3638 episodis disponibles
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
Resum del contingut 1. Presentació del projecte Nina Kahlo S’entrevista Paula Reboll (també coneguda com Paula Sutil), que presenta el seu nou projecte musical Nina Kahlo al programa Fans de Tarragona de Tarragona Ràdio. El projecte neix com una proposta en solitari però amb banda, amb la voluntat de: Fer música en català. Pujar a l’escenari amb dones. Expressar una nova etapa de llibertat personal i artística. "Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit." 2. L’origen del nom i referent de Frida Kahlo El nom Nina Kahlo és un homenatge conscient a Frida Kahlo: Pel que representa com a dona i com a símbol de llibertat. Per la idea de ser-ne una mena de filla o hereva artística: les hereves, les filles de Frida Kahlo. El projecte vol trencar estereotips i convertir-se en un veritable himne de llibertat. 3. Procés vital i renaixement personal Paula explica un procés de creixement personal molt dur: El 2020 es trenca una etapa marcada per un maltracte molt fort. A partir d’aquí inicia un camí de teràpia i ajuda psicològica que li permet reconstruir-se. Contrasta el seu passat amb el present: Abans: persona amb baixa autoestima, que es veia ridícula i amb molta por de l’escenari. Ara: artista que defensa el seu projecte, viu de la música (sobretot de versions a l’escenari) i se sent orgullosa del camí fet. "Jo era una persona que em creia super poca cosa... i el fet de pujar-me a l’escenari per mi era una cosa impensable." "És que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull?" 4. El disc: selecció de temes i gravació El disc de Nina Kahlo es comença a gestar cap al gener del 2023. Estructura: 10 temes formen el disc final. S’han descartat 15 cançons més, algunes de les quals podrien sobreviure al directe. Hi ha un component conceptual: 8 cançons expliquen una història/emoció conjunta. 2 temes queden fora del concepte però són igualment necessaris per al projecte. Experiència d’estudi: Enregistrament amb el productor Ramon Berlanga. Connexió recomanada per la guitarrista Mireia, que també toca amb Nina Kahlo. El productor aporta idees de patrons, arranjaments i detalls musicals, donant un toc més xulo als temes. 5. La cançó “Heroïnes de mil primaveres” 5.1. Fragments de lletra destacats La lletra (que apareix al principi i al final del document) té un to clarament empoderador i poètic: Imatges de força i resistència: “Som flames vives a les nits serenes” “No més silenci, no més traceres” Crida a l’acció i a l’autonomia: “Desperta, pren del món, és per tu” “No demanem, ara reclamem” Reconeguda genealogia femenina: “Som heroïnes de mil primaveres” “El cel ressona... la veu de les nostres àvies” "Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia." 5.2. Significat i dedicatòria La cançó és un homenatge a les dones que van lluitar abans: Especialment àvies i besàvies, que van obrir camí perquè avui hi hagi més privilegis i drets. El mot “Prenda” és clau a la cançó: Ve de l’expressió afectuosa de la seva àvia: “Prenda meva”. El títol i tornades com “Desperta, prenda, el món és per tu” vinculen la memòria familiar amb el missatge feminista i generacional. Paula sentia que no podia no fer aquest tema: Pel seu compromís amb projectes enfocats a les dones. Hauria estat una falta de respecte a aquesta genealogia femenina no dedicar-los-hi una cançó. 5.3. Relació amb la seva àvia Encara no ha ensenyat la cançó a l’àvia (la prenda), perquè li costa i considera que potser ella no ho acaba d’entendre. La conductora li proposa que la música pot fer miracles i que aquesta paraula pot ser una espurna emocional per a totes dues. Paula es compromet a portar-li el tema perquè el pugui escoltar. 6. Recepció del públic i impuls per publicar La cançó neix també de la resposta del públic en directe: En un concert d’estiu amb el projecte anterior (Oniria), el tema es va tocar i diverses persones van preguntar on podien trobar la cançó. Això la va empènyer a entrar a estudi i gravar-la ja. L’experiència de sentir la banda tocant els seus temes la fa emocionar-se i agrair el camí recorregut. 7. Futur del projecte: singles, disc i videoclips Properes estrenes: Gener: sortirà una nova cançó i Paula/Nina Kahlo tornarà al programa per presentar-la. Març (8 de març): estrena prevista d’un videoclip per Heroïnes de mil primaveres, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones. El videoclip: S’havia de publicar abans, però hi ha hagut problemes de gravació i permisos. Vol comptar amb la participació de moltes dones, reflectint el missatge col·lectiu del tema. 8. Somnis, humor i complicitat a l’entrevista El to de la conversa és proper i còmplice, ple d’humor i suport emocional. Es parla de somnis grans però juganers: Obrir concerts de grups com Locas Graces. Compartir escenàries imaginàries amb artistes com Shakira o Aitana Ocanya. La presentadora destaca contínuament la bona fama de Paula entre amistats i entorn musical: Se la valora com a treballadora, bona persona i lluitadora. "Cada vegada que es parla o surt la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols." 9. Tancament i connexió amb l’audiència L’entrevista es tanca amb: El compromís de tornar a Tarragona Ràdio per explicar els nous capítols de Nina Kahlo. La idea que el projecte s’ha de “vestir” per al directe, amb banda de noies i una posada en escena molt pensada. La reemissió del fragment de la cançó, reforçant el seu missatge d’empoderament i de crida a despertar. "Desperta, prenda, el món és per tu." 10. Idea clau del text Tot el contingut gira al voltant de: La transformació personal de Paula en Nina Kahlo. La voluntat de fer una música pròpia, en català i feminista, que honori les dones que la van precedir. Un missatge central: la glòria perduda es pot despertar i el món és també per a elles, per a nosaltres. Llistat breu d’idees principals Nina Kahlo és el nou projecte de Paula Reboll, en català i amb banda de dones. Inspiració i homenatge a Frida Kahlo com a símbol de llibertat i trencament d’estereotips. El disc: 10 temes, vuit conceptuals i dos fora del concepte però essencials. Fort creixement personal després d’una etapa de maltracte i baixa autoestima. La cançó “Heroïnes de mil primaveres” és un homenatge a àvies i besàvies i a la lluita de les dones. El terme “Prenda” connecta la memòria de la seva àvia amb l’empoderament col·lectiu. Gravat amb el productor Ramon Berlanga, amb aportacions creatives a arranjaments i sons. El públic en directe ha impulsat la decisió de gravar i publicar el tema. Al gener sortirà un nou single, i al 8 de març un videoclip col·lectiu de dones. El projecte s’encamina cap al directe amb banda i escenografia pensada, mantenint un to d’agraïment, humor i somni artístic.
Resum general del Podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria històrica, patrimoni mundial i música feta a la ciutat. La conversa gira sobretot al voltant del 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el testimoni en primera persona de Maria Mercè Martorell, i es complementa amb cançons dedicades a la ciutat i amb activitat cultural de l’Ateneu de Tarragona. Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat Record del moment històric (any 2000) • Es destaca que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat des de 30 de novembre de l’any 2000. • La convidada central és Maria Mercè Martorell, que formava part de l’equip que va fer possible la candidatura de la ciutat davant la UNESCO. • S’explica el context de la sessió del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Cairns (Austràlia), on es van aprovar diverses candidatures. "Tarragona ja és patrimoni de la humanitat" – declaració en directe als micròfons de Tarragona Ràdio des d’Austràlia. Procés a la UNESCO • Abans d’arribar a l’assemblea, la candidatura passa per dues crives tècniques: - ICOMOS (braç tècnic per als béns culturals). - Bureau del Centre del Patrimoni Mundial. • L’assemblea es fa en ciutats que ja tenen béns declarats Patrimoni Mundial; en aquest cas, a Cairns, per: - La Gran Barrera de Corall. - La reserva de boscos humits (Wet Tropics), ambdues declaracions de tipus natural. • Els idiomes de treball del Centre del Patrimoni Mundial són castellà, francès i anglès; com que era a Austràlia, la sessió es fa en anglès. • L’Estat espanyol presentava cinc candidatures; per ordre d’antiguitat de tramitació, Tarragona és la primera a defensar-se. Intervenció clau i votació • L’informe i presentació de la candidatura de Tarragona va anar a càrrec de Henry Cleere, president d’ICOMOS i encarregat de la visita d’inspecció a la ciutat (gener del 2000). • Durant la seva exposició, va projectar fotografies fetes per ell mateix als monuments tarragonins. La imatge final projectada, molt recordada per Maria Mercè, va ser el Pont del Diable. • La candidatura rep cap vot negatiu i, a més, diverses intervencions de suport explícit: - Es remarca que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada. - Es valora com una de les millors candidatures que es van aprovar aquella sessió. • L’emoció és molt intensa entre la delegació tarragonina; mentre se segueixen aprovant altres candidatures (com el Palmerar d’Elx, la Corunya de Lugo, etc.), l’equip surt a comunicar la notícia. Impacte immediat a Tarragona • Es recorda que el diari local tenia la rotativa parada a les 4 de la matinada, preparant dues portades: - Una per si NO hi havia declaració. - Una altra amb el titular "Ja som patrimoni". • La primera trucada és a l’alcalde de Tarragona; la segona, al diari per activar la portada bona; després, trucades a la família. La delegació de Tarragona a Cairns Qui hi va assistir en nom de Tarragona Maria Mercè detalla amb precisió l’equip desplaçat a Austràlia en representació de la ciutat i les institucions: • Ajuntament de Tarragona: - Maria Mercè Martorell, tinenta d’alcalde de Patrimoni (qui encapçala la delegació). - Albert Ballvé (esmentat també com Albert Bellver en altres fragments), en representació de l’alcalde i de Convergència i Unió. - Secretari general de l’Ajuntament, Pont Mataró. - Assessor de patrimoni d’alcaldia, Ricardo Mar. • Ministeri de Cultura (Estat espanyol): - Representant de la Direcció de Patrimoni de l’Estat: Lluís Lacuesta. • Ministeri d’Afers Exteriors: - Representant diplomàtic, atès que es tracta d’una trobada internacional. • Generalitat de Catalunya: - Delegat Feliu Font de Rubinat. - Ramon Tena. Funcionament de la sessió • Els representants dels ministeris se situen en primera línia a la sala, ja que són qui intervenen oficialment quan es revisa cada candidatura estatal. • La delegació de Tarragona es manté una mica més enrere, i s’acosta quan toca la seva candidatura, per aclarir dubtes tècnics si cal. • Es remarca la combinació de protocol internacional i emoció personal i col·lectiva. Tarragona, “museu a l’aire lliure” i orgull de ciutat Reflexions sobre la ciutat • Jordi i Sílvia remarquen que Tarragona és un museu a l’aire lliure, ple de patrimoni romà i d’una bellesa excepcional. • Es critica amb afecte que alguns tarragonins no cuiden prou la ciutat, i es llança un "toc d’atenció" col·lectiu: "Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada". • Es comenta breument que l’Ajuntament de Tarragona està fent esforços en temes de neteja i millora de l’espai públic, però es remarca que la responsabilitat és de tothom. Música i imatge de Tarragona • El programa es presenta com una edició especial dedicada a la música feta des de Tarragona i al Patrimoni de la Humanitat, amb videoclips i cançons relacionades. • De fons, al canal de YouTube, es veuen imatges de la ciutat vinculades al videoclip "Relaxa’t i viu, des de la Tarragona imperial": - Paisatges urbans. - Elements del patrimoni. - Platges i entorn de la ciutat. Música: “Imperial Tarraco” i memòria festiva Cançó “Imperial Tarraco” • Sonen fragments de la cançó "Imperial Tarraco", que exalça la ciutat amb un to emotiu i nostàlgic. • La lletra descriu Tarragona com: - "la de ciclòpees muralles". - "bell rosari de platges". - "asomado en tu balcón" (balcó al mar, associable al Balcó del Mediterrani). • S’hi recorda el passat de capital del gran Imperi Romà (Tàrraco) i el prestigi que conserva avui com a ciutat de la Costa Daurada. On era Jordi el dia de la declaració? • Pregunta directa de la Sílvia: com va viure Jordi Català aquell moment? • Jordi explica que el dia de la declaració estava actuant amb el grup Fan Fan Show en una festa de Nadal del Port de Tarragona: - L’acte tenia lloc en un tinglado del Port de Tarragona. - Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua, a les Escales Reials, il·luminat. • Durant el sopar, amb presència de l’alcalde Nadal i altres autoritats del Port de Tarragona, l’alcalde puja a l’escenari i anuncia: "A partir d’aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l’UNESCO". • Per Jordi, és un moment festiu i històric alhora, viscut en directe mentre animava la vetllada musical. Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal • Tarragona Ràdio recupera també l’àudio de les declaracions de l’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal: Subratlla que la declaració és una fita importantíssima per a la ciutat. Destaca que acaben el segle XX de manera immillorable i confia que el segle XXI sigui molt bo. Remarca que Tarragona entra a formar part d’un grup selecte de ciutats diferents, que "marquen distància". • Nadal agraeix l’esforç de tota la ciutat i convida a gaudir de la fita abans d’afrontar nous reptes. Ateneu de Tarragona, poesia i activitats culturals Tarda de contes, històries, poesia i música • En el tram final del programa, s’aprofita per donar difusió a l’agenda de l’Ateneu de Tarragona. • Activitat destacada: - Data: dissabte 29. - Hora: a partir de dos quarts de set de la tarda (18:30 h), es recomana arribar una mica abans. - Format: tarda de contes, històries, poesia i música per a adults. • Característiques de l’activitat: - Oberta a tothom: pot participar qualsevol persona que vulgui explicar un conte, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres editats de poetes locals perquè qui ho desitgi pugui llegir poemes del fons propi. Col·lectiu Poètic “Indret” • Jordi explica que l’activitat també servirà per refer o rellançar el col·lectiu poètic “Indret”: - Creat l’any 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol reactivar com a espai de creació i trobada poètica. Poesia “Muralles de Tarragona” • Jordi interpreta en directe una versió poetitzada de la cançó "Muralles de Tarragona": “Claror de l’albada, raig de llun i sol, flabó que il·lumina un cel sobre el mar, verdosos conreus per les valls i muntanyes, fortins que ens retornen els temps ja passats...” • La lletra exalta les muralles de la Part Alta com a: - Fortalesa d’un imperi. - Esguard de noble història de la tàrraco romana. - Símbol d’una Tarragona estimada amb gran passió. • La Sílvia celebra la interpretació i la qualifica de “preciós”. Loteria, humor i tancament del programa Loteria de Nadal de l’Ateneu • En clau distesa, la Sílvia pregunta a Jordi quin número tocarà a la loteria de Nadal. • Jordi respon amb el número de l’Ateneu de Tarragona: 70.107 – "loteria de l’Ateneu de Tarragona". • Es fa broma que és un número “cap i cua” i que "tocarà segur". Cloenda • La Sílvia agraeix reiteradament la participació de Jordi i l’espai compartit. • Es juga amb la imatge d’"anar damunt d’un ruc" com a sortida simbòlica del programa, tot i que la Sílvia es queda una estona més en antena. • El programa es tanca amb fragments d’una altra peça musical de caire mariner i festiu (referències a la Mare de Déu del Carme, mariners, fred, barretina, etc.), mantenint el to popular i local. Idees clau del Podcast • Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat és el fil conductor del programa, amb testimoni directe des de l’equip que va portar la candidatura a la UNESCO. • Es combina memòria històrica (any 2000) amb emoció col·lectiva: recuperació d’àudios originals de Tarragona Ràdio i de l’alcalde Joan Miquel Nadal. • La música ("Imperial Tarraco", "Muralles de Tarragona", cançons marineres) serveix com a vehicle de nostàlgia, orgull i identitat tarragonina. • L’Ateneu de Tarragona es presenta com un nucli cultural actiu, amb especial èmfasi en la poesia i en la reactivació del Col·lectiu Poètic Indret. • El to del programa combina orgull de ciutat, record emocionat i humor proper, amb una clara voluntat de reforçar el vincle amb els oients i amb els Fans de Tarragona.
Resum general Entrevista a Sílvio, compositor i productor, acompanyat del seu pare Candy, des dels micròfons de Tarragona Ràdio, per parlar del seu disc “Infinita primavera”. La conversa gira sobretot al voltant de: • El procés creatiu i tècnic del disc (síntesi granular, gravadores de caset, textures sonores) • La relació artística i familiar amb el pare i altres músics col·laboradors • La por a publicar i a ser etiquetat com a artista • La gestació llarga del projecte (composició fa dos anys, problemes amb distribució) • Nous llançaments imminents (single “Sóc un museu”, 5 de desembre) L’entrevista intercala explicacions tècniques de producció musical amb reflexions molt personals sobre la creació, la identitat i la manera d’entendre l’art. Presentació del convidat i del disc Arribada de Sílvio i aparició del pare (Candy) Des de ben aviat, la conductora presenta Sílvio com a compositor, productor i “home-orquestra”. Ell arriba acompanyat del seu pare, Candy, que: • Ha mesclat gran part de l’àlbum durant l’estiu • També canta en la cançó que dona nom al disc, tot i que per un “error burocràtic” el seu nom no apareix als crèdits, cosa que estan intentant corregir “Potser és la cançó més bonica de l’àlbum.” La presència del pare converteix l’entrevista en una mena de conversa familiar sobre música, herència i complicitats creatives. Disseny del disc i síntesi granular Portada: dibuix i desdibuix La presentadora associa la portada del disc amb una imatge que es dibuixa i es desdibuixa constantment, amb molt “gra” visual. Sílvio confirma que era la intenció: • Textura “granular” en la portada com a metàfora del so de l’àlbum • Joc visual de presència/absència, com ell mateix “experimentant i desdibuixant-se” dins la música Què és la síntesi granular? Sílvio explica amb detall el concepte clau del disc: • La síntesi granular és una tècnica de síntesi d’àudio • Consisteix a trencar un so en milers de fragments microscòpics (grans) • Aquests fragments es poden distribuir en l’espai estèreo (dreta/esquerra) i en el temps • Permet crear instruments nous a partir de sons ja existents “Si agafes una guitarra i la transformes en un sintetitzador granular, tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra.” Això dona lloc a: • Delays, textures i capes sonores molt orgàniques • Sons que estan “entre dos mons”: coneguts però estranys alhora La conductora ho tradueix a una imatge propera: sentir com una guitarra “se’t mou” d’una orella a l’altra, però dividida en microfragments. Experimentació amb qualsevol so Sílvio remata la idea amb humor: • Afirma que es pot convertir “qualsevol cosa” en instrument, fins i tot un soroll banal • La gràcia és jugar amb el material existent i portar-lo a un altre lloc sonor L’origen musical: família, obsessions i precarietat El pare i la primera guitarra Candy explica com va començar: • El seu germà gran, Luis, va aconseguir la primera guitarra de la família • La guitarra “corria per la casa” i ell la va acabar fent servir Sílvio afegeix: • Mai el van forçar a tocar; simplement veia el pare tocant i escoltava • Un dia li va dir: “Papa, ensenya’m” i d’aquí va néixer una obsessió musical “La música és la millor de les obsessions.” Creativitat i diners Sílvio exposa una teoria molt clara sobre art i recursos econòmics: • Com menys diners tens, més creatiu has de ser per fer música • Quan no es pot comprar un recurs, cal inventar-lo • Això el col·loca en un espai de descobriment constant i li dona una sensació d’“avantatge brutal” “Em sento capaç de qualsevol cosa, tot i que no tinc el capital per fer qualsevol cosa.” Aquesta filosofia explica en gran part el caràcter artesanal i experimental del disc. Els músics del disc i el directe Instruments i col·laboradors La majoria d’instruments del disc els toca el mateix Sílvio, però destaca diversos músics clau: • Karim Habib – guitarrista de Tarragona, el seu guitarrista principal • Lito Wakame – cantautor de Reus, present en moltes cançons • Christian Papió – bateria de la Sénia, molt enèrgic • David Cuenca – baixista • Candy – pare de Sílvio, que també hi canta i participa en la mescla El projecte neix del “laboratori de Sílvio”, però es completa amb aquests col·laboradors. Adaptació al directe Per portar el disc a l’escenari, han hagut de fer canvis: • El bateria viu ara al nord i el baixista a Holanda → problemes de distància • Substitució del bateria pel Roger, d’Itaca Band, a qui qualifica de “tremendo” • Encara estan a la recerca d’un nou baixista per consolidar el directe La idea és que el directe sigui una extensió del laboratori, sumant músics quan calgui. Trucs sonors: caset, velocitat i tonalitat Referències a Queen i veus processades La conductora associa una de les cançons (la número 5 del disc) amb Queen i “The Show Must Go On”, especialment per: • Els cors i la textura de les veus • L’entrada dramàtica del tema Sílvio explica que, tot i no haver-se inspirat directament en Queen, hi ha un procés clau darrere d’aquest so. La gravadora de caset del pare Sílvio revela un dels “secrets de cuina” de l’àlbum: • Ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare • L’aparell estava brut, polsegós, amb restes de pintura, mig oblidat en un traster • La va restaurar i la fa servir per bolcar veus, sintetitzadors i altres instruments La clau està en el selector de velocitat de la cinta magnètica: • Redueix la velocitat per fer que el so soni més lent i “gros” • Això genera les veus harmonitzades i els efectes de profunditat que es perceben en algunes cançons “A la tonalitat en què la cinta decideixi que estaré, hi componc una cançó.” En una peça concreta, va: • Gravar una harmonia de veus • Esborrar els acords originals • Volcar només les veus a la cinta • Ralentir la cinta i compondre la cançó sencera en la nova tonalitat imposada pel caset Això exemplifica la seva manera de treballar amb limitacions tècniques convertides en estímul creatiu. Cançons conceptuals i interpretacions obertes Una peça “estranya i conceptual” Parlen d’una cançó del disc amb un títol molt llarg i força singular. Sílvio diu: • És una peça tan estranya i conceptual que necessitava un títol explicatiu • Si no, “ningú enxamparia de què va” La conductora i l’artista comparteixen interpretacions: • A ella li sona a mar i balenes, com estar sota l’aigua amb un munt de sons fragmentaris • També hi percep un metrònom o claqueta, com si s’estigués “ajustant el temps” Sílvio no vol revelar del tot el significat i celebra que cada persona en tregui una història diferent. “També sóc això”: identitat i por a publicar Una altra cançó amb títol suggerent, “També sóc això”, serveix per parlar de la por a publicar: • Feia anys que Sílvio no publicava i temia quedar etiquetat per la seva música • Li feia por que la gent digués: “El Sílvio és això, fa aquest gènere, és aquesta persona” “La conclusió va ser que fos el que fos, jo també era això.” Aquest tema condensa la idea que: • L’artista és moltes coses alhora i, al mateix temps, no és cap etiqueta fixa • Publicar és deixar que els altres t’interpretin, encara que no t’hi reconeguis completament Publicar, deixar anar i el temps del disc Satisfacció i renúncia a la perfecció Parlant d’“Infinita primavera” com a conjunt: • Sílvio diu que està molt satisfet amb el disc • Ha renunciat a la idea de perfecció: el treball “mai s’acaba del tot” • Decideix donar-lo per bo i assumir que, un cop publicat, ja no és seu “Una vegada ho he publicat, ja no és la meva música, és la música de tothom.” Algunes cançons són molt personals, i li costava acceptar que qualsevol persona hi pogués accedir. Però ho viu com una necessitat per avançar. Un disc “vintage” per l’autor: gravat fa dos anys La conductora es sorprèn en saber que: • El disc es va compondre, gravar i mesclar fa dos anys • Es va masteritzar fa un any • I només fa poc que s’ha publicat per problemes amb: - Perfils de distribuïdores - Recuperar el seu nom d’artista - Un cert “enrenou” administratiu Ara, però, la situació està resolta i el pròxim llançament espera que sigui més fluid. Sílvio ho veu com una foto fixa del que era ell fa dos anys: “Com que aquest Sílvio ja no existeix, quedeu-vos-el i consumiu-lo com vulgueu.” Publicar és per ell “treure’s el disc de sobre” i obrir pas a noves etapes. El procés creatiu: el millor moment Gaudir mentre es crea Sílvio insisteix que la part més gratificant de ser artista és: • El procés, no el producte final • El moment en què estan passant coses noves a l’estudi “El procés és la millor part. Amb diferència.” Com a compositor, productor i enginyer de so, destaca dues coses: • Les sorpreses creatives: quan surt una idea que no esperava i el sorprèn a ell mateix • Les expectatives que això genera: ganes de seguir desenvolupant aquella idea Idees descartades i potencial disc múltiple Explica que sovint: • Escolta diverses vegades un fragment que li entusiasma • Es seu al sofà i el repeteix només amb la música, imaginant totes les possibilitats • De vegades decideix no fer-hi res i deixa aquella idea al calaix, sense publicar-la La conductora li suggereix que podria haver fet un disc triple o quàdruple amb totes aquestes idees acumulades, però ell respon que: • Prefereix descartar que anar sumant indiscriminadament • El fet de descartar també li fa bé creativament Cançó títol: “Infinita primavera” Escolta i comentari emocional Cap al tram final, decideixen escoltar “Infinita primavera”, la cançó on també participa Candy i que dona nom al disc. Durant l’escolta i el comentari posterior, emergeixen alguns punts clau: • La peça és descrita com una “muntanya russa” emocional • Alterna moments dolços i bonics amb passatges que “fan una mica de mal” • Hi ha frases molt potents sobre: - La injustícia i la possibilitat de “morir sols” - El valor de saber que l’altra persona hi és - La dificultat d’escriure el que realment es vol dir “Escriure no és mai fàcil.” Imatges poètiques reals Una de les imatges que més agrada a la presentadora és la de les ulleres plenes de petons, que impedeixen veure més enllà. Candy la qualifica de imatge real i molt bonica, quasi domèstica: • Quan es fan petons amb la seva dona, les ulleres queden tacades de petons • La poesia, diu, sovint és traslladar un tros de realitat a un lloc inesperat “A vegades la poesia és traslladar un toc de realitat a un lloc que no li pertoca i llavors fas poesia.” La conversa deriva en com l’amor i les petites tonteries quotidianes alimenten les lletres i l’inspiració. Gent formal vs gent “cabra” Sílvio apunta que: • La formalitat és gairebé un crim per a la innovació • Darrere de la gent massa formal “no se sap qui s’hi amaga”, i això pot ser perillós Reivindica, amb humor, la “gent cabra”, espontània i poc formal, com a motor de creativitat. Outro: “Així és com t’estimo” i tancament Un minut i mig de so com a declaració d’amor El disc es tanca amb una peça breu, “Així és com t’estimo”, d’un minut i mig: • La conductora diu que “si pestanyeges, te la perds” • Sílvio explica que no li agrada parlar d’amor de forma literal a les lletres Per això prefereix: • Utilitzar la música com a definició d’amor • Deixar un fragment sonor que expressi “així és com t’estimo” sense paraules explícites • És la seva tia qui ho presenta amb la frase: “Així és com t’estimo” Invitació a tornar i referència a Tarragona Ràdio La conductora convida Sílvio i el seu pare a: • Tornar als Estudis de Tarragona Ràdio, a la seva programació • Fer-hi, per exemple, un videoclip o una sessió especial Fixen de manera mig humorística una possible data a l’agenda, vigilant que no coincideixi amb un partit del Nàstic de Tarragona. La conversa es tanca amb agraïments i un to de complicitat i proximitat amb els oients de Fans de Tarragona. Nous projectes: “Sóc un museu” (5 de desembre) Single extra i esperit nadalenc Enmig de la xerrada, Sílvio avança una sorpresa per al 5 de desembre: • Publicarà una cançó extra vinculada a l’àlbum, com a regal per a tothom • Es tracta d’un single titulat “Sóc un museu” • Té una col·laboració amb Laia Cocó, ballarina de la seva ciutat que també canta i fa fotografia Es defineix com una persona molt nadalenca, i tot plegat s’emmarca en un esperit de regal musical de Nadal. Continuïtat estilística Pel que fa al so d’aquest nou tema: • Manté la línia de “Infinita primavera” • Continua jugant amb les veus i les textures • No busca un canvi radical, sinó aprofundir en la línia sonora actual “Cap aquí va la meva música. Ara, jo també sóc això.” La idea és no tornar a trigar dos anys en un nou llançament, sinó accelerar el cicle creatiu i públic. Idees clau del podcast • Disc com a laboratori: “Infinita primavera” és el resultat d’un procés intens d’experimentació amb síntesi granular, cintes de caset i recursos limitats. • Relació pare-fill: la música com a herència familiar, amb el pare participant tant en la part tècnica (mescla) com artística (veus) i aportant experiència i humor. • Por a ser etiquetat: Sílvio lluita contra la idea de quedar reduït a un gènere o una imatge fixa, i entén cada disc com una “fotografia” d’un jo que ja ha canviat. • Procés vs producte: El moment de crear és el centre del seu plaer artístic; un cop el disc està acabat, per ell ja és “un llibre llegit”. • Poesia del quotidià: Petons a les ulleres, tonteries i petites escenes domèstiques es converteixen en imatges poètiques dins les cançons. • Mirada al futur: Tot i els entrebancs amb la publicació d’aquest àlbum, ja hi ha nous temes en camí, com el single “Sóc un museu”, mantenint viu el flux creatiu.
