abril Rius. • Ramon Maria Sants (advocat, opinió Ciutat de la Justícia). • Xavier Pallarès (Plataforma per la dignitat dels autònoms). • Lluís Marçal (GATA – Grup d’Amics de Toni Achón / SOS Costa i Camp de Tarragona). • Mercè Tuldrà (responsable del Museu del Port de Tarragona). • Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat del Port de Tarragona). • Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo). • Vicenç Villatoro (escriptor i periodista). • Vicenç Cañón (director i actor, Antagonista Teatre). • Bibiana de Salvador (actriu, Antagonista Teatre). • Rosa Rovira (actriu, Antagonista Teatre). Tags [
Resum general Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb un repàs de l’actualitat local, econòmica, social, cultural i esportiva, seguit del bloc d’esports. Es tracten especialment: • Renovació del clavegueram a Tarragona amb tècniques innovadores • Mobilització laboral a Repsol per la negociació de convenis • Augment de la justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre • Impuls de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb PIMEC • Estada de l’Open Arms al Moll de Costa i defensa dels drets humans • Polèmica pels carrils bici i planificació de mobilitat • Programació del Festival Rec de cinema • A esports, focus en el Nàstic de Tarragona, la gimnàstica rítmica, el bàsquet local i la Tarracoa Hell Race 2025 Principals temes 1. Millora de la xarxa de clavegueram (0–118 s) • S’expliquen els avenços del pla de millora del clavegueram de Tarragona, amb un horitzó fins al 2033 i una inversió de 16 milions d’euros. • S’han renovat 5,5 km de xarxa des del gener: - 5 km amb el sistema de mànega (sense obrir rasa) - 500 m amb sistema tradicional obrint el carrer • Detalls tècnics del sistema de mànega: - Es desplega dins la canonada existent amb mitjans mecànics - S’infla amb aire comprimit - S’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera - El resultat és un col·lector nou estructuralment, més resistent als agents químics • El conseller de Territori, Nacho García, destaca que: - El sistema és eficaç i redueix terminis d’execució - Disminueix l’ocupació de la via pública i les molèsties al veïnat - Tarragona ha estat una de les primeres ciutats a aplicar-lo de manera integral - Redueix plagues, males olors i millora la velocitat de l’aigua residual 2. Protesta de treballadors de Repsol (118–200 s) • Un grup nombrós de treballadors de Repsol a Tarragona es mobilitza prop de la refineria de La Pobla de Mafumet. • Motiu: bloqueig en la negociació dels convenis col·lectius. • Segons el sindicat STR: - L’empresa no negocia de manera seriosa - Es deixen de banda interessos i drets de la plantilla • El secretari de Comunicació de l’STR, Jordi Margalef, denuncia que: - La mesa estatal oberta fa un any no funciona - Les propostes sindicals (com facilitar la jubilació dels treballadors veterans per rejuvenir la plantilla) no s’estan atenent. • Objectiu de la mobilització: visualitzar la defensa dels drets laborals i pressionar la direcció de Repsol perquè s’assegui a negociar de debò. 3. Justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre (295–408 s) • A Tarragona i les Terres de l’Ebre les sol·licituds per iniciar processos de justícia restaurativa han crescut un 84% el 2024. • Dades: - 2023: 1.010 peticions a Tarragona i 32 a l’Ebre - Any anterior: 664 a Tarragona i 37 a l’Ebre • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, referma el compromís del Govern amb el pla pilot de justícia restaurativa a la demarcació, que valora com a positiu. • Principis clau de la justícia restaurativa: - Posar la víctima al centre del procés - Restitució del mal fet i assumpció de responsabilitats - Impacte social i reforç del compromís de convivència “Posar la víctima al centre [...] té un valor social que va molt més enllà d’una simple restitució del mal fet.” • Lídia Serrat-Ucell, cap de l’àrea de reparació i atenció a la víctima, destaca: - Augment de derivacions dels òrgans judicials - Difusió als centres penitenciaris, equips de mesures penals alternatives i oficines d’atenció a la víctima - Elevat grau de satisfacció dels participants • Tot plegat es presenta a les Jornades de Justícia Restaurativa al Tinglado 1 del Moll de Costa. 4. PIMEC i l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona (408–515 s) • PIMEC Tarragona signa un conveni de col·laboració amb l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, esdevenint la primera entitat adherida. • Objectiu: impulsar polítiques mancomunades per al desenvolupament econòmic i social de la província i del Camp de Tarragona. • Hi intervenen: - Jordi Ciuraneta, president de PIMEC Tarragona - Roc Muñoz, president de l’Associació per l’Impuls Metropolità i alcalde de la Canonja • Missatges clau: - PIMEC vol actuar com a agent actiu i col·laborador en la creació de l’àrea metropolitana - La petita i mitjana empresa és “absolutament necessària” per començar a treballar integradament i de manera ordenada “El nostre teixit empresarial necessita d’aquestes aliances per generar oportunitats, connectar el talent i impulsar projectes amb mirada clarament metropolitana.” • Es preveu treballar amb comissions de treball i aspiren a representar també qüestions socials i sindicats. 5. Open Arms al Moll de Costa i drets humans (545–602 s) • El vaixell d’Open Arms estarà ancorat fins diumenge al Moll de Costa per difondre la seva tasca de rescat de vides al mar. • El fundador i director, Òscar Camps, subratlla la importància d’arribar a la ciutadania i als centres educatius. “En aquests temps on els drets humans semblen una peça de museu i la vida no té gaire valor, cal arribar a la societat civil, a les escoles i als instituts.” • S’espera la visita de 750 alumnes de la ciutat. • Missatge central: defensar els drets humans és una obligació col·lectiva. 6. Debat sobre carrils bici i mobilitat a Tarragona (602–710 s) • Esquerra Republicana critica la incoherència del Govern municipal en matèria de carrils bici. • El conseller republicà Xavi Puig qüestiona: - Que s’hagi impulsat el carril de l’Avinguda Andorra - Mentre s’ha eliminat el de Pere Martell - I ara s’està revisant el projecte de carril bici a Prat de la Riba • Puig defensa que els carrils bici han de respondre a la mobilitat obligada i diària, no a traçats aïllats. “Si no fas Prat de la Riba, si has tret Pere Martell, amb quina finalitat has fet Avinguda Andorra? No té cap sentit.” • Posicionament del Govern municipal: - El conseller de Territori, Nacho García, explica que: • El carril de Prat de la Riba sí que suprimeix un carril de circulació • El d’Avinguda Andorra no afectava ni carrils ni aparcaments - S’està restudiant el projecte abans de l’asfaltat previst a primers de desembre - La decisió final es prendrà en els propers dies. 7. Festival Rec de Cinema – 25a edició (722–780 s) • Es presenta oficialment la programació del Festival Rec en directe amb el podcast de cinema No Som Ningú de Tarragona Ràdio des de la guingueta de l’Alquimista. • El festival arriba a la seva 25a edició i se celebrarà del 3 al 8 de desembre. • Pel·lícula d’inauguració: - El canto de las manos, debut com a directora de l’actriu María Valverde, definida com a emocionant pel director del festival Javier García Puerto. • Elements destacats: - Pel·lícules d’inauguració i de cloenda - Nova secció Rec Selection, que consolida el festival com a espai de preestrena de títols que després arribaran a sales. Bloc d’esports 8. Nàstic de Tarragona: situació esportiva i ambició (855–1056 s) • Protagonisme per a Òscar Sanz, capità del Nàstic de Tarragona, entrevistat al podcast Sempre Nàstic. • Temes tractats: - Situació de l’equip i autocrítica col·lectiva - La seva capitania i el rol dins el vestidor - La resposta de l’afició - L’empat a Vila-real i la necessitat de fer-lo bo guanyant a l’Hèrcules aquest diumenge • Sanz recorda el seu debut al filial del Nàstic la temporada 2019–2020 de la mà d’Andrés Beto. • Dades de classificació: - El Nàstic suma 18 punts amb un terç de temporada jugat - Mitjana insuficient per assegurar el playoff i lluny de l’ascens directe - L’equip haurà de millorar molt al segon i tercer terç de la lliga per arribar als 60–61 punts que acostumen a garantir el playoff. • Missatge d’Òscar Sanz: - L’equip ha d’aspirar al màxim, però treballar dia a dia i demostrar-ho al camp - Demana una certa paciència amb el canvi d’entrenador (Cristóbal Parralo), però insisteix que la resposta s’ha de veure al terreny de joc “Per avançar cal oblidar el passat, viure el present i centrar-se en el dia a dia.” • Sobre el pes de les dues darreres derrotes en finals de playoff: - Admet que passen factura mentalment, sobretot per ser jugador de la casa - Però defensa que cal mirar endavant per poder assolir nous objectius • Situació contractual: - Titular indiscutible en tots els partits, excepte per sanció - Contracte fins al 30 de juny i encara sense parlar formalment de renovació - Sanz expressa que està molt bé al club i a casa i que li agradaria continuar al Nàstic en el futbol professional. 9. Club Esportiu Cal·lípolis Tarragona – Gimnàstica rítmica (1065–1134 s) • El Club Esportiu Cal·lípolis Tarragona participa en diverses categories al Campionat Nacional Base de Gimnàstica Rítmica a Castelló. • L’entrenadora Patricia Bello, al programa TGN Esports de Tarragona Ràdio, valora molt positivament: - La preparació prèvia - El fet que els exercicis han sortit com s’havia treballat durant la temporada - Que el resultat i la puntuació han estat els esperats “El fet que en aquest moment surti tot com tu vols ja és difícil, i si a més el resultat i la puntuació són correctes, estem encantats de la vida.” • Sobre la seva tasca com a entrenadora, destaca especialment: - Veure l’evolució personal de les gimnastes, de nenes a dones - El treball en valors: treball en equip, compromís, responsabilitat - Entén la gimnàstica com un espai per aprendre valors de vida, no només per guanyar • El club continua preparant les gimnastes per nous campionats i reptes al llarg de l’any. 10. Comiat de Pedro López del bàsquet tarragoní (1164–1243 s) • Pedro López posa fi a la seva llarga trajectòria vinculada al bàsquet tarragoní. • Ha passat per clubs com el Club Bàsquet Tarragona, la DT i el TGN Bàsquet, principalment com a entrenador de banqueta durant 45 anys. • López destaca: - Les vivències acumulades durant gairebé tota la seva vida - El agraïment profund al món del bàsquet - Que la decisió de plegar és meditada i definitiva • Explica que el motiu del comiat neix sobretot de la seva última etapa al Pare Manyanet: - Sentia que el que rebia dels jugadors no compensava el que ell hi posava - Aquest desequilibri el porta a decidir tancar l’etapa “Tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat, i no hi ha volta enrere.” 11. Tarracoa Hell Race 2025 i esport solidari (1263–1318 s) • La Tarracoa Hell Race 2025 se celebra aquest diumenge i ha assolit l’objectiu de 1.500 inscripcions, obrint fins i tot places addicionals per la forta demanda. • El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, destaca que: - La prova és ja un element important del panorama esportiu de la ciutat - Tarragona té un calendari esportiu molt ampli al llarg de l’any gràcies a les entitats del territori • Es remarca la combinació de: - Esport i salut - Component solidari, integrat a l’ADN de moltes activitats esportives tarragonines “A Tarragona, quan fem activitats esportives, no només fem salut i esport, sinó que hi afegim sempre la part solidària.” 12. Futbol territorial: equips de la ciutat (1318–1341 s) • Repàs al futbol territorial de la ciutat a Segona Catalana: - L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau rep el Remolins-Bítem - La Cultural Torreforta vol trencar la seva ratxa negativa contra el Montblanc, cuer, que visita l’estadi municipal • L’entrenador de la Cultural, Gregorio Navas, assenyala: - Que serà un partit complicat, com tots a la categoria - Que l’objectiu és revertir la mala dinàmica de resultats - La importància de traduir el treball de l’equip en victòries i “tornar al camí” correcte. Cites destacades “S’ha demostrat que el sistema de mànega és eficaç, redueix terminis i molèsties al veïnat.” (Nacho García) “La justícia restaurativa posa la víctima al centre i projecta un compromís de convivència.” (Ramon Espadaler) “La petita i mitjana empresa és absolutament necessària perquè aquesta associació comenci a treballar.” (Roc Muñoz) “En aquests temps on els drets humans semblen una peça de museu, la defensa dels drets humans és una obligació de tothom.” (Òscar Camps) “No té cap sentit perquè aquests carrils serveixen per la mobilitat obligada, la gran transformació que ha de tenir la ciutat de Tarragona.” (Xavi Puig) “Per avançar cal oblidar el passat, viure el present i centrar-se en el dia a dia.” (Òscar Sanz) Temes clau / Conceptes importants • Infraestructura urbana i medi ambient: renovació del clavegueram amb tecnologia de mànega i reducció d’impacte a la via pública. • Drets laborals i negociació col·lectiva: protesta dels treballadors de Repsol per desbloquejar convenis. • Justícia restaurativa: creixement de casos, centralitat de la víctima i impacte social. • Governança metropolitana i desenvolupament econòmic: paper de PIMEC en la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona. • Drets humans i migracions: tasca de l’Open Arms al Moll de Costa. • Mobilitat sostenible: debat sobre planificació de carrils bici i transformació urbana. • Cultura i audiovisual: consolidació del Festival Rec com a espai de preestrenes. • Esport professional i base: situació del Nàstic de Tarragona, gimnàstica rítmica i bàsquet local. • Esport i solidaritat: model de curses com la Tarracoa Hell Race 2025.
Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.
Resum del contingut Entrevista breu dins del programa Fans de Tarragona anunciant un concert de música brasilera aquest diumenge dia 30 a la Capsa de Música. L’entrevistador parla amb Andrés Bastiani, músic convidat, que actuarà en format trio en un escenari que defineixen com una “joieta” tant a nivell tècnic com humà. "Será un concierto preciosísimo para grabar y todo" Participants del concert Andrés Bastiani: músic entrevistat, vinculat habitualment a la Sala del Mar i a projectes amb l’Ajuntament de Torredembarra. Xavi Pie: saxofonista (saxo soprano), amb qui Bastiani ja té un altre projecte de música brasilera en homenatge a Singuinha. Diamela del Pozo: cantant cubana, amb una veu molt particular i encantadora, formada també en música brasilera. Característiques del concert Repertori centrat en música brasilera, escollit de manera molt consensuada entre els tres músics. Els intèrprets hi afegeixen el seu propi toc personal i les seves arrelitos musicals. El concert es preveu intimista, càlid i molt enregistrable per la seva qualitat. Informació pràctica Lloc: Capsa de Música. Dia: diumenge 30. Hora: 19:00 h (7 de la tarda). Preu entrada anticipada: 6 €. Preu a taquilla: 8 €. Es recomana reservar entrada perquè les localitats volen ràpid. To de la conversa Ambient proper i distès, amb bromes sobre la pronunciació de noms brasilers. Reconeixement explícit al bon tracte humà i a la qualitat de la Capsa de Música com a espai escènic. Invitació final a què els músics visitin més endavant l’estudi de ràdio “amb més tranquil·litat”.
