REC, patrimoni i Nadal: Tarragona en clau de cinema i ciutat

Panorama general de l’episodi L’episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina tres grans blocs temàtics: El Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC (25a edició), amb múltiples entrevistes a directors i organització del festival. Patrimoni i ciutat: 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial UNESCO i 25 anys de la xarxa de Santa Tecla, amb reflexió sobre model sanitari i social. Vida de barri i Nadal: encesa de llums a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, activitats de Nadal i connexió amb el comerç local. Entre mig, hi apareixen espais habituals de la graella de Tarragona Ràdio, anuncis institucionals (Pla Tarragona 26, Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, PortAventura, etc.), esports (el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)) i seccions musicals. 1. El REC: 25 anys de cinema emergent 1.1. Presentació del festival i espais A l’inici del programa, l’equip anuncia que el REC és un dels eixos del dia: 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona. Es destaquen espais emblemàtics de projecció dins del concepte Pantalla Tarracó: Sala del sarcòfag d’Hipòlit al Pretori. Antiga Audiència. Museu d’Art Modern. Torre del Pretori. Teatret del Serrallo, dins d’El Serrallo. Col·legi d’Arquitectes, Casa Canals, etc. Activitats paral·leles: Sessions Vermut (cinema + vermut al Serrallo). Espai RecChic. RecLab i Screening Test: participació del públic en la definició de guions i processos de producció. "El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà." 1.2. Pel·lícules i directores/directors entrevistats En aquest tram es fa un veritable tour per diverses òperes primes i films del REC, amb converses àgils i molt centrades en el to i l’ànima de cada pel·lícula. a) Flores para Antonio – Elena Molina • Documental sobre la família i el llegat creatiu d’Antonio (músic i creador). • Es projecta a la sala del sarcòfag d’Hipòlit dins del circuit Pantalla Tarracó. Claus de la pel·lícula: - És una pel·li de dol, però plantejada com una celebració: - Celebra la música, el caràcter i la hiperactivitat creativa de l’Antonio. - Mostra no només cançons, sinó també dibuixos, collages i altres peces artístiques desconegudes. - La directora explica que l’Alba (protagonista) veu la pel·lícula com un dinar familiar on el públic s’asseu a taula amb ells. - Final amb sorpresa als crèdits, que es presenta com un “regal” per al públic. "La pel·lícula és molt emocionant, però no hem volgut fer una pel·li lacrimògena, sinó una celebració." b) La Furgo – Eloi Calvo • Òpera prima, sessió Vermut al Teatret del Serrallo. • Protagonitzada per Pol López. Argument i enfocament: - Història d’un home de 45 anys, anomenat l’Os, que viu en una furgoneta a Barcelona. - Té una filla de 6 anys i ha d’amagar la seva situació a l’exparella. - Definida com una road movie sense sortir de Barcelona: es mou constantment per la ciutat, però el personatge està “aturat en el temps”. Treball visual i de guió: - Eloi Calvo ve del món del storyboard i de la il·lustració: - Explica com el storyboard tradueix el guió en imatges, ajudant tot l’equip a entendre “quina pel·li s’està fent”. - Serveix per no perdre el rumb en jornades de rodatge complexes. - La pel·lícula és caràcter-cèntrica (character-driven drama), recolzada moltíssim en la interpretació del Pol López, que es va implicar creativament fins i tot en la definició del personatge. c) Lionel – Carlos Saiz • Òpera prima, sessió a l’Antiga Audiència. • Director murcià que respon en castellà; la presentadora tradueix i contextualitza. Concepte: - Road movie documental-ficcionada: un pare i un fill, Lionel pare i Lionel fill, fan un viatge real des de Múrcia fins al nord de França i després a Marsella. - La família real interpreta el seu propi paper, amb un guió fort però mai llegit pels protagonistes. Temes principals: - Relació complicada pare-fill: el pare va marxar de casa quan el fill tenia 3 anys; es veien poc. - El film es converteix en un dispositiu per al reencontre: - 45 dies de viatge junts que funcionen com una teràpia emocional. - El director es converteix en “tercer en discòrdia” i canal perquè puguin estar junts. - La història, tot i molt local (Múrcia, accents poc representats al cinema), és profundament universal en termes de família, rancors i reconciliació. - El director ve del món dels videoclips i els curtmetratges; havia estat premiat al REC en fase de muntatge (work in progress), cosa que l’enllaça amb el festival abans de l’estrena. d) Downriver a Tiger – Víctor Diago • Projecció al Col·legi d’Arquitectes. • Cinema sensorial i oníric ambientat a Glasgow. Sinopsi i atmosfera: - Protagonista: una noia immigrant que treballa en un restaurant a l’estranger (Glasgow). - Un dia comença a perdre la visió d’un ull, fet que desencadena un viatge físic i mental per la ciutat. - Pel·lícula poc narrativa i molt sensorial, amb un to oníric, boirós, de fog. - Glasgow es presenta com una ciutat marcada pel seu passat industrial, els estellers i els fantasmes d’un esplendor perdut. Títol i significat: - Downriver a Tiger és gramaticalment incorrecte expressament (seria com dir “avall un tigre” en lloc de “un tigre avall”). - Aquest desplaçament gramatical reflecteix un desplaçament de subjecte relacionat amb el contingut del film. - El director reconeix que també va triar el títol perquè despertés curiositat i donés peu a preguntes. 1.3. Lady – Samuel Abrams A la segona hora, ja cap a les 10, la conversa se centra en Lady, d’en Samuel Abrams (director britànic), film que es projecta al REC. Context i to de la pel·lícula: - Fals documental (moc mockumentary) sobre Lady Isabella, una aristòcrata anglesa que vol convertir-se en estrella de reality, a l’estil Kardashian. - El film juga amb la sàtira de la fama, el narcisisme i la imatge pública: - Ella es veu (i es ven) com una “English Kardashian”, però no ho és en absolut. - Viu sola en una mena de palau, envoltada de luxe i color, intentant tapar una gran solitud. Elements clau: - Protagonitzada per Sian Clifford (Fleabag), amb una interpretació molt potent que barreja humor i fragilitat. - Tot i ser molt irònica, la pel·li manté una empatia profunda cap al personatge. - Gir de realisme màgic: Lady Isabella, desesperada per ser vista, comença literalment a fer-se invisible membre a membre. - Aquesta invisibilitat simbolitza la por a la irrelevància, a desaparèixer de la mirada pública. - Tractat amb to absurd i surrealista, però arrelat en una emoció molt humana. Procés creatiu: - Abrams ve del món de la publicitat televisiva. - Hi havia un guió molt sòlid, però es va deixar espai per a la improvisació: - L’actriu tenia llibertat per jugar dins d’una estructura controlada. - El director destaca moments “màgics” al rodatge (llum, animals, casualitats) que semblaven conspirar a favor del film. - És la seva òpera prima, i afirma que la va triar perquè sentia que era una història urgent i personal. 2. Patrimoni i ciutat: Tàrraco, Santa Tecla i la mirada al futur 2.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial La primera “veu del dia” és Josep Maria Macias, arqueòleg, dins l’espai Espineta amb caragolins (signat per Josep Maria Macias, tot i que el presentador juga amb el mot “Arqueofesté”). Idees principals del seu comentari: - Celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. - Aclariment clau: no es reconeix tota la ciutat, sinó els monuments més rellevants. - Aquesta distinció comporta: - Motiu d’orgull, però també gran responsabilitat. - Oportunitat per projectar una imatge de ciutat moderna, eficient i compromesa amb la gestió del patrimoni. - Insisteix que cal anar més enllà del reclam turístic i treballar: - La col·laboració institucional. - La conservació i la dignificació de les restes arqueològiques. - La valoració dels valors intangibles de la història. - Objectiu: reforçar Tarragona com a capital històrica del país. - Conclusió crítica: passats 25 anys, encara queda molta feina. 2.2. 25 anys de la Xarxa de Santa Tecla – Model sanitari i social Un dels blocs centrals del programa és l’entrevista llarga amb el doctor Joan Maria Tzerà, director general de la xarxa de Santa Tecla, que també celebra 25 anys com a marca integrada. a) Orígens i visió integradora Context històric: - L’Hospital de Santa Tecla té més de 850 anys d’història. - Durant segles, va ser el gran recurs assistencial quan no hi havia altres estructures: guerres, epidèmies, població sense cobertura. - Amb la Llei General de Sanitat d’Ernest Lluch (anys vuitanta), es reordena el sistema després del franquisme i la Seguretat Social. - Molta gent queda fora (autònoms, pagesos, persones sense cobertura), i els dispositius històrics com Santa Tecla continuen assumint-los. Creació de la “Xarxa Santa Tecla” (any 2000): - El patronat aprova un pla estratègic que vol posar en valor: - L’eix sanitari i també el social, històricament indestriables a Tarragona. - S’escriu una visió que el doctor Tzerà resumeix: Xarxa sanitària i social integrada, amb tots els recursos (domiciliaris, hospitalaris, socials), complementaris, de qualitat, al servei dels ciutadans. Objectiu de fons: que cap àmbit se senti inferior (social ≠ categoria inferior a sanitari) i que tots treballin junts en benefici de la persona. b) Dependència, Estat del benestar i retards legislatius Es fa un repàs crític: L’Estat del benestar europeu s’articula en tres grans potes: educació, salut, àmbit social (més pensions i jubilació). A l’Estat espanyol, la Llei General de Sanitat (anys 86–87) dona dret a l’atenció sanitària, però la Llei de Dependència (Llei d’Autonomia Personal i Dependència) no arriba fins al 2006. Entre una llei i l’altra passen 20 anys, deixant col·lectius vulnerables (discapacitats, sense sostre, etc.) sense reconeixement suficient. La xarxa de Santa Tecla ja reclamava el 2000 que aquests col·lectius fossin incorporats al sistema amb tots els drets. c) Creixement de la xarxa i integració d’entitats Quan neix formalment la xarxa, integra entitats socials i sanitàries de gran prestigi local: Casa de Sant Josep (infants en risc d’exclusió social i internats: “els quatre caralls”). Estela (discapacitat intel·lectual): escola especial, taller ocupacional, centre de treball i residència. La Muntanyeta (paràlisi cerebral): escola, taller ocupacional i residència. Recursos per a gent gran, pisos tutelats, etc. El doctor Tzerà destaca que el model és de recursos integrals i integrats: la persona passa al llarg de la vida per necessitats molt diverses, i el sistema s’ha d’adaptar a la persona, no a “calaixos administratius”. Dades de creixement: - Any 2000: 700 professionals. - Actualitat: prop de 4.000 professionals i 44 equipaments. d) Next Generation i noves residències (La Muntanyeta, Estela i gent gran) La xarxa aprofita els fons europeus Next Generation (post-Covid) per accelerar grans projectes que ja tenien planificats: Nova residència de La Muntanyeta a Bonavista (paràlisi cerebral): Pensada com a centre referent en neurodesenvolupament complex i neurorehabilitació. Capacitat residencial que passa de 23 a 60 places. Ja acabada, inspeccionada i amb llits a punt; falta només el vist-i-plau formal de Drets Socials per començar a rebre residents. Reforma de la Muntanyeta antiga (Sant Pere i Sant Pau): Es transforma en escola i taller ocupacional ampliats. Reforma i modernització de la residència d’Estela. Nova residència de gent gran a la Rambla. El calendari ve marcat pels Next Generation, que inicialment expiraven el desembre de 2025 i ara s’han allargat uns mesos: L’objectiu és tenir-ho tot certificat abans d’abril. e) Unitat de convivència vs. internat Explica el canvi de model residencial impulsat per Europa i assumit per l’Estat i les comunitats autònomes: Es deixa enrere el model d’“internat” (grans residències tipus hotel, habitació rere habitació). Es passa a unitats de convivència: Espais similars a un pis gran, per a 10–12 persones. Cadascú amb la seva habitació, però compartint menjador, cuina i sala d’estar. Amb espais comunitaris més grans compartits entre unitats. Aquest model ja s’ha aplicat a: Casa de Sant Josep (quatre unitats de convivència + “escola de pares” semitutelada a Vendrell i Tarragona). Estela (residències en pisos separats de tallers i escoles). Nova Muntanyeta (5 unitats de convivència dins l’edifici). f) Llei catalana d’Atenció Integrada Social i Sanitària i IA El doctor Tzerà posa en relleu la nova llei catalana d’Atenció Integral Social i Sanitària, aprovada al Parlament el novembre, que: Obliga a la integració sanitària i social. Ha estat aprovada amb amplíssim consens (més de 100 diputats a favor, molt pocs vots en contra o abstencions). És, segons ell, la primera d’aquest nivell a l’Estat espanyol. Relació amb la intel·ligència artificial (IA): Fins ara, la informació està compartimentada en “calaixos” administratius (salut, social, ensenyament), cosa que complica els tràmits i la visió global del pacient. La IA pot ajudar a integrar i gestionar aquesta informació, agilitzar tràmits i millorar la coordinació. Però això no seria possible sense la base legal que permeti i obligui a compartir dades i processos. “Ara tenim la gran sort de tenir eines (IA) i, al damunt, una llei que diu: feu el favor d’integrar-ho.” g) Docència en salut i 50 anys de formació Santa Tecla, abans de l’Hospital Joan XXIII, era l’únic hospital de la ciutat i havia assumit també la formació: Primer, infermeria (vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona). Després, metges, quan es van complir els requisits d’acreditació (estructura física, cartera de serveis, professionals). Celebració recent dels 50 anys de formació de metges/infermeres en conveni amb el Clínic. 3. Barri, Nadal i vida quotidiana a Tarragona 3.1. Encesa de llums de Nadal a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau Hi ha un bloc dedicat a la campanya de Nadal als barris, amb intervencions telefòniques de: Maribel Morillas (Associació Tecla Ponent – Torreforta). Antonio Real (Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau). Torreforta (Tecla Ponent): - Encesa de llums a la plaça del mercat de Torreforta. - Activitats: - Espectacle familiar La Guàrdia de Nadal de Llums. - Xocolatada popular. - Presentació de l’Anxesa (enguany, personatge nadalenc local). - Timbalades amb el grup Foqui Gresca. - Dins del Mercat de Torreforta: - Diorama de l’Associació Pessebrista. - Exposició de la Coordinadora d’ONG. - Gran sorteig de Nadal (oli, pernils, entrades per PortAventura, gambes, val de compra, etc.). Sant Pere i Sant Pau: - Encesa a la plaça Miramar. - També amb xocolatada i ambient festiu. - S’espera força participació, recordant que l’any anterior ja hi havia entre 400 i 600 persones. Tò general: - Es respira ja ambient de Nadal als barris i comerços. - El conductor del programa bromeja amb el desig que la Grossa de Nadal toqui als barris i pugui celebrar-s’hi amb unitat mòbil de Tarragona Ràdio. 3.2. Resum setmanal i altres temes destacats La secció Quatre dies i una hora – El millor de la setmana amb Abril Rius repassa les veus clau dels darrers dies: a) Més REC i programació Converses amb Eva Vallès i Elodie Mellado sobre la programació completa del REC: Diversitat geogràfica i de gèneres (Europa, Amèrica Llatina, Àfrica, animació, comèdia, drama, sàtira política…). Secció RecChicks / RecXics / Rec Familiar amb cinema d’animació de qualitat: Space Cadet (stop motion sense diàlegs, estil curts de Pixar). Arco (aval de Natalie Portman, guanyadora a Annecy, candidata als Oscars d’animació). Olivia y el terremoto invisible (primera pel·lícula stop motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, sessió al Teatret del Serrallo amb xerrada d’animadores i mostra de ninots). Arco vista com a imprescindible per a fans de Ghibli i Spielberg. Activitats especials: Secret Screening en espai sorpresa, trobada prèvia a l’antic Ajuntament i projecció en lloc secret. Conversa amb Ingrid Santos, directora de Ruido, film sobre freestyle/rap i conflictes familiars, en projecció per a instituts: Els alumnes tenen edats semblants a les protagonistes. Es vol generar debat sobre somnis personals, pressió familiar i identitat. La directora destaca que el freestyle és un vehicle per una història universal de creixement i conflicte amb la mare. b) Llengua i català – Testimoni de Rosa Maria Ibarth Entrevista amb Rosa Maria Ibarth, acabada de jubilar com a directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Punts clau: - Va començar a l’Ajuntament el 1990 fent cursos per funcionaris que sabien català però sense títol, en un moment en què la titulació esdevé requisit professional. - Durant els noranta es multipliquen cursos: - A l’Ajuntament de Tarragona. - Als barris (Bonavista, etc.). - Neix el Consorci per a la Normalització Lingüística i es consolida el CNL de Tarragona integrant les quatre comarques de la demarcació. c) Barris de Llevant i Ferran – Accessibilitat i serveis A la secció Ponenallava es parla amb Quique Fernández, de l’Associació de Veïns de Ferran. Reivindicacions principals: - Es consideren poble, tot i dependre administrativament de Tarragona. - Problemes clau: - Sense connexió al clavegueram general ni a depuradora: funcionen amb fosses sèptiques. - Implica males olors, plagues de rates, etc. - Transport públic escàs i lent (una línia que passa pels barris de Llevant, viatge d’una hora fins a Tarragona). - Conseqüències: - Les persones grans opten per anar a metge i fer gestions a Altafulla o Torredembarra. - Per tràmits municipals (Ajuntament de Tarragona), desplaçar-se fins al centre és feixuc. - Demanen: - Línies de bus més directes i freqüents. - Solució estructural per al clavegueram. d) Fotografia, medi ambient i alimentació – Santi Donaire Entrevista amb el fotoperiodista Santi Donaire, autor de l’exposició “Hasta que la tierra aguante” (a l’estació d’autobusos), dins del programa Foto Km 0 (amb Pep Escoda). Contingut de l’exposició: - Fotografia documental sobre impacte ambiental i agrícola i origen dels aliments que consumim. - Centrada en el dret democràtic a saber: - D’on ve el que mengem. - Quines conseqüències té per al territori i per als treballadors del camp. Trajectòria del fotògraf: - Va treballar 7 anys a l’agència EFE (Veneçuela, Madrid), en breaking news. - Va sentir la “dictadura de la superfície”: tot és ràpid, sense temps per aprofundir. - Decideix tornar a la fotografia de llarg recorregut, d’investigació i arrelada al territori (actualment viu a Andalusia). e) Premi Mañé i Flaquer i nous formats periodístics – Laia Díaz Conversa amb la periodista Laia Díaz, premi Mañé i Flaquer per les càpsules de “Ruta per Santa Tecla” a xarxes, fetes amb Tarragona Ràdio. Punts destacats: - Les càpsules són reels curts sobre la Festa Major de Santa Tecla, diaris i molt visuals. - El premi és important perquè dona legitimitat als formats de xarxes com a periodisme: - Reivindica la figura del creador de continguts com a professional, més enllà de la imatge tòpica influencer = regals. - Subratlla que aquests formats també requereixen recerca, contrast i ètica informativa. - Altres treballs premiats només estan a YouTube, reforçant la idea que el periodisme s’està desplaçant a plataformes digitals i socials. f) Grip en pujada i recomanacions sanitàries – Ana Bocio Actualització amb Ana Bocio (Agència de Salut Pública) sobre la campanya de grip. Dades i previsió: - Incidència moderada al Camp de Tarragona (153 casos per 100.000 habitants), similar a la mitjana catalana. - Pujada iniciada a principis de novembre; es preveu que en 2–4 setmanes es pugui arribar a llindar alt i al pic, possiblement coincidint amb Nadal. - Més incidència en infants de 5 a 14 anys, però augment en tots els grups d’edat. Vacunació: - Inicialment dirigida a col·lectius de risc: - Majors de 60 anys. - Dones embarassades. - Infants de 6 mesos a 5 anys. - Persones amb patologies de base o altres factors de risc. - Des de fa pocs dies, oberta a tota la població que ho vulgui, especialment qui conviu amb persones vulnerables. - Cita fàcil: - A través de La Meva Salut o citasalut.cat. - Directament al CAP. Missatge clau: vacunar-se ara encara és útil per reduir complicacions durant el pic de grip de les festes. 4. Esports, anuncis i recolzament institucional Tot l’episodi va trufat d’espots i informacions institucionals que situen la vida de ciutat: 4.1. Futbol: el Nàstic Diverses falques sobre el SempreNàstic, el programa esportiu de Tarragona Ràdio: Previ al partit del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) contra el Sevilla Atlético, al camp Jesús Navas. 33a temporada del programa. Es convida a participar al Joc de la Porra, comentar el partit a X i Instagram i al WhatsApp de la ràdio. 4.2. Institucions i serveis Anuncis de: - Ajuntament de Tarragona – Pla Tarragona 26: - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació de soterrats, més punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua, més freqüència de neteja, manteniment de contenidors i entorn). - Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: - Suport als ajuntaments per reduir tràmits i facilitar eines per impulsar projectes. - Port de Tarragona – Ja és Nadal al Port: - Programa d’activitats nadalenques al Moll de Costa (música, màgia, tallers, espectacles familiars…). - PortAventura World – PortAventura Club: - Diferents passis anuals amb accés a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. - Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): - Centre de recerca al campus Sescelades, 250 científics de 40 nacionalitats, línies en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. - Tanatori Municipal de Tarragona – obres de millora. També apareixen espais fixos de programació musical i d’oci de Tarragona Ràdio: - Cocodril Club amb Albert Malla (música 60–80). - DJ Parry (programa nocturn de música actual). - Fans de Tarragona (música d’artistes locals). 5. Tancament musical i to general El programa es tanca amb: Temacles musicals de Els Pets, enllaçats amb la seva gira “Cantant als 40” i la seva presència al Centre Cultural de Valls. El to general del programa és: Festiu i proper, amb molta complicitat entre locutors. Combina informació cultural (REC, Santa Tecla, patrimoni) amb servei públic (salut, barris, neteja, mobilitat) i entreteniment. Fa de Tarragona Ràdio una autèntica “veu de ciutat”, connectada amb el teixit cultural, social i institucional. 6. Idees-força de l’episodi Tarragona com a ciutat de cinema emergent: el REC, amb 25 anys, es consolida com un festival referent per detectar i acompanyar noves veus cinematogràfiques, amb fort arrelament en espais patrimonials. Patrimoni com a responsabilitat, no només com a imatge: Tàrraco Patrimoni Mundial i la tasca de la xarxa de Santa Tecla mostren un model que mira a la llarga, integrant salut i social. Barris vius i Nadal compartit: Torreforta i Sant Pere i Sant Pau es reivindiquen com espais centrals de la vida de ciutat, amb llums, comerç i activitat comunitària. Nous formats de periodisme i cultura visual: de les càpsules a Instagram sobre Santa Tecla a la fotografia ambiental de Santi Donaire, passant per cinema de freestyle o road movies documentals. Salut pública: la grip en pujada es converteix en recordatori de la necessitat de vacunar-se i cuidar especialment els col·lectius més vulnerables abans de les trobades de Nadal.

Patrimoni romà, ZBE i esport tarragoní

Patrimoni romà de Tàrraco i nou Consorci L’episodi s’obre amb la confirmació que el Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco es constituirà el 2026, amb o sense pressupostos de la Generalitat. L’alcalde Rubén Viñuales remarca que el projecte no perillarà i que ja s’ha aprovat una aportació d’1 milió d’euros per a conservació. Pla de Gestió del Patrimoni Romà Es presenta l’actualització del Pla de Gestió del Patrimoni Romà, pensada com a full de ruta global: • Inclou muralles, circ, fòrum provincial, Amfiteatre Romà, teatre romà, necròpoli paleocristiana, Pont del Diable, torre dels Escipions i pedrera del Mèdol. • Parteix d’una diagnosi exhaustiva de l’estat dels monuments. • Prioritza conservació preventiva, un model de governança coordinat i la unificació de criteris de divulgació. • Preveu 16 plans d’actuació, amb l’objectiu d’una museïtzació integral de la Tàrraco romana. Viñuales assenyala que l’estat general del patrimoni és bo, però que les muralles són l’element més preocupant i ja s’hi treballa específicament. "És aquest document que és aquesta guia, és aquesta fulla de ruta" El nou Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco serà l’ens encarregat de desplegar el programa i coordinar administracions. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Tarragona L’Ajuntament ultima els detalls de la zona de baixes emissions, que entrarà en funcionament el 31 de desembre. Funcionament i restriccions • Horari: dilluns a divendres laborables, de 7h a 19h. • Podran accedir-hi vehicles amb distintiu ambiental C, B, ECO o 0, o bé registrats a la base de dades. • Les persones empadronades a Tarragona i sense etiqueta tindran entrada lliure durant tot el 2026; a partir del 31/12/2026 hauran de demanar autorització si compleixen requisits. • Es preveuen autoritzacions automàtiques per a vehicles sense etiqueta: • 12 accessos esporàdics anuals per a vehicles de fora de la ciutat o aparcaments públics municipals. • Excepcions per a persones amb mobilitat reduïda, rendes baixes o vehicles d’aparcaments privats (amb tràmit previ). Informació a la ciutadania i control • S’ha posat en marxa una Oficina d’Atenció a la Ciutadania específica a la Rambla Nova, amb 4 persones d’atenció de 8h a 15h. • Es recorda que no hi haurà sancions fins al 2027; l’objectiu és un desplegament progressiu i pedagògic. • S’estan acabant d’instal·lar 45 càmeres de lectura de matrícules, panells d’informació dinàmica i sensors de qualitat de l’aire. La consellera de Mobilitat, Sònia Orts, admet que és un gran repte de ciutat i recalca que els únics que s’han de preocupar inicialment són els vehicles sense etiqueta, però protegint els domiciliats fins a finals de 2026. Salut: avís pel pic de la grip El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi per Nadal. Situació actual i previsió • A Tarragona hi ha una incidència moderada: 153 casos per cada 100.000 habitants. • L’ona de grip s’ha avançat 2 setmanes respecte altres anys. • S’espera el pic en 3-4 setmanes, coincidint amb festes de Nadal i trobades en espais tancats. • El virus predominant és la grip A, que afecta sobretot nens i adolescents de 5 a 14 anys. • Aviat s’arribarà a nivell alt de contagis (208 casos/100.000 hab.). • L’any passat el pic va arribar un mes més tard (setmana del 20 de gener). Recomanacions de Salut Pública La subdirectora regional de l’Agència de Salut Pública, Anna Bozio, insisteix en la prevenció: • Vacunar-se abans de les festes, especialment gent gran i persones vulnerables. • Extremar precaucions en trobades familiars i espais tancats. • Considerar la vacuna com la principal eina de protecció contra casos greus i transmissió a col·lectius de risc. "Sobretot la vacunació, que és el que encara ara ens protegeix d'aquesta transmissió" Nadal i comerç local Espai Nadalenc a la plaça Verdaguer S’inaugura l’Espai Nadalenc a la plaça Verdaguer, amb tres elements principals: • Ascensor màgic (atracció virtual immersiva). • Carrusel impulsat per la Via T. • Arbre de Nadal com a element central. L’objectiu és dinamitzar el comerç del centre, convertint la plaça en nucli neuràlgic de la campanya nadalenca. La consellera de Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adán, destaca la voluntat de fer-la un pol d’atracció familiar. L’ascensor màgic: experiència virtual • És una càpsula simulada d’ascensor per a 8–10 persones, amb recorregut d’uns 6 minuts. • Pensat principalment per a infants i famílies. • Proposa un viatge màgic als Reis d’Orient, visitant el seu palau i fent-los una sorpresa abans de la cavalcada. • A través de pantalles recrea un trajecte des de la plaça Verdaguer passant per la platja i altres punts de Tarragona. • L’empresa Good Vibes Media, amb Ion Araluce com a portaveu, en destaca l’experiència familiar i el vincle amb la nit de Reis. Horaris: • Fins al 19 de desembre: tardes de 17h a 21h. • A partir del 20 de desembre: també matins de 10h a 14h. Comerç de Torreforta i sorteig de Nadal Al mercat de Torreforta es dona el tret de sortida a la campanya de Nadal: • Encesa de llums de Nadal i espectacle familiar amb xocolatada popular a la plaça exterior. • Inici del gran sorteig de Nadal: del dia d’avui fins al 24 de desembre, els paradistes sortejaran 5 premis diaris entre les persones compradores que dipositin la butlleta a la bústia del mercat. • Es busca fidelitzar clientela i reforçar el comerç de proximitat al barri. Turisme i pont de la Constitució Els hotels de Tarragona ciutat afronten el pont de la Constitució amb moderat optimisme: • No és històricament un pont fort a la ciutat: molts visitants prefereixen destinacions de muntanya i neu. • Es preveu que dissabte la ciutat s’apropi al 100% d’ocupació, mentre que la resta de dies (divendres–dilluns) es calcula entorn del 70%. • La majoria de turistes són catalans i de la resta de l’Estat, sobretot Aragó i País Valencià. • El Festival REC actua com a factor addicional que allarga estades i atrau públic cultural. El president de l’Associació Hotelera de Tarragona Ciutat, Xavier Jornet, fa un balanç positiu de 2023 i espera un 2024 similar, tot i: • Un increment de preus derivat de la pujada de costos. • La necessitat que la qualitat del servei s’ajusti a aquests preus per mantenir la competitivitat qualitat-preu. • L’alt pes de les reserves d’última hora. Festival REC: 25 anys de cinema emergent El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, celebra el seu 25è aniversari, consolidant la ciutat com a punt de trobada del cinema emergent. Òperes primes i programació principal • Fins dilluns, el festival reforça la seva aposta per les òperes primes. • S’hi projecten una quarantena de pel·lícules. • Destaquen títols en competició com: • Glorious Summer (premi especial del jurat a South by…). • Folies (presentada a Locarno). • Happy Birthday (reconeguda a Tribeca i candidata d’Egipte als Oscars). Entre divendres i dilluns arriba el gruix de projeccions: • Dissabte a l’antiga audiència: Happy Birthday i Lionel, road movie emocional molt esperada. • Diumenge, propostes familiars al Museu d’Art Modern: Space Cadet i Little Emily (que tanca la jornada). • La secció Red Chicks aporta mirades especialitzades i noves veus. Seccions especials i experiències El REC amplia formats i espais: • Pantalla Tàrraco: estrena la Torre del Pretori com a espai de projeccions, amb un film d’homenatge a Antonio Flores. • Sessions Vermut de diumenge al migdia, amb cinema i socialització. • REC Selection portarà títols destacats mesos abans de l’estrena en sales, com No hay otra opción de Park Chan-wook, que condensa "les essències" del cinema coreà recent. L’Elodie Mejado, cap de programació, recomana especialment els abons, remarcant que: • No són unipersonals i es poden compartir amb amistats. • Afavoreixen l’esperit del festival: compartir cinema i descobrir noves pel·lícules. Laboratori creatiu: esclinent i REC Lab • Diumenge se celebra una nova edició de l’esclinent, sessió clàssica del festival. • El públic veu i opina sobre el film guanyador del Primer Test del REC Lab, laboratori d’acompanyament a projectes. • Cal signar un acord de confidencialitat perquè la pel·lícula encara no està acabada. • Aquesta fórmula permet implicar el públic en el procés creatiu i donar feedback als cineastes. Esports: futbol i bàsquet tarragoní La part final es dedica als esports, amb protagonisme del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i d’equips de voleibol i bàsquet de la ciutat i entorn. Nàstic: duel clau a Sevilla El Nàstic afronta la quinzena jornada de Lliga davant el Sevilla Atlético amb l’objectiu de transformar les bones sensacions en 3 punts. • Tot i estar en zona de descens, el Sevilla Atlético és el segon equip menys golejat del grup, amb xifres similars al líder. • El tècnic Cristóbal Parralo subratlla que cada partit és diferent i que l’equip ha de continuar creixent i millorant en tots els aspectes. • Pel que fa al poc protagonisme d’alguns jugadors, insisteix que té confiança màxima en tota la plantilla i que cada partit demana perfils diferents. • Anima els jugadors a “tirar la porta avall” i guanyar-se minuts amb el seu rendiment. A la classificació: • El Nàstic és a 1 punt del playoff, però només té 3 punts de marge sobre el descens, en una Lliga molt igualada. • Parralo remarca que encadenar dues victòries seguides pot fer pujar molt a la taula. "Cuando ganas dos partidos seguidos te vas para arriba y es lo que tenemos que intentar" • El partit es juga avui divendres, a les 20:30h a l’estadi Jesús Navas. • No hi seran Àlex Jiménez (sanció) ni Sergio Santos (lesió). • Es podrà seguir al programa Semprenàstic de Tarragona Ràdio, des d’una hora abans. Voleibol: Intercapacitat i Médol SPiSP • L’Intercapacitat Tarragona, Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria de la Lliga en la vuitena jornada, visitant el Servigrup Platges de Benidorm al Palau L’Illa (dissabte, 17h). • L’equip arriba després de perdre contra el Conqueridor València i vol trencar la mala dinàmica. • El tècnic Vladostemovski apunta que han d’evitar errors en els moments clau. D’altra banda: • El Médol Tarragona, Sant Pere i Sant Pau descansa aquesta jornada. • És líder i ja té assegurada la classificació per a la fase d’ascens a Superlliga 2, aprofitant l’aturada per continuar creixent com a equip. Bàsquet femení: TGN Bàsquet en situació delicada El TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) afronta un repte exigent: • Rep l’Abril Abba Sanfer, sisè classificat amb 5 victòries i 4 derrotes. • Les asturianes arriben després de 3 derrotes seguides. • El TGN arriba en pitjor dinàmica: 5 derrotes consecutives i es troba cuers de la categoria. L’entrenador Sergio Manzano: • Destaca que la setmana de treball ha estat molt bona, amb senyals positives al darrer partit, perdut per detalls corregibles. • Exigeix màxima concentració i responsabilitat per sumar la segona victòria com més aviat millor. • El partit es juga dissabte a les 19:30h al Casal Esportiu de Riuclar. Bàsquet masculí: Ibersol CBT contra el líder L’Ibersol CBT vol refer-se de l’última derrota i mantenir la bona línia: • Rep el Pujol Mollerussa, actual líder invicte. • El CBT té un balanç de 7 victòries i 2 derrotes, que el situa 3r. • L’entrenador Toni Laramona reconeix que s’enfronten al millor equip de la categoria, favorit clar a l’ascens per plantilla i pressupost. Tot i això, planteja el partit com un repte motivador: • Vol un equip valent i sense complexos. • Buscaran treure el rival de la seva zona de confort i aprofitar la força del joc interior (la base) per fer-los mal. • El duel, corresponent a la 10a jornada, es juga dissabte a les 18:30h al pavelló municipal de Mollerussa. Futbol base: Juvenil A del Nàstic a la Divisió d’Honor El juvenil A del Nàstic visita aquest cap de setmana l’Espanyol, segon classificat: • Ve d’un empat de prestigi contra el FC Barcelona, líder de la categoria. • L’equip grana és 12è, només 1 punt per sobre del descens, però en clara dinàmica de creixement. L’entrenador Joan Oriol: • Es mostra orgullós de la personalitat mostrada a l’últim partit. • Destaca que l’esforç, la il·lusió i el compromís col·lectiu són l’únic camí. • Considera el partit contra l’Espanyol un premi a una gran setmana d’entrenaments i confia que el futur recompensarà l’actitud de l’equip. Idees clau de l’episodi • Impuls decisiu al Patrimoni Romà de Tàrraco: Pla de Gestió actualitzat, aposta per la museïtzació integral i creació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco el 2026. • Zona de Baixes Emissions a punt d’entrar en vigor a Tarragona, amb període llarg d’adaptació i fort desplegament informatiu. • Preocupació sanitària per un pic de grip avançat: crida ferma a la vacunació abans de Nadal. • Campanya de Nadal: noves atraccions a la plaça Verdaguer i accions comercials al mercat de Torreforta per dinamitzar el comerç local. • Turisme moderat al pont de la Constitució, amb dissabte com a dia fort i el REC com a motor cultural. • El Festival REC celebra 25 anys, reforçant Tarragona com a referent de cinema emergent i participatiu. • En esports, el focus recau en el Nàstic, els clubs de voleibol de Sant Pere i Sant Pau, el TGN Bàsquet, l’Ibersol CBT i el juvenil A del Nàstic, tots en moments clau de les seves temporades.