Resum del contingut 1. Introducció del programa El fragment pertany al programa Fans de Tarragona, amb la secció del retrovisor musical conduïda pel Jordi Sobranyes junt amb la Sílvia. S’inicia setmana i secció parlant d’un cap de setmana ple de concerts i festes, destacant-ne dues: la celebració dels 25 anys del concurs Sona 9 i el primer Calçofest a Valls. 2. Festa dels 25 anys del concurs Sona 9 L’acte se celebra a la sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb 26 exconcursants del Sona 9. Es destaca la participació de grups de les comarques de l’entorn: El cantautor Eloi Durant. Els Gadagang, de Cambrils, que tornaven als escenaris després de molts anys. Gadagang i record del concurs Els Gadagang van participar al Sona 9 l’any 2002 i es van fer coneguts amb la cançó “Si et cou és que pica”. El grup explica que: El Sona 9 va ser clau per a la seva trajectòria: els va permetre tocar als principals festivals catalans de principis dels 2000. El projecte va durar 5 o 6 anys, però els records i vincles creats continuen vius. Han tornat només per una cançó, per la il·lusió de participar en aquest 25è aniversari. Es rememora una actuació a la Plaça Major de Montblanc, a la prèvia del Senglar Rock, quan tot just començaven i “només tenien 3 o 4 cançons”. El grup combinava: Música en directe Amb elements de comèdia i teatre de carrer, com ara cascos de soldador i màscares per donar un to escènic i diferent. Presència de Georgina Llaurador L’actriu rausenca Georgina Llaurador és entre el públic i es declara especialment fan de Gadagang. Se la cita directament: "He vingut aquí a la celebració dels 20 anys del Sona Nou a veure tots aquests grups, però sobretot, sobretot a veure Gadagang." 3. Canvi de festa: primer Calçofest a Valls El relat salta després a una altra celebració: el primer festival Calçofest a Valls. Dades destacades: 10.000 persones assisteixen a l’esdeveniment. Es fa en una carpa de 5.000 m² situada a la zona del Fornàs. Actuació de Maria Jacobs La ballenca Maria Jacobs és l’encarregada d’obrir el festival. El festival compta amb grups com: Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets (esmentats com “detillets”), Buhos i La Fúmiga. Entrevista breu a Maria Jacobs, que explica: Que feia temps que no veia tanta gent en un concert a Valls. Que ha estat possiblement l’última presentació del disc actual. Que ha interpretat: Els nous singles “Heartbreaker” i “Bombolla”. Un repàs dels discs “Invisible” i “Et porto escrit”, més algunes versions. Informa que tornarà a Valls la setmana següent per actuar a l’encesa de llums de Nadal. Es remarca que, tot i que seguirà traient cançons i discos, cada vegada serà més difícil veure-la en directe, ja que reduirà la presència a escenari. 4. Homenatge a un músic desaparegut En el tram final de la secció, el Jordi esmenta Josep, que havia estat baixista dels Trulls. Es recorda que va morir fa 4 anys, i el programa li dedica un petit homenatge musical i de record per a família i amics. La secció acaba amb: Un comiat del Jordi a la Sílvia i als Oients del programa Fans de Tarragona i de Ja Tardes Cap de Setmana. L’emissió d’una cançó emotiva, amb lletres que parlen de vida, amor i llibertat, com a tancament i homenatge. 5. Idees clau Celebració dels 25 anys del Sona 9, amb protagonisme per a Gadagang i el record dels seus inicis al concurs. Reconeixement a la importància del Sona 9 com a plataforma per impulsar grups emergents als principals festivals catalans. Estrena del Calçofest a Valls, amb gran afluència i una programació musical potent. Maria Jacobs com a peça central del Calçofest, en un moment de transició en la seva carrera (menys directes, però nous llançaments discogràfics). Homenatge emotiu al baixista Josep dels Trulls, amb una cançó final que subratlla els valors d’amor, vida i llibertat.
Visió general del programa En aquest episodi de Fans de Tarragona a la Sintonia de Tarragona Ràdio, el fil conductor és doble: • Record i celebració dels 25 anys de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO • Presentació d’un nou projecte musical femení, lliure i empoderador: Nina Calo Al llarg del programa s’entrellacen memòria històrica de ciutat, orgull tarragoní, vida cultural local i música feta des de Tarragona, amb un marcat accent en el paper de les dones i en la idea de llibertat personal. 1. Obertura i marc del dia L’espai arrenca des dels Estudis de Tarragona Ràdio, situats a l’Avinguda Roma (Codi Postal 43005), amb la presentadora donant la benvinguda als oients de Fans de Tarragona. 1.1. Referència al 25 de novembre • Es fa referència al 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. • La locutora expressa el desig que la paraula “violència” desaparegui dels diccionaris. "Espero i desitjo que alguna vegada aquesta paraula, al costat de moltes altres més, desapareguin del diccionari." Aquest to inicial connecta després amb la temàtica d’empoderament femení que apareixerà en el projecte musical de Nina Calo. 2. Tarragona, ciutat estimada però “embrutada” 2.1. Xarxa amb en Jordi Freixa (Jordi Català) • Entra a l’estudi Jordi Freixa, conegut també com Jordi Català, que es reivindica com a català i tarragoní. • A YouTube, el programa mostra imatges d’un videoclip titulat “Relaxa’t i viu des de la Tarragona imperial”, amb paisatges de la ciutat. 2.2. Tarragona, bellesa i responsabilitat ciutadana • Es remarca la bellesa de Tarragona, “Tarragona imperial”, però s’hi afegeix una crítica: "Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada." • Es fa una crida a la responsabilitat col·lectiva: no només l’Ajuntament de Tarragona ha de vetllar per la neteja, sinó també tota la ciutadania. Aquesta reflexió serveix de pont cap al tema central: Tarragona, Patrimoni Mundial de la Humanitat. 3. 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) 3.1. Presentació de Maria Mercè Martorell • Es connecta per telèfon amb Maria Mercè Martorell, peça clau de l’equip que va aconseguir que Tarragona fos declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. • Es recorda el moment de la trucada a Tarragona Ràdio anunciant la declaració, fa 25 anys. 3.2. El procés de declaració a la UNESCO Maria Mercè explica amb detall el procediment tècnic i polític: • La candidatura passa per dues crives prèvies: - ICOMOS (òrgan tècnic per als béns culturals) - Altres instàncies del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO • L’assemblea on es decideix es fa a Cairns (Austràlia), en un indret amb altres béns declarats: - Gran Barrera de Coral - Reserva dels Boscos Units (Wet Tropics) • Els idiomes de treball del Centre per al Patrimoni Mundial són espanyol, francès i anglès. A Austràlia la sessió es fa en anglès. • Espanya presenta cinc candidatures aquell any; Tarragona és la primera per ordre d’antiguitat de tramitació. 3.3. El moment de la declaració • L’inspector d’ICOMOS, Henry Cleere, havia visitat Tarragona el gener del 2000: - Fa la presentació de la candidatura a l’assemblea - Projecta fotografies dels monuments, culminant amb una imatge del Pont del Diable. "Va quedar projectat el Pont del Diable i llavors a partir d'aquí van haver-hi una sèrie d'intervencions..." • Cap vot negatiu: - L’aprovació s’entenia com a tal mentre no hi hagués vots en contra. - Tarragona no només no en té cap, sinó que rep intervencions explícites de suport positiu. - Alguns països remarquen que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada i que és una de les millors candidatures d’aquella sessió. 3.4. La delegació tarragonina a Austràlia Maria Mercè detalla qui era present a Cairns: • Maria Mercè Martorell – tinenta d’alcalde de Patrimoni, cap de delegació. • Albert Ballver – en representació de l’alcalde (Convergència i Unió). • Toni Masberó – secretari general de l’Ajuntament de Tarragona. • Ricardo Mar – assessor de patrimoni d’alcaldia. • Dos representants dels ministeris de l’Estat espanyol: - Ministeri de Cultura – Direcció de Patrimoni de l’Estat (Lluís Lapuente). - Ministeri d’Assumptes Exteriors – pel caràcter internacional de la trobada. • Durant les sessions: - Els representants dels ministeris se situen en primera línia i intervenen si cal. - La delegació tarragonina s’apropa segons la candidatura tractada, preparada per aclarir dubtes. 3.5. L’emoció i la premsa tarragonina • Data clau: 30 de novembre de 2000. • Rotativa del diari local aturada fins a les 4 del matí, amb dues portades possibles: - “No” - “Ja som patrimoni” • Un cop aprovada la declaració, s’envia la notícia per poder imprimir la portada de “Ja som patrimoni”. • Ordre de trucades de Maria Mercè: - Primer a l’Alcalde de Tarragona. - Després al diari, mitjançant el periodista Albert B. - I finalment a casa, per trucar la mare i compartir l’alegria. 3.6. Tarragona, “museu a l’aire lliure” • Al debat amb Jordi Català es qualifica Tarragona com a “museu a l’aire lliure”, pel seu patrimoni romà i el conjunt monumental: muralles, amfiteatre, aqüeducte (Pont del Diable), etc. • Es remarca que la condició de Patrimoni de la Humanitat reforça aquest estatus i la projecció internacional de la ciutat. 3.7. Agraïment i comiat de Maria Mercè • El programa agraeix profundament la tasca de Maria Mercè i li avança que la convidaran a parlar d’altres temes relacionats amb el patrimoni. • La convidada expressa que sempre és “un plaer i un honor” participar al programa. 4. Tarragona imperial: música i memòria de ciutat 4.1. “Imperial Tarraco” a l’antena • Després de la trucada, el programa fa sonar la peça “Imperial Tarraco” de Francisco Garrido, un himne a la ciutat: "Imperial Tarraco, la de ciclopeas murallas…" "Gran imperio romano, fuiste tú la capital…" • La cançó reforça la imatge de Tàrraco romana amb muralles monumentals, platges i prestigi històric. 4.2. Àudio d’arxiu de Tarragona Ràdio (any 2000) La presentadora recupera un document sonor d’arxiu de Tarragona Ràdio de fa 25 anys, amb la crònica en directe des d’Austràlia de la mateixa Maria Mercè: "Tarragona ja és patrimoni de la humanitat. Avui, dijous, a les 12.38 minuts, hora local d'aquí de Kers... Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat..." • Es llisten membres de la delegació i representants institucionals (Ajuntament, ministeris, Generalitat). • Es descriu la sessió com a “realment única” i la ratificació “absolutament sense cap problema”, amb molts recolzaments. 4.3. Com ho va viure Jordi Català? La presentadora gira la mirada a l’estudi i pregunta a Jordi Català: "Com va viure en Jordi Català aquest moment?" Ell explica: • Aquell vespre estava actuant amb el grup Fan Fan Show a la festa de Nadal del Port de Tarragona, a un tinglado del Port de Tarragona. • Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua a les Escales Reials, il·luminat, un muntatge espectacular. • Enmig de la festa, l’alcalde Joan Miquel Nadal puja a l’escenari i anuncia: "A partir d'aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l'UNESCO." 4.4. Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal S’escolta també l’àudio de les paraules de l’aleshores Alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal: • Agraeix la col·laboració de tothom i remarca: "Això és una fita importantíssima... Entrem dintre d'un sector de ciutats que són diferents i que marquen la distància." • Destaca que acabem el segle XX “molt bé” i desitja un nou segle ple d’èxits per a la ciutat. • Anima a gaudir d’aquesta fita abans d’afrontar nous reptes. 4.5. Anècdotes de l’any 2000 • Es comenta que l’any 2000 van passar moltes coses (inclosos canvis econòmics com l’euro, mencionats amb to irònic). • L’ambient és de nostàlgia i orgull compartit. 5. Ateneu de Tarragona, poesia i muralles 5.1. Activitats culturals de l’Ateneu de Tarragona Cap al tram mitjà del programa, canvia el focus cap a la vida cultural present: • Es parla de l’Ateneu de Tarragona, destacant que cada dia hi passen coses (activitat constant). • S’anuncia una activitat per a dissabte a dos quarts de set de la tarda: - “Tarda de contes, històries, poesia i música per a adults”. - Es recomana arribar una mica abans. 5.2. Poesia en directe sobre les muralles de Tarragona La presentadora canvia la música i dona pas a un moment poètic en directe amb Jordi: • Jordi recita/canta un text sobre les muralles de Tarragona, en forma de poema-cançó: "Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrrecorromana. Muralles, qui us contempla s'encoratja…" • És una versió poetitzada de la cançó “Muralles de Tarragona”, adaptada per Jordi. • La presentadora en destaca la bellesa i emoció, en coherència amb el to de tot el programa. 5.3. Participació oberta i col·lectiu poètic • Es remarca que a la tarda de contes i poesia hi pot participar qualsevol persona: - Gent que vulgui explicar contes, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres de poetes propis perquè la gent pugui llegir-los. • Es menciona el col·lectiu Poètic Indret: - Fundat el 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol “refer” i reactivar aquesta tradició poètica. 5.4. Loteria de l’Ateneu • Es dona també el número de loteria de Nadal de l’Ateneu de Tarragona: 70.107 – “Capicua, tocarà!” • Tot plegat es tracta amb complicitat i humor, reforçant el vincle de comunitat. 6. Falques institucionals i publicitat local Al mig i cap al darrer tram del programa s’encaixen diverses falques publicitàries i institucionals, típique de la Falca publicitària a la Freqüència Modulada (FM): • Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: - Suport als ajuntaments de la demarcació. - Simplificació de tràmits, eines i recursos per impulsar projectes municipals. - Lema: “Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia.” • Tanatori Municipal de Tarragona: - Anuncia una reforma de 3,2 milions d’euros en instal·lacions i serveis. - Millores en atenció a famílies i eficiència energètica. - Obres previstes fins al segon trimestre de 2026. • Tarragona Ràdio – Publicitat 2025: - Oferta per a empreses interessades a fer publicitat a la 96.7 FM i a tarragonaradio.cat. - Promoció “Nou Comerç”: 7 dies de publicitat des de 80 € + IVA. - Descomptes en contractes anuals i posada en valor d’una audiència de “Som 40.000” oients. Aquestes falques situen la ràdio com a servei públic local i plataforma per a negocis del Camp de Tarragona. 7. Presentació de Nina Calo: música, dones i llibertat La segona gran columna temàtica del programa és la presentació en primícia d’un nou projecte musical. 7.1. Qui és Nina Calo? • Es presenta Paula Rebollo, coneguda fins ara com a Paula Sutil i com a part del projecte Oniria. • Ara enceta un nou camí artístic en solitari amb banda sota el nom de Nina Calo. "Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. Vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però ser jo, Nina Kahlo." • El nom és un homenatge velat a Frida Kahlo: - Admira la seva capacitat de trencar estereotips. - La veu com un himne de llibertat. - Paula diu que ara se sent lliure i identificada amb aquesta energia. 7.2. Gènesi del projecte • La idea de Nina Calo s’està gestant des de fa uns dos anys. • El disc comença a prendre forma a principis de 2023 (gener). • Metes clares: - Música en català. - Banda formada per dones a l’escenari. - Una identitat artística pròpia, potent i lliure. 7.3. Història personal i empoderament Paula comparteix una part molt íntima de la seva trajectòria vital: • Explica que entre abans del 2020 i el 2020 va viure un procés de maltractament molt dur. • El 2020 suposa un trencament i inici de reconstrucció personal, coincidint en el temps amb la pandèmia però no degut a ella. • Inicia un intens treball terapèutic i psicològic, que la porta a: - Reforçar la seva autoestima. - Deixar enrere la imatge de “persona ridícula i poca cosa” que tenia d’ella mateixa. - Passar de feines precàries (súper, càmping) a viure de la música i l’escenari. "Jo ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull?" • Aquesta història personal connecta profundament amb el 25 de novembre i el missatge contra la violència de gènere del principi del programa. 7.4. El procés creatiu del disc • El disc conté 10 temes, però Paula n’havia compost uns 25: - Ha descartat 15 cançons, amb dubtes de si totes les eleccions han estat encertades. - Deixa la porta oberta a recuperar peces en directe que no han entrat al disc. • El disc és conceptual: - 8 cançons formen un relat emocional continu. - 2 cançons addicionals queden fora d’aquesta trama, però són importants per temàtica (una d’elles és Heroïnes de mil primaveres). 7.5. Producció i col·laboradors • Productor: Ramon Berlanga. - Paula hi arriba recomanada per la Mireia, guitarrista que toca amb ella. - En destaca: - Professionalització (treballa per grans segells com Universal). - Gusta la seva manera d’entendre la música i les referències que li proposa (com Avi Roux). • El productor fa aportacions artístiques i d’arranjaments: - Canvis de patrons rítmics. - Propostes d’estructura. - Enriquiment general del so, sense trair l’essència de les cançons. 7.6. El single “Heroïnes de mil primaveres” La cançó que s’estrena al programa és “Heroïnes de mil primaveres”, signada ja com a Nina Calo. 7.6.1. Missatge i dedicatòria • És un homenatge a les dones que van lluitar pels drets i llibertats de les generacions actuals. • Està especialment connectada a les àvies i besàvies: - El mot “prenda” del refrany (“Desperta, prenda, el món és per tu”) ve del llenguatge afectuós de la seva àvia. - El tema vol fer de pont d’agraïment intergeneracional. • Per a Paula, era impossible no fer una cançó així, tenint en compte la seva implicació en projectes de dones i feminisme. 7.6.2. Creació i recepció • La cançó té aproximadament un any de vida. • Es va tocar per primera vegada en directe en un concert al Mas Nou sota el nom d’Oniria, en un moment de transició cap a Nina Calo. • La resposta del públic va ser tan forta (missatges demanant la cançó, preguntant on escoltar-la) que Paula decideix prioritzar-ne la gravació i llançament. "Ens van escriure diverses persones demanant-nos aquest tema, i vaig dir: l'atrec ja." 7.6.3. Relació amb la seva àvia • Encara no ha ensenyat formalment el tema a la seva àvia (“la prenda”), perquè és difícil que n’entengui tot el context. • La presentadora la convida a portar-li la cançó, confiant en el poder emocional de la música. Paula accepta el repte i diu que ho farà. 7.7. Calendari de llançaments de Nina Calo Nina Calo avança el seu full de ruta discogràfic: • Gener: nou single. • Març: un altre llançament. • Maig: publicació del disc complet. 7.8. Videoclip i 8 de març • Estava previst estrenar avui un videoclip per Heroïnes de mil primaveres, però problemes de gravació i permisos han obligat a ajornar-lo. • Nou objectiu: treure el videoclip el 8 de març, Dia Internacional de les Dones: - Un vídeo amb molta participació de dones. - Ideat per visualitzar i celebrar aquestes “heroïnes de mil primaveres”. 7.9. Somnis, humor i referents • Entre riures i complicitat, es deixen volar somnis com: - Obrir concerts d’Oques Grasses. - Compartir cartell amb artistes com Aitana. • Paula, però, insisteix que ja se sent afortunada vivint de la música, més enllà de grans fites comercials. 7.10. Preparatius dels directes • Nina Calo ja té clar el concepte escènic (escenografia, banda, estètica), però cal: - Acabar la gravació del disc. - Assajar tots els temes amb la banda de noies. • Quan el directe estigui llest, promet tornar als micròfons de Tarragona Ràdio per explicar-ho i presentar-ho. 8. Cloenda musical: reafirmació del missatge 8.1. Reprise de “Heroïnes de mil primaveres” • El programa fa sonar un altre cop “Heroïnes de mil primaveres” sencera o gairebé sencera, insistint en: "Desperta, prenda, el món és per tu." • Es reforça el to d’empoderament, esperança i gratitud envers les dones que han obert camí. 8.2. Recomanació final: La Cosina a Reus Per tancar, es dona pas a una altra mostra de música en català amb arrel i cant de taverna: • Presentació del nou disc de La Cosina, “Estem de primera”. • Concert de presentació a Lo Submarino de Reus: - Dissabte 29. - Obertura de portes a les 22:00. - Concert a dos quarts d’onze (22:30), a la sala 1. • Es destaca que el disc compta amb col·laboracions de: - Pony Pisador. - Seventy Seven (Severy Night). - Cançons com “Quan sigui el ball ballaré” amb Les Anxovetes (o Antignes) i Germà Negra, “Pel Camí del Pedregà”, “Jardí de Maig”, etc. • Es fa sonar la cançó amb tornada de taverna “El mot de vi / El bon sabi”, que celebra: "Pren el got, alça la vista i mira qui tens al teu costat... Veu pel record, per les ferides..." Tanca així un programa que combina orgull patrimonial, memòria col·lectiva, poesia, cultura local i noves veus femenines compromeses. Conceptes clau destacats Patrimoni i ciutat • Tarragona, Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) • Pont del Diable • Muralles de Tarragona • Museu a l’aire lliure • Port de Tarragona, Escales Reials, Tinglados del Port Cultura i entitats • Tarragona Ràdio – Fans de Tarragona • Ateneu de Tarragona • Col·lectiu Poètic Indret • Diputació de Tarragona, Tanatori Municipal de Tarragona Música i artistes • Nina Calo (Paula Rebollo / Paula Sutil / Oniria) • Heroïnes de mil primaveres (single) • Ramon Berlanga (productor) • Jordi Català (Jordi Freixa) – Muralles de Tarragona (versió poètica) • Francisco Garrido – Imperial Tarraco • La Cosina, Pony Pisador, Severy Night, col·laboracions diverses Eixos temàtics • Empoderament femení i memòria de les dones • Violència de gènere i superació personal • Identitat tarragonina i orgull patrimonial • Cultura de proximitat i participació ciutadana • Música en català i projecte artístic independent
Resum general del podcast En aquest episodi de Freqüència Eurovisiva es combina actualitat eurovisiva, debat polític i ètic al voltant del festival i un viatge musical pels països que menys anys han participat a Eurovisió, incloent-hi seccions habituals com Sabies què?, Papassote i Números a l’after party. El programa barreja anàlisi crítica, nostàlgia eurofana i reivindicació de la diversitat musical i lingüística del festival. 1. Actualitat i canvis al reglament d’Eurovisió 2026 1.1. Noves normes de la UER • Tornada dels jurats a les semifinals i ampliació a 7 membres per país. • Limitació del televot: - Es redueix el nombre màxim de vots per persona a 10. - Es vol desincentivar campanyes de promoció desproporcionades i possibles manipulacions. • Objectiu implícit: reduir el pes de votacions polítiques i propagandístiques i incrementar el control del televot. "Una de les queixes d'Espanya i d'altres països és que hi hagi una vigilància perquè en els darrers anys el televot s'ha convertit en algo polític." Els locutors valoren positivament els canvis, però consideren que arriben tard i que també caldria algun tipus de “càstig” als països que han provocat la situació actual. 1.2. Agenda eurovisiva: seleccions nacionals i novetats • Viena 2026: - Tornaran les postcards físiques que es vendran durant la setmana d’Eurovisió. - El 12 de gener de 2026 es farà a Viena el sorteig d’assignació de semifinals. - La UER votarà nous canvis en el reglament del festival. • Melodi Grand Prix (Noruega): - La final serà el 28 de febrer de 2026. - Es trasllada a Lillehammer, en un estadi per a 11.000 persones. • Supernova (Letònia): - Anunciats els artistes que lluitaran per representar el país. • Bulgària: - Organitzarà una final nacional amb els artistes més coneguts. - Col·laboració de la televisió BNT amb la Societat d’Autors de Bulgària (Proporn) per trobar talents destacats. • Àustria: - Inicia la cerca de representant 2026 amb els càstings finals del “Vienna Calling”. 1.3. Benidorm Fest 2026 • Licitació pel sistema de vot (teletreball / televot) per escollir el proper guanyador. • Ràdio Televisió Espanyola emetrà les gales en 4K. • Sergio Jaén dirigirà 17 de les 18 propostes del Benidorm Fest 2026; després de guanyar Eurovisió com a escenògraf d’Àustria, es perfila com a gran cervell visual de l’edició. • Dani Jota, participant del Benidorm Fest 2026, treu el tema “Batchat Express Navidad” abans de revelar la seva candidatura oficial. • Carmento & Le Parodi publiquen “Mandamientos para la buena vida” com a novetat musical vinculada a l’entorn eurofan. 2. Polèmica Israel – RTVE i futur d’Espanya a Eurovisió 2026 2.1. Posició de RTVE i possibles boicots • Alguns mitjans havien informat que la televisió austríaca volia convèncer RTVE perquè Espanya participés a Eurovisió 2026. • El director de RTVE, José Pablo López, desmenteix aquesta informació i critica: - Que l’organització es reuneixi amb el govern israelià en un festival teòricament apolític. • Posició actual de RTVE: - Si participa Israel, Espanya no participarà a Eurovisió 2026. - Les darreres informacions apunten que Israel sí que participarà, així que la no participació d’Espanya es veu molt probable. "Sé que... jo ja em vaig fent la idea que Espanya no participarà i que segurament nosaltres, com a programa, també haurem de prendre una decisió de què farem respecte a Eurovisió 2026." 2.2. Desil·lusió i doble raser amb Rússia • Els presentadors expressen una forta desil·lusió amb la UER i amb el festival per la gestió del cas d’Israel. • Comparen la situació actual amb la rapidesa amb què es va expulsar Rússia i Bielorússia arran de la guerra. "Com és que amb Rússia s'ha d'actuar tan ràpid [...] i en canvi ara per una sèrie de coses que encara són el doble no s'està fent res?" • Denuncien que: - Israel ha fet trampes en el passat. - Està cometent un genocidi sense conseqüències dins el festival. 2.3. Països posicionats a favor i en contra • Països que, segons comenten, volen condicionar la seva participació a la presència d’Israel: - Espanya (postura clara: si va Israel, Espanya no). - Mencions a Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, Islàndia com a països que en algun moment s’han mostrat reticents, encara que alguns ja no es pronuncien tant. • En canvi, altres països pressionen en sentit contrari: - Alemanya (del Big Five) i Àustria (amfitriona) han deixat clar que no voldrien festival sense Israel. • Sensació general del programa: - Israel s’imposarà i la resta de països quedaran en segon pla. - La relació dels locutors amb Eurovisió està tocada per aquest tema, tot i que aplaudeixen la fermesa de RTVE. "Almenys hi ha algú a Europa que està tenint els collons de posicionar-se i ben posicionat." 3. Especial: Països que han participat poc a Eurovisió L’eix temàtic del programa és un viatge per països amb poques participacions o històries peculiars dins del festival. A partir d’aquí, combinen música, context històric i petites injustícies del rànquing. 3.1. Andorra: el català a l’escenari europeu Cançó destacada: “Salvem el món” (Andorra 2007). • Andorra ha participat 6 vegades a Eurovisió, l’última el 2009. • Mai ha arribat a la final. - “Salvem el món” va ser la millor classificació en semifinal (12a), tot i no passar. • Importància simbòlica: - Primer i únic país que ha portat el català a Eurovisió, fet molt celebrat al programa. • A l’actualitat, tot i alguns moviments i rumors perquè torni, Andorra continua fora del festival. • Els locutors imaginen irònicament una preselecció organitzada per youtubers i streamers residents a Andorra, com un mini-Eurovisió fet a Twitch. 3.2. Sabies què? – El Líban, debut fantasma Tema: El Líban havia de debutar el 2005 però mai va arribar a competir. • El país tenia artista (Aline Lahoud) i cançó preparada: “Quand tout s’enfuit”. • Problema legal: - La legislació libanesa prohibeix difondre contingut israelià. - La UER exigeix emetre el concurs complet, inclòs Israel. • L’emissora Télé Liban decideix retirar-se, paga una multa i queda bloquejada de participar fins que accepti les normes. • El Líban es converteix en un cas emblemàtic de “participació fantasma”: país amb cançó i plans, però sense debut real. De nou, la causa de fons és Israel, que torna a aparèixer com a element central de conflicte. 3.3. Marroc: una sola vegada i prou Cançó destacada: “Bitakat Hob” de Samira Bensaïd (Marroc 1980). • El Marroc només ha participat una vegada a Eurovisió. • Motiu de la seva única participació: - Va participar el 1980 perquè aquell any Israel no hi era. • Importància històrica: - Primera cançó cantada totalment en àrab a Eurovisió. - Aporta una diversitat musical oriental molt celebrada pels locutors. • Els presentadors lamenten que avui dia es perdi aquest tipus de sonoritat autòctona, que abans aportaven països com Albània, Romania o Bulgària. 3.4. Sèrbia i Montenegro: una unió breu però potent Cançó destacada: “Lane moje” de Željko Joksimović (Sèrbia i Montenegro 2004). • Context històric: - Abans de separar-se, Sèrbia i Montenegro van participar conjuntament 2 cops: 2004 i 2005. • “Lane moje” (2004): - Cançó balkan pop molt poderosa. - Va quedar segona, millor resultat de la seva breu etapa conjunta. • Després de la separació: - Sèrbia manté una línia més balcànica, sòlida i seriosa. - Montenegro opta per propostes més experimentals o febles a ulls dels presentadors. • Es troba a faltar el so balcànic clàssic de Sèrbia (per exemple, la candidatura de 2012, que va quedar 3a). 3.5. Eslovàquia: bones cançons, pèssims resultats Cançó destacada: “Horehronie” de Kristina (Eslovàquia 2010). • Origen: - Neix de la desintegració de Txecoslovàquia. • Participacions: - Debuta el 1994. - Participa als anys 1994, 1996, 1998 (amb intervals), i després 2009–2012. • Problema recurrent: - Mai supera les semifinals (quan n’hi ha), tot i tenir candidatures estimades pel públic local. • “Horehronie” (2010): - Molt popular a Eslovàquia, estètica de «fada verda» i molt ben executada a l’escenari. - Els locutors la consideren “papassote” i una injustícia que no passés a la final. "O sigui, ho trobo una injustícia. Trobo que és una de les injustícies que té Eurovisió i en aquest cas amb Eslovàquia." • Debat sobre motius: - Esmenten que potser els mals resultats desmotiven la televisió a seguir invertint, especialment en països petits. - Tot i això, apunten que altres països de l’Est estan tornant i es pregunten per què Eslovàquia no ho fa. 3.6. Sant Marino: el microestat tossut Cançó destacada: “Maybe (Forse)” de Valentina Monetta (Sant Marino 2014). • Debut: 2008. • Resultats: - Majoritàriament eliminats en semifinals. - Només han arribat a la final unes 4 vegades (Valentina Monetta, Serhat, Senhit, i l’última participació italiana recent). • Figura clau: Valentina Monetta - Ha representat Sant Marino quatre vegades (2012, 2013, 2014 i 2017/2016 – duet). - “Maybe (Forse)” (2014) és recordada com un moment clau, ja que aconsegueix la classificació a la final. • Altres fites recents: - Senhit amb “Adrenalina” i participació de Flo Rida va ser molt popular entre eurofans. - L’última proposta “Tutta l’Italia” amb Gabry Ponte també ha connectat amb el públic. • Malgrat el seu tamany i resultats irregulars, Sant Marino continua apostant pel festival, amb una preselecció pròpia (Una Voce per San Marino) oberta a artistes internacionals (com Megara). "Per ells arribar a la final ja és guanyar." 3.7. Mònaco: glamour antic, silenci modern Cançó destacada: “Toi, la musique et moi” de Mary Christy (Mònaco 1976). • Mònaco va ser un país fort entre els anys 60 i 70, arribant a guanyar el 1971. • Va deixar el festival el 1980, va tornar el 2004 després de 24 anys i va participar fins al 2006. • Des de la introducció de les semifinals, no va aconseguir classificar-se cap vegada i finalment es retira. • Actualment continua fora d’Eurovisió, tot i que sovint apareix com a nom desitjat per al retorn, igual que Luxemburg (ja confirmat com a retornat). • Els locutors comenten un rumor: si la UER votés expulsar Israel, Mònaco podria tornar amb una representant israeliana; ho prenen amb escepticisme, però mostra com circulen mites a l’entorn eurofan. 4. Secció “Papassote”: cançons amb “pack complet” La secció Papassote selecciona actuacions especialment atractives en conjunt (cançó, posada en escena, carisma, estética...). 4.1. Tancant votació: Ucraïna 2009 vs Països Baixos 2012 (Junior) En un programa anterior, sobre Eurovisió Junior, es va proposar votar entre dues actuacions: • Ucraïna 2009 – ambient de granja, carro, gira-sols, fruita i verdura a escena. • Països Baixos 2012 – cançó “Tik-Tak-Tik” amb temàtica de rellotges i ballarines amb grans rellotges. Resultat de l’enquesta: • Guanya Ucraïna 2009 amb un 56% dels vots, però per un marge ajustat. Així, Ucraïna 2009 s’incorpora a la llista de “papassotes” de la quarta temporada. 4.2. Nou duel Papassote – Any 2005 Aprofitant que 2005 va ser un any “polèmic” (cas Líban, etc.), el Toni proposa dos nous candidats a Papassote 2005: Bielorússia 2005 – “Love Me Tonight” Estètica d’“època de divas”, ballarins com majordoms. Energia molt marcada del pop dels anys 2000. Xipre 2005 – “Ela Ela” Més juvenil i rebel, amb tambors i bidons metàl·lics. Imatge propera a l’estètica teen tipus sèrie “Rebelde”. Els oients hauran de votar quina té el millor “pack” escènic. Es penjaran fragments a Instagram, TikTok i YouTube de Freqüència Eurovisiva per refrescar la memòria abans de votar. 5. Números a l’after party: la guanyadora menys escoltada En aquesta secció, el Toni analitza estadístiques i curiositats numèriques sobre Eurovisió després del “festival principal”. 5.1. Irlanda 1992 – “Why Me?” Cançó: “Why Me?” de Linda Martin, composta per Johnny Logan. • Festival 1992 a Malmö (Suècia). • Irlanda guanya amb una balada típica dels anys 90, molt cinematogràfica (evoca escenes romàntiques/desoladores tipus Pretty Woman). • Johnny Logan ja havia guanyat Eurovisió com a: - Cantant (1980, 1987). - Compositor (ara, 1992). 5.2. Dada sorprenent Segons l’article de Chartmasters “Eurovision Winners, Streaming Data Reveals Who Is Still Popular”: • De totes les cançons guanyadores d’Eurovisió (69 en total), “Why Me?” és la que té menys oients combinant Spotify i YouTube. "No tota victòria significa un triomf." • Paradoxa: - Una cançó que en directe va emocionar i va donar una nova victòria a Irlanda és, avui, una de les més oblidades en plataformes digitals. Els locutors conviden els oients a escoltar-la per remuntar-la almenys un lloc al rànquing. 6. Tancament del programa Al tram final, els presentadors: • Recorden que han fet un recorregut per països “petits” o poc habituals al festival: - Des de participacions úniques (Marroc, “debut fantasma” del Líban) fins a microestats (Andorra, Sant Marino, Mònaco) i estats post-iugoslaus (Sèrbia i Montenegro, Eslovàquia). • Destaquen que malgrat haver estat poc temps a Eurovisió, aquests països han deixat joies musicals que mereixen ser recordades. • Recorden les seccions fixes: - Sabies què? (curiositats històriques). - Números a l’after party (estadístiques i impacte posterior de les cançons). - Papassote (actuacions amb gran “pack” visual i musical). • Animen a seguir-los a Instagram, YouTube i TikTok: @Freqüència Eurovisiva per no perdre cap novetat. • Acaben amb un missatge agredolç: - Es declaren desil·lusionats però encara esperançats respecte al futur immediat d’Eurovisió. - Deixen clar que estan al costat de l’audiència i que continuaran fent programa setmanalment, a l’espera de veure quin rumb tria el festival davant la polèmica amb Israel i la posició d’Espanya. "Nosaltres ho tenim molt clar i és que nosaltres estem aquí per a vosaltres [...]. Ens veiem la setmana que ve amb més Eurovisió i amb més Freqüència Eurovisiva."