Visió general de l’episodi Arran de Mar (a Tarragona Ràdio) construeix un programa molt variat on es combina actualitat del litoral català, una entrevista d’economia blava centrada en ports esportius, un espai divulgatiu de meteorologia i dues converses llargues sobre navegació i canvi de vida. El tram final tanca amb una càpsula divulgativa sobre cetacis. "La defensa dels drets humans és una obligació de tothom." (Òscar Camps, Open Arms) Actualitat marítima i de costa (repàs informatiu) Costa Brava • Tossa de Mar: reconstrucció del passat pescador amb un audiovisual creat a partir de fotos animades amb intel·ligència artificial, i debat sobre el canvi de model amb l’arribada del turisme. • Palamós: reacció prudent a l’augment de 13 dies de pesca per a l’arrossegament; es remarca que el sector troba a faltar més quota de gamba vermella i que la meteo pot condicionar l’aprofitament real. Delta de l’Ebre • IRTA La Ràpita: jornada de portes obertes pel Dia Mundial de l’aquicultura; es defensa la recerca per adaptar el sector al canvi climàtic, millorar dietes, salut dels peixos i productivitat. • Es destaca que més de la meitat del peix consumit ja prové d’aquicultura, i el paper del Delta com a entorn estratègic (musclos, ostres i projectes d’algues). Penedès i Garraf • Pla Territorial Sectorial Agrari del Penedès: resposta a l’abandonament de terres, amb mesures d’arrendament (fins i tot forçós) per reactivar l’activitat i prevenir incendis. • Sitges: adjudicació/venda de les instal·lacions del Consorci del Club Natació Sitges per recuperar part de la despesa municipal; anunci de renúncia d’un regidor. Maresme i biodiversitat • Port d’Arenys: la confraria es manté prudent sobre el “martell” a la bucana; preocupació perquè podria dificultar l’entrada de vaixells en temporal. • Herba de la pampa (plomall): es descriu com a espècie invasora molt estesa al Maresme i en fase inicial al Delta, amb impacte ecològic i també de salut pública (al·lèrgies). Tarragona i drets humans • Visita del vaixell d’Open Arms al Moll de Costa: vocació pedagògica (visites escolars) i missatge contra els discursos d’odi. • L’Ajuntament de Tarragona reforça el suport econòmic; es posa en valor la responsabilitat col·lectiva en la defensa dels drets humans. Meteo i servei Temporal marítim • Predomini de tramuntana i mar molt alterada, amb onades que poden superar els 6 metres en alta mar i situació complicada especialment a la Costa Brava. Trànsit • Informe sense incidències greus, però amb múltiples punts d’obres on cal prudència. Economia Blava: ports esportius i sostenibilitat Gestió portuària i model social • Conversa sobre diferències de gestió (ports d’interès general vs. clubs nàutics/gestió esportiva) i la necessitat d’imposar mesures ecològiques als ports esportius. • Es defensa el paper dels clubs nàutics com a estructura social (no orientada a dividends) que reinverteix en esport i base. Transició energètica i medi marí • El debat apunta a una direcció clara: deixar enrere pràctiques contaminants (sentines, combustibles fòssils) i avançar cap a energies netes. • També es vincula la sostenibilitat portuària amb la gestió del cicle de l’aigua i la reducció d’abocaments. Crítiques i tensions: cànons i “gentrificació” portuària • Es posa sobre la taula la tensió entre increment de cànons i continuïtat del model social (exemples de pujades molt fortes en amarratges). • Es critica l’ús de taxes finalistes (com l’ecotassa) quan no es destinen realment a medi ambient. Espai divulgatiu: observatoris meteorològics Oficial vs. particular • Es defineix què és un observatori meteorològic (aparells + figura de l’observador) i la diferència entre estacions manuals i automàtiques. • Es remarca que, per a reclamacions i danys amb assegurances, les dades vàlides són les dels serveis meteorològics oficials o xarxes validades (no les de plataformes particulars tipus Wunderground, etc.). Instal·lació, manteniment i llindars • Missatge clau: la instal·lació correcta i el manteniment/calibratge són tan importants com l’aparell. • S’explica que les assegurances treballen amb llindars (p. ex. ratxes o intensitat de pluja) a partir dels quals cobreixen danys. Històries de mar: navegació, vocació i canvis de vida Ralf Bender: del veler a la muntanya • Relat d’una passió nascuda “accidentalment” en descobrir la navegació a vela (silenci, elegància, sensació de llibertat). • Trajectòria de viatges cada cop més llargs fins a arribar al Pacífic; després, decisió de tancar etapa: ven el veler i fa un canvi de vida cap al Berguedà (vida rural i cura d’un burro), com a manera d’evitar la rutina. Hans Gellinger: la volta al món lenta (Tuvalú) • Presenta una filosofia de viatge basada en la lentitud: navegar per conèixer persones i territoris, no només “fer milles”. • Ruta global: Barcelona → Atlàntic/Carib (estades llargues) → Canal de Panamà → Pacífic (travessies llargues) → Índic/Mar Roig → Canal de Suez → Mediterrani. • Reflexions sobre: • Contemplació i percepció del temps al mar. • Aprendre a gestionar crisis i temporals: res és etern; el mar s’acaba calmant. • Impacte del canvi climàtic a Tuvalu (vulnerabilitat extrema per la pujada del nivell del mar). Càpsules del Mar: dofí comú Identificació i comportament • Espècie: Delfinus delphis (dofí comú), petita i estilitzada, patró de coloració molt característic (forma de “rellotge de sorra”). • Comportament: natació ràpida i activa, grups que poden arribar a grans agregacions, salts i sincronies. Distribució i conservació • Al Mediterrani occidental és més freqüent al Mar d’Alborán i Estret de Gibraltar; al Garraf és poc habitual (tot i alguns albiraments recents). • Amenaces: competència amb pesqueres, captures accidentals, contaminació i canvis ambientals. Bones pràctiques d’observació • Recordatori de normativa: no acostar-se dins dels 60 m, observar en paral·lel a la trajectòria i evitar canvis bruscos de rumb.
Resum general Tarragona Actualitat, l'informatiu del migdia de Tarragona Ràdio, repassa les principals notícies locals amb un fort accent en: • Infraestructures urbanes (renovació del clavegueram, aparcament a l’estació del Camp de Tarragona, carrils bici) • Drets humans i infància (estada del vaixell Open Arms i renovació de Tarragona com a Ciutat Amiga de la Infància) • Polítiques de justícia i governança territorial (justícia restaurativa, impuls metropolità del Camp de Tarragona) • Recerca i innovació alimentària (ús d’insectes en alimentació humana i animal) • Successos i seguretat (robatori de catalitzadors) • Esports locals (Nàstic, Ibersol CBT, handbol femení i futbol base) • Meteorologia i mobilitat viària 1. Renovació del clavegueram de Tarragona 1.1. Estat del pla i tecnologia emprada • S’han renovat 5,5 km de xarxa de clavegueram des del gener, dins d’un pla que arribarà fins al 2033 amb l’objectiu de substituir 30 km. • Encara resten 18 km en estat greu i 7 km en estat molt greu. • 5 km s’han renovat amb el sistema de mànega (tecnologia cured-in-place pipe), i 500 metres amb rasa oberta tradicional. 1.2. Funcionament del sistema de mànega • La mànega es desplega dins la canonada existent mitjançant tir mecànic. • Un cop col·locada, s’infla amb aire comprimit i s’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera. • El resultat és un col·lector nou amb alta resistència química. “Permet la renovació del clavegueram amb molt menys esforços que l’obertura de rasa… redueix tant els terminis d’execució com també els d’ocupació de la via pública” – Nacho García, conseller de Territori 1.3. Impacte en la ciutat • Reducció de molèsties a la via pública (menys rases obertes i menys temps d’obra). • Menys plagues i males olors a la xarxa. • Millora de la circulació de les aigües residuals. • Tarragona és una de les primeres ciutats en desplegar aquesta renovació integral amb el sistema de mànega. 2. Justícia Restaurativa a Tarragona i Terres de l’Ebre 2.1. Increment de casos i pla pilot • Les sol·licituds per iniciar processos de Justícia Restaurativa han crescut un 84% el 2024. - Tarragona: de 664 a 1.010 peticions. - Terres de l’Ebre: de 37 a 32 (lleugera variació però dins el marc del pla pilot). • El pla pilot s’ha desplegat a la demarcació de Tarragona i presenta resultats positius. 2.2. Visió institucional i impacte social • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, subratlla que la Justícia Restaurativa: - Posa la víctima al centre. - Va més enllà de la simple restitució del mal i de l’assumpció de responsabilitat. “Té un valor social… projecta en l’àmbit de la nostra societat aquest compromís de convivència” – Ramon Espadaler • Lídia Serratosell, cap de l’àrea de reparació i atenció a la víctima, destaca: - Augment de derivacions per part dels òrgans judicials. - Més casos gestionats i resolts. - Alt grau de satisfacció entre participants. 2.3. Àmbits on s’està expandint • Difusió i derivacions des de: - Centres penitenciaris. - Equips de mesures penals alternatives. - Oficines d’atenció a la víctima. • Les jornades de Justícia Restaurativa s’han celebrat al Tinglado del moll de costa. 3. Impuls metropolità del Camp de Tarragona 3.1. Acord PIMEC – Associació per l’Impuls Metropolità • PIMEC Tarragona és la primera entitat que s’adhereix formalment a l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona (AMCT). • Objectiu: impulsar polítiques mancomunades per al desenvolupament econòmic i social de la província. 3.2. Rols i expectatives • Roc Muñoz, alcalde de la Canonja i president de l’Associació, remarca: - El paper “absolutament necessari” de la petita i mitjana empresa per engegar el projecte. “La petita i mitjana empresa és absolutament necessària perquè aquesta associació comenci a caminar d’una manera més integrada.” – Roc Muñoz • Jordi Siuraneta/Cibraneta (PIMEC Tarragona) apunta: - Voluntat d’ajudar a liderar aquesta segona àrea metropolitana de Catalunya. - Necessitat d’aliances per connectar talent i impulsar projectes amb mirada metropolitana. 3.3. Funcionament intern • Es treballarà mitjançant comissions de treball. • Aspiració a representar totes les qüestions socials i tots els sindicats vinculats al territori. 4. Vaixell Open Arms al Port de Tarragona 4.1. Estada i activitats • El vaixell de Open Arms estarà anclat al moll de costa durant uns dies per donar a conèixer la seva tasca de rescat de vides al mar. • Visites obertes a la ciutadania. • Es preveu que uns 750 alumnes de la ciutat visitin l’embarcació. 4.2. Missatge d’Òscar Camps • El fundador i director de la ONG, Òscar Camps, destaca el suport de Tarragona i alerta sobre la situació actual dels drets humans: “En aquest temps que estem vivint, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu, on la vida no té gaire valor, és quan més cal arribar a la societat civil… La defensa dels drets humans és una obligació de tothom.” – Òscar Camps • Importància d’arribar a: - Escoles - Instituts - Societat civil en general 4.3. Aliança institucional local • Es reforça l’aliança entre: - Ajuntament de Tarragona - Port de Tarragona - Diputació de Tarragona - Open Arms • L’alcalde Rubén Viñuales anuncia que la contribució municipal al conveni amb Open Arms passa de 50.000 a 70.000 euros. “És els humans intentant salvar a és els humans. Salvar vides… aquest planeta és de tots i de totes, i uns no tenim més i millors drets que els altres.” – Rubén Viñuales • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, ressalta el lideratge de Tarragona i el paper d’Open Arms com a antídot contra els discursos d’odi: “La prioritat de les persones, les persones primer… és el millor antídot contra els discursos de l’odi.” – Santiago Castellà • En una dècada, Open Arms ha rescatat més de 72.000 persones, tot i que moltes han mort al mar. 5. Tarragona, ciutat amiga de la infància 5.1. Renovació del distintiu • L’Ajuntament de Tarragona renova fins al 2029 el reconeixement de “Ciutat Amiga de la Infància” atorgat per UNICEF i la secretaria permanent de la iniciativa. • Tarragona forma part d’aquesta xarxa des del 2016 i l’any vinent farà 10 anys com a ciutat amiga. 5.2. Compromisos i polítiques d’infància • Es reconeix la tasca continuada en la defensa del benestar i drets dels infants. • El consistori es compromet a: - Protegir drets i necessitats d’infants i adolescents. - Afavorir el seu progrés i creixement. • La consellera d’Educació, Isabel Mascaró, destaca: - Tarragona com a “ciutat educadora” que acompanya infants en totes les etapes. - La inversió en infància com a motor de transformació social. - El treball conjunt entre govern local, entitats i agents socials. 6. Insectes en l’alimentació humana i animal 6.1. Estat de la introducció • L’ús d’insectes com a aliment comença a introduir-se lentament a Catalunya i Europa. • Encara hi ha rebuig entre molts consumidors, però els experts en destaquen: - Beneficis nutricionals. - Beneficis econòmics i de sostenibilitat. • Es preveu que, amb informació i conscienciació, les noves generacions ho acceptin millor. 6.2. Recerca universitària • La professora Montse Ferrando, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV), exposa les línies d’investigació: - Cria segura dels insectes: higiene, seguretat alimentària i productivitat. - Estudi del valor nutricional. - Processament per produir ingredients que s’incorporin a la cadena de valor i a la formulació de nous aliments. “El que globalment es veu és que el potencial és molt gran.” – Montse Ferrando • Aquesta setmana, la URV ha organitzat a Tarragona un congrés internacional amb una cinquantena d’investigadors per compartir avenços en recerca i tecnologia. 6.3. Aplicació en pinso i producció • El primer pas massiu serà la incorporació d’insectes als pinços per animals, tot i que encara està lluny de normalitzar-se. • Carlos Conda, director d’operacions de Diapibus, explica el funcionament de la granja d’insectes: - Preparació d’una dieta pastosa amb composició nutricional molt controlada. - Distribució en safates on es col·loquen les larves. - Engreix durant sis dies a temperatures i humitats controlades. 7. Polèmica pels carrils bici a Tarragona ciutat 7.1. Crítiques d’Esquerra Republicana • Esquerra Republicana denuncia la incoherència del govern municipal en política ciclista. • Punts principals de crítica: - Es va impulsar el carril bici de l’avinguda d’Andorra. - Alhora s’ha retirat el carril de Pere Martell. - Encara s’està estudiant què fer amb el carril projectat a Prat de la Riba. • El grup republicà acusa el govern de: - Improvisació constant en mobilitat. - Manca d’una xarxa pedalable coherent, segura i contínua. - Prendre decisions per pressions puntuals, no per model de ciutat. • El conseller Xavi Puig qüestiona la utilitat del carril de l’avinguda d’Andorra si la resta de vies al voltant de la plaça Imperial Tàrraco es desmantellen: “Per què serveix el carril d’Avinguda d’Andorra? Per fer així, de l’Avinguda de Catalunya a la plaça Imperial Tàrraco, anar i tornar? No té cap sentit.” – Xavi Puig • Puig apel·la a exemples de ciutats escandinaves (com Dinamarca): - Als anys 60 eren ciutats saturades de cotxes. - En 10-15 anys es van transformar en ciutats dominades per la bicicleta, tot i el fred intens. 7.2. Resposta del govern: cas Prat de la Riba • El conseller de Territori, Nacho García, explica a Tarragona Ràdio que: - El carril de l’avinguda d’Andorra no reduïa carrils de circulació ni aparcaments. - El projecte de Prat de la Riba sí implicaria eliminar un carril de circulació. • Per això, abans de l’asfaltatge adjudicat (previst per a la primera setmana de desembre), estan reestudiant el projecte amb el Servei de Mobilitat. “Hem de restudiar una mica bé aquest projecte i la decisió final la prendrem en els propers dies.” – Nacho García 8. Aparcament provisional a l’estació del Camp de Tarragona 8.1. Problemes històrics d’estacionament • S’ha iniciat la construcció d’un aparcament provisional, vigilat i gratuït a l’estació Camp de Tarragona. • Des de l’entrada en funcionament de l’estació d’alta velocitat, l’aparcament ha estat un maldecap: - L’única opció segura era el pàrquing subterrani de pagament, considerat car per molts usuaris. - Moltes persones aparcaven al voral de la carretera, amb conseqüències: - Robatoris - Trencament de retrovisors i vidres - Desperfectes constants als vehicles. 