Resum general Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio centrat en tres blocs principals: Crònica dels Premis ARC 2025 al Teatre Tarragona Celebració dels 25 anys del programa Zona Nou a l'antiga fàbrica Estrella Damm Entrevista a Neuén Tayel sobre el disc Nostàlgia Cubana i el concert al Santuari de Montserrat de Montferri El to del programa combina crònica musical, reconeixement al talent local i reflexió cultural i social a través de la música. 1. Premis ARC 2025 al Teatre Tarragona 1.1. Context i obertura del programa • Esment inicial del dia i del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio (20 de novembre de 2025). • La conductora explica que no aprofundiran en l’efemèride històrica del dia, sinó que celebraran: - El que va passar ahir al Teatre Tarragona (gala dels Premis ARC 2025). - La festa pels 25 anys del Zona Nou a l’antiga fàbrica Estrella Damm, que s’està celebrant el mateix dia. "Nosaltres el que volem celebrar avui, per una banda és el que va passar ahir al Teatre Tarragona, i per l'altra el que està succeint avui mateix..." 1.2. La gala dels Premis ARC 2025 • S’introdueix un tall d’àudio de l’inici oficial de la 23a edició dels Premis ARC, amb un discurs d’obertura molt enfocat a: - Celebrar la música en directe - Reivindicar el talent i la passió dels professionals que mantenen viu el sector musical. • Presentadora: Mar Grifoll (artista multidisciplinària de les Terres de l’Ebre), que la conductora descriu com a: - Molt eloqüent - Divertida - Àgil - Amb un to inclusiu i natural. "Una dona que no només trepitja l'escenari, l'ocupa, el transforma i, si cal, s'hi queda a viure." 1.3. Música en directe a la gala • La gala compta amb actuacions en directe: - Kelly i Zaya (sonen de fons al programa). - Big Black Rhino, que tanquen la gala i impressionen especialment la conductora per la potència de la veu de la cantant. "La veu que té la cantant dels Big Black Rhino ens va colpir a tots." 1.4. Guanyadors destacats dels Premis ARC La conductora repassa els principals premis (no estrictament en l’ordre de la gala): • Artista o grup emergent: Esbetlana • Millor gira d’artista o grup de jazz, música clàssica o tradicional: Judit Neddermann i Pau Figueres • Millor gira d’artista o grup: Alia Cali • Millor gira d’artista o grup per a públic familiar: Xiula • Millor gira de grup de versions o tribut: Salvando los Piratas Rumba Version • Millor gira d’orquestra o grup de ball: Orquestra Saturno • Millor gira internacional d’artista o grup: Juanjo Escalada i Ruth Van • Millor programació de festa major: Festa Major de Santa Tecla (Tarragona), celebrada eufòricament al programa. • Millor programació de festival o cicle de concerts de mitjà i gran format: Festival Empremtes • Millor programació de festival o cicle de concerts de petit format: Festival Racóndit • Millor programació d’espais musicals o sala de concerts: New Fizz de Barcelona. 1.5. Nominació de Sílvia García i premi a Nando Cruz • Categoria: Millor periodista o programa musical. Nominats: - Zona en català de Ràdio Silenci - Sílvia García de Tarragona Ràdio (conductora del programa) - Nando Cruz - Les Golfes de Gelida • El discurs de presentació del premi reivindica el paper del periodisme musical com a eina crítica i contextualitzadora: "El periodisme musical no és només acompanyar la música, és qüestionar-la, contextualitzar-la i fer-la créixer... En un món de titulars ràpids, el periodisme musical és resistència." • Guanyador: Nando Cruz. Es fa un breu perfil biogràfic: - Nascut a Barcelona (1968). - Periodista musical en actiu des de finals dels 80. - Ha treballat a televisions (Sputnik, Música Moderna – BTV), ràdios (Ràdio Ciutat Vella, iCat), revistes (Popular 1, Rockdelux, Factory) i mitjans digitals (L'Altaveu / Latiba.cat, Time Out Barcelona, Crític, etc.). • Tot i no guanyar, la conductora expressa admiració i respecte pel premiat i li envia felicitacions sinceres. 1.6. Reconeixement a Sílvia García i al teixit musical • Es recupera un fragment del discurs de Sandra Ramos (presidenta de l’Associació organitzadora) a l’escenari, molt centrat en els “obrers i obreres de la música”: "Els que sabem el que és assajar cada dissabte... muntar, assajar, esperar que es faci l'hora del bolo i tornar a casa a les 6 del matí per... arribar als 100 euros després d'haver pagat els impostos." Punts clau del discurs: • Reconeixement al treball precari de músics, orquestres i grups de versions. • Defensa de les sales de concerts i la necessitat de mantenir circuits de música en directe. • Agraïment per les nominacions a sales del territori: - Sala Zero (Tarragona) - La Submarina de Reus • Missatge final d’afecte a Sílvia García: "Sílvia García, per nosaltres, sempre seràs la nostra guanyadora... Ets la millor i t'estimem molt en aquesta ciutat." • La conductora ho viu com un moment molt emotiu i inesperat, agraeix públicament el suport rebut i explica: La proposta de nominació li arriba per un missatge de veu de Sergio Solís, a qui agraeix profundament. Va viure la gala amb molts nervis, més del que és habitual en ella. Se sent molt recolzada pels grups i amics del sector musical que hi eren presents. "M'he posat més nerviosa que mai... però vaig rebre molt recolzament abans, durant i després." 1.7. Tancament del bloc Premis ARC • Recordatori de la potència en directe de Big Black Rhino, que tanquen musicalment la gala. • Desig que els Premis ARC tornin a celebrar-se a Tarragona l’any vinent i que Fans de Tarragona en pugui tornar a parlar amb algun nou motiu d’alegria. • Reflexió final: "Què seria de nosaltres... sense la música en directe, sense un bon concert, sense un bon festival?" 2. Festa 25 anys del Zona Nou 2.1. Presentació de l’esdeveniment • Es canvia de tema per parlar de la festa dels 25 anys del Zona Nou, que se celebra: Dia: dijous 20 de novembre Hora: a partir de les 19 h Lloc: antiga fàbrica Estrella Damm (Barcelona) • Títol de l’esdeveniment: La banda sonora del Zona Nou. 2.2. Format del concert • Concepte: 25 artistes, 25 cançons, 25 anys de Zona Nou. • Alguns dels artistes esmentats: Anímic Vicky Mey Chloe Rimbau Dan Peralbo Eloi Duran Núria Duran Sos Gadegang Gabina MP3 Joina Macedònia Mamaduixa Main Nyandú • La conductora felicita efusivament el programa Zona Nou pel seu 25è aniversari. 2.3. Focus en Eloi Duran • S’escolta una cançó d’Eloi Duran i se’n destaca: Guanyador del Zona Nou 2023. Guanyador del Port Autors 2023, concurs vinculat a Tarragona, on el programa el va conèixer. • Es presenta el seu disc El Bon Nen: Àlbum conceptual que narra el viatge d’un infant cap a l’adultesa. Explora llums i foscos del camí vital. "El disc narra el viatge d'un infant cap a l'adultesa i retrata tota la llum i tota la foscor que ha trobat en el camí." • Es remarca que Eloi Duran serà un dels protagonistes del concert dels 25 anys del Zona Nou. • Consell pràctic a l’oient: Si algú surt de Tarragona per anar-hi, potser arribarà a la mitja part. Si ja és a Barcelona, que en gaudeixi i, si pot, que expliqui després al programa com ha anat la festa. 3. Neuén Tayel i el projecte “Nostàlgia Cubana” 3.1. Introducció a l’entrevista • El programa entra en bloc entrevista amb Neuén Tayel (la conductora va jugant amb variants del nom i li demana disculpes). • Motiu principal: Presentació del disc Nostàlgia Cubana. Concert de presentació dins els actes del centenari de l’inici de la construcció del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri. • Dades de l’esdeveniment: Data: dissabte 22 de novembre Hora: 12:00 h (migdia) Lloc: Santuari de Montserrat, a Montferri Entrada: gratuïta Amb qui: Neuén Tayel + Cobla La Principal de la Bisbal. 3.2. Origen del projecte “Nostàlgia Cubana” • Neuén Tayel explica, amb un català barrejat amb castellà, la motivació profunda del projecte: Després d’anys vivint a Catalunya, coneixent paisatges, història i, sobretot, la gent, li neix un sentiment de retribució per la sort de viure aquí. Vol crear un “univers sonor” que uneixi: • Música cubana i llatinoamericana • Música catalana (especialment via la cobla i la sardana) "Va anar creixent en mi un sentiment de voler retribuir d'alguna manera la sort de ser aquí... crear un món sonor que pogués unir la nostra cultura i la música catalana." • Defineix el resultat com una mena de “cobla nova”: "Así como un día surgió la bossa nova, pues ahora pienso que estamos en presencia de la cobla nova: una cobla que obre a altres cultures." 3.3. Composició i treball amb la Principal de la Bisbal • Les peces de Nostàlgia Cubana són composades específicament per a cobla. • Elements clau del procés creatiu: Aprenentatge sobre els instruments tradicionals (flabiol, tible, tenora, etc.). Reconèixer que són instruments singulars i molt especials del país. Treballar estretament amb La Principal de la Bisbal per aconseguir una “comunió” sonora entre els llenguatges cubà i català. "La cobla són instruments tradicionals molt singulars... representa molt bé el que és Catalunya... la sonoritat del poble català." • Neuén Tayel prové també del món del jazz i la improvisació, cosa que fa que les peces siguin llargues, amb espais d’improvisació, sovint al piano. 3.4. Temes del disc “Nostàlgia Cubana” • El disc conté sis composicions, totes amb una forta càrrega emocional i simbòlica: “Tarragona”: peça d’uns 12 minuts dedicada a la ciutat, que la conductora celebra com un homenatge ampliable a tota la província. “A mi Moreneta”: peça devocional dedicada a la Mare de Déu; serà la cançó final del concert i una ofrena musical a la protectora del poble català. “Viva Palestina Libre”: tema amb fort contingut polític i humanitari. “La vida és linda” Altres títols com Amparo i Mi Morenita apareixen de passada. 3.5. “Viva Palestina Libre”: música i consciència • Neuén explica el procés emocional d’aquesta peça: La música va néixer abans del títol i durant temps no trobava un nom que realment la representés. Mentre tant, arribaven notícies sobre la situació a Palestina que el van colpir profundament. Finalment, sentir que el títol havia de ser “Viva Palestina Libre” li va suposar un gran alleujament personal i de consciència. "Fue un alivio sentir que esta música tenía que llamarse Viva Palestina Libre... un alivio para mi sentir y para mi conciencia como trabajador de la cultura." • Reflexions associades: La música vol aportar un gra de sorra en forma de solidaritat i crida a la pau. Neuén relaciona aquesta lluita amb altres causes: • “Viva Cuba Libre” (lluita històrica cubana). • Situació del poble mapuche i la seva reivindicació de terra i identitat. • Paral·lelisme amb la lluita per la identitat a Catalunya. "A pesar de toda esta tristeza, también está el equilibrio de la solidaridad que esto despertó." 3.6. El concert a Montferri • El concert és part dels actes del centenari del Santuari de Montserrat de Montferri (14–22 de novembre). • Característiques del concert: Interpretació en directe de Nostàlgia Cubana amb la cobla completa (uns 11 músics). Adaptació del repertori del disc a un format pensat pel públic, creant espais perquè el públic pugui assimilar i gaudir d’un projecte tan nou. El concert es planteja com un esdeveniment únic, gairebé un naixement d’aquesta proposta de cobla nova. "Solo se nace una vez... y compartir este momento es important." • Relació amb Montferri: Tant Neuén com Mircea (col·laboradora) coneixen bé el lloc i hi van sovint. Destaquen el caràcter màgic del santuari i del paisatge, a qualsevol hora del dia. Hi ha implicació de: • Ajuntament de Montferri • Diputació de Tarragona • Associació del Santuari Tot plegat fa possible que un projecte tan especial es materialitzi en un espai emblemàtic de Tarragona. 3.7. Missatge cultural i social del projecte • Neuén defineix Nostàlgia Cubana com una música solidària i oberta: Vol ser obertura cultural entre pobles. Es converteix en un encanteri d’esperança i de solidaritat, en favor d’un món més tranquil i en pau. "Necesitamos cierta apertura cultural... una música que se abre como un encanto de esperanza, un canto de solidaridad." • Afirma que és el primer treball que barreja música cubana amb sardana de manera tan estructural: "Es la primera vez que se hace la mezcla de la música cubana con la sardana... el primer trabajo de esta naturaleza." 4. Altres projectes de Neuén Tayel 4.1. Disc “Corazón ilusionado” • Paral·lelament a Nostàlgia Cubana, Neuén acaba de publicar un altre disc: Títol: Corazón ilusionado Data aproximada de sortida: 15 de novembre (totes les plataformes digitals). Caràcter: molt íntim i intimista, però ple de preguntes i reflexions entorn de l’amor en el sentit més ampli. • La conductora fa sonar la peça inicial del disc, amb una lletra molt directa i crítica: "Madre de todas las madres, esa es la primera composición que abre el disc... Dime de dónde viene la guerra, maldita guerra." • Es destaquen alguns títols del disc: El jardiner i la flor El secreto de amar Coloquio de amor Cada vez que me acuerdo de ti Enamorado de l'amor Corazón ilusionado La llave Peça dedicada a la maternitat i la paternitat que interpel·la directament mares i pares. • La conductora reflexiona sobre la complexitat de ser mare o pare, i com cada criatura té un “llibre d’instruccions” propi, vinculant-ho a la música de Neuén. 4.2. Producció musical i obra pedagògica • Neuén comenta que ja ha fet uns 38 discos al llarg de la seva trajectòria. • A nivell pedagògic, treballa amb l’Escola de Música Lautaro als Pallaresos: S’han creat dos quaderns de partitures nous: Adolescencia 1 i Adolescencia 2. Cada quadern té 25 peces pensades per als estudiants de l’escola. Les peces acompanyen l’alumnat que ha crescut des de petits fins a l’etapa d’adolescència (alguns ja a batxillerat o acabant-lo). "Son piezas que él compuso para que ellos avanzaran dentro de la música y que ahora s’han recopilat en dos quaderns." 4.3. Escola de Música Lautaro • Es recorda la informació pràctica: Nom: Escola de Música Lautaro Lloc: Els Pallaresos Telèfon: 635 842 839 També es pot trobar informació via pàgina web i, si cal, trucant a Tarragona Ràdio perquè facilitin el contacte. • La conductora proposa tornar a convidar Neuén i Mircea un altre dia per: Fer un “segon capítol” sobre Corazón ilusionado. Explicar amb més calma el funcionament de l’escola. Comentar com ha anat el concert a Montferri. 5. Falques publicitàries i missatges de servei Durant el programa s’emeten diverses falques publicitàries i informatives, que formen part de la dinàmica habitual de Tarragona Ràdio: • EMATSA: obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques poc invasives (sense obrir rases) per reduir molèsties i millorar l’eficiència ambiental. • Port de Tarragona – Moll de Costa: difusió del seu paper com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, activitats d’oci i esport, i gastronomia marinera a El Serrallo. • Obramat: recurs centralitzat per a professionals de la construcció i la reforma. • Tanatori Municipal de Tarragona: anunci de reforma important (3,2 M€) de les instal·lacions, amb millora d’atenció a famílies i eficiència energètica (finalització prevista segon trimestre 2026). • Tarragona Ràdio – Publicitat 2025: promoció de tarifes adaptades, campanya Nou Comerç (7 dies des de 80 € + IVA) i descomptes en contractes anuals. Recordatori: “Tarragona Ràdio. Som 40.000.” Aquests espais reforcen el vincle del programa amb el territori, fent visibles empreses i institucions locals. 6. Tancament del programa • Es recorda, de nou, el concert de Nostàlgia Cubana: Dissabte 22, 12 h, Santuari de Montserrat de Montferri, entrada gratuïta. • La conductora:** Recomana vivament el disc Nostàlgia Cubana i el nou treball Corazón ilusionado. Expressa entusiasme per tornar a parlar amb Neuén Tayel en el futur. Es prepara per tancar el programa, indicant que queden pocs minuts d’emissió. Sensació final: un programa molt arrelat a Tarragona, que celebra la música en directe, el talent local i nacional, i utilitza la música com a espai de reflexió social i emocional.
Panorama general de l’episodi Arran de Mar ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima i costanera catalana, combinant informació de servei, ciència marina d’alta tecnologia, crisi del sector pesquer, cultura musical i polítiques municipals al Delta de l’Ebre i a Tarragona. 1. Obertura, equip i canvi de temps (0–353) Presentació del programa i de l’equip • Presentació d’Arran de Mar (de 16 a 18 h) i avís dels continguts del dia: notícies de costa, robot submarí, Delta de l’Ebre, mites i llegendes, Santa Cecília i pressupostos municipals. • Salutació a l’equip tècnic i als corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona. Xerrada informal sobre el fred • Conversa distesa sobre l’arribada del fred, la tramuntana i el mestral, i el contrast entre qui l’enyora i qui pateix per les baixes temperatures. • Referències a Tarragona i a l’hivern, tot barrejant bromes amb comentaris quotidians. 2. Noticiari de costa: del cap de Creus a Tarragona (353–1485) 2.1. Costa Brava – Rescats i tramuntanada (353–513) Exercicis de salvament a l’Escala • La Creu Roja i Salvament Marítim fan exercicis rutinaris de salvament a la platja del Rec del Molí (l’Escala). • Participa la llanxa Salvamar Lira, amb base al Port de Roses. • Simulen el remolc d’una embarcació embarrancada, una situació molt habitual a la costa. • Hi intervenen una vintena de voluntaris que cobreixen la zona del Cap Norfeu al cap de Begur i que han treballat en emergències com la DANA del País Valencià. Primera gran tramuntanada de la tardor • La primera bufada seriosa de tramuntana obre la porta a un episodi hivernal sobtat: - Ratxes previstes de més de 100 km/h. - Onatge de 2–3 metres. - Baixada de temperatura després d’un novembre excepcionalment càlid (fins a 4 °C per sobre la mitjana). • Feia mesos que no es vivia una situació similar; el 2025 només s’han registrat 24 dies de tramuntana quan n’hauria d’haver més de 90. • Es preveu mantenir ambient d’hivern amb noves entrades de tramuntana fins a inicis de desembre. 2.2. Delta de l’Ebre – Riscos d’hivern i aiguats (513–722) Formació d’autoprotecció a la Ràpita • Una seixantena d’alumnes de 5è i 6è de primària de l’escola Horta Vella (la Ràpita) rep formació de Protecció Civil. • Continguts principals: - Com actuar davant inundacions, ventades, onades de fred, nevades. - Ús segur d’aparells de calefacció. • Objectiu: fomentar la cultura de l’autoprotecció entre infants i famílies. • Rafael Prades (Protecció Civil Terres de l’Ebre) destaca: "Volem que des d’edats primerenques comencin a impregnar-se d’aquesta cultura i que siguin eina de transmissió cap a les famílies". Alcanar i la renaturalització del barranc del Llop • S’inicia la taxació de 10 habitatges al barranc del Llop (Alcanar Platja) que s’hauran d’enderrocar arran dels forts aiguats. • Objectiu: renaturalitzar el curs fluvial i evitar danys futurs. • L’Ajuntament fa les taxacions amb una empresa externa i negociarà amb els veïns; la Generalitat ajudarà econòmicament. • L’alcalde Joan Roig fixa un horitzó clar: No vol que hi quedin veïns vivint la tardor vinent en aquesta zona de risc. 2.3. Garraf – Robot submarí i ciència marina (722–903) Proves d’un robot submarí a Vilanova i la Geltrú • El SARTI (UPC – Vilanova) desplega un robot submarí tipus crawler al Port de Vilanova. • Objectiu: provar-lo abans de connectar-lo a l’OPSI, observatori submarí situat a 4 km de la costa i 20 m de fondària. • Forma part del projecte europeu Digiforeco (programa Horizon Europe) per crear un bessó digital de l’oceà. Funcions del robot (segons l’investigador Dan) • Dissenyat per treballar a la zona bentònica (fons marí). • Es connecta als observatoris com l’OPSI per ampliar la zona d’observació amb: - Càmeres. - Sensors biogeoquímics. - Manipulador per fer proves in situ. • Permet monitorar l’ecosistema en 4D (espai + temps) i millorar els models ecològics locals. Paper de la ciència i dels pescadors (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC) • Durant dècades, les dades del mar provenien sobretot de la pesca i dels pescadors. • Ara, les noves infraestructures (robots, observatoris, campanyes oceanogràfiques) permeten: - Accés a zones remotes. - Monitoratge 24/7. - Més informació qualitativa i quantitativa del fons marí i dels recursos. • El projecte combina: - Sleeping data (dades històriques arxivades, sovint manuscrites). - Dades noves de campanyes i robots. • Repte clau: traduir i calibrar dades molt diferents (captures, fotos, sèries de temperatura i salinitat) per veure tendències de dècades i projectar escenaris futurs. • Importància per a: - Gestió pesquera i ecològica. - Creació d’un entorn virtual obert perquè científics, gestors, governs, actors locals i públic general accedeixin a les dades. • Destaca el valor de les reserves marines: quan es deixa de pescar en una zona, el fons es recupera i, amb el temps, també les comunitats i els recursos pesquers. 2.4. Maresme – Patrimoni domèstic i comerç local (903–1181) Inventari de caixes, baguls i cofres antics • L’Associació del Moble de Catalunya impulsa el projecte El teu bagul, la nostra història. • Objectiu principal: identificar caixes de mariner, una tipologia pròpia del Maresme (més petites, decorades, sovint amb calaixos). • Funcionament: - La ciutadania envia fotos i dades del bagul a la web elteubagul.com. - Un comitè científic cataloga cada peça. • Ja s’han registrat 800 peces des de desembre passat, majoritàriament caixes de núvia amb un fort valor familiar i etnogràfic. • Presentació pública a Arenys de Mar amb especialistes en caixes de mariner i baguls d’indianes. Premis Arenys Acció 2025 – Focus en la pesca • Dues peixateries d’Arenys de Mar (Anna i Illa Sobirà) reben el guardó d’Economia Blava. • El gerent de la peixateria Anna subratlla: - El fort descens de nombre de peixateries al mercat. - La dificultat creixent per aconseguir peix i el seu encariment. - La vinculació indissoluble entre Arenys i el peix, i el desig que sempre hi hagi parades amb peix d’Arenys per Nadal. • Altres premis: trajectòria empresarial, jove empresari, trajectòria professional i un guardó honorífic. 2.5. Tarragona – Nadal i descarbonització del Port (1181–1347) Nova encesa de llums de Nadal • La festa de l’encesa de llums de Nadal es trasllada de la Rambla Nova a la plaça de la Font, ja que la Rambla es va quedar "petita" l’any anterior. • Acte el 28 de novembre a les 18.30 h amb espectacle de marcat ADN tarragoní, pirotècnia i un arbre de 15 metres. • Més de 200 activitats nadalenques: circ, música al carrer, propostes familiars i il·luminació en punts com la plaça Verdaguer. • L’Ajuntament de Tarragona hi destina uns 400.000 € per enllumenat en una setantena de carrers de centre i barris. Descarbonització del Port de Tarragona • La Comissió Europea concedeix 6,5 M€ al Port de Tarragona dins un paquet de 600 M€ per descarbonitzar el transport. • Projecte clau: desplegar sistemes d’electricitat en terra al Moll de Balears. • Dades tècniques: - Inici amb 10 MVA, ampliables a 20 MVA. - Subministrament simultani a dos vaixells mitjans o un de gran. • Objectiu: reduir emissions dels vaixells atracats i avançar cap a un Port de Tarragona més sostenible. 2.6. Serveis: temps i trànsit (1347–1485) El temps a la mar (Lluís Mi Pérez) • Confirmació de l’episodi de tramuntana i mestral: - Intensificació la matinada i matí de divendres. - Ratxes > 80 km/h a l’Empordà i Costa Brava. - Fort maror o maragassa a la Costa Brava i mestral fort a la Costa Daurada (especialment al golf de Sant Jordi). Trànsit (Servei Català de Trànsit) • Incidència principal a l’AP-7 a Mollet del Vallès (vehicle avariat): - Un carril tallat sentit sud. - Fins a 10 km d’aturades entre la Roca del Vallès i Mollet. • Repercussió a la C-17 amb 4 km d’aturades en sentit Barcelona. 3. Reportatge ampliat: el robot submarí de Vilanova (1515–2402) 3.1. Tecnologia: el robot crawler (Dan, SARTI – UPC) • El robot Crawler està dissenyat per treballar al fons marí i connectar-se a l’OPSI. • Objectius principals: - Expandir la zona observada més enllà del punt fix de l’observatori. - Recollir dades amb càmeres, sensors biogeoquímics i un braç manipulador. - Monitorar espècies d’interès i l’ecosistema en general. Proves al Port de Vilanova • Es comprova: - El funcionament del sistema d’alimentació i comunicació a llarga distància. - El consum energètic i el comportament del robot segons el tipus de fons. • El robot podrà operar fins a 50 m de l’OPSI i, posteriorment, es desplegarà a Kristineberg (Suècia) durant mig any – un any per estudiar l’escamarlà noruec (Norwegian lobster). Treball conjunt tecnòlegs–ecòlegs • La tecnologia es dissenya a partir de les necessitats de dades que marquen els ecòlegs. • El robot permet passar d’una observació puntual a una visió espacial completa, essencial per construir models ecològics robustos. 3.2. Paper de la IA i funcionament continu • La IA (intel·ligència artificial) és clau perquè el volum de dades (sobretot vídeos i senyals acústics) és inassumible manualment. • Funcions de la IA: - Detectar espècies d’interès en imatges on el 90% del temps "no passa res". - Filtrar només la informació rellevant per alimentar models ecològics. • Amb la connexió elèctrica a l’OPSI, el robot podria operar 24/7 durant mesos, limitat només pel manteniment (neteja de biofouling, càmeres, parts mecàniques). 3.3. Ciència i gestió: Digiforeco (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC) • Digiforeco connecta: - Dades històriques (pesca, campanyes oceanogràfiques dels anys 80–90, arxius en paper). - Dades noves d’observatoris i robots. • Objectius: - Calibrar i fer comparables aquestes fonts tan diferents. - Estudiar l’evolució de comunitats marines i recursos pesquers en diversos països (Catalunya, Suècia, Itàlia, Irlanda). - Avaluar l’impacte del canvi climàtic i de la pesca, i orientar polítiques futures. • Es vol crear un entorn virtual obert de diversos nivells de complexitat on: - Científics, gestors, governs, actors locals i ciutadania puguin consultar dades, tendències i escenaris. • Es constata el valor de les àrees protegides: - Primer es recupera el fons marí (si es redueix la pesca d’arrossegament). - Després es recuperen les comunitats biològiques i, a llarg termini, els recursos pesquers. 4. La crisi de la pesca al Maresme: NotiLlotja (2402–3051) 4.1. Situació actual a la confraria de Sant Elm (Arenys de Mar) Context de dificultat general • Cristina Badillo, de la llotja d’Arenys de Mar, descriu un moment "molt difícil" per al sector pesquer a Catalunya. • En diversos ports hi ha barques amarrades per falta de dies de pesca disponibles. • A Arenys poden continuar sortint perquè aprofiten dies de dues embarcacions inactives, però això no és una bona notícia: implica flota parada i incertesa. Flota actual • Tres modalitats: - Arrossegament: 12 embarcacions actives (algunes enfocades a la gamba), columna vertebral de la confraria pel volum de captures. - Arts menors: una vintena d’embarcacions. - Encerclament: 3 barques actualment en aturada biològica fins al gener. • En comparació amb el passat, la flota s’ha reduït dràsticament (abans hi havia moltes més barques d’arrossegament i d’encerclament). 4.2. Abundància de peix, però restriccions creixents • Paradoxalment, hi ha molt de peix i molta gamba al calador, segons els pescadors. • Peix que arriba a la llotja: - Blanc: pagell, besuc, rap, bruixa, moll, roger, etc. - Crustacis: gamba, escamarlà. - Peix blau (sardina, seitó) quan no hi ha aturades biològiques. • La pesca és de proximitat i alta frescor: del mar al taulell en 4–6 hores. 