Actualitat i ecologia a la costa catalana L'episodi d'avui d'Arran de Mar, emès des de Tarragona Ràdio, s'ha centrat en la commemoració del 25N (Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones), destacant especialment la lluita contra la violència digital. L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha participat en la lectura del manifest a la Plaça de la Font. En l'àmbit informatiu, s'han tractat temes clau per a l'economia blava: • La reclamació d'accelerar la plataforma eòlica Plemcat a l'Empordà. • L'assignació de dies addicionals de pesca per a la flota d'arrossegament del Mediterrani, una mesura que el sector considera que arriba "tard i malament". • L'anunci que Tarragona acollirà la gala de la Guia Repsol 2026. Projectes i entrevistes destacades Gastronomia salvatge: La Sal Tafoni S'ha presentat un projecte únic de comercialització de sal salvatge recollida manualment als tafonis (petits forats a les roques erosionats pel vent) a la zona de la Mar d'Amunt. Aquesta sal destaca per: • Un procés de recollida totalment manual amb espàtula i accés mitjançant caiac o nedant. • Una composició mineral rica en magnesi i potassi degut al contacte amb els esquistos. Segell Peix de Llotja Xavier l'Amo, del GALP Costa Central, ha explicat la implementació del distintiu Peix de Llotja per a restaurants. Aquest segell busca: • Garantir el producte de quilòmetre zero. • Donar valor a la feina de les confraries de pescadors. Conservació i Patrimoni: Cortaderia i Puig de Sitges • Espècies invasores: Marc Vinyes (SEO/BirdLife) ha detallat el projecte LifeCoop Cortaderia per erradicar l'herba de la pampa al Delta de l'Ebre, una amenaça per a la biodiversitat i la salut pública. • Arqueologia: L'arqueòleg Joan García ha explicat les excavacions al Puig de Sitges, on s'han trobat restes ibèriques i romanes, com ara sitges de gra i tallers de tints de porpra (múrecs). "Aquesta no és una lluita simbòlica, és una lluita quotidiana assumida com una responsabilitat col·lectiva."
Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional
Resum general Aquest Tarragona Actualitat repassa principalment: • Les mobilitzacions del 25N contra la violència masclista, amb especial èmfasi en la violència digital i les dades locals d’atenció a les dones. • Les reflexions polítiques, sindicals, universitàries i sanitàries sobre els retrocessos en drets de les dones, la necessitat de protocols de protecció i la importància de trencar el silenci de les víctimes. • L’aprovació d’uns pressupostos de rècord de la Diputació de Tarragona, amb amples consensos polítics i inversions destacades en municipis, cultura i infraestructures. • El debat sobre la gestió del patrimoni de Tarraco i les crítiques al nou consorci. • L’actualitat cultural (REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona i escant) i esportiva (Nàstic de Tarragona, Club Tenis Tarragona, Lliga Genuine). A continuació, es detallen els blocs temàtics amb els seus continguts principals i els temps aproximats. 1. Obertura de l’informatiu Presentació i titulars inicials • Es dona pas a Tarragona Actualitat, l’Informatiu Migdia de Tarragona Ràdio. • Titulars breus: - 25N: Tarragona clama contra la violència masclista, amb el focus en la violència en l’àmbit digital i els atacs a dones amb projecció pública (líders polítiques, periodistes, activistes…). - Pressupost de la Diputació de Tarragona per al 2026: 237,5 M€, un 7% més que l’any anterior, de nou de rècord, amb ampli consens (ERC, PSC, Junts i PP). - Esports: el Nàstic de Tarragona reforça el treball defensiu per mantenir la porteria a zero i trencar la seva sequera golejadora. - Club Tenis Tarragona: el president destaca el creixement del club i la saturació d’instal·lacions. "El masclisme juga brut" és el lema central d’aquest 25N a la ciutat. 2. 25N a Tarragona: mobilitzacions i violència digital Lectura del manifest davant de l’Ajuntament • Sota el lema "El masclisme juga brut", s’organitzen activitats reivindicatives durant tot el dia. • A la porta de l’Ajuntament de Tarragona, lectura del manifest del 25N, amb el focus en: - Violència masclista en l’àmbit digital: insults, amenaces, difamacions, control a través de xarxes i dispositius. - Especial incidència en dones amb projecció pública: • Dones que exerceixen lideratge polític. • Periodistes i professionals de la comunicació. • Opinadores i activistes feministes. • Efectes de la violència digital: - Afecta el benestar emocional de les víctimes. - Reforça estereotips i narratives masclistes. - Danya la dignitat i reputació de les dones. - Es reclama la responsabilitat col·lectiva i institucional per desplegar polítiques públiques específiques. Intervenció de Rubén Viñuales i xarxa NOA • L’alcalde Rubén Viñuales apel·la a la ciutat a alçar la veu: "Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por, cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d’una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica, és una lluita quotidiana." • L’Ajuntament de Tarragona assumeix la lluita contra la violència masclista com una responsabilitat col·lectiva, transversal i urgent. • Es destaca la xarxa NOA: - 44 espais segurs adherits. - Personal format per intervenir davant de conductes masclistes. - Objectiu: crear entorns lliures de violència i punts de suport a les víctimes. 3. 25N i món sindical: Comissions Obreres i UGT Accions de CCOO pel 25N • Comissions Obreres organitza diversos actes de commemoració del 25N arreu de Catalunya (fins al 4 de desembre). • A Tarragona, activitats a la seva seu: - Xerrada: "Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes", a càrrec d’Alexia Amat, mare protectora i fundadora del projecte Empoderat. - Lectura d’un manifest conjunt i ofrena floral per les dones assassinades. - Performance per donar visibilitat a les víctimes de violència vicària. Denúncia de la violència als llocs de treball • CCOO i UGT subratllen: - Persistència de la violència masclista, la violència vicària i l’assetjament laboral. - Necessitat d’aplicar els protocols d’empresa per a dones víctimes. • La representant d’UGT, Mar Vázquez, remarca: - Les empreses han de posar en pràctica els protocols de protecció. - Encara que no constin al conveni col·lectiu, els drets estan recollits a l’Estatut dels Treballadors i altres lleis. - Les dones víctimes poden adaptar lloc i horaris de feina sense penalització. S’insisteix que cal visibilitzar tots els assassinats i formes de violència i reforçar la protecció laboral a les víctimes. 4. Tertúlia política del 25N: retrocessos i extrema dreta Preocupació per l’augment del negacionisme • A la tertúlia de Tarragona Ràdio hi participen les portaveus de les tres forces majoritàries de l’Ajuntament de Tarragona: - Sandra Ramos (PSC). - Maria Roig (Esquerra Republicana). - Maria Mercè Martorell (Partit Popular). • Sandra Ramos (PSC) recorda els 21 anys de la Llei integral contra la violència de gènere i la creació de jutjats específics, però alerta: Hi ha una tendència "molt perillosa" de negacionisme de la violència masclista, que alimenta determinats discursos, especialment entre la gent jove. • Vincula aquest negacionisme amb l’auge d’un neofeixisme / nova extrema dreta que banalitza o qüestiona la violència masclista. Violència digital i retrocés en drets • Maria Roig (ERC) posa el focus en la violència digital: - L’extrema dreta utilitza mòbils i xarxes socials per influir en els joves. - Això accelera el retroces dels avenços en drets de les dones. Subratlla que costa molt avançar i, en canvi, el retrocedir és molt ràpid, i que avui això és “més que evident”. Normalització del control i del masclisme • Maria Mercè Martorell (PP) alerta de la normalització de comportaments masclistes entre les noies joves: - Control del mòbil per part de la parella. - Control sobre la roba i la imatge. Segons ella, actituds que fa dècades moltes dones no haurien tolerat, ara es toleran i es normalitzen en alguns entorns. 5. Protocols institucionals contra la violència masclista URV: balanç del protocol contra la violència • Es fa balanç del primer any del protocol de la URV contra: - Assetjament sexual. - Assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere. • Dades recents (respecte l’any anterior): - 5 consultes (més que l’any anterior) sobre tràmits, ajuts i recursos. - 8 queixes (protestes formals per fets o situacions), tres menys que l’any anterior. - 2 denúncies formals que deriven en expedients informatius. • En la majoria de casos, les persones ateses han quedat satisfetes amb les mesures aplicades; en dos casos s’ha optat per denunciar formalment. • Quan el protocol no s’hi pot aplicar (fets fora de l’entorn universitari i sense relació amb l’activitat acadèmica), la unitat d’igualtat ofereix igualment: - Acompanyament. - Adaptacions acadèmiques. - Seguiment. El protocol unifica els antics protocols diferenciats per a estudiants i per a personal, i ara s’adreça a tota la comunitat universitària. Hospital Joan XXIII: protocol sanitari i trencar el silenci • A l’Hospital Universitari Joan XXIII, coincidint amb el 25N, se celebra una jornada d’igualtat i violència en perspectiva de gènere. • Hi participen professionals de: - Salut. - Treball social. - Justícia. - Cossos de seguretat. • S’hi presenta un protocol de detecció i prevenció de conductes no admissibles. • La gerent Ione Montalvo explica que l’objectiu és crear un entorn segur i de confiança: - Prioritzar la formació dels professionals. - Desenvolupar sensibilitat per detectar situacions de violència i acompanyar les víctimes. - Garantir que els pacients tinguin confiança per comunicar situacions de risc i activar mecanismes de seguretat. • La subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabeth Romero, destaca: El punt clau és trencar el silenci: ser al costat de les víctimes quan decideixen explicar què els passa, acompanyar-les i evitar que se sentin jutjades, perquè vegin que hi ha sortida. • L’Hospital Joan XXIII reforça així el missatge de tolerància zero i millora la detecció i prevenció de violència masclista en l’àmbit sanitari. 6. Economia i política local: pressupostos de la Diputació de Tarragona Pressupost de rècord 2026 i grans línies • La Diputació de Tarragona aprovarà un pressupost de 237,5 milions d’euros per al 2026: - Increment del 7% respecte a l’any anterior. - Nou rècord històric de la institució. • Gran consens polític: - Acord entre Esquerra Republicana i PSC. - Suport de Junts per Catalunya i Partit Popular. - Vox en queda fora. • La presidenta, Noemi Llaurador, en destaca: - Que permeten “continuar reforçant i tirant endavant les línies mestres del mandat 2023-2027”. - Són uns pressupostos compartits per tots els grups (excepte Vox). Projectes destacats i PLA IMPULS DIPTE • Projecte amb més pes: Pla Impuls Dipte, amb prop de 48 M€. - Clau per al bon funcionament dels ajuntaments, sobretot els més petits. • Altres línies d’inversió: - Teixit cultural i social: aposta per projectes culturals, museístics i associatius. - Gestió de l’aigua: 2,4 M€ destinats a millorar infraestructures i serveis. - Xarxa viària de la Diputació: 14,5 M€ per manteniment i millora. • Partides concretes: - 744.000 € per redactar el projecte de la nova seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco. - 70.000 € per estudis previs del trasllat de l’Escola i Conservatori de Música a la Tabacalera. - 82.000 € per a l’estudi museogràfic del futur Museu d’Art Modern. • El diputat d’Hisenda, Fran Moranxo, defineix els comptes com a: "Pressupostos sòlids, solvents i sobretot útils". • Marcel·lí Rovira (Junts) valora la mà estesa del govern i remarca que: La Diputació de Tarragona ha de servir els pobles i la ciutadania de la demarcació, i aquests pressupostos responen a aquest propòsit. • Els comptes s’aprovaran en el ple de divendres. 7. Patrimoni de la humanitat i Consorci de gestió de Tarraco Crítiques al nou model de gestió patrimonial • Maria Mercè Martorell (PP), responsable de patrimoni quan Tarragona va rebre la declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO ara fa 25 anys, es mostra desil·lusionada amb la deriva de Tarragona Patrimonial arran de la creació del nou consorci de gestió de Tarraco. • Principals crítiques: - La ciutat cedeix el control i la gestió dels béns Patrimoni de la Humanitat a un ENS extern. - Temor que bona part de la inversió vagi a parar a estructura administrativa i personal, i no a: • Conservació. • Preservació. • Difusió dels monuments. • Posa com a exemple Mèrida, on afirma que el 70% del pressupost del consorci es destina a capítol 1 (sous i despeses de personal), deixant en segon terme les intervencions directes sobre el patrimoni. • Tampoc entén que sigui la Generalitat qui presideixi l’ENS, i no l’alcalde de Tarragona: Remarca que fa 25 anys l’administració catalana no va estar a l’alçada de les necessitats de Tarraco, prioritzant altres zones com la Vall d’Aran. • En la mateixa entrevista, Martorell elogia la feina d’Elisa Vedrina, consellera que ha deixat l’Ajuntament per centrar-se en el càrrec de diputada al Congrés. 8. Cultura: REC Festival i escant Tarragona REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona • El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona arriba als 25 anys, centrat en cinema emergent i sobretot en òperes primes. • Programació: - Més de 30 films, molts d’ells estrenes a Catalunya o a l’Estat espanyol. - Inauguració (3 de desembre) amb "El canto de las manos", debut com a directora de María Valverde: • Segueix tres músics sords de Veneçuela dirigits per Gustavo Dudamel. • Preparació de la primera posada en escena de "Fidelio" interpretada en llengua de signes. Cloenda (8 de desembre) amb "Frontera" de Judit Colell (presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català): • Sessió amb la presència de la directora i de l’actor Miki Esparbé. • Compromís amb l’accessibilitat i els drets culturals: - Inauguració i cloenda amb intèrpret de llengua de signes catalana. - Subtitulació adaptada en aquestes sessions. • Seccions i activitats: - Secció oficial competitiva Òpera Prima. - Pantalla Tarracó: projeccions especials en espais singulars de la ciutat. - REC XICS: sessions infantils i familiars. - RecLab: activitats per al públic general i per a professionals del sector (tallers, trobades, indústria). - Activitat destacada: Screening Test (7 de desembre, a l’antiga Audiència), oberta al públic amb aforament limitat, on es pot visionar un projecte en muntatge. • Venda d’entrades i abonaments a través de la web oficial del festival. escant – Festival Internacional de Fotografia a Tarragona • El 12è Festival Internacional de Fotografia escant Tarragona consolida la ciutat com a referent de fotografia contemporània al Mediterrani. • Durada: fins al 7 de desembre, amb el Moll de Costa com a espai central. • Exposicions i propostes: - Mostra "Talent latent" i "El despertar d’Ícar". - Fotobooks i treballs d’autors com Txema Salvans (mirada irònica) i Paula Artés. - escant Films i projecte de Mer Houseman. - Publicació "Bloc". • Eix temàtic d’aquesta edició: l’aigua com a inspiració. 9. Esports: Nàstic, Club Tenis Tarragona i Lliga Genuine Nàstic de Tarragona: solidesa defensiva i proper calendari • El Nàstic de Tarragona centra el seu treball en no encaixar gols i trencar la sequera golejadora: - En les primeres 11 jornades havia fet només 3 porteries a zero i encaixat 17 gols. - Ara, en els dos darrers partits, ha mantingut la porteria a zero. • El defensa César Morgado valora: - S’està fent un treball defensiu molt ordenat i efectiu. - Manté la confiança en la qualitat ofensiva de l’equip: Si es manté la porteria a zero, "el normal és emportar-se els tres punts", confiat que tornaran les victòries i els gols. • Sobre el proper rival, l’Hèrcules, ara entrenat per Beto (amb qui Morgado va coincidir a l’Andorra): - El defineix com un entrenador valent i amant del bon joc. - Preveu un partit complicat i atractiu, amb un rival que voldrà disputar la pilota. • La plantilla descansa el dia d’emissió i reprèn els entrenaments l’endemà. • També s’anuncia l’horari de l’últim partit de 2025: - Jornada 17, a l’estadi El Maulí d’Antequera, el 20 de desembre a les 21 h. Club Tenis Tarragona: creixement i nous projectes • El Club Tenis Tarragona enceta una nova temporada i organitza un esmorzar amb la premsa per explicar l’actualitat del club. • El president Lluís Sales destaca: - Un nombre molt alt de socis, que situa el club «al límit» de la seva capacitat actual. - El club està “molt a tope”, i és el volum que poden assumir garantint bon servei. • Balanç del 2025: - Molt positiu en l’àmbit esportiu, econòmic i d’activitats. - S’han complert els objectius de pressupost i de calendaris. - El nivell de satisfacció dels socis és alt. • Previsions per al 2026: - Any clau per al desenvolupament de la segona fase de les obres de la zona parc. - Creixement d’instal·lacions per a: • Escoles de tennis i pàdel. • Nous gimnasos i espais esportius. • Relació amb la Federació Catalana de Tennis: - Sales subratlla que el club ha de mantenir un vincle molt estret amb les federacions. - Ell mateix forma part de la Junta Directiva de la Federació Catalana. - Les federacions coordinen competicions i calendari, i el club vol estar al màxim nivell en tennis i pàdel. - Es planteja la possibilitat d’organitzar noves competicions importants. Lliga Genuine i Nàstic com a referent d’inclusió • La Lliga Genuine torna a Tarragona, convertint de nou la ciutat en capital del futbol inclusiu durant el cap de setmana. • El president de la Fundació LaLiga, Clemente Villaverde, destaca: - Que la competició no té sostre mentre es mantingui la il·lusió. - L’obertura a seguir creixent mentre hi hagi equips de Primera i Segona implicats. - Considera Tarragona com “la casa” de la Lliga Genuine, on va néixer la competició i on tornen cada any. • El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, remarca: - Que és un projecte referent al país. - Satisfacció perquè el nom del Nàstic i de Tarragona voltin arreu del món associats a la Lliga Genuine i als valors d’inclusió. • Resultats esportius: - El Nàstic perd els tres partits de la fase disputada a Salou i queda en 14a posició. - Un cop tancada la primera fase, es pensa ja en la segona fase, que es farà a Cadis i Gijón. 10. Temps i serveis Previsió meteorològica • Informació de l’AEMET: - Descens de temperatures màximes: 18 °C a Tarragona, 17 °C al Vendrell, Reus i Tortosa, 13 °C a Gandesa. - Cel assolellat o poc ennubolat. - Vent moderat a fort de component nord, amb ratxes molt fortes (fins a 100 km/h) especialment a la meitat sud. - Fortes ratxes de vent i onatge al litoral. • Demà: - Continuarà el cel poc ennubolat. - Màximes a la baixa (16 °C a Tarragona; 15 °C al Vendrell i Tortosa; 11 °C a Gandesa). - Mínimes baixes al final del dia, amb glaçades a l’interior (7 °C a Tarragona, 4 °C a Gandesa). - Vent moderat de nord-oest, amb possibilitat de ratxes molt fortes. Mobilitat • Es recorda que, fins al 28 de novembre, per les obres al passeig de la Independència, la Línia 22 del bus urbà farà un recorregut alternatiu en tots dos sentits. 11. Tancament • L’informatiu es tanca remetent als butlletins horaris (a les 16 h, 17 h i 18 h) i a la web de Tarragona Ràdio per seguir l’actualitat. • Es dona pas a una falca publicitària final abans d’acabar l’emissió.