8.2. Nova solució provisional i projecte definitiu • L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, descriu el nou aparcament provisional com: - Un espai asfaltat, vigilat, amb unes 110 places. - Destinat a retirar els cotxes dels vorals i concentrar-los en un lloc confinat i segur. “Tots aquells cotxes que estaven pels vorals de la carretera… estiguin en un lloc confinat i vigilat. Això és un avantatge per a l’usuari.” – Alcalde de la Secuita • Millores complementàries per a viatgers: - El pàrquing de pagament continua operatiu. - Millores en el pagament dels autobusos (possibilitat de pagar amb targeta a partir de principis d’any). - Instal·lació d’un caixer automàtic a l’estació. • Projecte definitiu: - Aparcament de baix cost (preu orientatiu: 5 €/dia, encara per concretar). - Capacitació aproximada de 600 places. - Es farà en terrenys municipals a tocar del provisional. - Termini previst: un any i mig. 9. Successos: robatori de catalitzadors 9.1. Detinguts al polígon industrial • Es detenen dos homes a Tarragona quan intentaven vendre 34 catalitzadors sostrets valorats en prop de 20.000 euros. • Els fets van passar als polígons industrials Francolí i Riu Clar. 9.2. Operatiu policial • Agents de paisà que feien prevenció de delictes al polígon Francolí detecten una furgoneta sospitosa vinculada a la venda de catalitzadors robats. • Observacions clau: - L’acompanyant baixa repetidament i entra en una ferrovelleria, d’on surt amb molts documents. - Després d’una hora, es desplacen a una altra ferrovelleria a Riu Clar. - Allà obren la part posterior de la furgoneta i comencen a carregar-hi catalitzadors. • En aquell moment, els agents s’identifiquen com a policies i aturen l’operació. 9.3. Material recuperat i situació judicial • A l’escorcoll del vehicle es troben 34 catalitzadors amb talls de serra de metall, indicant que han estat sostrets. • Valor total estimat: prop de 20.000 euros. • La investigació continua per aclarir la procedència exacta del material. • Els detinguts passaran a disposició judicial davant el jutjat de guàrdia de Tarragona. 10. Esports: Nàstic, Ibersol CBT i altres 10.1. Futbol: Nàstic de Tarragona (primer equip) • L’entrenador Cristóbal Parralo veu un Nàstic amb potencial per aconseguir bons resultats amb treball. • Prioritat actual: deixar d’encaixar tants gols i a partir d’aquí millorar en atac. 10.1.1. Evolució recent • Primer partit amb Parralo (contra el Murcia): - L’equip genera ocasions i marca, però encaixa 3 gols i perd. • Als dos partits següents: - S’aconsegueix mantenir la porteria a zero. - Però disminueix la producció ofensiva. “Lo que más me gusta es la implicación que está teniendo el grupo… nos quedan muchas cosas que mejorar, yo creo que hay margen de mejora.” – Cristóbal Parralo • Objectiu: que l’equip millori setmanalment i pugui pujar a la classificació. 10.1.2. Situació de la plantilla i calendaris • La plantilla ha tornat als entrenaments després d’un dia festiu. • Es prepara el partit de diumenge a les 16 h al Nou Estadi Costa Daurada contra l’Hèrcules. • El tercer capità, Jaume Jardí, valora el moment de l’equip: - Defineix les darreres jornades com un procés d’adaptació a la idea de Parralo. - A nivell personal, reconeix que a la banda esquerra entra menys en joc, però vol ser més determinant quan participa. - Considera que encara és massa aviat per mirar la classificació de forma definitiva. “Sempre volem estar a dalt… però és molt aviat encara.” – Jaume Jardí • Ja es coneix l’horari del darrer partit de l’any: jornada 17, Antequera – Nàstic, al Molinón del Maulí el 20 de desembre a les 21 h. 10.2. Bàsquet: Ibersol CBT • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha començat la temporada molt fort: - 7 victòries en 8 partits. - Segons a la classificació, just per darrere del Mollerussa, que encara no ha perdut. • Marc Buscail, un dels referents de l’equip, explica: - Es troba molt còmode amb l’equip i el seu rol. - Se sent bé en atac i en defensa. - Vol seguir polint detalls als entrenaments per millorar. “M’estic sentint molt còmode… en un rol que m’agrada, i ajudant l’equip en diferents facetes del joc.” – Marc Buscail • Objectiu col·lectiu: - Estar entre els primers de la categoria. - Conscients del nivell de rivals com Mollerussa, Hospitalet i Castelldefels. “El nostre objectiu és estar a dalt… sent ambiciosos, però sense marcar-nos la necessitat d’estar primers.” – Marc Buscail • Proper repte: partit contra el Flanigan Calvià, on busquen la vuitena victòria consecutiva. 10.3. Handbol femení: Olisambé – Isambau (júnior) • El júnior femení del club Olisambé Isambau està superant expectatives en la seva estrena a Primera Nacional: - L’objectiu inicial de permanència ja és gairebé una realitat. - L’equip lidera la classificació. • L’entrenador Edu Sánchez es marca com a prioritat: - Centrar-se en el proper partit contra el Buñola. - Aconseguir el punt necessari per certificar matemàticament la permanència. “Nosotros vamos a luchar por estar lo más arriba posible y lo que viene, pues el primer objetivo.” – Edu Sánchez • De cara a la segona fase per lluitar per l’ascens, els possibles rivals són: - Ribas - Xàtiva - ABG 2008 10.4. Futbol base: Juvenil A del Nàstic • El juvenil A del Nàstic passa per una ratxa negativa: - 3 derrotes consecutives. - Són onzens, amb 8 punts de 30 possibles. • L’entrenador Joan Oriol manté un discurs optimista: “Em quedo amb l’esforç dels nanos i que mai baixen els braços… ho traurem, no tinc cap mena de dubte.” – Joan Oriol • Clau d’aprenentatge: - Entendre que la Divisió d’Honor “no és Preferent”. - Cal ser guanyadors a les dues àrees: eficàcia ofensiva i solidesa defensiva. • Proper partit: contra el Futbol Club Barcelona, diumenge a dos quarts d’una del migdia a la Ciutat Esportiva del Nàstic a Camp Clar. 11. Meteorologia i estat de les carreteres 11.1. El temps • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): - Temperatures màximes d’avui: - 17 °C a Tarragona - 16 °C a Reus - 15 °C a el Vendrell i Tortosa - 11 °C a Gandesa - Predomina el sol i el cel poc ennubolat o clar. - Temperatures mínimes a final del dia, amb possibles glaçades febles a l’interior. • Per demà: - Es manté el temps estable i assolellat. - Màximes lleugerament més altes (fins a 17 °C a Tarragona, Reus i Tortosa; 15 °C al Vendrell; 13 °C a Gandesa). - Mínimes lleugerament més baixes, amb glaçades febles possibles. - Vent fort de nord-oest a la meitat sud, amb ratxes de fins a 80 km/h. 11.2. Mobilitat viària • Tall parcial a la carretera N-240 (tram A-27) a l’altura de Constantí, en direcció Tarragona, per obres de reasfaltatge al quilòmetre 6. • Es recomana precaució i estar pendents de la senyalització. 12. Recordatori de canals informatius • Les notícies es poden seguir ampliades a la web: www.tarragonaradio.cat. • També hi ha butlletins informatius a les 16 h, 17 h i 18 h per mantenir els oients al dia de l’actualitat local.
Visió general del programa En aquest episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio, el programa és una mica més curt del normal però manté tres blocs molt definits: • Formació i futur dels joves amb el Centre de Noves Oportunitats (CNO) al Camp de Tarragona • Cultura i creació local amb la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona • Cinema i premis Goya amb el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, amb talent tarragoní al darrere Entre el primer i el segon bloc s’inclou el Butlletí informatiu i diverses falques publicitàries relacionades amb l’actualitat institucional, cultural i econòmica del Camp de Tarragona. 1. Obertura musical i presentació del programa Context inicial • El programa comença una mica més tard de l’habitual per qüestions de publicitat i temps d’antenna, de manera que l’espai queda reduït, però amb temps suficient per a música i entrevistes. • Sonen diverses cançons de Daft Punk (esment especial a Get Lucky amb Pharrell Williams) com a fil musical inicial. Presentació de continguts La conductora, Núria Cartanyà, avança els tres grans temes del dia: • 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) – entrevista d’aniversari amb balanç de resultats i testimoni d’un exalumne. • Tallers Oberts de Tarragona – agenda cultural del cap de setmana amb la participació de 30 tallers i 61 artistes. • Cinema i Goya – conversa amb el productor executiu José Luis Montesinos pel curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Premis Goya 2026. "Tres temes els que intentarem tractar ràpidament, però en forma d'entrevista, per tant, una mica més extensament." 2. 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) Què és el CNO i a qui s’adreça Interlocutors: Azara González (directora del CNO Camp de Tarragona) i Iker Mendoza (exalumne). • El Centre de Noves Oportunitats (CNO) és un recurs per a joves de 16 a 24 anys que han: - Abandonat prematurament el sistema educatiu - Començat un cicle formatiu de grau mitjà que no els encaixa - Estan desorientats pel que fa al seu futur acadèmic i laboral • L’objectiu central és orientar, formar i acompanyar els joves perquè puguin construir un projecte professional i vital i, si és possible, retornar al sistema educatiu. "No cal que sigui una línia recta, sinó que potser hem de fer uns passeig endarrere per agafar embrensida i continuar." Metodologia i funcionament Fases i activitats clau: • Orientació inicial: - Descobrir què els agrada i què no - Conèixer l’entorn productiu i les diferents ocupacions - Treballar el coneixement d’un mateix per dissenyar un pla laboral, formatiu i vital. • Formacions tècnico-professionals: - Cursos introductoris per “tastejar” oficis i comprovar si encaixen amb els interessos del jove. - Possibilitat d’obtenir certificats de professionalitat. • Activitats vivencials (exemple del rocòdrom): - Es treballa la constància, l’esforç i la superació com a metàfora per encarar reptes acadèmics (acabar l’ESO, fer un grau mitjà, etc.). • Treball en grup i espai diferent d’un institut: - Sessions grupals en taula rodona, no en aula tradicional, per afavorir la participació i la proximitat. - Entorn menys formal, que trenca amb males experiències prèvies a l’escola o l’institut. • Acompanyament personalitzat: - Equip de tutors i tutores que fan seguiment individual. - Contacte molt proper (fins i tot via WhatsApp) quan el jove falta o es despenja del procés. "Som un programa on tenim joves molt heterogenis. Per tant, ens hem d'adaptar a cada circumstància. I aquest és l'èxit del programa." Accés al CNO i abast territorial • Es pot arribar al CNO: - Per iniciativa pròpia (molts joves hi arriben per boca-orella entre iguals). - Per derivacions d’instituts, serveis socials, promoció econòmica dels ajuntaments i altres serveis. • A nivell de xarxa Start (17 seus a Catalunya): - Han acompanyat prop de 12.200 joves. • Al Camp de Tarragona: - Més de 2.600 joves acompanyats. - Sedes a Tarragona, Reus, Valls i Cambrils, però hi arriben joves de moltes poblacions de la regió. • Finançament i marc institucional: - El programa el finança el Servei d’Ocupació, amb suport del Departament d’Educació. El testimoni de l’Iker: de la desorientació a la vocació Punt de partida: • L’Iker estava en un any sabàtic, sense estudiar ni haver entrat al grau mitjà que volia. • Un conegut li parla del CNO i decideix “anar a provar” l’oportunitat. Què destaca de l’experiència: • Aprenentatge de valors: - No tenir prejudicis - No tenir por - No jutjar els altres • Treball profund d’autoconeixement i de comprensió del món laboral i del retorn als estudis. • Ho descriu com “un viatge molt personal” que també serveix per reinsertar-se com a estudiant. "T'ensenyen ja no només a saber com ets, o què vols, o qui ets. T'ensenyen com és el món laboral, a reinsertar-te en el món de l'estudiant, a aprendre's molt de la vida." Canvi de vocació i trajectòria: • Va entrar al CNO pensant en hostaleria. • Allà descobreix que vol ser monitor de lleure i fa la formació corresponent. • Ha treballat a una casa de colònies com a monitor de lleure. • Actualment prepara la prova d’accés a grau superior per cursar Educació Infantil. Suport familiar: • Els pares l’animen a aprofitar l’oportunitat: “Vols fer això? Fes-ho. Prova-ho i veuràs com va.” • Ara la família es mostra molt satisfeta amb el resultat. Resultats i impacte del CNO Xifres d’èxit al Camp de Tarragona: • Més de 2.100 joves formats en itineraris concrets. • Unes 620 insercions laborals (joves que han trobat feina). • 557 retorns justificats al sistema educatiu (matrícules registrades), tot i que probablement n’hi ha més que no es poden comptabilitzar oficialment. Impacte qualitatiu: • Històries de superació personals: - Joves que no podien ni acudir a una entrevista de feina i que, amb eines i entrenament, aconsegueixen inserir-se laboralment. - Exalumnes que tornen al centre per explicar que continuen treballant i fent nous cursos. • El CNO es consolida com un recurs referent: cada cop més conegut entre els joves i els agents educatius i socials del Camp de Tarragona. "Quan reps aquests feedbacks són els que al final omplen més." Relació amb els nous marcs de formació professional: • Amb la nova llei de FP, les acreditacions i formacions que fan al CNO compten per a futurs graus mitjans i superiors, de manera que no és temps perdut, sinó part del bagatge formatiu del jove. 3. Butlletí informatiu i falques publicitàries Entre la primera i la segona entrevista, entra el Butlletí informatiu del migdia amb un breu repàs de l’actualitat local, seguit de diverses falques publicitàries institucionals i privades. 3.1 Actualitat local i institucional Presenta: Laura Casas. Millora del clavegueram de Tarragona • Avança el pla de millora de la xarxa de clavegueram de la ciutat. • Des del gener s’han renovat 5,5 km de xarxa als barris de Llevant, Ponent i Centre. • Objectiu: intervencions fins al 2033 amb una inversió total de 16 milions d’euros. Sistema de “mànega” per renovar col·lectors • 5 km renovats amb el sistema de mànega: - Es desplega una mànega dins la canonada existent. - S’infla amb aire comprimit. - S’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera. - El resultat és un col·lector nou amb alta resistència als agents químics. "S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa..." (Nacho García, conseller de Territori i president de MASA) • Beneficis del sistema de mànega: - Reducció de terminis d’execució i de temps d’ocupació de la via pública. - Menys molèsties al veïnat. - Reducció de plagues i males olors. - Millora de la velocitat de l’aigua residual. • Els altres 500 metres de la xarxa s’han renovat amb el mètode tradicional d’obrir rasa i substituir les canonades. • Queden pendents de renovar: 18 km en estat greu i 7 km en estat molt greu. Justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre • Les sol·licituds per iniciar processos de justícia restaurativa han augmentat un 84%. • Dades 2024 vs 2023: - Tarragona: d’uns 664 casos a 1.000 sol·licituds. - Terres de l’Ebre: de 37 a 32 (esmentat com a dada comparativa, tot i la lleugera variació). • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, remarca que: "Posar la víctima al centre" i fer un esforç restaurador té un valor que va més enllà de la restitució individual, perquè projecta un compromís de convivència a nivell social. • El tema es tracta en unes jornades de justícia restaurativa al Moll de Costa. Àrea metropolitana del Camp de Tarragona • Capimec Tarragona dona suport a la creació d’una àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb la signatura d’un conveni amb l’Associació per l’Impuls Metropolità. • És la primera entitat a adherir-se formalment. Open Arms al Port de Tarragona • El vaixell d’Open Arms romandrà ancorat al Moll de Costa fins diumenge. • Objectiu: donar a conèixer la seva tasca de rescat de vides al mar de persones que fugen dels seus països. • Activitats previstes: - Visites obertes a la ciutadania. - Es preveu la visita d’uns 750 alumnes de la ciutat. Òscar Camps: "En aquest temps que estem vivint, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu... la defensa dels drets humans és una obligació de tothom." • Es reforça l’aliança entre Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Diputació de Tarragona i Open Arms. • L’alcalde Vinyuales recorda que la contribució municipal al conveni amb Open Arms ha passat de 50.000 a 70.000 euros. 