4.3. Preus, accés al producte i desconeixement del consumidor • Els preus del peix "van com sempre": - Hi ha espècies assequibles (bruixa, moll, roger) que la gent compra poc per desconeixement. - La gamba puja de preu perquè hi ha quota limitada i s’acosta Nadal, augmentant la demanda. • Cristina defensa que el peix no és car en relació a l’esforç, les restriccions i la qualitat, especialment comparat amb importacions llunyanes menys regulades. 4.4. Crítica a les polítiques europees Sobrerestricció vs. sobrepesca • Es rebutja rotundament l’acusació de sobrepesca al Mediterrani català: - La flota s’ha reduït més d’un 50% de manera natural. - S’han introduït malles més selectives, vedes biològiques i quotes estrictes (especialment de gamba). • Cristina afirma que els informes científics (CIEM/ICES, científics locals) indiquen recuperació d’estocs i bon estat del medi, però malgrat això es continuen aplicant retallades. Impacte social i econòmic • La pesca és un sector tractor que mou: - Microempreses (embarcacions). - Treballadors de confraries, majoristes, peixaters, transport, restauració. • Les restriccions de dies de pesca (es parla d’escenaris de 130 dies/any o fins i tot 27 dies/any proposats en un moment) fan insostenible el negoci i desincentiven el relleu generacional. • Es critica que decisions es prenguin des de Brussel·les, lluny del mar i del coneixement local. 4.5. Crida als consumidors • Missatge final molt clar: - Comprar peix de proximitat a les peixateries locals. - Llegir bé les etiquetes. - Entendre que és una forma de defensar la qualitat, el patrimoni gastronòmic i el futur del sector. 5. Cultura i identitat al Delta de l’Ebre (Segona hora) (3592–6759) 5.1. Santa Cecília a Deltebre: música i arrelament (3623–4634) Celebració i homenatge a mossèn Gabriel Zapater • Santa Cecília (22 de novembre) és la "festa gran" de l’Associació Musical L’Espigador de Deltebre. • Enguany la diada és especialment rellevant perquè coincideix amb el centenari del naixement del fundador de l’entitat, mossèn Gabriel Zapater. Programa d’actes • 18.00 h: Concert de Golden Groups a la plaça mossèn Gabriel Zapater (davant l’església): - Grup de versions modernes amb veus i instrumentació (percussió, vent, guitarres, baix). - Ha crescut en un any de 13–14 membres a uns 25. • 19.00 h: Missa de Santa Cecília a la parroquial de Sant Miquel, cantada per la coral de l’Espigador amb repertori de música sacra. - La coral ha cantat recentment en una missa televisada per TVE, fet que es viu amb orgull. • Després: concert de banda i àpat de germanor. L’Espigador: banda, coral, Golden Groups i escola de música • L’Espigador agrupa: - Banda simfònica (secció principal i històrica). - Coral. - Golden Groups (música moderna i versions). - Escola de música de gestió municipal però conduïda per l’entitat. • Funció clau de l’escola: - Proveir la Sàvia nova de la banda (els nous músics debuten tradicionalment per Santa Cecília). - Formar també persones, no només músics, amb valors d’integritat, felicitat i servei a la comunitat. • Vuit alumnes han superat les proves d’accés al conservatori, fet que es viu com un salt qualitatiu i un aval de la feina pedagògica. Identitat, orgull i "espigosfera" • El president, Carlos Castaño, reivindica una autèntica "espigosfera": - Un entorn on tothom se senti part de l’entitat. - Comparació amb ser soci del Liceu o d’un Orfeó: ser soci de l’Espigador hauria de ser motiu d’orgull. • Santa Cecília es comparteix amb les dues realitats històriques de Deltebre (la Cava i Jesús i Maria), alternant parròquies; enguany, però, es repeteix a Sant Miquel per coherència amb l’homenatge al mossèn Gabriel. 5.2. Mites i llegendes del Delta de l’Ebre (4634–5487) Amb Joan de Déu Prats, escriptor i divulgador El Delta com a espai liminal • El Delta de l’Ebre és descrit com un espai entre terra i mar, canviant i vulnerable: - Creixia amb els sediments del riu, però ara retrocedeix per les preses i rescloses a l’interior. - Històricament ha estat marjal insalubre, amb malària i febres, i refugi de gent al marge (bandolers, moriscos, fugitius, bruixots). Figures llegendàries principals La Cucafera • Monstre marí que hauria encallat als sorrals del Delta. • Pescadors l’haurien portat a Tortosa, on mor i acaba convertit en element de bestiari festiu. • Equivalent nostrat al "monstre del llac Ness", la Tarasca o el Kraken. Els marfantos • Espectres que vaguen per les maresmes i terrenys inestables del Delta. • Podrien ser les ànimes de fugitius, exesclaus i moriscos que s’amagaven a la zona dominada pels cavallers hospitalers de Sant Joan de Malta. • També s’explica que la seva fama podria ser alimentada per contrabandistes per espantar curiosos. Els gambutzins (o gatbosins) empiquepadors • Criatures associades al vent fort que baixa per la vall de l’Ebre (tramuntana/vent de dalt). • Protagonitzen la broma clàssica de "anar a caçar gambutzins" amb un sac i un bastó. • Podrien estar inspirats en les plagues de petites papallones blanques (anomenades palometes) que de vegades envaeixen la zona. Boscos mil·lenaris i arbres testimoni • Als Ports hi ha la fageda del Retaule, la més meridional de Catalunya. • A la zona d’Ulldecona existeix una concentració única d’oliveres mil·lenàries (algunes es creu que tenen 1.000–2.000 anys). • Es reivindica la força simbòlica d’asseure’s sota un ésser viu que ha vist segles d’història. Pirates i frontera amb l’Àndalus • El Delta i l’entorn de l’Alfama eren punts ideals per a pirates barbarescos i bandolers. • Llegenda d’Alcanar: - Una noia que portava el dinar al pare pescador és segrestada per pirates i portada a l’altra riba mediterrània. - Sobreviu a un naufragi, és acollida i es casa amb un home del lloc, però somia tornar. - Dècades després, s’escapa amagada a la bodega d’un vaixell; quan surt a coberta, la deixen a la platja d’Alcanar, d’on havia marxat. - En reconèixer el lloc, el xoc emocional la torna boja i es passa la vida rondant la platja. 5.3. Pressupostos 2026 de Deltebre: inversió rècord i transformació (5487–6759) Entrevista amb Andreu Curto, tinent d’alcaldia de Deltebre Eficient Magnitud del pressupost • Pressupost 2026: 30,65 M€, el més alt de la història del municipi. • Increment del 12% respecte a l’any anterior. • Moment simbòlic: a les portes del 50è aniversari de la segregació (2027). Perfil altament inversor • 13,7 M€ en inversions (prop del 45% del pressupost): - Molt per sobre de la mitjana catalana. - Estratègia: compensar els dèficits històrics estructurals i l’escassa inversió d’altres administracions al Delta. • Objectiu: situar Deltebre com a mínim al nivell de serveis d’un municipi mitjà del país. Projectes estratègics principals Passeig del Carrilet • Projecte estrella del mandat, dividit en fases i etapes, cost estimat de la primera fase: 12 M€. • Funcions: Reduir els problemes d’inundacions als punts més crítics del casc urbà. Crear una gran via cicloturista que connecti el passeig fluvial amb la façana nord de Deltebre. Generar nous espais de cohesió social i mobilitat sostenible. • Els primers resultats ja es veuen: amb només la primera etapa acabada, alguns punts històricament inundables ja no s’inunden en episodis de pluja intensa. Teatre Auditori Rialto • Recuperació de l’antic cinema Rialto com a teatre auditori municipal. • Importància doble: Patrimoni històric (poc però valuós, després de la pèrdua d’altres edificis com l’antic Coliseum o les estacions del carrilet). Equipament cultural i de cohesió social de futur. • Finançament: Cost total previst: prop de 3 M€. Subvenció Next Generation (PIREP): 949.000 €. • Calendari: part estructural acabada abans de finals de març de 2026. Camps de futbol amb gespa artificial • Renovació de la gespa dels camps Josep Maria Torres i Camp Nou de Deltebre. • Responen a: Vida útil esgotada dels actuals camps. Alta demanda social i esportiva. • Cofinançats mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Aigua potable i clavegueram • Després de resoldre un contracte considerat molt desfavorable, es millora notablement el rendiment de la xarxa: De 29% a 55% de rendiment en dos anys (reducció de fuites). • Noves inversions: Renovació i digitalització de tots els comptadors per detectar fuites i orientar millor les actuacions. Enllumenat públic • Internalització del servei i creació d’una brigada municipal d’electricitat. • Renovació completa a tecnologia LED del casc urbà i de Riumar: Estalvi energètic i econòmic significatiu. Millora de la seguretat i de la percepció d’espai públic. Camins rurals i altres millores • Inversió continuada en manteniment i millora de camins rurals, bàsics per a l’activitat agrícola i la mobilitat interna. Subvencions externes i finançament • El pressupost inclou 6,8 M€ en subvencions externes. • Fonts principals: - Préstec sense interessos de 3 M€ per a l’enllumenat (estalvi i sostenibilitat). - Subvencions diverses per al Passeig del Carrilet (turisme i infraestructures). - PUOSC (camps de futbol, caldera del Centre Esportiu del Delta, etc.). - Fons Next Generation per al Rialto i la Roser (1,8 M€ en una fase anterior). • Estratègia: maximitzar ajudes per no carregar tota la transformació sobre els ingressos propis ni el deute. Pressió fiscal i tributs • El 2026 es manté la congelació dels tributs municipals. • Des que governa l’actual equip (encapçalat per Lluís Soler): - No s’han apujat impostos; l’IBI rústic i urbà es va ajustar a la baixa en el seu moment. - S’han corregit algunes injustícies en taxes (com la d’escombraries) per repartir millor la càrrega. • Missatge polític: el progrés de Deltebre ha de venir per més gestió, no per més pressió fiscal. Mirant a 2027: 50 anys de municipi • El 50è aniversari de Deltebre (2027) es vol celebrar amb: - Gran part dels projectes estructurals acabats o molt avançats. - Un municipi més equipat, connectat i sostenible. • Curto insisteix en el reconeixement a totes les persones que han fet créixer Deltebre en aquests 50 anys i en l’objectiu que la gent se senti orgullosa del seu poble. 6. Bloc informatiu local de Tarragona (3401–3536) (Encara que és un butlletí separat, forma part de la franja) • Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona: acord entre PSC i Junts per un paquet de mesures de 11,8 M€ (administració més àgil, foment del català, impuls del Mercat del Fòrum, etc.). • Esquerra Republicana anuncia vot en contra al·legant incompliments recurrents. • Nadal a Tarragona: reafirmació del lema Per Nadal tot és possible, amb una imatge gràfica de Marvol Pini on es veu un rei mag en bicicleta pel Pont del Diable. • Congrés d’Arqueologia i Món Antic amb un centenar d’investigadors debaten sobre els Amfiteatres romans i el futur del patrimoni, en el marc del nou Consorci de Patrimoni Romà. 7. Tancament musical i publicitari • Pausa publicitària amb referències al Moll de Costa del Port de Tarragona, a l’ICIQ, a serveis municipals i a comerç. • Tancament de programa amb música i recordatori d’horari: Arran de Mar emet de dilluns a divendres, de 16 a 18 h, per Tarragona Ràdio. Idees clau transversals • Mar i canvi climàtic: tramuntanades, fred sobtat i necessitat de monitoratge avançat del Mediterrani. • Tecnologia al servei del mar: robots submarins, observatoris i IA per comprendre i protegir els ecosistemes. • Crisi i dignitat de la pesca: abundància de peix vs. restriccions polítiques, defensa de la pesca artesanal i dels circuits de proximitat. • Identitat cultural: música (Santa Cecília), llegendes, bestiari, patrimoni (Rialto, oliveres mil·lenàries) com a eixos de cohesió. • Política local transformadora: grans inversions a Deltebre i Tarragona, orientades a sostenibilitat, serveis bàsics, cultura i qualitat de vida.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
Resum general L’edició de “Tarragona Actualitat” recull principalment: Pacte de pressupostos municipals 2025-2026 entre PSC i Junts i el rebuig d’Esquerra Republicana. Nova campanya i encesa de llums de Nadal a la ciutat. Actualitat patrimonial i cultural entorn de l’Amfiteatre Romà i el congrés Tarraco 2025. Infraestructures i mobilitat: AP-7 i debat sobre l’alta velocitat ferroviària a la província. Reconeixement a Santa Tecla, premis musicals i agenda cultural. Esports: situació del Nàstic de Tarragona, voleibol tarragoní i tornada de la Lliga Genuine. Servicis públics: incidència al Port de Tarragona, el temps i el trànsit. A continuació, els temes s’organitzen per blocs, amb els punts clau i el context necessari per entendre les implicacions polítiques, socials i esportives a la ciutat. 1. Pressupostos municipals: acord PSC–Junts i rebuig d’ERC 1.1. Acord PSC–Junts pels pressupostos 2025-2026 • PSC i Junts arriben a un acord pels pressupostos municipals (especialment 2026), amb unes 50 mesures pactades que sumen 11,8 milions d’euros aproximadament. • Les línies clau de l’acord: - Administració més àgil: simplificació administrativa mitjançant una nova ordenança de llicències. - Foment del català: increment del pressupost de l’Oficina de Promoció del Català i introducció d’una clàusula lingüística. - Retolació en català: els establiments hauran de retolar en català per obtenir el permís corresponent. - Projectes de ciutat destacats: - 250.000 € per a la reobertura del Mercat del Fòrum. - 800.000 € per a la Quinta de Sant Rafel. - Trasllat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres. - Pacificació del primer tram de la Rambla Nova. - Museïtzació del camí de la Fonteta (patrimoni). • Jordi Sendra (Junts) defensa una “Tarragona del sí” i els lideratges compartits: "D'aquesta Tarragona del Sí en surt el que presentem avui. Una Tarragona, la nostra ciutat, amb lideratges compartits, el de l'alcalde i el govern, però també el de Junts." 1.2. Visió de l’alcalde Rubén Viñuales • Rubén Viñuales remarcar que l’acord és “en clau de ciutat”, no partidista. • Recorda que el plenarí de l’Ajuntament de Tarragona té com a finalitat millorar la vida dels veïns, “independentment del codi postal”. • L’acord amb Junts es presenta com una eina de governabilitat estable. 1.3. Rebuig d’Esquerra Republicana als pressupostos • Esquerra Republicana (ERC) anuncia que votarà en contra del pressupost municipal perquè considera que no té rumb ni ambició. • Denuncien: - Incompliment dels acords pactats amb ells fa dos anys. - Manca d’un document detallat sobre el grau de compliment del pressupost 2024. - El govern hauria desconvocat unilateralment la reunió de treball i tancat l’espai de negociació. • Xavi Puig (ERC) critica que Viñuales tingui ja una majoria assegurada i no busqui un acord real: - Assegura que no hi ha rastre dels compromisos sobre centres cívics (Llevant, Avinguda Catalunya, Parc Francolí, Imperial Tàrraco i Santillana a la part baixa). - Acusa el govern de repetir promeses (Quinta de Sant Rafel, Camí de la Fonteta, lavabos públics, anella verda) sense executar-les. "Ens poden enganyar una primera vegada, però si ens enganyen una segona o tercera ja seria una responsabilitat nostra." 2. Incidència tècnica al Port de Tarragona 2.1. Tall de trànsit per perforació d’una canonada • Al Moll de Costa, a l’alçada de la rotonda propera a l’Escala Reial, unes cates de subsol han perforat accidentalment una canonada. • Com a mesura de seguretat, s’ha tallat temporalment: - La circulació de vehicles. - El trànsit ferroviari a la zona. • Han intervingut: - Bombers del Parc Químic. - Policia portuària. 2.2. Restabliment de la normalitat • L’incident s’ha controlat ràpidament i sense conseqüències majors. • Cap al final de l’informatiu s’assenyala que: - Ja s’ha reobert el trànsit viari i ferroviari. - Els bombers es retiren de la zona. 3. Nadal a Tarragona: nova encesa de llums i programació 3.1. Lema i imatge de la campanya • Lema del Nadal: “Per Nadal tot és possible a Tarragona”. • Cartell: obra de l’il·lustrador i dissenyador gràfic Marc Volpini. - S’hi veu un rei en bicicleta pel Pont del Diable, en clara referència al Tour de França. • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de fer una campanya molt especial, plena de màgia nadalenca: "Aquest proper Nadal tot serà possible a Tarragona… expressa la màgia en què creiem i que al Nadal i a Tarragona tot és possible." 3.2. Encesa de llums: nou emplaçament • L’encesa de llums es trasllada de la Rambla Nova a la Plaça de la Font: - La Rambla Nova “s’ha quedat petita” l’últim any per l’afluència de públic. - A la Plaça de la Font s’hi instal·larà un arbre de 15 metres d’alçada. • Dades clau de l’acte: - Data: divendres 28 de novembre. - Hora: a dos quarts de set de la tarda (18.30 h). - Contingut: espectacle amb ADN tarragoní, llum, música, color, pirotècnia i altres sorpreses. • Montse Adán, consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, destaca: - Més de 200 activitats de Nadal, majoritàriament al carrer. - Activitats per a infants i famílies, circ, música al carrer i nous formats. 3.3. Altres elements de la campanya de Nadal • Carpa de circ situada a l’Anella Mediterrània. • Parc de Nadal amb més tallers. • Enllumenat i programació específica en espais com la Plaça Verdaguer. • Pressupost il·luminació: uns 400.000 € per posar llums i motius nadalencs a una setantena de carrers del centre i dels barris. 4. Patrimoni i cultura romana: Tarraco 2025 i Amfiteatre Romà 4.1. Congrés d’Arqueologia Tarraco 2025 • S’ha inaugurat la nova edició del congrés Tarraco 2025, organitzat per: - Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). - Direcció a càrrec de Josep Maria Palet (ICAC) i Joaquín Ruiz de Arbulo (URV). • El tema central d’enguany són els amfiteatres romans, amb estudis de casos a: - Albània, Tunísia, Cartagena, Burgos, Còrdova, Mèrida i Tàrraco. • Joaquín Ruiz de Arbulo remarca el paper de l’Amfiteatre Romà: "L'amfiteatre és una miqueta el buque insígnia del nostre patrimoni. Els dos elements fonamentals són les Muralles i l'amfiteatre." 4.2. Estat i futur del Pla Director de l’Amfiteatre Romà • Es recorda que als anys 30 es va fer una restauració de l’amfiteatre que no va tenir en compte tots els elements: - Ara, amb més dades arqueològiques, cal replantejar: - Mesures de seguretat. - Recorreguts de visita. - Accessibilitat, ja que és un lloc complicat d’arribar i no còmode. • El Pla Director de l’Amfiteatre de Tarragona: - Va ser encarregat l’any passat per l’Ajuntament. - Es presentaran les directrius i accions previstes en la conferència de cloenda. • Ruiz de Arbulo demana més planificació al Consorci de Patrimoni Romà de Tarragona per poder captar inversió privada: "Estem parlant d’intervencions molt oneroses… aquests diners no es poden improvisar, s’han de planificar, posar en pressupost i fer plans de llarga durada." • S’apunta a la possibilitat que la indústria petroquímica local, que ja ha respost en altres ocasions, pugui participar mitjançant esponsorització. 5. Mobilitat i infraestructures: AP-7 i alta velocitat ferroviària 5.1. Pla de xoc de seguretat a l’AP-7 (Calafat–Amposta) • Es posa en marxa un pla de xoc per reduir la sinistralitat a l’AP-7 entre Calafat i Amposta (sentit sud): - Nova limitació de velocitat (en vigor en un mes): - 80 km/h per a vehicles pesants (camions). - 100 km/h per a turismes. • Dades de sinistralitat: - El 2025 s’han registrat 15 víctimes mortals, més del doble que el 2024. • Mesures complementàries: - Incorporació de sis nous radars de tram/carros radar a la zona de l’Ebre. - Més controls i inspeccions a vehicles pesants. - Formació específica per a transportistes que canvien o convaliden permís de conduir. - Ús de noves tecnologies per detectar fatiga en camioners. • La consellera d’Interior Núria Parlón destaca que, tot i que des del 2019 s’havien reduït accidents i mortalitat, l’AP-7 és ara la via més crítica del país. 5.2. Polèmica per la nova línia d’alta velocitat (Barcelona–Lleida) i Tarragona • El Partit Popular denuncia que el ministre de Transports Óscar Puente està “aïllant” la província de Tarragona amb el nou plantejament ferroviari. • La diputada Elisa Berrio (anomenada en algun fragment com Bedrín) acusa el ministeri de: - Promoure projectes “faraònics” com una nova línia d’alta velocitat Barcelona–Lleida que no passaria per Tarragona. - Invertir en una infraestructura que trigaria més de 20 anys i costaria moltíssims diners, mentre la xarxa convencional i rodalies segueix en mal estat. "Venim a denunciar la voluntat del ministre Óscar Puente d’aïllar encara més la província de Tarragona… mentre la xarxa convencional continua abandonada." • Argumenten que: - L’estació d’alta velocitat de Tarragona té aproximadament 1,5 milions d’usuaris anuals, demostrant-ne la viabilitat. - Temen que la majoria de trens es saltin Tarragona i que sigui impossible anar a Madrid sense fer transbord a Lleida. 5.3. Posició de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Aquesta associació valora l’anunci d’un estudi de viabilitat per a la nova línia d’alta velocitat Barcelona–Madrid per Lleida però no per Tarragona. • Consideren que: - Qualsevol inversió en capacitat ferroviària és, en general, positiva. - Però cal prioritzar les necessitats pendents i històriques al Camp de Tarragona, que fa anys reclama: - Millores en rodalies i connexions internes. - Inversions fonamentals per al desenvolupament territorial i la cohesió de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. 6. Cultura i festes: Santa Tecla i Premis Arc 6.1. Premis Arc: reconeixement a Santa Tecla • Tarragona ha acollit per primer cop la gala dels Premis Arc, atorgats per l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya. • Les Festes de Santa Tecla han estat reconegudes com a “millor programació de festa major”. "El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tecla de Tarragona!" • Xavi González, tècnic de festes, agraeix: - La confiança de l’Ajuntament, en especial de la consellera Sandra Ramos. - La tasca de l’equip de festes i de tots els que ho fan possible. - Recorda que fa 704 anys que la ciutat comparteix festa major i música, reforçant el caràcter històric i emocional de Santa Tecla. 6.2. Altres guardons de la gala • Artista o grup emergent: premi per a Esbetlana. • Millor gira de jazz, música clàssica o tradicional: Judit Neddermann i Pau Figueres. • Es destaca que la periodista Sílvia García, de Tarragona Ràdio, ha estat finalista dels Premis Arc, portant el nom de l’emissora a una gala de gran prestigi dins la indústria musical en directe. 7. Transport públic: millores als trens regionals del sud • A partir del 22 de novembre s’anuncien millores als trens regionals del sud de Catalunya: - Més connexions diàries. - Menys temps de trajecte. - Major fiabilitat del servei. • Línia destacada: - L’R13 recupera el trajecte complet Barcelona–Lleida. - S’amplien els horaris de primera i última hora per facilitar desplaçaments a les principals capitals. • La informació detallada es pot consultar als portals oficials de rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. 8. Esports: Nàstic, voleibol i futbol territorial 8.1. Nàstic de Tarragona: objectiu segona victòria seguida • En l’àmbit futbolístic, el Nàstic de Tarragona es prepara per al partit de la 13a jornada de Lliga contra el Villarreal B. • Cristóbal Parralo, entrenador del Nàstic, subratlla la importància de: - Enllaçar victòries per augmentar la confiança. - Mantenir un creixement sostingut de l’equip. "Con victorias todos somos más optimistas… tenemos que buscar esas victorias que nos den confianza y que nos hagan crecer." • Pau Martínez, jugador del Nàstic: - Ha jugat 10 dels 12 partits de Lliga, 6 com a titular. - Explica que la categoria és molt igualada i que amb dues o tres victòries seguides et pots situar a la zona alta. - Reconeix que se sent més còmode d’extrem que de lateral o carriler, tot i que pot adaptar-se a diverses posicions. "Donde más cómodo me siento es de extremo… pero algo bueno que tengo es que puedo jugar en otras posiciones y adaptarme a lo que pida el míster." 8.2. Voleibol Sant Pere i Sant Pau: contrast entre masculí i femení • Club Volei Sant Pere i Sant Pau: - Sènior masculí (Superlliga): - Ha perdut els quatre partits disputats. - Es troba cuer malgrat bones sensacions de joc. - El president Alfonso Periáñez es mostra preocupat: hi ha bon joc però això no es tradueix en resultats. "Estamos jugando a momentos muy bien, a un nivel alto, pero no hemos ganado ninguno de los cuatro partidos… es preocupante." Sènior femení (Primera Nacional): Equip recent ascendit amb un 95% de jugadores de la casa. Lidera la classificació i ja pensa més en objectius ambiciosos que no pas només en la permanència. Periáñez es mostra sorprès i orgullós del rendiment de l’equip. "Estamos asombrados del éxito de las chicas… pero tenemos confianza porque sabemos que son muy buenas." 8.3. Lliga Genuine al Nou Estadi Costa Daurada • Tarragona tornarà a ser centre del futbol inclusiu amb l’arribada de la Lliga Genuine aquest cap de setmana. • Nou Estadi Costa Daurada: - Acollirà la cerimònia inaugural divendres al vespre. - Participaran 50 equips, la xifra més alta fins ara. • Lluís Fàbregas, president executiu del Nàstic: - Convida socis i aficionats a donar una gran rebuda als jugadors. - Destaca el paper del Nàstic com a amfitrió i la importància d’ensenyar instal·lacions i calor humà de l’afició. • Borja Martín, de la Lliga Genuine, apunta que: - És la vuitena edició del projecte inclusiu. - S’ha convertit en tradició que la competició comenci a Tarragona. • Partits del Nàstic Genuine: - Dissabte: contra Córdoba (11.00 h) i Mallorca (18.30 h aprox.). - Diumenge: contra Osasuna (12.00 h). 8.4. Futbol territorial tarragoní • Segona Catalana – Grup 6: - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau (11è) visitarà la Pobla de Mafumet B. - Cultural Torreforta buscarà guanyar al camp de la Cava per sortir del descens. - L’entrenador Gregorio Navas destaca la dificultat del rival però la necessitat d’aconseguir la primera victòria a domicili. • Tercera Catalana – Grup 16: - Sant Salvador és penúltim i vol puntuar a la Riera per escalar posicions. • Tercera Catalana – Grup 17: - Sant Pau (9è) buscarà la victòria al camp de l’Espanya Canonja. - Racing de Bonavista visitarà el Morell per allunyar-se de la zona baixa. - Atlètic Campclar rebrà el Vila-seca per mantenir la seva bona dinàmica. 9. Altres apunts: cultura i meteorologia 9.1. Festival Internacional de Fotografia “SCAN Tarragona” • Es recorda el 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, que reafirma la ciutat com a referent de fotografia contemporània al Mediterrani. • Al Moll de Costa (fins al 7 de desembre) es poden veure: - Exposicions com “Talento Latente” i “El despertar d’Ícar”. - Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans, obres de Paula Artés i els SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. • El fil conductor de l’edició és l’aigua com a inspiració. 9.2. El temps • Situació actual (dijous) a la província de Tarragona: - Cel poc ennuvolat i temps estable. - Temperatures màximes aproximades: 17 °C a Tarragona, 15 °C a Reus, Tortosa, Torredembarra i el Vendrell, 11 °C a Gandesa. • Previsió per demà (divendres): - Continuarà el cel poc ennuvolat. - Descens de temperatures: - 14 °C màxima a Tarragona. - 13 °C a Tortosa, Torredembarra i el Vendrell. - 12 °C a Reus. - 8 °C a Gandesa. - Es preveuen glaçades dèbils a punts del prelitoral. 10. Tancament L’informatiu es tanca recordant que: • La incidència del Port de Tarragona queda resolta amb la reobertura de trànsit viari i ferroviari. • Es remeten els oients a tarragonaradio.cat per ampliar notícies, i als butlletins de les 16 h, 17 h i 18 h per al seguiment actualitzat de la informació local.