Serveis Informatius 7H del 5/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Especial musical i videoclip amb Joel Reyes

Context i estructura de l’episodi Episodi emès a Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb un format mixt: • Primera part: secció “Tràfic d’Astraccions” amb la Núria Calvó, un especial pràcticament 100% musical pensat com una mena de sessió d’autoajuda a través de cançons. • Segona part: entrevista de la Sílvia a Joel Reyes sobre el nou videoclip de la cançó El amor puede salvarte la vida i el disc Ángeles y demonios. L’episodi es tanca amb informació de programació cultural i anuncis vinculats a Tarragona. 1. “Tràfic d’Astraccions”: sessió musical d’ànims 1.1. Plantejament de la secció • La Núria Calvó explica que ha preparat una banda sonora per reconciliar-se amb el món, amb poca xerrameca i moltes cançons que fan pensar que el món pot ser millor. • El to és de confort emocional i companyia radiofònica: es tracta d’anar encadenant temes que han acompanyat diverses generacions. 1.2. Selecció de cançons i comentaris Patti Smith – “Dancing Barefoot” • Obrir el programa amb Patti Smith, que ronda els 79 anys, serveix per remarcar vigència i força d’un mite del rock. • La Núria subratlla la seva trajectòria (memòries, concerts memorables) i recupera un tema del disc Wave (1979), símbol d’una època. “Quina dona, quina manera de començar un programa” Depeche Mode – “Memento Mori” (tema del disc) • Salt dels 70 al tecno dels 80 amb Depeche Mode, presentats com a referent que també va educar musicalment una generació. • Es destaca el disc “Memento Mori” (2023) com una obra de maduresa després d’etapes difícils i de la pèrdua d’un membre fundador. Tortoise – “Night Gang” (disc “Touch”, 2025) • Tortoise representen l’escena més fosca i experimental que va atrapar gent a principis dels 2000 amb el disc TNT. • El retorn amb “Touch” (2025) manté la personalitat del grup; el tema “Night Gang” s’assenyala com més lluminos dins el seu univers habitualment dens. Fontaines D.C. – “Starbuster” (disc “Romans”) • S’introdueix “sang fresca”: banda irlandesa que simbolitza una nova generació de “els enfadats”, amb un so intens i carregat d’energia. • El tema “Starbuster”, del disc Romans, descriu un atac de pànic a l’estació de St Pancras (Londres) viscut pel cantant Grian Chatten, dada que recuperen d’un comentari de Lluís Gavaldà. Florence + The Machine – “Drink Deep” (disc “Everybody Scream”) • La Núria presenta Florence Welch com una diva de poder i passió i puntualitza que no és del tipus de cantant que fa veu de desmai permanent. • El disc “Everybody Scream” i, en concret, “Drink Deep”, mostren una cara més continguda i cadenciosa, tot i la potència vocal de l’artista. Carlota Flâneur – “Good Intention” (disc “What My Body Wants”) • Viratge cap a casa amb Carlota Flaner (Carlota Flâneur), artista jove que la Núria retrata amb molta admiració. • Es recorda: • Concert al Teatret del Serrallo amb el Segell Minipop. • Actuació a Tarragona al Festival Musas (10 d’octubre). • Es destaca el seu anglès impecable i el tema “Good Intention” del disc “What My Body Wants”, com a mostra de sensibilitat i solidesa artística. Carolina Durante – “Hamburguesas” (disc “Elige tu propia aventura”) • Tancament de la secció musical accelerant el ritme amb Carolina Durante, definits amb humor com “galifardeus madrilenys amb nom de noia”. • El tema “Hamburguesas” es descriu com emocionant i líricament destacable, amb una al·lusió inesperada al mite de Sísif que intriga la Núria sobre el vincle entre hamburgueses i el càstig mitològic. 1.3. Cloenda musical i enllaç amb altres activitats • Després de Carolina Durante, la Núria presenta Javier Corcobado com un “totem”. Es recorda un concert seu memorable programat a la Sala Zero. • Es comenta un recopilatori amb versions i una col·laboració amb Manterray al disc Canciones del Cine Español 1896–1996, de la pel·lícula El Crac. • La Núria aprofita per: • Mencionar la recta final del festival Accents (Maika Makowski al Teatre Bartrina, i un futur concert de Nacho Vegas al febrer, ja pensant en 2026). • Anunciar que marxen a la Sala Zero per a la presentació del llibre de Carles Llop i Rosa Comas. • Recordar que encara queda una activitat de SCAN Tarragona (visita guiada a l’exposició del Tinglado) i que el REC Festival de cinema està en marxa, amb participació de gent de la casa (Josep Sunyer i Núria Cartanyà). “Bones festes, salut i cultura. Sempre.” 2. Espais publicitaris i falques de la casa Entre blocs s’inclouen diverses falques publicitàries i autopromocions: • Promoció del REC Festival: “El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà”. • Autopromos de Fans de Tarragona i d’altres franges com “La veu de Tarragona, camí dels 40”. • Anuncis institucionals i comercials (Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte, Nadal al Port de Tarragona, eficiència energètica, Obramat, Tanatori Municipal de Tarragona). Aquestes falques situen l’episodi dins el teixit cultural i comercial de Tarragona, reforçant la identitat local de l’emissora. 3. Entrevista amb Joel Reyes: “El amor puede salvarte la vida” 3.1. Presentació de la cançó i del disc La segona part s’obre amb la cançó “El amor puede salvarte la vida”, del disc Ángeles y demonios de Joel Reyes. La Sílvia introdueix: • El nou treball discogràfic Ángeles y demonios. • L’estrena imminent del videoclip de “El amor puede salvarte la vida”, que els oients podran veure l’endemà. 3.2. Concepte del videoclip i procés de creació col·lectiva La conversa se centra en com s’ha fet el videoclip: • Idea inicial (març/abril): Joel demana a amics i coneguts que enviïn petits vídeos. • A l’estiu gairebé no rep material i tem que el projecte no surti. • Fa una segona crida més contundent (“insultant una mica la gent”) i això desencadena una allau de respostes, sobretot a última hora. “No són tots els que són, però són tots els que estan.” Punts clau del procés: • Rep uns 25–30 vídeos aprofitables. • Ha de muntar i editar el clip encaixant tot el material, alguns “posats amb calçador”. • El resultat no és un vídeo tecnològicament espectacular, però transmet alegria, complicitat i un moment vital compartit. La Sílvia destaca que és un vídeo que s’ha de veure fins al final, com les pel·lícules amb escenes postcrèdits, perquè hi ha sorpreses als darrers minuts. 3.3. Participants, anècdotes i humor La força del videoclip rau en les persones que hi apareixen i en les històries que hi ha al darrere: • Chloe: volia que sortissin els seus quatre animals (dos gats i dos gossos). Envia quatre vídeos, un per criatura. Al muntatge final guanyen els gats, però Joel considera que queda representada tota la família. • Javi Sagittar: el seu vídeo és un dels moments més còmics. Joel explica que, acostumat a veure’l seriós, el veu aquí desfer-se en humor, inclosa una escena tocant la bateria amb una zapatilla que el fa “descojonar” mentre edita. • Neo, el fill de Joel: la Sílvia l’esmenta i el felicita pel seu cinquè aniversari. Joel el descriu com “un crac” i un fora de sèrie; el vídeo on apareix Neo és especialment divertit. • Companyia Passa Barret (pallassos): apareixen vestits amb la seva roba de feina, probablement abans o després d’una actuació. La Sílvia els troba “achuxables”, molt entranyables. En conjunt, el videoclip es presenta com un mosaic afectiu i festiu, amb amics, família i artistes, que reforça el missatge de la cançó: l’amor com a força que et pot sostenir enmig de les dificultats. 3.4. Llençament i difusió del videoclip • El videoclip s’estrena l’endemà del programa. • Hora encara per concretar entre: 10 h o 12 h, a decidir amb el Domi de Ramblàdiscos. • Joel convida l’audiència a estar atenta al seu Instagram: @joelreyesmusic, on anunciarà l’hora exacta. La Sílvia anima a: • Veure el vídeo complet. • Posar likes, comentar i compartir. • Dir-li quines parts han impactat més. 4. “Ángeles y demonios”: el disc i properes converses 4.1. Estat actual del projecte • Ángeles y demonios ha sortit fa una setmana (28 de novembre). • Joel té ganes de rebre feedback: quines cançons agraden més, com es rep l’equilibri entre “àngels” i “dimonis” del disc. • El treball inclou 15 cançons a format digital i 10 al format vinil. 4.2. Futurs concerts i nova entrevista • La Sílvia vol aprofundir en el moment musical de Joel, el procés de creació de les cançons i la preparació de concerts. • Plantegen: • Tornar a parlar la setmana següent o més endavant. • Fer un recorregut detallat per les cançons del disc quan Joel pugui ser a Tarragona (tot i que Nadal li complica la presència física per qüestions de feina). La idea és dedicar-li una futura secció o entrevista més llarga, repassant temes, lletres i context del disc. 5. Tancament del programa i avanç de continguts Al tram final, la Sílvia: • Agraeix a Joel la participació i li envia felicitacions i una abraçada per al Neo. • Li desitja bones festes i espera retrobar-lo aviat. Després, acomiada el programa amb alguns avançaments: • Demà parlaran de la sorpresa d’un nou tema del cantautor Silvio, artista de Tarragona. • Presentaran informació del Festival de Música de Nova Creació de Reus (dates: divendres 12, dissabte 13 i diumenge 14) per anar “fent boca”. • Tornen a posar en valor la cançó “El amor puede salvarte la vida”, que escolten fins al final mentre recorden als oients que l’endemà podran veure el videoclip. La frase final de la cançó resumeix molt bé el to de l’episodi, on cultura, amistat i afecte són el centre: “Solo el amor puede salvarte la vida, tú salvas la mía, eres mi fiesta mayor.” 6. Eixos temàtics principals • Música com a cura i companyia: tot l’episodi orbita al voltant de la idea que la música pot ajudar-nos a suportar i entendre millor el món. • Pont generacional: des de Patti Smith i Depeche Mode fins a Carlota Flâneur i Fontaines D.C., l’elecció de cançons teixeix un diàleg entre èpoques i sensibilitats. • Creativitat col·lectiva: el videoclip d’en Joel Reyes és un projecte participatiu que posa en valor la xarxa d’amics, família i col·laboradors. • Arrelament local: constants referències a espais, festivals i agents culturals de Tarragona i entorn (Teatret del Serrallo, Festival Musas, Sala Zero, SCAN Tarragona, REC, Festival Accents, etc.). • Afecte i celebració: l’episodi està travessat per felicitacions, complicitats, humor i la idea de viure la cultura com una festa compartida.

Turisme, natura i mar: conflictes i memòries

Panorama general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a repassar l’actualitat de la costa catalana i a explorar com el mar es converteix en espai de conflicte, memòria i identitat: energia eòlica, pressió turística, pesca, llengua, llegendes, biodiversitat i cultura popular. 1. Informatiu de la costa catalana 1.1. Energia eòlica marina al Golf de Roses • Es descriu la forta divisió científica sobre l’eòlica marina flotant al Golf de Roses. • Renovem-nos defensa que cal desplegar renovables per frenar el canvi climàtic: "El pitjor que li passarà al medi natural és que no fem res". • El projecte Biopaís (Institut de Ciències del Mar i Universitat de Girona) alerta d’impactes ecològics i socials i proposa excloure parcs eòlics marins a la zona. • La guia de Renovem-nos (IREC, UB, UdG, Universitat de Cantàbria) confronta les dues visions i posa el focus en com fer la transició energètica respectant el territori. • Les administracions tenen ara la “pilota al terrat” per decidir el futur dels projectes. 1.2. Gestió d’espècies i salubritat urbana • A l’Escala, l’Ajuntament impulsa una campanya per foragitar estornells dels punts amb més concentració (pàrquing de Calparals, Poble Sec, carrer Lleida, etc.). • Es fa amb una empresa externa que utilitza làser nocturn per desplaçar els ocells cap a zones amb menys afectació. • Es destaca el fort augment d’estornells a Catalunya, els vols sincronitzats i l’impacte dels excrements en la via pública. 1.3. Pesca, consum de peix i normativa europea al Delta de l’Ebre • El GALP Mar de l’Ebre llança la campanya “Si és de llotja és boníssim” per: - Fomentar el consum de peix fresc de proximitat, sobretot entre menors de 45 anys. - Revaloritzar l’ofici de pescador. • Es denuncia que la reducció de dies de pesca al Mediterrani (de 130 a 27, i proposta de 27 a 9 per al 2026) posa en risc la viabilitat del sector. • El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible defensa que la disminució d’estocs és més per canvi climàtic que per sobrepesca, i anuncia al·legacions a Brussel·les. • S’autoritza un petit increment temporal de dies abans de Nadal per salvar la campanya. 1.4. Llengua, cultura marítima i exposicions • Al Port de la Ràpita, s’inaugura l’exposició “Els ports de Catalunya, un mar de paraules”: - Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori. - Vol recuperar el vocabulari portuari i pesquer i fer del català llengua d’acollida i cohesió social. - Forma part del Pla Nacional per la Llengua i posa el focus en municipis costaners amb forta pressió turística. • L’exposició inclou vuit panells divulgatius sobre món pesquer, nàutic i comercial, i vol reactivar paraules en desús. 1.5. Educació marina i dones i mar al Garraf • Barcelona és escollida seu de la conferència MC2026, trobada europea d’educadors en ciències marines (30 setembre – 2 octubre 2026). - Inclourà tallers pràctics i experiències immersives per reforçar la cultura oceànica. - Consolida Barcelona com a referent internacional en recerca i divulgació marina. • L’Arxiu Comarcal del Garraf presenta l’exposició “Dones i el mar”, amb fotografies històriques que: - Visibilitzen la presència femenina en oficis marítims, vida quotidiana i lleure. - Reivindiquen el paper de les dones en la història marinera del Garraf. 1.6. Inclusió social, patrimoni i turisme a la costa central • A Mataró, l’Associació Nàutica Social Talassa rep el premi FEM Mataró per La Mar Oberta: - Projecte que fa servir el mar com a recurs social, terapèutic i d’inclusió. - Ofereix sortides regulars a col·lectius vulnerables (joves, gent gran, salut mental) per treballar processos educatius i d’empoderament a bord. • Es declara Bé Cultural d’Interès Nacional la Casa Roure de Canet de Mar: - Obra primerenca de Lluís Domènech i Montaner. - Exemple destacat de modernisme amb decoració floral, vitralls, mosaics i mobiliari original. 1.7. Turisme de pont i ocupació a la Costa Daurada • Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona encaren amb optimisme el pont de la Constitució: - A Tarragona ciutat s’espera fregar el 100% d’ocupació i es confirma la desestacionalització del turisme urbà. - A comarques d’interior (Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà) s’arriba al voltant del 85%, amb predomini de client català i oferta de natura i enoturisme. - A les zones costaneres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, s’estima un 80% i un perfil majoritàriament nacional. • Es remarca el pes de les reserves d’última hora condicionades per la meteorologia. 1.8. El temps i el trànsit • Predomini de vent de ponent i mestral fort, especialment al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès i Garraf: - Cops de més de 90 km/h i maró / maragassa sobretot en alta mar. - A la Costa Brava, vent més feble i tramuntana més marcada l’endemà. • El Servei Català de Trànsit informa de: - Llargues retencions a l’AP-7 (accidents i incendi de vehicle). - Tall a la C-12 a Rasquera. - Cues a B-23, C-58 i rondes de Barcelona per avaries i volum de trànsit. 2. “Dones i el mar” a Vilanova i la Geltrú L’entrevista amb Sílvia Manuel Lafuente, de l’Arxiu Comarcal del Garraf, aprofundeix en l’exposició fotogràfica “Dones i el mar”. 2.1. Origen i concepte de l’exposició • Neix de la col·laboració anual amb la Cofradia de Pescadors i el Pòsit per les festes de Sant Pere. • Fins ara es feien monogràfics de fotògrafs concrets; enguany trien un fil temàtic: la relació entre dones i mar a Vilanova. • Objectiu central: fer visible un paper històricment invisibilitzat en un àmbit percebut com a masculí. 2.2. Contingut i fons fotogràfics • L’Arxiu Comarcal del Garraf disposa d’un dels fons fotogràfics més grans de Catalunya. • La mostra recull imatges de diferents èpoques i autors que mostren: - Dones en tasques auxiliars de pesca. - Vida al barri de mar, infància, festes, platja i família. - Escenes d’oci i processons, però també de feina invisible. • El procés de selecció combina: - Criteri documental (explicar història i usos socials). - Varietat visual (no només barques o posats repetits). - Voluntat de destacar la fotografia com a document d’arxiu amb valor històric. 2.3. Recuperar la memòria femenina marinera • Sílvia remarca que les dones: - No sortien habitualment a la mar, però feien feines clau: remendar xarxes, ajudar a desembarcar, gestionar la venda, tenir cura de criatures i cohesionar el barri. - Han estat essencials per la vida marinera, malgrat quedar en segon pla. • L’exposició visualitza que no hi ha dones a les barques de pesca (excepte en context d’oci o processó), evidenciant la segregació d’espais. • Es reivindica també l’existència de moltes figures anònimes i de pioneres (primeres dones pescadores, patrones, esportistes de mar) que mereixerien reconeixement. 2.4. Itinerància local i inspiració per altres municipis • El projecte està pensat per circular pels centres cívics de Vilanova, perquè tota la ciutat pugui reconèixer la seva platja com a patrimoni comú. • Tot i el focus local, Sílvia destaca que: - Altres ports i arxius del país també han fet recerca sobre dones de la mar. - Li agradaria que l’exposició inspiri noves investigacions en altres municipis mariners. • Recomana visitar-la perquè: - Les fotos són boniques i expressives, amb valor artístic i històric. - Els peus de foto són curts però clars, i la mostra és fàcil de seguir. 3. Mites i llegendes del Mediterrani (Costa Brava) La secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats recorre mites marins de la Costa Brava, combinant geografia, història i imaginari popular. 3.1. Baus, corall i sirenes • El fons marí català és molt irregular: la plataforma continental cau fort a pocs quilòmetres de la costa. • A zones com les Illes Medes o les Illes Formigues hi ha baus, esculls que no aflorem i només es fan visibles quan trenquen les onades. • Aquests esculls han causat molts naufragis i són vistos com a caus de sirenes i nereides. També són rics en corall vermell, antigament molt abundant. 3.2. Llevantades i temporals mítics • El Mediterrani no és tan plàcid com sovint es creu; té grans temporals de llevant a primavera i tardor. • Aquests temporals reben noms tradicionals: - Temps de les faves (primavera, en època de collita). - Temps del rentabotes (tardor, quan es rentaven les botes per al vi). • Es recorda la “nit terrible” de 1911, una tempesta perfecta al gener en plena temporada de pesca amb llaguts de vela, que va causar més de 100 morts entre costa catalana i valenciana. • El mar era vist com un espai perillós i sagrat, ple de tabús (dones a bord, taüts, paraigües) i supersticions. 3.3. La llegenda del gegant de Palamós • Un gegant del Pirineu baixa a la costa, s’enamora d’una pubilla de Palamós i s’hi vol quedar. • El pare, espantat per la relació, envia la filla en una galera cap a Empúries. • El gegant, desesperat, llença una pedra amb la fona per aturar el vaixell: encerta el pilot, el vaixell embarranca, la noia s’ofega i ell també intentant salvar-la. • Alguns esculls de la zona es llegeixen com la mà del gegant i restes de la galera, integrant la llegenda al paisatge. 3.4. La serp d’Aro i el “rei dels peixos” • Joan de Déu explica el record d’un peix rem dissecat al zoològic de Barcelona, anomenat rei dels peixos i pescat a Sitges. - És un peix avisal, llarg i inofensiu, probable origen de moltes llegendes de serps marines. • A prop de Platja d’Aro una llegenda parla d’una serp marina gegant que deixava un diamant a la sorra mentre prenia el sol. • Un pubill del mas Cruanyes li roba el diamant; la serp, desesperada, busca venjança, però no troba ningú i acaba morint de tristesa o tornant al fons marí. • El mas esdevé ric i la tradició diu que va bullir el diamant per blanquejar-lo i ocultar-ne l’origen. 3.5. El foc de Sant Elm i el bateig de la Costa Brava • El foc de Sant Elm és un fenomen elèctric (descàrregues en forma de flamarades als pals de les veles) considerat senyal de bona sort pels mariners. • Sant Elm s’associa a Erasme d’Antioquia, sant protector dels mariners. • Des de l’ermita de Sant Elm, prop de Sant Feliu de Guíxols, el periodista Ferran Agulló hauria batejat la Costa Brava, impressionat per la duresa del relleu muntanyós tocant el mar. • El nom recorda que és una costa abrupta i potencialment perillosa, no només un destí turístic. 4. Cadaqués: turisme, urbanisme i conservació Entrevista a David Tibau, secretari de l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués. 4.1. Pressió urbanística i límits ambientals • Cadaqués viu una forta pressió turística i urbanística entre: - Protecció de la llei de costes al front marítim. - Parc Natural del Cap de Creus a la part de muntanya. • El nou POUM preveu més de 700 habitatges nous, la qual cosa implicaria: - Més de 2.000 habitants addicionals. - Centenars de vehicles nous en un poble ja saturat. - Més pressió sobre aigua (depèn del pantà de Boadella), depuradora i xarxa elèctrica. • Es denuncia que el projecte respon més a interessos de “quatre amics” que no pas a una planificació pensada per al bé comú. 4.2. Al·legacions i riscos concrets • El període d’al·legacions ha generat més de 100 escrits (molts amb textos copiats però amb suport ampli). • Es destaquen punts crítics: - Construcció d’habitatges i camp de futbol en zones inundables. - Increment d’embarcacions en un litoral ja col·lapsat. - Dependència de grans projectes d’eòlica marina al Golf de Roses i necessitat de buscar emplaçaments alternatius per a renovables. 4.3. Origen i tasca de l’Associació d’Amics de la Natura • L’associació neix quan un antic alcalde volia tallar tots els plàtans de l’avinguda Caritat Serinyana (entrada del poble). • L’aturada del tall porta a formalitzar una entitat que treballa per: - Declarar els plàtans Bé Cultural d’Interès Local per accedir a subvencions de conservació. - Fer neteja mensual de plàstics a platges i casc antic, i recollida de burilles. - Activitats educatives amb escoles (plantació de tamarius, oliveres i flora mediterrània). - Sensibilització sobre patrimoni vegetal (calendari de buganvílies i inventari de més de 160 exemplars al poble). 4.4. Pedres de platja i pedra seca • Denuncien la pèrdua d’un 30% dels còdols de platja, enduts per decoració de jardins i testos: - La platja de Cadaqués es defineix per la pedra trepitjada, no per la sorra. - Reclamen que no se n’emporti més, més enllà de possibles retorns simbòlics. • Pel que fa a la pedra seca: - Es calcula que, si s’alineés tota la pedra seca entre Roses i Port de la Selva, es podria fer la volta al món. - L’art de la pedra seca és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. - Demanen que projectes urbanístics respectin barraques, marges, clapers i camins, integrant-los en el planejament. 4.5. Parc Natural del Cap de Creus i camins de ronda • L’associació ha col·laborat amb els tècnics del Parc Natural de Cap de Creus durant l’aprovació del PRUC. • Consideren que el pla és “de mínims”, condicionat per pressions de lobbies (motos d’aigua, explotació turística del mar). • Es reivindica l’obertura i preservació dels camins de ronda (amb suport de SOS Costa Brava i la xarxa Camins Lliures), criticant: - Tancaments en urbanitzacions de primera línia. - Desviacions de traçat per evitar el pas de caminants davant d’urbanitzacions privades. 5. Migració ornitològica i grip aviària al Delta de l’Ebre Secció amb Manolo Sánchez, ornitòleg, entrevistat per Cel Prieto. 5.1. Una migració “molt trista” • La campanya de migració ha anat clarament a pitjor: - Moltes espècies mostren descensos dràstics. - Algunes, abans comunes, gairebé han desaparegut del territori. • Encara es detecten individus que haurien d’haver marxat fa temps i alguns hivernants que tot just acaben d’arribar, però el balanç global és negatiu. 5.2. Causes i conseqüències • Factors principals: - Canvi climàtic: altera rutes, distàncies i èpoques migratòries. - Pràctiques agràries i fitosanitaris: afecten recursos alimentaris. - Pressió cinegètica: molts ocells arriben a zones humides com el Delta i es troben amb trets. • Conseqüències ecològiques i humanes: - Augment de plagues per falta de depredadors naturals. - Més ús de pesticides i risc per a la salut i l’agricultura. - S’alerta que, si “la maquinària de la natura falla”, l’impacte recaurà també sobre nosaltres. 5.3. Com es controla la migració • Anellament científic: estacions com la de Canal Vell, una de les històriques de Catalunya. • Transeptes de ciència ciutadana (projectes SOCC, etc.): recorreguts estàndard de 3 km repetits cada any per comptar ocells. • Les dades mostren tendències clares de regressió malgrat alguns repunts locals puntuals (p. ex. pinsà com a nidificant). 5.4. Migrants, residents i canvis de distribució • Es diferencia entre: - Nidificants (crien aquí i marxen a l’hivern). - Hivernants (crien més al nord i venen a passar l’hivern). • Algunes espècies ja no creuen el Sàhara i es queden més al nord (p. ex. Andalusia), adaptant rutes al nou clima. • Ocells subsaharians que depenien de zones cada cop més àrides pateixen davallades fortes (moltes sílvies i petits passeriformes). 5.5. Grip aviària: un risc subestimat • El brot actual de grip aviar és especialment virulent: - Mort de milers de gües a França i centenars a Gallocanta. - Primer cas mortal en humans als Estats Units per contagi d’ocell a persona. • Ja s’ha comprovat el salt a mamífers (cas d’una rabosa que menja un ocell infectat). • El perill seria una mutació que permetés el contagi de mamífer a mamífer, obrint la porta a una nova pandèmia. 5.6. Crítica a la gestió i al paper de la caça • Manolo considera que les mesures adoptades han estat toves i incoherents: - Confinament estricte de gallines d’autoconsum. - Restriccions mínimes a la caça (prohibir certes arts a pocs km, però mantenir tirades sobre anàtids en plena crisi). • Exemple: prohibició temporal a 10 km d’un focus al Delta, tot i que un ànec pot recórrer distàncies molt superiors en poques hores. • També critica que espècies amb greu davallada (com el tor o l’ànnec xulador) continuïn sent caçables, mentre espècies no caçades com l’estornell vulgar mostren abundàncies enormes. • Defensa que el col·lectiu caçador hauria de fer autolimitacions temporals per ajudar a la recuperació de poblacions. • Tanca amb una reflexió dura: amb les dades actuals, si no canviem, podríem ser la primera espècie que s’autoextingeix sabent què està passant. 6. Gegants pescadors de Salou i cultura popular marinera Entrevista amb Juanjo López, secretari de la colla de gegants de Salou, sobre els gegants pescadors Ramon i Maria del Mar. 6.1. Descripció dels gegants pescadors • Són gegants de més de 2 metres d’alçada i uns 80 kg de pes. • Vestits com a pescadors tradicionals: - Ell amb xarxa penjada. - Ella amb panera per al peix. • Representen la memòria marinera de Salou, fins fa poc poble de pescadors, avui sense activitat pesquera diària. 6.2. Festes marineres: calada de malles i festa del calamar • Els gegants surten sobretot en actes relacionats amb el mar: - Calada de malles a l’agost: recreació de la pesca tradicional amb barca de rem i xarxa que es tanca en cercle des de la platja. - Festa del calamar: inici de temporada de pesca recreativa o competitiva de calamar. • La calada és un esdeveniment molt participat: - Centenars de persones observen com es recull la xarxa i salten els peixos. - Quan la pesca és abundant (s’han arribat a treure uns 200 kg), es reparteix entre la gent o es cuina en una graellada amb havaneres. 6.3. La colla gegantera de Salou • A banda dels pescadors, la colla té nou gegants més: - Rei Jaume I i Violant d’Hongria. - Dos arlequins (Pepot i la nena). - El Xaloc (bèstia marina) i el Pantabrut (figura per a la canalla, didàctica sobre la higiene dental). • La colla ha passat de 8–10 membres a unes 50 persones, amb molta canalla implicada. • Fan unes 40 sortides anuals arreu del país (Barcelona, Ebre, Vinaròs, Mallorca, etc.) i organitzen trobades importants a Salou. • Destaquen el suport de l’Ajuntament de Salou i el canvi de model de turisme: - De turisme de borratxera a turisme familiar, esportiu i de qualitat. 7. Bloc local de Tarragona i Camp de Tarragona En la pausa central, Tarragona Ràdio ofereix un breu butlletí local. 7.1. Zona de baixes emissions a Tarragona • Es presenta el pla Tarragona 26 i l’entrada en funcionament de la zona de baixes emissions (ZBE) el 31 de desembre. • S’obre una oficina d’atenció específica a l’OMAC de la Rambla Nova amb quatre persones per informar sobre el funcionament. • La regidora de Mobilitat, Sònia Ors, assegura que: - El canvi serà gradual i només afectarà vehicles sense etiqueta ambiental. - No hi haurà sancions fins el 2027. 7.2. Grip de cara a Nadal • Salut preveu el pic de grip coincidint amb les festes de Nadal. • S’ha doblat la incidència, sobretot entre infants i adolescents, i es recomana: - Vacunació, especialment en gent gran i col·lectius vulnerables. - Extremar precaucions en trobades familiars en espais tancats. 7.3. Atenció desigual a l’ictus • El Síndic de Greuges obre una actuació d’ofici per possible discriminació territorial en l’atenció a l’ictus. • Es denuncia que la trombectomia mecànica s’ofereix 24/7 als hospitals de Barcelona i Girona, però només en horari limitat (i no caps de setmana) a Lleida i Tarragona. 8. Publicitat i context local L’episodi inclou falques sobre: • Pla Tarragona 26: nou model de recollida de residus i neteja per garantir carrers més nets. • Port de Tarragona: activitats nadalenques al moll de costa. • Festival REC (Tarragona): 25 anys de cinema emergent, sessions vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades: recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. • Altres anuncis locals (Tanatori Municipal de Tarragona, activitats nadalenques, cupó extra de Nadal de l’ONCE). 9. Fil conductor de l’episodi Al llarg de l’episodi es dibuixa un fil comú molt clar: • El mar Mediterrani com a espai on conflueixen: - Economia (turisme, pesca, renovables, ocupació hotelera). - Medi ambient (canvi climàtic, biodiversitat, migració d’ocells, grip aviària, gestió d’espècies urbanes com els estornells). - Cultura i memòria (dones i mar, llegendes, patrimoni fotogràfic, pedra seca, gegants pescadors). - Polítiques públiques (plans urbanístics, parcs naturals, ZBE, política lingüística, sanitat territorial). • Es posa de manifest la tensió constant entre explotació i preservació: - Parcs eòlics vs. ecosistemes marins. - Urbanitzacions vs. capacitat de càrrega ecològica i patrimonial. - Turisme massiu vs. identitat local i qualitat de vida. • Alhora es mostren respostes comunitàries i institucionals: - Associacions ecologistes, arxius, entitats socials i colles geganteres. - Plans lingüístics, festivals culturals i recerca científica. En conjunt, el programa ofereix una mirada ampla i molt coral sobre com les comunitats litorals catalanes es relacionen amb el mar en clau de riscos, memòria i futur.