3.2 Falques publicitàries i institucionals Després del butlletí, s’emet una sèrie de falques publicitàries i missatges institucionals que donen context a projectes i serveis del territori: • Pla Tarragona 26 – Nou model de ciutat amb especial èmfasi en neteja viària i recollida de residus, reforçant equips de neteja amb aigua, freqüències i manteniment de contenidors. • Cupó Extra de Nadal de l’ONCE – Falca amb to emocional sobre la "il·lusió" del Nadal i el sorteig de l’1 de gener. • Millores als trens regionals del sud de Catalunya (Renfe/Rodalies) – Més connexions diàries, menys temps de trajecte i recuperació de l’R13 Barcelona–Lleida. • Pla Impuls DIPTE (Diputació de Tarragona) – Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Tanatori Municipal de Tarragona – Anunci d’una reforma de 3,2 M€ per millorar instal·lacions, serveis i eficiència energètica (obres fins al segon trimestre de 2026). • Port de Tarragona – Moll de Costa – Promoció de la zona com a "Rambla de la Cultura" a la vora del mar, amb museus, exposicions, teatre, esports i gastronomia marinera a El Serrallo. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona – 12a edició, amb exposicions al Moll de Costa i l’aigua com a eix temàtic. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona – 25 anys de cinema emergent, sessions Vermut al Serrallo i "Pantalla Tarracó" transformant espais de la ciutat. • Obramat Tarragona – Falca comercial adreçada sobretot a professionals de la construcció i la reforma. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) – Presentació com a centre de recerca referent en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV). • Falca de Tarragona Ràdio sobre la pròpia emissora i la celebració de ser "som 40.000". • Teatre Tarragona – Anunci de l’obra Los Centros de Lorca de la companyia tarragonina Antagonista Teatro, com a part de la programació cultural del teatre municipal. 4. Tallers Oberts de Tarragona: art en viu per tota la ciutat Interlocutor: Joan Martínez, fotògraf i membre de l’associació. Evolució del projecte • Es presenta la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona, que enguany fa un salt de la Part Alta al conjunt del centre de la ciutat. • Dates: del 28 al 30 de novembre. • Organitza l’associació Comunteu / Taller 03: - Grup actiu des de 2005 i constituït com a associació des de 2014. - Neix a la Part Alta, però les dificultats de lloguers i espais han fet que els tallers s’escampin per diversos punts de la ciutat. "A poc a poc... cada vegada ens hem anat repartint per tota la ciutat. I hem acabat ampliant de la part alta... a tota la ciutat." Format i filosofia dels Tallers Oberts • Participació d’aquesta edició: - 30 tallers oberts. - 61 artistes. - 3 associacions convidades. • Objectiu principal: - Obrir els espais de treball dels artistes al públic, no només exposicions acabades en galeries. - Mostrar processos creatius, eines, materials i espais, per entendre com es fa l’obra, no només el resultat final. "Volem obrir els nostres espais de treball... veure on l'artista crea, perquè veus els processos que mirant l'obra final potser no es veu del tot." • Els tallers estaran oberts gratuïtament dissabte i diumenge. • Alguns espais ofereixen activitats/tallers participatius (uns 14–15), d’altres només visita i conversa. Tipus d’activitats i públic • Activitats molt variades: - Joieria. - Pintura. - Propostes específiques per a canalla (manualitats, peces per Nadal, motlles de la mà, etc.). • Es promou la proximitat veïnal: - El veí descobreix que al costat hi ha un taller i que la persona de la cantonada és pintor, escultor o fotògraf. - Es genera diàleg entre ciutadania i creadors, fent l’art més accessible i humà. "La persona que treballa a la fruiteria de la cantonada ha anat a veure un taller i descobreix que el seu veí és pintor... això és superxulo des del punt de vista d'una persona que crea." Diversitat artística i relació amb l’Escola d’Art • Tarragona compta amb una base molt sòlida de creadors gràcies a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, que fa de cantera d’artistes. • Als Tallers Oberts hi ha una gran diversitat de disciplines dins de les arts visuals: - Pintura - Ceràmica - Escultura - Fotografia - Disseny gràfic i altres formes d’arts plàstiques • No hi ha una única "especialitat tarragonina", sinó una varietat de llenguatges que es considera un punt fort. "Per sort, no [estem especialitzats en una sola cosa]. Perquè moltes vegades, la varietat és important." Situació laboral i projecció • Viure exclusivament de l’art és difícil, però molts artistes combinen projectes i encàrrecs dins i fora de Tarragona. • Alguns participants tenen trajectòries internacionals: - Projectes a Nova York, Japó i diversos països d’Europa. - Pintor convidat que treballa sovint a la Xina. • Es remarca que Tarragona té un gran pes en patrimoni romà i cultura popular (Santa Tecla, Seguici Popular, etc.), que sovint ha eclipsat la creació contemporània, però festivals com SCAN, REC o altres iniciatives mostren una escena artística viva. Com participar-hi: mapa i punts de trobada socials • Per seguir la ruta, l’organització ha editat un mapa desplegable amb: - Llista de tallers. - Ubicacions per tot el centre de la ciutat. • On aconseguir el mapa: - A qualsevol taller participant. - Informació prèvia a l’Instagram @tallersoberts.tgn. • A més de la visita als tallers, hi ha dos espais de trobada social: - Divendres: presentació de l’edició al Doce Topos (carrer Podacà). - Dissabte: festa a l’Eclèctic, oberta a tothom. "La idea és que ens puguin veure tant dintre dels tallers com fora." 5. Cinema: Baile con la muerte i la cursa cap als Goya Interlocutor: José Luis Montesinos, productor executiu i cineasta tarragoní. El projecte i la seva trajectòria • Baile con la muerte és un curtmetratge d’animació en 3D que ha estat preseleccionat als Premis Goya 2026 en la categoria de Millor Curtmetratge d’Animació. • Talent tarragoní al projecte: - Carlota Massó, directora del curt. - José Luis Montesinos, productor executiu (ja guardonat en el passat amb el Goya pel curt El corredor). • El projecte neix a partir de la productora Brother Lab (o Bruder Lab), creada per Montesinos i Sergi Vizcaíno, amb la voluntat de descobrir i impulsar talent jove en animació. "Nosaltres pertanyem a l'ofici de la diversificació... tant en projectes de ficció com ara d'animació." Argument i to del curtmetratge • Protagonista: Sofia, una jove rebel i impulsiva. • Trama bàsica (sense espòilers): - Sofia viu a un ritme frenètic, enmig d’una persecució policial. - Es produeix un enamorament a primera vista amb un personatge molt especial: la Mort. - El curt reflexiona sobre què implica enamorar-se d’un ésser com la Mort, tant per a ella com per a la pròpia Mort. "Tothom sap el que implica enamorar-se pel primer cop, però... i la mort? Què implicarà per la mort?" • El to és d’acció trepidant i ple de girs narratius que mantenen l’espectador enganxat. Estil visual i tècnica d’animació • Baile con la muerte és l’únic curtmetratge finalista dels Goya en animació que utilitza una tècnica de 3D pur en aquesta edició. • Procés de producció: - Comença amb dibuixos i storyboard. - Es creen escultures digitals en 3D amb volum, profunditat i textura. - Es desenvolupen escenaris, atmosferes i personatges amb gran detall. - Es munten sistemes de moviment i articulació per animar escena a escena. • Durada de la producció: més de dos anys de treball d’un equip d’animadors molt joves. • Punt clau: - Tot el procés s’ha fet sense intel·ligència artificial. - Montesinos reivindica que, encara que es faci amb ordinadors, es tracta d’artesania pura en el món digital. "Que sigui amb ordinadors no vol dir que no sigui artesania pura." Recorregut de festivals i reconeixement • Fins al moment, el curt acumula: - 23 premis. - Presència en festivals nacionals i internacionals, alguns qualificadors per als Òscars, els Goya i els Premis Gaudí. • La preselecció als Goya l’ha situat entre els 15 curts finalistes de la seva categoria, a l’espera de conèixer si obté nominació oficial. Distribució i calendari dels Goya • Situació actual de visionat: - De moment, disponible per als acadèmics de l’Acadèmia del Cinema a través de la plataforma interna Peomag. - A partir del mes de desembre, es podrà veure a la plataforma Movistar, fet que augmentarà molt la seva visibilitat entre el públic general. • Calendari de la cursa dels Goya: - Gener: es donaran a conèixer els nominats oficials. - Febrer (o inicis de març): gala de lliurament dels Premis Goya. • Montesinos descriu aquesta fase com una autèntica “campanya”: - Cal fer arribar el curt a tants acadèmics com sigui possible. - L’objectiu immediat és aconseguir la nominació, i a partir d’aquí, ja es veurà fins on arriba. "La campanya és com molt bonica, has de fer arribar el curtmetratge a tots els acadèmics que puguin, perquè el puguin sobretot veure i després valorar." Continuïtat del projecte i futur de l’equip • Arrel de l’èxit del curt, l’equip ja està desenvolupant un llargmetratge vinculat a Baile con la muerte. • Brother Lab / Bruder continua amb la idea de treure un o dos curts l’any i treballar en llargs i sèries d’animació en desenvolupament. • Montesinos reconeix que ja ha viscut la tensió dels Goya amb El corredor, però viu aquesta nova etapa amb la il·lusió de consolidar nous talents, com la directora Carlota Massó. "Crec que ara mateix és una etapa molt especial per ells i per nosaltres." 6. Tancament del programa • Núria Cartanyà acomiada el Què de Què recordant la importància de: - Recursos com el Centre de Noves Oportunitats per reduir l’abandonament prematur i oferir itineraris flexibles als joves del Camp de Tarragona. - Iniciatives com Tallers Oberts de Tarragona per visibilitzar la creació artística local més enllà del patrimoni romà i la cultura festiva. - El paper del talent tarragoní en el cinema amb projectes com Baile con la muerte, capaços de competir als Goya i projectar el nom de la ciutat. • El programa es tanca amb la transició cap a l’informatiu del migdia, mantenint la sintonia habitual de Tarragona Ràdio i deixant oberta la porta a seguir l’evolució de Baile con la muerte i d’altres propostes culturals vinculades a Tarragona. Interlocutors • Núria Cartanyà • Azara González • Iker Mendoza • Laura Casas • Nacho García • Ramon Espadaler • Òscar Camps • Joan Martínez • José Luis Montesinos • Alcalde Vinyuales (esmentat) • Sergi Vizcaíno (esmentat) • Carlota Massó (esmentada) Tags • Què de Què • Tarragona Ràdio • Camp de Tarragona • Centre de Noves Oportunitats • CNO Camp de Tarragona • Abandonament escolar prematur • Orientació juvenil • Formació professional • Inserció laboral jove • Start Noves Oportunitats • Joves 16-24 anys • Tallers Oberts de Tarragona • Tallers d’art • Artistes locals • Arts visuals • Escola d’Art i Disseny de la Diputació • Part Alta • Centre de Tarragona • Cultura contemporània • Patrimoni i cultura popular • Festival SCAN Tarragona • Festival REC • Moll de Costa • Port de Tarragona • Open Arms • Drets humans • Justícia restaurativa • Clavegueram Tarragona • Inversions municipals • Pla Tarragona 26 • Diputació de Tarragona • Universitat Rovira i Virgili (URV) • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) • Teatre Tarragona • Daft Punk • Baile con la muerte • José Luis Montesinos • Carlota Massó • Brother Lab • Curtmetratge d’animació 3D • Premis Goya • Cinema emergent • Festival de cinema • Movistar • Tarragona ciutat neta • Rodalies Catalunya • Complex petroquímic (context territorial) Seccions (amb temps d’inici i final) Obertura musical i presentació del programa Inici: 0 s Final: 141 s Títol: Obertura amb Daft Punk i sumari del dia Resum: Núria Cartanyà explica que el programa comença una mica tard i serà més curt, sonen temes de Daft Punk i es presenten els tres blocs principals: 10 anys del CNO, Tallers Oberts de Tarragona i el curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Goya. Centre de Noves Oportunitats: 10 anys al Camp de Tarragona Inici: 141 s Final: 816 s Títol: 10 anys del Centre de Noves Oportunitats Resum: Entrevista amb Azara González, directora del CNO Camp de Tarragona, i l’exalumne Iker Mendoza. Expliquen a qui s’adreça el centre, la seva metodologia (orientació, activitats vivencials i formació tècnica), el sistema d’accés, les xifres d’impacte (2.600 joves al Camp de Tarragona, 2.100 formats, 620 insercions, 557 retorns als estudis) i el paper dels tutors. L’Iker relata el seu procés, com passa d’estar desorientat a descobrir la vocació de monitor de lleure i projectar-se cap a Educació Infantil, destacant els valors apresos i el suport familiar. Transició al butlletí i tancament del bloc CNO Inici: 816 s Final: 924 s Títol: Comiat del CNO i pas als serveis informatius Resum: Núria felicita el CNO pels 10 anys i convida els oients a visitar el Centre Start a l’Avinguda Roma. Es tanca l’entrevista amb agraïments als convidats i s’anuncia l’arribada del butlletí informatiu i les entrevistes sobre Tallers Oberts i cinema. Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio Inici: 953 s Final: 1263 s Títol: Actualitat local: clavegueram, justícia restaurativa i Open Arms Resum: Laura Casas presenta les notícies del dia: avenç del pla de millora de la xarxa de clavegueram amb 5,5 km renovats mitjançant el sistema de mànega, declaracions del conseller de Territori Nacho García, dades sobre l’augment de processos de justícia restaurativa i reflexió del conseller Ramon Espadaler, suport de Capimec a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, i l’estada del vaixell d’Open Arms al Moll de Costa, amb activitats educatives i reforç del conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, el Port i la Diputació. Falques publicitàries i institucionals Inici: 1263 s Final: 1625 s Títol: Espai publicitari i promoció d’esdeveniments Resum: S’encadenen diverses falques: Pla Tarragona 26 sobre neteja i recollida de residus; Cupó Extra de Nadal de l’ONCE; millores als trens regionals del sud de Catalunya; Pla Impuls DIPTE de la Diputació; reforma del Tanatori Municipal de Tarragona; promoció del Moll de Costa com a espai cultural i de lleure; festivals SCAN i REC; falca comercial d’Obramat; presentació de l’ICIQ; falca corporativa de Tarragona Ràdio; i anunci de l’obra Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona. Tallers Oberts de Tarragona: 15a edició Inici: 1625 s Final: 2140 s Títol: Tallers Oberts: dels orígens a la ciutat sencera Resum: Núria conversa amb Joan Martínez (Taller 03 / Comunteu) sobre la quinzena edició dels Tallers Oberts. Es detalla el creixement de la iniciativa des de la Part Alta fins a tot el centre de Tarragona, amb 30 tallers, 61 artistes i 3 associacions. S’explica la filosofia d’obrir els espais de treball per mostrar processos, les activitats pensades per a adults i infants, el rol de l’Escola d’Art com a viver de creadors, la diversitat de disciplines (pintura, ceràmica, escultura, fotografia, disseny), la dificultat de viure de l’art i la projecció internacional d’alguns participants. Es presenta el mapa desplegable per fer rutes i els punts socials al Doce Topos i l’Eclèctic. Cinema: Baile con la muerte i la preselecció als Goya Inici: 2140 s Final: 2619 s Títol: Baile con la muerte: animació 3D tarragonina als Goya Resum: Entrevista amb el cineasta i productor executiu José Luis Montesinos sobre el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, dirigit per la tarragonina Carlota Massó. Es descriu el naixement de la productora Brother Lab, l’argument del curt (Sofia, una rebel en plena persecució policial, s’enamora de la Mort), el seu ritme d’acció, i l’ús d’una tècnica d’animació 3D molt artesanal, sense IA, que ha requerit més de dos anys de treball. Montesinos comenta els 23 premis aconseguits, la presència en festivals qualificadors d’Òscars, Goya i Gaudí, i la preselecció entre els 15 curts finalistes als Goya. Explica la campanya de visionats per als acadèmics, l’estrena a Movistar al desembre, el calendari de nominacions i la gala, i el desenvolupament d’un llargmetratge i altres projectes a partir d’aquest curt. Comiat del programa i pas a l’informatiu del migdia Inici: 2619 s Final: 2680 s (aprox., fins a "Fins demà") Títol: Tancament del Què de Què i enllaç amb l’informatiu Resum: Núria tanca l’entrevista amb Montesinos, recorda el passatge anterior de l’autor pels Goya amb El corredor i li desitja sort. Avança que es podria entrevistar també la directora Carlota Massó més endavant i acomiada el programa, donant pas a l’Informatiu del migdia de Tarragona Ràdio i posant fi a l’edició del dia del Què de Què.