Resum general TGN Esports, a Tarragona Ràdio, dedica el programa a una conversa en profunditat amb el doctor Manel González arran de la seva jubilació com a responsable de la Unitat de Medicina de l’Esport de la xarxa Santa Tecla, i tanca amb una breu connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per parlar de l’actualitat del Nàstic de Tarragona. L’entrevista repassa: • La creació i evolució del Centre de Medicina de l’Esport (1991–2025) • Els serveis als esportistes i clubs del territori, i l’impacte en la salut pública • El desenvolupament de l’exercici físic com a “fàrmac” i eina terapèutica • La xarxa de professionals i institucions que han fet possible el projecte • La nova etapa personal del doctor després de la jubilació • Un breu apunt final sobre el partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real i la roda de premsa de Cristóbal Parralo Inici del programa i context L’espai TGN Esports anuncia un format diferent: el programa es basa sobretot en una entrevista llarga i, posteriorment, una connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per seguir l’actualitat del Nàstic de Tarragona i la prèvia del partit a Vila-real. «Comencem avui dijous, amb un format diferent a l'habitual…» El locutor presenta el doctor Manel González, figura clau de la medicina esportiva al territori, amb motiu de la seva jubilació després de dècades de servei. Naixement del Centre de Medicina de l’Esport (1991) Orígens professionals i idea inicial • El doctor González acaba l’especialitat de Medicina de l’Esport a Barcelona i fa pràctiques amb el Barça. • En tornar a Tarragona detecta que no existeix un servei específic per a esportistes i planteja crear una unitat pionera a la ciutat. «Una idea que tenia era muntar una història que no hi havia a Tarragona, que era donar un servei als esportistes.» Creació de la unitat a Santa Tecla • L’any 1991 es crea la Unitat de Medicina de l’Esport vinculada a l’Hospital de Santa Tecla (abans “Viatja Santa Tecla”). • És una iniciativa col·lectiva, tot i que el doctor González n’és l’instigador principal. Persones clau en la fundació: • Doctor Zerà – director que dóna suport inicial al projecte. • Doctor Pep Giner – cap de traumatologia, peça bàsica en l’àrea de lesions. • Quim Amorós – metge i, eventualment, regidor d’Esports, que facilita ponts amb l’administració. L’objectiu inicial és clar: • Donar servei als esportistes de Tarragona amb una unitat especialitzada, amb visió integral i treball en equip. Creixement del servei i impacte en l’esport tarragoní De les revisions d’elit a un volum massiu d’usuaris Al principi, la unitat se centra en esportistes de competició i revisions mèdiques de clubs, especialment a l’inici de temporada. Amb els anys: • Es passa de tractar sobretot esportistes d’elit a atendre també esportistes amateurs i població general. • S’arriba a veure entre 9.000 i 10.000 persones l’any, sumant esportistes i no esportistes. • Al llarg de la història del centre han passat per Santa Tecla uns 59.000 esportistes registrats. «Estava mirant les estadístiques i estem parlant al voltant d'uns 59.000 esportistes han passat per la tecla des que van començar nosaltres.» Diversitat d’esports, clubs i nivells El centre dona servei a: • Esports d’equip: futbol, bàsquet, etc. • Esports individuals: curses de muntanya, atletisme, ciclisme… • Totes les edats i nivells: nens, adults, amateurs, professionals. Clubs i entitats ateses: • Nàstic de Tarragona (durant molts anys). • CBT (Club Bàsquet Tarragona) i altres clubs com Sant Pere i Sant Pau, clubs de tenis, ciclisme, etc. • Sovint el servei es presta in situ, als llocs d’activitat esportiva, no només a l’hospital. «No solament a la xarxa, sinó directament al lloc de treball, al lloc de l'activitat esportiva.» Presència a peu de pista: aprendre des de la banqueta El doctor González remarca que ha estat a moltes banquetes i competicions, fet que considera clau per entendre realment la realitat dels esportistes: • Viure entrenaments, competicions, lesions i victòries en directe. • Comprendre el patiment i l’esforç diari dels jugadors. • Aprendre com es lesionen, com es recuperen i com gestionen la pressió. «Realment s'aprèn quan estàs amb ells i estàs patint cada dia, com entrenen, com treballen, com competeixen…» Anècdotes de camp: l’expulsió “fantasma” Entre moltes històries, en destaca una de curiosa i divertida: • Durant un partit (recorda que era al camp del Castelló), l’expulsen suposadament per insultar l’àrbitre. • El detall insòlit és que ell no era al camp aquell dia. • Algú altre va ser confós amb el metge i l’àrbitre va fer constar la sanció com si fos ell. «Tinc una expulsió… i dóna la casualitat que no hi era.» L’equip humà i la formació de professionals Col·laboradors i continuïtat del projecte El doctor González subratlla que el projecte no hauria estat possible sense un equip ampli i estable de professionals: • Doctor Valdés – dels primers a incorporar-se. • Doctora Montse Rigo. • Doctora Verena Antunya. • Doctor Lucea. • Altres metges que han format part de la unitat al llarg de 25–30 anys. Aquest grup ha mantingut el nivell i la continuïtat del servei, i són els qui han d’assegurar-ne el futur després de la jubilació del doctor González. Centre de referència en docència La unitat es converteix també en lloc de formació de nous professionals: • Gràcies al conveni amb la Universitat de Barcelona i l’Escola de Medicina de l’Esport, han passat per Santa Tecla més de 30 metges en formació. • Alguns treballen ara en altres centres, especialitats o territoris; d’altres segueixen vinculats a Santa Tecla. Sortides professionals dels metges formats: • Atenció primària dins la xarxa Santa Tecla. • Altres especialitats: traumatologia, medicina interna, rehabilitació, etc. • Àmbits diversos on la base de medicina de l’esport és molt útil per la seva visió global i capacitat tècnica. «El metge de l'esport és una persona que té moltes tècniques, té molta formació i serveix per moltes coses.» L’exercici físic com a “fàrmac” i eina de salut pública De l’esport d’elit a la població general Amb la perspectiva dels anys, el doctor González destaca una evolució conceptual clau: • Allò que es va aprendre en esportistes de competició es va anar traslladant a persones no esportistes. • L’activitat física es demostra útil no només per millorar el rendiment, sinó també la qualitat de vida de tothom. • S’evidencia un impacte positiu en capacitat funcional, salut general i gestió de malalties cròniques. «L'utilitzar l'exercici físic per millorar la qualitat de vida… també es podia millorar amb persones que no fossin de competició.» Exercici físic com a tractament de patologies En els darrers anys es consolida la idea que l’exercici físic funciona com un fàrmac: • Cal prescriure’l com a part del tractament de moltes malalties cròniques i greus. • S’ha d’integrar en la salut pública i en el sistema sanitari, igual que la medicació convencional. • L’exercici deixa de ser només recomanació general per esdevenir eina terapèutica protocol·litzada. «L'exercici físic hem descobert en els últims anys que funciona com un fàrmac… igual que els altres fàrmacs per tractament de patologies de tot tipus.» Les guies de prescripció d’exercici de la Generalitat El doctor González explica la seva participació en l’elaboració de guies oficials: • Ha codirigit dues guies de la Generalitat sobre Prescripció d’Exercici Físic. • Primera guia (2007): - Gran document de consens. - Participació de metges de l’esport, metges de diverses especialitats i llicenciats en educació física. - Abast inicial d’unes 30 patologies. • Actualització (2022): - La guia s’amplia fins a 75 patologies. - Reflecteix l’evidència creixent sobre l’eficàcia de l’exercici en múltiples malalties. A dia d’avui hi ha una “moguda molt important” per implantar aquest model: • No només per esportistes d’elit, sinó per tota la població, especialment gent amb patologies i gent gran. • El mateix doctor, en entrar a l’edat de jubilació, diu que també s’haurà d’aplicar a si mateix allò que prescriu. «En aquest moment n'hi ha una moguda molt important per utilitzar l'exercici físic… per millorar la qualitat de vida, la vida de tots nosaltres…» Tarragona com a territori pioner i el paper de les institucions Conselleria d’Esports i “recepta esportiva” El locutor enllaça aquesta visió amb el context polític actual: • Per primer cop hi ha un conseller d’Esports a la Generalitat de Catalunya. • Aquest conseller, que coneix bé el món esportiu i ha fet milers de revisions mèdiques, defensa l’esport com a antídot de salut. • Això encaixa amb el model de “recepta esportiva” o prescripció d’exercici físic que el doctor González fa anys que impulsa. El paper de Berni Álvarez i Tarragona Ràdio El doctor González destaca la figura de Berni Álvarez: • El coneix de fa molts anys, quan era jugador del CBT, del qual ell era metge. • Berni ha estat implicat en col·legi de metges, Ajuntament de Tarragona, patronat municipal d’esports, etc. • Considera que ha après molt en aquest àmbit i ara, com a conseller, pot desenvolupar i escalar les iniciatives que van començar a Tarragona. «Tarragona és pionera, Tarragona i la tecla són pioners, col·legis i metges de Tarragona són pioners…» Tarragona i el territori Santa Tecla com a referent El doctor insisteix que Tarragona i la xarxa Santa Tecla han estat pioners en: • Implantar la prescripció d’exercici físic. • Treballar en coordinació amb Ajuntament, Patronat Municipal d’Esport de Tarragona i altres institucions. • Extendre el model per tot el territori de la xarxa Tecla: - Municipis com Vila-seca, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, l’Arboç, etc. Remarca que l’esport i l’activitat física no es fan a l’hospital, sinó: • A nivell comunitari, en instal·lacions esportives i entorns de proximitat. • Això obliga a una col·laboració estreta amb tècnics esportius, responsables municipals i altres actors no sanitaris. «Pensem que l'exercici físic, l'esport, no el fem a l'hospital. Això es fa a nivell comunitari en instal·lacions esportives.» Xarxa de contactes fora del territori Al llarg de la seva carrera, el doctor González ha teixit una amplíssima xarxa professional: • Estudis amb la primera promoció de Medicina de l’Esport, compartint aula amb qui després dirigiria molts centres de tot Catalunya i Balears. • Contactes amb Barça, Espanyol i altres centres de Barcelona. • Relacions professionals a Balears, Madrid i arreu de l’Estat. • Col·laboracions amb el Consell General de Col·legis de Metges, la OMC i el Consell Superior de Deportes, on encara avui hi ha projectes oberts. A Tarragona, a més de noms com Ramon Quadrat i Lluís Inglés, destaca la importància de: • L’Ajuntament de Tarragona. • El Patronat Municipal d’Esport de Tarragona, que considera imprescindibles per arribar on han arribat. «Sense el suport, la col·laboració de l'Ajuntament i del Patronat Municipal d'Esport de Tarragona, jo crec que nosaltres no haguéssim arribat aquí.» Futur de la Medicina de l’Esport a Santa Tecla Continuïtat del servei després de la jubilació Davant la pregunta sobre com queda el servei, el doctor González respon amb confiança: • L’equip actual té experiència i porta anys treballant amb ell. • “Ningú és imprescindible”, però el projecte està prou consolidat per seguir endavant. • Cada professional tindrà el seu propi estil, però la línia de fons es mantindrà. «Les persones que estan aquí… ho seguiran fent bé… cada un té el seu estil.» A més, ell mateix es mostra disposat a: • Continuar col·laborant amb la xarxa Santa Tecla si l’hi permeten. • Donar suport puntual en temes de Medicina de l’Esport. • Acompanyar el procés d’implementació de l’exercici físic com a tractament en el marc europeu i català. Reptes a mig termini El doctor reconeix que a nivell europeu la Medicina de l’Esport s’està desenvolupant molt de pressa, però que aquí s’ha viscut un “perón” polític els darrers 3–4 anys. La seva expectativa és que: • En 3 o 4 anys es reactivi plenament el procés. • Es generalitzi l’aplicació de tècniques d’exercici físic en la salut de les persones com a estàndard. • La xarxa Santa Tecla pugui integrar-ho sense problemes, gràcies a més eines informàtiques i tècniques. «Nosaltres hem d'aplicar l'exercici físic… en la salut de les persones. I això la xarxa ho aplicarà i no tindrà cap problema.» Nova etapa personal del doctor Manel González Jubilació administrativa i nova vida activa El doctor explica el seu moment vital: • Oficialment la Seguretat Social li ha comunicat la jubilació “ahir mateix”. • Fa aproximadament dues setmanes que ja s’ha apartat de la rutina laboral diària. Tot i això, es defineix com una persona amb moltes inquietuds i no preveu una retirada passiva: • Projectes personals i particulars pendents. • Interessos en informàtica, fotografia i bricolatge. • Mantenir activitat física de manera constant. • Continuar implicat en col·legis de metges i en la pròpia xarxa Santa Tecla. «Jo faré coses, seguiré fent moltes coses… serà una altra etapa diferent.» Disposició a continuar divulgant i col·laborant El locutor li ofereix les portes obertes de Tarragona Ràdio per parlar de qüestions sanitàries i esportives quan calgui. El doctor respon que: • Està obert a col·laborar sempre que li ho demanin. • Li fa il·lusió continuar tenint vincle amb els mitjans i amb la ciutat. • Agradeix que durant tants anys sempre han comptat amb ell, fins i tot recordant el número de telèfon fix que utilitzaven. «Mentre me demaneu, jo soc puja interessant i content.» Homenatge sorpresa familiar Cap al final de l’entrevista, es revela un episodi emotiu: • Dissabte anterior li van organitzar una festa sorpresa de jubilació. • Ell pensava que anava a dinars a casa de la filla a la Riera, a menjar truita de patata. • Es va trobar entre 50 i 70 persones (entre presents i absents que hi col·laboraven), totes sense haver filtrat res durant dos mesos. L’efecte sobre ell: • Es mostra molt emocionat, fins al punt que, en rememorar-ho en directe, “s’emociona de nou”. • Agraeix a tots els qui hi han participat, i diu que és una experiència impossible d’oblidar. «M'han aconseguit desmuntar. M'han aconseguit emocionar… Jo això ja no puc oblidar més.» El programa li agraeix la tasca de tants anys i la seva disponibilitat amb Tarragona Ràdio i el programa TGN Esports. Tancament esportiu: prèvia del Nàstic a Vila-real Situació de la roda de premsa de Cristóbal Parralo En la part final del programa, es fa la connexió promesa amb el Nou Estadi Costa Daurada: • Es volia escoltar la roda de premsa prèvia al partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real. • Parla el periodista Miquel Llobet, desplaçat a les instal·lacions del Nàstic. Però: • L’entrenament s’ha allargat més del previst. • La roda de premsa prevista a les 12:15 h ha començat més tard. • És entrenament a porta tancada, tant el dia anterior com el mateix dia, de manera que no es pot explicar gaire cosa del contingut de la sessió. Context esportiu del partit • El Nàstic juga l’endemà divendres a Vila-real, a partir de les 19:00 h. • Serà un nou partit de Lliga, considerat la segona jornada “efectiva” amb Cristóbal Parralo físicament a la banqueta. • L’equip busca la segona victòria consecutiva de l’era Parralo. • Si guanya, el Nàstic podria dormir en zona de play-off. «Faria que el Nàstic pogués dormir demà divendres en zona de playoff.» El programa tanca indicant que les declaracions de Cristóbal Parralo es podran seguir als informatius i a les xarxes de l’emissora. Idees clau destacades • Pioner a Tarragona: el doctor Manel González impulsa el primer Centre de Medicina de l’Esport vinculat a Santa Tecla el 1991. • Impacte massiu: més de 59.000 esportistes i entre 9.000–10.000 revisions anuals entre esportistes i població general. • Treball de camp: presència a moltes banquetes i competicions, clau per entendre la realitat de l’esport. • Exercici com a medicament: consolidació de l’exercici físic com a fàrmac per a més de 75 patologies, dins les guies de la Generalitat. • Tarragona, referent: la ciutat i la xarxa Santa Tecla són pioneres en la recepta esportiva i en la integració esport–salut. • Equip i relleu: un equip sòlid garanteix la continuïtat del servei després de la jubilació del doctor. • Nova etapa vital: el doctor afronta la jubilació amb activitat, projectes personals i predisposició a seguir col·laborant. • Actualitat del Nàstic: preparació del partit a Vila-real, entrenament a porta tancada i opcions de situar-se en zona de play-off.
Fem el programa des d’un lloc molt especial: en directe des de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona, centre pioner en la formació professional d’esports de muntanya i natura. Aquí, els futurs guies de muntanya, escaladors i tècnics en senderisme es formen entre aules, roques i camins per tot el territori. L’Institut Cal·lípolis ofereix una àmplia formació amb els Cicles Formatius de Grau Mitjà en Senderisme i Escalada, una combinació d’aprenentatge teòric i pràctic per preparar professionals capaços de guiar, ensenyar i transmetre passió per la muntanya. Allò que sempre defensem al programa. En parlarem amb Fèlix Garrido, professors del cicle, Chema Olave, el cap d’estudis i amb una de les alumnes, Olívia Molet. Avui, que amb el company Òscar Cadiach parlarem del festival de muntanya de referència de Polònia, d’on acaba d’arribar. Festival que cada any explica gestes i projeccions destacades de l’alpinisme. Hi era present, a banda de Cadiach l’alpinista italià Matteo de la Bordella. També Krzysztof Wielicki, que també ha passat per aquest programa, i Leszek Cichy, rememorant l’ascensió al cim de l'Everest a l'hivern, del 17 febrer de 1980. I naturalment, l’Òscar, que va parlar d’una de les muntanyes més imponents, el K2 -en paraules de Kurt Diemberger (us recomanem el seu llibre: K2, el nudo infinito)- i l’ascens complicadíssim de la Magic Line, que coronaria Jordi Corominas aquell 16 d’agost de 2004. Sempre amb el record de l’estimat amic Manel de la Matta, que avui també estarà en el nostre pensament al programa. I amb els companys Sebastià Poy i Josep Maria Bonachí, farem una ruta per La mola del Moro i la Castellona (als Ports). El Sebastià, com sempre, ens regalarà un poema de muntanya, que sabrem de seguida a qui li dedica. Benvinguts a la dotzena temporada, i al Pont de Mahoma 217, avui des del Cal·lípolis.