La Circular - Tarragona ja viu intensament el 2eè REC-Festival Internacional de Cinema

T de Cultura del 4/12/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

Zona de baixes emissions, grip i Nadal a Tarragona

Context general de l’episodi Informatiu del migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio, amb un repàs molt variat de l’actualitat local: mobilitat i medi ambient, salut pública, emergències al sector químic, cultura i festes de Nadal, promoció turística, així com un ampli bloc d’esports tarragonins. Zona de baixes emissions a Tarragona Posada en marxa i calendari • Entrada en funcionament: 31 de desembre. • Horari: dilluns a divendres laborables, de 7 a 19 h. • Només podran accedir-hi lliurement els vehicles amb distintiu ambiental C, B, ECO o 0, o bé vehicles registrats com a autoritzats. "Només seran els vehicles que no tinguin etiqueta els que tenen que preocupar-se una mica per aquesta entrada, aquesta zona de baixes emissions." Tracte als veïns de Tarragona • Els vehicles sense etiqueta de persones empadronades a Tarragona no tindran restriccions durant tot el 2025 i el 2026. • A partir del 31 de desembre de 2026, hauran de tramitar autoritzacions si compleixen els requisits. • No hi haurà sancions als tarragonins fins al 2027. Autoritzacions i excepcions • 12 autoritzacions anuals d’accés esporàdic per a vehicles de fora. • Autorització per entrar als aparcaments públics municipals. • Autoritzacions específiques (cal tràmit): - Vehicles de persones amb mobilitat reduïda. - Vehicles de persones amb rendes baixes. - Vehicles que aparquin en aparcaments privats. Informació i control • S’ha posat en marxa una oficina d’atenció a la ciutadania (OMAC a la Rambla Nova) amb 4 persones, de 8 a 15 h, per resoldre dubtes. • Instal·lació de 45 càmeres de lectura de matrícules per controlar accessos i sortides. • Col·locació de panells d’informació dinàmica i sensors de qualitat de l’aire. • La consellera Sònia Orts admet que el desplegament és un repte important, ja que qualsevol canvi de mobilitat a la ciutat genera resistències. Salut: grip i atenció a l’ictus Incidència de la grip • A Tarragona hi ha una incidència moderada: 153 casos per cada 100.000 habitants. • L’arribada de la grip s’ha avançat dues setmanes respecte d’altres anys. • El pic s’espera d’aquí 3-4 setmanes, coincidint amb Nadal. • Afecta sobretot infants i adolescents de 5 a 14 anys. Recomanacions de Salut • La subdirectora regional Anna Bocio insisteix en la prevenció i la vacunació, especialment: - Gent gran. - Persones vulnerables. • Es preveu arribar aviat al nivell alt de contagis (a partir de 218 casos per 100.000 habitants). • L’any passat el pic va ser un mes més tard (setmana del 20 de gener). La vacunació “és el que encara ara ens protegeix d’aquesta transmissió i d’aquests contagis en persones sobretot més vulnerables”. Desigualtat territorial en el tractament de l’ictus • El Síndic de Greuges obre una actuació d’ofici per possible discriminació territorial en l’atenció a l’ictus. • La trombectomia mecànica, una de les tècniques més efectives per reduir seqüeles, es presta: - A Barcelona i Girona: les 24 h, 7 dies la setmana. - A Lleida i Tarragona: només en horari limitat i mai en cap de setmana. • Aquest desequilibri obliga molts pacients a ser derivats a Barcelona, amb retards assistencials que poden empitjorar el pronòstic. • Recordatori clau: - L’ictus és la segona causa de mort a Catalunya. - És la primera causa de discapacitat permanent en adults. • El Síndic demana informació sobre: - Previsió d’oferir servei 24 h a Lleida i Tarragona. - Dades per territori sobre seqüeles d’ictus. - Possibilitat d’ampliar el servei a zones com les Terres de l’Ebre. Emergència al sector químic Incendi a l’empresa X-Polímer (Polígon Sud) • De matinada hi ha hagut un incident a X-Polímer, al Polígon Sud de Tarragona, al terme de la Canonja. • S’ha activat durant unes 3 hores el Pla d’Emergències Exterior del sector químic de Tarragona. • Han intervingut: - 8 dotacions de Bombers de la Generalitat. - Bombers de l’empresa. - Mossos d’Esquadra i Sistema d’Emergències Mèdiques. Afectació i control de l’incident • L’incident s’ha produït en un dipòsit de pols de polímer: - No hi havia flama, només escalfor. - No hi ha hagut afectació a productes potencialment perillosos. • Cap a les 5.58 h els Bombers han donat l’incendi per estabilitzat. • El grup de control ambiental ha mesurat la qualitat de l’aire en diversos punts del polígon, amb resultats negatius (sense contaminació significativa). • S’ha reunit el comitè tècnic del pla per avaluar riscos i mesures de protecció. • L’empresa assegura que no hi ha hagut perill per a la població ni per a empreses veïnes i obrirà una investigació interna per aclarir les causes i evitar nous incidents. Cultura i esdeveniments a Tarragona 25è Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona • El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona arriba a la seva 25a edició, amb gala inaugural al Teatre Tarragona. • Pel·lícula d’obertura: El canto de las manos, centrada en una història íntima sobre la comunitat sorda, que ha emocionat el públic. • Programa del festival: - 6 dies de projeccions. - Una quarantena de pel·lícules. - Converses i activitats paral·leles. - Títols vinculats als Òscars i a festivals com Locarno. Mirada de futur i públic fidel • La directora de producció Eva Vallès destaca: - 25 edicions ininterrompudes. - Voluntat de mirar cap al futur, portar gent a les sales i crear experiències de festival (conèixer autors, directores i equips). • La consellera de Cultura Sandra Ramos defineix el REC com un festival molt sòlid i consolidat amb públic molt fidel. • La cerimònia ha estat presentada per periodistes de Tarragona Ràdio i ha reunit representants institucionals. • Entrades i abonaments disponibles a través del web del festival i a taquilla abans de cada sessió. Nadal a Tarragona ciutat i al Port de Tarragona Programa de Nadal del Port de Tarragona • El Port de Tarragona presenta el programa “Nadal de somni i la màgia de la llum”. • Més de 60 activitats lúdiques, artístiques i culturals, gratuïtes amb inscripció prèvia, fins al 6 de gener. • Espai principal: moll de costa, que s’omplirà de llum, música i activitats familiars. Tipus d’activitats • Tallers creatius, activitats de circ, pintacares i espais de joc. • Música en directe i presència de foodtrucks. • Gran concentració d’actes entre el 27 i el 29 de desembre. Compromís amb el barri del Serrallo • El president Santiago Castellà subratlla: - L’oportunitat d’obrir els espais del port i explicar el seu paper com a Port de Tarragona i port metropolità. - L’agraïment a l’Associació de Veïns del Serrallo per la col·laboració en el programa. “El Serrallo és la millor explicació que podem fer de Tarragona, de la Tarragona Mediterrània vinculada al mar.” • Es reivindica la responsabilitat i el plaer de tenir cura del barri més portuari i mariner de la ciutat. Fires de Nadal i d’artesania a la Rambla Nova • Avui s’encenen oficialment les fires de Nadal i d’artesania a la Rambla Nova. • Ubicació: tram central, des del Col·legi Teresianes fins al Teatre Metropol. • 44 expositors en total: - Parades de productes nadalencs (tions, avets, figures de pessebre…). - Artesania: arranjaments florals, teixits, sabons naturals, plata treballada, vidre, fusta, cuir, etc. Testimonis dels expositors • Alguns venedors destaquen: - Il·lusió per la nova edició, tot i que comença una mica més tard que altres anys. - Dificultats dels últims anys i esperança que enguany sigui millor. • Una entitat protectora de gats explica que els ingressos de la parada serveixen per pagar factures veterinàries, esterilitzacions i alimentació dels animals de carrer. Dates, horaris i il·luminació • Fira de Nadal: del 4 al 24 de desembre. • Fira d’artesania: del 5 de desembre al 6 de gener. • Horari: de 10 a 21 h. • Mercats de Tarragona ha instal·lat un gran paquet de regal vermell com a element d’atracció. • La ciutat estrena sostres de llum al Mercat Central, creant un escenari de reflexos i llums nadalencs. Cantada de Nadales als centres i cases regionals • Diumenge arriba al Teatre Tarragona la 18a edició de la tradicional Cantada de Nadales dels centres i cases regionals. • Hi participen 7 entitats de la ciutat (cases andaluses, extremenya, asturiana, gallega, etc.). • L’esdeveniment va néixer com una activitat de la Federació de Centres Regionals i es va voler obrir al públic amb un motiu humanitari. • L’acte té un caire solidari: per accedir-hi cal portar brics de llet que es destinaran a Càritas Diocesana de Tarragona. Fotografia i reflexió: Festival SCAN Tarragona Exposicions i activitats finals • El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona tanca la seva dotzena edició. • Es pot visitar fins a l’11 de gener l’exposició “El cabal del riu” de Paula Artés, dins el programa mèdol. • Exposició col·lectiva “Abraça totes les formes i les seves joies conflueixen, talent latent” al tinglado 2 del moll de costa, amb projectes de 10 artistes emergents. • Aquest dia també es fan: - Inauguració de “Rutes Fotogràfiques d’SCAN” a l’antic Ajuntament. - Presentació del fotollibre “Sediments” (col·lecció Quadrats del Llamp) a la sala 0. Filosofia del festival • El director Jesús Vilamajó destaca que SCAN vol anar més enllà de l’estètica fotogràfica: “No és només un festival de la fotografia per la fotografia, sinó que pretenem que a partir de les imatges fotogràfiques s’obri un espai de reflexió i pensament.” • El festival d’enguany s’ha inspirat en l’aigua, i totes les activitats han girat al voltant d’aquesta temàtica. • Balanç: 35 activitats i més d’un miler de projectes rebuts. Turisme i esport: la Costa Daurada cicloturista Preparació pel pas del Tour de França • El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona impulsa una acció per posicionar la Costa Daurada com a destinació cicloturística de referència. • Es vol aprofitar que, per primera vegada, el Tour de França passarà pel Camp de Tarragona / Costa Daurada el 5 de juliol de 2026. Accions de promoció • A l’octubre i novembre s’han fet 4 presentacions professionals a: - Gijón - Madrid - València - Sant Sebastià • Hi han participat clubs ciclistes, agències especialitzades, professionals del sector i mitjans de comunicació. • S’han creat materials promocionals específics per reforçar la marca esportiva, cultural i gastronòmica del territori. Bloc d’esports Futbol: Nàstic de Tarragona Anàlisi prèvia del partit contra el Sevilla Atlético • El tècnic Cristóbal Parraló preveu un partit exigent davant el filial sevillista. • Destaca que el Sevilla Atlético té: - Jugadors joves i escollits. - Molta qualitat i bon joc col·lectiu. • S’espera un duel amb dos equips buscant la victòria des del primer minut. Estat del Nàstic i objectius • Ha estat una setmana curta de treball, amb èmfasi en la recuperació dels jugadors més carregats. • El migcampista Mangel, protagonista a l’entrevista Semprenàstic: - Considera que el mes de desembre és clau per escalar posicions. - Creu que els tres partits que resten abans d’acabar l’any han de servir per fer un cop sobre la taula i situar el Nàstic a la zona alta. - Admet que hi ha hagut moltes situacions estranyes (expulsions, penals) que han condicionat la puntuació obtinguda. L’objectiu és clar: l’ascens, i l’exigència al club és màxima. • Mangel diu que està content al club, tot i que només ha estat titular en un dels 14 partits de Lliga. • Reconeix la forta competència al seu lloc (Monti, Òscar Sanz, etc.). • Sobre el partit a Sevilla: - Reconeix la qualitat i dinamisme dels filials. - Apunta que la manca d’experiència pot generar errors aprofitables. - El Nàstic viatja amb la idea de ser protagonista i sumar els 3 punts. Voleibol: Club Volei Sant Pere i Sant Pau Situació esportiva delicada • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau continua sense puntuar a la Superlliga: - Setena derrota consecutiva. - Derrota a casa contra el Volei València per 0-3. - L’equip és el cuers de la categoria. Anàlisi dels tècnics i jugadors • L’entrenador Blado Estebopski lamenta que: - L’equip competeix bé fins a mitjan/final de set. - A partir d’algunes errades inoportunes el set se’ls escapa. - Es repeteix un patró similar al viscut contra el Melilla: igualtat fins al tram final i després caiguda. • El jugador Mateo Margi parla de: - Sabor agredolç per l’esforç i el bon joc inicial. - Caigudes en determinats moments per errors propis. - Confiança del vestidor en trencar la mala dinàmica. - El partit de dissabte contra el Benidorm es veu com una oportunitat davant un rival directe per sumar la primera victòria. Tennis i pàdel al Nàstic • El Club Gimnàstic de Tarragona ha posat en marxa un projecte de revitalització de la seva històrica secció de tennis. • Nova direcció esportiva amb Juanjo García i Àlex López. • Objectius: - Reposicionar el tennis del Nàstic al lloc que li correspon. - Recuperar activitat esportiva i social després d’uns anys de certa aturada. • En poc temps: - L’escola de tennis ha doblat el nombre d’alumnes. - El pàdel també registra un creixement important d’esportistes. Futbol territorial (Segona Catalana, grup 6) Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau • La competició s’atura aquest cap de setmana, però els equips continuen entrenant. • L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau acumula 3 partits consecutius sense perdre. • Situació a la taula: - Té un coixí de 3 punts sobre les places de descens. - Es troba a 4 punts de la promoció de descens. Cultural Torreforta • La Cultural Torreforta ha trencat una ratxa de 5 partits sense sumar els 3 punts, amb una victòria 3-0 contra el Montblanc. • Ara està en zona de descens, però amb puntuació de permanència. • L’entrenador Gregorio Navas remarca: - La gran igualtat de la categoria. - La importància d’encadenar dues victòries per enganxar-se a la zona mitjana-alta. - La necessitat de millorar resultats com a visitants. Properes jornades • L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau visitarà el Roda de Berà. • La Cultural Torreforta jugarà al camp del Remolins-Bítem. • En l’últim partit de l’any, tots dos equips s’enfrontaran entre ells a Sant Pere i Sant Pau. Servei: temps i mobilitat Predicció meteorològica • Dijous: cel molt ennuvolat a la província de Tarragona, amb possibilitat de precipitacions febles i disperses. • Temperatures màximes similars a dies anteriors: - 17 °C a Tarragona, Tortosa, Reus i Torredembarra. - 15 °C al Vendrell. - 14 °C a Gandesa. • Divendres: cel encara ennuvolat al matí, amb clarianes a la tarda. • Temperatures sense canvis o lleugerament més suaus. • Durant el pont de la Constitució es preveu temps estable i temperatures més altes per l’època. Trànsit i mobilitat • No hi ha incidències greus a la xarxa viària de la demarcació de Tarragona en el moment de l’emissió. Notes finals • L’episodi combina actualitat institucional i ciutadana (zona de baixes emissions, salut, emergències) amb una àmplia agenda cultural i festiva de Nadal i un repàs profund de l’activitat esportiva local. • Destaquen especialment: - La posada en marxa de la zona de baixes emissions i el seu impacte sobre la mobilitat urbana. - La preocupació per la grip i la desigualtat en l’atenció a l’ictus. - L’aposta de Tarragona per la cultura (REC, SCAN), el Nadal al Port de Tarragona i la promoció de la Costa Daurada com a destí cicloturista.

Fem l'humor 2025-12-04

Tennis, bàsquet i vòlei: reptes i oportunitats

Panorama general de l’episodi En aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio es combinen tres històries esportives molt diferents però amb un fil conductor comú: creixement, dificultats i aprenentatge competitiu en el tennis, el bàsquet femení i el vòlei. L’episodi s’articula a partir de tres entrevistes principals: • Núria Bonet, jove tenista del Club Tennis Tarragona, recentment reconeguda per la Federació Catalana de Tennis. • Sergio Manzano, entrenador del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2, que analitza el complicat inici de temporada i els progressos de l’equip. • Julián García, jugador del conjunt de vòlei Sant Pere i Sant Pau, que afronta un partit clau a Benidorm per fugir de la zona baixa. 1. Tennis – L’ascens de Núria Bonet 1.1. Reconeixement i trajectòria L’episodi arrenca amb el tennis, una de les grans passions del programa. • Protagonista: Núria Bonet, jugadora del Club Tennis Tarragona, cadet de primer any. • Ha estat reconeguda recentment per la Federació Catalana de Tennis en un acte al Museu Olímpic de Barcelona, com a campiona/finalista de Catalunya. • Destaquen els seus bons resultats recents: - Primers punts internacionals júnior (ITF). - Final al Mutua Madrid Open júnior. - Gran actuació al Campionat de Catalunya sub-15. - Bons papers en diversos tornejos nacionals. "He fet els meus primers punts internacionals júniors i final a un Mutua Madrid Open, al Campionat de Catalunya sub-15 i a molts tornejos nacionals." 1.2. Estil de joc i procés de formació Núria descriu el seu estil de joc com a molt treballat i de desgast: • Li agrada “remar” molt el punt, allargar-lo i desgastar la rival. • Es defineix com a jugadora sòlida, que treballa la jugada amb paciència. En l’àmbit de la formació: • Entrena actualment amb Dani Molero, amb qui fa 2-3 mesos que treballa i amb qui se sent molt còmoda. • Va començar a jugar a tennis de petita (6–7 anys) al Monterols, empesa per l’afició del seu pare i del seu germà. • Fa dos anys que és al Club Tennis Tarragona, però tota la base la va fer al Monterols. "Em vaig posar a jugar amb ells i em va agradar molt." 1.3. Competicions, estudis i objectius Pel que fa a les competicions properes: • Jugarà el Campionat de Catalunya Absolut per equips amb el Club Tennis Tarragona. • Posteriorment viatjarà a Madrid per disputar un nou Mutua Madrid Open júnior. A nivell acadèmic: • Estudia online per poder entrenar i viatjar als tornejos amb més flexibilitat. • Assegura que ho porta bé malgrat les absències freqüents. Sobre el futur: • Al club apunten que 2026 pot ser un any clau de consolidació per a ella. • Núria ho assumeix amb ambició i esperança. En referència als ídols: • Li agrada molt Carlos Alcaraz, com a molta gent. • El seu tenista preferit abans de retirar-se era Dominic Thiem, de qui admira molt el joc. L’entrevista tanca amb una sensació clara: Núria Bonet és un talent emergent amb projecció i mentalitat competitiva, que combina resultats, treball i maduresa tot i la joventut. 2. Bàsquet – El repte del TGN Bàsquet a Lliga Femenina 2 2.1. Context esportiu i classificació La segona part del programa gira al voltant del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2, dirigit per Sergio Manzano. • L’equip ha tingut un inici de temporada complicat: els resultats no arriben. • Manzano deixa clar que no hi ha excuses: els resultats reflecteixen que l’equip encara no ha merescut més del que té. "Els resultats no ens estan acompanyant, però per mèrits propis... no estem mereixent més del que tenim." Malgrat les derrotes: • A l’últim partit a Jaén, l’equip va competir fins al final i va perdre per petits detalls. • L’entrenador veu en aquest partit un canvi de tendència: l’equip comença a entendre què necessita per ser competitiu 40 minuts. 2.2. Nova pista i adaptació al Casal de Riuclar Per motius logístics, el TGN Bàsquet juga com a local fora del Palau d’Esports Catalunya: • El proper partit clau es disputarà al Casal de Riuclar – Torreforta, pista on juga habitualment l’ADT. • L’equip hi ha entrenat tota la setmana i s’hi està adaptant bé. • Manzano destaca que és una pista més petita, fet que pot afavorir l’estil de joc de l’equip. "Crec que és una pista que ens pot anar molt bé pel nostre joc." 2.3. Necessitat de victòries i aspecte mental El tècnic aprofundeix en el component mental i de procés: • Reconeix que l’equip necessita una victòria, però sobretot guanyar mereixent-ho. • Insisteix que el més important és el “com” abans que el “què”: - Guanyar havent fet les coses bé durant 40 minuts. - Que les jugadores vegin la relació directa entre esforç, pla de partit i resultat. "Més que guanyar, el que l’equip necessita és guanyar havent-ho merescut." Pel que fa a la classificació: • Estan a prop de sortir de la zona de descens, a només una victòria. • Cada partit es viu com una final, especialment el proper contra un equip asturià que visita Tarragona. 2.4. Caràcter de l’equip i situació personal de l’entrenador Manzano destaca molt el caràcter del vestidor: • Les jugadores no es rendeixen malgrat la mala ratxa. • Venen d’una temporada anterior on patien a Supercopa; ara estan en una categoria superior però segueixen competint contra grans rivals. • Ni als partits ni als entrenaments mostren signes de rendició o desconnexió. "Mai es rendeixen. Van perdent i ho intenten i ho intenten i s’aixequen una vegada darrere l’altra." Sobre la seva pròpia situació: • Afirma sentir-se bé i recolzat pel club, que li dona facilitats i confiança per treballar com li agrada. • Sent responsabilitat, però no pressió externa. • Assegura que, si en un marge d’un mes/mes i mig els resultats no milloren, ell mateix farà un pas enrere, demostrant autocrítica i compromís. "El club em dona totes les facilitats... Em sento molt tranquil, amb responsabilitat però sense pressió." En conjunt, la secció de bàsquet mostra un equip en construcció, amb dificultats, però amb una base clara de compromís, esforç i autocrítica que pot ser clau per revertir la dinàmica. 3. Vòlei – Sant Pere i Sant Pau davant una “final” a Benidorm (La conversa amb Julián García s’inicia al tram final del fragment transcrit i queda parcialment tallada, però es pot extreure’n els eixos principals.) 3.1. Situació classificatòria i partit clau El darrer bloc del programa se centra en el vòlei i l’equip de Sant Pere i Sant Pau. • L’equip ha encadenat diverses derrotes i encara no ha puntuat a la lliga. • Ve de perdre a casa i es manté últim a la classificació. • El proper partit, a la pista del Benidorm (Terres alacantines), és qualificat pel mateix jugador com una autèntica final. "Nosotros nos lo tomamos como lo que es para nosotros, una final... es el partido donde tenemos que hacer ya el punto de inflexión." Objectius immediats: • Puntuar com a mínim i, si és possible, aconseguir la primera victòria de la temporada. • Evitar que la situació es compliqui encara més a nivell classificatori. 3.2. Treball, actitud i frustració competitiva Malgrat la mala classificació, Julián remarca: • L’equip entrena bé i ho dona tot en el dia a dia. • Senten que, tot i estar últims, no és per manca de compromís ni de feina. "Lo estamos dando todo, estamos entrenando bien, estamos poniendo todo de nuestra parte para que llegue lo antes posible la victoria." Sobre el component emocional i la frustració: • El vòlei, com qualsevol esport d’elit, és dur quan les ratxes negatives es perllonguen. • Expliquen que sovint juguen bastant bé, però detalls concrets (punts clau, finals de set, moments importants) acaben decantant el partit en contra. • Quan es miren les estadístiques i la classificació, costa encaixar que el joc mostrat no es tradueixi en resultats. "Estamos jugando bastante bien, entrenando muy bien, y luego por dos o tres detalles no terminas de ganar un set o la victoria." Aquesta part del programa transmet la idea d’un equip tensionat per la urgència de guanyar, que lluita per transformar el bon treball d’entrenament en punts reals a la classificació. 4. Fil conductor: confiança, procés i resiliència Tot i tractar disciplines diferents, l’episodi de TGN Esports gira al voltant de tres idees clau: 4.1. Creixement i projecció • La trajectòria de Núria Bonet il·lustra el camí d’una esportista en ple creixement, que va sumant fites: punts internacionals, finals importants i reconeixements federatius. 4.2. Dificultat competitiva i aprenentatge • El TGN Bàsquet i el Sant Pere i Sant Pau viuen el costat més dur de la competició: derrotes, urgència classificatòria i necessitat de canviar dinàmiques. • Tant Manzano com Julián posen èmfasi en el treball diari i en la importància de no perdre el nord malgrat els resultats. 4.3. Mentalitat i resiliència • En tots tres casos, es destaca la mentalitat competitiva: - Núria, amb la seva solidesa i capacitat de desgast a pista. - Les jugadores del TGN Bàsquet, que no es rendeixen mai i continuen aixecant-se després de cada derrota. - Els jugadors de Sant Pere i Sant Pau, que continuen entrenant fort i assumint partits com a "finals" per canviar la tendència. En resum, l’episodi ofereix una mirada global i honesta de l’esport tarragoní: des del talent emergent i il·lusionant fins a la lluita silenciosa dels equips que busquen sortir de situacions complicades, sempre amb el treball i la perseverança com a eixos centrals.