Resum general Programa monogràfic de TGN Esports (Tarragona Ràdio) dedicat al comiat de Pedro López, entrenador històric del bàsquet tarragoní, que posa punt final a 45 anys de trajectòria a les pistes. L’episodi combina entrevista en profunditat amb Pedro, records esportius (CBT, ADT, Mañanet, Cambrils…), i intervencions sorpresa de persones clau de la seva vida: família i companys d’ofici. El to és emocional, però alhora molt centrat en la cultura del bàsquet i en els valors que ha transmès. 1. El comiat de les pistes i el perquè Pedro López explica que ha decidit deixar d’entrenar després de tota una vida vinculada al bàsquet. • Motiu principal: sensació que la il·lusió i el retorn emocional dels últims anys ja no compensaven l’esforç i la dedicació. • Les últimes temporades les fa al Mañanet de Reus, amb un projecte jove de gent de la casa. Després de dos anys, nota que allò que ell donava no es corresponia amb el que rebia dels jugadors i decideix posar punt final. "Tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat i no hi ha volta enrere." El comiat no és improvisat: ho ha pensat i madurat a consciència, i ho viu amb gratitud cap al bàsquet. 2. Inicis al bàsquet i primeres experiències com a entrenador 2.1. De jugador escolar a entrenador molt jove • En els seus inicis, encara sent jugador escolar a vuitè d’EGB al Sant Pau, el José Luis Inglés (exgerent del patronat) el convenç per portar un equip. • Descobreix que gaudeix d’entrenar des del primer moment i això marca la seva trajectòria futura. 2.2. Pas per clubs tarragonins i formació com a tècnic • Com a jugador, passa pel Club Bàsquet Tarragona (CBT). • Per proximitat i perquè ja el coneixen, comença a entrenar al Col·legi de l’Estonac (Tarragona), amb figures com Rafa Pintado i Pere Tobilla com a responsables del bàsquet del centre. • Durant uns anys combina rol de jugador i entrenador escolar, cosa que li dona una visió molt global del joc. 3. Salt a la base i al bàsquet professional 3.1. Equips de base del CBT • En acabar etapa com a jugador del CBT, se l’incorpora als equips de base del club. • Hi passa 2–3 anys treballant en formació. 3.2. Primera experiència a Segona Divisió • Té la sort d’estar com a ajudant de Jesús San José a Segona Divisió, durant 2 o 3 temporades. • Aquesta etapa li obre la porta a un nivell competitiu superior i a entendre el funcionament del bàsquet semiprofessional. 3.3. Projecte inicial a l’ADT (Torreforta) • Fa una primera etapa a l’ADT, a Torreforta, com a primer entrenador sènior. • Ràpidament, però, torna al CBT. 3.4. Direcció tècnica al CBT i pas per EBA/LEB • De nou al CBT, a proposta de Rafa Pintado, assumeix responsabilitats com a director tècnic. • A partir d’aquí fa el salt seriós a: - Entrenar l’equip a lliga EBA. - Estar quatre anys com a segon entrenador en equips LEB. "Va ser la meva experiència més professional que he tingut." • Comparteix banqueta amb entrenadors de primer nivell: Ricard, Porfi Fisac, Pep Clarós i Salva Maldonado, cosa que considera fonamental en la seva formació com a tècnic. 4. Un entrenador acostumat al rol de segon 4.1. Identitat com a ajudant • Tot i haver estat primer entrenador en diversos equips, se’l coneix molt com a segon entrenador. • Ell mateix explica que mai s’ha sentit menys valorat per això; assumeix el rol com a part de la seva identitat. • Recorda també la seva etapa amb Vicenç Neuja a Segona Divisió, on torna a exercir de segon entrenador. 4.2. Sortir de la zona de confort: marxar del CBT • El fet d’haver estat gairebé sempre com a ajudant el porta, en certs moments, a fer apostes personals per entrenar en solitari. • La primera vegada que marxa del CBT és per anar a l’ADT, on viu un projecte molt engrescador i molt jove. • Amb aquest grup, aconsegueixen un ascens de Segona a Primera Catalana, un dels records esportius més destacats. 5. Testimonis i reconeixements 5.1. El paper de la mare i la família d’origen • Pedro comenta que els seus pares no el podien acompanyar gaire per feina, tot i que puntualment sí que ho feien. • Destaca especialment la seva mare com a gran referent: - Gran aficionada al bàsquet per televisió. - Encara avui segueix els partits, en especial del Real Madrid. - Ell mateix l’ajuda amb les plataformes per poder veure els partits. "Ma mare és una gran seguidora del món del bàsquet... sempre em demana 'quan jugui m’has de dir com el puc veure'." — 5.2. Intervenció de Robert Hernández (ADT) Trucada del Robert Hernández, president de l’ADT, que repassa la relació amb Pedro i n’elogia la feina. Punts clau del testimoni de Robert: • Recorda que Pedro ha tingut tres etapes a l’ADT i que, amb Pep Vergés, van començar el que seria l’embrió del club. • Com a jugador, Robert coincideix amb Pedro en partits “memorables” en camps com: - La Lletja - Esparreguera - Pista de Gaudí (on hi anaven gairebé cada cap de setmana per estudiar rivals) • Destaca especialment: - La manera de fer de Pedro, molt metòdica i orientada a estudiar els rivals. - La seva capacitat de treballar sense internet, anant a veure 2–3 equips cada cap de setmana. "Quan no hi havia aquestes estadístiques, el Pedro tenia un Excel en el que valorava tots els jugadors de totes les categories… tothom deia: qui és el boig que fa això? Aquell boig era el Pedro López." Aquest Excel casolà mostra el seu caràcter obsessiu per la feina ben feta, analític i apassionat pel bàsquet. — 5.3. Orgull de CBT i somni complert • Li pregunten si els entrenadors que comencen en bàsquet escolar anhelen arribar al primer equip del CBT o a entorns professionals. • Ell respon que sí, que tots els entrenadors de Tarragona volen arribar a portar el Club Bàsquet Tarragona. • Encara que fa temps que no hi va, es declara soci molt antic del CBT (un dels deu primers números) i ho viu amb orgull. "Vaig complir un somni al estar vivint tot això que vaig poder viure." — 5.4. Trucada sorpresa de Porfi Fisac Intervenció telefònica de Porfi Fisac, entrenador ACB, que defineix Pedro com una figura clau a la seva carrera. Aspectes que destaca Porfi: • Pedro va ser una persona que va innovar en tot el que va fer. • El va ajudar enormement a créixer com a entrenador; moltes coses que Porfi fa encara avui les va aprendre amb ell. • El considera: - Un dels millors professionals amb qui ha treballat. - Un amic per tota la vida. "Has sido de lo mejor que he tenido en mi carrera y sobre todo gracias por ser mi amigo." • Explica breument el seu moment actual: després d’acabar etapa a Saragossa, passa temps a Valladolid amb la seva mare i fa de tractorista als camps de fruiters del poble de la seva dona. • Tanquen la intervenció remarcant que: "La carrera té un principi i un final, però l’amistat és per sempre." — 5.5. Missatge de la seva dona, Olga Neila En la part final del programa, apareix un missatge enregistrat de la seva dona, Olga Neila, que dona un to molt emotiu. Què ressalta Olga? • Que Pedro ha dedicat tota una vida al bàsquet i que això mereix un reconeixement. • Recorda com el bàsquet els ha unit: - Es van conèixer en aquest món. - En una temporada, ella va ser jugadora seva. - En altres, va fer de delegada d’equip. - Anaven plegats amb els fills per pavellons, amb la motxilla a l’esquena, per estar a prop seu. • També rememora quan anaven a gravar partits dels rivals amb càmera de vídeo, sovint en sessió doble, i després revisaven els partits junts. • Com a entrenadora de la seva persona, el defineix com: - Molt treballador i molt compromès amb els equips. - Molt exigent amb els altres, però primer amb ell mateix. "Per mi, la més important: ets una molt bona persona, un molt bon pare i per mi la millor parella." • Mira cap al futur: ara els toca gaudir plegats d’altres aventures, seguir compartint la seva passió pel bàsquet, la música i la història. 6. La família actual com a pilar central En la recta final, Pedro destaca que el més important de la seva vida no és la feina ni el bàsquet, sinó la família. • Se sent orgullós de tenir: - Dos fills educats amb valors, molt educats i nobles. - Una dona que ha estat recolzament continu durant tota la seva etapa com a entrenador. "No tinc més que paraules d’agraïment." El programa es tanca amb un to d’emoció continguda, agraïment i una sensació clara que Pedro no deixa el bàsquet, sinó que canvia la manera de viure’l, mantenint: • Els vincles d’amistat. • La passió pel joc. • I el llegat en forma de jugadors, clubs i famílies que han passat per la seva trajectòria.
Resum general del podcast Aquest episodi de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" a Tarragona Ràdio combina actualitat local, patrimoni, emergències humanitàries, medi ambient, comerç i cultura. El magazine alterna entrevistes, cròniques en directe, seccions especialitzades i falques publicitàries. Els grans blocs del programa són: Cloenda de l’any Tàrraco 25 i futur del patrimoni a Tarragona. Open Arms: documentals, visites al vaixell i conscienciació sobre migracions i drets humans. Espècie invasora vespa asiàtica (vespa velutina) i impacte ambiental. Campanya de Nadal comercial: Black Friday, llums, Nadal Musical i calendari d’advent de la Via T. Memòria i esport: podcast històric del Nàstic de Tarragona (ascensos 2015 del primer equip i la Pobla Mafumet). Cultura i cinema: Festival REC i la pel·lícula Yone Batzuetan. Cuina de proximitat: recepta de fricandó des de la Cafeteria Montoliu. Principals temes i idees clau 1. Patrimoni: 25 anys de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat Entrevista al conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre sobre la cloenda de l’any de celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. Punts clau: Balanç molt positiu de l’any Tàrraco 25: Ja s’han superat de llarg els visitants de tot el 2024 abans d’acabar el 2025. S’ha reforçat la idea de Tarragona com a “capitalitat del món clàssic a Catalunya”. Cap de setmana de cloenda (data exacta de la declaració): Portes obertes als recintes del Museu d’Història durant tot el cap de setmana. Acte central dissabte a les 18:00 al Camp de Mart: Espectacle creat per a l’ocasió per Marc Chornet, Part de tu. Una fotògrafa descobreix monuments i personatges que mostren com el patrimoni és “part de tu” en la vida quotidiana de la ciutat. Lliurament del Premi Patrimoni Mundial a una empresa de distribució pel documental sobre enginyeria romana. Diumenge, combinació de patrimoni material i immaterial: Elements del Seguici Popular de Santa Tecla exposats al Passeig Arqueològic (es podran tocar, fer fotos, viure’ls en un entorn excepcional). Vermut musical amb la Banda Unió Musical. Reivindicació dels monuments com a escenaris per a la cultura viva (dansa, música, espectacles). Màping de Tàrraco: Es destaca el mapping com una eina moderna per explicar més de 2.000 anys d’història de Tarragona a través del personatge de Melpomene. Portes obertes especialment recomanades per a qui encara no el coneix. Futur del patrimoni i Consorci: S’ha creat un Consorci amb la Generalitat per gestionar el patrimoni amb inversions històriques (Fòrum de la Colònia, Necròpolis, etc.). Entrada plena en funcionament prevista per 1 de gener de 2027. La presidència honorífica recaurà en el/la President/a de la Generalitat, però el dia a dia i el control del pressupost recauran en l’Alcalde/ssa de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, que mantindrà majoria als òrgans de decisió. Es manté una inversió municipal d’aproximadament 1 milió d’euros anuals en patrimoni. Nous projectes patrimonials: Intervencions al Fòrum de la Colònia i entorn. Projecte al carrer Vía/Vissa: estabilització de talussos (fase 1) i futura museïtzació i nova ruta arqueològica que connecti Part Alta (ciutat viva) amb la zona de la Necròpolis (món de la mort). Relació ciutadania–patrimoni: El “passi tarragoní” s’ha més que doblat. Aquest cap de setmana es podrà renovar el passi 2026 amb preu reduït. Dades de reserva d’entrades (gratuïtes amb fiança) exhaurides per gairebé tots els actes. Voluntat que el patrimoni no siguin només “pedres trencades”, sinó espais plens de vida cultural. 2. Política municipal: habitatge, micropolítica i mobilitat En l’entrevista amb el conseller també es tracten polítiques d’habitatge i obres urbanes. Habitatge: L’habitatge és percebut com el principal problema de la ciutadania. Competències municipals limitades, però l’Ajuntament vol exprimir-les al màxim: Compra d’edificis sencers via tanteig i retracte. Ja s’han adquirit dos blocs (Bonavista i carrer Lleida) i es proposa el tercer al carrer López-Pelaez, mitjançant el Servei Municipal de l’Habitatge. Construcció de 192 habitatges en marxa i projecte de 60 més a la Vall de la Rabassada. Acord amb En Comú Podem per construir un altre bloc a Floresta/Vigarret (Flores Vigarreta). Micropolítica i obres: Lloc de l’entrevista: el periodista és als voltants de l’Avinguda Roma, on s’està asfaltant. S’anuncia l’asfaltat de Prat de la Riba (obres adjudicades, inici previst primera setmana de desembre). Carrils bici: Es revisa el projecte de carril bici a Prat de la Riba, ja que comporta eliminar un carril de circulació. A diferència del carril de l’Avinguda d’Andorra, aquest té més impacte i s’està restudiant amb el Servei de Mobilitat abans de prendre una decisió definitiva. 3. Opinió del dia: 40 anys d’ensenyament musical a Tarragona Veu de Teresa Valls, professora de cant i fundadora de l’Estudi de Música (40 anys d’història). Idees principals: Record dels inicis de l’ensenyament musical a la ciutat: Fa 40 anys ja existia el Conservatori (més de 70 anys d’història). Impuls pioner de la música a totes les escoles públiques de Tarragona, liderat per Núria del Clos amb suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’alcalde Josep Maria Recasens. Es feien audicions a les escoles (quartet vocal, grup de grallers). Les trobades finals al Camp de Mart reunien uns 5.000 infants. Naixement de l’Estudi de Música (curs 1985–86): Objectiu: fer arribar la música tant a futurs professionals com a qui la vol com a formació i esbarjo. Des de fa 25 anys és escola autoritzada pel Departament d’Educació. Balanç de 40 anys: Han passat per l’escola milers d’alumnes. Molts antics alumnes són ara professionals de la música; d’altres l’han mantinguda com a afició. "Que la música ens acompanyi sempre." 4. Vespa asiàtica (vespa velutina): espècie invasora i impacte ambiental Entrevista a Rubén Alcázar, de l’entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena), especialitzat en la retirada de nius de vespa asiàtica. Dades i impactes clau: Inici de l’activitat de retirada de nius el 2019; des de llavors, creixement constant. 2025: any d’“explosió” de casos: En una sola setmana pot retirar 18–20 nius. Des de dimarts: 5 nius en poques hores. Característiques de la vespa asiàtica / vespa velutina: Mida: el doble o triple que la vespa/abella autòctona. Impacte sobre la biodiversitat: Depreda abelles de la mel, papallones, mosques i altres pol·linitzadors. Pot col·lapsar ruscos d’abelles: pressió constant fins matar-les. Afectació a l’apicultura i a la producció agrícola: Menys pol·linitzadors = menys fruita i menor producció. Com són els nius? Forma de bola o gota d’aigua, poden arribar a 80–90 cm, fins a mida de rentadora. Estructura interna amb diversos pisos de panells plens de larves. Localitzacions molt variades: Arbres alts, socs de garrofers/oliveres, esbarzers, roques, camp de golf, fins i tot dins d’una casa (reixa de ventilació) o en un camp de futbol. Poden estar sota terra. Com actua l’equip d’El Molí del Fort? Primer, avaluació de risc i tipus de tractament. Procura actuar de nit, quan totes les vespes són al niu: actuacions ràpides per col·lapsar-lo. No fan servir fum (com amb les abelles) perquè la dinàmica és diferent. Perillositat per a les persones: Pica com qualsevol vespa, però no és agressiva si no es molesta el niu. El perill real és tocar el niu accidentalment: poden atacar en grup. Extensió i perspectiva: S’estén a uns 50 km l’any, baixant des del Pirineu per tot Catalunya (Girona, Barcelona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre...). Els tres primers anys en una zona nova hi ha una “explosió” de nius; després es tendeix a una certa estabilització per competència entre reines. No té depredadors naturals suficients per controlar-ne la població. Marc legal i recomanacions: En propietat privada, la decisió recau en el propietari (tot i que es recomana retirar sempre el niu). En espai públic amb risc per persones: actuació de l’Ajuntament. En medi natural aïllat, sovint no hi ha ningú clarament responsable. Recomanació central: “Un niu detectat, un niu eliminat” per frenar l’expansió (tot i que l’eradicació és pràcticament impossible). Què fer si veiem un niu? Valorar risc per persones. Trucar al 112, que derivarà a policia/urbana i ajuntament. Localitzar el propietari si és en finca privada. A l’entrevista es destaca també el compte d’Instagram d’El Molí del Fort, on es poden veure vídeos espectaculars de les retirades de nius. 5. Open Arms: documentals, visites i educació en drets humans El programa dedica diversos trams a Open Arms i a la seva presència a Tarragona. 