Presentació i to del programa El programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 d’avui combina reflexió històrica sobre el franquisme, agenda cultural i festiva de Tarragona i projectes socials i ambientals. Tot plegat amb el fil conductor de la ràdio i la música com a espais de memòria i comunitat. 1. Obertura: 50 anys de la mort de Franco i Premis Arc 1.1. Arrencada del magazín i referència a Franco • Es recorda que avui fa 50 anys de la mort de Franco. • Es contrasta la desaparició del dictador amb la idea que la música, la cultura i la ràdio no moriran mai. "Avui fa 50 anys que va morir Franco. Però per sort, la música, la cultura i la ràdio no es moriran mai." 1.2. Crònica de la gala dels Premis Arc al Teatre Tarragona • L’equip del programa (Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González…) comenta la gala dels Premis Arc celebrada al Teatre Tarragona. • Es felicita especialment: - Sílvia García, companya de Tarragona Ràdio, nominada. - L’equip de Festes de Santa Tecla de Tarragona, guanyadors del Premi Arc a millor programació de festa major. • Es remarca el moment emotiu en què la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, obre el sobre i anuncia que el premi recau en el seu propi equip. "El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tegla de Tarragona!" • Es destaca el Teatre Tarragona ple, amb la “flor i nata” del panorama musical català: grups com Búhos, Figaflowers, sales com Sala Zero, festivals com Festival TETA, etc. 1.3. Temes del dia al magazín L’equip avança els principals continguts del programa: • 50 anys de la mort de Franco: - Entrevista amb Antoni Batista (periodista, músic i escriptor) sobre repressió franquista, lluita antifranquista i memòria. - Entrevista amb Jaume Camps Girona (URV) sobre percepció social del franquisme i la transició, especialment entre els joves. • Biodiversitat urbana: - Presentació del III Congrés de Biodiversitat Urbana organitzat per Limonium, enguany centrat en insectes i pol·linitzadors. • Cultura i oci: - Cicle “Fem Soroll” del Festival REC a CaixaForum, amb la projecció de Tout va bien de Jean-Luc Godard. - Avanç de pel·lícules inaugural i de cloenda del Festival Internacional de Cinema REC. - Teatre: monòleg “Bierdingo” a Sala Trono. • Solidaritat i causa social: - Festival solidari a Riu de Canyes i activitats al Fòrum Binari per recaptar fons per a projectes a l’Índia (Fundació Vicente Ferrer i altres). - Caminada contra l’abandonament animal organitzada per la Protectora de Tarragona. • Altres: falques sobre Rodalies, Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, EMATSA, ICIQ, promocions comercials, etc. 2. “Espineta amb Tarragonins”: memòria crítica del franquisme La secció “Espineta amb Tarragonins”, amb Quim Nolla (director de l’Arxiu Històric), dedica la peça als 50 anys de la mort de Franco i a la necessitat de polítiques de memòria democràtica. 2.1. Franquisme i transició mal explicats • Es lamenta que històricament el franquisme i la transició no s’han explicat bé. • Es parla d’una transició forçada amb un franquisme que no volia deixar el poder. • Es remarca que, 50 anys després, encara no s’ha fet prou pedagogia històrica. 2.2. Perills actuals i auge de l’extrema dreta • Nolla adverteix que, tot i que la democràcia no sembla objectivament en perill immediat, l’auge de plantejaments d’extrema dreta ha de fer por i provocar reflexió als demòcrates. • Defensa la importància de conèixer el que va suposar el franquisme i la transició, sobretot la lluita al carrer per conquerir la democràcia. 2.3. El mite “amb Franco es vivia millor” • Es cita una enquesta del CIS segons la qual prop d’un 20–21% de la població creu que amb el franquisme es vivia millor. • Es desmunta aquesta percepció recordant restriccions bàsiques: - No es podia votar. - No hi havia divorci. - Llibertat sexual nul·la; l’homosexualitat era perseguida i penada. - No hi havia llibertat religiosa; control de l’Església. - Les dones: • No podien tenir compte corrent propi. • Sovint havien de deixar la feina en casar-se. "Cal generar coneixement i que la ciutadania, quan conegui el passat, generi una opinió amb veritable coneixement del que va suposar viure aquells anys grisos." 2.4. Reclamar memòria democràtica • Nolla defensa que anem tard però que és imprescindible impulsar polítiques de memòria democràtica, sobretot al món educatiu. • Reivindica la microhistòria (relats locals, familiars, de “pobles petits”) per entendre l’abast real de la repressió. 3. Entrevista amb Antoni Batista: repressió, tortura i franquisme avui 3.1. La mort biològica de Franco i continuïtat del règim Antoni Batista (periodista, músic, escriptor, especialista en franquisme i lluita antifranquista) reflexiona sobre el 20-N: • La mort de Franco va ser necessària perquè el règim pogués canviar, però no va implicar la desaparició immediata de la repressió. • Recorda que dos mesos abans de morir Franco encara signa cinc penes de mort, entre elles la de Juan Paredes “Txiki” (execució a Barcelona). • S’indica que l’any 1975 encara hi havia uns 6.000 presos polítics a l’Estat. 3.2. Testimoni personal i recerca als arxius policials • Batista narra que va patir una pallissa policial amb 18 anys (1970), però es declara contrari al victimisme i remarca que altres van patir molt pitjor. • Explica la seva trajectòria d’investigació: - Va ser el primer periodista a accedir als arxius de la Brigada Social de Via Laietana (comissaria franquista de Barcelona) i als fons del Govern Civil. - D’aquí sorgeixen llibres com La brigada social, La veritat del cas Comorera, Matar Franco, Memòria de la resistència antifranquista, etc. - Ha cedit la documentació recollida al Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) perquè nous investigadors la puguin explotar. Batista parla de milers de fitxes, informes, testimonis de torturats, atestats i correspondència entre policia i governadors civils. 3.3. Repressió franquista: Comorera, presons i execucions • S’atura en la figura de Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller als governs republicans de la Generalitat, perseguit i empresonat. • Recorda que la dictadura es caracteritza per: - Milers d’afusellats a la postguerra immediata. - Una xarxa de presons plenes de presos polítics fins al final del règim. - Un clima general de por i censura. Cita d’Fernando Arrabal sobre l’Espanya franquista: "Espanya no era sinó una presó composta de petites presons que es precipitaven cap a l’infern." 3.4. Tècniques de tortura: de la Gestapo a Via Laietana Batista descriu amb detall els mètodes de tortura apresos de la Gestapo: • El corro: el detingut al mig d’un cercle, colpejat per diversos policies fins a perdre el coneixement. • El Sant Crist: persona estirada en una taula amb el cap penjant i braços oberts, sotmesa a cops, cigarrets apagats sobre el cos, electricitat, etc. • Penjades per les manilles, suspesos de barres. • La banyera (antecedent del waterboarding): submergir el cap sota l’aigua repetidament fins provocar sensació d’ofec. "Són mètodes que la policia franquista va aprendre de la Gestapo quan Heinrich Himmler va venir a l’Estat espanyol." 3.5. El 20% que veu el franquisme com a positiu Batista comenta les dades del CIS que indiquen que entre un 20–30% de la població valora el franquisme com a positiu: • Considera que és fruit d’una incultura i desconeixement profunds. • Sobretot entre franges joves que no saben “de què parlen”. • Remarca que la dictadura hauria impedit a aquests joves viure com viuen ara (llibertats, oci, relacions, xarxes, etc.). • Reivindica la necessitat de lleis de memòria democràtica i espais memorials com Via Laietana, que encara no s’ha convertit en centre de memòria malgrat governs d’esquerres. 3.6. Crítica a l’auge global de l’extrema dreta • Batista alerta de l’increment demoscòpic de l’extrema dreta a escala mundial. • Apunta també a un “aburguesament” de l’esquerra, que ha deixat de ser clarament antisistema (en sentit democratitzador) i ha cedit banderes i retòrica (contra el sistema) a l’extrema dreta. 3.7. Cultura i memòria: llibres i cançons • Es recomanen diversos llibres de Batista sobre franquisme i resistència. • Batista recomana també el llibre “El Mac i que encara lluita” d’Enric Garcia Jardí, dedicat als maquis (per exemple, el cas del maqui Vergés, que passa un any al bosc i 20 anys a la presó). • Per tancar, es tria la cançó “La muntanya es fa vella” de Raimon, que és una metàfora de la decadència de Franco: "La muntanya es fa vella" = Franco envellint, esperant la seva mort. • Batista explica que Raimon gairebé no la podia cantar en directe perquè la censura sabia perfectament a qui al·ludia. La cançó sona íntegra, reforçant el to de memòria i denúncia de la secció. 4. Entrevista amb Jaume Camps (URV): joves, franquisme i memòria Després de Raimon, el programa aborda la qüestió des d’un angle acadèmic i sociològic amb Jaume Camps Girona, professor d’Història a la Universitat Rovira i Virgili (URV). 4.1. Només 50 anys: una memòria massa fràgil • Camps insisteix que 50 anys no són tants i, tanmateix, sembla que s’estigui oblidant massa ràpid què va significar viure una dictadura. • Critica que molts alumnes surten de l’ESO sense tenir clar: - Què va ser la dictadura. - Què va ser la transició. - Què implica viure en democràcia versus viure sota una dictadura. 4.2. Problemes educatius i transmissió oral trencada • Distingeix dues formes de transmissió de la memòria: - Transmissió oral familiar (avis → pares → fills): debilitada perquè • molts que van viure la guerra i la dictadura van callar per por; • les generacions que ho van viure es van morint. - Transmissió escolar (currículum): insuficient, sovint es corre el temari i al final de curs no es treballa prou la història recent. • Posa exemples didàctics: quan explica a classe que les dones necessitaven permís del pare o marit per treure’s el carnet de conduir o per obrir un compte, les estudiants prenen consciència del que vol dir dictadura. 4.3. Dades demogràfiques i canvi social • Es comparen xifres de 1975 vs. actualitat: - 1975: 35,5 milions d’habitants; edat mitjana ~33 anys; poca immigració. - Avui: 49,1 milions; 9 milions nascuts a l’estranger; societat molt més envellida i diversa. • La franja 18–35 anys ha passat de prop del 20% a la transició a un 12% actualment, fet que implica menys “pes jove” demogràfic. 4.4. Mites i fal·làcies sobre Franco • Camps subratlla el perill de mites com: - “Amb Franco es vivia millor”. - “Franco va inventar la Seguretat Social”. • Reitera què significava realment la dictadura: - Pèrdua de llibertats bàsiques. - Drets de les dones anul·lats. - Homosexualitat perseguida. - Repressió política i sindical; presons plenes. 4.5. Pacte d’oblit i venjances locals • Camps parla del “pacte d’oblit” de la transició: la voluntat de no remoure el passat per facilitar el canvi de règim. • Recorda que això ha deixat molta repressió local i moltes venjances personals sense explicar: - Casos de pobles on la repressió va servir per saldar odis personals, aprofitant el poder franquista. - Exiliats que van ser herois a la Resistència francesa però anònims a casa seva (exemple de Cinta Roca Rodríguez, de la Galera, molt condecorada a França i quasi desconeguda aquí). "Perquè la ferida curi, s’ha de parlar" — Camps insisteix que cal trencar el silenci i explicar històries individuals. 4.6. Onada reaccionària i extrema dreta • Analitza el creixement de l’extrema dreta a Europa i al món (Le Pen a França, Orbán a Hongria, Trump als EUA, etc.). • Relaciona això amb: - Falta d’horitzó de futur per als joves, que idealitzen el passat. - El fet que l’extrema dreta ha après a comunicar molt bé a xarxes: missatges curts, emocionals, contundents. • Defensa que cal contrarestar aquests discursos amb pedagogia històrica, mostrant clarament què és una dictadura i què és una democràcia. “Si el 1933 Hitler no hagués obtingut el resultat electoral que va obtenir, no hauria arribat al poder. El vot té conseqüències.” 4.7. Violència de la transició i morts oblidats • Recorda que la transició no va ser pacífica: es calcula prop d’un miler de morts en aquest període per violència política, repressió, terrorisme d’extrema dreta i de l’Estat. • Reivindica també el record de víctimes com Salvador Puig Antich (executat al garrot vil, com el cas de Heinz Ches a Tarragona). 4.8. El 80% que no vol el franquisme • Tot i preocupar-se pel 20% que veu positivament la dictadura, Camps remarca que un 80% no ho fa. • Destaca les mobilitzacions juvenils antifeixistes i les respostes a provocacions ultres en universitats. • Conclou que cal seguir picant pedra en educació i divulgació històrica, i que els historiadors han de tenir més presència als mitjans per aportar context. 5. Cultura viva: Santa Tecla, música i Premis Arc El programa torna a la cultura local amb una entrevista a Xavi González, cap tècnic de Festes de l’Ajuntament de Tarragona, arran del Premi Arc a millor programació de festa major per les Festes de Santa Tecla de Tarragona. 5.1. Un premi compartit • Xavi insisteix que el premi és compartit per moltíssima gent: - Músics (més de 500 participants al programa de Santa Tecla). - Agrupacions locals (escoles de música, conservatori, bandes, corals, etc.). - L’equip de festes i tothom qui en fa difusió, inclosa Tarragona Ràdio. "Els nostres caps de cartell són els músics d’aquí i la música que ens fa diferents." 5.2. El “tetris” de programar una festa major • Es descriu la programació com un tetris complex: - Disponibilitat de grups i mànagers. - Caxés i pressupostos. - Respectar la idiosincràsia local i la música tradicional del Seguici Popular. • La filosofia de treball: - Primer es col·loquen les “peces bàsiques”: música tradicional, Seguici Popular, bandes, corals, música clàssica local. - Després, s’hi afegeix la música professional de fora (caps de cartell comercials, versions, etc.). • Reivindicació: a diferència d’altres llocs, Santa Tecla es construeix des de la realitat musical local i això la fa potent i singular. 5.3. De catàlegs en paper a YouTube • Xavi explica com ha canviat el món de la contractació musical: - Abans: representants que anaven de poble en poble amb un catàleg en paper i un CD. - Ara: tot es fa mirant vídeos i enllaços en línia, la qual cosa permet comprovar directes reals i reduir sorpreses. • També remarca l’impacte dels grans festivals en el mercat musical: les festes majors tenen més difícil portar “grans noms”, però Santa Tecla compensa amb talent local. 5.4. Santa Tecla com a reclam i objectiu de grups • Xavi comenta que molts grups li diuen literalment “pensa en nosaltres per Santa Tecla”. • Santa Tecla s’ha convertit en una cita de prestigi dins del circuit musical català, amb moltes peticions espontànies de grups que volen venir. 5.5. La gala dels Arc i continuïtat a Tarragona • Es recorda que els Premis Arc, organitzats per l’associació de representants i mànagers, aposten per descentralitzar la gala (anys a Lleida, enguany a Tarragona). • Xavi no pot avançar si es repetirà a Tarragona l’any vinent, però considera que seria molt positiu vist l’èxit de la gala. 6. Cinema: Festival REC i Godard a CaixaForum 6.1. Cicle “Fem soroll” i Godard Laura Guàs presenta la programació del REC abans del festival principal: • Avui (20 de novembre), a les 19 h a CaixaForum Tarragona, projecció de “Tout va bien” (1972), de Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin. • Preu: 6 €. Es recomana anar aviat, ja que la sala té capacitat limitada. • Forma part del cicle “Fem soroll”, que combina cinema contemporani i clàssic: - Sessions anteriors: Put your soul on your hand and walk, Swan Song of Fidor Cero. 6.2. Avanç del Festival REC (3–8 de desembre) • Es revelen ja algunes pel·lícules clau del Festival Internacional de Cinema REC (3–8 de desembre): - Pel·lícula inaugural: El canto de las manos. - Pel·lícula de cloenda: Frontera, de Judit Colell. • Es destaca que el REC combina cinema emergent amb èxits internacionals i aposta per fer soroll culturalment a la ciutat. 7. Esport: prèvia del partit Villarreal B – Nàstic La falca esportiva recorda: • Divendres 21 de novembre, 19 h: partit de Primera Federació (grup 2) entre Villarreal B i Nàstic de Tarragona, al miniestadi José Manuel Llaneza. • Retransmissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM, web i app), amb cobertura des d’una hora abans. • Es convida a participar al Joc de la Porra i a interactuar via xarxes. • Dades destacades: - És la 33a temporada del Sempre Nàstic. - Patrocinadors locals: Obramat, L’Otoexpress, Petit Tarracó, Royal Tarraco. Veu del jugador David Alba: la clau és mantenir la porteria a zero i aprofitar les ocasions. 8. Solidaritat (I): India, cuina i “Petits gestos, grans canvis” Una de les parts més emotives del programa és la conversa amb Roberto Arrieta (xef del restaurant Arrieta), Juan Andrés Rico i Manuel Castro, tres amics de Torreforta implicats en un projecte solidari amb l’Índia. 8.1. Records del 20-N del 75 Abans de parlar de l’Índia, els convidats comparteixen records personals de la mort de Franco com a adolescents: • Escola tancada uns dies, percepció infantil de “festa” per no anar a classe. • Mares plorant, barrejant por al futur i dependència emocional amb la figura del dictador. • Diferents sensibilitats polítiques (famílies d’esquerres, famílies de dretes, origen basc, gallec...). Això dona un to molt humà i generacional a la memòria del 20-N. 8.2. Viatges a l’Índia i naixement del projecte • Els tres han viatjat repetidament a l’Índia (20 vegades en el cas d’en Juan Andrés), primer com a turistes fascinats, després com a persones implicades. • Van visitar la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur i el projecte “Mujer a Mujer”, centrat en empoderament de dones en un entorn de forta desigualtat de gènere. • La visita els va impactar tant que van prometre a Ana Ferrer que farien alguna cosa per ajudar. "Si només vas de turista, marxes i no queda res. Si et connectes de veritat amb la gent del lloc, et canvia la vida." 8.3. Objectiu: cuina digna i formació per a nenes • El projecte actual té tres entitats beneficiàries: - Fundació Vicente Ferrer (25% dels fons). - New Light (Calcuta, 25%). - Hogar de las Niñas (50%), un centre d’acollida per a unes 195 nenes molt pobres, algunes de famílies per sota fins i tot de la casta dalit. • Objectius concrets: - Finançar una cuina nova (més segura i digna) per a l’Hogar de las Niñas. - Fer un curs de cuina índia d’un mes i mig per a les nenes, impartit per Roberto i Manuel: • Combinació de receptes índies i tocs de cuina local. • Oferir-los sortides laborals en restauració. • Dades econòmiques: - L’Hogar va gastar uns 20.700 € l’any en alimentació (uns 55 € diaris per esmorzar, dinar i sopar de totes les nenes). - Els tres amics ja han recaptat uns 3.000 €, i esperen arribar als 6.000 € amb els esdeveniments restants. 8.4. Esdeveniments solidaris a) Riu de Canyes (diumenge) • Jornada solidària a Riu de Canyes, amb el suport de: - Ajuntament, associacions locals, taula d’igualtat, diables, etc. • Activitats: - Vermut i plat calent: guisat de porc senglar amb verdines, cuinat amb producte local. - Música: DJ Pampol (“bespreig electronic tarder”). - Begudes i combinats a preus assequibles. b) Fòrum Binari – CaixaForum Tarragona (29–30 novembre) • Participació a la tapa solidària del Fòrum Binari, amb suport del BIS Solidari. • Proposta gastronòmica: - Un plat que connecta Tarragona i Calcuta: una mena de fideuada vegetal al curri, feta amb fideus curts o noodles i verdures. - Espècies comprades a botigues índies i pakistaneses del barri del Riu Clar. • Aquest mateix plat forma part del repertori que volen ensenyar a les nenes a l’Índia. 8.5. Transparència i invitació a sumar-s’hi • Tots els diners que es recapten es gestionen amb actes signats per responsables (tinent d’alcalde a Constantí, comptable al Port, etc.). • Cap dels tres amics cobra res ni repercuteix despeses del viatge al projecte: tot l’import recaptat va íntegrament a les entitats. • El viatge (12 de gener–12 de març) és autofinançat pels participants. • Obren la porta a qui vulgui viatjar amb ells a l’Índia durant aquest període: ofereixen - Acompanyament des de l’aeroport. - Itineraris per diverses ciutats (Bangalore, Anantapur, Delhi, Jaipur, Amritsar, Benarés, Kathmandu, Calcuta). - Visita als projectes sobre el terreny. - Allotjament i logística a “preu local”, no de tour operadors. Slogan del projecte: “Petits gestos, grans accions”. 9. Biodiversitat urbana: insectes pol·linitzadors 9.1. III Jornades de Biodiversitat Urbana (Imonium) Edu Soler, responsable de Limonium, presenta la 3a edició de les Jornades de Biodiversitat Urbana, dedicades als insectes pol·linitzadors: • Data i lloc: divendres, de 9.00 a 14.30 h, al Teatret del Serrallo. • Organització: Limonium (com a part de la seva responsabilitat social corporativa) amb suport de URV, Autoritat Portuària de Tarragona i Ajuntament de Tarragona. • Entrada gratuïta i oberta, sense inscripció obligatòria. 9.2. Insectes, fred i canvi climàtic • Edu explica que: - El fred d’hivern és necessari per al cicle natural dels insectes (mort d’adults, migració, renovació de generacions). - Els hiverns massa suaus provoquen desequilibris ecològics. 9.3. Col·lapse d’insectes i importància dels pol·linitzadors • Es parla d’un col·lapse generalitzat de les poblacions d’insectes. • Exemples empírics: abans els parabrises dels cotxes quedaven plens d’insectes; ara, molt menys. • Importància dels pol·linitzadors: - No només abelles mel·líferes i papallones vistoses, sinó centenars d’espècies d’abelles solitàries i altres insectes. - Fonamentals per a la reproducció de moltes plantes, inclosos fruiters i cultius. - La seva davallada ja està afectant a la producció agrària. 9.4. Jardins de papallones i plans d’acció • Jornada amb ponents com: - Miguel Domínguez, pioner en divulgació de fauna urbana. - Investigadors que presenten el Pla d’Acció per als Pol·linitzadors de Catalunya. - Experiències locals: Prat del Vinyana, jardins de papallones als barris de Sant Pere i Sant Pau. - Papallones nocturnes migratòries, amb Antonio de la Torre. • Es destaca que els jardins de papallones: - Són punts de repòs i aliment per a insectes migradors. - Reforcen la biodiversitat urbana i la sensibilització ciutadana. 10. Cultura teatral i agenda 10.1. “Bierdingo” a Sala Trono Núria Cartanyà entrevista Esteban Garrido, autor i intèrpret del monòleg “Bierdingo. De viernes a domingo”, que es representa a la Sala Trono. • Sinopsi i temes: - Punt de partida: la pràctica de sortir divendres i tornar diumenge (cap de setmana de festa contínua). - Sembla una comèdia hedonista, però és un text agredolç que toca temes com: • Soledat i por al fracàs. • Educació familiar i pressió social. • Salut mental i addiccions. • Por al compromís i autoacceptació. • Estructura: - El monòleg està plantejat com una teràpia de grup: el públic és el grup terapèutic. - El personatge no explica una experiència ja tancada, sinó que està en ple procés, i la funció és la sessió. • To: - Comèdia com a via d’entrada a temes durs. - Situacions delirants de festa i desinhibició, però amb fons de crisi vital. "La festa pot ser una manera de no voler tornar a la teva vida real." • Funcions: divendres i dissabte a les 20 h a Sala Trono. 10.2. Altres propostes culturals • Esment breu d’“Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatro al Teatre Tarragona. • Recordatori del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, amb exposicions diverses i l’aigua com a tema inspirador. 11. Solidaritat (II): caminada contra l’abandonament animal Per tancar, el programa conversa amb Núria Güell, presidenta de la Protectora d’Animals de Tarragona. 11.1. 1a Marxa contra l’Abandonament Animal • Data: diumenge (no dissabte, corregeixen en directe), a les 10 h. • Lloc de sortida: davant del Tinglado 1 del Moll de Costa. • Recorregut: - Passeig des de la zona del Tinglado fins a la Platja del Miracle i sortida de l’Arrabassada, i tornada. • Característiques: - És una passejada lúdica, no una cursa. - Es poden portar gossos; la marxa també representa els gats, tot i que no surtin a passejar. - Donatiu solidari de 5 €. • Objectiu: - Visibilitzar l’abandonament animal, que continua sent molt alt tant en gossos com en gats. 11.2. Situació a la Protectora • La Protectora està en overbooking permanent, tant de gossos com de gats. • Efectes del canvi climàtic: - Les gats entren en zel més temps i s’allarga l’època de cria. - Ara, tardor avançada, encara entren camades de gatets, quan abans el fred ho frenava. • Problemes associats: - Instal·lacions amb proteccions limitades davant el fred. - Dificultats logístiques i econòmiques per atendre tants animals. La marxa vol recollir fons i, sobretot, conscienciar sobre la tinença responsable. 12. Tancament del programa • Es recorda que demà no hi haurà magazín habitual perquè Tarragona Ràdio emetrà en directe el ple municipal dedicat a l’aprovació dels pressupostos municipals. • El programa es tanca recordant la funció de La Veu de Tarragona com a espai on hi caben mestres, veïns, artistes, esportistes, comerços i grans èxits musicals, reflectint la diversitat social i cultural de Tarragona. "Mestres d'escola i canalla, botigues i artesans, escriptors, futbolistes del Nàstic... Al final, tot això hi cap en dues hores." En conjunt, l’episodi articula un homenatge crític a la memòria del franquisme amb una celebració de la cultura, la solidaritat i la biodiversitat a la ciutat, mostrant com Tarragona Ràdio (Tarragona Ràdio) esdevé altaveu de memòria, festa i compromís ciutadà.