Visió general del programa L’edició 1005 de Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio aborda quatre grans blocs: Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST) i l’extensió SUEST Guàrdies 24/7 Jornada “Fem Francolí” de l’Associació Aurora (medi ambient i salut mental) Prevenció i detecció precoç del càncer colorectal amb l’Associació Contra el Càncer a Tarragona Envelliment actiu i solidaritat amb Gent Gran Activa: un tardeo i un festival solidari pel menjador social de Bonavista Entremig, el programa inclou butlletins i espais informatius sobre el 25N, pressupost de la Diputació de Tarragona i el festival de cinema REC, així com falques publicitàries i promoció de la graella esportiva i cultural de l’emissora. 1. Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST) 1.1. Què és el SUEST i a qui atén Les professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona expliquen el funcionament del Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST), que ha complert 20 anys. Atén persones que viuen una situació de fort impacte emocional i social (urgència o emergència) Objectius principals: Contenir l’estat emocional de la persona o família Recollir informació clau per fer un primer diagnòstic Derivar al servei més adequat de la xarxa de serveis socials i salut “Fem una recollida d’informació per diagnosticar la problemàtica i derivar-la al servei corresponent” 1.2. Com arriben els casos i quin és el circuit • Ubicació: a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona, al costat de la unitat d’atenció a les persones. • Vies d’entrada principals: - Guàrdia Urbana (persones que hi van directament, per exemple després d’un desnonament o situació de carrer) - Hospitals i àmbit salut - Serveis socials bàsics quan la situació no pot esperar agenda ordinària - Altres cossos o serveis (Mossos d’Esquadra, etc.) A l’arribada: S’ofereix espai d’escolta i contenció emocional Es fa una entrevista breu però intensa per identificar el problema urgent Es proporciona informació i assessorament sobre recursos disponibles Es detecten possibles situacions de risc o vulnerabilitat afegida 1.3. Durada de l’atenció i coordinació amb la xarxa El SUEST fa atenció inicial i puntual; el seguiment profund no acostuma a superar una setmana Sempre es deriva el cas a: Serveis socials bàsics per al pla de treball Serveis especialitzats (violència masclista, salut mental, etc.) Treball intens de coordinació amb: Recursos de violència masclista CAP i serveis sanitaris Xarxa completa de serveis socials i entitats del territori 1.4. Perfils i tipus de situacions ateses Els casos més freqüents inclouen: Violència masclista (la majoria dels casos, coincidint també amb el context del 25N) Persones sense sostre i situacions de desnonament Gent gran en situació de vulnerabilitat Persones amb diversitat funcional en risc o sense suport adequat La clau diferencial és la naturalesa d’urgència/emergència de la situació, més que no pas el perfil concret. 1.5. Horaris, equip i accés ciutadà Fins fa 2 anys: atenció de 8 a 15 h Actualment: 8 a 20 h Equip de SUEST “diürn”: 1 treballadora social 1 educadora social Coordinació del servei (tasques de suport, estructura i enllaç amb la resta d’equip de l’Institut) Qualsevol ciutadà de Tarragona que es trobi en una urgència o emergència social pot accedir al servei, habitualment: Derivat per Guàrdia Urbana o serveis socials, però també pot adreçar-s’hi directament si la situació és urgent. 2. SUEST Guàrdies: cobertura 24/7 en emergències greus 2.1. Què és el SUEST Guàrdies i per què neix Des del 14 de juliol d’enguany funciona el SUEST Guàrdies, una ampliació del servei per garantir cobertura 24 hores, 7 dies a la setmana. Franja coberta: de 20 h a 8 h (la nit) + caps de setmana i festius Respon a la necessitat d’estar operatius en: Nits i caps de setmana, quan sovint es produeixen situacions greus Casos que “no poden esperar a dilluns” 2.2. Activació i funcionament del servei de guàrdia • Qui l’activa? - Sempre el cap de torn de la Guàrdia Urbana de Tarragona • Equip de guàrdia: - Professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona: - Treballadors/es socials - Educadores socials - Psicòlogues - Un professional està de guàrdia amb telèfon mòbil específic del SUEST • Circuit d’actuació: - El cap de torn truca al mòbil del SUEST - El/la professional de guàrdia fa una primera exploració telefònica - En un màxim d’uns 30 minuts s’ha de personar: - A les dependències de la Guàrdia Urbana, o bé - Al lloc indicat pel cap de torn (espai del succés, hospital, etc.) 2.3. Tipus de situacions en què s’activa el SUEST Guàrdies Es reserva per a emergències socials de gran impacte, com ara: Violència masclista greu i feminicidis Desallotjaments sobtats per: Incendis Explosions Inundacions Ruïna d’edificis o catàstrofes naturals Accidents múltiples amb forta càrrega emocional, on cal suport psicosocial immediat Objectiu: acompanyament i suport emocional in situ a les persones i famílies en situació crítica. 2.4. Dades d’activació i pes de la violència masclista Des del 14 de juliol fins al moment de l’entrevista: 19 activacions en total 12 en caps de setmana o festius 7 entre setmana De les 19 activacions, 13 corresponen a víctimes de violència masclista Les dades confirmen: Una taxa d’activació significativa, sobretot en dies no laborables El pes central de la violència masclista en les emergències socials greus 2.5. Consolidació i futur del servei El projecte va començar com a prova pilot el juliol Hi ha continuïtat garantida fins al 2026 Actualment compta amb 16 professionals a l’equip de guàrdies Voluntat de: Consolidar una estructura estable dins l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona Reforçar-lo com a servei d’atenció ciutadana clau en una ciutat com Tarragona, capital de província Les professionals destaquen l’orgull i satisfacció per la implicació dels companys i companyes i aposten per donar-li viabilitat i futur com a recurs estructural. 3. “Fem Francolí”: natura, salut mental i voluntariat 3.1. Una jornada històrica de l’Associació Aurora L’Associació Aurora presenta la 13a jornada “Fem Francolí”, una de les activitats més antigues i emblemàtiques de l’entitat. És una jornada de voluntariat que combina: Conservació de la natura Treball en salut mental Protagonisme dels treballadors de l’associació, molts vinculats a l’àmbit de la salut mental “És el binomi que conforma Aurora: salut mental i natura” 3.2. On i quan se celebra • Lloc: entorn del riu Francolí, al camí del riu davant del Parc Francolí, prop del pont de Santa Tecla. • Informació i inscripcions: - A través de xarxes socials, web de l’entitat i cartells amb codi QR - Per a qui no fa servir eines digitals, la referència clara és: “sota el pont de Santa Tecla, al riu Francolí, davant del Parc Francolí” Horaris aproximats: A partir de les 10:00 h: arribada i rebuda de participants A les 10:30 h: inici de les activitats 3.3. Activitats principals de la jornada La jornada es divideix en dues grans activitats: Sortida guiada de descoberta de natura Ruta pel riu Francolí per conèixer: Fauna i flora locals Biodiversitat de l’espai Els treballadors d’Aurora fan de guies: Expliquen les tasques de conservació que fan Mostren com treballen i quin és l’impacte del seu dia a dia Objectiu: que la ciutadania conegui millor l’entitat, els seus professionals i l’ecosistema del riu Dinàmica de salut mental Preparada per l’equip d’atenció a la persona de l’entitat Treballa: Tabús sobre salut mental Autoconeixement personal Espais per parlar amb normalitat de temes que sovint “costen” 3.4. Objectius i col·laboracions Objectius clau: Mostrar el binomi salut mental – natura propi d’Aurora Obrir la jornada a tota la ciutadania (tothom és benvingut) Sensibilitzar sobre la biodiversitat amagada del riu Francolí Normalitzar la conversa sobre salut mental Col·laboracions destacades: Ajuntament de Tarragona: Proporciona petit càtering/esmorzar per als participants L’organització reparteix gots reutilitzables de plàstic per evitar ampolles d’un sol ús (gots tipus festa major) Europa Direct Tarragona Entitat Ocell de Fot, que ofereix un petit obsequi final a les persones participants 4. Butlletí horari i falques: 25N, Diputació i REC Entre la primera i la segona part del programa, s’emet un Butlletí horari i diverses falques publicitàries i de promoció de continguts de l’emissora. 4.1. Informació sobre el 25N i la violència masclista Notícies centrades en els actes del 25 de novembre (25N) a Tarragona i Catalunya: A Tarragona, sota el lema “el masclisme juga brut”, s’organitzen activitats reivindicatives durant tot el dia Davant de l’Ajuntament de Tarragona es fa la lectura del manifest, que enguany posa el focus en: La violència masclista en l’àmbit digital Els insultos i agressions a dones amb projecció pública (líderes polítiques, periodistes, etc.) “És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques” per combatre aquesta violència L’acte és presidit per l’alcalde Rubén Viñuales, que demana a la ciutat: “Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d’una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica. És una lluita quotidiana.” També es destaca la participació d’entitats adherides a la xarxa NOA. 4.1.1. Accions sindicals: Comissions Obreres i UGT Comissions Obreres (CCOO) denuncia la violència masclista en totes les seves formes i organitza 16 actes arreu de Catalunya, fins al 4 de desembre Activitats a la seu del sindicat: Xerrada “Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes” a càrrec d’Alexia Amat (mare protectora i fundadora de Terme, creadora del projecte Empoderat) Lectura de Manifest conjunt amb UGT Ofrena floral per les dones assassinades Performance per visibilitzar les víctimes de violència vicària La representant d’UGT, Mar Vázquez, recorda: La presència persistent de: Assassinats masclistes Violència vicària Assetjament als llocs de treball La importància dels protocols d’empresa i de la normativa vigent (Estatut, lleis de protecció) que permeten a les dones víctimes: Adaptar lloc i horari de feina Sense que això tingui repercussió negativa en la seva situació laboral 4.2. Pressupost de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona té previst aprovar un pressupost per al 2026 de 237,5 milions d’euros, un 7% més que l’actual Es tracta novament d’un pressupost de rècord, amb ampli consens polític: Suport d’Esquerra, PSC, Junts i PP La presidenta Noemí Llauradó subratlla: Que permet reforçar les línies mestres del mandat 2023–2027 Que volen que siguin “els pressupostos de tots i totes” Inversions destacades: Nova seu operativa a la Plaça Imperial Tàrraco Trasllat del Conservatori de Música a la Tabacalera 4.3. Festival REC de Cinema de Tarragona El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, presenta una programació amb més de 30 films Moltes seran estrena a Catalunya o a l’Estat espanyol El festival celebra la 25a edició del 3 al 8 de desembre Inauguració (3 de desembre) amb El canto de las manos, debut com a directora de María Valverde Cloenda (8 de desembre) amb En frontera de Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català La informació ampliada es pot consultar a tarragonaradio.cat. 4.4. Falques publicitàries i autopromocions Durant la pausa també s’emeten diverses falques publicitàries i d’autopromoció de programes: Sempre Nàstic: Promoció del partit Nàstic de Tarragona – Hèrcules (jornada 14, Primera Federació, grup 2) Emissió des del Nou Estadi Costa Daurada, en directe, per Tarragona Ràdio, web i aplicacions mòbil Referència a jocs i participació d’oients a les xarxes Espais culturals i musicals de la graella de programació: Programes com “Sempre hi ha temps per la cultura”, “Fans de Tarragona”, etc. Oferta comercial de publicitat a Tarragona Ràdio: Promoció “nou comerç” (set dies de publicitat des de 80 € + IVA) Descomptes per contractes anuals Campanyes institucionals: Millora dels trens regionals del sud de Catalunya (R13, connexions, horaris) per part del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible Explicació del Pla Impuls DIPTE de la Diputació de Tarragona per reduir burocràcia i donar eines als ajuntaments 5. Càncer colorectal: què és, factors de risc i cribatge A la segona part del programa, l’espai de la Associació Contra el Càncer a Tarragona dona veu a la doctora Belén Ballester, metge adjunta de l’Hospital Joan XXIII i responsable de la consulta de risc de càncer, per parlar del càncer colorectal. 5.1. Què és el càncer de còlon i recte i com s’origina El càncer colorectal és un tumor que s’origina a la paret interna del budell gros o del recte. Normalment deriva de pòlips: Petits “voltets” a la mucosa del budell Si es deixen evolucionar 10–15 anys poden malignitzar-se i convertir-se en càncer Els pòlips apareixen quan: Algunes cèl·lules del budell creixen de forma desordenada Causes principals: Canvis naturals en els gens de les cèl·lules a mesura que envellim Influència de l’entorn i dels hàbits: Alimentació Consum de tabac Procés inflamatori al budell Envelliment general 5.2. Freqüència i edats de risc És el càncer més freqüent si sumem homes i dones Pic d’edat habitual: 65–75 anys Hi ha un augment clar a partir dels 50 anys Les últimes dècades mostren una tendència preocupant a l’alça en adults joves (<50 anys) Afecta una mica més als homes (aprox. proporció 3:2 respecte a dones) 5.3. Factors de risc modificables: què cal evitar i què convé potenciar La doctora Ballester insisteix que es pot treballar en dues línies: Modificar factors de risc (hàbits i estil de vida) Detecció precoç amb programes de cribatge 5.3.1. Hàbits que augmenten el risc Consum de carns processades: Bacon, salsitxes i similars Excés de carn vermella: Més de 500 g setmanals (porc, vedella, etc.) Sedentarisme i manca d’exercici físic Sobrepès i obesitat, especialment abdominal Consum d’alcohol i tabac 5.3.2. Hàbits que disminueixen el risc Dieta rica en fibra: Cereals integrals Fruita i verdura Llegums Consum adequat de làctics Pràctica regular d’exercici físic i vida activa La doctora remarca que sabem què hem de fer, però costa canviar hàbits fins que “veiem les orelles al llop”, tot i que són mesures clau de prevenció. 5.4. Importància del cribatge i com funciona El cribatge de càncer colorectal és fonamental perquè permet: Detectar pòlips premalignes i eliminar-los (evitant que esdevinguin càncer) Diagnosticar càncers en fases molt precoces, amb moltes més opcions de curació “Amb el cribatge disminuïm la incidència de càncer i millorem la supervivència” 5.4.1. A qui s’adreça el programa A Catalunya, el programa de cribatge està dirigit a: Homes i dones de 50 a 69 anys Asimptomàtics (persones que no presenten símptomes) 5.4.2. Passos del cribatge Carta a casa: S’explica breument què és el càncer colorectal i el programa de cribatge Es convida a participar-hi voluntàriament Recollida del kit: La carta indica farmàcies i CAPs propers on recollir el kit de test de sang oculta en femta Recollida de la mostra: A casa, la persona segueix les instruccions del kit per recollir una mostra de femta Retorn del kit: Es porta novament a la farmàcia o al CAP Resultats: Al cap d’unes setmanes, s’envia el resultat per carta Si és negatiu: Es rep l’avís que es repetirà cada 2 anys Si és positiu: Es convida la persona a fer-se una colonoscòpia per estudiar l’origen del sagnat (pòlips, lesions, etc.) 5.5. Taxa de participació i barreres principals La participació és massa baixa: Al Tarragonès, la taxa se situa al voltant del 37% (aprox. 4 de cada 10 persones) Factors que expliquen la baixa participació: Manca d’informació sobre què és exactament el cribatge Baixa percepció del risc personal: La gent es troba bé, té analítiques normals i creu que “no pot tenir un càncer” Oblit i logística: S’ha d’anar a la farmàcia, recollir, tornar-hi… i es va posposant Rebuig a la colonoscòpia: Molta gent associa directament cribatge amb colonoscòpia i li fa mandra o por la preparació La doctora recorda que primer només és un test de femta Por al diagnòstic: Persones que prefereixen “no saber-ho” fins que apareguin símptomes La doctora insisteix que aquesta por és un error greu: “Si ho fem ara, detectarem una lesió en un estadi en què et podràs curar” Missatge clau del programa: cal aprofitar el cribatge i perdre la por. 5.6. Símptomes d’alerta que no s’han d’ignorar Encara que el programa va dirigit a persones sense símptomes, la doctora Ballester recorda els signes d’alerta que han de portar a consultar el metge d’atenció primària: Sagnat rectal: Sang vermella o fosca a la femta Canviar la manera d’anar de ventre de forma mantinguda: Diarrea o restrenyiment persistent durant setmanes, no canvis puntuals Pèrdua de pes no intencionada: El pacient menja igual però viu una pèrdua de pes continuada Dolor abdominal persistent Anèmia per dèficit de ferro detectada en analítica, especialment si no hi ha una altra causa evident Davant d’aquests símptomes, no s’han de banalitzar; cal consultar el metge de capçalera. 5.7. Crida final a la participació L’espai es tanca amb una crida clara: A partir dels 50 anys, cal respondre a la carta del programa de cribatge i fer-se el test de sang oculta Si el resultat és negatiu, repetir-lo cada 2 anys L’objectiu és augmentar la participació, reduir la incidència del càncer i millorar la supervivència La doctora agraeix la tasca de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona i l’oportunitat d’explicar-ho a la Tarragona Ràdio. 6. Gent Gran Activa: tardeo i festival solidari En el darrer bloc del programa, Gent Gran Activa presenta dues iniciatives: un tardeo musical i un festival solidari en suport al menjador social de Bonavista. 6.1. Objectiu general: envelliment actiu i participació La coordinadora Cèlia López i l’equip convidat expliquen que el propòsit és: Fomentar un envelliment actiu i participatiu Donar espais perquè la gent gran es mogui, balli, socialitzi i gaudeixi Implicar-los en iniciatives solidàries amb impacte al territori Recorden també que la idea del festival solidari ve de l’any 2015 (amb un parèntesi posterior), i que enguany seria ja el desè aniversari d’aquesta iniciativa. 6.2. Tardeo per a gent gran: ball i música “de discoteca” 6.2.1. Format i novetat de l’activitat Data: divendres 28, a les 18:00 h Lloc: Llar Centre, al carrer Adrià És una activitat nova per a gent gran: S’allunya una mica del format tradicional d’orquestra Apropa el model de tardeo que ha tingut èxit a l’estiu entre públic més jove La Raquel Fernández (educadora / integradora de Gent Gran Activa) explica que: Es proposa ball tipus discoteca, amb música variada i ballable S’aposta per una activitat que aporti beneficis físics, mentals i socials “Ballar aporta molt, tant a nivell físic com mental i per socialitzar” 6.2.2. Preparació i ambient S’ha treballat una selecció musical variada, pensada per: Gent que va ballar als 70 i 80 Incorporar també música moderna i versions actuals Es recrea l’ambient de discoteca amb: Altaveus i llums adequats Espai adaptat per ballar còmodament Les cançons inclouen: Èxits dels anys 70 i 80: Camilo Sesto, Mecano, Queen… Artistes i temes icònics: Raffaella Carrà, cançons com “Un rayo de sol”, salsa moderna… Música que tothom coneix i pot cantar i ballar, sovint reutilitzada en remescles actuals Les integrants de l’associació també han muntat un petit bar: Per oferir begudes i quelcom per picar Afegint un component de trobada social informal 6.2.3. Qui pot assistir i com És una activitat oberta i gratuïta: No cal ser soci de la llar Qualsevol persona gran que ho desitgi pot venir Fins i tot persones no tan grans són benvingudes si volen participar El participant Jordi Parisi celebra la iniciativa perquè sovint: Sembla que la gent gran “quedi arraconada” de determinats espais d’oci Falta oferta específica de lleure per a persones grans a nivell de ciutat 6.3. Festival solidari pro Menjador Social de Bonavista 6.3.1. Data, lloc i funcionament Data: 13 de desembre Hora: 17:00 h Lloc: Sala August del Palau de Congressos de Tarragona Es tracta d’un festival solidari organitzat per Gent Gran Activa amb la participació de diverses llars de persones grans. Hi participaran més de 200 persones a l’escenari, organitzades en grups És una iniciativa molt treballosa, amb moltes hores d’assaig i coordinació al darrere Per assistir-hi: Les llars participants disposen d’entrades També se’n poden recollir a l’oficina de Gent Gran Activa A canvi de l’entrada, es demana un aliment per al menjador social de Bonavista (Associació Joventut i Vida) 6.3.2. Destinació solidària: què necessita el menjador social La Raquel Quílez, de l’Associació Joventut i Vida, explica: El menjador social de Bonavista és molt afectat per les necessitats i depèn de donacions La gent gran és molt generosa i tradicionalment ha omplert les despenses del menjador Fa una mena de “carta als Reis” sobre el que més necessiten: Aliments especialment necessaris: Llegums (llenties, cigrons, etc.) Tomàquet fregit Conserves Pasta Aliments de què ara mateix van menys faltats: Arròs Llet (sobretot per temes de caducitat, ja que tenen una mica de marge) Es recomana, per tant, que qui pugui prioritzi llegums, conserves, tomàquet i pasta, sense deixar de banda altres donacions. 6.3.3. Contingut artístic del festival El Jordi Parisi, vinculat a un grup de teatre musical amb 30 anys de trajectòria, avança una primícia: Participaran amb una adaptació del musical “Hello, Dolly!” Ell farà el personatge que rememora Louis Armstrong, en una mena de format “Tu cara me suena” El missatge que transmet és: “L’important no és fer-ho perfecte, sinó gaudir-ho” El festival comptarà amb: Diversos grups de gent gran mostrant els seus talents (ball, teatre, música…) Un públic format per famílies, amistats i ciutadania, amb les entrades limitades, de manera que s’anima a recollir-les amb antelació 6.4. Missatge final de Gent Gran Activa Cèlia López tanca destacant: L’enorme feina invisible al darrere (organització, assajos, coordinació de 200 persones) La importància d’aprofitar aquests espais per: Fer visible el talent i l’energia de la gent gran Crear vincles intergeneracionals a través de l’art i la solidaritat I recorda les dues cites clau: Tardeo: divendres 28, 18 h, a la Llar Centre (carrer Adrià) Festival solidari: 13 de desembre, 17 h, Sala August – Palau de Congressos, a favor del menjador social de Bonavista 7. Tancament del programa El presentador recorda que és l’edició número 1005 de Tothom i: Acomiada els convidats agraint la feina i la participació Indica que Tarragona Ràdio continua amb els serveis informatius Convida l’audiència a retrobar-se dimarts vinent a dos quarts d’una a la sintonia de Tarragona Ràdio per a una nova edició del programa.
Visió general del programa En aquesta edició de TGN Esports es repassen tres grans blocs de l’actualitat esportiva vinculada a Tarragona: • Futbol: novetats del Nàstic de Tarragona, tant a nivell de calendari com de promocions de Black Friday i situació esportiva. • Gimnàstica rítmica: excel·lents resultats del club Calòs al Campionat d’Espanya de conjunts base, amb anàlisi de la projecció de les gimnastes i del dia a dia d’entrenaments al Palau d’Esports Catalunya. • Bàsquet: moment dolç del CBT a Tercera FEB i seguiment del català Pol Olivier a la lliga noruega. "El resultat ha sigut increïble... és un objectiu molt, molt, molt satisfactor" — Patricia Bello, sobre el Campionat d’Espanya de conjunts A continuació es detallen els temes, estructurats per blocs i amb els principals punts destacats. 1. Actualitat del Nàstic de Tarragona 1.1. Horari del darrer partit de lliga de 2025 • Es confirma l’horari del partit de la jornada 17 de Lliga, últim de l’any 2025. • Partit: Antequera – Nàstic • Data: dissabte 20 de desembre • Hora: 21.00 h • Estadi: El Maulí (Antequera) Aquest enfrontament tancarà l’any competitiu del Nàstic de Tarragona, que jugarà lluny de la ciutat. 1.2. Black Friday del Nàstic: descomptes en entrades i botiga • El club impulsa una campanya de Black Friday que inclou: • Descomptes en productes de marca i roba de la botiga del club. • Promoció especial d’entrades per al partit Nàstic – Hèrcules d’aquest diumenge. • Condicions de la promoció: • Cada abonat pot adquirir 4 entrades addicionals. • Inicialment, a la mateixa ubicació de l’abonament; si s’esgoten, en altres zones. • Preu: 5 € per entrada. • Compra preferentment online; si hi ha problemes, també a l’oficina d’atenció al soci del Nou Estadi Costa Daurada. • Objectiu del club: omplir les graderies aprofitant que el partit és a les 16.00 h, una hora més còmoda que altres jornades recents. 1.3. Estat esportiu del Nàstic: solidesa defensiva i proper rival 1.3.1. Focus en la defensa i porteria a zero • Després del partit al camp del Murcia, on el Nàstic va encaixar 3 gols tot i millorar el joc, el tècnic Cristóbal Parralo ha prioritzat la seguretat defensiva. • Resultat de l’ajust tàctic: • 2 darreres jornades: 1 victòria i 1 empat. • Dues porteries a zero consecutives. • Declaracions del defensa César Morgado (en castellà a l’àudio) que el resum subratlla: "Estamos perdiendo mucho empeño ahora mismo en dejar la portería a cero... con la gente que tenemos arriba, si tenemos la portería a cero, lo normal es que nos llevemos tres puntos." • Idea clau: créixer des de la solidesa defensiva i fer bona la feina al proper partit a casa. 1.3.2. Enfrontament contra l’Hèrcules i duel de propostes • Proper rival a casa: Hèrcules CF, un històric del futbol espanyol. • A la banqueta visitant: Beto Company, amb passat al Nàstic i que coneix bé l’entitat. • L’Hèrcules arriba: • D’estrenar entrenador (Beto) amb victòria contra el cuer, el Betis Deportivo. • Segons César Morgado, que el va tenir com a entrenador a l’Andorra: • S’espera un partit on tots dos equips vulguin disputar i tenir la pilota. • Caldrà veure qui domina i s’emporta els punts al final dels 90 minuts. 1.3.3. Horaris i prèvia del partit • El partit Nàstic – Hèrcules es juga diumenge a les 16.00 h. • Prèvia de ràdio de TGN Esports: • Emissió des de les 15.00 h, permetent als oients dinar una mica d’hora i seguir tota la prèvia. 2. Gimnàstica rítmica: èxit del club Calòs 2.1. Resultats al Campionat d’Espanya de conjunts base Convidada: Patricia Bello, referent tècnica del club Calòs de Tarragona. • Competició: Campionat d’Espanya de conjunts base, celebrat a Castelló. • Participació del Calòs per categories: • Cadet: 12è lloc de 118 equips. • Aleví: 20è lloc de 106 equips. • Infantil: 54è lloc de 112 equips. • Tot i no pujar al podi, el club valora molt positivament els resultats per: • El volum i nivell de participants. • El fet d’haver clavat els exercicis sense errades greus. "L’objectiu ha sortit, els exercicis han sortit sense traiguda i el resultat ha sigut increïble... Estem molt contents." 2.2. Projecció esportiva i treball de base 2.2.1. Categoria cadet: millor exercici de la temporada • La categoria cadet és la que ara mateix promet més, si es parteix dels resultats. • Característiques destacades: • Porten molts anys treballant juntes. • Ja havien anat al Campionat d’Espanya fa dos anys. • Aquest any han tornat a situar-se “a dalt” i han aconseguit: • Millor exercici de la temporada. • Millor puntuació amb diferència. • Quant a les més petites (alevines): • Tot just viuen el segon Campionat d’Espanya. • El resultat té, segons Patricia, encara més valor perquè són molt joves i ja competeixen a bon nivell. 2.2.2. Relació amb altres clubs i nivell estatal • El campionat reuneix equips d’arreu de l’Estat. • El Calòs ha pogut "codejar-se" amb clubs molt potents de tota la península. • La combinació de: • Treball de tota la temporada. • Execució quasi perfecta el dia de la competició. fa que el club estigui "encantat de la vida" amb les puntuacions aconseguides. 2.3. Noms propis: les gimnastes del Calòs Patricia detalla els conjunts participants i les seves integrants. Conjunt cadet: • Anna Pérez • Jana Sarbós • Jana Margalef • Berta Tós • Martina Márquez • Iana Sánchez Conjunt infantil: • Ona Fatomata Carreca • Anna Reales • Aitana Hernández • Yana Fernández • Daniela Gil Conjunt aleví: • Rayana Alcadawi • Bianca Potau • Valeria Romero • Valeria Arango • Alicia Guerra Reconeixement explícit del programa i de Patricia a totes les gimnastes pel treball sostingut i la capacitat de competir a nivell estatal. 2.4. Instal·lacions i dia a dia d’entrenament 2.4.1. Del Palau de Congressos al Palau d’Esports Catalunya • Històricament, el Calòs ha passat per diferents espais: • Palau de Congressos • Pavelló de Sant Pere i Sant Pau • Actualment, fa 2–3 anys que el club entrena al Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània. • Situació actual: • Comparteixen pistes amb el Club Gimnàstic Tarragona. • Patricia valora molt positivament: • L’alçada del recinte. • L’espai disponible. "El fet d’entrar en un lloc i no haver de mirar el sostre, a veure si m’arriben o no m’arriben els aparells, està guai. No em puc queixar." • Únic inconvenient: de vegades el Palau està ocupat i cal buscar alternatives, però s’ha normalitzat aquesta dinàmica. 2.4.2. Proper repte: Madrid • El proper cap de setmana, Patricia viatja a Madrid amb la gimnasta Berta per competir en individual. • És un pas complementari al treball de conjunts, que reforça la projecció esportiva del club. 2.5. Valors, motivació i futur del club Calòs 2.5.1. La “benzina” de Patricia Bello A la pregunta sobre d’on treu energia per mantenir-se al capdavant del projecte, Patricia destaca que: • El que més la motiva és veure l’evolució de les nenes: • De nenes a donetes i, finalment, dones. • El seu objectiu no és només guanyar, sinó transmetre valors: • Treball en equip • Compromís • Responsabilitat "És un esport molt complicat... on al final les nenes aprenen, més que fer esport, valors de la vida." 2.5.2. Futur del club: molta base però un esport exigent • El Calòs té moltes nenes de base, i el repte és anar veient: • Quins resultats arriben amb el temps. • Dificultats principals: • La gimnàstica rítmica és un esport molt dur i sacrificat. • Cada vegada costa més compatibilitzar: • Hores d’entrenament. • Implicació de les famílies i relació amb els pares. Malgrat tot, el missatge final és de continuïtat i ambició moderada, consolidant la feina feta i posant el focus en la formació integral de les gimnastes. 3. Bàsquet: CBT i trajectòria internacional de Pol Olivier 3.1. CBT masculí a Tercera FEB: moment dolç Convidat: Marc Buscail, jugador del CBT. 3.1.1. Inici de temporada i estat de forma de l’equip • El CBT ha començat molt bé la temporada a Tercera FEB: • Va perdre el primer partit, tot i haver pogut guanyar-lo. • Després, tots els partits han acabat amb victòria. • L’equip només té un equip per sobre a la classificació, situant-se en segona posició i signant una gran ratxa positiva. • Última victòria destacada: a Inca (Mallorca), en un partit molt ben competit. 3.1.2. ADN de l’equip: intensitat i defensa Marc descriu la clau del bon moment de l’equip: • Han aconseguit un equip amb rols definits, on tots els jugadors se senten importants. • ADN molt clar basat en: • Intensitat defensiva. • Rebot fort. • Lluitar cada pilota. • No donar-se mai per vençuts, ni en situacions dolentes de partit. "Si en alguna cosa no ens poden guanyar és en actitud, en ganes, en intensitat." • Des de la defensa, l’equip genera moltes opcions en atac perquè: • Totes les posicions tenen jugadors capaços d’anotar i crear joc. 3.1.3. Estat personal de Marc Buscail • Marc assegura que s’està retrobant amb la seva millor versió: • Se sent molt còmode amb l’equip i els companys. • Es veu bé tant en atac com en defensa. • Encara vol millorar detalls: • Utilitza els entrenaments per polir aspectes concrets del joc. • Té un rol que li agrada i en el qual pot ajudar l’equip en diferents facetes. 3.1.4. Objectius: estar a dalt sense obsessió pel liderat • Objectiu col·lectiu: • Estar a la zona alta, entre els millors. • Principals rivals assenyalats per Marc: • Mollerussa: molt bon equip, entrenen molts dies i són molt competitius. • L’Hospitalet: equipàs amb gran potencial. • Castelldefels: conjunt molt experimentat. • No es marquen com a obligació ser primers, sinó: • Mantindre’s competitius a dalt, amb ambició però sense pressió desmesurada. 3.2. Mirada de Marc Buscail al Nàstic i valoració del staff del CBT 3.2.1. Opinió de Marc sobre el Nàstic de Tarragona • Com a aficionat futboler declarat, Marc comenta breument el Nàstic: • Percepció que la defensa està millorant. • Creu que cal polir l’atac i que el canvi d’entrenador hauria de servir per: • Millorar la dinàmica. • Aconseguir millors resultats. • Situar el Nàstic entre els primers de la classificació. 3.2.2. Valoració del tècnic Toni Ramón al CBT • Aquesta és la primera temporada completa de Toni Ramón com a entrenador principal del CBT (en anys anteriors havia entrat com a ajudant o a mitja temporada). • Marc destaca: • L’excel·lent feina de tot l’staff tècnic. • La capacitat del Toni de transmetre un ADN molt clar: • Lluitar cada pilota. • Ser molt intensos en defensa. • No perdre mai en actitud i ganes. • També hi ha un treball important en l’àmbit tècnic i tàctic, però el factor diferencial és: • Evitar perdre l’ambició, malgrat encadenar diverses victòries. 3.3. Proper partit del CBT • El cap de setmana següent, el CBT juga a casa contra Calvià. • Inicialment es menciona que és dissabte a les 19.00 h, però: • Es rectifica que l’horari pot haver canviat per facilitar la tornada de l’equip balear. • Recomanació implícita: consultar l’horari definitiu. 4. Pol Olivier des de Noruega: bàsquet internacional Convidat: Pol Olivier, exjugador vinculat a Tarragona, actualment a la lliga noruega. 4.1. Vida i condicions a Bergen (Noruega) • El programa contacta amb Pol a Bergen, ciutat noruega on juga actualment. • Situació el dia de la trucada: • Dia solejat i maco, però amb -2 °C de temperatura. • El presentador, que prefereix el fred a la calor, comenta amb humor que hi aniria encantat. 4.2. Inici de temporada amb el seu equip • L’equip de Pol: • Ve de guanyar dues lligues consecutives. • Té expectatives altes i l’objectiu és estar al capdavant de la classificació. • Inici de temporada: • Han patit algunes lesions importants en les primeres jornades. • Tot i això, l’equip es manté a dalt, liderant la taula o en posicions capdavanteres. • Ha arribat alguna derrota inesperada, condicionada per aquestes baixes. Pol resta importància relativa a la classificació del moment, però admet que, pel context del club, “estar a dalt” és gairebé una obligació competitiva. 4.3. Estat físic i rol de Pol • A nivell personal, Pol havia començat la temporada: • Molt content amb el seu rendiment. • Amb bons minuts i bones estadístiques. • Contribuint de manera clara a les victòries de l’equip. • Situació mèdica actual: • Ha patit una petita lesió muscular que ha obligat a una aturada. • Encara s’està valorant la gravetat, però ell creu que no serà res greu. • Context de calendari: • Coincideix amb un paró per finestres FIBA, cosa que li dóna 1–2 setmanes per recuperar-se amb calma. 4.4. Calendari abans de Nadal i tornada a casa 4.4.1. Partits abans de les festes • Fins a Nadal, el calendari és atípic: • Només un partit de lliga nacional. • Dos partits de lliga europea: • Un a Holanda. • Un altre a casa, el 16 de desembre. • Després del partit del 16 de desembre, l’equip gaudirà d’uns dies de descans. 4.4.2. Nadal a Tarragona • Pol confirma que tornarà per Nadal: • Tindrà 8–9 dies de vacances. • Ja té els bitllets per venir a passar les festes amb la família i amics a Tarragona. Hi ha voluntat de retrobar-se amb gent de la ciutat i, si és possible, de passar pel programa o saludar el presentador quan sigui aquí. 5. Idees clau del programa • Nàstic de Tarragona: • Confirmat el darrer partit de lliga de 2025 a Antequera (20 de desembre, 21.00 h). • Forta campanya de Black Friday amb entrades a 5 € per al partit contra l’Hèrcules. • Equip centrat en no encaixar gols: dues porteries a zero consecutives i confiança en l’atac. • Gimnàstica rítmica – Calòs: • Resultats molt destacats en un Campionat d’Espanya amb gran participació. • Excel·lent projecció del conjunt cadet i bones perspectives per a les categories de base. • Consolidació del Palau d’Esports Catalunya com a “casa” d’entrenament. • Fort accent en valors humans (compromís, responsabilitat, treball en equip). • CBT i bàsquet local: • CBT en un gran moment esportiu a Tercera FEB, amb només una derrota i ple de victòries des d’aleshores. • Model basat en la defensa, la intensitat i la implicació de tots els jugadors. • Bona sintonia amb el tècnic Toni Ramón i confiança en seguir a la part alta. • Pol Olivier a Noruega: • Equip noruec líder o colíder, malgrat lesions i algun entrebanc. • Pol viu un bon moment esportiu, només interromput temporalment per una molèstia muscular. • Abans de Nadal disputarà partits de lliga i d’Europa, i després tornarà a Tarragona per festes.