Sempre Nàstic, el podcast 2025-12-04

Cinema, grip i Nadal a Tarragona

Context i arrencada del programa • Programa matinal de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb magazín d’actualitat local, cultura i humor. • Inici amb informació de servei: accident greu a la N-340 a l’alçada de Ferran i activació/desactivació del PLASEQTA per un incendi a l’empresa Elix Polymers a la Canonja. Festival REC: 25 anys de cinema emergent Inauguració i ambient del festival • Es destaca la inauguració al Teatre Tarragona del REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys. • Presentació de la gala per part de membres de l’equip del programa, amb to teatral i humorístic. • Pel·lícula d’obertura: “El canto de las manos”, documental molt emotiu sobre un projecte musical a Veneçuela; el públic surt emocionat, molts plorant. Programació i seccions Peces clau del REC 2025: • Secció Òpera Prima: focus en noves directores i directors, cinema emergent. • REC Selection: llargmetratges destacats de festivals com Locarno o Venècia i candidats als Òscars, alguns mesos abans de l’estrena comercial. Destaquen: - No hay otra opción de Park Chan-wook (continuïtat del boom del cinema coreà). - La Gracia de Paolo Sorrentino, amb Toni Servillo, que tancarà el festival. • Pantalla Tàrraco: projeccions en espais patrimonials (Pla de la Seu, Pretori, Amfiteatre Romà, Pantalla Tàrraco) per dialogar cinema i patrimoni. • Sessions Vermut: format cinema + vermut al Serrallo i altres espais, amb to popular i diürn. • REC Chic / cinema familiar: - Vol reconvertir la franja de les 16:00h en propostes familiars (3–99 anys), no només infantil pur. - Little Amélie: animació en aquarel·la, influència japonesa, basada en records d’infantesa al Japó. - Arco: produïda per Natalie Portman (que hi posa la veu en alguna versió); candidata a millor animació als Òscars, amb missatge ecològic i esperit Ghibli + Spielberg. - Space Cadet: història d’un robot i la nena, seguida d’un taller per construir el teu robot. Propostes singulars • Secret Screening (projecció sorpresa): - Només es comunica que és una pel·lícula de terror i que es projectarà en un espai secret. - El públic es troba a l’Antic Ajuntament i d’allí és conduït al lloc sorpresa. - La idea és crear experiència, més enllà de només veure un film. • Altres títols destacats del dia: - “Glorious Summer”: film polonès rodat en 16mm, dins un palau renaixentista, amb atmosfera estranya a l’estil Yorgos Lanthimos. - “Bad Girl”: producció de l’Índia, amb directora present; musical i crítica a la repressió sexual femenina. - “Nouvelle Vague” / programació REC Lab: treball sobre llenguatge cinematogràfic i creació. Dimensionament i públic del REC • Més de 40 pel·lícules en sis dies (3–8 de desembre), amb components de laboratori creatiu (REC Lab) on el públic participa en decisions de guió. • El director del festival, Xavier García Oporto, en la secció Espineta amb Tarragonins, reivindica: - El caràcter col·lectiu del cinema i l’esforç de totes les persones que han passat pel festival des de 2001. - El paper clau del públic, que ha sentit el REC com “el festival de la ciutat”, malgrat la sensació recurrent que li falta suport institucional. - La dificultat de “picar pedra” culturalment a Tarragona, però també l’orgull d’haver arribat a 25 anys i ser referència en el panorama català i espanyol de cinema emergent. Salut: la grip al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre Situació epidemiològica Conversa amb Anna Bozio, subdirectora regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • La grip està en fase ascendent des de principis de novembre. • Al Camp de Tarragona, setmana 24–30 de novembre: - 153 casos per 100.000 habitants → nivell moderat de transmissió. - Dades molt similars a la mitjana catalana. • Es preveu que en 2–4 setmanes s’arribi a llindar alt (≥218 casos/100.000), probablement coincidint amb les festes de Nadal. Grups d’edat i dinàmica • Major incidència actual en infants de 5 a 14 anys (i en general 0–14), on la pujada va començar abans. • En majors de 60 anys la incidència és més baixa (≈5 vegades menys), però també en creixement. • El pic exacte és difícil de predir, però s’espera al voltant de Nadal. Vacunació: situació i recomanacions • La campanya s’ha avançat unes dues setmanes respecte altres temporades, responent a l’avenç del virus. • Fases: - Primer: residències, majors de 60, persones amb malalties de risc, dones embarassades, infants de 6–59 mesos. - Des de fa uns dies: oberta a tota la població. Cobertures al Camp de Tarragona: • Majors de 80 anys: ~65% vacunats. • Majors de 70: >50%. • Globalment, unes 80.000 persones vacunades, uns 9.500 més que el mateix moment de l’any anterior. • Salut ho valora positivament, però insisteix que encara cal augmentar la cobertura. Accés a la vacuna: • Als CAP habituals. • Cita per La Meva Salut, web citasalut.cat o trucant/directe al centre. Virus circulants i tipus de vacuna • Predomina la grip A, amb dues variants incloses a la vacuna actual. • Recordatori clau: la vacuna s’ha de posar cada any perquè el virus mutua i la formulació s’adapta a les soques circulants. • La vacuna no impedeix tots els contagis, però redueix de forma important les formes greus, especialment en persones vulnerables. Grip vs constipat i altres virus • Diferenciar grip de refredat: - Grip: febre alta, dolor muscular i d’ossos, malestar intens, tos i símptomes respiratoris. - Constipat: símptomes respiratoris (moc, tos) però sense la intensitat sistèmica de la grip. • Altres virus circulants: - Rinovirus: refredats comuns. - SARS-CoV-2 (Covid): en nivell baix i estable. - Virus respiratori sincitial (VRS): en creixement, especialment bronquiolitis en infants petits (tos, dificultat respiratòria, mucositat). Salut el segueix de prop. Missatge final de salut pública • Lema de campanya: “Vacunar-se és estimar”. • S’insisteix que la vacunació no és només un acte individual, sinó una manera de protegir les persones estimades més vulnerables (gent gran, malalts crònics, embarassades, nadons) especialment pensant en sopars i trobades de Nadal en espais tancats. • Es recomana aprofitar la cita de grip + Covid en un sol acte en majors de 60 i grups de risc. Premis Literaris Joves.Lit (La Pell) i joves escriptors El premi i l’entitat convocant • La Pell (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua Catalana) celebra la 19a edició dels Premis Literaris Joves.Lit de narrativa i poesia, oberts a joves de 14 a 21 anys de tot l’àmbit de parla catalana. • L’objectiu central: fomentar l’ús del català i l’escriptura creativa entre el jovent. Veredicte i obres guanyadores Jurat format per Anna Gispert (presidenta de la Pell), Júlia Albiol, Judit Casals, Ruth Nolla i Joan Xevarria (secretari). Categoria 14–17 anys • Obra guanyadora: “Filla del bosc”. • Autor: Pau Roig Coll, de l’entorn de Tarragona. • Motivació del jurat: - Bona visió psicològica dels personatges. - Ús molt treballat de la descripció d’emocions i sensacions a partir d’elements concrets i imatges potents. Fragment llegit en antena: Transformació de la nena protagonista en “filla del bosc”: la pell de porcellana s’esquerda, les cames esdevenen arrels, els cabells verds esdevenen branques. Imatge simbòlica molt visual i lírica. Categoria 18–21 anys • Obra guanyadora: “Amb silenciosa estima”. • Autora: Maroua Bensfia Hayat, d’Albatera (Baix Segura). • Motivació del jurat: - Construcció narrativa sòlida. - Anàlisi introspectiva profunda i capacitat d’interpel·lar el lector. En un text enviat al programa, Maroua explica: • Per al jo narratiu, escriure és sobreviure i convertir el dolor en llenguatge perquè deixi de ser una massa amorfa. • Per a ella, escriure és un acte de veritat i vulnerabilitat compartida: - No és una confessió desesperada, sinó un gest de confiança amb el lector. - No dona un “secret” perquè es reveli, sinó un espai per respirar plegats. Perfil del jurat i participants • El jurat és molt jove en part: graduats recents de Filologia (22–30 anys), fet que facilita la connexió amb les temàtiques i veus dels participants. • Participació de tot el domini lingüístic: treballs del Camp de Tarragona, Catalunya i País Valencià. • S’assenyala que molts textos tenen un fort component intimista i de reflexió personal. Perfil dels joves guardonats Pau Roig Coll • Té 17 anys, fa 2n de Batxillerat científic i ja havia guanyat el premi l’any anterior. • Lector apassionat i eclèctic: Tolstoi, Divina Comèdia, Stephen King, Bíblia, literatura anglesa, fantasia... sovint llegeix 2–3 llibres alhora. • Escriu sobretot en rata de transport públic (autobús cap a l’institut) i en estones lliures. • Metodologia d’escriptura: - Confessa que sovint escriu “al raig”, especialment en aquest relat, pressionat pel termini. - Tot i sentir que el seu estil encara s’està formant, el jurat detecta una veu pròpia molt marcada. - Tendeix a inventar personatges allunyats d’ell mateix per poder crear mons fantàstics i no fer autoficció directa. • Admiració per la llengua: recull adjectius nous que troba llegint (com atzabeja) en una llibreta i els incorpora a l’escriptura. Maroua Bensfia Hayat • Estudia disseny d’interiors, mostra que escriure no és patrimoni exclusiu de les humanitats. • Diu que escriu des de petita, però que a mitjan d’aquest any ha començat a fer-ho amb constància i amb voluntat de publicar i concursar. La Pell i la promoció de la llengua A banda dels Joves.Lit, la Pell impulsa: • Concurs TikTok Filològic: vídeos curts sobre temes de llengua i literatura feta per estudiants. • Premi de treballs de recerca sobre cultura popular, conjuntament amb la colla de la Mulassa i la cooperativa Combinats. • Cursos i grups de conversa de cohesió social (Xerrem). Missatge de fons: • Davant dades preocupants sobre l’ús social del català, cal generar espais i incentius perquè els joves llegeixin i escriguin en català. • Es reivindica la lectura de clàssics com la Bíblia i “Canigó” de Verdaguer com a fonaments culturals, i la riquesa de dialectes i registres anteriors a la normativa de Fabra. Suport a la professionalització dels joves autors • Els guardonats reben 500 € cadascun i una beca a l’Escola de Lletres de Tarragona per fer un taller d’escriptura (presencial o en línia). • Es recorda que antics guanyadors com Adrià Targa o Pol Guasch avui publiquen i tenen projecció internacional, fet que consolida el premi com una pedrera real de talent literari. Economia local: hotels i restauració davant el pont i el Nadal Hoteleria de Tarragona Ciutat Conversa amb Xavier Jornet, president de l’associació d’hotelers de la ciutat. Pont de la Constitució i la Puríssima • Pont llarg (dissabte 6 i dilluns 8 festius), però Tarragona no és un pol fort en aquesta època. • Tendències: - Bona ocupació sobretot la nit de dissabte (prop del 100%). - Resta de nits al voltant del 70%, amb reserves molt d’última hora. - Molta gent marxa al Pirineu (neu) o altres destinacions. • El REC ajuda: allotja programadors, convidats i equip fins al dia 8, cosa que genera moviment, encara que no ompli tota la ciutat. Canvis d’hàbits en Nadal • Fa 15–20 anys, la nit del 24 els hotels estaven pràcticament buits; ara: - Cada cop més gent viatja per Nadal (canvis familiars, gent que viu fora, noves dinàmiques). - També creixen les estades i àpats de dies com Sant Esteve i Reis en hotels. Balanç 2025 i perspectives 2026 • 2025 ha estat, en general, un bon any pel sector. • Però Jornet adverteix de “senyals d’alerta”: - Augments de preus s’han d’acompanyar necessàriament d’increment de qualitat i prestacions. - Cal mantenir una relació qualitat-preu competitiva respecte d’altres destinacions. • 2026: previsió inicialment positiva per inèrcia, sempre que no hi hagi xocs externs; però recorda que cal invertir constantment per no quedar enrere. Patrimoni i experiència turística • S’analitza el paper dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial i el futur consorci de gestió del patrimoni. • Jornet diferencia clarament: - Conservació física dels monuments (Amfiteatre Romà, Fòrum Romà, Circ Romà, Part Alta, etc.). - Experiència de visita. • Crítica contundent: La ciutat està “30 anys endarrerida” pel que fa a com s’expliquen i es viuen les visites patrimonials. • Diagnosi: - Entrades que sovint són només accedir i mirar, sense prou interpretació, recursos visuals, interactius o narratius. - Reclam d’inversions en “experiències”, no només en manteniment. Mobilitat i allotjaments turístics • Mobilitat regional: els turistes allotjats a Tarragona es mouen sobretot en vehicle privat, i això funciona raonablement bé. • Connexió ferroviària amb Barcelona: queixes habituals per temps de trajecte i poca freqüència. • A Tarragona ciutat, caldria millor reordenació d’aparcaments per visitants i autocars. Allotjaments turístics regulats: • Jornet reclama una regulació estricta dels pisos turístics equiparable a la dels hotels: - Preferència per edificis sencers, limitats per percentatge de PUM. - Evitar conflictes amb veïns i competència deslleial (pirateig, pagaments en negre, manca de normatives de seguretat). Restauració i campanya de Nadal Conversa amb Javier Escribano, president dels Restauradors de Tarragona Ciutat. Sopars d’empresa i àpats de grup • Temporada forta de sopars de Nadal: sobretot primera quinzena de desembre i finals de novembre. • Tendència clau: - Han quasi desaparegut els grans sopars d’empresa pagats per la direcció. - Ara predominen grups petits i mitjans (8–15 persones): companys de feina, del gimnàs, amics, etc. - Els grans grups (30–50) són menys freqüents i s’han de planificar més d’hora. Reserves i pagaments: • Hi ha gent molt previsora i gent que reserva a última hora, però el patró general es manté semblant a altres anys. • Un dels grans maldecaps: el cobrament individualitzat en taules de 20–25 persones. - Cada comensal paga menú + consums extra (cerveses, etc.) i el personal ha d’estar mitja hora només cobrant. - Es recomana pagament agrupat (una sola persona o caixa comuna) i menús tancats amb beguda inclosa per simplificar. Preus i formats de menú: • Es mira molt el preu total i la beguda inclosa. • Serveis amb menús tancats i quantitat de beguda especificada per evitar sorpreses. • Escribano indica que: - Menys de 30 € és difícil trobar un menú de Nadal amb qualitat. - El cost del personal ha passat aproximadament d’1/3 del pressupost a un 40% o més, igual que la cistella de la compra, i això deixa marges molt reduïts (un 5% net ja és un èxit). Dinars vs sopars i “tardeo” • Les cites més fortes són els sopars; els dinars funcionen menys. • El tardeo a Tarragona no acaba d’arrelar com a oferta potent, en part per la manca d’un teixit d’oci estable. Famílies als restaurants per Nadal • Creix clarament el nombre de famílies que externalitzen els àpats festius: - Nit del 24, dia 26 (Sant Esteve), dia de Reis… - Motiu: ritmes laborals, famílies disperses, mandra de cuinar i recollir per 15–20 persones. • Molts restaurants es plenen el dia de Sant Esteve i Reis si obren. • Però molts restauradors no obren la nit del 24 o del 31 per conciliar i perquè el cost de personal + menú especial sovint no compensa. Problemes estructurals: personal i temporades baixes • Manca de personal qualificat i fidel continua sent un problema seriós. - Es procura mantenir una plantilla estable tot l’any per no haver de formar massa gent nova cada estiu. • El 1r trimestre (gener–març) és extremadament fluix: - Diversos locals de la Part Alta tanquen gener–març i reobren abans de Setmana Santa. Ordenança de terrasses i oci nocturn • Escribano torna a criticar els horaris restrictius de les terrasses a l’estiu (tancament a mitjanit cinc dies per setmana). • Efectes, segons el sector: - S’expulsa oci i consum cap a altres ciutats costaneres amb horaris més amplis. - No només afecta qui té terrassa, sinó el conjunt de la restauració. - El sector no veu avanços clars de l’Ajuntament tot i una reunió inicial amb veïns i compromís de continuar el diàleg. • Temor que el proper estiu es repeteixin els mateixos horaris, posant en risc la viabilitat de diversos negocis. Humor i sàtira política: “Fem l’humor” i altres seccions Plenari municipal i llenguatge administratiu Secció “Fem l’humor” amb Miquel González i talls de diversos programes. • Es parodien moments del ple municipal: - L’alcalde Rubén Viñuales intentant aprovar el pressupost “per assentiment” de manera ràpida, generant riures i reaccions. - Intervencions farragoses sobre expedients declarats deserts, comparades amb la “clàusula” de Groucho Marx (“la parte contratante de la primera parte…”). • Es juga amb lapsus de regidors (“senyora Fortuny / senyora Fuster”) i riures en off. Llengua, pronúncia i cultura pop • Gags amb confusions de noms propis i pronúncia francesa (Jules Verne mal dit, etc.). • Referències cinèfiles i musicals: - Crítica jocosa als musicals on es canta absolutament tot. - Elements d’autoparòdia dels propis programes de Tarragona Ràdio. Cafès, Nàpols i el “caffè sospeso” • Conversa recurrent del presentador sobre Nàpols i tradicions italianes (cafè sospeso/sostenuto/retardado), generant confusions lingüístiques i jocs de paraules. Altres blocs d’humor • “Raulina amb salsa”: promoció d’un programa de tarda amb Raul Cid, centrat en humor, música i actualitat. • “No som ningú”: programa que juga a fer musicals improvisats, parodiant la mania de cantar-ho tot. Publicitat i informació de servei Al llarg del programa s’intercalen falques i mencions: • PortAventura World / PortAventura Club: passis anuals, avantatges, accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): recerca en química sostenible, salut i descarbonització al campus Sescelades, amb impacte industrial i social. • Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona): - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació de soterrats, ampliació de punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips, més freqüència, neteja del voltant de contenidors). • Pla Impuls DIPTE (Diputació de Tarragona): simplificar tràmits municipals i dotar recursos als ajuntaments del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. • Port de Tarragona: activitats de Nadal al moll de Costa (llum, mapatges, tallers, espectacles, furgoteques...). • Tenatori Municipal de Tarragona: inversió de 3,2 M€ en reforma d’instal·lacions i eficiència energètica. • Cupó Extra de Nadal de l’ONCE: amb l’eslògan de la “il·lusió” i recordatori de joc responsable. • Obramat: finestres a mida per a professionals, eficiència energètica. • SempreNàstic (Tarragona Ràdio): - Retransmissions del Nàstic de Tarragona (jornada 15 contra Sevilla Atlético al Jesús Navas). - Participació amb Joc de la Porra, xarxa X i Instagram. També espots de programes de la casa com “Cucodril Club”, “Fans de Tarragona” i publicitat genèrica de Tarragona Ràdio per a anunciants. Idees força de l’episodi 1. Tarragona com a ciutat de cultura i festivals • El REC consolida Tarragona com un pol de cinema emergent, amb connexió internacional i fort arrelament local. • El festival integra la ciutat (Part Alta, Antic Ajuntament, Antiga Audiència, Serrallo) en forma de sales de cinema alternatives. 2. Salut pública i responsabilitat col·lectiva • La grip es troba en pujada clara i es preveu pic durant Nadal. • La vacunació és presentada com un acte d’estimació mútua, especialment pensant en persones vulnerables i trobades familiars. 3. Llengua, joves i creació • Els Premis Joves.Lit mostren que hi ha talent literari jove en català, tant al Camp de Tarragona com a tot el domini lingüístic. • Es posa èmfasi en la lectura com a base de l’escriptura i en la necessitat de mantenir viu l’ús del català. 4. Model de ciutat, turisme i economia local • Hoteleria i restauració viuen un bon moment global, però amb riscos estructurals (temporades baixes, regulació d’horaris, pisos turístics, costos). • Es reclama una estratègia clara en patrimoni i en experiència de visitant per aprofitar millor la marca Tarragona Patrimoni Mundial i la Costa Daurada. 5. Humor i ràdio de proximitat • L’episodi combina informació, cultura, salut i economia amb un to humorístic i autoirònic. • La barreja de seccions (Espineta amb Tarragonins, Fem l’humor, tertúlies, entrevistes) reforça la imatge de Tarragona Ràdio com a ràdio municipal propera, amb la ciutat al centre.

Informatiu matinal i esports a Tarragona

Visió general de l’episodi Informatiu del matí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio, seguit del bloc d’esports. Es tracten principalment: un incident químic controlat al polígon sud, la recuperació d’un equipament social a Torreforta, la situació dels bombers voluntaris, el mal estat d’habitatges d’Adif, l’inici del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, l’ajornament d’unes eleccions internes de partit, el problema dels porcs senglars i el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, i finalment l’actualitat del Nàstic de Tarragona, el Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau i el futbol territorial. 1. Incident químic a Helix Polymers (polígon sud) • Protecció Civil activa i desactiva el pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona per un incendi a l’empresa Helix Polymers a La Canonja. • L’incident es produeix cap a les 3:02 h de la matinada en un tanc que conté polímers en pols. • Bombers de la Generalitat estabilitzen l’incendi a les 5:58 h; vuit dotacions continuen treballant llençant aigua a la sitja afectada. • El grup de control ambiental mesura la qualitat de l’aire en diversos punts del polígon sud i totes les lectures resulten negatives en afectació externa. • El SEM desplaça quatre dotacions de forma preventiva però no atén cap persona. • Els Mossos d’Esquadra controlen els accessos i es constitueix el comitè tècnic del pla per avaluar riscos i mesures de protecció. • El CECAT coordina informació amb empresa, ajuntaments i operatius, mentre l’empresa activa el seu pla d’autoprotecció (PAU). "Amb aquest incident, ja sota control, avui hem encetat aquest informatiu." 2. Reobertura de la Torre Forta com a equipament social 2.1. Nou espai per al Servei d’Intervenció Socioeducativa • La Torre Forta es reobre com a espai familiar de l’Institut Municipal de Serveis Socials i seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa (SIS) de Ponent. • El servei atén menors en situació de risc i les seves famílies, treballant per: - reduir situacions de risc, - establir vincles emocionals, - reforçar habilitats socials i dinàmiques familiars. • L’edifici acull les oficines del SIS de Ponent, fins ara disperses entre el centre cívic de Torreforta i escoles municipals de la zona. 2.2. Història i adequació de l’edifici • La Torre Forta, antiga torre de defensa, va ser: - seu central de l’Institut Municipal de Serveis Socials (1993–2015), - posteriorment seu del Patronat Municipal d’Esports. • Les obres (iniciades el febrer) han permès: - adaptar espais per a ús administratiu, - crear sales polivalents, - habilitar espais exteriors amb bancs i taules per a la ciutadania. 2.3. Objectius socials i valoració • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla que el nou equipament representa un pas ferm en la protecció i benestar d’infants i adolescents vulnerables. • La coordinadora del SIS, Olga Salcedo, remarca: - l’amplitud de l’espai, - el seu encant i història, - la millora organitzativa i de recursos materials i humans. L’edifici “marca una diferència de funcionament a partir d’ara” en disposar d’un espai propi per organitzar el dia a dia del servei. 3. Bombers voluntaris: denúncia d’abús laboral 3.1. Concentració als jutjats de Tarragona • Bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i de l’Ebre (unes noranta persones a la demarcació) es concentren davant dels jutjats. • Presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. 3.2. Reivindicacions i crítiques • El president de Bombers precaris en lluita, Daniel Sitjà, denuncia: - condicions laborals i materials pèssimes, tot i ser indispensables, - control per aplicació mòbil i obligació d’hores mínimes, - una retribució de 10 euros bruts l’hora d’intervenció. "Som els bombers riders de l’administració, bombers low cost... Prou de precarització." • Reivindiquen que, quan intervenen amb l’equip de bomber, estan treballant i no simplement fent voluntariat. • El bomber Jordi Morera denuncia frau de llei i reclama equiparació amb els bombers professionals: - explica que sovint més del 50 % dels efectius en servei són voluntaris, - fan la mateixa feina, amb el mateix comandament i formació, però sense alta a la Seguretat Social ni relació contractual adequada. 4. Parc d’habitatges d’Adif: abandonament i oportunitat social 4.1. Denúncia del comitè de centre de treball • El comitè de centre de treball d’Adif a la demarcació de Tarragona denuncia l’estat d’abandonament d’una part important del parc d’habitatges de l’empresa pública. • Es recorda el cas del bloc d’Adif del carrer Pere Martell a Tarragona, alliberat pel sindicat d’habitatge al març de l’any anterior. 4.2. Habitatges buits i sense manteniment • S’assenyala que en diversos municipis hi ha immobles de patrimoni d’Adif que romanen buits, sense manteniment ni conservació adequada. • La situació és especialment greu en el context de dificultat d’accés a l’habitatge, que afecta joves i famílies amb menys recursos. • El representant del comitè, Daniel Esparta, critica: - anys de deixadesa en el manteniment, - presència de vivendes abandonades a Tarragona ciutat, Reus, Móra, Sant Vicenç, etc., - ocupacions i problemes de convivència en alguns casos. 4.3. Propostes i exigències • El comitè reclama: - un inventari real de les vivendes del patrimoni d’Adif, - una avaluació immediata de l’estat de les propietats, - la seva rehabilitació i aprofitament mitjançant: - programes de lloguer social, - o usos vinculats al sector ferroviari (per exemple, allotjament de personal). • S’exigeix actuar amb transparència i responsabilitat social, ja que es tracta d’actius públics finançats per la ciutadania. 5. Cultura: 25a edició del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona 5.1. Inauguració al Teatre Tarragona • El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, celebra la seva 25a edició. • La gala inaugural omple la platea del Teatre Tarragona i dona el tret de sortida a sis dies de projeccions. • Pel·lícula inaugural: “El Canto de las Manos”, una història íntima i molt emotiva sobre la comunitat sorda, que commou bona part del públic. • Membres de l’equip del film participen a l’acte. 5.2. Programació i noves mirades • El festival ofereix: - una quarantena de pel·lícules, - converses i activitats paral·leles, - propostes com Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema, - sessions especials com “Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo”. • Es projectarà cinema emergent i també títols que han passat per festivals prestigiosos com Locarno o que apunten als Òscars. 5.3. Valoració institucional i futur del festival • La directora de producció, Eva Vallès, destaca: - 25 edicions ininterrompudes, - la voluntat de mirar cap al futur i continuar portant gent a les sales, - la idea que el cinema és també conèixer autors, directores i equips i viure l’ambient de festival. L’objectiu és “seguir lluitant-ho, seguir portant gent a les sales” i fer del festival un espai de trobada entre públic i creadors. • La consellera de Cultura, Sandra Ramos, remarca que: - el REC és un festival molt sòlid i consolidat a la ciutat, - té un públic molt fidel i ajuda a fer ciutat, - cal treballar encara més polítiques de cinema a Tarragona. • Entrades i abonaments es poden comprar a festivalrec.com i a les taquilles abans de cada sessió. 6. Política interna: suspensió de les eleccions de Junts per Catalunya a Tarragona • La sindicatura electoral interna de Junts per Catalunya suspèn els comicis per escollir la presidència local del partit a Tarragona. • Els comicis havien de tenir lloc entre ahir i aquesta tarda. • Motiu de la suspensió: s’han detectat incidències greus i vulneracions atribuïdes a una de les candidatures, que han generat desigualtat d’oportunitats en la campanya. • No hi ha de moment nova data per repetir el procés. 7. Medi ambient i ramaderia: plaga de porcs senglars i Pesta Porcina Africana 7.1. Mortaldat de senglars a Collserola i risc sanitari • Els Agents Rurals eleven fins a 50 el nombre de porcs senglars trobats morts dins del radi d’afectació de la Pesta Porcina a l’entorn de Collserola. • La setmana anterior s’havien detectat els dos primers casos. 7.2. Reclam d’Unió de Pagesos • El responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, Rosent Santiberi, demana: - una regulació estricta i control intensiu de la població de senglars, - reduir el que qualifica de plaga, tant per riscos sanitaris com per danys agrícoles. • Assenyala que l’excés de fauna comporta: - riscos per a la ramaderia (especialment pel porcí), - danys en conreus, - problemes de seguretat viària i incidents amb la ciutadania. 7.3. Mesures de bioseguretat i contenció • La presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, Verònica Araunaveña, explica que: - al sector porcí hi ha mesures de bioseguretat molt extremes, - hi ha barreres de desinfecció i control de moviments d’animals i persones que dificulten l’entrada del virus a les explotacions. • Valora positivament la tasca dels equips de reforç i de la UME per contenir la població de senglars dins del radi afectat. Es confia que el conjunt de mesures permeti evitar l’entrada del virus a les granges porcines. 8. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a Tarragona 8.1. Actes a la Rambla Nova i a la plaça de la Font • Tarragona se suma al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. • El programa comença a les 10.45 h a la Rambla Nova amb: - concentració i xaranga, - rebuda de les gegantes Frida i Flora. • Itinerari: tram central de la Rambla Nova, carrer Sant Agustí i final a la plaça de la Font, on es llegeix el manifest. 8.2. Missatge del manifest: “El talent no té límits” • Lema de la jornada: “El talent no té límits”. • Reivindicacions principals: - més oportunitats laborals per a persones amb discapacitat, - formació adaptada per aprendre i créixer, - trencar prejudicis i apostar per contractacions inclusives. • La lectura del manifest va a càrrec de representants de diverses entitats: ONCE, La Muntanyeta, Estela, Onada, Sant Rafael, Pas a Pas, entre d’altres. "Les persones amb discapacitat tenim talent. El talent no té límits, només cal creure i donar oportunitats." • Objectiu: avançar cap a una Tarragona més igualitària i equitativa, fent visible que la discapacitat no limita el talent. 9. Bloc d’esports 9.1. Futbol: Nàstic de Tarragona 9.1.1. Valoració de Mangel del tram final de primera volta • El migcampista del Nàstic de Tarragona, Miguel Ángel Prendes (Mangel), és el protagonista de la secció Sempre Nàstic. • Considera que el mes de desembre és clau per: - “donar un cop sobre la taula”, - aprofitar els tres partits que resten abans de tancar el 2025, - situar l’equip en places capdavanteres de Primera Federació. • Recorda que queden cinc partits per arribar a l’equador de la Lliga i que tres es jugaran abans d’acabar l’any. 9.1.2. Incidències de la temporada i marge de millora • Mangel subratlla que la temporada ha estat marcada per: - moltes expulsions, - penals en contra, - situacions estranyes com quedar-se amb nou jugadors a la jornada 3 davant el Sanluqueño. • Tot i no saber si tenen els punts que mereixen, destaca: - l’alt nivell de treball del grup, - la màxima exigència interna per assolir l’objectiu esportiu. • Valora el partit contra l’Hèrcules, fins a l’expulsió d’Àlex Jiménez, com un bon punt de partida per al model de joc que vol el tècnic Cristóbal Parralo: - ser protagonistes, - joc vertical, - pressió alta i asfixiant sobre el rival. “Ja es veuen coses, però se’n veuran moltes més... Som molt ambiciosos i tenim molt marge de millora.” 9.1.3. Rol personal de Mangel i partit a Sevilla • Mangel es mostra content al Nàstic, tot i que: - ha jugat tots els 14 partits de Lliga, - només un com a titular, - en la seva posició hi ha molta competència (Monti, Òscar Sanz, etc.). • Sobre el pròxim rival, el Sevilla Atlético: - el defineix com a filial amb gent jove, dinàmica i de qualitat, però amb manca d’experiència, - confia a aprofitar els errors propis d’un filial per anar-hi amb la idea clara de guanyar i sumar tres punts. • L’equip fa el darrer entrenament al migdia i després viatja a Sevilla, on quedarà concentrat per jugar demà a les 20.30 h aproximadament. • L’entrevista completa amb Mangel es pot escoltar al web de Tarragona Ràdio. 9.2. Voleibol: Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau 9.2.1. Inici molt complicat a la Superlliga • El Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau continua sense puntuar a la Superlliga. • Registre actual: - set derrotes consecutives, - 0 punts sumats, - balanç de 3 sets a favor i 21 en contra. • En l’últim partit, derrota a casa contra el Club Vòlei València per 0–3 amb parcials idèntics 21–25, 21–25, 21–25. • L’ambient al pavelló del barri és molt bo, però els rivals decanten els sets en moments claus. 9.2.2. Lectura del tècnic i del vestidor • L’entrenador Vlado Stevanovski considera que: - l’equip competeix bé fins a mitjan i final de set, - després arriben errades inoportunes que decideixen el marcador, - els partits són un “copiar i enganxar” d’altres encontres (com el de Melilla). “Sembla que estem a prop, però no arribem a tancar un partit.” • El jugador Mateo Marzi parla de “sabor agre-dolç”: - reconeix que el rival era dur, però l’equip havia mostrat bon nivell sobretot al principi dels sets, - admet que hi ha caigudes de joc per errors propis. • Tot i la mala ratxa, el vestidor es manté confiat en revertir la situació i assenyala el partit de dissabte a Benidorm com una oportunitat clau: - el Club Vòlei Benidorm és un rival directe per la zona baixa, - el partit es jugarà a les 17.00 h. 9.3. Futbol territorial: Segona Catalana (Grup 6) • El Grup 6 de Segona Catalana atura la competició aquest cap de setmana. • Tot i l’aturada, els equips tarragonins segueixen entrenant per mantenir els objectius de la temporada. 9.3.1. Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau • L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau encadena: - tres partits seguits sense perdre, - amb dues victòries incloses. • Es troba en novena posició, amb un coixí de tres punts sobre el descens. • El proper partit serà al camp del Roda de Berà. 9.3.2. Cultural Torreforta • La Cultural Torreforta trenca una ratxa de cinc partits sense sumar els tres punts, guanyant el Montblanc en la darrera jornada. • El tècnic Gregorio Navas explica que la classificació és molt ajustada: - l’equip que aconsegueix dues victòries consecutives es pot enganxar a la zona mitjana. • La pròxima jornada la Cultural Torreforta visitarà el Remolins-Bítem. 10. Publicitat i mencions destacades Al llarg del programa s’inclouen falques publicitàries i mencions a: • Port de Tarragona: activitats de Nadal al Moll de Costa, amb llums, espectacles, tallers i propostes familiars. • REC Festival: record de dates (3 al 8 de desembre) i activitats com Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó. • Diputació de Tarragona: Pla Impuls DIPTA, per reduir burocràcia als ajuntaments i impulsar projectes. • Obramat: magatzem per a professionals de la construcció i reforma. Conclusió L’episodi ofereix una panoràmica àmplia de l’actualitat de Tarragona i el seu entorn: • En l’àmbit d’emergències i seguretat, destaca l’incident químic controlat i la lluita dels bombers voluntaris per un reconeixement laboral just. • En el pla social, la recuperació de la Torre Forta com a equipament de suport a infants vulnerables i la celebració del Dia de les Persones amb Discapacitat reforcen el focus en la inclusió i la cohesió. • En habitatge i polítiques públiques, el cas dels pisos d’Adif posa sobre la taula el debat sobre l’aprofitament del patrimoni públic en plena crisi residencial. • La cultura pren protagonisme amb el REC com a gran aparador de cinema emergent. • Finalment, el bloc d’esports recull el moment clau del Nàstic, les dificultats del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau a la Superlliga i la lluita dels clubs de Segona Catalana per consolidar els seus objectius a mig camí de la temporada.