Visió general de l’episodi Informatiu matinal de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio que combina política municipal, cultura i patrimoni, agenda de festivals, repàs de premsa i temps, i una darrera part dedicada als esports, amb especial protagonisme del Nàstic de Tarragona. 1. Política municipal i barris 1.1. Acord de pressupostos 2026 (PSC – En Comú Podem) • Acord entre l’equip de govern (PSC) i En Comú Podem per al pressupost municipal del 2026. • Pacte d’una cinquantena de mesures per valor d’uns 11 milions d’euros. • Eixos principals: - Habitatge (més recursos i instruments de control, com una bústia per denunciar pisos turístics il·legals). - Polítiques socials i suport a col·lectius vulnerables. - Millores als barris, amb un pla integral per Sant Salvador. - Transició energètica i rehabilitació energètica d’edificis. L’alcalde Rubén Viñuales destaca que l’acord permetrà aplicar el pressupost des de l’1 de gener, fet que considera clau per poder implementar mesures que millorin “la vida de les persones de Tarragona”. El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, subratlla que: “No són acords abstractes, sinó concrecions” I insisteix que volen incidir en el rumb de la política municipal, especialment en habitatge, barris i sostenibilitat. 1.2. Proposta del Partit Popular per a la Part Baixa • La portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, denuncia el deteriorament del barri de la Part Baixa / Barri del Port. • Principals problemes assenyalats: - Inseguretat (baralles, tràfic de drogues). - Ocupacions il·legals. - Espai públic degradat. - Problemes d’inundacions no resolts. - Falta d’espais per a la gent gran. • Propostes que es portaran al ple en forma de moció: - Arreglar immediatament escales mecàniques i ascensors. - Crear una comissaria / oficina de proximitat de la Guàrdia Urbana al Palau de Congressos. - Policia de barri amb telèfon directe per al veïnat. - Rehabilitació d’edificis i façanes amb ajuts i beneficis fiscals. - Més zones verdes i “esponjar” la trama urbana. Martorell reclama recuperar l’esplendor històrica del barri i revertir la sensació d’abandonament. 2. Cultura, festes i patrimoni 2.1. Santa Tecla, premi a millor programació de festa major (Premis Arc) • A la 23a Gala dels Premis Arc (Indústria Musical en Directe), celebrada per primer cop al Teatre Tarragona, les festes de Santa Tecla han estat distingides com a “millor programació de festa major”. • L’anunci el fa la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que destaca l’orgull de la ciutat en acollir aquesta gala i el valor de la programació de Santa Tecla. • El tècnic de festes de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi González, agraeix: - La confiança del consistori. - La feina de l’equip de festes. - El paper clau dels músics, recordant que fa 704 anys que la ciutat celebra la festa major amb música. “Ens acompanyeu a fer possible aquesta màgia que és la festa major de Santa Tecla.” • Altres guardons destacats: - Esbet Lana, premi a artista o grup emergent. - Judit Neddermann i Pau Figueres, premi a millor gira de jazz / clàssica / tradicional. • Reconeixement especial a la periodista Sílvia García de Tarragona Ràdio, finalista dels Premis Arc: - Sandra Ramos afirma que “per nosaltres, sempre seràs la nostra guanyadora”. - Es remarca el valor de la ràdio local de proximitat en el panorama cultural català. 2.2. Festa del Patrimoni i programa Tarraco 25 • L’Ajuntament organitza la Festa del Patrimoni com a cloenda del programa Tarraco 25, celebrant els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. • Activitats principals: - 29 i 30 de novembre als Jardins del Camp de Mart. - Acte institucional amb lliurament del Premi Tàrraco a l’empresa Digivision i a Juan Antonio Muñiz, pel seu treball en enginyeria romana. - Espectacle “Sóc part de tu” de Marc Jornet. - Xocolatada i titelles romanes per a públic familiar. 2.3. Plantada de bèsties i gegants al Passeig Arqueològic • Acte excepcional el diumenge 30 de novembre al matí: - Bèsties i gegants del Seguici Popular de Santa Tecla quedaran plantats al Passeig Arqueològic. - Recorregut des de la porta fins a l’estàtua d’August. - Els elements romandran immòbils, sense música ni danses, creant un diàleg visual entre el patrimoni material (romà) i l’immaterial (festiu) de la ciutat. El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament Tarraco 25: • Assegura que ha permès redescobrir el patrimoni: - No només amb visites, sinó amb espectacles, recreacions històriques i visites teatralitzades. - Implicació del Departament d’Ensenyament i de l’IMET. Altres activitats complementàries: • Dansa al Pretori. • Vermut musical. • Exposició itinerant sobre el Circ romà. • Màpping a l’Amfiteatre Romà. • Un projecte de còmic sobre el patrimoni, encara per engegar. 2.4. Fira de l’Oli a la plaça Corsini • Nova edició de la Fira de l’Oli a la plaça Corsini (25a edició): - Dates: 28 i 29 de novembre. - Participació de 14 cooperatives de la demarcació. - Novetat: els paradistes oferiran un val d’1 € per cada quilo que pesi la persona premiada (acció promocional lligada a sorteig/activitat lúdica). 2.5. Festival Rec 2025 – cinema i històries humanes • Presentació de la programació principal del Festival Rec 2025, que celebra 25 anys: Obertura • Pel·lícula inaugural: “El canto de las manos” (3 de desembre, Teatre Tarragona). - Primer documental dirigit per l’actriu María Valverde. - Coproducció entre Espanya i els Estats Units. - Segueix tres músics sords de Veneçuela que afronten el repte d’interpretar Beethoven en llengua de signes, dirigits per Gustavo Dudamel. - El film neix d’una reflexió al voltant dels 250 anys del naixement de Beethoven i la voluntat d’explorar formes no tradicionals d’apropar-se a la seva música. Clausura • Pel·lícula de tancament: “Frontera” de Judit Colell (8 de desembre). - Drama situat als Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. - Reflexiona sobre l’ajuda a refugiats i els dilemes morals en temps de repressió. El Rec es presenta així com un festival que reivindica històries humanes i combina cinema d’autor, compromís social i mirada internacional. 3. Informació de servei: trànsit, temps i premsa 3.1. Trànsit i serveis d’emergència • Segons el servei de trànsit, no hi ha incidències destacades a la xarxa viària del Camp de Tarragona en el moment de l’informatiu. • Tampoc consten serveis rellevants dels Bombers de la Generalitat. 3.2. Previsió meteorològica Informació de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): • Cel poc ennigulat a la província de Tarragona. • Temperatures màximes aproximades: - Tarragona: 17 °C - Reus, Tortosa, Torredembarra, El Vendrell: 15 °C - Gandesa: 11 °C • Vent de component nord-oest, de caràcter moderadament fort i amb ratxes molt fortes al sud de la demarcació. 3.3. Repàs de premsa escrita i digital Secció de Quiosc Miracle, amb repàs de titulars: Diari de Tarragona • Dossier sobre el 50è aniversari de la mort de Franco (20-N), preguntant “on érem el 20 de novembre de 1975” i analitzant l’auge del franquisme entre els joves. • Articles sobre els 25 anys de Patrimoni Mundial a Tarragona: sortida excepcional del seguici, vermut i portes obertes als monuments. • Informació judicial: cas Santos Cerdán i acusació de l’UCO per presumpta corrupció. • Condemna a presó per una dona de Vila-seca que hauria venut un padró fals. • Entrevista amb el tècnic del Nàstic Cristóbal Parralo. Més Tarragona • Alerta dels alcaldes metropolitans del Camp de Tarragona per la nova Llei d’AB (àrea de Barcelona) i la seva incidència sobre el territori. • El Ministeri de Transports defensa que és un projecte a llarg termini per millorar serveis regionals. • Reportatge gastronòmic: showcooking de cuina romana (Moha Quash, Marc García, David Bea) per “tornar a Tàrraco”. • Conflicte a Reus: representant de l’arquebisbat entra a un espai amb Mossos i serraller; la junta cessada prepara accions legals per revelació de dades personals. • Inversions a Calafell (més de 30 M€) per renovar la xarxa de distribució d’aigua. • Veïns de la zona de la Biblioteca Central de Reus a favor de convertir l’aparcament en zona verda. • Valls es prepara per rebre més de 10.000 visitants al primer Calçofest. • PortAventura presenta un nou espectacle de Nadal per tancar el seu 30è aniversari. Premsa digital • Tarragona Digital: - Acord PSC – En Comú Podem pels pressupostos de Tarragona, amb 5,5 M€ per habitatge. - Tarragona esdevé capital de la música amb els Premis Arc 2025 i el triomf de Santa Tecla. • Tots21: - Crítica de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana a les noves prioritats del Ministeri. • Tarragonaradio.cat: - Destaca el reconeixement a Santa Tecla i la projecció dels Premis Arc. 4. Esports 4.1. Nàstic de Tarragona – objectius i veu del vestidor Protagonisme per al davanter Pau Martínez en una entrevista al programa Sempre Nàstic. • Objectiu immediat de l’equip: - Encadenar dues victòries seguides, començant pel partit al camp del Villarreal B. - Pau recorda que a la Lliga, “si encadenes dues o tres victòries, et puges molt a la classificació” per la gran igualtat existent. • El jugador ha participat en 10 dels 12 partits de lliga (6 com a titular): - Es declara més còmode jugant d’extrem (banda esquerra o dreta). - Ha actuat puntualment de lateral, carriler o interior, però destaca que la seva posició natural és la banda ofensiva. - Agraeix la confiança de Cristóbal Parralo. Trajectòria personal: • 25 anys i 8 temporades com a professional. • 189 partits disputats en diferents equips, amb regularitat. • Confessa que ja coneixia el Nou Estadi Costa Daurada com a aficionat: - Va assistir a la final del playoff contra el Màlaga i a les semifinals contra el Murcia. Missatge a l’afició: Demana mantenir “la il·lusió per l’objectiu”, confiar en la unió equip-afició i creu que “si tots anem a una, serà un any bonic”. Avanç del partit Villarreal B – Nàstic • Recordatori del partit de la jornada 13 de lliga (Primera Federació, grup 2): - Divendres 21 de novembre, 19.00 h, al miniestadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza (Villarreal). - Retransmissió a Tarragona Ràdio des d’una hora abans. • Tall de veu del defensa David Alba, que remarca que, si mantenen la porteria a zero i aprofiten les ocasions, poden “treure els tres punts” tot i la dificultat d’enfrontar un filial fort. 4.2. Volei Sant Pere i Sant Pau – contrast entre seccions Club Volei Sant Pere i Sant Pau: • Primer equip masculí (Superlliga): - Temporada complicada: quatre derrotes en quatre partits. - El president Alfonso Periáñez destaca que l’equip juga “a moments, molt bé i a nivell alt”, però això no es converteix en resultats. - Ho considera un contrasentit preocupant, vista la classificació. • Primer equip femení (Primera Nacional): - Equip recent ascendit, amb un 95 % de jugadores de la casa. - Lideren la classificació en la seva estrena a la categoria. - Periáñez admet sorpresa pels grans resultats, però també confiança en el talent formatiu del club, ja que moltes jugadores venen del planter. Tots dos equips tenen una nova jornada aquest cap de setmana per apropar-se als seus respectius objectius (consolidació a Superlliga en el cas masculí, mantenir-se a dalt en femení). 4.3. Lliga Genuïn i futbol inclusiu Tarragona torna a ser centre del futbol inclusiu amb una nova edició de la Lliga Genuïn. • El Nou Estadi Costa Daurada acollirà la cerimònia inaugural aquest divendres: - Participaran equips, famílies, institucions i tota la comunitat Genuïn. - El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, destaca que aquest any hi haurà 50–55 equips, la xifra més alta de clubs participants. - Convida l’afició a omplir l’estadi i mostrar “l’escalf” típic de Tarragona. • Declaracions de Borja Martín, responsable de comunicació i plataformes digitals de la Lliga Genuïn: - Mostra il·lusió i nervis pels dies previs. - Recorda que aquesta és ja la vuitena edició del projecte inclusiu i que s’ha convertit en tradició començar la competició a Tarragona. • El Nàstic Genuïn disputarà tres partits al llarg del cap de setmana. • La resta de matxos es jugaran al complex esportiu de Salou durant dissabte i diumenge. 4.4. Futbol territorial tarragoní Repàs a diferents categories del futbol amateur: Segona Catalana – Grup 6 • Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau (11è) - Visita el camp de La Pobla de Mafumet B. • Cultural Torreforta - Buscarà una victòria al camp de La Cava per sortir de les places de descens. - El tècnic Gregorio Navas destaca el potencial ofensiu del rival (jugadors ràpids i habilidosos) i marca com a repte aconseguir la primera victòria com a visitants. Tercera Catalana – Grup 16 • Sant Salvador - Penúltim classificat. - Visitarà el Riera amb l’objectiu de sumar punts i escapar del fons de la taula. Tercera Catalana – Grup 17 • Sant Pau - 9a posició. - Busca la victòria al camp de l’Espanya Canonja. • Racing de Bonavista - Visitarà el Morell amb la intenció de sumar 3 punts i allunyar-se de les últimes posicions. 5. Anuncis i falques institucionals L’informatiu s’intercala amb diverses falques publicitàries i institucionals que també contextualitzen la realitat local: • EMATSA: obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques menys invasives (75 % sense obrir rases) per garantir la qualitat ambiental i reduir molèsties. • Obramat: magatzem de construcció i reforma que es presenta com el lloc “on compren els professionals” i promociona productes d’eficiència energètica (panells solars, aerotèrmia, etc.). • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): falca sobre la seva tasca en química sostenible, salut i descarbonització, amb 250 científics al campus Sescelades. • Recordatoris de la pròpia Tarragona Ràdio, les seves freqüències i campanyes per aconseguir més anunciants i visibilitat. 6. Estructura general de l’episodi L’episodi alterna butlletins complets repetits (sobre política, cultura i agenda), una franja d’actualitat ampliada amb repàs de premsa i temps, i una secció esportiva al final, combinant informació breu i talls de veu de protagonistes. L’eix del programa és mostrar una Tarragona activa i diversa: amb negociació política, revitalització de barris, potència cultural (Santa Tecla, Premis Arc, patrimoni romà) i una forta vida esportiva, des del Nàstic de Tarragona fins al futbol territorial i el voleibol, passant per projectes inclusius com la Lliga Genuïn.
Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.
Resum del contingut Presentació del programa El fragment pertany al programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb una obertura molt entusiasta: "Doncs sí, som molt fans de Tarragona." Es contextualitza el cap de setmana amb moltes activitats culturals i musicals a la ciutat i voltants. Calcio Fest Valls 2025 Es destaca el Calcio Fest Valls 2025 com un dels esdeveniments estrella. S’hi mencionen diversos grups i artistes que hi actuaran: Figaflowers The Tyets (els tiets) Buhos La Fúmiga Els Catarres L’inestar Les que faltaven Maria Jacobs La conductora mostra especial interès per parlar amb Maria Jacobs, arran del seu possible comiat de la creació musical: S’explica que Maria havia anunciat a xarxes que deixava de banda la música, sobretot la part de crear i composar. Es manté l’esperança que continuï vinculada almenys a concerts o altres projectes. Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona Es remarca que avui se celebren els Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona, fet descrit com una cita important per la ciutat. Es llegeixen diverses nominacions en diferents categories: Artista o grup emergent Betlana Pitxorines Gabina MP3 Wineta Millor gira d’artista o grup de jazz / música clàssica Belén Bandera Judit Neddermann i Pau Figueres Canvas Quintet Gravo Millor gira d’artista o grup Lia Kali Figaflowers Buhos La Fúmiga Millor gira per a públic familiar La Menuda Madame Lamier La Colla Pirata L’Agència Secreta Xiu-la Millor gira de grup de versions o tributs Pirata Room Versions ABBA The New Experience Cold Day La reina del pop – tribut a l’Oreja de Van Gogh Millor gira d’orquestra o grup de ball Samba Show Mediterrània Orquestra Saturno Vancouver Orquestra Millor gira internacional d’artista o grup El Pony Pisador Maruja Limón L’Escolaramba (l’Escaramba) Mancha Escalari La Rue Pan Millor programació de festa major Es destaquen les Santa Tecla de Tarragona com a candidates. La presentadora fa un apunt clarament personal: "Ho sento molt pels altres, que segur que són fantàstiques, però em quedo amb Santa Tecla." Millor programació d’espai musical o sala de concerts New Fizz (Barcelona) Submarino (Reus) Sala Zero (Tarragona) Cafè del Teatre (Lleida) Altres categories Es comenta que també hi ha: Millor programació de festival o cicle de concerts de mitjà i gran format Millor programació de festival Millor periodista o programa musical, on el propi espai s’hi inclou, amb to de complicitat amb els oients: "aquí estem nosaltres, però no ho diguis gaire fort". Tancament i música El fragment es tanca acomiadant el "moment de glòria" del programa. Es posa música de Figaflowers ("a la fresca") i després s’anuncia que aniran amb Raulina amb salsa. Part de la lletra que sona parla de desamor i vulnerabilitat emocional: "Podia viure sense tu, però m’adono que no vull..." Idees clau Promoció de la cultura musical catalana: es posen en valor festivals, sales de concerts i artistes emergents. Centralitat de Tarragona: el Teatre Tarragona i les Santa Tecla apareixen com a referents culturals. To proper i còmplice amb els oients, barrejant informació d’agenda, opinió personal i música en directe.
Resum del contingut 1. Context i protagonistes Espai radiofònic "Pensant en blau", dedicat a l’economia blava. Conduït per la Marina, amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo. Invitada: Gemma Pagès, cofundadora de C-Free Boats (Cefir Boats), referent en embarcacions sostenibles. 2. Premi Catalunya Ecodisseny 2025 C-Free Boats rep el Premi Catalunya Ecodisseny 2025 per la seva visió sostenible del mar. Per a l’empresa, el premi significa: Reconeixement públic i sectorial. Validació del seu ADN basat en la sostenibilitat. Impuls per seguir innovant en ecodisseny i economia blava. "Els premis et donen reconeixement, i si va lligat a la sostenibilitat, encara més." 3. Característiques de l’embarcació Cefir 800 Disseny híbrid i adaptable Model Cefir 800, embarcació de 8 metres d’eslora. Pot funcionar amb motor de combustió o amb motor elèctric. El casc s’ha dissenyat expressament perquè: Suporti l’augment d’una tona de pes (bateries, sistema elèctric, inversors). Mantingui el bon comportament de navegació tant en versió de combustió com elèctrica. Funcionalitat i confort mediterrani Homologada per a 12 persones, malgrat tenir només 8 metres. Disposa de: Dos camarots i un bany. Espais pensats per a l’ús actual: espai per a la pàdel, carregadors inalàmbrics i ports USB, pantalles tàctils, GPS i equipament de seguretat moderna. Disseny molt mediterrani, ampli i funcional, orientat a l’usuari del segle XXI. 4. Ecodisseny i economia circular Estratègies d’ecodisseny valorades pel premi Adaptabilitat energètica: permet la transició de clients actuals de combustió cap a l’elèctric, sense canviar tota l’embarcació. Preparació regulatòria: la Gemma assenyala que: Ja hi ha espais naturals a Europa on només s’hi pot entrar amb embarcacions elèctriques. S’espera que això arribi també a Catalunya i a l’Estat. Materials i economia circular Actualment, les embarcacions es fan amb fibra de vidre, material difícilment reciclable. C-Free Boats treballa en: Incorporació de fibra de lli i de basalt, més lleugeres i reciclables. Ús de PET reciclat en determinades parts. L’objectiu és avançar cap al model “de la cuna a la cuna” en lloc de “de la cuna a la tomba”. 5. Innovació tècnica i nous projectes Estan desenvolupant un casc específic per a embarcacions 100% elèctriques. Reptes tècnics: Fer simulacions per ordinador per garantir una navegació òptima amb el pes de les bateries. Anticipar l’evolució tecnològica de les bateries i possibles combinacions amb hidrogen per reduir pes. Necessitat de: Proves, prototips i assajos abans d’implantar nous materials. Treball conjunt amb l’administració i ús de subvencions de sostenibilitat i economia blava. 6. Impacte ambiental i paper dels diferents tipus d’embarcacions Les embarcacions d’esbarjo: S’utilitzen aproximadament 15–30 dies l’any. Tenen una aportació relativament baixa a les emissions totals. Les embarcacions professionals i de port: Poden sortir cada dia. Són les que més contaminen i haurien de ser les primeres a electrificar-se. "Aquestes són realment les que contaminen; aquestes són les que s’haurien de passar, per començar, a elèctriques." 7. Infraestructures de càrrega i polítiques públiques Ports i punts de càrrega Actualment, a la majoria de ports: Es carrega l’embarcació amb la mateixa torreta que subministra electricitat als amarraments. És una càrrega lenta, que requereix deixar el vaixell tota la nit. Exemple del Port Olímpic: Instal·lació d’un supercarregador ràpid amb motiu de la Copa Amèrica, que permet carregar en aprox. una hora. Esment de la “mega bolla” flotant connectada a terra, com a solució per alimentar embarcacions, que depèn fortament de les administracions. Comparativa internacional i ajuts França: Actualment al voltant del 0,1% del pressupost per llei destinat a aquest àmbit, amb voluntat d’arribar al 0,5%. Disposa d’un pla estatal d’ajudes a l’electrificació nàutica i infraestructures. Illes Balears: Ja s’hi subvenciona part del cost per transformar un motor de combustió en elèctric. Mesures proposades Cal: Bonificacions per a la compra d’embarcacions elèctriques. Ajuts per a la retromotorizació (canviar motors existents a elèctrics). Inversió pública en punts de càrrega ràpida als ports. Idea central: Les empreses soles no poden assumir tots els costos. El procés d’electrificació és un bé col·lectiu per reduir la contaminació. "L’empresa i l’administració han de treballar de la mà; és un bé per a la societat i la ciutadania." 8. Perspectives de creixement del sector Estudis de mercat apunten que, entre 2025 i 2035: El sector de les embarcacions elèctriques podria créixer al voltant d’un 10,5% anual. Altres informes, com els d’Electric Boats, parlen d’un 12,9%. Comparativa internacional de creixement previst: Estats Units: ~9,7%. Espanya: ~8,7%. S’afirma que Espanya estaria “entre els campions de la Champions League” en ritme de creixement, sempre que hi hagi una forta empenta del sector públic. 9. Tancament de la conversa La Marina i l’Anna agraeixen la participació de la Gemma Pagès. Es destaca: La importància de la descarbonització en l’àmbit nàutic. La voluntat de seguir treballant conjuntament en la taula de descarbonització i en el marc de l’economia blava. "Amb empenta anem i treballem."