5.1. Presentació inicial del tema A l’inici del magazine, el conductor explica que: El vaixell d’Open Arms arriba a Tarragona. Es projectarà el documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo" (Tóquima ha rescat el mar Ageu, com l’anomenen al programa) al vestíbul del Teatre Tarragona. Hi haurà col·loqui amb Òscar Camps, fundador d’Open Arms. El documental mostra: Els orígens d’Open Arms com a grup de socorristes a Lesbos. Imatges duríssimes de la crisi de refugiats a la ruta Turquia–Grècia. El context de països com el Senegal, on molts pares expliquen que farien “el que fos” perquè els fills puguin marxar a Europa, perquè “allà no hi ha res a fer”. També es critica la sentència que absol l’exministre italià Matteo Salvini per impedir l’atracada d’Open Arms, en el marc de l’auge de l’ultradreta europea. 5.2. Connexió en directe des del Moll de Costa (vaixell Open Arms) Pep Sunyer i Abril Rius connecten en directe des del Moll de Costa (davant del Tinglado 4), on està amarrat el vaixell d’Open Arms. 5.2.1. Simulacre de rescat amb alumnes de socorrisme Entrevista a Gerard Canals, coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Visita d’alumnes del cicle de socorrisme de l’Institut Jaume I de Salou. Se’ls explica: Funcionament del vaixell. Protocols de rescat, mitjans de salvament, tipus d’embarcacions precàries que troben (de goma, fusta, ferralla). Perfil dels socorristes voluntaris: Han de ser socorristes en espais naturals, amb experiència real de socorrisme. A cada llanxa hi ha dos socorristes, com a mínim un amb experiència prèvia en missions. Simulacre que es farà a l’aigua: Una barca inflable amb “passatgers”. Llanxes d’Open Arms s’hi aproximen, reparteixen armilles, traslladen la gent al vaixell. A bord, es fa triage mèdic i atenció als casos més greus. 5.2.2. 10 anys de rescat i situació actual Gerard recorda els inicis a Lesbos fa 10 anys: Començaven des de la platja, com socorristes, limitats als primers 200–300 metres. Posteriorment incorporen motos d’aigua (tot i no ser el mitjà ideal) i finalment barques de rescat professionals. Descriu les barques precàries que troben: Construïdes a tallers improvisats a les platges. Sense cap certificat de seguretat. No se sap com reaccionaran si es punxen o si suportaran l’onatge. Sobre la mortalitat al mar: Al Mediterrani s’han ofegat més de 72.000 persones en els darrers anys. L’objectiu d’Open Arms és simple però immens: reduir al màxim les morts al mar i portar les persones a un port segur. Impacte emocional: especialment dur amb nadons i infants, sovint trobats ja en estat crític o morts. 5.2.3. Campanya comunicativa contra el discurs d’odi Parlen de la campanya gràfica amb cares molt conegudes i l’eslògan: "A ti también te salvaríamos" Gerard remarca: Ells també salvarien aquestes persones al mar, i aquestes persones també ho farien en la situació inversa. Qualsevol que es trobi algú ofegant-se té l’obligació legal i moral d’ajudar. Open Arms ha portat polítics de tots els colors a bord de l’Astral perquè vegin de primera mà què passa al Mediterrani. 5.2.4. Educació i memòria: entrevista a Ángeles Xer Àngeles Xer, responsable d’educació d’Open Arms, destaca: Importància fonamental de la tasca educativa per combatir discursos d’odi i recuperar la memòria històrica. A les aules: A primària, l’alumnat és encara una “fulla en blanc”. A secundària, creix la influència de discursos d’extrema dreta gràcies a les xarxes socials. Es posa de moda ser “feixista” com a actitud provocadora, sense consciència de les conseqüències. Recorda la situació de les dones en dictadura (no podien obrir comptes, viatjar, etc.) per fer veure especialment a les adolescents que aquests discursos les acabarien perjudicant directament. Projecte Origen – Senegal: Treball amb entitats locals perquè la gent que vulgui no es vegi obligada a marxar. Senegal no és un país en guerra, però té una població molt jove i sense oportunitats laborals. Denúncia de la falta de visats segurs: obliguen la gent a emprendre rutes mortals. Argument econòmic: Europa té població envellida; permetre migració regular facilitaria tractes justos, aportació a la Seguretat Social i eventual retorn als països d’origen. Discursos d’odi i llibertat d’expressió: La llibertat d’expressió s’acaba on comença l’agressió a drets humans. No es pot normalitzar un relat que deshumanitza migrants i altres col·lectius. Visites al vaixell i horaris: El vaixell és visitable fins diumenge. Matins: visites concertades per centres educatius. Tardes (entre setmana): portes obertes per ciutadania. Dissabte i diumenge: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo": Direcció de David Fonseca i Arantza Díez. Explica els inicis d’Open Arms a Lesbos. Col·loqui posterior amb Òscar Camps al Teatre Tarragona. 6. Comerç i Nadal: Via T, Black Friday i dinamització de la ciutat Entrevista a Judit Santís, gerent de la Via T (associació de comerç urbà de Tarragona). 6.1. Black Friday i bons comerç El Black Friday s’ha anat allargant: d’un parell de dies ha passat a quasi un mes de promocions, sobretot online. Per al comerç local: No és la campanya estrella: marges molt ajustats, descomptes difícils d’assumir. Molts comerços hi participen perquè els altres ho fan, per no quedar-se enrere. Bons comerç de l’Ajuntament: Valoració positiva: ajuden a moure vendes sense exigir descompte al comerç (l’Ajuntament compensa després). Molta utilització en el sector alimentari. Bona estratègia haver-los fet abans del Black Friday. 6.2. Encesa de llums i descentralització de Nadal Encesa de llums de Nadal: Es trasllada de la Rambla Nova a la Plaça de la Font, per manca d’espai a la Rambla. Aquest canvi genera expectació: s’hi espera una festa molt concorreguda. Política de descentralització: Es faran diverses enceses de llum en diferents zones: Plaça de la Font (acte principal). Serrallo, Plaça Verdaguer, barri de Ponent, etc. Objectiu: que altres barris no sentin que “tot passa al centre”. Via T també treballa en accions específiques a barri de Ponent i altres zones per repartir la dinamització. 6.3. Nadal Musical 12a edició del “Nadal Musical” impulsat per la Via T. Característiques: Concerts i actuacions de: Grups locals, escoles de dansa, escoles de música. Tant professionals com amateurs. Objectiu: Donar veu als artistes locals i fer-los de “altaveu” al carrer. Crear ambient nadalenc i experiències de compra més agradables. Suport econòmic de Diputació de Tarragona i Conselleria de Comerç. 6.4. Calendari d’advent Via T La Judit presenta en directe el calendari d’advent de la Via T (i en porta un als locutors). Origen i evolució: Neix durant la pandèmia inspirat en “Charlie i la fàbrica de xocolata”. Primer format: empresa de Madrid especialitzada en calendaris + il·lustradors de l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona (un diferent cada any). Des del 2024, col·laboració amb la pastisseria Velvet: Velvet produeix la xocolata i s’encarrega de l’envasat alimentari. Packaging més gran, amb disseny tarragoní. Edició actual: Il·lustració inspirada en el barri del Port: Protagonista el Tinglado, guarnit nadalencament. Detalls/gruinyos: Nàstic de Tarragona, colles castelleres (Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona), Via T, El Serrallo (arbre decorat amb petxines, gambes vermelles, corda de pescador...). Premis: Doble de premis que l’any anterior: 44 premis. Premi estrella 1: una família podrà rebre els Reis Mags quan arriben amb vaixell al Port de Tarragona (zona del Serrallo), gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura. Premi estrella 2: Nintendo Switch amb joc. Altres: menús per a dues persones, experiències a la granja de nens, regals per adults i infants, entrades al Magatzem Reial, etc. Funcionament: Cada casella porta xocolata; si hi ha premi, a dins hi ha una T daurada i un paperet amb el premi. Cal guardar el paperet per poder bescanviar-lo a la Via T. Punts de venda: Pastisseria Velvet, Botiga Lloro, Botiga del cafè. A Ponent: Urli Moda i Centre Marís Formació. Rambla Vella: Marc Cornego. Part Alta: Bodega Gerard (Plaça del Fòrum). També alguns a l’oficina de la Via T. 6.5. Fòrum Vinarium La Judit ha de marxar a la presentació del Fòrum Vinarium: Fira de vi a la Plaça del Fòrum, impulsada pel Bodega Gerard i veïns de la plaça. Ja porta nou edicions i combina vins, entitats, grups locals i producte de quilòmetre zero. S’espera que el mateix Gerard n’expliqui detalls en una altra secció. Frase que es cita: "La vida són ratets", lema associat a l’ambient distès del Fòrum Vinarium. 7. Cultura i cinema: Festival REC i "Yone Batzuetan" El programa combina falques i contingut editorial sobre cultura. 7.1. Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona Publicitat recurrent del REC, que celebra 25 anys. Dates: del 3 al 8 de desembre. Propostes destacades: Sessions Vermut: Cinema i Vermut al Serrallo (pla de migdia). Pantalla Tarracó: convertir diversos espais de la ciutat en sales de cinema efímeres. Es presenta com “una oportunitat per veure avui el cinema de demà”. 7.2. Cicle "Fem soroll" a CaixaForum i entrevista a Sara Fantova Secció cultural dedicada a les projeccions prèvies del REC a CaixaForum Tarragona. Cicle "Fem soroll": quatre pel·lícules; la quarta és "Yone Batzuetan", de Sara Fantova. Projecció: demà a les 19 h a CaixaForum Tarragona, amb la presència de la directora. Entrevista amb Sara Fantova (directora): Yone Batzuetan és la seva òpera prima de llargmetratge, després d’un curt de final de carrera a l’ESCAC. Argument: Protagonista: Ione, jove de 20 anys de Bilbao. El pare té Parkinson i deixa de treballar; passa molt més temps a casa i això fa emergir la manca de comunicació entre pare i filla. En paral·lel, són les festes de Bilbao; la Ione hi participa activament amb les amigues. Coneix l’Olga, amb qui viu una història d’amor. La pel·lícula explora el pas de filla a cuidadora, la recerca de lloc propi entre la responsabilitat familiar i el desig vital propi. Llengua: Majoritàriament en euskera, amb presència natural del castellà. Voluntat de mostrar el context real de Bilbao, bilingüe, amb autenticitat. Origen del projecte: Guió compartit amb Núria Dunjó i Núria Martín. Neix de la por compartida de veure envellir els pares i la possibilitat de perdre’ls. Estil i recepció: Imatges molt sensibles, textura visual propera i honesta. Música de Pau (compositor) amb to melancòlic i íntim. S’ha estrenat al Festival de Màlaga, ha passat pel D’A Film Festival (Barcelona), Atlantida Mallorca Film Fest, i s’ha estrenat en sales el setembre. El públic la rep com una pel·lícula honesta i justa amb el tema que tracta. Producció: Realitzada amb pocs recursos, però gràcies al suport de l’ESCAC i una comunitat molt implicada. Moltes escenes rodades dins les festes reals de Bilbao (xupinazo, etc.), sense recreació artificial. Anècdota: el discurs de la pregonera del xupinazo, rodat en directe, va encaixar tan bé amb el film que semblava guionat. Futur: L’equip vol continuar fent cinema i ja pensa en una segona pel·lícula, tot i que ara estan centrades en acompanyar el recorregut d’aquesta. 8. Esport i memòria: Nàstic 2015, “1886, la història d’un escut” En la franja final apareix el podcast intern de Tarragona Ràdio "1886, la història d’un escut", dedicat al Club Gimnàstic de Tarragona (Nàstic de Tarragona). Episodi destacat: Any 2015, “any d’ascensos”: El Nàstic puja a Segona Divisió A (categoria de plata). El filial, la Pobla Mafumet, puja per primer cop a Segona B. Ascens del Nàstic: Entrenador: Vicente Moreno. Temporada de menys a més, sempre a la part alta, líder des de la jornada 19 (mai més desbancat). Balanç: 21 victòries, 10 empats, 7 derrotes; 51 gols a favor, 30 en contra. Campió del grup 3 de Segona B amb tres jornades d’antelació. Eliminatòria d’ascens contra la SD Huesca: Anada a l’Alcoraz: 0–0. Tornada al Nou Estadi Costa Daurada: victòria 3–1. Golejadors: Lago Junior, David Rocha i Marcos Jiménez de la Espada. Es reprodueixen els talls radiofònics dels gols a Tarragona Ràdio, amb gran emoció. Clau de la temporada: solidesa defensiva: Parella central: Xisco Campos (que havia patit el descens del 2012) i Pablo Marí (21 anys). Porter Manolo Reina, Zamora del grup (porter menys golejat), fita que no es veia des de Vicente Amigo. Altres noms clau: Manolo Martínez, Javi Rocha al mig del camp, Raico García (màxim golejador amb 14 gols). Celebracions: Xavi Molina, capità, canta “L’amparito” al balcó de l’Ajuntament de Tarragona. Declaracions postpartit de Josep Maria Andreu (president), Josep Fèlix Ballesteros (alcalde), David Rocha, Vicente Moreno i Emilio Viqueira (director esportiu). Ascens de la Pobla Mafumet: Entrenador: Martín Posse. De sortida, l’objectiu no era l’ascens, però l’equip es manté sempre a la zona alta i arriba a liderar en diverses jornades. Lliga regular: segons classificats amb 69 punts. Play-off d’ascens: Eliminació del Tuilla i el San Fernando. Final contra el Gerena (Sevilla): Anada: derrota 1–0. Tornada al municipal de la Pobla: Marc Badillo fa l’1–0 i força la pròrroga. Als penals, el porter Alberto Varo marca el primer i atura el següent, convertint-se en l’heroi. Temporada següent (2015–2016): fita històrica del club: Primer equip a Segona Divisió A. Filial a Segona B. Juvenil a Divisió d’Honor. El podcast es presenta com una producció de Tarragona Ràdio, amb muntatge de Lluís Comas i veus de Gerard Costa i Jordi Blanc. 9. Publicitat i serveis: transport, cultura, recollida de residus, etc. Al llarg del programa apareixen diverses falques publicitàries i institucionals. Destaquen: Rodalies de Catalunya / Renfe: Millores a partir del 22 de novembre als trens regionals del sud de Catalunya. Més connexions, menys temps de trajecte, recuperació del trajecte Barcelona–Lleida (R13), ampliació d’horaris. Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i facilitar eines per impulsar projectes. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (12a edició): Mostres al Moll de Costa, temàtica central l’aigua. Exposicions de fotollibres, Txema Salvans, Paula Artés, Mer Houseman i SCAN Films. Obramat (materials per a la construcció): Enfoc en eficiència energètica (panells solars, aerotèrmia) i finestres a mida. Moll de Costa – Port de Tarragona: Es promou com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, teatre i gastronomia marinera a El Serrallo. Tarragona Ràdio – Sempre Nàstic: Promoció de la retransmissió del partit Nàstic – Hèrcules (jornada 14, Primera Federació) pel cap de setmana. EMATSA: Obres de millora de la xarxa de clavegueram amb tècniques sense rasa per reduir molèsties. ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): Centre de recerca a Campus Sescelades (Universitat Rovira i Virgili (URV)), especialitzat en química sostenible, salut i descarbonització. Tarragona 26 – Pla de recollida de residus i neteja: Objectiu 2: carrers més nets. Es reforça la neteja amb aigua, augment de freqüències i millor manteniment dels contenidors. Teatre Tarragona: Publicitat de l’obra Los centros de Lorca de la companyia Antagonista Teatro. Loteria i ONCE: falques nadalenques sobre el Cupó Extra de Nadal. Tarragona Ràdio – publicitat: ofertes per a negocis locals, promoció “Nou Comerç” amb 7 dies de publicitat a preus reduïts. 10. Cuina: fricandó des de la Cafeteria Montoliu En la píndola culinària final, es parla amb Josep Sabater, cuiner de la Cafeteria Montoliu (Avinguda Marquès de Montoliu). Tema: com fer un fricandó de vedella. Ingredients bàsics per a 4 persones: 800 g de vedella (idealment llata; també es pot fer amb cul de contra / grustó), tallada en talls no massa fins. Sal, pebre, farina. Oli d’oliva verge extra. 2 cebes mitjanes. 3 pastanagues. 2 fulles de llorer. Un ramet de romaní i farigola. 2 tomàquets madurs ratllats (opcional però recomanat). 1 copa de brandi o conyac. 1 got de vi blanc. Aigua. Bolets (si és temporada, millor rovellons; si no, xampinyons). Picada: 4 dents d’all. 1 llesca de pa de pagès. Julivert (en poca quantitat). 14–15 ametlles torrades. 14–15 avellanes torrades. Elaboració resumida: Marcar la carn: Salpebrar els talls, enfarinar-los lleugerament i marcar-los a foc viu amb oli d’oliva. Reservar. Fer el sofregit: A la mateixa cassola, sofregir ceba picada i pastanaga a daus, amb llorer i herbes aromàtiques. Afegir el tomàquet ratllat i coure uns minuts. Deglasar: Afegir el brandi i el vi blanc, deixar evaporar l’alcohol. Tornar-hi la carn i coure: Incorporar la carn marcada, cobrir amb aigua i coure a foc suau fins que sigui tendra. Picada: Enrossir lleugerament l’all i el pa (si es vol), triturar amb ametlles, avellanes i julivert fins a obtenir una pasta fina. Afegir la picada al guisat cap al final de la cocció perquè espesseixi la salsa. Bolets: Saltejar els rovellons o xampinyons a banda i incorporar-los al fricandó al final. Reposar: Idealment, d’un dia per l’altre, perquè els sabors integrin i la salsa agafi cos. Recomanació: és un plat perfecte per a festes, es pot deixar fet abans i només cal escalfar. Participants / Interlocutors Locució principal i equip: Josep Sunyer Núria Cartanyà Miquel González Abril Rius (connexió Open Arms) Lluís Comas (so, producció tècnica) Altres noms citats: Mauri Fernández, Joan Andreu Pérez, Javier Gispert. Convidats i entrevistats: Nacho García Latorre – Conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona. Teresa Valls – Professora de cant, fundadora de l’Estudi de Música. Rubén Alcázar – Entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena), especialista en vespa asiàtica. Judit Santís – Gerent de la Via T. Sara Fantova – Directora de Yone Batzuetan. Gerard Canals – Coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Àngeles Xer – Responsable d’educació d’Open Arms. Josep Sabater – Cuiner de la Cafeteria Montoliu. Veus del podcast del Nàstic: Gerard Costa, Jordi Blanc i talls d’entrevistes a Josep Maria Andreu, Josep Fèlix Ballesteros, David Rocha, Vicente Moreno, Emilio Viqueira. Tags principals Tàrraco 25 Patrimoni de la Humanitat Museu d’Història Camp de Mart Seguici Popular Santa Tecla Mapping Tàrraco Consorci de Patrimoni Ajuntament de Tarragona Habitatge social López-Pelaez Avinguda Roma Carril bici Vespa asiàtica Vespa velutina Espècie invasora Apicultura Biodiversitat El Molí del Fort Farena Open Arms Òscar Camps To Kyma Rescate en el mar Egeo Migracions Drets humans Lesbos Senegal Educació en drets humans Camp de Tarragona Port de Tarragona Via T Black Friday Bons comerç Nadal Musical Calendari d’advent Via T Plaça de la Font Rambla Nova El Serrallo Fòrum Vinarium Festival REC Yone Batzuetan Sara Fantova CaixaForum Tarragona Nàstic de Tarragona Pobla Mafumet Segona Divisió A Segona Divisió B 1886 la història d’un escut Club Gimnàstic Tàrraco Arena Plaça (TAP) Fricandó Cafeteria Montoliu Tarragona Ràdio La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 Seccions amb temps (start_second / end_second) 1. Sintonia i presentació del programa start_second: 0 end_second: 47 section_title: Obertura i sintonia de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" section_summary: Presentació de la sintonia del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb l’equip habitual i oients. 2. Sumari del dia i temes principals start_second: 48 end_second: 185 section_title: Sumari: Tàrraco 25, Open Arms, REC, Nadal i Black Friday section_summary: Introducció als principals temes del magazine: cloenda de Tàrraco 25, arribada del vaixell d’Open Arms a Tarragona, projecció de la pel·lícula Yone Batzuetan dins el cicle Fem soroll del Festival REC, inici del Nadal comercial amb encesa de llums (traslladada a la Plaça de la Font) i arribada del Black Friday com a tret d’inici de la campanya de Nadal. 3. Calendari d’advent, Black Friday i documental d’Open Arms start_second: 185 end_second: 353 section_title: Advent, Black Friday i primer aprofundiment en Open Arms section_summary: Conversa distesa sobre calendaris d’advent, mania de comprar-los tard i menjar totes les xocolatines de cop, proliferació de calendaris temàtics. Es parla del Black Friday com a cap de setmana clau d’inici de descomptes i encès de llums. El conductor explica que està “mentalment” a l’Open Arms després de veure el documental que es projectarà al Teatre Tarragona, que narra els inicis de l’ONG a Lesbos i la dureza de la crisi migratòria. 4. Crisi migratòria, Salvini i context polític start_second: 353 end_second: 363 section_title: Reflexió sobre Salvini, ultradreta i origen dels migrants section_summary: Editorial espontani sobre la situació del món i l’auge de l’ultradreta a Europa. Es critica la sentència que absol Matteo Salvini per impedir l’atracada d’Open Arms a Itàlia. Es remarca que els migrants arriben de contextos com el Senegal, on molts pares farien el que fos perquè els fills puguin anar a Europa, ja que “allà no hi ha res a fer”. 5. Presentació del tema vespa asiàtica start_second: 363 end_second: 446 section_title: Introducció a la problemàtica de la vespa asiàtica section_summary: Anunci d’una entrevista sobre la vespa asiàtica (vespa velutina), considerada espècie invasora que s’estén pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es presenta el “superheroi” que la combat, Rubén Alcázar d’El Molí del Fort (Farena), molt actiu a Instagram. Es descriu breument la vespa: mida gran, depredadora d’abelles i papallones, nius en forma de bola; es recomana trucar al 112 si es detecta un niu. 6. Avanç de continguts (tertúlia, Nàstic, cuina) start_second: 446 end_second: 519 section_title: Avanç: tertúlia, Sempre Nàstic i fricandó final section_summary: Es recorda que Miquel González tornarà per fer la tertúlia mentre part de l’equip marxa cap a l’Open Arms. Es menciona el programa Sempre Nàstic i el podcast "1886, la història d’un escut" sobre l’ascens del Nàstic. També s’avisa que el programa es tancarà amb un espai de cuina des de la Cafeteria Montoliu, on es parlarà d’un fricandó. 7. Opinió del dia: 40 anys de l’Estudi de Música start_second: 519 end_second: 675 section_title: Opinió: 40 anys de l’Estudi de Música i pioners de la música a l’escola section_summary: La Teresa Valls, fundadora de l’Estudi de Música, fa una reflexió sobre els 40 anys del centre i l’evolució de l’ensenyament musical a Tarragona. Recorda com, amb Núria del Clos i suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’alcalde Josep Maria Recasens, es va aconseguir que totes les escoles públiques de la ciutat tinguessin música. Rememora les espectaculars trobades de final de curs al Camp de Mart amb 5.000 infants i celebra que molts antics alumnes són avui professionals o mantenen la música com a esbarjo. 8. Falques institucionals i culturals (transport, Diputació, SCAN, Obramat, REC, Port) start_second: 675 end_second: 849 section_title: Publicitat: Rodalies, Diputació, SCAN, Obramat, REC i Port de Tarragona section_summary: Bloc de falques: millores a Rodalies de Catalunya, Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, publicitat del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, anuncis d’Obramat (eficiència energètica), falca del Festival REC i promoció del Moll de Costa com a eix cultural del Port de Tarragona. 9. Entrevista: cloenda Tàrraco 25 i futur del patrimoni start_second: 849 end_second: 1617 section_title: Entrevista a Nacho García: cloenda Tàrraco 25 i Consorci de Patrimoni section_summary: Llarg bloc d’entrevista amb el conseller de Patrimoni Nacho García Latorre sobre la cloenda de l’any Tàrraco 25 i el futur de la gestió patrimonial. • Es fa balanç de l’augment de visitants i de la consolidació de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. • Es detallen els actes del cap de setmana: portes obertes als recintes del Museu d’Història, espectacle Part de tu al Camp de Mart, lliurament del Premi Patrimoni Mundial, vermut musical amb la Banda Unió Musical, presència del Seguici Popular al Passeig Arqueològic i portes obertes al mapping. • Es parla del nou Consorci de Patrimoni amb la Generalitat, del seu calendari d’entrada en funcionament (1 de gener de 2027), de la garantia que l’Ajuntament de Tarragona manté el control de les decisions i del manteniment d’un milió d’euros anuals d’inversió municipal en patrimoni. • També es toquen temes d’habitatge social (compra de blocs sencers com el del carrer López-Pelaez, construcció de nous habitatges a la Vall de la Rabassada i altres zones), micropolítica urbana (asfaltat de l’Avinguda Roma, revisió del carril bici de Prat de la Riba) i l’èxit del passi tarragoní com a eina per apropar ciutadania i monuments. 10. Falques: EMATSA, ICIQ, publicitat local, Sempre Nàstic start_second: 1637 end_second: 1806 section_title: Publicitat: clavegueram, ICIQ, anuncis i promoció del Nàstic section_summary: Falques sobre les obres de clavegueram d’EMATSA amb tècniques sense rasa, presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), publicitat comercial i promoció del partit Nàstic–Hèrcules dins del programa Sempre Nàstic a la sintonia de Tarragona Ràdio. 11. Entrevista: vespa asiàtica amb Rubén Alcázar start_second: 1806 end_second: 2576 section_title: Vespa asiàtica (vespa velutina): impacte, nius i protocols de retirada section_summary: Conversa en profunditat amb Rubén Alcázar de l’entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena) sobre la vespa asiàtica. • Es descriu l’espècie (vespa velutina), molt més gran que l’autòctona, i el seu fort impacte sobre abelles, papallones i pol·linitzadors. • Rubén explica l’augment exponencial de nius des del 2019, el volum que arriba a retirar en una setmana, i la diversitat de llocs on apareixen (arbres, cases, roques, camps de golf, sota terra...). • Detalla el seu mètode de treball (actuació nocturna, valoració de risc, tractament ràpid per col·lapsar el niu) i diferencia la vespa asiàtica d’altres espècies pel seu comportament i perillositat. • S’analitza la incidència en l’apicultura i l’agricultura, la manca de depredadors efectius i les perspectives d’estabilització un cop l’espècie porta uns anys al territori. • Es donen pautes clares: si es veu un niu, cal trucar al 112, avisar Ajuntament si és espai públic o localitzar el propietari si és privat, però la recomanació general és retirar sempre el niu. 12. Falques: Sempre Nàstic, La Porteria, publicitat start_second: 2576 end_second: 2763 section_title: Promocions esportives i programes socials a Tarragona Ràdio section_summary: Nova falca del Sempre Nàstic amb la promoció del partit del cap de setmana, publicitat del programa La Porteria (espai sobre justícia global, drets humans i sostenibilitat), i anuncis sobre oportunitats publicitàries a Tarragona Ràdio. 13. Transició musical i recordatori de Nadal start_second: 2709 end_second: 2778 section_title: Musicalització i entrada a la franja de Nadal comercial section_summary: Petita cortina musical (Cocodril Club) i canvi d’hora (gairebé les 10). Es recorda que s’acosta la campanya de Nadal i que l’encesa de llums d’aquest divendres marca l’inici oficial, coincidint amb el Black Friday. 14. Entrevista: Nadal comercial i Via T amb Judit Santís start_second: 2778 end_second: 3623 section_title: Via T: Black Friday, bons comerç, Nadal Musical i calendari d’advent section_summary: Llarg bloc amb Judit Santís, gerent de la Via T, sobre el comerç local i la campanya de Nadal. • S’analitza el Black Friday, el seu impacte decreixent sobre el comerç físic local per la competència del comerç online, i la percepció que “cal ser-hi” tot i que no aporti grans beneficis. • Es valora molt positivament la campanya de bons comerç municipals, destacant l’encert de programar-los abans del Black Friday. • Es parla de la encesa de llums a la Plaça de la Font, de la voluntat de descentralitzar actes d’encesa a altres barris, i de la importància de convertir el centre i els barris en espais agradables per passejar i comprar. • S’explica en detall el projecte del Nadal Musical (12a edició), amb grups locals, escoles de dansa i música, i suport de la Diputació i la Conselleria de Comerç. • Judit presenta el calendari d’advent de la Via T, explica el seu origen durant la pandèmia, la col·laboració amb Velvet i il·lustradors tarragonins, descriu l’edició d’enguany inspirada al barri del Port i detalla el funcionament dels premis i els punts de venda. • Finalment, es menciona el Fòrum Vinarium a la Plaça del Fòrum, fira de vi consolidada que combina vi, música, projectes socials i productes de proximitat. 15. Falques culturals i comercials start_second: 3623 end_second: 3951 section_title: Bloc de publicitat: música, SCAN, tanatori, Port, Obramat section_summary: Espai amb falques diverses: promoció d’un grup local (Dos UT), recordatori del Festival SCAN, anuncis del Tanatori Municipal de Tarragona (obres de millora), nova falca del Moll de Costa com a espai cultural, i publicitat d’Obramat (finestres a mida, suport a professionals de la construcció). 16. Podcast “1886, la història d’un escut”: Nàstic 2015 start_second: 3951 end_second: 4471 section_title: 1886, la història d’un escut: els ascensos del Nàstic i la Pobla 2015 section_summary: Emissió d’un episodi del podcast intern "1886, la història d’un escut" sobre l’any 2015, quan el Nàstic de Tarragona puja a Segona Divisió A i la Pobla Mafumet a Segona B. • Es narren les emocions de la celebració a l’Ajuntament de Tarragona, amb talls de veu de Xavi Molina i altres protagonistes. • Es descriu la temporada del Nàstic sota el tècnic Vicente Moreno, la solidesa defensiva i els gols clau de l’eliminatòria contra l’Huesca. • S’explica el camí de la Pobla Mafumet als playoffs, la final contra el Gerena i l’heroïcitat del porter Alberto Varo. • Es remarca la fita única de la temporada 2015–16, amb primer equip, filial i juvenil a les màximes categories possibles simultàniament. 17. Falques: Tarragona 26, ONCE, REC, ICIQ, teatre, publicitat start_second: 4471 end_second: 4734 section_title: Publicitat institucional i cultural (residus, ONCE, REC, ICIQ, teatre) section_summary: S’encadenen diverses falques institucionals i culturals: Pla Tarragona 26 (nou servei de residus i neteja amb objectiu de carrers més nets), anuncis nadalencs de l’ONCE, noves falques del REC, recordatori de l’ICIQ, promoció de l’obra Los centros de Lorca al Teatre Tarragona, i una nova falca de publicitat per a negocis locals a Tarragona Ràdio. 