Serveis Informatius 7H del 4/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 62

Introducció i to de l’episodi • Programa 62 de Raülin amb Salsa a Tarragona Ràdio, amb to molt distès i humorístic. • Presentadors: Raül i Sílvia, amb el col·laborador Pau Palau i el convidat Àlvaro Solà Pérez. • Emissió el 3 de desembre, data carregada d’efemèrides i celebracions. El dia 3 de desembre: efemèrides i dies internacionals Calendari “hiperactiu” • Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: fil conductor de tot l’episodi. • Es parla de la discapacitat com a motor, esforç, dignitat, creativitat i capacitat de reinventar-se. • L’equip subratlla que la diversitat no només es respecta, sinó que es celebra. Altres dies i efemèrides • Dia internacional del metge: broma constant amb la relació del Pau amb metges i especialistes. • Dia del cinema en 3D: comentaris sobre Avatar i el sobrecost de les entrades, dificultats de veure’n amb ulleres. • Dia mundial del no-ús dels plaguicides: comentaris sobre insectes i fòbies (cucaraches, “bèsties de foc” de festes com Santa Tecla). • Dia europeu de la síndrome de Marfan: menció a la necessitat de visibilitat, recerca i consciència. • Dia Internacional de l’Eusquera: salutacions, paraules en euskera i humor amb referències culinàries i futbolístiques. • Repàs històric de fets del 3 de desembre: - Primer trasplantament de cor (1967). - Bombardeig d’Espartero a Barcelona (1842). - Naixement de la Institució Catalana d’Història Natural (1899). - Desastre químic de Bhopal (1984). - Naixements de figures com Joseph Conrad, Nino Rota, Jean-Luc Godard, Anna Freud, entre d’altres. Presentació del convidat: Àlvaro Solà Pérez Qui és l’Àlvaro? • 31 anys, vital, pragmàtic i amb una filosofia molt clara: viure amb alegria és un dret. • Persona amb diversitat funcional que ha convertit l’experiència pròpia en activisme. • Autor del projecte “Plantar cara, el diari de la discapacitat”. • Escriu articles i fa entrevistes per “sacsejar consciències”. • Formació i feina: - Auxiliar d’infermeria. - Integrador social. - Tècnic d’atenció a la dependència. - Funcionari de la Generalitat de Catalunya. "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món." Debat sobre el llenguatge de la discapacitat • L’Àlvaro qüestiona la denominació oficial i proposa “persones amb capacitats diverses”. • Recorden l’evolució de termes: subnormal, minusvàlid, disminuït, discapacitat, diversitat funcional… • Es menciona el canvi recent a la Constitució Espanyola substituint “disminuït” per “discapacitat”. • Reflexió clau: no n’hi ha prou amb canviar la paraula, s’ha d’actualitzar el que hi ha al darrere (drets, recursos, actituds socials). TDAH: experiència personal i metàfores Com viu l’Àlvaro el TDAH? • L’Àlvaro té TDAH i en parla obertament. • No ho concep com una “minusvàlua” sinó com: - Repte. - Tresor. - Oportunitat per superar límits socials i personals. • Metàfores que utilitza: - “Una muntanya russa emocional” on no sempre sap si és a dalt, a baix o al mig. - Com tenir 37 pestanyes obertes en un navegador i necessitar molta memòria RAM. Vida quotidiana amb TDAH • Molta activitat i hiperactivitat: parlar amb moltes persones en un matí, embolics de noms i records. • Necessitat de medicació (dues preses al dia) per gestionar l’atenció i el ritme. • Fa servir la música (p.ex. Xarango) per concentrar-se i focalitzar quan escriu o prepara entrevistes. Activisme, entrevistes i xarxa de contactes Projecte “Plantar cara” • L’Àlvaro fa anys que escriu articles i, des de fa aproximadament un any, entrevista persones vinculades a la discapacitat i la superació. • Porta més de 30 entrevistes publicades i en té moltes més pendents. Perfils que ha entrevistat • Ha contactat i entrevistat sis ex-presidents / presidents de la Generalitat de Catalunya (Montilla, Mas, Torra, Puigdemont, Aragonès, Illa) – menys Maragall i Pujol, per motius de salut o manca de resposta. • Altres noms esmentats: - Juan Carlos Unzué. - Àlex Roca. - Teresa Perales (referent que li agradaria entrevistar). - Referències a altres activistes i professionals, com Miguel González, l’Oliver, etc. • També explica anècdotes de com aconsegueix contactes, sovint per correu i amb la col·laboració de tercers. Objectiu de l’activisme • Vol visibilitzar que la discapacitat: - No va d’ideologies ni de partits polítics. - “Va de persones i del seu benestar.” • Defensa que cal fer xarxa entre entitats del territori (inclosa Tarragona), perquè moltes ni tan sols es coneixen entre elles. • Esmenta el Pacte Nacional per la Discapacitat a Catalunya com un avenç important, però insisteix que cal desplegar-lo i coordinar-lo millor. Discapacitat, dignitat i empatia Dignitat i soledat • L’Àlvaro comenta que veu molta gent pobra, trista i sola. • Exemple: la seva mare és voluntària al Telèfon de l’Esperança i rep moltes trucades de persones que se senten soles. • Importància de cuidar també qui cuida (com la seva mare), per no quedar-se impregnats només del “mal rotllo”. Com veu la societat la discapacitat • Encara hi ha molt prejudici i desconeixement. • Haters i comentaris ofensius, com el cas d’un comentari a una entrevista on deien que un polític era “la primera discapacitat de la història”. • L’Àlvaro respon amb fermesa però educació, recordant que: "La discapacitat no va d’ideologies, ni de política, ni de partits; va de persones." Acceptació, etiqueta i tracte • Debat profund amb el Pau sobre llenguatge vs tracte real: - El Pau defensa que passar de “disminuït” a “discapacitat” és un canvi important. - L’Àlvaro respon que el més rellevant és com et tracten i què es fa en el fons, més que l’etiqueta sola. • Frase clau repetida per l’Àlvaro: "La discapacitat no ens fa ni millors ni pitjors persones; ens fa persones." Empatia i “persones especials” • El Pau reivindica la necessitat de ser empàtics i que la societat ho sigui també amb ell. • Debat sobre si s’ha de “donar sense esperar res a canvi” o si és legítim demanar reciprocitat. • El terme “persones especials” genera discrepància: - El Pau el fa servir. - L’Àlvaro rebutja l’etiqueta “especial” aplicada només a persones amb discapacitat; considera que tothom és especial d’alguna manera i que l’etiqueta pot ser paternalista. Pau Palau: secció sobre discapacitat i vida quotidiana Reivindicació del Pau • El Pau, també amb discapacitat, aprofita la seva secció per parlar de: - La possibilitat que qualsevol persona pugui adquirir una discapacitat de cop (accidents, malalties). - La necessitat de conscienciar i ser més empàtics. - El paper de les administracions: haurien de fer més aportacions, col·laboracions i campanyes. - Importància que les empreses contractin més persones amb capacitats diverses i que la vida pública sigui més representativa. On som i què falta • Coincideixen que la situació ha millorat respecte al passat, però falta molta feina en: - Inclusió laboral. - Canvi de mentalitats («les viejas escuelas encara pesen»). - Educació i normalització des de petits. Història personal del Pau • Tenen un intercanvi sobre empatia i autoestima. • Es remarca que el Pau ja és especial com a persona, independentment de la discapacitat. • Conversa molt franca, amb humor i moments de tensió suau, que ajuda a humanitzar el debat. Història personal de superació de l’Àlvaro Diagnòstic i pronòstics equivocats • De petit, la mare de l’Àlvaro va detectar que passava alguna cosa (TDAH) i no li van fer cas. • Li van dir literalment que: - Ella estava “boja”. - El nen acabaria sent un “animalito” que aniria del llit al sofà i acabaria en un centre ocupacional. • La mare va lluitar molt: va invertir temps, diners i energia perquè estudiés i tingués oportunitats. Trajectòria acadèmica i professional • Ha aconseguit: - L’ESO. - Tres cicles formatius. - Inici d’estudis de Periodisme a la UOC (aturats per la pandèmia, però considera que no li cal el títol per fer la seva feina actual). • Ha treballat a Brico Depôt abans d’entrar a l’administració. • Actualment és funcionari: - Va aprovar oposicions específiques per a persones amb discapacitat intel·lectual. - Va quedar segon de tota Catalunya i va poder escollir plaça. Treball com a funcionari • Descriu la feina amb orgull i desmunta el tòpic del funcionari “vividor”. • Té molt bon ambient a la feina; els companys el coneixen pels seus projectes mediàtics. • Explica anècdotes quotidianes: - Convida els companys a xurros (sense xocolata, per pressupost). - Situacions còmiques, com gent que confon la seva oficina amb una comissaria. Vida, cultura pop i humor Referències culturals • Cinema: Rec, Fast & Furious, Avatar, The Greatest Showman, El Rey León, Doraemon, Shin-chan. • Música: cançó “This is me” de The Greatest Showman com a himne de la diferència i la diversitat. • Tele i mitjans: referències a programes de cuina, Joc de Cartes, periodisme local, etc. Humor com a eina • Tot l’episodi està ple de jocs de paraules, acudits i autoironia. • El to humorístic serveix per: - Fer més properes realitats dures (diagnòstics, pronòstics mèdics, soledat, discriminació). - Rebaixar tensions en debats delicats (etiquetes, llenguatge, política). - Transmetre que també es pot lluitar rient. Missatges finals i idea central Missatges clau que deixa l’Àlvaro • Plantar cara: a les dificultats personals i als límits que posa la societat. • Alegria com a dret: viure amb alegria no és un luxe, és una manera de reivindicar dignitat. • Normalització: la discapacitat és una característica més (com l’alçada o el color d’ulls), no el centre de la identitat. • No idealitzar ni menysprear: - No som “pobres” ni “herois” per defecte. - No som millors ni pitjors; som persones. Tancament del programa • El Raül resumeix que cal: - Prendre la vida amb optimisme, bon humor i alegria. - Seguir donant visibilitat a les capacitats diverses. - Contagiar entusiasme i ganes de fer coses. • Agraeixen la presència de l’Àlvaro Solà i del col·laborador Pau Palau. • Es convida l’audiència a seguir-los a xarxes i a continuar amb aquesta mirada més empàtica i alegre cap a la diversitat. Idees força resumides • L’episodi gira entorn del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i aprofundeix en el TDAH i la diversitat funcional a través del testimoni de l’Àlvaro. • Es qüestionen les etiquetes i es reivindica parlar de capacitats diverses, centrant-se en les potencialitats i no en les mancances. • Es posa en valor la lluita de les famílies, l’esforç personal, la formació i l’accés a feines dignes com a eixos d’inclusió real. • Humor, cultura pop i experiències personals serveixen per normalitzar i trencar estereotips sobre la discapacitat. • Missatge final: plantar cara, viure amb alegria i entendre la discapacitat com una part més de la condició humana.

#42 - Especial REC: joves, òperes primes i futur del cinema

Context i arrencada de l’especial No Som Ningú fa un programa especial des de davant del Teatre Tarragona amb motiu de la inauguració de la 25a edició del Festival de Cinema REC. L’equip combina to informal i molt d’humor amb entrevistes a convidats, joves programadors i responsables del festival. "Som uns lluitadors… 25 edicions ininterrompudes" L’episodi se centra en: • La programació del REC (òperes primes, projeccions especials i passis singulars) • El talent local i jove (joves programadors, curtmetratges i creadors tarragonins) • El procés creatiu tècnic (música, so i muntatge d’un documental) • El paper de la cultura i les sales de cinema a Tarragona 1. Ambient pre-inauguració i presentació de l’equip Equip del programa i nervis previs • L’equip de No Som Ningú (Adrià, Maria, els dos Paus) s’ubica a l’exterior del Teatre Tarragona, passant fred però amb moltes ganes. • Es descriu l’ambient: dins, silenci cerimoniós i fotos; fora, xerrada distesa i gent fent-se selfies amb el cartell il·luminat del REC. Objectiu del programa • Explicar què oferirà el festival: òperes primes, sessions de talent local, projeccions especials. • Cada membre porta un top 3 de pel·lícules que considera imprescindibles. • Fan broma amb la “dieta especial” per aguantar molts dies de projeccions i poc son. 2. Talent local i joves programadors Sessió de talent local • En paral·lel al programa s’està acabant la sessió del talent local, on es projecten curts de creadors de la ciutat. • L’Adrià i la Maria (com a joves programadors) destaquen el nivell excepcional de l’edició. • Es recomana seguir les xarxes del REC per recuperar alguns curts. Curts destacats • Es mencionen títols que han enamorat l’equip, com “Tàvic” i “Abril”, descrits com a peces que cal veure sí o sí. • Les joves programadores entrevistades més endavant també destaquen: - Cocohaku per l’impacte artístic i visual. - La Fama pel seu humor i to lleuger. - Tàvic per la capacitat immersiva a gran pantalla. 3. Recomanacions del REC: top 3 i pel·lícules esperades Top 3 de la Maria • “Nouvelle Vague” (pel·lícula de Richard Linklater): - Biòpic sobre el moviment de la Nouvelle Vague centrat en figures com Jean-Luc Godard i François Truffaut. - Cinema “francès, en blanc i negre, gent fumant”, que l’equip defineix en to de broma com a “cinema de bo”. Top 3 del Pau Corbalan • “Les Baronesas” (confosa inicialment amb “Les Vespes”): - Història d’una dona marroquina que descobreix la doble vida del marit. - Inclou elements de Hamlet i revolta personal. • “Useful Ghost”: - Comèdia negra sobre un fantasma atrapat en una aspiradora. - Es converteix en running gag de l’episodi com “la pel·li de l’aspiradora útil”. Pel·lícules que volen veure els joves programadors Les joves programadores i el jove programador que surten de la sessió de curts destaquen: • “Useful Ghost”: projecció molt demandada, amb entrades exhaurides; demanen al REC que obri més sessions. • Una pel·lícula amb gossos i Alexander Skarsgård (no recorden el títol exacte). • Una proposta d’animació anomenada “Arco”, programada en horari “dolent” (d’hora de migdiada). • Una pel·lícula coreana d’un actor de Jocs del Calamar i dirigida per l’autor d’“Oldboy”, recomanada com a cinema d’acció intens. 4. Entrevista a Adrià Guixens i el curt “Kokuhaku” Introducció al curt • Adrià Guixens és entrevistat com a director del curt Kokuhaku (“Confessió” en japonès), peça destacada de la sessió de talent local. • Els joves programadors el van seleccionar unànimement per la seva potència visual i risc formal. Origen de la història • Adrià és tarragoní, però el curt s’inspira en l’univers japonès que ha mamprès de l’ànime i el manga. • L’actor protagonista, amic seu, li proposa explicar en forma de ficció la seva experiència personal: - Fill de pare japonès i mare espanyola. - Procés difícil de trobar i comunicar la seva identitat queer a la família. - Pes de la tradició confuciana patriarcal que “talla les ales”. Eleccions formals i llenguatge visual • El curt se situa en el món del teatre, i el director opta per un to molt artificiós visualment, amb: - Flashbacks de la vida del protagonista. - Escenes al camerino i una entrevista en present. - Seqüències de dansa que representen diferents capítols vitals. - Pincellades de passat també per al personatge de l’entrevistadora. • L’objectiu és compensar un guió ple de text i verborrea amb una capa visual molt forta per evitar l’avorriment i reforçar l’emoció. Procés de producció i muntatge • El curt es va concebre ja des de guió amb un muntatge molt precís i planificat, cosa que va facilitar molt la postproducció. • Poc temps de rodatge: sovint només 1–2 preses per pla; la clau va ser una bona preproducció i assajos previs amb els actors. • El muntador considera que és “el curt més fàcil” que ha muntat per Adrià pel nivell de detall ja escrit. Distribució i futur del projecte • Kokuhaku porta un any de recorregut en festivals i s’acosta al final del circuit. • Probable arribada a Filmin en un termini aproximat de mig any, seguint la línia dels altres curts del director. • Els oients poden seguir el projecte i novetats a Instagram: adrià.guixens. Primer llargmetratge: “Longchuan, el manantial del dragón” • Adrià presenta també el seu primer llargmetratge en desenvolupament, que participa al primer test d’indústria del REC: - Mescla de documental i ficció. - Protagonista: Jun Jisun, noi català d’origen xinès, criat a Tarragona. - Trama: retorn a la Xina després de 30 anys per retrobar l’àvia i rescatar els orígens culturals i identitaris. - Eix temàtic: no ser només xinès ni només català, i buscar el lloc propi. • Es farà un screening test amb públic, que podrà donar feedback sobre narrativa i comprensió, ajudant a polir el muntatge final. 5. “El canto de las manos”: música, so i muntatge d’un documental Equip tècnic entrevistat Arriba un segon bloc més tècnic amb tres membres d’una pel·lícula que s’estrenarà al REC: • Jan Saura – muntador. • Roger Navarro – responsable de so (rodatge i postproducció). • Nascui Linares – compositor de la banda sonora. La pel·lícula es titula “El canto de las manos” i gira entorn del director d’orquestra Gustavo Dudamel. Argument del documental • Dudamel viatja a Veneçuela per dirigir l’òpera “Fidelio” (de Beethoven) amb intèrprets de llengua de signes. • És la primera vegada que es fa una òpera sencera en llengua de signes al país. • Segueix el procés de càsting, assajos i estrena a través de tres protagonistes sords: Jennifer, Gabriel i José. • S’estableix un paral·lel emotiu amb Beethoven, que quan acaba Fidelio ja era sord i no podia sentir la seva pròpia obra. La música: composició a distància • Nascui Linares rep del mateix Dudamel quatre notes bàsiques que serveixen de fonament per a tota la partitura. • Explica que això no és habitual: normalment el director no intervé tan directament en la composició. • La música es compon a Barcelona, però s’enregistra amb músics excel·lents del Sistema d’Orquestres de Veneçuela. • Reptes: - Coordinació a distància, intercanvi constant de pistes i materials. - Acceptar i treballar amb els enregistraments rebuts “amb orelles una mica sordes”, confiant en l’equip local. • Assenyala el final de la pel·lícula com el moment on “la música floreix” i on vol que el públic hi pari especial atenció. El so: empatia amb la sordesa • Roger Navarro defineix el paper del sonidista: - Gravar el so al rodatge (diàlegs, ambients, sons concrets). - Fer el muntatge i la postproducció sonora per convertir-ho en l’experiència final de sala. • El principal repte creatiu: empatitzar amb el punt d’escolta dels protagonistes sords. - El disseny sonor intenta acostar-se a com ells perceben el món. - S’integra amb la música i el muntatge per reforçar el punt de vista dels intèrprets de llengua de signes. El muntatge: 500–600 hores de material • Jan Saura compara la feina del muntador amb resoldre un puzle d’un milió de peces. • Repte principal: - Tenien entre 500 i 600 hores de material. - Molt d’aquest material era en llengua de signes, que el muntador no entén. - Cada seqüència havia de ser interpretada i traduïda abans de poder-la muntar, fent el procés molt més lent i complex. • Explica que en documental “la pel·lícula s’escriu a la sala de muntatge”, on es decideix quina història s’explica i com. Estrena i recorregut • “El canto de las manos” s’estrena a sales de tot l’Estat el 12 de desembre. • Més endavant probablement arribarà a plataformes, però l’equip insisteix que és una pel·lícula per gaudir en pantalla gran i en comunitat. 6. Institucions, cultura i futur del cinema a Tarragona Entrevista a Sandra Ramos (Ajuntament de Tarragona) • Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, destaca la importància del REC dins l’ecosistema cultural de la ciutat. • Subratlla que enguany “tot fa 25 anys” i que el festival està molt consolidat, amb públic fidel i capacitat de fer ciutat. Maria Valverde i nous talents • Es posa en valor que el REC permet descobrir directors i directores emergents. • Es menciona l’estrena de la pel·lícula dirigida per María Valverde, actriu molt coneguda que debuta com a directora. • Ramos recorda amb especial estima la pel·lícula “Madrid 1987” (David Trueba), co-protagonitzada per Valverde i José Sacristán. Espais culturals i drets culturals • El festival aprofita espais de la ciutat no habituals per al cinema, trencant la idea que la cultura s’ha de limitar a: - Teatres, cinemes, museus o biblioteques. • Això connecta amb el pla estratègic de cultura de l’Ajuntament, que defensa: - Obrir qualsevol espai a l’expressió artística. - Fer sortir la cultura al carrer i als barris. - Entendre la cultura com un dret cultural i no només com un producte de consum. Crisis de les sales i iniciatives públiques • En resposta a si caldrien sales públiques, Ramos destaca iniciatives municipals que ja hi apunten: Cinema d’estiu a les platges (cinema més d’autor). Cicle Cinestrelles al Parc del Francolí i a l’Anella Mediterrània, amb pel·lícules familiars i juvenils. Cicle “Elles filmen”, dedicat a dones del sector cinematogràfic (direcció, guió, producció, muntatge, direcció de fotografia, etc.). • El valor afegit d’aquestes activitats: - No és només “veure una pel·lícula”, sinó conversar amb les creadores i entendre el seu procés. - Recuperar l’experiència col·lectiva del cinema: emocionar-se, aplaudir i compartir la projecció. Experiència compartida vs plataformes • Es constata que avui dia gairebé tot el catàleg es pot veure des del sofà a través de plataformes. • Tot i això, Ramos defensa que l’experiència de sala i de festival és insubstituïble. • Esmenta espais com el Fenòmena de Barcelona, que han recuperat projeccions de clàssics com Regreso al Futuro o La Guerra de les Galàxies per reviure-les col·lectivament. Pel·lícules del REC que li interessen • Ramos confessa que li atrau molt la “projecció secreta”, però enguany és de terror i no hi anirà perquè no li agrada passar por. • Cita “Batgirl” i altres títols de la secció Diners contínues com a propostes especialment interessants pel que ha vist a les sinopsis, tot i recordar que al cinema els tràilers poden ser enganyosos. 7. La veu del festival: entrevista a Eva Vallès (direcció del REC) Balanç dels 25 anys • Eva Vallès, codirectora/directora executiva del REC, entra a pocs minuts de la inauguració oficial. • Assenyala que les setmanes prèvies són les més dures (tancar còpies, logística, convidats), però que la inauguració ja és “una festa”. • Sobre els 25 anys: - 25 edicions ininterrompudes: ni una sola pausa. - Se’n senten molt orgullosos, però mirant sempre cap al futur. - Reivindiquen ser “uns lluitadors” en un context complicat per a les sales. Missió del festival • El REC vol sobretot: - Portar gent a les sales. - Fer entendre que el cinema no és només “anar a una sala fosca”, sinó conèixer autors, autores i equips. - Crear un ambient de festival: trobades, xerrades, projeccions, indústria. • Vallès convida a tothom a venir i gaudir d’aquests dies a Tarragona i a fer-se seu el festival. 8. Tancament, promocions i humor intern Promoció d’activitats concretes • Pau Melero remarca una cita: la projecció de “Llueve sobre Babel” al REC a Sal, amb dinamització i humor per part de l’equip del programa. • Anima el públic a seguir les xarxes per confirmar horaris i lloc. Comiat del programa • L’equip es comiada agraint l’escolta i la presència del públic que s’ha quedat tota l’estona davant del Teatre Tarragona. • Es tanquen amb el lema clàssic del programa i un crit compartit: “Que visqui el cinema i que visqui Tarragona.” • Recorden que No Som Ningú és un podcast de Tarragona Ràdio i que s’emet cada dimarts a les 21 h en directe. 9. Temes principals tractats Festival REC i programació • Funcionament del REC com a festival d’òperes primes i descobridor de futurs grans directors. • Importància de la sessió de talent local i dels joves programadors. • Presentació i recomanacions de pel·lícules destacades (Nouvelle Vague, Useful Ghost, Les Baronesas, projecció secreta, Batgirl, etc.). Procés creatiu i tècnic en cinema • Direcció de curtmetratges amb fort component visual i temàtica identitària (Kokuhaku). • Desenvolupament d’un llargmetratge híbrid sobre identitat xinesa-catalana (Longchuan). • Tasca del compositor, muntador i sonidista en un documental musical i sobre llengua de signes (El canto de las manos). • Reptes específics: muntatge amb centenars d’hores de material signat, composició i enregistrament musical internacional. Cultura, ciutat i públic • Paper del REC i de Tarragona Ràdio en el teixit cultural de Tarragona. • Polítiques culturals de l’Ajuntament de Tarragona: pla estratègic de cultura, cicles com Elles filmen, cinema d’estiu, Cinestrelles. • Reflexió sobre la crisi de les sales tradicionals i l’auge de les plataformes, i defensa de l’experiència col·lectiva del cinema i dels festivals. Conclusió Aquest episodi especial funciona com una porta d’entrada al Festival REC: combina entusiasme cinèfil, visibilitat al talent local i jove, exploració del treball tècnic i artístic darrere de les pel·lícules i reflexió sobre el paper del cinema en la vida cultural de Tarragona. El to és proper i humorístic, però els continguts ofereixen una mirada rica sobre com es construeix i es defensa un festival de cinema de 25 edicions en un context canviant.