Context del programa En aquest episodi de Tarragona Ràdio, dins del programa Fans de Tarragona, la locutora conversa amb el compositor Nehuen (pianista i autor del projecte) i Mirza Sierra (codirectora del festival de músiques del món als Pallaresos i de l'Escola de Música Lautaro). L’eix central és la presentació del disc i concert Nostàlgia Cubana, una proposta que fusiona música cubana i llatinoamericana amb la cobla catalana, en col·laboració amb La Principal de la Bisbal i amb un focus molt especial en Tarragona i Montferri. Nostàlgia Cubana i el concert a Montferri Centenari del Santuari i marc del concert • El concert s’emmarca en el centenari de l’inici de la construcció del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. • Dins d’un cicle d’actes del 14 al 22 de novembre, aquest concert és l’acte de cloenda. • Data i hora: dissabte 22 de novembre, a les 12 h del migdia. • Lloc: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri. • Entrada: totalment gratuïta, oberta a tothom. "Podeu viure una experiència… jo crec que única, ara per ara" El projecte “Nostàlgia Cubana” Idea central del disc i del concert: • Crear un “univers sonor” que uneixi: - Música cubana i llatinoamericana - Música catalana a través de la cobla • Nehuen ho defineix com una mena de “cobla nova”, com en el seu dia va ser la bossa nova: "Penso que estem en presència de la cobla nova: una cobla que obre a altres cultures" Motivació personal de Nehuen: • Porta anys vivint a Catalunya i, a mesura que n’ha conegut història, paisatges i gent, ha sentit la necessitat de “retribuir la sort de ser aquí” amb música. • El disc neix com un gest d’agraïment i de reconeixement a la cultura catalana. La fusió: cobla, música cubana i jazz Composició i treball amb La Principal de la Bisbal • Totes les peces del disc han estat compostes expressament per a cobla. • No són arranjaments d’obres prèvies: “ho vaig fer de nou, totalment nou per a la cobla”. • Per a Nehuen ha estat un procés d’aprenentatge: - Descoberta de la singularitat dels instruments de cobla (flabiol, tenora, tible…) - Adaptació de l’univers rítmic i harmònic cubà a aquesta sonoritat tradicional catalana. "La cobla són instruments tradicionals molt singulars… representa molt bé la sonoritat del poble català" • Al concert hi serà tota la cobla: 11 músics de La Principal de la Bisbal. Influència del jazz i estructura de les peces • Nehuen prové també del món del jazz: - Les peces incorporen improvisació, especialment al piano. - Això explica que algunes composicions tinguin durades llargues (prop de 10–12 minuts). • Al disc i al concert hi participen també músics cubans: - Un percussionista cubà aporta tota la percussió afro-cubana, creant una mescla rítmica molt rica. "Es crea una mistura, una mezcla molt interessant… i em sento molt content de poder, al fi, retribuir amb música" L’experiència en directe a Montferri • Del disc al concert hi ha un treball de repensar l’espectacle de cara al públic: - Ritme del programa - Espais perquè el públic pugui assimilar un projecte tan nou • El Santuari de Montferri aporta una càrrega simbòlica i estètica molt forta: - Un espai “màgic” a qualsevol hora, segons Mirza - L’arquitectura, la imatge de la Moreneta i l’obra de Jujol multipliquen la força del concert "Si la terra tingués un so, podria ser la cobla" Peces destacades de “Nostàlgia Cubana” “Tarragona” • Peça de gairebé 12 minuts dedicada a Tarragona. • Vol ser un homenatge ampli: - No només a la ciutat, sinó també a la província i el territori. • Musicalment, hi apareixen: - Textures i matisos que evoquen paisatges i vivències - Fusió molt clara entre cobla, ritmes cubans i improvisació de jazz Altres peces del disc • “Amparo” • “Mi Morenita / Mi Moreneta” – que tanca el concert com una “petita ofrena musical a la protectora del poble català”. • “Viva Palestina Libre” – peça amb un fort contingut emocional i polític. • “La vida es linda” Nehuen confirma que moltes altres idees s’han quedat fora del disc, però les sis peces triades condensen el nucli emocional i conceptual del projecte. Música i compromís: “Viva Palestina Libre” Naixement de la peça • La música va néixer abans que el títol: - La peça ja estava composta i fins i tot gravada sense nom definitiu. - Cap títol provisional aconseguia representar el que volia expressar. • En paral·lel, arribaven notícies dures del conflicte a Palestina, que el van commoure profundament. "Un dia va ser un alleujament sentir que aquesta música s’havia de dir Viva Palestina Libre" Sentit i lectura política • El títol es converteix en: - Un alleujament personal i de consciència com a treballador de la cultura. - Un petit “granet de sorra” dins la solidaritat global amb Palestina. • Nehuen destaca el doble moviment: - Horror pel que passa - Emoció per la solidaritat internacional que el conflicte està despertant "No sé què em sensibilitzava més, si el que estava passant o la solidaritat en tot el món que això va despertant" Paral·lelismes històrics • La locutora recorda el crit “Viva Cuba libre”, molt viu a Cuba durant anys. • Nehuen hi afegeix altres lluites: - Maputxes (drets a la terra i a la identitat cultural) - Certes paral·lelismes amb Catalunya pel que fa a la identitat i la llengua "Això té alguna cosa en comú amb Cuba, amb Palestina, amb els maputxes… i també, d’una altra manera, amb Catalunya" La música esdevé així un vehicle de reflexió i de solidaritat internacional. El procés creatiu de Nehuen Composar des de la solitud i l’experiència • La composició és descrita com un treball de solitud: - Espai per reviure experiències emocionals i sentimentals. - A partir d’aquí, la tècnica i la formació permeten traduir vivències en música. "Hi ha un treball tècnic… que permet traduir en música tots aquests sentiments i vivències" • Fonts d’inspiració: - Persones conegudes al llarg dels anys - Vivència de Tarragona i Catalunya - Estades a Cuba i contacte profund amb la seva música i cultura Textures i matisos • Les peces són llargues i plenes de textures musicals: - Capes de ritmes afro-cubans, harmonies de jazz i melodies de cobla - Canvis de climes que permeten al públic entrar en un viatge emocional Escola de Música Lautaro i vida pedagògica Escola als Pallaresos • Nehuen i Mirza codirigeixen una escola de música als Pallaresos: - Escola de Música Lautaro. • Hi ha una petita escola que ja ha tingut ocasió de tocar dins del santuari de Montferri en col·laboracions prèvies. • L’escola treballa una línia pedagògica pròpia, fruit de la trajectòria de Nehuen. Peces per a alumnes i materials didàctics • Nehuen ha anat componint peces pensades perquè els alumnes avancin musicalment. • Ara aquestes peces s’han recollit en dos quaderns que s’utilitzen a l’escola. • Alguns alumnes han crescut amb aquest material: - Van començar de petits i ara són adolescents, batxillerat o ja l’han acabat. La conversa queda pendent de continuar en un segon capítol, on volen parlar més detalladament de: • El balanç del concert de Montferri. • El projecte educatiu complet de l’Escola de Música Lautaro. “Corazón ilusionado”: el nou disc intimista Un altre projecte discogràfic en paral·lel • Nehuen revela que ja ha publicat 38 discos al llarg de la seva carrera. • El mateix dissabte de la setmana de l’entrevista ha sortit un nou disc a plataformes: - Títol: “Corazón ilusionado” - Caràcter: molt intimista, ple de preguntes i reflexions sobre l’amor. "És un disc… molt íntim, però també ple de preguntes, de reflexions sobre l’amor en el sentit més ampli de la paraula" Cançons i temàtica Al disc hi trobem peces com: • Madre de todas las madres – obre el disc, amb una forta càrrega emocional. • Padre de todos los padres • Hija de todas las hijas • Flor de todas las flores, mujer • El jardinero y la flor • El secreto de amar • Coloquio de amor • Cada vez que me acuerdo de ti • Enamorado de amor • Corazón ilusionado • La llave La locutora destaca especialment la mirada sobre la maternitat i la paternitat, i com cada criatura necessita el seu propi “manual d’instruccions”, posant l’accent en la singularitat de cada persona. Informació pràctica i tancament Dades clau del concert • Què: Concert de presentació del disc “Nostàlgia Cubana”. • Qui: - Compositor i pianista Nehuen - La Principal de la Bisbal (cobla completa – 11 músics) - Col·laboració de Mirza Sierra en l’àmbit organitzatiu i pedagògic • Quan: dissabte 22 de novembre, 12 h. • On: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, Montferri. • Entrada: gratuïta. "És única perquè tots els dies no tenim la possibilitat de presentar una cosa una mica nova… només se neix una vegada" Escola de Música Lautaro • Nom: Escola de Música Lautaro. • Ubicació: Pallaresos. • Contacte: - Telèfon: 635 842 839. - També es pot trobar informació a internet o contactant amb Tarragona Ràdio. La conversa es tanca amb el compromís de tornar a la ràdio per explicar: • Com ha anat el concert de Montferri. • L’evolució dels projectes pedagògics i discogràfics de Nehuen i Mirza. L’entrevista acaba, simbòlicament, tal com ho farà el concert: amb la peça “Mi Moreneta” com a ofrena musical a la Moreneta i al poble català.
Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a tres grans blocs: • Actualitat de la costa catalana: notícies de la Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada, amb temes de turisme, urbanisme, infraestructures i medi ambient. • Economia blava i nàutica sostenible: entrevista amb Gemma Pagès (C-Free Boats) sobre embarcacions sostenibles, ecodisseny i electrificació de la flota. • Justícia ambiental i COP30: segona hora monogràfica amb Joan Ramon Mendo i Toni Ferran sobre justícia ambiental, comunitats locals i les contradiccions de les cimeres del clima. • Pesca responsable: balanç del Scientific Angler Tagging Tour de tonyina amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. També hi ha moments de complicitat radiofònica interna: felicitacions a la tècnica Sílvia García de Tarragona Ràdio pels Premis Arcs, espais publicitaris locals i el Butlletí informatiu des de Tarragona. 1. Obertura i tertúlia de l’equip Presentació del programa i sumari • L’espai Arran de Mar s’emet de 4 a 6 de la tarda i recorre informativament la costa: l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i final a Tarragona. • S’anuncia l’estructura del dia: - Primer hora: notícies de la costa catalana. - Bloc d’Economia Blava amb Anna Alonso Tambo i entrevista sobre embarcacions sostenibles. - Espai pesca responsable amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. - Segona hora: especial justícia ambiental en el marc de la COP30 a Belém (Brasil). Conversa distesa de l’equip i Premis Arcs • La conductora saluda l’equip tècnic i els corresponsals de diverses emissores locals. • Sílvia García, tècnica de Tarragona Ràdio, està nominada als Premis Arcs que se celebren al Teatre Tarragona i es barreja nervis i humor: - Es parla de què dirà al discurs, si mencionarà Arran de Mar i Tarragona Ràdio. - Es fan bromes sobre “fer un Almodóvar” agraint a tothom i sobre detalls simbòlics (sabates de cada color, peluix marí, tassa del programa). • Col·legues de Radio Delta.cat, Ràdio l’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys feliciten la Sílvia i destaquen que “ser-hi ja és una victòria”. "Per mi que estiguis aquí ja és una victòria, Sílvia" (Carles Monasterio) 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1. Costa Brava: creuers i urbanisme a Cadaqués Rècord de creuers al Port de Roses • Roses tanca temporada amb 15 escales de creuers (8 l’any anterior), més de 4.000 turistes i un impacte econòmic estimat de 390.000 €. • Perfil dels creueristes: sobretot nord-americans, seguits de francesos, australians i britànics. • Destinacions visitades: Girona, l’Escala, Figueres, Peratallada, Llançà. • Palamós continua com a altre port clau de creuers a la Costa Brava. Crítica ecologista al POUM de Cadaqués • SOS Costa Brava, Salvem Cadaqués i Amics de la Natura de Cadaqués denuncien que el nou POUM permet una urbanització massiva: - Qualifiquen el pla d’“aberració urbanística” que posa en risc identitat, paisatge i sostenibilitat. - Alerten de mancances de mobilitat i evacuació i de riscos ambientals. • Recorden l’incendi de 1986 com a prova de la vulnerabilitat del poble i la necessitat d’un únic vial d’emergència ben planificat. • Efectes previstos: - Trinxament de l’entorn, tala d’oliveres i desaparició de metres de pedra seca. - Perdua del camp de futbol, trasllat de pàrquing i plaça del mercat. - Problemes d’inundabilitat en zones on es vol construir. • Les entitats es comprometen a informar la ciutadania i impulsar accions per frenar el model urbanístic que consideren insostenible. 2.2. Delta de l’Ebre: carreteres i passeig marítim Carretera “de la vergonya” T-2021 (la Ràpita – Poblenou del Delta) • La Diputació de Tarragona torna a licitar les obres de la T-2021 per 17,6 M€, després que la primera licitació quedés deserta. • El pressupost s’ha incrementat un 30% per ajustar-lo als preus actuals. • Carretera de la Vergonya (plataforma veïnal) critica que abans no s’haguessin actualitzat els preus, però valora que ara s’hagi corregit ràpidament. • Obres previstes: - Eixamplament de la carretera fins a 6–8 metres segons el tram. - Construcció de dues rotondes (la Ràpita i Poblenou del Delta) per millorar accessos. • Importància estratègica: - Accés a turisme (barra del Trabucador), pesqueries, musclaires, camps d’arròs, IRTA i escola d’agricultura. - Trànsit actual molt superior a la capacitat de la via. • Inici de les obres previst per al primer trimestre de 2026. Restauració del passeig marítim de l’Ampolla • L’Ajuntament de l’Ampolla licita les obres per restaurar el paviment de fusta del tram entre el port i el passeig de l’Arenal. • Pressupost: 418.722 € (IVA inclòs), per: - Substitució integral del paviment de fusta. - Millora de la banca perimetral. - Pavimentació de zones fora del domini públic marítim-terrestre. • Durada prevista: 4 mesos, sense pròrroga. • Objectius: seguretat, durabilitat i sostenibilitat en un espai molt transitat. • Termini de presentació d’ofertes: fins al 2 de desembre a les 14 h, només via electrònica. 2.3. Garraf: paisatge urbà i turisme gastronòmic Supermercat al barri de Mar de Vilanova i la Geltrú • Veïns del barri de Mar preocupats per l’impacte visual del nou supermercat a la Rambla de la Pau. • El solar és d’equipament comercial, per tant l’obra compleix la normativa urbanística, però: - Es tem recuperar l’efecte de “mur” que ja feia en el passat la paret de la fàbrica Pirelli. • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú manté converses amb l’empresa (Consum) per: - Millorar el tractament de façana i integrar l’edifici al paisatge de la Rambla. • Testimonis clau: - Xavier Planes (AVV Barri de Mar) defensa que la Rambla és l’eix principal de la ciutat i no pot tenir arquitectura de polígon industrial. - Gerard Llobet (regidor d’Urbanisme) anuncia reunions i actuacions complementàries. • Consum treballa en una proposta de disseny més integrada al barri. “Tapa a tapa” de tardor a Sitges • Torna la ruta “tapa a tapa” de Sitges (edició de tardor) amb 28 establiments participants. • Funcionament: - Cada local ofereix una tapa pròpia maridable amb vi o cervesa. - Exemple: brioix de mantega amb pollastre marinat al curri vermell (sandvitxeria Can Vilalta). • Objectius: - Desestacionalitzar el turisme (activitat fora de la temporada alta). - Descentralitzar l’oferta gastronòmica més enllà del centre (port de Sitges, zona càmpings, Hotel Sabàtic, etc.). - Reforçar Sitges com a destinació enogastronòmica en l’any que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia. • Veus destacades: - Xavier Ripoll (regidor de Turisme) subratlla la importància de generar activitat en mesos d’hivern. - Alejandro Eguia (gremi d’hostaleria) destaca el nivell gastronòmic molt elevat i l’impacte en l’economia local. 2.4. Maresme: música, inundacions i gestió de l’aigua Canet Rock 2026: primers noms • Es confirmen els primers grups del Canet Rock 2026 (4 de juliol, Pla de Can Sala – Canet de Mar / Arenys de Mar): - La Fúmiga, 31 Fam, Els Tiets, Buhos, Maria Jaume. • La Fúmiga aprofita el festival com a un dels escenaris de comiat (500 concerts, 2 discs d’or, més de 150 milions de reproduccions a Spotify). • La directora, Gemma Recoder, destaca: - Gran confiança del públic: més de 12.000 entrades venudes amb el cartell parcial. - Dubte de si quedaran entrades per a la roda de premsa, com ja va passar. - Tradició del festival d’oferir “coses especials” i sorpreses. • Dades pràctiques: - Més de 12 hores ininterrompudes de música i festa. - Preu entrada: 50 € general, 27,5 € infantils (0–12 anys). - Venda a canetrock.cat. Bassa de laminació a Premià de Mar / Premià de Dalt • Premià de Mar i Premià de Dalt acorden construir una bassa de laminació per reduir el risc d’inundacions en episodis de pluges intenses. • Localització: per sobre del barri de Sant Anna Tió, prop del parc aquàtic Illa Fantasia, a l’avinguda Pedra Blanca i accés a l’autopista C-32. • Característiques tècniques: - Construcció amb talussos de geomalla i escolleres per estabilitat i integració paisatgística. - Capacitat: 10.000 m³ d’aigua, 3,5 m de profunditat. • Finançament: - Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 90% del cost. - Pressupost global: 1,2 M€. - Premià de Dalt presentarà el projecte al Pla de Barris de la Generalitat com a projecte estratègic. 2.5. Costa Daurada i Terres de l’Ebre: qualitat de l’aire i turisme tot l’any Qualitat de l’aire al Morell • Estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Morell (Tarragonès) sobre compostos orgànics volàtils (COV): 1,3-butadíè • El 19% dels episodis analitzats superen el límit recomanat d’1,3-butadíè, arribant a valors de més de 2 μg/m³, i alguns pics puntuals fins a 20 μg/m³. • La coordinadora de l’estudi, Eva Gallego, destaca que: - El 1,3-butadíè és un compost que recorrentment mostra valors elevats. COV totals i benzè • COV totals: concentracions entre 20 i 431 μg/m³. - No hi ha valors de referència oficials per a exteriors, però es compara amb una norma d’aire interior que indica disconfort a partir de 200 μg/m³. - Un 17% dels episodis mesurats supera aquest valor de confort. • Benzè: entre 0,4 i 11 μg/m³ en tots els punts. - El 15% de les mostres supera els 5 μg/m³. - Alguns episodis puntuals arriben a 20 μg/m³. Metodologia i seguiment • Analitzades 47 mostres d’episodis (juliol 2024 – agost 2025) i 62 compostos identificats en 4 punts del municipi. • Les dades es recullen amb sensors en quatre ubicacions i es poden consultar en temps real al web municipal. • Acord Morell–UPC (2024–2027): 34.800 €/any, total prop de 140.000 €. Hotels d’interior i urbans: temporada ampliada • A la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, molts hotels urbans i d’interior continuen oberts més enllà de l’estiu, impulsats per: - Turisme corporatiu. - Turisme esportiu. - Reunions i congressos. • De 135 establiments associats a la Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona, la gran majoria romanen oberts a la tardor. • Dades destacades: - A Tarragona ciutat, l’AC Hotel té una mitjana d’ocupació que frega el 80% a la tardor i previsions per sobre del 55% per als mesos següents, sense comptar reserves d’última hora. - A ciutats amb menys turisme com Valls o Reus, hotels enfocats a empreses mostren ocupacions més discretes (ex: Hotel Reus Park, 40% entre setmana i 25% en caps de setmana). 3. Servei de mar, temps i trànsit 3.1. Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica que la situació marítima s’haurà de seguir amb molta atenció les properes hores: - Dimecres a la tarda: - Vent de mistral al sud de la Costa Daurada. - Tramuntana a la Costa Brava, també arran de platja. - Estones de vent de sud / xaloc i de ponent fluix a la costa barcelonina. - Estat de la mar: maror a forta maror mar endins, però molts sectors de Baix Penedès a Baix Empordà amb marajol a tocar de platja. - Dijous: s’encendrà fortament la tramuntana i el mestral, amb: - Maragassa mar endins. - Mar llarga i forta maror arran de costa, sobretot Costa Daurada i Costa Brava. 3.2. Trànsit viari • Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa: - C-37 (zona Valls): via tallada en ambdós sentits per accident. - AP-7 a Vila-seca (Tarragonès): accident amb un carril tallat sentit sud, 2 km d’aturades aproximadament. - C-60 al Maresme (Argentona–Mataró, sentit sud): accident amb carril tallat i més de 4 km de cues. 4. Bloc “Economia Blava”: embarcacions sostenibles 4.1. Presentació de l’espai i la convidada • S’activa l’espai “Pensant en blau” amb Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya. • Convidada: Gemma Pagès, cofundadora i directora de comunicació de C-Free Boats (empresa nàutica de Volpelleres/Volpallac) i arquitecta tècnica. • Motiu de l’entrevista: Premi Catalunya Ecodisseny 2025 per la seva embarcació Cefir Boats sèrie 800, reconeguda per la seva visió sostenible del mar. 4.2. El valor del Premi Catalunya Ecodisseny • El premi reconeix especialment: - Economia circular. - Qualitat del disseny. - Innovació social i tecnològica. • Per C-Free Boats, significa reconeixement a una aposta de fons per la sostenibilitat com a part de l’ADN de l’empresa. "Sempre una mica de reconeixement va bé" (Gemma Pagès) 4.3. Disseny de la Cefir 800: ecodisseny i transició energètica Disseny híbrid pensat per a l’elèctric • Cefir 800 és una embarcació de 8 metres d’eslora que pot muntar tant motor de combustió com motor elèctric. • Clau d’ecodisseny: el casc es va concebre des del principi per funcionar bé en ambdós sistemes, tenint en compte que l’electrificació: - Afegia fins a 1 tona de pes (bateries, sistema elèctric, inversors). - Obligava a redistribuir pesos per mantenir estabilitat i bon comportament en navegació. Context normatiu i futur del mercat • Gemma Pagès assenyala que: - Ja hi ha parcs naturals i espais protegits a Europa on només s’hi pot accedir amb embarcacions 0 emissions. - França n’és un exemple (Parc Natural Marí del Golf de Lion, etc.). - A Catalunya, conselleria ja insinua futurs concursos i regulacions que restringiran motors de combustió en zones sensibles. • Implicació: les embarcacions dissenyades avui s’han de preparar per a una futura reconversió elèctrica. 4.4. Materials i economia circular • Actualment la majoria de vaixells són de fibra de vidre, material difícilment reciclable. • C-Free Boats treballa per introduir materials alternatius: - Fibra de lli. - Fibra de basalt. - PET reciclat. • Reptes: - Necessitat de proves mecàniques, provetes, assaigs i simulacions hidrodinàmiques. - Projecte específic en marxa per dissenyar un casc pensat només per a propulsió elèctrica. "Les bateries milloraran, però cal pensar en hidrogen o sistemes combinats per no disparar el pes" (G. Pagès) 4.5. Qualitat del disseny i innovació d’ús • Estètica i distribució: - Disseny molt mediterrani. - Homologada per 12 persones amb només 8 m d’eslora. - Disposa de dos camarots i un bany. - Espais específics per taula de pàdel surf, equipament, etc. • Equipament tecnològic i confort: - Carregadors inalàmbrics i ports USB. - Preparada per integrar pantalles tàctils, GPS i equips de seguretat moderns. - Pensada per a usuaris del segle XXI, allunyant-se de la imatge de sector nàutic antiquat. 4.6. Ports, infraestructures i polítiques públiques Necessitat de ports preparats per a l’energia elèctrica • Perquè la nàutica elèctrica sigui viable cal: - Infraestructura de recàrrega a ports (no només preses lentes de pantalà). - Exemples: supercarregador del Port Olímpic implantat per la Copa Amèrica. • Problema actual: - Majoritàriament només hi ha torres de subministrament convencionals: recàrrega molt lenta (tota la nit). - Sense punts ràpids, pocs propietaris apostaran per embarcacions 100% elèctriques. El paper de les administracions • Gemma i Anna remarquen que: - Les empreses no poden assumir soles el cost de la innovació verda. - Cal treball conjunt empresa–administració i ajuts de fons de sostenibilitat i economia blava. - Es necessiten bonificacions i ajudes per a: - Compra de vaixells elèctrics. - Retromotorizació (substituir motors tèrmics per elèctrics). • Exemples de referència: - França: obligació que els ports grans dediquin un % de places a embarcacions elèctriques, amb plans estatals i ajuts. - Illes Balears: ja financen part de la conversió elèctrica. Recreatiu vs professional: on cal començar • Segons Gemma Pagès, les embarcacions professionals dels ports són les que més contaminen: - Vaixells d’esbarjo sovint s’utilitzen 15–30 dies l’any. - Embarcacions de servei (portuàries, treball, pesca) surten quasi cada dia. • Proposta: els ports públics (Generalitat/Estat) haurien de ser els primers a electrificar la seva pròpia flota, liderant l’exemple. Mercat i perspectives de creixement • Estudis de mercat preveuen que el segment d’electric boats creixerà: - Globalment al voltant del 10–13% entre 2025 i 2035. - A Espanya, aproximadament un 8,7%, situant-la entre els països capdavanters. • Malgrat que, segons ICOMIA, les embarcacions recreatives representen un 0% testimonial de les emissions globals, es veu la nàutica com a front estratègic per descarbonitzar. 5. Pesca responsable: tonyina i ciència ciutadana 5.1. Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar • L’Ametlla de Mar ha estat la darrera parada de la temporada 2025 del Scientific Angler Tagging Tour, centrat en la tonyina roja. • Conducció del bloc: Sergi i Fede Valls (Associació Catalana de Pesca Responsable – ACPR). • Balanç general: - Jornada molt positiva. - Alt nivell de participació de pescadors molt motivats i escrupolosos en el seguiment del protocol científic. - Gran implicació de quatre equips científics: Icatmar, SEO/BirdLife i altres. "Persones que estimen el seu temps a pescar peixos d’una forma molt determinada i a col·laborar amb la ciència" (Fede Valls) 5.2. Resultats de marcatge i dificultats • Objectiu: col·locar 40 marques electròniques a tonyines. • Resultat: 36 marques col·locades, considerat un èxit. • Particularitats: - S’han capturat moltes tonyines, però no sempre de la mida òptima demanada pels científics. - Els exemplars més grans s’han resistit: “alguns cops han guanyat els peixos”. - Davant d’això, es fan servir marques electròniques aptes per a tonyines molt grans però lleugerament fora de rang d’estudi original. 5.3. Tipus de marques i seguiment científic • Hi ha dos grans tipus de marques: - Pop-up (“satèl·lit”): s’alliberen de la tonyina després d’un temps programat, suren a la superfície i envien dades via satèl·lit. - Marques convencionals: romandran a l’animal fins que aquest es captura; aleshores, la informació la recupera el pescador que retorna la marca. • S’espera aviat la descàrrega de dades de les marques pop-up col·locades l’any anterior a l’Ametlla de Mar: - Algunes ja han mostrat trajectòries espectaculars, amb tonyines que viatgen fins a Terra Nova i després baixen a bancs subsaharians. 5.4. Xarxa de col·laboracions i internacionalització • El projecte, nascut amb col·laboració de Ifremer (França), ha anat incorporant més centres científics i més associacions de pesca responsable: - ACPR (Catalunya), associacions andalusa i valenciana. - Es promou intercanvi de pescadors entre territoris per aprendre noves tècniques i enfocaments. • Plans de futur: - Mantenir el cicle de 2–3 anys de planificació. - Consolidar etapes: Barcelona (abril), Estret/Ceuta (maig), Santa Pola (juny), Ametlla de Mar (novembre). - Estudiar una etapa a França (Atlàntic) amb implicació de pescadors locals. 