Resum general del podcast Programa especial de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 centrat en el 25N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones, combinat amb l’actualitat municipal, cultural i patrimonial de Tarragona. S’hi barregen: • Reflexions i dades molt dures sobre violència masclista (especialment entre joves i en l’àmbit digital) • Debat polític local (25N, extrem dreta, jovent, pressupostos municipals, gestió del patrimoni i del títol UNESCO de Tàrraco) • Testimonis i projectes de ciutat: Setmana Santa, espais segurs als campus de la URV, llibre de relats sobre violència masclista, i el paper del periodisme local 1. Obertura del programa i agenda del dia Context i to del programa • Data d’emissió: dimarts 25 de novembre de 2025. • Marc del programa: 25N, amb el lema institucional «el masclisme juga brut». • S’anuncien els actes institucionals del dia: - Lectura de manifest a l’Ajuntament de Tarragona (11 h) - Acte unitari dels sindicats majoritaris a la plaça de la Dona Treballadora (12 h) • El programa avança continguts: - Entrevistes sobre violència masclista i àmbit digital amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) - Tertúlia política amb PSC, PP i ERC - Projecte «espais segurs» a la Universitat Rovira i Virgili - Llibre de relats sobre violència masclista Nankoronaisa - Actualitat municipal (25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial, pressupostos, Nàstic de Tarragona, etc.) Idea clau: el programa vol “esquitxar” tota la graella amb el 25N, combinant informació, reflexió jurídica, política i cultural. 2. Editorial feminista: abolició de la prostitució Espineta amb Tarragonins – Teresa León • Secció d’opinió inicial centrada en història del feminisme i prostitució. • Repàs a les demandes de les dones a la Revolució Francesa: - Dret a la ciutadania - Accés a l’educació i a la feina - Evitar mals tractes i abusos al matrimoni - Abolició de la prostitució Anàlisi crítica de la prostitució • S’assenyala la continuïtat històrica de les opressions: - Encara avui s’assassinen i maltracten dones pel fet de ser dones - Un 20% dels homes exerceixen maltractament que danya la salut física i mental de les dones • Preguntes incisives inspirades en la filòsofa Ana de Miguel: - Per què gairebé totes les persones prostituïdes són dones i no homes? - Com és que tants homes consideren normal pagar per accedir al cos de dones en inferioritat extrema? • Crítica transversal: - La prostitució es legitima tant des de la dreta com des de l’esquerra - Però també hi ha sectors dels dos espais que la combaten Tesi central: «La prostitució és una forma de violència de gènere amb la qual hem d’acabar, especialment si volem ser una societat sana i igualitària.» 3. Setmana Santa i dones: primera sotsprefecta de la Sang Entrevista a Maria Grau (Congregació de la Puríssima Sang) Tema: Balanç del primer any com a primera dona sotsprefecta en 480 anys d’història de la Congregació de la Puríssima Sang. Any intens de canvis i novetats • Maria Grau explica que ha estat un any d’“oràgina” (frenètic), marcat per: - Ser la primera dona al càrrec, amb molta expectació - Processó extraordinària de novembre, coincidint amb la festivitat de Crist Rei i del Sant Crist de la Sang - Voluntat de fer coses mai fetes (com aquesta sortida solemne fora de Setmana Santa) • Destaca: - Gran participació malgrat el fred i la data “estranya” (aparadors ja de Nadal) - Objectiu clar: no duplicar el Sant Enterrament de Divendres Sant, sinó fer un acte excepcional i irrepetible a curt termini Punt clau: Maria Grau insisteix que no es repetirà cada any. Potser d’aquí 25 anys (500 anys de processó) qualcú ho tornarà a plantejar, però ara es vol mantenir com a fita extraordinària. Joventut i canvi de paradigma • La Congregació ha tingut moltes altes noves, especialment de gent jove. • El fet que hi hagi una dona jove al capdavant funciona com a mirall i símbol de canvi generacional i de gènere: - Encoratja dones joves a implicar-se i creure que poden transformar les tradicions • Reflexió sobre la diversitat de viure la fe i la Setmana Santa: - Hi ha qui no es considera “de missa” però viu la processó amb convicció quasi religiosa - Convivència de tradició, fe i identitat cultural dins la mateixa Congregació Reconeixement patrimonial • Recorda que el Parlament de Catalunya ha declarat recentment la processó de Divendres Sant com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. • Agradeix figures clau com Jordi Bertran i membres d’anteriors juntes. • Objectiu a futur: reconeixement estatal de la processó, però admet que encara no han tingut temps material per treballar-ho a fons. 4. Violència masclista: dades, noves formes i mancances Entrevista a Jennifer Macià i Begoña Cajaraville (ICAT) Context: Presentació de dades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) sobre l’assistència a víctimes. Dades preocupants • El torn especialitzat de violència de gènere de l’ICAT ha assistit: - 1.167 dones víctimes de violència masclista (dades fins al 30 de setembre) - 618 casos a Tarragona ciutat • Les advocades subratllen que aquestes xifres infra-representen la realitat: - Només recullen casos amb procediment obert - Queden fora: - Denúncies on la víctima renuncia a l’advocada - Procediments que no arriben a iniciar-se Conclusió: La magnitud real de la violència és encara superior al que indiquen les dades del torn d’ofici. El procés judicial: calvari i acompanyament • El calvari no comença amb la denúncia, sinó molt abans, amb la violència sostinguda. • L’objectiu de l’advocacia especialitzada és fer doble acompanyament: - Legal: orientació en denúncia, mesures cautelars, etc. - Emocional i social: connectar la dona amb tota la xarxa de recursos (CIAT, CIE, serveis socials, etc.) • L’ICAT impulsa formació específica perquè els advocats puguin: - Identificar nous tipus de violència - Derivar a xarxes d’acompanyament Noves formes de violència de gènere Les ponents destaquen que el mapa de la violència s’ha complexificat: • Violència física i psicològica (clàssiques) continuen, però ara hi ha: Violència econòmica Ofegar la dona econòmicament, impedir-li autonomia Molts casos es revelen en el moment de la separació o divorci, quan ella descobreix que no pot marxar per manca de recursos Cada cop més es posa nom a aquesta situació, i els advocats la poden identificar i argumentar jurídicament Violència vicària A través de fills/es o familiars Sentència pionera: maltractament a la mascota de la parella reconegut com a violència vicària (no només maltractament animal) Violències digitals / ciberviolències Especialment greus entre joves i adolescents Inclou: Control per apps d’ubicació Assetjament, xantatge, difusió d’imatges íntimes, etc. Missatge central: La violència ja no és un únic tipus aïllat; sovint es presenta com un “pack”: un episodi físic, però també econòmic, digital i psicològic alhora. Jovent, pornografia i xarxes: un retrocés alarmant • Les advocades mostren moltíssima preocupació pels joves: Detecten augment notable de violències sexuals amb agressors menors d’edat: Nens de 13–14 anys implicats en agressions sexuals Normalització de la violència sexual en aquest rang d’edat Assenyalen diversos factors que conflueixen: Accés il·limitat i sense filtres a internet i xarxes socials Consum massiu de pornografia violenta com a “educació sexual de facto” Discursos negacionistes i antifeministes a xarxes (TikTok, etc.) que minimitzen o neguen la violència masclista • Reclamen pedagogia en edats molt primerenques (final de primària, ESO inicial) sobre: - Relacions sanes - Consentiment - Ús crític de pantalles i pornografia Recursos i prevenció: encara insuficients • Responen que no hi ha prou recursos de prevenció: - La societat avança a velocitat “estratosfèrica” tecnològicament - El dret i els serveis arriben tard a les noves formes de violència • Destaquen la importància d’una xarxa informal i comunitària: - Metge de capçalera - Farmàcia - Perruqueria - Amistats i veïnat Consell pràctic: davant qualsevol dubte («si sembla violència masclista, és que ho és»), consultar amb professionals o utilitzar aquests espais de confiança per demanar ajuda. • Recorden recursos concrets com el CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i el seu telèfon directe que més endavant repetirà també el conductor del programa. 5. Tertúlia política: 25N, extrem dreta, jovent i pressupostos Participants • Sandra Ramos – Portaveu del PSC • Maria Roig – Portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya • Maria Mercè Martorell – Portaveu del Partit Popular El debat se centra en dos grans blocs: Violència masclista, jovent i auge de l’extrema dreta Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat 5.1. Violència masclista, negacionisme i joves Sandra Ramos (PSC): diagnòstic greu • Recorda que fa més de 20 anys de la Llei Integral contra la Violència de Gènere i dels jutjats especialitzats, però: - Estem en una tendència molt perillosa de negacionisme - L’extrema dreta (neofeixisme) alimenta el discurs que «el feminisme ha anat massa lluny» • Apunta directament a influencers i gurús d’extrema dreta (com Vito Quiles o figures similars) que s’adrecen al públic jove via xarxes, transmetent que: - El feminisme els “pren alguna cosa” - Les dones haurien superat un suposat límit legítim • Lliga això amb: - Pornografia que mostra domini i plaer masculí i violència sobre les dones - Nova violència: violència digital que provoca casos de suïcidi de nenes per assetjament 24/7 «Quan jo era petita, si algú em feia moving al col·le, a casa descansava. Ara l’assetjament continua a les xarxes, tot el dia.» Maria Roig (ERC): retrocés i extrema dreta catalana • Insisteix que costa molt avançar en drets de les dones i, en canvi, és molt ràpid retrocedir. • Assenyala la responsabilitat de Vox i també d’Aliança Catalana: - Els acusa de flirtejar amb figures masclistes com Charlie Kirk (contrari als anticonceptius, a les dones solteres, etc.) • Es mostra especialment preocupada per: - L’ús intensiu de xarxes per part de l’extrema dreta per influenciar joves - L’augment d’agressions sexuals grupals - La desconnexió amb la realitat en discursos que culpen la immigració Maria Mercè Martorell (PP): normalització del control • Comparteix diagnòstic: creix la violència, especialment violacions (esmenta dades de “una violació cada dos dies”). • Dos elements que li preocupen: - Que moltes noies normalitzen conductes de control (mòbil, roba, amistats) com a prova d’estimació - Que els mitjans culturals (música, lletra de moltes cançons, pornografia) reforcen un model de sexe violent i dominador • Remarca que també hi ha: - Consum d’alcohol i drogues que facilita l’expressió d’aquestes violències - Socialització masculina basada en “dominació” i frustració Missatge conjunt de les tres portaveus: cal desnormalitzar el control, combatre el negacionisme i reforçar l’educació afectivosexual i mediàtica des d’edats molt primerenques. 5.2. Mites i dades sobre agressors i immigració • Les tres coincideixen a rebutjar el relat xenòfob que associa immigració i violència sexual: Recorden que la majoria de violacions i feminicidis: Les cometen persones de l’entorn de la víctima (parella, exparella, família, amistats) Són independents de classe social, formació, origen o nacionalitat Concepte clau: la violència masclista és transversal; el seu origen és el patriarcat, no la procedència geogràfica. • Reivindiquen respondre els discursos d’odi amb dades oficials (policia, judicatura), no amb tòpics. • També assenyalen el xoc cultural d’algunes dones nouvingudes que passen de contextos més patriarcals a un entorn amb més llibertat, i com això pot generar conflictes dins les pròpies famílies. 5.3. Cicle de la violència, aïllament i rol de l’entorn Les tres portaveus aprofundeixen en com funciona el cicle de la violència: • Patró repetit: 1. Violència psicològica i devaluació 2. Aïllament de la xarxa familiar i d’amistats 3. Aparició de la violència física quan la víctima ja està debilitada i sola • Estratègia central del maltractador: aïllar la dona: - Crear conflictes amb la seva família i amistats - Fer-li sentir vergonya o fracàs per reconèixer el problema - Tallar qualsevol suport extern «Ningú es casa amb el seu assassí. El monstre apareix quan tu ja has baixat les defenses i t’han aïllat.» • Reivindiquen l’eslògan «Jo et crec» per contrarestar la desconfiança i la revictimització. • Insisteixen en la importància de l’entorn (família, amigues, professionals) per detectar senyals i no minimitzar el que sembla violència, perquè probablement ho és. 5.4. Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat A la segona part, la tertúlia gira cap a política local. Posició d’ERC (Maria Roig) • Es mostra crítica amb els pressupostos del govern municipal (PSC + suports puntuals): - Diu que no es veu clar el projecte de ciutat que hi ha al darrere - Lamenta que acords d’anys anteriors (com el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau) s’hagin desdit o ajornat • Carrils bici: - Critica incoherències: - Es fa el de Avinguda d’Andorra, es treu el de Pere Martell, ara es dubta amb Prat de la Riba - Defensa que una xarxa ciclable ha de ser contínua, no trossos inconnexos (“com un sistema nerviós”) • Processos de negociació: - Explica que se’ls va anul·lar una segona reunió sobre pressupostos i ja no se’ls va tornar a convocar - Assegura que ERC volia parlar “de veritat”, però el govern els ha descartat com a soci Posició del PSC (Sandra Ramos) • Defensa els pressupostos com a bons per la ciutat i destaca: - Tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a temps per entrar en vigor l’1 de gener - Reducció històrica del deute viu de l’Ajuntament (mínims en 20 anys) • Prioritats del pressupost segons ella: - Asfaltat i millora de l’espai públic (“urbanisme de proximitat”) - Grans projectes amb mirada llarga • Sobre carrils bici: - Assegura que alguns eren poc útils o mal plantejats (crítica implícita a l’anterior govern) - Justifica canvis puntuals sense renunciar a la mobilitat sostenible Posició del PP (Maria Mercè Martorell) • Agraeix el to de diàleg de la regidora d’Hisenda, però: - Afirma que ja des del principi es veia clar que el pacte de pressupostos estava tancat entre PSC, Junts i exregidors de Vox - El PP vota en contra per diverses raons: - Considera insuficient la partida d’asfaltat (1,5 M€) - Denuncia l’estat de les voreres i rajoles a molts barris - Considera deficitària la seguretat (comissaries de barri, etc.) • Model de carril bici: - Celebra la supressió del carril bici de Pere Martell - Critica la implementació a Avinguda d’Andorra per generar “caos circulatori” 6. Patrimoni Mundial de Tàrraco i debat sobre el Consorci Entrevista de Portaveus: Maria Mercè Martorell (PP) Després de la tertúlia, s’entrevista més a fons Maria Mercè Martorell com a portaveu del PP, però també com a exregidora de Patrimoni durant la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial. 6.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial • Es recupera un tall de veu històric (1999) des de Cairns (Austràlia) on la mateixa Martorell anunciava l’aprovació de la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. • Explica el funcionament del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO i les ciutats que acullen les sessions (en aquest cas, Cairns pels seus propis béns naturals: Gran Barrera de Corall, boscos humits). • Recorda el paper de l’antic alcalde Requesens dignificant l’entrada a ciutat i el Circ Romà, peça clau per a la declaració: «El Circ de Tarragona és l’únic amb alçades conservades a Occident (només comparable amb Leptis Magna).» 6.2. Crítica al futur Consorci de Gestió de Tàrraco • Martorell es mostra rotundament en contra del Consorci de Gestió de Tàrraco tal com s’està plantejant: Considera que cedir la gestió (no la titularitat, però sí el control) del patrimoni a un ens compartit amb la Generalitat és un error estratègic. Tem que molts recursos vagin a estructura administrativa i sous i no a conservació i difusió del patrimoni. Posa d’exemple el Consorci de Mèrida, on assegura que el 70% del pressupost se’n va a capítol 1 (personal). • Defensa que la presidència del consorci hauria de ser sempre de l’alcalde de Tarragona, sigui del partit que sigui, i critica que recaigui en la Generalitat: «La Generalitat fa 25 anys no va ajudar gens a la candidatura; ara, en canvi, vol presidir la gestió.» 6.3. Balanç d’Elisa Vedrina i relleu amb Òscar García • Explica la renúncia d’Elisa Vedrina com a regidora del PP: Motiu principal: incompatibilitat de temps entre el Congrés de Diputats (on és diputada) i el consistori Vol centrar-se en la feina a Madrid, on té creixents responsabilitats (comissions, intervencions en tribuna) • Subratlla que va voler una sortida “per la porta gran”: - Anunci en ple - Aplaudiment del ple dempeus - Intervencions afectuoses de tots els portaveus • El relleu serà Òscar García, enginyer informàtic del CSIC, que havia estat número 5 de la llista i es va quedar a 44 vots d’entrar. Previsiblement prendrà possessió al ple de desembre o gener. • Destaca també la seva experiència en campanyes científiques a l’Antàrtida, un perfil “de dades i estratègia”. 6.4. Altres temes estatals: pesca i infraestructures • Martorell avança que Vedrina ja treballa al Congrés en qüestions com: Sector pesquer: ampliació en 13 dies dels períodes de captura, clau per a la campanya de Nadal als mercats Transport per carretera: reivindicacions dels camioners per recuperar part de la circulació per la N-340 per descongestionar l’autopista Corredor ferroviari: crítica al projecte de bypass Lleida–Barcelona que podria deixar el Camp de Tarragona més aïllat dels trens d’alta velocitat 6.5. Enquestes i auge de l’extrema dreta • Davant les enquestes que apunten a un creixement de Vox i Aliança Catalana, Martorell: Reconeix que les xifres són preocupants, però diferencia entre nivell estatal/autonòmic i local Recorda que a Tarragona, de tres regidors de Vox, dos han abandonat el partit i són ara regidors no adscrits, però: Han estat claus per aprovar els pressupostos del PSC aquests anys «Un no només ha de saber a qui vota, sinó què en fan del seu vot després.» 7. URV i «espais segurs»: repensar el campus amb perspectiva de gènere Entrevista a Cília Willem (Unitat d’Igualtat URV) Projecte: «URV Espais Segurs», iniciativa per repensar els campus universitaris amb perspectiva feminista i de gènere. 7.1. Objectiu i enfocament • Pregunta inicial del projecte: «Com són i com volem que siguin els nostres campus?» • Diagnòstic de partida: - La majoria d’edificis i espais universitaris es van dissenyar sense perspectiva de gènere, pensant en un “home estàndard” • Objectiu doble: - Millorar la seguretat real - Millorar la percepció de seguretat (especialment de les dones) dins i fora dels edificis «La foscor no agredeix, les plantes no assetgen. El problema no és només la llum, sinó la mentalitat de qui se sent legitimat per assetjar.» 7.2. Metodologia: marxes exploratòries • Eina principal: marxes exploratòries amb perspectiva de gènere. • Participants: estudiantat, PDI (professorat i investigadors), PTGAS (personal tècnic, gestió i serveis). • Estructura: Taller teòric (2 h) Introducció a arquitectura feminista i urbanisme amb perspectiva de gènere Definició de què és un espai segur Sortida de camp Recorregut pel campus amb llibreta i mapes Identificació de: Punts insegurs (poca llum, racons, passadissos buits) Punts positius (espais oberts, llocs amb vida, bona connexió amb la ciutat) 7.3. Campus analitzats i resultats • Campus ja treballats: Campus Bellissens (Reus) – prova pilot (any anterior) amb suport de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Campus Catalunya (Tarragona) Campus Vila-seca • Punts problemàtics més habituals: - Accessos des de pàrquings i carrers adjacents (zones fosques, poc transitades) - Transicions dins/fora (portes posterior, rampes, passadissos) mal il·luminats - Racoins interiors sense visibilitat • Punts positius destacats: - Plaça de la Concòrdia (Campus Catalunya): espai obert, en contacte amb la ciutat, on la gent se sent segura - Presència d’activitat i serveis (bars, espais de trobada) que generen vida i, per tant, seguretat • Exemple concret: al Campus Vila-seca, la reobertura del bar s’assenyala com a clau per revitalitzar el campus i reduir la percepció de risc. 7.4. Passos següents i millores previstes • Campus Sescelades (Tarragona) serà el proper (octubre de 2026), degut a la seva extensió caldran diverses marxes. • Ja s’està treballant en: - Presentar als vicerectorats un llistat de prioritats i una memòria econòmica - Definir actuacions immediates: més faroles, miralls, retall de vegetació que tapa la visibilitat, redistribució d’usos, etc. • Coordinació amb: - Ajuntaments de Reus, Vilaseca i Tarragona per intervenir també en espai públic municipal contigu als campus Missatge final: el projecte no vol només “posar més llum”, sinó transformar la cultura del disseny dels espais universitaris, incorporant de base la perspectiva de gènere. 8. «Nankoronaisa»: relats reals de supervivència a la violència masclista Entrevista a Gemma Gómez (autora) Llibre: Nankoronaisa – 25 relats de dones que han sobreviscut a la violència masclista. 8.1. Origen del projecte • Gemma Gómez és educadora i treballadora social, formada també en igualtat de gènere. • El projecte neix arran d’una idea:</n «Si ens hi parem a pensar, tothom coneixem una dona que ha patit violència masclista… i tothom coneixem un agressor.» • A partir d’aquí comença a investigar i escoltar històries: - Aconsegueix més de 25 testimonis, però selecciona 25 per al llibre 8.2. Diversitat de casos i tipus de violència • Estructura: 25 relats breus, basats en experiències reals. • Sense tria premeditada, el conjunt acaba abastant: Tots els tipus de violència: Física Psicològica Sexual Econòmica Social i familiar Dones de totes les edats Diferents classes socials i orígens Idea clau: Ningú està “blindat” contra una relació abusiva, per molt estructurada que tingui la vida. 8.3. Catarsi i anonimat • El llibre és majoritàriament anònim per facilitar que les dones s’obrin sense por. • Per a moltes, el procés d’entrevista i reescriptura ha estat catàrtic: - Algunes ja tenien la situació molt treballada - D’altres van necessitar més temps i pauses per poder explicar-ho tot • Després de publicar el llibre, dues dones han decidit fer pública la seva identitat i vincular-se obertament al projecte. 8.4. Missatge de resiliència: el sentit de «Nankoronaisa» • Nankoronaisa és un concepte japonès que significa aproximadament: «Tot s’arreglarà; el temps ho cura tot.» • Gemma vol transmetre esperança i resiliència: - Que les dones que llegeixin el llibre vegin referents reals de dones que n’han sortit - Que comprenguin que no estan soles i que hi ha recursos i camins de sortida Objectiu principal: sensibilitzar la societat i arribar sobretot a noies joves que poden estar vivint situacions similars sense posar-hi nom. 9. Periodisme local i Santa Tecla: Laia Díaz finalista del Premi Mañé i Flaquer Entrevista a Laia Díaz (periodista i creadora de contingut) Motiu: Laia Díaz és finalista del Premi Mañé i Flaquer en la categoria de periodisme en turisme, gràcies a la sèrie «Ruta per Santa Tecla», coproduïda amb Tarragona Ràdio. 9.1. Què és el Premi Mañé i Flaquer? • Premi de periodisme amb una trajectòria de més de 30 edicions, que reconeix: - Millors treballs periodístics del Camp de Tarragona - Diverses categories, una d’elles específica de turisme • La Laia hi opta amb la campanya de Santatecla que va fer a xarxes. 9.2. La sèrie «Ruta per Santa Tecla» • Contingut: vídeos i peces breus a xarxes socials (sobretot Instagram) que: - Expliquen les Festes de Santa Tecla des d’una mirada molt personal i vivencial - Barreja de periodisme, divulgació i emoció - Mostra com viu la festa una família tarragonina (inclosa la “becària”, la seva filla) • La clau de l’èxit: Identificació massiva de la gent de Tarragona: «La nit de La Baixada de l’Àliga molts nens dormen a casa dels avis, i molts pares surten. Molta gent m’escrivia dient: ‘Hem fet el mateix que tu’.» Exportació de la festa fora de Tarragona: La major part de seguidors de Laia són de Barcelona i l’àrea metropolitana Molta gent es planteja venir a viure les festes després de veure els vídeos • Impacte: - Creixement notable de seguidors durant i després de la campanya - Arriba als 46.000 seguidors a Instagram, fet especialment rellevant perquè crea contingut en català 9.3. Valoració personal i del jurat • La nominació reconeix: - La força narrativa - La proximitat digital - La mirada fresca i vivencial de la festa - La col·laboració entre un mitjà tradicional (Tarragona Ràdio) i una creadora de contingut digital • Laia se sent ja recompensada amb la nominació (entre una seixantena de treballs), però admet que li faria molta il·lusió guanyar. • El veredicte es donarà en una gala (emès per TAC12 i Ona la Torre). 10. Altres elements del programa Encara que més breus, el programa inclou altres peces d’interès: Esports: Nàstic de Tarragona • Falques sobre el partit Nàstic – Hércules al Nou Estadi Costa Daurada (Primera Federació). • Declaracions de l’entrenador Cristóbal Parralo sobre la necessitat de millorar conceptes per ser més competitius. Cultura local i festivals • Anuncis i mencions de: REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25 anys de cinema emergent, sessions ‘Cinema i Vermut’ al Serrallo i ‘Pantalla Tarracó’) Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa com a espai de referència en fotografia contemporània) Antagonista Teatro amb Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona Programes culturals de Tarragona Ràdio com La Porteria (Justícia Global) o Raulina amb salsa (humor i entreteniment) Publicitat institucional i de serveis • Informació sobre: - Millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i La Canonja - Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona - ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades - Reformes al Tanatori Municipal de Tarragona - Activitats al Port de Tarragona i al Moll de Costa Recursos contra la violència masclista • El conductor repeteix el telèfon del CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Tarragona: CIAT – Telèfon: 677 930 221 • Es reforça el lema del dia: «El masclisme juga brut» i la crida a identificar i denunciar qualsevol forma de violència. 11. Temes principals del podcast Eix central: 25N i violència masclista, travessant tot el programa des de vessants jurídica, política, social, cultural i personal. Temes destacats • Violència masclista i nous escenaris: - Violència econòmica, vicària (incloses mascotes) i digital - Auge de les agressions sexuals entre menors - Impacte de la pornografia violenta i dels discursos antifeministes a xarxes • Retrocés vs. avenços en igualtat: - Preocupació pel negacionisme i el creixement de l’extrema dreta - Necessitat de pedagogia precoç i de dades per rebatre mites • Patrimoni i identitat tarragonina: - 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial i debat sobre el Consorci de Gestió - Pes de la Setmana Santa i el valor simbòlic que una dona assumeixi la sotsprefectura de la Puríssima Sang • Universitat i espai públic: - Projecte URV Espais Segurs com a exemple de disseny urbà amb perspectiva de gènere • Relat i memòria de les víctimes: - Llibre Nankoronaisa com a eina de visibilització, catarsi i esperança • Periodisme local i cultura de ciutat: - Valor del relat periodístic (Premi Mañé i Flaquer) per explicar i projectar Festes de Santa Tecla i identitat tarragonina Fil conductor: la necessitat de posar veu i mirada crítica sobre com la violència patriarcal travessa la vida quotidiana —des de les relacions personals fins als espais urbans, la política i la cultura— i com la ciutat de Tarragona hi respon des de diferents àmbits.