Actualitat social i cultural i especial diversitat

Panorama general del contingut El text combina actualitat informativa de Tarragona amb un tram de magazín radiofònic d’humor i entrevistes, centrat sobretot en la diversitat funcional i en diverses efemèrides del 3 de desembre. 1. Serveis socials i infància a Tarragona Reobertura de La Torre Forta com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent, gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El servei treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies. S’han fet obres d’adequació des del febrer: Planta baixa: espai diàfan i polivalent. Primera i segona planta: destinades a atenció a les famílies. Exterior: bancs i taules per a les persones usuàries mentre el centre estigui obert. L’alcalde Rubén Viñuales destaca que és un pas ferm en el compromís de l’Ajuntament de Tarragona i l’IMSS amb la protecció i benestar d’infants i adolescents. 2. Protesta dels bombers voluntaris Bombers voluntaris del Parc de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es concentren davant dels jutjats de Tarragona. Presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. El col·lectiu Bombers precaris en lluita denuncia: Condicions laborals i de material molt precàries. Fan la mateixa feina que els bombers professionals, sota el mateix comandament. Control per aplicació mòbil, hores mínimes exigides i remuneració de 10 € bruts l’hora d’intervenció. Frases destacades: "On és el voluntariat en tot això? Som els bombers riders de l'administració, bombers low cost." "Quan ens posem el vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant." Es denuncia un possible frau de llei: Fins a un 50 % del servei podria recaure en bombers voluntaris. Tenen mateixa formació, funcions, obligacions i riscos, però sense contracte ni alta a la Seguretat Social. Reclamen equiparació i reconeixement com a treballadors. 3. El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona inaugura una edició especial pels 25 anys. Gala inaugural: Se celebra al Teatre Tarragona. Presentada en col·laboració amb Tarragona Ràdio. Inclou intèrpret de llengua de signes catalana i subtitulació adaptada en català, reforçant el compromís amb els drets culturals i l’accessibilitat. Es projecta El canto de las manos, debut en la direcció de l’actriu María Valverde, amb presència del compositor Nascuy Linares, que explicarà el procés creatiu i el paper de la música al film. Eva Vallès, directora executiva del REC, subratlla que: Es celebra el passat (25 anys) però es mira cap al futur. L’objectiu és expandir el festival per la ciutat i consolidar espais com: Teatre Tarragona (inauguració i cloenda). Antiga Audiència, a la plaça del Pallol, com a seu central. Teatret del Serrallo, amb les sessions vermut. Programació destacada: Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, amb Adam Driver, Cate Blanchett i Tom Waits. La gràcia de Paolo Sorrentino. 4. Previsions turístiques al pont de la Constitució Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona afronten el pont de la Constitució amb optimisme. Es preveu una ocupació similar als darrers anys, amb una perspectiva positiva per al sector turístic i la restauració. 5. Inici del programa “Raulina en salsa” Comença el programa número 62 de “Raulina en salsa”, de to humorístic i distès. Presentadors i col·laboradors juguen amb bromes internes sobre: Horaris del programa. El col·laborador Pau, que arriba abans d’hora per compensar un retard anterior. Referències a pel·lícules (Rec, Avatar, The Greatest Showman), i acudits sobre cinema en 3D. El programa es presenta com un espai ple d’alegria, humor i “salsa picant”, amb complicitat entre els participants. 6. Efemèrides i dies internacionals (3 de desembre) El programa aprofita el 3 de desembre per repassar un calendari molt carregat de commemoracions: 6.1 Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Es remarca com el punt central del dia. Missatge clau: la diversitat no és un problema, sinó un motor: És esforç, dignitat, creativitat, humor. És capacitat de reinventar-se. Es destaca que al programa hi ha dues persones (convidat i col·laborador) que exemplifiquen aquesta diversitat, la fan visible i la converteixen en inspiració. 6.2 Altres dies i commemoracions Dia Internacional del Metge, aprofitat per fer bromes sobre la relació del Pau amb els metges i les visites constants a especialistes. Dia Internacional del Cinema en 3D: Referències a Avatar i a haver de pagar més per veure efectes 3D. Comentaris sobre portar ulleres i la comoditat al cinema. Dia Mundial del No-Ús dels Pesticides, presentat com una "festa gran pels insectes". Dia europeu de la síndrome de Marfan, amb èmfasi en la visibilitat, recerca i consciència sobre aquesta malaltia. Dia Internacional de l’Eusquera, amb salutacions i paraules en eusquera introduïdes amb to humorístic. 6.3 Apunts històrics i aniversaris Recordatori d’esdeveniments històrics: 1967: primer trasplantament de cor. 1842: bombardeig de Barcelona per Espartero. 1899: naixement de la Institució Catalana d’Història Natural. 1984: desastre químic de Bhopal. Naixements de personalitats rellevants (esmentats de forma ràpida i humorística): Joseph Conrad, Nino Rota, Jean-Luc Godard, Anna Freud, Amanda Seyfried, entre d’altres. Tot plegat es presenta com un “dia multitask”, ple de reivindicació històrica, ciència, cinema i llengua. 7. Humor, llengua i dinàmiques del programa El to del programa és informal, irònic i molt àgil, amb: Jocs de paraules. Referències a guionistes imaginaris, umpa-lumpes i minions que “fan el guió”. Acudits recurrents al voltant d’insectes, bèsties de foc de festes populars i pors personals. Es fan comentaris sobre la Santa Tecla (anomenada col·loquialment “Santa Tegra”) i el rebuig del Pau a les bèsties de foc, combinant folklore festiu i humor. 8. Introducció del convidat i connexió amb la diversitat S’introdueix la cançó This is Me de The Greatest Showman com a himne de la diferència i l’autoacceptació: Representa persones amb diversitat, altres habilitats, diferències físiques o personals. Es reforça la idea que tots som diferents en algun aspecte. Presentació del convidat: Àlvaro Solà Pérez, 31 anys. Descrit com a vital, pragmàtic i convençut que viure amb alegria és un dret. Conviu amb diversitat funcional des de sempre. Ha convertit la seva experiència en activisme, fent visibles les realitats de la diversitat. 9. Eixos temàtics de fons Al marge de l’humor i la varietat, el text articula diversos eixos de fons: Compromís social i institucional: Reobertura de la Torre Forta per a infants en risc i famílies. Reivindicacions laborals dels bombers voluntaris. Cultura i accessibilitat: El REC com a espai de cinema internacional amb voluntat d’accessibilitat universal i descentralització per la ciutat. Diversitat i drets: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Testimoni vital i activista de l’Àlvaro Solà Pérez. Humor com a eina de comunicació: El programa integra reivindicació, informació i entreteniment, amb un to positiu i proper. En conjunt, el contingut barreja notícia local, denúncia social, agenda cultural i entreteniment, amb una atenció especial a la diversitat funcional i als drets socials i culturals a Tarragona i el seu entorn.

Clústers nàutics, economia blava i formació

Visió general de l’entrevista En aquest fragment del programa Arran de Mar, l’Anna Alonso Tambo conversa amb Toni Tió, fundador del Barcelona Clúster Nàutic, sobre el paper dels clústers nàutics en l’economia blava, la seva contribució al valor afegit, la productivitat i la formació especialitzada. Què és un clúster nàutic i per a què serveix? Un clúster no és una patronal: La patronal agrupa competidors d’un mateix sector (per exemple, el gremi de la construcció i la Fira Construmat). Un clúster és una aliança públic-privada entre empreses, institucions i administracions que busca generar una economia sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment en un àmbit concret. En el cas del Barcelona Clúster Nàutic, el focus es defineix sobre “l’espill d’aigua del Port de Barcelona”, és a dir, tota activitat vinculada a aquest espai marítim. El clúster es basa en: Segmentació del mercat nàutic: des de l’Optimist fins als grans iots, passant per pneumàtiques i pesca esportiva. Anàlisi de la cadena de valor mitjançant el diamant de Porter (eina utilitzada a Harvard) per identificar quines activitats generen més valor afegit. Valor afegit, productivitat i exemple del tèxtil Toni Tió remarca l’obsessió per trobar valor afegit i productivitat al sector nàutic. Cita el pacte per la productivitat impulsat recentment per la Generalitat de Catalunya, amb un consell d’experts universitaris. Utilitza l’exemple del sector tèxtil: Les antigues fàbriques familiars van desaparèixer, però Zara (Inditex) demostra que el problema no era el tèxtil en si, sinó com s’enfocava el negoci. Aquesta lectura inspira el Barcelona Clúster Nàutic, primer clúster nàutic del món, seguit per Mònaco i Balears. Metodologia i especificitat territorial dels clústers Un clúster necessita metodologia per ser efectiu: Toni cita metodologies com les que fa servir Acció de la Generalitat o consultores com Cluster Competitive. No tots els clústers es poden copiar ni aplicar igual: el model de Barcelona no és aplicable a les Terres de l’Ebre. La geografia és clau: A França, el Pôle Mer va agrupar tota l’economia del mar, amb versions a Mediterrani, Atlàntic (Bretanya) i Mànega. No tots van funcionar igual, i en el cas mediterrani, segurament caldrien més d’un clúster per adaptar-se millor al territori. Catalunya marítima: Costa Brava, Barcelona i Costa Daurada Catalunya té més de 500 km de costa, amb realitats econòmiques diferenciades: Costa Brava (fins a Blanes): marca internacional molt consolidada. Costa de Barcelona (fins a Vilanova o Cap Salou). De Cap Salou cap avall: Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Els clubs nàutics de la zona de Tarragona poden generar una economia molt sostenible, amb gran impacte local. Impacte econòmic del turisme nàutic Toni Tió aporta xifres per comparar diferents tipus de turisme: Turista general a Catalunya: 60 € al dia de despesa mitjana. Turista que ve amb vaixell petit (vela o motora): 180–200 € al dia. Turista amb gran eslora: entre 500 i 1.000 € al dia. A partir d’això, planteja una reflexió: Una regata amb 100 vaixells i uns 10 tripulants per vaixell (1.000 persones) gastant uns 150 € diaris pot generar un impacte econòmic equivalent o superior a molts autocars plens de turistes de baixa despesa. La idea central: el turisme nàutic és una font de salaris alts, valor afegit i sostenibilitat econòmica i ambiental. Ports, formació i “maritimitzar els oficis” Barcelona concentra una gran part de les empreses del sector, però ports d’arreu del litoral hi tenen relació. Es mencionen: Roses, Vilanova, Salou, Santa Ponsa, Terres de l’Ebre, entre d’altres. Exemples com els megaiots que es mouen per la Costa Brava i altres ports catalans. Formació i qualificació laboral: El clúster impulsa la taula de l’ensenyament i la creació de l’Institut de la Nàutica, amb la Generalitat, Educació i l’Ajuntament. Es col·labora amb la Facultat de Nàutica (UPC) i l’abat Oliva (campus de Mataró, logística). Conceptes clau: “Maritimitzar els oficis”: un fuster de vaixells no és un fuster qualsevol; un electricista de vaixells tampoc és un electricista genèric. Cal formació específica per aquests perfils. Cas de Marina 92 (MB-92): El 2013, 80% de la plantilla era estrangera. Actualment, 80% és personal autòcton, gràcies a l’aposta per la formació local. Exemple de Vilanova i impacte a l’entorn El port de Vilanova i la Geltrú ha apostat per les grans eslores. Tot i alts i baixos, ara la gestió recau en Pendennis, empresa líder de refit de iots amb la seva pròpia escola de formació. Toni apunta que el port de Vilanova genera una quantitat de feina molt significativa en el seu entorn immediat. Tancament L’entrevista conclou destacant: El paper estratègic dels clústers nàutics per a l’economia blava. La necessitat de segmentar, aportar valor afegit i apostar per la formació especialitzada. El potencial dels ports i clubs nàutics de tot el litoral català, inclosa la zona de Tarragona i la Costa Daurada, per generar ocupació de qualitat i una economia més sostenible.

Dones, residus i economia blava a la costa catalana

Panorama general de l’episodi Arran de Mar emet un programa de dues hores centrat en actualitat marítima, economia blava, pesca responsable i medi ambient, amb un focus especial en el paper de les dones en l’ecologisme i en la situació al Camp de Tarragona. L’episodi es divideix en tres grans blocs: - Informatiu de costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada) - Economia blava i pesca responsable (clústers nàutics, aplicació Pescarrec i normativa europea) - Medi ambient i dones (taula rodona amb tres activistes i professionals ambientals) 1. Obertura, tertúlia d’equip i actualitat lleugera Presentació del programa i ruta per la costa • La Marina Pérez obre Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i explica l’estructura del programa: informatiu marítim, secció d’economia blava, pesca responsable i, a la segona hora, un especial de medi ambient i dones. • Es connecta amb corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona. Conversa distesa sobre el Port de Tarragona i el preu de la gamba • La tècnica Sílvia García comenta: - Un vaixell al Port de Tarragona decorat de Nadal com un gran calendari d’advent amb tripulació disfressada. - El preu desorbitat de la gamba (fins a 200 €/kg) per l’avenç de les compres de Nadal. • Els col·laboradors de les emissores locals hi afegeixen humor: - Comparen l’efecte “gambes” amb el del paper de vàter durant la Covid: compres massives per por d’escassetat. - Broma sobre la “gamba d’Arenys més bona que la de la Costa Brava o Tarragona”, deixant el debat per després de Nadal “per no acabar malament”. 2. Bloc informatiu: actualitat de la costa catalana 2.1 Costa Brava: política marítima i observació oceanogràfica Trobada euroregional i pesca a l’Escala • L’Escala participa en una trobada euroregional a Barcelona sobre polítiques marítimes. • Representants municipals, encapçalats per l’alcalde i el regidor de Promoció Econòmica i Turística, exposen: - La vinculació històrica amb la pesca. - Les iniciatives locals per donar a conèixer el sector pesquer com a part de la identitat del municipi. • Les jornades reuneixen GALP, administracions, professionals i estudiants i aborden: - Agenda rural i estratègia marítima de Catalunya. - Reptes territorials comuns i desenvolupament sostenible a la costa. Noves boies oceanogràfiques al Cap de Creus i Montgrí • La Generalitat instal·la 4 boies oceanogràfiques (2 a cada parc natural) per millorar el seguiment ambiental marí. • Les boies mesuren: - Salinitat, corrents, vent i temperatura. - En un cas, també terbolesa i matèria orgànica (sensor pioner prop de les Illes Medes). • Objectius: - Ampliar una de les sèries de dades oceanogràfiques més llargues de la Mediterrània (Estartit, ~50 anys d’històric). - Delimitar millor zones protegides (ZEPA, reserves naturals) amb una quinzena de boies de senyalització per: - Millorar la seguretat marítima. - Reforçar la conservació i el compliment de la normativa davant l’augment de les activitats recreatives. 3. Delta de l’Ebre: discapacitat, inclusió i Nadal immersiu 3.1 Campanya “Lo Valor de Ser Com Som” a Deltebre • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Fundació Astres i el Consell Comarcal del Baix Ebre impulsen la campanya “Lo Valor de Ser Com Som”. • Objectius: - Implicar el teixit comercial, cultural i social de Deltebre. - Fer d’altaveu dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. • Accions: - Cartelleria als comerços com a punt de partida d’una campanya estable en el temps, no limitada a un sol dia. - Volen sumar administracions, comerços i entitats de manera transversal tot l’any. • La Fundació Astres ofereix: - Residències i llars residència, centre ocupacional. - Tallers, formació i programes d’inserció laboral. - Acompanyament a la vida independent i suport en la presa de decisions. 3.2 Nadal a la Ràpita: llums i “Un Nadal de Conte” • La Ràpita renova completament l’enllumenat nadalenc, amb: - Nova ubicació de l’encesa de llums (Plaça del Coc). - Ruta circular d’estructures nadalenques 3D per diferents places. • Projecte “Un Nadal de Conte” al pavelló firal (20 desembre – 5 gener): - Experiència immersiva inspirada en contes i pel·lícules clàssiques. - Escenaris com el País de les Meravelles, la xocolateria de Charlie, ambientacions de Mickey i Minnie. • Exterior: - Trenet tematitzat “Polar Express” amb recorregut gratuït. - Animacions itinerants entre setmana. - Caps de setmana amb grans espectacles de cloenda (per ex. La Carta del Carbó, La Ballarina de Plom, Essència d’Àfrica). 4. Garraf: energia comunitària i crisi de la pesca d’arrossegament 4.1 Comunitats energètiques a Vilanova i la Geltrú • Entra en funcionament la primera planta fotovoltaica de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf: - Subministrarà electricitat a 77 famílies i una escola. • Projectes en marxa: - Segona planta en una nau industrial. - Tercera planta al terrat de la parròquia de Sant Antoni, per abastir ~80 famílies del nucli antic. • Característiques del model: - Comunitat energètica local: veïns s’associen per compartir instal·lacions fotovoltaiques i reduir dependència de grans elèctriques. - Neix sota el paraigua d’Osona Energia, cooperativa de segon grau creada el 2022 a Vic. 4.2 Revolta dels pescadors de Vilanova: “persones non grates” • La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú declara persones non grates: - El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes. - La secretària general de Pesca, Isabel Artime. - El comissari europeu d’Oceans i Pesca i la directora general d’Afers Marítims de la Comissió Europea. • Motiu principal: - Restriccions creixents de dies de pesca a la flota d’arrossegament i manca de resposta a les seves demandes. • Queixes del sector: - Pèrdua de més del 40% de les jornades de pesca en 5 anys. - Proposta europea de reducció addicional del 65% dels dies de pesca el 2026 (fins a només 8 dies efectius anuals per embarcació). - Reducció de la quota de gamba vermella, espècie clau econòmicament. - Càrrega administrativa desmesurada per a les embarcacions. • Els pescadors denuncien que les mesures no tenen en compte la realitat socioeconòmica mediterrània ni els esforços de sostenibilitat ja fets. 5. Maresme: tradicions, natalici comercial i biodiversitat urbana 5.1 Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar • L’associació Cala Rita organitza de nou la Mare de Déu fumadora (8 de desembre), però aquest any: - Es trasllada de la plaça de l’Església a la plaça de l’Ajuntament per coincidència amb la Fira de Nadal. • Crítiques de l’entitat: - Denuncien una decisió unilateral de l’Ajuntament. - Alerten que es prioritza la cultura comercial per sobre de la cultura popular. - Plantegen la pressió de les campanyes de màrqueting de Nadal que comencen “just quan acaba Halloween”. • Origen i reconversió de la festa: - Festa tradicional on, antigament, durant l’aplec es permetia fumar a nens i dones (d’aquí el nom “fumadora”). - Ara s’ha reconvertit en una celebració amb: - Fanalets de ferro amb plantes aromàtiques (fumejar sense tabac). - Foguera, vi calent, lectura de goigs i actuacions musicals. - Gran “fumera” final cap a les 20 h. 5.2 Caixes niu i hotel d’insectes a Calella • L’Ajuntament de Calella instal·la unes 30 caixes niu al Parc del Maduix i entorns per preservar la biodiversitat urbana. • Primera fase: - Nius d’oreneta cua blanca de fang en edificis municipals propers (6 ja col·locats, 4 més en camí). - 4 caixes de fusta per a ratpenat de ciutat, dissenyades per grans colònies. • Fases següents: - Caixes niu per a ratpenat de bosc, xoriguer i petits ocells insectívors (mallerengues, pardals autòctons). - Participació d’escoles i entitat Amics del Parc del Mau en la instal·lació. - Creació d’un hotel d’insectes a la bassa del parc. • Impacte ecològic: - Millora del control biològic de plagues (mallerengues depreden insectes nocius per als arbres urbans). - Foment d’espècies protegides com els ratpenats. 6. Costa Daurada i Camp de Tarragona: precarietat als bombers i serveis públics 6.1 Bombers voluntaris en lluita a Tarragona • Bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i Terres de l’Ebre (87 persones) es concentren davant els jutjats de Tarragona i presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. • Denúncies principals: - Precarietat extrema: es defineixen com a “bombers precaris en lluita” i “bombers low cost”. - Retribució mínima: 10 € bruts/hora d’intervenció. - Mateixes funcions, riscos i comandament que els bombers professionals, però sense alta a la Seguretat Social ni contracte laboral. - Controlats per aplicació mòbil, amb hores mínimes exigides, fet que qüestiona que realment siguin voluntaris. • Reivindicació principal: - Que es reconegui que estan treballant, no només fent voluntariat: “Quan ens posem el vestit de bomber i anem a un incendi, estem treballant.” 6.2 Butlletins de servei públic a Tarragona • Notícies breus d’interès local: - Reobertura de la Torre Forta com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent per a infants en risc i famílies. - Obertura del REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició), amb projeccions en espais singulars i gala al Teatre Tarragona. - Anunci de reformes al Tanatori Municipal de Tarragona (3,2 M€) per millora d’instal·lacions, atenció a famílies i eficiència energètica. - Campanya municipal “Tarragona 26” per un nou model de recollida de residus i neteja viària. - Programació nadalenca al Port de Tarragona, amb activitats familiars i llums. 7. Servei de temps i trànsit 7.1 Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez informa: - Vent de Mestral/Ponent a bona part del litoral; a Costa Brava, vents febles girant a sud o Garbí a la costa, però més maror en alta mar (Tramuntana al Golf de Lleó). - Dijous: reforç del Mestral especialment a la Costa Daurada, amb maror a forta maror generalitzades. - Vent fort també al Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Tramuntana al nord del Cap de Creus. 7.2 Estat del trànsit • Des del Servei Català de Trànsit s’informa de: - Retencions importants a l’AP-7 per obres i incidències (trams Santa Perpètua–Barberà, el Papiol–Gelida, l’Ametlla de Mar, enllaç amb A-2 i entorn de Martorell). - Cues a A-2, C-58, C-33, C-17, Pota Nord i rondes de Barcelona per obres i accidents. 8. Economia blava: clústers nàutics i valor afegit al litoral 8.1 Conversa amb Toni Tió i Anna Alonso Tambo • Secció d’economia blava amb l’Anna Alonso Tambo i Toni Tió, fundador del Barcelona Cluster Nàutic (2013). 8.2 Què és un clúster i per què és clau a la nàutica? • Diferència entre clúster i patronal: - Patronal: agrupa competidors d’un mateix sector per defensar interessos comuns (ex. gremis). - Clúster: conjunt públic-privat (empreses + institucions + universitats) que treballen per una economia sostenible, social i ambientalment en un territori concret. • El clúster nàutic de Barcelona fou: - El primer clúster nàutic del món; després vingueren Mònaco i Balears. - Basat en metodologia del Banc Mundial i el “diamant de Porter” per analitzar cadena de valor i segmentar mercat. 8.3 Segmentació i valor afegit a la nàutica • Segmentació del mercat nàutic: - Des de l’Optimist i petites embarcacions fins als megaiots. - Inclou pesca esportiva, pneumàtiques, vela lleugera, grans eslores, xàrter, etc. • Objectiu principal: - Identificar 2–3 eixos amb més valor afegit (per exemple, grans eslores i lloguer de vaixells). - Evitar destinar esforços a segments amb futur econòmic incert. 8.4 Impacte territorial i sostenibilitat econòmica • La nàutica, segons Tió, és un motor econòmic altament sostenible si es gestiona bé: - Un turista mitjà gasta ~60 €/dia. - Un navegant amb barca petita o mitjana: ~180–200 €/dia. - Tripulacions i clients de grans eslores: 500–1.000 €/dia o més. • Reflexió clau: - Quants turistes d’autocar calen perquè igualin la despesa de 1.000 persones d’una regata nàutica? - La Costa Daurada i els ports de Tarragona i Terres de l’Ebre podrien explotar molt millor aquest turisme de qualitat. 8.5 Formació i “meritimitzar els oficis” • El clúster impulsa una taula de l’ensenyament amb: - Institut de la Nàutica, Facultat de Nàutica (UPC), universitats privades (abat Oliba) i centres de logística a Mataró. • Idea central: “meritimitzar els oficis” marítims. - Un fuster de vaixell no és un fuster qualsevol; un electricista nàutic tampoc. - Cal formació específica i reconeixement social i econòmic d’aquests oficis. • Exemple Marina 92 (drassanes a Barcelona): - 2013: 80% de la plantilla era estrangera. - Avui: 80% és autòctona, gràcies a l’adaptació dels estudis i la formació especialitzada. 8.6 Geografia i models de clúster • Importància de la regionalització: - La costa catalana es divideix en Costa Brava, Costa de Barcelona, Costa Daurada / Terres de l’Ebre, cadascuna amb dinàmiques diferents. - Un model de clúster per al Port de Barcelona no és directament aplicable a les Terres de l’Ebre. • Crítica a l’ús inflacionari del terme clúster: - Alguns projectes es creen només per captar subvencions, sense vera metodologia ni estratègia. 9. Pesca responsable: declaració de captures i aplicació “Pescarrec” 9.1 Context normatiu: declaracions obligatòries des del 2011 • Secció de pesca responsable amb Fede Valls i Sergi Corral. • Des del Reial decret 347/2011, a la pesca recreativa: - Qui sol·licita autorització per espècies de protecció diferenciada (túnids, lluç, etc.) ha d’emplenar una declaració de captures mensual, encara que siguin captures zero. - Fins ara es podia presentar en paper o per seu electrònica. 9.2 Nou reglament europeu i naixement de “Pescarrec” • Una nova norma europea (en vigor el 2026) exigeix que la declaració sigui electrònica. • L’Estat espanyol crea l’aplicació mòbil “Pescarrec” per complir aquesta obligació. • Punts clau sobre l’app: - No cal portar el mòbil al mar ni tenir-lo encès mentre es pesca. - No registra posició ni temps en temps real: no és un sistema de vigilància. - Serveix perquè el pescador comuniqui les seves captures dins les 24 hores següents a la jornada. • L’Estat ha de publicar una llista d’espècies sotmeses a aquesta declaració electrònica, basada en TACs i plans plurianuals europeus. 9.3 Dades per a la gestió i percepcions al sector • Objectiu de fons de la UE: - Recollir dades per conèixer l’impacte de la pesca recreativa i millorar la gestió dels recursos. • Reaccions: - Alguns pescadors perceben l’app com a “intrusiva”; Fede Valls puntualitza que és sobretot una eina de registre, no de control en directe. 9.4 Qui pot denunciar i qui pot sancionar? • Esclariment important sobre normativa i sancions a la pesca recreativa: - Qualsevol ciutadà pot denunciar una infracció (fotos, comunicació a l’Ajuntament, etc.). - Cossos amb capacitat per identificar i aixecar acta: policia local, Mossos, Agents Rurals, SEPRONA, etc. - L’òrgan competent (Generalitat, Ajuntament o Estat) instrueix l’expedient i imposa la sanció. • Problema freqüent: - No sempre qui interpel·la té formació suficient sobre normativa (diferències aigües interiors/exteriors, noves regulacions), i es poden aixecar denúncies sense base jurídica sòlida. 10. Medi ambient i dones: tres mirades complementàries 10.1 Marc inicial: on són els referents femenins? • El col·laborador Joan Ramon Mendo introdueix la secció de medi ambient amb una reflexió: - Demana a una IA una llista de 10 dones referents en conservació ambiental (Jane Goodall, Dian Fossey, Sylvia Earle, Wangari Maathai, etc.). - Detecta dues mancances: - Absència de referents catalanes com Josefina Castellví (pionera a l’Antàrtida i recerca oceanogràfica). - Molts referents són gent gran o ja difunta, amb un buit generacional de noves figures tant masculines com femenines. • Pregunta provocadora: per què la majoria només ens venen al cap Jacques Cousteau o David Attenborough com a icones del medi ambient? 10.2 Presentació de les tres convidades Montse Tena Activista ecologista. Membre de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (Vaca Morta, Baix Empordà). Mercè Jané Empresària d’informació, comunicació i educació ambiental. Fundadora d’El Garrofer, amb base a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Montserrat Vilardosa Regidora i activista amb forta visió social de l’ecologisme. Emfatitza la relació entre medi ambient i lluita de classes. 10.3 Tres trajectòries, tres fronts de lluita a) Montse Tena i la batalla per Vaca Morta (Cruïlles) • Context: - Zona d’extracció d’argila per a ceràmica de la Bisbal (terreres de Vaca Morta). - Explotacions antigues formaven clots que es convertien en estanyols i llacunes, creant una zona humida d’alt valor ecològic. • L’any 2000 s’hi instal·la un abocador de residus industrials tipus I i II, sobre dues llacunes buidades. - Promès inicialment com a abocador de runes, però de runa “no n’hi ha ni una”, segons Tena. - Situat a només 400 metres de les cases, quan hauria d’estar a més de 2.000 m. • La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles: - Guanya successius contenciosos judicials; el 2014 s’ordena tancament, buidatge i restauració. - Només s’ha fet una prova pilot de buidatge (10.000 tones) de les ~4 milions previstes. - L’òrgan responsable és l’Agència de Residus de Catalunya. • Crítica política: - L’origen del conflicte es remunta a governs de CiU i a una decisió d’alcaldia local. - Denuncia la inacció de l’administració malgrat les sentències favorables. b) Mercè Jané i l’educació ambiental en clau empresarial • Des del 2016, El Garrofer dissenya i executa: - Campanyes d’educació ambiental per a municipis (recollida selectiva, renaturalització d’espais, zones de baixes emissions). - Accions de sensibilització per explicar el “per què” de les mesures i facilitar-ne l’acceptació social. • Diagnosi: - Hi ha un segment de població molt conscienciat. - Però també un altre altament polaritzat i desinformat, tancat en el seu “algoritme” mental i mediàtic, difícil de mobilitzar. • Visió econòmica: - Defensa models com l’economia social i solidària, on persones i medi pesen més que el lucre. c) Montserrat Vilardosa: ecologia i lluita de classes • Referent personal: Rachel Carson i el seu llibre Primavera silenciosa, que va posar fi a l’ús massiu del DDT. • Eix central del seu discurs: - Un 25% de la societat catalana és pobra i un altre 25% està al límit. - Catalunya és, segons ella, un país pobre que no es pot permetre malbaratar recursos convertint-los en residus. • Crítica al capitalisme i al consumisme: - El model econòmic actual requereix consum constant i satisfacció immediata, alimentant la cultura d’usar i llençar. - La indústria productora domina el joc: els mateixos que generen els residus gestionen bona part de la seva destinació. • Exemple personal: - Coneix de prop la realitat del macroabocador d’Hostalets de Pierola (tractament de residus metropolitans) i la seva càrrega territorial. 10.4 Quins són els principals problemes ambientals de Catalunya? Les tres convidades en destaquen diversos, amb punts en comú: • Gestió de residus (coincidència forta): - Augment constant de residus i incapacitat de reduir-los. - Deriva cap a incineració i plantes de biogàs/hidrogen sota l’eufemisme de “valorització energètica”. - Record que les directives europees prioritzen reducció, reutilització i reciclatge per sobre de la valorització. • Pressió urbanística i turisme (Montse Tena): - Cas de la Costa Brava i altres zones litorals: destrucció de medi natural i paisatge per models turístics intensius. • Escassetat hídrica i sequera (Mercè Jané): - El canvi climàtic fa més persistents les sequeres i redueix la recàrrega d’aqüífers. • Contaminació d’aqüífers (Montserrat Vilardosa): - Considera que és un dels drames més greus i invisibles del país. • Transició energètica (Mercè Jané): - Reclama que es faci de manera participada i no controlada només per oligopolis. 10.5 Residus, model econòmic i responsabilitats • Coincideixen que el problema de fons és sistèmic: el model capitalista i de gran distribució. • Crítiques concretes: - Pressió de lobbies d’envasos i embalatge que frenen mesures de prevenció (per ex. més venda a granel, envasos reutilitzables). - Culpabilització excessiva del ciutadà i pocs mecanismes perquè productors assumeixin el cost real del que generen. • Propostes i exemples: - SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) per a envasos. - Recuperar pràctiques com fiambreres pròpies a botigues i compra sense plàstics. - Pagar el cost ambientals reals a qui es forra produint residus no reciclables. 10.6 Europa, desigualtats globals i justícia ambiental • Joan Ramon Mendo posa sobre la taula la comparació amb països del Sud Global (Índia, Filipines, etc.) on les muntanyes de residus són diàries. • Montserrat Vilardosa amplia la crítica: - Empreses europees que externalitzen la part més contaminant de la producció a països pobres. - Exemples: pelleteries, papereres, extracció de recursos (diamants, etc.). - El Nord global manté la seva imatge “verda” mentre exporta impactes al Sud. 10.7 Decreixement i mirada de futur • Al final surten conceptes clau: - Decreixement com a alternativa a l’“antropocè” consumista. - Referència als treballs de Kohei Saito sobre comunisme decreixentista. - Connexió entre política, planificació urbana, pobresa i ecologia. • Missatges de tancament: - Montse Tena: insisteix en la sostenibilitat intergeneracional (no consumir el que no quedaran als que vindran després). - Mercè Jané: aposta per economies alternatives (social i solidària) com a camí realista. - Montserrat Vilardosa: recorda que sense canvi de correlació de forces polítiques i econòmiques, el gir ecològic és molt difícil. 11. Cloenda • Marina Pérez tanca el programa recordant que: - La primera hora ha estat marcada per la crònica marítima i nàutica. - La segona, per una conversa densa i crítica sobre dones, medi ambient, residus i model econòmic. • Anuncia el retorn del programa l’endemà de 16 a 18 h a Arran de Mar. Idees clau destacades Economia blava i clústers nàutics: la nàutica és un sector estratègic de gran valor afegit al litoral català, amb potencial especialment a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Pesca recreativa i dades: l’app Pescarrec és una peça més en el gir digital de la gestió pesquera europea, amb debat sobre control versus informació. Bombers voluntaris: la reivindicació a Tarragona visualitza la precarització de serveis essencials sota el paraigua del “voluntariat”. Dones i ecologia: les tres convidades mostren que hi ha lideratges femenins actuals en l’ecologisme català, encara poc reconeguts. Residus i model de consum: el gran consens és que sense canviar el sistema de producció i distribució (i la fiscalitat associada), les accions sobre el ciutadà seran necessàriament parcials. Justícia ambiental: es connecten les lluites locals (abocadors, urbanisme, aigua) amb desigualtats globals Nord–Sud i pobresa interna a Catalunya.