5.5. Patrocinadors i dimensió econòmica • El projecte depèn també del suport d’empreses com Simrad, Suzuki, Rorele, grup Afeó, entre altres. • Fede Valls remarca que organitzar cada etapa suposa més d’un mes de feina, i que no es busca créixer il·limitadament en participants sinó ajustar-se a les necessitats científiques i al pressupost. • Presentació de resultats: - Es convoca un acte al Museu de la Pesca de Palamós per explicar els resultats del Tagging Tour. 6. Publicitat i transicions de programa Al llarg del programa s’emeten espots locals i institucionals, que reforcen el vincle d’Arran de Mar amb Tarragona i el territori marítim: • Tarragona Ràdio: promoció de contractes publicitaris i recordatori que “Som 40.000”. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa i referència al Port de Tarragona com a espai cultural. • Campanya d’EMATSA sobre modernització de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja (tècniques sense rasa, millora ambiental i d’eficiència). • Espot de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), centrat en processos químics sostenibles i descarbonització. • Publicitat comercial (Obramat, etc.). • Espai promocional del Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” i vincle amb El Serrallo. 7. Butlletí informatiu de Tarragona A l’inici de la segona hora, Tarragona Ràdio ofereix un Butlletí informatiu centrat en la ciutat: 7.1. Pressupostos municipals 2026 a Tarragona • Govern municipal (PSC) i En Comú Podem tanquen un acord de pressupostos per al 2026. • Tercer pacte PSC–Comuns, presentat a la Floresta per enfatitzar la rehabilitació de barris. • Inclou 50 propostes per un total d’uns 11 M€, amb eixos en: - Habitatge. - Polítiques socials. - Transició energètica. • Declaracions: - Rubén Viñuales (Alcalde): mesures per millorar la vida de les persones de Tarragona. - Jordi Collado (Comuns): el pacte marca un rumb clar vinculat a barris i habitatge. • Es preveu la presentació imminent de l’acord amb Junts abans del plenari de pressupostos. 7.2. Tarraco 25 i Festa del Patrimoni • El programa Tarraco 25 culminarà amb la Festa del Patrimoni, el 30 de novembre, als Jardins del Camp de Mart i el passeig arqueològic. • Part del Seguici Popular quedarà plantat al recinte arqueològic, creant un diàleg entre patrimoni romà de Tàrraco i cultura popular (Castells, Seguici, etc.). • El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament el cicle d’activitats, comparant l’efecte amb el “boom” de l’any 2000 quan Tarragona fou declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. 7.3. Premis Arcs al Teatre Tarragona • Especial atenció a la gala dels Premis Arcs al Teatre Tarragona, amb la presència de l’escena musical catalana. • Focus local: Sílvia García, periodista vinculada a Tarragona Ràdio des de fa prop de 40 anys, és finalista a la categoria de millor periodista. • El Teatre Tarragona s’omplirà amb nominats com Buhos, La Fúmiga, S’betlana i Huineta. 8. Segona hora: especial justícia ambiental i COP30 8.1. Introducció al debat • La segona hora es dedica monogràficament a medi ambient i justícia ambiental, en el marc de la COP30 a Belém (Brasil). • Participen: - Marina Pérez (presentadora des de Tarragona Ràdio). - Joan Ramon Mendo (col·laborador habitual de medi ambient). - Toni Ferran (expert convidat, articulista i divulgador). • Es busca analitzar: - Utilitat real de les cimeres climàtiques. - Justícia ambiental i drets de les comunitats locals. - Contradiccions entre discursos climàtics i pràctiques sobre el territori. 8.2. Què és la justícia ambiental? • Es defineix com el marc de drets, deures i obligacions que assegura que: - La natura, el medi ambient i els seus serveis siguin tractats com a béns comuns. - Ningú pateixi de forma desproporcionada els impactes ambientals negatius. • Es destaca que les injustícies ambientals sempre comporten injustícies socials: - Abocadors massius prop de barris pobres. - Contaminació sense depuració de rius que afecten directament comunitats locals. - Destrucció d’entorns naturals de pobles indígenes o població rural. "Quan hi ha una injustícia ambiental, sempre ens trobem que aquesta injustícia afecta directament a les poblacions locals" (J. R. Mendo) 8.3. Les COP: espais necessaris però lents • Tant Mendo com Ferran consideren que, tot i la seva lentitud i frustracions, les COP són imprescindibles com a espais de diàleg multilateral. • Argument clau: un món sense espais de diàleg internacional seria molt pitjor: - Calen taules on governs, experts i societat civil discuteixin i pactin marcs comuns. - Els grans acords (com París), encara que insuficients, han evitat escenaris encara més dramàtics. • Exemple: les directives europees de medi ambient neixen d’aquests marcs i després es transposen als estats i regions, tot i trigar sovint 10–15 anys. 8.4. Contradiccions i hipocresies de les cimeres • Es critica la paradoxa que la COP30 a Belém vagi acompanyada de: - Construcció d’una autopista gegant que trinxa una part ben preservada de la selva amazònica per facilitar l’accés a la ciutat. - Gran nombre de jets privats i vols internacionals, quan moltes sessions podrien fer-se en videoconferència. • Recordatori: edicions recents celebrades en països petrolers com Aràbia Saudita accentuen la incoherència entre discurs i pràctica. 8.5. Comunitats locals: més enllà del tòpic indígena • Toni Ferran critica el tractament mediàtic que redueix el conflicte a “quatre indis arreplegats” amb plomes i hamaques, transmetent una imatge pejorativa i folkloritzada. • Missatge central: - Comunitat local no és només una tribu amazònica; també ho és un poble català, una masia, un barri urbà. - El que reclamen totes és ser escoltades i no ser menystingudes. • Es remarca que les decisions sobre grans infraestructures (carreteres, parcs eòlics, línies elèctriques) sovint es justifiquen amb conceptes com “interès públic superior” o “utilitat pública”, que poden esdevenir eines d’imposició. "Les comunitats locals volen ser escoltades. És el clam universal" (T. Ferran) 8.6. Exemples catalans de conflicte i diàleg 8.6.1. C-32 a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià • Cas recent: projecte de segona sortida de la C-32 per a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià. • Moviment veïnal (amb activistes com Mercè Girona) s’hi oposa, qüestionant el model de mobilitat (prioritzar autopistes vs. bus i tren). • Es presenten alegacions i es genera un espai de diàleg que finalment atura el projecte. • Ferran posa l’exemple com victòria de la participació local. 8.6.2. Decret d’energies renovables i “interès públic superior” • Es debat el darrer decret de la Generalitat sobre energies renovables, que volia introduir el concepte d’“interès públic superior” per prioritzar determinats projectes. • Grans crítiques socials i ecologistes: es veia com una via per passar per sobre del territori i les comunitats locals. • Després de molta pressió, aquest concepte es retira del text final i es reforcen els espais de participació. 8.6.3. Expropiacions forçoses i utilitat pública • Mendo recorda que la declaració d’utilitat pública ha permès: - Accelerar expropiacions per autopistes, gasoductes, depuradores, etc. - Limitar molt la capacitat d’oposició dels afectats. • El propietari sovint no pot negociar ni el preu de la seva finca i veu destruït el seu patrimoni i arrelament familiar. 8.6.4. Aigua i “béns comuns”: fonts públiques i aigua de pluja • Es comenta el cas de Martorell, on l’Ajuntament ha anunciat sancions (fins a 750 €) a qui ompli garrafes a les fonts públiques. • Crítica forta: això ataca drets bàsics d’accés a l’aigua, especialment de persones vulnerables. • Mendo afegeix un altre exemple de regulació discutible: - L’aigua de pluja que cau a una teulada no és propietat del ciutadà; la llei no permet aprofitar-la lliurement per ús propi (regar, neteja), sinó que hauria d’anar a clavegueram o aqüífer. • Tot plegat qüestiona fins a quin punt aigua i aire són tractats realment com béns comuns. 8.6.5. Territoris sacrificats: “reserva indígena del sud de Catalunya” • Mendo descriu amb ironia la zona que va del Foix cap al sud (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, i sovint també Ponent) com una mena de “reserva indígena” per a infraestructures indesitjades: - Abocadors. - Instal·lacions industrials contaminants. - Grans línies i polígons energètics. • Es reivindica la tasca de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que ha guanyat moltes batalles (transvasaments, etc.), i altres moviments locals que defensen paisatge i manera de viure. 8.7. Exemples internacionals de conflicte ambiental 8.7.1. Contaminació de l’aigua a Michigan (Flint) • Cas de Flint (Michigan, 2014): l’aigua potable presentava nivells altíssims de plom (milions de ppb en lloc de desenes o centenes admisibles). • Fort moviment ciutadà que aconsegueix un pla d’inversió de 641 M$ per canviar la conducció d’aigua. 8.7.2. Oleoducte i tribu Sioux a Dakota del Nord • 2017: oleoducte construït passant per sota del dipòsit d’aigua potable de la reserva Sioux a Dakota del Nord. • Exemple clar de racisme ambiental: riscos greus concentrats en comunitats indígenes. • Es comenta la pràctica de fer “subhastes a la baixa” oferint diners a reserves indígenes per acceptar abocadors o infraestructures tòxiques. 8.8. Aigua, aire i serveis ecosistèmics • Justícia ambiental implica reconèixer aigua i aire com a béns universals, igual que els serveis ecosistèmics dels boscos. • Toni Ferran recupera la idea de pagament per serveis ambientals: - Ex: a l’Amazònia, la desforestació massiva és un problema planetari. - Caldria compensar econòmicament les comunitats locals per preservar els boscos que regulen el clima global. • Es recorda que a Catalunya hi ha excés de bosc poc gestionat, mentre que a l’Amazònia hi ha dèficit per sobreexplotació. 8.9. Transició nuclear i exemples positius al sud • Ferran destaca un cas positiu de gestió al sud de Catalunya: el Fons de Transició Nuclear. • Característiques: - Impost específic de la Generalitat de Catalunya sobre les centrals nuclears. - Objectiu: preparar el territori (principalment Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) per al tancament de les nuclears i promoure activitat econòmica alternativa. • Es compara amb el tancament traumàtic del carbó al Berguedà o la crisi del tèxtil, que no van tenir fons de transició equivalents. • Crítica mediàtica: quan es va informar sobre el debat nuclear, alguns mitjans no van mencionar l’existència del Fons de Transició Nuclear, malgrat ser una eina pionera. 8.10. Participació, normativa europea i amenaça de regressió • Es recorda que Catalunya ha tingut en el passat un Departament amb competències de Participació, i que l’ACA ha impulsat diversos espais de participació de conca. • Problema: sovint aquests espais acaben sent “de validació simbòlica”: - Es recullen propostes però després s’argumenta que no hi ha pressupost, o que no depèn d’aquell departament, o que va contra altres marcs. • Actualment, hi ha una amenaça de regressió: - L’extrema dreta europea i espanyola (Vox i altres), i també alguns partits no tan extremistes, volen desmuntar acords climàtics i ambientals consolidats. - Exemples: sortida o boicot a espais multilaterals (com faria Trump als EUA), dificultant finançament i continuïtat. 8.11. Reflexió final sobre els processos de canvi • Ferran insisteix que imposicions unilaterals generen rebuig i bloqueig; en canvi: - Els amplis acords, encara que lents, donen estabilitat i capacitat d’implementació. - Cal treballar tant la llei escrita com la seva aplicació efectiva. • S’insisteix que qüestions com aigua neta, aire respirable i salut ambiental no són ni de dretes ni d’esquerres: són béns bàsics per a tothom. 8.12. Tancament del debat i bromes sobre el canvi d’hora • En el tram final, Marina i Toni comenten el canvi d’hora i la sensació de sortir del programa de nit. • Marina es declara “molt indignada” amb el canvi horari perquè condiciona el ritme de vida mediterrani. • Es proposa tornar sobre el tema en un futur programa. "Nosaltres, com a societat mediterrània, fruïm del sol; quan ens el treuen, tot s’alenteix" (T. Ferran) 9. Cloenda del programa • Marina Pérez tanca Arran de Mar d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025 recordant que el programa torna de dilluns a divendres de 16 a 18 h. • Es convida els oients a retrobar-se l’endemà per seguir parlant de mar, territori i medi ambient. 10. Temes principals tractats Informació de costa i territori • Turisme de creuers a la Costa Brava. • Urbanisme i paisatge a Cadaqués. • Infraestructures viàries al Delta de l’Ebre (T-2021) i restauració del passeig marítim de l’Ampolla. • Integració urbana de nous equipaments comercials a Vilanova i la Geltrú. • Promoció del turisme gastronòmic (tapa a tapa Sitges). • Festival Canet Rock i dinamització cultural del Maresme. • Gestió d’inundacions amb basses de laminació a Premià. • Qualitat de l’aire i COV al Morell (entorn industrial del Camp de Tarragona). • Turisme urbà i corporatiu a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Economia blava i nàutica sostenible • Embarcacions híbrides i elèctriques (C-Free Boats, Cefir 800). • Ecodisseny, economia circular i nous materials (lli, basalt, PET reciclat). • Infraestructura de recàrrega elèctrica en ports i rol de les administracions. • Electrificació de flota professional portuària i canvis normatius. Pesca responsable i ciència • Marcatge científic de tonyina roja amb el Scientific Angler Tagging Tour. • Col·laboració entre pescadors recreatius, científics i patrocinadors. • Moviments migratoris de la tonyina i gestió sostenible. Justícia ambiental i política climàtica • Definició i pràctiques de justícia ambiental. • Rol i limitacions de les COP climàtiques (COP30 a Belém). • Comunitats locals: drets, participació i conflictes amb macroprojectes. • Exemples catalans (C-32, renovables, abocadors, aigua) i internacionals (Flint, Dakota del Nord, Amazònia). • Transició nuclear i fons específics a Catalunya. Actualitat de Tarragona • Pressupostos municipals 2026 i acords PSC–Comuns–Junts. • Programa Tarraco 25 i Festa del Patrimoni als Jardins del Camp de Mart. • Premis Arcs al Teatre Tarragona i nominació de Sílvia García de Tarragona Ràdio. Resum de la dinàmica de l’episodi • L’episodi combina informació territorial detallada, entrevista tècnica, debat de fons i espai de pesca responsable. • Es percep una línia editorial clara: - Defensa del medi marí i litoral, - Atenció a les comunitats locals, - I aposta per la transició ecològica justa, especialment en sectors com nàutica, energia i gestió del territori.
Visió general de l’episodi Informatiu de migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb un repàs polític, cultural, social, econòmic i esportiu de l’actualitat local. Els eixos centrals són l’acord de pressupostos municipals 2026, el tancament del programa Tarraco 25 amb la Festa del Patrimoni, els Premis Arc a la música en directe, la Fira de l’Oli, i l’actualitat esportiva amb focus en el Nàstic de Tarragona i el Club Atletisme Tarragona. Política municipal i pressupostos 2026 Acord PSC – En Comú Podem • El govern municipal i En Comú Podem tanquen un acord per als pressupostos de 2026, anunciat des de la Floresta. • El pacte inclou 50 propostes per un import de prop d’11 milions d’euros. • Eixos prioritaris: - Habitatge (incloent un Pla Integral per Sant Salvador i una bústia per denunciar pisos turístics il·legals) - Polítiques socials - Millores als barris - Transició energètica i rehabilitació energètica "Implementar mesures que milloraran la vida de les persones de Tarragona" — Rubén Viñuales • L’alcalde destaca que, per tercer any consecutiu, hi haurà pressupost vigent a 1 de gener, fet inusual a Tarragona. • El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, remarca que són mesures concretes, no abstractes, i que l’acord marca un rumb clar basat en habitatge, barris i sostenibilitat. Suport de Junts i oposició del PP • Es preveu que l’endemà es presenti l’acord amb Junts per garantir l’aprovació al ple de divendres. • El Partit Popular (Maria Mercè Martorell) presenta una moció per recuperar la Part Baixa / barri del Port: - Arreglar escales mecàniques i ascensors. - Crear una comissaria de proximitat al Palau de Congressos. - Incrementar la presència policial amb policia de barri i contacte directe amb els veïns. - Rehabilitar edificis i façanes i ampliar zones verdes. Necessitem "tornar al barri com més aviat millor l’esplendor històric que sempre ha tingut" — M. M. Martorell Patrimoni, cultura i festes Tancament de Tarraco 25 i Festa del Patrimoni • El programa Tarraco 25 es tanca amb la Festa del Patrimoni el cap de setmana del 29 i 30 de novembre. • Activitats principals: - Bèsties i gegants del Seguici de Tarragona plantats al passeig arqueològic el diumenge al matí, des de la porta fins a l’estàtua d’August. - Espectacle institucional al Teatre Auditori del Camp de Mart amb l’atorgament del Premi Tàrraco a l’empresa Digivision i a Juan Antonio Muñiz per Ingeniería Romana. - Espectacle “Sóc part de tu” de Marc Xornet, xocolatada i titelles romanes als Jardins del Camp de Mart. - Portes obertes als principals monuments i activitats complementàries (danses, vermut musical, exposició itinerant sobre el circ, mapping a l’Amfiteatre Romà, projecte de còmic…). • El conseller de Patrimoni, Nacho García, remarca que la ciutadania ha redescobert el patrimoni: S’ha tornat a descobrir el patrimoni de la humanitat "d’una altra forma", combinant visita amb espectacles, recreacions històriques i visites teatralitzades. Premis Arc i protagonisme tarragoní • Tarragona acull la gala dels Premis Arc al Teatre Tarragona. • Candidatures amb accent local: - Sílvia García (Tarragona Ràdio), finalista a millor periodista. - Festes de Santa Tecla (programació musical). - Festival Teta Fes. - Sala Cero (programació cultural i sala de circuit). • La consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, subratlla la importància de: - El reconeixement a Sílvia García, figura clau amb prop de 40 anys vinculada a Tarragona Ràdio. - El paper de la Sala Cero com una de les poques sales de circuit que resten. • Es recorda la trajectòria de Sílvia García: - Orígens a Radiofòrum, embrió de l’actual emissora pública. - Referent del panorama musical català i tarragoní. - Guardonada el 2021 com a millor professional als Premis de Comunicació Local. Fira de l’Oli a Tarragona • 25a Fira de l’Oli els dies 28 i 29 de novembre a la plaça Corsini. • Participació de 14 cooperatives de la demarcació. • Activitats tradicionals: - Sorteig de 5, 10, 15 i 20 litres d’oli. - Clàssic “el teu pes en oli”. • Novetat: els paradistes del Mercat Central repartiran butlletes i regalaran un val d’1 € per cada kg que pesi la persona premiada. • La consellera de Comerç, Montse Adan, destaca: - El caràcter identitari de la fira. - La combinació de tradició, història, gastronomia i territori. Celebrar 25 anys "denota l’estima i la confiança" de la ciutadania en la Fira de l’Oli. • El vicepresident d’Oli Siurana, Ferran Noguet, remarca: - La fira com a punt de trobada entre productors i consumidors. - Millora de la cultura de l’oli permetent tastar diferents cooperatives i tipus d’oli. - L’oli de Siurana com a producte excepcional i de proximitat. • Context de sequera i canvi climàtic: - Reducció de producció entre un 40 i un 70% en algunes comarques. - El Tarragonès es manté menys afectat. - Previsió d’uns 5 milions de kg d’oli verge de màxima qualitat. - Preu orientatiu: 43 € la garrafa de 5 litres. Patrimoni religiós i Setmana Santa • Processó extraordinària de la Congregació de la Sang per commemorar 475 anys d’història. • Recorregut pel nucli antic de Tarragona amb imatges emblemàtiques: - Sant Crist de la Sang. - Armats de la Sang. - Passos de la Flagel·lació i el Crist de la Humiliació. • Sortida a les 18.00 h des de l’Església de Santa Maria de Natzaret (plaça del Rei) i missa principal a la Catedral de Tarragona a dos quarts de vuit. • La sotsprefecta Maria Grau defineix la processó com: Un pont entre passat i present i un record viu de la fe, la història i la tradició que han configurat Tarragona al llarg de cinc segles. • Es convida tota la ciutadania i visitants a participar-hi i es recorda que la Processó del Sant Enterrament està declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Arts en família a l’IMET • Nou taller del cicle Arts en Família a l’IMET: “Cossos en moviment, dansa en família”. • Dirigit per les educadores i ballarines Irene Benavent i Lole Santana. • Objectius: - Crear una experiència de comunicació recíproca a través de l’art. - Fomentar moviment lliure, joc i aprenentatge creatiu respectant el ritme dels infants. • Dues sessions de 45 minuts: - 10.30–11.15: infants fins a 18 mesos. - 11.30–12.15: infants de 18 a 36 mesos. • Taller gratuït amb inscripció prèvia, a la sala polivalent de la seu de l’IMET. • Es programen tallers mensuals fins al juny de 2026 sobre diverses disciplines artístiques. La propera activitat serà “música en família” (13 de desembre). Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona • El 12è Festival Internacional de Fotografia Scan Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. • Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull: - Exposició Talent latent. - El despertar d’Ícar. - Fotollibres, la mirada irònica de Txema Salvans, la mostra de Paula Artés i els Scan Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació “Bloc”. • L’edició es vertebra al voltant del tema “l’aigua”. Economia, turisme i seguretat Turisme de tardor a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • Els hotels interiors i urbans de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre mantenen l’activitat més enllà de l’estiu. • Dades de la Federació AET (135 establiments associats): - Bona ocupació a l’octubre i novembre, especialment en hotels amb instal·lacions de benestar. - A Tarragona ciutat, l’AC Hotel frega el 80% d’ocupació de mitjana a la tardor, amb previsió mínima del 55% en els mesos restants. - A ciutats com Reus, amb hotels orientats a negocis, l’ocupació és més baixa: 40% entre setmana i 25% en caps de setmana. • Es consolida el turisme corporatiu, esportiu, de reunions i de benestar com a motor de la temporada baixa. Seguretat: detenció per robatori de gasoil • Els Mossos d’Esquadra detenen un home de 43 anys especialitzat en robar benzina/gasoil de vehicles industrials a Tarragona. • Intervenció en un aparcament d’empresa a la N-340: - Localitzen dues garrafes de 8 litres plenes de gasoil. - Es detecten 10 vehicles amb els taps dels dipòsits forçats. - L’individu, amb més de 40 antecedents, ja havia estat detingut dies abans pel mateix tipus de furt. • El sospitós portava una barreta metàl·lica, mànegues de plàstic i garrafes buides i va donar explicacions contradictòries, fet que en va motivar la detenció. Esports Nou model de joc al Nàstic de Tarragona • Amb l’arribada de Cristóbal Parralo a la banqueta, es parla de “canvi de paradigma” al Nàstic de Tarragona. • El porter Dani Rebollo detalla les idees del nou tècnic: - Equip intens que pressiona amunt i busca el rival. - Bon tracte de pilota, evitant rifar-la a la mínima pressió. - Equip agressiu, que carrega l’àrea, posa centres i va pels partits des del primer minut. A l’inici dels partits ja generen córners als primers segons, indicador de la voluntat d’anar a per l’enfrontament. • De cara al partit a domicili davant el Vila-real B, Rebollo preveu: - Partit de tu a tu, amb tots dos equips buscant la porteria rival. - Joc de possessió, amb riscos en les pèrdues. - Duel atractiu per a l’espectador. Selecció catalana i paper dels jugadors del Nàstic • Els jugadors grana Marc Montalvo i Jaume Jardí debuten amb la selecció catalana en la victòria 2–1 contra Palestina a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • El seleccionador Gerard López destaca: - El partit com un acte solidari amb el poble palestí. - El bon nivell del rival, preparant competicions oficials. - El bon paper dels futbolistes de categories inferiors que van jugar la segona part. • El partit es disputa davant 30.000 espectadors. Club Atletisme Tarragona • El Club Atletisme Tarragona ja té en marxa la nova temporada des del setembre. • Cita destacada: 30 de novembre, presentació oficial dels equips en un esdeveniment festiu i esportiu: - Presentació d’atletes. - Petita competició barrejant infants de l’escola i adults, amb ambient distès. - Esmorzar per als participants. • El president Joan Bardinà destaca: - Participació en Campionats d’Espanya absoluts i per categories en els darrers 4–5 anys. - Presència al Campionat de Clubs d’Espanya en fases d’ascens masculina i femenina. - Una base sòlida de joves sub-16 i sub-18, que es combina amb atletes més experimentats. Natació i èxits individuals • L’exentrenadora del Club Natació Tàrraco, Sílvia Díez, inicia una nova etapa a l’estaf tècnic de la Federació Catalana de Natació. • Díez expressa molta il·lusió i responsabilitat per aquest repte professional i agraeix tant a la Federació com al Club Natació Tàrraco l’oportunitat. Bàsquet: un àrbitre tarragoní a l’elit europea • L’àrbitre de la Lliga ACB Arnau Padrós esdevé nou col·legiat de l’Eurolliga. • Ja ha debutat en partit oficial entre París Basketball i Panathinaikos. • Padrós defineix aquesta fita com “un somni fet realitat” i explica: - El pas de la Lliga ACB a arbitrar Eurolliga i Eurocup. - L’objectiu de consolidar-se a la màxima competició europea de clubs. Club Atletisme Tarragona (tancament) • Es remarca que els esportistes del club competeixen de forma regular amb l’objectiu de completar una temporada plena d’èxits, reforçant el paper del club com a referent atlètic local. Servei: temps i mobilitat Meteorologia • Previsió de l’Agència Estatal de Meteorologia per la província de Tarragona: - Dia assolellat amb descens de temperatures. - Màximes actuals al voltant de 16 °C a Tarragona i Tortosa, 15 °C a Reus, Torredembarra i el Vendrell, i 12 °C a Gandesa. - Per demà: intervals de núvols, però temperatures diürnes similars. Trànsit • Problemes de circulació a l’AP-7 a l’altura d’Altafulla, entre Altafulla i la Riera de Gaià, direcció Tarragona: - Un carril tallat per accident. - Retencions d’uns 1,5 km. • Es demana precaució als conductors. Estructura general de l’informatiu • Obertura amb titulars: acords de pressupostos, Tarraco 25, Premis Arc i canvi de paradigma al Nàstic. • Bloc de política municipal (pressupostos i Part Baixa). • Bloc de patrimoni i cultura (Tarraco 25, Festa del Patrimoni, Premis Arc, Fira de l’Oli, processó extraordinària, Arts en Família, Festival Scan). • Bloc d’economia i seguretat (ocupació hotelera, canvi climàtic i producció d’oli, detenció per robatori de gasoil). • Bloc d’esports (Nàstic, selecció catalana, Club Atletisme Tarragona, natació, basquet europeu). • Tancament amb servei al ciutadà (meteo, trànsit) i recordatori de butlletins posteriors.