Visió general del podcast Aquest episodi de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio combina tres grans blocs: • 25N i violència masclista: dades, recursos i actes reivindicatius a Tarragona i comarca. • Actualitat socioeconòmica i d’infraestructures: pesca, transport per carretera, projecte ferroviari i gran esdeveniment gastronòmic de la Guia Repsol. • Esports: situació del Nàstic de Tarragona, futbol inclusiu de la Lliga Genuïn i futbol territorial, a més de l’actualitat del Club Tenis Tarragona. 1. Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones (25N) 1.1. Dades d’atenció i lema “El masclisme juga brut” • El Servei Municipal d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Tarragona ha atès 111 dones en els primers mesos de l’any, 86 de les quals per violència masclista (78% del total). • El 2024 es van registrar 242 dones, amb 132 casos vinculats a violència masclista. “La violència masclista no desapareix, sinó que es reinventa, es transforma i es digitalitza.” • La consellera d’Igualtat i LGTBIQ+ Cecília Mangini explica el lema “El masclisme juga brut” com una veritat incòmoda però necessària que visibilitza: - la persistència de la violència masclista, - la seva adaptació a nous formats, especialment digitals, - la seva presència en totes les facetes de la societat. 1.2. Activitats i actes institucionals i sindicals • Lectura del manifest institucional a les 11 h a la Plaça de la Font. • Programació que s’allarga més enllà del 25N: - Xerrada sobre violència vicària a Comissions Obreres. - Obra de teatre al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. - Sessió a Reinventa sobre masclisme en l’àmbit jurídic (4 de desembre). • Balanç positiu de la xarxa 9 de prevenció i sensibilització: 253 persones formades, adhesió d’espais municipals i entitats; es preveu signar un conveni amb el Col·legi de Farmacèutics. • Sindicats (UGT i CCOO): - 12 h: lectura de manifest conjunt a la plaça de la dona treballadora. - Tarda: ofrena floral a les dones assassinades. - Manifestació del Bloc d’Aliances Feministes des de plaça Corsini. 1.3. Violència masclista i violència digital • El torn de víctimes delicat ha atès 1.167 dones víctimes de violència masclista: - 618 a la ciutat de Tarragona (lleu descens d’un 1,2%). - 436 al Vendrell. - 113 a Valls. • Creix de manera notable la violència digital: - Les xarxes socials i l’accés fàcil a internet faciliten assetjament i control. - Especial incidència entre menors d’edat, exposats molt aviat a plataformes digitals i pornografia. “Tenim la certesa de l’augment de les violències digitals i de les violències exercides entre menors d’edat.” • Des de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT, Jennifer Macià reclama: - més recursos de prevenció, - pedagogia en edats primerenques, - eines contra totes les formes de violència, inclosa la violència econòmica. 1.4. Posicionament del Col·legi d’Advocats de Tarragona • El degà de l’ICAT, David Rocamora, qualifica la violència contra la dona de: “Circumstància absolutament intolerable en una societat moderna, incompatible amb un estat social i democràtic de dret.” • Rebutja les ideologies que neguen l’especificitat de la violència masclista. • Valora positivament que cada vegada més dones denunciïn, gràcies a: - l’extensió dels punts liles, - el major acompanyament jurídic durant tot el procés. 2. Gran esdeveniment gastronòmic: Gala dels Sols Guia Repsol 2026 2.1. Tarragona, seu de la gala • Tarragona acollirà la Gala de Lliurament dels Sols Guia Repsol 2026 al Palau de Congressos el 16 de febrer. • Hi participaran: - més de 200 cuiners i cuineres de tot l’Estat, - mitjans especialitzats i professionals del sector. • És la primera vegada que la gala se celebra a Catalunya, i Tarragona n’és la ciutat amfitriona sota el lema “Seguim provant coses noves”. 2.2. Què són els Sols Guia Repsol • Distincions gastronòmiques en tres nivells: - 3 sols: màxima distinció. - 2 sols: altíssim nivell. - 1 sol: cuina de gran qualitat. • L’esdeveniment reuneix l’elit culinària i serveix per: - premiar els millors restaurants i xefs d’Espanya, - destacar tendències gastronòmiques actuals. • Catalunya és la comunitat amb més restaurants distingits amb sols Guia Repsol (114), 13 dels quals a la demarcació de Tarragona. 2.3. Impacte econòmic i vinculació territorial • Es destaca el paper de la gastronomia com a motor econòmic lligat a: - ramaderia, - pesca, - agricultura, - sector de la restauració i l’hoteleria. Turistes que visiten Reus pel llegat de Gaudí i baixen al Serrallo a menjar romesco exemplifiquen el lligam entre turisme cultural i gastronomia local. • L’alcalde Rubén Viñuales remarca que la designació és una oportunitat històrica per situar Tarragona com a referent culinari al Mediterrani: “No passarà a Barcelona ni a Girona. Passarà aquí. Això vol dir que alguna cosa sabem fer.” 2.4. Actes paral·lels: Reus i Alcanar • 15 de febrer: - Reus acollirà una gran festa de benvinguda a professionals de tot l’Estat. • Posteriorment: - Alcanar serà seu dels Solets de Primavera 2026. 3. Pesca i quotes europees al Mediterrani 3.1. 13 dies addicionals de pesca • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació autoritza 13 dies addicionals de pesca per embarcació de la flota d’arrossegament del Mediterrani. • El ministre Lluís Planas defensa que la mesura: - garanteix l’activitat de la flota durant la campanya de Nadal, - és part dels mecanismes de compensació negociats a Brussel·les, - aporta seguretat, estabilitat i capacitat de planificació a armadors i tripulacions. 3.2. Crítiques del sector pesquer • El president de la Confraria de Pescadors, Esteve Ortiz, considera que aquests 13 dies són: “Un altre pedaç d’Europa i del nostre govern que no porta a res.” • Denuncia que: - es propicia la destrucció del sector pesquer i del sector primari, - es beneficia la competència del nord d’Àfrica, d’on acabaran venint peix i altres productes agraris i ramaders. 3.3. Context de quotes i aturada de la flota • Amb les quotes pesqueres de 2025, Brussel·les fixa un màxim de 130 jornades de treball per als pescadors del Mediterrani. • Una part important de la flota catalana ja ha esgotat aquests dies. • La Federació Nacional Catalana de Confraries demanava més dies perquè: - prop del 80% de la flota d’arrossegament està aturada, - bé perquè ja ha consumit la quota, bé perquè queden pocs dies i no surt a compte sortir a pescar. 4. Transport per carretera i infraestructures viàries 4.1. Reobrir la Nacional 340 als camions • Els transportistes reclamen poder tornar a utilitzar la N-340 per reduir el trànsit de camions a l’AP-7 al tram de les Terres de l’Ebre. • Són escèptics amb la mesura de reduir la velocitat a 80 km/h a l’AP-7 proposada per Trànsit. 4.2. Queixes del sector i manca d’infraestructures • La Confederación Española de Organizaciones Empresariales de Transporte por Carretera i la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona asseguren que estan farts de ser assenyalats com a responsables de la sinistralitat. “Hi ha una manca d’infraestructures molt gran i agressiva; tothom ho veu quan va per l’autopista i comprova la quantitat de vehicles.” • El president de Conetrans, Javier Arnedo, apunta que: - cal ampliar autopistes (però no es fa “d’un dia per l’altre”), - s’han fet restriccions en certes carreteres que ara es consideren contraproduents. 4.3. Propostes del sector • Construir un tercer carril a l’AP-7. • Ampliar i allargar la N-340 fins a connectar-la amb l’A-7 (ara acaba a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant). 5. Mercaderies ferroviàries i estació intermodal de Vila-seca 5.1. Rebuig de la plataforma Mercaderies per l’Interior • La plataforma Mercaderies per l’Interior alerta que el projecte d’estació intermodal de viatgers de Vila-seca faria impossible: - el desviament de mercaderies per una línia ferroviària segregada per l’interior. • Reclamen planificar amb visió de conjunt i prioritzar: - la seguretat, - la sostenibilitat, - la coherència territorial. 5.2. Un nus ferroviari crític • La Cruïlla de Vila-seca és un punt especialment sensible on convergeixen: - el corredor mediterrani d’ample estàndard, - l’autopista ferroviària Madrid–Saragossa–Reus (ample ibèric), - trens regionals i de rodalies procedents de Lleida, Reus, Móra, Tortosa i València. • La plataforma adverteix que el projecte del Ministeri blinda el model actual i dificulta el futur corredor interior exclusiu per mercaderies. 6. Serveis, trànsit i informació local complementària 6.1. Informació de trànsit i emergències • Situació tranquil·la a les carreteres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, sense incidències destacades. • Activitat sense novetats rellevants per part dels Bombers a la regió d’emergències. 6.2. Previsió meteorològica • Temperatures màximes previstes: - 18 °C a Tarragona, - 17 °C a Tortosa, Reus i el Vendrell, - 13 °C a Gandesa. • Dia de cel poc ennuvolat però amb vent fort de nord-oest: - ratxes que poden arribar als 100 km/h a la meitat sud, - temporal marítim al litoral, amb fortes ratxes de vent i onatge destacat. 6.3. Repassada de premsa • Diari de Tarragona: - Portada dedicada al 25N, amb una llista de dones víctimes de violència masclista. • Diari Més Tarragona: - Crítica a la falta d’espai per a mercaderies ferroviàries al Camp de Tarragona. - Petició dels transportistes per tornar a la N-340 i denúncia de la seva criminalització. - Guia Repsol aposta per Tarragona com a seu de la gala. - Reus instal·larà bateries per emmagatzemar l’energia de plaques solars públiques. - El ministre autoritza 13 dies extra de pesca abans de Nadal. - Diverses pàgines dedicades al 25N. • Tarragona Digital: - Tarragona esdevindrà capital gastronòmica amb la gala dels Sols Repsol 2026. • Tots21: - Entrevista a Jordi Sanz, alcalde dels Pallaresos, sobre projectes com l’aqüeducte, la piscina i la font de la mina (previstos per al 2026). • Tarragonaradio.cat: - Destaquen que el Servei d’Informació i Atenció a les Dones ha atès més de 110 dones enguany. 6.4. Promocions i falques publicitàries • Obramat Tarragona: promoció de productes per a la construcció i eficiència energètica (panells solars, aerotèrmia, etc.). • Campanya de Tarragona Ràdio per promocionar publicitat per a negocis locals (falques, promoció “nou comerç” i descomptes per contractes anuals). • Informació d’EMATSA sobre obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques sense rasa per minimitzar molèsties. 7. Bloc esportiu 7.1. Nàstic de Tarragona: defensa sòlida i falta de gol • El Nàstic de Tarragona encadena dos partits amb la porteria a zero, després d’haver-ne mantingut només tres en les primeres 11 jornades de lliga (amb 17 gols encaixats inicialment). • El defensa i quart capità César Morgado destaca: - el bon treball defensiu i l’ordre de l’equip, - la voluntat de créixer des del darrere i mantenir la porteria a zero. “Si tenim la porteria a zero, el normal és que ens emportem els tres punts.” • Malgrat la ceguesa golejadora recent, Morgado confia en la “dinamita” ofensiva de l’equip i que els gols tornaran. 7.2. Proper partit: Nàstic – Hércules • Proper compromís de lliga: - Nàstic – Hércules d’Alacant al Nou Estadi Costa Daurada, diumenge a les 16 h. • L’Hércules arriba després de guanyar en el debut de Beto Company a la banqueta. • Morgado, que el va tenir com a entrenador a l’Andorra, el defineix com un tècnic: - valent, - al que li agrada jugar a futbol, - que farà de l’Hércules un rival exigent amb voluntat de disputar la pilota. 7.3. Afició i promoció Black Friday • Morgado agraeix l’afició grana pel seu suport, especialment en desplaçaments com el de Vila-real, tot i el fred i les despeses. • El club llança una oferta Black Friday per al partit contra l’Hércules: - 4 entrades a 5 € cadascuna per abonats, - preferentment a la mateixa ubicació de l’abonament (si s’exhaureix, cal canviar de zona), - compra principalment online, amb opció presencial per a qui tingui dificultats digitals. • Tarragona Ràdio anuncia també la Retransmissió en directe del partit dins la seva graella de programació esportiva. 8. Club Tenis Tarragona 8.1. Situació actual i socis • El Club Tenis Tarragona inicia una nova temporada i ho celebra amb una esmorzada amb la premsa i un programa especial de TGN Esports des de les seves instal·lacions. • El president Lluís Sales destaca: - el gran nombre de socis, - que el club està “molt a tope”, arribant al màxim de servei assumible amb les instal·lacions actuals. 8.2. Perspectives 2025–2026 i obres • Es preveu un tancament de 2025 molt positiu: - a nivell esportiu, - econòmic, - d’activitats, - amb alt nivell de satisfacció dels socis. • El 2026 serà clau pel desenvolupament de la segona fase de les obres de la zona parc: - creixement d’instal·lacions per a les escoles de tenis i pàdel, - incorporació d’un nou gimnàs. 8.3. Relació amb la Federació Catalana • Sales subratlla la importància de la bona entesa amb les federacions, especialment amb la Federació Catalana: - és membre de la Junta Directiva de la federació, - les federacions organitzen i coordinen competicions, - el Club Tenis Tarragona vol estar al màxim nivell competitiu en tenis i pàdel. 9. Lliga Genuïn i futbol inclusiu 9.1. Tarragona, casa de la Lliga Genuïn • La Lliga Genuïn torna a Tarragona, convertint la ciutat en capital del futbol inclusiu durant el cap de setmana. • El president de la Fundació LaLiga, Clemente Villaverde, afirma que la competició no té sostre mentre es mantingui la il·lusió: “Mentre hi hagi la il·lusió que genera, la Lliga Genuïn no té sostre.” • Considera Tarragona com “la casa de la Lliga Genuïn”, ja que: - la competició va néixer fa 8 anys a la ciutat, - cada any hi tornen amb molta satisfacció. 9.2. Valoració des del Nàstic • El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, defineix la Lliga Genuïn com: - un projecte referent a la Lliga, - un referent al país en matèria d’esport inclusiu. • Satisfacció de club i ciutat per acollir 50 equips de l’Estat, majoritàriament vinculats a la Lliga de Futbol Professional. • Esportivament, el Nàstic Genuïn: - perd els tres partits disputats a Salou, - se situa en 14a posició. • Els participants ja pensen en la segona fase de la temporada, que es disputarà a Cadis i Gijón. 10. Futbol territorial 10.1. Segona Catalana – Grup 6 • 10a jornada de la fase regular: - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: empat 1–1 al camp de la Pobla de Mafumet. - Cultural Torreforta: derrota 2–1 davant la Cava. • El tècnic de la Cultural Torreforta, Gregorio Navas, considera el resultat difícil d’assimilar perquè: - l’equip va ser superior en moltes fases, - va generar forces ocasions de perill i va controlar el rival defensivament, - però qualsevol errada o imprecisió s’està traduint en gols encaixats i impedeix sumar victòries com a visitant. 10.2. Tercera Catalana • Grup 16: - Sant Salvador: derrota 1–0 en la seva visita al Camp de la Riera. • Grup 17 (bons resultats pels equips de la ciutat de Tarragona): - Atlètic Campclar: victòria 3–1 contra el Vila-seca. - Col·legi Sant Pau: triomf 2–3 al camp de l’Espanya Canonja. - Racing Bonavista: victòria 2–3 al camp del Morell. 11. Estructura general del programa • Bloc informatiu inicial: 25N, violència masclista, polítiques públiques i actes a Tarragona. • Bloc socioeconòmic i d’infraestructures: gala Guia Repsol, pesca, transport per carretera i projecte ferroviari de Vila-seca. • Serveis i meteorologia: trànsit, emergències, temps i repàs de premsa. • Bloc esportiu: Nàstic de Tarragona, Club Tenis Tarragona, Lliga Genuïn i futbol territorial. • El programa intercala butlletins, publicitat i apuntes de graella propis d’una emissió en directe de matí.
Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Resum general del Podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a la sintonia de Tarragona Ràdio, el programa barreja el format de magazín musical amb proximitat amb l’audiència, crònica de concerts i una entrevista en profunditat sobre la creació d’un nou disc. L’episodi es pot dividir en tres grans blocs: Trucada sorpresa a una oient històrica per felicitar-la pels 50 anys, amb to molt familiar i distès. Retrovisor musical amb en Jordi Sobranyes, dedicat a: La festa dels 25 anys del concurs Sona 9 (amb protagonisme dels Gadagang i altres artistes). El nou festival Calçofest a Valls, amb actuació de Maria Jacobs i altres grups destacats de l’escena catalana. Un homenatge final al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”. Entrevista llarga amb el compositor i productor Sílvio Álvarez sobre el seu nou àlbum “Infinit de primavera”: Procés creatiu, tècniques de producció (especialment la síntesi granular i l’ús de cinta de caset). Relació artística i personal amb el seu pare Candy, que participa al disc. Reflexions sobre la identitat artística, la por a publicar i el valor del procés creatiu. Anunci d’un single nou “Sóc un museu” per al 5 de desembre. El programa combina música en directe (talls de cançons), relats de concerts, converses tècniques sobre producció musical i reflexions personals sobre l’ofici de fer cançons. El to és molt proper, íntim i humorístic, però alhora profund quan parla de creativitat, perfeccionisme i vulnerabilitat artística. Bloc 1 – Obertura i trucada d’aniversari a una oient Trucada sorpresa a la Imma (0 – 410 s aprox.) • La presentadora inicia el programa situant-lo en el temps (24 de novembre de 2025) i recordant que són a Tarragona Ràdio. • Explica que fa temps que no fa trucades en directe i decideix recuperar aquesta secció espontània per un motiu especial: felicitar una oient molt fidel, la Imma. • Fan una trucada sorpresa en directe: - Primer no agafa el telèfon i a l’estudi especulen que pot estar encara de celebració. - Finalment respon i la presentadora li revela que està en emissió en directe. - Comenten que la Imma és oient des de fa molts anys i que fa 50 anys (“rodonets”) que acaba de celebrar. Conversa familiar sobre la celebració • Parlen de: - El dinar de família que s’ha allargat, amb molta gent, alguns vinguts de fora. - L’organització de la família: falten encara els parents de Barcelona, que vindran aprofitant el pont de desembre (dies 6–8). - El nombre de familiars que s’hi afegeixen (parlen d’uns 12 més quan vinguin nebots, germana, etc.). • Hi ha humor sobre els canvis de data d’aniversari de la Maria: - Sempre ho havia celebrat l’11, però oficialment consta l’1. - Ella diu que ara té “tres aniversaris”: el dia 1, el dia 11 i fins i tot un altre possible. • La presentadora i la Imma juguen amb la idea que “l’important és celebrar-ho” tants cops com calgui. Petició musical i dedicatòria • Abans d’acomiadar-se, la presentadora li demana a la Imma una cançó preferida: - Ella demana “La morocha”. - La presentadora diu que amb internet tot és possible i li posa el tema. "La morotxa, però no la tendré, no?" "Tenim internet ara mateix que fas un xic i la canvies." • Es tanca el bloc amb la cançó sonant i una dedicatòria d’aniversari molt afectuosa a la Imma, símbol de la proximitat entre Fans de Tarragona i els seus oients. Bloc 2 – Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes Presentació de la secció (566 – 594 s) • La presentadora dona pas al “retrovisor musical” dels dilluns, amb Jordi Sobranyes. • Avança els temes del dia: - Festa 25 anys del concurs Sona 9. - Primer festival Calçofest a Valls. - Altres esdeveniments recents (com un sopar/festa de 25 anys, etc.). 2.1 Festa 25 anys del concurs Sona 9 (594 – 804 s aprox.) • Jordi explica que aquest és el retrovisor musical número 297. • Detalls de la celebració: - Festa del 25è aniversari del concurs Sona 9. - L’acte es fa el dijous anterior a la Sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. - Hi participen 26 exconcursants. • Destaca la participació d’artistes de les comarques tarragonines: - El cantautor Eloi Durant. - Els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris. • Explicació de la història de Gadagang: - Van participar al Sona 9 l’any 2002. - La cançó “Si et cau és que pica” esdevé molt coneguda. - El grup va existir uns 5–6 anys, tocant als principals festivals catalans de principis dels 2000. “Nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc… la gent del Senglar Rock, del Sona 9, felicitant-nos… què ha passat aquí?” • Entrevista a Jordi Martí (Gadagang): - Aclareix que no tornen com a grup de manera estable, només per aquesta ocasió. - Explica que el Sona 9 va ser clau per la seva trajectòria. - Recorda l’actuació a la Plaça Major de Montblanc en el marc del Senglar Rock. - Comenten l’element escènic: cascos de soldador, màscares, posada en escena amb humor, combinant teatre de carrer i música. • Testimoni de Georgina Llaurador, actriu de Reus: - Declara que ha vingut a la festa sobretot per veure Gadagang. - Canten el fragment de “Si et cau és que pica”, que sona també al programa. 2.2 Calçofest a Valls i Maria Jacobs (891 – 1017 s aprox.) • Jordi canvia de festa i presenta el primer festival Calçofest a Valls. • Dades del festival: - Se celebra a la zona del Fornàs de Valls. - 10.000 persones omplen una carpa de 5.000 m². • Cartell del festival: - Obrint el festival: Maria Jacobs, cantant vallenca. - Altres formacions: Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, etc. • Mini entrevista a Maria Jacobs: - Molt contenta d’haver presentat per última vegada el disc, com a tancament d’etapa. - Repassa el repertori: - Singles “Heartbreaker” i “Bombolla”. - Cançons dels discos “Invisible” i “El porto escrit”. - Algunes versions. - Explica que cada cop és més difícil veure-la en concert; reduirà actuacions però no deixarà de publicar música. “He presentat els últims singles de Heartbreaker i Bombolla, i hem fet un repàs del disc Invisible, del disc El porto escrit, una mica de tot. I versions.” • Anunci: actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls la setmana següent, en un format més petit però simbòlic. 2.3 Homenatge a Josep Romeu “Toñín” (1036 – 1066 s aprox.) • Jordi tanca el retrovisor musical amb un record a Josep Romeu “Toñín”, músic de Valls i baixista del grup Els Trulls. • Es menciona que va morir fa 4 anys, i li dediquen un record afectuós per a ell, família i amics. • Amb aquesta dedicatòria, finalitza la secció i la presentadora torna al fil del programa principal. Bloc 3 – Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera” 3.1 Presentació de l’entrevista i dels convidats (1066 – 1429 s aprox.) • La presentadora introdueix el següent tema: - “Com és d’infinita la teva primavera?” – pregunta que dona peu a parlar del nou àlbum “Infinit de primavera” del Sílvio Álvarez. • Presenta el Sílvio com a: - Compositor, productor, amb “etcètera, etcètera” per remarcar que fa moltes coses. • Sorpresa: el Sílvio no ve sol, sinó amb el seu pare Candy: - La presentadora volia sorprendre el Sílvio, però al final és ell qui la sorprèn portant el pare. - Es revela que Candy ha participat en el disc: - Ha fet gran part de la mescla de l’àlbum durant l’estiu. - Ha cantat en una de les cançons, la que dona títol a l’àlbum (“Infinit de primavera”). “Ha estat mesclant l’àlbum amb mi tot l’estiu… i vaig tenir la sort que cantés en una de les cançons, la que dona nom a l’àlbum.” • Expliquen un error burocràtic: - En la publicació digital del disc no apareix el nom de Candy com a col·laborador a la cançó. - Diuen que ja estan en procés de corregir-ho. • La presentadora associa la presència/absència del pare amb la portada del disc: - Parla d’un dibuix que s’“esborrona”, es desdibuixa. - El Sílvio confirma que és una imatge intencionadament granulada. 3.2 Explicació tècnica: la síntesi granular (1476 – 1564 s aprox.) Què és la síntesi granular? • El Sílvio introdueix el concepte de síntesi granular com a eix sonor del disc: “L’àlbum està ple d’un concepte que es diu síntesi granular.” • Explicació simple que dóna ell mateix: - És una forma de síntesi d’àudio que trenca l’àudio en milers de fragments microscòpics (grans). - A partir d’aquests fragments, el productor pot: - Distribuir-los en l’espai estèreo (dreta-esquerra). - Crear textures, efectes de delay i nous instruments. • Exemple que posa: - Si agafes una guitarra, la graves i la passes per un sintetitzador granular, obtens un nou so híbrid: - Sona com una guitarra, perquè ve d’allà. - Però ja no és una guitarra estricta, sinó una mena de sintetitzador orgànic. “Tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra… és un so que ja coneixes, però és estrany, està entre dos mons.” • Remarca que pot jugar amb qualsevol so, fins i tot en broma diu: - “Ens podem tirar un pet i podem transformar-lo en un sintetitzador”. 3.3 Vincles familiars i inici musical (1575 – 1642 s aprox.) • El pare Candy entra també a la conversa: - Explica que el seu germà gran, Lluís, va ser qui va aconseguir la primera guitarra a casa. - La guitarra “corria per la casa” i tothom hi tenia accés. • El Sílvio recorda com va començar: - De petit veia el pare tocar. - Un dia li diu: “Papa, ensenya’m a tocar una mica la guitarra”. - Destaca que el pare mai el va forçar; la motivació va sortir d’ell. - A partir d’aquí, ho descriu com una obsessió positiva per la música. “Un dia vaig pensar: sí, sóc jo el que toca. I a partir d’aquí la resta va ser una obsessió.” 3.4 Creativitat amb pocs recursos: pobresa i enginy (1648 – 1696 s aprox.) • El Sílvio defensa una teoria personal: “Com més pobre ets, més creatiu has de ser per poder fer música.” • Argumenta que: - No tenir diners obliga a inventar recursos: - Quan no es pot comprar un instrument o un efecte, cal crear-lo o simular-lo. - Això el situa en una posició de descobriment constant i li dona la sensació d’un “avantatge brutal”. • Considera que aquest límit econòmic pot ser motor d’innovació, tot i que reconeix que també hi ha gent amb molts diners que fa música interessant. 3.5 Músics col·laboradors i banda en directe (1696 – 1799 s aprox.) • Tot i que el disc té una forta empremta personal, no està fet només per ell: • Col·laboradors destacats al disc: - Karim Habib: guitarrista, viu a Tarragona, considerat “increïble”. - Lito Wakame: cantautor de Reus, participa en diversos temes. - Christian Papió: bateria d’un poble del sud (l’Escènia), descrit com “un nervi de la terra”. - David Cuenca: baixista. - Candy: pare del Sílvio, que canta i mescla. • Formació en directe i canvis: - L’objectiu és que aquests músics formessin part de la banda de directe per presentar l’àlbum. - Però hi ha condicionants de distància geogràfica: - El bateria viu al nord. - El baixista viu a Holanda. - Han hagut de cercar substituts: - Per la bateria, fitxa el Roger, bateria d’Ítaca Band (anomenat “Ità Caban” de forma col·loquial). - Encara estan pendents de trobar un baixista definitiu. 3.6 Procés de gravació experimental amb casset (1829 – 1901 s aprox.) • Parlen d’una cançó concreta del disc (pista 5) que a la presentadora li recorda Queen (“The Show Must Go On”), per la sensació de veus ralentejades. • El Sílvio explica un dels trucs de producció de l’àlbum: - Recupera una gravadora de caset antiga del grup del seu pare, guardada i mig destruïda en un traster. - La restaura i la utilitza per bolcar veus i sintetitzadors. - La gravadora té un selector de velocitat, així pot fer: - Reduir la velocitat de la cinta magnètica. - Fer que la veu soni més lenta i més greu (més “grossa”). • Explica el mètode d’aquesta cançó: - Primer grava una harmonia de veus amb acords. - Després esborra els acords i només conserva les veus. - Les passa a la cinta de caset. - Canvia la velocitat i accepta la nova tonalitat que resulti. - A partir d’això, composa una cançó nova sobre la tonalitat que “decideix” la cinta. “Vaig a reduir la velocitat i llavors, a la tonalitat a la que la cinta decideixi que estaré, composo una cançó. I va sortir això.” 3.7 Títols llargs, cançons conceptuals i interpretacions obertes (1958 – 2121 s aprox.) • La presentadora comenta que hi ha una cançó amb títol molt llarg, que fins i tot li tapa part de la cara al cartell que té a l’estudi. • El Sílvio defensa el títol llarg perquè la cançó és estranya i conceptual i necessitava un text que la definís una mica. • Li agrada que cada persona la interpreti diferent: - La presentadora hi ha vist amor i imatges de balenes sota el mar, sons filtrats sota l’aigua i ecos de documentals. - El Sílvio escolta vuiat aquestes lectures i no vol imposar una interpretació. • Parlen d’una altra cançó amb un títol suggerent: “També sóc això”: - Resumeix la seva lluita amb la por a publicar: - No volia que el definissin com “el Sílvio és això” o “aquest gènere”. - Temia quedar encasellat en una identitat fixa. - La conclusió que recull la cançó és: sigui el que sigui que la gent vegi, ell també és això. “La qüestió és que, fos el que fos, jo també era això. Tot, no, eres tot. I no alhora.” • Hi ha també reflexió sobre el canvi constant: - L’“infinit de primavera” actual podria donar pas a una futura “tardor d’estiu” o el que vingui; no vol quedar-se encallat en una sola estació estilística. 