La Circular - Visita d'obres al Teatre Metropol

Actualitat social i esportiva a Tarragona

Visió general de l’episodi L’informatiu de Tarragona Actualitat repassa l’actualitat del dia amb especial atenció a serveis socials, conflictes laborals, habitatge, medi ambient, cultura, turisme, universitat i esports, tot plegat emmarcat a la ciutat de Tarragona i el Camp de Tarragona. Serveis socials i infància en risc Reobertura de la Torre Forta • Reobre la Torre Forta com a nova seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent (CIS), depenent de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. • El servei atén menors en situació de risc i les seves famílies, amb l’objectiu de: - Reduir situacions de vulnerabilitat - Establir vincles emocionals més sòlids - Treballar habilitats socials i suport familiar • L’equipament agrupa oficines abans disperses (centre cívic de Torreforta i escoles municipals) i s’ha adequat amb espais administratius i sales polivalents. • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla que és un pas ferm en el compromís de l’Ajuntament de Tarragona i l’IMS amb la protecció i benestar d’infants i adolescents. • La coordinadora del CIS, Olga Salcedo, destaca que disposar d’un espai ampli i propi millora l’organització diària i el servei, i remarca el valor històric de l’edifici. Conflicte laboral dels bombers voluntaris Demanda contra la Generalitat • Una trentena de bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i les Terres de l’Ebre es concentren davant els jutjats i presenten una demanda col·lectiva per abús laboral contra la Generalitat. • El col·lectiu “bombers precaris en lluita”, amb 87 integrants a la demarcació, denuncia: - Condicions laborals i materials pèssimes - Retribució de només 10 €/h bruts per intervenció - Control per APP i exigència d’hores mínimes "Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost." • Reclamen el reconeixement com a treballadors quan actuen en incendis i emergències, i denuncien la “overització” del servei. • El bomber Jordi Morera alerta que més del 50% dels efectius operatius són voluntaris i exigeixen equiparació amb els bombers professionals, incloent-hi alta a la Seguretat Social. Habitatge i patrimoni públic d’Adif Crítica al parc d’habitatges buits • El comitè d’empresa d’Adif denuncia el mal estat i l’abandonament de bona part del parc d’habitatges de l’empresa a la demarcació. • Es recorda el cas del bloc alliberat al carrer Pere Martell de Tarragona pel sindicat d’habitatge el març passat. • Problemes principals: - Immobles buits, sense manteniment ni conservació - Context de dificultat d’accés a l’habitatge, especialment per a joves i famílies amb pocs recursos • El comitè reclama: - Un inventari real dels habitatges - Rehabilitació i ús a través de lloguer social o usos ferroviaris - Transparència i responsabilitat social en la gestió d’aquest patrimoni públic “Un patrimoni públic que podria tenir un ús social romangui tancat i deteriorant-se, mentre la societat afronta una crisi residencial.” Eliminació de l’amiant a Tarragona Posada en marxa de la taula del desamiantat • Es reuneix per primer cop la taula del desamiantat de Tarragona, amb representants veïnals, sindicals i empresarials. • S’acorda un full de ruta amb dos grans objectius: - Eliminar l’amiant de tots els edificis públics abans de 2028 - Desamiantar completament la ciutat abans de 2032 • Eixos inicials de treball: - Crear un registre detallat de totes les estructures i elements amb amiant al municipi - Fer un estudi econòmic del procés - Dissenyar ajuts i beneficis per a particulars, comunitats, empreses i petites indústries - Organitzar xerrades i sessions informatives per a la ciutadania • La taula seguirà treballant les properes setmanes en el cens, la definició de responsabilitats i la recerca de finançament. Turisme i pont de la Constitució Bones previsions d’ocupació • Hotels i restaurants de la demarcació afronten el pont de la Constitució amb optimisme i previsions similars a anys anteriors. • A Tarragona ciutat, hotels i apartaments turístics poden arribar a fregar el 100% d’ocupació, consolidant la desestacionalització del turisme urbà. • En capitals menys turístiques (com Valls o Reus), amb establiments més lligats al turisme de negocis, les previsions són més modestes. • A l’interior (Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà): - Ocupació entorn del 85% - Predomina el client català de proximitat - Atractius: natura i enoturisme de qualitat • A la costa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre: - Ocupació al voltant del 80% - Client principalment nacional • Es detecta un patró de reserves d’última hora, molt condicionades per la meteorologia. Cultura: 25è aniversari del Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona Una edició especial i accessible • El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona celebra 25 anys del 3 al 8 de desembre. • La gala inaugural té lloc al vespre al Teatre Tarragona, en col·laboració amb Tarragona Ràdio, i inclou: - Intèrpret en llengua de signes catalana - Subtitulació adaptada al català • Es manté així l’aposta pels drets culturals i l’accessibilitat. Programació destacada • Obertura amb la pel·lícula El canto de las manos, debut en la direcció de María Valverde, amb presència del compositor Nascuy Linares per explicar el procés creatiu i el paper de la música. • La directora executiva, Eva Vallès, remarca que és una edició per celebrar el passat mirant al futur, amb voluntat d’expandir el festival per la ciutat. • Espais principals: - Teatre Tarragona (inauguració i cloenda) - Antiga Audiència, a la plaça del Pallol (seu central) - Sessions vermut al Teatret del Serrallo, ja un clàssic del festival • Entre els títols internacionals més destacats: - Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia - La gràcia de Paolo Sorrentino Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat El talent no té límits • Tarragona se suma a la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb el lema “El talent no té límits”. • Programa d’activitats: - Trobada a la Rambla Nova amb conversa i xaranga - Itinerari per la coca central, carrer Sant Agustí i final a la plaça de la Font - Lectura del manifest a càrrec de diverses entitats (ONCE, La Muntanyeta, Estela, Onada, Sant Rafael, Pas a Pas…) • Reivindicacions principals: - Més oportunitats laborals per a persones amb discapacitat - Formació adaptada per poder créixer i aprendre - Contractació inclusiva que trenqui prejudicis “Les persones amb discapacitat tenim talent. El talent no té límits, només cal creure i donar oportunitats.” • L’objectiu és avançar cap a una Tarragona més igualitària i equitativa. Medi ambient i ramaderia: plaga de porcs senglars i pesta porcina africana Impacte dels senglars • Unió de Pagesos demana una regulació estricta i control dels porcs senglars per: - Evitar danys a l’agricultura i a la ramaderia - Reduir accidents de trànsit • El responsable del sector porcí, Rosent Santiberi, qualifica la situació de plaga i alerta: - Caiguda forta dels preus - Riscos sanitaris per a la ramaderia Visió dels caçadors i veterinaris • El president de la representació tarragonina de la Federació Catalana de Caça, Joaquim Vidal, assenyala que: - La temporada passada es van caçar 5.000 senglars a Tarragona - Enguany, després d’anys secs i molta humitat aquesta temporada, s’espera un augment d’exemplars (truges encara amb cries) - La caça del senglar és oberta de setembre a març, amb batudes i aguaits nocturns sense aturada pràctica • La presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, Verònica Orana, destaca: - Mesures de bioseguretat molt estrictes a les explotacions porcines (barreres de desinfecció, control de moviments) - Confiança que els reforços i la UME ajudin a contenir els animals dins la zona afectada • A Catalunya s’han detectat nou casos de pesta porcina africana, fet que incrementa la preocupació però també la vigilància. Universitat i recerca: finançament a la URV Acord entre Diputació i URV • La Diputació de Tarragona aportarà 1 milió d’euros a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a 15 actuacions entre 2024 i 2026. • Objectius de la inversió: - Crear o millorar infraestructures universitàries - Impulsar projectes de recerca, formació i divulgació en àmbits com salut, empresa, cultura, dret i turisme Projectes d’infraestructura destacats • Tres projectes clau (638.331,83 €): - Rehabilitació estructural i descarbonització del celler experimental Mas dels Frares (Constantí) - Redacció del projecte d’una nova seu de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a Reus - Equipament de la nova aula magna de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia al campus Sescelades de Tarragona • La Comissió Mixta Diputació–URV també fa balanç de l’estat dels projectes d’anualitats anteriors. Publicitat institucional i serveis • Espot de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), destacant el seu paper en química sostenible, salut i descarbonització, amb 250 científics de 40 nacionalitats al campus Sescelades. • Campanya municipal “Tarragona 26” sobre el nou model de neteja i recollida de residus, centrada en: - Reforç d’equips de neteja amb aigua - Més freqüència de neteja - Millor manteniment de contenidors i entorn • Anunci d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern. Esports Futbol: Nàstic de Tarragona • Es valora molt positivament la posada en escena davant l’Hèrcules, especialment els primers 40 minuts amb pressió alta, ordre tàctic i verticalitat, tot i acabar empat 2–2 després d’una expulsió. • L’entrenador Cristóbal Parralo vol que aquest sigui el model de joc per a les properes jornades. • El lateral Moï Delgado ho resumeix: “Cristóbal le gusta un equipo ordenado que apriete bien arriba… al final somos el Nàstic y tenemos que hacer nuestro fútbol.” • El Nàstic prepara el partit de divendres al vespre al camp del Sevilla Atlético, a l’estadi Jesús Navas. El club ven entrades online a 10 € per als aficionats desplaçats. • Per a Moï Delgado, format al planter del Sevilla i debutant amb el primer equip amb 19 anys, el duel és especialment emotiu i confia a sumar els tres punts. Vòlei: Sant Pere i Sant Pau • El Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria a la Superlliga rebent el Conqueridor València. • L’entrenador Blas Vetospki subratlla que: - No hi ha temps per lamentar-se - L’equip juga bé i lluita, i el partit ha de servir per créixer i consolidar el joc de servei (K1) • El jugador Àlex Llerena apunta que falta confiança i determinació en els moments clau, amb rotacions on l’equip encaixa 4–5 punts seguits. • El club converteix el duel en el “dia de la família Rojilla”: - Convida tota la base a assistir al partit vestida de vermell - Entrada gratuïta per fomentar un gran ambient al pavelló. Bàsquet: CBT femení • El primer equip femení del CBT (Volvo Disselauto CBT) viu un gran inici de temporada a Primera Catalana: - 8 victòries en 9 partits - Lideratge en solitari i equip més anotador de la categoria • La capitana Yasmin Velasco destaca que la clau és: - Treballar setmana a setmana - No obsessionar-se amb objectius de llarg termini - Mantenir els peus a terra malgrat el bon moment • Tot i el lideratge, la classificació està molt igualada: segon, tercer i quart tenen només una victòria menys, i cada jornada hi ha resultats sorprenents. • El CBT descansa aquest cap de setmana i tornarà a competir el 14 de desembre davant el Reus Deportiu. Llibre esportiu i superació personal • El metge i exesportista Rafael Llatzer presenta el llibre “Volando con el pie izquierdo”, on relata la seva trajectòria esportiva després de perdre una cama als 16 anys per un càncer. • El llibre neix com unes memòries personals que no tenien assegurada la publicació; amics, pacients i gent de l’esport el van animar a escriure-les. • L’autor remarca que no vol explicar una història heroica, sinó oferir una eina pràctica i emocional per ajudar altres persones que afronten dificultats semblants. Temps i mobilitat Previsió meteorològica • Segons l’AEMET: - Dimecres: cel poc ennuvolat a la província, temperatures semblants o una mica més baixes (màximes de 17 ºC a Tarragona i Tortosa, 15 ºC a Reus i el Vendrell, 11 ºC a Gandesa). - Dijous: cel molt ennuvolat amb precipitacions dèbils i disperses i temperatures màximes lleugerament més altes. Trànsit i transport públic • Sense incidències greus a la xarxa viària de la demarcació. • Restriccions per obres: - A-27 a l’altura de Valls, direcció Tarragona, al km 23,5 - AP-7 al km 247 entre Constantí i Tarragona • A la ciutat, l’EMT informa que fins al 21 de desembre la línia 22 fa recorregut alternatiu per obres al passeig de la Independència. Tancament L’episodi ofereix una panoràmica completa de la vida social, econòmica, cultural i esportiva de Tarragona, amb un fil conductor clar: serveis a les persones, drets socials, gestió del territori i dinamisme cultural i esportiu d’una ciutat i una demarcació en transformació constant.

Biblioteca de les Coses, trail i 25 anys de Tàrraco

Visió general de l’episodi Aquest episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio combina cultura, sostenibilitat i esport: • Una breu introducció musical amb Michael Jackson i l’estil New Jack Swing • Una entrevista sobre la Imperial Tàrraco Trail, cursa de muntanya popular al voltant del Pont del Diable • Un reportatge extens sobre la Biblioteca de les Coses al centre de Tarragona i el seu model d’economia circular • El butlletí informatiu del migdia amb temes socials, culturals i esportius • Una segona crònica des de la Galeria d’Art de la Catedral sobre l’exposició fotogràfica dels 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat 1. Obertura musical i New Jack Swing Michael Jackson i l’etiqueta New Jack Swing La Núria Cartanyà obre el programa amb Remember the Time de Michael Jackson, segon senzill de l’àlbum Dangerous (1991), i aprofita per contextualitzar l’estil New Jack Swing: • Barreja de funk, R&B i hip-hop amb tècniques de producció de dance-pop • Ritmes sincopats, veus molt treballades i una instrumentació densa i ballable • So molt present als clubs de Nova York a finals dels 80 i inicis dels 90, que es va escampar arreu del món El programa reivindica com les etiquetes musicals també defineixen una manera de viure i entendre la música negra d’aquells anys. També es presenten els crèdits del programa i es destaca el paper de Lluís Comas (tècnic) i Abril Rius, que signarà diverses entrevistes. 2. Esport i natura: Imperial Tàrraco Trail Organització i participants Entrevista amb Joan Carles Gil, del club Allibera Adrenalina, sobre la 5a edició de la Imperial Tàrraco Trail, que se celebra el diumenge: • Més de 500 inscrits, xifra que consideren un gran èxit logísticament assumible • Inscripcions tancades uns dies abans per poder preparar recorreguts i dispositiu • L’organització remarca el paper clau del voluntariat, del qual se senten molt orgullosos Modalitats de la cursa La prova és molt popular i oberta a diferents nivells esportius: • Imperial Trail (llarga) – 25 km de trail de muntanya • Cursa mitjana (14 km) – puntuable per la Lliga Trail de Tarragona • Caminada – vessant més popular • Marxa nòrdica – prova de cloenda del circuit català de Marxes Nòrdiques de Catalunya La cursa curta és la més demandada, amb uns 240 inscrits. Recorregut i canvis logístics Hi ha canvis respecte a edicions anteriors per les obres al Parc del Francolí i a la llera del riu: • La sortida es trasllada a Sant Salvador, al costat del centre cívic i de les instal·lacions de Tarragona Esports • S’han hagut d’adaptar recorreguts en només 15 dies, mantenint l’essència del traçat • El nou itinerari surt directament cap a la zona boscosa del Pont del Diable, aprofitant l’atractiu natural del Camp de Tarragona L’organització confia que els circuits agradaran als participants i reivindica l’entorn natural “molt xulo” a tocar de la ciutat. 3. Sostenibilitat i economia circular: Biblioteca de les Coses La periodista Abril Rius es desplaça al carrer Pini Soler per visitar la nova Biblioteca de les Coses al centre de Tarragona i entrevistar la seva coordinadora, Amanda Pérez. 3.1. Què és la Biblioteca de les Coses? Es tracta d’un projecte d’economia circular i consum col·laboratiu que ja funcionava a Sant Salvador i que ara s’amplia al centre de la ciutat: • Espai d’objectes compartits: eines i materials d’ús esporàdic que la gent té al traster • La biblioteca fa d’intermediària entre qui té coses que gairebé no utilitza i qui les necessita puntualment • Vol canviar el model de consum: no cal comprar-ho tot, hi ha alternatives basades en el préstec i la reutilització L’Amanda critica el model segons el qual cadascú ha de tenir de tot, associat a residus, petjada ecològica i individualisme. L’objectiu és allargar la vida útil dels objectes, reduir residus i reforçar vincles comunitaris: una mateixa eina dona servei a moltes persones. 3.2. Un espai alternatiu al consumisme La conversa se situa en el context del Black Friday i el Nadal, períodes de consum intensiu: • Es denuncia la compra compulsiva, els objectes duplicats i el material que s’usa un cop i queda oblidat • La biblioteca vol ser espai per fabricar regals amb les pròpies mans, reutilitzant materials: - Arreglar o tunejar roba - Reaprofitar texans per fer tote bags - Fer bossetes d’olor amb camisetes antigues Això implica activitats participatives de barri i tallers pràctics que combinen creativitat i sostenibilitat. 3.3. Nous espais i “espai bicicleta” El projecte creix amb un segon local al mateix carrer: • Pini Soler 22 – Punt central de la Biblioteca de les Coses i magatzem d’objectes • Pini Soler 6 – Espai gran amb taules per a tallers de reparació i restauració: - Tapissar cadires - Restaurar mobles - Treballar amb fusta i altres materials Novetat destacada: l’espai bicicleta, en col·laboració amb la cooperativa L’Escamot: • Zona d’autoreparació de bicicletes amb eines a disposició de la ciutadania • Promoció de la mobilitat sostenible a la ciutat • Ja en funcionament, mentre s’acaba de perfilar el calendari complet d’activitats i quotes dels tallers 3.4. Catàleg, funcionament i quotes La Biblioteca de les Coses funciona de manera similar a una biblioteca tradicional, però amb objectes: • Catàleg digital consultable al web • Cal fer-se sòcia per 5 € l’any • Un cop ets sòcia: - Pots reservar objectes en línia - Préstec estàndard d’una setmana, ampliable sota demanda - Tarifa simbòlica per préstec, entre 1 i 10 € segons l’objecte Els objectes estan organitzats per seccions per fer-los visibles i accessibles dins l’espai limitat del local. 3.5. Tipus d’objectes més demanats Amanda descriu les principals seccions i els objectes amb més rotació: • Eines i bricolatge - Desbrossadora, podadora - Grapadora elèctrica - Trepant (taladre) - Carretons i carretilles per fer mudances • Salut i cures - Cadira de rodes (ús recurrent per operacions, fractures, etc.) - Altres objectes ortopèdics • Cuina i llar - Robots de cuina, panificadora - Petits electrodomèstics puntuals • Esport i lleure - Material de pàdel, escalada, snorkel - Cascos de bici, portaesquís - Bicicletes (inclòs un tàndem) • Costura i animals - Màquines de cosir - Transportins d’animals La clau són objectes que no són d’ús diari, però que poden ser molt útils en moments concrets. 3.6. Donacions i confiança El projecte es basa en la donació voluntària i en la confiança mútua: • Per donar objectes: - Es contacta per telèfon o WhatsApp (dades a web i xarxes) - S’envia una foto i descripció - L’equip valora si és adient per a una “biblioteca de coses” - Si s’accepta, es signa un document de donació i s’incorpora al catàleg • Si un objecte es trenca durant el préstec: - L’usuari només ha de avisar - La biblioteca s’encarrega de la reparació, sense sancions El projecte reivindica la confiança en les persones, fugint de la lògica punitiva i apostant per la responsabilitat compartida. 3.7. Necessitats i línies de futur Objectes que busquen o voldrien ampliar: • Instruments musicals – Volen crear una secció específica: - Per a infants o joves que volen provar un instrument abans de comprar-lo - Per a qui toca però no disposa de l’instrument a casa - Ja han rebut ofertes de viola i guitarra espanyola • Més unitats d’algunes eines molt demandades (com la desbrossadora) per reduir llista d’espera • Altres sorpreses de donació: infladors de matalassos, colxonetes, etc. L’Amanda recorda que donar un instrument o una eina no implica perdre-la del tot: sempre es pot tornar a agafar en préstec si es necessita. 3.8. Finançament i reconeixements La Biblioteca de les Coses ha rebut diversos suports institucionals: • Premi de la Diputació a la millor iniciativa mediambiental urbana (encara pendent de cobrament en el moment de l’entrevista) • Subvenció de l’Agència Catalana de Residus, que ha permès: - Obrir el nou punt d’entrega i recollida al centre - Assumir hores de feina, comunicació i adequació dels locals Es manté la recerca constant de finançament per fer créixer i consolidar el projecte. 3.9. Informació pràctica • Adreça: carrer Pini Soler 22, centre de Tarragona • Web: bibliocosesstarragona.cat • Quota anual: 5 €, amb accés a tot el catàleg d’objectes i serveis 4. Butlletí informatiu del migdia A la una en punt entra el butlletí informatiu amb Ter Ortega, que fa una radiografia ràpida de l’actualitat local i comarcal. 4.1. Reobertura de la Torre Forta • La Torre Forta reobre com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent, gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona • S’hi treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies • Detalls de la reforma: - Planta baixa: espai diàfan i polivalent - Primera i segona planta: àrees per a l’atenció a famílies - Exterior: bancs i taules per a ús mentre el centre estigui obert • L’alcalde Rubén Viñuales destaca la importància de recuperar aquest espai per a serveis a la ciutadania 4.2. Bombers voluntaris en lluita Els bombers voluntaris del Parc de Tarragona i de les Terres de l’Ebre presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral i es concentren davant dels jutjats de Tarragona: • El col·lectiu el formen 87 persones a la demarcació • Denuncien condicions laborals i materials pèssimes, tot i fer una feina indispensable Daniel Sitjà, president de Bombers precaris en lluita, reivindica: “Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers... Som els bombers raiders de l’administració, bombers low cost... Prou d’uberització.” Reclamen: • Reconeixement que quan es posen l’uniforme estan treballant, no fent voluntariat • Fi de la situació que consideren frau de llei, amb pagament per hores però sense alta a la Seguretat Social Jordi Morera, bomber debater, afegeix que: • Fins a la meitat dels bombers actius en alguns serveis són voluntaris, tot i que la ciutadania no ho sap perquè van vestits igual • Demanen equiparació amb els bombers professionals en drets i reconeixements 4.3. REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona S’anuncia l’inici del REC, que celebra 25 anys: • La gala inaugural té lloc al vespre al Teatre Tarragona, en col·laboració amb Tarragona Ràdio • Es garanteix accessibilitat cultural: - intèrpret de llengua de signes catalana - subtitulació adaptada al català La sessió d’obertura projecta “El canto de las manos”, debut a la direcció de María Valverde: • Història emotiva i visualment potent • Presència del compositor de la banda sonora, Nascuy Linares, que compartirà el procés creatiu i el paper de la música Eva Vallès, directora executiva del REC, subratlla que: • És una edició especial pels 25 anys, però orientada cap al futur més que al passat • Es vol expandir el festival per la ciutat: - Inauguració i cloenda al Teatre Tarragona - Seu central a l’Antiga Audiència (plaça del Pallol) - Sessions vermut al Teatret del Serrallo, al barri mariner d’El Serrallo Entre els títols destacats de la programació: • Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, amb Adam Driver, Cate Blanchett i Tom Waits • La gràcia de Paolo Sorrentino 4.4. Sector turístic i pont de la Constitució • Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona es mostren optimistes per al pont de la Constitució • Previsions d’ocupació similars als últims anys, amb bona resposta a la Costa Daurada i l’interior 5. Publicitat i autopromoció de Tarragona Ràdio Després del butlletí, l’emissió incorpora diverses falques publicitàries i autopromoció de programes. 5.1. Port de Tarragona i Nadal Anunci del programa “Ja és Nadal al Port” al Moll de Costa del Port de Tarragona: • Mapatges de llum, música i espectacles • Activitats infantils, tallers, furboteques i altres propostes lúdiques • Informació a porttarragona.cat 5.2. Anuncis del REC i d’Obramat • Recordatori del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona (3-8 de desembre) amb: - Sessions vermut al Serrallo - Proposta Pantalla Tàrraco, que converteix espais urbans en sales de cinema • Falca d’Obramat, magatzem per a professionals de la construcció i la reforma 5.3. Futbol: SempreNàstic i pròxim partit Promoció del programa esportiu SempreNàstic i del pròxim partit del Nàstic: • Partit de lliga (jornada 15 de Primera Federació, grup 2) contra el Sevilla Atlético a l’estadi Jesús Navas • El segon capità, Marc Montalvo, destaca la importància de mantenir el bon pla de partit i les sensacions positives • Retransmissió de Tarragona Ràdio una hora abans del partit, per FM (96.7 i 101.0), web i aplicacions mòbils • Es promou la participació a: - Joc de la Porra - Xarxa X del SempreNàstic - Instagram i WhatsApp de l’emissora Patrocinadors de l’espai: Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde. 5.4. Promoció de la graella de Tarragona Ràdio Diverses falques presenten la programació i l’oferta publicitària de l’emissora municipal Tarragona Ràdio (Avinguda Roma): • Reclamen que són 40.000 oients i conviden empreses a anunciar-se • Programes destacats: - Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 18 a 19 h – espai per a la música local - La Porteria, programa de Justícia Global sobre drets humans, habitatge, crisi climàtica, educació i cultura de pau (dilluns a les 15 h i repetició a les 21 h) - Raulina amb salsa, amb Raül Fit, programa humorístic i musical de tarda, condicionat pels horaris del Nàstic i els Plenaris Municipals Aquestes falques reforcen el paper de Tarragona Ràdio com a emissora municipal arrelada a la ciutat i al seu teixit cultural i social. 6. Cultura i patrimoni: exposició “Tàrraco, 25 anys Patrimoni Mundial” En la recta final del programa, a partir de la Part Alta, l’Abril Rius trasllada l’oient fins a la Galeria d’Art de la Catedral, on s’exposa una mostra fotogràfica sobre els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi intervenen: • Enric Batalla, director de la Galeria d’Art de la Catedral • Francesc Monguió, president del Rotary Club de Tarragona • Albert Saludes, fotògraf i comissari de l’exposició 6.1. Objectius de l’exposició L’exposició té un doble propòsit: • Commemoratiu – Celebrar els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat • Pedagògic i de conscienciació – Fer entendre que ser Patrimoni Mundial és un compromís col·lectiu amb el món Es vol arribar especialment a la gent jove, perquè descobreixi i valori la dimensió del patrimoni romà: Monguió relata l’anècdota d’un avi que ensenya l’Amfiteatre Romà i les muralles al seu net, i aquest descobreix que tot aquell patrimoni “també és seu” i, per tant, l’ha de cuidar. 6.2. Contingut i disseny de la mostra L’exposició reuneix 40 fotografies de la Tarragona romana i el seu entorn, realitzades per 10 fotògrafs vinculats a l’agrupació de fotògrafs de la ciutat: • Es mostren vistes de: - Amfiteatre Romà - Teatre romà - Capçalera del Circ romà - Muralles i passeig arqueològic - Arc de Barà - Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres) - Sarcòfag d’Hipòlit a la Necròpolis Paleocristiana de la ciutat - Vil·la romana dels Munts (Altafulla) - Església de Centcelles (Constantí) i la seva cúpula musivària - Mausoleus i estructures de Constantí i altres municipis de l’entorn • Format expositiu: - Plafons negres d’1 x 1 metre - Cada plafó conté 4 fotografies de 40 x 50 cm, combinades per evitar repeticions i fer que cada imatge destaqui Algunes imatges destaquen pel seu treball visual: • Fotografia de l’Amfiteatre Romà feta des d’un punt menys habitual, que mostra tota l’arena i l’òval central • Treballs amb art digital de Jordi Freixa sobre el Pont del Diable i la Torre dels Escipions, amb colors molt vius • Muntatge de Toni Roca combinant la figura de Cèsar August recreada amb colors i un tram de muralla 6.3. Missatge sobre el patrimoni Albert Saludes insisteix que la mostra vol recordar que el patrimoni de Tàrraco va més enllà dels tres o quatre monuments més turístics: • Hi ha conjunts menys coneguts (mausoleus, vil·les, mosaics, arcs, restes integrades en la ciutat actual) que formen part de la mateixa història • Algunes fotografies també il·lustren el dany patit per certes estructures al llarg dels anys (oportunisme urbanístic, obertura de forats a les muralles per encabir vigues, etc.) L’exposició busca que l’espectador surti amb més consciència de la riquesa i la fragilitat del llegat romà. 6.4. Dimensió solidària: Ruanda Totes les fotografies es poden adquirir per 50 € i la recaptació es destina íntegrament a un projecte solidari a Ruanda: • Col·laboració amb l’Associació d’Amics del Poble de Ruanda • Objectiu: potabilitzar l’aigua en instituts d’aquell país • Cada institut té uns 1.500-1.700 alumnes i ara l’aigua de l’aixeta surt de color marró • Cost de potabilitzar un institut: 1.300 € L’objectiu concret de l’exposició és aconseguir prou diners per potabilitzar almenys un institut, garantint aigua de boca a centenars d’alumnes. 6.5. Altres exposicions i informació pràctica La Galeria d’Art de la Catedral acull simultàniament: • Exposició de pintura de Maria José Sánchez Diranzo, artista tarragonina • Exposició benèfica de pintures de la Creu Roja de Tarragona Horaris de la galeria: • De dilluns a dissabte: 11.00–14.00 h i 16.00–19.00 h • Diumenges: 11.00–14.00 h Es convida els tarragonins i visitants a descobrir les tres exposicions i, en especial, la dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial, que combina art, memòria i solidaritat global. 7. Cloenda del programa La Núria Cartanyà tanca el Què de Què recordant: • La connexió amb la Galeria d’Art de la Catedral i l’aportació d’Abril Rius al programa d’avui • El retorn a la música de Michael Jackson, ara amb un tema de to més funky • La cita amb el programa la setmana vinent, tot animant a seguir atents a la sintonia de Tarragona Ràdio i als seus serveis informatius L’episodi deixa una imatge clara d’una Tarragona viva: esportiva, compromesa amb el medi ambient, orgullosa del seu patrimoni romà i oberta al món a través de la cultura i la solidaritat internacional.