Resum de l’episodi del programa Què de Què En aquesta edició del programa Què de Què a Tarragona Ràdio, s'exploren diversos fronts de l'activitat cultural i política de la ciutat, amb un èmfasi especial en la memòria històrica, les arts escèniques de proximitat i el reconeixement a la indústria musical. Memòria Històrica: La figura d'Antoni Rovira i Virgili El programa comença amb una entrevista a Jaume Martell, actor que dona vida a Antoni Rovira i Virgili en una ruta teatralitzada organitzada per la URV. Durant la conversa es destaca: • La faceta polifacètica de Rovira i Virgili com a periodista d'opinió, lingüista i polític (president del Parlament a l'exili). • El seu profund lligam emocional amb la ciutat de Tarragona i la Part Alta. • El recorregut de la ruta, que s'inicia al carrer Major, passa pel passeig Arqueològic i inclou l'impremta Virgili. "Rovira i Virgili va ser una persona fidel als seus ideals i un treballador incansable que estimava profundament Tarragona." Arts Escèniques: Ponent al carrer a Torreforta Es presenta la iniciativa Ponent al carrer, coordinada per Guillem Fuster (director d'Espasa). Aquest projecte busca: • Democratitzar la cultura portant espectacles professionals als barris de Ponent, concretament a la plaça Pilar Pradells. • Realitzar tallers de formació per a entitats locals del barri com diables o grups de batucada. • Reivindicar l'espai públic com un lloc de convivència i joc a través de les arts. Indústria Musical: Els Premis Arc a Tarragona La gala dels Premis Arc se celebra per primera vegada al Teatre Tarragona. Raquel Bassas, presidenta de l'associació organitzadora, explica la importància del certamen: • Sílvia Garcia, veu de l'emissora municipal, es troba entre les nominades en la categoria de periodisme musical. • Es premien categories que sovint són invisibles: mànagers, promotors i gires internacionals. • L'esdeveniment inclou actuacions a la Rambla Nova per promocionar grups emergents. Actualitat Municipal i Patrimoni • Pressupostos 2026: L'alcalde Rubén Viñuales i Jordi Collado han anunciat un acord per als pressupostos municipals centrat en l'habitatge i la sostenibilitat. • Tarraco 25: Es destaca la plantada de bèsties i gegants del Seguici Popular al passeig Arqueològic per cloure els actes del 25è aniversari de la declaració de la UNESCO. • Turisme: Es consolida el model de turisme de negocis i benestar a la ciutat, amb ocupacions hoteleres que freguen el 80% aquesta tardor.
Balanç de l'actualitat esportiva tarragonina Aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en l'anàlisi de dues seccions clau de l'esport local: el patinatge de velocitat i l'inline freestyle del Gimnàstic de Tarragona, i la ratxa de victòries del sènior femení del CBT. Patinatge al Nàstic: Èxits i Noves Disciplines L'Alexandra Palos, delegada de la secció al Nàstic, detalla la situació actual de les seves atletes: • La disciplina d'inline freestyle està en plena temporada, destacant els bons resultats al Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques. • Sis esportistes grana han format part del combinat català, aportant qualitat tècnica en modalitats com l'speed slalom o els derrapatges. • Es destaca la figura de la Carla Plana com a referent internacional i motor de la secció de velocitat. El Ressorgir del CBT Femení El programa compta amb la presència del veterà entrenador Francesc Canals, qui analitza el gran inici de temporada a la Primera Catalana: • L'equip acumula sis victòries consecutives, situant-se a la zona de privilegi de la classificació. • Es destaca la integració de jugadores de la casa i noves incorporacions que han consolidat la plantilla. • Canals reflexiona sobre la seva trajectòria de més de 20 anys al club del Serrallo, recordant figures històriques com Pedro López o Vicenç Sanroma. "Per poder aconseguir els somnis s'ha de treballar molt i bé; estem en una dinàmica de millora contínua." Compromisos Internacionals L'episodi menciona la celebració del partit amistós entre Catalunya i Palestina a l'Estadi Lluís Companys, tot i que per problemes tècnics no es va poder realitzar l'entrevista prevista amb la federació.
Patrimoni Arqueològic i Història de Tàrraco L'episodi d'avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 posa el focus en el llegat romà de la ciutat, especialment en el marc del 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Intervencions a la Catedral de Tarragona L'arqueòleg Josep Maria Macias (ICAC) detalla el balanç de quatre anys de recerca al subsol de la Catedral de Tarragona: • S'ha pogut delimitar millor el gran temple d'August i la seva immensa plaça porticada. • Es presenten nous espais visitables que connecten el passat romà amb el medieval. • La setmana vinent se celebrarà un seminari al Paranimf del Centre Tarraconense per exposar les conclusions d'aquest quadrienni. "Tenim una ciutat magnífica amb unes restes imponents on la gent encara hi viu; el nostre patrimoni no són ruïnes, està viu." Cinema, Gastronomia i Memòria Històrica Festival REC i Talent Local En la secció de la Laura Guàs, es repassa el llegat del REC (Festival Internacional de Cinema de Tarragona): • S'analitzen èxits de directors que van passar pel festival, com Carla Simón (Estiu 1993) o Carlos Marqués-Marcet. • Es recorda la pròxima edició del festival, que tindrà lloc del 3 al 8 de desembre. Gastronomia Romana i Show Cooking L'Abril Rius explica l'experiència del show cooking organitzat pel Patronat de Turisme al Serrallo: • Presentació de la cuina de Tàrraco a Taula amb el xef Mohamed Quach (El Terrat). • L'ús del garum (salsa de peix fermentat) com a potenciador del sabor en l'alta cuina actual. • Promoció de la marca Tarragona a ciutats com Madrid, Saragossa i Donosti. Memòria del Maquis El periodista Enric García Jardí presenta el seu llibre El maqui que encara lluita: • Biografia de Joan Busquets Verges, un dels últims supervivents de la resistència antifranquista. • Relat de la seva experiència a la Presó Model de Barcelona i el seu posterior exili a França. Esports i Receptes • 1886 - Història d'un Escut: Especial sobre els 53 anys del Nou Estadi Costa Daurada del Nàstic de Tarragona. • Cuina: L'Arnau Guirau (Andorra Essence) ens ensenya a preparar un arròs melós de cua de bou.
Panorama general de l’episodi Aquest butlletí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio combina política municipal, gestió urbana i medi ambient, dades sobre consum de mitjans locals, conflictes territorials i un ampli bloc esportiu centrat en el Nàstic de Tarragona i altres clubs de la ciutat. 1. Manteniment d’espais verds i arbrets a Tarragona Nou contracte de parcs i jardins • L’Ajuntament de Tarragona fa balanç positiu dels 5 primers mesos del nou contracte de manteniment d’espais verds, gestionat per Ambitec Servicios Ambientales (grup Sorigué). • Més recursos humans i horaris ampliats: 76 treballadors (5 més que abans) i servei també dissabtes a la tarda i diumenges i festius al matí. Modernització tecnològica i transparència • Clau del canvi: modernització del reg mitjançant telegestió, programació i control de la despesa d’aigua. • L’empresa registra les tasques de poda en una plataforma informàtica interna que, més endavant, serà accessible a la ciutadania en temps real. • La població podrà saber: - Quan s’ha podat per darrer cop el seu carrer - Quan està prevista la pròxima actuació - Quina tipologia d’arbre hi ha Valoració de l’alcalde i pla de xoc • L’alcalde Rubén Viñuales destaca un salt d’eficiència, sostenibilitat i tecnologia, amb una transparència “mai vista”. • Assegura que el sistema alleugerirà consultes a l’alcaldia i permetrà control intern exhaustiu de les feines. • Francesc Faus, director d’infraestructura verda de Sorigué, detalla un pla de xoc inicial per revertir el deteriorament de jardineres, mobiliari urbà i instal·lacions de reg. • S’anuncia un pla de poda a 4 anys i l’objectiu de replantar uns 350 arbres anuals. 2. Pressupostos municipals i debat polític Aprovació dels pressupostos de Tarragona • El govern municipal (PSC) posa en valor que els pressupostos es puguin aprovar divendres i entrar en vigor l’1 de gener, fet que consideren clau per a la gestió municipal. • La portaveu Sandra Ramos subratlla que seria el tercer any consecutiu amb pressupost aprovat al novembre, donant estabilitat financera. Posició dels diferents grups • En Comú Podem (Jordi Collado): - Reconeix que no són “els seus” pressupostos, però els considera bons. - Destaquen que s’ha tornat a posar l’habitatge al centre amb una inversió “com no s’havia vist mai” a la ciutat. • Vox (Judit Gómez): - Anuncia el vot en contra. - Critica el govern per recórrer, segons diu, a regidors trànsfugues per garantir l’aprovació del pressupost. - Parla del “preu de la traïció” d’una regidora, que vincula a una partida de 50.000 € per a una estàtua. 3. Propostes d’Esquerra Republicana i situació a Camp Clar Gestor municipal d’autoconsum • Esquerra Republicana presentarà una moció al ple per crear la figura d’un gestor municipal d’autoconsum, per impulsar polítiques energètiques locals. Denúncia de degradació a les Cases de Colores (Camp Clar) • ERC assumeix una moció dels veïns de les Cases de Colores de Camp Clar i reclama una estratègia integral per afrontar els problemes del barri. • El portaveu adjunt Xavi Puig critica la Generalitat (propietària de la meitat dels pisos i molts espais comunitaris) per una actuació considerada insuficient. • Es descriu una situació de fort abandonament: - Parcs infantils trencats i rovellats - Jardineria deteriorada - Subministraments espatllats - Clavegueres amb aigües fecals al descobert i males olors - Escales rebentades i espais comunitaris molt degradats Violències masclistes • ERC també presentarà una moció específica per reforçar la lluita contra les violències masclistes, coincidint amb la commemoració del 25N. 4. Seguretat i càmeres a la Guàrdia Urbana Càmeres personals als agents • En Comú Podem, d’acord amb el govern municipal, impulsa la implantació de càmeres personals als agents de la Guàrdia Urbana. • Jordi Collado defensa la mesura com a eina per a una policia més transparent i democràtica. • S’inspira en els criteris del centre de drets humans Irídia, que defensa que “una policia vigilada és una policia que vigila millor”. Objectius i referents • Les càmeres, col·locades al pit de l’uniforme, gravaran les intervencions dels agents per: - Garantir transparència en les actuacions - Protegir els agents amb proves audiovisuals en cas de conflicte o procediments judicials - Donar tranquil·litat a la ciutadania atesa pel servei públic • Sandra Ramos recorda que molts cossos (policia local de Reus, Mossos, Policia Nacional i policia internacional) ja utilitzen sistemes similars. • El pressupost preveu una inversió inicial de 50.000 € per adquirir 25 càmeres, amb previsió d’ampliar el sistema més endavant. 5. Audiència de Tarragona Ràdio i hàbits d’escolta Creixement d’oients • Tarragona Ràdio arriba als 50.000 oients mensuals, un 21% més que el 2022, segons un estudi encarregat a Infortècnica. • El mes de maig, 52.932 persones van escoltar l’emissora, uns 10.000 oients més que tres anys enrere. • L’emissora reforça el lideratge entre les ràdios de la ciutat, amb un 13,4% de share 24 hores (més de dos punts per sobre de 2022). • El públic mitjà és d’uns 1.088 oients simultanis, que equival a uns 9.100 oients cada 24 hores. Franges horàries i continguts preferits • La població de Tarragona consumeix més de 26.100 hores d’antena de Tarragona Ràdio al dia. • Franges més fortes: - Matí: prop del 50% de retenció - Tarda: 35% - Nit: 15% • Continguts més valorats: - Informatius i actualitat: gairebé 40% de preferència - Nàstic i esports: prop del 18% - Cultura i història local: 16% - Entreteniment i humor: 15% - Programació musical a reforçar: 8% - Ciència i recerca: 13% Canals d’accés i proximitat • Predomina encara la ràdio analògica tradicional (gairebé 69% dels oients). • Però més del 30% ja utilitza canals digitals: - Aplicacions mòbils: 16% - Plataformes tipus Spotify: gairebé 10% - Web de la ràdio: gairebé 6% • Sandra Ramos, presidenta de l’empresa municipal de mitjans, destaca: - L’orgull dels resultats - La importància de la informació de proximitat - El paper de la ràdio en els grans esdeveniments de la ciutat 6. Conflicte pel camí de ronda Rabassada–Sabinosa Projecte i oposició ecologista • La plataforma Sos Costa i Camp de Tarragona s’oposa al nou camí de ronda que ha d’enllaçar les platges de la Rabassada i la Sabinosa. • Denuncien que el projecte equival a una pista de 5 metres d’amplada pensada perquè hi passin bicicletes, alterant l’entorn. Arguments dels ecologistes • El portaveu de Gata Ecologistes en Acció, Lluís Marsal, reclama escoltar la ciutadania i afirma que no tots els tarragonins hi estan a favor. • Objectius de l’entitat: - Preservar la tranquil·litat de la platja de la Sabinosa - Protegir la bellesa dels Morrots - Reclamar simplement obrir la reixa metàl·lica per recuperar l’ús del bosc de l’antic preventori de la Sabinosa, en lloc de construir un passeig massificat. • Han convocat una protesta davant el Palau de la Diputació de Tarragona per dissabte 29 de novembre. 7. Futur de les centrals nuclears catalanes Escenari de pròrroga més enllà del calendari oficial • L’Asociación Nuclear Ascó-Vandellós II (ANAV) veu més probable allargar el funcionament de les centrals catalanes més enllà de les dates de tancament previstes. • La petició de les propietàries de la central extremenya d’Almaraz per prorrogar la seva explotació es percep com una bona notícia per al sector. • El director general d’ANAV, Paulo Domínguez, expressa l’expectativa de veure quina serà la resposta del govern espanyol i el desig de poder aspirar a més anys d’operació. • Remarca que, mentre no arribi l’ordre de tancament, el compromís és operar les centrals “de manera totalment segura”. • El calendari oficial actual preveu: - Ascó 1: tancament l’octubre de 2030 - Ascó 2: octubre de 2032 - Vandellós II: febrer de 2035 8. Bloc esportiu: Nàstic, atletisme, natació i bàsquet 8.1. Nàstic de Tarragona i selecció catalana Debut amb Catalunya • Els jugadors del Nàstic de Tarragona, Marc Montalvo i Jaume Jardí, debuten amb la selecció catalana en el partit Catalunya–Palestina (2–1) a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • El seleccionador Gerard López dóna minuts a tots els futbolistes; Monti i Jardí juguen la darrera mitja hora. • López destaca: - El nivell competitiu de Palestina - El doble objectiu: acte de solidaritat amb el poble palestí i prova esportiva per a la selecció - Bon rendiment tant dels jugadors de Primera com dels de categories inferiors. Nou plantejament tàctic del Nàstic • S’exposen els plantejaments contraposats entre l’antic tècnic Luis César i el nou entrenador andalús Dani Vidal Parralo. • Segons el porter Dani Rebollo, els eixos del nou estil són: - Intensitat i pressió alta per recuperar la pilota a dalt - Bon tracte de pilota, sense rifar-la a la mínima pressió - Equip agressiu, que carrega l’àrea i treu molts centres - Sortir a buscar els partits des del primer minut, tal com ja s’ha vist amb córners generats als primers segons. Pròxim partit a Vila-real • Rebollo preveu un partit obert i de pressió alta contra el Vila-real B: - Tots dos equips volen tenir el control de la pilota - Es generaran ocasions per a ambdós costats per la vocació ofensiva - Destaca la qualitat ofensiva del filial groguet. • El Nàstic organitza desplaçament de l’afició: - 32,50 € (bus + entrada) - 15 € només entrada - Entrades al punt d’atenció al soci; el combinat, compra en línia. 8.2. Club Atletisme Tarragona Nova temporada i acte de presentació • El Club Atletisme Tarragona ja està immers en la nova temporada des del setembre, amb participació en diverses competicions. • El 30 de novembre faran un acte de presentació dels atletes amb: - Presentació d’equips - Petita competició mixta (nens de l’escola i adults) en un ambient distès - Esmorzar festiu per rematar la jornada • El president Joan Bardinà remarca l’objectiu de combinar esperit competitiu i ambient de club i amistat. Nivell esportiu i futur • Bardinà valora que en els últims 4–5 anys el club ha: - Participat en Campionats d’Espanya absoluts i per categories - Competit a la fase d’ascens del Campionat d’Espanya de clubs, en categoria masculina i femenina • Tot i no haver aconseguit encara l’ascens, el club està “allà lluitant”. • Destaca una base potent de joves (sub-16, sub-18) que, juntament amb atletes més experimentats, han de permetre assolir fites ambicioses en el futur. 8.3. Natació: trajectòria de Sílvia Díez Nou rol a la Federació Catalana de Natació • L’exentrenadora del Club Natació Tàrraco, Sílvia Díez, comença una nova etapa a l’staff tècnic de la Federació Catalana de Natació (des del setembre). • Ho viu com un repte professional i personal de gran responsabilitat, i mostra agraïment a la Federació i al club tarragoní. Vincle amb el Club Natació Tàrraco • La feina a la Federació no és compatible amb el rol d’entrenadora i responsable de secció al club i va haver de fer un pas al costat. • Tot i la decisió difícil, manté el Tàrraco com “casa seva”: - Continua sent sòcia - Entrena als matins amb el grup de màsters - Dona un cop de mà “des de l’ombra” mentre es bolca en el punt de tecnificació de Tarragona. Funcions al nou càrrec • A la Federació, Díez s’encarrega de: - Planificar entrenaments diaris (de dilluns a dissabte) - Donar suport als clubs de la província per unificar metodologies de treball - Fer seguiment de nedadors de base per detectar i potenciar talent. 8.4. Bàsquet: un àrbitre tarragoní a l’Eurolliga Trajectòria d’Arnau Pedrosa • L’àrbitre de la Lliga ACB, Arnau Pedrosa, s’estrena com a col·legiat d’Eurolliga (setembre). • Explica que, quan va començar a arbitrar, no es plantejava arribar tan amunt, però considera l’ascens com un somni fet realitat. • Enguany ha començat a arbitrar competicions europees (Eurolliga i Eurocup), i recentment ha debutat a Eurolliga. Debut europeu • El primer partit d’Eurolliga que xiula és un París Basket – Panathinaikos. • Assumeix el nou repte com una fita aconseguida i alhora com una porta oberta a molts més partits al màxim nivell continental. 9. Altres continguts informatius Publicitat, meteorologia i trànsit • Es combinen diverses falques publicitàries (sobretot d’Obramat) amb: - Informació de trànsit al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (sense incidències destacades) - Previsió meteorològica de l’AEMET: descens de temperatures màximes, domini del sol i vents moderats, especialment al sud. Repàs de premsa • Secció de quiosc amb resum de titulars del Diari de Tarragona, el gratuït Més, i portals digitals com Tots21, Tarragona Digital i tarragonaradio.cat. • Es comenten temes com: - Obres del pàrquing provisional de l’estació de l’AVE - Debat sobre una nova línia d’AVE Madrid–Barcelona sense passar per Tarragona - Conflictes a la Sang de Reus, abusos a menors, recerca de talent TIC a Reus - Inversions en xarxa d’aigua a Calafell i el primer Calçofest de Valls. 10. Temes principals de l’episodi • Gestió verda i serveis urbans: nou contracte de parcs i jardins, telegestió del reg, plataforma de control de podes i replantació d’arbres. • Política i govern municipal: pressupostos de Tarragona, aliances i discrepàncies entre PSC, En Comú Podem, ERC i Vox. • Cohesió social i barris: degradació de les Cases de Colores a Camp Clar i demandes d’ERC i el veïnat. • Seguretat i drets: càmeres personals a la Guàrdia Urbana com a eina de transparència i protecció. • Mitjans locals i consum d’àudio: creixement d’audiència de Tarragona Ràdio i canvi d’hàbits cap a formats digitals. • Territori i medi ambient: oposició ecologista al camí de ronda Rabassada–Sabinosa. • Energia nuclear: possible pròrroga del funcionament de Ascó i Vandellós II més enllà del calendari de tancament. • Esports locals: situació del Nàstic de Tarragona, atletisme, natació i arbitratge d’elit en bàsquet amb protagonistes tarragonins.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