3.8 Temps de producció, perfeccionisme i alliberament (2152 – 2253 s aprox.) • El disc consta de 9 cançons. • El Sílvio reconeix que: - Està molt satisfet amb el resultat. - No busca la perfecció absoluta, perquè considera que no s’hi arriba i que és paralitzant. - Accepta que una obra no s’acaba mai, simplement “es deixa d’intervenir-hi” i es publica. • Dificultat personal: - Li costava publicar perquè sentia que, un cop fora, la música ja no li pertanyia. - Algunes cançons són molt personals i li incomoda pensar que les pugui escoltar “qualsevol”. “Una vegada ho he publicat ja no és la meva música, ja és la música de tothom… i hi ha coses d’aquest àlbum que per mi són tan personals…” • Temporalitat del projecte: - Va composar i gravar el disc fa dos anys. - La mescla i masterització es van acabar fa un any. - La publicació s’ha endarrerit per problemes amb distribuïdores i perfils, incloent la recuperació del seu nom artístic. • Ara, però, diu que està alliberat: aquest “Sílvio de fa dos anys” ja no existeix i l’àlbum queda com una fotografia d’un moment vital. 3.9 Nou single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó (2253 – 2370 s aprox.) • La presentadora li pregunta si segueix composant i si hi haurà novetats. • El Sílvio anuncia una sorpresa per al 5 de desembre: - Un single nou relacionat amb l’àlbum, com un regal per a tothom. - El tema es titula “Sóc un museu”. - Inclou la col·laboració de Laia Cucó, artista de la seva ciutat: - Ballarina. - Cantant amb una veu espectacular. - També fotògrafa. “És un single que es diu Sóc un museu… i us el regalo, aquest 5 de desembre.” • Musicalment, continua en la mateixa línia de joc amb les veus i textures, coherent amb l’“Infinit de primavera”. 3.10 El valor del procés creatiu i l’art de descartar (2392 – 2468 s aprox.) • El Sílvio subratlla que la millor part de fer música és el procés, no el resultat final: - El moment de descobrir una idea inesperada mentre compon. - Les expectatives que es generen quan troba una combinació de sons que li agrada molt. “El procés és la millor part. Amb diferència.” • Sovint, quan troba una secció que l’emociona: - L’escolta repetidament al sofà. - Imagina totes les possibles direccions que podria prendre la peça. - A vegades decideix no fer res més amb allò i simplement ho deixa guardat. • Confessa que és més de descartar que d’acumular: - Prefereix eliminar idees que no el convencen que no pas convertir-ho tot en cançons. - Això s’oposa a la temptació de fer un “triple” o “quàdruple” disc acumulant esbossos. 3.11 Escolta de “Infinit de primavera” i comentari de l’outro (2486 – final) Cançó “Infinit de primavera” • Escolten la cançó que dona nom a l’àlbum, on canta també Candy. • La presentadora la descriu com una muntanya russa emocional: - Frases i passatges dolços i bonics. - Alternats amb versos que fan mal, més foscos. • Imatge potent de la lletra: “Les teves ulleres plenes de petons” – La presentadora la llegeix com una metàfora bonica i real: quan estàs tan a sobre de l’altre, tot queda tacat de petons i no veus res més. • El Sílvio vincula aquesta imatge amb la seva parella Cristina i explica que sovint la poesia neix de traslladar una escena quotidiana a un altre context. Outro “Així és com t’estimo” • Parlen de l’outro final del disc, d’un minut i mig, molt breu i eteri: - El títol és “Així és com t’estimo”. - No és una cançó convencional amb lletra clara, sinó un fragment sonor. “Et vaig deixar aquest fragment de so per definir com t’estimo.” • El Sílvio diu que no li agrada ser massa literal parlant d’amor en les lletres; per això prefereix deixar que la música expressi el sentiment. 3.12 Tancament i invitació a tornar al programa • La presentadora els convida a tornar un altre dia a Tarragona Ràdio, potser per presentar un videoclip o nous projectes. • Bromejen amb l’agenda del 5 de desembre a les 18:10, lligant-ho a la sortida del nou single. • Comiat cordial: - “Gràcies a tots dos. Un plaer.” - El programa plega coincidint amb el butlletí horari de les 7. Temes principals tractats 1. Proximitat amb l’oient • Trucada en directe a una oient fidel (Imma) per felicitar-la pels 50 anys. • Conversa sobre família, aniversaris, ponts i celebracions, amb to casolà i participatiu. 2. Escena musical catalana i comarques de Tarragona • 25 anys del Sona 9 i el paper de grups com Gadagang. • Recuperació de memòries de concerts a la Plaça Major de Montblanc i el Senglar Rock. • El Calçofest de Valls com a nou festival massiu, amb 10.000 assistents. • Projecció de figures actuals com Maria Jacobs. • Homenatge a músics del territori com Josep Romeu “Toñín”. 3. Creació musical, producció i tecnologia • Explicació detallada de la síntesi granular i com transformar àudio en textures. • Ús creatiu de cintes de caset antigues per alterar tonalitats i velocitats. • Integració de sons híbrids (entre instruments reals i sintetitzats). 4. Identitat artística i vulnerabilitat • Por a ser encasellat en un estil o etiqueta. • Dificultat per publicar obres molt personals. • Acceptació que la música, un cop publicada, ja no és de l’autor sinó del públic. 5. Procés creatiu vs. resultat • El procés (composar, experimentar, descobrir sons) és la part més gratificant. • El valor de descartar idees i no voler-ho publicar tot. • El disc com a “fotografia d’un moment” més que no pas un punt d’arribada definitiu. 6. Relació intergeneracional en la música • Vincle artístic pare-fill (Candy – Sílvio): - Herència de la guitarra i del grup antic. - Treball conjunt en mescla i veu. • Reutilització de material antic (gravadora de caset) com a pont entre generacions. Tags (paraules clau) • Tarragona Ràdio • Fans de Tarragona • Sílvio Álvarez • Infinit de primavera • Retrovisor musical • Jordi Sobranyes • Sona 9 • Gadagang • Si et cau és que pica • Georgina Llaurador • Calçofest • Valls • Maria Jacobs • Música catalana • Síntesi granular • Producció musical • Gravadora de caset • Creativitat • Identitat artística • Procés creatiu • Josep Romeu Toñín • Concerts • Single Sóc un museu • Laia Cucó • Candy (pare del Sílvio) • Aniversari oients • Imma • Pont de desembre • Festival de música Seccions amb temps (en segons) 1. Obertura i trucada d’aniversari a la Imma Benvinguda i introducció del programa Inici: 0 Final: 29 Títol: Obertura del programa i presentació del dia Resum: La presentadora dóna la benvinguda a la sintonia de Tarragona Ràdio, situa el programa en el temps (24/11/2025) i avança que hi haurà “bons protagonistes”, tot anunciant una trucada especial. Trucada sorpresa a la Imma (no respon a la primera) Inici: 29 Final: 62 Títol: Trucada sorpresa a una oient històrica Resum: S’inicia la trucada a la Imma, una de les oients més antigues. A l’estudi comenten en directe si estarà encara de celebració i juguen amb la incertesa perquè no agafa el telèfon immediatament. La Imma entra en antena i es revela la sorpresa Inici: 62 Final: 115 Títol: Imma en directe i felicitació pels 50 anys Resum: La Imma respon finalment. La presentadora li diu que és en directe a la ràdio. Parlen del fet que fa temps que no fan aquestes sorpreses i revelen que la Imma celebra els 50 anys. Conversa sobre el dinar de família i la celebració Inici: 115 Final: 210 Títol: Dinar familiar, aniversari rodó i plans de celebració Resum: Expliquen que la Imma ha fet un dinar de família que s’allarga. Parlen de quanta gent hi ha, d’amics i família, i del bon ambient. Es remarca que la Imma té “una bona colla” d’amics i familiars. Pont de desembre i arribada de la família de Barcelona Inici: 210 Final: 275 Títol: Plans amb la família de Barcelona i el pont Resum: Parlen dels familiars de Barcelona que no han pogut venir però que aprofitaran el pont de desembre (dies 6 i 8) per visitar-los. Es fa broma sobre com el pont “cau malament” aquell any, però potser l’any següent permetrà més dies seguits. Comentaris sobre múltiples dates d’aniversari i humor Inici: 275 Final: 343 Títol: Tres aniversaris i l’important és celebrar Resum: Conversa amb la Maria sobre el canvi oficial de la seva data de naixement (de l’11 a l’1). Bromeja que té “tres aniversaris”. La presentadora destaca que l’important és celebrar-ho, reforçant el to festiu i familiar. Petició de cançó i dedicatòria Inici: 343 Final: 386 Títol: La Imma tria “La morocha” Resum: Abans d’acomiadar-se, la presentadora demana a la Imma la seva cançó preferida. Ella escull “La morocha”. La presentadora diu que la poden trobar fàcilment per internet i li dedica el tema com a regal d’aniversari. Emissió de la cançó “La morocha” Inici: 386 Final: 514 Títol: Música: “La morocha” per a la Imma Resum: S’emet la cançó “La morocha” completa o gairebé completa, com a dedicatòria a la Imma. El bloc tanca la part més íntima i festiva de la primera secció. 2. Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes Transició: record a la Imma i introducció del retrovisor Inici: 514 Final: 566 Títol: De l’aniversari al retrovisor musical Resum: La presentadora tanca el bloc de la Imma, felicita de nou i introdueix que espera l’arribada del Sílvio Álvarez. Mentrestant, dona pas al retrovisor musical dels dilluns amb el Jordi Sobranyes. Presentació del retrovisor i connexió amb Jordi Sobranyes Inici: 566 Final: 594 Títol: Presentació del retrovisor musical #297 Resum: Es connecta amb Jordi Sobranyes, que anuncia que el retrovisor número 297 estarà dedicat principalment a la festa dels 25 anys del Sona 9 i al primer Calçofest. Crònica de la festa del 25è aniversari del Sona 9 Inici: 594 Final: 642 Títol: 25 anys del concurs Sona 9 Resum: Jordi explica la celebració del 25è aniversari del Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb la participació de 26 exconcursants, entre ells Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris. Entrevista a Jordi Martí (Gadagang) i record a Montblanc Inici: 642 Final: 733 Títol: Gadagang: retorn puntual i records del 2002 Resum: Es recullen declaracions de Jordi Martí, de Gadagang, que explica que el retorn és només per la festa, recorda com el Sona 9 va impulsar la seva carrera i rememora el concert a la Plaça Major de Montblanc l’estiu de 2002, a la prèvia del Senglar Rock. Element teatral i testimoni de Georgina Llaurador Inici: 733 Final: 804 Títol: Escenografia de Gadagang i “Si et cau és que pica” Resum: Es parla de la posada en escena de Gadagang (cascos de soldador, màscares). S’escolta l’actriu Georgina Llaurador declarant que ha vingut especialment per veure’ls i es recupera el clàssic “Si et cau és que pica”, que sona al programa. Presentació del Calçofest de Valls Inici: 891 Final: 930 Títol: Calçofest: primer gran festival a Valls Resum: Jordi passa a parlar del primer Calçofest de Valls, celebrat a la zona del Fornàs, amb 10.000 persones en una carpa de 5.000 m². Presenta breument el cartell i destaca el paper de Maria Jacobs obrint el festival. Entrevista a Maria Jacobs sobre el concert Inici: 930 Final: 984 Títol: Maria Jacobs: tancament d’etapa discogràfica Resum: La Maria comenta que està molt contenta del concert, on ha presentat per última vegada el seu disc, repassant temes de “Invisible” i “El porto escrit”, a més de “Heartbreaker”, “Bombolla” i algunes versions. Explica que a partir d’ara li costarà més fer concerts, però que no deixa de fer música. Anunci de l’encesa de llums de Nadal i tancament del retrovisor Inici: 984 Final: 1017 Títol: Encesa de llums de Nadal i agenda de la Maria Jacobs Resum: Es destaca que la setmana següent Maria Jacobs actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls. Jordi avança que tancarà el retrovisor amb un record a Josep Romeu “Toñín” i s’acomiada fins la setmana següent. Homenatge a Josep Romeu “Toñín” Inici: 1017 Final: 1066 Títol: Record a Josep Romeu “Toñín” Resum: Es dedica un espai final del retrovisor al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”, antic baixista d’Els Trulls, mort fa quatre anys. Es fa una dedicatòria emotiva a la seva memòria, família i amics. 3. Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera” Transició i introducció a “Infinit de primavera” Inici: 1066 Final: 1386 Títol: Presentació de Sílvio Álvarez i “Infinit de primavera” Resum: Tancat el retrovisor, la presentadora obre el bloc preguntant “com és d’infinita la teva primavera” i avança que el disc té nou cançons. Sona un fragment musical introductori mentre prepara l’entrada del convidat. Arribada del Sílvio i el seu pare Candy a l’estudi Inici: 1386 Final: 1429 Títol: Sílvio i Candy: una arribada amb sorpresa Resum: Es presenta Sílvio Álvarez com a compositor i productor, i s’explica que ha vingut acompanyat del seu pare Candy, que també forma part del disc. La presentadora confessa que volia sorprendre el Sílvio, però és ell qui la sorprèn portant el pare. Paper de Candy en el disc i error en els crèdits Inici: 1429 Final: 1476 Títol: Mescles, veu i un error burocràtic Resum: El Sílvio explica que el seu pare ha fet gran part de la mescla de l’àlbum i que canta a la cançó “Infinit de primavera”. Revela que, per un error burocràtic, el seu nom no surt als crèdits digitals, però que estan treballant per arreglar-ho. Portada del disc i concepte del “desdibuix” Inici: 1476 Final: 1495 Títol: Portada granular i identitat desdibuixada Resum: La presentadora relaciona la manera com el Sílvio apareix i desapareix (a nivell artístic) amb la portada “desdibuixada” del disc. El Sílvio confirma que la portada és granular i que això està lligat al concepte de síntesi granular que recorre l’àlbum. Explicació de la síntesi granular Inici: 1495 Final: 1564 Títol: Què és la síntesi granular? Resum: El Sílvio explica el concepte de síntesi granular: fragmentació microscòpica de l’àudio per crear noves textures i instruments, distribuint els fragments en l’espai estèreo. Posa l’exemple d’una guitarra transformada en sintetitzador granular, que sona entre dos mons. Entrada de Candy i orígens musicals familiars Inici: 1575 Final: 1642 Títol: La primera guitarra a casa i l’obsessió del Sílvio Resum: Candy explica com el seu germà Lluís va portar la primera guitarra a casa i com tots hi van anar aprenent. El Sílvio recorda que mai va ser forçat, sinó que un dia va demanar que li ensenyessin. A partir d’aleshores, la música es converteix en la seva obsessió. Pobresa, creativitat i enginy musical Inici: 1648 Final: 1696 Títol: Fer música amb pocs recursos Resum: El Sílvio exposa la seva teoria que, quan tens pocs diners, has de ser més creatiu per fer música. Això el porta a inventar recursos i li dona una sensació de descobriment permanent i d’avantatge, tot i no tenir gran capital. Músics col·laboradors i banda per al directe Inici: 1696 Final: 1799 Títol: De l’estudi a l’escenari: la banda del Sílvio Resum: S’enumeren els músics que han participat al disc (Karim Habib, Lito Wakame, Christian Papió, David Cuenca i Candy). Es comenta la dificultat de reunir-los per la distància i la necessitat de buscar nous components per la banda en directe, com el bateria Roger d’Ítaca Band. Cançó pista 5 i experiment amb la gravadora de caset Inici: 1799 Final: 1901 Títol: Ralentir veus amb cinta magnètica Resum: A partir d’una associació amb Queen, el Sílvio explica com ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare per gravar veus i sintetitzadors. Redueix la velocitat de la cinta per obtenir veus més profundes i, a partir de la tonalitat resultant, compon la cançó. Títol llarg, interpretacions obertes i metàfores marines Inici: 1958 Final: 2071 Títol: Cançons conceptuals i lectures personals Resum: Debaten sobre una cançó amb títol molt llarg i conceptual. La presentadora confessa que hi veu imatges de fons marí i balenes, sons difosos sota l’aigua. El Sílvio celebra que cadascú en tregui la seva pròpia història i teoria. “També sóc això” i la por a ser definit Inici: 2071 Final: 2130 Títol: Identitat artística i por a l’etiqueta Resum: Parlen de la cançó “També sóc això”, que sorgeix de la por del Sílvio a ser encasellat. No volia que el definissin per un únic so o estil, i la cançó és la seva manera d’acceptar que qualsevol imatge que la gent tingui d’ell també forma part del que és. 9 cançons, satisfacció i renúncia a la perfecció Inici: 2152 Final: 2217 Títol: Un disc mai és perfecte, només es deixa d’intervenir-hi Resum: Es confirma que l’àlbum té nou cançons. El Sílvio es declara satisfet però allunyat de la idea de perfecció. Diu que no li agrada pensar que una obra està totalment acabada, perquè sempre es podria retocar; arriba un moment en què cal donar-la per feta. Temporalitat del projecte i pèrdua de propietat emocional Inici: 2217 Final: 2253 Títol: El Sílvio de fa dos anys i la música que ja no és seva Resum: Explica que va gravar i compondre el disc fa dos anys, el va masteritzar fa un any, i els retards de publicació han fet que ara senti que aquell “jo” ja no existeix. Ara considera que l’àlbum ja no és seu, sinó de qui el vulgui escoltar. Anunci del single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó Inici: 2253 Final: 2370 Títol: Nou single per Nadal: “Sóc un museu” Resum: El Sílvio avança que el 5 de desembre publicarà un single extra vinculat a l’àlbum, titulat “Sóc un museu”, com a regal per a tothom. La cançó és una col·laboració amb Laia Cucó, ballarina, cantant i fotògrafa, i manté la línia d’experimentació amb les veus. Procés creatiu, expectatives i art de descartar Inici: 2392 Final: 2468 Títol: El plaer d’estar fent i no de tenir fet Resum: El Sílvio defensa que la part més gratificant és compondre i experimentar, no necessàriament publicar. Sovint es queda escoltant en bucle fragments nous, imaginant què pot fer-hi, i moltes vegades decideix no convertir-los en cançó. Prefereix descartar que acumular. Escolta de “Infinit de primavera” i comentari líric Inici: 2486 Final: 2840 Títol: Escolta i anàlisi d’“Infinit de primavera” Resum: S’escolta la cançó “Infinit de primavera”, on participa Candy. La presentadora la descriu com una muntanya russa entre dolçor i dolor. Destaquen especialment la imatge de les ulleres plenes de petons, que el Sílvio associa a moments reals amb la seva parella Cristina, exemplificant com la poesia sorgeix de gestos quotidians. Outro “Així és com t’estimo” com a definició sonora de l’amor Inici: 2840 Final: 2894 Títol: Un fragment de so per dir “t’estimo” Resum: Parlen de l’outro breu del disc, “Així és com t’estimo”, d’un minut i mig. El Sílvio diu que no li agrada parlar d’amor de forma literal a les lletres, i que aquest fragment de so és la manera com vol descriure l’amor, deixant que la música ho expressi. Reflexió final sobre formalitat i tonteries Inici: 2894 Final: 2924 Títol: Contra la formalitat i a favor de la bogeria creativa Resum: El Sílvio afirma que la formalitat és enemiga de la innovació i que darrere la gent massa formal s’hi pot amagar qualsevol cosa. Reivindica “estar una mica cabra” com a actitud creativa i vital, oposada a l’encaixonament. Invitació a tornar al programa i tancament Inici: 2924 Final: 2976 Títol: Invitació a futures visites i comiat Resum: La presentadora convida el Sílvio i el Candy a tornar a Tarragona Ràdio, potser amb un videoclip nou. Bromejen amb el 5 de desembre a les 18:10 com a cita potencial. S’acomiaden cordialment i el programa tanca just abans del butlletí de les 7. Interlocutors principals • Presentadora del programa Fans de Tarragona (Sílvia) • Imma – oient fidel, protagonista de la trucada d’aniversari • Maria – familiar de la Imma, apareix breument a la trucada • Jordi Sobranyes – responsable del retrovisor musical • Jordi Martí – membre de Gadagang • Georgina Llaurador – actriu de Reus, fan de Gadagang • Maria Jacobs – cantant vallenca • Sílvio Álvarez – compositor i productor, convidat principal • Candy – pare del Sílvio, músic i tècnic implicat al disc
Resum de contingut Entrevista a Àngeles Chager, responsable d’educació d’Open Arms, aprofitant l’estada del vaixell de l’ONG al Port de Tarragona. Visites i objectiu de la presència al port - El vaixell d’Open Arms torna per tercera vegada a Tarragona, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre les migracions i els rescats al mar. Matins: xerrades concertades amb centres escolars coordinades amb l’Ajuntament de Tarragona. Tardes: portes obertes per a tota la ciutadania. L’activitat educativa es fa dins del vaixell, perquè infants i visitants puguin veure l’espai real i “palpar” l’ambient de la vida a bord. Què es troben els visitants al vaixell Exposició sobre la tasca feta per Open Arms al llarg dels anys. Novetat d’enguany: Tractats i convenis internacionals sobre: Protecció de persones en situació de refugi o asil. Protecció de persones en rutes marítimes i al mar. "Hem posat tots els tractats i convenis internacionals en quant a la protecció de persones postmigrant en situació de refugi o d'asil." La tragèdia al Mediterrani Open Arms denuncia que més de mil vides s’han perdut al Mediterrani enguany, tot i que les xifres reals són molt més altes. Les rutes són irregulars, no es coneix el nombre d’embarcacions ni de passatgers que surten cada dia, i moltes morts no queden registrades. Com funciona un rescat al mar Quan hi ha una embarcació en perill, s’emet un Mayday: L’avís arriba a totes les embarcacions properes, que tenen l’obligació legal de rescatar els nàufrags. Open Arms actua amb: El vaixell principal (visitables aquests dies a Tarragona). Llanxes que surten des del vaixell per arribar a les embarcacions en perill. Treballen coordinats amb la flota civil de la zona: Altres ONG. Avionetes de vigilància. Un telèfon d’alerta gestionat per l’ONG ARFON. "Qualsevol embarcació que sigui a la vora té l'obligació d'anar a protegir les persones... cosa que no s'està complint." Denuncien que molts vaixells mercants i estats europeus no compleixen aquesta obligació de rescat. On actua Open Arms i d’on venen les persones Zona d’actuació principal: Mediterrani Central, en aigües internacionals, al sud de Malta i Itàlia. Les rutes surten sobretot de: Líbia Tunísia Però les persones rescatades provenen de: Països de la banya d’Àfrica. Països d’Àsia. Països de l’Orient Mitjà. "Són viatges que no han començat tampoc el dia que es fiquen a les embarcacions, sinó que poden suposar mesos o anys." Causes de fugida Les persones que migren ho fan per situacions que no han provocat elles mateixes. Principals motius: Conflictes armats i guerres. Emergència climàtica i conseqüències del canvi climàtic. Violències econòmiques, persecució política o religiosa. En el cas de dones: Maltractaments. Mutilació genital. Àngeles Chager remarca que són motius molt diversos, però amb un denominador comú: la gent no té altra sortida que pujar a barques precàries. Deutes, màfies i precarietat extrema Les embarcacions són rudimentàries i molt perilloses. Moltes persones paguen milers d’euros per pujar a aquestes barques. "Un noi que venia del Camerún havia arribat a pagar fins a 20.000 euros." Aquests diners acostumen a implicar: Deutes familiars enormes, que poden comprometre diverses generacions. Dependència de màfies, amb risc real de violència o mort per impagament. Què busquen i on volen arribar Objectiu principal: Sobreviure. Oportunitats laborals. Poder donar una vida millor a la família. El destí final sovint no coincideix amb el primer país d’arribada: Molts volen arribar a Anglaterra, Bèlgica o França. Amb la ruta del Mediterrani Central, acostumen a desembarcar a Itàlia si són rescatats. Moltes persones intenten reagrupar-se amb familiars en països com Alemanya. Traves per desembarcar i externalització de fronteres Open Arms denuncia dificultats creixents per desembarcar les persones rescatades en un port segur. Europa ha optat per pagar a tercers països per externalitzar fronteres i tancar rutes de sortida. Conseqüències: Quan es tanca una ruta amb cert flux regular, se n’obre una altra més perillosa. Tancar i blindar fronteres equival, segons l’entrevistada, a signar sentències de mort. "Tancar fronteres no té cap sentit. És signar sentències de mort directament." Crítica a les polítiques migratòries europees Chager defensa que, des d’un punt de vista econòmic, Europa hauria de voler persones joves: Que es formessin, treballessin i contribuïssin a l’economia. Proposa destinar els recursos a una acollida digna, no a murs i controls. Exemple de doble vara de mesurar: Cas Ucraïna: es va gestionar ràpid i bé l’acollida. Altres migracions (banya d’Àfrica, països asiàtics): mala gestió i clara diferència de tracte. "Tenim unes polítiques molt cíniques, molt terribles i completament partidistes." Racisme i aporofòbia Motiu principal de la diferència de tracte: aporofòbia (rebuig a la pobresa) i racisme. Exemple local al Port de Tarragona: Presència de megaiots i grans fortunes estrangeres que no generen rebuig. Aquest tipus de migració enriqueix el mercat immobiliari però també encareix l’habitatge. No obstant això, el rebuig es focalitza en la persona vulnerable, pobra o racialitzada. "Tenim un continent molt racista i aporafòbic." 2025: diagnòstic global i drets humans Chager defineix el 2025 com un any de “caiguda en picat dels drets humans”. Fa referència especialment al genocidi a la Franja de Gaza: Increment sense precedents de la violència. Vulneració sistemàtica de tractats internacionals, convenis i lleis de protecció de les persones. Normalització de la barbàrie a través de la repetició de microviolències quotidianes, també verbals. "La violència també pot ser verbal... hem de tallar també amb les microviolències perquè després normalitzem la barbàrie." Posicionament sobre Gaza i el paper d’Europa Segons Chager, no hi ha cap tractat de pau real en el cas de Gaza. Denúncia que: Cap país ha decidit fer un bloqueig efectiu a l’Estat d’Israel. Els ports europeus continuen rebent vaixells d’armament destinats a Israel. Es produeix una hipocresia política: Per la porta de davant, es critica el genocidi. Per la porta del darrere, es col·labora amb la maquinària bèl·lica. "S'hauria de bloquejar completament qualsevol tracte amb aquest estat. Són uns assassins." L’entrevistada parla de “malson retransmès 24 hores”, explica que fins i tot li ha provocat ansietat veure documentals sobre el tema i reclama que els mandataris catalans també actuïn. "Aquest any jo el batejaria com el fin de los derechos humanos. Hem de començar de zero." Expressa cap esperança de canvi respecte al poble palestí, per la inacció política generalitzada. Futur immediat d’Open Arms i activitats permanents Visites al vaixell al Port de Tarragona: Fins al diumenge. Tardes (entre setmana): de 16 h a 18 h. Cap de setmana (dissabte i diumenge): de 10 h a 14 h i de 16 h a 18 h. Futur a curt termini: No saben si es quedaran uns dies més a Tarragona o si marxaran aviat cap a Barcelona, on tenen la seva base. L’Astral havia de sortir de missió, però: Tenen dues màquines espatllades. Els vaixells són molt vells i pateixen incidències constants. Activitats que no s’aturen durant l’any: Projecte educatiu d’Open Arms (xerrades, sensibilització). Projecte Origen al Senegal, actiu de forma permanent. Les missions de rescat es fan cada cop que és possible tècnicament i econòmicament. "L'activitat que continua i que no ha parat tant tot l'any és el tema educatiu i després el projecte que tenim al Senegal, que és el projecte Origen." Idea central Una conversa que combina informació concreta sobre la tasca de rescat i sensibilització d’Open Arms amb una denúncia molt contundent de les polítiques migratòries europees, del racisme i l’aporofòbia, i una crítica radical a la inacció internacional davant el genocidi a Gaza i la degradació global dels drets humans.