18. Cortineta cultural: secció “La veu de Tarragona amb la cultura” start_second: 4734 end_second: 4750 section_title: Introducció a la secció cultural: "La veu de Tarragona amb la cultura" section_summary: S’activa la sintonia de la secció cultural del programa, dedicada a llibres, cinema, exposicions i propostes d’oci. 19. Secció cinema: cicle "Fem soroll" i entrevista a Sara Fantova start_second: 4750 end_second: 5588 section_title: Proposta REC a CaixaForum: "Yone Batzuetan" amb Sara Fantova section_summary: Espai dedicat al cicle "Fem soroll" del Festival REC a CaixaForum Tarragona. Es recorda que és una cita consolidada prèvia al festival. • S’anuncia la projecció de "Yone Batzuetan" l’endemà a les 19 h, amb presència de la directora Sara Fantova. • Es fa una entrevista extensa a Fantova sobre la pel·lícula: trama (relació de la Ione amb el pare malalt de Parkinson i amb la seva vida festiva i sentimental a Bilbao), inspiració personal i col·lectiva, ús de l’euskera i el castellà, estil visual i recepció als festivals. • S’escolta l’àudio del tràiler (majoritàriament en castellà i euskera), i es comenta la seva atmosfera íntima i melancòlica. • Fantova explica la importància de rodar dins les festes reals, l’anècdota del xupinazo i la pregonera, i les dificultats de fer una òpera prima amb pocs recursos. 20. Connexió en directe: vaixell d’Open Arms al Moll de Costa start_second: 5588 end_second: 6731 section_title: Visita a l’Open Arms: simulacre, 10 anys de rescat i educació en drets humans section_summary: Gran bloc en directe des del Moll de Costa, davant del Tinglado 4, on està atracat el vaixell d’Open Arms. • Gerard Canals explica als locutors i als estudiants de l’Institut Jaume I de Salou el funcionament del vaixell, els protocols de rescat i el simulacre que es durà a terme amb una barca inflable i llanxes de rescat. • Es repassen els 10 anys d’història d’Open Arms des de Lesbos, la incorporació de motos d’aigua i més tard de barques professionals, i la precarietat de les embarcacions que utilitzen els migrants. • Es reflexiona sobre l’impacte emocional dels rescats, especialment en infants, i sobre l’augment de morts al Mediterrani (més de 72.000 persones). • Es comenta la campanya "A ti también te salvaríamos", criticant els discursos de l’ultradreta i afirmant que, davant d’algú ofegant-se, qualsevol persona (també els polítics citats) actuaria per salvar-lo. • Àngeles Xer, responsable d’educació, explica la tasca formativa d’Open Arms a escoles i instituts, l’auge preocupant de discursos feixistes entre adolescents, la necessitat de recuperar la memòria històrica i de vincular-la amb la realitat actual de les migracions. • Es parla del projecte Origen – Senegal, que intenta oferir alternatives reals a la migració forçada, i s’argumenta la importància econòmica i demogràfica de permetre vies regulars i segures de migració cap a Europa. • Finalment, es detallen els horaris de visites al vaixell i es recorda el col·loqui d’aquella tarda amb Òscar Camps al Teatre Tarragona, amb projecció del documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo". 21. Tornada a estudis i tancament amb cuina: fricandó start_second: 6731 end_second: 7150 section_title: Tancament de programa i recepta de fricandó de la Cafeteria Montoliu section_summary: Els locutors tornen a estudis i, a les portes de les 11, introdueixen la píndola de cuina. Entrevisten Josep Sabater, de la Cafeteria Montoliu (Avinguda Marquès de Montoliu), que explica com preparar un fricandó de vedella clàssic. • Detalla el tipus de carn recomanat (llata), la importància de marcar la carn abans de guisar-la, el sofregit de ceba i pastanaga amb herbes aromàtiques, el desglassat amb brandi i vi blanc, i la picada amb all, pa, ametlles i avellanes. • Recomana afegir rovellons si és temporada, i deixar reposar el plat d’un dia per l’altre per concentrar sabors. • Es tanca recordant que sempre es pot gaudir d’aquests estofats directament a la Cafeteria Montoliu, sense embrutar la cuina de casa. 22. Comiat i música final start_second: 7150 end_second: 7200 (aprox.) section_title: Comiat del magazine i tema musical de sortida section_summary: Comiat ràpid del programa, recordant que l’endemà hi haurà més actualitat i més "veu". Es presenta un nou tema musical: el senzill dels Dos UT, grup tarragoní, amb el qual es tanca l’edició d’avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40. Aquest resum recull els eixos principals, les idees clau i la cronologia del podcast, tot destacant el fil conductor: una ciutat que combina patrimoni, compromís social, comerç de proximitat, cultura i memòria col·lectiva en la seva ràdio local, Tarragona Ràdio.
Resum general Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb un repàs àgil de l’actualitat política, econòmica, social i esportiva del Camp de Tarragona. L’espai combina notícies institucionals (pressupost de la Diputació, infraestructures), crònica social (25N i violència masclista), informació universitària i el bloc d’esports centrat sobretot en el Nàstic de Tarragona. 1. Pressupost de rècord de la Diputació de Tarragona (2026) 1.1. Volum i consens polític • Pressupost 2026 de la Diputació de Tarragona: 237,5 M€, un 7% més que l’actual i de nou xifra rècord. • Gran consens polític: Esquerra i PSC (govern) hi sumen el suport de Junts i PP; Vox en queda al marge. "Tornem a fer rècord... presentem els pressupostos de major import de la història de la Diputació." • Objectiu general: reforçar les línies mestres del mandat 2023-2027 i fer uns comptes sòlids, solvents i útils per als municipis. 1.2. Projectes i inversions principals • Pla Impuls Dipte: prop de 48 M€, considerat el projecte de major envergadura, clau per al funcionament dels ajuntaments, sobretot els més petits. • Aposta per: - Teixit cultural i social. - Gestió de l’aigua: 2,4 M€. - Xarxa viària de la Diputació: 14,5 M€ per manteniment i millores. • Projectes concrets: - Nova seu operativa a la plaça Imperial Tarracó: 345.000 € per a la redacció del projecte. - Trasllat de l’Escola i Conservatori de Música a la Tabacalera: 70.000 € per a estudis previs. - Estudi museogràfic del futur Museu d’Art Modern de Tarragona: 82.000 €. 1.3. Valoracions polítiques • Noemí Llauradó (presidenta): subratlla el caràcter de rècord i l’ampli consens, presentant-los com a pressupostos de "tots i totes". • Fran Morancho (Hisenda): insisteix en la idea de pressupostos útils i històrics per volum. • Marc Rovira (Junts): posa en valor la "mà estesa" i el diàleg com a via per uns comptes al servei dels pobles i ciutadania de la demarcació. 2. Nou aparcament provisional a l’estació del Camp de Tarragona 2.1. Obres i calendari • Han començat les obres de l’aparcament provisional, vigilat i gratuït a l’estació del Camp de Tarragona. • Calendari previst: finalització a inicis de 2026. • Objectiu: donar una solució segura i ordenada a l’aparcament dels viatgers, que fins ara aparcaven al voral de la carretera. 2.2. Problemes històrics i millores associades • Des de la posada en marxa de l’estació d’alta velocitat (fa prop de 20 anys), l’aparcament ha estat un maldecap: - Pàrquing subterrani segur però car. - Aparcament al voral, amb robatoris, trencament de vidres i retrovisors i desperfectes constants. • L’alcalde de la Secuita destaca que el nou espai permetrà tenir els vehicles "en un lloc confinat i vigilat", un avantatge clar per als usuaris. 2.3. Aparcament provisional i definitiu • Provisional: - Asfaltat. - 110 places aproximadament. - De ús gratuït i vigilat. • Definitiu (en terrenys municipals, a tocar del provisional): - Uns 600 estacionaments. - De baix cost, amb preu estimat d’uns 5 €/dia (tarifa encara no fixada). - Entrarà en funcionament d’aquí a un any i mig aproximadament. 2.4. Serveis complementaris per als viatgers • Es manté el pàrquing de pagament. • Millores de serveis: - Possibilitat de pagar amb targeta als autobusos a partir de principis d’any (fins ara, només efectiu). - Instal·lació d’un caixer automàtic a l’estació, que fins ara no existia, cosa que dificultava obtenir efectiu. 3. Sector pesquer: dies addicionals de pesca 3.1. Ampliació de dies de pesca • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació autoritza 13 dies extres de pesca per a cada embarcació d’arrossegament del Mediterrani per al 2025. • Ja hi ha tres embarcacions del Port de Tarragona que han sortit a pescar amb aquesta assignació extraordinària. 3.2. Visió del sector pesquer • Xavier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, parla d’una sensació agredolça: - Positiu: més dies per sortir a la mar i pescar. - Negatiu: consideraven que calien més dies per arribar a final d’any amb normalitat. "El fet que ens donin dies ens referma que tenim raó, que el recurs s’està recuperant." • El sector interpreta els dies addicionals com un reconeixement implícit que hi ha peix i que el recurs no està tan malament com es deia. 3.3. Restriccions i sostenibilitat • Fa cinc anys que la flota d’arrossegament pateix restriccions importants. • La majoria de les 22 barques tarragonines podran arribar a final d’any gràcies als dies extres, però caldrà fer servir sistema de pesca conjunta perquè totes puguin sortir. • Sobre la gamba: - Els topalls de captura estan gairebé exhaurits. - La normativa permet fer servir un 10% de la quota de l’any vinent, però Domènech considera que no és la solució de fons. 4. 25N: Tarragona contra la violència masclista 4.1. Manifest institucional i dades locals • Tarragona "clama" per erradicar la violència envers les dones amb motiu del 25N. • Sota el lema "El masclisme juga brut", s’organitzen activitats reivindicatives tot el dia i es fa lectura del manifest davant l’Ajuntament de Tarragona. • El Servei d’informació i atenció a les dones de la Conselleria d’Igualtat ha atès 111 dones: - 86 casos de violència masclista (77,5% del total). 4.2. Violència digital i discurs institucional • L’èmfasi d’enguany se situa en la violència masclista en l’àmbit digital, que: - Afecta dones de totes les edats i contextos. - Colpeja especialment dones amb projecció pública (lideratge polític, periodistes, opinadores, activistes). "La violència masclista en l'àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació." • Es reclama la responsabilitat col·lectiva i institucional per desplegar polítiques públiques adaptades a les noves formes de violència. • L’acte està presidit per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que apel·la a la ciutat: "Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por... Aquesta no és una lluita simbòlica, és una lluita quotidiana." 4.3. Xarxa NOA i espais segurs • Ja hi ha 44 espais adherits a la xarxa NOA, considerats espais segurs contra les violències masclistes. • Aquests espais compten amb personal format per intervenir davant conductes masclistes. 5. 25N i món sindical: Comissions Obreres i UGT 5.1. Actes i reivindicacions sindicals • Comissions Obreres (CCOO) i UGT denuncien la violència masclista en totes les seves formes, també en l’àmbit laboral. • Acte central a la plaça de la dona treballadora amb lectura del Manifest conjunt. • Activitats de CCOO: - Xerrada: "Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes" a càrrec d’Alexia Amat (mare protectora, fundadora de Terme i creadora del projecte Empoderat). - A les 12 h: lectura de manifest, ofrena floral per les dones assassinades i performance per visibilitzar les víctimes de violència vicària. 5.2. Drets laborals de les víctimes • Mar Vázquez (UGT) recorda que: - Encara hi ha assassinats i violència masclista persistent als llocs de treball. - Les empreses tenen protocols per ajudar les dones víctimes. Les dones víctimes de violència masclista poden adaptar el lloc de treball i horaris sense repercussions, ja sigui via conveni col·lectiu, Estatut dels Treballadors o altres lleis de protecció. • CCOO de Catalunya ha organitzat una seixantena d’actes arreu del territori, amb activitats fins al 4 de desembre. 6. URV: protocol contra la violència masclista 6.1. Balanç del primer any • El protocol contra les situacions de violència masclista de la Universitat Rovira i Virgili (URV) registra en el primer any: - 5 consultes (informació sobre tràmits, ajuts i recursos). - 8 queixes (protestes formals per fets o situacions). - 2 denúncies (fets sancionables que obren expedient informatiu). • Comparant amb 2024: 3 consultes més i 3 queixes menys, indicant un possible ús més preventiu i informatiu del protocol. • En la majoria d’atencions, les persones es mostren satisfetes amb les mesures adoptades, i en dues ocasions s’ha procedit a denunciar formalment. 6.2. Àmbit d’aplicació i acompanyament • Quan les situacions s’han produït fora de l’entorn universitari, sense relació amb l’activitat acadèmica, el protocol no és aplicable però: - La Unitat d’Igualtat fa acompanyament, adaptacions i seguiment de les dones afectades. • El protocol s’adreça a: - Assetjament sexual. - Assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat i expressió de gènere. • Cobreix tota la comunitat universitària i substitueix els antics protocols diferenciats per a estudiantat i personal. 7. Esports: Nàstic i altres disciplines 7.1. Primer equip del Nàstic: equilibri entre defensa i atac • Cristóbal Parralo, entrenador del Nàstic de Tarragona, veu un equip que treballant pot aconseguir bons resultats. • Diagnòstic inicial: - Primer partit al camp del Real Murcia: el Nàstic marca gols però en rep 3, i no guanya. - Aquest ha estat un mal de cap recurrent del primer tram de temporada: massa gols encaixats. • Canvi de tendència: - Als dos partits següents: porterIa a zero, però menys arribada ofensiva. "El que més m'agrada és la implicació del grup... hi ha marge de millora i espero que cada setmana estiguem una mica millor." • Parralo vol igualar el control defensiu i ofensiu: - Defensa en bloc, línies juntes, intensitat i agressivitat per evitar ocasions rivals. - En atac, cal arribar amb més claredat a l’últim terç i generar més situacions de gol. • Missatge clau: tots han de defensar i tots han d’atacar. 7.2. Calendari del Nàstic • El Nàstic torna avui als entrenaments després d’una jornada festiva. • Proper compromís: - Dimarts, 16.00 h, al nou Estadi Costa Daurada, davant l’Hèrcules. • Darrer partit de l’any: - Jornada 17 de Lliga, a l’Estadi del Maulí, contra l’Antequera CF. - Dissabte 20 de desembre, 21.00 h. 7.3. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau està pendent d’un partit clau a la pista del Voleibol Muro per certificar matemàticament la permanència. • Possibles rivals de cara a la segona fase: - Voleibol Ribas. - UBG 2008. - Hora Volei Xàtiva. 7.4. Juvenil del Nàstic: adaptació a Divisió d’Honor • El juvenil A del Nàstic encadena tres derrotes consecutives i és 11è del grup 3 de Divisió d’Honor, amb 8 punts de 30 possibles. • Joan Oriol, entrenador i ex-capità del primer equip, manté un to positiu: "Em quedo amb l’esforç dels nanos i que mai baixen els braços... estic convençut que l’equip tirarà amunt." • Factors que expliquen la situació: - 80% de la plantilla prové del juvenil B (Preferent), i encara és en procés d’adaptació a una categoria molt més exigent. - A Divisió d’Honor, "els errors es penalitzen moltíssim" i cal ser guanyadors a les dues àrees. • Proper repte: - Partit contra el FC Barcelona juvenil, un dels grans de la categoria. - Oriol destaca que és un aparador important: molts jugadors del juvenil del Barça estaran aviat al filial, primer equip o futbol professional. 8. Falques i context radiofònic • L’informatiu s’intercala amb falques publicitàries i promoció d’esdeveniments locals, com el REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys de cinema emergent. • Es destaquen formats com: - Sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo. - Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema. • També es menciona una campanya sobre obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, posant en valor una tècnica menys invasiva i amb menys molèsties per als veïns. En conjunt, l’episodi ofereix una visió global i estructurada de la jornada informativa a Tarragona, combinant política territorial, infraestructures, lluita contra la violència masclista, vida universitària i esport.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