Futbol femení, cas Rubiales i prèvies del Nàstic

Introducció del programa L’episodi de TGN Esports de Tarragona Ràdio se centra en tres eixos principals: • Reconeixement a la documentalista Joana Pardos pel seu Emmy Internacional pel documental S’acabó sobre el cas Rubiales. • Actualitat del Nàstic i la preparació del partit de Lliga de divendres al camp del Sevilla Atlético. • Anàlisi del Sant Pere i Sant Pau de futbol a Segona Catalana en una setmana sense competició. 1. Joana Pardos i el documental sobre el cas Rubiales 1.1. Origen del documental S’acabó L’entrevista arrenca amb la felicitació a Joana Pardos, originària de la Ràpita, pel premi Emmy Internacional pel documental sobre el cas Rubiales. Ella explica que: • El documental neix molt abans de la final del Mundial. • Ja havia treballat prèviament en la història d’Alexia Putellas, també nominada als Emmy. • Durant anys, les jugadores de la selecció espanyola van denunciar interns a la federació la manca de recursos, el menyspreu i les mentides. • Existia un “silenci forçat”: qui parlava podia veure compromesa la seva continuïtat a la selecció. "Havíem d’esperar o bé que es retiressin o bé que Rubiales la pifiés com la va pifiar a la final del Mundial." L’episodi clau és el petó no consentit a Jenni Hermoso, que desencadena el “s’acabó” col·lectiu de les jugadores i els dona força per explicar públicament dècades de tracte autoritari i discriminatori de la Federació envers el futbol femení. 1.2. Justícia social, gènere i futbol Pardos ressalta que el seu treball periodístic sempre ha girat al voltant de la justícia social i la desigualtat de gènere: • Com a dona i com a persona, defensa que no hi haurà un món just sense igualtat real d’oportunitats entre gèneres. • El futbol femení és una plataforma d’impacte massiu que ajuda a fer reflexionar les noves generacions sobre la necessitat d’igualtat. • Destaca la revolució del Barça femení, els títols i l’èxit de la selecció com a motor de canvi social. "Aquestes dones estan sent pioneres dins de l’esport, però també pioneres socials per provocar canvis a la nostra societat." Segons ella, el futbol femení no és només una qüestió de quotes o d’igualtat formal: • Estan generant espectacle, emoció i seguiment real. • Els desplaçaments massius de seguidors per veure finals demostren que el producte esportiu és de gran qualitat, no un gest simbòlic. 1.3. L’abast dels Emmy i la visibilitat del cas Pardos contextualitza el valor del premi Emmy Internacional: • El considera el màxim reconeixement mundial per a documentals televisius i de plataformes, l’equivalent als Òscars en el seu àmbit. • Destaca que només hi ha hagut set nominacions catalanes als Emmy en tota la història, i la seva és la primera en categoria de documental. • El premi dona visibilitat global a la lluita de les jugadores contra el masclisme estructural al futbol. "És el premi més gran i, per tant, el que et dona una major visibilitat i un major prestigi." També subratlla que: • El documental es pot veure a Netflix, cosa que amplia enormement l’audiència potencial. • Per ella, més enllà de l’èxit personal, és clau que la història d’aquestes jugadores arribi a molta gent. 1.4. Reaccions, reconeixement i arrelament al territori Pardos explica que ha rebut moltes felicitacions i que se sent desbordada d’emoció: • El moment més especial va ser la videotrucada amb tot l’equip, reunits a Barcelona a les cinc de la matinada, mentre ella era a Nova York recollint el premi. • Ha rebut missatges de companys de professió i gent de la seva població, que li han transmès escalf i orgull. • Destaca com a detall significatiu la trucada del president de la Generalitat la mateixa matinada del premi, com a reconeixement al talent audiovisual del país. També hi ha un espai per a la memòria personal i el territori: • Recorda la figura de Sílvia Berbís, de Ràdio La Ràpita, la seva primera cap i qui li va ensenyar l’ofici i la va acompanyar fins i tot a Nova York en una nominació anterior. • El presentador li agraeix la conversa i subratlla l’orgull que suposa per a Tarragona Ràdio entrevistar-la i contribuir a donar visibilitat a la seva feina. 2. Actualitat del Nàstic i prèvia del partit a Sevilla 2.1. Calendaris en divendres i planificació En la segona part del programa, es dona pas a l’actualitat del Nàstic amb el periodista Jordi Blanc: • El Nàstic tornarà a jugar divendres al vespre (20:30), una situació que ja s’ha convertit en relativament habitual aquesta temporada. • Serà el quart partit en divendres de les 15 primeres jornades de Lliga. • Aquesta vegada el rival és el filial del Sevilla, després d’haver jugat fa quinze dies al camp del Villarreal B. A nivell de planificació: • L’equip ha completat el penúltim entrenament de la setmana. • L’endemà tindran última sessió i roda de premsa de Cristóbal Parralo. • Al migdia, la plantilla marxarà cap a Sevilla per quedar concentrada abans del partit. 2.2. Lectura del darrer partit i estil de Cristóbal Parralo Blanc recorda el darrer matx a casa contra l’Hércules: • El Nàstic guanyava 2–0 i deixava bones sensacions. • Tot canvia amb l’expulsió d’Álex Jiménez, que obliga l’equip a jugar més de 50 minuts amb un home menys. • Finalment, el Nàstic acaba empatant i salvant un punt. Malgrat el resultat, al vestidor es considera que la posada en escena d’aquell partit és el camí a seguir: • Equip ordenat, amb pressió alta i molta verticalitat. • Aquest és l’estil que vol implantar Cristóbal Parralo de manera continuada. El jugador Moyano Delgado (Muy Delgado), que coneix bé Parralo d’altres etapes, ho resumeix així: “A Cristóbal li agrada un equip ordenat que apreti bé a dalt, ofegant el rival al seu propi camp, tant a casa com fora.” Segons el jugador: • El Nàstic ha d’assumir el seu rol protagonista: “som el Nàstic i hem de fer el nostre futbol”. • La intensitat i la pressió alta han de ser constants fins a final de temporada, especialment a casa, però també en desplaçaments difícils com el de Sevilla. 3. Sant Pere i Sant Pau: balanç a Segona Catalana 3.1. Setmana sense lliga i objectius de la temporada La tercera part del programa es dedica al Sant Pere i Sant Pau de futbol, amb entrevista al seu tècnic Sergio Paz: • Aquesta és una setmana neta, ja que a Segona Catalana no hi ha competició. • El moment s’aprofita per fer balanç del primer tram de temporada. Paz es mostra moderatament satisfet: • No està descontent, però tampoc plenament satisfet, perquè defensa que “sempre s’ha de ser ambiciós”. • L’equip es troba a la zona mitjana de la classificació: - A 4 punts del descens. - A 3 punts de la promoció. • Subratlla la necessitat de no relaxar-se i mantenir els peus a terra. L’objectiu principal de la temporada és clar: • Assegurar la permanència a la categoria. • Quan s’hagi garantit matemàticament, es podrà somiar amb metes més altes. 3.2. Rendiment esportiu i línies de treball Des del punt de vista de joc, Paz destaca: • Un equilibri notable entre atac i defensa: 15 gols a favor i 15 en contra. • En les tres darreres jornades només han rebut un gol, dada que considera molt positiva. Posa èmfasi especial en: • La importància de mantenir la porteria a zero com a clau de competitivitat. • La autoexigència com a forma de respecte cap a l’esport i com a model per al grup. “La millor manera de respectar l’esport és ser autoexigent amb tu mateix perquè el grup et doni cada vegada una mica més.” 3.3. El derbi amb el Torreforta abans de Nadal Mirant a mig termini, l’entrenador ja té al cap un partit molt especial: • El derbi de ciutat contra el Torreforta. • Es jugarà just abans de l’aturada de Nadal i tancarà el calendari de l’any. • Segons Paz, és un derbi que fa molts anys que no es veu a Segona Catalana i que es viurà amb molta il·lusió. Tot i així, manté el discurs partit a partit: • Recorda que el matx immediatament important és contra el Roda, i que no poden desviar la concentració. El programa es tanca amb l’agraïment al tècnic del Sant Pere i Sant Pau, reconeixent que, malgrat la seva pròpia exigència, l’equip està fent una bona feina i es manté sòlidament en zona mitjana. 4. Cloenda del programa Per acabar, el conductor recorda: • L’episodi ha durat uns minuts intensos, combinant reconeixements, anàlisi futbolística i prèvies de competició. • Anuncia que TGN Esports tornarà l’endemà dijous amb: - El que hagi donat de si la jornada de la tarda-vespre. - El partit de lliga del Sant Pere i Sant Pau. - I altres continguts esportius ja en preparació. L’espai es tanca agraint l’atenció dels oients i acomiadant el programa fins al dia següent.

Periodisme digital, pesta porcina i cultura a Tarragona

Premi de periodisme per contingut a xarxes Laia Díaz, periodista i creadora de continguts, explica el premi Mañé i Flaquer en la categoria de Turisme per les càpsules De ruta per Santa Tecla a Instagram (Tarragona Ràdio i Ruta en Família). Periodisme i xarxes socials • Reivindica que crear contingut a xarxes també és fer periodisme, amb criteri i contrastant dades, enfront de la propaganda i les fake news que proliferen a internet. • Assenyala el canvi de paradigma: documentals només a YouTube o sèries d’Instagram poden guanyar premis de periodisme tradicional. • Remarca la dificultat de discernir realitat i ficció amb la irrupció de la intel·ligència artificial, i defensa el paper del periodisme per frenar la desinformació. Les càpsules de Santa Tecla • Explica la feina intensa durant Santa Tecla: gravar molts actes del Seguici, seleccionar clips, editar de matinada i publicar l’endemà. • Parla de vídeos clau: - El del 23 d’agost, anunciant “falta un mes per Santa Tecla”, molt viral. - El de la Baixada de l’Àliga, enregistrat “des de dins” amb ajuda del fotoperiodista David Oliete. - El vídeo de tancament del 24 de setembre, que recull el sentiment agredolç del final de festa. • Destaca l’impacte fora de Tarragona: molta gent de Barcelona i d’altres llocs descobreix la festa i es sorprèn de la seva durada i intensitat. Producció, ajuda i família • Tot es grava principalment amb mòbil, amb estil molt personal (mode selfie) i alguns suports puntuals (amics, col·legues i la pròpia filla). • La seva filla hi participa com a veu en off d’un vídeo sobre la Cercavila Petita, decidit i guionat conjuntament i amb molta cura per la privacitat. Mercats de Nadal i viatges en família La Laia, a punt de marxar, recomana mercats de Nadal alemanys: Destinacions recomanades • Alemanya com a “reis del Nadal”: Colònia, Stuttgart, Hamburg, Nuremberg, Dresden o Frankfurt, que la sorprèn pel contrast entre part moderna i reconstruïda. • Explica que la majoria de mercats se celebren durant l’Advent (fins al 23–24 de desembre) i que alguns s’allarguen fins Cap d’Any. Ruta en Família • Presenta la web Ruta en Família com un espai de guies pràctiques per viatjar pel teu compte, amb nens. • Inclou: - Rutes i consells per països, ciutats o parcs temàtics. - Articles pràctics (p. ex. quina càmera comprar als infants) i experiències personals. • Explica que la seva filla fa fotos des de molt petita i dona criteris per triar càmera segons edat i ús (resistència, pantalla abatible, etc.). Pesta porcina africana (PPA) i sobrepoblació de porc senglar La segona gran part del programa tracta la PPA i el porc senglar, amb veus veterinàries, caçadors i el sector porcí. Què és la PPA i com es transmet Verònica Aronaveña, presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, explica: • La PPA és una malaltia vírica que afecta només porcs i senglars (espècie porcina), amb alta mortalitat i lesions hemorràgiques. • No es transmet a humans ni a altres espècies domèstiques (gossos, gats, etc.), però és un problema sanitari i econòmic molt greu. • Transmissió: - Contacte directe porc–porc o senglar–porc. - Contacte amb restes contaminades (sang, teixits, embotits, entrepans). - Fòmites: sabates, roba, rodes de vehicles, etc. - No és aèria, però el virus és molt resistent (pot viure mesos en restes orgàniques). • El virus detectat a Collserola és del mateix serotip que circula per Europa i probablement ha arribat per carretera i via productes carnis contaminats. Situació actual del brot • Després de gairebé 30 anys sense PPA (últim brot el 1994–95), s’han confirmat 9 casos en porcs senglars a Collserola. • S’ha establert: - Un cercle de 6 km de màxim moviment habitual dels senglars. - Un radi de 20 km de vigilància i control estrictes (zona “blindada”, accés prohibit i sancions greus). • S’han fet analítiques a granges dins la zona afectada i, de moment, no s’hi ha detectat cap cas positiu. Impacte econòmic i exportacions • A Catalunya hi ha: - Uns 500.000–700.000 senglars estimats. - Unes 68.000 captures anuals de senglar a tot el país; 5.000 a Tarragona. - Al Camp de Tarragona, prop de 160 explotacions porcines i uns 600.000 porcs d’engreix. • La PPA provoca: - Pèrdues milionàries si entra a granges (sacrificis massius, tancament d’exportacions). - Caiguda del preu del porc pel fre a les exportacions, encara que les granges estiguin sanes. • La Xina, principal client, manté de moment les importacions, excepte dels porcs procedents de la zona de Barcelona afectada. Bioseguretat i prevenció • Les granges catalanes treballen amb bioseguretat molt alta: control d’entrades i sortides, desinfecció, barreres físiques. • Malgrat això, l’entrada del virus via fauna salvatge i restes alimentàries ha fet perdre l’estatus de país lliure de PPA; caldrà un any sencer sense nous casos per recuperar-lo. • Es reforcen: - Mesures a les granges (protocols encara més estrictes). - Regionalització comercial: que només es tanqui el comerç de la zona afectada i no de tot l’Estat. Sobrepoblació de porc senglar Joaquim Vidal, president de la Federació de Caça de Tarragona, descriu la situació: • Parla d’una plaga a escala europea: 3,5 milions de senglars caçats cada any a Europa (Polònia i Romania paguen primes per animal abatut). • A Catalunya: 500.000–700.000 senglars abans de la temporada de caça. • Factors que afavoreixen la proliferació: - Supervivència elevada i dieta omnívora. - Abundància d’aliment (agricultura, restes humanes, zones urbanes i periurbanes). - Anys plujosos que incrementen recursos. • Conseqüències: - Danys importants a avellanerars, vinya, horta i altres conreus. - Accidents de trànsit (punts negres especialment a la costa entre el Vendrell i l’Hospitalet de l’Infant, aprofitant rieres com a corredors biològics). - Risc sanitari: transmissió de malalties al bestiar (PPA, sarna, etc.). • Mesures actuals i futures: - Temporada de caça de senglar de setembre a març, més batudes per danys puntuals. - Caceres nocturnes des d’aguaits. - Proposta de crear equips professionals de control de fauna que cobrarien per reduir densitats. - Evitar alimentacions artificials que n’afavoreixin la reproducció. Visió del sector porcí (Unió de Pagesos) Rosent Saltiveri, responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, aporta la visió del sector: • La PPA a senglars fa que Espanya perdi l’estatus de país lliure, amb conseqüències comercials immediates. • Prioritats del sector: - Confinar el brot a Collserola i evitar que s’estengui. - Negociar amb països tercers perquè acceptin la regionalització i només limitin productes de la zona afectada. - Recol·locar la carn que no es pot exportar en altres mercats (UE, altres regions) i gestionar la sobreoferta interna que fa baixar preus. • Problemes concrets: - Granges dins les zones de protecció/vigilància amb animals a pes comercial que alguns escorxadors no volen rebre, malgrat estar autoritzats. - Necessitat de mesures de suport econòmic i logístic per “esponjar” el sistema. • Insisteix que la malaltia ha arribat per fauna salvatge, no per fallades de bioseguretat a les explotacions, que porten anys invertint en prevenció. Una mirada de salut global (One Health) La presidenta dels veterinaris recorda el concepte One Health: • La salut de persones, animals i medi ambient està interconnectada. • Amb canvi climàtic, globalització i sobrepoblació d’algunes espècies, és esperable el retorn o aparició de noves zoonosis (recorda la grip aviar i el Covid). • Els veterinaris i científics treballen en seqüenciació i vigilància per prevenir futures pandèmies d’origen animal. Fotografia, alimentació i territori: “Hasta que la tierra aguante” El programa entra en clau cultural i conversa amb el fotògraf Santi Donaire i Pep Escoda (Fotokm0) sobre l’exposició “Hasta que la Tierra aguante”, instal·lada a l’estació d’autobusos. De la notícia ràpida al foto-periodisme profund • Santi Donaire, periodista i fotògraf, explica la seva evolució: - De l’actualitat immediata a l’agència EFE (inclosa etapa a Veneçuela) a projectes de llarga durada i investigació. • Motiu del canvi: - Sensació d’estar sotmès a una “dictadura de la superfície”: imatges ràpides, poc context, poc control del relat. - Necessitat de “anar a l’origen i a l’arrel” dels problemes (referència a la frase de Veneçuela: “original és anar a l’origen, radical és anar a l’arrel”). Projectes i premis • Punto Ciego (sobre víctimes de la repressió franquista) ha rebut: - Premi Gabriel García Márquez (Colòmbia) de periodisme. - Premi al millor primer fotollibre a PhotoEspaña, primer cop que premien un treball de memòria històrica. • Donaire denuncia la manca de treball de memòria a l’Estat espanyol i entén que molts joves “tontegin” amb discursos franquistes perquè no se’ls ha explicat què suposa perdre drets i llibertats. “Hasta que la Tierra aguante”: alimentació i impacte ocult • El projecte neix gràcies a la beca Joana Biarnés (Photography Social Vision), i investiga el que passa darrere dels aliments que comprem: • Idees clau: - L’alimentació és un dret bàsic i democràtic: tothom menja, però costa molt saber com i on es produeix el que consumim. - La indústria alimentària crea una ficció: prestatges sempre plens, productes polits i empaquetats sense rastre de les condicions socials i ambientals d’origen. • Metodologia: - Investigació periodística prèvia: informes científics, dades de consum, regulacions. - Treball de camp i fotografia per posar cara a impactes: explotacions intensives, ús de pesticides, treballadors, contaminació, etc. • Exemples concrets: - Aguacats a Màlaga (Axarquía): paisatges aparentment idíl·lics que amaguen una tragèdia hídrica i degradació del territori. - Externalització de la producció (sandia, mongeta verda) a Marroc i Senegal mentre Europa prohibeix pesticides aquí però permet produir-los i usar-los fora; després, aquests productes arriben als nostres supermercats. • L’objectiu: no donar lliçons, sinó formular preguntes i mostrar la manca de transparència d’una indústria que costa molt fotografiar (porta tancada en grans explotacions d’Almeria, Huelva, Múrcia o Lleida). Tarragona al centre del mapa alimentari • Donaire recorda que l’Estat espanyol és: - 3r exportador mundial de fruita i verdura. - 1r productor de carn porcina d’Europa i un dels primers del món. • Explica que Tarragona hi té un paper clau: - El Port de Tarragona és un dels principals punts d’entrada de cereals i soja per fer pinso industrial. - Aquests pinsos alimenten la gran cabana porcina de Catalunya, Aragó i Múrcia. • Defineix el territori com una “zona de sacrifici”: es degrada el medi (aqüífers, terres, aire) i es tensiona el món rural per produir proteïna per a altres mercats. • Denuncia la transformació de la ramaderia tradicional en subcontractes de grans empreses: els ramaders perden la propietat real del bestiar i es converteixen en baules d’un sistema industrial. L’exposició a l’estació d’autobusos • El col·lectiu Fotokm0, amb Pep Escoda i Sílvia Méndez, adapta el projecte a un format reduït (uns 16–17 fotogrames) per a l’estació d’autobusos. • Motiu de l’espai: - Donaire el descriu com un dels espais més democràtics: hi passa gent de tota mena, no cal travessar la “porta simbòlica” d’un museu. - Vol portar el debat sobre alimentació a l’espai públic quotidià. • L’exposició completa (70 imatges) i el llibre sortiran a inici d’any amb Photography Social Vision, i el recorregut expositiu inclou fotografies fetes al Port de Tarragona. Fotografia local i edició: iniciatives de Fotokm0 Pep Escoda aprofita per explicar els projectes del col·lectiu Fotokm0 al Camp de Tarragona: Activitat expositiva • Fan tres exposicions a l’any a l’estació d’autobusos: - Dues mostres d’alumnes de l’Escola d’Art. - I, enguany, una “primera espasa” com Santi Donaire. Nova revista / fotollibre • Presenten l’inici del projecte editorial “Esquadres del llamp”: - Un magazín fotogràfic centrat en el Camp de Tarragona. - El número 1, Sediments, amb fotografies de Carles Llop i textos de Rosa Comes, es presenta a la Sala Zero el dijous següent. - El número 2 ja està en preparació, amb la participació de sis fotògrafs. • Donaire subratlla que Tarragona té un ecosistema fotogràfic envejable: col·lectiu actiu, festival SCAN Tarragona i, ara, llibreria especialitzada Soterrani on ja es venen fotollibres (incloent el seu). Cinema emergent: Festival REC i projecte Miram L’últim tram cultural es dedica al REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys. El projecte Miram • El Miram és la pota formativa del REC, que porta cinema i debat a la comunitat educativa (URV, secundària, cicles formatius). • Aquest matí: - A l’antiga Audiència, estudiants de la URV veuen La Fúria. - Al Teatre Tarragona, alumnes de secundària veuen Ruido, de Ingrid Santos. • Després de cada passi, es fa col·loqui amb membres dels equips (directora, actrius, etc.) per parlar de temes i processos creatius. “Ruido”, d’Ingrid Santos L’Abril Rius entrevista la directora al Teatre Tarragona: • Sinopsi bàsica: - Ruido segueix la Lati, una noia que troba refugi al rap i al freestyle després de la mort del pare i somia triomfar en batalles de galls. - S’enfronta a la incomprensió de la mare, que veu el rap com a vulgar o perillós, i entrena d’amagat amb una mentora. • Origen del projecte: - Santos descobreix les batalles de galls autogestionades a Barcelona, on cada cap de setmana s’apleguen 200–300 joves. - Fascinada per l’energia i autenticitat, decideix radiografiar aquest món en una pel·lícula de ficció fortament arrelada en la realitat. • Càsting i autenticitat: - Opta per noies del propi món del rap en lloc d’actrius professionals, per mantenir autenticitat. - Durant vuit mesos fan tallers d’interpretació dos cops per setmana per preparar rodatge. - Les batalles de freestyle es treballen prèviament en tallers (improvisació guiada) perquè el rodatge era molt curt (4 setmanes i 3 dies) i amb imprevistos com la pluja. • Temes i recepció: - Xoc generacional i vocacional: perseguir un somni artístic sense trencar amb la família. - Reflexió sobre identitat, expressió i pertinença en l’adolescència. - Els col·loquis amb estudiants han estat molt rics: preguntes sobre composició de lletres, procés de rodatge, límits entre realitat i ficció. • Distribució: - La pel·lícula és als cinemes i s’estrenarà a Filmin el 26 de desembre. Gastronomia local: el panettone de Cal Jan Per tancar, espai culinari amb Rafel Aguilera, pastisser de Cal Jan (Torredembarra i Mercat Central de Tarragona), reconeguts pels seus panettones premiats. Claus d’un bon panettone artesà • Massa mare sòlida: - Fermentació natural de farina de força i aigua, alimentada i “cuidada” cada dia. - És literalment “un més de la família”: es manté viu i actiu perquè doni estructura i aroma al panettone. • Dues masses (dos amassats): - Primer amassat: massa mare + aigua + sucre + farina de molta força + mica de mantega i rovell. S’amassa fins a tenir una malla de gluten elàstica, llisa. - Fermentació llarga: la massa ha de triplicar volum en 12–15 hores a uns 25–26 °C. - Segon amassat: s’hi afegeix més farina, sucre, sal i la gran càrrega de mantega i rovells, i finalment les peces aromàtiques (fruita confitada, xocolata, etc.). • Tècnica i maquinària: - No es pot fer a mà amb garanties: cal amassadora amb ganxo (no varilles), perquè la massa és molt hidratada i greixosa. • Aconsella que, si algú vol provar a casa, millor demanar una mica de massa mare a una pastisseria que en faci, però advertint que cal mantenir-la i alimentar-la. • L’entrevista tanca vinculant el panettone a l’ambient de Nadal i reivindicant la feina artesana darrere d’un producte que, vist de fora, sembla senzill però té molta tècnica i hores de fermentació lenta. Altres elements de continuïtat radiofònica Al llarg de l’episodi apareixen diverses falques i autopromocions de Tarragona Ràdio: • Espots de programes com Cocodril Club, Fans de Tarragona, espais esportius del Nàstic i anuncis institucionals de l’Ajuntament de Tarragona. • Un fragment de podcast històric sobre els entrenadors del Nàstic, que repassa entrenadors, ascensos i destitucions més rellevants. • Publicitat d’activitats culturals i científiques locals: Festival REC, ICIQ (ICIQ), programació de Nadal al Port de Tarragona, etc. Aquests blocs funcionen com a mosaics de la vida local: esport, cultura, ciència, comerç i institucions, encaixant amb la vocació de magazín matinal de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, emissora municipal de la ciutat de Tarragona.