Resum de contingut En aquesta entrevista es presenta un nou projecte europeu de recerca coordinat des de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social, liderat per l'investigador Joan Manuel López. Objectiu principal del projecte Analitzar com era el clima del passat i les seves variacions per entendre millor el clima present i futur. Estudiar la relació entre canvis climàtics i adaptació de la fauna i dels grups humans prehistòrics. "Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur." Estructura del programa i beques Projecte finançat per la UE tipus Doctoral Network. 9 contractes predoctorals repartits entre diverses institucions: Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social i URV (3 places). Universitat de Varsòvia. Universitat d’Oporto. CNRS lligat a la Universitat de Bordeus. Durada del projecte: 4 anys. Durada dels contractes: mínim 3 anys (exigència UE), amb possibles 4 anys segons la legislació de cada país (per exemple, Polònia). Les crides seran internacionals i obertes a través del portal Euraxess. Animals i metodologies d’estudi Grups d’animals estudiats: - Rossegadors - Ratpenats - Aus Per què petits vertebrats? - Són molt sensibles als canvis de temperatura, precipitació i condicions ambientals. - Permeten detectar variacions climàtiques ràpides en períodes prehistòrics. - Les associacions d’espècies en un jaciment indiquen: - Si el clima era més fred o més càlid. - El tipus d’ambient al voltant dels assentaments humans (coves, abrics, etc.). Exemple explicatiu: - Trobar lemmings (espècies actualment del nord d’Europa) al sud de França en un jaciment indica un clima molt més fred en aquell moment. Metodologies emprades: - Estudi de ADN antic. - Anàlisi d’isòtops d’oxigen i altres elements. - Reconstruccions ambientals i climàtiques del passat. Marc cronològic i jaciments Període estudiat: - Final del Quaternari: Pleistocè Superior / Paleolític Superior. - Franja aproximada: fa 40.000–50.000 anys fins a uns 11.000 anys. Característiques climàtiques clau: - Òptim climàtic del Pleistocè Superior (estadi isotòpic 5). - Màxim glacial (glacial maximum), el període de grans glaciacions, associat popularment a l’imaginari de les pel·lícules d’“Ice Age”. Context humà i biològic: - Període en què es produeix la substitució dels neandertals per Homo sapiens. - Extinció dels neandertals. - Adaptació i canvis en la biodiversitat davant les fluctuacions climàtiques. Localització dels jaciments: - Diversos jaciments repartits per: - Península Ibèrica - Sud de França - Polònia - Itàlia - En un mateix jaciment poden haver-hi diversos nivells amb edats diferents, fet que permet veure l’evolució del clima al llarg del temps dins d’un mateix indret. Aportacions al coneixement del canvi climàtic Els canvis climàtics són cíclics en la història de la Terra, però l’activitat humana actual accelera aquests canvis. L’estudi de com es van adaptar les espècies en el passat ajuda a: Entendre com podria evolucionar el clima en el futur. Analitzar possibles respostes de la biodiversitat actual. Diferenciar entre dinàmiques naturals i l’impacte humà. Altres projectes relacionats L’investigador comenta que també participa en un projecte del Ministeri sobre: Petits mamífers, amfibis i rèptils. Períodes encara més antics (Pleistocè Inferior i cronologies tipus Atapuerca). Inclou jaciments paleontològics sense presència humana, com Camp dels Ninots (Caldes). Calendari i procés de selecció El projecte ha començat l’1 d’octubre. S’estan preparant les crides de selecció per a les beques. Es preveu publicar-les abans de Nadal. Incorporació prevista dels doctorands: entre març i abril, si els tràmits administratius entre institucions i UE ho permeten. En síntesi, es tracta d’un programa internacional de doctorat que combina paleoclimatologia, paleontologia i prehistòria per reconstruir el clima del passat a través dels petits vertebrats, amb l’objectiu d’entendre millor els canvis climàtics presents i futurs i la seva incidència en la biodiversitat i les poblacions humanes.
Resum general del Podcast En aquest episodi, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, la Sílvia i en Jordi Sobranyes dediquen la secció a celebrar els 25 anys del Sona9, el concurs de maquetes i propostes musicals que ha esdevingut un referent per a grups emergents de tot el país. El focus se centra especialment en grups i artistes vinculats a Tarragona i comarques que han passat pel concurs. Es combinen fragments d’entrevistes enregistrades amb músics i protagonistes històrics del Sona9 amb els comentaris en directe a l’estudi. El to és nostàlgic, molt còmplice i ple d’anècdotes sobre concerts, maquetes, gravacions i trajectòries personals. 1. Introducció i context del programa Presentació a l’estudi • La Sílvia obre el programa amb una entradeta més poètica i intimista, i tot seguit dona pas a Jordi Sobranyes “en vivo i en directe”. • Es comenta, en clau d’humor, la nominació de la Sílvia als Premis Art com a millor periodista musical, i com això li genera nervis i insomni. "No me'n posis nerviosa, que porto dos o tres dies que no puc dormir bé." Presentació del tema del dia • El tema central: els 25 anys del Sona9, un concurs que va començar el maig de 2001 com a concurs de maquetes i que ara és un aparador de propostes musicals emergents. • Es destaca que hi haurà una festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, on es reuniran molts ex-concursants. • Es menciona una llista llarga de noms participants a la festa (Anímic, Bigué, Vicky Mel, Capboc, Clarenbald, Dan Peralbo, Eloi Durant, Núria Durant, Est o Est, Gada Gang –de Cambrils–, Gataca, Gavina MP3...). El programa decideix centrar-se en grups i artistes de les comarques de Tarragona que han passat pel Sona9. 2. La Tarambanda: pioners tarragonins al Sona9 (2001) Recordant el preliminar de Tarragona • Primer focus: La Tarambanda, un dels grups participants a la primera edició del Sona9 (2001). • Van actuar al primer preliminar fet a Tarragona, el 20 de juny de 2001 a la Vaqueria. • Aquella nit també hi tocaven: - Els 3 - Set de Bar - Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata Testimoni de Toni Martínez (guitarrista) Toni Martínez rememora aquella època: • Situa clarament l’any: 2001, primera edició del Sona9. • Ho defineix com una experiència superemocionant perquè eren molt joves i era la primera vegada que arribaven “tan lluny”. • Explica que tot semblava pujar com l’escuma: - Els anaven molt bé les prèvies. - Tenien fans i fanes que els seguien a tot arreu. "Va ser una època molt bonica." Claus de l’èxit de La Tarambanda Toni destaca dos elements clau: • Les bones cançons de l’Eduard Soler (cançons pop, melòdiques i enganxoses, amb lletres molt ben treballades). • L’encant i magnetisme de l’Anna Cosell com a cantant. "Aquests dos elements van fer que ho féssim cada vegada més bé i que anéssim arribant cap a aquesta final del Sona9." La final a Vic i el repertori • Van arribar a la final a Vic, en una nit freda i amb poc públic, però amb les persones “que havien de ser-hi”. • Formació de La Tarambanda a la final: - Anna Cosell – veu (de la Secuita) - Eduard Soler – baix - Toni Martínez – guitarra (de Valls) - Jaume Martínez – teclats (ara als Fenyrray) - Dani Catena – bateria (ara amb Els Catarres, de Tarragona) - Oriol Oliver – guitarra • Cançons que recorda del repertori: - Tempesta (la més popular entre el públic) - Fira - Improvisant - Ferola Gravació i llegat • La maqueta de La Tarambanda es va gravar als estudis Tívoli amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), en una època en què enregistrar pel teu compte era molt difícil i calia anar a un estudi professional. • Toni remarca que la producció de Jesús Rovira va ser molt bona i que en van aprendre molt. "Queda el record, queden unes bones cançons." • Amb la maduresa, Toni pensa que gaudirien encara més avui una experiència així, perquè ara s’expressen millor musicalment i emocionalment. • Assegura que tots els membres del grup porten aquella nit dins com un record boníssim. Escolta de “Tempesta” • El programa fa sonar fragments de Tempesta de La Tarambanda, utilitzant-la com a banda sonora nostàlgica d’aquests records. 3. Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata: l’home-espectacle Participació al Sona9 a la Vaqueria • El programa dona pas a Ariel Santa Maria, personatge icònic i excèntric, que recorda la seva participació al Sona9 amb la banda del Pere Mata a la Vaqueria de Tarragona. • Ariel explica amb to desimbolt que aquell dia anava “molt borratxo, molt drogat”, però igualment ho recorda prou bé. • Comenta que havia intentat tocar moltes vegades a la Vaqueria amb altres formacions (com Flanges), però que no hi havia manera que els contractessin fins que amb “els serenòs” s’hi van poder colar. Reportatge previ i televisió • Recorda que va presentar la instància a la revista Enderrock i que Pep Blai els va fer un reportatge: - Tot un dia filmant al local d’assaig. - Gravació a casa del “Cristo”, membre de la banda. • Aquell concert preliminar a Tarragona coincidia amb La Tarambanda, els 3 i Set de Bar. La famosa guitarra trencada • Ariel narra la seva obsessió per xafar una guitarra en directe davant les càmeres de TV3 i Canal 33 perquè quedés ben registrat. • El problema: la fusta del terra i de les parets de la Vaqueria feia difícil rebentar-la com calia; buscava pedra o totxo per fer més efecte escènic. "Volia que es vegués bé com se’n fa una guitarra. Però nen, no hi havia manera de xafar-la." Nervis, errors i bon humor • Explica que la banda estava molt nerviosa perquè semblava un esdeveniment molt important. • Recorda errors durant l’actuació (com començar una cançó en un to equivocat) i com repetien temes, però sempre amb molta rialla i sentit de l’humor. • Menciona col·laboracions com l’Agnès Montferrer fent cors. Reflexió sobre el “Rockstar” i tocar de peus a terra • Ariel recorda una bronca del “Martínez” (Toni Martínez de La Tarambanda) perquè considerava una tonteria la idea de voler ser rockstar. "Aquí no pots ser l’Alice Cooper ni pots ser un Marilyn Manson, perquè aquí estem a la terra de la botifarra i l’escudella." • Aquesta frase resumeix molt bé la idea de posar els peus a terra en el context musical català. Continuïtat artística i política • Ariel comenta que creu que aquell any van guanyar “els Sapo”, un grup de Girona que considera molt bo. • Recorda que arran de la seva aparició al Sona9 se’l va començar a considerar “el crac del Sona9”, especialment arran de l’emissió del concert al Canal 33. • Actualment (2025), explica que: - Li queda pràcticament només el Canyi com a company habitual. - La resta de membres s’han jubilat, tenen canalla, etc. - Està gravant un nou disc “Gaudim Reus”, com a segona part de Cançons de RTV. • Sobre política, diu que si algun dia es torna a presentar a eleccions a Reus seria per ser alcalde amb majoria absoluta, no per ser només regidor. Invitació a Tarragona Ràdio • Després del seu testimoni, Sílvia comenta amb Jordi que Ariel està convidadíssim a venir a Tarragona Ràdio quan vulgui. • Recorda que l’últim cop que hi van parlar va ser per una cançó de l’estiu i que fa temps que el té “despistat”. • El programa fa sonar un fragment de música d’Ariel Santa Maria. 4. L’Angelot i Les Ànimes: la prèvia de Lleida (River Café) El preliminar de Lleida (2001) • Jordi explica que, en aquella mateixa primera edició del Sona9 (2001), una setmana abans del preliminar de Tarragona, hi va haver el preliminar de Lleida al River Café (13 de juny de 2001). • Allà hi van actuar: - Busquenbaix - Fly - L’Angelot i Les Ànimes (de Vilella) Records de l’Angelot i Les Ànimes • Un membre del grup (baixista Pere Aguadé) recorda: • Un ambient de nervis, expectació i ganes de participar i guanyar. • La formació del concert: - Pep Boada – veu (l’Angelot, qui canta Les Ànimes) - Tom Salvat – bateria - Jaume Ramon Salvany – guitarra - Pere Aguadé – baix • Havien acabat de gravar una maqueta amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), repetint així el patró de grup emergent que passa per un productor de referència. • Cançons destacades de l’època: - Sense estels - Compte temps - Superstar Evolució del grup • Explica que el projecte continua en actiu, tot i els canvis: • El nucli actual manté bateria i baix de l’etapa de rock dur (rock “dur” / “rock i ar”), i s’hi han anat incorporant músics més joves. • Han passat 4 o 5 cantants pel grup. • L’actual cantant és Bàrbara Flores, una noia de Valls que hi és des de 2012. • El nou guitarrista, molt jove (vint-i-pocs anys), s’hi ha incorporat darrerament, tot i que ha patit una lesió seriosa en un concert (li va caure una torre de llums al damunt, que el va deixar de baixa). • L’últim concert que recorda és a la Vilella Alta. 5. Eloi Durant: un guanyador recent del Sona9 (2023) Guanyador del Sona9 • El programa incorpora la veu de Eloi Durant, artista de Tarragona que va guanyar el Sona9 l’any 2023. • Eloi descriu l’experiència com a molt recent i molt divertida, marcada per la dinàmica de proves successives: "És com anar fent un caminet de proves, com un repte diferent." • Destaca que el Sona9 té la particularitat de no ser només tocar en directe, sinó també participar en proves creatives (com musicar poemes), cosa que el fa diferent d’altres concursos. Cançons i proves del concurs • Eloi explica que el va acompanyar Pau Vinyals, el productor musical amb qui treballa habitualment. • Una de les proves consistia a musicar un poema. Ell va fer: - Anell del cercle (poema musicat) • A la final, recorda haver interpretat: - Pluja - Llum - I fins a un total de cinc cançons. Després de guanyar el Sona9 • L’any 2025 Eloi explica que ha estat reposant, posant coses a lloc i fent música nova. • El Sona9 li ha permès: - Fer un primer disc, gravar-lo i girar-lo. - Viure moltes experiències que ara l’han ajudat a plantejar-se quin tipus d’artista vol ser i quin ritme de treball vol seguir. "El primer disc va ser molt ràpid i ara estic anant una mica més a poc a poc." 6. Pep Blai: la mirada del presentador i jurat El paper als inicis del Sona9 • El darrer testimoni és el de Pep Blai, que als primers Sona9 no hi participava com a músic, sinó com a presentador i membre del jurat, juntament amb Lluís Andrau i Albert Puig. • La seva feina era pujar a l’escenari i obrir els concerts amb el clàssic: “Comencem el concurs!”. Bon rotllo i esperit de descoberta Pep Blai subratlla diversos elements clau dels inicis del Sona9: • Hi havia una gran connexió entre el jurat i els músics, tot plegat amb molta naturalitat. • El concurs va néixer com una iniciativa gairebé autofinançada, amb un cert esperit de “anem a provar a veure què passa”. "Ens basàvem amb el bon rotllo i amb les ganes de descobrir gent diferent." • Era una època d’experimentació: - El públic hi anava amb curiositat. - Els grups venien d’arreu del territori. Impuls al català i a totes les comarques • Un punt important que remarca Pep Blai és l’impacte del Sona9 en la normalització lingüística: Molts grups que cantaven en castellà o anglès es presentaven al concurs en català i, a partir d’aquí, continuaven fent música en català. • També destaca com el Sona9 va dignificar totes les comarques: "La gent de Tarragona, la gent de Reus, la gent de Valls es van sentir en igualtat de condicions... igual que qualsevol grup de Barcelona." • El jurat premiava sobretot la personalitat i les idees pròpies, per sobre de la tècnica pura: "Ens semblava molt més important potenciar algú que té bones idees i que té ganes i personalitat, molt més que la tècnica per ella mateixa." Això feia que tothom sentís que podia tenir opcions reals de guanyar, alimentant la il·lusió. Trajectòria professional de Pep Blai • Explica que, gràcies a la feina en televisió (3XL.9 i programes musicals al Canal 33), avui és professor de català a 3r i 4t d’ESO, on utilitza molta música, sèries i documentals per ensenyar. • Aquesta feina li dona estabilitat i temps per escriure llibres, que és la fase on es troba actualment. • Recorda amb afecte el programa 3XL.9 i la manera de treballar: - Anaven amb una furgoneta arreu del país. - Feien reportatges als pobles i a les cases dels grups, en lloc de fer-los venir a Barcelona. - Donaven protagonisme tant als grups com a personatges com Ariel Santa Maria. La televisió va començar a descobrir Ariel Santa Maria arran del Sona9, i després se’l va seguir quan es va presentar a eleccions, etc. El “crac del Sona9” • Pep Blai menciona un personatge recurrent als concerts: Jordi Sobranyes, que assistia a tots els Sona9 i va merèixer el títol de “el crac del Sona9”. • Això lliga amb el present, perquè Jordi és ara el col·laborador setmanal que porta la secció musical al programa de la Sílvia. 7. Tancament: festa del 25è aniversari • En el tram final, la Sílvia recorda que normalment en Jordi Sobranyes hi intervé amb píndoles gravades, però que aquest cop és en directe per anunciar una cita important. • Repetint-ho gairebé com un eslògan, deixen clar el missatge clau: Dijous hi ha la festa del Sona9, 25è aniversari, a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda. • S’anuncia que hi actuaran, entre d’altres, Gada Gang (de Cambrils). • El programa es tanca amb comiat cordial entre Sílvia i Jordi, i recordant la continuïtat del programa fins al cap de setmana següent. Idees clau del Podcast • 25 anys del Sona9: recorregut històric del concurs des de 2001 fins a 2025. • Protagonisme tarragoní: La Tarambanda, Ariel Santa Maria, Eloi Durant, l’Angelot i Les Ànimes, Gada Gang. • Paper dels mitjans (TV3, Canal 33, Enderrock, programes com 3XL.9) en la difusió de grups emergents. • Impacte cultural i lingüístic: impuls al català en la música i igualtat d’oportunitats per a totes les comarques. • Trajectòries personals: del concurs al present – músics que continuen, que han canviat de formació o que han trobat altres feines vinculades a la cultura. • Festa del 25è aniversari: retrobada d’ex-concursants i celebració d’un quart de segle de música emergent.
Resum del contingut Introducció del programa S’obre el fragment amb una reflexió sobre els “primers dies” (sovint dilluns, però cadascú té el seu) i el canvi de rutines. S’activa la secció retrovisor musical amb la participació del col·laborador Jordi Sogranyes, que presenta tres píndoles sobre concerts i esdeveniments recents. 1. Exposició fotogràfica de Clàudia Wynn Es parla de la fotògrafa Clàudia Wynn, que cobreix molts concerts del Festival Accents. Ha inaugurat al Bar Campus de Reus l’exposició fotogràfica L’Accents en imatges, oberta fins al 20 de novembre. L’artista explica que és la seva primera exposició pròpia i que el lloc li fa especial il·lusió perquè hi va passar l’adolescència. "Estic molt contenta perquè a més a més és la meva primera exposició... m’omple d’orgull i estic supercontenta, molt emocionada." Fa dos anys que forma part de l’equip del festival, però fa quatre anys que hi col·labora, i uns nou anys que fa fotos de concerts. Va començar amb el grup La Casa Azul, ha fotografiat festivals i diferents grups i, dins del Festival Accents, ha retratat diversos músics. Es recorda el primer concert seu dins del festival: Renaldo & Clara a Altafulla, i se’n punxa la cançó La finestra. 2. Concert de Julivert al Morell (Festival Accents) Es fa una “clucada d’ull” musical amb Renaldo & Clara i després es passa a la segona píndola. Es destaca l’actuació de Julivert de Torroja del Priorat en el marc del Festival Accents. El concert, previst a la Plaça de la Font, es va traslladar al Pavelló del Morell per la previsió de pluja. Julivert hi va presentar el disc Atamarit en un ambient de festa major: Referències a Sant Martí, vestits nous, llum de la lluna i convidats que omplen el pavelló. Esment de grups i colles com l’esbart de Tarragona. S’escolten fragments de cançons amb ritme festiu i vermut de festa major, amb lletres que parlen de ballar, cantar i “la mà de morter pica a tot drap”. L’equip recorda amb afecte els membres del grup (com Jordi Sunyer i Sergi Clofent) i els agraeix la seva energia. 3. Actuació dels Somiatruites a Reus A la tercera píndola, es comenta una de les primeres actuacions del grup Somiatruites. Van tocar diumenge a l’hora del vermut, al bar La Mulaceta dels Amics de Reus. La banda, liderada per Aniol Canyissà, va interpretar grans èxits internacionals de rock and roll. També van versionar una peça de Txarango, aportant un toc de fusió i proximitat. Tancament de la secció Jordi s’acomiada de la presentadora Sílvia i dels oients dels Fans de Tarragona i del programa Ja tardes cap de setmana. Es tanca la secció de retrovisor musical amb música de fons i una última cançó. En conjunt, el fragment és un repàs vibrant i proper a la vida cultural recent del territori: - fotografia musical, - concerts de proximitat, - i vermuts festius que combinen tradició i modernitat.
Visió general de l’episodi L’episodi d’Arran de Mar (a Tarragona Ràdio) combina un repàs informatiu de la costa catalana amb tres blocs centrals: recerca sobre prehistòria i canvi climàtic, vida marítima i pesca (base nàutica i peixateria), i un tram final d’actualitat social i drets humans amb la visita del vaixell d’Open Arms al Port de Tarragona. "Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur" (entrevista científica sobre reconstruccions climàtiques) 1) Actualitat de la costa catalana (format butlletí) Principals notícies i idees • Canvi de topònim a Palamós: consulta popular aprova “Palamós i Sant Joan” (participació baixa però compromís polític d’aplicar el resultat). • Protecció ambiental a Sant Feliu de Guíxols: tancament temporal d’un tram de la via ferrata per protegir el corb marí emplomallat durant l’anidificació. • Espècies invasores al delta de l’Ebre: actuacions de SEO BirdLife per frenar l’herba de la pampa abans que s’estengui. • Esports nàutics inclusius: balanç del primer any de la base nàutica del Port de la Ràpita, amb èmfasi en accessibilitat, respecte pel medi marí i inclusió. • Llengua i cultura portuària: exposició itinerant al Port de Vilanova i la Geltrú per recuperar lèxic portuari en català. • Salut ambiental: instal·lació de detectors de gas radó a edificis municipals d’Arenys de Mar i altres municipis del Maresme. • Pesca al Mediterrani: autorització de 13 dies addicionals per embarcació d’arrossegament; el sector ho veu com un “pedaç” i denuncia pressió reguladora. • Memòria democràtica a Tarragona: la Torre del Pretori s’encamina a ser reconeguda com a espai de memòria. 2) Temps marítim i servei (context operatiu del litoral) • Predicció d’empitjorament del mar per vent intens (maror/forta maror i temporal en alta mar), amb mencions a ratxes molt fortes al delta de l’Ebre. 3) Recerca: prehistòria, petits vertebrats i canvi climàtic Què es presenta • Un projecte europeu (Doctoral Network) amb 9 contractes predoctorals en un consorci internacional (diverses universitats i centres europeus). Idees clau • Estudi de petits vertebrats (aus, ratpenats i rosegadors) com a indicadors sensibles de canvis de temperatura i precipitació. • Ús de metodologies com ADN antic i isòtops d’oxigen per fer reconstruccions ambientals i climàtiques. • Finestra temporal principal: Pleistocè superior (aprox. 40–50.000 fins a 11.000 anys), amb referències a grans fases (màxim glacial) i processos com el relleu neandertal/Homo sapiens. • Missatge transversal: entendre la variabilitat natural del clima i com l’activitat humana pot accelerar dinàmiques actuals. 4) Educació marítima i consciència ambiental: Lliga Blava Escolar Què passa • Primera trobada de la Lliga Blava Escolar amb l’equip d’Arenys de Mar. Punts destacats • Èxit per l’ambient i els valors: l’objectiu és gaudir de la vela i reforçar companyonia i amor pel mar. • Resultats remarcables malgrat poca experiència: completen mànegues i aconsegueixen posicions altes en alguna prova. • Acció paral·lela: recollida de residus a platja i entorn de la base, posant el focus en la gran quantitat de deixalles que arriben per corrents. 5) Economia i cultura del peix: visita a una peixateria de l’Escala Diagnòstic del sector i dels hàbits • Canvi generacional en el consum: es percep menys cultura de peix, menys temps per cuinar i menor tolerància a les espines. • Adaptació del comerç: augment de demandes de peix net, filetejat i producte “fàcil”. Temporada i producte • Recomanacions de peix de moment: protagonisme de peix d’escata, calamar i sèpia (amb matisos de preu i captura segons moment). • Lectura climàtica al taulell: aparició i consolidació de gamba blanca vinculada a l’escalfament de l’aigua (canvis de distribució d’espècies). Tensió estructural • Dificultats logístiques i reguladores: necessitat d’abastir-se de diversos ports i percepció de “pals a les rodes” a escala europea. 6) Delta de l’Ebre: migració d’ocells i grip aviària Estat de la migració • Valoració pessimista: la migració s’explica com cada cop més pobre, amb desaparició d’espècies locals i menor abundància. • Causes esmentades: • Canvi climàtic (alteració rutes i fenologia). • Pressions ambientals (contaminació, canvis agrícoles i hàbitat). • Mortalitat per activitats humanes (especialment crítica amb la caça en alguns moments i espècies). Com es mesura • Explicació de seguiment amb anellament i projectes de ciència ciutadana (transectes repetits, sèries temporals). Grip aviària • Preocupació per brots virulents i risc de salt entre espècies; debat sobre coherència de restriccions (granges/aviram vs. altres pràctiques). 7) Port de Tarragona: visita al vaixell d’Open Arms Objectiu de la presència al port • Sensibilització i treball educatiu amb escoles: visites al vaixell per entendre la tasca de rescat i el marc legal de protecció. Tasca i funcionament • Recordatori del deure marítim d’assistència davant un Mayday i denúncia que sovint no es compleix (estats i vaixells mercants). • Àrea d’actuació principal: Mediterrani central (rutes des de Líbia i Tunísia), amb persones procedents de múltiples regions (Àfrica, Orient Mitjà, Àsia), sovint després de trajectes llargs. Diagnosi política i social • Crítica a l’externalització de fronteres i a les traves per desembarcar en ports segurs. • Comparació de tracte entre perfils migratoris i denúncia d’aporofòbia i racisme. • Lectura dura del 2025 en clau de drets humans, amb especial menció al genocidi a la Franja de Gaza i a la inacció internacional. Informació pràctica • Visites obertes a la ciutadania en franges horàries de tarda i cap de setmana mentre el vaixell és al Port de Tarragona. Idees finals que vertebren el programa • El mar com a termòmetre: pesca, biodiversitat i migracions reflecteixen canvis sistèmics. • Coneixement + educació: recerca científica i projectes escolars com a eines per construir respostes socials. • Drets humans i rutes marítimes: el mar també és frontera i escenari de responsabilitats legals i morals.
